ANTIGUITAT TARDANA

INTRODUCCIÓ
El terme antiguitat tardana fins als anys 70 es fixa l'antiguitat tardana en la cuiguda de l'imperi romà
d'orient,es defineix com una epoca de experimentació i de transició cap a l'epoca medieval,a paritir
del segleV depenent dels territoris,es poden donar situacions historiques conjuntes que es defineix
l'inici de l'edat mitjana.durant aquest segle hi ha experiencies com l'imperi romà d'occident,la
monarquia visigoda reivindica la seva romanitat al 600.En el 500 la dinastia merovingia reinvindica
la seva romanitat fins arribar al 800 amb carlemany.tots les creences politiques fins a aquest
moment reinvindiquen l'imperi romà,des de el segle 4 al 10 es produeix de forma puntual una
continuitat de la herencia politica i artistica de la antiguitat tardana.
Antiguitat tardana (segle III-1000)Es un terme molt ampli
-Epoca tardoromana (historia:baix imperi:286-476) epoca lligada a la cultura romana
-Alta edat mitjana (s V-X(1000)):començen un seguit de monarquies com els visigots i els
merovingis,es tracta de pervivencies ,es un terme valid per a l'europa occidental encara que hem de
reconeixer altres realitats culturals i religioses
-Art de l'islam (622-):a partir del segle VII i l'arribada dels musulmans al 711 a la peninsula
iberica ,no es un món homogeni.
El segle III es comenta de una forma tradicional com la crisi del segle III pero la producció imperial
es riquisima on succeixen tot una serie de emperadors,l'art s'utilitza per evadir la realitat de la
crisi,interesant que quan el sistema politic va ser tan dificil de gestionar amb diferents candidats a
l'imperi i la crisi politica de que les fronteres de l'imperi romà eren permeables a les invasions dels
pobles godos es va arribar al compromis de un sistema politic nou sistema de les tetrarquies dos
emperadors i dos cesars on els emperadors moren de forma rapida que garanteix la continuitat de
l'imperi sense rivalitats,destaquen els grups escultorics que retracten als tetrarques(293-313).
El terme retrat no implica representació d'un rostre individual,al contrari,en el cas de 4 personatges
es representen amb indentics rostres no importa quins són els individus sinó la plasmació de lo que
es la tetrarquia,pacte de govern entre 4 que deriva en una fortalesa de la nova idea politica.
Al segle III s'havien donat tota una serie de novetats,neoplatonisme amb ploti amb les eneades
s'extreu:
-Les imatges no han de representar el que veuen els ulls sinó la imatge mental que adquiriran a
través dels ulls.Les obres reflecteixen la significació de lo que veim.
-El concepte de mimesi alterat.Es potencia el caracter simbolic,l'antinaturalisme
Constanti es tradicional,fins al punt de que facilment es convertira al cristianimes a les portes de la
mort,legalitza la practica religiosa cristiana a principi del segle IV era una evidencia que gran part
de la població duia a terme aquesta practica religiosa.Al llarg de la seva vida potencia el
cristianisme ja que fara un viatge a terra santaDESCOBREIX LA CREU DE CRUCIFIXIÓ
ENTERRADA AL CALVARI,sera recordat com una figura mitica considerat el primer gran
emperador cristia ,es el que legalitza el crisitianisme,el cristianisme es una eina politica més al llarg
d'un recurs ideologic dins el que són els grans imperis.
Teodoso divideix l'imperi entre els seus dos fills,crea una divisió ficticia per governar entre els dos
orient i occident ,existeixen diferencies culturals entre orient i occident no es pot dur a terme abans
del segle VI.
En el retrat es donaven una mena de atributs que eren els que definien qui era el personatge retractat
com una diadema de perles.
Els pobles de les invasions :
-Els godos eren uns pobles que procedien de la penninsula de el sud de suecia i s'estableixen a
europa i despres es traslladesn als diferents destins com la penninsula italiana o iberica
Destaquen els francs ,gods,visigots,astrogots,coneguts com a pobles germanics,traspassen la
frontera del món romà,venen de germania libera.
A l'any 476 el que era la evidencia de l'imperi romà d'occident ,a ravena,desapareix,capital i nord
d'italia conquistats pels astrogots que creen una monarquia assentada a la mateixa capital.
L'antic territori de l'hispania romana,assajats pels vandals,que arriben fins a les illes balears,hi havia
una serie de pobles que encara no estaven romanitzats.
Al 711 arribada dels musulmans ,conqueriran la penninsula ,s'estableixen per tot exepte la banda
superior i pervivien una serie de monarquies,l'islam s'estableix des de damasc,l'art islamic i els
territoris baix el seu control es veurn incrementat fins arribar a tenir baix el seu domini tot el
territori mediterrani.
França i Alemanya baix el seu domini primer de carlemany i succesors (imperi carolingi que són
una unió ficticia),aquesta enorme extensió geografica es veurà unificada a traves de un fet de la
practica religiosa difusió del monaquisme i la practica cultural dels monestirs creara una efectivaa
forma de unificació cultural,unitat geografica fragil des de el moment en que carlemay fa hereu el
seu fill de tot l'imperi que dividia el gran imperi entre 3 nets al 843,aquests territoris mantindran
nexes entre si,en el territori més germanic es consolida el sacre imperi romà germanic liderat per la
dinastia dels otonides.
Fins ara hem vist com els sistemes politics han anat canviant i en aquests canvis hem vist com
apareixen sistemes i monarquies.
BLOC 1.LES DARRERES MANIFESTACIONS ROMANES (200-500)
ART FUNERARI
Es art cristia de tipologia religiosa que solen ser monumentals on destaquen la construcció de les
primeres esglesies cristianes,unes han desaparegut altres han estat restaurats pero amb poc
parentesc respecte de aquel moment o tenim una idea general on no conserbam l'edifici ni tampoc el
interior de aquest que dona una visió indirecta de una realitat que ha desaparegut pero s'ha
conservat principalment lo que es l'art funerari.
El coneixement de l'art funerari es tangencial degut a que si parlam de art funerari les principals
construccions van ser els mausoleus realitzades pels patricis convertits al cristianisme,es coneix
unes obres menors en quant a la seva importancia es a dir només es conserven les construccions
secundaries de aquell moment com les catecumbes que era un ninxol colectiu per a una familia,eren
solars de titularitat pública mentre que les tombes van ser convertides per als cristians i també de
altres religions que lis interessaba la conservació del cos practicant la inhumació que el cos s'aplica
cap a un sarcofag o ninxol,les catecumbes es un espai amb diferents tombes lligades a la practica de
diferents rites.
Trobam llargs passadisos excavats en la roca amb orificis rectangulars per dipositar el cos que es
denominen loculs que es trobaben tancats amb una placa de marbre que seigeixaba amb una capa de
calç entre altres elements,el sarcofag es diposita en cubiculs que es una cambra que disposa en els
murs de que es una propietat familiar en canvi els cubiculs tenien una solució particular e individual
i de cost més reduits que els cubiculs.
La catacumba de domitia s'excaba el terrany de forma superior amb un pou i quan s'acaba la segona
capa o nivell es feia un tercer,les galeries més properes a cota zero són les més antigues,la datació
cronologica es basa en que eren espais compartits per una familia reutilitzats on en l'interior de un
cubicul podem trobar pintures de cronologies diferents,per datarles utilitzam que algunes obres es
poden datar amb metodes indirectes com a l'interior es conserves restes mitjançant la técnica del
carbó 14 pero aquesta practica es escasa degut a que moltes de aquestes tombes van ser excavades i
espoliades a partir del renaixement sobretot els grans sarcofags,avui dia quasi no es conserva res de
lo que hi havia on les pintures es feien amb pintures al fresc amb aglutinants com cola o ou,la
técnica del carboni 14 utilitza les propies caracteristiques de la escultura romana com a referencia
dins la historia dels estils que es relacionen a partir de un fris en el sarcofag amb la seva cronologia
i una inscripció,en quant a la pintura la pintura al fresc no canvia pero no tenim elements de
referencia.
No totes les catecumbes eren iguals perque algunes de elles varen ser preferides per les elits
cristianes,les cattecumbes de calitxe es en memoria de calitxe un dels primers papes cristians que va
ser canonitzat i que va ser un dels preferits dins el món de la elit e aquell moment on destaca el
testimoni de san pere del vatica.
Els cristians quan el cristianisme es converteix en oficial amb constanti la gent volia enterrarse en
catecumbes on es trobaben els anteriors papes i a partir de la existencia de la tomba de san pere del
vatica es desnvolupa tot un complexe que formaran les catecumbes de san pere del vatica i a partir
de aquest exemple donara lloc a aquest feut de enterrarse en aquestes catecumbes com per exemple
les catecumbes de sant sebastia martir.
En el cubicul amb arcsoli i sarcofag presenten la individualitat de diversos sepulcres i com a solució
es fa un espai excavat en forma rectangular amb un segon ninxol amb una volta en quart d'esfera i
un altre ninxol que deriva en la creació de un arcsoli que es un ninxol en forma de arc de mig punt i
té una funció funeraria,la part inferior esta formada per tofa que es un tipús de pedra facil de
manipular.
Trobam cubiculs amb un conjunt de loculs amb forma rectangular y amb profunditat.
L'enterrament amb catecumbes s'extendera molt en el temps degut a que era un metode de
enterrament molt economic pero a partir del segle VI ningú s'enterra en les catecumbes i es
produeixen modificacions on seguint la tradició de que a les catecumbes es troben enterrats sants
com els sants apostols i els martirs,sera llavors quan es construiran altars i seguiran sent visitats les
catecumbes degut a que estave entrrats els sants i es convertira en un petit lloc de liturgia.
El repertori temàtic destaca la representació del bon pastor en el cubicul que es de tematica cristiana
la cambra esta precedida com simbolica representant una PARABOLA DEL NOU TESTAMENT
mentre que la seguent representa la epifania dels reis mags que tenen en comu que són elements
biblics i en altres casos trobarem temes funeraris utilitzats per cristians i no cristians com la
representació de les 4 estacions com la collita de l'oliva que representa l'hivern que representa el
ambit cristia i a la vegada el ambit romà.
Les pintures de la villa piccola veim elements ornamentals com gerros amb flors i herotes on resulta
imposible establir si es una tematica cristiana o no i en altres ocasions els espais són compartits amb
pintures hebraiques que es contraria a la representació de la divinitat i dona lloc a representacions
simboliques dins el món funerari.
Trobarem imatges de cristians actuan com a cristians amb una acció religiosa com es la plegaria que
es presenta en la figura del orant que presenta el palmells elevats on es mostra un escenari de mort
es a dir funerari pero amb moltes variants que es troba vindular al ordo comentitiaris animae que es
una lletania,implora a deu la seva salvació en un moment previ on en una de les imatges es
representen ocells que s'alimenten del missatge de crist.
Les catecumbes més antigues dels segles II i III donen lloc a representacions dels monogrames de
crist que s'utilitza en l'epoca de la persecucció com el cristmo que combina el nom de crist en grec
on es dona la intersecció de les lletres ji i la ro grega i trobam l'alfa i la omega que representa que
crist es troba entre el principi i el final dels temps que es basa en la afirmació de un unic deu,que
crist es fill de deu i es troba present en el principi i el final del temps que deriva en la creencia de la
salvació.
Trobam altres posibilitats com la ilustració de un peix que en grec significa ictis que composa el
missatge jesucrist fill de deu es el salvador,abans del 313 els creiens ratficaven la seva fidelitat en
crist salvador on en aquesta escena el vaixell es diriegiix a un far que representa el foc en el far que
es pareix al de la ciutat de alexandria amb un foc on crist es la llum aixi el vaixell que es el fidel es
qui segueix a crist.
Abans de la oficialització del cristianisme també es donaven lloc a la representació del fidel de
forma simbolica que representa l'anima del fidel com es l'aus que picotetja fruites on es troben
alimentanse del missatge de crist sobre la salvació que es pot desenvolupar de forma més complexe
en un altre imatge.
Abans del miracle de la multiplicació dels aliments de crist es representa els pans i els peixos que es
troben amb un cistell que anaven més enllà de la representació dels miracles de crist dona lloc a la
representació de la comunió on es representa el pa com a simbol de eucaristia.
El bon pastor s'ocupa del seu ramat i implica a que segon les paraboles crist es el pastor de les
animes i dels seus fidels i es puntualment diferent a la de crist bon pastor degut a que es representa a
crist.
A patir de la epoca de constanti es representen episodis historics biblics pero es van expandir a
partir del 311 que es divideix en antic i nou testament.
Un dels primes temes en concret del genensi en l'antic testament es adan i eva i el seu pecat original
que són els primers que formen familia i cauen en pecat,on el naixement i mort de crist es justifica
per salvar i redimir el pecat de adan i eva donant lloc a que la humanitat es pecadora i es comença a
superar quan crist mor i es produiex la seva salvació a partir del judici final.
Els fills de adan i eva cain i abel ratifiquen el pecat del seus pares amb un altre pecat com que cain
mata al seu germa abel i començaran episodis de l'antic testament on es representen escenes de
salvació on els fidels pleguen a deu la seva fe es salven de la mort com els tres hebreus al forn que
es una no mort a traves de la fe,es troben citades en la oració funeraria dels cristians.
Daniel dins el fossat dels lleons plegua a crist i els lleons seran amainats per deu
Trobam altres episodis de l'antic testament com els primers pares hebreus on les escenes són
preludis de esdeveniments posteriors,el sacrifici de issaac on abraham li demana deu que mati a
isaac,trobam elements del context sacrificials en les quals es dona lloc a un petit foc amb materies
perfumades,al costat abraham vol pretende sacrificar el seu fill isaac pero déu interve e impideix el
sacrifici de issac sacrificant un vedell,s'estableix un paralelisme amb la figura de déu en la
cruxifició del seu fill crist que vendria posteriorment.
Jonas llançat al mar,jonas es troba engollit per una balena durant 3 dies i 3 dies resa a déu i
aconsegueix sortir de la balena i el deixa en una platja paralelament al fenomen de la ressurecció de
crist.
La problematica del cubicul de la velatio rep aquest nom a partir de un personatge central que es
presenta amb el cap cobert presentanse com a orant,la indumentaria es un tipús de túnica de ús no
habitual sino que es relaciona amb l'exercici religios no sen t ni masculi ni femeni,no dúu barba,es
presenta amb dos grups de personatfes el primer una dona amb un nin en els braços amb la figura de
la tora,en l'esquerra un personatge barbut i una dona,té diverses interpretacions iconografiques on
no hi ha res semblant en tot l'art dels próxims segles,es diu que es podia donar lloc a la interpretació
de un personatge femeni i que fa referencia a dos episodis importantns com es la celebració del
matrimoni i en la dreta l'assoliment de la maternitat,altres diuen que es un orant masculi o femeni
demanant la seva pròpia salvació que fa referencia a fets i altres personatges que feien alusio al
pecat comes pels primers pares i després ve el naixement de caim i abel.
NOU TESTAMENT
El nou testament es representa l'epifania dels mags d'orient pero la majoria de la iconografia es
mostra la vida pública de crist i que conté tot una serie de miracles.
El baptisme de crist es una teofonia es a dir que dona lloc a l'aparició de l'esperit sant en la qual déu
diu que crist es el seu fill.
La majoria dels episodis aludeix a miracles on trobam molts de personatges,en l'interior dels
barsolis es factible mostrar crist seguit pel seus apostols,seguidors de una forma de crist apolodoni
on es resucita a llatzer on es representa el sulcre on es troba el cos de llatzer.
La representació dels miracles són variades on crist apareix com apolini es a dir inberbe com un
mosaic a les catecumbes del vatica on veim l'ascensió de crist on succeix en presencia dels
apostols,l'ascensió de crist es parescuda a la del apolo helios acompanyada de aquests
caballs,l'existencia de la fulla de vinya representa la sang de crist en l'eucaristia.
Trobam la creació de noves obres definides com crist filosof o docent amb apostols que destaca per
la posició sincral de crist debatint amb els seus apostols.
La continuitat del crist apolonini es compatibilitza amb el crist siriac en el segle IV,té aquest nom a
partir de siria y en el moment de la seva creació era quan siria era cristiana quan formaba part de
l'imperi romà,s'utilitza per retratar a crist després de la seva mort resurreció i asenció cap als cels a
la espera del retorn per reinstaurar el seu poder,el cap de crist apareix amb alfa i omega que es
vincula a la presencia de déu pare desde el principi fins al judici final a partir de la presencia de crist
jutge,es mostra una visió celestial que correspon a un espai i un temps ben definit i determinat.
ESCULTURA FUNERARIA
Majoritariament sera en relleus que es troben en sarcofags pero es conserven algunes estatues
exemptes com la representació del bon pastor pot procedir de l'interior de alguna tomba degut a que
el tema del bon pastor es de ambit funerari,es una materia estudiada que ha permes datar les obres e
identificar-les com propis de tallers,destinats cap a crients no cristians romans i també per a
cristians aixi hi haura sarcofags cristians i no cristians.
El sarcofag de baebia hertofila trobam dos relleus flanquejant la cartela on es mostra la historia de
jonas propiament cristiana,la resta dels relleus tenen una utilització versatil on podem veure un
banquet funerari,la part rectangular es on es tanca el sarcofag amb una caixa decorarda amb esrigils
propiament romà amb 2 esposos i una escena de tipús pastoril,l'unica clau cristiana es l'episodi de
jonas combinen tradicions cristianes i no cristianes
A partir del segle IV amb el reconeixement oficial cristia de roma trobam el sarcofag dogmatic
perque presenta una iconografia que fa representar un dogma de fe aprovat en el concili de nicea-
credo on sorgeix aquella oració en que el fidel creu en pare-fill-esperit sant,es un tipús de sarcofag
diferent a l'anterior on la coberta es llisa i la part frontal es divideix en 2 grans registres que
permeten representar temes iconografics representats sense interrupcions,els dos registres trobam a
l'interior en un espai circular denominat clipeo amb uns esposos que estan continuant una
composició anterior,tenim diversos temes que apareixen en ordre o no temes del nou o antic
testament,just a sota de la parella de cristians trobam l'escena de daniel amb els lleons propi de
l'antic testament,després al registre superior de esquerra a dreta es mostra la creació de eva en
presencia de la trinitat amb personatges masculins que representen pare-fill-esperit
sant,seguidament trobam l'escena posterior al pecat original on expulsen a adan i eva del
paradis,després torbam a maria amb crist i josep en el moment de l'epifania dels mags d'orient on
els reis apareixen amb un gorro frigid com ho portaben els perses,a l'esquerra de la representació de
daniel trobam miracles de la vida pública de crist com la curació del ceg,després la conversió de
l'aigua en vi a les noces de canaam,es dona un nou protagonisme als apostols especialment sant pere
amb l'escena del seu prendiment.
S'estableixen relacions entre les escenes es defineix com a simbolisme tipologic on es relacionen
conceptes propis de cada escena.
El sarcofag de juni-basso (359) observam com compartimenta els episodis dins l'arquitectura amb la
succesió de arcs vitralls i arcs ogivals,els temes són aproximadament els mateixos que a l'anterior
però se van incorporant episodis realcionades amb els apostols i la passió de crist,trobam al centre
el traditio-legis on trobam crist apoloni flanquejat per san pere i san pau on mostra la seva
continuitat a partir de la figura dels apostols,arranca perque san pere porta la clau del paradis que es
vincula amb crist i san pau li donara la carta o document de continuitat de l'esglesia,es duú a terme
una recerca que no es un espai terrenal,damunt es mostra a caellum com a personificació de que tot
aixo té lloc en el cel,trobam l'escena de poncio pilato que es renta les mans sobre la culpa que ha
tingut sobre crist.
En el segle IV 350-400 es continua en la presencia de tematiques sobre la passió en la part
superior,en la part central es mostra a crist devant poncio pilato on no veim representat el moment
de la cruxifició pero es el tema culminant que es la mort de crist,també es mostra la resurreció,es
mostra la creu de la crucifixió amb una corona tromfant de crist sobre la mort de la cruxifició,en els
peus trobam 2 soldats adormits que esvaren colocar devora el sepulcre per a que no fos robat pero
se li troben buit degut a que crist va resucitar i els apostols en la part inferior.
Sant pere i sant pau es converteixen en protagonistes pero lo que tenen en comú es una corona
perque són sants martirs degut a que van morir degut a la seva fe.
El sarcofag de probus 350-400 es mostra a crist damunt amb la corona amb el triomf de la mort.
Després en el segle V degut al canvi de la capital a ravena de l'imperi romà d'orient veim com sera
la continuació de aquests arts,hi haura canvis com que deixara de ser important determinants
elements com destaca la corona de crist amb alfa i omega i la creu que representa a déu pare,les
dues aus són dos paons que representen la incorruptilitat de la carn aceptant el missatge de crist
salvador,també es representen l'anima dels difunts a partir de la figura de les ovelles que deriva en
la representació dels estels i aquests simbols mai desapareixeran.
ART FUNERARI IMPERIAL
la familia de constanti en concret la germana constancia es trobaba en un mausoleu a prop de un
sant martir,es crearan tot una serie de mausoleus anexes a les basiliques per als membres de l'entorn
imperial.
L'esglesia de st marçal i s pere segueix les caracteristiques de aquell moment amb una planta rodona
o rotonda trobarem canonitzada a santa elena que va recolectar elements de terra santa on
descobreix la cruxifició propia de crist i mor abans que el seu fill en l'any 329
El sarcofag de santa elena 329 esta fet de porfit que es una pedra de utilització unicament imperial
que es trobaven en egipte amb un color ben interesant,devia ser escollit el mausoleu amb certes
presses degut a que té una iconografia belica entre romans i pobles vençuts encomanat pel mateix
constanti
El mausoleu de santa constança té una planta circular anexa a l'esglesia de santa ines (325-350),es
una planta centralitzada que reuneix les caracteristiques de un espai funerari imperial on la volta del
deambulatori esta revestida amb pintures de tematica cristiana a partir de una volta anular.
Les pintures representen ocells tomant fruites i beguent aigua que representa la recollida del rem on
es captizat el rem per produir el vi
El sarcofag de santa constança destaca el tema de la recollida de la berema i en un dels laterals
donara lloc a la producció del vi representant la sang de crist.
PARTICULARITATS DEL CAS HISPANIC
trobam sarcofags fets a roma que es distribuiexen per tota la mediterranea,trobam testimonis dins la
hispania romana.
El conjunt de sarcofags constantinians que es troba a l'esglesia de sant feliu de girona en el segle IV
que provenen de roma o altres llocs de producció com són propis de la hispania o la galia
norbinenes seguint el model proclamat per constanti,són sarcofags romans asociats a tallers de roma
que dona lloc a la mateixa composició que a roma.
El conjunt de centelles prop de tarragona era una vila romana on es troba el mausoleu del
emperador constanti,es troba vinculada per la seva riquesa amb planta centralitzada i cupula
revestidada de mosaic amb tot una serie de episodis pictorics organitzats en franjes concendriques
amb temes vinculats a l'ambit de cacera relacionada amb l'art funerari de roma i les seves elits,a
mitjans del segle XX es va dir que tota la vila el nom podia haver un emperador desconqgut
denominat constant pero aquesta teoria es troba descartada,es una de les tombes més importants de
tot el món romà,la tomba es cristiana degut a que apareixen escenes propies de l'antic testament
com jonas llençat al mar combinada amb altres temes com la representació de les estacions són
temes que sorgeixen abans del cristianisme i s'incorporen després dins el cristianisme
ARQUITECTURA (200-500)
2 l'art després de la pau de l'esglesia:arquitectura
L'arquitectura religiosa començara a partir del 313 amb el edicte de milà on constanti i els
emperadors vinents tindran que ferse carrec de conservar i realitzar les diferents arquitectures
cristianes,la domus eclesiae es tracta de una edificacó domestica asignada al habitat que s'utilitza
com a lloc de reunió pero no comporta les mateixes caractesristiques i que aquestes s'adaptin a
l'ambit religios.
Després de l'edicte constanti concedeix uns terrenys i sufraga la construcció de la primera esglesia
cristiana a roma i estara dedicada al bisbe de roma de aquell moment,ademes que es el papa i es
manté en l'actualitat i la seva esglesia es sant joan de laterà,l'esglesia de sant joan de laterà com a
espai religios va tenir unes caracteristiques diferents a la resta de temples religiosos de altres
creences dins roma,l'edifici antic no es va conservar però actualment l'edifici utilitza les dimensions
de la primera esglesia constantiniana,es un tipús de temple diferent,es una planta basilical dividida
en naus on sol tenir una terminació absidiada es a dir de un absis on es util per les noves funcions
del temple cristià,la longitud entre els peus i el absis de la nau es de 100 metres es a dir es de caire
monumental,són 5 naus on la nau central es més alta i ample que les naus laterals,trobam normes en
que s'han de separar els homes i les dones a naus laterals diferents i un dels rituals es que des de la
nau central es dirigeixin a l'altar que es troba en el punt limitrofe de la capçalera de l'esglesia on els
fidels troben unes taules on deixen les ofrenes que es denominen oblacions,la funció de la nau
central es processonal per dur a terme aquestes oblacions,el baptisme es duia a terme en aquell
moment en edat adulta,es un espai reservat per als cristians mentre els que es preparaven per ser
cristians com els catecumbans que es situaven en un gran atri parcialment porticat,els clergues es
situaven en la capçalera dins els primers transeptes que conviura amb l'espai absidial que s'adapta a
unes peces mobiliaris com es el cintronon on es seien l'obips i la resta dels clergues i donara lloc a
que en aquell moment l'absis sigui un espai destinat als clergues deixent el transepte com espai
intermedi entre l'altar i l'absis,es un edifici que no es fara en pedra sino que els murs es construiran
amb mao un material poc costos,fet amb bastant de rapidesa aquests edificis on aquest materials no
es veuran degut a que es recobreix amb marbre en els interiors i trobam la reutilització de elements
constructius utilitzats en altres temples romans anteriorment,en el segle XVII els murs estaven
recoberts de marbres de colors utilitzant-lo com a element de sumtuositat,trobam diferents tipús de
bases,amb capitells compostos i jonics,sorgeixen dubtes especificament en la zona de la capçalera
amb dos hipotesis una es plantetja l'existencia de un gran transpete en direcció est-oest obtenim una
situació diferent en les quals diuen que la compartimentació de l'espai intern entre el transepte i les
5 naus amb tot una coberta que prolongaba i unificaba una petita part del transepte,la part que
sobresurt del transepte hi habria 2 cambres laterals que apareix esmentat en els documents protesis i
viacolicon que fan referencia a 2 espais relacionades amb la practica liturgica es a dir amb dues
sacristies,la segona hipotesis seria una unica coberta que uneix el transepte i les naus amb una
coberta en doble vessant de fusta mentre que les naus laterals eren a una sola vessant amb desigual
altura amb una diferencia de altura entre les naus que permet l'aparició de un claristori de
finestres,són de grans dimensions i amb una gran il.luminació.
Després es donara lloc a la creació de les basiliques funeraries on no existeix la restrició de
cirulació de persones en l'interior,els romans ho consideraben com un cementiri sota una teulada,es
a dir,eren cementiris coberts i es diuen basiliclas perque tenen planta basilical,es trobaben fora de
les murades de les ciutats.
Les catecumbes o basilica funeraria de sant sebastia estaba propera de una colina on hi havia unes
catecumbes excavades o es troba la tomba de sant sebastià,són construccions organitzades en naus
en paralel amb coberta de fusta,es de 3 naus,tenien una particularitat que en la capçalera no té
transepte i es un espai continú que es basa en la prolonació de la nau lateral en forma corba en
planta semicircular que envolta l'edifici i era el lloc on es dipositaba els cossos dels difunts i era on
es realitzaven els banquets funeraris oferit per la familia del difunt,era molt util per realitzar la
festivitat de tots els difunts lo que es l'origen de la festivitat de tots els sants,tot el voltant del
perimetre exterior es van adosar mausoleus individuals,aquestes basiliques funeraries van caure en
desús a partir del segle IV i es varen transformar en esglesies de culte com per exemple sant pere
del vaticà.
Sant pere del vaticà que conté la tomba de sant pere segons la tradició del segle II es trobaba en la
proximitat del antic circ de l'emperador nero on es va martiritzar a sant pere,en el seu voltant i sota
terra es van construir les catecumbes de sant pere,en l'epoca de constanti existeix l'esperit de
construir una basilica funeraria,en aquell moment era una colina on la tomba es troba en el punt més
elevat de la colina on per questions de terreny la basilica funeraria es va construir en sentit est-oesst
perque hi havia la muntanya,la tomba tenia que trobarse en la capçalera i per tant tenia que
combinar la funció de basilica funeraria conjuntament amb la idea de pelegrintage de sant pere,en
els seus origens no es va plantejar com a basilca funeraria sino amb la basilica religiosa
habitual,existeixen dibuixos del segle XV que mostren com eren en aquella època,era una gran
basilica amb 5 naus,precedida de un enorme atri porticat que en el moment de donar lloc a
cerimonies religioses,el transepte disposaba de cambres laterals igual que san joan de latera,trobam
la figura del syntromo amb els seients on es sitaba l'obisp de roma degut a que era la segona
residencia del papa,la toba es troba en la separeació del absis i l'interior del transepte dins un espai
soterrat que es monumentalitza a partir de la construcció en la part de l'eslesia de un baldaqui per
enfatitzar de que alla es trobaba la tomba de sant pere.
A fora de roma constanti promoveix construccions de grans basiliques degut al peregrinatge amb
dues funcions la realització del culte i permetre visitar l'element pel qual es pelegrinaba a terra
santa,la basilica de la nativitat en betlem (333),té caracteristiques basilicals pero la zona de l'objecte
de la visita s'adopta una solució creativa amb un tipús de centralització amb una planta octogonal
envoltada per un deambulatori que facilita l'accés al deambulatori per a que els fidels hi pugiun
accedir amb faciitat,mnumental en altura.
La basilica del sant sepulcre o de la anastasi (326) a jerusalem on en la part est amb un doble
deambulatori circular es troba la cambra del sant sepulcre,sembla ser que la primera vegaa que la
importancia de aquesta basilica es va multiplicar l'espai dedicat als fidels de la existencia de naus
laterals superiors que revien el nom matroneum espai destinat a les dones.
L'esglesia dels sants apostols a constantinoble 335-339,constanti va decidir que constantinoble era
el lloc on es trobaba el seu sepulcre que despres es va convertir en esglesia que es denomina
apostoneion que es relaciona amb el culte als apostols,envoltat per 12 columnes i 12 reliquies del 12
apostols que es considera com el 13 apostols.
SEGLE V:ROMA
Els promotors de aquestes obres seran els papes dins l'imperi romà d'occident,es fan basiliques
dedicades als martirs com la basilica de santa sabina,són edificis monumentals però en la seva
configuració interna trobam novetats,la primera questió en aquest edifici es que no tenim transepte
lo qual crea una unitat sense interrupcions i la planta esta formad per 3 naus amb 3 absis,un central i
2 menors,es consolida el segón tipús de basilical,la absencia de transepte fa que la prolongació de
l'arada de la nau central arriba fins a la embocadura de l'absis major que fa que sorgeix un espai
denominat arc del triomf que sera suscetible de rebre un important programa figuratiu com el
mosaic entre altres materials,tenen una recerca de una major unió anexa entre nau central i
laterals,es efectiva perque els elements de separació són columnes esteliritzades,totes aquestes
columnes presenten un fust estriat i un capitell corinti s'asocia a la recerca de un estil marcadament
classic.
La basilica de sant pau en els extramurs es construeix aquesta basilica on destaca l'arc del triomf
decorada amb mosaic.
La basilica de santa maria la major (431) que es de promoció papal y la primera que es dedica a
Maria que es el resultat de un concili de efes en el 431 en el que s'instaura la creença que maria es la
mare de déu,es una planta singular on presenta l'execpció a la norma degut a que disposa de un
transepte i conserva la zona de arc del triomf que recull en els recuadres damunt el claristori un
programa iconografic centrat en la vida de maria es a dir iconografia mariana i episodis de l'antic
testament,tenim el primer testimoni de adaptació iconografica dins una basilica cristiana
LES ARTS PLASTIQUES I LA CODIFICACIÓ DE LA ICONOGRAFIA CRISTIANA
El primer testimoni de una decoració en l'absis es en l'esglesia de sant llorenç de milà on es creara
un programa iconografic que tendra com a protagonista a crist o una teofania,part de la iconografia
no es totalment independent amb els sarcofags que hi havia en aquella epoca,ens trobam a crist
apolini asegut en posició central i en major tamany que la resta de apostols amb el moviment de
mans conjuntament amb els apostols,la funció docent de crist es mostra conjuntament amb una
caixa de secció cilindrica que serveix per contenir els rotlles.
En l'esglesia de santa prudenciana en el absis ens trobam amb una composició complexa on en el
centre apareix crist siriac i acompanyat amb un conjunt de persones com són els apostols afegint
nous persontges com al darrere de crist trobam una muntanya amb una gran creu es la muntanya del
golgora on crist va ser crucificat amb altres atributs arquitectonic que es refereix al sant sepulcre de
jerusalem y a lo que es el conjunt de la ciutat,la part superior podem observar 4 personatges que són
els tetramorfs que són el simbol dels 4 evangelistes on es localitzen les seves histories en les visions
dels profetes i servint com a anunciadora de l'apocalipsi,intervenen 2 personatges femenins amb el
cap velat que duen una corona,es parla de l'antagonisme entre eclesia (nova religió) i sinagoga
(antiga religió),es centren en lo que es el pas de un tipús de creença cap a un altre,es un complex
escena iconografica on es representen diversos elements.
Tot lo que són mosaics són suscetibles de ser remodelats,la iconografia de santa maria la major l'arc
del triomf es representen escenes marianes i en els casetons es representen episodis de l'antic
testament de aquell patriarques que pertanyen a l'arbre genealogic de Maria,des de el punt de vista
estilitstic es mostra a un patriarca ajegut sobre un reclini que era una peça romana,els elements són
iconografics provinents del món romà
En el segle VI evolucionaran els programes iconografics combinant les teofanies amb les escenes
sobre sants,en l'esglesia de sant cosme apareix l'escena de la transfiguració de crist en la qual es
demostra la natura divina de crist,l'esglesia es troba dedicada a sant cosme i damia esta literalment
acompanyada de personatges masculins que porten dues corones que representen el triomf sobre la
mort dels martirs,els 2 apostols porten a sant cosme i damia a la transfiguració de crist,apareix un
sacerdot que es el papa que apareix per haver estat el promotor de l'esglesia arquitectonicament.
En la fragmentació de l'imperi romà d'occident fa que la capital es traslladi de roma a ravena fins la
desapareció de l'imperi a causa dels astrogots,en aquesta ciutat es donen lloc diferents fases on
decau l'imperi astrogot cap al 550 degut a l'avanç de constanti i donara lloc a que la penninsula
italica pertanyi a l'imperi bizanti,trobam 3 monuments suscsius com són el mausoleu de gal.la
placidia que pertany a l'imperi romà d'occident per exemple,durant l'epoca astrogoda no
s'interrompeix aquesta arquitectura degut al nul coneixement de la construcció en pedra dels
astrogots a més de les diferencies religioses on els astrogots segueixen una tendencia que es
l'arrianisme que l'esglesia de roma la defineix com heretica.s'han conservat edificacions religioses o
funeraries on aquestes es varen trnasformar en esglesies posteriorment
El mausoleu de gal.la placida (425-430) on aquest mausoleu es troben anexes a un altre estructura
arquitectonica,l'edificació té una planta cruciforme adosada a un nartex que forma part de l'esglesia
dedicada a la santa creu en ravena,el culte material a la santa creu neix durant el mandat de
constanti a partir de lo que havia observat santa helena,es un mausoleu amb planta cruciforme,té
una planta centralitzada,amb un únic accés on trobam en els 4 braços internament estaben cobertes
amb voltes de canó,no es molt monumental i l'element central que es el creuer es sobre eleva amb
una torre cap a la part exterior cupula interior,s'utilitza pedra en concret que fan murs de masoneria
on trobam elements modelats en l'exterior amb arcs cegs que es el primer testimoni de arquitectura
lombarda,es culmina amb un frontó,l'interior es divers complentament revestit en les parts baixes
amb plaques de marbre,les 4 voltes de canó i l'espai de creure estan revestits amb mosaics amb la
tomba de l'emperador,trobam 3 sepulcres monumentals on els enterrats es van enterrar amb
reliquies de sants,la solució de la cúpula no es semiesferica sino que es particular amb una part
corba i una altra tallada amb els 4 murs rectes que rep el nom de volta bufada (vaida),l'espai central
es elevat on es troba un concepte de jerarquia visual iconografica on en el casquet de la volta bufada
es representa una visió celestial o sigui una teofania on en el centre trobam la creu i en els 4 angles
trobam els simbols dels tetramorfs evangelistes.
En els 4 planols inferiors del creuer trobam els apostols i en la part baixa en els interiors dels braços
trobarem una triple representació en cascun dels braços on es representen apostols amb un punt de
llum que representa crist amb la llum que es tenia que seguir on s'alimenten uns ocells que
s'alimenten,en l'interior del mur de fonts del braç trobam la representació de un dels sants martirs
que es sant llorenç o la representació de 2 cervols que representen la fe i un crist bon pastor que es
representa crist com a pastor de animes,técnicament aquest mosaics suposen una continuació de la
técnica anterior on destaca el naturalisme evocant a la natura tot i que també pot haver obres
esquematiques depent de l'obra.
El baptisteri neonia o dels ortodoxes (450) es l'altre element principal de l'epoca de l'imperi romà
d'occident on destaca degut a que la catedral no es va conservar,era una disposició anexa,el
promotor va ser neó,es de planta centralitzada,es troba molt definida la importancia del numero 8
degut a que en els 6 dies del genesi i el 7 on crist descansa s'uneix un 8 on es el dia del judici final
que equival cap a la salvació,es una planta octogonal que en aquest cas implica la creença de
salvació en el dia del judici final,el material es pobre decorat exteriorment amb arcs cegs i bandes
llombardes,en l'interior s'integra una superficie interna que culmina en una gran cúpula,no es un
espai continú on es divideix l'ornamentació en la zona més elevada la cupula,la segona sera el
clarsitori amb ornamentació escultorica i finalement l'inferior que envolta la piscina baptismal que
s'accedeix per uns escalons,es troba revestit la part inferior amb plaques de marbre o pedres
presioses,en el cos de finestres aquestes finestres es troben flanquejades per escultures fetes amb
estuc o sigui guix endurit i aixi tenir l'aparença de marbre on es representa la figura dels profetes
que volen afirmar un fet futur sobre l'existencia de déu on destaca la copinya marina que té la
significació del baptisme i en la part superior en la cúpula en el centre es mostra l'episodi del
baptisme de crist batejat per san joan baptista amb la presencia de déu pare amb una composició
naturalista on dins de les aigues es representa la personificació masculina del món romà propiament
del món classic,la part externa està formada per personatges que són els 12 apostols que deambulen
al voltant que són identificables degut a que en el seu voltant es troba la identificació nominal y
porten les corones del seu martiri i apareixen vestits a la romana i amb el naturalisme plasma la
traslació de un moviment.
En la segona fase amb l'arribada dels astrogots suposara un canvi on promouran esglesies
arrianes,de lo que sabem per teodoric (471-526) ens ayuda a entendre el context,era un princep
astrogot que va ser entregat per hostatge i va ser educat a constantinoble,fa ús de una indumentaria
militar seguint el model propi del món romà.
Es reconstrueix una catedral arriana que avui dia no s'ha conservat sino que lo que queda es el
baptisteri,es un baptisteri amb un mateix organització dels espais pero un canvi en el
revestiment,queda l'escena de la cúpula on es torna a representar el baptisme de crist amb san joan
baptista i la personificació del riu jordà,són diferents els artesans amb una escena molt més
esquematica,destaquen el colectiu dels apostols amb les corones martirials diriginse cap a una
mateixa ubicació que es un trón amb un coixi purpuri i sota el maeix coixi una creu amb orfebreria
amb color purpura,aquest tron buit era el que es defineix com equimasia que es el nom grec del tron
buit de déu a la espera de l'arribada del final dels temps per a que déu torni,la ofrena de la seva mort
com a martirs com a mostra de la fidelitat sobre déu,el fons escenit es de tesseles vidriades amb or
que crea un escenari totalment a temporal,el mantell té unes formes més geometriques on el color
s'aconsegueix amb traços marcats lo qual dona un sentit antinaturalista.
El mausoleu de teodoric del 520 es una obra que correspon als anys finals del imperi astrogot on al
527 teodoric cau,segueix el prototip romà amb una planta centralitzada pero amb notables
alteracions de lo que lo original,s'aprecien rastres de que la galeria superior estaba envoltada amb
arcades y ninxols,la part inferior s'organitza en planta centralitzada irregular que s'organitza a partir
de l'alternança de ninxols que es corresponen en altura amb arcs que es continuaba en la part
superior,internament correspon a un espai interior de aspecte cruciforme que es vincula amb crist
que es una practica comú en les elits governants,el cos superior es una cambra amb un espai de
planta circular,es un mausoleu que en la part baixa todavia conserva la bañera de porfil que es va
utilitzar com a tomba reutilitzada de l'art romà,des de el punt de vista constructiu es construeix els
murs amb grans carreus regulars de gran mira on es recupera el sistema constructiu dels primers
segles de l'imperi,la part més singular de tota l'arquitectura es el casquet monolitic en pedra que
cobreix 'edificació,es un bloc monolitic de pedra que disposa de forma semicircular en la part
exterior de tot una serie de anelles rectangulars que presenten un orifici que habrien estat utilitzades
en el proces de elevació de les anelles,trobam en la base un relleu de tipus esquematic que mostra
l'orfebreria utilitzada en l'epoca.
La basilica de sant apol.linar el nou del 505 construida per teodoric que es convertira en esglesia en
la epoca bizantina,destaca les seves caracteristiques arquitectoniques on trobam una basilica,no
tenia transepte i les 3 naus comunicaven la nau central amb un gran absis amb l'arc de triomf que
separa l'absis de les naus laterals,desparaeix els revestiments de les naus laterals mentre que els
murs nord i sud es van conservar pero trobam alteracions del mosaic dins l'arribada dels
bizantins,els mosaics es troben en diverses ubicacions en el mur i el claristori que són escenes
procesionals mentre que altres mosaics s'emplazen en quadrats en la part alta del claristori on
trobam escenes de l'antic i el nou testament,trobam una arquitectura que s'inicia amb la
representació del port maritim de classe que era l'emplaçament del port de ravena,després trobam la
processó amb un conjunt de personatges femenins que es tracten identificables com martirs del
cristianisme es troben envoltades per un nimba amb una indumentaria on podem imiatació de
pedres i la indumentaria es bizantina,en les mans duen una corona que representa la seva mort com
a martir,es presenten duent la corona com si fos una ofrena,veim discrepancia en la forma que
subjecten les corones on no toquen la corona directament amb les seves mans sino amb les mans
barrades,van en direcció est envoltades per palmeres que representen la figura de la resurrecció,en
la part abans de l'arc del triomf trobam els 3 mags d'orient portant les seves ofrenes inclinan-se
,despres trobam una escena de la mare de déu entronitzada per 4 angels que s'ha integrat com a
imatges divinitzades que es una imatge modificada en el 527 integrada dins l'esglesia romana
catolica,el mur oposat o sigui sud en els peus es troba una arquitectura identificada com el palau de
teodorit en la qual es mutipliquen columnes i arcs on les cortines es van incorporar més tard degut a
que originalment es trobaba envoltat del seu sequit,després s'inicai una processó masculina de
martirs qe es diregixin a l'ultima franga bans de l'arc del triomf on es mostra a crist en majestat
envoltat de 4 angels,despres trobam escenes del darrer sopar que es troben mig asseguts amb
reclinis,i escenes del miracle de llatzer que són escenes dels evangelis i la vida pública de crist,totes
aquestes sequencies de escenes segueixen models estilitics i iconografics que pertanyen al segle
anterior que es pareixen molt al mosaic de santa maria la major i la multiplicació de episodis
evangelics mostra etapes que no hem vist anteriorment en l'art funerari catecumbal.
BLOC 2
L'IMPERI ROMÀ D'ORIENT,EL SEGLE DE JUSTINIA
4 la politica edilicia de justinia a orient i occident.Arquitectura a constantinoble i a les
provincies.L'esplendor de ravenna
Justinia deixara de contar amb belisari el seu general anterior y conquistara tot lo que es la
penninsula italica i deixara la confiança de mantenir aquest territori en maxilia conjuntament el
poder caura en els eclesiastics que faran de governadors.
El monestir de ss sergi i bacus 527-536 es una petita esglesia monastica i suposa la primera esglesia
centralitzada de constantinoble,es totalment diferent a la basilical on presenta un eix est-oest mentre
que la centralitzada es promou que l'edifici s'envolti entorn un núcli que es mou a l'entorn de un
centre on es desenvolupen les diferents parts de l'edifici,la planta en perimetre exterior ens presenta
una planta quadrada amb un absis orientat a l'est,l'espai interior es complenta en occident afegint
solucions com són dos atris,l'espai intern en el centre s'hi troba un núcli que en la seva elevació esta
cupulat,l'existencia de aquesta cúpula central no fa que l'espai continui sent centralitzat a partir de
diferents exedres que es el nom que donam a les 4 creacions parcials de l'espai que es semicircular
pero en altura es converteix en un espai obert,el núcli central es troba envoltat per un deambulatori
que es troba inscrit dins aquests quadrat,en l'est disposa de un absis que es l'espai del syntronom que
es una forma continua que es el lloc on s troba l'abat,l'espai de liturgia es rectangular just abans de
l'absis,els murs són gruixuts i el material constructiu combina la masoneria amb maó que són plans i
amples que utilitza justinia per les voltes,aquest material pobre es rarament visible,lo que si es
visibles són les sumtuoses columnes de colors,els capitells,cimacis esculpits fets ab marbre
extraornariament bland que proven de pedreres de propietat imperial,té una rica ornamentació erque
es un monestir de promoció imperial,el deambulatori s'organitza amb dues altures que tendran una
certa coincidencia amb l'arquitetura.
L'esglesia de santa sofia de constantinoble (532-37)(558-562) era una esglesia que es va reconstruir
l'anterior per feruna de més sumtuosa,es construiex amb 2 equips constructius fent uns la part
oriental i una altra la occidental,destaca el seu gran tamany de 80 cm de longitud,té un espai intern
que incorpora una coberta amb una gran cúpula conjuntament amb dos semicupules amb 2 naus
laterals,va posar a prova tots els coneixements sobre arquitectura,els artifexs del projecte van ser
anteni de trjes i isidor de milet,l'edifici va tenir un problema de estructures i es va tenir que
enderrocar part de la cupula que es va remodelar entre el 558 i el 562,el perimetre exterior esta fet
amb murs menys gruixats que els pilars que envolten la cupula i semicupules construides amb grans
carreus de pedra mentre que la resta es construeix amb mao que degut que es flexible presenta una
major resistencia per als terremots,en elsvertex del quadrat que enmarquen la cúpula central
s'articula la carrega de pesos vertical de la cúpula central,els pilars es coordinen amb les que
sostenen la cúpula central que tenia com a finalitat la descarrega de pesos horitzontal,en l'exterior hi
ha 4 grans contraforts en la cara nord i sud que s'emplaçen a continuació dels pilars,té un unic absis
i un espai liturgic amb el sydonom i l'espai liturgic es l'espai rectangular entre l'absis i l'altar
´l'entrada es per eix axial,les naus laterals tenen 2 altures i tenen com a objectiu acollir els homes i
les dones,l'emperador es situa en un espai elevat en els peus de l'esglesia,l'esglesia es precedeix amb
un nartex en doble altura,en el pis superior es té una vista directa de allo que es desenvolupa que es
les semicupules i la cupula central.
A partir de la concepció geomterica de la cúpula i la seva prolongació dona lloc a un volum
decreixent on en la part baixa de les semi cupules trobarem exedres,el sistema de descarregues es
basa en un espai ampli amb l'existencia de tot una serie de arcades que queden oculs que permet la
descarrega de cupules i semi cupules,una de les fites que es comenta es la unitat de l'espai i la
lluminositat que es un fet voluntari que recerca el impacte contra els marbres de diferents colors que
s'utilitzen per donar lloc a una policromia i per un altre la lluminositat es un element que dona lloc a
la presencia de la divinitat on la llum ajuda al fidel a abandonar la seva realitat fisica i aprparse a
aquest món inmaterial que es allà on es troba déu en una de les cupules sostingues per pertxines es
troben restes de la representació de la creu de crist,aquesta cúpula es construida de forma particular
on a l'interior tenim unes franges radials que es fa més lleugera utilitzant tubs de terracota que
permet crear unes tijes que són poc pesants on despres es disposen pedres blaves que tenen un pes
escas,destaca la sumtuositat dels capitell amb ornamentació escultorica preconersia que també ho
trobam a ravena.
L'esglesia de santa irene també es centralitzada paresuda a hagia sofia,en la planta l'espai central
esta condicionat per un dels trams on l'espai interior estara formada per 3 naus la central es la més
gran enfront de les laterals,aquestes naus tenen funcions diferents amb un gran espai central amb
diferents trams que es troba flanquejat per naus menors,un dels trams es cobreix amb una cupula
que precedeix l'espai del bema es a dir el tram on es troba l'altar,conservam l'estructura oriental del
syndonom que es disposa a l'absis més oriental amb la funció de acollir els eclesiastics,es cobreix
aquesta part amb una gran volta de canó que cobreix l'espai liturgic ,la secció longitudinal es troba
precedit de un gran portal,destaca l'us de la pedra en elements sustntants com els pilars que tenen
com a funció la descarrega de pesos de l'edifici,va ser utilitzada com a esglesia seu del patriarca de
constantinoble,destaca la utilització del maó aixi com la aparició de obertures a diverses altures.
L'esglesia de san vital de ravena es diferencia de sant serni i bacus en que l'espai interior es troba
inscrit dins un octongon,en esencia es un espai central cupulal que en planta a partir de
l'emplaçament dels pilars les exedres es converteix en un espai irregular que es
multiplica,originariament estaba cobert amb un cupula envoltada de pilars que separen un conjunt
de 7 exedres degut a que el vuité tram es el del presbiteri,aquest edifici es bizanti degut a que es va
construir en un moment on ravena era part de bizanci,el clergue benanci inicia el proyecte pero a
diferencia de sant sergi i bacus les obres van quedar parades despres de la mort del clergue i no va
ser fins l'arribada de maximia al 540 quan es torni a retavilitzar el proyecte,en la planta es mostren
aspectes originals que superen a sant serni i bacus,com un deambulatori amb 2 altures,es produien
afegits com que té funció de ser la esglesia més important de ravena,la diferencia de altura en el
deambulatori s'utilitza per separar els homes de les dones que van al matronium,es va realitzar un
nartex que es disposa en el mateix eix que la forma octogonal,la capçalera es poc ordinaria,l'absis
major en un tram quandrangular i la zona del sydronom,trobam cambres laterals que fan d'utilitat
liturgica.
L'espai intern ens peremet veure dos del trams de l'octogon central amb un espai de mig cercle per
colocar les esfereres enmarcades per arcs que deriven cap al deambuatori,l'edifici esta fet amb maó
pero després es recobreix de plaques de marbre de diferents colors,destaca la singularitat del
presbiteri que té una gran altura i un major protagonisme que l'absis,els capitells i el seu material es
importat,la concepció arquitectonica es bizantina pero l'execucció no degut a que el maó utilitzat es
de origen autocton igual que els constructors es a dir de ravena,trobam una construcció de marbre
calat que lo que fa es separar l'espai del presbiteri amb l'absis que recorreix tot el perimetre corb per
ser utilitzat pel maxim representant que era maxilia,el tron de maxilia no era estatica sino que movil
per participar en liturgies procesionals amb un objectiu representar l'etimacia es a dir el tron buit de
déu que ocupara per al moment del dia del judici final,es un espai que serveix per acollir els
eclesiastics que separa al tram rectangular on originariament trobam l'altar.
L'esglesia de san apolinar in classe construida per maximia al 547,es una planta basilical sense
transepte amb un gran transepte amb un gran arc de triomf.
ARTS FIGURATIVES
Utilitzen dins les arts figuartives elements com són els mosaics o les pintures en els llibres.
Del palau imperial de constantinoble queden poques restes com aquests mosaics que pertanyen al
peristil del palau,la tematica consisteix en imatges de vida historica o diferents activitats
agricoles,es troba ben descrita a diferents textes de virgili,en paralel la cultur bizantina del segle VI
feien defensa de la cultura romana i de alguns elements com es el cas del naturalisme pictoric,es
representen diferents tonalitats amb occidació de tesseles que combinen llum i ombra utilitzant
tonalitats dins un mateix color es a dir gradació tonal.
Les restes fragmentaries de llibres corresponen i poden estar escrits en grec o en caracter llati o
italic que són llibres de virgili,es autor de diferents relats on el més important es l'eneida partint de
la historia a partir de la guerra de troia que es vincula amb roma,unicament hem conservat poques
restes degut a que eren elements de luxe degut a que tenia pintures exclusives en el interior,seguien
copiant pintures que s'havien donat des de principis de les pintures,es representen models visuals
que corresponen a una cronologia anterior del segle V,el virgilius vaticanus presenten alternatives
estilistiques on podem veure la recreació de uns paisatges amb recreacions naturalistes mentre que
el romanus prescindeix del naturalisme pero mostrant els elements més visibles de una forma
esquematica,tots dos són manuscrits de luxe i de pergami que unicament era per a l'emperador i el
seu entorn,destaca l'ús de la perspectiva jerarquica on els personatges apareixen amb una major
prominencia destacant al personatge principal a partir de la proximitat,en l'escena de banquet en els
romanus els protagonistes eneas i dido apareixen com a protagonistes dins la perspectiva jerarquica.
El retrat de la princesa anicia juliana en el libre dels dioscorides trobam una part que exposa les
virtuts medicinals de determinades plantes on es representen les seves arrels i fulles i com són les
seves flors,trobam la representació de una planta marina amb una coral i en la part inferior no es
representa l'arrel sino un petit pas de terra,l'art religios es limitat en aquest llibre i obtara a
l'esquematisme.
El conjunt dels mosaics del absis y presbiteri de san vital de ravena destaca la superioritat material y
artistica del mosaic enfront de la pintura mural desenvolupada per artistes especialitzats molt més
valorats que no pas els pintors,es una obra menys fragils amb valors propis del art bizanti del segle
VI on destaca la llum i la variada policromia,en primer terme en l'ingres de l'espai del presbiteri es
més alta que l'absis degut a que l'espai es important des de el punt de vista simbolic,hem de tenir en
comte la importancia en diferents altures de la iconografia,en el centre de la volta d'aresta que
cobreix el presbiteri trobam l'anyell mistic i el tron de crist que coincideix amb l'anus dei,la
colocacció depenia del bisb maximilia,l'espai del presbiteri s'uneix a l'espai centralitzat que reb en
l'intrados de l'arc es representen tot una serie de apostols i un bust de crist que representa els
membres de l'esglesia més els profetes que prediquen l'arribada de crist amb els apostols,dos dels
seus costats nord trobam la sobreelevació respecte del reste de l'esglesia on es troben els
eclesiastics,sobre aquestes columnes prop de l'espai central trobam l'ornamentació de dues llunetes
de mosaic que s'enfronta amb el mur sud formant una lectura tant les llumetes de nord com les del
sud,el mur nord tenim un espai compositiu amb mosaic dins la lluneta i els carcanyols,a l'interior es
representa una reproducció compositiva simetrica amb diferents temes amb el mur sud,es
representen en el mur nor episodis de abraham amb la seva esposa amb personatges que són angels
al que li ofereix aliment i els angels li diuen que a pesar de la edad li notifica que tindra un fill amb
la seva esposa sara fent alusió a lo que es la primera eucaristia,trobam un segon episodi que es el
sacrifici de issac i s'equipara amb la escna del sant sopar de crist amb els apostols,en el mur sud es
reprodueix una única escena amb abel que ofereix el seu anyell a deu que ho acepta mentre que el
sacerdot mercinese fa unes ofrenes per a déu que constitueix l'anunci de un fet posterior com es la
eucaristia i el santsopar.
En les laterals dels murs es representen a isaies(mur nord) i jeremies(mur sud) els dos principals
profetes que anuncien l'arribada de un salvador,en les extremitats dels carcanyols en el mur es
representa moises amb l'esbarzer ardent que indica el necesari retorn a egipte per liberar els presores
portnalos fins a la terra promessa,en la altura superior del deambulatori trobam com a protagonistes
els 4 evangelistes,apareix sant marc amb el seu simbol el lleo amb el llibre dels evangelis de autoria
propia,es troben 2 en el mur nord i 2 en el mur sud,la volta es dedica a l'apocalipsi que apareix amb
una corona triumfal de l'anyell mistic amb un fons obscur on s'aprecien els estels amb 4
angels,trobam motius intermitjos entre la part superior i la volta on trobam la idea de la
representació de l'aigua viva,la representació dels paons on s'explica la seva incorruptilitat de la
carn,el costat oriental disposa de un mur que tanca l'espai central del presbiteri,es troba a la mateixa
altura que els evangelistes on es representa dos simbols cristologics amb 2 ciutats que per les
inscripcions sabem que es jerusalem i betlem que representa l'inici y el final de crist.
L'interior del absis es un element iconografic independent on a l'altura de les finestres trobam un
mur nord i sud que són importants on es troben l'emperador theodora i justinia,l'acció té com a
protagonista crist en majestat on justinia i theodra fan ofrenes a déu que són de menor importancia
que la donació de abraham,rebien les donacions el nom de oblacions,són donacions majoritariament
monetaries per al manteniment de l'esglesia o altres elements com elements utilitzats per la liturgia
com per exemple una patena on es un pa que es repartia per poder realitzar la comunió,justinia dura
la patena mentre que teodora el calze que se li ho donen a crist en majestat,que representa una
processó que virtualment es dirigia cap a la figura de crist en majestat,era exepcional en l'epoca ja
que podia ser l'unica representació que no té contradicció amb el poder de l'emperador,la superfici
de mosaic rectangular es lleugerament curbada,el conjunt de personatges es de diferent entitat,per
una part els eclesiastics,part central justinia amb cortesans i un tercer que mostra a un grup de
soldats ordenats en el context de processó interrompuda on en primer lloc van els eclesiastic amb un
cencer,llibre de evangelis y el tercer duu el simbol de crist que es maximia el bisbe,el segon grup es
justinia amb 3 cortesans que havien treballat en les conquestes un dels quals era belisari home de
confiança de justinia,per ultim 'exercit apareix de forma més anonima on es mostra el seu escut amb
el crismor,el rostre de maximia es el més veridic mentre que els altres són més idealitats,l'interior
compositiu es de forma jerarquica.
L'indumentaria dels personatges són de l'estil bizanti amb una túnica amb una clamide que abraça la
totalitat del cos amb un gran rectangle en el lateral del braç femada amb una fibula en l'espatla,la de
justinia es de color purpura que es corona amb la estemma que es un tipús de corona precisa amb
perpendulia que són peces de orfebreria que penjen les perles,el moviment es per grups i els peus
tenen una problematica que la restauració fa que es modifiquin facilment,justina duu nimba com a
condició de l'emperador.
El mosaic de theodora es tripartita que es dirigeix al centre de l'absis,la primera part trobam el marc
de una porta on a darrera de la cortina que es sostinguda per un persontge es troba una font,no es un
element amb incognita relacionada amb el concepte de revelatio on es mostra allò que esta
amagat,en la part central theodora amb cortesans i membres de la seva cort amb les mateixes
vestimentes que l'escena de justinia amb una gran corona imperial de theodora on en la part inferior
de la clamide trobam la representació dels mags de orient,per ultim un tercer grup amb soldats de
l'exercit amb membres femenines de la cort de theodora,alguna de aquestes dones es diu que era
familia de belisari,el punt central de l'absis es representa una teofania composta per 3 grups de
personatges,en el centre crist en una visió atemporal regnant en els cels on a sota de l'esfera celestial
trobam els 4 rius del paradis descrits a l'inici del genesi i en una de les manigues porta un rotlle de
crist tancat per els 7 segells que tancen el llibre de l'apocalipsi,es troba flanquejat per angels on crist
dona una corona al personatge de l'esquerra amb les mans velades que es el sant de l'esglesia que
reconeix el martiri de san vital en la part dreta de déu,en l'esquerra de déu s'identifica com eclesius
episcupus es a dir el bisbe que inicia les obres de san vital portant en les mans velades una ofrena
que es la maqueta de la arquitectura de sant vital.
Els mosaics de sant apol.linar in classe disposa de un programa molt especific en l'absis i l'arc del
triomf on en les parts inferiors en el cos de finestres són de epoca posterior,va ser objecte de
emperadors posteriors de l'epoca de justinia,l'interior de l'absis esta formada per la visió de déu a
partir de déu amb una visió celestial de déu que s'emplaça entre alfa i omega envoltat de
personatges com són moises,santiago,san joan,elies i sant pere que dona lloc a l'escena de la
transfiguració de crist,els apostols es representen com anyells,en la part inferior el tema es un altre
ocupat per sant apolinar que es representa com un autentic pastor de animes que exergeix com a
pastor del ramatge de les animes on la funció principal es de salvar l'anima dels homes,en la part
superior de l'arc del triomf es reserva una escena atemporal emergint de dues arquitectures s'origina
una processó de animes dels fidels que s'encaminen cap a un punt superior on es troba crist amb els
tetramorfs.
El mosaic del monestir de santa catalina en el mont sinai 548-566 es conserva l'ornamentació del
absis,en quant a la seva iconografia ens un altre punt en el moment de la transfiguració on s'eleva la
figura de crist amb la presencia de 2 profetes de l'antic testament i els apostols es la mateixa
representació pero representada de forma diferent.
Els mosaics de ivoris es desenvolupen en el port de alexandria o en la mateixa constantinopla que
era molt més elevat el seu preu que l'or,estaba reduit el seu ús en l'imperi a partir de la figura del
consul,eren tauletes dobles formant un diptic on es representen els 2 consuls que formabent el
consulat,el full de diptic del consul areobindus del 506,s'han conservat degut a que el ivori havia
estat tant preuat que passa a convertirse en treosrs implencindibles per als tresors de les esglesies,el
consul tenia el privilegi de començar els jocs públics,es a dir els espectacles que es feien a
constantinopla on ell mateix ho finaciaba,es representa el consul amb els seus atributs entronitzat
que té un seient format per potes i cap de lleó que representa un tribut de poder,els peus es disposa
un escambell o supedareum y brodes de tela que rep el nom de bradea i soste un basto de poder i en
l'altra un mocador amb el que da inici a l'espectacle,en la part inferior veim la curvatura de
l'amfiteatre i a l'interior tot una serie de lluites entre homes i feres,es troba una cominació de ordres
esquematic i naturalistes que es troba en el detall el naturalisme.
Els diptics imperials són fets a constantnoble de un ivori que procedeix de alexandria on tenim dues
certeses una es un panell (de diptic) de l'emperatriu ariadna apareix amb un element iconografic
singular on destaca el tablion y un personatge masculi que representa a un consul que es troba
emparentada amb ariadna (sVI),es un diptic on la figura femenina s'emarca dins una funció
arquitectonica on es presenta delimitat per 2 columnes on l'interior ens es rebelat com un espai
antinatural amb les cortines obertes que es la revelació de la persona imperial,es un escenari fictici a
sota de una estructura cupulada que té reminiscencies classiques fent referenia a roma on trobam
unes aguiles que tenen guirnaldes,la seva indumentaria es imperial amb una clamide molt particular
on trobam una franja on es representa el bust de un personatge que es un consul,duu la corona
imperial o stemma on destaca les perpendulia que són penjolls de llarga extensió,en quant l'atribut
destaca un centre i a la dreta la representació de l'escena que fa referencia a deu com a
divinitat,destaca l'esquematisme del rostre enfront del naturalisme de altres parts.
I l'altre la de justinia (barberini) (527) que presenta l'exaltació de un vencedor com es justinia on no
estan perfectament identificats degut a que no apareix una inscripció nominal dels personatges i
s'intenta a partir de les caracteristiques formals i iconografiques aixi com la cronologia de les obres
on els diptics consulars es troben identificats nominalment es troben dins un periode de temps
considerables pero que no es exacte,es fan ofrenes de diptics imperials a les esglesies on es
guardaven com a tresors i es colocaven en l'altar,la part posterior es plana,es poden colocar damunt
l'altar si la tauleta exalta a la divinitat,es l'ivori més exepcional de tot el món bizanti,la figura central
es la de un emperador pero a la part superior trobam a deu dins el context divi i celestial en forma
circular on duu la seva má que fa alusió al triomf de crist sobre la mort,els 2 angels que la
acompanyen no el miren degut al resplandor de la llum,en la part intermitja trobam un emperador ja
que en el cap trobam una diadema imperial amb una franja amb pedres precioses,la indumentaria es
tipicament bizanti amb un parlamentum de color purpura on els angels té un element que dona llo a
la victoria i un altre als peus amb una personificació del món romà amb la idea de pax que es dona
en l'ara pacis de august i un altre persontatge amb un gorro frigid que es un partes que són una serie
de pobles on aqui es representa al seu barbar,es complementa la figura amb soldats romans que
donen lloc a sa victoria,es repetixen aquest barbars en la part inferior que apareixen inclinats amb
objectes que són ofrenes que són la consecuencia de la rendició amb ofrenes de tipologia exotica de
influencia dels generals romans organitzat en 3 nivells de forma jerarquica.
CATEDRA DE MAXIMIA (VEURE-HO EN LA PRACTICA)
El món bizanti consolida lo que són les icones que són obres on destaca per la seva técnica,funci´i
tematica són de petit tamany i són traslladables amb una tematica especifica on s'epressa una
teofania i són escenes de culte dotades de una historia llegendaria que es denominen aqueropayetas
on es diu que són pintades per angels no per humans aumentant el seu caracter sagrat,eren
conegudes en roma en el segle VI on el tresor dels papes que es conserva en l'esglesia de san joan
de latera conté icones aqueropayetas,neixen a partir de una tradició oriental dins monestirs bizantins
a terra santa,es difon altres tallers constantino-napolitans que també realitzen aquesta producció,la
icona de la teotokos entre s teodor i s jordi al mont sinai es mostra a maria en el tron de saviesa
envoltat de 2 sants i una icona de sant pere que es degut al culte als apostols principals san pere i
san pau.
Terra santa es important i continua sent un lloc de peregrinació en aquells segles on hi ha
revitalització de aquestes rutes es troben ampollles o recipients metalics que servien per contenir el
liquid del riu jordà o altres liquids escasos com una gota de la llantia d'oli que iluminaba un espai
sagrat com era la gruta de la nativitat de betlem i el sant sepulcre de jerusalem,la placa metalica
trobam un angel i una arquitectura que es el sant sepulcre on va maria i veu com jesucrist no es
troba en el seu tron degut a que ha resucitat,tenim una caixa-reliquiari amb diverses escenes on era
un contenidor per les reliquies que es representen la nativitat,el baptisme de crist en el riu jorda,la
crucificó de crist,el sepulcre de crist buit en el sant sepulcre i l'escena de l'ascensió de crist.
Es dona lloc a la producció de llibres que van acompanyades de la iconografia sobre la passió de
crist on per primera vegada mostren episodis com la cruxificció de crist amb els 2 lladres i multiples
personatges com maria,els romans jugant als daus amb la tunica de crist,son pintures que pertanyen
a llibres amb una tematica textual explicita denominat com evangelis de rabula,trobam un altre
pintura on es representa la pentecosta sota un espai com si es trobas en l'interior de un ninxol.
A roma i europa també es donaba lloc a aquesta iconografia on hi habia llibres com el genesi de
viena que junten diveros esdeveniments amb altres llibres que donaran lloc a la creació de la
biblia,s'utilitzaven els materials més sumtuosos com la tinta,es té molt present la influencia classica
pero amb elements propis de l'epoca,la genesi de viena representa el moment del diluvi universal on
es representen les aigues brollant com si fos un tsunami on uns humans intenten sobreviure mentre
altres apareixen ja morts representant l'escena molt verosimilutusament a lo que va ser.
El evangeliari rossano s'utilitza en l'altar al llarg de la liturgia que parla sobre la vida de crist que es
troba en color purpura i amb or liquid,es representa l'episodi on ponci pilat amb altres romans que
apareixen vestits en la forma bizantina on es mostra el penediment de judes que l'emperador ho
rebutja i dona lloc al seu suicidi,es mostren els episodis més importants de una forma detallada on
aquesta producció revitalitza models pictorics que provenen de terra santa on es delimiten els
personatges amb un element semicircular que dona lloc a la sala romana de ponci pilat,dona lloc a
diversitat de estils i de formes compositives.
BLOC 3.L'EUROPA DE LES INVASIONS (NO ENTRA EN EL PRIMER PARCIAL)
6.Nova configuració geopolitica i art de les invasions
7.la italia llombarda,orfebreria,arquitectura,mobiliari liturgic
Es produeixen migracions dels pobles germanics entre el segle II i el 500,avui dia el terme germanic
es refereix als germans o sigui alemanys,pero en l'epoca es trobaben formats per grups diversos,es a
dir no hi ha una unificacio cultural,lo que si els caracteriza es que eren pobles nomades o que no
sent totalment nomades no havien desenvolupat l'arquitetura en pedra,procedeixen del nord
d'europa i les estepes on no havien desenvolupat un art monumental,desenvolupa manifestacions
artistiques a partir de aquest nomadisme com per exemple la orfebreria,aquestes onades de
invasions varen ser corrents migratoris que no es produien simultaniament sino progresivament pero
a mesura que l'imperi roma i les seves fronteres es fraccionaven a partir de guerres civils entre els
candidats a ser emperadors,a principis del segle IV els pobles migratoris pacten amb les poblacions
romanes i dona lloc a compromisos,en l'epoca de juli cesar conta en aquell moment que tot una
serie de pobles provinent de l'actual belgica es varen intentar situar a la galia pero juli cesar ho
elimina pero epoques més tard no es podria evitar aquest avanços,el fenomen emigratori es
imparable i en el segle VI els visigots constituiran el seu propi regne on la seva estructura social són
tribus on són encapçalats per gerrers que són els grans liders que en els territoris conquistats agafara
el model de les monarquies,en el segle VII es aturat pels diferents regnes asiatics pero amb diferents
regnes com els visigots,els francs,longobards etc.
El regne ostrogot es un dels primers pobles de invasions on s'instauren en la penninsula italica on la
seva durada dura fins al segle VI pero ens interessa l'epoca més gloriosa quan situen la capital a
ravenna,una vegada desapareguts la penninsila italica dona lloc a una segona monarquia que seran
els longobards des de els segle VI-VII,com epicentre el territori de la llombardia amb capital a
mila,es una procedencia distant degut a que són originaris de la regio sueca de instania,es un govern
on territorialment comparteix territori amb un altre potencia com es l'imperi bizanti territori perdut a
partir dels longobards que donen lloc a dos corrents artistiques diferents,a principis del segle VI es
crea l'ordre benedictina que s'estableix a monte-casino emplaçat en roma,destaca la multiplicació de
aquests monestirs per tota la penninsula italica que influeix el desenvolupament artistic.
Ells conservaven els evangeliaris i llibres cientifics que han arribat fins als nostres dies,es a dir
actuen com a conservadors que pertanyen a la cultura classica.
L'arribada dels nous governans continuen l'inercia dels pobles de invaasions on rapidament es
converteixen al cristianisme i es casen amb les elits socials per continuar en el poder,s'abandona la
creença anterior per aceptar el cristianisme per entendre el culte local.
Conservam poques restes degut a que ha estat destruida on aquestes edificacions religioses han estat
reconstruides,un dels edificis es el de san salvatore on veim una nau central on en el fons trobam
l'inici de un absis,no trobam transcepte,l'unio de aquest dos elements dona lloc a un mur que es l'arc
del triomf que demostra la continuació del model de esglesia basilical que s'habia donat en els
segles V-VI,en l'epoca governada pels longobards la politica arquitectonica segueix com segles
abans on no tindran influencia en canvis dins el sistema constructiu.
L'esglesia de santa maria foris portas es trobaba fora de la ciutat de castelsepio,construida en
pedra,es un petit oratori on té parts constructives entre els segle VII-IX,en la planta es planteja una
primera fase constructiva amb una esglesia de un unic tram amb absis precedit de portic i un
absis,posteriorment sera transformada amb 2 absis añadides que dona lloc a una planta cruciforme.
L'esglesia de santa maria in valle es trobaba a prop de la ciutat de la cividalle del friuli que es
fronterera amb austria,en el segle VIII va adoptar protagonisme degut a que un dels nobles que
gobernaba el friuli astolfo va ser escollit com a rei,es a dir com a monarca on des de el punt de vista
geografic es troba apartat,en aquesta ubicació geografica es van construir edificis de gran
sumtuositat com aquesta esglesia que es diu que era una esglesia palatina anexa al palau,té una
transposició marcadament rectangular es disposa de un unic tram precedit de lo que es el presbiteri i
amb un porxo,disposam de un unic tram de nau i l'espai del presbiteri compartimentat on es
delimitar l'altar amb una serie de columnes,el tram de la nau es de gran altura i la coberta es una
volta de aresta,el presbiteri presenta una altura menor amb una volta de canó que es dona acces a
partir de un tram rectangular,en la part del fons trobam testimonis de materials rics com marbres
que decoraven el baptisteri amb una funció ornamental,la sumtuositat material es evident on la part
més sumtuosa que es l'espai de la nau de la capilla palatina on la part superior de la sala aulica esta
revestida per un conjunt escultoric que era l'espai per al rei,es conserva parcialment el revestiment
que cubria les parts altes,aquest grup de personatges es situa sobre un arc que es l'unic lloc d'acces a
l'interior de l'esglesia,el material utilitzat es estuc que prove de tradició romanica que fa motllures i
relleus,aquesta conservació es exepcional degut a que l'estuc es un material fragil,una de les
caracteristiques generals de aquella epoca es que no s'utilitzaba la pedra per fer la técnica
escultorica on es sobreposa en la pedra i esta integrada en el mur.
Aquest grup de figures son figures importants pel seu marcat alt relleu,es un grup de personatges
femenins que situen flanquejant la finestra,tenen unes caracteristiques particulars on les seves
corones ens recorda un tipus de figura femenina que són les santes martires que recorda a l'esglesia
de sant apolinar nuovo a ravenna,duen una creu i una corona amb la mà velada,no són
representacions de santes sino una representació parcial de les verges prudents i les verges necies on
s'explica que hi ha tot un grup de dones que es preparen per l'arribada de la nit on es disposen llums
per quan arribi pero altres que no preveixen i tenen por i es queden a oscures que es refereix a
aquests cristinas que tenen una vida modelica i altres no i uns aniran al cel i uns altres al infern,l'arc
en la qual accedeix el princep trobam un dels exponens de la fe que defineixen un espai liturgic.
Hi havia una especie de competició dels lombards que segueix la promoció artistica on en els
territors longobards donen lloc a monestirs que les doten materialment que sera habitual en aquell
moment.
El maxim exemple es l'altar del duc rachis on trobam una inscripció on el promotor de l'altar i
l'esglesia era un duc de friur anomenat rachis,es un altar monumental on no té la forma dels
anteriors altars,es una massa cubica que ens presenta una composició ornamentala adaptada al cub
on en les seves parts s'esculpeixen els dos frontals i els dos laterals,ens indica que es un enriquiment
visual de tota la liturgia i altres espais sagrats de l'esglesia,en la cara anterior s'expressa una teofania
on ens consta com es defineix quins temes es donen en l'altar,en el centre trobam a deu en
l'apariencia de crista on du nimba crucifer,es una visió celestial que s'enmarca dins la mandorla amb
una porcio dels cels on trobam un dels estels,al costat de aquesta manifestació trobam 2 angels
serafins amb 2 parells d'ales plenes de ulls són aquells que es presenten en les visions
apocaliptiques i sens fa alusió al temps de l'apocalipsi,sobre la ma de crist es representa a deu,en un
dels laterals ens mostra la vistació on maria e issabel estan embazades de san joan baptista i
crist,l'altra es representa l'epifania dels reis mags obsequiant al crist nou nascut,es conserbaba a
l'interior les arquetes funeraries i es converteix en contenidor de les materies sagrades,la part
posterior es representen simbols cristologics,el duc rachis no va decidir la iconografia sino l'esglesia
y tendra certa rellevancia degut a que en els laterals es deriva l'escena de la encarnació on maria
dona lloc a crist que donaba lloc a la imatge de la salvació i redemció futura dins l'escena
apocalitica que deriva en la visió celestial,l'habilitat dels seus escultors es donaba a partir dels
artesans,es una composició com per exemple del laterals de un artesa de forma limitada i de baixa
qualitat on se li ha de demanar unes normes que se li demana profesionalitat i simetria que són
criteris necesaris per a qualsevol representació plastica,no ens mostra els millors escultors.
S'executen altres obres que si són de primera qualitat com per exemple la font baptismal del
patriarca calitxte es una obra de marbre on es continua fent el baptisme per inmersió on trobam
elements nous com a alternativa que es un element amb caracteristiques significatives on es una
composició de perfil octogonal,la ornamentació dels arcs superiors on s'estan alimentant els ocells
de aigua i de fruites,trobam un altre concepte com la representació dels 4 evangelis a partir de la
representació del tetramorf,en l'epoca del longobard es combina el naturalisme amb l'esquematisme
on es representa un pao amb el seu plumatge i les seves potes,es un fragment de escultura triangular
que forma part de un ambo que rep el nom de pulpit que es un element elevat per esglaons on es fa
la lectura en la misa.
Al marge de la liturgia trobam lloses funeraries que es troben en correspondencia amb els llocs de
enterrament a san michele trobam 2 paons amb un calze on sobresurt la creu amb simbols
cristologics.
En el segle VIII les obres seran generals on trobam trets naturalistes i esquematistes,ara tractam el
tema de l'orfebreria que tenien una gran tradició dins les arts del metall com pot ser plata amb
inserció de metalls,trobam com a origen germanic que es autocton el treball de l'orfebreria
provinent dels pobles italics,moltes de les primeres peçes han pertanyut a reliquies epicospals,es a
dir,a catedrals,el cas més destacat es la corona de ferro de origen votiva on es colocaven en el segle
VII devora els altars sent un exvot cap a la catedral de monza,on uns reis estan establertes a monza
i uns altres a milài també altres als trifurs,la corona data de principis del segle VII on els monarques
establerts per monza com la reina teodolinda i el rei trufulo,es troba en el tron de monza.
També trobam la creu d'agiluf on es una creu que es una donació d'agidur i a la dreta un altre creu
que es una donació de teodolinda,els longobards a pesar de la fragmentació dels territoris es manté
la fidelitat a l'esglesia de roma i realitzen aquestes donacions com a propaganda politica,la de
teodolinda conté en el seu interior un fragment del lignum crucis es a dir una part de la creu de la
cruxifició de crist,es una reliquia que procedeix de roma degut a que el papat era la propietaria de la
peça.
La relligadura es un altre reliquia de teodolinda que es un evangeliari que es una recopilació
fragmentaria dels evngelis que es troba damunt l'altar per llegitse al llarg de la
missa,l'encuadernació es troba feta amb un revestiment de fusta amb incertació de tot una serie de
pedres precioses,es de procedencia romana i es diu que podia haver estat un regal de un papa de
l'epoca cap a aquest reis,on aquest matrimoni estaba format per un lider germanic conjuntament
amb una dona propia del territori longobard on es continua amb el poder propi de roma,destaquen
temafues romans o pedres precioses que són del segle VII,hi ha un apreci per l'art tardorromà i es
consideren continuadors de aquesta corrent,les pedres precioses es formen a partir de caboixos on la
part posterior es plana i la superior es de forma abombada,es originaria de la ofebreria tardorromana
lligada a les grans donacions de les monarquies germaniques,trobam un tercer eleemnt en
l'enmarcament trobam una franja fet amb la tecnica de l'alveolat o tabicat dividida en l'interior en
formes geometriques que formen celes primitivies de una forma originaria circular o ovalada,es una
técnica de origen germanica sent una aportació germanica provinent dels primers pobles invasors,a
partir dels segles VI i VII es mescla amb la producció i derivació romana.
La orfebreria germanica ho sabem a partir dels aixovars germanics que es basen a partir de fibules
que es una agulla trabada amb un element ornamental,en la part interior trobam fibules que es
denominen de disc que són circulars aixi com trobam les fibules de arc i les de creu conjuntament
amb un perfil zoomorfic que poden ser aquiliformes,no presenta una uniformitat sino que es diversa
amb motius diferents a partir de tecniques com el repusat,el tabicat es contruiex sobre una lamina
plana amb unes parets soldades en la placa base que es farcinan on s'aplica la pedra
semipresiosa,l'alveolat es basa en la lamina plana per crear alveols que es basa en la placa on
s'inserta el material precios,volen totes aquestes tecniques la compartimentació amb motius de
tematica geometrica a partir de perfils de or on s'inserta en el inici una pedra preciosa i amb l'avanç
de la técnica s'intrduiran els esmalts.
Algunes tombes són masculines on podem trobar elements com les restes del seu armament que són
de ferro mentre les vaines poden ser d'or,es molt frequent que aparegui la figura de l'emperatiu i els
soldats,una de les tombes trobam la placa d'elm amb el rei agiluf,originariament era una placa
frontal que protegeix el front amb la part inferior corba on s'enmarquen els ulls que dona lloc a un
elm de epoca longobarda,la part de les orelles esta cobert per unes tires i les extremitats s'introduia
una cola de caball,es una indumentaria militar on en la part central es mostra al personatge del rei
agiluf,es troba feta amb bronze,en la iconografia incorora als nobles que són els seus subdits,el seu
programa iconografic es mostra al rei que apareix entronitzat i assegut que va vestit de la forma
germanica amb tunic combinada amb pantalons on el rei no duu una corona flanquejat per 2 soldats
amb cascos en la cua de caball en el cim dels cascos que són 2 nobles que són privilegiats en portar
les armes del rei que reben el nom de armiger regis,devora trobam figures alades amb un estanadrt
on es llegiex la paraula victoria,referenitze a victories militars,en les parts esquerra trobam un
perosnatge que dona lloc a un pas endavant on l'altre camina aixi com la imatge de la dreta on
extenen les mans cap a el personatge central amb un segon personatge amb una corona en forma
conca que dú el simbol de la creu es a dir es un rei cristia on es mostra a nobles,es mostra un
sistema politic on el rei era escollit pels nobles i els propis nobles reconeixen l'autoritat del monarca
on s'articula un ritual que es el del vassallatge on el noble es reconeix com a vasall del rei,el
vassallatge on el rei tancaba les mans sobre el noble on en temps de guerra el nobl petit tenia que
porta el seu exercit per ajudar al senyor i a l'inrreves ,en l'extremitat es representa un element com
són el corn de l'abundancia que es desenvolupada en epoca romana que deriva en abundancia en un
benefici per a tots els ciutadans.
Finalment tenim tombes femenines on al mage de les figures trobam peçes de joieria especificament
femenines on es reconeix la seva técnica de origen germanic.
EL MONACAT IRLANDES I LA SEVA ARQUITECTURA.l'ESCULTURA ORNAMENTAL EN
PEDRA.LA ILUSTRACIÓ EN LLIBRES
S'estableixen monestirs que en el seu origen no eren benedictins sino que provenien de monestirs
bizantins propers a terra santa i que havien arribat a irlanda,es funden nous monestirs en el nord de
la gran bretanya que va ser rebre el nom de art irlando-artumbi,en el sud de gran bretanya a
cantenbury existia un monestir benedicti,els monjos faran grups de viatges en el segle VII volien
expandirse cap al nord d'italia i parts de frança i alemanya.
Trobam creus en pedra monumentals per tota l'illa de irlanda,les creu altes irlandeses es una
producció artistica que té una datació tardana en respecte dels monestirs,la creu de clonmacnoise es
del 800-850,reben el nom de creus irlandeses perque a part de ser irlandeses són de epoca
preromanica.
A partir del segle VII es van començar a construir els monestirs on quasi no es conserva
arquitectura com a la illa de inishmurray on aquest primitius centres monastics es donen entre el
segle VII-IX on es produiex la utilització progresiva de la pedra i es preserva les caracteristiques
dels monestirs on els monjos irlandesos duien una vida heremitica on els monjos es troben aillats en
comunitat on fan vot de silenci on unicament es reuniexen per la plegaria que es realitza a l'aire
lliure al voltant de un espai amb una llosa amb una creu.
Les restes monastiques dona lloc a la presencia de petits habitaculs o cabanes,el pas de la fusta amb
la pedra en aquests centres monastics sorgiran petites esglesies sense grans pretensions amb una nau
i un absis amb murs de masoneria no gaire complexos,aquests espais al minim són els que perduren
a irlanda i gran bretanya fins l'atac dels normants liderat per el rei guillem
Les esteles on serveixen com a plegaria es dona lloc a bona part de la seva iconografia on en les
proximitats es desenvoluàran petits cementiris no unicament per als monjos sino també per les
poblaions cercanes on es construiran santuaris on s'instaurara aquesta creu
La creu de ruthwell es una creu alta que destaca com a lloc de plegaria dins a l'interior de una
esglesia a diferencia de les anteriors,seran cruciformes i altes perque són molt
monumentals,l'estructura central de la creu es ornamentat en les 4 cares amb diversos motius
dividits en registres amb figures com crist resucitat,es a dir es una iconografia iconologica basada
en la passió de crist,en altres com la creu de clonmacnoise trobam la ostentació de les peces de
orfebreria.
Dins el segle VI-VII trobam peces de qualitat metrial diferent on trobam un creu fragemntaria amb
crist resucitat en la creu amb 2 angels en la part superior amb maia i josep en la part inferior feta en
bronze i es una creu processonal.
De la mateixa epoca tenim testimonis devora a l'altar es sumtuos com el calse ardagh que mostra la
cura de aquests objectes en quant ornamentació de tradició germanica on destaca la utilitzaió local
de l'or i la plata.
Algunes de les peces irlandeses en l'actualitat no es troben a irlanda sino a monestirs alemanys on
trobam materials en el reliquiari de gandersheim amb ivori procedent de les morses,amb motius de
entrellaços.
Tambe es troben en jaciments funeraris a irlanda com la fibula de tiara i el trsor de suton hoo que es
el més important on es troba dedicada a un home guerrer dins un tumul amb peces de orfebreria
amb cirelles amb tancaments de roda,s'utilitza amb una tecnica comuna en l'epoca amb
particularitats amb decoració entrellact de color negra sobre or i es una tecnica especifica de aquest
territori que es el nielado.
Lo que es propi son els manuscrits en pintura on destaquen per la seva originalitat on aquest foli de
evangeliari a cantembury portat des de italia on es mostra el simbol tetramorfic del toro on en
sequencies superposades trobam episodis de crist dins l'evangelri de sant joan en canvi a irlanda es
realitzen folis inicials on no s'hi troba el retrat de l'evangelista amb una ornamentació general no
historiada on trobam llaços interlligats on en el centre trobam una creu de crist,el repretori no es
iconografica pero es presenta com a cristiana,en aquest llibres apareixen caracteristiques on es
monumentalitza les lletres capitals i les primeres paraules pero en tot el foli no trobam punts ue
dona una nova codificaci´iconografica per posar e rellevancia sobre la importancia del text on
s'utilitzen els mateixos motius que e la orfebreria contemporanea,l'evangeliari de durrow s'iclou un
foli que retracta el simbol tetramorfic de l'evangelista en el foli sencer amb un estilistica estilitzada
al maxim on deshumanitzen el motiu que representen amb una figura antinaturiltza amb un element
geometrica i esquematica amb motius externs de forma romboidal.
L'evangeliari d'eternach trobam una representació esquematica on en les zones de l'ull i la orella
recorda a l'orfebreria amb una execució pictorica que vol aparoparse a la riquesa de l'ornamentació
amb pedres precioses.
A partir del 700 trobam constancia de nortumbria on s'increment propostes en l'evangeliari de
lindisarne amb alguns canvis on es representa l'evangeli de sant lluc amb el simbol del evangeliari i
la seva figura on fa una fusio evangeliaria de origen italia i irlandes,trobam hagios qe significa en
grec crist on es reinterpreta models del món bizanti.
En el 800 en el monasteri de kells es fa un pas endavant on s'incorporen folis en pintura amb
personatges evngeliaris com la mare de deu amb l'infant no abandonant l'esquematisme i l'estetica
irlando-normanda amb incorporacions iconografiques com un retrat de crist.
En paralel a cantembury en el 750 tobam el codex aureus que es conserva a noruega on es mostra la
tradició del programa figurartiu del evangeliari totalment in fluenciat per la influencia irlando-
noctulia,sera el punt de partida de la producció de l'art carolingi.
LA GAL.LIA MEROVINGIA.ORFEBRERIA.BAPTISTERIS,HIPOGEUS I CRIPTES.LA
PRODUCCIÓ DE LLIBRES MINIATS
La producció artistica es variada,a diferencia dels periodes anteriors es bastant ric,el territori de la
gal.lia es donen molts moviments migratoris,incorpora bona part de alemanya i lo que es frança,es
l'origen del gran imperi carolingi de carlemany,la conversió al cristianisme es dona a partir de
politiques socials,el territori franc té un núcli lo que es belgica i el nord de frança i es faran lloc a
conquestes al llarg dels segles VI-VIII,s'incorporen en el sud-est de la galia les regions de provenzai
aquitania i altres territoris romanitzats més tard durant l'epoca de l'imperi romà,aixo fara que l'art de
la dinastia meroviniga sigui heterodoxa es a dir amb variables.
Trobam tot una serie de practiques artistiques com en el món funerari amb una tematica parescuda
enterraments amb tumuls amb peçes d'orfebreria que conformen l'aixovar funerari,utilitzen el
tabicat amb pedres precioses,es daten entre els segles V-VII,la tipologia de les fibules són les
mateixes pero trobam propostes merovingides.
Ens trobam com el tresor teuderic on apareixen noves tipologies d'objectes on un dels casos més
importants són la aparició de arquetes que estaven concebides per contenir reliquies es a dir eren
arquetes reliquiares,les restes mortuories dels martirs es pasa a conservar en elements de pedra
enfront de aquestes arquetes que es colocaran en els altars,destaquen els materials més preuats on
les arquetes tenen diferents formes on destaquen la técnica de tabicat i endorat amb formes
rombaidas o celes rectangulars on el criteri es de divisió ordenada de les celes,destaca la creació
d'aubeols on es prescindeix de aquesta regulació amb petites celes que no segueixen cap sequencia
de divisió,en l'interior són ocupades per pasta nitrea de diferents colors,devora el rostre trobam
llagrimes de diferents colors,el resultat es divers i lo que preten es recrea un nombre de variables
més proper al món natural donant lloc a un naturalisme visual,són peces de luxe on s'utiltzen
recursos des de els anys 600 com pedres semiprecioses pulides que rep el nom de caixons,en el
centre trobam un carrofeu que es troben tallades amb una determinada pedra tallada en onices
formades en capes succesives de diferents colors,es de la mateixa epoca on representa un
personatge en bust amb una indumentaria propera als carrofeus romans.
L'existencia del reliquiari s'executen amb diferents técniques com la de mumma que es una caixa
rectangular en doble vessant amb un revestiment d'or amb la técnica del repusat.
En el món funerari ens permet veure com els merovingis conserven la seva herencia
tardoromana,havien fet tombes que estaven deidaces a la exportació de aquests models,no interssa
unicament la tipologia igual que el reliquiari anterior,pero lo que interesa es el motiu representat
que representa la figura de daniel reodetllada pels lleons,en l'altra part trobam el cristmor en el
centre i en els exteriors del rectangle motius dedicats a la vinya,la coberta es de ornamentació amb
forma de escates que es propi del sud de frança romanitzat.
Trobam solucions funeraries senzilles com són les lloses funeraries on es manté tot una iconografia
del primer cristinaisme amb les escenes de daniel acosat pels lleons i el sacrifici de isaac.
A partir del segle VII trobam noves propostes en l'ambit funerari de la qual ens interessa la
iconografia on apareixen nous repertoris,trobam ua creu de tipús processonal en el mateix temps on
trobam una palma que fa de adoració de la creu de crist,en la part superior trobam la repreentació de
que fa referencia a la font de l'aigua viva amb dos ocells.
Es conserven edificacions que s'han vist modificadses amb el pas dels segles on trobam les restes
del baptisteri que es trobaba separat de una catedral,es el baptisteri de sant joan a poitiers,els origens
arquitectonics són del segle VI i després es van afegir altres parts,la façana occidental pasa per una
porta que dona a un espai rectangular,es més baixa respecte a un segon espai que es el cos principal
té una coberta actualment en doble vessant en una orientació nord-sud,en les extrimtats es
construiren 2 capelles petites que avui dia se han converiti en absidioles semicircularsi un absis de
la zona de la capçalera,en l'exterior disposa en el costat sud trobam que la pedra es mescla amb
maon i elements de terracota es un sistema propi de la arquitectura romano-galica que s'utilitzara
fins a epoca del romanic,la terracota permet simular pilastres i també els cimacis i capitells
s'aixequen uns arcs ficticis que alternen de mig punt amb mitralls que tenen un perfil triangular.
En les afores de les ciutats trobam els cementiris on es practicaven tot tipus de enterraments com
per eemple un hipogeu merovingi com el de les dunes era una zona abandonada a les afores de
poitiers,la cronolgia es més tardia que el baptisteri on una inscripció en l'interior presenta el nom del
promotor que va ser l'abat velmot pero despres d'ell aquest espai es va convertir en un enterrament
colectiu amb la resta de membres de la seva familia,a partir de les escales s'accedeix a una cambra
subterranea amb tot una serie de ninnxol laterals,un major que es disposa en el mur est coincidint
amb el mateix eix amb una obertura cap a l'exterior amb un altar on estaba lleugerament
sobreelevada sobre la resta,en el sarcofag de l'abat al costat de l'espai del sarcofag trobam un tram
de pedra esculpit que ens mostra part de les seves respectives creus,els 2 lladres formen part de la
amplia iconografia de crist,en la part superior es troba deteriorada,els 2 lladres no tenen
protagonisme exepte si es trobaba amb crist i s'especula que en la part superior es representaba a
crsit crucificat o el crist amb la creu,tenim constancia que l'art merovingi que l'escena de la mort de
crist es va posar en relleu i suposa una innovació iconografica
El monestir de jouartre fundat en el 630 com a monestir femeni pero relacionat amb els reis francs
se li va donar el nom de cripta perque aquest espai era un espai funerari,en els origens es una
esglesia pero es traslladara a esglesia funeraria destinada a l'enterrament,no era en l'epoca de la seva
construcció un hipogeu,la cripta es de forma rectangular que es troba molt bé ordenada en dues
meitats desiguals que es destinabe a cobrir els sarcofags,en la part dreta superior trobam tot una
serie de sepulcres,no unicament conserva elements merovingies com per exemple les voltes són
romaniques,teoldoquilda era una abadessa emparentada amb els reis francs de procedencia
mobiliaria on es dú a terme una actualització del santoral,es veu el santotafi que té forma de
sarcofag on es trobaba santeotorfina pero la van colocar en un altre reliquiari per posarla al altar
pero en squeda el lloc on va ser enterrat originalment que rep el nom de cenotafi que es un
monument funerari conmemoratiu,les columnes de la cripta són desiguals que s'aprofiten de
edificacions romanes de epoca imperial i els capitells corintis són de producció merovingia,el mur
de la cripta té diverses técniques com el opus reticulatum aixecada amb tot una serie de carreus
rectangulars formant un motiu romboidal i un tercer registre esta format per un cos de pedra en
composició en mosaic de formes octogonals,trobam un sepulcre del bisbe agilbert emparent amb
teovigilda,es una de les cares laterals on la part de darrere queda aferrat en el mur on en un dels
laterlas incorporaba una representació esculturica que es la de major qualitat de tot el món
merovingi es mostra un crist en majestat que mostra una visió apocaliptica amb una mandorla
envoltat de angels i de representacions de estels que reafirma la proposta de nous elements
iconograficsque introduiex noves iconografies,la importancia plastica del relleu fa que hi hagi una
asoluta proporció entre diferents figures de la representació,la part frontal es troba totalment
erosionada,es la més antiga representació de crist amb els morts resuccitats que es presenten a crist
judtje rercreant aquesta escena de l'antic testament.
Les arts del color es refereix a elements pictorics en el mur o en llibres,no conservam pintura mural
merovingia pero si va existir,dins l'arquitectura merovingia ,la pintura de llibres són una segona part
i ens mostren un tipús de llibre com el sagramentari que recopila totes les plegaries que es donen
lloc quan es produeix el sagrament,es de tematica liturgica,l'esglesia adopta una significació cada
vegada més simbolica on el protagonisme de la liturgia es la part de l'altar,el sagramentari es
colocaba en l'altar on es l'espai més sumtuos
El sagramentari gelasià en les seves pintures s'adopten al model visual de creació artistica,es
representen elements pintats pero que plasticament pareix orfebreria es basa en una arc on des del
punt de vista simbolic entrona la creu que deriva en el triomf de crist sobre la mort,la creu es
particular degut a que la policromia amb un fons de color groc i elements geometrics combinats
amb diferents colors sembla una creu de orfebreria,hi penjen dos elements que presenten l'alfa i
omega que es relaciona amb que deu es troba al principi y al final del temps,té una aportació
diferent respecte a altres cultures en l'ambit de l'escriptura,a la part inferior de l'altra pagina trobam
una paraula inscrita on en la primera lletra la n es una inicial zoomorfica adoptant la forma
zoomorfica,es una solució creativa dels manuscrits merovingis on té una identitat propia respecte a
la resta de manuscrits.
Altres llibres suposen un altre aportació de interes com es la iconografica com el evangeliari de
gundohinus trobam una representació de crist en majestat entronitzat amb mandorla i angels i en
l'exterior la representació dels 4 tetramorfs,esdevé habitual dins la producció del segle VIII.
El sagramentari de gellone mostra per primera vegada en un sagramentari la imatge de la
cruxificció de crist on mostra la doble natura humana i divina de crist on molts s'opsaren a la
realització de aquesta imatge,aquesta cruxifició es una imatge de crist pero no esta dotada de un
caracter sagrat,a diferencia de altres imatges es troba tot sol amb 2 angels en la part superior,el cos
es representa diferent de les que es feien a bizanci,ens anuncia lo que es comú en epoca romanica
per tant es una imatge pre-romanica on es mostra amb 4 claus,un element singular es que les ferides
vessen sang que mostra l'elevada expresivitat,el moment de la mort de crist es mostra la presencia
de déu pare.
HISPANIA VISIGODA,ARQUITECTURA MONASTICA.L'ESCULTURA APLICADA A
L'ARQUITECTURA.ELS TRESORS DE TORREJIMENO I GUARRAZAR
El 711 no supondra la desaparició de l'art musulma degut a que respecten el seu culte i seguira amb
posterioritat del 711,la seva arribada al 455 va ser purament militar sense significacions
artistiques,en el segle VI s'havien expandit per bona part de la penninsula iberica on en la franja de
llevant i les balears estaven controlats pels bizantins,en el segle VII seran conquistades pels visigots
amb una certa influencia en el naixement de l'art hispano-visigot de l'art bizanti en quant a
l'arquitectura i l'orfebreria i un tercer element es que els visigots funden nous monestirs que es
rearan a partir de l'arribada de grups de monjos cristians de procedencia nord-africana.
Es dona lloc a una important revisió on estudis revisen l'arquitectura visigoda,l'esglesia de san pedro
de la nave esta construit en la part inferior de blocs de pedra rectangular on el mur a la altura de dos
espitlleres esta construit de forma més irregular,es part de la arquitectura visigoda on la resta es
posterior,es basen a partir de diverses fases constructives,l'arquitectura visigoda es diferencia de la
resta de pobles invasors degut a que utilitzen grans blocs de pedra construit a partir de carreus
rectangulars que es colocquen a l'os es a dir sense cap tipus d'argamasa,no es nova degut a que els
romans construien aixi,aquesta construció monumental rep el nom de more gothico,un alre element
singular es la construcció d'arcs de ferradura que es difeencia dels califals degut a que el punt
central en el califal es molt més rebaixat que el visigot i sera més elevat el punt central,l'arc visigot
s'havia experimentat ja en epoca romana,s'experimenta en la creació dels espais en arquitectura
perque es fa una aposta per la creació de noves arquitectures basilicals i centralitzades i
s'experimenta amb la sintesi entre el model basilical i el centralitzat,hi ha una recerca de la posició
de la capçalera on no suposaran una adaptació tardorromana sino que la majoria de l'arquitectura
hispano-visigoda es majoritariament arquitectura monastica,els principals núclis urbans com
toledo,saragossa,merida entre altres tenim nombroses certeses pero no conservam arquitectura
monumental visigoda,la arquitectura que conservam es rural amb molta distancia de la capital.
Abans que la capital es trasllades a toledo la capital era recopolis a guadalajara fundada el 578 on
s'hi ha la hipotesis que hi hagues una esglesia i un palau reial on tenim certeseces degut al seu
abandonament.
El cas de monestir més important es l'esglesia de san juan de baños a baños de cerrato
palencia,l'esglesia es funda al 661 pel rei regesvinto,tenia originariment una planta completament
exenta amb campanyes constructives diferents,l'edifici es molt diferent a l'original on la ubicació de
la nau lateral nord no veim el transepte on en una cota per devall de zero trobam els fonaments que
demostren l'existencia de 2 absis laterals que havien desaparegut,formada per 3 naus precedida de
un porxo,té un transepte llarg que era de major amplada que el cos de les naus,articulaba en la part
oriental 3 absis de forma rectangular que eren independents entre si,l'espai exterior no revela la
singularitat de l'interior,trobam en el mur tot una serie de filades inferiors,l'espai intern conserva
elements d'origen com es l'espai diafan de les 3 naus on destaca la utilització de columnes romanaes
amb guinaes simbolitzant el lloc agricola,l'absis central es originari on l'espai rectangular es troba
cobert amb una volta en pedra que es una volta de ferradura,els capitells i cimacis en els murses
desenvolupa escultura en relleu tot i que no en tots els casos on es feia una reinterpretació de
capitells classics de tipus corinti,es una arquitectura molt definida.
L'esglesia de santa lucia del trampal 650-700 trobam el mateix concepte de capçalera amb un
transepte llarg amb 3 absis independents que es combina amb elcos de les naus que era diferent on
s'ha incrementat molt la separació del transepte més absis respecte al cos de les naus que són 3 i de
tipús basilical,feia una utilització de l'esglesia diversa de altres esglesies europees,l'interior del
transepte s'ordenaba a partir de voltes suscesibes,el seu alçat construit amb una volta per cada un
dels trams es buscaba diferenciarse de lo realitzat anteriorment en anteriors epoques.
L'esglesia de san pedro de la nave es una planto centralitzada amb 3 naus que equival al creuer que
es troba enmarcat per dues habitacions laterals que remarquen en alçat el cos arquitectonic,es troba
a zamora i es peculiar on no es troba en la seva ubicació original,es un dels edificis més singulars
dels visigots,en l'estructura interna ens queda l'arrancada originada de les voltes,van apareixer
materials com fusta de epoca romana que va permetre una datació aproximada del segle VII-
VIII,presenta un estat actual amb remodelacions posteriors es de tipús basilical que es fusiona amb
na de creu grega insertada amb un unic abisis intern i extern,en el creuer els 4 suports arquitectonics
són més potents que la resta del edifici,una de les importants remodelacions es que s'ha perdut la
diversitat de les altures degut a que s'ha perdut una part de la nau lateral,el sistema constructiu
destaca per grans carreus de pedra i en la part exterior les parts superiors es troben refetes,en
l'interior,les columnes es troben suportades a partir de bases,en el cami a l'absis destaca aquest tram
central que dú al transepte on es prioritza l'eix de la creu grega amb les naus laterals que es
comunica a partir de tot una serie de obertures menors,els dos espais laterals e trobaben totalment
apartats de l'esglesia,les cobertes de pedra amb grans carreus en forma de ferradura es lo que trobam
al cami de l'altura de l'absis,les parts altes són posteriors,trobam decoració en 4 capitells de forma
historiada devora el creuer,un d'ells es el sacrifici d'issac,l'absis rectangular no dificulta la resta de
les naus degut a que trobam capelles en la resta de les parts de l'edifici,aquesta escultura
arquitectonica es data segons els historiadors en el segle VII, es destaquen les inscripcions que es
relacionen amb restes de monasteris cristians en el nord d'africa,l'altre capitell es sobre daniel dins
el fossar dels lleons,la conformació cúbica dels capitells era per adosarse amb el pilar,sobre el
capitell en la imposta combinen motius que revelen una sumtuositat esquisita que s'ordena a partir
de elements cubilinis on apareixen ocells que s'alimenten dels fruits on la forma de les naus es varen
desenvolupat abans amb materials preciosos,en els altres dos capitells es presenten les aus
enfrontades on en el capitell es representa una arquitetura simbolica sobre jerusalem o de la ciutat
de déu.
L'esglesia de quintanillas de las villas són les restes de una esglesia monastica on es conserva la part
central del transepte a més de l'únic absis on s'obria a partir de 3 naus que no eren comunicans,els
fonaments sudgereixen aquesta falta de comunicació per lo cual fa que no sigui basilical on no es
concebeix la idea de creuer monumental,destaquen enormes carreus de pedra rectangulars amb una
plementeria unitaria on destaquen 2 franges ornamentals que recorren la part externa de l'absis i el
transepte,es mostren en ocasions paons que representen la font d'aliment per alimentar els paons
lligada a la resurreció de la carn,destaca el monograma de la flamona que coneixem data del segle
Xi que es relaciona amb ella pero lo que es segur es el mongrama del promotor de la construcció,en
el interior trobam un arc de ferradura on es monumentalitz l'escultura amb 2 grans impostes,dins el
rellu trobam una inscripció on es diu que es un exvot de aqust promotor de la construcció,l'escultura
té caracterisitques estilistiques del segle VII,forma parella amb una representació del sol i de la
lluna que es compara amb altres escultures del segle VII i VII on impera l'esquematisme i la
utilització de models iconografics que són noves teofanies,l'arc que enmarca l'ingres a l'absis es
conserven blocs de pedra on no coneixem el seu origen,no són de excelencia material.
L'esglesia de santa comba de bande a orense es una esglesia parroquial amb una atenció a elements
que eren incomprensibles,la planta actual es combina la concepció de espai centralitzat amb un
rectangle en un espai major,pero en la antiga planta no hi ha continuitat en les plantes laterals amb
un particular aillament entre les 4 cambres laterals que es troben devora la creu,es el resultat de una
segona fase constructiva degut a que la original era de creu grega amb un porxo i un absis datada en
el segle VI que evoluciona on la plata de creu grega s'enmarca dins una planta rectangular a partir
de les cambres laterals que demostra que es varen desenvolupar diferents fases constructives amb
diverses solucions,en l'interior si que es preromanic amb 2 capitells de origen corinti amb un arc de
ferradura que dona lloc a l'entrada a l'absis.
L'esglesia de san fructuoso de montelios esta destinada a san fructuos on ens trobam amb els altars
més extraodinaris amb una planta en creu grega on a l'extremitat dels tres braços es troba una
rotonda on devora altars amb deambulatoris i el tram central es cupulat,amb el pas del temps es va
saber que fructuos va ser bisbe de braga on dona el seu protegonisme com a eclesiastic on aquesta
esglesia albergaba la tomba de aquest sant on tenia la finalitat de disposa de un sarcofag pero com
va ser canonitzat va ser reconvertit en esglesia de peregrinatge,es una tomba episcopal,hispano-
visigoda,l'espai extern destaca l'aplicació del vodegotico on destaca l'ornamentació d'arcs vitralls
amb de ferradura,internament destaca el tram del creuer amb una gran cúpula amb petxines d'estil
bizanti,trobam restes d'arcades amb arcs de ferradura,columnes,capitells etc.
Trobam restes de canceles y pilastras que provenen de merida consisteixen bé com a revestiment
mural o bé per aillar els espais interns de les esglesies,utilitzen lloses de pedra en l'interior de les
naus que s'executen amb materials més nobles com pot ser marbres que es troben decorades amb
pantols.
En el cas de l'art hispano-visigot en l'ornamentació interior es van fer altars que es sotenien per
pilars fets de pedra com una creu petada en les 4 cares o la creu que representen les creus
d'orfebreria contemporanea enmarcat en un marc arquitectonic on veim el perfil de la venea que es
relaciona amb el baptisme.
Finalment arribam a l'apartat de la orfebreria tenim obres de procedencia funeraria dins els aixovars
funeraris o de procedencia religiosa es a dir liturgiques com el font d'altar,tenim 2 aguiles fetes amb
el tabicat i aubelolat que s'integern materials semipreciossos com granats i són marcadament
geometriques,la novetat de l'orfebreria visigoda es en l'entorn liturgic on es va posar dos grans
amagatalls com el tresor de guarrazar dins toledo que es troba proper de un monestir que es trobaba
descontextualitzat on s'especula que es va fer al 711,esta format per peces disperses en 2 museus
degut a que part va ser posat a la venda i degut a la poca protecció es va traslladar a frança,trobam
corones votives en forma de diadema que no varen ser atribut de poder sino que es varen fer per
estar penjades al voltant de l'altar,les cadenes que sostenen la corona tenen la mateixa técnica que la
resta de la peça,algunes de aquestes corones porten una serie de lletres que identifiquen a un
monarca visigot,l'utilització de les pedres precioses són safirs de color blau que prove de l'india que
s'ubica al voltant del 630 ,el tipus de donacio es de procedencia reial,trobam altres que es troben en
un estat fragmentari amb peces d'altar que procedeixen de una creu d'altar amb inscripcions
paarcials de un alfa.
El tresor de torredonjimeno on les corones porten les lletres que donen lloc a santa rufina de
sevilla,l'execució del material es poden posar en paralel amb la resta.
BLOC 5:L'ALTA EDAT MITJANA.EL PRIMER ART MEDIEVAL
L'art carolingi
Ens trobam amb una situació religiosa i política diversa on la societat es basa en un sistema
jerarquic definit com prefeudalisme on destaca la liturgia gregoriana que predomina al llarg de tota
europa on l'esglesia no es controlen dins la ciutat sino a partir dels monestirs situats en lloc rurals,el
món carlongi rep el nom a partir del regnat de carlemany on fa una extensa campanya militar durant
decades aconsegueix tenir un ampli territori conjuntament amb l'ambició personal de recuperar la
idea d'imperi com va passar en l'imperi roma,es coronat emperador solenment a roma en l'any
800,trobam diferencia de matisos entre territoris on la unio entre carlemany i l'esglesia compremet
la construcció de monestirs per controlar el territori i crear una unitat cultural,els monestirs estan
lligats a les explotacions agricoles que trobam en els monestirs i esporadicament poden ser escoles
de formació per als infants dels nobles,s'aconsegueix una uniformitat que resulta de una planificació
sistematica,aginart escriu vita caroi que es una biografia autoritzada de carlemany que narra com
era la vida imperial,aquesta unitat de la cultura es mantindar fins al 843 on carlemany llega l'imperi
al seu fill lluis el pietos pero despres el llegara als 3 nets de carlemany i amb el tractat de verdun es
fragmentara el territori en 3 que sera una fragmentació que condiconara la condició artistica en els
diferents territoris,el cocepte de carlemany de imperi basanse en roma es cristia.
L'abadia de san miquel de fulda desenvolupen una renovatio de l'imperi,es dú a terme la fundació
de monestirs on presenten variants de la proposta inicial de referent constantinia,fundada en epoca
de carlemany,les excavacions arquelogiques demostren que eren monumentals,moltes d'ellles varen
ser basilicals,es una esglesia bipolar amb 2 grans absis occidental,oriental sense cos
occidental,tenim 2 altars principals degut a que tenien una doble dedicació com era el culte als sants
i tendran com a titulars sants canonitzats o que pertanyen a la estructura de l'esglesia,la seva
principal reliquia era la que dona nom a l'esglesia es a dir sant miquel,al marge dels absis la liturgia
gregoriana implica que es doni lloc a 8 altars que es reparteixen en l'interior de l'esglesia que
facilten l'aillament dels diferents altars per donar lloc a la liturgia,presenta un element nou com el
transepte que dona lloc per primer cop a lo que es una planta de creu llatina,l'espai intern s'organitza
en diferents altures amb una doble escala que enolta el tram central del transepte,la idea de
renovatio es un terme que implica que una producció artistica del passat que es transforma i que
amb les seves caracteristiques respon a las del seu temps,correspona un testimoni del passat a partir
de la seva transformació que es donara amb l'ampliació del transepte.
L'abadia de san riquier centula du un recinte quadrangular amb un claustre on podia disposar de
més de una esglesia en concret 3 amb una principal,i dos secundaries,trobam noves aportacions com
es el cas de un westwerk es a dir una arquitectura occidental que amb la seva configuració i funció
es diferent a la de el romanic,el westwerk disposaba de una esglesia alta que es dedicada a crist com
a salvador que s'utilitzaba en les festivitats de pascua,té la particularitat que es presenten en
esglesies amb un transepte molt marcat,el cos occidental carolingi no té la mateixa configuració que
el romanic que comunicaba amb l'interior de les naus.
L'abadia de lorsch opta per allargar les 3 naus diferenciades amb un transepte de gran
profunditat,ens consta que disposa de un atri porticat on trobam l'unic element carolingi que es el
torhalle situat abans de arribar a l'esglesia vol dir porta monumental que es un espai de recepcio on
l'abat rebia als visitants ilustres com eclesiastics o nobles,disposa de 2 torres on l'entrada era per els
laterals amb una serie de finestres,l'espai de recepció disposa de una pintura mural que s'inspira en
el primer estil pompeia romà on reprodueix una falsa arquitectura,la façana esta revestida amb tot
una serie de lloses de pedra de diferents colors que dona lloc a mosaics i falsos capitells de tipus
corinti i arcs vitralls que reben el nom de opus reticulatum,en els detalls la ornamentació es de
influencia romana.
Conservam els planols del monestir de saint gall en els alps,destaca que ens demostra que la
construcció dels monestirs ens mostra tota la resta de dependencies monastiues depen de l'esgleisa
en forma octogonal,l'esglesia es basilical amb doble absis i al llarg de l'esglesia multiples altars i un
transepte,l'art carolingi es valora a partir de la renovatio y el renaixement de l'art carolingi,implica
un moviment per recuperar de forma firedigna un model artistic anterior de una forma directa e
evident,s'utilitza quan parlam de les arts del color dins un model classic notable y evident fent
referencia a l'arquitectura.
El conjunt palati a ingelheim es un palau on carlemany no té una capital fixa i té una vida
itinerant,el palau de ingleheim i aquisra no tendran res en comú pero responen al concepte del
renaixement carolingi,apareix envoltat enun espai portcat amb un jardi interior que es poden
catalogar galeries/patis que són peristils,aquesta arquitectura palatina que es sumtuosa lo que
presenta es la continuació de les vilaes romanes on tenim coneixement en epoca romana,s'ha de
tenir en comte de qe algunes parts de la edificació són públics com la aula palatina y una capella
palatina,s'ha localitzat que la zona central que unifica les diferents parts era on s'articulaven els
espais comuns,es part privada,part de l'emperador amb funció pública i un part administrativa.
El conjunt palati a aquisgra a aachen que era una ciutat en la seva fundació estaba format per
campaments militars on es volia controlar la germania,seguia els preceptes militars romans,les
restes dels romans s'utilitzaran per fer el palau de carlemany mentre que les termes es
reconstrueixen en epoca de carlemany,proposa utilitzar les antigues topogrfies de les ciutats
romanes es un dels eleemnts que ens permet parlar de renovatio degut a que carlemany volia fer una
nova roma,l'arquictecte odon de metz va participar en la construcció´l'únic que s'ha conservat es
l'esglesia palatina,s'utilitzaven les 2 grans vies que unien les 2 grans edificacions que es la capella
palatina y l'aula palatina que era el lloc public de l'emperador que estaba dotada de una capçalera
absidiada,la capella palatina esta dedicada a santa maria de planta centralitzada de tipús rotonda,es
un edifici que s'articula amb un espai intern octogonal,en el perimetre exterior en planta ens
presente 16 costats on cadascun dels costats en la part externa es divideix en 2 donant lloc a un
hexadecanon amb un absis rectangular en orient i a occident es va construir un portic occidental,en
'octogn central proposa un deambulatori en 2 altures inferior i superior,caascun dels costats estan
definits amb una gran arcada en la part inferior i un arc en 2 altures en la part superior del
deambulatori,l'espai central s'ilumina en le claristori oberta a partir de l'arcada i una cupula que no
es propia de l'epoca,es pareix a sant vitale de ravenna pero té diferencies perque la concepció de
l'espai aqui no es dinamica coma epoca bizantina,utilitza un material constructiu pobre,té una
ornamentció metalica que imita a la ornamentació en fusta de la epoca imperial,l'aproximació al
món romà es basa a partir de models imperials pero es refleixaran principalment a una tornada a
l'art cristia romà,el sistema constructiu no es igual a san vitale de ravenna on es construiex amb
murs de masoneria y altres elemetns amb mateix resultat,va ser remodelada després de la mort de
carlemany on a final del segle X sorgeix la dinastia dels otonides i els dotaran de noves
significacions on en el deambulatori superior fan un altar sobreelevat.
L'esglesia de la trinitat de germigny des pres amb una planta de creu grega amb capçalera
poliabsidial on s'integra l'eix de la creu grega en un perimetre rectangular envoltada de 2 naus
laterals amb 3 trams,es un arquitectura que recupera experiments entre els segles IV-VI amb altres
propostes com són els 3 absis en bateria,es especial perque va estar lligada a l'abat thedulfo de
orleans dfensor de un retorn a una austeritat religiosa en contra de l'us de les imatges amb
normatives procedents de bizanci que limitaba la representació de les imatges de déu defensant
l'anicoisme on s'ha especulat que hagues pogut coneixer l'arquitectura bizantina,conserva
parcialment aquests testimonis on cada una de les parts absidiades es cobrien internament amb
solucions cupulades de quart d'esfera i l'alçat la altura de la nau central era visible perque els trams
es trobaben sobrelevats respecte a les naus laterals,el volum inicialment es quadrada on sobreleva el
tram central i el perimetre exterior aparexien adosats els cossos absidials,internament es un espai
que no té res a veure en lo vist fins ara de forma regular amb grans carreus de pedra,els espais intern
manté lo que es veu en planta,en el centre del creuer veim una gran torre en el creuer revestit per un
programa decoratiu sumtuos revestida de mosaics que es varen realitzar per artesans bizantins,el
mur es revestit amb plaques de guix,dins l'espai intern pertany a la renovatio.
L'esglesia funeraria de san miquel de fulda tenia com a finalitat ser una esglesia funeraria dedicada
a san miquel,el concepte de l'espai es de tipús rotonda en una panta circular que segueix l'exemple
de santa constança,disposa en la part inferior de una cripta,es reflexe propi de el renaixement
carolingi,té una raó de ser en les esglesies carolingies ja que es una experimentació propiament
carolingia,sorgeixen asociades a les funcions funeraries.
La propsta de les criptes té diverses variants,aquesta es troba anexa a l'esglesia pero la planta de la
cripta no s'ajusta a la de l'esglesia es totalment independent,són espais diferenciats,tenen la funció
on es custodien les despulles dels personatges més importants de la comunitat monastica com per
exemple el bisbe moltes es troben just davall de la capçalera,amb el pas del temps es produira una
unificació entre cripta e esglesies,se les consideren esglesies inferiors perque tenen altars que són
diferents a el de les esglesies,es desenvolupen en comunitats on no disposen de esglesies funeraries
independents on combina el ritual funerari amb el ritual de les despulles,s'ordenen per tipologies
com es el de rotonda on parcialment es reconstruiex l'espai en un mode de deambulació que són
variants de l'espai centralitzat com per exemple a saint germain a auxerre,l'altre es en forma de mina
a partir de passadissos paralels simetricament que no es centralitzada sino compartemintada entre
les naus paralelament,saint germain fusiona els 2 estils on es multipliquen els altars que es
correspon en planta amb un perfil absidial,es preserba l'ornamentació pictorica.
L'ultima gran proposta carolingia es en el 870 on es construeix el monestir de corvey on conservam
l'únic westwerk carolingi,es sigficatiu que en el segle IX encara es conservi aquesta tipologia
dedicada al culte al salvador que es un exemple de creació propia de l'art carolingi que es defineix
com a preromanica,habia tingut un protagonisme en amplada molt major que el transepte de
l'esglesia,es mostra 2 torres d'angle unificades en la façana occidental,la planta endirecció est-oest
de forma quadangular en la part inferior,internament disposa de altures diferents en concret 2 i
s'icluora una tercera altura,la façana mostra les 2 torres laterals on s'ingrsa aun espai porticat en el
registre inferior amb un espai columnari vist en l'arquitctura romanica,a partir de les torres
s'accedeix a la segona altura on es un espai compartimentat que presenta un tram central que es
l'esglesia del salvaor envoltat per una arcada al voltant del quadrat del westwerk,es crea un efecte
visual envoltat de galeria com si fos un deambulatori,en els espais laterals es mostra el centre i les
columnes donen lloc a voltes que dona lloc a un tercer registre i als laterals una falsa tribuna on no
trobam tercer registre,dona més valor al fet de que l'esgleisa esta distanada a la festa del diumenge
de resurreció on la seva funció liturgica es unica que es la més important de la liturgia cristiana.
ARTS FIGURATIVES
Es desenvolupen en diferents materials a partir de mosaics o de revestiments arquitectonics,revelen
o s'adapten amb el concepte de renaixement i renovatio.
En l'esglesia de la trinitat de germingny des pres 800 trobam l'unc mosaic conservat en art carolingi
tot i que tecnicament es bizanti degut a que va estar realitzat per técnics bizantins,certes imatges de
aquesta epoca deixen en banda la iconografia de crist y representen escenes de déu en l'antic
testament on es representa l'arca de la alianza que protegeix el llibre de les lleis y el favor de déu
amb els egipcis que realitzen el cami de l'exode,es plasma una caixa portada per uns angels que es
el record quan la caixa arriba a jerusalem y salomo fa el gran temple de jerusalem,aquesta obra
recorda a una peça artistic que va pertanyer al llibre de la saviesa recordant la figura de salomo,la
part inferior de la conca absidial trobam ornamentació en estuc que es relaciona amb el fet de l'art
carolingi on tenim relleus figuratius amb personatges biblics que recorden al baptisteri neonia.
En el cas de la pintura mural es fan escenes aplicades segons els espais ja sigui la cripta o les naus
de l'esglesia,en la cripta la unica pintura mural conservada es a san germain a auxerre dins una
lluneta on s'introdueix el martiri de un sant com es sant esteve que es defineix com el protomartir
que es el primer martir entre els eclesiastics on morira lapidat,destaca per donar lloc a un caracter
narratiu i dinamic,la técnica es de pintura en sec o en fresc.
En l'esglesia de san joan de mustair es conserven pintures que són periferiques es a dir eren
secundaries dins en els absis o en els multiples altars laterals,es un testimni material on l'absis major
presenta una majestat que es de creació carolingi on podra ser inclús apocaliptica,es pot obervar als
tetramorfs i els apostols,en el mur lateral en el segon absis es mostra el crist en majestat i el mur
lateral esta dividida en franjes on es veuen episodis evangelics es a dir de la vida de crist com les
curacions,tenen una problematica que es la sea cronologia que es diu que poden ser del primer
romanic i son pintures on tenen un debat pero finalment es consideren pintures pre-
romaniques,existia una voluntat narrativa on tenim personatges principals i secundaries en ordre on
representen diverses curacions de la vida de crist,aquesta incistencia es deguda a que crist no era
unicament sanador sino soter o sigui salvador,una de les pintures millor conservades on coneixem el
tema que es la fuga d'egipte on trobam josep que inicia el cami juntament amb maria i josep amb un
caball on s'incorpora un altre viatger,es perd la part superficial de la pintura,destaca la proporció del
cap respecte el cos que dona lloc a una simetria.
Les pintures de sant benet de malles resera la lluneta de l'absis central amb crist amb majestat i els
apostols i en els 2 absis laterals trobam representacions de sants un d'ells el titular,les pintures que
flanquetjen els murs s'emplaçen 2 personatges com un eclesiastic amb la sev indumentaria i en les
mans dú una maqueta arquitectonica lo cual dona lloc a ser el promotor de l'esglesia i un noble on
porta una gran espasa que representa el braç armat apareixen retratas com a donants de
l'esglesia,ens parla de com eren els palaus i que aquestes pintures reprsentaven temes de temàtica
classica.
Els llibres de pintures son llibres de monestirs es a dir de les seves biblioteques,carlemany va
encarregar uuna copia literal de tots els llibres i textos de la seva epoca i que eren de origen romà
des de august fins justinia,en els centres escolars existents que són les dels monestirs s'equival als
estudis del dribium i el quadrivium romà,aquests textos se'ls habia asignat una identificació de ex
autentico libro,ho sabem perque les copies i l'escriptura es trobaba en des us en epoca carolingida,la
pintura del retrat de virgili apareix una copia literal de una pintura del segle V vestit amb tunica,els
rotlles es guardaven en el interior de les capses que també eren cilindriques,el model carolingi
segueix un model anterior,virgili es un dels autors fonamentals degut a que gracies a ell es
començaba a llegir,les obres carolingides són importants perque varen grarntir la copia sistematica
on es recuperen tardiament en epoca del quatroccento que donara lloc a lo que es el renaixement
italia on comença en els estudis dels filolegs devora la familia dels medicis.
En les comeides de terenci es dona lloc a una mescla entre model nou i antic,es un doble foli on
veim l'escriptura formada per escriptura carolina en canvi les pintures si mostren una voluntat de
renaixement carolingi degut a que pertanyen a les comedies de terenci que venien de roma,en la
pintura es reprodueix una prestageria amb personatges femenins i masculins,en la dreta veimel text
intercalat en 2 secuencies de pintura on no tenim element d'atrezzo i dos personatges discutint entre
ells on lo que cambia es la mascara identificativa entre ells on es mostra un format visual basat en
els rotlles d'epoca romana.
En els textos cientifics interessa molt en el tema de les constelacions perque es una forma practica
de coneixer i aproparse a déu on destaca aratea que fa una recopilació de coneixements sobre les
costelacions,el text d'aratea es combina amb elements figuratius que representen les constelacions
com la de hercules que porta la indumentaria relacionada amb aquest heroi amb tot una serie de
punt romboidals i cada un dels punts formen el disseny de la constelació de hercules en el cel,es
combina e disseny amb la representació figurativa també trobam la de centaure en punts circulars
pero no es representa la totalitat del cos on la part del caball es representa a partir de textos en
escritura italica copiant l'original del segle VI.
Trobam textos de tematica religiosa com són els evangeliaris que contenen els evangelis que
s'utilitza per la liturgia dins l'altar.
El de sant medard de soissons datada en epoca de carlemany es troba estructurada en models
precedents on precedeix a cada un dels evangelistes un full pintat on es representa l'evangellista
com si fos un escritor literari amb un llibre en format de codex o filactelia,no es produiex la
separació del seu simbol i la escenografia apareix assegut en una gran catedra presentada dins un
espai rectangular on apreciam els laterals i els fons insertat dins una escenografia arquitectonica on
presenta problemes de profunditat on no esta resolta en temes de profunditat degut a que no crea un
espai verosimil per a l'evangelista,el perfil de dalt si que s'han aplicat motius de correcio es
diferencia dels anteriors en que el fons no es neutre,destaquen altres elements com 'arc superior que
limita el conjunt formant part del conjunt elements pintats de forma ovalada de color teula o sobre
un fons blau que imiten els antics quemapeus romans,s'agafen influencies romans i la utilització de
vidres tallats provenen de la dinastia de august i julia claudia,es una paticular visió del món classic
romà i forma part de la renovatio carolingida,s'incorporen folis amb elements iconografics que no es
troben en els evangelis,en la part dreta trobam l'adopció de l'anyell mistic que es troba en
l'apocalipsi que es adorat pels 24 ancians de l'apocalipsi que dona loc a una adoracio de deu i els
simbols del tetramorf,el punt més elevat es l'anyell mistic i la part inferior es presenta ordenat en 4
columnes i un cortinatge sostes en un punt central on trobam uns cransi arromans que s'esten en
teles extenses recollides amb un doblet on l'arquitectura no es una més que es dona amb certa
profunditat que dona lloc a una murada alçada amb diverses torres que representa la jerusalem
celestial mentre que a l'esquerra fa referencia al concepte de la font d'aigua viva que si es troba en
els evangelis on les animes s'alimenten de aquesta font,els animals són de tot tipus com el cervol
que tenen un afegit simbolic al igual que el lleo es una representació de crist.
L'evangelari de la coronació es coneix a partir de la dinastia dels otonides on es diu que a l'interior
de la tomba de carlemany a aquisgra es va enterrar amb aquest evangelari en la qual es creu que
podia haver entregat a carlemany i el va rebre pels eclesiastics en el moment de la seva coronacio,es
un llibre de epoca de carlemany i vinculada a la capella palatina d'aquisgra,trobam una
inscripció,els folis són tenyits en color purpura que es el color imperial on inclou un requadre
trobam una imatge de l'evangelista representat com autor literari,no apareix amb el tetramorf sino
amb una arquitectura daurada,exquisita ambuna catedra en forma de exedra pero no solament es
troba incrustat en l'arquitectura degut a que en el lateral es mostra un paisatge bastant naturalista,la
túnica es bastant classica es a dir amb una forma correcta,l'arquitectura es bastant teatral i recorda al
teatre grec i romà i el paisatge al segon estil de pintura pompeiana,es té la hipotesi de que pugui ser
una copia de una pintura bizantina.
L'evangelai de ebbo es dedicat a lluis el pietos fill de carlemany que es troba en la ciutat de reims
on es dona lloc al ritual de la coronació que dona lloc a coronacions de reis francesos a part de tenir
una escola catedralicia on ebbo era el bisbe de reims que era hermanastre de lluis el pietos,els
personatges es presenten amb un estri per a l'escriptura en el moment d'escriure,no tenen
arquitectura devora pero en la part superior trobam elements de paisatge sobretot en la dreta amb
arbres amb un petit personatge alat que es l'angel que inspira l'escriptura de l'evangelsita o per un
aguila que vesteixen de una forma classica que es troba dins un expressionisme per aconseguir un
moviment i fluidesa de les formes,es una de les pintures exepcionals del món carolingi,la idea de
aquest evangelari recorda obres anteriors on no hi ha voluntat evolutiva sino que es reformula i es
dona lloc a una renovatio.
En els sagramentaris provinents dels successors de carlemany on l'imperi es divideix en 3 per als
seus nets on rivalitzaran amb ells e intentaran conquistar els territoris,el sagrmentari de drogo conté
diferents textos de lectura durant els sagraments on s'incorporen elements nous com es la
cruxifició,trobam dos folis diferents un en l'esquerra en el moment previ a la comunió on el pa es
converteix en el cos de crist on es llegeixen les lletres g,e,t,i que correspon a la lectura inicial del
canon de la misa on li donen una nova funció on la t es converteix en una gran creu de la cruxifició
on en el centre es troba un sacedot fent una ofrena ien els extrems trobam personatges amb anyells
en les seves mans i en el centre en la part superior es veu la mà de déu,les lletres creen altres
composicions amb diferents elements iconografics,comença aixi les inicials historiades,tenen un
element peculiar com són aquests frissos que es desenvolupen en branques ornamental amb un tipus
de fulla carnosa que recorda a les fulles d'acant del món clàssic,la d inicia la lectura de la
resurrecció de crist i en l'interior de la lletra es mostra quant les santes dones visiten el sepulcre de
crist buit on un angel els comunica que crist ha resucitat.
L'evangeliari de sant emmeram es troba un foli en doble pàgina continua on en la dreta tenim el
tema dels 24 ancians de l'apocalipsi verenant l'anus dei amb reis que li ofereixen la seva corona on
es dona una visió apocaliptica entre ells carles el calb en el centre dins un tron i el seu cap coronat
dins un teixit desplegat penjat tot sol enmig de una estructura de 4 columnes amb un petit ivori on la
figura del rei es troba sacrlitzat la part superior es celestial on penjen dues corones votives mentre el
registre inferior trobam personatges al marge com dos personatges masculins que porten la seva
espasa i la seva llança i escut,en les laterals trobam 2 personatges femenins que s'identifiquen amb
l'interes de tenir contents al subdits i l'altra es refereix al contet territorial,es sacralitza la figura del
rei i pot veure directament una teofania on fa de intermediari amb déu,no depen del control del
sobira i era per a que els monjos tinguessin una major consideració per part del monarca.
Destaca la producció de llibres durant el regnat de carles el calb on destaca el monestir de san marin
de tours on es produeix tot una serie de llibres on destaca la primera biblia de carles el calb on es
dona perque es volia recopilar tots aquests textos cosa que era una mica complicada on es
consegueix una unificació y començara una gran difusió,en el full té d'exepcional dins el llibre folis
que són un autentic repretori de imatges de tematica iconografica que es presenta en forma de fris
continu episodis del llibre de l'exode des de la creació de adan i eva,el pecat original,l'expulsió i la
vida fora de l'eden i eva amb els seus dos fills,recopilen la més gran extensió de iconografia
biblica,a partir de la epoca carolingida lo que promou es l'existencia de repretoris visuals extensos
que enllaça amb la pintura mural.
Trobam tot una serie de peces fetes d'ivori que són particularment escases,en l'epoca carolingia
algunes de les peces tallades en marfil de forma rectangular prove de alguns segles abans,alguns
ivoris fan imitació de marfils antics que son tan literals que fins i tot tenim dubtes sobre si es
tardorromà o carolingi,altres ivoris mostren opcions de renaixement carolingi com la relligadura del
evangeliari de lorsch,en els dos casos es conserven a museus,té una especial significació la part
exterior de aquest llibre es presenta un complement que era lo que quedaba visible de l'interior del
codex,el model organitzatiu es dona lloc en comparació amb el diptic barberini de epoca bizantina
aixi com en la catedra de maximia,aquests ivoris deriven de la nova innovació que es dona a partir
del segle VI que dona lloc a una renovatio carolingida on destaa la nova narrativitat en els ivoris de
les dos cares del llibre,en els relleus inferiors destaca la narrativitat on es representa la nativitat on
representa maria amb l'infant amb josep i el pesebre amb l'asne i el burro amb els pastors on
allargen la historia amb una organització de fris continu i l'adoració dels 3 mags d'orient on trobam
els tres reis frigids en la part dreta i a l'esquerra els mateixos reis visiten a herode i demanen on es
troba el nou nascut on es dona una multiplicació figurativa que es podia haver simplificat,la part
superior la teofania es més tradicional on es podia representar deu o de forma simbolica a partir de
la creu on els angels apartn la mirada degut a la llum cegadora de déu,en el grup central apareixen la
mare de déu amb l'infant y la representació de déu amb els angels i un profeta i el sacerdot sacaries
que es important degut a que quan ho porten davant d'ell ho identifica com el nin que habin
presagiat tots els profetes com a fill de déu,són obre valorades com a renaixement carolingi on
incorporen aportacions propies de la epoca de carlemany.
Tenim de conservades fins al segle IX lligada als successors de carlemany on són ivoris que
presenten la cruxifició on es pensa que es troben en la part exterior de llibres que eren sagramentaris
degut a que el text més important es el moment de la misa,en l'esquerra destaca l'episodi final del
cicle de la passió ordenat en registres on tenim el prendiment,la traició de judes i finalment la
complexa crufició on s'incorporen la figura dels dos lladres,lo novedos dins el caracter narratiu es la
exposició dins un fris continú,el de la dreta es mostra la cruxificó on s'incorporen elements que no
es troben en els evangellis on es mostra eclesia que es la personificació de l'esglesia,en la part
superior els romans en els peus de la creu i en la part inferior un personatge femeni amb 2 infants i
un home que cavalca sobre un animal aquatic on trobam una personificació de les mans combinant
elements cristians amb elements propiament classics,trobam altres elements ornamentals com
l'enarcament de orles que representen la presencia de fulles d'acant o de branques vegetals que es un
element ornamental de tradició classica.
Destaquen obres de les arts dels metalls on hi ha moltes obres perdudes on varen ser comunes les
estatues de sants de fusta recobert de metall pero no hem conservat,lo que conservam es el tron de
dagobert i una estatueta de carlemany,les dues fetes en bronze y de tematica profana,el tron estaba
dedicat a dagobert on destaquen les parts laterals i el respalt,el seient es particular on les potes tene
forma de lleo,es un element mobiliari que destaca en el segle VI pero la seva creació es abans de
aquesta data degut a que es dona com a tron dels consuls romans,la tipologia de la peça es difón per
la seva procedencia romana on també ho utlitaven els magistrats romans,era un element mobiliari
destinat a l'exercici de poder,existeixen diferents aleacions en la part inferior que té un component
merovingi difcil de datar i hauria estat reutilitzat en el segle IX,procedeix del tresor del monestir de
saint denis on s'enterraven als reis merovinigis i bona part dels carolingis,ens revela la utilització
del mobiliari com a escenografia legia utilitzat com a element de renaixement carolingi.
La estatueta de un monarca carolingi no es sap la seva procedencia,representa a un rei de frança que
esta lligat a un recorregut que són les coleccions reials,malgrat que rep el nom de carlemany es molt
més probable que sigui de carles el calb,es pot argumentar la possibilitat de que fos de aquest net de
carlemany,es un monarca cristia on la indumentaria es molt particular que no té res a veure amb les
estatues equestres del món romà,es una imatge medieval on la figura del governant es massa alt en
tamany a la proporció del caball on sepradament si presenta una proporció entre les parts,la
importancia de aquestes representacions en l'ambit cristia no només vol recuperar l'herencia romana
sino referemar l'idea de l'emperador cristia,es mostra un nou concepte de retrat que difereix del
model romà on la imatge ha estat interpretada dins la renovatio carolingida.
També trobam el talisma de carlemany que es una peça d'orfebreria on destaca la seva ornamentacio
que fa de reliquiari con conte cristall de roca amb unes estelles que són de la creu de cruxifició de
crist que rep el nom de lignum crucis,destaca molt per l seva simbologia degut a que carlemany va
ser enterrat amb ell.
Els trsors d'orfebreria eren de molta bellesa per exemple en l'interior del tresor de saint denis una
part es va perdre mentre que l'altre es va conservar on hi havia trons,cetres,asparons o espases que
rep el nom de escrain de carlemany on s'utilitzaba per ornamentar l'altar de l'esglesia a partir de
esmeraldes i perles amb una peça superior que es una pedra presiosa de agua marina on es
representa a julia la filla de l'emperador august envoltat per una serie de safirs.
A partir de una pintura del segle XV tenim sobre un altar com si fos una retrotabla que va ser un
frontal o una retotabla de epoca carolingida.
El reliquiari en forma de arc d'eginard es l'unic que queda en un montatge de maqueta de un
reliquiari en forma de arc de triomf dins el context cristia on els personatges i els temes en la part
inferior veim sants que porten armes que donen lloc a l'exercit al servei de déu conjuntament amb
els evangelstes,en el centre tenim crist amb els seus apostols i en l'altra cara la cartela fein
referencia a la victoria de crist donant lloc a una renovatio.
En l'esglesia de san ambrosi de milà en el frontal d'altar es multipliquen nombrosos episodis de la
vida de crist on es una obra de promoció episcopal promoguda per angilberd per regalarlo al sant
titular dins la ciutat de milà on es mostra qui es el seu artifex que es un orfebre exepcional que són
firmades quan els artesans tenien molt de prestigi.
Les obres liturgiques també destaca en les vestimentes dels bisbes o abats amb el ventall liturgic
que rep el nom de flabelium amb una part feta en ivori amb el manec i la caixa,la pintura es de
tematica religiosa on destaquen els motius de les plaques rectangulars de la caixa on veim episodis
de granjers amb elements de tematiques classiques amb paissatges que convergeixen en la mitologia
classica i diferents elements bucolics.
ART ASTURIA
1 ETAPA PRERAMIRENSE O ALFONSI (ALFONSO II) 791-842
camara santa,san julian de los prados,san tirso,santa maria de bendones y san pedro de nora,cruz de
los angeles 808 alfonso II
2 ETAPA RAMINENSE RAMIRO I 842-850
Santa maria del naranjo,san miguel de lillo,santa cristina de lena
3 ETAPA POST RAMIRENSE ALFONSO III 866-910
San salvador de valdedios
cruz de la victoria alfonso III 908
caja de las agatas fruela II 910
ALFONSO II EL CASTO 791-842
ovetao
arquitecto real tioda
cronicas de la epoca
theodar edificator predictae eclesiae sancti salvatoris:es considera una nova roma on s'adapta un
culte als apostols es troba prop del palau reial,la catedral del san salvador es consideraba com una
nova sant pere del vatica,en funció de ovetao es fan tot una serie de monestirs on san pedro de nora
influeix en la construcció de l'esglesia de san julian de los prados
la iglesia de santa maria (capilla para un panteon real)
la iglesia de san tirco (cronica abeldense 881)
san pedro de nora ,cerca de la regla sedes
afueras de la urbis regia iglesia de santa maria de bendones
san julian de los prados
pallatium y capilla palatina camara santa
Les primeres construccions dins la ciutat de oviedo va ser la camara santa que es una esglesia no
monastica molt particular independent de la catedral,es una edificació originaria en dos altures amb
una orientació est on conserva les caracteristiques originaries amb un espai cobert per una volta de
canó que es coneix com la cripta de santa leocadia on hi ha un altar dedicada a la santa martir,en
epoca romanica es torna un espai funerari elitista i era unicament la part superior la que rebia el
nom de camara santa degut a que contenia totes les reliquies que pertanyien a la catedral de oviedo
on sera remodelat en epoca preromanica i fins la guerra civil es va conservar una gran caixa de fusta
que contenia un centenar de reliquies cristologiques o mariologiques,no va ser mai una cripta degut
a que no es un espai subterrani,es completa amb una torre quadrangular que rep el nom de la torre
de san miguel,el mur es de masoneria amb grans carreus en els cantons o els perfils de grans arcs
cegs que creen una ornamentació arquitectonica,l'estetica es marcadament clasicista i en l'entrada
trobam arcs de descarrega amb maons i l'afegit extern de contraforts que estaran estriats
ornamentalment pero no tenen funció arquitectonica.
L'esglesia de san julian de los prados era un esglesia que pertanyia a un recint monastic amb una
zona apartada de la ciutat pero relativament aprop,va ser concebuda amb noves carateristiques i va
ser el model a seguir de esglesies posteriors asturianes,en planta té un transepte monumentalitzat
amb una capçalera tripartita,continua externament,el portic sud era l'accés primitiu a l'esglesia on el
rei alfonso el casto tenia acces a l'interior del transepte convertirla en una esglesia
palatina,s'enfatitza la separació de l'absis amb una funció ornamental,l'exterior amb masoneria i les
cantonades amb murs retallades,a sobre de les gelosies trobam el sistema de arcs de descarrega amb
maons,en la part superior externa es troba una cambra que es sobreeleva on s'hi pot accedir des de
l'interior de l'edific i rep el nom de tresor on trobam gelosies que permeten que entres la llum dins el
tresor,la cambra sud era d'interes monarquic en canvi el nord fa de sagrari,trobam un portic menor
en l'amplada de la nau central que comunica amb la nau central que es occidental,el transepte es
podia tancar amb una iconostasi en moviment amb cortinatges i elements de fusta,les gelosies són
de pedra i de forma geometrica,l'interior mostra la monumentalització del transepte separada de la
nau central amb un arc del triomf,els absis tenen una dimensió desigual sent el central més
monumental,conserva una exepcional ornamentació pictorica,les voltes de pedra que són de
canó,dins de l'absis central tot el perimetre s'organiza a partir de ninxols sobre arcs de mig punt
sostingut per columnes corinties de tradició clásica,l'intrior esta cobert per argamasa policromada
que reproduiex l'estetica dels marbres romans amb una ornamentació helicoidal amb el fust estriat i
un capitell,en l'interior de formes rectangulars i exagonals s'imiten mosaics que imiten una estetica
antiga,en la zona dels arcs trobam discos que són de un color purpuri amb altre verd i groc i una
falsa arquitectura arquitrabada,imitant el mosaic opus sectile,té profunditat,es marcadament diferent
a l'art carolingi,en el transepte que es un espai liturgic on en la part alta es conseva una
ornamentació amb franjes de cortinatges que s'alteren amb la creu en l'interior de un arc que té unes
extremitats arrodonides es una creu de orfebreria lligada a la bandera d'asturies
L'esglesia de san pedro de nora es una arquitecura basilical amb 3 naus,cobertes planes amb fusta
dins un mateix porxo on no trobam porxo meridional on el transepte es troba exent del conjunt de
les naus,es una esglesia adaptada com a capella palatina
L'esgleisa de santa maria de bendones presenta una capçalera tripartita en 3 absis internament pero
extrnament es recta amb un espai superior destinat a usos liturgics amb ornamentació de gelosies,les
similituts amb san julian es degut a que problablement els promotors i els constructors siguin els
mateixos
2 etapa ramirense ramiro I (842-850)
Es crea l'esglesia de santa maria del naranco es un recinte palati amb una esglesia palatina,era
utilitzat en epoca estival o residencia lligada a la caçera,es produei entre 857 i 905 pero en el seu
origen sera una aula regia de ramiro I entre 842-50,la façana sud té vista directa sobre la ciutat de
oviedo,el punt de ingres es produia en la part propera de la muntanya amb una doble escalinata
d'accés que conduiex un portic cobert on dona a un pis superior que dona lloc a l'aula regia,en el
costat oposat en la façana sud trobam rastres de un mirador que conectaba el pis superior amb vistes
de la ciutat d'oviedo,tant en l'est com l'oest trobam en coberta solucions simetriques i una amplia
balconada que comunica amb l'interior de l'aula regia,es dona en l'interior una solució tripartita en la
part inferior i es un espai unificat que comunica amb una de les cambres mentre l'altre habitacle
unicament té un accés des de l'exterior,en l'espai inferior en la gran nau es una volta de canó
continua dividit en arcs faixons amb accesos en les dos extremitats,la cambra es diu que podia haver
estat un espai per als banys,l'aula regia esta concebuda com un espai de representació aulica o sigui
de recepció,en el pis superior trobam una volta de canó peraltada aixo implica una major dificultat
de construcció,es l'unic cas de volta de canó peraltada en tot l'art asturia,es un escenari del rei
trasmesora de la monarquia asturiana,la doble escalinata deixa en banda els contraforts en blocs
simetrics ornamentats amb incisos de una serie de franjes verticals que es relaciona amb
l'ornamentació interna,l'espai superior té arcs flanquejats per columnes i capitells decorats amb un
motiu corbejat,la porta originaria es va subtituir per una portalada gotica,en l'interior ens mostra la
plementeria on s'ha fet una utilització de pedra de petit tamany amb la continuitat de una argmasa
humida que fa que el pes sigui lo més reduit posible,la longitud de la nau es divideix en arcs
peraltats,apareixen marcats amb les mateixes franjes ornamentals que a l'exterior amb medallons
circulars penjats de les impostes dels arcs faixons on es combinen diferents solucions com la
sotentació de una creu amb alfa y omega o un escenari amb 4 arcs on els dos infriors donen lloc a 2
jenets que representen la victoria en les curses de caballs provinent de l'art romà amb dos palmes
que se li otorgen als vencedors que complementen els mdallons amb una ornamentacio no figurativa
amb ondulacions vegetals i la seva estetica es molt propera dels teixits orientals de l'epoca,les
extremitatse eren diverses en el cos inferior pero la part superior en les dos parts es completament
simetrica ornamentada en les dues parts on s'aprecia les columnes de fust cornejat amb capitells que
es basen en el model corinti romà pero una de elles es talla de forma diferent on mostren formes
romboidals amb una clara simetria amb representacions de animals provinent de influencies
orientals.
L'esglesia de san miguel de lillo es mou en direcció est concebuda inicialment com a esglesia,la
capçalera es tripartita en l'interior i plana en linia en l'exterior,l'ultim tram podia haver estat separat
amb cancells de la resta de la capçalera,el quart tram no té una major amplada que lo poguem
identificar com a transepte,l'acces occidental es dona directament a lo que es la nau central,no
trobam ingres en la part meridional,el primer tram construit té l'entrada monumental i una doble
escalinata que permet accedir a una altura superior que dona lloc a una tribuna i un tamany desigual
del primer tram del segon de la nau,es una solució monumentalitzada del accés del rei que es
contraposa en la forma senzilla de san julian de los prados,funciona com un cos occidental,era una
esglesia dedicada al rei es a dir palatina on es demostra un gran us de la construcció en la part
interior trobam l'arc que comunica amb l'exterior,sobre l'entrada tenim una tribuna superior
monumentalitza amb gran sumtuositat on l'acces es produiex per dos escales molt estretes on la
tribuna es diu que estaba dedicat als cantors,es un espai molt alt en altura en relació amb la seva
poca amplada amb una iluminació tant del registre inferior com el superior,la nau central presenta
una volta de canó fragmentada en diferents trams,es repeteix la decoració amb gelosies i arcs
vitralls,la porta té dos brancals esculpits dividit en un triple registre on es presenta un personatge
ajegut amb uns altres dos que presideix un espectacle amb un anfiteatre amb jocs de animals,el
registre central es veu un espectacle de figures masculines amb feres que eren els jocs de gladiadors
i en el registre inferior es repeteix la figura del governant acompanyat de dos personatges que es
una iconografia profana degut a que l'esglesia es palatina enmarcats en una orla aixi com
ornamentació en arcades i arcs.
L'esglesia de santa cristina de lena es frontera del regne astur amb león,no es una arquitectura
lligada a l'entorn geografic,es una planta centralizada que presenta unes caracteristiques cruciformes
,es conserva només un accés que s'emplaça en la part occidental dins una estructura porticada amb
dues cambres laterals i la capçalera amb un únic absis rectangular tancat amb una iconostasi en
pedra,la técnica constructiva es dona amb contraforts amb funció decorativa,l'interior es totlament
exepcional,l'ubicació de l'altar crea controversia on trobam una serie de blocs de pedra visigots
reaprofitats que recorda la forma de un altar,els arcs s'enmarquen o lligen amb els arcs laterlas del
mur interior per tant aquesta separació estaba prevista en l'ordenació de l'espai interior
simetricament trobam una escala que permitia dona lloc al pis inferior o sigui la tribuna que s'aixeca
a partir del portic d'entrada,l'altar té inscripcions en la part superior que es basa en els limitats usos
de la pedra de la epoca,es una escultura amb relleu excavat amb profunditat que dona lloc a efectes
de clarobscur,que apareixen insertats amb 2 columnes del presbiteri,la resta de l'espai de l'iconostasi
s'enmarca dins l'arquitectura ramirense amb parelles de columnes internes amb un fust cordat que
reproduiexi capitells amb figures romboidals o de creació corinitia.
L'esglesia de san salvador de valdediós es convertira en una unitat monastica pero en la epoca de
alfonso tercer formaba part de un conjunt en lo qual fa la funció de esglesia palatina,la planta
presenta caracteristiques de forma diversa,de una banda presenta una planta basilical amb una
capçalera recta de forma tripartita,el mur est no es continú,té una estructura en la part inferior que
era un espai aulic on no trobam transepte sino una continuitat del cos de les tres naus,trobam un cos
occidental dfinit en planta independent del cos de les naus pero vist des de la façana tenim una gran
porta y damunt trobam una finestra encuadrat en un arc geminat on damunt tenim la creu de la
victoria que es una creu en orfebreria que representa el simbol del regne d'asturies,trobam un afegit
que es un acabat meridional on presenta una técnica unitaria que es tanca amb una gelosia,data dins
de la epoca preromanica,es converteix en una autentica galeria funeraria aquest afegit on sobretot lo
que trobam son bisbes,el mur ha tingut moltes intervencions y restauracions on les cantoneres
estaba construit de una forma regular on existeix una gran diferencia entre les parts amb respecte
amb les parts baixes,en la part alta el material constructiu es va fer amb grans conjunts de peda
mentre la part inferior es troba construit amb masoneria,en la part oriental es constata aquests absis
que no es troben en linia degut a que no són en bateria,es repetiexen les obertures que apareixen en
la part occidental,hi ha una cambra superior roman com un espai de dificil interpretació degut a que
no sabem lo que hi hagué allà,l'espai intern es divers,la nau central es prolonga dels peus fins l'accés
cap a l'absis central amb una coberta de volta de canó continua amb una extraoridnaria altura,la
construcció de les voltes en pedra implica una solució estructural de2pilars quadrangulars i 2
restants de secció rectangular,aquesta enorme altura acaba amb l'afegit de un revestiment pictoric
que té com a motiu ornamental l'antic opus sectile del món romà,es demostra la pervivencia de
motius ornamnental classics que provenen del món classic,el cos occidental es presenta ordenat en
dues altures,en el tram central observam la porta monumental que dona acces a l'esglesia,divida en
tres trams on el central serveix de transit mentre els altres es troben sense comunicació amb
l'interior de l'esglesia trobam una esclinata que dú a un espai superior que comunica una finestra
amb arc germinat que dona a entendre que aquesta altura es una tribuna reial,es la unica que es va
poder demostrar que era una tribuna regia,on trobam decoració de capitells de tipús corinti on
alguns no són de forma cubica sino plans i es troben ornamentat amb elements vegetals que
presenten solucions que clarament suposen una continuitat a l'escultura que s'havia donat en epoca
ramirense,l'absis trobam la representació de 3 creus monumentals on la central repeteix la forma de
la dels angels que correspon a l'inici del segle IX vinculada a la del rei alfons II tenia un especial
caracter mitic durant una nit d'angels dins la ciutat d'oviedo que va ser donada a la cateral de san
juan de oviedo,es presenta sense un alfa i omega.
La cruz de los angeles s'inica a partir de una llegenda del segle IX on dos angels suposadament van
fer aquesta creu que es reliquiaria on contenia una estella de la verdadera creu que es el lignum
crucis,es revaloritza al llarg dels segles,va ser objecte de una marcada restauració després del
bombardeig de la camara santa durant la guerra civil,destaca en l'any 808 s'especula que carlemany
li envias dos orfebres per executar aquesta peça,presenten un tractament de la placa d'or dins una
estructura de fusta amb filat i tubular,s'inserten caboixons i els in taglio que es una pedra preciosa
excavada com un motiu que esdeveu la figura que es plana i amb l'excavat s'extreu la materia
necesaria en contrast de la superficie plana,coincideix amb l'orfebreria carrolingida
contemporanea,de tipologia romana
La cruz de la victoria correspon al moment final del govern d'alfons II de tipologia romana era una
creu reliquiaria que contenia un lignum crucis on es presenta la hipotesis de que la cru d'orfebreria
es fes a un taller reial a oviedo,s'utilitza la inserció masiva de pdres semiprecioses.
La caja de las agatas s'estructura en un recobert de diferents plaques de agata que es un tipus de
pedra semipreciosa que presenta ondulacions o aigues conjuntament amb onix i cerdonis que dona
lloc a la peça més exepcional des del món romà,en la seva historia es va fer incis en que la part
superior de la caixa integra una placa de orfebreia carolingida de cronologia anterior,es diu que
diferents centres religiosos defensaran ser custodis del sant grial,es una caixa que té com a objectiu
mostrar el material en concret mostrant una arquitectura celestial on cadscuna de les parts es troba
rnamentada com el sant sepucre de jerusalem.
FORMACIÓ I ACCÉS DE L'ART ISLAMIC
L'islam neix en la penninsula arabiga en el segle VII que se exten fins al magreb i finalment fins a
al-andalus,en el cas especific sorgira la mesquita,el punt geografic de la primera mesquita va ser
medina degut a que va ser on va nexier mahoma on vivia en una casa quadrangular amb un gran
pati cobert amb unes galeries laterals que servira de base per fer les primeres mesquites on en els
inicis les mesquites es destinen cap a l'oracio,no es una arquitectura homogenea degut a que una
vegada mort mohoma es produiex escisions entre els creients que tendran variants en l'arquitetures i
donen als xiis i sunis,es troba condicionat per un dels emparentats a mahoma que crea la dinastia
omeia arrelada a damasc sera l'oriegen de la gran mesquita coneixida a oreint que sera la de
damasc,al 750 es produiex un conflicte militar i el ultim dels omeies abdelraman fuig i arriba a
fundar la dinstia omeia d'al-andalus,també en els inicis es donen lloc a santuaris en lloc a llocs
significatius com la cupula de la roca a jerusalem o la caaba a la ciutat de la meca,la dinastia omeia
es la promotora de nombrosos palaus i l'arquitectura palaina seguix moviments provinents de l'art
romà,s'explicita que l'art islamic sorgeix de la readaptació de models artistics dins els terriotoris on
s'expandia l'art islamic.
La casa del profeta a medina tenim un dibuix de reconstrucció,era una casa de una zona coberta i un
gran pati,a partir del quadrat al voltant de l'habitat es donen noves sales per al culte,es dura terme la
definició de la oratoria en el param o el saram o pati,s'afegeix un eix posiiu per orientar la casa a la
meca que recordi a la figura de mahoma que es referira al mur de la quibla i el mirhab es recorda la
figura del profeta com a trasmissor que es recorda en totes les mesquites,es un recinte plofuncional
on pot tenr annexes als patis porticats,esdevendra ordenades en celes on aquestes tindran una funció
definida de ensenyament religios,la oració es fa sis vegades al dia,en termes artistics les diferents
corrents no modifiquen els edificis dels primers segles.
La dinastia omeia tindra una bastissima expansió geografica,hi havia rivals com els seguidors de ali
que van rebren el nom de xiis enfront dels sunis,tots els omeies y la dinastia y familiars masculins
seran extinguits pels abassids on unicament es va salvar abderamman viatja al magreb i arribara a la
penninsula fundant al-andalus.
La primera construcció va ser el mausoleu de la cupula de la roca era un edifci amb la funció de
preserbar els llocs emblematics de l'art islamic promovid per el califa abdeladim,es considera
jerusalem la tercer ciutat més important per al islam,segons la tradició en aquesta roca era el simbol
del món que indicaba l'ascens de muhamad i mahoma en els cels que es a la vegada un viatge
nocturn conectat amb les ciutats de la meca i jerusalem,la forma arquitectonica recorda a la funció
memoristica de deambulació a la nau central de forma simbolica,es una planta octogonal amb 4
principals accesos que s'orienten a partir dels 4 punts cardinals que segles despres es donaran en les
tombes monumentals,internament trobam un doble deambulatori on l'objectiu era proveir la visita
de un caracter simbolic,externament transmet un gran tambor en forma cubica-octogonal on damunt
trobam una estructura cupulada,en els carcanyols dels arcs construits amb pedra es du a terme la
seva decoració amb mosaic amb models de mosaic de tradició tardoromana,incluns s'especula de
que els artesans podien ser bizantins y no musulmans on suposa un autentic reconeixement de l'art
del mosaic a partir de un opus teselatum.
La gran mesquita de damasc que segeix el prototip de la casa del profeta,la sev construcció es deu al
patrocini de al balib primer que es considerat el primer gran constructor de epoca omeia,es un
edifici monumental on la sala d'oració estaba constituida per una construcció ordenada en 3 naus
que es presenten longitudinals al mur de la quibla,queda devora al mirhab i es crea una estructura
absial amb murs diferenciats,s'assenyala devora el mur de la quibla en els primers trams s'aixecaba
un tram cupulat que precedeix el emplaçament intern del mirhab,es troba construit dins un solar
marcadament rectangular on es va proposar la constucció de uns alminars de forma absial on
trobam un de principal y un altre oposat al mur de la quibla on es feia el crid d'oració,el pati en el
centre es va construir un font per a les oclusions,són desiguals en la sva amplada,en el lateral les
cobertes són més amples e interiorment es presenten habitacions que es tancaven al pati o jaram que
servien per acollir els peregrins o l'ensenyament teologic,es un espai on també necesitaba una
ordenació especifica sobretot en la nau central transvrsal que es tenia que sobrelevar sobre les naus
laterals on es crea una solució arquiteconica en doble arc superposat on repeteix una composició
pascuda a la que utilitzaven els romans,la façana utilitza elements propis de l'arc del triomf romà,en
la part externa la doble arcada recorda a lo que trobam en l'interior,es troba cobert per mosaics on
les tesseles són vidriades on incorporen una lamina d'or on les tesseles també incorporen plata on
s'exposen tot una serie de estructures arquitectoniques ordenada en funció de una exedra que fa
alusió a aquests paisatges arquitectonics tardomedievals,no cerquen models arquitectonics de fora
sino models interns.
El palau oast al hayr-al orham es un palau del desert,es diu que eren previes al islam que eren
castells defensius de defensa dels territoris bizantins,s'havien creat importants latifundis amb
importants sistemes de canalització,es trobaben en la ruta de importants llocs mercantils,són llocs
trnsitats i explotats i constituien construccions fetes pels califes com a lloc per retirarse o duu a
terme a activitats periegetiques,es troben majoritariament a siria,aquests palaus tenen elements en
comú,tenen una planta quadrangular amb pati central amb recintes de una ordenació externa amb
grans murs de aparença defensiva,s'articulen a partir de l'eix principal una gran sala oberta per
afunció de representació o audencia,es construieix en forma perpendicular al mur,al costat es troba
accesos per l'est i l'oest on s'ordenen una serie de estancies que rep el nom de bayt que tenen una
disposició paralela als murs perimetrals,amb l'absencia del califa eren autenctics centres de
organització del territori,trobam construccions en planta exedra amb ornamentació escultorica eren
massises es a dir era un element purament estetic,la disposició dels grans eixos dada la amplitut de
aquestes consturccions s'ordenen dins uns atris porticats,els murs es troben ornamentats amb
elements vegetals que son de continuitat romana i dins el regne dels partes.
En quash mastha té una unica porta d'entrada on l'eix principal dins un espai quadrangular,l'accés
dona lloc a la sala d'audiencies que dona lloc a un espai definit en una planta irregular per donar lloc
a la presencia del califa,es conserven relleus en pedra.
Les representacions pictoriques en epoca omeia no trobam un anicoisme dins el palau de quasr al
hayi al qharla,es aceptada en l'entorn cortesa y allunyat del concepte de lo religios,són de diferents
tematiques on apareixen personatges definits com una d'elles gea que representa una mare creadora
acompanyat per essers aquatics que són personatges de la mitologia romano-grega,també trobam
musics tocant instruments i una representació aulica de la caçera,la més exeptcional es veu un
conjunt de persoantgwes femenins nus que representa dins l'escena del bany en unes termes romans.
El mosaic de khirbat al medjar en la sala d'audencies es la finalització de un espai absidiat on
presenta un arbre amb animla si l'escena de una cacera a un antilop fent alusió a la preponderancia
militar dels omeies sobre els pobles que han vençut.
Després trobam la dinastia abassida on el domini militar decau,pero justifiquen la seva dinastia
degut a que porvenen de un net del profeta mahoma,hanud el rashig reividica la figura del monarca
dins un concepte quasi divi on les construccions es donaran lloc a bagdad on tindra moltes més
influencies orientals provinents de persia,es troba fixada com una ciutat on es realitzen transports
mercantils,es dú a terme un projecte de ciutat nova utopica amb una gran murada u definia el crecle
interrompuda per l'entrada de 4 gras portes basades en els punts cardinals,en el centre hi havia una
zona ajardianda on hi havia el palau del califa y la mesquita principal,es du a terme l'organització de
la ciutat en funció del grau profesional i la etnica dels ciutadans.
Trobam la ciutat de samarra que no va tenir una organització estilistica que s'allarguen al llarg de
uns quants de kilometres amb un creixement difos on com a novetat tenim la creació de una
mesquita,amb una estructura helicoidal que no es troba integrat amb la resta de la mesquita,es a
dir,es exterior degut a que la mesquita es un recinte amurallat on es sobre dimensiona el pati
d'oració,té una disposició allargada amb el mur de la quibla,els arcs i les cobertes totes són
perpendiculars al mur de la quibla,suposa una certa evolució on es valora el nou esquema
compositiu de les naus es un esquema en forma de t.
La planta de qubbat al sulaybiyya va ser el primer mausoleu funerari de planta octogonal amb un
espai central de planta retangular envoltat per un deambulatori,els 4 punts cardinals corresponen a 4
grans portals d'entrada que es cobreix amb una gran cúpula apuntada,es una tipolgia de mausoleu
que tindra pervivencia en l'art islamic.
Apareix un nou concepte de palau com el de balkuwara amb un model axial a partir de un eix
principal que conectaba tot una serie de jardins que s'han definit com a patis creuers on internmaent
es dona la subdivisió dels jardins en 4 seccions en funció a les directrius dels punts cardinals,es
produeix una ordenació dels arbusts en funció de les 4 estacions produintse la floració de les plantes
segons les estacions donant lloc a una escena de paradis,es delimita l'espai en una planta amb
intersecció de dos grans naus de tipus cruciforme que conecta amb dos patis principals y al voltant
de aquesta zona s'ubiquen les principals estancies del palau com el salo del tron,el material
constructiu es pobre feta amb pedra arenisca y revestiment amb estuc amb menos conservació que
en epoca omeia,es conserven parts amb revestiment amb estuc on demostra les variables en la
ornamentació islamica,en el primer predominen els elements naturalistes on la talla té profunditat
amb cert clarobscur,el segón es parla que el relleu deixa de ser profunt amb formes més
geometriques amb un abandonament del naturalisme i el tercer es el més propi abassidi on son
elements esquematics sense cap tipus de representació propera del món natural que són de una fase
més tardana,es consideren més repetitius que els dos anteriors.
AGLABIDES
A mitjans del segle IX sorgeixen nous nuclis de poder impliquen el sorgimen de noves forçes
aillades on conquereixen les illes de malta sicilia i la part oriental de italia,la seva capital era
kairouan amb altres ciutats que van ser també palatines.
La mesquita de quayrawan segueix el model dels abassides on es constata la importancia del
conjunt de les naus del haram,es torna a una disposició del almira integrat en la mesquita on la torre
de l'almira té una posició centrada en referencia al lloc de la quibla,l'eix longitudinal cap a la meca
es dona a partir del mirhab on en el seu tram externament trobam dos cupules una en la sala d'oració
i l'altra precedent del ninxol on es troba el profeta es a dir el mirhab,l'estructura interna s'evidencia
l'adopció de l'esquema en forma de t que condiciona el decreixement de les naus principals en la
sala d'oració,la monumentalització del mirhab no es evident en l'exterior a exepció de la torre i
cupul en el tram previ al mirhab amb un cupula gallonada tant externa com internament,la
disposició absial es posa de manifest en la façana de la sala d'oració,la nau principal es prolonga en
direcció al mirhab on s'articula una solució arquitectonica complexa amb arc sobre dos capitells i
doble columna,es una solució distintiva amb un unic arc que es compartimenta mb la resta de les
naus latrals,els materials utilitzats trobam un testimoni de reutilització de columnes i capitells de
procedencia romana amb diferencia de amplada y alçada de les columnes que s'unifiquen en tamany
a partir de la introducció de bases,els arcs es troben fets amb pedra pero la resta de les naus laterals
es dona lloc a la utilització d'alabastre que es un material menys costos,la nau central du al mirhab
que es el millor conservat amb un element de mobiliari que es una escala i uns panells de fusta que
són decorades per ceramiques que van ser generats en epoc abassida,el mirhab es un preval de la
cupula gallonada.
El mimbar maqsura destaca per la seva sumtuositat amb un quadrat fet amb marbre que es troba
ornamentat amb motius poliangulars que servia per recollir aigua.
En la ciutat de susa també es una construcció executada en pedra que són similars amb un planta
quadrangular amb una estructura defensiva que s'ordena a partir de un gran pati central amb un unci
acces amb un gran pati central que es desenvolupa en dos altures superiors amb habitcions moduar
sque comuniquen els cubiculs entre si que reben el nom de vait,es un element que sorgeix com a
ordre militar a favor de la religió,constructivament es molt important degut a que es molt més
proper a la arquitectura tardorromana,les celes es feien en funció dels destinataris amb usos
especifics de la especificació de les celes.
La mesquita de cordoba s'inicia amb la de ab el rahman I on s'añadeixen diversos trams de les naus
que donen lloc a la quibla,a partir del primer nucli abd el rahman II afegeix una segona edificació
del mur de la sala d'oracio cap al mur del a quibla,abd el rahman III du a terme l'iincrement del pati
o sant,al hakam aeigeix l'ultim tram de les naus que es monumentalitza de una forma nova el
mirhab i el de al mansur que es el més important on amplia i afegiex tot una serie de naus noves i
amplia l'espai del pation es donen 4 accesos desde l'exteerior amb diverses portes que reben noms
cristians actualment,el primer accés es la puerta de las palmas y la de balsuzara que comunicaba
amb la sala d'oracions o la puerta de san miguel o la del perdon o el sagrario,es una repetida
estructura arquitectonica que respon amb diferents fases constructives que descriu els arcs de
diferents espais.
ART DELS OTONIDES
sorgeix a partir de la reunio del territori de un governant que en si mateix es defineix com
emperador que es el sacre imperi romà germanic,unificaba territoris que havien estat carolingis a
partir del tractt de merzin del 870 on s'entenia que carles el calb es quedaba amb el terriori més
occidental,lluis el germanic es quedaba el terriori de germania i lluis II que es veu reduit al terriori
dels alps i nord d'italia que sean bsorbits dins el sacre imperi roma germanic on oto I sera el primer
emperador s'atura amb oto III pero la dinastia continua degut a que el seu germa sera qui es
convertira en descendent dels emperadors seguents,la diferencia es que la seguent dinastia ha estat
definida com salia pero la producció artistica s'unifica,els salis arriben fins al 1125 moment en el
qual es converteixen en la dinastia kristoferen,la cronologia es del 970 fins a l'arribada a l'art
romanic,presenta clares particularitats on la idea imperial es present degut a que treuen a carlemany
la seva tomba on treuen la corona i el llibre de la coronació i es vol presentar com a herededa
cultural dels carolingis.
Reutilitzara formules arquitectoniques carolingides com a l'abadia de ottmarshein que es una planta
octogonal que recupera el model ideal que es coneix en arquitectura carolingida propia de san
miquel de fulda o aquisgra,l'espai intern es configura amb un doble deambulatori on l'octogon
central no disposa de exedres i l'espai es sobrelevat amb arcs en doble registre.
L'abadia de hildessheim presenten solucions prerromaniques amb permanencia de models
carolingis,es una esglesia bipolar,es a dir,biabsidiada un absis a l'oest i un altre a l'est precedit de
transeptes en els dos absis,presenta similituts amb l'art carolingi pero dona lloc a la nova creació
que dona lloc a la descompensació dels absis un monumentalitzat i un altre més petit,el primer
transepte es igual a la nau occidental en direcció oriental que s'ordena en dues altures que rep el
nom de presbiteri amb un acabament absidial que s'accedeix a partir de unes escales que es un espai
que rep el nom de esglesia inferior que té unes funcions liturgiques que es troba devall de la
capçalera,les parts baixes estan fetes de una pedra més blanca mentre que la part superior es més
obscura,la volumentria de l'edifici es mostra molt bé en l'exterior on destaca per la seva
monumentalitat on les torres en aquest cas es troben emplaçades en els costats dels dos
transeptes,s'ordenen a partir de seccions en forma superposades on la secció inferior es poligonal o
octogonal mentre que la superior es en planta circular,internament,la planta es basilical.
L'esglesia de sant pantaleo de colonia destaca el seu cos occidental on la façana es
monumentalitzada a partir de la inserció de dues torres que tenen una primera secció de planta
quadrada,una segona poligonal i una tercera circular,va ser concebut que internament hi hagues una
tribuna que es una tribuna imperial que comunica amb l'interior de l'esglesia,es una proposta
prerromanica.
El monestir de sant ciricac de genorre es de tipus basilical monumentalitzada amb dos torres amb un
unic transepte i un presbiteri ordenat en dues altures on en la part inferior tenim una esglesia,les
naus laterals tenen una altura superior que dona lloc a la creació de tribunes que eren destinades a
les monjes principalment,el transepte presenta dues torres divides en seccions de planta diferenciada
que es troben ornamentades amb arcs cegs.
La catedral de spina es una esglesia de tipús basilical que té un cos occidental,transepte amb torres
adosades i capçalera,s'ordena en doble altura en el presbiteri pero la gran novetat es la configuració
dels murs en la nau central,es una proposta preromanica amb pilars compostos de secció quadrada
que es complementa amb una mitja columna ascendent fins que arriba al capitell i un arc que
enmarca el claristori,el nombre de arcades es altura inferior i claristori,es creen arcs que doblen
l'arcada inferior,es a dir,donen lloc a arquivoltes que delimiten cadascun dels trams,va ser un punt
de partida util per fer la volta de canó amb arcs faixons que es desenvolupara en el romanic.
La catedral de essen destaca el seu cos occidental perque disposa de una tribuna regia molt similar a
sant pantaleo que en els dos casos es van convertir en espais funeraris.
ARTS FIGURATIVES
En el monestir de sant jordi a reichsnau trobam un gran programa iconografic que es la principal
pintura otonida amb una problematica sobre la seva tradició carolingida,trobam dues escenes amb
cris t com a protagonista dins de dos dels seus miracles amb el nimba crucifer que té un marcat
caracter narratiu que es constata amb elements teatrals superflus estant en la orbita carolingida sense
ser estrictament carolingis,es una pintura mural que es pot definir com del primer romanic tot i que
es otonida pero no es pot marcar dins la linia continuista carolingida ni tampoc dins la linea d'inici
del romanic
A san miquel de hildesheim fet en metall trobam unes portes monumentals i una columna triumfal
on l'abat bernwald en l'any 1020 es troben fetes en metall de grans dimensions a partir de la cera
perduda en parts,es treballen en motlles després la fundició i el forn per fer la motllura,deriven de
un promotor que tindran molta importancia dins una producció preromanica pero no desenvolupen
el concepte de portalada,tenim episodis del naixement e infancia de crist i mostren la caiguda del
pecat i tambe enunciació,visitació i nativitat de crist,es un simbolisme tipologic entre maria i eva
qui dona lloc al pecatt original,es una escultura de gran dificultat técnica on s'utilitza un baix relleu
exepte en els elements de mobiliari i unes figures que tenen el tronc que s'extrema fins a l'exterior
on destaca el detallisme on el paisatge dins l'escena de caim i abel,es un dels testimonis més
rellevants on a principis del segle XI s'havia desenvolupat el concepte dels reis mags on la corona
reial presenten les ofrenes a maria.
La columna de hildesreim entre 1015-20 que es situaba en l'interior de l'espai del presbiteri just
abans de l'altar que es presentaba a esquenes dels fidels,s'exposen els temes en un mode de fris
continú amb bandes helicoidals sense interrupció amb un discurs visual ascendent,no coneixem de
anteriors a aquesta columna pero no es descarta que pogues estar experimentada en temps
carolingis,ens mostra que les figures són en mig relleu i que no es troba realitzat pel mateix taller
que el que va fer la porta,aquests tallers conviuen i ofereixen alternatives diverses.
Les arts nobles o de l'orfebreria es on més clarament es manifesten els diversos governants otonides
amb la idea imperial romana,l'aproximació s'enfoca en la creu de lotari de una banda el
reaprofitament dels quemafeus imperials romans especialment de la familia juliclaudia,que servia
com a propaganda imperial.
L'estament nobiliari dins la creu de l'abadessa matilde destaca la presencia de dos figures que són
l'abadessa matilda i el cap de l'exercit otto on tots dos subjecten una creu procesional i amb les
mans subjecten la vara en la que es sustenta la creu que es un retrat del poder eclesiastic i el poder
civil units en una mateixa escena fent referencia en una unio politico-religiosa precisa,totes dues
son creus d'altar.
Sorgeix creus amb estatus de culte amb doble corrent una de crist crucificat o les estatues de la mare
de déu amb l'infant que s'anticipen a elements que apareixeran en el romanic com aquest crist de
gero que es la figura de crist que es naturalista que es representa com a mort on el cos es troba
relaxat on els braços accentuen la forma de y grega que es subjecta amb els claus on la torrsio de la
ma indica que el cos es troba relaxat,destaca el retat dels cabells o el drap de puresa que es troba en
un dels seus costats,es un crist grandios i es una proposta preromanica.
El retrat de les mares de deus de la majestat de essen té un elevat cost economic degut a que esta
recobert amb una placa d'or que es compara amb les estaues en que es marcadament antinaturalista
on destaca la rigidesa dels rostres,l'infant es disposa lateralment on maria li ofereix un objecte
inclinant el cap cap el nin,els plecs dels mantells resulten més flexibles com les que apareixen en el
rostre.
Els llibres litugics es troben ornamentats tant interior com exterior com en el evangeliari de oto III
que es troba lligat a l'emperador s'incorpora un retrat de l'emperador que es realitzaben en els
monestirs que era el seu principal promotor i protector,s'inserta una placa de ivori en la relligadura
d'origen bizanti de prop de l'any 1000 on mostra un tema bizanti que es el tema de la coimesis on es
produeix la dormició de la verge on apareix crist i s'emporta l'anima de la seva mare que sera
habitual en l'art gotic,abans que comenci el text dels evangelis es posa un retrat de l'emperador on
son dos folis oberts on a l'esquerra veim personatges femenins en direcció a l'emperador portant
objectes e inclinant el cap portant una especie de torre que es la derivació en forma de torre que
servia per definir els personatges femenis com personificacions territorials,s'inserta lo que es diu
que el ritual de poder es dona a partir de la coronació acompanyat per dos eclesiastics y dos nobles
portant la espasa que simbolitza el braç armat que configura aquesta societat feudal,des de el punt
de vista iconografic es novedos perque incorpora l'estament eclesiastic i nobiliar i es una proposta
preromanica.