M6.

812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA

DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

UNITAT 2. INFECCIÓ PER VIH/SIDA

Guia d’estudi elaborada per: Jose A. Muñoz-Moreno.

Professor responsable de l’assignatura: Rubén Nieto.

1
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

- OBJECTIUS:
1. Conèixer els conceptes psicològics més importants en la infecció per VIH/SIDA, així com el
seu impacte en l'estat emocional i la qualitat de vida.
2. Aprendre els mètodes d'avaluació de salut psicològica més recomanats en la infecció per
VIH/SIDA.
3. Identificar intervencions que poden ajudar a la millora psicològica de persones amb infecció
per VIH/SIDA.

- CONTINGUTS:
1. Infecció per VIH/SIDA i impacte psicològic
El virus d'immunodeficiència humana (VIH) és el responsable de l'infecció per VIH, i d'una de
les seves fases més conegudes, anomenada comunament síndrome d'immunodeficiència
adquirida (SIDA). Avui dia és molt important aquesta diferenciació, degut a una confusió
freqüent entre ambdós conceptes. El fet de tenir present el virus a l'organisme implica el
concepte d'infecció per VIH, i la SIDA consisteix en una fase d'aquesta infecció, la qual es dóna
en etapes avançades de l'infecció. Concretament, per poder parlar de condició SIDA s'han de
produir 2 fets: 1) presentar un estat immunològic deteriorat (criteri immunològic), i 2) mostrar
algun símptoma relacionat amb la malaltia, normalment consistent en l'adquisició d'una infecció
oportunista o malaltia definitòria de SIDA (criteri simptomatològic).

En l'actualitat no s'ha trobat encara una cura per aquesta malaltia, malgrat haver recerca en
desenvolupament que busca aquest objectiu. Tanmateix, a dia d'avui s'utilitzen de forma
generalitzada estratègies terapèutiques que han anat apareixent en els darrers anys, i que
possibiliten el control virològic de la infecció i, per tant, la supervivència de les persones
portadores del virus. Aquestes estratègies són els anomenats tractaments antiretrovirals
combinats, els quals inhibeixen la replicació del virus i en redueixen la seva presència a
l'organisme, permetent, en conseqüència, la millora immunològica.

Tant la pròpia infecció per VIH/SIDA com els tractaments antiretrovirals tenen unes
implicacions rellevants en la vida de la persona seropositiva, i d'aquesta forma, sobre la seva
salut psicològica. Són diversos els vincles entre l'estat físic i l'estat psicològic que s'estableixen
en aquesta patologia, i les relacions entre ambdós nivells obliguen a tenir una perspectiva
global, on també intervenen factors socials. Per tant, de nou, l'enfocament recomanat en

2
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

l'abordatge d'aquesta malaltia es considera de tipus biopsicosocial, contemplant 3 nivells

prioritaris d'intervenció: l'àmbit mèdic, el psicològic, i el social.

Pel que fa al diagnòstic de la infecció per VIH/SIDA cal destacar, inicialment, que el seu
descobriment provoca un impacte sobre l'estat emocional de la persona. Habitualment, aquest
impacte consisteix en canvis a nivell de l'estat d'ànim i dels nivells d'ansietat, que
progressivament poden afectar a la qualitat de vida, ja sigui per aquest impacte emocional o
pels efectes de la pròpia malaltia. Tant l'estat anímic com l'ansietat es veuen afectats
principalment pel que representa per a la persona el fet d'estar infectat i haver de conviure,
obligatòriament, amb ella. En el procés d'adaptació emocional a la malaltia, tal i com succeeix
amb d'altres adaptacions a d'altres malalties, cada individu presenta un procés en concret, amb
un ritme determinat, i l'assessorament i acompanyament psicològic són essencials per a la
seva resolució exitosa.

A banda de l'estat emocional, hi ha d'altres àmbits psicològics que estan interrelacionats amb la
vivència d'aquesta infecció. Entre ells destaca, com s'ha mencionat anteriorment, la qualitat de
vida. En aquest sentit, els canvis emocionals poden influir-hi, però també les conseqüències
físiques per la pròpia malaltia. Cal emfatitzar la relació de la infecció i els tractaments
antiretrovirals amb els canvis físics i les conductes de salut, de manera que és molt coherent
que aquests factors afectin a la qualitat de vida de l'individu en major o menor grau.

A més de l'estat emocional i la qualitat de vida, cal considerar els trastorns psiquiàtrics i de
personalitat, en la mesura en que poden existir vincles de 2 tipus: 1) trastorns que ja es
presentaven prèviament a l'adquisició de l'infecció (i que podrien tenir fàcilment relació amb la
pràctica de risc que comporta la transmissió del virus), o 2) trastorns que es poden
desenvolupar una vegada es conviu amb la infecció.

L'adherència al tractament antiretroviral és un concepte clau en la salut psicològica de les

persones infectades amb el VIH/SIDA, pel nexe directe entre el compliment terapèutic i
l'eficàcia de la teràpia antiretroviral. De no existir aquest nexe, no es pot assolir l'objectiu clínic
principal de les teràpies anti-VIH, és a dir, el control virològic de l'infecció. A més, a banda de
no aconseguir aquest control del virus, una adherència subòptima pot comportar
conseqüències desastroses, com són l'aparició de resistències als fàrmacs antiretrovirals.

3
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

Finalment, una altra de les àrees psicològiques que cal destacar en relació amb la infecció per
VIH/SIDA és el funcionament neurocognitiu. El deteriorament cognitiu és altament freqüent en
les persones amb VIH, ja sigui pel propi efecte del virus dins del sistema nerviòs central, per
l'efecte d'alguna de les teràpies antirretrovirals, o per altres factors de risc existents, com poden
ser el consum de drogues o la coinfecció amb el virus de l'hepatitis C. Per tant, és un àmbit que
també cal considerar doncs amb una estreta relació amb la patologia.

2. Avaluació de les àrees psicològiques més rellevants

A continuació es descriuen els mètodes més recomanats per l'avaluació de les àrees
psicològiques relacionades amb la infecció per VIH/SIDA (seguint l'ordre del punt anterior).

- Depressió i ansietat. Són les 2 dimensions de l'estat emocional que es consideren més
freqüentment alterades quan es conviu amb el VIH. Es poden avaluar com a trastorns
específics, és a dir, com a trastorns depressius o de l'ansietat (amb criteris diagnòstics
degudament definits), o com a presència de símptomes i senyals clínics, en aquest cas, llavors,
quantificant l'existència d'aquests símptomes. En el primer cas és necessària una avaluació
rigurosa, a través d'entrevistes estructurades o semi-estructurades; en el segon cas es poden
utilitzar qüestionaris validats o utilitzats prèviament en el camp de l'infecció per VIH/SIDA.
L'elecció del tipus d'avaluació dependrà principalment de la severitat del problema, i de
l'objectiu de l'avaluació (assistencial o d'investigació).

- Qualitat de vida. És una àrea prioritària en una malaltia com l'infecció per VIH/SIDA i, per tant,
ha de ser valorada necessàriament. La qualitat de vida de la persona seropositiva pot estar
alterada pel propi impacte psicològic de la malaltia, és a dir, pels possibles canvis de l'estat
emocional, però també per l'evolució de la pròpia malaltia, al marge de la presència de
símptomes anímics o d'ansietat. Alguns dels instruments que permeten valorar-la han estat
proposats específicament per l'infecció amb VIH/SIDA i solen incloure diferents dimensions.
Alguns exemples d'aquestes dimensions són la percepció del funcionament físic, del
funcionament cognitiu, o del funcionament social, entre d'altres.

- Trastorns psiquiàtrics. Malgrat l'avaluació d'aquest tipus de patologia no hauria de ser un

objectiu explícit pel psicòleg general sanitari, és important estar-ne al corrent i estar familiaritzat
amb aquest tipus de trastorns. Principalment impliquen trastorns psicòtics i de personalitat. Cal
incloure dins d'aquest tipus de problemes els trastorns per adiccions a substàncies, que sovint

4
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

formen una tríada retroalimentada entre els efectes de la infecció, els problemes emocionals, i
l'abús de subtàncies. Amb aquests trastorns la idea seria tenir present la seva existència, així
com el treball coordinat i multidisciplinar amb els equips de psiquiatria.

- Adherència al tractament antirretroviral. Tal i com s'ha descrit en el punt anterior, aquest és un
concepte d'especial trascendència en aquesta malaltia per la relació intrínseca entre la
realització de la teràpia i la seva eficàcia. Les conseqüències d'una adherència subòptima
poden ser nefastes i per tant és un constructe a valorar pels equips de psicologia. Existeixen
diferents instruments que permeten mesurar-la, alguns d'ells específics pel terreny del VIH. A
partir de mesures quantitatives (normalment quantificades com a percentatges de 0 a 100) es
poden establir també criteris categòrics.

- Funcionament neurocognitiu. Tal i com s'ha descrit amb anterioritat, el deteriorament cognitiu
és freqüent en les persones amb VIH i, per tant, també és necessària la seva valoració. Les
exploracions neuropsicològiques són els mètodes recomanats per l'avaluació rigurosa de l'estat
neurocognitiu del pacient i, malgrat no entrarem en detall en les proves incloses en aquestes
exploracions, sí que caldria saber que hi ha bateries de proves neuropsicològiques validades i
extensament estudiades en la infecció per VIH/SIDA.

3. Intervencions
A nivell general, existeixen 2 tipus d'intervencions des de l'àmbit psicològic en l'abordatge de
l'infecció per VIH/SIDA. Les primeres impliquen la prevenció de la infecció, i les segones
estratègies d'ajut o de millora, una vegada la persona és portadora del virus.

El primer tipus d'intervencions poden incloure prevenció primària, és a dir, per evitar la infecció
en persones sanes en la població general, o prevenció secundària, mirant d'intervenir doncs
per a que una persona infectada no transmeti el virus a d'altres individus. A l’assignatura de
Promoció, Prevenció i Intervenció I heu treballat ja diferents tipus de prevenció, i mètodes per a
dissenyar programes de promoció de la salut. En aquesta part II ens centrarem més en
introduir-vos en la prevenció secundària i les intervencions terapèutiques.

Les estratègies més utilitzades pel que fa a la prevenció secundaria tenen el mateix objectiu
que les utilitzades al llarg de l'infecció. Estan focalitzades en la cura i la salut de la persona, i
busquen la protecció d'un mateix, així com la protecció dels altres, mirant d'evitar una nova

5
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

transmissió del virus. Això es fa normalment a través del treball en l'acceptació del diagnòstic,
com a element primari en el benestar psicològic de l'individu un cop es descobreix la malaltia.
Els processos d'acceptació i adaptació a l'infecció poden ser de diferents tipus i, per tant, cal
considerar les característiques pròpies de cada persona. A partir d'aquí, s'hauria de revisar la
salut emocional al llarg de l'infecció, així com l'autoconcepte el·laborat com a individu actual
portador del virus, i intervenint llavors a partir de les estratègies que es descriuen a continuació.

Pel que fa a les intervencions terapèutiques, n'existeixen de diferents tipus. Una classificació
que sol ajudar és la que les identifica en funció de l'àrea psicològica d'interés. A nivell d'impacte
emocional o qualitat de vida, el counselling sol ser la tècnica d'intervenció més recomanada.
Per la facilitat i immediatesa en el context en que pot ser aplicada, i pels efectes beneficiosos
en la pràctica clínica, a diferents nivells, aquesta tècnica ha estat la més utilitzada i estudiada.
En realitat el counseling inclou diverses tècniques específiques, les quals poden centrar-se en
el maneig emocional, les habilitats comunicatives, aspectes motivacionals, o aspectes
d'autoavaluació i autoeficàcia.

També se n’apliquen altres tècniques més basades en la transmissió de la informació que la

persona necessita, i que impliquen, per tant, el treball amb tècniques psicoeducatives. De
forma similar a d'altres patologies, en les intervencions en psicologia de la salut es mostra com
a bàsic el coneixement de la patologia presentada, i de tots aquells conceptes necessaris per a
la tranquilització i ajustament psicològic de la persona. D'aquesta forma, doncs, el treball
psicoeducatiu a diferents nivells és un camp d'actuació també per part dels psicòlegs de la salut
en l'infecció per VIH/SIDA.

Més enllà d'aquest escenari previ d'actuació, la psicoteràpia és la tècnica central que es
contempla en l'abordatge psicològic de la malaltia. En aquelles situacions en que el counselling
o l'ajut psicoeducatiu es mostren com a insuficients, l'inici d'un seguiment psicoterapèutic es
planteja com un element instaurador i necessari. En aquest sentit, malgrat que la perspectiva
cognitiu-conductual és probablement la perspectiva que més s'ha estudiat, tècniques
psicodinàmiques o basades en la teràpia familiar-sistèmica poden igualment ajudar en funció
de la problemàtica que es presenti. De fet, dintre del que és el treball des de la psicoteràpia
amb persones amb VIH/SIDA, avui dia se sol considerar una perspectiva eclèctica com
l'enfocament més recomanat i òptim.

6
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

En els darrers anys ha crescut l'interès pel mindfulness en aquest àmbit. Aquesta tècnica s'ha
proposat com una eina d'ajut en diverses patologies mèdiques, amb efectes beneficiosos a
diferents nivells, i en el cas de la infecció per VIH/SIDA treballs recents mostren també els seus
avantatges sobre l'estat emocional, la qualitat de vida, o inclús la millora de l'estat físic.

Finalment, en el cas del deteriorament cognitiu, a banda de les intervencions farmacològiques,

ja sigui relacionades amb la teràpia antiretroviral o amb d'altres teràpies farmacològiques
coadjuvants, les intervencions que més es recomanen impliquen tècniques d'estimulació
cognitiva, o intervencions psicoeducatives davant la presència de comorbilitats. Malgrat això,
existeixen pocs estudis publicats fins al moment que hagin avaluat els beneficis d'aquests tipus
d'estratègies. Actualment aquest és un àrea en desenvolupament i és esperable que en els
propers anys disposem de nous resultats.

4. Principals reptes en la infecció per VIH/SIDA

Existeixen diversos reptes en la infecció per VIH/SIDA que han de ser destacats. Principalment,
tot el coneixement que s'ha obtingut des de la recerca científica, sovint no ha provocat l'esperat
efecte en l'assistència clínica de les persones infectades. Un exemple són les carències a nivell
d'avaluació de l'adherència terapèutica, on sovint se sol valorar simplement si la persona
realitza el tractament antiretroviral o no, sense profunditzar en molts altres aspectes implicats
en l'adaptació a un tractament que s'ha de realitzar de forma diària i continuada.

Un altre exemple és tota la informació obtinguda en el terreny de la neuropsicologia clínica, on

fa dècades que s'investiga amb persones que conviuen amb el virus, però que, en canvi, en el
dia a dia assistencial aquestes troballes no solen tenir una repercusió conseqüent. Hi ha
diferents motius pels quals aquest fet és així, entre ells, el temps disponible per a l'assistència
dels pacients, o, importantment, la manca d'altres recursos sanitaris, com pot ser la
disponibilitat de neuropsicòlegs especialistes en aquest terreny.

En aquesta línia, és evident la manca de professionals formats específicament en psicologia de

la salut, malgrat ser una peça clau en l'abordatge òptim del maneig clínic del pacient amb
infecció per VIH/SIDA. En el cas concret d'aquesta malaltia, a més, les necessitats són
múltiples. Tal i com s'ha descrit en els punts anteriors, les àrees psicològiques de relleu en una
persona amb VIH són nombroses, i això obliga al maneig psicològic mitjançant diferents

7
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

professionals especialitzats en psicologia de la salut. Tanmateix, això no sol produir-se

d'aquesta forma.

De forma similar, les carències a nivell d'investigació desenvolupada des de la psicologia de la

salut encara són àmplies, i es desconeixen quantiosos aspectes d'interés en l'actualitat.
Algunes qüestions ben clares poden ser l'estudi dels factors psicològics implicats en el
desenvolupament de les teràpies antiretrovirals actuals, el seu impacte en persones recentment
diagnosticades, o l'evolució emocional de persones que a dia d'avui porten més de 20 i 30 anys
convisquent amb aquesta infecció, per exemple.

- CONCEPTES CLAU:

- Diferència entre infecció per VIH i SIDA.

- La implicació de múltiples àrees psicològiques en les persones amb VIH/SIDA, com una
característica definitòria i diferencial d'aquesta malaltia.
- L'existència de nombrosos instruments d'avaluació per cadascun dels àmbits psicològics
relacionats amb la presència de la infecció.
- El conjunt d'intervencions susceptibles de ser aplicades en les persones infectades, i el
diferent origen i aplicabilitat en funció del problema presentat.
- Les limitacions actuals que comporten un escenari subòptim de cara a intervenir amb
persones amb VIH, i el maneig inadequat dels problemes de salut mental derivats de la pròpia
malaltia.

- LECTURES OBLIGATÒRIES:

1. Infecció per VIH/SIDA i impacte psicològic

1. Brannon L y Feist J (2001). Psicología de la Salud. Madrid: Paraninfo (Capítulo 11: Vivir
con una Enfermedad Crónica, pp. 374-384).
o Des d'aquest capítol dedicat a les malalties cròniques s'aborda l'infecció per
VIH/SIDA. Es fa una descripció sobre el que consisteix aquesta malaltia i s'aporten
dades epidemiològiques. També es presenta, de forma bastant resumida, el paper
dels psicòlegs en aquest terreny.

8
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

2. Estapé T, Fumaz CR, Huguet A, Muñoz-Moreno JA, Nieto R, Peralta G (2009).

Avaluació en Psicologia de la Salut. Material UOC.
o Aquest material està centrat en l'avaluació d'àrees psicològiques rellevants en la
infecció per VIH/SIDA, però s'aprofita per fer una descripció força actual de la
malaltia, i sobretot, prou específica des d'una perspectiva psicològica.

2. Avaluació de les àrees psicològiques més rellevants

1. Estapé T, Fumaz CR, Huguet A, Muñoz-Moreno JA, Nieto R, Peralta G (2009).
Avaluació en Psicologia de la Salut. Material UOC.
o Es descriuen les àrees psicològiques més rellevants i els instruments més idonis
per valorar-les.

2. Fumaz CR, Tuldrà A, Ferrer MJ (2003). Evaluacion Psicológica en VIH y SIDA. En:
Gutiérrez T, Raich RM, Sánchez D y Deus J (coords). Instrumentos de Evaluación en
Psicología de la Salud. Madrid: Alianza Editorial.
o Capítol específic d'avaluació psicològica per aquesta patologia. Destaca que es
profunditza en les àrees psicològiques més importants, així com en els instruments
d'avaluació més recomanats. Podeu demanar en préstec el manual a través de la
biblioteca.

3. Badia X, Salamero M, Alonso J (2002). La Medida de la Salud. Guía de Escalas de

Medición en Español. Barcelona: Fundación Lilly (Capítulo 3: Medidas de Bienestar
Psicológico y Salud Mental, pp. 47-87).
o Capítol interessant que se centra en l'avaluació de l'estat emocional per a
persones amb la infecció. En aquest cas s'aborda des del capítol de mesures de
benestar psicològic i salut mental.

4. Badia X, Salamero M, Alonso J (2002). La Medida de la Salud. Guía de Escalas de

Medición en Español. Barcelona: Fundación Lilly (Capítulo 7: Medidas Específicas de la
Calidad de Vida, pp. 305-317).
o Aquest capítol tracta en particular l'avaluació de la qualitat de vida i detalla els
instruments que han estat més utilitzats en aquest sentit.

9
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

5. Guías Clínicas de SEIMC/GeSIDA (Junio 2008). Recomendaciones

GESIDA/SEFH/PNS para mejorar la adherencia al tratamiento antirretroviral (Apartado
4, pp. 9-16).
o Document centrat específicament en adherència al tractament antiretroviral.
Consisteix en les recomanacions del Grup d'Experts en SIDA (GeSIDA)
realitzades conjuntament en col·laboració amb la Secretaría del Plan Nacional
sobre el SIDA (SPNS). És un document elaborat des de l'experiència clínica de
l'atenció a pacients amb VIH/SIDA i pensat precisament per la utilització en aquest
context. Concretament hem volgut proposar-vos l'apartat del document que es
dedica a la part d'avaluació de factors influents en l'adherència.

3. Intervencions
1. Fernández Romar, JE (2010). Abordaje psicológico de personas que viven con VIH.
Revista del Instituto de Psicología Clínica de la Facultad de Psicología de la
UdelaR (Uruguay). Año 5, nº13.
• Article que descriu la infecció per VIH/SIDA des d'una perspectiva psicològica,
resumeix les intervencions psicològiques més comunes, i aborda d'altres aspectes
de relleu com l'estigma o l'associació amb la mort des de la psicologia de la salut.

2. Tuldrà A, Wu AW (2002). Interventions to improve adherence to antiretroviral therapy. J

Acquir Immune Defic Syndr, Dec 15;31 Suppl 3:S154-157.
• Article científic en una revista mèdica força representativa en l'entorn de la infecció
per VIH/SIDA a nivell internacional. Està centrat en possibles intervencions per
millorar l'adherència al tractament antiretroviral. Val a dir que no és una publicació
recent, però hem de considerar, per altra banda, que aquest és un àrea que va
viure una especial transcendència en aquella època.

3. Guías Clínicas de SEIMC/GeSIDA (Febrero 2015). Documento de consenso sobre las

alteraciones psiquiátricas y psicológicas en adultos y niños con infección por el VIH
(Capítulos 3, 4 y 6, pp. 19-23, 24-37 y 46-51).
o Document centrat específicament en aspectes psiquiàtrics i psicològics en la
infecció per VIH/SIDA. De nou, són unes recomanacions el·laborades des de
l'experiència clínica de l'atenció a pacients amb VIH/SIDA, i pensades per la

10
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

utilització en aquest context. Els capítols assenyalats són aquells dedicats a

estratègies d'intervenció.

4. Guías Clínicas de SEIMC/GeSIDA (Junio 2008). Recomendaciones

GESIDA/SEFH/PNS para mejorar la adherencia al tratamiento antirretroviral (Apartados
5 y 6: pp. 16-25).
o És el mateix document proposat en l'apartat anterior d'avaluació, en aquest cas
recomanant els apartats d'intervencions en adherència.

5. Guías Clínicas de SEIMC/GeSIDA (Enero 2013). Documento de consenso sobre el

manejo clínico de los trastornos neurocognitivos asociados a la infección por el virus de
la inmunodeficiencia humana (Capítulo 6.3. Intervenciones No Farmacológicas, pp. 78-
83).
o Aquest material està basat exclusivament en trastorns neurocognitius associats a
la infecció per VIHS/IDA. No hem volgut proposar-vos la lectura de tot el
document, sinó que proposem únicament el capítol d'intervencions no
farmacològiques. Cal destacar que aquest és un àrea poc investigada fins el
moment, però sens dubte esperem noves dades en breu, així com entenem que
des de la psicologia de la salut és un dels apartats més interessants de tot el
document.

- LECTURES RECOMANADES:

1. Bayés R (1995). SIDA y Psicología. Barcelona: Martínez Roca.

2. Cardona-Arias JA, Higuita-Gutiérrez LF. (2014). Impacto del VIH/SIDA sobre la
calidad de vida: Meta-análisis 2002-2012. Rev Esp Salud Publica, Jan-Feb; 88(1):
87-101.
3. Gakhar H, Kamali A, Holodniy M. (2013). Health-related quality of life assessment
after antiretroviral therapy: a review of the literature. Drugs, May; 73(7): 651-72.
4. Muñoz-Moreno JA, Fumaz CR, Ferrer MJ, Tuldra A, Rovira T, Viladrich C, Bayes R,
Burger DM, Negredo E, Clotet B; the SERAD Validation Team. (2007). Assessing
Self-Reported Adherence to HIV Therapy by Questionnaire: The SERAD (Self-
Reported Adherence) Study. AIDS Res Hum Retroviruses, 23(10): 1166-1175.

11
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 2

Guia d'estudi - GES 2

5. Muñoz-Moreno JA. (2007). Neurocognitive and Motor Disorders in HIV Infection.

Assessment and Interventions. In: Valerie N. Plishe, Editor. Research Focus on
Cognitive Disorders. Hauppauge, New York: Nova Science Publishers, Inc.
6. Searight HR, McLaren AL. (1997). Behavioral and psychiatric aspects of HIV
infection. Am Fam Physician, Mar; 55(4): 1227-1237.
7. Shuper PA, Joharchi N, Rehm J. (2014). Personality as a predictor of unprotected
sexual behavior among people living with HIV/AIDS: a systematic review. AIDS
Behav, Feb; 18(2): 398-410.

12