Adc21 2011

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 76

ADC 21

AÑO 2011
COL·LEGI D’ACTUARIS
DE CATALUNYA

CONTENIDOS
EL PROBLEMA DE LAS CAJAS Y SUS
“FUSIONES FRÍAS”

EVOLUCIÓN Y PERSPECTIVAS DEL MERCADO


DE REASEGUROS

THE STATE OF INTERNATIONAL


HEALTHCARE DATA

¿SOFT PATCH O DOUBLE DIP? IMPLICACIONES

ANÁLISIS PREDICTIVO EN EMPRESAS


ASEGURADORAS – CÓMO MEJORAR LA
SATISFACCIÓN DE CLIENTES, REDUCIR
COSTES OPERACIONALES Y DE ADQUISICIÓN
DE CLIENTES Y DETECTAR MÁS FRAUDE EN
LA GESTIÓN DE SINIESTROS

QUIEN CONTAMINA, REPARA.


PRINCIPALES CLAVES PARA APLICAR LA LEY
DE RESPONSABILIDAD MEDIOAMBIENTAL

UN PLANTEJAMENT DEL CÀLCUL DE LES


PROVISIONS TÈCNIQUES DE PRESTACIONS
AFECTADES PER LA INFLACIÓ PEL MÈTODE
DEL ‘RUN-OFF TRIANGLE’... AMB UNA MIRADA
A SOLVÈNCIA II

ENTREVISTA CON
JÚLIA SOLER MILIAN

ENTREVISTA CON
JOSÉ RUIZ DOMÍNGUEZ

CUADERNOS ACTUARIALES Nº 14
LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO COMO RAZÓN
PARA LA PARTICULARIZACIÓN DEL MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II:
ANÁLISIS DE LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS
Col·legi d’Actuaris de Catalunya

JUNTA DE GOVERN

President
Albert Ferrando i Piñol

Vicepresident
Joaquín Celma i Bueso

Secretari
Emilio Vicente i Molero

Tresorer
Marisa Galán Camino

Vocal President de la Secció Profesional


Jaime García i Moral

Vocal President de la Secció


de Formació i Investigació
Mercedes Ayuso i Gutiérrez

Vocal President de la Secció


de Relacions Institucionals
Esther Pichardo Rusiñol

EDICIÓN

ADC21
Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Director
Emilio Vicente Molero

Consell de Redacció
Mercedes Ayuso Gutiérrez
José Mª Lecina Gracia
Emilio Vicente Molero
Isidre Martínez Ivars

Disseny i Maquetació
Graficas Rey

Col·legi d’Actuaris de Catalunya


Vía Laietana, 32, 4t Desp. 98
08003 Barcelona
Tel. i Fax +34 933 190 818
www.actuaris.org
actuaris@actuaris.org

Dipòsit Legal
B-8452-2007

Periodicitat
Anual
Prohibida la reproducción total o parcial de cualquier artículo sin previa autori-
zación del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.
Los conceptos y formas expresados en cada artículo son de entera responsa-
bilidad del autor.
Albert Ferrando i Piñol
President Col·legi d’Actuaris
EDITORIAL
de Catalunya
plans de reestructuració d’un sector que, per la via de la
banca-assegurança, te gran transcendència per la nos-
tra professió.
- El Sr. Artur René, de Guy&Carpenter, ens parla de les
perspectives del mercat de la reassegurança, que resul-
ten particularment satisfactòries. Esperem que els
recents esdeveniments del Japó, posteriors al tanca-
ment d’aquesta edició, no modifiquin fonamentalment
aquestes positives perspectives.
- La Sra. Socorro Blanco Cardona, actuària especialista
en assegurances de salut de la Agrupació Mútua, ens
explica els diferents camps d’actuació dels actuaris es-
pecialistes en salut als diferents mercats.
- El Sr. David Cano, de Analistas Financieros Interna-
cionales (AFI), i habitual col·laborador en tasques for-
matives / informatives del nostre Col·legi, aborda les
LA PROPOSICIÓ DE perspectives de l’economia mundial i la espanyola en par-
ticular, fent especial referència al problema de les
VALOR DEL COL·LEGI pensions vinculat amb l’allargament de l’esperança de
D’ACTUARIS DE CATALUNYA vida. Ens parla també de les dificultats, en les actuals
circumstancies de l’economia mundial, ja no de elabo-
rar pronòstics sinó tanmateix de fer diagnòstics.
La “Proposició de Valor” d’una empresa es el principal
aspecte, aportació de valor pel que vol ser reconegut - La Sra. Ana Maria Molina, marketing manager, SPSS,
davant el mercat. an IBM & Company, ens parla de sistemes avançats per
a la gestió de sinistres, que posen l’accent en la reduc-
El nostre Col·legi no es un projecte de negoci, però a la ció del frau i la millora del servei als clients.
Junta de Govern pensem que cal gestionar-lo com un
- El Sr. Ramón Canosa, de Marsh, tracta de la responsa-
projecte empresarial de cara al nostre mercat els actuaris.
bilitat mediambiental i el paper que hi juguen les asse-
gurances.
Des de aquesta perspectiva, la Proposició de Valor del
Col·legi es facilitar als nostres col·legiats l’aplicació - El Sr. Joan Rosell, un dels col·legiats mes antics del
professional dels coneixements acadèmics. nostre Col·legi i, a l’hora mes actiu, especialment en re-
lació al nou marc regulador Solvència II, pel que mereix
En tal sentit els elements que posem a l’abast dels nos- especial reconeixement, aborda l’efecte de l’inflació al
tres col·legiats son bàsicament tres: càlcul de les provisions tècniques de prestacions pel
mètode del “run-off triangle” en el marc de Solvència II.
- Formació bàsica per l’accés a la professió, a l’inici de
la col·legiació. - En l’apartat d’entrevistes, a la primera la gran profes-
sional i entranyable amiga, Sra. Julia Soler, de la Gene-
- Formació i informació continuada, mitjançant semi-
ralitat de Catalunya, ens parla de les importants dife-
naris, conferencies i cursos, any darrera any (més de 70
rències entre les eines que tenen a l’abast els nous
actuacions formatives en els darrers 5 anys pels que
actuaris actuals respecte de les que teníem al acabar la
han pasat més de 2.700 assistents).
carrera els actuaris d’altres generacions. També aboca
- La edició periódica de la nostra revista col·legial savis consells per els nouvinguts a la professió.
ADC21 (Actuaris de Catalunya), el nostre mitjà princi-
- A la segona entrevista, el Sr. Jose Ruiz Domínguez,
pal per la difusió de temes d’interès professional.
president de Nacional de Reaseguros, ens parla de les
I tot això dins el marc, la disciplina i el reconeixement claus que han fet d’aquesta reasseguradora espanyola
de les principals organitzacions actuarials internacionals, pura, una entitat de gran prestigi, reconegut arreu.
Groupe Consultatif Actuariel Europeen i la Internatio-
- Acaba la revista amb la secció habitual de noticies so-
nal Actuarial Association, a les que pertany, com a mem-
bre formació continuada i llibres.
bre de plé dret el nostre Col·legi d’Actuaris de Catalunya.
Només em resta agrair l’esforç dels que han fet possible
Dins aquest plantejament, em produeix gran satisfacció
l’edició d’aquest nou número de la nostra Revista ADC21,
presentar el número 5 de la nostra revista ADC21, que
especialment als Sr. Emilio Vicente i a la Sra. Mercedes
surt a la llum amb continguts molt interessants:
Ayuso, i desitjar que els sigui d’utilitat la seva lectura.
- El Sr. Jordi Montalbo i Sr. Luis de Burgos, de Deloitte,
ens parlen de la situació de les caixes d’estalvis i dels

enero-diciembre 2011 // 1
CONTENIDOS
ARTÍCULOS
EL PROBLEMA DE LAS CAJAS Y SUS
“FUSIONES FRÍAS”
JORDI MONTALBO Y LUIS DE BURGOS 4

EVOLUCIÓN Y PERSPECTIVAS DEL MERCADO


DE REASEGUROS
ARTUR RENÉ CABEZAS 7

THE STATE OF INTERNATIONAL HEALTHCARE DATA


SOCORRO BLANCO CARDONA 11

¿SOFT PATCH O DOUBLE DIP? IMPLICACIONES


DAVID CANO MARTÍNEZ 14

ANÁLISIS PREDICTIVO EN EMPRESAS ASEGURADORAS –


CÓMO MEJORAR LA SATISFACCIÓN DE CLIENTES, REDUCIR
COSTES OPERACIONALES Y DE ADQUISICIÓN DE CLIENTES
Y DETECTAR MÁS FRAUDE EN LA GESTIÓN DE SINIESTROS
ANA MARÍA MOLINA LEÓN 17

QUIEN CONTAMINA, REPARA.


PRINCIPALES CLAVES PARA APLICAR LA LEY
DE RESPONSABILIDAD MEDIOAMBIENTAL
RAMÓN CANOSA 20

UN PLANTEJAMENT DEL CÀLCUL DE LES PROVISIONS


TÈCNIQUES DE PRESTACIONS AFECTADES PER LA
INFLACIÓ PEL MÈTODE DEL ‘RUN-OFF TRIANGLE’...
AMB UNA MIRADA A SOLVÈNCIA II
JOAN ROSELL 24

ENTREVISTAS
ENTREVISTA CON
JÚLIA SOLER MILIAN 33

ENTREVISTA CON
JOSÉ RUIZ DOMÍNGUEZ 37

NOTICIAS
FORMACIÓN CONTINUADA 41

LIBROS 48

CUADERNOS ACTUARIALES Nº14


LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO COMO RAZÓN
PARA LA PARTICULARIZACIÓN DEL MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II:
ANÁLISIS DE LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS
PABLO ALONSO GONZÁLEZ Y IRENE ALBARRÁN LOZANO
ARTÍCULOS

enero-diciembre 2011 // 3
En los últimos meses, el sector fi- en particular empiezan a dificultar
nanciero español y en especial el de manera muy intensa las posibili-
Jordi Montalbo: Socio. sector de Cajas está experimentan- dades de renovación de determina-
Deloitte do probablemente la mayor rees- das emisiones en los mercados ma-
tructuración de su historia. En el yoristas.
presente artículo pretendemos ana-
lizar someramente, entre otras co- En otro orden de cosas, las dificul-
sas, la necesidad de este proceso, su tades de la economía en general y
origen, la suficiencia del mismo y en particular las del sector inmobi-
los riesgos que de él pueden deri- liario empiezan a provocar un incre-
varse. mento de la morosidad que alcanza
niveles sectoriales superiores al 5%.
¿Cuáles fueron las causas que han Este incremento de la morosidad
dado origen a la necesidad de abordar empieza a exigir dotaciones de pro-
el proceso de reestructuración? visiones significativas a las Entida-
des Financieras, lo que unido a un
Para entender la necesidad del pro- estrechamiento de márgenes deri-
ceso, debemos centrarnos en la evo- vado de una disminución de los ti-
lución experimentada por el crédito pos de interés empieza a presionar
Luis de Burgos: Senior Manager. en la última década al albur del de manera muy intensa las cuentas
Deloitte boom inmobiliario. En 10 años la fi- de resultados.
nanciación de la economía española
ha pasado de los 480 mil millones de En definitiva, las dificultades a nivel
euros de finales de 1999 a los 1.831 de la cuenta de resultados derivados
mil millones de euros de finales de de un incremento de la morosidad y
2009, lo que supone un incremento de un estrechamiento de márgenes,
del 281%. Si estas cifras las analiza- el exceso de capacidad instalada y
mos únicamente para la financia- las dificultades de financiación en
ción de la actividad inmobiliaria, la los mercados mayoristas exigían
evolución es todavía más sorpren- abordar un proceso de reestructu-
dente pasando de los 25 mil millo- ración como el que está experimen-
nes de euros de finales de 1999 a los tando el sector en la actualidad.
323 mil millones de euros de 2009.
¿Cómo se ha abordado el proceso de
Este incremento exponencial del reestructuración?
crédito no pudo financiarse me-
diante el ahorro de las familias, lo Para regular el mencionado proce-
que exigió una apelación muy im- so se publicó el Real Decreto
portante de las Entidades Financie- Ley 9/2009 sobre Reestructuración
ras a los mercados mayoristas. Bancaria y Reforzamiento de los
Asimismo, este proceso fue Recursos Propios en las Entidades
acompañado también por otro pro- de Crédito. Este Real Decreto es el
ceso expansivo de las Entidades que que dio origen a la creación del
EL PROBLEMA llevó a un incremento de la capaci- Fondo de Reestructuración Orde-
dad instalada (número de oficinas nada Bancaria (FROB) al que se le
DE LAS CAJAS Y bancarias) muy notable. otorga dos ámbitos de actuación en
SUS “FUSIONES El estallido de la crisis y en particu-
el proceso de reestructuración: el
primero en el caso de que deba ac-
FRÍAS” lar de la burbuja inmobiliaria po-
nen de manifiesto estos dos riesgos,
tuar en el marco de la reestructura-
ción de entidades de crédito con
por un lado, las menores necesida- dificultades (este sería el ejemplo de
des de financiación ponen en evi- su actuación en CajaSur) y en se-
dencia un exceso de la capacidad gundo lugar en el apoyo transitorio
instalada y por otro, el incremento a procesos de reestructuración de
de la percepción del riesgo de Espa- entidades fundamentalmente sóli-
ña en los mercados financieros y de das (aquí se incluyen la mayor parte
las entidades financieras españolas de procesos abordados en España).
Por su importancia en el proceso Es decir, las Entidades evalúan en el plan de viabilidad al Banco de Es-
de reestructuración en España, va- momento de su integración cual es paña. El incumplimiento futuro de
mos a centrarnos en este último la pérdida no sólo actual sino la que ese plan o la imposibilidad de amor-
caso, es decir, en aquellos procesos esperan a futuro de su cartera credi- tizar en el vencimiento las partici-
de entidades que a priori eran enti- ticia y proceden a su saneamiento paciones preferentes originaría au-
dades sólidas pero que, debido al contra los fondos propios en la En- tomáticamente su conversión en
contexto en el que se encuentran, tidad resultante sin afectar por tan- cuotas participativas con derechos
deciden abordar un proceso de re- to a futuro la cuenta de resultados políticos, lo que supondría una in-
estructuración solicitando ayudas por provisiones de insolvencias. tervención pública de la Entidad a
públicas puntuales y en cualquier través del FROB con sustitución de
caso temporales. Este saneamiento debilita los recur- sus administradores.
sos propios (el capital) de las Enti-
Estas entidades deciden abordar el dades y para poder reconstituir el La cuantificación de las ayudas ne-
proceso para afrontar los retos que mismo, se solicitan las ayudas públi- cesarias parte de una limitación im-
enumeramos con anterioridad, es cas. Aquí es donde entra en juego el puesta por los órganos de compe-
decir: exceso de capacidad produc- Fondo de Reestructuración Orde- tencia europeos y es que esta no
tiva, dificultad para acceder a los nada Bancaria (FROB), dando so- debe superar el 2% de los activos
mercados mayoristas y presiones en
la cuenta de resultados por los sa-
neamientos de los activos dudosos.
EN LOS ÚLTIMOS MESES, EL SECTOR
Por un lado, afrontar en el proceso FINANCIERO ESPAÑOL Y EN ESPECIAL EL
de reestructuración una fusión o fu- SECTOR DE CAJAS ESTÁ EXPERIMENTANDO
sión fría (Sistema Institucional de
Protección) les permite identificar PROBABLEMENTE LA MAYOR
redes de oficinas solapadas entre REESTRUCTURACIÓN DE SU HISTORIA.
entidades, así como aquellas que de
entrada ya son deficitarias y proce-
der a una reducción de la capacidad
instalada mediante el cierre de ofi- porte mediante ayudas públicas a ponderados por riesgo de las enti-
cinas. Este cierre de oficinas va apa- las Entidades para que puedan dades. En el caso de que lo supera-
rejado a una identificación también afrontar su proceso de saneamiento ran los requisitos impuestos por
de solapamientos en los Servicios de activos deteriorados. competencia a la operación son mu-
Centrales y por tanto a una identifi- cho más exigentes.
cación de excedentes de personal. ¿Cuáles son las principales
características de estas ayudas? Por tanto, ya tenemos las principa-
En relación con el acceso a los mer- les características definidas: son
cados mayoristas, el incremento de Las ayudas públicas otorgadas por ayudas temporales, emitidas a pre-
tamaño de las Entidades y su conse- el FROB se articulan mediante la cios de mercado, limitadas en su im-
cuente incremento de músculo fi- emisión de participaciones prefe- porte y con la posibilidad de con-
nanciero, así como una mayor diver- rentes emitidas por las Entidades y vertirse en cuotas participativas.
sificación en el riesgo derivado de suscritas por el FROB que deben
una diversificación de clientes y de por un lado amortizarse en el plazo ¿Es suficiente el proceso que están
zonas geográficas puede llevar apa- de 5 años, prorrogable a 7 previa au- abordando las Entidades?
rejado una mejora en el perfil de torización del Banco de España (es
riesgo de las Entidades y, por consi- por tanto, una ayuda temporal) y Tal y como hemos revisado con an-
guiente, una mejora en el rating de con un coste del 7,75% anual con un terioridad, el proceso proporciona
las mismas, lo que a priori debería incremento anual de 15 puntos bá- una solución a los retos que el con-
suponer una mejora en las condi- sicos. Estas emisiones de participa- texto de crisis del sector financiero
ciones para acceder a los mercados ciones preferentes computan a nivel plantea, por tanto, en nuestra opi-
mayoristas. de capital como recursos propios nión el proceso está bien diseñado.
básicos, es decir, tienen la conside-
Finalmente para aligerar la carga en ración de TIER I que son los recur- Ahora bien, la gran incertidumbre
la cuenta de resultados por la proli- sos propios de primera calidad. es si en su magnitud es suficiente y
feración de préstamos dudosos, el aquí es donde se abren algunas in-
proceso contempla el saneamiento Estas ayudas son otorgadas previa cógnitas que vamos a intentar desa-
de la pérdida esperada de la cartera. presentación y aprobación de un rrollar a continuación.

enero-diciembre 2011 // 5
La primera de las incógnitas y pro- los excedentes de capacidad instala- ción mayorista de difícil acceso y
bablemente una de las más relevan- da y personal que exista. Una rees- muy cara de la actualidad con el
tes es conocer si el nivel de capitali- tructuración sólo parcial, puede lle- ahorro de las familias (lo que técni-
zación de las Entidades fruto de la var aparejado un nivel de reducción camente se conoce como cerrar el
suscripción por parte del FROB de de costes insuficiente que unido a gap comercial).
las participaciones preferentes es su- unos costes de financiación de las
ficiente para sanear todos los activos ayudas muy significativos puede En definitiva, de este proceso de-
deteriorados de las Entidades. La li- arrastrar a las Entidades a unos ni- ben salir entidades con balances sa-
mitación de las ayudas al 2% de los veles de eficiencia insuficientes neados, con niveles de capitaliza-
activos ponderados por riesgo puede para competir en el nuevo contexto. ción adecuados y con unos niveles
generar algunas dudas al respecto, de eficiencia óptimos para poder
sobre todo en aquellas entidades Finalmente, pero no por esto lo me- competir. Si no es así, difícilmente
que ya partían con una situación de nos importante, será conocer si los empezará a fluir el crédito a las fa-
capital deteriorada. En este sentido, mercados mayoristas se abrirán de- milias y empresas. En nuestra opi-
las pruebas de resistencia publicadas finitivamente para este grupo de nión, la problemática del sistema
por el Banco de España en el pasado Entidades, con un mayor tamaño, financiero ha sido correctamente
mes de julio, aun con resultados glo- después de la reestructuración. En diagnosticada y el diseño de la solu-
balmente satisfactorios, ya alertaban nuestra opinión, aunque el incre- ción nos parece adecuado. El riesgo
de este riesgo en algún caso. mento de tamaño y músculo finan- está, como hemos expuesto, en la
ciero puede ayudar, el principal suficiencia del mismo y eso depen-
Por otro lado, la regulación que a ni- problema que existe en la actuali- derá en gran medida de la evolución
vel internacional se está desarro- dad es un tema de confianza en la futura de la economía española y de
llando en materia de solvencia va economía española en general y en su capacidad para recuperarse. Si
encaminada a ser más exigente con el sistema financiero español en conseguimos entre todos que la
la calidad y cantidad de los recursos particular. En este sentido, mientras economía empiece a repuntar, que
propios. En este sentido, los niveles no se despejen las dudas que exis- los mercados empiecen a identificar
mínimos de core capital que debe- ten en los mercados, van a seguir síntomas positivos en la economía
rán alcanzar las Entidades al final existiendo dificultades notables española, el proceso de reestructu-
del periodo transitorio establecido para la colocación de emisiones a ración del sistema financiero habrá
(2018) será del 7% frente al 2% vi- coste razonable, lo que sin duda es sido un éxito. El sistema financiero
gente en la actualidad, lo que puede uno de los grandes retos que deberá español ha demostrado ya en el pa-
colocar en el futuro en una situa- afrontar el sector en los próximos sado su capacidad para estar a la al-
ción incómoda a aquellas entidades dos años ya que existe una acumula- tura de las circunstancias. Esta no
menos capitalizadas. ción de vencimientos de emisiones está siendo una excepción. Entre
muy significativa. Esta considera- todos nos jugamos mucho.
El segundo de los grandes riesgos ción puede explicar la guerra de pa-
es no abordar con suficiente deci- sivo minorista que están librando Noviembre 2010
sión el proceso de reestructuración, las entidades en los últimos meses y
identificando y dando salida a todos que busca sustituir una financia-
por parte de la oferta, una discipli- centraron exclusivamente en las zo-
na en la suscripción mucho más nas y líneas de negocio afectadas.
Artur René Cabezas
férrea que anteriormente, fruto de
Consejero Delegado de GUY
la necesidad de una rápida recupe- En 2010 se mantienen e incluso se
CARPENTER IBERIA
ración y de la adopción de políticas incrementan los efectos adversos de
de ERM - Entreprise Risk Manage- la menor actividad económica, que
ment – mucho más exigentes y están generando una caída del volu-
avanzadas, incluyendo un control men de negocio de directo princi-
de gastos que debía acelerar la ne- palmente en los países más afecta-
cesaria recuperación. Al mismo dos por la crisis. Esta reducción de
tiempo, se consolidó, por parte de la materia prima, al existir suficiente
la demanda, una mayor consciencia capacidad en el sector, va a incidir
del riesgo crediticio inherente en también en el comportamiento de la
las operaciones de reaseguro, y oferta, que por una parte deberá ser
como medida de prudencia se pro- más competitiva con objeto de man-
dujo una mayor diversificación y tener sus cuotas de mercado y sus
dispersión en las colocaciones. niveles de ingresos, pero por la otra
Este es el punto de partida para en- puede actuar como catalizador de
tender la actual evolución del mer- un proceso de consolidación del
cado de reaseguro y sus perspecti- mercado de reaseguro.
vas de futuro.
Con este panorama, los reasegura-
Tras la tormenta llegó la calma. A dores afrontan su gran reto de man-
pesar del contexto de crisis econó- tener no sólo el top line, sino tam-
mica y financiera que afectó, en ma- bién el bottom line, es decir un
yor o menor medida, a todos los margen de suscripción adecuado
países, en 2009 los resultados del que les permita obtener un nivel su-
EVOLUCIÓN Y mercado internacional de reasegu- ficiente de rentabilidad. Deben in-
ro fueron positivos. tentar compensar los bajos rendi-
PERSPECTIVAS mientos de las inversiones, la
DEL MERCADO Gracias a la ausencia de grandes ca-
tástrofes se consiguió un resultado
desaparición de eventuales impac-
tos positivos por liberalización de
DE REASEGUROS técnico muy favorable, y con la sua-
vización de las turbulencias finan-
reservas de años anteriores y las pri-
mas moderadamente a la baja, sin
cieras se recuperaron los ingresos perder de vista la evolución de los
financieros, desaparecieron las mi- distintos mercados aseguradores y
nusvalías y se aceleró el fortaleci- el respectivo marco regulatorio y
miento de los fondos propios de la fiscal. Difícil entorno para ellos.
industria reaseguradora. Esta cir-
cunstancia ha desembocado en una En algunos casos, si se consolida
mayor competencia en precios y esta situación de mercado blando,
condiciones, como se ha podido podrían enfrentarse al dilema de
constatar durante las renovaciones aceptar o no condiciones por deba-
La actividad reaseguradora en su de reaseguro de enero pasado e in- jo de sus requerimientos técnicos
conjunto fue seriamente afectada cluso a lo largo de 2010. para defender su cuota de mercado.
por la reciente crisis financiera ini- Quizás la salida la puedan encon-
ciada a finales del 2007, que conlle- Durante el primer semestre del año trar aportando soluciones innova-
vó una erosión significativa de sus 2010 hemos sufrido importantes si- doras y buscando nuevas oportuni-
Recursos Propios en 2008. Esa si- niestros individuales y catastróficos dades de negocio que les permita
tuación generó algunas tendencias que afectan los resultados del mer- crecer.
que todavía hoy persisten e influ- cado de reaseguro en general, y que
yen en el futuro inmediato del permitían anticipar un endureci- Pronóstico estable para la industria
mercado de reaseguro. En ese mo- miento del mercado. Sin embargo y reaseguradora global
mento se llegó incluso a temer por hasta la fecha, han tenido un impac-
el futuro de alguna gran reasegura- to menor en los precios de lo que Cada año por estas fechas las dife-
dora. Las incertidumbres se apode- cabía esperar. Los incrementos de rentes agencias de calificación pre-
raron del mercado y se implantó, tasas no se generalizaron y se con- sentan sus informes anuales sobre el

enero-diciembre 2011 // 7
sector y ofrecen su pronóstico. Tres excedente alrededor del 12%. Hacia mentas en varios lugares de EE.UU
de ellas llegan a la misma conclu- fines de junio, estas cifras han de- (1.065 millones de USD), las tor-
sión. Su previsión global es de esta- crecido hasta situarse en torno a mentas de granizo en Australia
bilidad mientras que una opina que 13.000 millones de USD, que equi- (1.000 millones de USD), así como
tendremos una evolución negativa. vale al 8%. la explosión de la plataforma petro-
lífera “Deepwater Horizon” en el
Fitch destaca que si bien el reasegu- Durante los primeros 5 meses, 21 Golfo de México, con un rango de
ro ha sido uno de los sectores más compañías que suscriben reaseguro pérdida asegurada estimado entre
resistentes a la crisis financiera, se devolvieron a sus accionistas un ca- 1.500 y 3.500 millones de USD fren-
espera una intensificación de la pital total de 8.800 millones de te a un coste económico total que
competencia que podría provocar USD, mientras que el importe para podría exceder los 20.000 millones
una presión sobre los beneficios. todo el ejercicio 2009 se situó en USD e incluso alcanzar los 35.000
1.800 millones de USD. millones USD (el elevado porcenta-
Standard & Poor’s considera que la je de autoseguro por parte de BP
industria reaseguradora ha supera- Este excedente de capital se traduce contribuye a limitar significativa-
do bien la crisis financiera global y en un exceso de capacidad de rease- mente el coste asegurado de este
su pronóstico para el sector tam- guro y consecuentemente en una riesgo en el mercado privado). No
bién es estable. A pesar de ello, se- presión a la baja sobre los precios. obstante, la magnitud de la catástro-
ñala que el reaseguro precisará de fe va a generar, sin duda, un impacto
toda la capacidad acumulada en el Situación del ejercicio actual y en el futuro de nuestra industria.
año 2009 para gestionar el coste de- previsiones para 2011
rivado de las pérdidas por catástro- Durante las renovaciones de 2010,
fes ocurridas durante la primera Las pérdidas aseguradas por catás- las tasas han seguido bajando sua-
mitad de 2010. trofes durante el primer semestre vemente en la mayoría de los ra-
del presente año alcanzan los mos No Vida y se espera que el
A.M. Best también ha confirmado 23.000 millones de dólares, cifra mercado continúe relativamente
un pronóstico estable sobre el sec- que representa más del doble de la blando mientras siga habiendo un
tor. Destaca que las implicaciones media registrada para el mismo pe- margen técnico razonable y no
de Solvencia II podrían extenderse riodo desde el ejercicio 2000, igua- haya problemas de capacidad.
a jurisdicciones más allá de la Unión lando incluso el importe de todo el
Europea, como a los Estados Uni- año 2009. El desastre natural más Por ejemplo, en la renovación de rea-
dos, Suiza o Bermudas, que busca- devastador por el número de falle- seguro de 1º de abril 2010, que ocupa
rán la equivalencia en sus regíme- cidos ha sido el terremoto de Haití principalmente a mercados de Asia,
nes de solvencia. (más de 220.000 personas), si bien se mantuvo en términos generales la
el nivel de pérdidas aseguradas no tendencia de tasas moderadamente a
Moody’s, en cambio, mantiene un supera los 150 millones de USD la baja registrada durante las renova-
pronóstico negativo para la indus- frente a los 8.000 millones de USD ciones a 1º de enero pasado.
tria, basado en una expectativa de de pérdidas económicas.
continuidad de un mercado blando, Durante la última campaña de re-
un exceso de capacidad de reasegu- El terremoto de Chile, en cambio, novación al 1º de julio 2010, que co-
ro y bajos rendimientos de las in- ha tenido el mayor impacto tanto en rresponde principalmente a merca-
versiones. pérdidas económicas (30.000 millo- dos de EEUU (Florida), América
nes de USD) como en costes asegu- Latina y Caribe, se puso de mani-
Exceso de capital y capacidad de rados (10.000 millones de USD) que fiesto una vez más una reducción de
reaseguro es lo que verdaderamente nos con- tasas a pesar de la elevada siniestra-
cierne. Además, este evento ha afec- lidad catastrófica registrada en el
La abundancia de capitales en el tado a varios programas colocados primer semestre.
mercado reasegurador se puso de desde nuestro país y sin duda va a
manifiesto por el volumen de re- tener un impacto en las futuras re- Las rebajas de precios en Property
compras de acciones ocurrido a novaciones en España, como míni- superaron en algunos casos el 10%,
principios del año 2010. mo cualitativo. habiéndose limitado el impacto del
terremoto de Chile exclusivamente a
Según las estimaciones de Guy Car- A ello hay que sumarle, entre otras, las zonas directamente afectadas por
penter, al iniciarse 2010 el exceso de las pérdidas aseguradas derivadas el mismo. Los contratos de exceso
capitalización del mercado de rea- del ciclón “Xynthia” en Europa, de de pérdidas y los riesgos facultativos
seguros superaba los 20.000 millo- un importe aproximado de 3.400 registraron en Chile subidas de ta-
nes de USD, lo que representa un millones de USD, las fuertes tor- sas entre un rango del 50% al 70%.
El siniestro de la plataforma “Dee- tión de fondos propios de la compa- finición y en la toma de decisiones
pwater Horizon” ha tenido de mo- ñía ponderando escasamente su con respecto a las estructuras y
mento un impacto limitado y ha perfil de riesgo real. Con Solvencia contratación de reaseguro.
afectado sólo a los riesgos con expo- II se pretende justo lo contrario y
siciones energéticas. Las platafor- nos acerca al concepto del Risk Ad- Por una parte, una estrategia efi-
mas similares a la siniestrada expe- justed Capital. ciente de compra de reaseguro im-
rimentaron un incremento de tasas plica optimizar la liberación de ca-
de más del 10% y se espera que con- Dentro de este contexto, la gestión pital que genera el programa de
tinúen creciendo. del riesgo cobra una mayor relevan- reaseguro y minimizar su coste. Para
cia, así como la construcción de un la elección de la estructura de rea-
La temporada de huracanes en el modelo interno adecuado, que per- seguro óptima se requiere valorar el
Atlántico que se inició a principios mita, mediante métodos estocásticos, riesgo, el capital requerido y la efi-
de junio y termina a finales de no- lograr un cálculo certero del capital ciencia del programa de reaseguro
viembre será crucial para los resul- requerido. Como consecuencia, las de forma cada vez más sofisticada.
tados de los reaseguradores. Si en lo herramientas de mitigación de ries- En este sentido, muchas entidades
que queda del año se mantiene una go se han convertido en herramien- están desarrollando modelos inter-
tendencia normal en lo que respec- tas de gestión de capital en toda re- nos totales o parciales, con el objeti-
ta a catástrofes naturales, las previ- gla, y el reaseguro resulta la principal. vo de optimizar la gestión de capital
siones de los ramos No Vida para la Al mismo tiempo, supone una fuente y su estrategia empresarial.
próxima renovación a 1º de enero de financiación que, en la mayoría de
2011 son de continuidad del merca- los casos, es más barata y flexible que Como contrapartida, Solvencia II
do mas bien blando. la del mercado de deuda o capital. incluye mecanismos para valorar el
riesgo crediticio que implica la ce-
Solvencia II, nuevos horizontes Esta es la principal oportunidad de sión de reaseguro. Las compañías
la industria reaseguradora y es alta- de seguros deberán tener en cuenta
Otro aspecto a tener en cuenta al ha- mente probable que veamos evolu- a la hora de seleccionar su cuadro
blar de las perspectivas del mercado cionar e innovar en este ámbito con de reaseguradores la calidad credi-
de reaseguro son los futuros cam- los brokers de reaseguro como au- ticia y la concentración, aparte de
bios regulatorios, y en concreto de la ténticos protagonistas. otros aspectos cualitativos como el
creciente importancia del reaseguro servicio, especialización etc.
dentro del marco de Solvencia II. Previo a la entrada en vigor de Sol-
vencia II, vemos como una tenden- Estas tendencias van a seguir con-
Tradicionalmente, la gestión de ca- cia cada vez más consolidada la solidándose en las próximas reno-
pital implicaba sobre todo la ges- aplicación de sus criterios en la de- vaciones.

enero-diciembre 2011 // 9
Mayor control de las exposiciones el año 2010 con un volumen total Vous”, la reunión anual más antigua
catastróficas en torno a 4.000 y 6.000 millones y conocida de la industria reasegu-
de USD. radora que se realiza tradicional-
Los importantes siniestros indivi- mente en Monte Carlo.
duales y catastróficos del presente El mercado de Bermudas se muda
ejercicio han afectado a los resulta- En el informe sobre la industria
dos del mercado en general, y su- Por razones fiscales, en los últimos presentado durante el encuentro, se
pondrán una mayor exigencia de dos años se están registrando cam- destacaron los buenos resultados
información detallada de las exposi- bios en los domicilios de las compa- en términos de suscripción registra-
ciones al riesgo de los programas de ñías de reaseguro con sede en Ber- dos en 2009 para la industria global
reaseguro. Una economía y en defi- mudas, que en muchos casos se de reaseguros, que alcanzó un volu-
nitiva un mundo más global conlle- están trasladando a Zurich, Dublín men total de primas de 132.000 mi-
van la cobertura cada vez más fre- y Londres. llones de euros, representando el
cuente de riesgos con ubicaciones 4,6% de las primas mundiales de se-
en múltiples países. Hasta hace Durante la última década, Bermu- guro directo.
poco, los intereses en el extranjero das se había convertido en el domi-
que se cubrían en programas de cilio preferente, elegido por compa- El 71% de las primas totales de rea-
ámbito fundamentalmente nacional ñías de seguros y reaseguros, sobre seguro corresponden a No Vida, con
casi no tenían relevancia, ahora con todo para entidades de nueva crea- un ratio combinado estimado del
la globalización esta situación ha ción. Esta situación se produjo den- 92% en 2009 frente al 95% del ejer-
cambiado tal como se ha demostra- tro de un contexto de eventos de cicio 2008.
do con el terremoto de Chile, que gran trascendencia para el mercado
Las perspectivas para el sector
transmitidas durante las diversas
NO OBSTANTE, ESTE PANORAMA PODRÍA ponencias y reuniones son de esta-
CAMBIAR RADICALMENTE SI DE AQUÍ A bilidad y son resumen de lo ante-
riormente desarrollado:
FINALES DE AÑO OCURRIESE UN SINIESTRO
DE GRAN ENVERGADURA. - Exceso de capital y capacidad de
reaseguro

ha afectado a más de un programa reasegurador, como lo fueron el hu- - Disciplina de suscripción por par-
“español” y va a traer como conse- racán Andrew en 1992, los ataques te de la oferta
cuencia una exigencia de mayor in- terroristas del 11 de septiembre de
formación, con el fin de garantizar 2001 y el huracán Katrina en 2005. - Precios sólo moderadamente a la
un adecuado conocimiento de los No obstante, otros países tomaron baja como consecuencia de la com-
riesgos cubiertos y permitir una buena nota del éxito de Bermudas y binación de ambas
suscripción fundamentada. han implementado medidas para
atraer dichas operaciones, princi- - Mayor exigencia de información
Aumenta la emisión bonos catastróficos palmente Irlanda y Suiza. A ello ha
contribuido la incertidumbre actual - Creciente importancia del reasegu-
La emisión de bonos catastróficos que existe ante cambios legislativos ro dentro del marco de Solvencia II
constituye una alternativa para am- en debate en EEUU (“Neal Act”).
pliar la capacidad de reaseguro que No obstante, este panorama podría
permite a los aseguradores y rease- También resulta probable que en cambiar radicalmente si de aquí a
guradores mitigar las pérdidas deri- los próximos años se reactiven los finales de año ocurriese un sinies-
vadas de los desastres naturales más procesos de fusiones y adquisicio- tro de gran envergadura. De allí el
costosos. nes en el sector asegurador y rease- riesgo de presentar previsiones en
gurador, generada por las mayores estas fechas, especialmente cuando
Durante 2010 ha vuelto a resurgir exigencias tanto regulatorias en tér- aún no ha finalizado la temporada
el mercado de bonos catastróficos. minos de capital, como de niveles de huracanes.
En el primer semestre se emitie- de retorno a los accionistas.
ron 10 bonos que generaron un Noviembre 2010
capital de riesgo de 2.350 millones Conclusiones de Monte Carlo 2010
de USD, lo que supone un aumen-
to del 70% con respecto al mismo Durante la semana del 12 de sep-
periodo de 2009, y se espera cerrar tiembre ha tenido lugar el “Rendez-
different from a life actuary or even In emerging markets, where the ac-
a non-life actuary. Probably the big- tuary is a new professional, actuar-
Socorro Blanco Cardona
gest difference is the need to work ies have to fight to define their roles,
Member of the IAAHS (International
in multidisciplinar teams with ex- comunicate their value and be ap-
Actuarial Association Health Section)
ecutives from the actuarial area, the preciated.
medical area and the marketing
area. This is a very different role Professionals like economists, stat-
from the typical actuary job descrip- isticians and accountants take on
tion in my country: a highly techni- tasks ususally associated with actu-
cal profile working alone with rates aries. They are people who do not
and statistics. have neither actuarial konwledge
nor actuarial expertise but have re-
When – as a member of the Interna- sponsability for some actuarial
tional Actuarial Association Health tasks.
Section (IAAHS) – I received the
request to colaborate in a project In Australia actuaries have a wide
consisting on examining what a range of functions in comparison
healthcare actuary is and does with with Europe or the United States.
an international projection, I was
delighted to colaborate. In the United States actuaries are
mainly policy-makers and price-set-
The project tlers. To develope these responsa-
bilities they work with marketing
This project was undertaken by Mil- departments and regulators.
liman on behalf of the IAAHS. It
began in 2007 and a first Survey was In European countries actuaries are
published in 2008. considered mainly experts in the
life insurance, although in past
THE STATE OF This Survey tries to identify the years they are increasing their
common practices of actuaries and scope.
INTERNATIONAL the issues that they face. These
HEALTHCARE practices can be summarized in
eleven especific areas. After identi-
The most common practices car-
ried out by actuaries identified by
DATA fying them IAAHS volunteers con-
tacted members of the international
the questionnare are detailed data
analysis, product design, monitor-
actuarial community to ask them ing claims, calculations of premium
about these questions. rates, reserving (IBNR) and financial
forecasting.
Introduction Respondents were actuaries from
Africa (South Africa), America The most common issues identified
As a health actuary professional I (United States, Canada, Mexico and by actuaries are data quality and in-
felt a lot of times lost in the big Brasil), Asia (Hong Kong, Singa- tegrity, regulatory constraints (in
desert. I am an actuary in an average pore, Malaysia and Japan), Europe pricing and benefits), and high
size company which has its core (Denmark, Germany, Spain and medical inflation.
business on healthcare products. United Kingdom) and Middle East
(Lebanon). In the section about practices the
In the beginning I had to struggle actuaries are asked about the func-
with many issues like database qual- The wide range of country repre- tions they developed and the major
ity, high medical inflation, and rela- sentations allows us to conclude steps they follow to complete each
tionship with too many agents that I that there are great differences of them.
thought were specifics of my Com- about the current role of the actuary
pany. After a couple of years devel- among different geographical areas. In the section detailing the main is-
oping my tasks as actuary in charge The respondants themselves said sues they face, actuaries were asked
of healthcare products, that means that they feel there is a “lack of clar- to give a full description of the cur-
pricing, reserving, product design ity about the domain of the actuary” rent situation, common steps to
and many other minor functions, I in a 53% of the cases, varying upon solve or mitigate the issue and how
realize that a health actuary is quite countries. successful has been the solution.

enero-diciembre 2011 // 11
MAIN PRACTICES 3. Monitoring of claims experience. 5. Reserving (mainly refered to
incurred but not reported liability).
1. Detailed data analysis: In the United States and in Asia this
function is one of the main tasks of Actuaries do not perform this task in
A vast majority of actuaries are in- actuary. The countries were this task all countries. Where it is performed
volved in this task. Most of them is developed they use either ICD10 and has been developed a method
analyze health utilization and cost or still ICD9. for calculating IBNR, this method is
trends and in most cases the actuar- the lag/development me-thod with
ies use similar procedures to ex- In some countries actuaries per- some adjustments including holi-
tract, validate and repair data. formed an in-depth cost analysis on days and celebrations. This method
a regular basis but in others the appears to be very consistent.
The techniques used to develope procedure consists on comparing
this role are: expected and actual figures. The steps developed in this method
are:
- First of all actuaries spend their Most of the respondents included
time understanding the main para- management and financial report- 1. Claims data are sorted by paid
metres involved in management of ing as a part of this practice. and incurred months
pricing and claims.
The main steps developed are data 2. Development of a “lag triangle” of
- When it is necessary they use data mining, summary of data, compari- data
from different sources sion of results with internal bench-
marks, analysis of unexpected re- 3. Identification of data anomalies
- Healthcare expenditures are sum- sults, discussion of results wtih (changes in claim processing, net-
marized by injury year and by type other parties and finally follow-up work information)
of claim studies of charges applied.
4. Adjustment for the anomalies and
- Finally actuary compares the claims 4. Calculation of premium rates develop of final completion factors
data to the budgeted amounts.
As the other two functions above 5. Calculation of best estimate of
2. Advice on product design described, calculation of premium claims liabilities
rates is a task performed by the
Advice on product design is also a great majority of actuaries around 6. Sensitivity analysis.
common role task to healthcare ac- the world. The main difference
tuaries everywhere. It is seen as one among geographical areas is the 6. Financial Forecasting
of the main functions of actuarial methods used to calculate premium
work. rates. The methods can be divided In Canada and the United States
into two categories: detailed devel- this task is less common than in
This task is carried on in three opment of costs or loss ratio calcu- Asia. The variability in the level of
steps: First of all actuaries analyze lation methods. The first method is actuarial sophistication in financial
competitor’s products and pricing, mainly used in Australia, most of reporting is quite big.
then they discuss design and pric- Europe, the United States and Mex-
ing options with other departments ico. Historical claim costs are re- ISSUES
and finally they combine market viewed by cost group in order to
driven and internally focused prod- project future claim costs. The most common issues identify
uct design. in the Report are:
Projected claim costs are then adjust-
This role is a delicate one for the ac- ed with other costs (administrative, 1. Data quality and integrity
tuary because they have to take into claims processing) to calculate the
account opinions of several depart- final premium rate. In Europe, addi- A lot of actuaries faced problems
ments without missregarding tech- tional statistical methods are some- related with data quality and integ-
nical requirements and company times used to analyze deviations. rity which include limitations in
financial goals. In this task the actu- data capture, data entry error and
ary would develop a key responsa- The rigor to calculate premiums inconsistent coding.
bility as a leader of a multidiscipli- varies by country depending basi-
nar team and a role as a moderator cally on the level of detailed data Many of the data problems arise be-
to look after marketing requiri- avalaible and the size of the private cause professionals entering data
ments and medical restrictions. healthcare market. do not recognize the need for con-
sitence and accuracy and there ex- 3. High medical inflation in the introduction and the willig-
ists no connection between these ness of clients to pay actuarial fees
professionals and the actuaries who Generally, medical costs exceed versus cheaper resources. This one
analyse the entered data. medical inflation, which in time ex- is only faced by actuarial consul-
ceeds general inflation. tants.
Many systems are not designed in
order to collect all necessary data.
The main reasons behind that are
issues like data collection has a low
THIS ISSUE IS MORE COMMON IN COUNTRIES
priority, problems in receiving data WHERE PUBLIC SECTOR PROVIDES MOST
in the format desired, human er- OF THE HEALTHCARE COVER AND PRIVATE
rors, lack of updated systems and
policy level information. INSURERS HAVE A SMALL ROLE.

Those are some examples of tech-


niques used to mitigate these situa- Just half of the respondents faced A second survey is being prepared.
tions: additional training for claims this issue. The other half do not It will be focuses in data analysis
processor, establishment of data consider high medical inflation an and the quality of this data.
validation systems, reviewed data issue because they offer products
periodically to identificate patterns like indemnity or cash products I have tried to summarize the main
of error. that are closely controlled by regu- ideal of the Survey, but I strongly
lation. recommend that if you are inter-
Most of those techniques are quite ested in this subject you read the
successful at their goal but they are Actuaries who have to face this situ- whole survey. You can addres to
almost always painful to apply. ation consider it as a major issue. Travis Gray at Travis.Gray@milli-
Different approaches were men- man.com to get a copy of it.
2. Regulatory constraints on tioned to control costs:
pricing and benefit design P.D.: this abstract have been made
1. exclude some treatment options with permission of Milliman.
This issue is more common in from insurance coverage
countries where public sector pro-
vides most of the healthcare cover 2. make greater use of management
and private insurers have a small for claims
role. Restrictions can also be found
in the way of mandates for low pre- 3. take a stronger bargaining posi-
mium increases and flat age slope tion with hospitals and physicians
or no age slope.
4. intensify review and scrutiny of
In some countries respondents de- claims.
clare political pressures, particular-
ly when regional elections are to be The success of these measures de-
held shortly. pends on the market. If it is accept-
ed that medical cost increases are
But regulatory constraints not only higher than general inflation then
exist in pricing. In the United States additional costs are charged in pre-
exists also restrictions on who must mium. If this it is not accepted,
be covered in group plans and what then it is necessary additional edu-
premium do they have to pay. cation.

In some countries regulators appear Also, it seems that providers have a


to be quite strict but in other coun- lot of market power and premiums
tries it exists a collaborative rela- can not be charged enough to com-
tionship with them. pensate the cost.

One clear trend is that solutions de- The last two issues itentified are
veloped in one country are imple- the lack of clarity of the domain
mented in other countries. of the actuary already mentioned

enero-diciembre 2011 // 13
Sin menoscabo de la divergencia Alan Greespan, precisamente en la
en las opiniones sobre el futuro, anterior recuperación económica:
David Cano Martínez
donde a medida que pasan los me- 2003-2004) son varias y de sus im-
Socio de Afi y Director General de
ses parece observarse cierto con- pactos negativos (su cuantía) se de-
Afinet Global EAFI
senso es en que lo peor de la crisis rivará que vivamos o no un double
financiera quedó atrás en la prime- dip (vuelta a la recesión) que noso-
ra mitad de 2009 y que parece estar tros no contemplamos.
ya prácticamente resuelta, al me-
nos, desde la perspectiva del “pro- La pasada primavera estalló en al-
blema de solvencia”, ya que otra gunos Estados soberanos de Euro-
cuestión distinta es la futura renta- pa, en concreto, en los periféricos
bilidad del negocio bancario. Para (o, de forma más despectiva, los
dar muestra del riesgo de fallo de PIIGS), su particular crisis, esta vez
predicción en una crisis tan singu- de credibilidad, sobre la capacidad
lar como ésta, parece que se han de repagar su deuda. La “crisis de
equivocado los más agoreros, que deuda PIIGS” (que alcanzó un
hace apenas unos meses hablaban máximo en mayo), supuso un nuevo
de un nuevo crack financiero, entre cierre del mercado de capitales,
ellos el propio FMI, que advertía de pero esta vez para algunos Estados
que todavía restaban por contabili- soberanos, en un claro aviso al resto
zarse importantes pérdidas en la de Gobiernos que abre el debate so-
“factura” de la crisis financiera que bre el la capacidad de actuación a
finalmente ha sumado casi 2 billo- partir de ahora.
nes de USD.
Porque este es eje central en torno
También erraron los que aventura- al cual gira la discusión. Para los
ron una prolongación en la caída más escépticos, el margen de ma-
¿SOFT PATCH del PIB de los países desarrollados
o una incapacidad de los emergen-
niobra de los Gobiernos es limitado,
o nulo, de tal forma que poco se
O DOUBLE DIP? tes de expandirse de forma autóno- puede esperar desde el sector pú-
ma (es decir, sin el apoyo del sector blico para poder dinamizar el creci-
IMPLICACIONES exterior ante el desplome del co- miento económico, en un momento
mercio mundial). Las brutales caí- en el que el sector privado sólo ha
das del PIB sufridas entre finales de dado ligeras muestras de reactiva-
2008 y principios de 2009 han dado ción o, en aquellos casos en los que
Los analistas seguimos embarcados paso a tasas de crecimiento positi- han sido más contundentes, están
en la difícil tarea, no ya sólo de anti- vas que, aunque muy dispares por innegablemente vinculadas a, preci-
cipar la futura evolución del ciclo países, sí permitían, al menos la pa- samente, actuaciones de los Estados
económico, sino incluso de algo a sada primavera, contemplar el futu- vías estímulos fiscales.
priori más sencillo: diagnosticar la ro con relativo optimismo. Las bol-
posición actual. Y todo ello dentro sas ya se encargaron de señalarnos Cotas de déficit público anuales de
de la cada vez más compleja labor que estábamos inmersos en una entre el 5% y el 10% anual (vigentes
de prever el comportamiento de las senda de recuperación al culminar no sólo en los PIIGS, sino en el con-
variables financieras, dado que ha una remontada del 100% en los junto de países desarrollados) sólo
quedado demostrado que, ahora doce meses que siguieron al míni- pueden registrarse de forma coyun-
más que nunca, las expectativas tie- mo de marzo de 2009. tural, más aún si tenemos en cuenta
nen un mayor componente explica- que se producen, salvo muy pocas
tivo que la propia situación actual Pero como tendremos ocasiones de excepciones, cuando los Estados
en el movimiento de las cotizacio- repetir en próximos meses, la recu- acumulan endeudamientos, en me-
nes. En definitiva, y a modo de in- peración de la crisis no va a ser li- dia, del 100% del PIB. La conse-
troducción, se hace necesario reco- neal y asistiremos a procesos de re- cuencia de este nivel de deuda es un
nocer que pocas veces antes se caída. Es así como diagnosticamos dato revelador: su coste por intere-
producía tanta disparidad en las la posición actual: recaída dentro de ses equivale a entre el 3% y el 4% del
previsiones de los economistas, y una recuperación que se caracteri- PIB anual, es decir, los Gobiernos
que los argumentos que apoyan una zará por ser lenta, débil y desigual tienen que alcanzar superávits pri-
u otra visión pueden quedar desfa- por países. Las claves de este soft marios de esa magnitud, sólo para
sados en apenas unos días. patch (vocablo popularizado por no aumentar su stock bonos.
Observando el patrón histórico, es por China) es lo que pretenden evi- como el posible adelanto de compra
cierto que en otros momentos del tar las autoridades, especialmente de bienes de consumo duradero
tiempo los niveles de endeudamien- las monetarias, tanto en la UME ante la subida de impuestos o la fi-
to de los Gobiernos también eran como, parece que con más énfasis, nalización del programa de ayudas a
elevados y que posteriormente con- en EEUU. la adquisición de autos, haya podido
siguieron reducirlos. Si exceptua- tener sobre la senda del gasto de los
mos los casos en los que el procedi- Estas expectativas de escaso creci- hogares en la primera mitad de
miento elegido fue el impago de la miento y reducida inflación es lo 2010. La recaída de los registros de
deuda (default), en los demás se que mantiene a las curvas de tipos matriculaciones en julio y agosto es
consiguió reducir el ratio deuda / de interés en niveles históricamente el primer anticipo de lo que nos
PIB gracias a una fuerte expansión reducidos por más que desde el puede deparar el tercer trimestre,
de la economía. El caso más claro se mercado primario se haya produci- en un contexto en el que las ganan-
produce después de la II Guerra do un dinamismo sin precedentes. cias de renta por el componente de
Mundial, cuando se acumularon va- Si EEUU y la UME se encaminan empleo deberían ser muy limitadas
rios años de fuerte dinamismo (es- irremediablemente hacia Japón, en- (de saldarse el tercer trimestre con
pecialmente la década de los 60) y tonces ya sabemos lo que se puede creación de empleo, el aumento po-
posteriormente de inflación (los 70) esperar para los tipos de interés: ni- dría ser incluso inferior al observa-
que, en última instancia, son favora- veles cercanos al 0% en todos los do en el segundo –tan sólo 80.000
bles para quien está endeudado (la plazos (el 10 años nipón renta un ocupados nuevos-, y la tendencia de
deuda permanece constante en tér- 1,00%). Insistimos en que no es moderación de los salarios debería
minos nominales, pero se reduce en nuestro escenario central, sino que persistir o incluso acentuarse). El
términos reales). Es decir, un eleva- esperamos que en 2011 la Reserva segundo elemento es la aceleración
do nivel de endeudamiento por par- Federal comience a elevar su tipo de de las medidas de recorte del gasto
te de los Gobiernos puede ser re- intervención y que en 2012 tome el público con las que cumplir los ob-
suelto sin necesidad de reducir relevo el BCE. Llegados aquí, apor- jetivos de déficit para 2010, con im-
gasto público o elevar los impuestos tamos otra previsión muy demanda- plicaciones sobre la evolución tanto
bien mediante crecimiento econó- da por nuestros clientes: el Euribor. del consumo como de la inversión
mico, bien mediante generación de Mientras el tipo de intervención del pública. El tercero, la ausencia de
inflación. Entonces, ¿por qué tanta BCE se mantenga en el 1,0%, la señales de mejora desde el frente
preocupación? Porque, en nuestra zona del 2% se configura como un inmobiliario. El cuarto es la capaci-
opinión, es probable que ninguna posible techo para el Euribor 12 dad de resistencia de las exportacio-
de las dos situaciones se produzca meses. Así pues, podríamos marcar- nes, ante un escenario de elevada
en el futuro más inmediato en los nos como objetivo ese nivel para fi- incertidumbre en el fondo macro
países desarrollados, que se enfren- nales del próximo año, y el 1,5% de los principales socios comercia-
tarán a un entorno en el que existe como referencia a tener en cuenta les de España (el dinamismo de las
un exceso de capacidad instalada, para diciembre de 2010. Si acerta- exportaciones está descansando en
en el que la demanda de los consu- mos, veremos las tan temidas revi- el componente de bienes, y en par-
midores será baja (también éstos siones al alza en las hipotecas que, ticular, de aquellos relacionados
presentan un elevado endeuda- en cualquier caso, no serán de im- con el ciclo industrial del Área
miento) y en el que las ganancias de portante cuantía: unos 30 euros más euro). Y, por último, el otro elemen-
productividad por los avances tec- al mes para una financiación de to que conviene vigilar y que deter-
nológicos será una fuerza de pre- 150.000 EUR. En definitiva, un dre- minará la intensidad de la recaída
sión adicional para no aumentar los naje de renta disponible para el ciu- son las dificultades de financiación
costes ni los precios. dadano español que parece asumi- que todavía existen para el sector
ble y que no debería tener un empresarial.
Porque nuestro escenario se carac- impacto excesivo sobre la confianza
teriza por contemplar tasas de avan- de los hogares, pero tampoco sobre Quiero finalizar este artículo con
ce del PIB en las economías desa- su propensión al gasto ni sobre la una última reflexión sobre la econo-
rrolladas de entre el 1% y el 2% percepción de que lo peor de la cri- mía española y una de las implica-
durante el próximo lustro, combina- sis ha podido quedar atrás. Pero esta ciones más claras para el futuro del
das con tasas de inflación en ese minimización del impacto no impi- escenario de escaso crecimiento
mismo rango, con la excepción de de que en España, como el resto de que prevemos al que se le suma otro
Japón, donde la deflación, asociada países, vayamos a asistir a una recaí- elemento singular que se agudizará
a la “trampa de la liquidez” parece da en la segunda mitad del año. Los en los próximos años: el envejeci-
ya un mal crónico. De hecho, lo que elementos de fondo que lo justi- miento de la población provocado
sucede en la ya tercera economía fican serían varios. El primero, el tanto por la menor tasa de natalidad
del mundo (acaba de ser superada impacto que factores transitorios, como por la mayor longevidad. La

enero-diciembre 2011 // 15
vez alcanzada la jubilación. Se hace
necesario contar con un comple-
mento dinerario de cierta cuantía,
lo que implica, a su vez, un período
previo prolongado para ir dotándo-
lo, así como un vehículo de inver-
sión que maximice la rentabilidad
financiero / fiscal sujeta a un deter-
minado nivel de riesgo. En definiti-
va, es necesario concienciar de los
riesgos de insostenibilidad del ac-
tual sistema de pensiones e incenti-
var el ahorro a largo plazo, de forma
mucho más clara en los segmentos
de edad actual entre los 30 y los 50
años que son, según nuestros cálcu-
los expuestos anteriormente, los
que sufrirán las consecuencias del
déficit de pensiones pero, al mismo
tiempo, los que cuentan con mar-
gen suficiente como para poder
acumular cierto capital. Sin querer
ser ni catastrofistas ni agoreros, sí se
debe exponer el problema de la sos-
tenibilidad del actual sistema de
pensiones a partir de 2020. Esta es,
sin duda, la noticia negativa. La po-
sitiva es que aún estamos a tiempo
de evitar las consecuencias, si bien
las medidas a tomar pasan en mayor
proporción por la iniciativa del
afectado que de los Estados. Y el
consecuencia en términos de gasto tuación de las pensiones, no ha he- ahorro a largo plazo materializado
público es clara: según estiman el cho más que empezar. Y nuestras en instrumentos adecuados parece
FMI y el Banco Mundial puede su- previsiones no invitan al optimismo, una solución. Para nosotros, los fon-
poner, dependiendo de los países, sino a tomar medidas por parte de dos de pensiones, tanto individua-
entre un 2% y un 10% del PIB, ci- todos los afectados, entre ellos, lógi- les como de empleo (está claro que
frándose para España en un 8% en- camente, los futuros pensionistas. éstos deberían promocionarse en
tre 2011 y 2050. Porque nuestro De mantenerse las actuales condi- mayor medida, como ya sucede en
país, sin ser uno de los más débiles ciones, el sistema público de pen- algunas grandes compañías) reúnen
en términos de endeudamiento pú- siones entraría en déficit en 2020, el características que las hacen reco-
blico (por más que sí sea de los más fondo de reserva de la Seguridad mendables: ventajas fiscales inme-
afectados por “crisis de deuda de Social se habría consumido en 2028 diatas vía reducción de la base im-
los países periféricos” desatada la y en 2050 sumaría una deuda del ponible, liquidez (incluso antes de
pasada primavera antes comentada) 100% del PIB. Es lógico que con tan la jubilación en caso de que se pro-
sí destaca por el ritmo tan rápido al alarmantes cifras, aumentar la edad duzcan las circunstancias contem-
que se está envejeciendo la pobla- de jubilación unos pocos años no pladas) y generación de rentabili-
ción. Más aún si el pobre crecimien- parezca suficiente, por lo que deben dad. Pero es obvio que, teniendo en
to económico que esperamos para tomarse otras medidas como alargar cuenta el perfil del lector de esta
el próximo lustro (por debajo del el período de cómputo de las pen- publicación, defenderá la utiliza-
2%) va a desincentivar aspectos cla- siones hasta abarcar toda la vida la- ción de otros vehículos de previsión
ve como el nacimiento de hijos o la boral. Estas son modificaciones im- social, más asociados al sector ase-
entrada de inmigrantes, o a incenti- prescindibles desde el lado de la gurador. Otro interesante debate.
var la emigración de las cohortes en prestación pública pero que, en
edad de procrear. Con este panora- cualquier caso, parecen insuficien- Noviembre 2010
ma, el debate en torno al Estado del tes para poder garantizar el mante-
Bienestar, y, en concreto, sobre la si- nimiento de la renta disponible una
Los nuevos desarrollos de software • Gestión rápida los siniestros o. El
permiten resolver tres quebraderos objetivo de las compañías es ges-
Ana María Molina León
de cabeza propios del sector asegu- tionar entre un 50-80% de sus si-
Marketing Manager, SPSS,
rador – mejorar el servicio a clien- niestros de forma rápida, momento
an IBM Company.
tes, reducir costes de gestión de si- de la declaración. eliminar proce-
niestros y detectar el nivel del riesgo sos de back office innecesarios, y
de fraude en tiempo real. La clave consecuentemente de los costes
se encuentra en IBM SPSS Mode- que se derivan de estos (investiga-
ler, una aplicación que permite el ciones, búsqueda de información
acceso, organización y modelización adicional), y los excesivos costes  de
de todos los tipos de datos a partir contacto con el cliente (en algunos
de una única interfaz visualmente casos, el 60% de las llamadas reci-
intuitiva. La aplicación permite bidas en un centro de gestión de
construir modelos predictivos fia- siniestros de clientes pidiendo in-
bles y obtener resultados rápida- formación sobre el estado de su so-
mente para maximizar los objetivos licitud).
de negocio.
• Autoservicio al cliente Las com-
Data mining para la gestión de pañías más visionarias están apos-
siniestros tando por ofrecer a sus asegurados
la posibilidad de declarar sinies-
Para la gestión de siniestros, la apli- tros vía Internet. De esta manera,
cación se integra con los sistemas de se reducen aún más los costes y el
gestión de siniestros existentes y se siniestro pasa a gestionarse de for-
conecta a un modelo de minería de ma instantánea en un proceso au-
ANÁLISIS datos que proporciona a los agentes
un aviso instantáneo del nivel de
tomatizado.

PREDICTIVO riesgo de fraude. Este aviso o reco-


mendación se proporciona en base
2. Mejora de los niveles de servicio
a Clientes. La capacidad de ofrecer
EN EMPRESAS al conocimiento de los expertos en distintos canales de interacción con
fraude combinado con técnicas ana- los clientes para que puedan decla-
ASEGURADORAS líticas avanzadas. Como resultado, el rar sus siniestros por su canal de
agente gestor del siniestro puede conveniencia (carta, call center, au-
– CÓMO decidir compensar al asegurado de toservicio vía Internet) y tramitarlos
MEJORAR LA forma inmediata – y consecuente-
mente, ofrecer un excelente servicio
de forma rápida (mediante la ges-
tión rápida de siniestros) permite a
SATISFACCIÓN con su pertinente reducción de cos-
tes, – llevar a cabo una investigación
las compañías diferenciarse, captar
y retener clientes de forma efectiva.
DE CLIENTES, rutinaria, o encaminar el siniestro al
departamento de verificación técni- 3. Reducir el coste del fraude. Al-
REDUCIR ca para validar si existe fraude. gunas estadísticas que hasta el 10%
de todos los siniestros suele conte-
COSTES En los interminables esfuerzos para ner elementos de fraude, y sin em-
OPERACIONALES ser más competitivas y rentables, las
compañías aseguradoras están lle-
bargo, la mayor parte de las compa-
ñías de seguros suele descubrir un
Y DE vando a cabo varias iniciativas para
mejorar los procesos de gestión de
menor porcentaje de casos de frau-
de. No existe un gran potencial de
ADQUISICIÓN siniestros, tales como: mejora.  Antes, las compañías de se-
guros no solían interesarse n la de-
DE CLIENTES Y 1. Mejorar la eficiencia en la ges- tección del fraude. En muchos ca-
tión de siniestros. El proceso de sos, simplemente se aceptaban los
DETECTAR MÁS gestión de siniestros resulta caro y casos de fraude e incrementaban las
FRAUDE EN LA supone cerca del 20% de los costes
totales de una compañía de seguros.
primas para compensar el aumento
de los costes que producían las
GESTIÓN DE Las compañías se esfuerzan por re-
ducir costes aplicando las siguien-
compensaciones a asegurados. Sin
embargo, dos tendencias están apa-
SINIESTROS tes estrategias: reciendo:

enero-diciembre 2011 // 17
• Tanto los gobiernos como la opi- la intuición. Muchos de los exper- fraude” de acuerdo con criterios
nión pública presionan en contra tos en fraude comentan que inme- que establecen si nuevos siniestros
del fraude. La opinión general es diatamente un siniestro con ele- declarados son fraudulentos. Si un
que el fraude es un delito y es in- mentos de fraude, pero no ocurre siniestro encaja con cualquiera de
aceptable que otros ciudadanos de- lo mismo con su verificación. Es en estos perfiles, se le puede asignar
centes paguen este coste. este proceso donde realmente un tratamiento específico, es decir,
transcurre mucho tiempo: Por su- encaminarlo al departamento de ve-
• Reducir el coste del fraude permi- puesto, esta intuición se basa en rificación técnica para una mayor
te a las compañías de seguros dife- una experiencia considerable. Sin investigación.
renciarse al ofrecer primas más embargo, es posible crear indica-
competitivas. dores clave de riesgo que ayuden a Cerrar el circuito: anticiparse
identificar y verificar más rápida- a los defraudadores ante nuevas
No hay duda de que las compañías mente los casos de fraude si se tendencias
de seguros están trabajando al combinan las técnicas del mind
máximo por reducir los costes por mining (proceso basado en la expe- El siguiente paso es desarrollar un
un lado, y mejorar el servicio al riencia y la intuición) con data mi- proceso que permita actualizar los
cliente por otro. ning (análisis exhaustivo de canti- perfiles de fraude constantemente.
dades ingentes de datos). Esto permite a las organizaciones ir
La tecnología de IBM SPSS Mode- entendiendo las nuevas tendencias
ler viene al rescate aquí. Este siste- Por ejemplo, esas compañías pue- de fraude mientras se desarrollan y
ma de predicción en tiempo real den ganar un valor considerable si mejorar su identificación. Las apli-
puede ayudar a las compañías de entrevistan a sus expertos identifi- caciones de análisis predictivo per-
seguros a destapar un mayor núme- can qué tipo de siniestros requieren miten ejecutar este proceso de for-
ro de casos de fraude, proporcio- mayores esfuerzos de investigación. ma rápida y óptima, generando un
circuito de retroalimentación de
análisis y generación de perfiles
NO HAY DUDA DE QUE LAS COMPAÑÍAS DE simple para los expertos en detec-
ción de fraude y que se utilice en las
SEGUROS ESTÁN TRABAJANDO AL MÁXIMO aplicaciones de front office: el call
POR REDUCIR LOS COSTES POR UN LADO, Y center, la web o las oficinas.
MEJORAR EL SERVICIO AL CLIENTE POR OTRO. La balanza de servicio al cliente:
¿una gestión de siniestros más o
una reducción de fraude?
nando a los agentes que se encuen- Este proceso, que denominamos
tran en primera línea de interacción “minería de la mente o mind mi- Las aseguradoras utilizan el tiempo
con los clientes (los equipos de los ning”, puede ayudar a determinar la de gestión de un siniestro de clien-
centros de llamadas y oficinas que gestión de un gran número de si- tes como un importante diferencia-
hablan con los clientes a diario) niestros, pero no los cubre todos. dor frente a la competencia.  Algu-
una herramienta eficaz para conse- Muchos perfiles de fraude son des- nas compañías han encontrado una
guir este objetivo. Esta estrategia, conocidos por los expertos. Sin em- al desarrollar un proceso de gestión
implementada correctamente, pue- bargo, pueden ser desvelados si se de siniestros rápido, donde entre el
de generar mejoras en la detección analizan datos históricos y, a partir 50-70% de todos los siniestros se
del fraude a la vez que en la rela- de este análisis, se encuentran com- puede llegar a gestionar en 48 ho-
ción con clientes, sin requerir am- portamientos fraudulentos comu- ras. Además de los beneficios ga-
plias inversiones en infraestructu- nes con otros perfiles. Esta técnica rantizados en el servicio al cliente y
ras o personal. es conocida como análisis predicti- en ventas que ofrece esta estrategia,
vo. La tecnología de análisis predic- los procesos de gestión rápida de
Los ingredientes para un proceso tivo puede descubrir nuevas formas siniestros permiten a las compañías
inteligente de la gestión de sinies- de fraude e incrementar, según reducir significativamente los cos-
tros son: nuestra experiencia, las tasas de de- tes de gestión de éstos – hasta el
tección de casos sospechosos de 40% en algunos casos. El éxito de
Mind Mining y Data mining: fraude en dos o tres veces. esta estrategia se basa en saber re-
conocer qué siniestros son suscep-
La mayoría de los casos de fraude El mind mining y el data mining tibles de contener elementos de
se detectan a partir de elemen- combinados pueden entonces desa- fraude en el momento de la declara-
tos no cuantificables, o incluso, de rrollar una serie de “perfiles de ción. Sin este entendimiento, las
compañías de seguros permanece-
rían expuestas al fraude. En otras
palabras, el departamento de ges-
tión de siniestros necesita estar ca-
pacitado con los medios adecuados
para evaluar nuevas declaraciones
de forma efectiva.

Más aplicaciones de data mining


en el sector asegurador…

Además de aplicar data mining para


una mejor gestión de siniestros, el
data mining es muy útil en estrate-
gias de adquisición y retención de
clientes. Las empresas de seguros
experimentan lo que quizás sea el
mayor coste por adquisición de
cliente de todos los sectores. Las
aseguradoras líderes están incorpo-
rando el análisis en sus procesos de
adquisición para seleccionar a los
clientes más rentables y ofrecerles Las soluciones para la adquisición de seguros están incorporando el
las pólizas más apropiadas, en el de clientes de IBM SPSS ayudan a análisis predictivo a sus procesos de
momento preciso. las empresas aseguradoras a dirigir renovación para identificar de for-
los programas de marketing entran- ma proactiva a aquellos asegurados
Con la tecnología de data mining tes y salientes hacia los prospectos más propensos a cancelar su seguro
de IBM SPSS se pueden transfor- más propensos a responder y con- y tomar las acciones necesarias para
mar las campañas de marketing de vertirse en clientes rentables. IBM mantenerlos.
adquisición en esfuerzos rentables, SPSS otorga al personal de marke-
en los que el beneficio del primer ting la capacidad de analizar los da- IBM SPSS Modeler se puede utili-
año cubra los costes de la campaña. tos de los clientes, identificar a los zar tanto para la gestión del riesgo y
Al identificar a los clientes poten- clientes potenciales adecuados y detección del fraude, como para la
ciales más propensos a responder a crear campañas, sin tener que invo- optimización de las campañas de
una campaña, y ejecutar un sofisti- lucrar a los analistas de datos o al adquisición y retención de clientes,
cado análisis coste-beneficio, la personal de informática. por lo que resulta ser una herra-
aseguradora mantiene el equilibrio mienta que proporciona un ROI
entre los objetivos de adquisición y También se puede utilizar el análisis muy interesante.
el margen de beneficio. Pongamos predictivo de IBM SPSS para mejo-
por ejemplo una campaña de mar- rar las relaciones con los clientes,
keting directo de envío de cartas en seleccionando de forma precisa los
la que se hayan aplicado técnicas de mejores candidatos para las campa-
análisis predictivo. Mediante estas ñas de correo directo y ofreciendo a
técnicas se reduce la cantidad de sus sucursales clientes potenciales
cartas a enviar en un 60%. Sin em- altamente cualificados para hacer-
bargo, como resultado se alcanza la les seguimiento. Además, debido al
tasa de respuesta esperada. En este alto coste de atraer y asegurar a
caso, se habrán reducido los costes nuevos clientes, las campañas de
de esta campaña al enviar un me- mantener a los clientes actuales
nor número de cartas, pero obte- (campañas de retención) se han
niendo los mismos resultados que convertido en una alta prioridad
si se hubiesen enviado el 100% de para la mayoría de las empresas ase-
las cartas. Este es un claro ejemplo guradoras. En algunas empresas, un
de optimización de la campaña de pequeño aumento del 5% en la me-
marketing directo, y dicho ejemplo jora de la retención del cliente pue-
ya lo utilizan algunas empresas ase- de aumentar la rentabilidad de un
guradoras. 25% a un 100%. Muchas empresas

enero-diciembre 2011 // 19
ción de los daños medioambienta- adoptar las medidas de prevención
les que puedan llegar a causar. y reparación de daños medioam-
Ramón Canosa
bientales establecidas, y a sufragar
Director de Riesgos
Los principales aspectos de esta ley sus costes cuando sean responsa-
Medioambientales de Marsh
son: bles de dichos daños, independien-
temente de la cuantía.
1. Hacer efectivo el principio de
“quien contamina, paga”, y extender- 4. La LRM establece un régimen de
lo a “quien contamina, repara”. Así, responsabilidades solidarias y sub-
ya no es suficiente con indemnizar sidiarias, es decir: la responsabili-
el daño, sino que hay que restaurar dad se extiende a la sociedad domi-
los recursos naturales a su estado nante de una filial en caso de uso
original. abusivo de la persona jurídica o
fraude de ley. Además, las responsa-
En este sentido, la ley establece tres bilidades subsidiarias alcanzan a los
objetivos: administradores de hecho y de de-
recho.
a) Reforzar los mecanismos de pre-
vención para evitar consecuencias 5. Para cumplir con las obligacio-
perjudiciales para el Medio Am- nes económicas de la LRM, las em-
biente. presas deberán aportar una garan-
tía financiera, ya sea a través de una
b) Asegurar la reparación de los da- póliza de seguro, un aval o la cons-
ños medioambientales derivados de titución de una reserva técnica. Es-
actividades económicas, incluso en tas garantías tendrán un límite de
los casos en que estas se adaptan a hasta 20 millones de euros.
la legalidad y se hayan llevado a
QUIEN cabo todas las medidas de preven- 6. La determinación del potencial
ción disponibles. daño al Medio Ambiente, así como
CONTAMINA, los importes de las garantías, están
REPARA. c) Garantizar que la prevención y la
reparación de los daños medioam-
en proceso de desarrollo legislativo.

PRINCIPALES bientales sea sufragada por el res- 7. Se creará un Fondo Estatal de


ponsable y no por las Administra- Reparación de daños medioam-
CLAVES PARA ciones Públicas. bientales destinado a sufragar los
costes derivados de las medidas de
APLICAR LA LEY 2. Esta ley se aplica a los daños prevención y reparación de los bie-
medioambientales causados por las nes de dominio público de titulari-
DE RESPONSA- actividades económicas y profesio- dad estatal. Este fondo irá a cargo
BILIDAD nales detalladas en el Anexo III de
la citada ley. Entre ellas se encuen-
de los Presupuestos Generales del
Estado y estará gestionado por el
MEDIOAMBIENTAL tran: instalaciones de combustión, Ministerio de Medio Ambiente.
refinerías de petróleo y gas, pro-
ducción y transformación de meta- 8. El Consorcio de Compensación
les, industrias minerales, químicas, de Seguros administrará a su vez
La máxima “quien contamina, repa- papel y cartón, textil, gestión de re- un Fondo de Compensación de
ra” es una realidad en nuestro orde- siduos, vertidos de aguas residua- daños medioambientales, que se
namiento jurídico desde que el 23 les, captación y represamiento de constituirá en base a un recargo so-
de octubre de 2007 el Parlamento aguas, y transporte de mercancías bre la prima de seguro que contra-
aprobara la Ley de Responsabilidad peligrosas. Además, la LRM es apli- ten las empresas. El objetivo de
Medioambiental (LRM). La finali- cable a cualquier tipo de empresa este fondo es extender las cobertu-
dad de dicha ley no es otra que ga- (incluso las no especificadas en el ras de las pólizas contratadas, una
rantizar que los distintos operado- Anexo III) siempre que haya dolo o vez que haya cesado la actividad in-
res dispondrán de los recursos culpa. dustrial que genera el riesgo y se
económicos suficientes para asumir haya agotado el período previsto de
los costes derivados de las medidas 3. Las empresas con actividades in- 36 meses para la manifestación del
de prevención, evitación y repara- cluidas en la LRM están obligadas a mismo.
La garantía financiera
LA DETERMINACIÓN DEL POTENCIAL DAÑO
La ley exige una garantía financiera
cuyo único fin es hacer frente a las AL MEDIO AMBIENTE, ASÍ COMO LOS
responsabilidades medioambienta- IMPORTES DE LAS GARANTÍAS, ESTÁN EN
les que se deriven de la actividad
del operador, siempre y cuando éste
PROCESO DE DESARROLLO LEGISLATIVO.
se dedique a una de las actividades
incluidas en el Anexo III.
Pese a que esta ley data de 2007, la El análisis de riesgo deberá incluir:
Una vez realizado el Informe de obligación de contar con una garan-
Riesgos Medioambientales que es- tía financiera no estará vigente has- a) Una identificación de escenarios
tablece la Ley, la cantidad mínima ta que se convierta en obligatoria accidentales y probabilidad de ocu-
que ha de tener dicha garantía será mediante las oportunas Órdenes rrencia de los mismos.
fijada por la autoridad competente, Ministeriales.
según la intensidad y extensión del b) Establecimiento del valor del
daño que la actividad del operador ¿Por qué España sí exige garantía daño medioambiental asociado a
pueda causar (sin que ello limite financiera obligatoria? cada escenario. Para ello, deberá
la responsabilidad legal). Así, la cuantificarse y monetizarse el daño
cuantía se determinará en función La historia reciente de España está medioambiental.
de criterios técnicos que garanti- salpicada de algunos grandes si-
zan una evaluación homogénea de niestros medioambientales que han c) Un cálculo del riesgo asociado a
los escenarios de riesgo y de los acabado teniendo un alto coste para cada escenario accidental.
costes de reparación asociados a el Estado, debido a la falta de con-
cada uno de ellos, así como una ciencia empresarial y la insuficiente d) Una selección de los escena-
delimitación uniforme de la defi- capacidad económica de los opera- rios de menor coste asociado que
nición de las coberturas que resul- dores implicados. Ejemplo de ello agrupen el 95 por ciento del ries-
ten necesarias para cada actividad fue el caso de la empresa Boliden, go total.
o instalación. causante del desastre ecológico de
Doñana (Sevilla, 1998), por el que el e) La cuantía de la garantía finan-
¿Cómo deber ser la garantía finan- Estado tuvo que invertir 600 millo- ciera no podrá ser inferior al valor
ciera obligatoria? nes de euros procedentes de las del daño medioambiental más alto
cuentas públicas sólo para afrontar entre los escenarios seleccionados.
• Ha de ser ajena e independiente los gastos de limpieza.
de la cobertura de cualquier otra En la preparación del análisis, de-
responsabilidad (penal, civil, admi- Determinación de la garantía berán utilizarse los criterios del Ca-
nistrativa o de otros hechos cuales- financiera pitulo II respecto a los siguientes
quiera). parámetros:
La determinación de la garantía fi-
• No quedará reducida o agotada nanciera se basa en el análisis de a) La caracterización del entorno
por gastos, reclamaciones o exigen- riesgos medioambientales. Este aná- donde se ubica la instalación.
cias no relacionadas con responsa- lisis puede realizarlo el operador o
bilidades medioambientales. un tercero contratado, siguiendo b) La identificación del agente cau-
lo establecido por la norma UNE sante del daño y de los recursos y
• No podrá aplicarse a ningún fin 150.008 u otras normas equivalentes. servicios afectados.
distinto del que ha justificado su La obligatoriedad de este análisis co-
constitución. menzará cuando se publiquen las c) La extensión, intensidad y escala
Órdenes Ministeriales que impongan temporal del daño.
• Debe ser independiente de cual- la obligatoriedad de constituir la ga-
quier otra garantía que pueda res- rantía financiera, momento en el que d) Evaluar la importancia del daño.
paldar actividades que sean objeto se reconocerán las garantías finan-
de autorizaciones diferentes, otor- cieras de que dispongan los operado- e) Identificar las medidas de repara-
gadas por la autoridad medioam- res en otros Estados de la Unión Eu- ción primaria.
biental o no. ropea. Si el operador dispusiera ya
de un análisis de riesgos, podrá adap- Para la cuantificación de la garantía
• No podrá ser objeto de pignora- tarlo a los requisitos de la Ley de se tendrán en cuenta las siguientes
ción o hipoteca, total o parcial. Responsabilidad Medioambiental. reglas:

enero-diciembre 2011 // 21
a) Utilización de modelos de simula- Posibilidades de garantía financiera 5. No incluye la cobertura del
ción. Consorcio de Compensación de
• Aval Seguros como lo haría la opción
b) Los daños agudo, crónico y po- del seguro.
tencial equivalen a una pérdida de La ventaja principal de esta solu-
recurso natural de un 75%, 30% y ción es la del cobro objetivo e in- • Reserva Técnica
5%, respectivamente. mediato del importe del aval. No
obstante plantea los siguientes in- La ventaja principal de esta opción
Una vez realizados los anteriores convenientes: es la independencia de terceros que
trabajos, deberán verificarse: supone. Sin embargo, también im-
1. La institución financiera que plica las siguientes desventajas:
a) El cumplimiento de la norma otorgue el aval exigirá el pago del
UNE 150.008 o de otra norma equi- importe ejecutado. 1. Inmoviliza recursos financieros.
valente.
2. Reduce la capacidad crediticia 2. No transfiere el riesgo a un ter-
b) La trazabilidad de los datos em- del operador. cero.
pleados.
3. No transfiere el riesgo a un tercero. 3. No incluye la cobertura del Con-
c) El reconocimiento internacional sorcio de Compensación de Segu-
o la solvencia de los modelos, herra- 4. Requiere una solvencia financie- ros como lo haría la opción del se-
mientas y técnicas utilizadas. ra aceptable. guro.
• Seguro de Responsabilidad actividad realizada, uso anterior de Esta orden contiene los plazos en
Medioambiental los terrenos utilizados, situación y los que deberán aprobarse las órde-
entorno, almacenamiento y mani- nes ministeriales sectoriales que
Pese a que toda póliza tiene sus ex- pulación de productos, emisiones y marcarán la fecha en la que la ga-
clusiones, y que algunos operadores vertidos, gestión de residuos, siste- rantía financiera será exigible para
no podrán contratarla, el seguro de ma de gestión medioambiental y la las actividades profesionales del
Responsabilidad Medioambiental siniestralidad. Adicionalmente, es Anexo III de la LRM, según el nivel
se presenta como la opción más be- frecuente que el asegurador requie- de peligrosidad o de riesgo asociado
neficiosa para la gran mayoría de ra una visita de verificación o una para cada una de estas actividades.
empresas afectadas. Entre sus ven- entrevista telefónica con los respon- Asimismo, la orden concreta tam-
tajas destacan: sables de medio ambiente para ob- bién el plazo para realizar los análi-
tener información adicional. sis de riesgo sectoriales MIRATS y
1. Transfiere el riesgo a un tercero, las guías metodológicas o tablas de
eliminándolo del balance del ope- Mercados baremos, en aplicación de las previ-
rador. siones de la disposición final prime-
El mercado asegurador de riesgos ra del Reglamento de desarrollo
2. Incluye cobertura del Consorcio medioambientales en España ya se parcial de la LRM.
de Compensación durante 27 años ha adaptado para suscribir cobertu-
una vez cancelada la póliza. ras de seguro según las exigencias En cualquier caso, y pese a que aún
de la Ley de Responsabilidad no se ha completado el desarrollo
3. No requiere una solvencia deter- Medioambiental. Aunque la capaci- legislativo de la norma, cabe desta-
minada del operador. dad financiera disponible no alcan- car la gran capacidad del mercado
za la del resto de líneas de seguro, asegurador español para asumir
4. Es una herramienta flexible y por el momento es suficiente para nuevos retos. El seguro de respon-
adaptable a las necesidades del ope- atender la demanda actual. Entre sabilidad medioambiental ya está
rador. los principales mercados operativos experimentando un notable creci-
se encuentran: miento en nuestro país, consolidán-
5. Aporta más eficacia y facilidad de dose como la opción más flexible y
contratación que las otras dos alter- • Pool Español de Riesgos Medio- asequible para las empresas. Es de
nativas. ambientales (a través de asegurado- esperar que este mercado siga cre-
res miembros del Pool). ciendo conforme avancen tanto la
6. No bloquea recursos financieros. legislación como la conciencia em-
• Chartis. presarial frente a este riesgo.
Otras consideraciones
• CE.
Además de las responsabilidades
derivadas de la LRM, los operado- • XL.
res pueden contratar coberturas
adicionales de forma opcional. Al- • Zurich.
gunas de estas extensiones son:
• Liberty International Underwriters.
• Responsabilidad Civil por Conta-
minación, sin limitar la cobertura • AXA Corporate Solutions.
que suele incluirse en la póliza de
responsabilidad general derivada • CHUBB.
de eventos súbitos y accidentales.
Ultimas novedades
• Responsabilidad Civil por Conta-
minación derivada del transporte El Ministerio de Medio Ambiente
de residuos y mercancías peligrosas. ha sometido a información pública
el Proyecto de Orden Ministerial
• Pérdida de Beneficios derivada de por el que se establece el orden de
un evento contaminante. prioridad así como los plazos en
los que será exigible la garantía fi-
Para la suscripción de este tipo de nanciera obligatoria de las activi-
riesgos, es necesario cumplimentar dades profesionales del Anexo III
un cuestionario donde se detalle: de la ley.

enero-diciembre 2011 // 23
Introducció
Joan Rosell,
El càlcul de les provisions tècniques de prestacions
membre titular del Col·legi d’Actuaris de Catalunya
(PTPP) pel mètode global del run-off triangle és prou
conegut dels actuaris. Els detalls de les característiques
del mètode es troben en diferents estudis de referència,
entre els que podem indicar particularment Claims Re-
serving Manual.- Faculty and Institute of Actuaries. (1997)
(http://www.actuaries.org.uk/general_insurance/docu-
ments/crm) i Métodos estocásticos para el cálculo de la
provisión técnica de prestaciones pendientes en Sol-
vencia II.- Lluís Bermúdez i Morata.- ADC 21.- Cuader-
nos actuariales nº 13. Ambdós estudis contenen una
ampla referència bibliogràfica.

Per facilitar l’exposició del plantejament, farem previa-


nent un resum dels principals criteris sobre els que
descansa el càlcul d’aquestes provisions:

a) Els pagaments previsibles dels sinistres s’han de pro-


visionar. Els no previsibles, com poden ser els derivats
de canvis d’actitud de la societat envers la compensació
a les víctimes d’accidents, de nous criteris judicials o
canvis legislatius, només es podran provisionar quan es
coneguin.

b) Les PTPPs dels rams NV es fan tradicionalment com


UN PLANTEJAMENT suma dels pagaments previstos, com si s’haguessin de
liquidar immediatament. Però com que no es així, per-
DEL CÀLCUL DE LES què els pagaments estan diferits, es produeix una dife-
PROVISIONS TÈCNIQUES rència entre el valor descomptat (best estimate) i la provi-
sió feta. Un marge de seguretat. En realitat una mena de
DE PRESTACIONS provisió d’estabilització.

AFECTADES PER LA c) Aquest fet permet que cada any es disposi dels rendi-
ments de la inversió de les PTPPs per atendre les ex-
INFLACIÓ PEL MÈTODE pansions quantitatives dels pagaments previstos que es
puguin produir en el període de desnvolupament.
DEL ‘RUN-OFF TRIANGLE’...
AMB UNA MIRADA A d) Certs sinistres corresponents a riscos, com danys
corporals, danys legals, serveis, RC, etc., es liquiden
SOLVÈNCIA II amb diversos pagaments i experimenten una expansió
quantitativa en el temps (claims with significant uncer-
tainty). El componenent més significatiu d’aquesta ex-
pansió és la inflació. És una causa coneguda i previsi-
ble, per tant s’ha de provisionar.

e) Però, per altra banda, els index d’inflació són també


una referència del valor del signe monetari de cada mo-
ment. Una referència a les unitats de valor amb que s’ha
de valorar els pagaments per previsions de sinistres que
composen les PTPPs, provisions referides a una data, la
mateixa data del Balanç del qual la provisió formarà part.
Perquè tècnicament una provisió és una partida consti-
tuïda en un un Balanç. I el principi de congruencia de-
mana que aquesta provisió estigui expresada en les ma-
teixes unitats de valor que el Balanç del qual és una peça.
CUADERNOS
ACTUARIALES
Nº14

LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO


COMO RAZÓN PARA LA PARTICULARIZACIÓN DEL
MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II: ANÁLISIS DE
LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS

PABLO ALONSO GONZÁLEZ Y IRENE ALBARRÁN LOZANO


CUADERNOS ACTUARIALES
Nº 14

RESUMEN

La reciente aprobación de la Di- asegurador español. Para ello se no parecería oportuno aplicar un
rectiva de Solvencia II ha abierto utiliza la información pública dis- modelo general. Para contrastar
el plazo para que las compañías ponible de las entidades. El estu- esta hipótesis, se utilizarán técni-
aseguradoras europeas se ajusten dio pretende ser una aproxima- cas multivariantes de agrupación y
al nuevo entorno. Una de las carac- ción al problema pues no se clasificación junto con análisis
terísticas básicas es la existencia dispone de información a precios confirmatorios.
de un modelo general para la eva- de mercado de todas y cada una de
luación del riesgo, si bien se con- las partidas de activo y pasivo, tal y Palabras clave: Solvencia, perfiles
templa la posibilidad de crear mo- como exige Solvencia II. En su lu- de riesgo, modelos internos, técni-
delos internos para tal fin. gar, se utilizarán ratios elaboradas cas multivariantes
a partir de los datos contables. La
Dentro de este contexto, este tra- hipótesis de trabajo es que las en-
bajo analiza si es adecuado aplicar tidades españolas presentan perfi-
un modelo general a todo el sector les diferentes de riesgo, por lo que

HETEROGENEITY ON RISK PROFILES AS A en la búsqueda de la rentabilidad la razón de su exis-


REASON TO CUSTOMISE THE STANDARD tencia. Sin embargo, es necesario reconocer que ade-
APPROACH IN SOLVENCY II: AN ANALYSIS OF más de generar excedentes, las aseguradoras necesitan
THE SPANISH INSURANCE UNDERTAKINGS poder garantizar el cumplimiento de sus compromisos.
Por ello, resulta absolutamente necesario poder dispo-
ABSTRACT ner de entidades lo suficientemente fuertes como para
que sean capaces de hacer frente a todas las posibles
The recent passing of the Solvency II Directive has contingencias que pudiesen derivarse de su actividad.
started the adjustment process to the new environment Por esta razón, es imprescindible analizar un aspecto
by the European insurance undertakings. The existence clave como es el de la solvencia. Aunque rentabilidad y
of a general model for assessing risks is one of the most estabilidad financiera puedan parecer dos cualidades
important features in the new context, although it is enfrentadas y antagónicas, resulta imprescindible la se-
also considered the possibility of using internal models. gunda si se desea conseguir la primera. Así, las autori-
Within this framework, this paper tries to know it is dades reguladoras han buscado permanentemente con-
right to use a standard approach over the whole Spa- tar con indicadores y normas que permitiesen poder
nish insurance sector. To do this, public information pro- comprobar la fortaleza de las compañías.
vided by the entities has been used. The work pretends
to be a proxy because market consistent information En el ámbito de la Unión Europea el tema de la solven-
about assets and liabilities is not available, as it was de- cia no es nuevo. De hecho, las primeras regulaciones
sirable in Solvency II. Instead of, book based ratios will sobre el tema datan de 1973 y 19793, en las cuales se
be used. The hypothesis is that the Spanish insurance impone la creación de un colchón de capital capaz de
undertakings have different risk profiles, so it will not absorber los resultados de los cambios imprevistos. Las
seem adequate to use a standard model. To test it, mul- normas de solvencia se concibieron como unos requisi-
tivariate techniques -such as factor and cluster analy- tos mínimos comunes para toda la UE dejando plena
sis- next to confirming analysis will be used. libertad a los estados miembros para establecer crite-
rios más rigurosos si así lo decidían. Toda la regulación
Keywords: Solvency, Risk profiles, Internal models, relativa a Solvencia fue modificada a comienzos de la
Multivariate Techniques presente década. Es lo que se ha denominado Solvencia I.
Los cambios se han centrado en los siguientes aspectos:
1. LA NORMATIVA DE SOLVENCIA EN EUROPA
Y SU REFORMA - Publicación de dos directivas, una para vida y otra
para no vida, en las que se modifican los requisitos del
El negocio asegurador se basa en la asunción de riesgos margen de solvencia4.
por parte de las compañías a cambio de la recepción de
unos ingresos -primas- procedentes de los agentes que - Aparición de una Directiva que regula la actividad
les transfieren esos riesgos. Como todo negocio, tiene aseguradora dentro de los conglomerados financie-
LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO COMO RAZÓN PARA LA PARTICULARIZACIÓN
DEL MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II: ANÁLISIS DE LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS
Pablo Alonso González1 y Irene Albarrán Lozano2

ros, la cual se añade a la de 1998 sobre grupos asegu- a) Reducir el riesgo de que un asegurador sea incapaz
radores5. de hacer frente al pago de los siniestros.

- Publicación de la Directiva que regula el reaseguro6. b) Reducir las pérdidas sufridas por los asegurados en
caso de que la empresa quiebre.
- Directivas que establecen los requisitos para la reor-
ganización y quiebras de aseguradoras7. c) Facilitar a los reguladores un sistema de alertas que
les permitiese intervenir siempre que el capital se situa-
Desde comienzos de este siglo, la Comisión Europea se por debajo de determinados niveles.
viene trabajando en la reforma del sistema de fijación
del nivel de capital en las entidades aseguradoras. Los d) Promover la confianza en la estabilidad del sector
objetivos buscados son: asegurador.

1) Protección de los asegurados. Todo el proceso normativo ha culminado en la aproba-


ción de la Directiva 2009/138/CE, conocida como de
2) Establecimiento de unas exigencias de capital más Solvencia II. Junto al texto legal, el esquema se comple-
acordes con los riesgos soportados. tará con el diseño, aún no definitivo, del mecanismo de
medición de la solvencia de las aseguradoras, herra-
3) Establecimiento de principios, no de normas. mienta con la que evaluar las necesidades de capital de
cada entidad. En este sentido son de señalar los esfuer-
Este proceso de reforma tuvo una primera culminación zos del CEIOPS11 en la puesta en marcha del citado
en 2003, cuando los servicios de la Comisión elabora- modelo para lo cual han realizado, hasta la fecha, cinco
ron una nota explicativa8 sobre el diseño del futuro sis- trabajos de campo, conocidos como QIS -Quantitative
tema de cálculo de los capitales de solvencia, el cual Impact Study-. La utilización de un modelo general pre-
pivotaría en torno a tres pilares. Otros aspectos clave senta una enorme ventaja: la comodidad de uso. Sea
son los siguientes: cual sea la empresa y su política de riesgos, bastará con
utilizar dicho modelo para conocer su nivel de capital
1) Articulación en torno a dos cifras de capital9: exigido de acuerdo con los riesgos asumidos. Sin em-
bargo, presenta un gran inconveniente: para cada acti-
a) Una, que podríamos denominar capital económico, vidad o riesgo analizado, el modelo está calibrado a par-
que sería la cantidad asociada al riesgo que se sopor- tir de los datos correspondientes a diversas entidades o
ta. Es lo que se ha denominado como Solvency Capital mercados que se supone son representativos a nivel eu-
Requirement -SCR-. ropeo. Por ello, si la política de riesgos de la entidad
analizada presenta un perfil diferente al recogido por la
b) Otra, que podríamos denominar capital legal, que calibración del modelo general, entonces esta herra-
sería el importe mínimo que una compañía debería mienta calculará una cantidad de capital que poco o
tener. Es lo que se ha denominado como Minimum nada tendrá que ver con la realidad de esa empresa.
Capital Requirement -MCR-.
En definitiva, parece claro que si del análisis del sector
2) Incorporación de desarrollos internacionales para se pudiera deducir que existen distintas realidades den-
promover una mayor convergencia con organizaciones tro del mismo, entonces cabría afirmar que la utilización
como la IAIS, IAA y la IASB10, en temas como el es- de un modelo general para la evaluación de la solvencia
tablecimiento de normas relativas al nivel de capital no daría los resultados deseados con la nueva normativa
adecuado. y que, en definitiva, sería mucho mejor bien la elabora-
ción de modelos internos, bien de modelos de menor
El eje central del nuevo sistema está en el cambio de alcance que capturasen la especificidad de cada empresa.
criterio a la hora de calcular la cantidad de capital de
solvencia, pues se pasa de fijar éste como una función 2. OBJETIVO DEL ANÁLISIS Y DATOS
del riesgo de suscripción -primas- a hacerlo depender UTILIZADOS
del nivel de riesgo soportado en todas y cada una de las
esferas en las que se desarrolla la actividad de una ase- Tal y como se ha señalado, la bondad del modelo gene-
guradora. Una explicación detallada de todo el proceso ral vendría reforzada por la existencia de comporta-
se encuentra en Alonso y Albarrán (2007). mientos no excesivamente distintos entre las entidades
del sector. Este trabajo se centra en el ámbito de las ase-
Idealmente, los requisitos de capital para solvencia de- guradoras españolas durante el año 200812 y busca ave-
berían ser los siguientes: riguar si todas ellas presentan un mismo perfil de riesgo,

enero-diciembre 2011 // III


CUADERNOS ACTUARIALES
Nº 14

pues si fuese así, estaría justificada la utilización del mo- utilizado la información pública más reciente suminis-
delo global. Bien es cierto que la elaboración de los cál- trada por la Dirección General de Seguros y Fondos de
culos de Solvencia II suponen las valoraciones a precios Pensiones, organismo dependiente del Ministerio de
de mercado de todo el balance, tanto activo como pasi- Economía y Hacienda, relativa a las entidades que ope-
vo. Ahora bien, para poder realizarlo de esta forma sería raban en España en el año 2008. Se trata de 296 entida-
necesario saber no sólo en qué ha invertido cada com- des aseguradoras. Sin embargo, sólo se han analizado
pañía y a quién asegura sino también aspectos tales aquellas entidades de las que se dispone de información
como la duración y rentabilidad de sus inversiones, o la completa de todas las ratios seleccionadas, reduciéndo-
distribución de probabilidad de los siniestros, gastos se la muestra a 275 entidades. El número de empresas
asociados y el plazo previsto para su liquidación entre clasificadas según su forma jurídica aparece en la tabla 1.
otros. En definitiva, se necesitaría proyectar hacia el fu-
turo los previsibles flujos que se generasen para des- Las ratios que se han utilizado recogen aspectos referi-
pués proceder a su actualización. Sin embargo, la infor- dos al activo, pasivo y rendimientos. En concreto, las
mación pública disponible no facilita tales datos sino variables puestas en relación y el nombre con el que
que suministra únicamente aspectos contables -balance, aparecerán en el análisis se recogen en la tabla 2.
cuentas técnica y no técnica, margen de solvencia y co-
bertura de provisiones técnicas-. Por ello, se ha procedi- Algunas de estas ratios son generales a cualquier em-
do a analizar el comportamiento de las empresas y su presa -por ejemplo, R2 es el ROA o R11 es el ROE-,
posición ante el riesgo a partir de ratios. Como se ha mientras que otras son específicas del negocio asegura-
señalado anteriormente, para realizar el análisis se ha dor -R8 o ratio combinada-.

Tabla 1: Entidades aseguradoras seleccionadas clasificadas según su forma jurídica (2008)

Tipo Número de entidades Porcentaje


Sociedades anónimas (SA)
Empresas de seguro directo 192 69,9
Sucursales extranjeras 2 0,7
Total 194 70,6
Mutuas
A prima fija 33 12,0
Entidades de previsión social (EPS) 46 16,7
Total 79 28,7
Entidades reaseguradoras 2 0,7
Total 275 100,0
Fuente: DGSFP y elaboración propia.

Tabla 2: Ratios utilizadas

Bloque Ratio Numerador Denominador


R1 Rendimiento inversiones financieras Activos financieros
Activo R2 Resultado antes de impuestos Activo total
R3 Total de inversiones propias Activo total
R4 Provisiones técnicas Pasivo total
Pasivo y solvencia R5 Capital y reservas Pasivo neto de reaseguro
R6 Activo total Recursos ajenos totales
R7 Siniestralidad total bruta (STB) Primas brutas imputadas
R8 STB + Gastos explotación brutos Primas brutas imputadas
Cuenta técnica
R9 Resultado cuenta técnica (vida/ no vida) Primas brutas imputadas
R10 Resultado del seguro directo (SD) Primas brutas del SD
R11 Resultado después de impuestos Recursos propios
Otros
R12 Primas brutas imputadas Total de ingresos brutos
Fuente: elaboración propia.
LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO COMO RAZÓN PARA LA PARTICULARIZACIÓN
DEL MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II: ANÁLISIS DE LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS
Pablo Alonso González y Irene Albarrán Lozano

3. METODOLOGÍA Y RESULTADOS Tabla 3: Varianza total explicada

El estudio tiene dos partes bien diferenciadas. En la Suma de las saturaciones al cuadrado
primera de ellas, se trata de indagar en las relaciones de la extracción
subyacentes que existen entre las ratios para tratar de % de la %
identificar un conjunto de variables que permita ex- Componente Total
varianza acumulado
plicitar comportamientos diferentes entre las entida- 1 4,646 38,717 38,717
des analizadas. Para ello, se ha utilizado el análisis fac- 2 2,347 19,556 58,273
torial a partir del cual se han logrado unos ejes que 3 1,525 12,709 70,983
explican una buena parte de la variabilidad de la 4 1,252 10,435 81,418
muestra. A partir de estos ejes o factores se ha proce-
dido a abordar la segunda fase. En ella, las ratios ini- Fuente: elaboración propia.
ciales se han sustituido por los citados factores lo-
grándose una reducción de dimensión. Con estos Tabla 4: Matriz de componentes rotadas
datos se ha procedido a clasificar la muestra en gru-
pos estadísticamente homogéneos mediante el análi- 1 2 3 4
sis cluster. Una explicación exhaustiva de los métodos R1 -,089 ,325 ,329 ,393
multivariantes aplicados puede encontrarse en Varela R2 ,400 ,853 -,127 -,193
y Lévy (2010). R3 -,087 ,073 ,016 ,802
R4 -,907 -,034 ,115 ,223
La primera fase del análisis factorial consiste en la con- R5 ,974 ,072 -,113 -,116
firmación de la existencia de interrelaciones entre las R6 ,974 ,073 -,113 -,116
ratios utilizadas. De hecho, la matriz de correlaciones R7 -,135 -,092 ,883 ,089
entre ellas presenta abundancia de ellas, siendo la ma- R8 -,089 -,200 ,892 -,041
yoría estadísticamente significativas. Tanto el determi- R9 ,476 ,538 -,408 -,365
nante de esta matriz (8,11·10-7) como el estadístico KMO R10 ,226 ,806 -,108 ,351
(0,737) presentan valores que sugieren la oportunidad
R11 -,312 ,891 -,069 -,105
del uso del análisis factorial. Los autovalores de la ante-
R12 ,321 ,169 -,097 -,769
rior matriz que superan la unidad son cuatro, lográndo-
se con todos ellos explicar el 81,4% de la varianza total, Fuente: elaboración propia.
tal y como se recoge en la tabla 3.
A partir de las nuevas variables, se han aplicado dos tipos
Dado que la matriz de componentes obtenida no deja de métodos cluster: técnicas de análisis jerárquico y, una
clara la saturación de las ratios por los factores, se ha vez seleccionado el número de posibles grupos a tener
optado por proceder a su rotación mediante el método en cuenta, técnicas de análisis no jerárquico (o de k me-
Varimax, obteniéndose la matriz de componentes rota- dias). Para el método jerárquico se ha empleado como
das que se recoge en la tabla 4. medida de distancia la euclídea al cuadrado. Tras probar
con los distintos métodos de agrupamiento posibles (mí-
Como puede apreciarse, el factor 1 satura las ratios 4, 5 nimo y máximo, vinculación inter-grupos e intra-grupos,
y 6, que son las referidas a la estructura financiera y agrupación de centroides, de medianas y el método de
solvencia de las entidades. Por su parte, el factor 2 satu- Ward), el método de agrupamiento elegido ha sido el
ra las ratios 2, 9, 10 y 11 que son las referidas al resulta- de Ward, que agrupa de forma jerárquica elementos de
do antes y después de impuestos. El factor 3 satura las modo que se minimice una determinada función objeti-
ratios 7 y 8, que se refieren a la cuenta técnica. Final- vo, que en este caso es la variación interna del grupo ob-
mente, el factor 4 satura las ratios restantes, es decir, 1, tenido. Una vez analizado el dendrograma y tomándolo
3 y 12, que son las asociadas a la incidencia de la activi- como punto de partida, se han realizado varias pruebas
dad financiera. Consecuentemente, la información re- en base al mismo, con la técnica del cluster no jerárquico,
lativa a las ratios puede ser sustituida por estas cuatro utilizando el algoritmo k medias para un número de gru-
nuevas variables no observadas pero que están latentes pos que oscila entre 4 y 13. La elección del número de
en la estructura analizada y formadas a partir de las in- grupos se ha realizado mediante un test F de reducción
teracciones entre ellas. Con ellas, se realiza la segunda de variabilidad, en el que se compara la suma de cuadra-
parte del estudio, que es el uso del análisis cluster para dos dentro de cada grupo -SCDG- con G grupos, con la
la obtención de grupos estadísticamente diferenciados existente si hubiera G+1 grupos. La expresión del test es:
entre sí. Conviene recordar que los factores obtenidos
son variables normalizadas. SCDGsGd 2 SCDGsG 1 1d
F5
SCDGsG 1 1d / sn 2 G 2 1d

enero-diciembre 2011 // V
CUADERNOS ACTUARIALES
Nº 14

G p ng Como se aprecia en la tabla 6, todas las variables intro-


siendo SCDGsGd 5 SSS sxijg 2 xjgd2 , g hace referen- ducidas en la formación de grupos resultan estadística-
g51 j51 i51
mente significativas al 1% con lo que se evidencia la
cia al grupo, j a la variable -en nuestro caso j va de uno existencia de grupos que reflejan situaciones distintas.
a cuatro- e i hace referencia al elemento i-ésimo dentro
de cada grupo. Se ha seguido la regla propuesta por El número de entidades de cada conglomerado, así
Hartigan (1975)13 según la cual, se introduce un grupo como los ramos de actividad en los que opera y su for-
más si el cociente F es mayor que 10. Los resultados ma societaria se recogen en la tabla 7.
del test se recogen en la tabla 5 de donde se obtiene que
el número de grupos seleccionados es 11. Dado que los factores están normalizados, las caracte-
rísticas de cada uno de los grupos se puede recoger su-
Tras la obtención y selección del número de grupos o cintamente en la tabla 8, en donde las catalogaciones se
perfiles de riesgo, se utiliza el análisis de la varianza han realizado en función del valor medio del factor en
(ANOVA) para estudiar la existencia de diferencias sig- cada uno de los grupos. De esta forma, si la media es
nificativas entre todas las variables que han intervenido inferior a -1, se le cataloga como “Muy bajo”, si está
en su formación. Para ello, se ha contrastado la hipóte- entre -1 y -0,5, como “Bajo”, si está entre -0,5 y 0,5 se le
sis nula de igualdad entre todas las medias de cada uno etiqueta como “Neutro”, si está entre 0,5 y 1, como
de los grupos, es decir: “Alto”, y a partir de 1 como “Muy alto”.

En definitiva, el análisis pone de manifiesto que, consi-


H0 : x1 5 x2 5 ... 5 x11 5 x derando las variables incluidas en el análisis, existen
claramente perfiles distintos dentro de las compañías
H1 : 'xi / xi Þ x i 5 1,2,...,11 analizadas.

Tabla 5: Selección del número de grupos

Grupos del algoritmo k-medias (G)


4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Factor 1 0,481 0,374 0,425 0,313 0,301 0,370 0,285 0,219 0,250 0,230
Factor 2 0,486 0,508 0,420 0,446 0,385 0,345 0,300 0,300 0,326 0,320
Factor 3 0,545 0,496 0,394 0,361 0,339 0,288 0,299 0,273 0,264 0,274
Factor 4 0,781 0,445 0,444 0,450 0,429 0,401 0,363 0,369 0,298 0,289

TOTAL 2,293 1,823 1,684 1,571 1,454 1,404 1,248 1,161 1,137 1,114
n-G-1 271 270 269 268 267 266 265 264 263 262
F empírico 70,828 23,288 20,367 22,519 10,512 34,249 20,854 6,618 6,472

SELECCIÓN NO NO NO NO NO NO SÍ NO NO
Fuente: elaboración propia.

Tabla 6: Análisis ANOVA

Conglomerado Error
Media Media F Sig.
gl gl
cuadrática cuadrática
Factor 1 21,629 10 ,219 264 98,933 ,000
Factor 2 19,470 10 ,300 264 64,814 ,000
Factor 3 20,191 10 ,273 264 73,939 ,000
Factor 4 17,655 10 ,369 264 47,832 ,000
gl = grados de libertad y Sig. =p-valor.
Fuente: elaboración propia.
LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO COMO RAZÓN PARA LA PARTICULARIZACIÓN
DEL MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II: ANÁLISIS DE LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS
Pablo Alonso González y Irene Albarrán Lozano

Tabla 7: Número de entidades aseguradoras según grupo, ramo y forma jurídica

Ramos Forma societaria


No vida Vida Ambos S.A. Mutua EPS Reaseguro Total
Grupo 1 20 0 2 16 4 2 0 22
Grupo 2 18 1 5 18 2 4 0 24
Grupo 3 1 15 9 12 1 12 0 25
Grupo 4 4 16 14 27 2 5 0 34
Grupo 5 18 4 12 31 3 0 0 34
Grupo 6 15 1 4 12 5 3 0 20
Grupo 7 28 0 6 25 6 1 2 34
Grupo 8 2 15 8 14 3 8 0 25
Grupo 9 22 1 1 22 2 0 0 24
Grupo 10 10 3 1 9 2 3 0 14
Grupo 11 10 5 4 8 3 8 0 19
Total 148 61 66 194 33 46 2 275
Fuente: elaboración propia.

Tabla 8: Características de los grupos

Factor 1: Factor 2: Factor 3: Factor 4:


Solvencia Rdo. técnico Cuenta técnica Actv. financiera
Grupo 1 Alto Bajo Alto Bajo
Grupo 2 Neutro Muy bajo Bajo Bajo
Grupo 3 Muy bajo Bajo Muy bajo Alto
Grupo 4 Bajo Alto Muy alto Alto
Grupo 5 Bajo Alto Bajo Neutro
Grupo 6 Muy alto Alto Alto Alto
Grupo 7 Neutro Neutro Neutro Muy bajo
Grupo 8 Bajo Bajo Alto Alto
Grupo 9 Alto Alto Neutro Bajo
Grupo 10 Muy alto Muy bajo Alto Alto
Grupo 11 Muy alto Neutro Muy bajo Muy alto
Rdo. = resultado; Actv.= actividad.
Fuente: elaboración propia.

enero-diciembre 2011 // VII


CUADERNOS ACTUARIALES
Nº 14

4. CONCLUSIONES de no vida, sobre todo responsabilidad civil, incendios,


decesos y transportes. Un buen comportamiento, aun-
A partir de los 11 grupos formados no se puede afirmar que peor que el del grupo anterior se da en los grupos
que todos ellos tengan igual perfil de riesgo. Así, hay un 4 y 10 aunque con características distintas: el primero
predominio de negocio de vida en los grupos 3, 4 y 8. (predomina el negocio vida) presenta solvencia baja, y
Todos ellos tienen en común la alta incidencia de la el grupo 10 formado por compañías que se dedican ma-
actividad financiera siendo preciso señalar que en estas yoritariamente a la asistencia médica.
agrupaciones se concentran las filiales de los grandes
grupos financieros. Por su parte, los grupos restantes En definitiva, dado que los datos parecen mostrar una
tienen un predominio del negocio de no vida. Presen- realidad heterogénea dentro del sector asegurador es-
tan características heterogéneas, si bien tienen como pañol, no parece adecuado tratar de aplicar el mismo
denominador común la escasa incidencia de la activi- modelo de medición del riesgo para todo él. No hay
dad financiera en todos ellos, salvo en los grupos 6 y 10, que olvidar que el objetivo que persigue Solvencia II
y los indicadores de solvencia más altos de toda la es el de tratar de obtener el nivel de capital que cada
muestra, salvo en el grupo 5. compañía debería tener de acuerdo a los riesgos asu-
midos. Este objetivo parece de difícil consecución si
En líneas generales, los peores promedios se presentan se ignoran los distintos posicionamientos ante el mer-
en los grupos 2 y 3 mientras que los mejores se obtie- cado y se aplica un único criterio que mida realidades
nen en el grupo 6, en el que predominan los negocios diferentes.

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS Y Hartigan, J.A. (1975): Clustering Algorithms. New York.


LEGISLACIÓN Wiley.

Alonso, P. y Albarrán I. (2007): Técnicas estadísticas avan- Swiss Re (2006): Solvency II: an integrated risk approach
zadas aplicadas al análisis del riesgo en seguros dentro del for European insurers. Sigma nº 4/2006.
marco de Solvencia II: Monte Carlo y bootstrapping, Ed.
Fundación Mapfre. Varela, J. y Lévy, J-P. (2010): Análisis multivariable para
las ciencias sociales. Ed. Prentice Hall.
Comisión Europea, DG Mercado Interior (2003): Con-
cepción de un futuro sistema de control cautelar en la UE. Directiva 73/239/CEE sobre coordinación de las dispo-
Recomendaciones de los servicios de la Comisión. siciones legales, reglamentarias y administrativas relati-
MARKT/2509/03. Bruselas, 3 de marzo de 2003. vas al acceso a la actividad del seguro directo distinto
del seguro de vida, y a su ejercicio.
CEIOPS (2006): CfA 23.42. Summary of comments on CEI-
OPS-CP-06/05 Draft Answers to the European Commission Directiva 79/267/CEE del Consejo, de 5 de marzo de
on the third wave of Calls for Advice in the framework of the 1979, sobre coordinación de las disposiciones legales,
Solvency II project. CEIOPS-SEC-20/06. 8 May 2006. reglamentarias y administrativas, referentes al acceso
a la actividad del seguro directo sobre la vida, y a su
CEIOPS (2006): Consultation Paper 20. Draft Advice to the ejercicio.
European Commission in the Framework of the Solvency II
project on Pillar I issues – further advice. CEIOPS- Directiva 98/78/CE del Parlamento Europeo y del Con-
CP-09/06. 10 November 2006. sejo, de 27 de octubre de 1998, relativa a la supervisión
adicional de las empresas de seguros y de reaseguros
CEIOPS (2006): Quantitative Impact Study 2. Technical que formen parte de grupos de seguros o de reaseguros.
Specifications.
Directiva 2001/24/CE del Parlamento Europeo y del
CEIOPS (2007): Quantitative Impact Study 3. Technical Consejo, de 4 de abril de 2001, relativa al saneamiento y
Specifications. a la liquidación de las entidades de crédito.

CEIOPS (2008): Quantitative Impact Study 4. Technical Directiva 2002/13/CE del Parlamento Europeo y del
Specifications. Consejo de 5 de marzo de 2002 por la que se modifica
la Directiva 73/239/CEE del Consejo en lo que respecta
CEIOPS (2010): Quantitative Impact Study 5. Technical a los requisitos del margen de solvencia de las empre-
Specifications. sas de seguros distintos del seguro de vida.
LA HETEROGENEIDAD EN LOS PERFILES DE RIESGO COMO RAZÓN PARA LA PARTICULARIZACIÓN
DEL MODELO GENERAL EN SOLVENCIA II: ANÁLISIS DE LAS ASEGURADORAS ESPAÑOLAS
Pablo Alonso González y Irene Albarrán Lozano

Directiva 2002/83/CE del Parlamento Europeo y del Con- DGSFP (2009): Seguros y Fondos de Pensiones. Informe
sejo, de 5 de noviembre de 2002, sobre el seguro de vida. 2008. Ministerio de Economía y Hacienda.

Directiva 2005/68/CE del Parlamento Europeo y del Resolución legislativa del Parlamento Europeo, de 22
Consejo, de 16 de noviembre de 2005 sobre el reaseguro. de abril de 2009, sobre la propuesta de Directiva del
Parlamento Europeo y del Consejo sobre el seguro de
Directiva 2009/138/CE del Parlamento Europeo y del vida, el acceso a la actividad del seguro y de reaseguro y
Consejo, de 25 de noviembre de 2009, sobre el seguro su ejercicio (Directiva Solvencia II).
de vida, el acceso a la actividad del seguro y de reasegu-
ro y su ejercicio (Solvencia II).

1
Universidad de Alcalá, Plaza de la Victoria, 2. 28802 7
Directiva 2001/24/CE del Parlamento Europeo y del
Alcalá de Henares, Madrid (SPAIN). e-mail: pablo.alon- Consejo, de 4 de abril de 2001, relativa al saneamiento y
sog@uah.es. a la liquidación de las entidades de crédito.

2
Universidad Carlos III de Madrid, Avenida Universi- 8
Comisión Europea, DG Mercado Interior (2003):
dad Carlos III nº 22. 28270 Colmenarejo, Madrid “Concepción de un futuro sistema de control caute-
(SPAIN). e-mail: ialbarra@est-econ.uc3m.es. lar en la UE. Recomendaciones de los servicios de la
Comisión”. MARKT/2509/03. Bruselas, 3 de marzo de
3
Para los seguros de no vida, la Primera Directiva del 2003.
Consejo 73/239/CEE y para los seguros de vida, la Pri-
mera Directiva del Consejo 79/267/CEE. 9
Swiss Re (2006): Solvency II: an integrated risk approach
for European insurers. Sigma nº 4/2006.
4
Son la Directiva 2002/13/CE del Parlamento Europeo
y del Consejo de 5 de marzo de 2002 por la que se mo- 10
Son, respectivamente, las siglas de International Asso-
difica la Directiva 73/239/CEE del Consejo en lo que ciation of Insurance Supervisors, International Actuarial
respecta a los requisitos del margen de solvencia de Association y de International Accounting Standard Board.
las empresas de seguros distintos del seguro de vida y
la Directiva 2002/83/CE consolidada sobre el seguro Son las siglas de Committee of European Insurance and
11

de vida. Occupational Pensions Supervisors.

5
Directiva 98/78/CE del Parlamento Europeo y del Con- 12
Se toman estos datos por ser los últimos disponibles
sejo, de 27 de octubre de 1998, relativa a la supervisión a nivel desagregado hasta la fecha (diciembre 2009).
adicional de las empresas de seguros y de reaseguros que
formen parte de grupos de seguros o de reaseguros. Hartigan, J.A. (1975): Clustering Algorithms. New York.
13

Wiley.
6
Directiva 2005/68/CE del Parlamento Europeo y del
Consejo, de 16 de noviembre de 2005 sobre el reaseguro.

enero-diciembre 2011 // IX
RESUMEN DEL PRÓXIMO ARTÍCULO DE CUADERNOS ACTUARIALES

LAS MODERNAS MEDIDAS DEL RIESGO Y SUS APLICACIONES ACTUARIALES

ANTONIO HERAS
Departamento de Economía Financiera y Actuarial
Universidad Complutense de Madrid

JOSÉ LUIS VILAR


Departamento de Economía Financiera y Actuarial
Universidad Complutense de Madrid

BEATRIZ BALBÁS
Departamento de Análisis Económico y Finanzas
Universidad de Castilla La Mancha

Abstract:

Los actuarios, como profesionales dedicados al estu- te) en el campo de las finanzas: medidas “coheren-
dio y gestión de los riesgos a los que hacen frente las tes”, “de desviación”, “acotadas por la media”, etc.
compañías aseguradoras, siempre han estado intere- Estas “modernas” medidas del riesgo se han aplicado
sados en la correcta definición y medición de dichos con éxito a la resolución de numerosos problemas
riesgos. Tradicionalmente, las medidas del riesgo ac- financieros, y comienzan asimismo a aplicarse a pro-
tuarial han sido la varianza o la desviación típica de blemas actuariales clásicos como el del cálculo de
la siniestralidad, la probabilidad de ruina de la em- primas, de reservas o el del reaseguro óptimo. El pro-
presa y los diferentes principios de cálculo de pri- pósito del presente artículo es pasar revista a las de-
mas. En los últimos diez años, sin embargo, se han finiciones y propiedades de las más importantes de
propuesto un gran número de medidas alternativas dichas medidas, así como presentar algunas recien-
del riesgo, principalmente (aunque no exclusivamen- tes e interesantes aplicaciones en el campo actuarial.
CURSO DE PRÁCTICA ACTUARIAL PARA SOLVENCIA II

OBJETO

La tutela de la práctica profesional de los actuarios • Por otra parte al hablar de Función Actuarial, y no
es la principal razón de ser del Col·legi d’Actuaris de de Profesión Actuarial, traspasa la práctica de la
Catalunya y ello nos obliga a estar atentos a los cam- Función Actuarial del ámbito exclusivo de nuestra
bios que se puedan producir en nuestro entorno pro- profesión a otras titulaciones.
fesional para facilitar a nuestros colegiados los me-
dios para su adaptación a los mismos. El primer aspecto es positivo pues asigna a la Fun-
ción Actuarial un campo de actuación concreto pro-
En estos momentos el entorno natural de nuestra pio y además con un enfoque amplio.
profesión, cual es la regulación de la actividad asegu-
radora, está siendo sometido a una importante reno- El segundo, trasladar la exclusividad de los actuarios
vación, que es Solvencia II. a la Función Actuaria, liberaliza el mercado profe-
sional.
Ello nos obliga a proporcionar a nuestros colegiados,
los medios para facilitar la adaptación de su experien- Desde el Col·legi pensamos que estos cambios nos
cia profesional a este nuevo marco regulatorio, en las obligan, en mayor medida que hasta ahora, a demos-
mejores condiciones posibles. trar el valor añadido que aporta nuestra función pro-
fesional. Y dicho valor añadido es el atributo más só-
Esta nueva regulación aseguradora tiene como princi- lido que se puede desear para conseguir el éxito
pal referencia legal la Directiva de Solvencia II, el An- profesional.
teproyecto de Ley de Supervisión de los Seguros Pri-
vados (APLSSP) que se ocupa de la trasposición de Por otra parte si leemos con detenimiento dichos
dicha Directiva al derecho español y el Borrador del art. 70 y art. 262, nos damos cuenta de que los cono-
Proyecto de Reglamento Comunitario de Solvencia II. cimientos correspondientes a la titulación actuarial
son los que proporcionan las mejores facultades para
Solvencia II incide directamente en nuestra activi- el desempeño de la Función Actuarial. No hay otra
dad profesional de actuarios, principalmente en dos titulación mejor posicionada que la nuestra.
sentidos:
Este nuevo entorno nos obliga a facilitar a nuestros
• Por una parte el art. 70 del APLSSP indica con cier- colegiados contenidos adecuados para que puedan
to nivel de detalle qué hay que entender por Fun- aportar el valor añadido que nos permitará obtener
ción Actuarial. del mercado el reconocimiento que deseamos para
nuestra profesión. Este es pues el objeto del pre-
• Por otra el art. 262 del Borrador del Proyecto de sente curso: “Curso de práctica actuarial para Sol-
Reglamento Comunitario Solvencia II. vencia II”.

enero-diciembre 2011 // XI
CURSO DE PRÁCTICA ACTUARIAL PARA SOLVENCIA II

PLANTEAMIENTO DEL CURSO

El alcance y complejidad de los cambios introducidos El registro de asistencia permitirá una acreditación
por Solvencia II se desarrollan a lo largo de 20 sesio- adecuada para el reconocimiento y acreditación del
nes de tres horas cada una. Un total de 60 horas, dis- Diploma de Aprovechamiento.
tribuidas a lo largo de algo más de dos meses.
Al final del curso, los alumnos que sean miembros de
El curso trata todos aquellos elementos que se ne- nuestro Col·legi, tendrán la posibilidad adicional de
cesitan para abordar con éxito los cambios necesa- someterse voluntariamente a unas pruebas de asimi-
rios en la adaptación a Solvencia II: Valoración de lación, a fin de obtener el diploma de excelencia,
provisiones técnicas y ajustes a la nueva normativa Diploma de Conocimiento Avanzado.
contable; valoración de activos; suscripción y cuan-
tificación del riesgo; reaseguro y los pilares cuanti- Esperamos que el cursos permita a muchos profesio-
tativo, cualitativo e información a los mercados de nales obtener un conocimiento global y práctico de
Solvencia II. Sin olvidar: Auditoría Interna, Control Solvencia II.
Interno, Gestión de Riesgos y Función Actuarial.
Para ampliar información se puede acudir al Colegio
Todos los temas serán desarrollados por expertos o bien a su web: www.actuaris.org.
profesionales en cada una de las materias por lo que
la práctica y el enfoque empresarial será un referente
en todas las sesiones.
El plantejament - obtenir una valoració acurada de les provisions

Els sinistres que es produeixen en un determinat exer- - fer un seguiment de les dotacions fetes pel pagament
cici econòmic constitueixen una generació de sinistres. de cada generació de sinistres
El cost previst d’una generació (sinistralitat) determina
la dotació inicial feta en l’exercici corresponent, que - comprovar-ne la suficiència (tracking the perfomance)
comprèn tant els pagaments ja fets com els que encara
estan per fer (provisió). És la dotació inicial de la gene- I de cara a Solvència II:
ració de sinistres. És important fer-ne un seguiment
per comprovar-ne la suficiencia. - obtenir la best estimate

El plantejament del càlcul que es fa aquí descansa so- - i fer un assaig de càlcul del risk margin
bre el mètode ben conegut chain ladder que postula, a
més de la independencia dels vectors fila, la existència Tot això sobre un exemple numèric (dades no reals) per
implícita d’una relació proporcional subjacent entre els facilitar-ne l’exposició. A la web del Col·legi existeix un
vectors columna consecutius del triangle de pagaments enllaç cap al quadern de càlcul.
acumulats. S’hi afegeixen, ara, unes assumpcions:
El model
1ª. En tot el període de desenvolupament, per a totes
les les successions de pagaments produïdes per les ge- Recordarem previament que estem contemplant un seg-
neracions de sinistres (cohorts), existeix una funció co- ment de cartera de sinistres, que originen diversos pa-
muna Ok (survival) d’eliminació de les obligacións de gaments en un període n (horitzó) amb certa regularitat.
pagament previstes en la dotació feta. I, naturalment, la Està composat per les n generacions anteriors a la data
funció correlativa Jk 5 1 - Ok d’acompliment d’aquestes actual del Balanç. El conjunt de pagaments el represen-
obligacions. tarem per la variable aleatòria (va.) X, en fem una des-
composició per generacions j (files) i per edats dels sinis-
2ª. Els valors teòrics obtinguts amb la funció d’elimina- tres k (columnes) i obtenim una matriu de va. components:
ció tindran el carácter de base mínima en el cálcul de
les provisions de cada generació de sinistres, en atenció hCjkj n*n
al principi de suficiencia que les inspira.
Amb aquesta notació representarem tant les va. com els
3ª. Les PTPPs, com provisions que són d’un Balanç, valors mitjans o valors ocorreguts, amb interpretació
han d’estar expressades en les mateixes unitats de valor segons el context.
monetàries que el Balanç de què formen part.
Observem que k és també un indicador de l’exercici
El mètode demana que s’apliqui a grups de riscos homo- d’ocurrència del fet aleatori, l’espai temporal d’ocurrèn-
genis procedents d’una segmentació de la cartera de si- cia de pagaments de la va. component. A la data del Ba-
nistres. Convé, doncs, haver eliminat previament aquells lanç, ja han transcorregut bona part dels exercicis eco-
sinistres singulars que demanen una valoració cas per nòmics (anys comptables) de desenvolupament i tenim
cas. I també es donaran de baixa del model per canvi de les corresponents realitzacions de les va. components
segment aquells sinistres que ultrapassin l’horitzó a par- (pagaments fets): les dades de què disposem. Formen el
tir del qual els pagaments de sinistres perden regularitat. triangle d’observacions, l’habitual paid loss triangle.

Propòsit Cjk s j = 1,... n ; k ≤ d ; d 5 n 2 j 1 1 d

El propòsit d’aquest plantejament de càlcul de les Els valors Cjd de la diagonal secundària de la matriu són
PTPPs és: els pagaments de l’exercici actual (diagonal actual).

El problema basic queda reduït essencialment a obte-


EL CÀLCUL DE LES PROVISIONS nir una estimació del triangle de previsions

TÈCNIQUES DE PRESTACIONS Cjk s j 5 1,... n ; k . d d


(PTPP) PEL MÈTODE GLOBAL DEL
com descomposició de la PTPP buscada.
RUN-OFF TRIANGLE ÉS PROU
CONEGUT DELS ACTUARIS. El plantejament de càlcul s’ha aplicat a un exemple nu-
mèric per fer-lo més entenedor. Els passos seguits s’han

enero-diciembre 2011 // 25
fet a partir de les dades de base i amb la notació que es Pas 4. Valors històrics capitalitzats amb els rendiments.
resumeiex seguidamentent:
Pas 5. Valors descomptats de la best estimate.
- el paid loss triangle en valors històrics, C’jk.
Pas 6. Assaig de càlcul del risk margin.
- el vector, S’j, de les dotacions inicials històriques de
cada generació de sinistres, Els resultats finals es poden veure a l’apartat Resultats
del Quadern i els valors de càlcul en els coresponents
- els vectors de taxes d’IPC, tj i dels rendiments obtin- annexos.
guts de les inversions, ij,
Pel que fa a la notació, les referències a jk com subín-
- la data del balanç, dexs de fila/columna s’han simplificat - quan s’ha po-
gut - de la manera següent:
- la taxa prevista d’inflació futura, t,
x 5 s.x d fila scohortd qualsevol/columna x.
- la risk free rate, i, d 5 s.dd fila scohortd qualsevol/columna d de la diagonal
actual.
- el cost de lloguer dels capitals de SCR, llc. d5n2j11
n 5 7 nombre d’anys considerat en el triangle.
Aquestes dades es troben a l’apartat Dades del Qua-
dern de valoracions que s’acompanya. Podem passar a veure els passos amb més detall:

Els passos seguits en el procés de càlcul són: Pas 1. Actualització dels valors històrics. - Pagaments
acumulats i link ratios
Pas 1. Actualització dels valors històrics.
- Pagaments acumulats i link ratios. Els valors històrics del paid loss triangle, orlat amb el
vector de dotacions inicials, s’han actualitzat amb les
Pas 2. Paràmetres del patró de desnvolupament. taxes de l’IPC mitjançant un factor d’actualització.
- Valors de les funcions d’acompliment i d’eliminació.
fAc szd 5 s 11tn d*s 11tn21 d*……*s 11tn-z11 d s z 5 1, 2,... 6 d
Pas 3. Càlcul de les PTPPs. fAc s0d 5 1
Obtenim el triangle d’observacions i el vector Pas 3. Càlcul de les PTPPs

Cx 5 C’x * fAcszd s z 5 d 2 x pel paid loss triangled El triangle de previsions de pagaments acumulats s’ha
Sj 5 S’j * fAcszd s z 5 n 2 j pel vector de dotacionsd obtingut a partir dels pagaments fets, recollits en la di-
agonal actual, amb l’expressió
Considerem ara la va. Dx 5 ^Cx de pagaments acumu-
lats per cohorts, i la de link ratios rx 5 Dx y Dx21, que ^Dx 5 D * gk y gd sx>d;k5xd
composen les matrius h Dx j n*n i h rx j n*n. D 5 max f Sj * gd ; Dd g (Assumpció 2ª)

Seguidament construïm amb els valors observats els També s’ha calculat el triangle de previsions dels valors
triangles de treball d’aquestes va. descomposats

Dx 5 ^Cx sx≤dd ^Cx 5 Δ^Dx21 sx>dd


rx 5 Dx y Dx21 sx≤dd
Els resultats es poden veure a l’apartat Resultats del
Els valors numèrics d’aquests triangles es poden veure quadern de càlcul, així com el seguiment de les dota-
a l’annex A del quadern de càlcul. cions. Els triangles figuren a l’annex B.

Pas 2. Paràmetres del patró de desnvolupament. Pas 4. Valors històrics capitalitzats amb els rendiments
- Valors de les funcions d’acompliment i d’eliminació
La capitalització dels valors històrics de les dotacions i
Obtinguts els link ratios, l’actuari ha de trobar uns va- dels pagaments permet comprovar la suficiència de les
lors mitjans que permetin fer-ne una aplicació forward dotacions inicials (tracking the perfomance).
looking. Haurà de valorar si l’experiència passada pot
representar les expectatives futures; si les dades són S’ha fet mitjançant un factor de capitalització
igualment significatives; si s’ha d’introduir alguna cor-
recció per adaptar-les a la seva finalitat, etc. Feta aques- fCap szd 5 s 11in d*s 11in21 d*……*s 11in2z11 d
ta anàlisi prèvia, elegirà entre els mètodes existents el s z 5 1, 2,.. 6 d
que consideri més addient per obtenir els valors mit- fCaps0d 5 1
jans de base i també considerar la possibilitat d’intro-
duir-hi valoracions estocàstiques. que permet obtenir el triangle i el vector

En l’exercici numèric d’exemple, simplement s’ha C’x * fCap szd s z 5 d 2 x 1 0,5 pel paid loss triangle
adoptat el mètode chaín ladder clàssic. excepte x 5 1 on z 5 d 2 1 d
S’j * fCap szd s z 5 n 2 j pel vector de dotacionsd
Recordarem que el mètode postula la existencia d’unes
constants rk . 0 tals que per a cada cohort existeix la relació. Els resultats es poden veure a Resultats del full de càl-
cul i els detalls a l’annex C.
Dx 5 rk * Dx21 sk5xd
S’aprecia que en general les dotacions inicials fetes són
i també suficients, salvat la de 2008 que actualment presenta
una insuficiencia que ha estat degudament dotada.
E fDx z Dx21g 5 rk * Dx21 sk5xd
Pas 5. Valors descomptats de la best estimate
S’han obtingut els vectors
L’obtenció del expected present value of future cash-flows
^rk i ^fk de les PTPPs s’ha fet d’acord amb la taxa d’inflació i
risk free rate previstes, utilitzant el factor de descompte
i els de la funció d’acompliment
fDesc szd 5 v1^z s v1 5 s 11t d y s 11i d d
gk 5 ^fk y ^fn s g0 5 0 d
El triangle de la best estimate està composat pels valors
i els correlatius de la funció d’eliminació
^Cx * fDesc szd s z 5 x 2 d 2 0,5 > 0 d
lk 5 1 2 gk
Es poden veure els valors obtinguts a l’annex D, així
Els resultats es poden veure a l’annex A del Quadern. com a Resultats del quadern de càlcul.

enero-diciembre 2011 // 27
Pas 6. Assaig de càlcul del risk margin Var fEx z Ex21g 5 s ^2 * Ex21^2 sk5xd

“…the risk margin shall be calculated by determining the I per a la desviació standard de les va. components, uti-
cost of providing an amount of eligible own funds equal to litzarem l’estimador
the Solvency Capital Requeriment necessary to suport the
insurance obligations over the lifetime thereof.” (Directiva s fExg 5 sk * Ex21 s sk 5 s fexg d
art. 76/5)
El vector de valors de sk 5 s fexg s’ha calculat directa-
Hem de xifar, doncs, les PTPPs dels propers exercicis ment amb les dades del triangle d’observacions dels
derivades de l’actual cartera de sinistres, els costos de link ratios d’eliminació (fent s6 5 s5 i s7 5 0, per la insu-
lloguer dels capitals demanats pels SCRs d’aquestes ficiència de dades) i seguidament s’ha obtingut el trian-
provisions, i obtenir el valor actual, descomptats risk gle de previsions de s fExg.
free rate, d’aquests costos creixents amb la inflació.
Arribats a aquest punt, s’han de calcular els valors dels
Fem un pas previ considerant la variable d’eliminació SCRs (Solvency Capital Requirement) corresponents a les
de les obligacions per sinistres PTPPs. Però abans convé fer unes consideracions:

Ex 5 Dn 2 Dx a) Disposem de dos triangles de previsions amb mesu-


res de les distribucions d’unes variables aleatòries (va.),
Tindrem una matriu de va. h Ex j n*n de la qual ja dispo- el dels valors mitjans i el de les desviacions standard.
sem de les quantitats, tant del triangle d’observacions
b) A diferència dels riscos que cobreixen pèrdues -
Ex 5 ^Dn 2 Dx sx≤dd ocurrencia de sinistres, default, etc - que acostumen a
tenir distribucions significativament assimètriques i
com del de previsions reclamen valors positius de la va., els riscos de variació
de valor, com les PTPPs, bons, etc., presenten distri-
^Ex 5 ^Dn 2 ^Dx 5 ^Dn * lk sx>d;k5xd bucions bastant simètriques sobre un valor central i
admeten valors negatius de la va. Amb aquests antece-
Observem que les sumes de les diagonals d’aquest tri- dents, s’ha fet l’assumpció que les va. d’eliminació te-
angle de previsions són les PTPPs que corresponen als nen una distribució normal, centrada sobre els valors
exercicis futurs. I també que el valor ^Dn no és només mitjans.
una estimació del total de pagaments previstos per a
una cohort, sinó que ara és també la dotació actual c) Recordem que l’SCR és el capital econòmic associat
d’aquestaa cohort recollida en Balanç i que s’ha assu- a a una va., en el nostre cas la PTPP, amb un nivell de
mit que és suficient. confiança de .995 d’acord amb la seva distribució. I que
contempla l’horitzó d’un any. Vol dir que l’SCR està re-
Passem a considerar la matriu dels link ratios d’elimina- ferit a un exercici econòmic igual que la PTPP.
ció h ex j n*n i observem que en el triangle de previsions
sx>dd Per a una distribució normal centrada, és simplement

ex = Ex y Ex21 5 ^Dn * lk y ^Dn * lk21 5 lk y lk21 5 ek SCR 5 VaR s.995d


sk5xd 5 s * NormSInv s.995d
5 2,57583 * s
o sigui que es manté la relació proporcional entre els
vectors columna consecutius que està en la base del d) L’agregació dels components d’un mateix exercici
sistema. econòmic implica l’agregació de les va. d’una mateixa
diagonal, que són independents entre si perquè perta-
Tenim, doncs nyen a cohorts diferents.

Ex 5 ek * Ek21 sk5xd La distribució conjunta serà també normal centrada i


tindrà la variança igual a
i també
s fPTPPs g^2 5 ^ s fEd1s21g^2
E fEx z Ex21g 5 ek * Ex21 sk5xd per alts diferents exercicis s d s 1, 2, 3,... 6 d

Per l’altra mesura de les distribucions que ara ens inte- Fetes aquestes consideracions, s’han obtingut els vectors
ressa, la variança, assumirem la seva extensió natural corresponents a:
- les desviacions standard de les distribucions conjun- Conclusions
tes dels diferents exercicis, on es pot apreciar l’efecte
de la subadditivitat. Del plantejament exposat sobre un exercici d’aplicació,
s’aprecia clarament que la introducció d’una funció
- els SCRs de les PTPPs dels diferents exercicis i d’eliminació lk no fa altra cosa que explicitar el patró
de desenvolupament del mètode run-off triangle aplicat
- el cost de lloguer de capitals previst a la dotació de cada generació de sinistres. I també faci-
litar-ne el seguiment i la suficiencia.
llc * SCRs
Per altra banda, l’adopció d’una sola unitat de valor
- el risk margin és el valor actual dels components monetària (€ de Balanç) en les estimacions de la PTPP
d’aquest últim vector, creixents d’acord amb la taxa fa més congruents les comparacions de les xifres i la
d’inflació i descomptats risk free rate... inclusió en el Balanç de què forma part.

A destacar que el risk margin és subadditiu. És una La obtenció de la best estimate i del risk margin previstos
quantitat que porta associat un vector de components a Solvencia II permeten completar l’exposició.
que depenen d’uns SCRs, circumstància que caldrà te-
nir en compte al fer ulteriors agregacions, especialment Dintre del marc de Solvencia II, trobem unes qüestions
amb altres segments de la cartera de sinistres del ma- encara no resoltes com són la possibilitat de mantenir o
teix ram. no el marge de seguretat que implica la diferència entre
la suma de pagaments per fer i la best estimate; el tracta-
També observar que segons el criteri d’imputació de ment fiscal que tindria aquest marge, i la duplicitat que
costos que s’estableixi pot canviar el criteri de càlcul presenta respecte al SCR.
dels SCRs.
Però això ja es veurà en el seu dia.
Els valors obtinguts es poden veure al quadern de càlcul.
Juliol de 2010

enero-diciembre 2011 // 29
I.- DADES DELS CÀLCULS
Històric. Paid loss triangle.- Pagaments anuals en € de cada any
Edat dels sinistres (k)
Any Dotació
j 1 2 3 4 5 6 7
d’efecte inicial
1 2003 2.609.702 357.848 766.940 610.542 482.940 327.326 174.398 46.342
2 2004 3.489.612 465.202 1.097.022 813.705 611.822 438.524 226.717
3 2005 4.365.765 591.503 1.246.278 1.072.131 804.778 531.905
4 2006 5.314.918 687.804 1.695.533 1.190.557 941.733
5 2007 6.215.156 802.454 1.719.863 1.569.140
6 2008 6.481.472 922.721 1.891.849
7 2009 7.068.846 946.857
35.545.471

Altres dades
j Any d’efecte Taxes IPC Rendiment inversions
1 2003
2 2004 3,20% 4,20%
3 2005 3,70% 4,70%
4 2006 2,70% 3,70%
5 2007 4,20% 5,20%
6 2008 1,40% 2,40%
7 2009 0,80% 1,80%

Inflació prevista 1,50%


Risk free rate 2,50%
Cost lloguer capitals 6,00%

II.- RESUM DE RESULTATS


1.- Provisions tècniques de prestacions pendents en € de Balanç
Any Previsió de
j Pagaments fets PTPP
d’efecte pagaments totals
1 2003 3.027.658 3.027.658 0
2 2004 3.958.153 3.888.312 69.841
3 2005 4.775.260 4.413.279 361.981
4 2006 5.660.604 4.607.378 1.053.226
5 2007 6.352.586 4.122.960 2.229.625
6 2008 6.692.074 2.821.952 3.870.122
7 2009 7.068.846 946.857 6.121.989
37.535.179 23.828.395 13.706.784
2.-Seguiment de les dotacions de cada generació de sinistres
Històric Actualitzat
Any Dotacions Dotacions Dotacions
j Diferència
d’efecte inicials inicials actuals
1 2003 2.609.702 3.054.823 3.027.658 -27.165
2 2004 3.489.612 3.958.153 3.958.153 0
3 2005 4.365.765 4.775.260 4.775.260 0
4 2006 5.314.918 5.660.604 5.660.604 0
5 2007 6.215.156 6.352.586 6.352.586 0
6 2008 6.481.472 6.533.324 6.692.074 158.750
7 2009 7.068.846 7.068.846 7.068.846 0
35.545.471 37.403.595 37.535.179 131.585

3.- Suficiència de les dotacions inicials fins a la data del Balanç


Valors històrics capitalitzats
Any Dotacions Pagaments Romanent
j PTPP Diferència
d’efecte inicials fets disponible
1 2003 3.237.782 3.202.871 34.911 0 34.911
2 2004 4.154.952 4.074.511 80.441 69.841 10.600
3 2005 4.964.809 4.577.134 387.676 361.981 25.694
4 2006 5.828.544 4.744.444 1.084.100 1.053.226 30.874
5 2007 6.478.878 4.191.597 2.287.281 2.229.625 57.655
6 2008 6.598.139 2.848.206 3.749.933 3.870.122 -120.189
7 2009 7.068.846 946.857 6.121.989 6.121.989 0
38.331.949 24.585.619 13.746.330 13.706.784 39.546

4.- Best estimate i Risk margin en € de Balanç


Any Marge
j PTPP Best estimate
d’efecte de seguretat
1 2003 0 0 0
2 2004 69.841 69.500 342
3 2005 361.981 359.502 2.480
4 2006 1.053.226 1.043.231 9.995
5 2007 2.229.625 2.201.961 27.665
6 2008 3.870.122 3.810.917 59.205
7 2009 6.121.989 6.010.232 111.757
13.706.784 13.495.341 211.443

Risk margin 46.756


Total 13.542.097

enero-diciembre 2011 // 31
ENTREVISTAS
ENTREVISTA CON
JÚLIA SOLER MILIAN
Subdirectora General de Riscos i Assegurances
Direcció General de Patrimoni
Generalitat de Catalunya 

P/ Actuarial és una carrera poc co- P/ Segons la seva opinió. Quines mitjans informàtics actuals han
neguda. Ens podria comentar com són les principals diferències entre ofert un avanç espectacular als es-
va decidir fer aquests estudis? els estudiants de llavors i els d’ara? tudiants d’actuarials.

R/ Per eliminació. Des que era pe- R/ Els estudiants actuals tenen una P/ Quins considera que són els
tita l’assignatura que més m’agra- gran facilitat per accedir a la infor- principals valors d’un actuari?
dava era matemàtiques i dins de la mació que necessiten. A la meva ge-
carrera de Ciències Econòmiques neració li costava molt disposar de R/ El rigor, la prudència, la capacitat
i Empresarials l’especialitat actua- informació útil i veraç, actualment d’il·lusionar-se per una feina ben
rial era la que més matemàtiques les possibilitats que ofereix als es- feta i la honestedat, sense ordre de
exigia. Per altra banda, quan ets tudiants la informàtica a nosaltres prioritat perquè considero que tots
una estudiant que no pots dirigir ens eren totalment desconegudes. son igualment necessaris.
l’empresa de la família ni tampoc Quaranta anys enrere, els estudi-
tens vocació de ser un cap de Go- ants no disposaven d’eines de re- P/ En el seu cas, l’arribada a l’Ad-
vern, les expectatives de fer-te un cerca ràpides i fiables que facilites- ministració va ser casual o buscada?
lloc a la societat son exclusiva- sin la presa de decisions com
ment les de treballar en alguna existeixen actualment. Tampoc dis- R/ Va ser buscada. Volia ser creativa,
professió molt concreta i, llavors, posaven de programes informàtics útil a la societat i una cap de família
em va semblar que aquesta era la capaços de fer projeccions i càlculs responsable. Treballar per a l’Admi-
millor via. actuarials. Crec que Internet i els nistració em permetia complir amb

enero-diciembre 2011 // 33
els tres objectius i em va semblar la la sinistralitat dels últims 20 anys i, a
via de treball més coherent amb els la vista dels resultats obtinguts
meus objectius que, afortunada- d’aquest anàlisi, de com hagi evolu-
ment, he pogut complir. Dins de cionant la sinistralitat històrica, de
l’Administració on treballo, la Ge- les necessitats plantejades pels De-
neralitat de Catalunya, m’ha permès partaments, de com de dur o tou es-
crear i implantar una unitat per a tigui el Mercat Assegurador, i del
gestionar els riscos molt, semblat a pressupost anual assignat a l’exerci-
la gerència de riscos d’una gran em- ci anterior, inventariem els riscos,
presa. En tot moment, em sento útil fixem els nivells d’autoassegurança,
Els estudiants a la Societat ja que, racionalitzo el determinem quins riscos trasllada-
tractament dels riscos tant perso- rem a l’assegurança, fixem les fran-
actuals tenen nals com patrimonials de la Gene- quícies, els cúmuls i els capitals mà-
ralitat, oferint les cobertures més xims per sinistre, per any i, si fos el
una gran facilitat avantatjoses pels interessos de la cas, per víctima, més òptims i en tot
Generalitat que són els de tots els cas més avantatjosos, per a l’Admi-
per accedir a la catalans. Pel que fa al tema personal nistració. Tot això ho plasmem en la
soc mare d’una gran persona i àvia proposta anual del denominat Pla
informació que d’una nena preciosa. de Cobertura de Riscos de l’Admi-
nistració de la Generalitat de Cata-
necessiten. A la P/ L’activitat actuarial sembla te- lunya, i una vegada aprovat cal dur-
nir un lloc dins del Sector Públic. lo a terme.
meva generació Hi ha molt de futur en l’Adminis-
tració per un actuari? P/ L’àmbit competencial de la Ge-
li costava molt rència de Riscos de la Generalitat
R/ Sí, hi ha molt de futur perquè, com està estructurat?
disposar de només en el meu àmbit, la “Gerèn-
cia de Riscos”, hi ha molt a fer. Els R/ L’àmbit competencial correspon
informació útil i actuals gestors públics han de do- al Departament d’Economia i Fi-
nar explicacions als ciutadans de tot nances i està recollit en el Decret
veraç, actualment el què fan. Per tant, ni a l’Adminis- 326/1996, d’1 d’octubre, sobre anàli-
tració Estatal, ni a l’Autonòmica ni si, avaluació, valoració, gestió i pre-
les possibilitats a la Local, es poden permetre patir venció dels riscos que afecten al
desequilibris Pressupostaris com a patrimoni i les activitats de l’Ad-
que ofereix als conseqüència de sinistres inespe- ministració de la Generalitat de
rats. Per això, per identificar els ris- Catalunya. Les competències són
estudiants la cos a què estan sotmeses les Admi- exercides en tres nivells. El primer
nistracions Públiques, per analit- nivell correspon al Govern que fixa
informàtica a zar-los i avaluar les seves necessitats criteris i les bases generals i té co-
de cobertura i, per analitzar i infor- neixement del Pla anual de cober-
nosaltres ens mar del seu possible tractament, tura de riscos de la Generalitat;
calen actuaris en totes les Adminis- el segon correspon al Conseller
eren totalment tracions Públiques. d’Economia i Finances que a més
Per fer les previsions pressupostàri- d’elevar al Govern propostes con-
desconegudes. es anuals, és imprescindible que, cretes ha d’autoritzar l’inici dels ex-
abans, el gestor públic conegui el pedients de contractació derivats de
cost dels seus riscos i, per conèixer- l’anàlisi, avaluació, valoració, gestió i
lo cal que els actuaris facin projec- prevenció dels riscos de la Genera-
cions de la sinistralitat futura, basa- litat; el tercer nivell correspon al di-
des en la sinistralitat històrica de rector o directora general del Patri-
cadascun dels àmbits competenci- moni de la Generalitat que ha de
als assumits per l’Administració, gestionar, en totes les seves fases, els
objecte d’anàlisi i cobertura. Nosal- expedients derivats d’aquest anàlisi,
tres, aquest anàlisi l’estem fent en avaluació, valoració, gestió i preven-
base a sèries estadístiques recolli- ció dels riscos. Per fer-ho hi ha la
des de la pròpia sinistralitat històri- Subdirecció general de Riscos i As-
ca. Treballem amb la informació de segurances de la que, actualment,
en soc titular i té encomanades les adscrit a la pròpia Subdirecció; els informació sobre sinistres es reco-
funcions d’analitzar les necessitats vocals pertanyents a la Junta de llia en una base de dades de Host.
plantejades pels Departaments de Prevenció i Gestió de Riscos, ads-
la Generalitat en matèria de gestió crits als diferents Departaments de P/ Ens ha parlat dels òrgans que
de riscos i assegurances, d’elaborar l’Administració de la Generalitat exerceixen les competències per
i executar el Pla anual de cobertura de Catalunya; els corredors d’asse- analitzar, avaluar, valorar i tractar
de riscos de la Generalitat, de coor- gurances i els perits d’asseguran- els riscos de la Generalitat però en
dinar, impulsar i proposar a la Junta ces. D’entre els mitjans materials què consisteix la Junta de Preven-
de Prevenció i Gestió de Riscos de voldria destacar el programa infor- ció i Gestió de Riscos de la Genera-
l’Administració de la Generalitat màtic per a la tramitació de sinis- litat i quines son les seves funcions?
programes i actuacions necessàries tres GESIN que és un programa de
per controlar i minorar els riscos fluxos, CASH FLOW, fet a mida a R/ És un òrgan consultiu en tot el
que afecten els béns i els drets dels les nostres necessitats, des d’on que afecta el tractament dels riscos,
diferents Departaments de la Gene- gestionem tota la sinistralitat de la està integrada en el Departament
ralitat, de simplificar circuits admi- Generalitat de Catalunya i on parti- d’Economia i Finances, la presideix
nistratius per a la gestió de riscos i cipen, de forma directa i “on line”, el director, o la directora, general
assegurances i per a la tramitació usuaris dels Departaments, de les del Patrimoni de la Generalitat i hi
dels sinistres i, també, d’emetre els nostres corredories i de la Subdi- ha tants vocals com Departaments,
informes preceptius en relació als recció general de Riscos i Assegu- també hi ha un vocal representant
contractes d’assegurances del Sec- rances. Aquest aplicatiu informàtic de la Intervenció, un representant
tor Públic amb participació majori- ens permet disposar de tota la in- del Gabinet Jurídic, un tècnic de la
tària de la Generalitat de Catalunya. formació sobre els sinistres oberts i Subdirecció i un vicepresident no-
Per a realitzar totes aquestes funci- tancats, de forma rigorosa, i ens fa- menat pel Conseller d’Economia i
ons comptem amb mitjans materi- cilita la realització d’informes de Finances.
als importants i amb personal molt tota mena. Amb anterioritat, a dis- Les funcions més importants que
especialitzat, com és el personal posar d’aquesta eina de gestió, la exerceix són les d’informar sobre

enero-diciembre 2011 // 35
els riscos que afecten a cada Depar- ranties semblants a les nostres, ens i civils de manera exponencial. El
tament de la Generalitat, col·laborar verifiquen els suplements d’altes i canvi que està arribant és el d’un
en la redacció del Pla anual de co- baixes sol·licitats a les pòlisses vi- funcionariat més professionalitzat,
bertura dels riscos, proposar criteris gents, són usuaris directes del GE- més obert a l’evolució dels mitjans
bàsics per a prevenir sinistres. SIN és a dir, fan les tasques que els d’informació i amb una formació
Actualment els vocals participen el hi corresponen, dins del programa informàtica molt alta.
les comissions de seguiment dels si- de la Generalitat, en la tramitació de Com a conseqüència de la crisis ac-
nistres pendents en cada un dels cada un dels tipus de sinistres. Actu- tual, en el present i en el futur, cal-
quatre lots de cobertura on tenim alment treballem amb quatre corre- drà racionalitzar, encara més, els
agrupats els riscos de la Generalitat. dories d’assegurances, una per cada recursos disponibles. Esta crisis
Aquests lots de cobertura són: lot un dels Lots on tenim agrupats els obligarà als gestors públics a re-
de danys materials on s’inclouen riscos de la Generalitat. plantejos importants, tant en la ges-
també les exposicions, lot de danys Als perits els contractem quan hi ha tió dels serveis públics com en la
personals, lot de vehicles terrestres, discrepància entre l’oferta indem- remuneració del personal; pot ser
d’embarcacions i d’aeronaus i lot de nitzatòria de l’assegurador i la nos- que arribin més externalitzacions,
responsabilitat patrimonial i civil. tra valoració. Les funcions que els que la remuneració per objectius
Les comissions son mensuals i tri- encarreguem són les de valorar els sigui implantada a tot el personal
mestrals. A les mensuals es revisen fets i les circumstàncies que han in- de l’Administració,...etc.
tots els sinistres declarats durant el fluït en el dany i per fer la proposta
mes anterior i els que estan pen- d’indemnització i liquidació. A la P/ S’ha parlat molt de les assegu-
dents de resoldre ocorreguts fins a pòlissa de danys materials tenim la rances de dependència i la presta-
una data concreta, que es fixa en la prestació d’aquest servei com una ció de serveis. Com veu, en el mo-
convocatòria. En la comissió tri- garantia més de la pòlissa. ment actual, el seu futur?
mestral es revisen exclusivament els
sinistres problemàtics. En totes in- P/ Com es selecciona a aquests R/ Pròsper i esperançador, l’aug-
tervenen els vocals de la Junta de professionals el Sector Públic? ment constant de l’esperança de
prevenció i gestió de riscos de l’Ad- vida fan aquestes cobertures neces-
ministració de la Generalitat de Ca- R/ Mitjançant concurs públic amb sàries i imprescindibles, per la qual
talunya, juntament amb personal publicitat en el Diari Oficial de la cosa, han de créixer molt. Per altra
del Departament afectat pels sinis- Unió Europea, Boletin Oficial del banda, el Sector Privat i el Sector
tres a revisar, de la corredoria i de la Estado i Diari Oficial de la Genera- Públic han conviscut en perfecte
Subdirecció general de Riscos i As- litat de Catalunya. harmonia amb la cobertura d’assis-
segurances i en les trimestrals tam- Des de la Subdirecció proposem al tència sanitària i, al meu judici, pas-
bé participa l’assegurador. Així ex- director, o directora general, del Pa- sarà el mateix amb les pòlisses d’as-
plicat, sembla complicat i costós trimoni de la Generalitat els Plecs segurances de dependència.
però no ho és i, fins ara, les comissi- de clàusules administratives i de
ons de seguiment de sinistres pen- prescripcions tècniques més idonis P/ Per acabar, i tornant més al tema
dents han estat molt efectives. per a la Generalitat i es treuen a lici- personal, què recomanaria als nos-
tació pública una vegada han estat tres actuaris més joves, aquells que
P/ És habitual que les Administra- informats favorablement per l’As- comencen a desenvolupar la seva
cions Públiques s’assegurin, però sessoria Jurídica i la Intervenció. activitat, ja sigui en l’àmbit públic
és també habitual que utilitzen els Actualment estem treballant en els com en el privat?
serveis de mediadors d’asseguran- plecs per a contractar la cobertura
ces i de perits d’assegurances? de responsabilitat patrimonial i civil R/ Que no deixin de formar-se mai,
a partir de l’1 de març de 2011. que siguin rigorosos, prudents i ho-
R/ Sí, tal com he explicat abans, no- nestos, que diàriament s’il·lusionin
saltres considerem als corredors i als P/ Segons la seva opinió, quins són per la feina que fan, que no es con-
perits d’assegurances com una part els canvis més significatius que ha formin amb qualsevol resultat i que
molt valuosa dels mitjans personals. experimentat l’Administració des busquin i s’exigeixen en tot mo-
Els corredors a més de fer, conjunta- de llavors. I els que estan per arribar? ment una feina molt ben feta.
ment amb nosaltres, el seguiment AD21 li agraeix el generós temps
dels sinistres en les comissions de R/ Per a nosaltres el canvi més sig- que ens ha dedicat, gràcies al qual
seguiment, ens mantenen informats nificatiu dels últims 20 anys ha es- hem tingut l’oportunitat de conèi-
de les tendències del Mercat Assegu- tat el costant augment d’exigència xer millor a una gran professional i
rador comparant-nos amb pòlisses dels administrats vers les seves Ad- el seu entorn de treball.
de “grans riscos”, també ens oferei- ministracions. Hem vist incremen-
xen opinió sobre taxes, riscos i ga- tades les reclamacions patrimonials
ENTREVISTA CON
JOSÉ RUIZ DOMÍNGUEZ
Presidente de Nacional de Reaseguros, S.A.

P/ Desde la excelente perspectiva paración con el seguro en otros paí- las razones por las que el seguro ha
que le proporciona su condición de ses de nuestro entorno. sufrido mucho menos los efectos de
Reasegurador, ¿Cómo ve la salud Nuestro seguro se beneficia de un la recesión mundial.
del sector asegurador español? proceso de profesionalización con- Partiendo de esa premisa constata-
tinuo, reforzado a lo largo de mu- da - el seguro es anticíclico- tampo-
R/ Tiene usted razón respecto a lo chos años, que está dando sus frutos co puede decirse que nuestro sector
de la perspectiva: el reaseguro es más evidentes precisamente en haya sido inmune a un cambio tan
una buena atalaya para observar el tiempos de dificultades. radical en la situación económica
seguro directo y más cuando, como global y que ha afectado a España
es el caso de la empresa que repre- P/ ¿Hasta qué punto el negocio de forma muy particular. Si el valor
sento, estamos involucrados en el asegurador español se ha visto de los activos cae, nuestras inversio-
mercado español, y de una forma afectado por la crisis del sistema nes se resienten, si la actividad eco-
tan especial, desde hace nada me- financiero? nómica se ralentiza y la capacidad
nos que setenta años . adquisitiva de las familias disminu-
Desde mi punto de vista, creo que el R/ A estas alturas de la crisis, des- ye, se demandan menos seguros, y,
sector goza de una magnífica salud, atada en el verano de 2007, ya se ha por citar un último aspecto, en una
tanto si se compara consigo mismo hablado mucho sobre las enormes crisis de crédito, los seguros vincu-
respecto al pasado, como frente a diferencias de modelo de negocio lados a garantías de pago, sufren
otros sectores de la economía, e in- que existe entre la banca y el seguro, pérdidas excepcionales, como así ha
cluso, me atrevería a decir, en com- y por eso no me voy a extender en ocurrido.

enero-diciembre 2011 // 37
Los efectos negativos que he men- Puesto que se ha demostrado que, Pero, por encima de algunos rece-
cionado, y otros similares, son inevi- en general, el sector era y es muy los, creo que podemos ser optimis-
tables, pero en el caso del seguro es- consciente de la importancia de la tas respecto al impacto de Solvencia
pañol están siendo paliados por una solvencia, las normas deberían favo- II: si la norma se adapta al sector, el
estructura de inversiones prudente y recer o reforzar las pautas actuales y, sector se adaptará a la norma. Si
bien diversificada, una gestión de los en ningún caso, poner en riesgo el no ..., también.
riesgos muy profesional, antes y du- status-quo conseguido con innova-
rante la crisis, y una situación de par- ciones quizás no bien adaptadas a P/ ¿En ese futuro cual será el papel
tida muy saneada desde el punto de este negocio. del Reaseguro?
vista de precios y solvencia.
P/ En ese mismo escenario, ¿Cómo R/ Tengo el convencimiento, como
P/ Parece ser que los test de estrés valora el impacto de Solvencia II cuestión de principios, de que el fu-
realizados recientemente por el sobre la evolución futura del sector? turo depende más de lo que haga-
Comité de Supervisores Europeos mos nosotros que de lo que nos ha-
de Seguros a los principales gru- R/ Partimos de la base de que valo- gan otros.
pos aseguradores europeos mues- ramos muy positivamente el intento Me parece que, en el nuevo marco,
tran una importante fortaleza aun de mejorar el nivel de control de la no va a cambiar el papel tradicional
en circunstancias extremadamente solvencia actual y de que esperamos del reaseguro como proveedor de
adversas. ¿Debería afectar este he- que las cosas se orienten en una di- estabilidad en los resultados de las
cho a la futura normativa en mate- rección sensata a la hora de cuanti- cedentes y como alternativa efi-
ria de solvencia? ficar los parámetros y exigencias de ciente al uso de capitales propios
la nueva normativa. Sin embargo, en la suscripción de riesgos de se-
R/ Los test a los que se refiere son por lo ya conocido, se despiertan al- guros. Es más, esa función queda
“pruebas de laboratorio”, cuyos re- gunos recelos en relación con posi- reforzada en los esquemas de Sol-
sultados positivos y tranquilizado- bles distorsiones de la competencia. vencia II.
res no hacen más que reforzar la Nos tememos que, sin pretenderlo,
idea principal, ya comprobada, de se produzca algo parecido a vence- P/ ¿Cómo afronta una reasegura-
que el sector, en Europa, está muy dores y vencidos: grandes frente a dora española la competencia de
preparado para cumplir sus obliga- pequeños, globales frente a especia- las grandes reaseguradoras inter-
ciones en circunstancias muy extre- lizados, banca frente a seguros... Sin nacionales?¿Cuál es la fórmula
mas como las recientemente vividas duda habría que tener cuidado tam- para resistir con éxito más de se-
o incluso en otras nuevas que pu- bién con esos riesgos de la propia tenta años en una posición de lide-
dieran producirse. normativa. razgo de mercado?
No se trata tanto de resistir, sino de En ese largo proceso, consecuencia
tener una idea estratégica clara, se- de diferentes coyunturas, muchas
guirla fielmente y adaptarse a los entidades han cambiado, otras se
cambios del mercado sin perder ese han creado o han desaparecido, los
norte. productos se han transformado para
Dicho esto que considero esencial, adaptarse a las necesidades sociales
la fórmula, supongo, es: una combi- y, sobre todo, hay que señalar que la
nación de profesionalidad, servicio, forma de gestionar las entidades
liderazgo, modestia ... y también un aseguradoras ha evolucionado de
poco de suerte para poder ser “pro- forma muy notable.
feta en su tierra”. Son los clientes
los que deciden. P/ Como colectivo profesional, los
actuarios también hemos vivido
P/ ¿Cuáles son los principales retos intensamente un profundo cam-
que se plantea Nacional de Rease- bio en nuestra profesión ¿Cómo ve
guros en el largo plazo? el futuro del actuario en el seguro
del futuro?
R/ Me alegro sinceramente de esa
pregunta, porque casi se me olvida: R/ Aunque nuestro sector es multi- Resulta
gestionar con un horizonte de me- disciplinar, y todo tipo de profesio-
dio y largo plazo me parece otra de nes hacen su aportación valiosa al paradójico que,
las claves de la supervivencia, espe- mismo, no voy a venir yo a descubrir
cialmente en un negocio que, como que las funciones del actuario son aunque el sector
el nuestro, es una carrera de fondo. esenciales en la industria del segu-
Nuestras preocupaciones-ocupacio- ro. El papel fundamental que siem- tiene fama de
nes a ese respecto son, como siem- pre ha tenido, se ha fortalecido en
pre, mantener la calidad del equipo los últimos años, con un rol cada vez inmovilista,
humano y de las relaciones con más relevante en todos los ramos,
nuestros clientes, proveedores y ac- Vida y No-Vida, y también en áreas el cambio
cionistas. distintas al área técnica, como el
área de gestión, el área financiera o continuo es
P/ Usted es una persona con una los departamentos de control de
dilatada trayectoria en el sector riesgos. lo único que ha
asegurador, desde su punto de vis- En el futuro, creo que los cambios
ta, ¿qué se mantiene y qué ha cam- en los que el sector de seguros está permanecido
biado en el sector en estos años? inmerso, las exigencias de Solvencia
II y de las nuevas normas contables, durante
R/ Resulta paradójico que, aunque van a propiciar un refuerzo de la
el sector tiene fama de inmovilista, función actuarial, con una mayor todos estos años.
el cambio continuo es lo único que integración en los procesos de ges-
ha permanecido durante todos es- tión de la industria aseguradora.
tos años. Y no hace falta remontar- Además del reto que supondrán los
nos tanto en el tiempo: la última nuevos escenarios normativos, el
década ha supuesto en sí una sus- constante y rápido cambio del en-
tancial transformación del mercado. torno, los avances científicos y téc-
Considero clave resaltar que el sec- nicos, y los cambios demográficos,
tor ha ido creciendo, no sólo en tér- implican un importante desafío
minos cuantitativos y en su peso para la profesión actuarial, en el
relativo en la economía nacional, marco de su responsabilidad para
sino también en términos cualita- proponer bases técnicas apropiadas
tivos. De una forma progresiva, y y fórmulas de incorporación al se-
fruto del esfuerzo de muchos profe- guro de los nuevos riesgos que van
sionales y de un entorno normativo surgiendo, fruto del progreso gene-
más exigente y eficaz, se ha conse- ral de la sociedad.
guido un sector más fuerte, más
transparente y con más capacidad
de adaptación.

enero-diciembre 2011 // 39
NOTICIAS

FORMACIÓN CONTINUADA

LIBROS
FORMACIÓN CONTINUADA

Com ja s’ha posat de manifest en diferents ocasions el Col·legi d’Actuaris de Catalunya té entre els seus principals
objectius garantir una formació contínua per als seus col·legiats, de màxima qualitat, complint amb els estàndards que
es demanen a nivell internacional, i garantint una informació detallada sobre aquells temes que resulten de màxima
actualitat, sobre la base del que demanda el mercat. La col·laboració d’especialistes de reconegut prestigi en el sector
ha estat fonamental per a realitzar un ampli conjunt d’activitats, el resum de les quals presentem a continuació.
Aprofitem aquest moment per a manifestar-los el nostre més sincer agraïment. Tota la informació relacionada amb les
activitats de formació continuada pot consultar-se en la pàgina web del Col·legi: http://www.actuaris.org. A més el
material lliurat en les sessions pot consultar-se en el CD de formació que a aquests efectes edita cada any el Col·legi
d’Actuaris de Catalunya.

1. SOLVÈNCIA II: UNA BONA OPORTUNITAT 2. VISUAL BASIC PER A ACTUARIS


Dia 25 de juny de 2009. Dies 6,7,8,9 i 10 de juliol de 2009.

L’aprovació de la Directiva de Solvència II pel Parlament A l’activitat actuarial és habitual haver de realitzar càlculs.
Europeu, el passat 22 d’abril, ha estat l’inici del compte Es poden trobar en les més diverses àrees del negoci as-
enrera per al procés d’adaptació del nostre mercat asse- segurador: En el càlcul de les primes (en pòlisses indivi-
gurador a aquest nou marc regulatori. Procés que ha duals i col·lectives), provisions, simulacions en el disseny
d’acabar necessàriament abans d’octubre del 2012, data de productes (especialment els relacionats amb els mar-
límit per a la transposició de l’esmentada directiva. ges de beneficis), valoració de carteres per la seva adqui-
sició o venda, quantificació del risc potencial que presen-
Per tractar sobre els aspectes més importants d’aquests ten els actius financers o la determinació del nivell de
processos d’adaptació, el Col·legi d’Actuaris de Catalunya reassegurança per a un determinat nivell de risc, per po-
va realitzar, el dijous 25 de juny, un seminari que va per- sar alguns exemples.
metre, als professionals vinculats al sector assegurador,
tractar i debatre sobre ells, de la mà d’experts amb pro- Aquests càlculs són realitzats mitjançant els sistemes més
funds coneixements i àmplia experiència en aquests te- adients: programes de mainframe, per a les transaccions
mes. massives; paquets estadístics o actuarials, per als dissenys
o valoracions i, finalment, Access o Excel per a activitats
D’altra banda, el Col·legi d’Actuaris de Catalunya, consci- específiques. És indubtable que conèixer un llenguatge
ent de l’oportunitat que Solvència II representa per al de programació, ens fa més eficaços i flexibles. Visual Ba-
nostre col·lectiu professional, ha organitzat un grup de sic, com a llenguatge de programació fàcil i en constant
treball denominat GTS II. Estan convidats a incorporar- desenvolupament, instal·lat d’origen en programes de
se al GTS II aquells col·legiats que estiguin disposats a gran consum, es converteix en una elecció encertada.
col·laborar i aprofundir en aquests temes, reforçant així la Així, per exemple, Excel, Access i Word ho incorporen al
línia de suport del nostre Col·legi als treballs del Groupe denominat VBA (Visual Basic for Application).
Consultatif Actuariel Europeen (GCAE) sobre Solvència
II, que en aquest període aniran a intensificar-se. Vam L’objectiu del curs va ser oferir aquells coneixements im-
aprofitar el seminari per presentar aquest grup de treball, prescindibles de Visual Basic que atorguen a un actuari
GTS II. 31 actuaris van ser presents. l’habilitat necessària per a programar aquells càlculs fi-
nancers, estadístics o actuarials que desitgi realitzar utilit-

enero-diciembre 2011 // 41
zant, si fos necessari, l’accés a dades externes (SQL Ser- clamacions judicials per ocultació de malalties, un dels
ver, Dbase, Access, Excel, o fitxers de text). Tot i que el aspectes més polèmics de la telesubscripció.
curs es va desenvolupar sobre Excel, es van mostrar els
millors hàbits de programació. Va col·laborar Mutua Ge- També vam comptar amb la col·laboració de Medicals Di-
neral de Seguros i Sogeti . 13 actuaris van estar presents. rect, entitat britànica amb una llarga experiència en tele-
subscripció d’assegurances de vida i de salut al mercat
assegurador britànic, un dels més avançats d’Europa, que
3. EL CONCEPTE DEL VALOR A L’ÀMBIT ASSEGU- ens van parlar de l’experiència i tendències d’aquell mer-
RADOR: UNA VISIÓ CONCEPTUAL I PRÀCTICA AC- cat. Advance Medical, empresa líder en la prestació de
TUALITZADA serveis mèdics innovadors com la Segona Opinió Mèdica,
Dia 28 de setembre de 2009. la gestió de serveis d’Orientació Mèdica i Coordinació
d’Urgències i la Telesubscripció, ens va presentar la seva
El concepte de Valor en companyies d’assegurances con- experiència en Telesubscripció d’assegurances de vida i
tinua envoltat en un significatiu desenvolupament que va salut a Espanya. Finalment, Ascat Vida, una de les assegu-
començar fa uns anys quan es va obrir el mateix cap a radores de vida més importants del nostre mercat, ens va
enfocaments de “valor de mercat”. En aquests últims anys parlar de la seva experiència en telesubscripció d’assegu-
l’esmentat concepte ha estat treballat des de diferents òp- rances de vida. 74 professionals van participar.
tiques: la comptable, la de solvència i l’econòmica. Si bé
totes semblen voler convergir en el mateix concepte, les
denominacions són diferents (fair value, market-consis- 5. GESTIÓ DE SINISTRES A CÀRREC DEL CON-
tent embedded value, economic balance sheet, etc.) i quan SORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS DERI-
ens fixem en els detalls sorgeixen diferències. VADOS DE LA TORMENTA KLAUS
Dia 6 de novembre de 2009.
Aquest seminari va abordar la definició dels conceptes de
Valor sota las seves distintes òptiques, ressaltant les prin- Tenint en compte l’article 2.1.e) del Reglament de l’asse-
cipals diferències entre elles, així com altres qüestions gurança de riscos extraordinaris el Sr. Machetti va expo-
que es troben en ple debat. Es va exposar l’ús del concep- sar amb detall els principis pels quals el Consorcio de Com-
te de Valor, tant en àmbits interns (mesurament i gestió en pensación de Seguros (CCS) es va regir per a gestionar els
entorns d’ERM), com en àmbits externs (informació a in- efectes de l’anomenada Tempesta Klaus. L’aportació del
versors i analistes financers, així com pel que fa a les fusi- CCS al rescabalament dels danys produïts pels vents dels
ons i adquisicions). Watson Wyatt és una de les majors dies 23 a 25 de gener de 2009 és manifestament rellevant:
empreses de consultoria a nivell mundial, amb un impor- amb la informació disponible al setembre de 2009, el CCS
tant equip d’especialistes dedicats al sector d’asseguran- assumirà al voltant del 75% dels sinistres que es van pro-
ces. 31 persones van assistir a la jornada. duir (entre 260.000 i 300.000 sinistres a càrrec del CCS) i
unes indemnitzacions al voltant del 80% (entre 490 i 500
milions d’euros). L’experiència obtinguda amb la tempes-
4. EXPERIÈNCIES EN TELESUBSCRIPCIÓ D’ASSE- ta “Klaus” pot contribuir a millorar la delimitació i la ges-
GURANCES DE VIDA I DE SALUT tió de la cobertura asseguradora d’aquests fenòmens de
Dia 22 d’octubre de 2009. vents extraordinaris.

La contractació d’assegurances de vida i de salut està ex- També ens va parlar de les diferents actituds hagudes
perimentant importants canvis en els últims temps. La durant el procés, fins i tot dins de la mateixa Administra-
formalització de complicats qüestionaris de salut està es- ció. Va concloure el Sr. Machetti amb les lliçons i experi-
sent progressivament substituïda per la telesubscripció, ències adquirides amb la gestió de la major catàstrofe
es a dir la selecció mèdica a distància, efectuada per pro- gestionada pel Consorcio. 41 actuaris van assistir a aques-
fessionals de la medicina, habitualment per telèfon. ta conferència.

Els dubtes inicials de les entitats asseguradores sobre la


qualitat de la telesubscripció han estat superats. L’experi- 6. SISTEMES DE PREJUBILACIÓ: VISIÓ TÈCNIC -
ència de les entitats asseguradores, en la majoria dels ca- ACTUARIAL
sos, està essent molt positiva: la qualitat del negoci subs- Dia 12 de novembre de 2009.
crit és fins i tot superior a la de la selecció tradicional, el
client percep un servei de major prestigi al ser indagat en En els últims temps vivim un sever procés d’ajustament
dades de salut per un facultatiu de la medicina, i no per econòmic, que en molts casos deriva en processos d’ajus-
un agent d’assegurances o un treballador de l’oficina tament de personal en les nostres empreses, freqüent-
bancària. Per un altre costat, la telesubscripció està facili- ment mitjançant prejubilacions que tenen un gran im-
tant la tasca del venedor, que ja no haurà de fer la feina, pacte econòmic, social i laboral.
sovint incomoda, de demanar dades íntimes al sol·licitant
d’assegurances. En aquesta Jornada comptarem amb Els processos de prejubilacions suposen, en la majoria
l’aportació de Transamerica Reinsurance, del grup Aegon, dels casos, complexes negociacions en les que confluei-
que ens van parlar dels aspectes legals de la telesubscrip- xen professionals del dret laboral i fiscal, i també actuaris,
ció al mercat espanyol. Fonamentalment de la validesa de que dissenyen els productes asseguradors adients a les
l’enregistrament dels qüestionaris telefònics davant re- necessitats del col·lectiu. Les assegurances vinculades a
sistemes de prejubilació suposen primes importants i tes i exigides pel Core Syllabus no són actualment impar-
compromisos a molt llarg termini que han de ser correc- tides per la Universitat, com és el cas del Professionalis-
tament avaluats. Les companyies efectuen inversions a me o pràctica professional i les Assegurances de Salut.
llarg termini, assumint riscos, que l’experiència dels úl-
tims anys ha demostrat que s’han de calibrar amb molt de Els col·legiats que reunien, en el seu moment, coneixe-
compte, per evitar posar en risc la solvència de l’entitat ments en aquestes matèries van accedir al Registre de Ac-
asseguradora. tuaris Internacionals, RAI. I aquells que posteriorment
acreditin una formació en aquestes disciplines també po-
En aquesta Jornada es va oferir una clara visió dels aspec- den incorporar-se al RAI. Per aquest motiu, per a donar a
tes tècnics i econòmics vinculats a un procés de prejubi- tots els col·legiats que ho desitgin l’oportunitat de formar
lació, tractant des de la definició i quantificació de les part del RAI, s’organitzen aquestes activitats de manera
prestacions, fins el corresponent assegurament, així com que una vegada superades puguin obtenir la seva qualifi-
els aspectes financers, jurídics i fiscals vinculats al mateix. cació de membres del RAI. Van assistir 7 actuaris.
Comptàrem amb la col·laboració de Novaster, que ens va
parlar del disseny, desenvolupament i valoració d’un es-
quema de prejubilació. Zurich Vida dels diferents produc- 8. EL CONTROL INTERN EN ENTITATS ASSEGU-
tes asseguradors per a instrumentar sistemes de prejubi- RADORES: SITUACIÓ ACTUAL
lacions. Advocats de Cuatrecases Gonçalves Pereira ens Dia 10 de desembre de 2009.
van detallar els aspectes jurídics i fiscals vinculats a un
processo de prejubilació. Finalment, Allianz ens va expo- Al febrer de 2009, la DGSFP va emetre la instrucció inter-
sar els aspectes financers de les assegurances que instru- na d’inspecció 1/2009: “Contenido del informe sobre efec-
menten prejubilacions, especialment les inversions i co- tividad de los procedimientos de control interno”, que
bertures adequades per a cobrir els compromisos assumits determina el contingut de l’Informe de Control a remetre
per les entitats asseguradores. Van assistir 29 actuaris. per les entitats asseguradores a la DGSFP anualment.

L’informe, que haurà de ser subscrit pel Consell d’Admi-


7. CURSOS D’ACCES AL REGISTRE D’ACTUARIS nistració i enviat a la DGSFP juntament amb la docu-
INTERNACIONALS. (Assegurances de Salut i Professio- mentació estadístic comptable anual, és el resultat final
nalisme) del procés d’implantació del control intern dins de l’enti-
Dia 18 de novembre de 2009. tat asseguradora o gestora de fons de pensions. En ell
s’han de posar de manifest les incidències significatives
La pertinença a organismes internacionals com ara l’IAA detectades, les seves implicacions i les mesures correcti-
o el Group Consultatif ens obliga uns standars mínims ves proposades per a la seva subsanació.
quant a coneixements i pràctica per a l’exercici de la pro-
fessió. Aquests coneixements, bàsicament, s’adquireixen La implantació del control intern, tant en asseguradores
a la Universitat, no obstant això, algunes matèries, previs- (Art. 110 i 110 bis del ROSSP) com en gestores de fons de

enero-diciembre 2011 // 43
pensions (Art. 80 RPFP ) és una obligació legal, per la 10. NOVETATS FISCALS DE L’ANY 2010
qual desenvolupar tots els elements bàsics integrants El dia 18 de febrer de 2010.
d’un sistema de control intern es converteix en una ne-
cessitat. Al curs es va analitzar la legislació i les obligaci- En els primers mesos de l’any ens enfrontem, com ve sent
ons formals que la mateixa comporta per a asseguradores habitual, a l’estudi de les principals novetats tributàries
i gestores de fons de pensions. Comptàrem amb la col- que es contenen a la Llei de pressupostos Generals de
laboració d’especialistes en la matèria de la firma l’Estat per a l’any 2010 i a la Llei 22/2009, per la qual es
Ernst&Young, així com del Sr. D. Santiago Durán, Inspec- regula el sistema de finançament de les Comunitats Autò-
tor d’Assegurances de la DGSFP, expert en inspecció de nomes de règim comú, entre altres normes.
grups internacionals i control intern d’entitats assegura-
dores, que ens va permetre conèixer l’opinió de l’Òrgan Pel que fa a la fiscalitat de l’estalvi, la desacceleració de
de Control i aclarir els dubtes pel que fa a les exigències l’activitat econòmica, la consegüent reducció dels ingres-
legals en matèria de control intern. 26 professionals van sos públics i l’augment de la despesa social dibuixen un
gaudir d’aquesta jornada. escenari propici a l’increment del dèficit públic que ha
motivat l’aprovació de certes mesures de vocació recapta-
dora, com la pujada del tipus impositiu de la base de l’es-
9. MÈTODES ESTOCÀSTICS PER AL CÀLCUL DE talvi del 17% fins el 21%.
LA PROVISIÓ TÈCNICA DE PRESTACIONS PEN-
DENTS A més d’analitzar les novetats fiscals per al 2010 vam
El dia 28 de gener de 2010. aprofitar la jornada per revisar les qüestions dubtoses
que s’han anant plantejant a la pràctica i les solucions
El projecte Solvència II constitueix un esforç del sector aportades per l’Administració tributària mitjançant crite-
assegurador europeu per a respondre a les noves necessi- ris tècnics evacuats per contestacions a consultes tributà-
tats amb l’objectiu de crear un marc prudencial que re- ries. La Jornada va anar a càrrec de Cuatrecasas Gonçal-
flecteixi d’una manera més apropiada els riscos que com- ves Pereira Abogados, acreditats especialistes en la
porta l’activitat de les entitats asseguradores. En aquest matèria. 68 professionals van participar.
entorn, Solvència II considera que les provisions tècni-
ques han de ser el primer pilar del nou sistema de solvèn-
cia, i es marca com objectiu aconseguir una major harmo- 11. PERSPECTIVES ECONÒMIQUES I DELS MER-
nització i transparència en el seu càlcul. CATS FINANCERS PER A L’ANY 2010
El dia 2 de març de 2010.
Aquest nou horitzó requereix una preparació específica i
detallada per part dels actuaris que tractin amb la Provi- Es va iniciar la conferència amb una anàlisi del trànsit de
sió Tècnica de Prestacions Pendents (PTPP). Per aquesta la crisi financera (estiu 2007) a la crisi econòmica (tardor/
raó, el Col·legi d’Actuaris de Catalunya va organitzar hivern 2008) amb detall de la forta caiguda de la confiança
aquest curs, atenent a la necessitat de formació en aques- (empresarial i del consumidor), disminució de la produc-
ta matèria. 29 actuaris van ser presents. ció industrial, destrucció d’ocupació, reducció del consum
i comerç mundial, contracció del PIB i l’amenaça d’entrar ponents: actuarial i redistributiu, però el sistema és de
en un cercle viciós. Després es van exposar les mesures de repartiment. Entre les principals reformes paramètriques
política monetària adoptades pel BCE en la crisi finance- es van esmentar l’edat de jubilació, el període de còmput
ra, a més, el BCE va establir una clara distinció entre les per a determinar la pensió de jubilació, i les prestacions
seves mesures de política monetària i les mesures de su- de viduïtat i familiars.
port dels governs, subratllant al mateix temps el caràcter
complementari d’unes i altres per alleujar les tensions als Es van exposar també els principis fonamentals de Segu-
mercats financers i les mesures adoptades per la Fed per retat Social segons l’Organització Internacional del Tre-
mitigar la crisi de liquiditat als mercats interbancaris. ball (OIT), els objectius de la Unió Europea en matèria de
pensions, els efectes econòmics de l’envelliment, els ob-
A continuació es va exposar la forta pujada de les cotitza- jectius d’un sistema de pensions i les implicacions políti-
cions des de març de 2009, sense que de moment hagin ques dels sistemes de pensions. A manera de conclusió es
crescut els beneficis empresarials, que provoca un impor- van plantejar les mesures que serien convenients, com la
tant augment dels ràtios de valoració borsària, situant-se reforma profunda del sistema públic de pensions, refor-
pràcticament ja en mitjana històrica i, per descomptat, çar el pilar bàsic, unes pensions dignes i suficients per a
per sobre dels nivells de 2004/2007. La correcció de mit- tots els treballadors, la introducció gradual d’un sistema
jans de gener/febrer ha suposat una sana correcció de contribució definida nocional amb utilització del fons
d’aquest encariment relatiu de la renda variable. 35 per- de reserva, la reforma de pensions de viduïtat i l’adequa-
sones van assistir a la jornada. ció a les estructures familiars vigents i el desenvolupa-
ment de plans complementaris de pensions en les empre-
ses. 70 persones van assistir a aquesta jornada impartida
12. ASSEGURANCES UNIT LINKED: REGULACIÓ per Novaster.
ACTUAL I NOUS PRODUCTES
El dia 11 de març 2010.
14. EL FRAU EN L’ASSEGURANÇA DE L’AUTOMÒ-
L’assegurança de vida, malgrat la crisi econòmica en la BIL: EXPERIÈNCIES I TÈCNIQUES DE DETECCIÓ.
qual està immers el nostre país, ha mantingut un creixe- El dia 29 d’abril de 2010.
ment vigorós l’any 2009. La facturació de primes per asse-
gurances de vida en 2009 va ser de 28.200 milions d’euros, La lluita contra el frau en l’assegurança de l’automòbil
un 6% superior a la facturació de primes de l’any anterior s’ha constituït en alguns mercats, com el nord-americà, en
i molt superior a la del mercat d’assegurances global, que un dels principals objectius de les companyies assegura-
va ser de l’1,2%. El volum de provisions matemàtiques per dores, un cop validada la importància que el mateix té en
assegurances de vida a finals del 2009 s’estimava en 144.000 els seus comptes de resultats. Al nostre país, l’existència
milions d’euros, un 6% superior al de finals del 2008. de comportaments fraudulents en els assegurats ha anat
quedant demostrada amb les xifres de frau presentades
Una de les modalitats d’assegurances de vida que millor per les companyies, que afecta tant als danys materials
comportament han tingut en el 2009 han estat les que com als danys corporals. En moments com l’actual, de cri-
genèricament denominem “assegurances en les quals si econòmica, es pot esperar un repunt en el frau comès
l’acceptant assumeix el risc de la inversió”, és a dir asse- pels individus, davant el que les companyies han de gau-
gurances de vida-estalvi vinculades a determinats actius, dir de les eines de prevenció i detecció suficients. Fiatc,
adquirits prèviament per l’entitat asseguradora, que vin- companyia amb gran experiència en la distribució d’asse-
cula la prestació per supervivència i el valor de rescat al gurances d’automòbils, va centrar la seva participació en
valor de mercat dels actius. En la Jornada vam comptar la presentació de l’experiència adquirida en la lluita con-
amb la presència del Sr. Diego Gálvez, professional de tra el frau en danys corporals, fent especial èmfasi en l’es-
llarga experiència, que ens va parlar de la regulació tat de la qüestió, estadístiques existents, tipologia de frau,
d’aquestes assegurances, tant en el ROSSP com en la indicis, accions i intervinents, així com en l’aportació d’ex-
normativa fiscal. L’entitat Caixa Sabadell Vida ens va par- periències pròpies. La intervenció de Reale, companyia
lar de les característiques dels productes que comercialit- àmpliament reconeguda també per la seva actuació en la
za, un referent en bancassegurances del mercat català. lluita contra el frau en l’assegurança de l’automòbil, va
Aegon Seguros ens va parlar també de la seva experiència enfocar la seva participació fonamentalment en el frau en
en el disseny i comercialització d’aquest tipus d’assegu- danys materials, amb una detallada exposició dels motius
rances. Més de 25 persones van gaudir d’aquesta jornada. que poden portar a defraudar, les accions de lluita contra
el frau, les estadístiques sectorials, i la presentació d’expe-
riències pròpies. Un total de 18 actuaris van ser presents.
13. EL FUTURO DEL SISTEMA DE PENSIONES: RE-
VISIÓN DEL PACTO DE TOLEDO Y DESARROLLO
DE LA PREVISIÓN SOCIAL COMPLEMENTARIA. 15. EL PROJECTE DE LLEI D’ECONOMIA SOSTENI-
El dia 14 d’abril de 2010. BLE: EFECTES A LES ENTITATS ASSEGURADORES
El dia 27 de maig de 2010.
En la jornada es van plantejar les reformes estructurals
entorn de les pensions relacionades amb l’esperança de El projecte de Llei va introduir modificacions que afecta-
vida generacional i els Sistemes de Contribució Definida ren principalment a les normatives sobre mediació d’as-
Nocional. Els CDN separen la pensió pública en dos com- segurances i sobre plans i fons de pensions. En la Jornada

enero-diciembre 2011 // 45
vam comptar amb la presència del Sr. Ricardo Lozano, L’objecte del present seminari va ser analitzar com estan
director general de la DGSFP, que ens va parlar de l’estat enfocant aquesta adaptació els diferents tipus d’entitats
del projecte de llei, els principals aspectes que afecten a del nostre mercat. 45 professionals de l’assegurança van
entitats asseguradores, mediadors d’assegurances i gesto- assistir.
res de fons de pensions. PriceWaterhouseCoopers (PWC)
ens va parlar de com pot afectar el projecte de llei a la
distribució d’assegurances i ens va presentar les princi- 18. PRINCIPALS NOVETATS DE LES NORMES IN-
pals modificacions del projecte de llei en la regulació dels TERNACIONALS D’INFORMACIÓ FINANCERA
plans i fons de pensions, que condueixen a simplificar les (IFRS) QUE AFECTARAN A LES ENTITATS ASSE-
càrregues administratives de les gestores i a augmentar la GURADORES
transparència per a partícips i beneficiaris. 29 actuaris El dia 28 de juny de 2010.
van ser presents.
Amb data 12 de novembre de 2009, el Comitè de les Nor-
mes Internacionals d’Informació Financera ha emès la
16. LA NOVA LLEI DE BLANQUEIG DE CAPITALS I nova norma IFRS 9 – Instruments Financers. Aquesta
DE FINANÇAMENT DEL TERRORISME: EFECTES norma tracta la classificació i valoració dels actius finan-
EN ENTITATS ASSEGURADORES I GESTORES DE cers i constitueix la primera part d’un projecte més ampli
FONS DE PENSIONS de substitució de l’actual NIC 39. La nova norma estarà
El dia 31de maig de 2010. previsiblement completa a finals de l’any 2010 amb la res-
ta de requeriments sobre passius financers, baixa en
Amb data 29 d’abril de 2010 es va publicar al BOE la nova comptes, pèrdua de valor i comptabilitat de cobertures.
Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finança- Pel que fa a les entitats asseguradores, la nova IFRS 9
ment del Terrorisme. Pel que fa a les entitats assegurado- introduirà importants canvis entre els que es destaquen
res la nova Llei introdueix importants canvis entre els els següents: la desaparició de les actuals categories “d’in-
que es destaquen els següents: obligació d’identificació versions mantingudes fins el venciment” i “actius dispo-
del client, obligació de recaptar informació sobre si els nibles per a la venda”, anàlisi de la pèrdua de valor només
clients actuen pel seu compte o de tercers, informació i per aquells actius financers que s’enregistrin a cost amor-
documentació sobre l’activitat professional o empresarial titzat, no bifurcació dels derivats implícits en contractes
dels clients. Si es tracta d’una persona jurídica, s’han financers. Per altra banda, des de l’any 2007 existeix un
d’adoptar mesures per a determinar l’estructura de pro- projecte comú de l’IASB i del Comitè regulador compta-
pietat o de control. La nova Llei també estableix obligaci- ble americà en el qual s’ha estat treballant en la definició
ons especials per a les persones amb responsabilitat pú- dels principis que s’hauran d’aplicar en el reconeixement
blica residents en altres estats membres de la Unió i valoració dels passius d’assegurances, i que sens dubte
Europea o en tercers països, així com els seus familiars. afectaran a la valoració de les provisions tècniques de les
Per a analitzar aquests punts i altres novetats vam comp- entitats asseguradores. A la conferència es van tractar les
tar amb la presència de dos representants d’Unespa que principals decisions preses per ambdós comitès que con-
han seguit molt de prop la tramitació de la norma. 40 pro- figuraran la futura Fase II de la norma, fent un especial
fessionals van assistir. èmfasis en les propostes de l’IASB pel nou model de va-
loració: la valoració dels passius haurà de basar-se en tres
blocs, destacant la inclusió d’un marge que recollirà la
17. LA ADAPTACIÓN AL MARCO REGULADOR, incertesa inherent als fluxos futurs esperats derivats dels
SOLVÈNCIA II: ASPECTOS PRÁCTICOS. diferents contractes d’assegurança. Per a analitzar aquests
El dia 23 de juny de 2010. punts i altres novetats vam comptar amb la participació
de Deloitte. 52 actuaris van ser presents.
Solvència II constitueix una autèntica revolució per a la
forma de conduir els negocis d’assegurances a Europa.
Aquesta revolució no es limita només a una forma més 19. EL RAM DE DECESSOS
sofisticada de càlcul dels requeriments de solvència, la El dia 23 de setembre 2010.
qual cosa ha estat recollit en les proves d’impacte (QIS) i
per tant està essent experimentada ja per un gran nombre El ram de decessos, amb 59 asseguradores i més de 30
d’entitats des de fa alguns anys. El gran repte que Solvèn- milions d’assegurats, va obtenir el 2009 un volum de pri-
cia II representa se situa a nivell de governança de l’enti- mes de 1.630 milions d’euros. Resulta sorprenent que
tat, en el sentit que ha de dotar-se d’un sistema de gestió una de les assegurances amb més antiguitat del nostre
de riscos que li permeti conduir el seu projecte de negoci mercat sigui, d’altra banda, única a Europa i pràcticament
controlant tots els riscos significatius als quals estigui ex- desconeguda pels tècnics de Brussel·les. La majoria de les
posat. Aquest sistema de gestió de riscos, amb una meto- assegurances de decessos es basen en la prestació de ser-
dologia precisa, ha d’estar integrat en el procés de presa veis, de manera que des del moment de la mort, l’assegu-
de decisions de l’entitat i la seva eficàcia ha d’estar per- radora es fa càrrec de les gestions burocràtiques. El pro-
manentment comprovada per un sistema d’auditoria in- cés de millora i ampliació de l’oferta ha portat a oferir
terna. Les entitats estan doncs obligades a dur a terme un altres garanties complementàries, a més de la cobertura
pla d’adaptació que els permeti estar en disposició de principal. A la jornada es va oferir una visió àmplia i pro-
conduir el seu projecte de negoci de manera adequada a funda de les principals àrees del ram (àmbit tècnic, orga-
aquest nou marc, per a la qual cosa tenen només dos anys. nització, millora i modernització de les pòlisses, servei,
experiència de mercat, situació regulatòria i les seves pers- competència de preus i condicions. L’impacte de les grans
pectives futures). 38 actuaris van gaudir d’aquesta jornada. pèrdues catastròfiques ocorregudes al llarg del primer se-
mestre de 2010 no sembla que vagi a ser suficient per a
canviar la tendència. Només la rellevància que estan pre-
20. INFORME ANUAL 2009 DEL SERVEI DE RECLA- nent les polítiques d’Entreprise Risk Management i de
MACIONS DE LA DIRECCIÓN GENERAL DE SEGU- Gestió del Cicle fan que coexisteixin pressions a la baixa
ROS Y FONDOS DE PENSIONES (DGSFP) per un costat i una disciplina de subscripció per un altre.
El dia 8 de setembre de 2010. Com a conseqüència és previsible que per a les properes
renovacions de gener, veurem un mercat moderadament
El Servei de Reclamacions de la DGSFP atén les recla- tou. 27 actuaris van ser presents.
macions d’assegurats i partícips de plans de pensions, per
conflictes i diferències amb asseguradores i gestores de
plans de pensions del nostre mercat. Als últims anys, les 22. CURSOS D’ACCES AL REGISTRE D’ACTUARIS
consultes, queixes i reclamacions presentades davant la INTERNACIONALS. (Assegurances de Salut i Profes-
DGSFP han experimentat un important augment (9.396 sionalisme)
reclamacions presentades a l’any 2009, un 33,62% superi- El dia 2 de novembre de 2010.
or a les reclamacions de l’any 2008). Per tipologia d’asse-
gurances, destaquen les assegurances multirrisc, amb un La pertinença a organismes internacionals com ara l’IAA
30% de les reclamacions iniciades. A la conferència es va o el Group Consultatif ens obliga a uns estandards mí-
presentar un resum i les principals conclusions de la me- nims quant a coneixements i pràctica per a l’exercici de la
mòria, que seran d’utilitat per a poder evitar aquelles professió. Aquests coneixements, bàsicament, s’adquirei-
pràctiques que solen provocar més conflictes i reclamaci- xen a la Universitat, no obstant això, algunes matèries
ons dels nostres assegurats. 20 actuaris van participar. previstes i exigides pel Core Syllabus no són actualment
impartides per la Universitat, com és el cas del professio-
nalisme o pràctica professional i les assegurances de sa-
21. PREVISIONS DEL MERCAT DE REASSEGU- lut.
RANCES PER A L’ANY 2011 Els col·legiats que reunien en el seu moment coneixe-
El dia 27 d’octubre de 2010. ments en aquestes matèries van accedir al Registre de Ac-
tuaris Internacionals, RAI. I aquells que posteriorment
Després d’un any 2008 molt complicat a arrel de la crisi acreditin una formació en aquestes disciplines també po-
financera, la reassegurança ha estat un dels sectors menys den incorporar-se al RAI. Per aquest motiu, per a donar a
afectats per la posterior crisi econòmica, i en general el tots els col·legiats que ho desitgin l’oportunitat de formar
pronòstic per al sector és d’estabilitat. Els bons resultats part del mateix, s’organitzen aquestes activitats de mane-
de 2009, principalment degut a la absència de grans catàs- ra que una vegada superades puguin obtenir la seva qua-
trofes, han contribuït a l’enfortiment financer de les enti- lificació de membres del RAI. Van assistir 12 actuaris.
tats de reassegurança. Hi ha un excés de capital i de capa-
citat de reassegurança que ha generat una major

enero-diciembre 2011 // 47
LIBROS
WORLD CRISIS STOCHASTIC
EFFECTS ON CLAIMS
SOCIAL SECURITY RESERVING
IN LATIN AMERICA METHODS IN
AND THE INSURANCE
CARIBBEAN
LESSONS AND
POLICIES Mario V Wuthrich and
Michael Merz,
Carmelo Mesa-Lago, John Wiley and Sons, 2008,
Institute for the Study of 424 pp.
the Americas 2010, 200 pp.

La última obra publicada por el Profesor Mesa-Lago, El cálculo de reservas es sin duda una de los aspectos
uno de los mayores expertos en Seguridad Social en fundamentales en el desarrollo de la actividad asegura-
América, galardonado con el Primer Premio al Trabajo dora. Los nuevos requisitos establecidos por Solvencia
Decente, junto al Nobel de la Paz Nelson Mandela, (el II exigen que las compañías dispongan de las metodo-
segundo premiado fue el también Nobel, pero de Eco- logías adecuadas para controlar la posible aparición de
nomía, Joseph Stiglitz), otorgado por la OIT, y finalista situaciones adversas, que puedan derivar en perdidas
del Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales para la entidad aseguradora. En este contexto, la aplica-
en 2009, es un conciso y sagaz análisis del impacto de la ción de métodos estocásticos se constitye en una herra-
crisis económica en los sistemas de Seguridad Social mienta fundamental teniendo en cuenta las posibilida-
de América Latina y Caribe. Sigue la estela de anterio- des que éstos ofrecen no sólo para calcular estimaciones
res trabajos del autor, cuya máxima expresión es tal vez de las provisiones, sino también la precisión de dichas
su Reassembling Social Security (2008), y da continui- estimaciones.
dad y vigencia a su análisis permanente sobre los movi-
mientos en el espectro de la protección social. Le pre- El libro desarrolla de manera exhaustiva la teoría esta-
ocupa especialmente a Mesa-Lago los efectos sobre dística y matemática asociada a diferentes modelos es-
cobertura, suficiencia, eficiencia y sostenibilidad finan- tocásticos, partiendo de los métodos más básicos hasta
ciera que tanto las reformas legales, como en estos dos llegar a algunas de los desarrollos más recientes sus-
últimos años, la crisis, provocan. El análisis es realista, y ceptibles de aplicación en la práctica profesional. Se
por tanto, muestra consecuencias negativas para la pro- utilizan bases de datos que ilustran las diferentes meto-
tección social, pero a su vez el autor abre una puerta al dologías presentadas, facilitando su comprensión e in-
optimismo sugiriendo medidas de política económica, terpretación.
avaladas por su vasto conocimiento de la región y los
sistemas de Seguridad Social, encaminadas a la protec- Algunos de las metodologías que pueden encontrarse
ción de los mayores con escasos recursos, a las mujeres, en el índice de este manual aparecen relacionadas
que sufren más los efectos de la crisis, al reforzamiento con el uso de modelos bayesianos, métodos multiva-
en suma de políticas asistenciales que se focalicen en riantes de reserving, modelos lineales generalizados y
los más desprotegidos. Sus recomendaciones se dirigen bootstrap.
tanto a los Estados, como a los organismos de Seguri-
dad Social, sector privado y Organismos Internaciona-
les. Una obra imprescindible para conocer lo que está
pasando con la protección social en Latinoamérica y
Caribe, de la mano de quien mejor puede mostrarlo.

(Reseña elaborada por el profesor Diego Valero)


EDITA:
Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Via Laietana 32, 4t Desp. 98


08003 Barcelona
Tel i Fax + 34 933 190 818
www.actuaris.org
actuaris@actuaris.org

ENERO - DICIEMBRE, 2011


ADC21
El Col·legi d'Actuaris de Catalunya agraeix la col·laboració dels membres protectors

Membres Protectors del Col·legi d’Actuaris


1. Aegon
2. Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, Mútua d’Assegurances i Reassegurances
3. Allianz Cia de Seguros y Reaseguros, S.A.
4. Alter Mútua de Previsió Social dels Advocats de Catalunya
5. Arag, Compañia Internacional de Seguros y Reaseguros, S.A.
6. Ascat Vida, S.A. de Seguros y Reaseguros
7. Bansabadell Vida, S.A. de Seguros y Reaseguros
8. BDO Audiberia
9. Cahispa, S.A. de Seguros de Vida
10. Caixa Manresa Vida, S.A. Companyia d’Assegurances
11. CaixaSabadell Vida, S.A. de Seguros y Reaseguros
12. Seguros Catalana Occidente S.A. de Seguros y Reaseguros
13. Consultoría de Pensiones y Previsión Social, Sociedad de Asesores, S.L.
14. Das Internacional, S.A.
15. Direcció General de Política Financera i Assegurances de la Generalitat
16. Ernst & Young
17. Fiatc Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija
18. Generali Seguros
19. Guy Carpenter & Cia, S.A.
20. HR Hannover Re Correduría de Reaseguros, S.A.
21. La Previsión Mallorquina de Seguros, S.A.
22. Laietana Vida, Cia Seg Cj Ah Laietana SA
23. Mazars Auditores
24. Milliman Consultants and Actuaries
25. Mutua de Propietarios
26. Mutua General de Seguros - Euromutua
27. Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, M.P.S.
28. Nacional de Reaseguros S.A.
29. Nacional Suiza Compañía de Seguros y Reaseguros S.A
30. Sa Nostra Companyia d’Assegurances de Vida, S.A.
31. Scor Global P&C Iberica Sucursal En Espana
32. Scor Global Life
33. Towers Watson
34. Unnim Vida, S.A., de Seguros y Reaseguros
35. Vidacaixa, S.A. de Seguros y Reaseguros
36. Zurich Seguros
ÝËßÜÛÎÒÑÍ
ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ
Òfïì

Ôß ØÛÌÛÎÑÙÛÒÛ×ÜßÜ ÛÒ ÔÑÍ ÐÛÎÚ×ÔÛÍ ÜÛ Î×ÛÍÙÑ


ÝÑÓÑ ÎßÆMÒ ÐßÎß Ôß ÐßÎÌ×ÝËÔßÎ×ÆßÝ×MÒ ÜÛÔ
ÓÑÜÛÔÑ ÙÛÒÛÎßÔ ÛÒ ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××æ ßÒ_Ô×Í×Í ÜÛ
ÔßÍ ßÍÛÙËÎßÜÑÎßÍ ÛÍÐßOÑÔßÍ

ÐßÞÔÑ ßÔÑÒÍÑ ÙÑÒÆ_ÔÛÆ Ç ×ÎÛÒÛ ßÔÞßÎÎ_Ò ÔÑÆßÒÑ


ÝËßÜÛÎÒÑÍ ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ
Òf ïì

ÎÛÍËÓÛÒ

Ô¿ ®»½·»²¬» ¿°®±¾¿½·-² ¼» ´¿ Ü·ó ¿-»¹«®¿¼±® »-°¿/±´ò п®¿ »´´± -» ²± °¿®»½»®3¿ ±°±®¬«²± ¿°´·½¿® «²
®»½¬·ª¿ ¼» ͱ´ª»²½·¿ ×× ¸¿ ¿¾·»®¬± «¬·´·¦¿ ´¿ ·²º±®³¿½·-² °&¾´·½¿ ¼·-ó ³±¼»´± ¹»²»®¿´ò п®¿ ½±²¬®¿-¬¿®
»´ °´¿¦± °¿®¿ ¯«» ´¿- ½±³°¿/3¿- °±²·¾´» ¼» ´¿- »²¬·¼¿¼»-ò Û´ »-¬«ó »-¬¿ ¸·°-¬»-·-ô -» «¬·´·¦¿®?² ¬7½²·ó
¿-»¹«®¿¼±®¿- »«®±°»¿- -» ¿¶«-¬»² ¼·± °®»¬»²¼» -»® «²¿ ¿°®±¨·³¿ó ½¿- ³«´¬·ª¿®·¿²¬»- ¼» ¿¹®«°¿½·-² §
¿´ ²«»ª± »²¬±®²±ò ˲¿ ¼» ´¿- ½¿®¿½ó ½·-² ¿´ °®±¾´»³¿ °«»- ²± -» ½´¿-·º·½¿½·-² ¶«²¬± ½±² ¿²?´·-·-
¬»®3-¬·½¿- ¾?-·½¿- »- ´¿ »¨·-¬»²½·¿ ¼·-°±²» ¼» ·²º±®³¿½·-² ¿ °®»½·±- ½±²º·®³¿¬±®·±-ò
¼» «² ³±¼»´± ¹»²»®¿´ °¿®¿ ´¿ »ª¿ó ¼» ³»®½¿¼± ¼» ¬±¼¿- § ½¿¼¿ «²¿ ¼»
´«¿½·-² ¼»´ ®·»-¹±ô -· ¾·»² -» ½±²ó ´¿- °¿®¬·¼¿- ¼» ¿½¬·ª± § °¿-·ª±ô ¬¿´ § п´¿¾®¿- ½´¿ª»æ ͱ´ª»²½·¿ô °»®º·´»-
¬»³°´¿ ´¿ °±-·¾·´·¼¿¼ ¼» ½®»¿® ³±ó ½±³± »¨·¹» ͱ´ª»²½·¿ ××ò Û² -« ´«ó ¼» ®·»-¹±ô ³±¼»´±- ·²¬»®²±-ô ¬7½²·ó
¼»´±- ·²¬»®²±- °¿®¿ ¬¿´ º·²ò ¹¿®ô -» «¬·´·¦¿®?² ®¿¬·±- »´¿¾±®¿¼¿- ½¿- ³«´¬·ª¿®·¿²¬»-
¿ °¿®¬·® ¼» ´±- ¼¿¬±- ½±²¬¿¾´»-ò Ô¿
Ü»²¬®± ¼» »-¬» ½±²¬»¨¬±ô »-¬» ¬®¿ó ¸·°-¬»-·- ¼» ¬®¿¾¿¶± »- ¯«» ´¿- »²ó
¾¿¶± ¿²¿´·¦¿ -· »- ¿¼»½«¿¼± ¿°´·½¿® ¬·¼¿¼»- »-°¿/±´¿- °®»-»²¬¿² °»®º·ó
«² ³±¼»´± ¹»²»®¿´ ¿ ¬±¼± »´ -»½¬±® ´»- ¼·º»®»²¬»- ¼» ®·»-¹±ô °±® ´± ¯«»

ØÛÌÛÎÑÙÛÒÛ×ÌÇ ÑÒ Î×ÍÕ ÐÎÑÚ×ÔÛÍ ßÍ ß »² ´¿ ¾&-¯«»¼¿ ¼» ´¿ ®»²¬¿¾·´·¼¿¼ ´¿ ®¿¦-² ¼» -« »¨·-ó


ÎÛßÍÑÒ ÌÑ ÝËÍÌÑÓ×ÍÛ ÌØÛ ÍÌßÒÜßÎÜ ¬»²½·¿ò Í·² »³¾¿®¹±ô »- ²»½»-¿®·± ®»½±²±½»® ¯«» ¿¼»ó
ßÐÐÎÑßÝØ ×Ò ÍÑÔÊÛÒÝÇ ××æ ßÒ ßÒßÔÇÍ×Í ÑÚ ³?- ¼» ¹»²»®¿® »¨½»¼»²¬»-ô ´¿- ¿-»¹«®¿¼±®¿- ²»½»-·¬¿²
ÌØÛ ÍÐßÒ×ÍØ ×ÒÍËÎßÒÝÛ ËÒÜÛÎÌßÕ×ÒÙÍ °±¼»® ¹¿®¿²¬·¦¿® »´ ½«³°´·³·»²¬± ¼» -«- ½±³°®±³·-±-ò
б® »´´±ô ®»-«´¬¿ ¿¾-±´«¬¿³»²¬» ²»½»-¿®·± °±¼»® ¼·-°±ó
ßÞÍÌÎßÝÌ ²»® ¼» »²¬·¼¿¼»- ´± -«º·½·»²¬»³»²¬» º«»®¬»- ½±³± °¿®¿
¯«» -»¿² ½¿°¿½»- ¼» ¸¿½»® º®»²¬» ¿ ¬±¼¿- ´¿- °±-·¾´»-
̸» ®»½»²¬ °¿--·²¹ ±º ¬¸» ͱ´ª»²½§ ×× Ü·®»½¬·ª» ¸¿- ½±²¬·²¹»²½·¿- ¯«» °«¼·»-»² ¼»®·ª¿®-» ¼» -« ¿½¬·ª·¼¿¼ò
-¬¿®¬»¼ ¬¸» ¿¼¶«-¬³»²¬ °®±½»-- ¬± ¬¸» ²»© »²ª·®±²³»²¬ б® »-¬¿ ®¿¦-²ô »- ·³°®»-½·²¼·¾´» ¿²¿´·¦¿® «² ¿-°»½¬±
¾§ ¬¸» Û«®±°»¿² ·²-«®¿²½» «²¼»®¬¿µ·²¹-ò ̸» »¨·-¬»²½» ½´¿ª» ½±³± »- »´ ¼» ´¿ -±´ª»²½·¿ò ß«²¯«» ®»²¬¿¾·´·¼¿¼ §
±º ¿ ¹»²»®¿´ ³±¼»´ º±® ¿--»--·²¹ ®·-µ- ·- ±²» ±º ¬¸» ³±-¬ »-¬¿¾·´·¼¿¼ º·²¿²½·»®¿ °«»¼¿² °¿®»½»® ¼±- ½«¿´·¼¿¼»-
·³°±®¬¿²¬ º»¿¬«®»- ·² ¬¸» ²»© ½±²¬»¨¬ô ¿´¬¸±«¹¸ ·¬ ·- »²º®»²¬¿¼¿- § ¿²¬¿¹-²·½¿-ô ®»-«´¬¿ ·³°®»-½·²¼·¾´» ´¿ -»ó
¿´-± ½±²-·¼»®»¼ ¬¸» °±--·¾·´·¬§ ±º «-·²¹ ·²¬»®²¿´ ³±¼»´-ò ¹«²¼¿ -· -» ¼»-»¿ ½±²-»¹«·® ´¿ °®·³»®¿ò ß-3ô ´¿- ¿«¬±®·ó
É ·¬¸·² ¬¸·- º®¿³»© ±®µô ¬¸·- °¿°»® ¬®·»- ¬± µ²±© ·¬ ·- ¼¿¼»- ®»¹«´¿¼±®¿- ¸¿² ¾«-½¿¼± °»®³¿²»²¬»³»²¬» ½±²ó
®·¹¸¬ ¬± «-» ¿ -¬¿²¼¿®¼ ¿°°®±¿½¸ ±ª»® ¬¸» © ¸±´» Í°¿ó ¬¿® ½±² ·²¼·½¿¼±®»- § ²±®³¿- ¯«» °»®³·¬·»-»² °±¼»®
²·-¸ ·²-«®¿²½» -»½¬±®ò ̱ ¼± ¬¸·-ô °«¾´·½ ·²º±®³¿¬·±² °®±ó ½±³°®±¾¿® ´¿ º±®¬¿´»¦¿ ¼» ´¿- ½±³°¿/3¿-ò
ª·¼»¼ ¾§ ¬¸» »²¬·¬·»- ¸¿- ¾»»² «-»¼ò ̸» © ±®µ °®»¬»²¼-
¬± ¾» ¿ °®±¨§ ¾»½¿«-» ³¿®µ»¬ ½±²-·-¬»²¬ ·²º±®³¿¬·±² Û² »´ ?³¾·¬± ¼» ´¿ ˲·-² Û«®±°»¿ »´ ¬»³¿ ¼» ´¿ -±´ª»²ó
¿¾±«¬ ¿--»¬- ¿²¼ ´·¿¾·´·¬·»- ·- ²±¬ ¿ª¿·´¿¾´»ô ¿- ·¬ © ¿- ¼»ó ½·¿ ²± »- ²«»ª±ò Ü» ¸»½¸±ô ´¿- °®·³»®¿- ®»¹«´¿½·±²»-
-·®¿¾´» ·² ͱ´ª»²½§ ××ò ײ-¬»¿¼ ±ºô ¾±±µ ¾¿-»¼ ®¿¬·±- © ·´´ -±¾®» »´ ¬»³¿ ¼¿¬¿² ¼» ïçéí § ïçéçíô »² ´¿- ½«¿´»- -»
¾» «-»¼ò ̸» ¸§°±¬¸»-·- ·- ¬¸¿¬ ¬¸» Í°¿²·-¸ ·²-«®¿²½» ·³°±²» ´¿ ½®»¿½·-² ¼» «² ½±´½¸-² ¼» ½¿°·¬¿´ ½¿°¿¦ ¼»
«²¼»®¬¿µ·²¹- ¸¿ª» ¼·ºº»®»²¬ ®·-µ °®±º·´»-ô -± ·¬ © ·´´ ²±¬ ¿¾-±®¾»® ´±- ®»-«´¬¿¼±- ¼» ´±- ½¿³¾·±- ·³°®»ª·-¬±-ò Ô¿-
-»»³ ¿¼»¯«¿¬» ¬± «-» ¿ -¬¿²¼¿®¼ ³±¼»´ò ̱ ¬»-¬ ·¬ô ³«´ó ²±®³¿- ¼» -±´ª»²½·¿ -» ½±²½·¾·»®±² ½±³± «²±- ®»¯«·-·ó
¬·ª¿®·¿¬» ¬»½¸²·¯«»- ó-«½¸ ¿- º¿½¬±® ¿²¼ ½´«-¬»® ¿²¿´§ó ¬±- ³3²·³±- ½±³«²»- °¿®¿ ¬±¼¿ ´¿ ËÛ ¼»¶¿²¼± °´»²¿
-·-ó ²»¨¬ ¬± ½±²º·®³·²¹ ¿²¿´§-·- © ·´´ ¾» «-»¼ò ´·¾»®¬¿¼ ¿ ´±- »-¬¿¼±- ³·»³¾®±- °¿®¿ »-¬¿¾´»½»® ½®·¬»ó
®·±- ³?- ®·¹«®±-±- -· ¿-3 ´± ¼»½·¼3¿²ò ̱¼¿ ´¿ ®»¹«´¿½·-²
Õ»§© ±®¼-æ ͱ´ª»²½§ô η-µ °®±º·´»-ô ײ¬»®²¿´ ³±¼»´-ô ®»´¿¬·ª¿ ¿ ͱ´ª»²½·¿ º«» ³±¼·º·½¿¼¿ ¿ ½±³·»²¦±- ¼» ´¿
Ó«´¬·ª¿®·¿¬» Ì»½¸²·¯«»- °®»-»²¬» ¼7½¿¼¿ò Û- ´± ¯«» -» ¸¿ ¼»²±³·²¿¼± ͱ´ª»²½·¿ ×ò
Ô±- ½¿³¾·±- -» ¸¿² ½»²¬®¿¼± »² ´±- -·¹«·»²¬»- ¿-°»½¬±-æ
ïò Ôß ÒÑÎÓßÌ×Êß ÜÛ ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ÛÒ ÛËÎÑÐß
Ç ÍË ÎÛÚÑÎÓß ó Ы¾´·½¿½·-² ¼» ¼±- ¼·®»½¬·ª¿-ô «²¿ °¿®¿ ª·¼¿ § ±¬®¿
°¿®¿ ²± ª·¼¿ô »² ´¿- ¯«» -» ³±¼·º·½¿² ´±- ®»¯«·-·¬±- ¼»´
Û´ ²»¹±½·± ¿-»¹«®¿¼±® -» ¾¿-¿ »² ´¿ ¿-«²½·-² ¼» ®·»-¹±- ³¿®¹»² ¼» -±´ª»²½·¿ìò
°±® °¿®¬» ¼» ´¿- ½±³°¿/3¿- ¿ ½¿³¾·± ¼» ´¿ ®»½»°½·-² ¼»
«²±- ·²¹®»-±- ó°®·³¿-ó °®±½»¼»²¬»- ¼» ´±- ¿¹»²¬»- ¯«» ó ß°¿®·½·-² ¼» «²¿ Ü·®»½¬·ª¿ ¯«» ®»¹«´¿ ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼
´»- ¬®¿²-º·»®»² »-±- ®·»-¹±-ò ݱ³± ¬±¼± ²»¹±½·±ô ¬·»²» ¿-»¹«®¿¼±®¿ ¼»²¬®± ¼» ´±- ½±²¹´±³»®¿¼±- º·²¿²½·»ó
Ôß ØÛÌÛÎÑÙÛÒÛ×ÜßÜ ÛÒ ÔÑÍ ÐÛÎÚ×ÔÛÍ ÜÛ Î×ÛÍÙÑ ÝÑÓÑ ÎßÆMÒ ÐßÎß Ôß ÐßÎÌ×ÝËÔßÎ×ÆßÝ×MÒ
ÜÛÔ ÓÑÜÛÔÑ ÙÛÒÛÎßÔ ÛÒ ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××æ ßÒ_Ô×Í×Í ÜÛ ÔßÍ ßÍÛÙËÎßÜÑÎßÍ ÛÍÐßOÑÔßÍ
п¾´± ß´±²-± Ù±²¦?´»¦ï § ×®»²» ß´¾¿®®?² Ô±¦¿²±î

®±-ô ´¿ ½«¿´ -» ¿/¿¼» ¿ ´¿ ¼» ïççè -±¾®» ¹®«°±- ¿-»¹«ó ¿÷ λ¼«½·® »´ ®·»-¹± ¼» ¯«» «² ¿-»¹«®¿¼±® -»¿ ·²½¿°¿¦
®¿¼±®»-ëò ¼» ¸¿½»® º®»²¬» ¿´ °¿¹± ¼» ´±- -·²·»-¬®±-ò

ó Ы¾´·½¿½·-² ¼» ´¿ Ü·®»½¬·ª¿ ¯«» ®»¹«´¿ »´ ®»¿-»¹«®±êò ¾÷ λ¼«½·® ´¿- °7®¼·¼¿- -«º®·¼¿- °±® ´±- ¿-»¹«®¿¼±- »²
½¿-± ¼» ¯«» ´¿ »³°®»-¿ ¯«·»¾®»ò
ó Ü·®»½¬·ª¿- ¯«» »-¬¿¾´»½»² ´±- ®»¯«·-·¬±- °¿®¿ ´¿ ®»±®ó
¹¿²·¦¿½·-² § ¯«·»¾®¿- ¼» ¿-»¹«®¿¼±®¿-éò ½÷ Ú¿½·´·¬¿® ¿ ´±- ®»¹«´¿¼±®»- «² -·-¬»³¿ ¼» ¿´»®¬¿- ¯«»
´»- °»®³·¬·»-» ·²¬»®ª»²·® -·»³°®» ¯«» »´ ½¿°·¬¿´ -» -·¬«¿ó
Ü»-¼» ½±³·»²¦±- ¼» »-¬» -·¹´±ô ´¿ ݱ³·-·-² Û«®±°»¿ -» °±® ¼»¾¿¶± ¼» ¼»¬»®³·²¿¼±- ²·ª»´»-ò
ª·»²» ¬®¿¾¿¶¿²¼± »² ´¿ ®»º±®³¿ ¼»´ -·-¬»³¿ ¼» º·¶¿½·-²
¼»´ ²·ª»´ ¼» ½¿°·¬¿´ »² ´¿- »²¬·¼¿¼»- ¿-»¹«®¿¼±®¿-ò Ô±- ¼÷ Ю±³±ª»® ´¿ ½±²º·¿²¦¿ »² ´¿ »-¬¿¾·´·¼¿¼ ¼»´ -»½¬±®
±¾¶»¬·ª±- ¾«-½¿¼±- -±²æ ¿-»¹«®¿¼±®ò

ï÷ Ю±¬»½½·-² ¼» ´±- ¿-»¹«®¿¼±-ò ̱¼± »´ °®±½»-± ²±®³¿¬·ª± ¸¿ ½«´³·²¿¼± »² ´¿ ¿°®±¾¿ó


½·-² ¼» ´¿ Ü·®»½¬·ª¿ îððçñïíèñÝÛô ½±²±½·¼¿ ½±³± ¼»
î÷ Û-¬¿¾´»½·³·»²¬± ¼» «²¿- »¨·¹»²½·¿- ¼» ½¿°·¬¿´ ³?- ͱ´ª»²½·¿ ××ò Ö«²¬± ¿´ ¬»¨¬± ´»¹¿´ô »´ »-¯«»³¿ -» ½±³°´»ó
¿½±®¼»- ½±² ´±- ®·»-¹±- -±°±®¬¿¼±-ò ¬¿®? ½±² »´ ¼·-»/±ô ¿&² ²± ¼»º·²·¬·ª±ô ¼»´ ³»½¿²·-³± ¼»
³»¼·½·-² ¼» ´¿ -±´ª»²½·¿ ¼» ´¿- ¿-»¹«®¿¼±®¿-ô ¸»®®¿ó
í÷ Û-¬¿¾´»½·³·»²¬± ¼» °®·²½·°·±-ô ²± ¼» ²±®³¿-ò ³·»²¬¿ ½±² ´¿ ¯«» »ª¿´«¿® ´¿- ²»½»-·¼¿¼»- ¼» ½¿°·¬¿´ ¼»
½¿¼¿ »²¬·¼¿¼ò Û² »-¬» -»²¬·¼± -±² ¼» -»/¿´¿® ´±- »-º«»®ó
Û-¬» °®±½»-± ¼» ®»º±®³¿ ¬«ª± «²¿ °®·³»®¿ ½«´³·²¿½·-² ¦±- ¼»´ ÝÛ×ÑÐÍïï »² ´¿ °«»-¬¿ »² ³¿®½¸¿ ¼»´ ½·¬¿¼±
»² îððíô ½«¿²¼± ´±- -»®ª·½·±- ¼» ´¿ ݱ³·-·-² »´¿¾±®¿ó ³±¼»´± °¿®¿ ´± ½«¿´ ¸¿² ®»¿´·¦¿¼±ô ¸¿-¬¿ ´¿ º»½¸¿ô ½·²½±
®±² «²¿ ²±¬¿ »¨°´·½¿¬·ª¿è -±¾®» »´ ¼·-»/± ¼»´ º«¬«®± -·-ó ¬®¿¾¿¶±- ¼» ½¿³°±ô ½±²±½·¼±- ½±³± Ï×Í óÏ«¿²¬·¬¿¬·ª»
¬»³¿ ¼» ½?´½«´± ¼» ´±- ½¿°·¬¿´»- ¼» -±´ª»²½·¿ô »´ ½«¿´ ׳°¿½¬ ͬ«¼§óò Ô¿ «¬·´·¦¿½·-² ¼» «² ³±¼»´± ¹»²»®¿´ °®»ó
°·ª±¬¿®3¿ »² ¬±®²± ¿ ¬®»- °·´¿®»-ò Ѭ®±- ¿-°»½¬±- ½´¿ª» -»²¬¿ «²¿ »²±®³» ª»²¬¿¶¿æ ´¿ ½±³±¼·¼¿¼ ¼» «-±ò Í»¿
-±² ´±- -·¹«·»²¬»-æ ½«¿´ -»¿ ´¿ »³°®»-¿ § -« °±´3¬·½¿ ¼» ®·»-¹±-ô ¾¿-¬¿®? ½±²
«¬·´·¦¿® ¼·½¸± ³±¼»´± °¿®¿ ½±²±½»® -« ²·ª»´ ¼» ½¿°·¬¿´
ï÷ ß®¬·½«´¿½·-² »² ¬±®²± ¿ ¼±- ½·º®¿- ¼» ½¿°·¬¿´çæ »¨·¹·¼± ¼» ¿½«»®¼± ½±² ´±- ®·»-¹±- ¿-«³·¼±-ò Í·² »³ó
¾¿®¹±ô °®»-»²¬¿ «² ¹®¿² ·²½±²ª»²·»²¬»æ °¿®¿ ½¿¼¿ ¿½¬·ó
¿÷ ˲¿ô ¯«» °±¼®3¿³±- ¼»²±³·²¿® ½¿°·¬¿´ »½±²-³·½±ô ª·¼¿¼ ± ®·»-¹± ¿²¿´·¦¿¼±ô »´ ³±¼»´± »-¬? ½¿´·¾®¿¼± ¿ °¿®ó
¯«» -»®3¿ ´¿ ½¿²¬·¼¿¼ ¿-±½·¿¼¿ ¿´ ®·»-¹± ¯«» -» -±°±®ó ¬·® ¼» ´±- ¼¿¬±- ½±®®»-°±²¼·»²¬»- ¿ ¼·ª»®-¿- »²¬·¼¿¼»- ±
¬¿ò Û- ´± ¯«» -» ¸¿ ¼»²±³·²¿¼± ½±³± ͱ´ª»²½§ Ý¿°·¬¿´ ³»®½¿¼±- ¯«» -» -«°±²» -±² ®»°®»-»²¬¿¬·ª±- ¿ ²·ª»´ »«ó
λ¯«·®»³»²¬ óÍÝÎóò ®±°»±ò б® »´´±ô -· ´¿ °±´3¬·½¿ ¼» ®·»-¹±- ¼» ´¿ »²¬·¼¿¼
¿²¿´·¦¿¼¿ °®»-»²¬¿ «² °»®º·´ ¼·º»®»²¬» ¿´ ®»½±¹·¼± °±® ´¿
¾÷ Ѭ®¿ô ¯«» °±¼®3¿³±- ¼»²±³·²¿® ½¿°·¬¿´ ´»¹¿´ô ¯«» ½¿´·¾®¿½·-² ¼»´ ³±¼»´± ¹»²»®¿´ô »²¬±²½»- »-¬¿ ¸»®®¿ó
-»®3¿ »´ ·³°±®¬» ³3²·³± ¯«» «²¿ ½±³°¿/3¿ ¼»¾»®3¿ ³·»²¬¿ ½¿´½«´¿®? «²¿ ½¿²¬·¼¿¼ ¼» ½¿°·¬¿´ ¯«» °±½± ±
¬»²»®ò Û- ´± ¯«» -» ¸¿ ¼»²±³·²¿¼± ½±³± Ó·²·³«³ ²¿¼¿ ¬»²¼®? ¯«» ª»® ½±² ´¿ ®»¿´·¼¿¼ ¼» »-¿ »³°®»-¿ò
Ý¿°·¬¿´ λ¯«·®»³»²¬ óÓÝÎóò
Û² ¼»º·²·¬·ª¿ô °¿®»½» ½´¿®± ¯«» -· ¼»´ ¿²?´·-·- ¼»´ -»½¬±®
î÷ ײ½±®°±®¿½·-² ¼» ¼»-¿®®±´´±- ·²¬»®²¿½·±²¿´»- °¿®¿ -» °«¼·»®¿ ¼»¼«½·® ¯«» »¨·-¬»² ¼·-¬·²¬¿- ®»¿´·¼¿¼»- ¼»²ó
°®±³±ª»® «²¿ ³¿§±® ½±²ª»®¹»²½·¿ ½±² ±®¹¿²·¦¿½·±²»- ¬®± ¼»´ ³·-³±ô »²¬±²½»- ½¿¾®3¿ ¿º·®³¿® ¯«» ´¿ «¬·´·¦¿½·-²
½±³± ´¿ ×ß×Íô ×ßß § ´¿ ×ßÍÞïðô »² ¬»³¿- ½±³± »´ »-ó ¼» «² ³±¼»´± ¹»²»®¿´ °¿®¿ ´¿ »ª¿´«¿½·-² ¼» ´¿ -±´ª»²½·¿
¬¿¾´»½·³·»²¬± ¼» ²±®³¿- ®»´¿¬·ª¿- ¿´ ²·ª»´ ¼» ½¿°·¬¿´ ²± ¼¿®3¿ ´±- ®»-«´¬¿¼±- ¼»-»¿¼±- ½±² ´¿ ²«»ª¿ ²±®³¿¬·ª¿
¿¼»½«¿¼±ò § ¯«»ô »² ¼»º·²·¬·ª¿ô -»®3¿ ³«½¸± ³»¶±® ¾·»² ´¿ »´¿¾±®¿ó
½·-² ¼» ³±¼»´±- ·²¬»®²±-ô ¾·»² ¼» ³±¼»´±- ¼» ³»²±®
Û´ »¶» ½»²¬®¿´ ¼»´ ²«»ª± -·-¬»³¿ »-¬? »² »´ ½¿³¾·± ¼» ¿´½¿²½» ¯«» ½¿°¬«®¿-»² ´¿ »-°»½·º·½·¼¿¼ ¼» ½¿¼¿ »³°®»-¿ò
½®·¬»®·± ¿ ´¿ ¸±®¿ ¼» ½¿´½«´¿® ´¿ ½¿²¬·¼¿¼ ¼» ½¿°·¬¿´ ¼»
-±´ª»²½·¿ô °«»- -» °¿-¿ ¼» º·¶¿® 7-¬» ½±³± «²¿ º«²½·-² îò ÑÞÖÛÌ×ÊÑ ÜÛÔ ßÒ_Ô×Í×Í Ç ÜßÌÑÍ
¼»´ ®·»-¹± ¼» -«-½®·°½·-² ó°®·³¿-ó ¿ ¸¿½»®´± ¼»°»²¼»® ËÌ×Ô×ÆßÜÑÍ
¼»´ ²·ª»´ ¼» ®·»-¹± -±°±®¬¿¼± »² ¬±¼¿- § ½¿¼¿ «²¿ ¼» ´¿-
»-º»®¿- »² ´¿- ¯«» -» ¼»-¿®®±´´¿ ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼ ¼» «²¿ ¿-»ó Ì¿´ § ½±³± -» ¸¿ -»/¿´¿¼±ô ´¿ ¾±²¼¿¼ ¼»´ ³±¼»´± ¹»²»ó
¹«®¿¼±®¿ò ˲¿ »¨°´·½¿½·-² ¼»¬¿´´¿¼¿ ¼» ¬±¼± »´ °®±½»-± ®¿´ ª»²¼®3¿ ®»º±®¦¿¼¿ °±® ´¿ »¨·-¬»²½·¿ ¼» ½±³°±®¬¿ó
-» »²½«»²¬®¿ »² ß´±²-± § ß´¾¿®®?² øîððé÷ò ³·»²¬±- ²± »¨½»-·ª¿³»²¬» ¼·-¬·²¬±- »²¬®» ´¿- »²¬·¼¿¼»-
¼»´ -»½¬±®ò Û-¬» ¬®¿¾¿¶± -» ½»²¬®¿ »² »´ ?³¾·¬± ¼» ´¿- ¿-»ó
×¼»¿´³»²¬»ô ´±- ®»¯«·-·¬±- ¼» ½¿°·¬¿´ °¿®¿ -±´ª»²½·¿ ¼»ó ¹«®¿¼±®¿- »-°¿/±´¿- ¼«®¿²¬» »´ ¿/± îððèïî § ¾«-½¿ ¿ª»ó
¾»®3¿² -»® ´±- -·¹«·»²¬»-æ ®·¹«¿® -· ¬±¼¿- »´´¿- °®»-»²¬¿² «² ³·-³± °»®º·´ ¼» ®·»-¹±ô

»²»®±ó¼·½·»³¾®» îðïï ññ ×××


ÝËßÜÛÎÒÑÍ ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ
Òf ïì

°«»- -· º«»-» ¿-3ô »-¬¿®3¿ ¶«-¬·º·½¿¼¿ ´¿ «¬·´·¦¿½·-² ¼»´ ³±ó «¬·´·¦¿¼± ´¿ ·²º±®³¿½·-² °&¾´·½¿ ³?- ®»½·»²¬» -«³·²·-ó
¼»´± ¹´±¾¿´ò Þ·»² »- ½·»®¬± ¯«» ´¿ »´¿¾±®¿½·-² ¼» ´±- ½?´ó ¬®¿¼¿ °±® ´¿ Ü·®»½½·-² Ù»²»®¿´ ¼» Í»¹«®±- § Ú±²¼±- ¼»
½«´±- ¼» ͱ´ª»²½·¿ ×× -«°±²»² ´¿- ª¿´±®¿½·±²»- ¿ °®»½·±- л²-·±²»-ô ±®¹¿²·-³± ¼»°»²¼·»²¬» ¼»´ Ó·²·-¬»®·± ¼»
¼» ³»®½¿¼± ¼» ¬±¼± »´ ¾¿´¿²½»ô ¬¿²¬± ¿½¬·ª± ½±³± °¿-·ó Û½±²±³3¿ § Ø¿½·»²¼¿ô ®»´¿¬·ª¿ ¿ ´¿- »²¬·¼¿¼»- ¯«» ±°»ó
ª±ò ߸±®¿ ¾·»²ô °¿®¿ °±¼»® ®»¿´·¦¿®´± ¼» »-¬¿ º±®³¿ -»®3¿ ®¿¾¿² »² Û-°¿/¿ »² »´ ¿/± îððèò Í» ¬®¿¬¿ ¼» îçê »²¬·¼¿ó
²»½»-¿®·± -¿¾»® ²± --´± »² ¯«7 ¸¿ ·²ª»®¬·¼± ½¿¼¿ ½±³ó ¼»- ¿-»¹«®¿¼±®¿-ò Í·² »³¾¿®¹±ô --´± -» ¸¿² ¿²¿´·¦¿¼±
°¿/3¿ § ¿ ¯«·7² ¿-»¹«®¿ -·²± ¬¿³¾·7² ¿-°»½¬±- ¬¿´»- ¿¯«»´´¿- »²¬·¼¿¼»- ¼» ´¿- ¯«» -» ¼·-°±²» ¼» ·²º±®³¿½·-²
½±³± ´¿ ¼«®¿½·-² § ®»²¬¿¾·´·¼¿¼ ¼» -«- ·²ª»®-·±²»-ô ± ´¿ ½±³°´»¬¿ ¼» ¬±¼¿- ´¿- ®¿¬·±- -»´»½½·±²¿¼¿-ô ®»¼«½·7²¼±ó
¼·-¬®·¾«½·-² ¼» °®±¾¿¾·´·¼¿¼ ¼» ´±- -·²·»-¬®±-ô ¹¿-¬±- -» ´¿ ³«»-¬®¿ ¿ îéë »²¬·¼¿¼»-ò Û´ ²&³»®± ¼» »³°®»-¿-
¿-±½·¿¼±- § »´ °´¿¦± °®»ª·-¬± °¿®¿ -« ´·¯«·¼¿½·-² »²¬®» ½´¿-·º·½¿¼¿- -»¹&² -« º±®³¿ ¶«®3¼·½¿ ¿°¿®»½» »² ´¿ ¬¿¾´¿ ïò
±¬®±-ò Û² ¼»º·²·¬·ª¿ô -» ²»½»-·¬¿®3¿ °®±§»½¬¿® ¸¿½·¿ »´ º«ó
¬«®± ´±- °®»ª·-·¾´»- º´«¶±- ¯«» -» ¹»²»®¿-»² °¿®¿ ¼»-ó Ô¿- ®¿¬·±- ¯«» -» ¸¿² «¬·´·¦¿¼± ®»½±¹»² ¿-°»½¬±- ®»º»®·ó
°«7- °®±½»¼»® ¿ -« ¿½¬«¿´·¦¿½·-²ò Í·² »³¾¿®¹±ô ´¿ ·²º±®ó ¼±- ¿´ ¿½¬·ª±ô °¿-·ª± § ®»²¼·³·»²¬±-ò Û² ½±²½®»¬±ô ´¿-
³¿½·-² °&¾´·½¿ ¼·-°±²·¾´» ²± º¿½·´·¬¿ ¬¿´»- ¼¿¬±- -·²± ª¿®·¿¾´»- °«»-¬¿- »² ®»´¿½·-² § »´ ²±³¾®» ½±² »´ ¯«»
¯«» -«³·²·-¬®¿ &²·½¿³»²¬» ¿-°»½¬±- ½±²¬¿¾´»- 󾿴¿²½»ô ¿°¿®»½»®?² »² »´ ¿²?´·-·- -» ®»½±¹»² »² ´¿ ¬¿¾´¿ îò
½«»²¬¿- ¬7½²·½¿ § ²± ¬7½²·½¿ô ³¿®¹»² ¼» -±´ª»²½·¿ § ½±ó
¾»®¬«®¿ ¼» °®±ª·-·±²»- ¬7½²·½¿-óò б® »´´±ô -» ¸¿ °®±½»¼·ó ß´¹«²¿- ¼» »-¬¿- ®¿¬·±- -±² ¹»²»®¿´»- ¿ ½«¿´¯«·»® »³ó
¼± ¿ ¿²¿´·¦¿® »´ ½±³°±®¬¿³·»²¬± ¼» ´¿- »³°®»-¿- § -« °®»-¿ ó°±® »¶»³°´±ô Îî »- »´ ÎÑß ± Îïï »- »´ ÎÑÛóô
°±-·½·-² ¿²¬» »´ ®·»-¹± ¿ °¿®¬·® ¼» ®¿¬·±-ò ݱ³± -» ¸¿ ³·»²¬®¿- ¯«» ±¬®¿- -±² »-°»½3º·½¿- ¼»´ ²»¹±½·± ¿-»¹«®¿ó
-»/¿´¿¼± ¿²¬»®·±®³»²¬»ô °¿®¿ ®»¿´·¦¿® »´ ¿²?´·-·- -» ¸¿ ¼±® óÎè ± ®¿¬·± ½±³¾·²¿¼¿óò

Ì¿¾´¿ ïæ Û²¬·¼¿¼»- ¿-»¹«®¿¼±®¿- -»´»½½·±²¿¼¿- ½´¿-·º·½¿¼¿- -»¹&² -« º±®³¿ ¶«®3¼·½¿ øîððè÷

Ì·°± Ò&³»®± ¼» »²¬·¼¿¼»- б®½»²¬¿¶»


ͱ½·»¼¿¼»- ¿²-²·³¿- øÍß÷
Û³°®»-¿- ¼» -»¹«®± ¼·®»½¬± ïçî êçôç
Í«½«®-¿´»- »¨¬®¿²¶»®¿- î ðôé
̱¬¿´ ïçì éðôê
Ó«¬«¿-

Û²¬·¼¿¼»- ¼» °®»ª·-·-² -±½·¿´ øÛÐÍ÷ ìê ïêôé


̱¬¿´ éç îèôé
Û²¬·¼¿¼»- ®»¿-»¹«®¿¼±®¿- î ðôé
̱¬¿´ îéë ïððôð
Ú«»²¬»æ ÜÙÍÚÐ § »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò

Ì¿¾´¿ îæ ο¬·±- «¬·´·¦¿¼¿-

Þ´±¯«» ο¬·± Ò«³»®¿¼±® Ü»²±³·²¿¼±®

ß½¬·ª± Îî λ-«´¬¿¼± ¿²¬»- ¼» ·³°«»-¬±- ß½¬·ª± ¬±¬¿´


Îí ̱¬¿´ ¼» ·²ª»®-·±²»- °®±°·¿- ß½¬·ª± ¬±¬¿´
Îì Ю±ª·-·±²»- ¬7½²·½¿- п-·ª± ¬±¬¿´
п-·ª± § -±´ª»²½·¿ Îë Ý¿°·¬¿´ § ®»-»®ª¿- п-·ª± ²»¬± ¼» ®»¿-»¹«®±
Îê ß½¬·ª± ¬±¬¿´ 뽫®-±- ¿¶»²±- ¬±¬¿´»-
Îé Í·²·»-¬®¿´·¼¿¼ ¬±¬¿´ ¾®«¬¿ øÍÌÞ÷ Ю·³¿- ¾®«¬¿- ·³°«¬¿¼¿-
Îè ÍÌÞ õ Ù¿-¬±- »¨°´±¬¿½·-² ¾®«¬±- Ю·³¿- ¾®«¬¿- ·³°«¬¿¼¿-
Ý«»²¬¿ ¬7½²·½¿
Îç λ-«´¬¿¼± ½«»²¬¿ ¬7½²·½¿ øª·¼¿ñ ²± ª·¼¿÷ Ю·³¿- ¾®«¬¿- ·³°«¬¿¼¿-
Îïð λ-«´¬¿¼± ¼»´ -»¹«®± ¼·®»½¬± øÍÜ÷ Ю·³¿- ¾®«¬¿- ¼»´ ÍÜ
Îïï λ-«´¬¿¼± ¼»-°«7- ¼» ·³°«»-¬±- 뽫®-±- °®±°·±-
Ѭ®±-
Îïî Ю·³¿- ¾®«¬¿- ·³°«¬¿¼¿- ̱¬¿´ ¼» ·²¹®»-±- ¾®«¬±-
Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò
Ôß ØÛÌÛÎÑÙÛÒÛ×ÜßÜ ÛÒ ÔÑÍ ÐÛÎÚ×ÔÛÍ ÜÛ Î×ÛÍÙÑ ÝÑÓÑ ÎßÆMÒ ÐßÎß Ôß ÐßÎÌ×ÝËÔßÎ×ÆßÝ×MÒ
ÜÛÔ ÓÑÜÛÔÑ ÙÛÒÛÎßÔ ÛÒ ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××æ ßÒ_Ô×Í×Í ÜÛ ÔßÍ ßÍÛÙËÎßÜÑÎßÍ ÛÍÐßOÑÔßÍ
п¾´± ß´±²-± Ù±²¦?´»¦ § ×®»²» ß´¾¿®®?² Ô±¦¿²±

íò ÓÛÌÑÜÑÔÑÙSß Ç ÎÛÍËÔÌßÜÑÍ Ì¿¾´¿ íæ Ê¿®·¿²¦¿ ¬±¬¿´ »¨°´·½¿¼¿

Û´ »-¬«¼·± ¬·»²» ¼±- °¿®¬»- ¾·»² ¼·º»®»²½·¿¼¿-ò Û² ´¿ Í«³¿ ¼» ´¿- -¿¬«®¿½·±²»- ¿´ ½«¿¼®¿¼±
°®·³»®¿ ¼» »´´¿-ô -» ¬®¿¬¿ ¼» ·²¼¿¹¿® »² ´¿- ®»´¿½·±²»- ¼» ´¿ »¨¬®¿½½·-²
-«¾§¿½»²¬»- ¯«» »¨·-¬»² »²¬®» ´¿- ®¿¬·±- °¿®¿ ¬®¿¬¿® ¼» û ¼» ´¿ û
·¼»²¬·º·½¿® «² ½±²¶«²¬± ¼» ª¿®·¿¾´»- ¯«» °»®³·¬¿ »¨ó ݱ³°±²»²¬» ̱¬¿´
ª¿®·¿²¦¿ ¿½«³«´¿¼±
°´·½·¬¿® ½±³°±®¬¿³·»²¬±- ¼·º»®»²¬»- »²¬®» ´¿- »²¬·¼¿ó ï ìôêìê íèôéïé íèôéïé
¼»- ¿²¿´·¦¿¼¿-ò п®¿ »´´±ô -» ¸¿ «¬·´·¦¿¼± »´ ¿²?´·-·- º¿½ó î îôíìé ïçôëëê ëèôîéí
¬±®·¿´ ¿ °¿®¬·® ¼»´ ½«¿´ -» ¸¿² ´±¹®¿¼± «²±- »¶»- ¯«» í ïôëîë ïîôéðç éðôçèí
»¨°´·½¿² «²¿ ¾«»²¿ °¿®¬» ¼» ´¿ ª¿®·¿¾·´·¼¿¼ ¼» ´¿ ì ïôîëî ïðôìíë èïôìïè
³«»-¬®¿ò ß °¿®¬·® ¼» »-¬±- »¶»- ± º¿½¬±®»- -» ¸¿ °®±½»ó
¼·¼± ¿ ¿¾±®¼¿® ´¿ -»¹«²¼¿ º¿-»ò Û² »´´¿ô ´¿- ®¿¬·±- ·²·ó Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò
½·¿´»- -» ¸¿² -«-¬·¬«·¼± °±® ´±- ½·¬¿¼±- º¿½¬±®»- ´±ó
¹®?²¼±-» «²¿ ®»¼«½½·-² ¼» ¼·³»²-·-²ò ݱ² »-¬±- Ì¿¾´¿ ìæ Ó¿¬®·¦ ¼» ½±³°±²»²¬»- ®±¬¿¼¿-
¼¿¬±- -» ¸¿ °®±½»¼·¼± ¿ ½´¿-·º·½¿® ´¿ ³«»-¬®¿ »² ¹®«ó
°±- »-¬¿¼3-¬·½¿³»²¬» ¸±³±¹7²»±- ³»¼·¿²¬» »´ ¿²?´·ó ï î í ì
-·- ½´«-¬»®ò ˲¿ »¨°´·½¿½·-² »¨¸¿«-¬·ª¿ ¼» ´±- ³7¬±¼±- Îï óôðèç ôíîë ôíîç ôíçí
³«´¬·ª¿®·¿²¬»- ¿°´·½¿¼±- °«»¼» »²½±²¬®¿®-» »² Ê¿®»´¿ Îî ôìðð ôèëí óôïîé óôïçí
§ Ô7ª§ øîðïð÷ò Îí óôðèé ôðéí ôðïê ôèðî
Îì óôçðé óôðíì ôïïë ôîîí
Ô¿ °®·³»®¿ º¿-» ¼»´ ¿²?´·-·- º¿½¬±®·¿´ ½±²-·-¬» »² ´¿ ½±²ó Îë ôçéì ôðéî óôïïí óôïïê
º·®³¿½·-² ¼» ´¿ »¨·-¬»²½·¿ ¼» ·²¬»®®»´¿½·±²»- »²¬®» ´¿- Îê ôçéì ôðéí óôïïí óôïïê
®¿¬·±- «¬·´·¦¿¼¿-ò Ü» ¸»½¸±ô ´¿ ³¿¬®·¦ ¼» ½±®®»´¿½·±²»- Îé óôïíë óôðçî ôèèí ôðèç
»²¬®» »´´¿- °®»-»²¬¿ ¿¾«²¼¿²½·¿ ¼» »´´¿-ô -·»²¼± ´¿ ³¿ó Îè óôðèç óôîðð ôèçî óôðìï
§±®3¿ »-¬¿¼3-¬·½¿³»²¬» -·¹²·º·½¿¬·ª¿-ò Ì¿²¬± »´ ¼»¬»®³·ó Îç ôìéê ôëíè óôìðè óôíêë
²¿²¬» ¼» »-¬¿ ³¿¬®·¦ øèôïïiïðóé÷ ½±³± »´ »-¬¿¼3-¬·½± ÕÓÑ Îïð ôîîê ôèðê óôïðè ôíëï
øðôéíé÷ °®»-»²¬¿² ª¿´±®»- ¯«» -«¹·»®»² ´¿ ±°±®¬«²·¼¿¼
Îïï óôíïî ôèçï óôðêç óôïðë
¼»´ «-± ¼»´ ¿²?´·-·- º¿½¬±®·¿´ò Ô±- ¿«¬±ª¿´±®»- ¼» ´¿ ¿²¬»ó
Îïî ôíîï ôïêç óôðçé óôéêç
®·±® ³¿¬®·¦ ¯«» -«°»®¿² ´¿ «²·¼¿¼ -±² ½«¿¬®±ô ´±¹®?²¼±ó
-» ½±² ¬±¼±- »´´±- »¨°´·½¿® »´ èïôìû ¼» ´¿ ª¿®·¿²¦¿ ¬±¬¿´ô Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò
¬¿´ § ½±³± -» ®»½±¹» »² ´¿ ¬¿¾´¿ íò
ß °¿®¬·® ¼» ´¿- ²«»ª¿- ª¿®·¿¾´»-ô -» ¸¿² ¿°´·½¿¼± ¼±- ¬·°±-
Ü¿¼± ¯«» ´¿ ³¿¬®·¦ ¼» ½±³°±²»²¬»- ±¾¬»²·¼¿ ²± ¼»¶¿ ¼» ³7¬±¼±- ½´«-¬»®æ ¬7½²·½¿- ¼» ¿²?´·-·- ¶»®?®¯«·½± §ô «²¿
½´¿®¿ ´¿ -¿¬«®¿½·-² ¼» ´¿- ®¿¬·±- °±® ´±- º¿½¬±®»-ô -» ¸¿ ª»¦ -»´»½½·±²¿¼± »´ ²&³»®± ¼» °±-·¾´»- ¹®«°±- ¿ ¬»²»®
±°¬¿¼± °±® °®±½»¼»® ¿ -« ®±¬¿½·-² ³»¼·¿²¬» »´ ³7¬±¼± »² ½«»²¬¿ô ¬7½²·½¿- ¼» ¿²?´·-·- ²± ¶»®?®¯«·½± ø± ¼» µ ³»ó
Ê¿®·³¿¨ô ±¾¬»²·7²¼±-» ´¿ ³¿¬®·¦ ¼» ½±³°±²»²¬»- ®±¬¿ó ¼·¿-÷ò п®¿ »´ ³7¬±¼± ¶»®?®¯«·½± -» ¸¿ »³°´»¿¼± ½±³±
¼¿- ¯«» -» ®»½±¹» »² ´¿ ¬¿¾´¿ ìò ³»¼·¼¿ ¼» ¼·-¬¿²½·¿ ´¿ »«½´3¼»¿ ¿´ ½«¿¼®¿¼±ò Ì®¿- °®±¾¿®
½±² ´±- ¼·-¬·²¬±- ³7¬±¼±- ¼» ¿¹®«°¿³·»²¬± °±-·¾´»- ø³3ó
ݱ³± °«»¼» ¿°®»½·¿®-»ô »´ º¿½¬±® ï -¿¬«®¿ ´¿- ®¿¬·±- ìô ë ²·³± § ³?¨·³±ô ª·²½«´¿½·-² ·²¬»®ó¹®«°±- » ·²¬®¿ó¹®«°±-ô
§ êô ¯«» -±² ´¿- ®»º»®·¼¿- ¿ ´¿ »-¬®«½¬«®¿ º·²¿²½·»®¿ § ¿¹®«°¿½·-² ¼» ½»²¬®±·¼»-ô ¼» ³»¼·¿²¿- § »´ ³7¬±¼± ¼»
-±´ª»²½·¿ ¼» ´¿- »²¬·¼¿¼»-ò б® -« °¿®¬»ô »´ º¿½¬±® î -¿¬«ó É ¿®¼÷ô »´ ³7¬±¼± ¼» ¿¹®«°¿³·»²¬± »´»¹·¼± ¸¿ -·¼± »´
®¿ ´¿- ®¿¬·±- îô çô ïð § ïï ¯«» -±² ´¿- ®»º»®·¼¿- ¿´ ®»-«´¬¿ó ¼» É ¿®¼ô ¯«» ¿¹®«°¿ ¼» º±®³¿ ¶»®?®¯«·½¿ »´»³»²¬±- ¼»
¼± ¿²¬»- § ¼»-°«7- ¼» ·³°«»-¬±-ò Û´ º¿½¬±® í -¿¬«®¿ ´¿- ³±¼± ¯«» -» ³·²·³·½» «²¿ ¼»¬»®³·²¿¼¿ º«²½·-² ±¾¶»¬·ó
®¿¬·±- é § èô ¯«» -» ®»º·»®»² ¿ ´¿ ½«»²¬¿ ¬7½²·½¿ò Ú·²¿´ó ª±ô ¯«» »² »-¬» ½¿-± »- ´¿ ª¿®·¿½·-² ·²¬»®²¿ ¼»´ ¹®«°± ±¾ó
³»²¬»ô »´ º¿½¬±® ì -¿¬«®¿ ´¿- ®¿¬·±- ®»-¬¿²¬»-ô »- ¼»½·®ô ïô ¬»²·¼±ò ˲¿ ª»¦ ¿²¿´·¦¿¼± »´ ¼»²¼®±¹®¿³¿ § ¬±³?²¼±´±
í § ïîô ¯«» -±² ´¿- ¿-±½·¿¼¿- ¿ ´¿ ·²½·¼»²½·¿ ¼» ´¿ ¿½¬·ª·ó ½±³± °«²¬± ¼» °¿®¬·¼¿ô -» ¸¿² ®»¿´·¦¿¼± ª¿®·¿- °®«»¾¿-
¼¿¼ º·²¿²½·»®¿ò ݱ²-»½«»²¬»³»²¬»ô ´¿ ·²º±®³¿½·-² ®»ó »² ¾¿-» ¿´ ³·-³±ô ½±² ´¿ ¬7½²·½¿ ¼»´ ½´«-¬»® ²± ¶»®?®¯«·½±ô
´¿¬·ª¿ ¿ ´¿- ®¿¬·±- °«»¼» -»® -«-¬·¬«·¼¿ °±® »-¬¿- ½«¿¬®± «¬·´·¦¿²¼± »´ ¿´¹±®·¬³± µ ³»¼·¿- °¿®¿ «² ²&³»®± ¼» ¹®«ó
²«»ª¿- ª¿®·¿¾´»- ²± ±¾-»®ª¿¼¿- °»®± ¯«» »-¬?² ´¿¬»²¬»- °±- ¯«» ±-½·´¿ »²¬®» ì § ïíò Ô¿ »´»½½·-² ¼»´ ²&³»®± ¼»
»² ´¿ »-¬®«½¬«®¿ ¿²¿´·¦¿¼¿ § º±®³¿¼¿- ¿ °¿®¬·® ¼» ´¿- ·²ó ¹®«°±- -» ¸¿ ®»¿´·¦¿¼± ³»¼·¿²¬» «² ¬»-¬ Ú ¼» ®»¼«½½·-²
¬»®¿½½·±²»- »²¬®» »´´¿-ò ݱ² »´´¿-ô -» ®»¿´·¦¿ ´¿ -»¹«²¼¿ ¼» ª¿®·¿¾·´·¼¿¼ô »² »´ ¯«» -» ½±³°¿®¿ ´¿ -«³¿ ¼» ½«¿¼®¿ó
°¿®¬» ¼»´ »-¬«¼·±ô ¯«» »- »´ «-± ¼»´ ¿²?´·-·- ½´«-¬»® °¿®¿ ¼±- ¼»²¬®± ¼» ½¿¼¿ ¹®«°± óÍÝÜÙó ½±² Ù ¹®«°±-ô ½±² ´¿
´¿ ±¾¬»²½·-² ¼» ¹®«°±- »-¬¿¼3-¬·½¿³»²¬» ¼·º»®»²½·¿¼±- »¨·-¬»²¬» -· ¸«¾·»®¿ Ùõï ¹®«°±-ò Ô¿ »¨°®»-·-² ¼»´ ¬»-¬ »-æ
»²¬®» -3ò ݱ²ª·»²» ®»½±®¼¿® ¯«» ´±- º¿½¬±®»- ±¾¬»²·¼±-
-±² ª¿®·¿¾´»- ²±®³¿´·¦¿¼¿-ò - ¼î - ï ï¼
ë
- ï ï¼ñ - î î ï¼

»²»®±ó¼·½·»³¾®» îðïï ññ Ê
ÝËßÜÛÎÒÑÍ ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ
Òf ïì

Ù ° ²¹ ݱ³± -» ¿°®»½·¿ »² ´¿ ¬¿¾´¿ êô ¬±¼¿- ´¿- ª¿®·¿¾´»- ·²¬®±ó


-·»²¼± ÍÝÜÙ-Ù¼ë ÍÍÍ -¨
¹ë ï ¶ë ï ·ë ï
·¶¹
î ¨ ¶¹¼î ô ¹ ¸¿½» ®»º»®»²ó ¼«½·¼¿- »² ´¿ º±®³¿½·-² ¼» ¹®«°±- ®»-«´¬¿² »-¬¿¼3-¬·½¿ó
³»²¬» -·¹²·º·½¿¬·ª¿- ¿´ ïû ½±² ´± ¯«» -» »ª·¼»²½·¿ ´¿
½·¿ ¿´ ¹®«°±ô ¶ ¿ ´¿ ª¿®·¿¾´» ó»² ²«»-¬®± ½¿-± ¶ ª¿ ¼» «²± »¨·-¬»²½·¿ ¼» ¹®«°±- ¯«» ®»º´»¶¿² -·¬«¿½·±²»- ¼·-¬·²¬¿-ò
¿ ½«¿¬®±ó » · ¸¿½» ®»º»®»²½·¿ ¿´ »´»³»²¬± ·ó7-·³± ¼»²¬®±
¼» ½¿¼¿ ¹®«°±ò Í» ¸¿ -»¹«·¼± ´¿ ®»¹´¿ °®±°«»-¬¿ °±® Û´ ²&³»®± ¼» »²¬·¼¿¼»- ¼» ½¿¼¿ ½±²¹´±³»®¿¼±ô ¿-3
Ø¿®¬·¹¿² øïçéë÷ïí -»¹&² ´¿ ½«¿´ô -» ·²¬®±¼«½» «² ¹®«°± ½±³± ´±- ®¿³±- ¼» ¿½¬·ª·¼¿¼ »² ´±- ¯«» ±°»®¿ § -« º±®ó
³?- -· »´ ½±½·»²¬» Ú »- ³¿§±® ¯«» ïðò Ô±- ®»-«´¬¿¼±- ³¿ -±½·»¬¿®·¿ -» ®»½±¹»² »² ´¿ ¬¿¾´¿ éò
¼»´ ¬»-¬ -» ®»½±¹»² »² ´¿ ¬¿¾´¿ ë ¼» ¼±²¼» -» ±¾¬·»²» ¯«»
»´ ²&³»®± ¼» ¹®«°±- -»´»½½·±²¿¼±- »- ïïò Ü¿¼± ¯«» ´±- º¿½¬±®»- »-¬?² ²±®³¿´·¦¿¼±-ô ´¿- ½¿®¿½¬»ó
®3-¬·½¿- ¼» ½¿¼¿ «²± ¼» ´±- ¹®«°±- -» °«»¼» ®»½±¹»® -«ó
Ì®¿- ´¿ ±¾¬»²½·-² § -»´»½½·-² ¼»´ ²&³»®± ¼» ¹®«°±- ± ½·²¬¿³»²¬» »² ´¿ ¬¿¾´¿ èô »² ¼±²¼» ´¿- ½¿¬¿´±¹¿½·±²»- -»
°»®º·´»- ¼» ®·»-¹±ô -» «¬·´·¦¿ »´ ¿²?´·-·- ¼» ´¿ ª¿®·¿²¦¿ ¸¿² ®»¿´·¦¿¼± »² º«²½·-² ¼»´ ª¿´±® ³»¼·± ¼»´ º¿½¬±® »²
øßÒÑÊß÷ °¿®¿ »-¬«¼·¿® ´¿ »¨·-¬»²½·¿ ¼» ¼·º»®»²½·¿- -·¹ó ½¿¼¿ «²± ¼» ´±- ¹®«°±-ò Ü» »-¬¿ º±®³¿ô -· ´¿ ³»¼·¿ »-
²·º·½¿¬·ª¿- »²¬®» ¬±¼¿- ´¿- ª¿®·¿¾´»- ¯«» ¸¿² ·²¬»®ª»²·¼± ·²º»®·±® ¿ óïô -» ´» ½¿¬¿´±¹¿ ½±³± “Ó«§ ¾¿¶±’ô -· »-¬?
»² -« º±®³¿½·-²ò п®¿ »´´±ô -» ¸¿ ½±²¬®¿-¬¿¼± ´¿ ¸·°-¬»ó »²¬®» óï § óðôëô ½±³± “Þ¿¶±’ô -· »-¬? »²¬®» óðôë § ðôë -» ´»
-·- ²«´¿ ¼» ·¹«¿´¼¿¼ »²¬®» ¬±¼¿- ´¿- ³»¼·¿- ¼» ½¿¼¿ «²± »¬·¯«»¬¿ ½±³± “Ò»«¬®±’ô -· »-¬? »²¬®» ðôë § ïô ½±³±
¼» ´±- ¹®«°±-ô »- ¼»½·®æ “ß´¬±’ô § ¿ °¿®¬·® ¼» ï ½±³± “Ó«§ ¿´¬±’ò

Û² ¼»º·²·¬·ª¿ô »´ ¿²?´·-·- °±²» ¼» ³¿²·º·»-¬± ¯«»ô ½±²-·ó


Øð æ ¨ ï ë ¨ î ë òòò ë ¨ ïï ë ¨ ¼»®¿²¼± ´¿- ª¿®·¿¾´»- ·²½´«·¼¿- »² »´ ¿²?´·-·-ô »¨·-¬»²
½´¿®¿³»²¬» °»®º·´»- ¼·-¬·²¬±- ¼»²¬®± ¼» ´¿- ½±³°¿/3¿-
Øï æ ù ¨ · ñ ¨ · B ¨ · ë ïôîôòòòôïï ¿²¿´·¦¿¼¿-ò

Ì¿¾´¿ ëæ Í»´»½½·-² ¼»´ ²&³»®± ¼» ¹®«°±-

Ù®«°±- ¼»´ ¿´¹±®·¬³± µó³»¼·¿- øÙ÷


ì ë ê é è ç ïð ïï ïî ïí
Ú¿½¬±® ï ðôìèï ðôíéì ðôìîë ðôíïí ðôíðï ðôíéð ðôîèë ðôîïç ðôîëð ðôîíð
Ú¿½¬±® î ðôìèê ðôëðè ðôìîð ðôììê ðôíèë ðôíìë ðôíðð ðôíðð ðôíîê ðôíîð
Ú¿½¬±® í ðôëìë ðôìçê ðôíçì ðôíêï ðôííç ðôîèè ðôîçç ðôîéí ðôîêì ðôîéì
Ú¿½¬±® ì ðôéèï ðôììë ðôììì ðôìëð ðôìîç ðôìðï ðôíêí ðôíêç ðôîçè ðôîèç

ÌÑÌßÔ îôîçí ïôèîí ïôêèì ïôëéï ïôìëì ïôìðì ïôîìè ïôïêï ïôïíé ïôïïì
²ó Ù ó ï îéï îéð îêç îêè îêé îêê îêë îêì îêí îêî
Ú »³°3®·½± éðôèîè îíôîèè îðôíêé îîôëïç ïðôëïî íìôîìç îðôèëì êôêïè êôìéî

ÍÛÔÛÝÝ×MÒ ÒÑ ÒÑ ÒÑ ÒÑ ÒÑ ÒÑ ÍS ÒÑ ÒÑ
Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò

Ì¿¾´¿ êæ ß²?´·-·- ßÒÑÊß

ݱ²¹´±³»®¿¼± Û®®±®
Ó»¼·¿ Ó»¼·¿ Ú Í·¹ò
¹´ ¹´
½«¿¼®?¬·½¿ ½«¿¼®?¬·½¿
Ú¿½¬±® ï îïôêîç ïð ôîïç îêì çèôçíí ôððð
Ú¿½¬±® î ïçôìéð ïð ôíðð îêì êìôèïì ôððð
Ú¿½¬±® í îðôïçï ïð ôîéí îêì éíôçíç ôððð
Ú¿½¬±® ì ïéôêëë ïð ôíêç îêì ìéôèíî ôððð
¹´ ã ¹®¿¼±- ¼» ´·¾»®¬¿¼ § Í·¹ò ã°óª¿´±®ò
Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò
Ôß ØÛÌÛÎÑÙÛÒÛ×ÜßÜ ÛÒ ÔÑÍ ÐÛÎÚ×ÔÛÍ ÜÛ Î×ÛÍÙÑ ÝÑÓÑ ÎßÆMÒ ÐßÎß Ôß ÐßÎÌ×ÝËÔßÎ×ÆßÝ×MÒ
ÜÛÔ ÓÑÜÛÔÑ ÙÛÒÛÎßÔ ÛÒ ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××æ ßÒ_Ô×Í×Í ÜÛ ÔßÍ ßÍÛÙËÎßÜÑÎßÍ ÛÍÐßOÑÔßÍ
п¾´± ß´±²-± Ù±²¦?´»¦ § ×®»²» ß´¾¿®®?² Ô±¦¿²±

Ì¿¾´¿ éæ Ò&³»®± ¼» »²¬·¼¿¼»- ¿-»¹«®¿¼±®¿- -»¹&² ¹®«°±ô ®¿³± § º±®³¿ ¶«®3¼·½¿

ο³±- Ú±®³¿ -±½·»¬¿®·¿


Ò± ª·¼¿ Ê·¼¿ ß³¾±- Íòßò Ó«¬«¿ ÛÐÍ Î»¿-»¹«®± ̱¬¿´
Ù®«°± ï îð ð î ïê ì î ð îî
Ù®«°± î ïè ï ë ïè î ì ð îì
Ù®«°± í ï ïë ç ïî ï ïî ð îë
Ù®«°± ì ì ïê ïì îé î ë ð íì
Ù®«°± ë ïè ì ïî íï í ð ð íì
Ù®«°± ê ïë ï ì ïî ë í ð îð
Ù®«°± é îè ð ê îë ê ï î íì
Ù®«°± è î ïë è ïì í è ð îë
Ù®«°± ç îî ï ï îî î ð ð îì
Ù®«°± ïð ïð í ï ç î í ð ïì
Ù®«°± ïï ïð ë ì è í è ð ïç
̱¬¿´ ïìè êï êê ïçì íí ìê î îéë
Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò

Ì¿¾´¿ èæ Ý¿®¿½¬»®3-¬·½¿- ¼» ´±- ¹®«°±-

Ú¿½¬±® ïæ Ú¿½¬±® îæ Ú¿½¬±® íæ Ú¿½¬±® ìæ


ͱ´ª»²½·¿ μ±ò ¬7½²·½± Ý«»²¬¿ ¬7½²·½¿
Ù®«°± ï ß´¬± Þ¿¶± ß´¬± Þ¿¶±
Ù®«°± î Ò»«¬®± Ó«§ ¾¿¶± Þ¿¶± Þ¿¶±
Ù®«°± í Ó«§ ¾¿¶± Þ¿¶± Ó«§ ¾¿¶± ß´¬±
Ù®«°± ì Þ¿¶± ß´¬± Ó«§ ¿´¬± ß´¬±
Ù®«°± ë Þ¿¶± ß´¬± Þ¿¶± Ò»«¬®±
Ù®«°± ê Ó«§ ¿´¬± ß´¬± ß´¬± ß´¬±
Ù®«°± é Ò»«¬®± Ò»«¬®± Ò»«¬®± Ó«§ ¾¿¶±
Ù®«°± è Þ¿¶± Þ¿¶± ß´¬± ß´¬±
Ù®«°± ç ß´¬± ß´¬± Ò»«¬®± Þ¿¶±
Ù®«°± ïð Ó«§ ¿´¬± Ó«§ ¾¿¶± ß´¬± ß´¬±
Ù®«°± ïï Ó«§ ¿´¬± Ò»«¬®± Ó«§ ¾¿¶± Ó«§ ¿´¬±
μ±ò ã ®»-«´¬¿¼±åß½¬ªòã ¿½¬·ª·¼¿¼ò
Ú«»²¬»æ »´¿¾±®¿½·-² °®±°·¿ò

»²»®±ó¼·½·»³¾®» îðïï ññ Ê××


ÝËßÜÛÎÒÑÍ ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ
Òf ïì

ìò ÝÑÒÝÔËÍ×ÑÒÛÍ ¼» ²± ª·¼¿ô -±¾®» ¬±¼± ®»-°±²-¿¾·´·¼¿¼ ½·ª·´ô ·²½»²¼·±-ô


¼»½»-±- § ¬®¿²-°±®¬»-ò ˲ ¾«»² ½±³°±®¬¿³·»²¬±ô ¿«²ó
ß °¿®¬·® ¼» ´±- ïï ¹®«°±- º±®³¿¼±- ²± -» °«»¼» ¿º·®³¿® ¯«» °»±® ¯«» »´ ¼»´ ¹®«°± ¿²¬»®·±® -» ¼¿ »² ´±- ¹®«°±-
¯«» ¬±¼±- »´´±- ¬»²¹¿² ·¹«¿´ °»®º·´ ¼» ®·»-¹±ò ß-3ô ¸¿§ «² ì § ïð ¿«²¯«» ½±² ½¿®¿½¬»®3-¬·½¿- ¼·-¬·²¬¿-æ »´ °®·³»®±
°®»¼±³·²·± ¼» ²»¹±½·± ¼» ª·¼¿ »² ´±- ¹®«°±- íô ì § èò ø°®»¼±³·²¿ »´ ²»¹±½·± ª·¼¿÷ °®»-»²¬¿ -±´ª»²½·¿ ¾¿¶¿ô §
̱¼±- »´´±- ¬·»²»² »² ½±³&² ´¿ ¿´¬¿ ·²½·¼»²½·¿ ¼» ´¿ »´ ¹®«°± ï𠺱®³¿¼± °±® ½±³°¿/3¿- ¯«» -» ¼»¼·½¿² ³¿ó
¿½¬·ª·¼¿¼ º·²¿²½·»®¿ -·»²¼± °®»½·-± -»/¿´¿® ¯«» »² »-¬¿- §±®·¬¿®·¿³»²¬» ¿ ´¿ ¿-·-¬»²½·¿ ³7¼·½¿ò
¿¹®«°¿½·±²»- -» ½±²½»²¬®¿² ´¿- º·´·¿´»- ¼» ´±- ¹®¿²¼»-
¹®«°±- º·²¿²½·»®±-ò б® -« °¿®¬»ô ´±- ¹®«°±- ®»-¬¿²¬»- Û² ¼»º·²·¬·ª¿ô ¼¿¼± ¯«» ´±- ¼¿¬±- °¿®»½»² ³±-¬®¿® «²¿
¬·»²»² «² °®»¼±³·²·± ¼»´ ²»¹±½·± ¼» ²± ª·¼¿ò Ю»-»²ó ®»¿´·¼¿¼ ¸»¬»®±¹7²»¿ ¼»²¬®± ¼»´ -»½¬±® ¿-»¹«®¿¼±® »-ó
¬¿² ½¿®¿½¬»®3-¬·½¿- ¸»¬»®±¹7²»¿-ô -· ¾·»² ¬·»²»² ½±³± °¿/±´ô ²± °¿®»½» ¿¼»½«¿¼± ¬®¿¬¿® ¼» ¿°´·½¿® »´ ³·-³±
¼»²±³·²¿¼±® ½±³&² ´¿ »-½¿-¿ ·²½·¼»²½·¿ ¼» ´¿ ¿½¬·ª·ó ³±¼»´± ¼» ³»¼·½·-² ¼»´ ®·»-¹± °¿®¿ ¬±¼± 7´ò Ò± ¸¿§
¼¿¼ º·²¿²½·»®¿ »² ¬±¼±- »´´±-ô -¿´ª± »² ´±- ¹®«°±- ê § ïðô ¯«» ±´ª·¼¿® ¯«» »´ ±¾¶»¬·ª± ¯«» °»®-·¹«» ͱ´ª»²½·¿ ××
§ ´±- ·²¼·½¿¼±®»- ¼» -±´ª»²½·¿ ³?- ¿´¬±- ¼» ¬±¼¿ ´¿ »- »´ ¼» ¬®¿¬¿® ¼» ±¾¬»²»® »´ ²·ª»´ ¼» ½¿°·¬¿´ ¯«» ½¿¼¿
³«»-¬®¿ô -¿´ª± »² »´ ¹®«°± ëò ½±³°¿/3¿ ¼»¾»®3¿ ¬»²»® ¼» ¿½«»®¼± ¿ ´±- ®·»-¹±- ¿-«ó
³·¼±-ò Û-¬» ±¾¶»¬·ª± °¿®»½» ¼» ¼·º3½·´ ½±²-»½«½·-² -·
Û² ´3²»¿- ¹»²»®¿´»-ô ´±- °»±®»- °®±³»¼·±- -» °®»-»²¬¿² -» ·¹²±®¿² ´±- ¼·-¬·²¬±- °±-·½·±²¿³·»²¬±- ¿²¬» »´ ³»®ó
»² ´±- ¹®«°±- î § í ³·»²¬®¿- ¯«» ´±- ³»¶±®»- -» ±¾¬·»ó ½¿¼± § -» ¿°´·½¿ «² &²·½± ½®·¬»®·± ¯«» ³·¼¿ ®»¿´·¼¿¼»-
²»² »² »´ ¹®«°± êô »² »´ ¯«» °®»¼±³·²¿² ´±- ²»¹±½·±- ¼·º»®»²¬»-ò

ÎÛÚÛÎÛÒÝ×ßÍ Þ×ÞÔ×ÑÙÎ_Ú×ÝßÍ Ç Ø¿®¬·¹¿²ô Öòßò øïçéë÷æ Ý´«-¬»®·²¹ ß´¹±®·¬¸³-ò Ò»© DZ®µò


ÔÛÙ×ÍÔßÝ×MÒ É ·´»§ò

ß´±²-±ô Ðò § ß´¾¿®®?² ×ò øîððé÷æ Ì7½²·½¿- »-¬¿¼3-¬·½¿- ¿ª¿²ó Í© ·-- λ øîððê÷æ ͱ´ª»²½§ ××æ ¿² ·²¬»¹®¿¬»¼ ®·-µ ¿°°®±¿½¸
¦¿¼¿- ¿°´·½¿¼¿- ¿´ ¿²?´·-·- ¼»´ ®·»-¹± »² -»¹«®±- ¼»²¬®± ¼»´ º±® Û«®±°»¿² ·²-«®»®-ò Í·¹³¿ ²f ìñîððêò
³¿®½± ¼» ͱ´ª»²½·¿ ××æ Ó±²¬» Ý¿®´± § ¾±±¬-¬®¿°°·²¹ô Û¼ò
Ú«²¼¿½·-² Ó¿°º®»ò Ê¿®»´¿ô Öò § Ô7ª§ô ÖóÐò øîðïð÷æ ß²?´·-·- ³«´¬·ª¿®·¿¾´» °¿®¿
´¿- ½·»²½·¿- -±½·¿´»-ò Û¼ò Ю»²¬·½» Ø¿´´ò
ݱ³·-·-² Û«®±°»¿ô ÜÙ Ó»®½¿¼± ײ¬»®·±® øîððí÷æ ݱ²ó
½»°½·-² ¼» «² º«¬«®± -·-¬»³¿ ¼» ½±²¬®±´ ½¿«¬»´¿® »² ´¿ ËÛò Ü·®»½¬·ª¿ éíñîíçñÝÛÛ -±¾®» ½±±®¼·²¿½·-² ¼» ´¿- ¼·-°±ó
λ½±³»²¼¿½·±²»- ¼» ´±- -»®ª·½·±- ¼» ´¿ ݱ³·-·-²ò -·½·±²»- ´»¹¿´»-ô ®»¹´¿³»²¬¿®·¿- § ¿¼³·²·-¬®¿¬·ª¿- ®»´¿¬·ó
ÓßÎÕÌñîëðçñðíò Þ®«-»´¿-ô í ¼» ³¿®¦± ¼» îððíò ª¿- ¿´ ¿½½»-± ¿ ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼ ¼»´ -»¹«®± ¼·®»½¬± ¼·-¬·²¬±
¼»´ -»¹«®± ¼» ª·¼¿ô § ¿ -« »¶»®½·½·±ò
ÝÛ×ÑÐÍ øîððê÷æ Ýºß îíòìîò Í«³³¿®§ ±º ½±³³»²¬- ±² ÝÛ×ó
ÑÐÍóÝÐóðêñðë Ü®¿º¬ ß²-© »®- ¬± ¬¸» Û«®±°»¿² ݱ³³·--·±² Ü·®»½¬·ª¿ éçñîêéñÝÛÛ ¼»´ ݱ²-»¶±ô ¼» ë ¼» ³¿®¦± ¼»
±² ¬¸» ¬¸·®¼ © ¿ª» ±º Ý¿´´- º±® ß¼ª·½» ·² ¬¸» º®¿³»© ±®µ ±º ¬¸» ïçéçô -±¾®» ½±±®¼·²¿½·-² ¼» ´¿- ¼·-°±-·½·±²»- ´»¹¿´»-ô
ͱ´ª»²½§ ×× °®±¶»½¬ò ÝÛ×ÑÐÍóÍÛÝóîðñðêò è Ó¿§ îððêò ®»¹´¿³»²¬¿®·¿- § ¿¼³·²·-¬®¿¬·ª¿-ô ®»º»®»²¬»- ¿´ ¿½½»-±
¿ ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼ ¼»´ -»¹«®± ¼·®»½¬± -±¾®» ´¿ ª·¼¿ô § ¿ -«
ÝÛ×ÑÐÍ øîððê÷æ ݱ²-«´¬¿¬·±² п°»® îðò Ü®¿º¬ ß¼ª·½» ¬± ¬¸» »¶»®½·½·±ò
Û«®±°»¿² ݱ³³·--·±² ·² ¬¸» Ú®¿³»© ±®µ ±º ¬¸» ͱ´ª»²½§ ××
°®±¶»½¬ ±² з´´¿® × ·--«»- › º«®¬¸»® ¿¼ª·½»ò ÝÛ×ÑÐÍó Ü·®»½¬·ª¿ çèñéèñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´ ݱ²ó
ÝÐóðçñðêò ïð Ò±ª»³¾»® îððêò -»¶±ô ¼» îé ¼» ±½¬«¾®» ¼» ïççèô ®»´¿¬·ª¿ ¿ ´¿ -«°»®ª·-·-²
¿¼·½·±²¿´ ¼» ´¿- »³°®»-¿- ¼» -»¹«®±- § ¼» ®»¿-»¹«®±-
ÝÛ×ÑÐÍ øîððê÷æ Ï«¿²¬·¬¿¬·ª» ׳°¿½¬ ͬ«¼§ îò Ì»½¸²·½¿´ ¯«» º±®³»² °¿®¬» ¼» ¹®«°±- ¼» -»¹«®±- ± ¼» ®»¿-»¹«®±-ò
Í°»½·º·½¿¬·±²-ò
Ü·®»½¬·ª¿ îððïñîìñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´
ÝÛ×ÑÐÍ øîððé÷æ Ï«¿²¬·¬¿¬·ª» ׳°¿½¬ ͬ«¼§ íò Ì»½¸²·½¿´ ݱ²-»¶±ô ¼» ì ¼» ¿¾®·´ ¼» îððïô ®»´¿¬·ª¿ ¿´ -¿²»¿³·»²¬± §
Í°»½·º·½¿¬·±²-ò ¿ ´¿ ´·¯«·¼¿½·-² ¼» ´¿- »²¬·¼¿¼»- ¼» ½®7¼·¬±ò

ÝÛ×ÑÐÍ øîððè÷æ Ï«¿²¬·¬¿¬·ª» ׳°¿½¬ ͬ«¼§ ìò Ì»½¸²·½¿´ Ü·®»½¬·ª¿ îððîñïíñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´
Í°»½·º·½¿¬·±²-ò ݱ²-»¶± ¼» ë ¼» ³¿®¦± ¼» îððî °±® ´¿ ¯«» -» ³±¼·º·½¿
´¿ Ü·®»½¬·ª¿ éíñîíçñÝÛÛ ¼»´ ݱ²-»¶± »² ´± ¯«» ®»-°»½¬¿
ÝÛ×ÑÐÍ øîðïð÷æ Ï«¿²¬·¬¿¬·ª» ׳°¿½¬ ͬ«¼§ ëò Ì»½¸²·½¿´ ¿ ´±- ®»¯«·-·¬±- ¼»´ ³¿®¹»² ¼» -±´ª»²½·¿ ¼» ´¿- »³°®»ó
Í°»½·º·½¿¬·±²-ò -¿- ¼» -»¹«®±- ¼·-¬·²¬±- ¼»´ -»¹«®± ¼» ª·¼¿ò
Ôß ØÛÌÛÎÑÙÛÒÛ×ÜßÜ ÛÒ ÔÑÍ ÐÛÎÚ×ÔÛÍ ÜÛ Î×ÛÍÙÑ ÝÑÓÑ ÎßÆMÒ ÐßÎß Ôß ÐßÎÌ×ÝËÔßÎ×ÆßÝ×MÒ
ÜÛÔ ÓÑÜÛÔÑ ÙÛÒÛÎßÔ ÛÒ ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××æ ßÒ_Ô×Í×Í ÜÛ ÔßÍ ßÍÛÙËÎßÜÑÎßÍ ÛÍÐßOÑÔßÍ
п¾´± ß´±²-± Ù±²¦?´»¦ § ×®»²» ß´¾¿®®?² Ô±¦¿²±

Ü·®»½¬·ª¿ îððîñèíñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´ ݱ²ó ÜÙÍÚÐ øîððç÷æ Í»¹«®±- § Ú±²¼±- ¼» л²-·±²»-ò ײº±®³»
-»¶±ô ¼» ë ¼» ²±ª·»³¾®» ¼» îððîô -±¾®» »´ -»¹«®± ¼» ª·¼¿ò îððèò Ó·²·-¬»®·± ¼» Û½±²±³3¿ § Ø¿½·»²¼¿ò

Ü·®»½¬·ª¿ îððëñêèñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´ λ-±´«½·-² ´»¹·-´¿¬·ª¿ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»±ô ¼» îî
ݱ²-»¶±ô ¼» ïê ¼» ²±ª·»³¾®» ¼» îððë -±¾®» »´ ®»¿-»¹«®±ò ¼» ¿¾®·´ ¼» îððçô -±¾®» ´¿ °®±°«»-¬¿ ¼» Ü·®»½¬·ª¿ ¼»´
п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´ ݱ²-»¶± -±¾®» »´ -»¹«®± ¼»
Ü·®»½¬·ª¿ îððçñïíèñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´ ª·¼¿ô »´ ¿½½»-± ¿ ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼ ¼»´ -»¹«®± § ¼» ®»¿-»¹«®± §
ݱ²-»¶±ô ¼» îë ¼» ²±ª·»³¾®» ¼» îððçô -±¾®» »´ -»¹«®± -« »¶»®½·½·± øÜ·®»½¬·ª¿ ͱ´ª»²½·¿ ××÷ò
¼» ª·¼¿ô »´ ¿½½»-± ¿ ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼ ¼»´ -»¹«®± § ¼» ®»¿-»¹«ó
®± § -« »¶»®½·½·± øͱ´ª»²½·¿ ××÷ò

ï é
˲·ª»®-·¼¿¼ ¼» ß´½¿´?ô д¿¦¿ ¼» ´¿ Ê·½¬±®·¿ô îò îèèðî Ü·®»½¬·ª¿ îððïñîìñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´
ß´½¿´? ¼» Ø»²¿®»-ô Ó¿¼®·¼ øÍÐß×Ò÷ò »ó³¿·´æ °¿¾´±ò¿´±²ó ݱ²-»¶±ô ¼» ì ¼» ¿¾®·´ ¼» îððïô ®»´¿¬·ª¿ ¿´ -¿²»¿³·»²¬± §
-±¹à «¿¸ò»-ò ¿ ´¿ ´·¯«·¼¿½·-² ¼» ´¿- »²¬·¼¿¼»- ¼» ½®7¼·¬±ò

î è
˲·ª»®-·¼¿¼ Ý¿®´±- ××× ¼» Ó¿¼®·¼ô ߪ»²·¼¿ ˲·ª»®-·ó ݱ³·-·-² Û«®±°»¿ô ÜÙ Ó»®½¿¼± ײ¬»®·±® øîððí÷æ
¼¿¼ Ý¿®´±- ××× ²f îîò îèîéð ݱ´³»²¿®»¶±ô Ó¿¼®·¼ “ݱ²½»°½·-² ¼» «² º«¬«®± -·-¬»³¿ ¼» ½±²¬®±´ ½¿«¬»ó
øÍÐß×Ò÷ò »ó³¿·´æ ·¿´¾¿®®¿à »-¬ó»½±²ò«½í³ò»-ò ´¿® »² ´¿ ËÛò λ½±³»²¼¿½·±²»- ¼» ´±- -»®ª·½·±- ¼» ´¿
ݱ³·-·-²’ò ÓßÎÕÌñîëðçñðíò Þ®«-»´¿-ô í ¼» ³¿®¦± ¼»
í
п®¿ ´±- -»¹«®±- ¼» ²± ª·¼¿ô ´¿ Ю·³»®¿ Ü·®»½¬·ª¿ ¼»´ îððíò
ݱ²-»¶± éíñîíçñÝÛÛ § °¿®¿ ´±- -»¹«®±- ¼» ª·¼¿ô ´¿ Ю·ó
ç
³»®¿ Ü·®»½¬·ª¿ ¼»´ ݱ²-»¶± éçñîêéñÝÛÛò Í© ·-- λ øîððê÷æ ͱ´ª»²½§ ××æ ¿² ·²¬»¹®¿¬»¼ ®·-µ ¿°°®±¿½¸
º±® Û«®±°»¿² ·²-«®»®-ò Í·¹³¿ ²f ìñîððêò
ì
ͱ² ´¿ Ü·®»½¬·ª¿ îððîñïíñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»±
ïð
§ ¼»´ ݱ²-»¶± ¼» ë ¼» ³¿®¦± ¼» îððî °±® ´¿ ¯«» -» ³±ó ͱ²ô ®»-°»½¬·ª¿³»²¬»ô ´¿- -·¹´¿- ¼» ײ¬»®²¿¬·±²¿´ ß--±ó
¼·º·½¿ ´¿ Ü·®»½¬·ª¿ éíñîíçñÝÛÛ ¼»´ ݱ²-»¶± »² ´± ¯«» ½·¿¬·±² ±º ײ-«®¿²½» Í«°»®ª·-±®-ô ײ¬»®²¿¬·±²¿´ ß½¬«¿®·¿´
®»-°»½¬¿ ¿ ´±- ®»¯«·-·¬±- ¼»´ ³¿®¹»² ¼» -±´ª»²½·¿ ¼» ß--±½·¿¬·±² § ¼» ײ¬»®²¿¬·±²¿´ ß½½±«²¬·²¹ ͬ¿²¼¿®¼ Þ±¿®¼ò
´¿- »³°®»-¿- ¼» -»¹«®±- ¼·-¬·²¬±- ¼»´ -»¹«®± ¼» ª·¼¿ §
ïï
´¿ Ü·®»½¬·ª¿ îððîñèíñÝÛ ½±²-±´·¼¿¼¿ -±¾®» »´ -»¹«®± ͱ² ´¿- -·¹´¿- ¼» ݱ³³·¬¬»» ±º Û«®±°»¿² ײ-«®¿²½» ¿²¼
¼» ª·¼¿ò ѽ½«°¿¬·±²¿´ л²-·±²- Í«°»®ª·-±®-ò

ë ïî
Ü·®»½¬·ª¿ çèñéèñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´ ݱ²ó Í» ¬±³¿² »-¬±- ¼¿¬±- °±® -»® ´±- &´¬·³±- ¼·-°±²·¾´»-
-»¶±ô ¼» îé ¼» ±½¬«¾®» ¼» ïççèô ®»´¿¬·ª¿ ¿ ´¿ -«°»®ª·-·-² ¿ ²·ª»´ ¼»-¿¹®»¹¿¼± ¸¿-¬¿ ´¿ º»½¸¿ ø¼·½·»³¾®» îððç÷ò
¿¼·½·±²¿´ ¼» ´¿- »³°®»-¿- ¼» -»¹«®±- § ¼» ®»¿-»¹«®±- ¯«»
ïí
º±®³»² °¿®¬» ¼» ¹®«°±- ¼» -»¹«®±- ± ¼» ®»¿-»¹«®±-ò Ø¿®¬·¹¿²ô Öòßò øïçéë÷æ Ý´«-¬»®·²¹ ß´¹±®·¬¸³-ò Ò»© DZ®µò
É ·´»§ò
ê
Ü·®»½¬·ª¿ îððëñêèñÝÛ ¼»´ п®´¿³»²¬± Û«®±°»± § ¼»´
ݱ²-»¶±ô ¼» ïê ¼» ²±ª·»³¾®» ¼» îððë -±¾®» »´ ®»¿-»¹«®±ò

»²»®±ó¼·½·»³¾®» îðïï ññ ×È
ÎÛÍËÓÛÒ ÜÛÔ ÐÎMÈ×ÓÑ ßÎÌSÝËÔÑ ÜÛ ÝËßÜÛÎÒÑÍ ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ

ÔßÍ ÓÑÜÛÎÒßÍ ÓÛÜ×ÜßÍ ÜÛÔ Î×ÛÍÙÑ Ç ÍËÍ ßÐÔ×ÝßÝ×ÑÒÛÍ ßÝÌËßÎ×ßÔÛÍ

ßÒÌÑÒ×Ñ ØÛÎßÍ
Ü»°¿®¬¿³»²¬± ¼» Û½±²±³3¿ Ú·²¿²½·»®¿ § ß½¬«¿®·¿´
˲·ª»®-·¼¿¼ ݱ³°´«¬»²-» ¼» Ó¿¼®·¼

ÖÑÍW ÔË×Í Ê×ÔßÎ


Ü»°¿®¬¿³»²¬± ¼» Û½±²±³3¿ Ú·²¿²½·»®¿ § ß½¬«¿®·¿´
˲·ª»®-·¼¿¼ ݱ³°´«¬»²-» ¼» Ó¿¼®·¼

ÞÛßÌÎ×Æ ÞßÔÞ_Í
Ü»°¿®¬¿³»²¬± ¼» ß²?´·-·- Û½±²-³·½± § Ú·²¿²¦¿-
˲·ª»®-·¼¿¼ ¼» Ý¿-¬·´´¿ Ô¿ Ó¿²½¸¿

ß¾-¬®¿½¬æ

Ô±- ¿½¬«¿®·±-ô ½±³± °®±º»-·±²¿´»- ¼»¼·½¿¼±- ¿´ »-¬«ó ¬»÷ »² »´ ½¿³°± ¼» ´¿- º·²¿²¦¿-æ ³»¼·¼¿- “½±¸»®»²ó
¼·± § ¹»-¬·-² ¼» ´±- ®·»-¹±- ¿ ´±- ¯«» ¸¿½»² º®»²¬» ´¿- ¬»-’ô “¼» ¼»-ª·¿½·-²’ô “¿½±¬¿¼¿- °±® ´¿ ³»¼·¿’ô »¬½ò
½±³°¿/3¿- ¿-»¹«®¿¼±®¿-ô -·»³°®» ¸¿² »-¬¿¼± ·²¬»®»ó Û-¬¿- “³±¼»®²¿-’ ³»¼·¼¿- ¼»´ ®·»-¹± -» ¸¿² ¿°´·½¿¼±
-¿¼±- »² ´¿ ½±®®»½¬¿ ¼»º·²·½·-² § ³»¼·½·-² ¼» ¼·½¸±- ½±² 7¨·¬± ¿ ´¿ ®»-±´«½·-² ¼» ²«³»®±-±- °®±¾´»³¿-
®·»-¹±-ò Ì®¿¼·½·±²¿´³»²¬»ô ´¿- ³»¼·¼¿- ¼»´ ®·»-¹± ¿½ó º·²¿²½·»®±-ô § ½±³·»²¦¿² ¿-·³·-³± ¿ ¿°´·½¿®-» ¿ °®±ó
¬«¿®·¿´ ¸¿² -·¼± ´¿ ª¿®·¿²¦¿ ± ´¿ ¼»-ª·¿½·-² ¬3°·½¿ ¼» ¾´»³¿- ¿½¬«¿®·¿´»- ½´?-·½±- ½±³± »´ ¼»´ ½?´½«´± ¼»
´¿ -·²·»-¬®¿´·¼¿¼ô ´¿ °®±¾¿¾·´·¼¿¼ ¼» ®«·²¿ ¼» ´¿ »³ó °®·³¿-ô ¼» ®»-»®ª¿- ± »´ ¼»´ ®»¿-»¹«®± -°¬·³±ò Û´ °®±ó
°®»-¿ § ´±- ¼·º»®»²¬»- °®·²½·°·±- ¼» ½?´½«´± ¼» °®·ó °--·¬± ¼»´ °®»-»²¬» ¿®¬3½«´± »- °¿-¿® ®»ª·-¬¿ ¿ ´¿- ¼»ó
³¿-ò Û² ´±- &´¬·³±- ¼·»¦ ¿/±-ô -·² »³¾¿®¹±ô -» ¸¿² º·²·½·±²»- § °®±°·»¼¿¼»- ¼» ´¿- ³?- ·³°±®¬¿²¬»- ¼»
°®±°«»-¬± «² ¹®¿² ²&³»®± ¼» ³»¼·¼¿- ¿´¬»®²¿¬·ª¿- ¼·½¸¿- ³»¼·¼¿-ô ¿-3 ½±³± °®»-»²¬¿® ¿´¹«²¿- ®»½·»²ó
¼»´ ®·»-¹±ô °®·²½·°¿´³»²¬» ø¿«²¯«» ²± »¨½´«-·ª¿³»²ó ¬»- » ·²¬»®»-¿²¬»- ¿°´·½¿½·±²»- »² »´ ½¿³°± ¿½¬«¿®·¿´ò
ÝËÎÍÑ ÜÛ ÐÎ_ÝÌ×Ýß ßÝÌËßÎ×ßÔ ÐßÎß ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××

ÑÞÖÛÌÑ

Ô¿ ¬«¬»´¿ ¼» ´¿ °®?½¬·½¿ °®±º»-·±²¿´ ¼» ´±- ¿½¬«¿®·±- б® ±¬®¿ °¿®¬» ¿´ ¸¿¾´¿® ¼» Ú«²½·-² ß½¬«¿®·¿´ô § ²±
»- ´¿ °®·²½·°¿´ ®¿¦-² ¼» -»® ¼»´ ݱ´i´»¹· ¼•ß½¬«¿®·- ¼» ¼» Ю±º»-·-² ß½¬«¿®·¿´ô ¬®¿-°¿-¿ ´¿ °®?½¬·½¿ ¼» ´¿
Ý¿¬¿´«²§¿ § »´´± ²±- ±¾´·¹¿ ¿ »-¬¿® ¿¬»²¬±- ¿ ´±- ½¿³ó Ú«²½·-² ß½¬«¿®·¿´ ¼»´ ?³¾·¬± »¨½´«-·ª± ¼» ²«»-¬®¿
¾·±- ¯«» -» °«»¼¿² °®±¼«½·® »² ²«»-¬®± »²¬±®²± °®±ó °®±º»-·-² ¿ ±¬®¿- ¬·¬«´¿½·±²»-ò
º»-·±²¿´ °¿®¿ º¿½·´·¬¿® ¿ ²«»-¬®±- ½±´»¹·¿¼±- ´±- ³»ó
¼·±- °¿®¿ -« ¿¼¿°¬¿½·-² ¿ ´±- ³·-³±-ò Û´ °®·³»® ¿-°»½¬± »- °±-·¬·ª± °«»- ¿-·¹²¿ ¿ ´¿ Ú«²ó
½·-² ß½¬«¿®·¿´ «² ½¿³°± ¼» ¿½¬«¿½·-² ½±²½®»¬± °®±ó
Û² »-¬±- ³±³»²¬±- »´ »²¬±®²± ²¿¬«®¿´ ¼» ²«»-¬®¿ °·± § ¿¼»³?- ½±² «² »²º±¯«» ¿³°´·±ò
°®±º»-·-²ô ½«¿´ »- ´¿ ®»¹«´¿½·-² ¼» ´¿ ¿½¬·ª·¼¿¼ ¿-»¹«ó
®¿¼±®¿ô »-¬? -·»²¼± -±³»¬·¼± ¿ «²¿ ·³°±®¬¿²¬» ®»²±ó Û´ -»¹«²¼±ô ¬®¿-´¿¼¿® ´¿ »¨½´«-·ª·¼¿¼ ¼» ´±- ¿½¬«¿®·±-
ª¿½·-²ô ¯«» »- ͱ´ª»²½·¿ ××ò ¿ ´¿ Ú«²½·-² ß½¬«¿®·¿ô ´·¾»®¿´·¦¿ »´ ³»®½¿¼± °®±º»ó
-·±²¿´ò
Û´´± ²±- ±¾´·¹¿ ¿ °®±°±®½·±²¿® ¿ ²«»-¬®±- ½±´»¹·¿¼±-ô
´±- ³»¼·±- °¿®¿ º¿½·´·¬¿® ´¿ ¿¼¿°¬¿½·-² ¼» -« »¨°»®·»²ó Ü»-¼» »´ ݱ´i´»¹· °»²-¿³±- ¯«» »-¬±- ½¿³¾·±- ²±-
½·¿ °®±º»-·±²¿´ ¿ »-¬» ²«»ª± ³¿®½± ®»¹«´¿¬±®·±ô »² ´¿- ±¾´·¹¿²ô »² ³¿§±® ³»¼·¼¿ ¯«» ¸¿-¬¿ ¿¸±®¿ô ¿ ¼»³±-ó
³»¶±®»- ½±²¼·½·±²»- °±-·¾´»-ò ¬®¿® »´ ª¿´±® ¿/¿¼·¼± ¯«» ¿°±®¬¿ ²«»-¬®¿ º«²½·-² °®±ó
º»-·±²¿´ò Ç ¼·½¸± ª¿´±® ¿/¿¼·¼± »- »´ ¿¬®·¾«¬± ³?- --ó
Û-¬¿ ²«»ª¿ ®»¹«´¿½·-² ¿-»¹«®¿¼±®¿ ¬·»²» ½±³± °®·²½·ó ´·¼± ¯«» -» °«»¼» ¼»-»¿® °¿®¿ ½±²-»¹«·® »´ 7¨·¬±
°¿´ ®»º»®»²½·¿ ´»¹¿´ ´¿ Ü·®»½¬·ª¿ ¼» ͱ´ª»²½·¿ ××ô »´ ß²ó °®±º»-·±²¿´ò
¬»°®±§»½¬± ¼» Ô»§ ¼» Í«°»®ª·-·-² ¼» ´±- Í»¹«®±- Ю·ó
ª¿¼±- øßÐÔÍÍÐ÷ ¯«» -» ±½«°¿ ¼» ´¿ ¬®¿-°±-·½·-² ¼» б® ±¬®¿ °¿®¬» -· ´»»³±- ½±² ¼»¬»²·³·»²¬± ¼·½¸±-
¼·½¸¿ Ü·®»½¬·ª¿ ¿´ ¼»®»½¸± »-°¿/±´ § »´ Þ±®®¿¼±® ¼»´ ¿®¬ò éð § ¿®¬ò îêîô ²±- ¼¿³±- ½«»²¬¿ ¼» ¯«» ´±- ½±²±ó
Ю±§»½¬± ¼» λ¹´¿³»²¬± ݱ³«²·¬¿®·± ¼» ͱ´ª»²½·¿ ××ò ½·³·»²¬±- ½±®®»-°±²¼·»²¬»- ¿ ´¿ ¬·¬«´¿½·-² ¿½¬«¿®·¿´
-±² ´±- ¯«» °®±°±®½·±²¿² ´¿- ³»¶±®»- º¿½«´¬¿¼»- °¿®¿
ͱ´ª»²½·¿ ×× ·²½·¼» ¼·®»½¬¿³»²¬» »² ²«»-¬®¿ ¿½¬·ª·ó »´ ¼»-»³°»/± ¼» ´¿ Ú«²½·-² ß½¬«¿®·¿´ò Ò± ¸¿§ ±¬®¿
¼¿¼ °®±º»-·±²¿´ ¼» ¿½¬«¿®·±-ô °®·²½·°¿´³»²¬» »² ¼±- ¬·¬«´¿½·-² ³»¶±® °±-·½·±²¿¼¿ ¯«» ´¿ ²«»-¬®¿ò
-»²¬·¼±-æ
Û-¬» ²«»ª± »²¬±®²± ²±- ±¾´·¹¿ ¿ º¿½·´·¬¿® ¿ ²«»-¬®±-
б® «²¿ °¿®¬» »´ ¿®¬ò éð ¼»´ ßÐÔÍÍÐ ·²¼·½¿ ½±² ½·»®ó ½±´»¹·¿¼±- ½±²¬»²·¼±- ¿¼»½«¿¼±- °¿®¿ ¯«» °«»¼¿²
¬± ²·ª»´ ¼» ¼»¬¿´´» ¯«7 ¸¿§ ¯«» »²¬»²¼»® °±® Ú«²ó ¿°±®¬¿® »´ ª¿´±® ¿/¿¼·¼± ¯«» ²±- °»®³·¬¿®? ±¾¬»²»®
½·-² ß½¬«¿®·¿´ò ¼»´ ³»®½¿¼± »´ ®»½±²±½·³·»²¬± ¯«» ¼»-»¿³±- °¿®¿
²«»-¬®¿ °®±º»-·-²ò Û-¬» »- °«»- »´ ±¾¶»¬± ¼»´ °®»ó
б® ±¬®¿ »´ ¿®¬ò îêî ¼»´ Þ±®®¿¼±® ¼»´ Ю±§»½¬± ¼» -»²¬» ½«®-±æ “Ý«®-± ¼» °®?½¬·½¿ ¿½¬«¿®·¿´ °¿®¿ ͱ´ó
λ¹´¿³»²¬± ݱ³«²·¬¿®·± ͱ´ª»²½·¿ ××ò ª»²½·¿ ××’ò

»²»®±ó¼·½·»³¾®» îðïï ññ È×
ÝËÎÍÑ ÜÛ ÐÎ_ÝÌ×Ýß ßÝÌËßÎ×ßÔ ÐßÎß ÍÑÔÊÛÒÝ×ß ××

ÐÔßÒÌÛßÓ×ÛÒÌÑ ÜÛÔ ÝËÎÍÑ

Û´ ¿´½¿²½» § ½±³°´»¶·¼¿¼ ¼» ´±- ½¿³¾·±- ·²¬®±¼«½·¼±- Û´ ®»¹·-¬®± ¼» ¿-·-¬»²½·¿ °»®³·¬·®? «²¿ ¿½®»¼·¬¿½·-²
°±® ͱ´ª»²½·¿ ×× -» ¼»-¿®®±´´¿² ¿ ´± ´¿®¹± ¼» îð -»-·±ó ¿¼»½«¿¼¿ °¿®¿ »´ ®»½±²±½·³·»²¬± § ¿½®»¼·¬¿½·-² ¼»´
²»- ¼» ¬®»- ¸±®¿- ½¿¼¿ «²¿ò ˲ ¬±¬¿´ ¼» ê𠸱®¿-ô ¼·-ó Ü·°´±³¿ ¼» ß°®±ª»½¸¿³·»²¬±ò
¬®·¾«·¼¿- ¿ ´± ´¿®¹± ¼» ¿´¹± ³?- ¼» ¼±- ³»-»-ò
ß´ º·²¿´ ¼»´ ½«®-±ô ´±- ¿´«³²±- ¯«» -»¿² ³·»³¾®±- ¼»
Û´ ½«®-± ¬®¿¬¿ ¬±¼±- ¿¯«»´´±- »´»³»²¬±- ¯«» -» ²»ó ²«»-¬®± ݱ´i´»¹·ô ¬»²¼®?² ´¿ °±-·¾·´·¼¿¼ ¿¼·½·±²¿´ ¼»
½»-·¬¿² °¿®¿ ¿¾±®¼¿® ½±² 7¨·¬± ´±- ½¿³¾·±- ²»½»-¿ó -±³»¬»®-» ª±´«²¬¿®·¿³»²¬» ¿ «²¿- °®«»¾¿- ¼» ¿-·³·ó
®·±- »² ´¿ ¿¼¿°¬¿½·-² ¿ ͱ´ª»²½·¿ ××æ Ê¿´±®¿½·-² ¼» ´¿½·-²ô ¿ º·² ¼» ±¾¬»²»® »´ ¼·°´±³¿ ¼» »¨½»´»²½·¿ô
°®±ª·-·±²»- ¬7½²·½¿- § ¿¶«-¬»- ¿ ´¿ ²«»ª¿ ²±®³¿¬·ª¿ Ü·°´±³¿ ¼» ݱ²±½·³·»²¬± ߪ¿²¦¿¼±ò
½±²¬¿¾´»å ª¿´±®¿½·-² ¼» ¿½¬·ª±-å -«-½®·°½·-² § ½«¿²ó
¬·º·½¿½·-² ¼»´ ®·»-¹±å ®»¿-»¹«®± § ´±- °·´¿®»- ½«¿²¬·ó Û-°»®¿³±- ¯«» »´ ½«®-±- °»®³·¬¿ ¿ ³«½¸±- °®±º»-·±ó
¬¿¬·ª±ô ½«¿´·¬¿¬·ª± » ·²º±®³¿½·-² ¿ ´±- ³»®½¿¼±- ¼» ²¿´»- ±¾¬»²»® «² ½±²±½·³·»²¬± ¹´±¾¿´ § °®?½¬·½± ¼»
ͱ´ª»²½·¿ ××ò Í·² ±´ª·¼¿®æ ß«¼·¬±®3¿ ײ¬»®²¿ô ݱ²¬®±´ ͱ´ª»²½·¿ ××ò
ײ¬»®²±ô Ù»-¬·-² ¼» η»-¹±- § Ú«²½·-² ß½¬«¿®·¿´ò
п®¿ ¿³°´·¿® ·²º±®³¿½·-² -» °«»¼» ¿½«¼·® ¿´ ݱ´»¹·±
̱¼±- ´±- ¬»³¿- -»®?² ¼»-¿®®±´´¿¼±- °±® »¨°»®¬±- ± ¾·»² ¿ -« © »¾æ © © © ò¿½¬«¿®·-ò±®¹ò
°®±º»-·±²¿´»- »² ½¿¼¿ «²¿ ¼» ´¿- ³¿¬»®·¿- °±® ´± ¯«»
´¿ °®?½¬·½¿ § »´ »²º±¯«» »³°®»-¿®·¿´ -»®? «² ®»º»®»²¬»
»² ¬±¼¿- ´¿- -»-·±²»-ò

You might also like