EL MODERNISME

(1892 – 1911)
1. INTRODUCCIÓ

S. XVI → període de decadència, però únicament en la LITERATURA CULTA CATALANA.

S. XIX (1833) → s’inicia la RENEIXENÇA DE LA LITERATURA CULTA CATALANA.

S’agafa l’any 1833 com a data de referència per la publicació del poema → ODA DE LA PÀTRIA
de Bonaventura Carles Aribau, aquest poema lloa a la terra catalana. Es reinstauren els Jocs
Florals (certamen literari poètic), és premien els poemes de temàtica pàtria, amor i fe.

Narrativa: (1862) publicació de L’ORFENETA DE MENARGUENS d’Antoni de Bofarull, novel·la que

provoca la renaixença de la narrativa.

Teatre: escenes quotidianes, fins que apareix Frederic Soler (Pitarra) i Àngel Guimerà.

2. CONTEXT SOCIOCULTURAL

2.1 EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

Creixement demogràfic
Revolució industrial → retribució de classes i transformació econòmica (CAPITALISME)
Necessitat de primeres matèries
Progrés tecnològic →llum elèctric en el cinema
2.2 A CATALUNYA
Catalunya és pionera en la industrialització.

Tèxtil (llana i cotó) → importació de les colònies

Indústria

Aigua ardent (orujo).

Però... a Catalunya s’hi produeix una gran pèrdua dels mercats d’ultramar, migracions i un
descontentament de la classe obrera → ANARQUISME.

Això porta a que CATALUNYA VOL MODERNITZAR-SE I UNIR-SE A EUROPA. Aquesta modernitat
esta lligada a l’avenç tecnològic i al progrés social i cultural.
3. RENOVACIÓ A EUROPA

MARX: desvelar interessos econòmics de la societat.

- IDEOLÒGICA
NIETZCHE: posa en dubte tot el sistema de valors de la societat.
Crea el VITALISME → viure és una font de plaer si l’home accepta
el dolor.
- ESTÈTICA:
SIMBOLISME: marca l’inici de la poesia moderna. Creador → C. BOUDELAIRE.
Utilitza un llenguatge poètic i parla d’ell mateix. La paraula esdevé a un símbol
que remet a imatges subgerents. EXALTAR L’ART PER L’ART.
PRERAFALITISME: volen tornar a l’at que hi havia abans de la revolució industrial.
Art que es basava amb el MISTISISME DE LA NATURA.
PERNIASSENISME: volen la perfecció del vers i fora el sentimentalisme romànic.
DECADENTISME: actitud davant la vida. L’artista se sent superior a l’home
L’artista → S’AUTOMATGINA.
- GÈNERES:
POESÍA: dues renovacions
Temàtiques → es busquen estímuls a la bellesa i experiències al límit.
Tècniques → fer un poema porta molt treball degut a que no hi ha
inspiració. Es busca la perfecció amb hores.

NARRATIVA: nous gèneres

Terror i misteri → Edgar Alan Poer

Aventures → Estivenson
Ciència ficció → Jules Verne
Novel·la policíaca → Artur Conandoyle

TEATRE: apareix el TEATRE LLIURE. S’adreça a un públic minoritari. S’explorava

la psicologia dels personatges.

4. EL MODERNISME A CATALUNYA

CARACTERÍSTIQUES IDEOLÒGIQUES:

- Literatura lligada als nous corrents europeus i alhora nacional → perquè volen
EUROPARITZAR-SE.
 - Tensions entre l’artista i la societat burgesa
- Crítica de la civilització industrial, crisi de confiança en el progrés tècnic i científic
- Marginació de l’artista → la societat no els compren
- Enfrontament creatiu, dualitat del tema BO o DOLENT
- ART TOTAL

5. PLATAFORMES DE DIFUSIÓ

- FESTES MODERNISTES DE SITGES: a Cau Ferrat (refugi d’art) eren una orgia literària. Era
una via d’entrada d’idees europees. No es duien a terme molt sovint.
- CERVESERIA “Els quatre gats”: es va exposar per primera vegada el quadre de Casas i
Romeu. Es trobaven grups de modernistes.
- L’AVENS / L’AVENÇ: és una revista d’art tant literari com pintat. Va ser la portaveu
durant dos anys de la tendència renovadora, perquè publicaven articles modernistes.
- PÈL I PLOMA, CATALÒNIA, JOVENTUT: altres revistes que també publiquen articles
modernistes però més tard que l’Avenç.
- TEATRE INTIM: teatre que dirigia Adrià Guall que representen obres modernistes. És un
teatre lliure.

6. LA FI DEL MODERNISME

6.1. ETAPA COMBATIVA O DE FORMACIÓ (1892 – 1900)

1892→ Inici del Modernisme amb la Primera Festa Modernista organitzada per Santiago Rusiñol
a Sitges i l’Avenç publica els primers articles modernistes DE Joan Brossa.

PROPÒSIT: modernitzar la cultura i la societat catalana

IMPULSA LA CAMPANYA DE REFORMES ORTOGRÀFIQUES

L’artista escriu articles criticant la societat burgesa → LLUITA POLÍTICA I DE VALORS.

1898→ el mot modernisme es banalitza i deixen d’emprar-lo.

6.2. ETAPA ESTABLERTA O DE CONSOLIDACIÓ (1900 – 1911)

1900→ publicació “Els Sots feréstecs” inicia aquesta etapa. La societat ja accepta el modernisme.

1906 → sorgeix el NOUCENTRISME; moviment posterior del modernisme.

1911→ FI MODERNISME amb la mort de Joan Maragall.

7. CORRENTS IDEOLÒGICS

- REGENERACIONISME: creu que l’art es capaç de canviar la societat. Ataquen el

conservacionisme burgès perquè creu que l’artista ha de tenir un paper important.
OBJECTIU→ dotar a l’individu dels mitjans ideològics necessaris per alliberar-se dels
prejudicis i de les cadenes socials.
AUTORS I OBRES :
Visions i cants de Joan Maragall
Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater
- ESTETICISME: art per l’art. No pretenen canviar la societat, volien qye gaudissin del seu
art. Art com a refugi. Decadentistes → la seva vida era l’art.
AUTORS: Rusiñol i Casellas.
Els artistes entenen la vida com una sacerdoci de dedicació exclusiva per l’art.

8. ARQUITECTURA

Antoni Gaudí: Sagrada Família, Casa Batlló

Lluís Domènech i Monatner: Palau de la Música, Hospital de Sant Pau

Josep Puig i Cadafalch: Casa Amatller, Casa Terrades

9. PINTURA

Ramon Casas →Au monde de la Galette

Santiago Rusiñol → El pati Blau

10. ESCULTURA

Josep Llimona → desconsol

Enric Clarasó → Eva

11. MODERNISME LITERARI

11.1. POESÍA

- VITALISTA: rebutja el pessimisme i defensa que desperti la consciència de la societat.

- FORMALISTA: busca la perfecció del vers → ESCOLA MALLORQUINA

JOAN MARAGALL (1860 – 1911) → vitalista

“Elogi de la paraula”, “Elogi de la poesia”, “Visions i Cants”

11.2. NOVEL·LA

- RAMON CASELLAS: 1855 Barcelona, estudia al seminari, és periodista. Al 1910 se suïcida

(decadentisme) OBRA→ “Els sots ferestes”
- CATERINA ALBERT (Victor Català): 1869 – 1966. Guanya els jocs florals de 1898. Descriu
el món rural d’una manera subjectiva i sinistra. OBRES→ “Solitud” i “Drames rurals”
- JOAQUIM RUYRA: 1858 Girona, 1939 mor. Les seves obres giren al voltant de la pagesia
i al món marítim. OBRA → “Marines i boscatges”.
- PRUDENCI BERTRANA: 1867 Tordera – 1941 Barcelona. Col·labora amb diaris com; La
Veu de Catalunya i Publicitat i revistes com L’esquetlla de la Torratxa. Defensa la natura
com a element positiu. Representant del decadentisme renaixentista.
Natura→ cosa bona que l’home l’ha modificat per treure profit.
Temàtica → infància perduda al món rural i la inadaptació de la societat en la que viu.
OBRES→ “Josafat” i “Proses Bàrbares”.

11.3. TEATRE

SANTIAGO RUSIÑOL → “Cigales i formigues” i “L’auca del Senyor Esteve”

12. CARACTERISTIQUES DE LA NARRATIVA MODERNISTA

- Subjectivisme → l’autor ens fa veure les coses com ell vol.

- L’autor observa la realitat interior→ constantment ens interessa el que pensa el
personatge, no l’entorn.
- Narra el que li interessa amb una màxima intensitat
- Llenguatge ple de símbols
- Temàtica: crisi de valors → es veu reflectit en personatges
- Protagonista→ individu inadaptat que lluita per poder adaptar-se.
- Element eròtic→ la dona és aquella que porta al personatge als plaers màxims i a la
desgràcia absoluta.
- Llenguatge agressiu no agradable
- Protagonista → representa l’autor i domina la realitat
- Immobilisme social → marginació
- El medi on nosaltres vivim determina la nostra actitud.
- Imatges i símbols
- Matèria (personatge/plaer) – esperit (consciència/be-mal) → metàfora
- Importància de les emocions i sentiments dels personatges.