ASPECTES GENERALS

M'agradaria començar per algun comentari sobre l'aspecte formal de la PAC. Molts no
numereu les pàgines ni les preguntes, ni feu divisions entre preguntes el que dificulta llegir
el document ni separeu els apartats. Però el pitjor és que a vegades el redactat és com un
telegrama de frases inconnexes, només separades per punts.

Si bé la pregunta està clarament formulada, la pregunta dos ha estat mal interpretada per
alguns de vosaltres de manera que en lloc d'explicar la problemàtica, heu tornat a explicar
el cas. Estaria bé sempre que en el comentari s'incloguessin tots els punts importants de
la problemàtica i no una ampliació de la problemàtica ja exposada en la pregunta 1, no
tindria sentit repetir el mateix no?

En quant al cas, us costa molt exposar adequadament un cas tenint en compte la

problemàtica i els apartats importants que es recullen en els mòdul 4 i que us anoto a
continuació.

En relació al tipus de preguntes: hi ha preguntes que semblen obertes però en realitat són
tancades. No és que unes siguin millors que d’altres, depèn de l’objectiu de la pregunta,
del que necessitis i com saber-ho, el problema és que si la resposta és sí potser cal fer
una altre pregunta més, en canvi oberta ens aportarà molta més informació la majoria de
vegades. L’ordre no és tan important en un document escrit perquè després anirà fluint
durant l’entrevista amb més o menys naturalitat i/o direcció per part del professional.

En avaluacions de problemàtiques pròpies de la psicologia de la salut el meu consell és

centrar-se en el que li passa i ha portat a la persona a la nostra consulta. Com va ser la
seva infantesa, la relació amb el seus pares o la professió d’aquests la majoria de
vegades és irrellevant. Potser és un problema anterior que ha empitjorat però que no és
objecte de la nostra intervenció. Si ja tenia un problema de parella per exemple.

Per últim, un consell en totes les problemàtiques inclouria preguntes sobre consum de
tòxics (cafè, alcohol, tabac i les il·legals) per les implicacions que poden tenir sobre la
salut física i mental.
Això sí, ha millorat molt l’ús de la citació bibliogràfica amb el sistema APA, encara que no
hi ha citació dins del text en la majoria de vegades, a més hi ha poques faltes d’ortografia.

EXPOSICIÓ D’UN CAS CLÍNIC

La majoria heu optat per una presentació del tipus “literària” més que la professional o
formal per apartats. Depenen de la finalitat és millor la segona ja que facilita la lectura i
l’anàlisi de punts concrets d’interès per altres professionals que desconeixen el cas. És
una forma de presentar-la. En qualsevol forma s’haurien d’incloure els següents apartats o
informació rellevant i que no sempre he trobat en la vostra presentació:

1. Variables sociodemogràfiques.
2. Diagnòstic.
3. Motiu de consulta (que molts no l’heu inclòs).
4. Antecedents mèdics personals.
5. Nivell d’estudis.
6. Activitat professional.
7. Genograma familiar (no calia però es pot incloure), relacions familiars.
8. Relacions socials.
9. Aspecte laboral.
10. Exploració psicopatològica (aquest apartat es podia incloure en parts a la
presentació del cas i després a la nostra valoració o tot a la nostra valoració).
11. Respecte a la malaltia: tractaments, situació actual, etc
12. Aspectes concrets de cada malaltia i tractament utilitzats (a valorar segons els
punts posteriors i a incloure en l’apartat 1 ó 2).

ASPECTES IMPORTANTS DE L’AVALUACIÓ EN ONCOLOGIA

Una bona exposició de la problemàtica del càncer hauria d’incloure:

1. Epidemiologia, morbi-moralitat.
2. El càncer com malaltia tabú.
3. Factors de risc.
4. Avaluació psicològica:
4.1. Estat d’ànim.
4.2. Esfera social alterada.
 4.3. Aspectes laborals.
4.4. Alteracions neurocognitives.
4.5. Problemes fisiològics: sexualitat, etc
4.6. Afrontament.
4.7. Qualitat de vida.
4.8. Altres.

Per tant, s’hauria d’haver inclòs eines per avaluar la qualitat de vida, estrès, ansietat,
depressió, aïllament, eficàcia percebuda…

He vist que molts per la depressió en persones amb càncer seleccionàveu el BDI però no
heu comentat que potser caldria valorar-lo amb cura perquè la pròpia simptomatologia del
tractament i malaltia podrien donar resultats no massa fidels, encara que hi ha autors que
el fan servir sense reserves pel que he pogut esbrinar.

ASPECTES IMPORTANTS DE LA DIABETIS.

Una bona exposició de la diabetis hauria d’incloure:

1. Característiques del problema.
2. Tipus de diabetis.
3. Incidència.
4. Tractaments físics.
5. Tractament/intervenció psicològica:
5.1. Psicopatologia.
5.2. Personalitat.
5.3. Adaptació a la malaltia, qualitat de vida.
5.4. Altres variables (que es podien opcionalment comentar per sobre i
incloure en la posterior entrevista de forma estructurada):
5.4.1.Atribucions de malaltia.
5.4.2.Ansietat/Estrès.
5.4.3.Afrontament.
5.4.4.Depressió.
5.4.5.Creences.
5.4.6.Locus de control.
5.4.7.Autoeficàcia.
 5.4.8.Àrees social, familiar, laboral i personal.

ASPECTES IMPORTANTS DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA EN LA INFECCIÓ PEL

VIH/SIDA

Una bona exposició de la problemàtica del càncer hauria d’incloure:

1. Situació actual de la infecció pel VIH/SIDA.
2. Incidència, rellevància, implicacions del problema.
3. Impacte a la família, parella, nens.
4. Impacte emocional.
5. Adherència al tractament antiretroviral.
6. Avaluació:
6.1. De l’estat emocional.
6.2. De l’adherència al tractament (autoreferida, registres, biomarcadors…).
6.3. Canvis neuropsicològics.
6.4. Altres àrees.

ASPECTES IMPORTANTS DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA EN EL DOLOR CRÒNIC.

Una bona exposició de la problemàtica del dolor crònic hauria d’incloure:

1. Conceptualització del problema.
2. Incidència.
3. Factors relacionats amb el dolor:
3.1. Pensament catastròfic.
3.2. Por-evitació.
3.3. Estratègies d’afrontament.
3.4. Autoeficàcia.
3.5. Estat d’ànim.
4. Àrees a avaluar:
4.1. Dolor (Intensitat, localització…).
4.2. Tractaments previs/actuals.
4.3. Funcionament físic/emocional.
4.4. Millora.
4.5. Motivació.
4.6. Catastrofisme/Por-evitació.
 1. Autoeficàcia/afrontament.

PRESENTACIÓ EN VÍDEO

El primer que he de dir és que us felicito per la participació tenint en compte que era
optativa. Moltes gràcies.

En general les presentacions han estat realment bé: bones imatges, organització amb
índex, etc. L'únic a corregir en alguns casos és la durada de la mateixa. Potser excessiu
tot el que superi els 20 minuts ja que s'acosta a una tesi doctoral i no és el cas. Una
diapositiva per minut i unes 20 diapositives serien l'ideal, si bé no es va donar cap
consigna en aquest sentit. Un altre dels errors més freqüents és posar algunes
diapositives que realment són més un word enganxat en un ppt ja que fa necessari una
mida de lletra tan petita que no es pot llegir. En aquests casos hi ha dues coses que s'han
pogut fer malament. La primera és que en realitat són 2 o fins i tot 3 diapositives en una.
El segon és que no s'ha seguit la idea clara que una presentació de diapositives no es
llegeix, és una guia per a l'orador.