L’Imperi romà

La civilització romana comprèn un període que arrenca des de la fundació de Roma,

l’any 753 aC, i abasta fins l’any 476 dC, en que l’Imperi romà d’Occident va ser
destruït. En aquests dotze segles llargs, els romans van ser capaços de mantenir i crear
l’imperi més gran del món antic.

Les idees i les pràctiques religioses dels romans van anar variant al llarg dels segles:

 En una primera etapa, els romans adoraven déus llatins, com Júpiter, Quiri,
Vesta i d’altres.
 En una segona època, els déus llatins van ser assimilats a divinitats d’origen
grec.
 En un període posterior , certes creences orientals van influir poderosament en
la societat romana, que va desenvolupar una religió orientada a la glorificació de
Roma i de l’emperador.
 Finalment, el cristianisme –originat a Palestina, que aleshores era una província
romana- es va convertir en la religió oficial de l’Imperi a partir de l’any 380 dC.

Els romans eren gent preocupada per la religió i la moral. Professaven un gran respecte
a la família i als avantpassats, cultivaven l’esperit de sacrifici i la generositat i valoraven
el sentit de la justícia i de l’equitat. Malgrat l’excel·lència d’aquestes virtuts, els romans
han projectat a la posteritat una imatge de poble poc religiós per culpa del
comportament d’alguns emperadors i del clima moral de certes etapes de decadència.