M6.

812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA

DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

UNITAT 4. MALALTIES CARDIOVASCULARS

Guia d’estudi elaborada per: Jose A. Muñoz-Moreno.

Professor responsable de l’assignatura: Rubén Nieto.

1
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

OBJECTIUS:
1. Aprendre a identificar els conceptes psicològics relacionats amb les malalties
cardiovasculars i el seu impacte emocional i de la qualitat de vida.
2. Saber identificar els principals mètodes d'avaluació de la salut psicològica en persones amb
patologies cardiovasculars.
3. Familiaritzar-se amb les intervencions que han estat més utilitzades en persones amb
problemes cardiovasculars des de la psicologia de la salut.

CONTINGUTS:
1. Malalties cardiovasculars: conceptes introductoris
Les malalties cardiovasculars consisteixen en problemes de salut que afecten l'aparell
circulatori humà. Aquest sistema és el responsable de la circulació de la sang pel cos humà i
està composat pel cor i els vasos sanguinis. Aquests últims es divideixen en artèries i venes.
Quan ens referim a una afectació de l'aparell cardiovascular ens referim llavors a una afectació
que implica alguna d'aquestes estructures. La circulació de la sang és una funció essencial per
l'organisme, ja que permet transportar l'oxigen per tot el cos humà, a més de distribuir d'altres
nutrients necessaris per a la nostra supervivència. Hem d'entendre, doncs, que la fallida en
algun punt d'aquest sistema pot comportar conseqüències severes per a l'organisme.

Els problemes més freqüents de l'aparell cardiovascular són les malalties coronàries arterials i
els accidents cerebrovasculars. Les primeres es caracteritzen per implicar dany de les artèries
coronàries o superiors, és a dir, aquelles que treballen més a prop del cor. El cor està format
pel múscul cardíac, en funcionament constant per a poder mobilitzar la sang arreu del cos. Això
significa que, en el cas de produir-se problemes en l'arribada a aquest múscul, les
conseqüències repercutiran directament en el funcionament cardíac. Els problemes més
comuns en aquest sentit són l'angina de pit i l'infart de miocardi, implicant ambdós dany del
múscul cardíac. Una de les causes principals que provoca aquestes complicacions és
l'arteriosclerosi, és a dir, cúmul de greix a les plaques de les artèries, obstruint en conseqüència
la correcta circulació sanguínia. Amb el temps, la malaltia coronària pot provocar arítmies o
insuficiència cardíaca, i sovint hi ha probabilitat que es converteixi en un problema crònic.

En el cas dels accidents cerebrovasculars, els motius que els provoquen solen tenir diferent
origen. El cervell depèn completament del subministrament de la sang, i és per això que al llarg
del seu teixit hi ha instaurada una enrevessada xarxa de vasos sanguinis distribuïts de forma

2
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

adaptativa. Un dels components principals que aporta la sang és l'oxigen, element clau en el
funcionament del cervell, de forma que un problema en aquest subministrament suposa una
complicació cerebral immediata. Això ens informa de la perillositat d'aquest tipus de
complicacions. Poden ser classificats en 2 tipus: isquèmics o hemorràgics. Els primers
impliquen una manca en l'arribada de sang, i els segons un excés. La gravetat clínica per un
accident cerebrovascular depèn sempre de diversos factors, entre ells la zona on es produeix la
fallida, o el nivell d'extensió de l'afectació, però també la duració de la irregularitat, factor
estretament lligat al dany provocat.

Si considerem algunes dades significatives, les malalties cardiovasculars continuen essent la

primera causa de mort en el món, per davant del càncer, les malalties infeccioses, i els
accidents de trànsit o domèstics. Concretament, 3 de cada 10 defuncions al món es produeixen
per un problema d'aquest caire. Això ens informa de la transcendència d'aquestes
complicacions. Els infarts de miocardi són la causa més freqüent de mort, seguit dels accidents
cerebrovasculars. Aquesta prevalença tan elevada no és produeix exclusivament als països
més rics, sinó que en els països amb rendes mitges o baixes el 80% de morts declarades
també s'atribueixen a complicacions cardiovasculars. Hem de tenir present, doncs, que aquest
tipus de malalties són més prevalents encara a països en vies de desenvolupament que als
països del primer món. L'OMS ha relacionat aquest fet amb hàbits culturals i la disponibilitat de
recursos, considerant que la major part d'aquestes defuncions podrien evitar-se promovent
alimentacions més saludables, fomentant l'exercici físic, o eliminant factors de risc importants,
com podrien ser el sedentarisme o fumar, per exemple.

2. Malalties cardiovasculars i relació amb la psicologia de la salut

Són diversos els vincles entre els problemes cardiovasculars i la psicologia de la salut. Es
podrien resumir en 3 nivells: 1) conductual, en la mesura en que existeix una relació entre el
comportament de la persona i el desenvolupament de malalties cardiovasculars; 2) de qualitat
de vida, en quant que la presència d'un problema de salut d'aquest tipus limita i condiciona el
desenvolupament de les activitats de la vida diària del malalt; i 3) emocional, en la mesura en
que l'aparició d'una malaltia cardiovascular té un impacte sobre la salut psicològica de la
persona.

El component conductual en la malaltia cardiovascular és de suma importància, ja que està

vinculat estretament amb la seva aparició. Exemples són el tabaquisme, el sobrepès, o la vida

3
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

sedentària. Aquests factors estan associats al desenvolupament de problemes cardiovasculars

i per tant són determinants. Els factors psicosocials igualment estan presents, ja que variables
com l'estrès percebut o la manca de suport social, estan també relacionades amb l'aparició de
trastorns cardiovasculars.

La qualitat de vida és un paràmetre clau en aquestes patologies, degut a les possibles

limitacions en la realització de les activitats quotidianes. Estem parlant de complicacions que
poden ser severes i condicionar el funcionament diari del pacient, i que, a més, sovint
apareixen de forma sobtada, provocant encara un impacte major en la qualitat de vida del
malalt.

Per últim, a nivell emocional, el fet de patir una malaltia cardiovascular pot afectar tant l'estat
anímic, com l'ansietat i/o l’estrès percebut. Això és especialment rellevant, ja que aquests
efectes poden repercutir en la conducta del malalt i, conseqüentment, incidir en l'aparició de
noves complicacions. És important també tenir present que el fet de manifestar un major
impacte emocional sol estar associat a patir un estat més greu de la malaltia. Això sovint
implica a la família, en la mesura en que és difícil afrontar el sofriment del malalt, però també
per una qüestió mèdica, ja que la severitat d'un problema cardiovascular pot requerir ingressos
hospitalaris o estàncies en unitats especials de cardiologia.

D'aquesta forma, existeixen lligams interrelacionats entre aquests 3 nivells psicològics,

retroalimentant-se i influint en el comportament de la persona, la seva qualitat de vida, i la
vivència emocional. I aquest esquema està en interacció constant.

3. Àrees d'avaluació psicològica

Les àrees psicològiques més importants a valorar en les malalties cardiovasculars cobreixen
els 3 nivells descrits a l'apartat anterior.

1) A nivell conductual, l'avaluació psicològica implica principalment factors de risc i hàbits de la

vida diària. Pel que fa als factors de risc se n'han estudiat de 2 tipus: els determinants i els
contribuents. Els primers tenen un pes clar en el desenvolupament de la malaltia. Dintre
d'aquests trobem el tabaquisme, el sobrepès, nivells elevats de colesterol, la vida sedentària, o
la diabetes. En el cas dels segons, se sap que pot haver-hi una influència en el
desenvolupament de la malaltia, però sense quedar clara la transcendència concreta. Els

4
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

factors psicosocials estarien en aquesta categoria, sabent que influeixen en l'aparició de les
complicacions cardiovasculars, tot i que sense quedar clar el paper real en el seu
desenvolupament. Exemples són l'exposició a l'estrès psicosocial, implicant feina, problemes
econòmics, familiars, etc; determinades estratègies d'afrontament a aquest estrès; o la
percepció de control de situacions de la vida diària. Aleshores, hi hagi l'existència de factors
influents, o determinants, es recomana que estiguin inclosos en l'avaluació conductual del
pacient. Part d'aquests factors consisteixen en paràmetres físics o mèdics, però la seva
influència s’avalua normalment des de la psicologia de la salut, en la mesura en que existeix un
component conductual. Per conèixer els instruments concrets que permeten fer aquestes
avaluacions seguiu les lectures obligatòries per a aquest apartat.
 
Hi ha un aspecte d'avaluació psicològica afegit en les malalties cardiovasculars que són els
trets de personalitat. Determinats patrons de personalitat estan associats a l'aparició de
problemes cardiovasculars, en especial el patró de conducta tipus A. Aquest ha estat sens
dubte el més estudiat. Recordem que aquest patró es caracteritza per mostrar alt estrès
laboral, nivells elevats de competitivitat, i gran sensació d'urgència en aquelles activitats que es
desenvolupen. Múltiples estudis l'han associat a major consum de tabac, menys activitat física
saludable, pitjors nivells de colesterol, sang més viscosa, augment de la freqüència cardíaca,
augment de la demanda d'oxigen, i desregulació hormonal, comportant per tant major
probabilitat de patir una malaltia cardiovascular.

Hi han 2 emocions concretes que també s'han estudiat més àmpliament, ja que tenen
igualment una relació manifesta amb l'aparició de problemes vasculars. Aquestes són la ira i
l'hostilitat. Malgrat la primera és més emocional, i la segona més actitudinal, ambdues tenen un
component conductual clar, presentant connexió també amb un pitjor funcionament
cardiovascular.

2) Pel que fa a la qualitat de vida, la seva avaluació és prioritària, en la mesura en que la

convivència amb una malaltia cardiovascular pot implicar limitació en el desenvolupament
d'àrees bàsiques de la vida diària, com poden ser caminar, fer esforços físics, o el maneig
d'altres situacions quotidianes. Com és habitual, el més rellevant en aquesta avaluació és la
percepció i la valoració que fa la persona. En aquest mateix context és important, a més,
contemplar el procés de superació de la malaltia cardiovascular, ja que sovint pot requerir el
seguiment d'un programa de rehabilitació cardíaca. Quan això succeeix, sol existir també

5
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

limitació en el funcionament diari, tant per l'adherència al programa en concret, com per les
conseqüències físiques que pot implicar. A banda d'aquest fet, gran part d'aquests seguiments
solen ser recomanats ser seguits de forma crònica, fet que, lògicament, té un impacte en la
qualitat de vida.

3) A nivell emocional, les conseqüències principals que solen observar-se en persones amb
problemes cardiovasculars són la depressió, estats d'ansietat, i alts nivells d'estrès psicològic
associats al tipus de complicació en concret. Són comuns els sentiments de falta de control,
manifestant una necessitat de seguretat i estabilitat en la vivència de l'estat físic. A vegades,
depenent del problema en concret, pot aparèixer el trastorn per estrès post-traumàtic. Tal i com
descrivíem a l'apartat anterior, existeix una associació entre la severitat del problema
cardiovascular i l'impacte emocional, per tant, cal tenir molt present els detalls específics de la
complicació física. En aquest sentit, la valoració d'aspectes emocionals pot implicar més
urgència, per l'angoixa associada als ingressos hospitalaris, o la dependència de situacions
d'assistència requerida.

En les lectures obligatòries per a aquest apartat trobareu instruments específics per a
l'avaluació dels aspectes tractats.

4. Intervencions
Les intervencions psicològiques en modificació de conducta són crucials en les patologies
cardiovasculars, ja que existeix un clar lligam entre el comportament i l'aparició del problema.
Això succeeix de forma similar en la remissió del problema, un cop ja ha aparegut. En aquest
sentit, com a possibles estratègies, s'ha proposat la intervenció en els hàbits de la vida diària,
principalment amb tècniques basades en la millora de l'alimentació, la promoció d'activitats
físiques saludables, i la deshabituació tabàquica. És d'utilitat considerar la intervenció en
aquest camp com un enfocament en prevenció de conductes de risc i, per tant, d'actuació amb
els pensaments o creences concretes basades en aquesta percepció de risc. Estratègies que
poden ajudar a aquesta consciència impliquen el treball psicoeducatiu sobre la informació de la
malaltia i d'altres detalls rellevants. De cara a intervenir en aquest camp, és important treballar
amb el malalt la informació sobre el procés concret de salut que està patint, la salut psicològica
basal, les actituds i creences vers la malaltia, les estratègies d'afrontament, i la qualitat de la
comunicació amb el personal sanitari, entre d'altres aspectes. Aquesta part l'heu treballat amb
detall en l’assignatura I.

6
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

Un camp d'actuació important és el maneig de la ira, l'hostilitat, o d'altres emocions que puguin
ser desavantatjoses pel funcionament del sistema cardiovascular. Aquí és d'utilitat considerar la
intervenció en factors psicosocials, en la mesura en que determinen la relació amb els altres, i
les vivències personals associades a emocions d'irritabilitat i ràbia. Les tècniques de respiració i
relaxació solen ser d'ajut en aquest context.

No hem d'oblidar que existeixen tractaments farmacològics que ajuden a mantenir un correcte
funcionament cardiovascular i, per tant, és important considerar la utilització d'aquests
tractaments en combinació amb les teràpies psicològiques, a banda d'assegurar l'adherència a
aquestes teràpies.

Cal destacar les estratègies basades en el seguiment de programes de rehabilitació cardíaca

com un aspecte diferencial. Existeixen programes psicològics que han estat específicament
dissenyats amb aquest objectiu. En les lectures proposades trobareu més informació al
respecte.

Considerant que en estats cardiovasculars més crítics solen haver-hi ingressos hospitalaris o
estàncies en unitats d'atenció mèdica especial, les intervencions psicològiques haurien
d'adaptar-se a aquests contexts. Les estratègies d'ajut a pacients crítics solen basar-se en el
treball en situacions límits i, de vegades, en l'afrontament de la mort. Cal destacar el paper de
la família en aquest punt. Degut a que no és fàcil la vivència del patiment del malalt per part
dels familiars propers, hi ha tot un terreny d'intervenció centrat en familiars o persones
properes, sense oblidar, a banda d'aquest fet, que les situacions hospitalàries i de limitació
física impliquen de forma important als cuidadors.

En aquells casos en que la situació física millora, i per tant els símptomes remeten, poden
continuar les pors i el dubte de si la malaltia tornarà a aparèixer, tant en el propi malalt, com en
els familiars o persones properes. Per tant, aquest malestar es pot mantenir en el dia a dia de
la persona, malgrat la recuperació momentània de la complicació mèdica. Altres pors que solen
estar-hi presents tenen a veure amb les creences futures sobre la limitació que patiran, havent
de plantejar-se intervencions sobre l'autoestima i l'autoconcepte d'un mateix.

7
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

Per acabar, caldria destacar que, de forma similar a les afectacions tractades a la unitat
anterior (càncer), les intervencions han de ser especialment curoses, i basades delicadament
en l'adequada informació des del personal sanitari, i considerant en tot moment la dignitat del
pacient. A més, és necessari subratllar un lligam que es retroalimenta, i és el fet que en funció
de l'estat emocional que presenti el pacient, això podrà repercutir en l'aparició d'un nou
problema cardíac. Per tant, aquest es mostra com un aspecte clau a considerar en les
intervencions psicològiques en aquest àmbit.

CONCEPTES CLAU:

- Existeixen diferents tipus de complicacions cardiovasculars, principalment malalties

coronàries i accidents cerebrovasculars. Dintre de cadascun d'aquests problemes la
simptomatologia i evolució presentada depèn de múltiples factors, entre ells factors conductuals
i emocionals.
- La prevenció de les complicacions cardiovasculars és un punt d'actuació prioritari, en la
mesura en que el desenvolupament d'un problema cardiovascular pot tenir un pronòstic crític.
En aquest sentit la intervenció psicològica en els hàbits de salut és clau.
- L'avaluació de les àrees psicològiques implicades en les malalties cardiovasculars ha de
contemplar els hàbits de la vida diària, la qualitat de vida, i l'estat emocional de la persona
afectada.
- Certs trets de personalitat, especialment el patró de conducta de tipus A, es consideren també
factors de risc.
- A nivell emocional el control de la ira i l'hostilitat són claus també per a la prevenció de
complicacions vasculars.
- El treball psicoeducatiu i la valoració de la percepció de risc en les conductes és un terreny
també essencial en el possible afrontament d'aquests canvis.
- La qualitat de vida és un àrea important en la mesura en que les complicacions
cardiovasculars sovint afecten el funcionament diari i el desenvolupament de les activitats
quotidianes.
- El grau de severitat del problema cardiovascular està estretament relacionat amb l'afectació
psicològica que suposa. Això és més evident en estats crítics, on es pot requerir un ingrés
hospitalari o l'estància en unitats mèdiques especials.

8
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

- Sovint cal contemplar el rol de la família o de persones properes. Sobretot en situacions més
crítiques aquest paper és més clar. És important doncs avaluar la seva salut psicològica i en
conseqüència intervenir-hi.

LECTURES OBLIGATÒRIES:

1. Malalties cardiovasculars i relació amb la psicologia de la salut

- Brannon, L., i Feist, J. (2001). Identificación de los factores conductuales en las enfermedades
cardiovasculares. A Psicología de la Salud (Capítulo 9; pp. 285-299). Madrid: Paraninfo.
o Es defineixen les principals malalties cardiovasculars i s'aporta una visió mèdica dels
mecanismes que estan principalment implicats.
- Brannon, L., i Feist, J. (2001). Vivir con una Enfermedad Crónica. A Psicología de la Salud
(Capítulo 11; pp. 353-359). Madrid: Paraninfo.
o S'aborda l'impacte sobre la vida del pacient i l'estat emocional dels pacients que
convieuen amb malalties cròniques. En aquest cas és interessant per la part que
implica paotlogies cardiovasculars cronificades.

2. Àrees d'avaluació psicològica

- Brannon, L., i Feist, J. (2001). Identificación de los factores conductuales en las enfermedades
cardiovasculares. A Psicología de la Salud (Capítulo 9; pp. 300-314). Madrid: Paraninfo.
o Es descriuen els principals factors de risc que estan associats a l'aparició de malalties
cardiovasculars.

- Instituto de Psicocardiología. (2010). Factores de riesgo psicológicos de la enfermedad

coronaria: http://www.psicocardiologia.com.ar/art-profesionales//factores-de-riesgo-
psicologicos-de-la-enfermedad-coronaria-15.html?p=1.
o Article per a professionals ofert per la societat de psicocardiologia. Es un material prou
adequat centrat en l'avaluació de factors psicològics relacionats amb l'aparició de
malalties cardiovasculas. L'article inclou bibliografia que us pot d'ajut si teniu més
interès en el tema.

3. Intervencions
- Brannon, L., i Feist, J. (2001). Identificación de los factores conductuales en las enfermedades
cardiovasculares. A Psicología de la Salud (Capítulo 9; pp. 315-320). Madrid: Paraninfo.

9
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

o De forma resumida s'aborden idees per modificar els factors de risc conductuals
associats al desenvolupament de problemes cardiovasculars.
- Brannon, L., i Feist, J. (2001). Vivir con una Enfermedad Crónica. A Psicología de la Salud
(Capítulo 11; pp. 353-359). Madrid: Paraninfo.
o Es descriuen les possibles conseqüències en la vida del pacient pel fet de seguir un
programa de rehabilitació cardíaca, així com es proposen certes recomanacions pel
compliment d'aquest seguiment.
- Rodríguez, T. (2011). Manejo y orientación psicológica en el paciente con enfermedad
cardiovascular en estado de gravedad. Revista Psicología Científica ISSN: 2322-8644.
http://www.psicologiacientifica.com/enfermedad-cardiovascular-orientacion-psicologica/
o Es plantegen propostes per intervenir en pacients amb problemes cardiovasculars de
tipus greu, definint un programa concret per intervenir-hi tant en el malalt com en
familiars o persones properes.

- LECTURES RECOMANADES:

1. Dimsdale, J.E. (2008). Psychological stress and cardiovascular disease. J Am Coll

Cardiol. 51(13), 1237-46.

2. Gan, Y., Gong,Y., Tong, X., Sun, H. Cong, Y., Dong, X., Wang, Y et al. (2014).
Depression and the risk of coronary heart disease: a meta-analysis of prospective
cohort studies. BMC Psychiatry 24(14),371.

3. Latorre, J.M., i Beneit, P.J. (1994). Psicología de la salud: Aportaciones para los
profesionales de la salud. Argentina: Lumen.

4. Menezes, A.R., Lavie, C.J., Milani, R.V., O'Keefe, J., i Lavie TJ.(2011). Psychological
risk factors and cardiovascular disease: is it all in your head? Postgrad Med,123(5),
165-76.

5. Nieminen, M.S., Dickstein, K., Fonseca, C., Serrano, J.M., Parissis, J., Fedele, F.,
Wikström, G., et al. (2015). The patient perspective: Quality of life in advanced heart
failure with frequent hospitalisations. Int J Cardiol 15(191), 256-64.

10
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA
DE LA SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 4

Guia d'estudi - GES 4

6. Oblitas, L. (2008). Psicología de la salud: Una ciencia del bienestar y la felicidad. Av.
Piscol. 16(1), 13-38. [Disponible en:
http://www.unife.edu.pe/publicaciones/revistas/psicologia/2008/psicologiasalud.pdf]

7. Pelegrín, A., García, F.E., i Garcés de Los Fayos, E,J. (2009) Prevención de los
trastornos cardiovasculares: una propuesta de actuación desde la actividad física y el
entrenamiento psicológico. Psicología y Salud, 19(2), 261-269.

8. Rozanski, A., Blumenthal, J.A., i Kaplan, J. (1999). Impact of psychological factors on

the pathogenesis of cardiovascular disease and implications for therapy. Circulation,
99(16), 2192-217.

9. Simon, M.A. (1993). Psicologia de la salud: Aplicaciones clinicas y estrategias de

intervención. Madrid: Pirámide.

10. Wheatley, D. (1985). Estrés y el corazón: Interacciones entre el sistema cardiovascular,

el comportamiento y las drogas psicotropicas. México: Ed. Continental.  

11