Pla de Foment Lector

IES PARE ARQUÉS

Per al curs 2014-2015

En aquest document s’establixen les estratègies de foment de la lectura que

es duran a terme al centre d’acord amb l’orde 44/2011, de 7 de juny, de la
Conselleria d’Educació, per la qual es regulen els plans per al foment de la
lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana.
1. Introducció

1.1. Justificació del pla

1.2. Quin concepte de lectura tenim?

1.3. Fomentar la lectura i l’escriptura

2. Punt de partida: diagnòstic de la situació

2.1. L'alumnat

2.2. El professorat

2.3. Les famílies

2.4.Què està fent-se al centre?

3. Objectius

3.1. Generals

3.2. Concrets

4. Planificació i propostes

5. Recursos materials i humans

5.1. Biblioteques de centre i d’aula

5.2. Col·laboració amb l’entorn

6. Temporalització avaluació de resultats

7. Annexes

Annex 1. El foment de la lectura Departament per Departament

Annex 2. Estratègies didàctiques de millora de la comprensió lectora

Annex 3. Fitxa d’avaluació d’activitat de foment lector

1. Introducció
1.1.Justificació del pla

Aquest pla per al foment de la lectura s’ha redactat d’acord amb

l’orde 44/2011, de 7 de junt, de la Conselleria d’Educació, per la qual es
regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la
Comunitat Valenciana.

A l’actual panorama educatiu europeu, com recullen les lleis estatals i

autonòmiques que regulen la nostra activitat docent i educativa, es treballa
amb competències bàsiques. Si bé la lectura juga un paper principal en la
competència de comunicació lingüística, està present també en totes les
altres, doncs la lectura és una eina per a adquirir qualsevol tipus de
coneixement.

El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el

currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana,
disposa en l’article 5, que els centres hauran de garantir en la pràctica
docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos
de l’etapa. I en el Decret 102/2008, d’11 de juliol, pel qual s’establix el
currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, indica com un principi
general, en l’article 3.5, que les estratègies per a l’adquisició de l’hàbit de
lectura i la capacitat d’expressar-se correctament, l’adquisició de valors, així
com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran
integrades en el currículum.

Per aquests imperatius legals, però especialment pel concepte de

lectura que tenim al centre i per les funcions que li atribuïm a aquesta, el
present pla de foment lector de centre intentarà establir i coordinar totes
aquelles activitats que en el nostre establiment tinguen per finalitat millorar
el nivell de comprensió lectora dels alumnes, contribuir al desenvolupament
dels seus hàbits lectors i despertar, sempre que siga possible, el cuquet del
plaer per llegir.

1.2. Quin concepte de lectura tenim?

Aquesta és la definició de lectura que apareix a l’orde 44/2011:

La lectura és un dels principals instruments d’aprenentatge. Una bona

comprensió lectora constituïx un factor clau per a conduir l’alumnat a l’èxit
escolar; per això, la importància que la lectura es trobe present en totes les
àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum al llarg de les diferents
etapes educatives. En aquest sentit, els centres educatius juguen un paper
essencial en el foment d’actituds positives entorn de la lectura i la seua
capacitació i són, a més, institucions determinants que poden vertebrar
projectes globals de lectura a través de l’elaboració d’un pla adaptat i
sistemàtic d’actuacions.
 Aquest text legal i les proves nacionals i internacionals que avaluen la
competència lectora de l’alumnat, com la famosa PISA, coincideixen en
aquesta definició pragmàtica, però real, de la lectura, com un objecte i
ferramenta d’aprenentatge per a desenvolupar les competències bàsiques i
assimilar el coneixement de les diverses matèries del currículum.

Però la lectura també és “altra cosa”. Per a Fuster 1:

Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la

lectura sinó el succedani honorable d’un estupefaent, llegir és tot el
contrari d’embriagar-se o d’ensopir-se. Es llegeix per comprendre’s un
mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I
fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és
també passat “nostre”, passat d’”avui”. Acudim a l’obra literària a la
recerca de noves i millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al
món que ens envolta, respecte al món de què som part.

La lectura també és totes aquestes coses, i moltes més, per això no

podem privar els i les nostres alumnes, que pot ser quan acaben la
secundària no tornen mai al sistema educatiu, d’apreciar i entendre la
lectura com a eina per a l’aprenentatge, però també com a font de plaer i
diversió.

1.3. Fomentar la lectura i l’escriptura

Des del centre ens hem de comprometre a fomentar la lectura per les
raons que es desprenen dels apartats anteriors, tant per imperatiu legal
com pel concepte de lectura que tenim, que fa que siga desitjable per al
nostre alumnat adquirir un bon nivell de comprensió lectora a més del gust
per llegir.

Així, s’ha de fomentar la lectura des de totes les àrees per a millorar
el rendiment acadèmic i per a què els/les alumnes, quan acaben
l’escolarització, siguen lectors/-ores competents. I com a lectors/-ores
competents entenem:

1. Llegir amb diferents propòsits: informar-se, aprendre, gaudir, participar en

la vida social...
2. Utilitzar els coneixements previs per a donar sentit a allò llegit.
3. Utilitzar el context per a, per exemple, esbrinar el significat de les
paraules.
4. Ser capaç de fer-se preguntes sobre allò que llig.
5. Anticipar-se, elaborant hipòtesis, sobre el tipus de text, el
desenvolupament argumental, la intenció de l’autor/-a, el desenllaç...
6. Ser capaç de revisar les seues hipòtesis sobre el sentit del text i de
reajustar la seua interpretació.

Joan Fuster, “Lectura” Diccionari per a ociosos. Barcelona: Edicions 62,

1964.
7. Fer inferències contínuament durant la lectura.
8. Poder distingir què és allò important.
9. Rellegir i recapitular sovint.
10. Identificar les claus que permeten la comprensió del text tals com
paraules que es repeteixen, connectors textuals...

Pel que fa al foment de l’escriptura, a l’igual que al foment de la

lectura digital seria convenient anar introduint-les a poc a poc, quan el Pla
estiga més consolidat i comence a donar fruits, perquè no es pot fer tot
d’una.

2. Punt de partida: diagnòstic de la situació

Si bé l’orde 44/2011 estableix els continguts i objectius del Pla de
Foment Lector, aquest ha de respondre particularment a la realitat i
necessitats de cada centre. Per això, el següent estudi d’anàlisi de la
situació ajudarà a esclarir quin tipus d’activitats de foment lector són
viables i pertinents, partint sempre de les que ja es duen a terme.

2.1. L'alumnat

Per a saber en quin punt es troba l'alumnat pel que fa a nivell de

comprensió lectora, hàbits i interessos lectors, comptem amb les enquestes
del propi alumnat i amb la percepció del professorat sobre el nivell general
en comprensió lectora.

Comprensió lectora

Percepció del professorat2 del nivell de comprensió lectora de l'alumnat:

2
Del total de professorat, respongueren i entregaren l’enquesta vint.
 Si bé es tracta sempre d’una aproximació general a la realitat perquè
els grups són heterogenis i hi ha fins i tot algun professor que ha comentat
aquest aspecte en l’enquesta, el resultat és que el nivell de comprensió
lectora de l' alumnat és com a mínim és millorable, especialment en l’etapa
de secundària.

En les gràfiques3 següents es mostra el que pensa l' alumnat sobre les
seues capacitats lectores:

IMAGINE FÀCILMENT LES SITUACIONS QUE LLISC :

En esta gràfica es pot veure com la capacitat de l' alumnat d’imaginar

les situacions en què lligen evoluciona amb el temps. Hi ha una progressió
en esta capacitat i a mesura que es puja de curs, hi ha un canvi de ni sí ni
no a sí. Així que podem extraure dues conclusions principals, la primera, que
la lectura és una capacitat que va millorant amb el temps i per això s’ha de
treballar dia a dia. La segona, que malgrat ser minoria, hi ha alumnes que
declaren tindre dificultats per a desenvolupar aquesta capacitat, seria
interessant detectar aquests casos i intentar pensar alguna estratègia
d’ajuda a aquest alumnat. Si bé, és molt important atenuar eixes dificultats
al primer cicle d’ESO, encara pot ser-ho més als casos de Batxillerat.
3
Les dades de 2n de l' ESO no són fiable 100% perquè les enquestes es passaren
quan alguns alumnes del centre estaven a Com Sona l’ESO, i de 2n és del curs on
més alumnes faltaven.
TINC DIFICULTATS AMB LA LECTURA

En aquest cas, en ser preguntats de manera general sobre si tenen

dificultat amb la lectura, la resposta majoritària és que no tenen dificultats
amb la lectura. Malgrat esta confiança de l'alumnat en la seua capacitat
lectora, trobem que la resposta ambígua de ni sí ni no, mostra, potser, que
aquest alumnat sap que no tenen problemes amb la lectura però tal volta
creuen que podrien millorar alguns aspectes de la seua competència
lectora.

TINC FACILITAT PER A CONCENTRAR-ME LLEGINT:

 Pel que fa a la percepció que té l'alumnat del seu nivell de
concentració a l’hora d’abordar la lectura, la diferència entre els/les que
declaren que tenen facilitat per a concentrar-se i els/les que dubten entre sí
o no és molt estreta. També trobem que són prou els alumnes que admeten
tindre dificultats a l’hora de concentrar-se, cas especialment preocupant en
4t d' ESO i tota l’etapa de Batxillerat. Pot ser, es podria contemplar la idea
de tractar el tema de la concentració, tant a l’hora de llegir o d’estudiar, en
alguna sessió de tutoria o amb una xerrada de l’orientadora sobre tècniques
de concentració, especialment als cursos superiors.

LLIG AMB RAPIDESA

Dels quatre paràmetres contemplats en aquests gràfics, pot ser el de

la rapidesa lectora siga el més ambigu. En quatre dels cursos, la resposta
ambígua de ni sí ni no supera al sí, i continua havent sempre eixe xicotet
nombre d’alumnat que declaren tindre dificultats amb la lectura, en aquest
cas, el fet de considerar que tenen una rapidesa lectora per baix del que
ells/elles creuen que seria desitjable.

Hàbits lectors
Quan lliges, gaudixes o consideres la lectura una activitat avorrida?

M’agrada sentir-me M’agrada comentar la

identificat amb algun lectura amb altres
personatge persones
 En aquestes tres gràfiques es poden veure algunes actituds generals
del nostre alumnat cap a la lectura. Són pocs els que afirmen gaudir o
avorrir-se amb la lectura i molts els que atribueixen el gaudi o l’avorriment
depenent del llibre que lligen. Quants més tipus de lectura posem a l’abast
de l'alumna obrim el ventall de possibilitats, més probabilitats de què amb
algun d’ells gaudisquen.

Pel que fa a les altres ues gràfiques, se'n dedueix que a mesura que
passen els cursos i l’alumnat creix, agraïx més el fet de poder identificar-se
amb algun dels personatges del text que té entre mans. Respecte a
comentar la lectura amb altres, si bé a una gran majoria li té igual i altres sí
ho veuen com una cosa positiva, cal ressenyar que també hi ha un alt
percentatge d’alumnat que prefereix no comentar la lectura amb terceres
persones. Comentar les lectures a l’aula pot ser una cosa molt positiva,
l'alumnat intercanvien idees i opinions, però també s’ha de respectar el
silenci de l’alumne, doncs el fet lector també és un fet íntim.

El curs anterior, vas llegir algun llibre per pròpia iniciativa o sols vas llegir
els de lectura obligatòria indicats pel professorat?

1º ESO 2ºESO 3ºESO 4ºESO 1º Bat. 2º Bat.

Iniciativa 70% 53% 37% 46% 58% 65%
pròpia
Sols 30% 47% 63% 54% 42% 35%
lectura
obligatòria

Com es pot veure al gràfic, llevat del segon cicle de l' ESO, en tots els
cursos, amb més o menys distància, hi ha més lectura per iniciativa pròpia
que tan sols l’obligada. Si bé és una dada positiva, s’hauria d’intentar trobar
la manera d’esbrinar perquè eixe canvi al segon cicle d’ESO i també de
saber el tipus i quantitat de la lectura per iniciativa pròpia.

Lliges periòdics o revistes habitualment?

1º ESO 2ºESO 3ºESO 4ºESO 1º Bat. 2º Bat.

SÍ 30% 19% 33% 36% 43% 53%
No 53% 62% 39% 58% 52% 44%
De 10% 25%
vegades

La lectura de la premsa és una eina fonamental per a desenvolupar la

competència bàsica social i ciutadana. Llegir premsa i estar assabentat/-ada
del que ocorre al nostre voltant, bé siga local, nacional o internacional, és
fonamental per a crear ciutadans crítics. Per aquest motiu s’ha introduït
aquesta qüestió en l’enquesta a l'alumnat. Si bé, tan sols es tracta d’un punt
de partida. Quan el Pla estiga consolidat i comence a donar fruits, seria
interessant analitzar més en profunditat els hàbits lectors de l'alumnat pel
que fa a la lectura de la premsa i poder prendre mesures a partir de les
necessitats del nostre alumnat. L’evidència que mostra la resposta dels
alumnes és que l’hàbit de llegir premsa augmenta amb el temps. Encara
que no està contemplat en aquesta resposta per no allargar-nos més, els
xics lligen més premsa que les xiques, i pel que fa al tipus de premsa, molts
dels xics afirmaven llegir premsa esportiva, i les xiques, revistes.

Interessos lectors

Per temptejar una miqueta quins són els tipus de lectures que
agraden al nostres alumnat, se’ls ha preguntat sobre els seus
escriptors/-ores i llibres preferits i pels gèneres que més els agraden.

Es va demanar a l'alumnat que ordenaren de l’1 al 9 quins gèneres

els agradaven de menys a més, sent 1 el que menys i 9 el que més. Per a no
allargar-nos més del necessari en aquest estudi, sols anem a posar els tres
gèneres que agraden més en cada curs i els tres que agraden menys.

Novel·la Novel·la Còmics Clàssic Llibre Teatre Llibre Poesia Biografia

juvenil adults literari ciència-t de
ecno. història
1r
ESO OK OK OK NO X X

2n
ESO OK OK NO NO OK X

3r
ESO OK OK NO OK X X

4t
ESO OK OK OK NO X X

1r
BAT OK OK OK NO X X

2n
BAT OK OK OK OK X X X
 Segons la taula, els còmics, la novel·la juvenil i la d’adults són els
tipus de llibres preferits per l' alumnat, i les biografies, la poesia, els clàssics
i el teatre el gèneres que menys agraden. La novel·la juvenil agrada a una
ampla majoria, però potser siga perquè és la literatura amb què més
contacte tenen degut als llibres de lectura obligatòria de les assignatures de
llengua. Ja que han declarat tindre interès pels còmics i la novel·la d’adults,
seria interessant aconsellar-los i mostrar-los tot el ventall de possibilitats
que ofereixen aquests dos tipus de llibres.

Pel que fa als llibres que detesten, per dir-ho d’alguna manera, pot ser
la biografia és un gènere molt especial per a què comencen a apreciar-lo a
l’institut i seria millor iniciar-los amb els perfils periodístics. Però pel que fa
al teatre, els clàssics i la poesia, sí que es podria contemplar la possibilitat
d’apropar-los a l’alumnat. Són gèneres que d’entrada no tenen bona
reputació, però almenys que els tasten i que alguns d’ells sàpiguen
apreciar-los algun dia. No podem tindre alumnat que isca al món després
d’acabar 4t d’ESO sense haver obert mai un llibre de poesia o de teatre.

Entre els llibres i autors/-ores que nomenen, abunden els títols i

autors/-ores dels llibres de novel·la juvenil que se’ls fa llegir a l’assignatura
de castellà, en menys quantitat els de valencià, especialment a la
secundària. També destaquen en nombre títols de best-sellers, tant juvenils,
com els de Federico Moccia o J.K. Rowling, com els de per al públic en
general, com Los juegos del hambre . També es nota que al Batxillerat es
produeix un xicotet salt quant a la maduresa lectora i l' alumnat comença a
triar com a llibres preferits els recomanats a l’assignatura d’Ètica de 4t i de
Filosofia, com poden ser El guardián entre el centeno, El señor de las
moscas o El retrato de Dorian Grey.

2.2. El professorat

Un pla de foment lector no s’entén sense una implicació real del

professorat. Però això implica també fer propostes realistes en les que se
sap que es va a participar i que són factibles de dur endavant.

Existeixen diversos motius que dificulten la implicació del professorat

en un projecte com aquest. En els últims anys les condicions de treball del
professorat han anat empitjorant, la qual cosa ha comportat un sentiment
de desànim generalitzat que desincentiva qualsevol esforç extra com el que
requereixen el processos d’innovació. A més, la resistència al canvi és una
realitat, per això sols aconseguirem els canvis que ens proposem poc a poc,
amb temps i treball.

Malgrat aquestes circumstàncies, el centre compta amb un

professorat que s’implica i molt en la vida del centre, treballen el foment de
la lectura des de les seues assignatures o recomanant lectures a l'alumnat a
títol individual. En aquest apartat exposarem els resultats de l’enquesta
referits a la implicació en activitats del Pla, i en el de Planificació i propostes,
les propostes que resultaren de l’enquesta i aquelles que els caps de
departament que volgueren i respongueren al mail, proposaren. Per últim, a
l’Annex 1 es recullen les activitats del foment lector, o tot simplement, de
lectura, que es duen a terme a cada departament, per a saber tots com
treballen els nostres companys i companyes, i poder així plantejar-se, a
llarg termini, una acció conjunta i vertebrada a nivell de centre.

A la pregunta de si es participaria activament en una activitat

relacionada amb la lectura per al públic en general que es realitzara a l’IES,
el 70% respongué que sí, del 30% restant, 10% no respongueren, altre 10%
va dir que no participaria, i l’últim 10% va matisar que participaria però no
activament, o almenys, no del tot. Els horaris que convindrien serien: 50%
de vesprada (en algunes respostes apareixien dies i hores concretes), 10%
de matí o en horari lectiu, 10% depenent de l’horari de cada curs o d’altres
motius, i 10% estarien disponibles en qualsevol horari, el que millor
s’adaptara a les necessitats de les assignatures i del centre. Un 20% no
respongué.

Pel que fa a si el professorat es considera lectors i lectores actius/ives,

en el 85% dels casos la resposta fou afirmativa, i en el 15% negativa. I a la
pregunta de si es duia a terme alguna proposta d’animació lectora, en el
45% dels casos sí, i en el 55% dels restants, no.

2.3. Les famílies

En aquest primer Pla Lector no s’ha pogut passar una enquesta a les
famílies o fer una reunió amb l’AMPA per veure de quina manera els
agradaria o els seria possible implicar-se com estava previst. Però d’una de
les preguntes de l’enquesta passada als alumnes, es pot extreure informació
relacionada amb els hàbits lectors a casa:

A casa… 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r Bat. 2n Bat.

Et compren 53% 72% 57% 36% 37% 58%
llibres
Es parla de 20% 19% 31% 19% 31% 41%
llibres
Et 30% 31% 33% 22% 39% 53%
recomanen
llibres
S’interesse 39% 44% 37% 51% 33% 48%
n pel que
lliges
Cap de les 21% 6% 12% 22% 22% 20%
anteriors

Com es pot comprovar, de manera general, a casa es compren llibres

i també hi ha prou d’interés per les lectures que fan els i les adolescents.
Després en alguns casos, es recomanen llibres, si bé, dins d’aquestes
actituds positives per part de les famílies, sembla que a casa no es parla
molt de llibres. Per últim, encara que no excessivament elevats, hi ha
tanmateix un cert nombre de llars en les quals ni es parla de llibres, ni se’n
recomanen, ni se’n compren ni s’interessa pel que lligen els fills o filles.
Malgrat no tractar-se de percentatges elevats, seria interessant contemplar
la possibilitat de trobar alguna manera per invertir aquesta tendència en la
mesura del possible, sense perdre de vista que tampoc un Pla Lector és un
súperheroi que puga lluitar contra la realitat socioeconòmica de les famílies
ni modificar conductes fortament arrelades o introduir hàbits nous al si de la
unió familiar.

2.4. Què està fent-se al centre?

És evident que al centre ja es fan activitats de foment de la lectura,

sobretot si considerem que tota lectura que es fa a l’aula és foment de la
lectura. Però hi ha una realitat que afecta tant al professorat com a mares i
pares, i és que sembla que quan l' alumnat passa de 6é de primària a 1r
d’ESO, tot el que s’havia de fer en matèria de foment de la lectura ja està
fet. S’acabaren les visites a la biblioteca municipal i el sistema de carnet
lector o aquells murals a les portes de l’aula del col·legi en el que pintaves
un quadret roig, taronja o verd segons t’havia agradat o no el llibre.

Està clar que els homenets i donetes de 12 anys que acollim al centre
ja són majors per a pintar quadrets o escoltar les històries del Pirata, però
no són tan majors com per a què es descuide per complet el foment del seu
hàbit lector. El mateix alumnat, especialment a la secundària noten el canvi,
i responen així a:

Creus que en primària es dóna més importància a fomentar la lectura que

en la secundària?

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r Bat. 2n Bat.

Sí 66% 70% 69% 65% 53% 58%
No 34% 30% 31% 35% 47% 42%

Són una ampla majoria els qui creuen que a la secundària es descuida
el foment de la lectura. La capacitat lectora no és una capacitat natural,
s’aprén, i en 12 anys l’hàbit lector no s’ha acabat de formar, de fet, s’està
sempre formant; per això, des d’aquest Pla, es proposa començar a treballar
per a donar solució a aquesta situació.

Activitats i actuacions que fem en relació al foment de la lectura

- Treballs de recerca.

- Mercadet d’intercanvi de llibres de segona mà deixats per l’alumnat, les

famílies i el professorat, en el dia d’activitats de final de trimestre.

- Confecció de vocabularis.
- Alguns departaments tenen elaborades per cicles llistes d’obres de lectura
obligada i/o voluntària per part de l’alumnat per a cada curs escolar i
fomentar així la lectura d’aquestes bé siga durant el curs o als períodes de
vacances. Pel que fa a les lectures voluntàries, alguns professors en porten
el seguiment.

- En alguna assignatura es participa en concursos i activitats que impliquen

la lectura de novel·les.

- Hi ha professorat que, aprofitant la concessió d’algun premi literari

important, proposen a l’alumnat la confecció de murals sobre els
guardonats.

- Lectura col·lectiva d’un llibre per trimestre en cadascuna de les classes, bé

a les hores d’atenció educativa i/o aleatòriament en una sessió setmanal.

- Elaborem unitats didàctiques per a treballar diferents temes transversals al

llarg del curs escolar i incloem sempre algunes lectures relacionades amb el
tema, com ara: el 9 d’octubre, el Dia de la Pau, el Dia de l’Arbre, el Dia de la
Dona, etc.

- Programem sempre una o dues visites a representacions teatrals.

- Recitals de poesia.

- Participem en el concurs de narrativa infantil i juvenil Sambori, d’Escola

Valenciana, i en aquells que són convocats per la regidoria d’Educació de
l’Ajuntament de la nostra ciutat.

- En totes les reunions de tutoria de començament de curs, el professorat

ressalta la importància que té llegir per a l’aprenentatge de l’alumnat i
incideix en el fet que els xiquets i les xiquetes que lligen normalment tenen
millors notes.

3. Objectius
Tant els objectius que es proposen en aquest document com també
les propostes han d’acomplir una sèrie de requisits. Com s’ha nomenat en
algun punt dels anteriors, els objectius han de ser realistes, s’ha de partir de
la situació real del centre, analitzada i desglossada més amunt, i plantejar
accions factibles. També s’ha de tindre en compte que tenim alumnat entre
12 i 18 anys i que en relació a l’edat, els alumnes necessiten unes mesures
o altres; a més, en la mesura del possible, seria convenient tindre en
compte que també hi ha distints nivells acadèmics dins un mateix grup. A
més, el Pla de Foment Lector no està destinat sols al centre, està destinat a
la comunitat educativa al complet, el que significa que tant pares i mares
com professors i professores són promotors i promotores, però també
actors/-ores i destinataris/àries de les diferents propostes. Per últim,
aquelles propostes i objectius que siguen fruit de consens o d’un ampli
acord tindran més probabilitat d’èxit.
 Pel que fa a les competències bàsiques, el Pla de Foment Lector
contribuirà especialment a l’adquisició o desenvolupament de la
competència en comunicació lingüística, el tractament de la informació i la
competència digital, la competència cultural i artística i la d’aprendre a
aprendre.

3.1. Generals

Els objectius generals que s’haurien de promoure són els dictats per l’orde
44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat
Valenciana, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en
els centres de la Comunitat Valenciana:

1. Fomentar en l’alumnat l’interès per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.

2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i

mòduls del currículum.

3. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

4. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de

la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de
foment de la lectura.

5. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant

en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

6. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del

tractament de la informació.

7. Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i

adequar-les als objectius i actuacions arreplegats en el pla.

8. Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de

suport a la lectura.

9. Contribuir al desenrotllament de la competència lingüística en l’alumnat.

3.2 Concrets

Com a objectius concrets proposats per alguns del professors del

centre, estaria el de trobar la manera de motivar l’alumnat per a què
s’adone de la importància de la lectura com a ferramenta indispensable per
l’aprenentatge i per al seu desenvolupament com a ciutadans/-anes. La
posada en marxa de les biblioteques d’aula i del servei de prèstec. Establir
contacte amb la Biblioteca Municipal per poder treballar amb elles, amb els
avantatges que representa a nivell de recursos materials i humans.
Respecte de la implicación de tot el professorat amb el Pla de Lectura: tots
els Departaments especificaran en les seues programacions els
compromisos que assumisquen respecte d'aquest tema. S' entén que estos
no deuen ser els mateixos des de les distintes matèries, però és fonamental
que tot el professorat s' implique en el desenvolupament de la competència
lectora de l 'alumnat.

4. Propostes
De les propostes plantejades a l’enquesta de professorat, aquests són
els resultats:

Propostes interessants a Propostes en les que estaries

incloure en el Pla
Club de lectura 70%
Concurs literari 60%
Entrevista a un/-a escriptor/-a
55%
Revista de centre 55%
Intercanvi de llibres 50%
Lectura col·lectiva d’un llibre
25%
Gimcana literària 15%
Contacontes per a adults
15%
disposat a participar
Club de lectura 60%
Intercanvi de llibres 60%
Revista de centre 55%
Entrevista a un/-a escriptor/-a
55%
Lectura col·lectiva d’un llibre
35%
Concurs literari 35%
Gimcana literària 20%
Contacontes per a adults 15%

Les següents propostes estan extretes tant del Pla de Foment a la Lectura
que havia començat a modificar-se en les CoCoPe com de les propostes
concretes que han fet alguns caps de departament:

- Plantejar de manera sistemàtica, habitual i generalitzada la formació del

professorat en relació als temes del foment de la lectura.

- Visitar amb l' alumnat, almenys una vegada a l’any, la biblioteca de centre
(si es manté aquesta, si no, en el seu defecte, les d’aula) i explicar les
normes d’ús i d'organització).

- Xerrada informativa a càrrec d’alguna de les bibliotecàries de la Biblioteca

Municipal explicant les activitats que proposen i les normes d’ús i de prèstec
de la Biblioteca.

- Fer activitats conjuntament amb la Biblioteca Municipal.

- Unificar actuacions i activitats, de manera que aquelles que es consideren

molt interessants i positives, es feren en totes i cadascuna de les aules i
àrees del centre.
- Que el professorat i alumnat compartisquen alguna lectura i que diferents
profes voluntaris o voluntàries acudisquen a les classes on el llibre es
comenta.

- Celebrar un dia anual del llibre (Sant Jordi, Dia de la Literatura Infantil i
Juvenil) on l’alumnat poguera regalar al centre llibres per a l’ús col·lectiu a
la biblioteca.

- Fer activitats d’introducció a l’ús del llibre digital i les noves tecnologies
envers de la lectura.

- Col·laboració més estreta amb l’AMPA del centre per implicar els pares i
mares en la participació d’activitats de centre destinades a la lectura.

- Fomentar que els pares i mares també lligen llibres recomanats a

l'alumnat, per poder comentar-los i valorar-los.

- Seria convenient no proposar un únic llibre de lectura per a tot l' alumnat
perquè la possibilitat d’elecció per part del lector/-a ja crea una actitud
d’empatia envers el llibre.

- Que cada alumne esculla lliurement un llibre, o escollir entre una llista
confeccionada prèviament pel professorat en la qual s’haja inclòs diversitat
de temàtiques amb la finalitat de donar cabuda a les diferents preferències,
i el done a conèixer al professorat i a la resta de la classe. Quan el llija pot
realitzar un breu comentari/resum del mateix i presentar-lo de manera oral a
la resta de companys/-nyes i a la classe. (Recordem a l' alumnat que
existeixen les biblioteques i que hi poden acudir per escollir el llibre; el
professorat també pot acudir prèviament per a veure els fons bibliogràfics
de què en disposa i utilitzar-los).

- El professorat proposa un únic llibre per a lectura col·lectiva en veu alta i

se’n dedica un temps en classe. És convenient elegir un títol suficientment
impactant per atreure l’atenció i pensat en funció de les particularitats del
grup.

- Seleccionar fragments de llibres i contes breus i tenir-los per a les hores de

guàrdia i començar o acabar eixes hores llegint coses de distint nivell. No
tota l'hora de lectura, només uns minuts.

- Crear biblioteques d’aula, amb una recopilació dels millors llibres de la

biblioteca de centre.

- Organitzar un servei de prèstec a l’alumnat.

 Comprar llibres actuals i interessants que hi haja al mercat editorial.

5. Recursos materials i humans
5.1. Biblioteques de centre i d’aula

Si bé som conscients del paper vertebrador que podria tindre la

biblioteca de centre per al Pla de Foment Lector, a l’IES no es disposa de
recursos suficients, ni està en la cultura de centre, gestionar la biblioteca
com una peça central de la vida diària educativa. Així que s’ha pensat que
la solució més eficient, amb el fi d’aprofitar els recursos de què es diposa,
és de distribuir els fons per les diferents aules temàtiques i constituir així les
biblioteques d’aula. Aquesta decisió ja s’ha dut a terme en algun
departament, com el de castellà, i està donant bons resultats.

Amb tot açò, des del Pla de Foment Lector també es proposa
començar a elaborar un registre d’usuaris per a saber el nombre d’alumnat
que fa ús dels fons bibliogràfics i amb quina freqüència. I amb la implantació
de les biblioteques d’aula, aquest registre podria fer-se de manera més àgil
en cadascuna de les aules de les quals disposen de biblioteca.

5.2. Col·laboració amb l’entorn

L’IES té diverses maneres de participació i col·laboració amb l’entorn,

com participar en l’oferta cultural i educativa que programa l’Ajuntament,
participar en els concursos d’escriptura que es convoquen a la localitat i en
altres que considerem interessants i en la divulgació de les activitats
internes a través de la pàgina web del centre i de la revista digital que
enviem als pares i mares dels alumnes mitjançant correu electrònic. A més,
col·laborem en la revista “El Comtat”, participem als programes de Ràdio
Cocentaina, i alguns departaments tenen blocs i webs per a difondre el seu
treball.

Si bé, reconeixem com a tasques pendents, com ja hem comentat als

objectius i les propostes, participar en les activitats de foment de la lectura
convocades per la Biblioteca Municipal de Cocentaina. I afegim, l’interés en
iniciar contactes amb associacions i entitats de caràcter cultural de la nostra
comarca amb les quals podríem programar activitats conjuntes relacionades
amb el foment de la lectura i l’escriptura.

6. Temporalització i avaluació de resultats

El document marc elaborat tindrà una vigència indefinida, mentre no
se’n redacte un altre i s’aprove, amb independència que es puguen introduir
les correccions i les millores que es consideren necessàries després de
cadascuna de les avaluacions anuals que es facen.

Els plans de foment de la lectura de cada curs escolar tindran una

temporalització anual i seran revisats i avaluats en finalitzar el curs –d’acord
amb l’Ordre 44/2011, de 7 de juny– en el nostre cas per la COCOPE, que en
farà una memòria que serà inclosa en la memòria anual general del centre
que s’ha d’aprovar pel Consell Escolar. Aquesta memòria, a més d’una
relació de les accions i activitats fetes durant el curs farà una avaluació del
pla anual de foment de la lectura que, necessàriament, reflectirà els
aspectes següents:

a) Els avanços de l’alumnat quant a hàbits lectors.

b) Les activitats exercides en el pla.
c) La consecució dels objectius proposats.
d) L’aprofitament dels recursos del centre.

De l’avaluació que se’n faça, s’extrauran les conclusions que

permeten expressar les propostes de millora que s’acorden per a
introduir-les en el pla de foment de la lectura, en cas necessari, o per a
tenir-les en compte a l’hora d’elaborar la proposta d’activitats per al curs
següent.
Pel que respecta a l’avaluació de les activitats concretes, cada equip
o persona responsable haurà de portar un registre d’avaluació –nombre
d’accions o activitats fetes, grau de satisfacció, resultats aconseguits, etc.–
que ha de servir de consulta imprescindible per a fer un bon seguiment de
com s’aplica el pla de foment de la lectura a l’hora d’elaborar la memòria
anual del pla.
7. Annexes

Annex 1. El foment de la lectura Departament per Departament

Música
Les activitats de foment de lectura del departament de música no
estan tan centrades en fer lectures en si, com el treball a partir de textos,
tant escrits pels alumnes com d'escriptors professionals. Al departament
treballem per projectes, i en cadascun d'ells tant la lectura com la creació
de textos hi són molt presents.

La lectura és una font d’informació, d’aprenentatge i de plaer. Per

tant, llegim de manera diferent segons quin siga el nostre objectiu.Per tot
açò, hi tenim tota una sèrie de propostes per treballar a l'aula incrustades
en les nostres programacions:
-Treball amb textos allotjats a blocs musicals i a la xarxa.
-Creació i anàlisi de textos en el projecte l'ESO és Hip Hop
-Projecte POEM-ARI-ARA: Proposta escènica a partir de textos
d'alumnes on juguem amb el treball fotogràfic de Gervasio Sánchez
fet amb les mines antipersona.
-Lectura i anàlisi de lletres de cançons.
-Relació amb la creació de textos i la creació musical.
-Treballs de creació i sonorització de textos dels alumnes i d'altres
-Relacionar la música com a llenguatge

La implicació dels alumnes en els projectes és total, sobretot pensem

que per la forma oberta a la seua participació en el projecte, i perquè ells i
el seu treball són els protagonistes dels mateixos. A més, aquesta forma
d'acostar-se a les lletres de forma pràctica i creativa crea patrons de treball
molt positiu entre l'alumnat.

Educació física
El departament d’Educació Física considera necessari el foment de la
lectura, cosa per la qual s’adoptaran una sèrie de mesures per a la seua
promoció:
-Valorar positivament la realització d’un resum dels articles facilitats
pel departament, ja siga donat en mà o facilitat al suro del gimnàs.
Estos resums cal que siguen entregats per l’alumne abans de la data
límit per a la seua entrega. Els articles a llegir seran reculls de
premsa, parts de capítols de llibres i investigacions d’actualitat que es
consideren adequades per a cadascun dels nivells d’ensenyament.
 -Valorar positivament en l'apartat actitudinal (interés, esforç i
participació) com al procedimental, la realització d’un comentari de
text sobre algunes lectures proposades pel departament, que són
part dels següents llibres:

o 1er cicle ESO: Eneko Landaburu Cuídate compa. Manual para

la autogestión de la salud. Ed. Txalaparta, 2001
o 2n cicle ESO: Valentín Fuster La ciencia de la salud. Ed. Planeta,
2008
o Batxillerat: Vyv Simson y Adrew Jennings Los señores de los
anillos. Dinero y dóping en los Juegos Olímpicos. Ed.
Transparència, S.A., 1992

Francés
1. Tenim biblioteca en l'aula i en el Seminari. Cada grup té
primerament una lectura obligada en el curs, segons el seu nivell, A1,A2,B1
i en segon de Batxillerat B2, però es deixa elegir als alumnes entre
diferents títols.
2. Després cada mes, o amb la periodicitat que les setmanes de
treball oferisquen l'alumnat, trien lliurement alguna lectura en francés, i les
lligen en les seues cases. Després presenten breument en francés, en
classe, la seua lectura. Però, de tal forma que donen ganes a la resta de
llegir eixe llibre.

3. Per altra part, practicant la llengua francesa, sondegem les lectures

que els alumnes estan realitzant per plaer i lliurement, en qualsevol llengua
de les estudiades. Presenten el llibre en francés, i si desperten les ganes de
llegir-lo, doncs realitzen un servei de prèstec d'eixes lectures. No sancionem
ni jutgem en cap moment el títol. Doncs, moltes vegades els alumnes no
diuen el que estan llegint, per temor a què els diguem “eixe llibre és molt
roín” etc. No importa el llibre. Si adquireixen l'hàbit de llegir, ja aniran
millorant el seu gust lector.
Si bé poden parèixer activitats senzilles de foment de la lectura, estan
funcionant i donant els seus fruits.

Filosofia
A l’assignatura de Filosofia no es fa altra cosa que no siga treballar la
comprensió lectora. A més, hi ha una proposta de foment de la lectura, un
treball sobre un llibre. Aquest treball sempre ha de ser obert i mai ha de ser
un resum ni res que se li assemble. Jo els demane que em parlen dels temes
que el llibre els ha mostrat i que ho facen des de la seua experiència,
perquè cal confiar en la seua experiència. Que em parlen de música en
relació al llibre, de cinema en relació al llibre o dels seus pares en relació al
llibre, del que vulguin. Han de citar el fragment que més els agrada. Fem
una posada en comú, com una taula redona on els lectors d'un llibre
l'exposen a la resta de la classe. Si trobe algun treball copiat l'alumne té
immediatament tres punts menys a la nota final. Aquest treball és obligatori
en 4t i voluntari en 1r de BAT.
A l'assignatura d'Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat és obligatòria la
lectura de quatre textos clàssics de la matèria. La lectura és complexa, les
activitats sobre la seua comprensió suposen el 40% de la nota de l'examen
(tant els nostres exàmens com els de Selectiu). Per això totes les matèries
que imparteix el departament tenen com un objectiu prioritari fer que els
alumnes siguen competents en la lectura de textos d'una certa complexitat

Economia
La comprensió lectora es treballarà fonamentalment a través de:
a) Lectura del materials i/o llibre de text, en el seu cas.
b) Taller de premsa que treballarà:
a. La comprensió de notícies relacionades amb l’economia,
l’empresa i la iniciativa empresarial.
b. La relació amb els continguts de les diferents assignatures.
c) Lectura guiada d’una selecció de webs i extracte de continguts a
aplicar a diferents tipus d’activitats.
d) Lectura de llibres a nivell individual i col·lectiu distribuïts per
nivells, que tracten de temes transversals relacionats amb
l’assignatura. La proposta actual és:
• Cucarella, V. (2016) Economia per a un futur sostenible. Alzira:
Bromera.
• Felber, C. (2012) La economía del bien común. Barcelona:
Deusto
• Max- Neef, M. (2014) La economía desenmascarada. Icaria
editorial
D’altra banda s’utilizaran com a instruments per a evidenciar la
comprensió d’allò que s’ha estat reballant a través de:
a) Elaboració de treballs d’investigació sobre temàtiques transversals
i comunicació oral dels resultats.
b) Taller de premsa: hauran de ser capaços de resumir els continguts
de notícies seleccionades i relacionades amb els continguts de les
assignatures o amb elements transversals.
c) Comunicació oral amb ajuda o no de mitjans audiovisuals dels
diferents projectes treballats.
d) Intercanvis orals o debats sobre diferents temàtiques.

Dibuix
Aquest any les accions que s'estan desenvolupant a l'aula: lectura
dels continguts del llibre de text per tal de reforçar la comprensió lectora.
Recerca d'informació visual i escrita d'artistes plàstics que van apareixent
en el llibre de text, donant l'opció a l'alumnat de fer un treballet o un “Power
Point” que després explicarà a l'aula. Els treballs amb “Power Point” estan
donant bon resultat.
Per al proper any ens agradaria portar a terme accions per tal
d'impulsar la biblioteca d'aula. Amb un espai de lectura on s'intercanvien
còmics i llibres il·lustrats.
Possibles activitats per al foment de la lectura
- En les diferents unitats del llibre apareixen imatges d’obres d’artistes
plàstics. Aprofitar el visionat d’eixes obres per proposar activitats de recerca
d’informació sobre l’autor en llibres, enciclopèdies, internet, etc.
- Cercar informació sobre un tema tractat en una unitat didàctica
programada i fer-ne un treball amb “power point” d’ampliació de continguts.
Projecció i exposició del treball realitzat.
- Lectura en veu alta del llibre de text.
- Organitzar i decorar la biblioteca d’aula.
- Estudi i anàlisi de les cobertes dels llibres de lectura d’altres àrees.
- Destinar un espai en l’aula per a presentar i recomanar còmics, llibres
d’il·lustracions, cartells, disseny…
- Completar textos amb imatges. Cal·ligrames.
- Visitar una llibreria, una impremta, una exposició, etc.
- Lectura i il.lustració de relats curts.
-Projecció de pel.lícules basades en Artistes.
- Visita a un il.lustrador, dibuixant de còmic, publicista, grafitero etc.
- Taller de grafiti.
- Taller de còmic.
- Dels llibres de lectura obligada en altres matèries, realitzar: exposició de
dibuixos sobre los personatges, disseny d' una nova portada, confecció d'
una maqueta de la cuitat o paratge on es desenvolupa l'acció de la història,
recreacions amb disfresses, confecció de l' escenari i la decoració per tal de
dramatitzar amb titelles el text llegit.
- Confecció de punts de lectura.
- Treballs monogràfics d' un artista.
- Visualització de les obres i lectura en classe de biografies d' artistes
plàstics.
- Creació d' imatges amb lletres (www.robotype.net)
- Poesies visuals.
- Estudis i anàlisis tipogràfics de llibres, cartells, productes…
- Crear un espai expositiu en el centre, “Racó de l’artista”.

Biologia
Des del Departament de Biologia s’intenta que els alumnes participen
en tots els concursos i activitats que impliquen la lectura de novel·les i
textos de ciència que coneixem en l’actualitat. També es proposen lectures
relacionades amb els temes tractats i la lectura d’articles de premsa.
El cap del Departament de Biologia, que sí va respondre al correu,
més que desenvolupar les activitats al voltant de la lectura que es fan al seu
departament, el que va fer foren propostes per al Pla en general que s’han
recollit més amunt.

Anglés

ESO
 En primer i segón secundària, els professors oferirán lectures
graduades i adaptades al seu nivell. El departament prestarà aquests llibres
als alumnes que voluntàriament els demanen. Els professors tindran en
compte aquest fet en l'apartat actitudinal de l'avaluació.
En tercer i quart, tots els alumnes llegirán el llibre que el departament
propose com lectura obligatòria per a cada nivell durant la segona
avaluació. Es controlarà la lectura mitjançant un treball y/o una prova
escrita.
Per millorar la competència lectora en anglés també es proposa:
-Lectura en veu alta de textos per part dels alumnes.
-Lectura graduada relacionada amb el llenguatge i/o tema de la unitat
a casa.

En aquesta matèria es treballen, principalment, la comprensió lectora,

la expressió oral i escrita a totes les unitats.

Batxillerat
En primer curs, els professors oferiran lectures graduades i adaptades
al seu nivell. El departament prestarà aquestos llibres als alumnes que faran
un treball obligatori (fitxa de lectura) durant la segona avaluació.
En segon, es fomentarà la lectura de la premsa en anglés i es
recomanarà laa lectura diària de periòdics com The Guardian , El País (en
anglés), Herald Tribune,... a més de la visita periòdica a pàgines de internet
que tracten temes d'actualitat, com la BBC. Els professors poden treballar
alguns textos en concret en classe; llegir-los, debatre al seu voltant,
demanar presentacions orals , ...Es prioritzaran el temes que tracten
aspectes d'interès social, tecnològics, relacionats amb els joves i
mediambientals, també coneguts com a Features.

Història i ciències socials

Aquest departament compta amb diverses llistes elaborades de llibres
i pel·lícules relacionades amb la matèria i distribuïdes per cicles i etapes. A
més de les propostes dels llibres, el departament d’Història proposa fer
lectures col·lectives a classe, tant de tema geogràfic com històric. A més,
aquest departament va fer altres propostes a nivell de centre que ja s’han
recollit en apartats anteriors.

Lengua castellana y Literatura

La lectura, com a procés d'interacció entre lector i text, sempre
implica l'actuació d'un lector actiu que llig amb alguna intenció. Aquest
plantejament, portat al desenvolupament i millora de l'aprenentatge lector,
requereix impregnar d'un continu enfocament funcional qualsevol lectura.
Hem de treballar perquè l'alumnat visca la lectura com una experiència
plaent i valorar-la com a instrument d'informació, d'enriquiment lèxic, de
referents culturals, de transmissió de valors i d'aprenentatge d'estructures
de la llengua. Per aquest motiu tots els textos que se seleccionen hagen de
tenir una funció pràctica i vinculada amb la realitat dels alumnes i alumnes.
Per tant, la biblioteca escolar, en sentit ampli i com a acció educativa
coordinada entre diverses matèries, a través d'un ús programat, utilitari,
dinàmic i obert, es converteix en un centre de recursos, consultes, reflexió,
coneixement i trobada. És per açò que intentarem acostar la biblioteca del
centre a tots els/as alumnes/as, especialment als dels primers cursos. En
aquest sentit realitzarem activitats en la biblioteca perquè coneguen el seu
funcionament, l'organització dels seus fons i els usos que poden fer d'ells.
Així mateix, com a tasca per a tots els alumnes es proposaran una sèrie de
llibres de lectura juvenil optativa per a fer alguna activitat amb ell, des
d'una mínima fitxa bibliogràfica, fins a un mapa mental o un treball si
decideixen llegir-ho íntegrament. Aquesta activitat està orientada al fet que
els alumnes es familiaritzen amb la biblioteca i mai supose un obstacle el
desconeixement del seu funcionament perquè s'acosten als seus fons
bibliogràfics.
Llegir és comprendre diversos tipus de textos, segons la seua finalitat, i
interpretar informacions des de la seua intenció explícita o implícita, des del
seu context de producció (personal, oficial, periodístic, polític, religiós,
internet). La lectura hauria de partir de textos senzills per a
progressivament anar cap a uns altres més complexos i variats. Aquesta
varietat s'hauria de mantenir en una lectura funcional, comprensiva i
expressiva que permeta un coneixement de les finalitats d'aquests i dels
seus contextos de producció.

Algunes de les activitats d'àmbit molt ampli podrien anar dirigides cap a:
– La comprensió i discussió sobre els textos llegits: Comprenc sempre el
que llig? Per què no comprenc el que llig i què puc fer per a resoldre aquest
problema?
– La comprensió lectora com a vehicle d'expressió d'idees, sentiments,
necessitats i realitats properes.
– Les intencions ocultes que es troben en els textos que rebem de diferents
mitjans de comunicació.
– La comprensió d'altres perspectives, cultures i formes de vida a través de
la lectura.
– La comprensió de missatges en diversos formats.
– La utilitat i plaure que significa la lectura.

Els textos escollits respondran a les necessitats de lectura de l'alumnat per

a anar millorant de forma progressiva la capacitat de comprendre.
S'utilitzarà una gran varietat de recursos pròxims a la realitat escolar:
llibres, manuals, antologies, premsa, obres literàries, pel·lícules, biblioteques
escolars, produccions pròpies o de companys. Les pautes d'avaluació per a
aquests continguts han d'estar lligades a comprovar les capacitats i
possibilitats de l'alumnat per a captar les idees generals i concretes, així
com valorar si són capaces de realitzar inferències sobre els textos llegits.
Es valorarà la capacitat de processar la informació procedent de diversos
textos i formats, identificant-la, classificant-la i comparant-la. S'ha d'avaluar,
també, el desenvolupament de destreses en diferents codis per a processar
la informació (codis visuals, musicals, d'expressió corporal...)
Així doncs, es proposa fomentar la lectura posant en pràctica diverses
mesures que en conjunt formen un dels objectius fonamentals de la matèria.
Algunes iniciatives poden ser:
- Lectura comprensiva i crítica, comentada en gran grup, dels textos
proposats en classe, amb la finalitat de que l'alumne dedique després part
del seu temps a la mateixa. La lectura en classe tindrà finalitats vàries:
resums, exercicis de comprensió, debats, etc., on es contrasten opinions
sobre aspectes concrets del text.
- Lectura individual, comprensiva i crítica de les obres de lectura obligatòria.
- Activitats de biblioteca. Realització activitats d'aprofitament dels fons de la
biblioteca.
- Es contemplen activitats d'ampliació, que permeten augmentar les
lectures en funció dels gustos i interessos dels alumnes (activitats amb
murals, videoresenyes…)

Matemàtiques
El departament de matemàtiques treballa el foment de la lectura en
cada tema treballant introduccions històriques, comentaris de problemes
concrets i la lectura comprensiva dels enunciats. Tanmateix hem acordat
proposar a l'alumnat la lectura d'un llibre concret per a cada curs d'ESO.

Informàtica
La veritat és que en Informàtica no fem cap acció per al foment de la
lectura, a no ser que llegir manuals d'aplicacions informàtiques entre com a
tal.

Física i química
Las actividades de fomento de la lectura se articularán de las siguientes
maneras:

- Lecturas en clase y en casa de los textos incluidos en los libros

empleados en cada curso.
 - Lecturas de artículos periodísticos de actualidad y relevancia
científica aportados por el profesor.

- Lecturas de libros (*) y revistas de divulgación científica del

Departamento y la Biblioteca del Instituto que se presentarán al
alumnado adecuando la oferta a los diferentes cursos.

Se empleará el tiempo necesario para desarrollar lecturas comprensivas

mostrando al alumnado elementos técnicos que las favorezcan.

De los libros y artículos, el alumnado podrá voluntariamente realizar una

ficha de lectura que incluya los siguientes apartados:

e) Título. Autor/Autores. Editorial/Publicación. Año de publicación.

f) Resumen del texto. Un folio en artículos. Dos o tres folios en el

caso de libros.

g) Carácter y estructura del texto. Tipo de Lenguaje. Vocabulario

novedoso.

h) Valoración de elementos gráficos empleados.

i) Aspectos científicos aprendidos.

j) Dificultades encontradas.

k) Valoración personal.

La valoración positiva de estas fichas de lectura supondrá una

bonificación en las calificaciones de cada evaluación de hasta 1 punto,
en función de la extensión del trabajo realizado.

(*)ALGUNAS LECTURAS RECOMENDADAS

- Wolke, R. L., "Lo que Einstein le contó a su cocinero", Ed.

Manontroppo. - Sacks, O., "El tio Tungsteno", Ed. Anagrama. - Alder, K.,
"La medida de todas las cosas", Ed. Taurus. - Bodanis, D., "E = mc2", Ed.
Planeta Divulgación. - Asimov, I., "La búsqueda de los elementos", Ed.
Plaza & Janés. - Guillen , M., "Cinco ecuaciones que cambiaron el
mundo", Ed. Temas de debate. - "La Revolución científica", Biblioteca de
recursos Alhambra. - Landau , J., "Física sin secretos", Libro joven de
bolsillo. - Perelman, Y."Física recreativa", Fontana Práctica. - Born , M. y H.,
"Ciencia y conciencia", Alianza Editorial. - Gamow, G."Biografía de la
física", Alianza Editorial. - Messadié, G., "Grandes Descubrimientos de
la Ciencia", Alianza Editorial. - Ortoli, S. y Witkuwski, N., "La Bañera de
Arquímedes. Pequeña Mitología de la Ciencia", Ed. Espasa. - Roberts,
R. M., "Serendipia. Descubrimientos accidentales en la ciencia",
Alianza Editorial.

Valencià; llengua i literatura

 El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que
l’alumnat llija i, per això, la lectura és un dels pilars en els seus criteris de
qualificació. Els objectius a aconseguir són:
• Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.
• Ampliar el lèxic i el coneixement de la llengua.
• Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.
• Contribuir a la millora de l’escriptura.
• Fer que l’alumnat descobrisca en la lectura una font de gaudi
personal.
• Fomentar una actitud reflexiva i crítica.
• Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.

El Departament de valencià convoca, tots els cursos, un concurs

literari de narrativa, que se celebra en el centre des de fa 16 anys i que es
lliura a final de curs, amb una dotació de 300 euros (AMPA), dividits en
vàries categories. A més, anualment, els nostre alumnat participa en el
Premi Sambori amb uns resultats molt satisfactoris i que ens encoratgen a
continuar participant-hi.

Les propostes per aconseguir els objectius són:

a)- Lectura comprensiva i crítica, comentada en gran grup, dels textos
proposats en classe, amb la finalitat que l'alumnat dedique després part del
seu temps a la mateixa. La lectura a classe té finalitats vàries: resums,
exercicis de comprensió, debats, etc., on es contrasten opinions sobre
aspectes concrets del text.
b)- La imaginació també és una tasca que desenvolupem des de vàries
perspectives, per exemple, prenem com a pretext el principi d'una història
ja creada i demanem desenvolupar-la, buscar-li un final, un altre principi,
una continuació a partir d'un fet destacat, etc.
c)- Incidim en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de
les lectures no prescrites.
d)- Realització d'activitats d'aprofitament dels fons de la biblioteca, com per
exemple: anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els
alumnes es recomanen els uns als altres obres literàries.
e)- Lectura individual, comprensiva i crítica de les obres de lectura
proposades. Suggerim a l'alumnat lectures personalitzades relacionades
amb les seues preferències i gustos, de les quals es fan controls o treballs
sobre els seus continguts*. A banda, proposem treballs d'alguns llibres, tant
textos clàssics com de contemporanis i de qualsevol àmbit d'ús,per poder
apujar la nota global; com que treballem amb textos, des d'ells podem
desenvolupar la gramàtica, l'ortografia, els estils dels autors, etc.
f)- Visualització de pel·lícules basades en obres literàries tant de LIJ com de
clàssiques.
g)- Treballar obres dels diferents gèneres literaris estudiats.
h) Fer lectures dramatitzades de textos teatrals. Convertir textos narratius
en teatrals i a l’inrevés.
i)- Llegir a classe antologies poètiques adequades a l’edat dels estudiants.
Fer recitals poètics.
j)- Llegir algunes rondalles d’Enric Valor i fer en una excursió per a conéixer
millor els paisatges descrits. A més a més, la riquesa lèxica que caracteritza
a les rondalles donarà peu a treballar el text des del punt de vista de la
sinonímia.
k) Assistir a representacions d’obres teatrals, recitals poètics, etc.
l) Organitzar xarrades al centre d’autors d’algunes de les obres llegides.
m) Anar a presentacions de llibres i a activitats relacionades amb el món
literari promogudes des de l'Ajuntament, la Biblioteca Municipal i altres
organismes.
Tecnologia

1º ESO

1ª Evaluación
- Se leerán en clase o se recomendará la lectura de artículos y libros
relacionados con el currículo de la materia o que ayuden a despertar el
interés de los alumnos por la ciencia y la tecnología.

- Uso de la biblioteca del aula taller. Actividades encaminadas a conocerla y

aprender a utilizarla: ¿Qué fondos tiene? ¿Cómo se localizan? ¿Existe un
sistema de préstamo? ¿Quién lo gestiona? Etcétera.

- Lectura de El deporte y los nuevos materiales, que se propone en el libro

digital.
- Lectura de capítulos representativos de libros sobre náufragos, por ejemplo
Robinson Crusoe, en los que se describen problemas tecnológicos y la forma
de solucionarlos.
- Uso de la biblioteca escolar. Cada alumno o grupo de alumnos localizará un
cuento o novela en los que los minerales o los metales desempeñen un papel
relevante: choque entre las civilizaciones del bronce y del hierro, condiciones
de trabajo en las minas, revolución industrial, etc. Posteriormente, lo
presentará brevemente en clase, justificará las razones de su elección y leerá
algunos textos elegidos que lo apoyen.

2ª Evaluación

- Lectura sobre el románico y el gótico .

- Lecturas sobre inventores: Leonardo, Arquímedes…

- Lectura en voz alta y posterior discusión de un texto relacionado con«Un
mundo sin electricidad».
- Se pedirá a los alumnos que busquen y seleccionen lecturas en las que se
aborde el tema de la inteligencia artificial y la posible comunicación entre
ordenadores y humanos.
- Lectura de un texto relacionado con «¿Cuántos libros se pueden almacenar
en un CD?».
- Debate sobre la forma de lectura de textos en una pantalla en comparación
con la forma de lectura sobre papel.

3ª Evaluación

- Lectura en voz alta y posterior discusión de un texto «El buen uso de

internet»,.
- Lectura en voz alta y comentario del texto relacionado «Los libros antes de la
imprenta»,.
- Breve exposición acerca del estilo literario que debe emplearse en las
presentaciones y sobre la manera de resumir mucha información o transmitir
una idea en pocas palabras.
- Redacción de pies que expliquen el contenido de una imagen.

Evaluación:

La calificación del texto representará el 5% de la nota del Evaluación.

La del presente texto se realizará en función de las respuestas aportadas por el

alumno/a. Se tendrá en cuenta:

- Respeta el plazo de presentación: cada día de retraso se restarán 0,2 puntos

- Ortografía: cada falta ortográfica o acento restará 0,1 puntos
- Si se presentan respuestas copiadas de Internet se valorará con 0 puntos.

2º ESO TECNOLOGÍA

1ª Evaluación

- Se leerán en clase o se recomendará la lectura de artículos y libros

relacionados con el currículo de la materia o que ayuden a despertar el
interés de los alumnos por la ciencia y la tecnología. Por ejemplo, artículos
relacionados con «Los objetos tienen su historia».
- Uso de la biblioteca del aula taller. Actividades encaminadas a conocerla y
aprender a utilizarla: ¿Qué fondos tiene? ¿Cómo se localizan? ¿Existe un
sistema de préstamo? ¿Quién lo gestiona? Etcétera.
- Lectura de El deporte y los nuevos materiales, que se propone en el libro
digital.
- Lectura de capítulos representativos de libros sobre náufragos, por ejemplo
Robinson Crusoe, en los que se describen problemas tecnológicos y la forma
de solucionarlos.

2ª Evaluación

- Uso de la biblioteca escolar. Cada alumno o grupo de alumnos localizará un

cuento o novela en los que los minerales o los metales desempeñen un papel
relevante: choque entre las civilizaciones del bronce y del hierro, condiciones
de trabajo en las minas, revolución industrial, etc. Posteriormente, lo
presentará brevemente en clase, justificará las razones de su elección y leerá
algunos textos elegidos que lo apoyen.

- Lectura sobre el románico y el gótico.

- Lecturas sobre inventores: Leonardo, Arquímedes…

- Lectura en voz alta y posterior discusión del texto relacionado con «Un
mundo sin electricidad»,.

3ª Evaluación

- Se pedirá a los alumnos que busquen y seleccionen lecturas en las que se

 aborde el tema de la inteligencia artificial y la posible comunicación entre
ordenadores y humanos.
- Lectura del texto «¿Cuántos libros se pueden almacenar en un CD?».
- Debate sobre la forma de lectura de textos en una pantalla en comparación
con la forma de lectura sobre papel.
- Lectura en voz alta y posterior discusión de un texto relacionado con «El
buen uso de internet».
- Lectura en voz alta y comentario de un texto relacionado con «Los libros
antes de la imprenta».
- Breve exposición acerca del estilo literario que debe emplearse en las
presentaciones y sobre la manera de resumir mucha información o transmitir
una idea en pocas palabras.
- Redacción de pies que expliquen el contenido de una imagen.

Evaluación

La calificación del texto representará el 5% de la nota del Evaluación.

La del presente texto se realizará en función de las respuestas aportadas por el

alumno/a. Se tendrá en cuenta:

- Respeta el plazo de presentación: cada día de retraso se restarán 0,2 puntos

- Ortografía: cada falta ortográfica o acento restará 0,1 puntos
- Si se presentan respuestas copiadas de Internet se valorará con 0 puntos.

3º ESO TECNOLOGÍA

1ª Evaluación
- Lectura sobre perspectiva. Se trata de una lectura breve relacionada con la
unidad, que puede efectuarse en voz alta y utilizarse para introducir o
adelantar algunos de los temas que se tratan en ella.

- Lectura y análisis de artículos aparecidos en prensa relacionados con la

unidad. Por ejemplo: impacto de las incineradoras, aparición de nuevos
materiales, reciclaje de plásticos, uso de las fibras en el deporte, etc.
- Lectura en voz alta y comentario posterior de un texto relacionado con
«Consumo responsable».

- Lectura en común de algunas de las lecturas breves sobre: el acueducto de

Segovia, el románico y el gótico, la porcelana…
- Frankenstein, de Mary Shelley, fue escrita a principios del siglo XIX, cuando la
tecnología eléctrica era la más avanzada y la que mayores beneficios
prometía. La intención de revivir un cuerpo inerte empleando los
conocimientos científicos y tecnológicos y los resultados desastrosos del
experimento, son un claro mensaje de los males y de las consecuencias
imprevistas que derivan del uso irresponsable de la tecnología.
2ª Evaluación
- Lectura y discusión de artículos aparecidos en prensa o en internet
relacionados con la electricidad. Por ejemplo: apertura o cierre de centrales
eléctricas, apagones eléctricos, el coche eléctrico, subida del recibo de la
electricidad, etc.

- Lectura, en voz alta, sobre la miniaturización de circuitos electrónicos.

- Leer un texto sobre inteligencia artificial. Después de la lectura se puede

realizar un pequeño debate sobre la posibilidad de construir máquinas que
emulen a los seres humanos.

3ª Evaluación

- Recopilación y lectura de artículos, procedentes de recortes de periódicos o

encontrados en internet, relacionados con la seguridad informática.

- Análisis del diseño gráfico de distintas páginas de libros y revistas (tramas,

líneas, tipografía, distribución del espacio, etc.) y de cómo facilitan o dificultan
la lectura.

- Proponer a los alumnos que, individualmente o en grupo, busquen relatos

cortos de ciencia ficción relacionados con el uso de los ordenadores. De
entre los relatos encontrados, cada grupo seleccionará uno y explicará
brevemente su temática, sin dar demasiados detalles del argumento ni otras
informaciones que pudieran quitar interés o encanto a su posible lectura.

- Recopilación y lectura de artículos sobre los riesgos que la inclusión de datos

personales en las redes sociales.
- Lectura en voz alta del artículo «Los mundos virtuales» y breve debate sobre
su contenido.

Evaluación

La calificación del texto representará el 5% de la nota del Evaluación.

La del presente texto se realizará en función de las respuestas aportadas por el

alumno/a. Se tendrá en cuenta:

- Respeta el plazo de presentación: cada día de retraso se restarán 0,2 puntos

- Ortografía: cada falta ortográfica o acento restará 0,1 puntos
- Si se presentan respuestas copiadas de Internet se valorará con 0 puntos.

4º ESO TECNOLOGÍA
1ªEvaluación

- Consulta de libros relacionados con el diseño. Por ejemplo:

 - Breve historia del traje y la moda. James Laver. Cátedra.
- Fotografía publicitaria. Raúl Equizábal. Cátedra.
- Lectura sobre el Burj Dubai. Se trata de una lectura breve relacionada con la
unidad, que puede efectuarse en voz alta y utilizarse para introducir algunos
de los temas que se tratan en ella.
- Lectura sobre la memoria.

2ª Evaluación

- Recopilación y consulta de revistas de electrónica.

- Lectura sobre las palomas mensajeras.
- Se pedirá a los alumnos que busquen o elaboren textos similares, en los que
se describan formas de comunicación poco habituales en la actualidad:
señales de humo, tambores, espejos, etc.
- Lectura relacionada con "La visión del cuerpo como una máquina".
- Recomendación de libros relacionados con el tema, como Ciberiada, de
Stanislaw Lem, o Yo, robot, de Isaac Asimov.

3ª Evaluación

- Recopilación de artículos y notas de prensa relacionados con el uso y la

escasez del agua potable. Selección, lectura en voz alta y discusión de los
más representativos.
- Lectura sobre la bomba de agua.
- Lectura relacionada con «La reconstrucción del pasado».
- Uso de la biblioteca del centro, con el fin de localizar libros que puedan
resultar de interés para el desarrollo del tema.

Evaluación

La calificación del texto representará el 5% de la nota del Evaluación.

La del presente texto se realizará en función de las respuestas aportadas por el

alumno/a. Se tendrá en cuenta:

- Respeta el plazo de presentación: cada día de retraso se restarán 0,2 puntos

- Ortografía: cada falta ortográfica o acento restará 0,1 puntos
- Si se presentan respuestas copiadas de Internet se valorará con 0 puntos.

LLATÍ:

Activitats realitzades per a fomentar la lectura

Les matèries de Llatí, Grec i Cultura Clàssica contribueixen de manera

singular a l’adquisició de la competència lingüística en general.
Des de tots els seus continguts contribueixen a la lectura comprensiva i a
l’expressió oral i escrita, mitjans indispensables per a qualsevol
aprenentatge de qualitat.

La comprensió profunda de la gramàtica de les pròpies llengües vernacles,

així com de moltes de les europees, és conseqüència directa del
coneixement del llatí i el grec, origen de les nostres llengües.

El coneixement dels procediments de formació de paraules i les evolucions

fonètiques colaboren a l’ampliació del vocabulari i potencien l’habilitat per a
utilitzar amb propietat el llenguatge

Pel que fa a aquest darrer aspecte es proposen activitats del foment de la

lectura. Concretament es fan a clase activitats de recerca de caire
etimològicque proporcionen comprensiói incorporació de vocabularicult i
especifiquen el significat de termes cientìfics i tècnics. Disposem de
biblioteca d’aula on es poder consultar diccionaris etimològics o de termes
específics, així com també llibres de text i monografies d’una matèria
optativa que malhauradament no podem impartir al centre,Fonaments
lèxics de les Ciències i les Tècniques Disposem també de conexió a Internet
la qual cosa permet fer recerques a la mateixa aula.

Cal destacar l’utilització de capítols d’un llibre publicat recentment:

Etimologicón, de Javier del Hoyo en l’editorial Planeta. Aquest llibre presenta
els origens i l’evolució- moltes vegades curiosa, inesperada o fins i tot
divertida- d’algunes paraules filades al voltant d’un tema narratiu.
Posteriorment es convida als alumnes , almenys una vegada al trimestre, a
fer una redacció pròpia posterior a la consulta de les múltiples aportacions
lèxiques d’un ètim llatí o grec a la pròpia llengua. Aquestos treballs es
qualifiquen.

D’altra banda, ambdues matèries presenten al Curriculum aspectes que

impulsen la competència cultural, artística i literaria mitjançant el
coneixement del patrimoni arquològic, cultural, artístic i literari delo món
grecollatí.

Les lectures recomanades , les pel·lícules, documentals i “Power Points”

vistos, així com els fragments literaris llegits es seleccionen en funció
d’aquells referents que proporcionen al a nostra cultura per tal que es puga
fer una valoració crítica de creacions artístiques posteriors inspirades en la
cultura i especialment en la mitología grecollatina.

També s’empren expressions artístiques de mitjans de comunicación que

prenen la seua base icònica en el repertori clàssic com spots publicitaris,
cançons modernes, retallls de prensa ,etc.

Els alumnes presenten a la classe murals confeccionats per ells , què

després decoren l'aula, o un Power Point, a elelecció que són avaluats.
Prèviament han de llegir a casa articles de revistes de divulgació ( Historia
de National Geogràfic o altres), monografies o capítols específics de llibres
que s'ofereixen als alumnes així com fragments d'obres literàries clàssiques
grecollatines originals o adaptades segons els cursos. També a classe es
lligen'fragments d'obres de la literatura posterior on perduren arquetips,
mites, i tòpics literaris.

També es lligen i comenten a classe fragments d'autors grecorromans

rellevants respecte de la seua pervivència a la actualitat i es comenten
comparant-los amb textos actuals que s'han inspirat en ells.

És obligatòria la lectura i comentari a casa dels fragments d'autors clàssics

on han nascut o perviuen tòpics literaris.

Les lectures fetes al acabament de les classes , aprofitant els últims minuts
per a relaxar-se, quan ens ho podem permetre, són seleccionades com a
mena de presentació de llibres i autors dels que disposem a la biblioteca
d'aula . De vegades una pinzellada pot despertar l'interés per llegir un llibre.
També aconseguim així respondre a les diferents motivacions dels alumnes.

S'ha de triar obligatòriament qualsevol dels llibres presentats a classe

.Aquesta és una de les lectrures obligatòries dels curs que es qualifica.

També és obligatòria la lectura prèvia i el treball posterior a l'assistència a

la representació d'un obra de teatre clàssic versionat o adaptat de l'original
grecollatí, tragèdia o comèdia.

Totes aquestes activitats de foment de la lectura estan adreçades

comprendre l'actuialitat i vigència del legat grecollati i pretenen motivar i
desenvolupar la valoració tant cultural i estètica, com el gaudi i l'amor per
la literatura.
Annex 2. Estratègies didàctiques de millora de la comprensió
lectora

El tipus de lectura més present i que utilitzem al dia a dia de l’aula és

la lectura intensiva. És la que es fa per aprendre basant-se sobretot en el
llibre de text i en altres textos que els proporcionem. Per a millorar el nivell
de comprensió lectora del nostre alumat en aquest tipus de lectura, els
podem assistir sistemàticament per ajudar-los a què entenguen millor el que
lligen, especialment en primer cicle d’ESO.

Hi ha diferents activitats distribuïdes entre els tres moments de la

lectura: l’abans, durant i després. S’ha de planificar la lectura abans
d’abordar-la, és a dir, contextualitzar el text, ajudar els alumnes a
seleccionar la informació rellevant i mostrar-los la utilitat d’eixa lectura.
Durant la lectura s’han de plantejar preguntes per comprovar que s’està
entenent. Després de la lectura s’ha de constatar el que s’ha aprés,
consolidar les idees importants, reforçar la sensació que la lectura ha donat
algun fruit.

En les següents taules es plantegen activitats concretes per als tres

moments de la lectura extretes d’un pla lector d’un IES d’Andalusia,
concretament, l’IES Juan de Mairena.

DURANT LA LECTURA
1. ESMOLLAR: Es pregunta per pràcticament tota la informació del text,
sense diferenciar allò important d’allò anecdòtic.
2. SELECCIONAR: Es pregunta per les idees importants. Es pot fer
referència a algun detall il·lustratiu, però deixant clar què és allò menys
rellevant.
3. ORGANITZAR: Les idees seleccionades s’entrellacen a través de
preguntes del tipus: ¿Quines conseqüències va tindre?, ¿Per què?, etc.
4. INTEGRAR: es formulen preguntes que ajuden a connectar la informació
del text amb els coneixement previs.
5. REFLEXIONAR: Les preguntes es dirigeixen a la valoració del text i la
seua facilitat per a ser comprés.

ABANS
1. Llig aquest text:
No hi ha planificació.
2. Dir els temes que van a
tractar-se en el text:
Enumeració sense èmfasi dels
temes que van a veure’s.
DESPRÉS
1. Canvi d’activitat:
No hi ha “després” de la lectura però
canviar d’activitat indica que s’ha
acabat la lectura.
2. Relatar el que s’ha tractat:
Enumeració sense èmfasi dels
temes que s’acaben de veure.
3. Organització dels temes: 3. Llistat organitzat dels temes:
S’organitzen els temes en S’organitzen els temes que s’han
categories: qui, com, semblances, tractat en categories: qui, com,
problemes, causes, fases... semblances, problemes, causes,
emfatitzant que tot va a girar al fases...emfatitzant que tot el text ha
voltant d’aquestes. girat al voltant d’aquestes.
4. Abans havíem vist i ara veiem 4. Ja sabíeu i ara acabem de
(1): veure (1):
Es dedica un cert temps a Es dedica un cert temps a recuperar
recuperar el que els alumnes ja el que els alumnes ja sabien abans de
saben (bé preguntant-los, bé la lectura i s’afegeix després el relat
recollint el que creem que saben) i del que s’ha tractat.
s’afegeix després el relat dels
temes que van a tractar-se.
5. Abans havíem vist i ara veiem 5. Ja sabíeu i ara acabem de
(2): veure (2):
Es dedica un cert temps a recuperar Es dedica un cert temps a recuperar
el que els alumnes ja saben (bé el que els alumnes ja sabien abans de
preguntant-los, bé recollint el que la lectura i després s’afegeix una
creem que saben) lectura i després presentació organitzada del que
s’afegeix una presentació s’acaba de tractar.
organitzada del que va a
tractar-se.
6. Se sap què, però: 6. Era sabut què, però:
Consisteix a: Consisteix a:
a) Recuperar el que els alumnes a) Recuperar el que els alumnes
saben. sabien.
b) Fer veure que hi ha alguna b) Recordar que hi havia una llacuna
llacuna o limitació en el que saben. o limitació.
c) Advertir dels continguts que c)Ressaltar com els continguts
serviran per a omplir eixa llacuna o tractats han omplert eixa llacuna o
limitació. superat la limitació.
7. Per a què: s’afegeixen als anteriors elements que ajuden a veure la
utilitat dels coneixements que van a adquirir-se o que s’han adquirit.

Annex 3. Fitxa d’avaluació d’activitat de foment lector