Promoció, Prevenció i Intervenció II

OBJECTIUS I PRESENTACIÓ DE LA PAC

L'objectiu bàsic d'aquesta PAC és que apliqueu les competències derivades de l'estudi de les
Unitats 3 i 4 a un cas clínic concret. Per tant, és essencial per fer aquesta PAC que reviseu
prèviament els continguts d'aquestes unitats. És molt important treballar totes les lectures
obligatòries, a més de cercar informació bibliogràfica addicional de manera autònoma.

AVALUACIÓ DE LA PAC
La resolució de la PAC admet moltes diferències en les respostes, però el més rellevant és no
respondre a les preguntes fent un resum dels continguts i justificar molt bé les vostres
propostes. Concretament, el que valorarem serà:

- Que us poseu en la pell del psicòleg i expliqueu com ho faríeu POSANT EXEMPLES
CONCRETS, ACTUANT COM SI FÓSSIU ELS PSICÒLEGS, quan se us demana a l'enunciat.
- Que elaboreu una RESPOSTA PRÒPIA A PARTIR DELS CONTINGUTS TREBALLATS I
D'ALTRES CONTINGUTS COMPLEMENTARIS QUE CONSULTEU.
- JUSTIFICAR les vostres respostes.
- La correcció lingüística i ortogràfica, així com SOBRETOT la claredat del redactat.
- Consultar bibliografia actual. Es valora molt positivament l’ampliació dels continguts amb les
cerques bibliogràfiques que l’estudiant pugui fer independentment.
- Incloure el llistat de referències bibliogràfiques consultades en format APA.
- Seguir les normes en relació al format que es presenten a continuació.

ORGANITZACIÓ DE LA PAC
La PAC consta de 8 preguntes en les que l'alumne ha d'aportar una solució original a partir del
treball de tot el material de les Unitats 3 i 4. Com ja hem dit, no es tracta de fer un resum dels
continguts teòrics, si no de donar respostes originals a partir d’aquests continguts, posant quant
més exemples millor.

IMPORTANT
• La PAC ha de ser una ELABORACIÓ ORIGINAL I INDIVIDUAL (tal com s'indica en el
Pla Docent, s'utilitzaran eines específiques per valorar l'originalitat).
• La PAC s'ha de lliurar en format Word i en el document NO S’HA D’INCLOURE
L’ENUNCIAT DE LA PREGUNTA, NOMÉS EL NÚMERO DE LA MATEIXA.
• El tipus de lletra hauria de ser d’una mida mínima de 10, l’interlineat d’1,5 i els marges
de 2,5-3,0.

1
 • La PAC s’ha de lliurar a la “Bústia de Lliurament d’Activitats” a la data fixada al
calendari. No s’admetrà cap PAC després d’aquest dia. L'alumne és responsable
d'assegurar-se que la PAC s'ha lliurat i es pot obrir correctament. Consulteu el Pla
Docent per la normativa completa.
• El límit màxim de pàgines per a resoldre la PAC és de 10 (referències a banda).

CAS CLÍNIC

PART 1:

El Manel té 58 anys i viu sol. Fa 8 anys que es va divorciar de la seva dona. Havien
estat junts des que eren joves, des dels 21 anys. Fa 30 anys van tenir a la Candela, la seva
única filla. Aquesta viu en parella i té 2 nenes, les 2 úniques netes del Manel.
El Manel darrerament té problemes de micció. A l'inici va atribuir-los a una època de
més activitat a la feina i que no s'estigués cuidant massa, però últimament són més freqüents.
Des de fa un temps pren omeoprazol, per problemes digestius, i també pren un fàrmac anti-
ulcerós de suport. Són els únics tractaments farmacològics que segueix. Ara s'ha quedat sense
medicació i està pensant a deixar-los, malgrat sempre que ho intenta es troba pitjor ja al dia
següent. De totes maneres, vol comentar-li al metge de capçalera i, aprofitant això, ha pensat a
dir-li aquests canvis amb la micció.
Quan el Manel veu el metge aquest valora la situació fent-li certes preguntes. Totes són
qüestions sobre la limitació que li provoca en el seu dia a dia i si l'implica alguna àrea de la
seva vida. En contestar-li, el metge li diu d'esperar i anar valorant. Li comenta que torni si té
qualsevol problema amb aquest tema, però que tot li sembla una qüestió de l'edat, i que
tampoc sembla interferir-li massa. Segons ell, cal anar veient, a veure si passa. A ell li va
sembla molt normal, ja que era el més esperable que li podia dir. A més, amb la medicació que
ja pren el metge es mostra molt reticent i li diu que no pot deixar cap dels 2 tractaments, i
davant d'això ja li està bé que no hagi de fer massa amb el tema de l'orina.
Així passa uns mesos, però la cosa no va a millor. Més aviat al contrari. Algun dia se li
ha escapat la orina i a vegades en situacions complicades. A la feina, per exemple, o quan ha
sortit algun cop a la nit. A banda d'això, també cada vegada sent més ganes d'orinar i després
no pot fer-ho del tot. Li costa de començar. És per això que torna al metge de capçalera i
aquest, en veure que els símptomes no milloren, decideix derivar-lo a l'uròleg.
Passen uns mesos fins que arriba la visita. L'uròleg fa una visita curta, molt centrada en
fer una analítica de sang, i que torni de seguida a veure'l. El Manel se sorprèn que no faci res
més, però pensa que si és el que diu l'especialista, això és el que ha de fer. En 1 setmana
estan els resultats i, en tornar, el metge li proposa de fer 2 proves més. Aquí el Manel ja
comença a preocupar-se. S'interessa pel tema i insisteix amb preguntes a l'especialista, però

2
aquest no contesta massa cap d'elles. El que més li argumenta és que el que han de fer ara
són aquestes 2 proves, com a rutina davant els resultats que apareixen a l'analítica. I al dia
següent fa aquestes proves. El cert és que tot va molt ràpid, la veritat. I així és que quan acut
pels resultats l'uròleg li comunica que sembla que ha desenvolupat un càncer de pròstata. El
Manel no es pot creure el que li està dient. El metge es mostra molt directe en el diagnòstic, i
sorprèn la serenitat amb la que dona la informació. Com que no és molt de respondre
preguntes, el Manel no s'atreveix a preguntar-li tot allò que li ve al cap en aquell moment. A
l'arribar a casa truca a la seva filla. Aquesta es s'espanta molt i va directament a casa seva. La
Candela comença a fer-li moltes preguntes, a les quals el Manel no sap què contestar a la
majoria. Realment sembla que estigui casi més preocupada ella que no pas ell mateix. Es posa
a plorar, l'abraça, i truca a la parella. D'entre les preguntes que li fa algunes tenen a veure amb
què ha de fer a partir d'ara i el Manel, sincerament, ni ho sap: ha marxat de l'uròleg sense ser
conscient de com havia de procedir. La filla l'acompanya en aquell mateix moment i a la
recepció li diuen que ha estat programat a una altra unitat hospitalària, específica d'oncologia.
No triga massa dies a arribar-hi, i allà compten amb diferents professionals. Entre ells hi ha una
psicòloga amb formació en psicologia general sanitària, la qual està fent també un màster en
psicooncologia, i l'atén com a primera visita.

PART 2:

Després d'estar 2 anys visitant-se de forma regular a la unitat d'oncologia, el Manel

està força bé, la veritat. Ha fet tractaments específics pel problemes de pròstata i el procés
oncològic no ha anat a més, per sort. A més, encara segueix els controls i sembla conscienciat
de seguir-los. A nivell emocional el procés ha estat una mica similar: a l'inici va estar molt
espantat, però poc després ha anat oblidant-se de la qüestió. El cert és que la psicòloga el va
visitar poques vegades i no va oferir-li de fer massa més. A ell li va semblar molt bé i, de fet, va
ser ell que va proposar-li de no continuar amb el seguiment. Ella ho va veure molt bé.
El fet d'estar millor emocionalment fa que comenci a sortir més. A vegades se sent
inclús mig eufòric. Es veu tant bé i tot ha estat tan simple que realment no té por als problemes
de salut. Es veu fort. Això també fa que treballi més. A la seva feina, si treballa més hores pot
cobrar més sou. I aquesta idea li ha anat molt bé: ell es veu bé per treballar més, i a sobre pot
tenir més calers amb els que pot sortir més a dinar, sopar, etc. El tema dels dinars,
concretament, ha estat realment un canvi. El Manel estava acostumat a menjar a casa, i ara, en
canvi, el més estrany és cuinar a casa al migdia. Gairebé a diari fa algun menú a un bar prop
de la feina, i, així de pas, el permet estar més a prop per tornar de seguida a posar-se amb més
feina.
Així passen 6 mesos. És llavors quan, precisament a la feina, un matí sent un dolor a
l'esquena. En aquell moment no li dona importància i segueix fent més o menys de forma

3
similar. Però llavors torna a succeir-li un altre dia, aquest cop amb dificultats per respirar i dolor
més fort i intens, que ara també li radia al pit. Aquí és quan llavors s'espanta. Es queda
bloquejat del tot. A més, aquell dia per mala sort estava sol a la feina. No hi ha ningú. Això fa
que s'angoixi encara més, i el dolor no marxa i inclús s'intensifica. Comença llavors a cridar, i
des de l'oficina del costat algú el sent. A l'acudir de seguida criden a una ambulància i el porten
a un hospital, diferent del seu habitual, ja que sospiten que està tenint un atac de cor. Quan
arriben al centre controlen la simptomatologia que presenta. La pressió a l'esquena i el pit van
desaparèixer. El deixen en observació uns dies a una unitat coronària, i al donar-li l'alta li
comenten que havia patit un inici d'infart de miocardi. Els metges l'indiquen de fer seguiment a
la seva unitat, en el servei de consultes externes. El Manel agraeix molt l'atenció, i davant de la
nova preocupació que presenta ara, demana poder ser atès per un psicòleg. Els professionals
de la unitat no sorprenen gens pel fet que ho demani, però s'excusen, i li responen que
malauradament no disposen de servei de psicologia. Ell llavors suggereix d'anar a algun altre
psicòleg de l'hospital, però, de nou, li repliquen que l'accés és difícil i que el servei psicològic
del que disposen és molt concret per a d'altres patologies. Uns dies després, comentant-li la
situació a un amic, aquest l'informa que coneix un psicòleg privat. No era sanitari, però al Manel
ja li sembla bé poder visitar-se amb algú. Ens uns dies estava veient-se ja amb ell.

4
 PREGUNTES EN RELACIÓ AL CAS CLINIC

DISPOSES D'UN ESPAI MÀXIM DE 10 FULLS PER CONTESTAR A TOTES LES

PREGUNTES

PART 1:

1. Imagina que enlloc de proposar-li una nova visita el metge de capçalera al Manel, hagués fet
ja la derivació directament a l'uròleg. Creus que hauria alterat massa el resultat del cas? Veus
altres punts d'interès d'aquest cas que podrien ser modificables? En quina mesura podria haver
repercutit en l'evolució del Manel? Mira d'argumentar totes les teves respostes, sempre des
d'una perspectiva de la psicologia general sanitària.

2. Creus que a la unitat d'urologia hauria d'haver hagut un psicòleg sanitari? Per quins motius?
En cas que no, com penses que hauria d'haver actuat l'uròleg, segons la teva opinió
professional? Va respondre d'una forma apropiada, o potser suggeriries alguna proposta des
d'una perspectiva psicològica? Mira de desenvolupar les respostes.

3. Imagina que ets tu la psicòloga a la que arriba a la unitat oncològica. Quina avaluació faries
del cas? Quines àrees consideraries? I amb quins instruments les avaluaries? Quines variables
serien les més importants de determinar? Pots ajudar-te si vols amb una taula o gràfic per
detallar la reva resposta.

4. Posterior en aquesta avaluació, què li explicaries al pacient? Fes un escrit en el que simulis
què li explicaries al Manel en relació al seu problema oncològic, i quin plantejament
d'intervenció li oferiries. Descriu aquelles àrees en les que voldries intervenir, i de quina forma
ho faries. Si us plau, concreta el màxim possible el programa d'intervenció.

PART 2:

1. Imagina't que haguessis treballat a la unitat coronària on acaba arribant el Manel. Quin tipus
d'avaluació hauries fet? Quines àrees psicològiques consideraries més rellevants per ser
avaluades? I quins instruments proposaries en aquesta avaluació? Mira de justificar el màxim
les teves propostes.

2. En cas d'haver d'intervenir-hi, quin pla d'actuació li proposaries? Quines estratègies

contemplaries? Destaca les dimensions psicològiques en les que intervindries. Recorda

5
argumentar i detallar les teves respostes. Mentre més concretes siguin les propostes més
qualificació podràs obtenir a la resposta (número de sessions, contingut, durada, etc.).

3. Fins a quin punt creus que els canvis en l'estil de vida del Manel van influir en l'episodi
cardiovascular? Van haver-hi altres factors de risc que penses que van influir en el seu cas?
Quins d'aquests creus que eren modificables, i quins no? És important aquest escenari
conductual en un cas com el del Manel, segons el teu criteri professional?

4. Critica de forma constructiva com va ser manegat clínicament el pacient en aquesta 2a part
del cas. Quins aspectes no han estat del tot adequats segons la teva opinió? I quins sí? I en
quin grau van poder influir uns o els altres? Basa't si us plau sempre en la teva formació com a
psicòleg general sanitari.