LOCALITZACIÓ A LA GIEC

DE FENÒMENS RELACIONATS AMB EL RÈGIM VERBAL

Només una petita part dels fenòmens recollits a l’exercici apareixen comentats
explícitament a la GIEC. Això és o bé perquè es consideren formes incorrectes que no
formen part de la llengua que cal descriure, o bé perquè el DIEC ja dona aquesta
informació sintàctica. Ja veurem, però, que sovint haurem de recórrer a altres fonts
d’informació.

Pel que fa als fenòmens explícitament recollits a la GIEC, podeu accedir-hi a través del
llibret de Ginebra. Són aquests punts, que podeu completar amb la lectura de la
Gramàtica:

II.
27: amb + infinitiu
28: en + infinitiu
40: coordinació de règims
87: somiar
88: respondre
89: encantar
90: preocupar i molestar
91: votar
92: caracteritzar-se
III.
8. caiguda davant que
12. caiguda davant si i interrogatius

Altres punts de la GIEC que tenen relació amb el règim verbal:

Verbs intransitius amb complement indirecte: trucar, telefonar, succeir (p. 842)

“Encara que alguns verbs com ara trucar i telefonar han assolit una certa
extensió amb ús transitiu (Truca’l; Telefoneu-la), tenen un ús general intransitiu (Truca-
li; Telefoneu-li), que és el propi dels registres formals. Tanmateix, aquests verbs, usats
com a verbs de dicció, són ditransitius: Telefona-li que no hi anirem.”
“El verb succeir […] tenia en la llengua antiga un valor intransitiu que encara
conserva (Al comte li va succeir el seu nebot), tot i que la tendència actual és d’usar-lo
com a transitiu.”

Verbs intransitius amb complement de règim preposicional (p. 844)

“Col·loquialment, alguns d’aquests verbs [amb correlat pronominal] incorporen

el pronom en (a la manera d’anar-se’n): recordar-se’n de tot; alegrar-se’n que hagis
tornat, com també passa amb altres verbs pronominals que regeixen un complement
amb de (sortir-se’n, riure-se’n (de tot)). En alguns parlars, aquests verbs apareixen fins
i tot amb el pronom en prefixat: enrecordar-se, enriure’s. Cap d’aquestes formes,
excepte anar-se’n, no és pròpia dels registres formals.” ·

Verbs inacusatius (p. 847)

“En la major part dels parlars i en els registres formals, els verbs inacusatius
presenten sempre concordança amb el seu argument intern: Les bigues encara no han
caigut; La setmana passada van néixer molts pollets; Ara sobren plats. En nord-
occidental, en canvi, quan el sintagma nominal és indefinit no hi ha concordança, com
no n’hi ha en francès ni en occità. Així tenim Falten els meus plats, però Falta més
plats. En aquest punt, el nord-occidental tracta els inacusatius semblantment a haver-
hi.”

El verb haver-hi (p. 850)

“Un cas ja lexicalitzat de construcció locativa és el del predicat haver, que,

acompanyat del clític hi, dona lloc al verb haver-hi. Aquest verb ha deixat de tenir el
valor transitiu que tenia en la llengua antiga i es comporta com un inacusatiu locatiu (Hi
ha pa o no n’hi ha?), fins al punt de presentar, en alguns parlars, concordança amb el
sintagma nominal que fa de tema.”
“En baleàric, en nord-occidental i en septentrional, aquest verb no
concorda amb el seu argument intern (Hi ha poques cadires). En la resta de parlars, la
concordança que es dona amb els verbs inacusatius se sol estendre al verb haver-hi
(Hi han poques cadires). La concordança és afavorida quan haver-hi es combina amb
un verb auxiliar, aspectual o modal: Si haguessin ampliat el termini, potser hi
hauria/haurien hagut més sol·licituds; Hi comença/comencen a haver casos
preocupants; No hi pot/poden haver més congressistes. La manca de concordança és
l’ús consolidat en els registres formals.”

Coordinació d’elements amb propietats sintàctiques diferents (p. 986)

“En una coordinació pot ser que els elements coordinats no seleccionin el
mateix tipus de complement. En la construcció Qui renuncia o regala un tros del seu
hort?, l’element que complementa els dos verbs coordinats [...] és complement
preposicional del primer verb [...] i complement directe de l’altre [...]. Aquesta
discrepància és un fenomen que s’evita en els registres formals, generalment,
pronominalitzant-lo en el segon dels membres coordinats (Qui renuncia a un tros del
seu hort o el regala?) o repetint el complement (Qui renuncia a un tros del seu hort o
qui regala un tros del seu hort?). Així, Treballen en una empresa petita o hi pertanyen i
És millor fomentar el seu tracte o abstenir-nos-en? són preferibles a Treballen o
pertanyen a una empresa petita i És millor fomentar o abstenir-nos del seu tracte?,
respectivament.”