M6.

812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA

SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

UNITAT 3. CÀNCER

Guia d’estudi elaborada per: Jose A. Muñoz-Moreno.

Professor responsable de l’assignatura: Rubén Nieto.

1
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

- OBJECTIUS:
1. Conèixer en què consisteix la psicooncologia i familiaritzar-se amb els conceptes psicològics
més importants en els processos de càncer.
2. Aprendre a reconèixer els mètodes d'avaluació principals utilitzats en psicooncologia.
3. Saber identificar aquelles intervencions que solen aplicar-se en el terreny psicològic dels
processos de càncer i conèixer la seva utilitat.

- CONTINGUTS:
1. Una mica d'història
Va ser a la dècada dels 80 que la psicooncologia es va consolidar com a disciplina a Espanya.
Malgrat que amb anterioritat ja hi havien hagut intents de crear els fonaments entre psicologia i
càncer, va ser al llarg d'aquesta dècada que la psicooncologia va adquirir un posicionament
més ferm, tant a nivell d'investigació com d'aplicació clínica. I el que va succeïr a Espanya va
ser un reflex del que va ocòrrer també a d'altres països. Malgrat haver-hi grups al llarg del segle
XX que van treballar i estudiar prematurament els processos oncològics des de la psicologia,
principalment als Estats Units, Suècia, Dinamarca i Gran Bretanya, als voltants dels anys 50, va
ser a partir dels anys 80 que la psicooncologia va aconseguir un lloc reconegut a l'àmbit mèdic
en una malaltia tan canviant i inquietant com aquesta.

Per tant, podem entendre que estem parlant d'una disciplina relativament jove, però no per això
poc significativa. En un començament va ser un terreny d'actuació viscut amb suspicàcia per
part de l'entorn mèdic (a l'igual que ha succeït tradicionalment amb d'altres disciplines
proposades des de la psicologia per a altres problemes de salut), però posteriorment la
reputació que s'ha guanyat ha estat evident. En aquest sentit, la seva dinamització ha estat
desencadenada per la necessitat de posar en marxa programes d'ajut psicològic per a malalts
amb limitacions físiques importants, en processos terminals, i de grups de suport a familiars,
però també per una necessitat de conèixer els beneficis a través de la recerca científica. Amb
l'objectiu de donar resposta a aquestes necessitats, als anys 90 van aparèixer als Estats Units i
França publicacions importants, centrades específicament en psicooncologia, i que van
representar un avenç clau en aquesta consolidació de la que estem parlant. Simultàniament, es
van començar a cel·lebrar congresos i reunions internacionals en la matèria, aconseguint
propòsits en la mateixa direcció.

2
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

Per tots aquests motius, avui dia és de rigor considerar la psicooncologia com un àrea
essencial dintre de la psicologia de la salut. Els professionals psicòlegs dedicats a l'ajut dels
pacients oncològics es veuen com a personal sanitari indispensable, i és difícil d'entendre en
l'actualitat un equip d'atenció en càncer sense incloure professionals psicòlegs en les seves
files, tal i com idealment hauria de succeir en tantes altres patologies relacionades amb la salut
psicològica (com per exemple les que estem tractant en aquesta assignatura).

2. Càncer i impacte psicològic

En l'actualitat, el càncer és la segona causa de mort al món, després de les malalties
cardiovasculars, i seguida de prop per la diabetes i els problemes pulmonars crònics. De fet,
com és ben sabut, la incidència dels casos de càncer ha anat augmentant en els darrers anys,
preocupant especialment l'augment dels càncers de pulmó, fetge i estòmac. Aquests són, de
fet, també els càncers més prevalents, juntament amb els de colon i pit. A més d'aquestes
dades cal destacar un missatge realment alarmant, i que ens alerta sobre un augment més que
probable de casos de càncer de més dels 14 milions existents en 2012, a 22 milions en les
properes dues dècades. Per tant, estem davant d'una de les malalties més devastadores a les
que ens hem d'afrontar en els nostres dies.

El càncer consisteix en l'inici d'un procés de generació cel·lular sense control en una part del
cos humà. Aquest creixement és, a més, anormal i innecessari per l'organisme. Això pot
produir-se per diferents raons, la majoria desconegudes encara en l'actualitat. D'entre les
conegudes comptem amb factors d'exposició a agents tòxics, per l'aparició d'altres malalties o
comorbilitats, o per factors de predisposició genètica. Generalment l'origen d'un procés
oncològic sol ser incert, així com el seu diagnòstic precoç és prioritari en la possibilitat de curar-
lo. Sigui com sigui, el descobriment d'un càncer sol suposar una notícia impactant per a la
persona, amb conseqüències sobre la salut emocional a diferents nivells.

L'impacte psicòlogic provocat pel càncer sol estar determinat per 2 contexts: 1) l'impacte degut
a la pròpia malaltia i el que suposa per a la persona la vivència d'un procés de salut com
aquest; i 2) l’impacte degut a les conseqüències que poden tenir els tractaments oncològics en
la vida diària i el grau de remissió aconseguit. Ambdós factors influeixen en l'estrés vital del
malalt, podent desencadenar processos depressius, estats d'ansietat, desesperança, ira, i
d'altres conseqüències emocionals.

3
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

L'element psicosocial està fortament present en una malaltia com el càncer, per la limitació que
pot suposar la malaltia en el funcionament social, la relació amb els altres, i la necessitat de
suport de l'entorn, però també per les connotacions socials d'aquesta malaltia. De forma similar,
el paper del cuidador és clau i cal tenir-ho present constantment, ja que aquesta patologia
sovint pot requerir ingressos hospitalaris, podent aparèixer conseqüències simptomatològiques
pels tractament rebuts, o havent-hi gran limitació funcional en el dia a dia.

Un altre concepte a considerar és l'especificitat de cada procès oncològic. Dit amb d'altres
paraules, cada procés oncològic és diferent, i això té implicacions específiques per a cada
pacient. Malgrat existeixen trets comuns en l'adaptació psicològica a un càncer, similars en
realitat als d'altres patologies mèdiques, l'impacte provocat per un càncer d'un tipus o d'un altre
pot ser extremadament diferent. Això sol venir donat per la gravetat física o simptomatologia
que implica el càncer, per la seva evolució i/o possible remissió gràcies a les teràpies
aplicades, o per l'impacte que comportin els tractaments seguits. Com es ben sabut, gran part
dels càncers soferts en l'actualitat presenten una baixa tasa de resolució i, per tant, la càrrega
psicològica és present habitualment. Aquesta característica és especialment rellevant en
càncers com el de pulmó o pàncrees, on es compta amb taxes de remissió realment baixes
(15-40% i 20-50% aproximadament, respectivament). En canvi, càncers com el de pell o
testiculars poden arribar a remetre d'una forma relativament més esperançadora (supervivència
del 50-90% i 65-90%). Això, innegablement, ens informa del nexe amb l'estat emocional de la
persona afectada. No obstant, en qualsevol cas, s’ha d’assenyalar que la vivència del càncer
és sempre una concreta per a cada persona, al marge de les característiques mèdiques i de les
efectivitats dels tractaments seguits.

D'aquesta forma, els diferents elements que hem esmentat condicionen l'impacte psicològic i
l'estat emocional de la persona amb càncer. Però, com en d’altres problemes de salut,
variables personals com les estratègies d’afrontament seran de suma importància per a
entendre com la persona viu la malaltia en últim terme. En aquest sentit s'han proposat models
d'afrontament conductual, com el proposat per Watson i Creer (1988), que posen de relleu la
importància de factors com l'esperit de lluita, la indefensió, o el fatalisme.

A més, encara que en totes les malalties en les que s'intervé des de la psicologia de la salut és
important el paper dels professionals al càrreg de la salut del pacient, i de la transmissió de
l'informació mèdica, en el cas de la psicooncologia, si cap, ho és més. I és així no tan sols per

4
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

la transmissió de la informació sobre el pronòstic de la malaltia, o els índexs de resolució

gràcies als tractaments utilitzats, sinó perquè hi ha un vincle evident entre la salut psicològica i
l'èxit de les intervencions mèdiques que es porten a terme contra una malaltia.

3. Àrees d’avaluació psicològica

En l'avaluació psicològica de persones amb càncer cal valorar possibles estats depressius i
d'ansietat. Els qüestionaris més utilitzats habitualment són similars als aplicats en d'altres
patologies de la salut i no existeix massa diferència en aquest sentit.

En el cas particular del malalts oncològics, és comú que hi hagin d'altres conseqüències
psicològiques, com un augment de l'estrés vital pel fet de rebre un diagnòstic de càncer, o
l'aparició d'emocions com la ràbia o l'ira. És important, doncs, contemplar l'avaluació d'aquests
altres constructes en aquestes persones.

De forma similar a d'altres malalties amb símptomes orgànics, la valoració de la qualitat de vida
és igualment necessària. De fet, en el càncer pot haver-hi una afectació important de la
funcionalitat de la persona a diferents nivells, principalment pels tractaments rebuts i les seves
conseqüències. Exemples són els canvis produïts arran de la cirurgia, la quimioteràpia, la
radioteràpia, o d'altres teràpies farmacològiques. Per tant, és important l'ús d'instruments per
mesurar aquests canvis esperables en la qualitat de vida i el funcionament diari del pacient. En
aquest cas, concretament, cal dir que s'han dissenyat qüestionaris específics, i que aquesta ha
estat realment una de línies de recerca més actives en psicooncologia.

Hi ha una àrea d'avaluació psicològica que és significativa en la majoria de patologies de la

salut, però que en el cas del càncer cobra especial rellevància, i és el grau d'acceptació de la
malaltia i les estratègies d'afrontament. Pel que respecta als processos oncològics, aquest
terreny és particularment important perquè està relacionat directament no només amb la salut
psicològica i la relació amb l'entorn de la persona, sinó també amb el seguiment de les visites
mèdiques i de les diferents teràpies proposades. D'aquesta forma, és prioritària l'avaluació dels
estils d'afrontament i l'implicació personal en la malaltia.

En el càncer també és important la revisió de les necessitats del pacient. En aquest sentit
influeixen l'actitut i creences que té la persona en relació a la seva malaltia, i això mediat per la
influència cultural, així com pel pes social que té el càncer. Tal i com hem vist amb anterioritat a

5
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

l'assignatura, el significat que té un procés de salut concret per a la persona és determinant en

la salut psicològica al llarg de la seva malaltia i, per tant, en la seva evolució mèdica. En el
càncer és molt palesa aquesta influència, i s'han dut a terme estudis que han trobat vincles, per
exemple, entre el bagatge cultural i l'afrontament a la malaltia. El component social és mediador
també en aquest nivell, apareixent de nou la importància del model biopsicosocial, i d'elements
com la informació mèdica que rep el pacient, el vincle amb el personal sanitari, o el suport per
part de la família.

En el cas dels processos oncològics cal destacar certes àrees d'afectació que es produeixen a
un nivell més específic. Aquest fet, tal i com hem descrit abans, està relacionat amb les
característiques de cada càncer en concret. Aquí ens referim, per exemple, a possible
afectació de la funció sexual, per la pròpia malaltia o bé com a conseqüència dels
tractaments, a alteracions cognitives, també potencialment presents en aquesta malaltia
degut a l'impacte dels tractaments farmacològics, o a qüestions relacionades amb l'acceptació
física d'un mateix o possibles trastorns dismòrfics. En aquest sentit cal contemplar els efectes
específics del càncer en concret i els diferents escenaris de possible afectació.

Per últim, i al marge del propi pacient, cal emfatitzar el paper del familiar o cuidador en una
malaltia on sovint poden haver-hi ingressos hospitalaris, i on pot existir limitació física per raons
diverses. D'aquesta manera, el treball amb l'entorn será també important, i aquí apareix la
necessitat de valorar l'estat psicològic dels cuidadors o familiars més propers, i la conseqüent
intervenció buscant un bon adjustament a l'estat psicològic del malalt. En aquest sentit, les
avaluacions haurien d'anar dirigides a paràmetres connectats amb els dels propis pacients,
però també contemplant sentiments de por per la pèrdua del familiar, o bé per la vivència del
patiment de l'altre.

4. Intervencions en psicooncologia
Les intervencions psicològiques en els processos de càncer han demostrat tals beneficis que
avui dia ningú no dubta del rol essencial que tenen els psicòlegs en els equips d'oncologia. El
càncer és la segona causa de mort en edat adulta en molts països, i això ens informa de la
trascendència del problema del que estem parlant. Per tant, la intervenció per la millora de la
salut mental i emocional se'ns mostra com una condició necessària des de la psicologia de la
salut en persones amb aquesta patologia.

6
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

Algunes de les intervencions que solen estar més recomanades en aquest camp es basen en
els següents aspectes:

- Intervencions per mitigar el dolor i ajudar a la convivència amb el malestar físic.

- Intervencions basades en el retardament de la mort, però no la seva evitació. Aquí és
fonamental la feina dirigida a afrontament la mort i l'acompanyament en les etapes finals
de la vida.
- Estratègies centrades en la reconsideració del sofriment, diferenciant entre patiment i
acceptació de la malaltia.
- Necessitat d'intervencions integrals i estratègies dissenyades des d'un enfocament
biopsicosocial. Això obliga sens dubte a contemplar l'existència d'equips multidisciplinars a
les unitats d'oncologia.
- Grups de suport emocional, similars als desenvolupats en d'altres malalties, però en
aquest cas centrats en processos de càncer.
- Assessorament i counseling, aplicat de forma similar a d'altres patologies a nivell
assistencial en la pràctica clínica.
- En últim terme, com és habitual, cal considerar la psicoteràpia. En aquest sentit una
proposta plantejada regularment inclou les següents línies: 1) teràpia centrada en la
dignitat, 2) teràpia centrada en el significat, i 3) teràpia basada en la revisió de vida.
- A l'igual que s'ha destacat a l'apartat dels mètodes d'avaluació, en el cas de les
intervencions, el rol del cuidador és clau en l'abordatge psicològic del malalt, de manera
que també s'han de contemplar estratègies de prevenció i ajut psicològic pels cuidadors.

En aquest apartat cal ressaltar una part d'intervencions centrades en la conducta, en la mesura
en que hi ha un estreta relació entre el comportament de la persona i el risc d'aparició d'un
càncer. Exemples són el tabaquisme, els hàbits alimentaris, o l'exposició a diferents situacions
nocives. Conseqüentment, s'han de considerar intervencions en aquesta línia, siguent la
psicologia de la salut la disciplina encarregada de l'aplicació d'aquestes estratègies preventives,
com les pròpiament ja abordades a l’assignatura Promoció, Prevenció i Intervenció I.

5. Altres conceptes importants

Tal i com hem subratllat al llarg d'aquesta unitat, el càncer és una malaltia diferent a la resta,
per nombroses raons. L'impacte físic de la malaltia, l'actitut vers ella, els estils d'afrontament, la
disponibilitat i eficàcia dels tractaments mèdics, etc., són característiques inherents a aquesta

7
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

patologia i, per tant, peces clau en el seu abordatge psicològic. També la càrrega social
associada al càncer i, per què no, el treball davant la mort. És per això que en el maneig clínic
del pacient oncològic conflueixen diferents conceptes que cal tenir presents, a diferència
d'altres malalties.

En aquest apartat final, com a informació addicional a l'aportada fins ara, ens agradaria
reflexionar sobre alguns conceptes:

- La dignitat del pacient com a idea clau en el càncer. En les lectures recomanades hem inclós
alguna lectura força interessant en aquest sentit. El càncer ha posat de relleu aquest concepte,
malauradament tant oblidat sovint des de la medicina. La idea de la dignitat humana té lligams
clars amb el respecte, la compasió, i els drets dels pacients, i això és determinant en el cas
dels processos oncològics.
- La consideració de la dignitat del pacient ens obliga a tenir presents aspectes morals davant
del maneig de la informació transmesa, així com sobre la llibertat en les decisions dels malalts.
El càncer també ha posat de manifest la reflexió sobre aquests conceptes ètics.
- La necessitat d'un abordatge integral del pacient. De forma similar a d'altres malalties
abordades des de la psicologia de la salut, en oncologia és prioritari contemplar un abordatge
des de diferents disciplines relacionades amb la medicina per aconseguir l'èxit clínic.
- La càrrega psicològica o possible "burn-out" dels professionals sanitaris que es dediquen al
suport de persones amb càncer és igualment important. Aquesta idea sol estar encara més
present en l'àmbit pediàtric, o en aquells casos de pronòstic més incert.
- I per últim, ens agradaria plantejar que si hi ha una malaltia que presenta incertesa i neguit en
relació al futur, és sens dubte el càncer. És molta l'informació que encara avui dia es desconeix
al seu voltant, i en aquest sentit la recerca i els anys d'experiència assistencial amb els malalts
oncològics seran claus per anar esclarint aquestes incerteses tan condicionants.

- CONCEPTES CLAU:

- La psicooncologia és una disciplina essencial en l'abordatge de les persones amb càncer. A

més, la necessitat d'una perspectiva multidisciplinar és clara en els pacients amb processos
oncològics.
- És important contemplar un enfocament biopsicosocial com a marc fonamental en l'avaluació
psicològica de persones amb càncer. Igualment, aquests tres nivells considerats en aquesta

8
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

perspectiva són de gran utilitat cara a la intervenció psicològica. D'altra banda, el càncer és una
patologia amb una forta càrrega social, i aquest fet cal considerar-ho també tant en l'avaluació
com en les estratègies de intervenció.
- Ja sigui per les característiques del propi càncer o per les característiques dels tractaments
aplicats, l'especificitat de cada càncer determina la salut psicològica del malalt. Cada procés
oncològic és un de concret, i això condiciona la seva vivència i les conseqüencies emocionals i
conductuals en la persona.
- Els problemes mentals són freqüents en les persones amb càncer, i aquests es manifesten a
diferents nivells, tal i com s'ha descrit al llarg de la unitat. En resum, cal contemplar els estats
depressius, l'ansietat, emocions com l'ira o la ràbia, les estratègies d'afrontament, o d'altres
conseqüències més específiques lligades al tipus de càncer en concret. El càncer, a més, ha
posat de relleu conceptes com la dignitat humana, la compasió i els drets fonamentals de les
persones.
- El paper del cuidador, la família i l'entorn en una malaltia com el càncer són priotaris. Per tant,
cal avaluar aquests aspectes rigurosament, així com intervenir en cas de necessitat.

LECTURES OBLIGATÒRIES:

1. Càncer i impacte psicològic

• Brannon, L. i Feist, J. (2001). Identificación de factores conductuales en el cáncer. A
Psicología de la Salud (Capítol 10; pp.323-351). Madrid: Paraninfo.
o Capítol introductori del càncer i les seves relacions amb la psicologia de la salut.
Està centrat principalment en factors conductuals que poden provocar l'aparició
d'un procés oncològic, així com dedica una part també a aspectes psicosocials i
de supervivència amb els malalts amb càncer.

2. Àrees d'avaluació psicològica

• Estapé, T., Fumaz, C.R., Huguet, A., Muñoz-Moreno, J.A., Nieto, R., i Peralta, G.
(2009). Avaluació en Psicologia de la Salut. Material UOC.
o Material centrat en l'avaluació d'àrees psicològiques d'interés en el càncer. És un
material prou actual de manera que això és una característica important,
considerant l'essència d'una malaltia tan canviant com és el càncer. Es fa èmfasi
també en els instruments d'avaluació psicològica més recomanats.

9
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

• Juan, E. (2003). Evaluacion psicológica y calidad de vida en el paciente oncológico. A T.

Gutiérrez, R.M. Raich, D. Sánchez i J. Deus (coords). Instrumentos de Evaluación en
Psicología de la Salud. Madrid: Alianza Editorial.
o Material complementari que se centra en l'avaluació psicològica en el càncer: en
aquest cas es basa principalment en la qualitat de vida i afectació de la malaltia
en el funcionament diari. Podeu demanar en préstec el manual a través de la
biblioteca.

3. Intervencions en psicooncologia
• Hernández, M., i Cruzado, J.A. (2013). La atención psicológica a pacientes con cáncer:
de la evaluación al tratamiento. Clínica y Salud, 24 (1), 1-9.
o Article força recent que aborda la intervenció psicològica en càncer. Els autors
enfoquen aquesta intervenció des de la comprensió de l'avaluació i les àrees
psicològiques rellevants en els pacients diagnosticats amb càncer. És una lectura
força interessant i que no es centra exclusivament en un tipus de càncer.
• Entrevista a Pilar Arranz (18/01/2006). Intervención psicológica en cáncer.
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=521.
o Pilar Arranz, psicòloga històrica a Espanya coneguda pel seu treball en oncologia,
infecció per VIH/SIDA, i sobretot hemofilia, és entrevistada per l'Infocop Online
(Consell General de la Psicologia d'Espanya). A banda la seva experiència i la seva
opinió sobre el rol del psicòleg en psicooncologia, l'entrevista entra a fons en la
importància de les estratègies psicològiques per a malalts diagnosticats amb càncer.
• Chochinov, H.M. (2009). Dignidad y la esencia de la medicina: el A, B, C y D del
Cuidado Centrado en la Dignidad. Medicina Paliativa, 16 (2), 95-99.
o Malgrat no és un document que inclou les estratègies psicològiques més
utilitzades habitualment en psicooncologia, sí que fa èmfasi en la part de la
dignitat del pacient, i sobretot planteja un enfocament molt adequat i necessari en
l'abordatge i el tracte cap a la persona afectada amb càncer.

LECTURES RECOMANADES:

1. Bayés, R. (1999). La psicooncología en España. Medicina Clínica, 113(7), 273-277.

10
 M6.812 PROMOCIÓ, PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ EN PSICOLOGIA DE LA
SALUT II

Semestre Sept 2017 - Feb 2018 Unitat 3

Guia d'estudi - GES 3

2. Cortés-Funes, F., Abián, L., i Cortés-Funés, H. (2003). Adaptación psicosocial del paciente
oncológico ingresado y del familiar cuidador principal. Psicooncología, 0(1), 83-92.
3. Czerw, A., Religioni, U., i Deptała, A. (2015). Assessment of pain, acceptance of illness,
adjustment to life with cancer and coping strategies in breast cancer patients. Breast
Cancer, 2015, June 2 [publicat online].
4. Cruzado, J. (2003). La Formación en psicooncología. Psicooncología, 0(1), 9-19.
5. Die Trill, M. (2003). Influencia de la cultura en la experiencia del Cancer. Psicooncología,
0(1), 39-48.
6. Gil, F.L., Costa, G., Pérez, F.J., Salamero, M., Sánchez, N., i Sirgo, A. (2008) Adaptación
psicológica y prevalencia de trastornos mentales en pacientes con cáncer. Medicina
Clínica, 130(3), 90-92.
7. Lopes-Júnior, L.C., Bomfim, E.O., Nascimento, L.C., Nunes, M.D., Pereira-da-Silva, G., i
Lima, R.A. (2015). Non-pharmacological interventions to manage fatigue and psychological
stress in children and adolescents with cancer: an integrative review. Eur J Cancer Care,
2015, Sep 16 [publicat online].
8. Trad, W., Koh, E.S., Daher, M., Bailey, A., Kastelan, M., Legge, D., Fleet, M., Simpson,
G.K., i Hovey, E. (2015). Screening for Psychological Distress in Adult Primary Brain
Tumor Patients and Caregivers: Considerations for Cancer Care Coordination. Front
Oncol, 22(5), 203.
9. Woźniak, K., i Iżycki, D. (2014) Cancer: a family at risk. Prz Menopauzalny, 13(4), 253-261.
 

11