L’ENGINYERIA

DE LES
El Departament de Llengua de l’Escola del Clot PARAULES

convida els alumnes de 3TQE i 4t ESO a

concórrer als JOCS FLORALS 2018

L’any 2018 està dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Celebrem
els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 de la
publicació de la Gramàtica catalana.
Fabra(1868-1948) estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de
química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, on residí durant 10 anys. Amb tot, de molt jove
encara, s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la
correcció de la llengua. Formà part de L'Avenç, on promogué (1890-91) una campanya
memorable per a la reforma ortogràfica, amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas
i Carbó. Fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) i president de la Secció (1917-1948). Fou president de l'IEC (1921-1935,
intermitentment). És considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna. Participà
en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autor de la Gramática
de la lengua catalana (1912), impulsà la promulgació de les Normes
ortogràfiques (1913). Per encàrrec de l'IEC, que l'adoptà com a oficial, publicà
la Gramàtica catalana (1918). És l'autor de les Converses filològiques i del Diccionari
general de la llengua catalana (1932), concebut com a canemàs del futur diccionari de
l'Institut. El 1939 s'exilià, i pòstumament s'edità la seva nova Gramàtica catalana (1956).
Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i, en esdevenir autònoma la Universitat,
en fou president del Patronat universitari (1933), i, per raó del seu càrrec, va patir
empresonament (1934). Esdevingué un home molt popular al país i, entre el 1931 i el
1936, fou objecte de molts i reiterats homenatges. La Universitat de Tolosa de
Llenguadoc el nomenà doctor honoris causa, i la Societat Catalana d'Estudis Històrics,
president honorari.
Fabra fou autodidacte en la seva formació en lingüística. Els seus biògrafs destaquen
els seus sòlids coneixements en fonètica i morfologia històriques, que adquirí a la
biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, on podia estudiar les obres dels principals
investigadors de la gramàtica històrica, del comparativisme i de la lingüística europeus.
La llengua havia estat motiu de polèmica tot al llarg del segle XIX: en primer lloc, hi havia
una situació de diglòssia en relació amb el castellà, de manera que el català
representava la llengua de la família, de l’ús privat i dels Jocs Florals, i el castellà, en
canvi, la llengua formal i d’ús públic. En segon lloc, es donava una crisi d’autoritat
lingüística entre els escriptors que anava fragmentant i diversificant la llengua, una
llengua fortament interferida pel castellà tant en sintaxi com en lèxic.
La diversificació formal es projectava en un caos ortogràfic i sintàctic provocat per una
tensió de doble sentit: un corrent arcaïtzant fonamentat en el moviment que es va
anomenar la Renaixença i un corrent contrari dialectalitzant, defensat pels escriptors
modernistes.
En aquesta situació és evident que calia construir una llengua “referencial” que complís
tres condicions: primer, que fos formalment adequada i, doncs, unificada; segon, que
per la seva funcionalitat adquirís prestigi social; i tercer, que permetés identificar
socialment la burgesia il·lustrada emergent.
En aquest context se situa l’obra de Fabra, anomenat el “seny ordenador de la llengua
catalana”, l’obra d’un enginyer que es va convertir en l’artífex de la codificació i
modernització de la llengua catalana, d’aquí el lema d’enguany, L’enginyeria de les
paraules; que des del primer moment va tenir consciència que la llengua que calia
construir havia de ser “una llengua que actués com a eina simbòlica de definició d’una
identitat col·lectiva: una llengua NACIONAL, que cobrís adequadament totes les
funcions socials i funcionals”.

Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança

Pompeu Fabra

BASES CONCURS LITERARI

1 Podran participar en l’edició dels Jocs Florals 2018, els alumnes de 3t TQE i 4t
ESO de l’Escola Jesuïtes El Clot

2 Els alumnes poden elaborar els treballs en català, castellà, anglès, francès i llatí.

3 Les composicions poètiques han de tenir un mínim de 8 versos i un màxim de

25. Les composicions en prosa han de tenir un mínim d’un foli i un màxim de
tres. El tema dels treballs és lliure (a excepció de l’englantina i la viola per a les
obres presentades en català).

4 Cada participant podrà presentar un màxim de 4 obres.

5 Per a poder prendre-hi part, els alumnes aspirants hauran d’entrar a la pestanya
“Actualitat” de la pàgina web de l’escola i allà hi veuran la invitació a participar-
hi. A l’entrar-hi, hi trobaran dues plantilles que caldrà omplir, la identificativa,
on se’ls demana una sèrie de dades personals, i la del contingut de l’obra, en
la qual hauran d’escriure la composició que presenten a concurs, després
d’introduir-hi les informacions requerides a la capçalera del document. Per tant,
per a cada obra aspirant a concursar, s’hauran d’enviar dues plantilles. Els
treballs s’han d’escriure mitjançant un processador de textos - interliniat 1’5,
mida lletra 12, tipus de la lletra “Arial”- amb format document word. Ambdós
documents s’han d’enviar a la següent adreça:

jocsflorals.clot@fje.edu

Els treballs s’hauran d’enviar entre el 19 i el 23 de març de 2018.

Premis

6 En català, els premis que s’adjudicaran a cada categoria seran els següents:

 La Flor Natural. Premi d’honor a la millor poesia o prosa de tema lliure.

 Englantina. Premi a la millor poesia o prosa que faci referència a temes
patriòtics, fets històrics o tradicionals de Catalunya
 La Viola. Premi a la millor poesia o prosa dedicada a enaltir els valors
humans i cristians.

7 Per a la resta de composicions escrites en castellà, anglès, francès o llatí, es

lliuraran, en cada llengua, dos premis, un per a la millor composició poètica i un
altre per a la millor composició en prosa.

Comissió Assessora

8 La Comissió Assessora, que actuarà com a jurat, estarà integrada per:

CATALÀ-CASTELLÀ ANGLÈS FRANCÈS/LLATÍ

Montse Subirana, Pilar Ruiz, Fina Montserrat Cardús Felisa Lobato

Ferrando, Carmina Calvo, Jaume Mas,
Pilar Compte, Helen Martínez, Carles Judith Garcia Sílvia Pucurull
de Gracia, Josep Alegret i Dolors
Puerta Anna Garcia Xavier Martí

La participació en el concurs comporta l’acceptació de tots i cadascun del punts i

condicions exposats en aquestes bases. Els participants que no acompleixin
qualsevol dels requisits indicats seran automàticament desqualificats.

CELEBRACIÓ

La festa dels Jocs Florals se celebrarà el dia 23 d’abril, a la Sala d’Actes de l’Escola,
per als alumnes de 3r TQE i 4t ESO.

Barcelona, març de 2018.