NIVELL C1 UNITAT 1

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A.- Fonètica- elocució- ortografia

A.1.- GRAFIES I SONS

Quan parlem o escrivim produïm una cadena sonora o gràfica que comunica alguna cosa als
nostres oients o lectors. En aquest discórrer podem distingir-hi diversos elements. Els
principals elements dels discurs que ens interessa són els següents, per ordre de major a
menor: oració gramatical, sintagmes, paraules, síl·labes, sons i lletres.

L’oració gramatical és la unitat mínima de significació completa, expressa una declaració, una
pregunta, un desig o un mandat; dins de cada oració, generalment podem trobar d’una manera
clara o sobreentesa, dos elements anomenats sintagmes: el subjecte o sintagma nominal-
que és l’ésser del qual parlem- i el predicat o sintagma verbal- que és allò que diem sobre tal
subjecte.
Les paraules o mots d’una llengua es classifiquen gramaticalment en les següents categories:
substantiu- designa éssers-, adjectiu-diu alguna característica del substantiu-, article-
acompanya el substantiu-, pronom-representa un ésser sense dir-ne el nom-, verb-designa
accions o inaccions-, adverbi-modifica el verb, l’adjectiu o un altre adverbi-, preposició-relaciona
paraules-, conjunció-relaciona paraules o oracions-, interjecció-expressa una exclamació-.

Cada paraula es pronuncia en una o més emissions de veu o glopades d’expiració. Cada
emissió de veu o glopada expirativa és una síl·laba: ma-dui-xes (3), a-ca-ba-des (4), men-jar
(2), hort (1). Cada síl·laba pot tenir un o més sons (exemple-.el mateix so pot escriure’s amb
grafies diferens: cotxe, xica, maig, roig, desig i una mateixa grafia pot pronunciar-se de manera
diferent com xic, coix i xaloc, taxi), que en l’escriptura es representen per lletres o grafies. Així
remarcarem que la grafia és la representació escrita del so o fonema.

Al conjunt de totes les grafies d’una llengua se l’anomena ALFABET o ABECEDARI. El nostre
alfabet es compon de 26 lletres simples, dígrafs i lletres modificades (com les vocals obertes i
la ç).

LLETRES NOMS EXEMPLES

A a aire, carrer, ploma
B be bèstia, substituir, cabre
C ce ceba, incident, casa, actor
D de dit, admiració, endavant
E e edat, llei, escriure, terra
F efa fer, farina, informar, baf
G ge gola, angle, gran, fang
H hac home, harmonia, ahir
I i imprés, pica, oli
J jota joc, menjar, objecte, pluja
K ca karate, folklore
L ela litre, altre, plat, poal, pilota
M ema mare, impost, demà
N ena nas,dona, món
O o roba, porró
P pe padrí, recepta, comprar, drap
Q cu quadern, Pasqua
R erra racó, armari, enriquir, ferir
S essa savi, casa, estora, ansa, pastís
T te terra, morter, petroli
U u ulleres, fulla
V ve vent, avet, desvelar

C1 - Unitat 1 Paà gina 1

 W ve doble wagnerià
X ics, xeix excavar, exèrcit, xafar, caixa, peix
Y i grega Nova York
Z zeta zoo, zebra, pinzell, amazona

Remarques: .

-Les lletres K, W i Y (fora del dígraf ny) només apareixen en paraules provinents d’altres
llengües o en derivats de noms propis…eureka, karate, darwisme, waterpolo, byte…

-Les lletres modificades, que són les vocals amb accent obert y la ce trencada.

- A més tenim els denominats dígrafs, que són agrupacions de dos lletres que es pronuncien
en un únic so consonàntic: gu, qu, ny, ll, rr, ss, ig (final de paraula), tg, tj, tx, tz-guerra, química,
lleig, pitxer, muntanya, terrat, missió, tretze, fetge, setze.

-Atenció a la ch, que existeix en el nostre idioma sols en posició final de paraula i la pronúncia
de la qual és /k/ ja que la h és muda…Benlloch.

També tenim les denominades tires fòniques, que són síl·labes que es pronuncien igual, però
s’escriuen diferent:

ca que qui co cu ....casa, queixal

qua qüe qüi quo.........Pasqua/Pasqües, seqüència
ga gue gui go gu.....gat, guerra
gua güe güi guo.......llengua/llengües, pingüí
ja ge gi jo ju.......... jardí, gerani
ça ce ci ço çu.........plaça, places

A.2.- LA PROSÒDIA SIL·LÀBICA

Estudia la manera com agrupem les síl·labes en la pronunciació. Veurem, doncs, la separació
de síl·labes, els diftongs, els triftongs i el hiat. A efectes prosòdics i ortogràfics ens interessen
unes normes per a separar les síl·labes de què consten els mots:

1. No s’han de separar mai els dígrafs: GU/QU/LL/NY/IG/TX/IX: guer-ra, fla-que-sa, pa-e-lla,

ca-nya, es-toig. ATENCIÓ: LA IG, TX I LA IX EN POSICIÓ FINAL DE PARAULA..ma-reig,
des-patx, ma-teix.
2. Així cal separar aquells dígrafs, lletres compostes i geminacions que no estiguen inclosos
en l’apartat 1...rr, ss, cc, sc, ix, l·l (quan separem la ela geminada cal substituir el punt volat
per un guionet..l-l) nn, mm, tm, tj, tg, tl, tll, tn, tx...car-rer, ros-sa, ac-ci-ons, as-cen-sor,cai-
xa, no-vel-la, an-nex, at-las, plat-ja, met-ge, im-ma-te-ri-al, a-met-ler, but-lle-tí, èt-nic, cot-
xe...
3. No es pot partir mai cap síl·laba i, per tant, no es pot trencar un diftong..cui-ne-ra,
pa-rai-güer, mai...
4. No s’ha de deixar mai una lletra sola al final o al principi de ratlla..No sóc d’a/cí, histò/ria o
his/tòria...
5. Tampoc no es parteixen els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex, sub-, trans-... des-a-ni-mar,
sub-al-tern, bes-a-vi...
6. En els mots derivats i compostos se separen els elements que els integren respectant-ne
l’origen..nos-al-tres, ex-trau-re, an-al-fa-bet…

D’acord amb el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en: monosíl·labes (una
síl·laba)-pa, vi, mai-, bisíl·labes-tela, pera, taula, pruna-, trisíl·labes- camisa, llibreta, telèfon-,
tetrasíl·labes-companyia, història- i en general polisíl·labes quan tenen més d’una síl·laba.

En cada síl·laba només hi ha espai per a una sola vocal, així de vegades veiem que poden
haver més d’una, però que quan es pronuncien fan un aplec dins de la mateixa emissió de veu.
D’això se’n diu un DIFTONG. Les vocals que tenen aquesta característica són la i [j] i la u [w]
(vocals febles o dèbils o semivocals ja que no tenen el valor de vocal plena).

C1 - Unitat 1 Paà gina 2

ELS DIFTONGS es classifiquen, segons la posició de les vocals febles en:
D. Creixents, si la i [j] o la u [w] es troben :

-principi de paraula seguides de vocals fortes.- io-gurt, hie-na...

-enmig de paraula, entre vocals, així fan diftong en la de darrere.- no-ia, ca-uen…
-I quan davant de la u va una g/q + vocal: gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.-llen-gua,
qua-si, un-güent, con-se-qüèn-ci-a, pin-güí, a-qüí-fer, pa-rai-guot, quo-ta.

Nota: -Si la i/u no es troben en els casos d’abans, no formen diftong, i per tant es
computarien en síl·labes diferents: ia, ie, io, ua, ue, uo...ti-a, di-es, tri-o, cu-a, gru-a, du-es,
su-or...

D. Decreixent, quan formant part d’una mateixa síl·laba, la i [j] i la u [w] es troben
després d’una vocal forta: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, ii, uu...mai, llei, boi-ra, bui-da,
grau, creu, es-tiu, bou, duu.

També podem fer menció dels TRIFTONGS que resulten de la combinació formada de dos
diftong: Pa-ra-guai, a-guai-tar, li-qüeu, cre-ueu, dú-ieu, dé-ieu...

EL HIAT és la successió de dos vocals que pertanyen a síl·labes i que pertant no formen
diftong: dos vocals fortes (a,e,o), si la i/u no es troben en els casos del diftong creixent, en
casos que la i/u porten dièresi i en alguns casos en els quals la i/u porten accent.

B.- Morfosintaxi

B.1.- GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU

Morfologia del nom o substantiu : El nom, o substantiu, és la categoria lèxica que, és

susceptible de flexionar en nombre i, a vegades, en gènere, i que serveix per a designar
persones, animals, coses, accions i idees. Atenent els trets semàntics que els oposen, els
substantius poder ser abstractes o concrets.

1. Gènere del nom: La major part de les llengües indoeuropees classifiquen els noms en dos
generes, el masculí i el femení.

Formació del gènere

N.G. 1. Masculí + -a = Femení xic-xica

2. Masculins acabats -e, -o,-u àtones, canvien aquestes en –a: sogre-sogra, monjo-monja…

3.Masculins acabats en vocal tònica fan el femení -na: germà-germana, lleó-lleona…

4.Una colla de noms femenins acaben en: -essa,-iu,-ina: abat-abadessa, emperador-

emperadriu, heroi-heroïna…

5.Alguns masculins es formen a partir del femení, afegint-hi –ot: abella-abellot, perdiu-
perdigot, bruixa-bruixot, guatla-guatlot, merla-merlot, rabosa-rabosot…

6.Masculins -leg, femenins -loga: odontòleg-odontòloga, filògeg-filòloga…

7.Masculins i femenins tenen arrels diferents: cavall-egua, home-dona, porc-truja (tb porca),
boc-cabra, ase-somera…

C1 - Unitat 1 Paà gina 3

8.Única forma per a ambdós acabats en -aire, -cida, -arca, -ble, -ta, -latra, -cola -ista :
colombaire, homicida, florista, jerarca, idolatra, cavernícola; altres provinents d’adjectius
d’una terminació com belga, jove, noble, salvatge; i altres com cap, conserge, forense…
Atenció: els mots amb el sufix –ista, que designa tant el masculí com el femení poden
adoptar també la terminació d’origen popular –iste per a distingir el masculí..un periodista o
un periodiste.

9.Femenins que poden tindre doble forma: advocada/advocadessa, dea/deessa.

10.Noms epicens, són aquells que designen invariablement els dos gèneres, en què cal
especificar-ne el sexe biològic: la balena mascle, la balena femella, la falguera o falaguera
mascle...

Cal tindre en compte que, en formar el femení, es poden presentar variacions ortogràfiques:

-c/-ga amic-amiga
-c/-qua ventríloc-ventríloqua
-ig/-ja boig-boja
-t/-triu institutor-institutriu
-f/-va serf-serva
-l/-l·la pupil-pupil·la
-p/-ba llop-lloba
-s/-ssa ós-óssa (mamífer)
-t/-da nebot-neboda
-u/-va fugitiu-fugitiva

Casos Especials:

1. Noms homònims de gènere i significat distints: El canal/la canal, el clau/la clau, el còlera/
la còlera, el coma/la coma, el delta/la delta, un editorial/una editorial, el fi/la fi, el levita/
la levita, el llum/la llum, un ordre/una ordre, el paleta/la paleta, el planeta/la planeta,
el pols/la pols, el pudor/la pudor, el salut/la salut, el son/la son, el talent/la talent, el terra/
la terra, el vall/la vall, el vocal/la vocal…(més substantius amb doble gènere amb significats
diferents a la pàg. 17 del llibre)
2. Noms que admeten tots dos gèneres com art, aglà (o bellota), fantasma, mar.
3. Interferències amb el castellà:

 Són masculins: els afores, un anell, un avantatge, el batent, el carrer, el compte, el

corrent, el costum, el deute, el dot, el dubte, un escafandre, un espinac, un
estratagema, el fel, el front, un interviu, el llegum, el lleixiu, el marge, els narius, el
nas, el genoll, un estruç, el queixal, un cataplasma, un orde (religiós), el pendent, el
senyal, el titella, un estruç, el picaport..

 Són femenins: una anàlisi, una àgape, una allau, una àncora, una au, una aroma,
la dent, les hematies, la magneto, les postres, la resta, la síncope, la síndrome,
una amargor, la calor, la claror, una resplendor, una olor, la remor, una esplendor, la
suor, la torpor, la verdor, les estrenes, les postres, una anàlisi, les alicates, la
disfressa, una estrena, la icona, la marjal, la dita, una estrena…

2. Nombre del nom: El nombre del nom, singular o plural, s’expressa mitjantçant l’afegiment
d’una marca o morfema de plural que assenyala si ens referim a més d’un subjecte o objecte.
Aquestes són les variables de les marques gramaticals que s’empren per a indicar el plural dels
substantius:

 MODEL I (noms masculins i femenins): Singular + S = Plural pare-pares

Alteracions

1. -a àtona.......-es dia-dies

C1 - Unitat 1 Paà gina 4

 Aquest canvi de a per e comporta particularitats ortogràfiques: -ca/-ques, -ça/-ces, -ja/-
ges, -tja/-tges, -ga/-gues, -gua/-gües, -qua/-qües (oca/oques, plaça/places,
pluja/pluges, corretja/corretges, arruga/arrugues, llengua/llengües, pasqua/pasqües...).

2. Vocal tònica.......-ns mà-mans

Excepcions: afegirem només -s: noms de les lletres, noms de les notes musicals, mots
invariables usats com a substantius (perquè, sí, però, no...els perquès...) i una colla de
noms com mamà (mamàs), sofà, tarannà, café, canapé, mercé, oboé, te, vosté, clixé,
consomé, puré, ximpanzé, bisturí, esquí, bambú, cautxú, menú, xampú...

 MODEL II (noms masculins): Singular + OS = Plural

Acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx (gas, braç, reflex, calaix, despatx- gasos, braços, reflexos,
calaixos, despatxos...)

Particularitats: -D’entre els acabats en -s alguns la dupliquen (cabàs-cabassos, compàs,

fracàs, nas, pas, interes, accés, congrés, succés, anís, canyís, pastís, pedrís (banc de la
cuina), arròs, cos, terròs, tros, gos, ós, barnús, embús, camarús...), altres són
invariables (dies de la setmana i paraules com temps, llapis...).

 MODEL III (noms masculins) : Singular + -s o -os (preferible) = Plural

Acabats en -sc, -st, -xt, -ig (disc- discs o discos, gust-gusts o gustos, text-texts o textos,
desig-desigs o desitjos...). DOBLE PLURAL

Excepcionalment aquest, test (però els de fang-testos), celest, puig fan el plural sols amb -s.

El singular dels mots aguts acabats amb -xt o -x no duu cap -e final: Calixt, text, context,
annex, complex; ni els adjectius com mixt, circumflex, connex. Però sexe, nexe i plexe (xarxa
de filaments nervioses, vasculars...).

Quant a les formes invariables: els noms de molts colors (beix, rosa, blaugrana, lila,
taronja...); els noms dels dies de la setmana llevat de dissabte i diumenge; els noms adjectivats
en aposició (casos límit, hores extra, óssos panda...); en el cas que designen els noms de
dinasties l’ús és vacil·lant, si bé en alguns casos predomina la tendència a afegir la marca
específica del plural (els Borbó/els Borbons, els Trastàmara/els Trastàmares, els Àustria/els
Àustries/els Hasburg/els Habsburgs),en altres casos no obstant això predomina clarament l’ús
invariable ( els Borja, els Estuard, els Romanov, els Tudor); alguns mots no aguts (albatros,
alferes, atles, càries, herpes, judes, llapis, mecenes, pelvis...); alguns mots aguts (algeps,
ananàs, bis, ens, fons, ics, temps, tos...); els noms-llatinismes acabats amb -us (focus, ficus,
anus, cactus, pus, tipus...) i paraules compostes acabades en s (comptagotes, guardamobles,
llavaplats o rentaplats –però no rentavaixella/rentavaixelles-, penja-robes, salvavides,
trencaclosques…).

--Discrepen del castellà les paraules i expressions següents en singular: cel, beguda, bon
dia, la gelosia, parafang, guardabosc, rentaplats o llavaplats, marcapàs, parabrisa, paraigua,
portaequipatge, llevaneu, trencagel, gratacel, vista (una habitació amb vista), Blancaneu…

Fraseologia: donar carabassa, caixa del canvi, remoure la cendra, posar cara de circumstància,
unitat de cura intensiva, la desgràcia mai ve sola, sense cap mena de dubte, caure d’esquena,
tot hora, escapar-se-li de la mà, me la pagarà, tindre mal de queixal, viure de renda…

--Per contra, les paraules i expressions que hi ha a continuació s’utilitzen en plural: els
escacs, els diners (encara que hi ha expressions tradicionals on apareix en singular- el preu del
diner, diner crida diner), les tovalles o les estovalles, muntanyes russes, els pantalons, les
postres, els sostenidors, les tisores, alicates, estenalles, la Ventafocs.

C1 - Unitat 1 Paà gina 5

Fraseologia: anar camps a través, fer tots els possibles, perdre els sentits, escalfar cadires,
costar molts treballs, les muntanyes russes, ser papers mullats, estar en peus, donar proves
d’alguna cosa, gelar-se les sangs, rares vegades, tindre aires de suficiència…

B.2.- GÈNERE I NOMBRE DE L’ADJECTIU

Morfologia de l’adjectiu: L’adjectiu qualificatiu és la categoria gramatical lèxica que,

morfològicament, concorda en gènere i nombre amb el nom i que n’assenyala alguna propietat
permanent o temporal.

Gènere i nombre de l’adjectiu: Aquestes són les terminacions dels adjectius que han
desenvolupat una forma femenina pròpia:

TERMINACIONS DISTINTES PER AL MASCULÍ I EL FEMEN

SINGULAR PLURAL

MASC. FEMEN. MASC. FEMEN. EXEMPLES

-cons. -a -s -es content, contenta, contents, contentes

- v. tòn. -na -ns -nes bo, bona, bons, bones
- o àton. -a -os -es xato, xata, xatos, xates
-eu -ea -s -ees ateu, atea, ateus, atees
-au -ava -s -aves blau, blava, blaus, blaves
-iu -iva -s -ives viu, viva, vius, vives
-ou -ova -s -oves nou, nova, nous, noves
-leg -loga -s -logues anàleg, anàloga, anàlegs, anàlogues

TERMINACIONS DISTINTES PER AL MASCULÍ I EL FEMENÍ

SINGULAR PLURAL

MASC. FEMEN. MASC. FEMEN. EXEMPLES

-s [z] -a -os -es francés, francesa, francesos, franceses

-s [s] rus, russa, russos, russes
-ç -a -os -es descalç, descalça, descalços, descalces
-x perplex, perplexa, perplexos, perplexes
-ix baix, baixa, baixos, baixes

-sc -a -s o -os -es fosc, fosca, foscs-foscos, fosques

-st trist, trista, trists o tristos, tristes
-xt mixt, mixta, mixts o mixtos, mixtes
-ig roig, roja, rojos o roigs, roges

MATEIXES TERMINACIONS PER AL MASCULÍ I EL FEMENÍ

SINGULAR PLURAL

MASC.- FEMEN. MASC./FEMEN. EXEM. EXCEPCIONS

-al -s actual/s mal/a…, anòmal/a…

-el cruel/s paral·lel/a….
-il fàcil/s tranquil/·la…
-ar regular/s avar/a…
-color bicolor/s incolor/a…
-erior superior/s però superiora
-ant amargant/s sant/a...

C1 - Unitat 1 Paà gina 6

-ent decent/s atent/a,content/a,pudent/a,lluent/a…
-ble amable/s ---
-atge,-otge,-etge salvatge/s
ferotge/s
heretge/s
altres casos greu/s, potent/s…

MATEIXES TERMINACIONS PER AL MASCULÍ I EL FEMENÍ:

Acabats en -cida, -aire,-ista,-me,-ne,-oide,-a àtona fan un únic plural -es, sense excepcions:
homicida, xarraire, alpinista, enorme, solemne, negroide, persa, idiota, pirata, àcrata...

Casos especials

 Tot i que hi ha molts adjectius acabats amb -e àtona que són invariables, també n’hi ha
molts que fan el femení canviant la -e per una -a ( i tos els acabats amb -icte) com
addicte, agre, apte, aspre, còmode, culte, destre, digne, directe, esquerre, magne,
negre, neutre, pediatre...(pluralitzen –s)
 Hi ha uns quants adjectius inclassificables que són invariables com afí, celest, gran,
màrtir, miop, suau, sublim..., i també alguns gentilicis com àrab, etíop, hindú, víking....
(pluralitzen –s)
 Per influència del castellà sovint es deixa de fer el femení d’adjectius que són variables
com ferm-ferma, gris-grisa...
 Els adjectius que en singular acaben amb -aç,-iç,-oç tenen una única forma per al
singular, però dues per al plural: eficaç, eficaços i eficaces...

B.3-LA POSICIÓ DE L’ADJECTIU RESPECTE AL NOM: l’adjectiu qualificatiu pot

anteposar-se al nom que modifica, però la posició més habitual és la posposada (l’any passat,
una feina pesada, unes pluges fortes, la pregunta següent). L’adjectiu posposat indica una
qualitat objectiva del nom, mentres que l’anteposat li aporta un valor emfàtic (una sobrassada
mallorquina bona/una bona sobrassada mallorquina).

B.4.-LA CONCORDANÇA DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: l’adjectiu

concordarà amb el substantiu al qual determine amb gènere i nombre: xic alt, carrers estrets…

Quan un adjectiu determina dos o més substantius, cal tindre en compte que:

-Si l’adjectiu acompanya més d’un nom en singular del mateix gènere, l’adjectiu
concordara en gènere i nombre amb els substantius: un dia i un viatge esgotadors; curs de
llengua i literatura angleses.

-Si l’adjectiu acompanya dos o més substantius que tenen gèneres diferents, l’adjectiu
anirà en masculí plural: un dia i una nit llargs; una taula i un sofà bonics.

LÈXIC I SEMÀNTICA

La creació lèxica: derivació

La capacitat creadora d’una llengua es manifesta sobretot en la formació de mots nous tot
partint d’elements preexistents, tant de populars com de cultes. Tres són els mecanismes
mitjançant els quals les llengües han generat i generen mots: LA DERIVACIÓ (de caràcter
morfològic), LA COMPOSICIÓ (de caràcter lèxic) i L’HABILITACIÓ (de caràcter
sintacticosemàntic).

C1 - Unitat 1 Paà gina 7

 LA DERIVACIÓ És el procediment de formació de mots a partir d’altres existents afegint-hi
morfemes derivatius, anomenats afixos. Si van al davant, s’anomenen prefixos, al final, sufixos,
i, entre el lexema i el sufix, infixos.

Si a l’afegir una sèrie de terminacions als noms, expressem un judici de grandesa, menudesa
o menyspreu, de la persona, animal o cosa de la qual parlem, aleshores, per derivació, hem
format augmentatius, diminutius o pejoratius.

El mot a partir de l’arrel del qual es forma un nou mot s’anomena mot primitiu i el mot generat
que s’hi obté, mot derivat. El procés pot modificar o mantenir la categoria del mot primitiu: no
es modifica en el mot clauer, derivat de clau (tots dos són substantius); sí que es modifica, en
canvi, en negror (substantiu) derivat de negre (adjectiu).

LA SUFIXACIÓ

En funció de la categoria gramatical (SUFIXOS LÈXICS) generada, la derivació per sufixació

pot ser de quatre tipus:

Nominal (nominalització): el mot resultant és un substantiu.

-Substantius derivats d’uns altres substantius..forner-forn.
-Substantius derivats d’adjectius..amplària d’ample.
-Substantius derivats de verbs...collidor de collir.
-Substantius derivats d’adverbis..baixada de baix.

Adjectival (adjectivació): el mot resultant és un adjectiu.

-Adjectiu derivats de substantius..flairós de flaire.
-Adjectiu derivat d’altres adjectius..bonassa de bona.
-Adjectius derivats de verbs..examinand d’examinar.
-Adjectius derivats d’adverbis..davantera de davant.

Verbal (verbalització): el mot resultant és un verb.

-Verbs derivats de substantius (1a conj.); acaben –ar, -egar, -ejar, i itzar...cantar de cant,
renegar de renec, fornejar de forn, alcoholitzar d’alcohol.
-Verbs derivats d’adjectius (1a o 3a conj.); acaben en –ejar, -ir i -itzar...blanquejar de blanc,
obscurir d’obscur,suavitzar de suau.
-Verbs derivats d’uns altres verbs (1a conj.); acaben en –ar o –ejar..allargassar d’allargar,
ploriquejar de ploricar, plovisquejar de ploure.
-Verbs derivats d’adverbis (1a conj.); davallar de davall, enlairar d’enlaire.

Adverbial (adverbialització): el mot resultant és un adverbi.

-La terminació –ment dels adverbis de manera, que s’afig a la forma

femenina de l’adjectiu..aproximadament d’aproximada.
-El sufix intensiu –et dels adjectius també pot afegir-se als adverb i
locucions adverbials.. promptet de prompte, de matinet de de matí.

LA PREFIXACIÓ, és, després de la sufixació, el procediment més important de formació de

paraules. El prefix modifica o matisa el significat del lexema en els derivats. Es distingixen dues
classes de prefixos:

-Verbalitzats: dominen el conjunt i imposen els seus trets al lexema (canvi de categoria).
Els prefixos a-, en- (em- davant de bilabial) i es- verbalitzen els lexemes nominals i
adjectivals:
• a- i en- generen verbs de la 1ª i 3ª conjugacio, amb el significat de:
-“esdevenir” o “fer esdevenir”: abaratir, aclarir, aclimatar, acoblar
lleugerir, emboirar, emmurallar, ennegrir, ennuvolar, enregistrar...
-“posar”: acumular, assetjar, encatifar, ensucrar, enllustrar...
-“posar en”: acomodar, ajuntar, allitar, arraconar, embarcar, embenar...

C1 - Unitat 1 Paà gina 8

• es- també genera verbs de la 1ª i de la 3ª conj. amb el significat de:
-“fer esdevenir una qualitat”: escalivar, escanyar, escolar, escórrer...
-“traure”: escrinar, esbutzar, escampar, escatar, esdentar, espolsar...

-Aspectuals: només hi afigen trets semàntics(el lexema manté la seua categoria gramatical).

• Negació : ..a-, an-, ana-: acrític, anormal, anovulatori, anacústic...

..no-(guionet davant de substantiu): no alineat, no-existència...

• Posició o noció contrària, inversa:

..anti-: antiatòmic, anticicló...
..contra-: contrabaix, contrallum...
..des-: desfer, desfullar, desordre...
..dis-: disconforme, disculpar...
..in-(im- davant de bilabial; il- davant de l; ir- davant de r, i i- davant
de l): incapaç, innoble, inútil, imbatible, immòbil, irreal, irreflexiu,
il•legal, il•lògic...

• Falsetat ..pseudo-: pseudoderivat,pseudohermafrodita...

• Repetició:
..bes-: besàvia, bescuit, besnét, bestia, besoncle...
..bi-: bífid, bifoliat, biforme, bilabial, bilingüe, bipartidisme...
..re-: recalfar, recanvi, recapitulació, recaure, reclam, recolp..

• Confluència:..
..con-(com-,davant de bilabial;cor- davant de r, i col- davant de l): concèntrica,
concórrer, combatible, commoure, corresponsal, col•laborar, col•lectiu,
col•lega...

• Quantificació:
..per-: perdonar, perdurar, perjurar, permanent, perseguir..
..quasi-:quasicontracte,quasidelicte,quasiunanimitat...
..semi-: semicercle, semifusa, semiprecioses, semireacció...

• Valoració:
..ben-: benestar, bsenplantat, benvinguda, benvist, benvolguda...
..mal-: malcriat, malestar, malnom, malparit, malparlat...

• Localització espacial o temporal:

..avant-, ante-: avantbraç, avantprojecte, antesala, anteposar...
..circum-: circumnavegació, circumpolar, circumval•lació...
..entre-, inter-, intra-: entrecelles, intermedi, intravenós...
..ex: exclaustració, exhumació, expatriar, exportar...
..infra-: infraestructura, infrahumà, infrascrit, infrarojos...
..post-: postdata, postdiluvià, postgraduada, postguerra..
..pre-: precocció, prehistòric, prerenaixement, preromà...
..prop-: propparent, proppassat, propvinent...
..sobre-, super-, supra-: sobrepreu, superatòmic, superego,suprerenal...
..sota-, sub-, sots-, vice-: sotasignant, subsòl, sotsdirector...
..trans-, tras-: transsiberià, transatlàntic, transsexual...
..ultra-( més enllà de): ultramarí, ultrasònica, ultratomba...

ELS PREFIXOS I SUFIXOS CULTES GRECOLLATINS: En el llenguatge

especialitzat s’empren paraules amb prefixos clàssics, grecs o llatins. Aquests elements
són antics lexemes que han conservat el significat original i l’aporten al terme resultant.
Per exemple:

C1 - Unitat 1 Paà gina 9

PREFIXOS CULTES SUFIXOS CULTES
gastro-:gastrointestinal -fob:hidròfob
micro-:microeconomia -metre-:perímetre
morfo-:morfogènesi -logia:geologia
neuro-:neuropatologia -morf:amorf

LA INFIXACIÓ, és quan s’intercala un infix entre el lexema i el sufix, per exemple allargassar
de llarg.

Molt sovint la prefixació i la sufixació tenen lloc alhora en la mateixa paraula, aquest
procediment rep el nom de PARASÍNTESI: emblanquinar de blanc.

4.6. Els gentilicis, que s’escriuen sempre en minúscula, són derivats que es formen a partir
d’un topònim de la persona o grup a què es referixen. El procediment per tal de formar gentilicis
sol ser el següent:

-Per supressió-suprimint la part final del topònim..belga-Bèlgica, kurd-Kurdistan…

-Per derivació progressiva, afegint un sufix..xativína-Xativa

Els sufixos de formació dels gentilicis més coneguts són:

variables -à, -ana (llatí –nu) elxà - elxana; africà - africana

-enc,-enca borrianec- borrianenca; parisenc-parisenca
-és,-esa anglés-anglesa; escocés-escocesa
-í,-ina xativí-xativina; magribí-magribina
-er,-era paterner-paternera; salemer-salemera
-ny,-nya russafeny-russafenya
-ando,-anda benicarlando-benicarlanda
-ut,-uda castellut-castelluda
-asc,-asca monegasc-monegasca
-eu, -(v)a eritreu-eritrea
-ó,-ona frisó-frisona; gascó-gascona
-ol,-ola espanyol-espanyola, mongol-mongola
invariables -al provençal
-ar balear, peninsular
-eta lisboeta
-ita moscovita
-ota cariota, xipriota
-ing víking

1.-Poseu, si cal, les grafies que hi falten.Si considereu que no hi falta cap grafia, poseu
el signe Ø:

ncara no havia s rtit el sol. El Ciset tombà el cap i va contemplar l’ spelma nova. Ja
tre a mocs que li regalima en lentament. Respirà fe ugament, com si aquell
moviment li hagués costat molt d’esfor . Les llàgrimes li van començar a caure galta
a all, incontroladament, senyor D u meu i els Sants Apòstols, jo que en ma
vida no havia plorat. I ara les llàgrimes es barrejaven amb la tos caverno a del
malalt i per uns moments el Ciset va pensar si era po ible tanta pena per a un sol cor,
ell que mai no havia estat un home trist, si m s no fins aquell dia que la memòria de
D u Nostro Senyor esborre de la fa de la terra i de la llista dels meus pecats, quan
el flap t tric que encara li re onava a la memòria, pobre Remei que em sent culpable
de la seua mort sen e avìs, no com jo que m’estic morint a bocinets i em faig ca al
que se m’acosta la tomba; poseu-m’hi ro ers al damunt, desvarieja a el Ciset i
tornava a tossir.

C1 - Unitat 1 Paà gina 10

2.- Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase:

 Ha plogut tant que _____ s’ha embossat:

a) el canal b) la canal c) el caneló
 Laura ha ingressat al cos de bombers, ara ja és ______:
a) bombera b) bombero c) bomber
 El ____ i la _____servien en la mansió d’aquell senyor:
a) serv, serva b) serf, serfa c) serf, serva
 M’agraden molt ______:
a) les espinaques b) els espinacs c) els espinaques

 Abans s’utilitzava ______ per a tocar a cals veïns.

a) el picaporte b) el picaporta c) la picaporta
 Quan va obrir la finestra el va encegar _____ del sol:
a) el resplandor b) la resplendor c) el resplendor

3.- Escriviu l’altre gènere de les paraules següents: deixeble, ase, hostessa, marqués,
lladre, nora, feligrés, llebre, suís, drapaire, abat, reu, egua, actor, homicida, monja,
hereu, tia, heroi, ós, arqueòleg, marit, contemporani, truja, metge, anglés, merla,
jueva, amo, gerent, comte, baró, sacerdot:

4.- Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase:

 Han portat uns ______ als actors dels _____:

a) cafés, platons b) cafens, platós, c) cafés, platós
 Els ____ de les rosquilletes llevaven els ______:
a) anisos, gassos b) anissos, gasos c) anisos, gasos
 A causa de l’explosió, els ______ estaven a ______:
a) cosos, trosos c) cossos, trosos c) cossos, trossos
 Van pescar uns ______grans com a _____:
a) lluços, brassos b) llussos, braços c) lluços, braços
 Les _____ eren molt _____:
a) ventrílocues, perspiques b) ventríloqües, perspícues
c) ventríloqües, perspiqües

5.- Escriviu el plural de les paraules següents: ós, hèlix, sofà, be, perquè, país,
autobús, fadrí, accés, arròs, dissabte, linx, pesta, abús, temps, llapis, mamà,
conspícua, vals, mà, tribú, mas, gimnàs, pis, pas, nas, disc, gas, passeig, marqués,
empatx, cactus:

6.- Elegiu l’opció més adequada per a completar la frase:

 Se n’ha anat a viure a l’estranger, però ens visitarà per ______:

a) Tot Sants b) Tots Sants c) Tots els Sants
 Construiran ___________ per als jubilats:
a) Una llar nova b) un llar nou c) un allar nou
 La màquina ________ per a poder obrir la carretera al trànsit:
a) llevaneus feia tots els possibles.
b) llevaneu feia tots els possibles.
c) llevaneu feia tot el possible.

7.- Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase:

 Últimament vaig de …… en la faena: a) bòlit b)bòlid c)bullit

C1 - Unitat 1 Paà gina 11

  Hi ha una gran …… de núvols: a) maça b)masa c) massa
 Va veure una llebre i ….. disparà d’escopeta:
a) aleshores b) a les hores c) a l’hora
 El tren va arribar …….de costum: a) a l’hora b) aleshores c) alhora
 ……que juguen demà de matí: a) potser b) pot ser c) enlloc
 He vingut …. he volgut: a) perquè b) per què c) per a
què

8.- Trieu les paraules adients per completar aquest text.

Lluís va…(revelar / rebel·lar) les fotografies que havia fet a la …(vila / vil·la) on havia
passat les vacances, una gran casa amb jardí, el lloc ideal per… (eludir / al·ludir) les
obligacions quotidianes,…(anular / anul·lar) qualsevol maldecap i recuperar l’… (alè
/ al·lè) necessari per tornar a la feina després de l’estiu.

9.- Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la defiició que es
dóna per a cada cas:

“El cavall i (1) són dos animals que es crien en la quadra. Allí (2) va rodar una
escena destacada de la pel·lícula. Feia el paper de (3) de la protagonista. En un
moment determinat baixen de la muntanya (4) i arriben (5). Aleshores intenten
agafar les gallines que hi havia en el corrat. Eren (6). Els amos de la casa estaven
menjant (7). Els xiquets eren a l’habitació. Es divertien amb la història (8) que feia
un criat. En la representació una (9) i una (10) es barallaven per l’amor del príncep.
Una criada (11) enamorà el fill del rei i les nobles es quedaren bocabadades. El
pare havia mort d’una malaltia contagiosa que es diu (12). La mare no treballava
fora de casa, era (13). (14) de l’habitació estava apagat per a fer més emocionant
el relat. Quan els llops mataren les gallines, dins de casa va entrar (15)
insuportable. Fins i tot un xiquet que tenia (16) es va espavilar. Va caure a terra i es
pegà (17). Tots i totes es van esglaiar perquè no li trobaven (18). Sortosament, de
seguida començà a respirar. Tenien por que li haguera passat alguna cosa perquè
tenia (19). En eixe instant de nerviosisme es va tallar (20) de la casa. Fou una de
les escenes més excitants de la pel·lícula.”

1.-Femella del cavall

2.-Dona que presenta una obra de teatre o una pel·lícula
3.-La muller del fill
4..-Femelles del llop
5.-Depressió entre muntanyes
6.-Sinònim de violentes
7.-L’últim plat de les menjades
8.-Ninots que són menejats per les mans humanes
9.-Dona amb el títol nobiliari més inferior
10.-La muller del duc
11.-Xiqueta que no té pare o mare o cap dels dos
12.-Malaltia infecciosa
13.-Persona que es dedica a la cua de la casa
14.-Element artificial situat en una habitació per a il·luminar-la
15.-Mala olor
16.-Moltes ganes de dormir
17.-Part de darrere del coll
18.-El batec del cor
19.-Estat de l’organisme que no és bo
20.-Energia lluminosa

C1 - Unitat 1 Paà gina 12

10.- Canvieu els substantius: la Ventafocs, armilla, combinació, camisa, guants,
pamela, mocador, faldilla, vareta, rata, lacai, carabassa, carrossa, ratolins, cavalls,
madrastra, fillastra, rei, boca, nit PER El Ventafocs, vestit, combinat, camisó,
manyoples, barret, capa, pantalons, dit, ratolí, una conductora, carabassot,
carruatge, rates, eugües, padrastre, fillastre, reina, llavis, dia AL TEXT SEGÜENT i
transformeu-lo en conseqüència:
“La fada va vestir la Ventafocs amb una armilla roja, una combinació negra, una
camisa beix, uns guants argentats, una pamela blava celest, un mocador parisenc i
una faldilla ampla. A més, amb un toc de vareta màgica, féu venir una rata grossa i la
convertí en lacai obedient, una carabassa rugosa i la convertí en carrossa luxosa, i un
parell de ratolins famolencs els convertí en cavalls nobles i ensinistrats.Quan la
madastra gelosa va veure entrar la seua jove fillastra a la festa organitzada pel rei-
constitucional-, quedà tan sorpresa i bocabadada que ja no obrí la boca bavosa durant
la resta de la nit que, per cert, havia resultat càlida i bastant fosca”.

11.- Completeu el quadre següent. Si hi trobeu dificultats, podeu consultar diccionaris i

enciclopèdies:

Ciutat/país Genticili Ciutat/país Gentilici

Elx els Estats Units
Alacant Iraq
Mònaco Silla
Israel Colòmbia
París el Marroc
Ucraïna Eivissa
Canada Alemanya
Tunis Àfrica
el Caire Munic
Gal·les Castalla
Teulada Muro del Comtat

12.- Esmeneu, si cal, les incorreccions de derivació verbal de les frases següents:

 Per a demà s’espera un cel molt nuvolat.

 Heu deixat el vi sense tapar i ara s’ha agriat.
 Has de matitzar el pressupost per tal de garantitzar l’obra.
 Haureu d’atravessar el carril on han col·lisionat dos cotxes.
 Es pot calfar l’aigua amb l’energia solar?
 He espessat tant el brou que me n’he quedat sense res.
 Han extraditat aquells estrangers.
 Amb l’arribada de l’euro alguns botiguers acostumaven a redondejar a l’alça.
 El president insta a deixar d’acovardar la societat amb l’amenaça econòmica.
 Cal aprofunditzar més els coneixements gramaticals.
 Ja han vernissat la calaixera?
 Han abocat runa a l’aigua i ara s’ha enturbiat.

13.-Ompliu els buits següents posant els verbs derivats dels noms subratllats.

 EX. Fer clar .......aclarir. (exemple)

 Netejar de teranyines
 Causar dolor.
 Fer bonys
 Endurir com una pedra.
 Comunicar o parlar per telèfon.
 Infligir un turment.

C1 - Unitat 1 Paà gina 13

  Posar de través.
 Posar quitrà.
 Fer que algú tinga peresa.
 Tindre ànsia
 Fer que esdevinga rar o més rar.
 Fer funcionar un pedal amb els peus.
 Adoptar els costums, les maneres dels francesos.
 Convertir l’oxigen en ozó.
 Considerar com a déu.
 Desvetlar la curiositat d’algú.
 Menjar poc i amb poca gana.
 Posar èmfasi.

14.-Escriviu els verbs derivats dels noms destacats en negreta.

 Posar una balisa-abalisar (exemple)

 Posar de cara
 Fer clar
 Fer tornar covard
 Posar junts
 Deixar lliure
 Sentir el sabor
 Causar temor
 Posar-se a terra (un avió)
 Causar terror
 Donar valor
 Sotmetre a l’acció d’un batan
 Traure aigua amb una bomba
 Cordar ficant els botons
 Mesurar amb el compàs
 Posar una cosa en condicions
 Posar una mordassa
 Trobar allò cert
 Fer una empremta amb un encuny
 Fer un jardí
 Cobrir amb un tapís
 Pintar amb vernís
 Donar format
 Donar garantia
 Dir cada lletra
 Disparar amb una metralladora

C1 - Unitat 1 Paà gina 14