AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA

PER A LA GENT GRAN

AULES – AUGGBCN
(AGRUPADA A: AFOPA, CEATE I AIUTA)

PROGRAMA
ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE
CURS 2017-2018

ABRIL — MAIG

Horari d’oficina: de 10:00 a 13:00

C. Casanova, 36, entresòl, 2a
08011 Barcelona - Telèfon: 93 451 60 40
93 451 23 56
http://www.auggbcn.org – info@auggbcn.org
 Programa elaborat per l’equip de coordinació: Producció:
Responsables 3r trimestre Marilao Castejón Xeviarts
i M. Àngels Vivanco
Exemplars:
Equip de redacció: 4.500
Consol Cervià, Carme Romero i Carme Torruella.

Administració AULES
Horari d’oficina: de 10:00 a 13:00
C. Casanova, 36, entresòl, 2a 08011 Barcelona
Telèfon: 93 451 60 40 - 93 451 23 56
http://www.auggbcn.org
info@auggbcn.org

2
 AVISOS GENERALS
Recordeu d’apagar el telèfon abans que comencin
les conferències

No entreu ni sortiu de l’aula quan hagi començat la conferència

No guardeu seients, si us plau

Escolteu amb atenció les indicacions que us fa el delegat de grup

Respecteu els conferenciants i els vostres companys mantenint-vos

en silenci durant les conferències, i no sortiu fins que s’acabi el torn
de preguntes

No és permès menjar ni beure en cap dels recintes

on es fan les conferències

No llenceu papers a terra. Mantingueu els espais

tan nets com els heu trobat

Coral de les Aules

Us recordem
Inscripció oberta Si heu cantat en un altre cor o que teniu a la vostra
tot l’any a persones teniu coneixements musicals disposició el programa
de més de 55 anys us animem que participeu en de Cursos i Seminaris.
aquesta activitat. Veniu a
cantar amb nosaltres.
US HI ESPEREM!

3
 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS PER DIES I LLOCS

GRUP 1r dilluns i dimecres de 16:30 a 18:30. Capella de la UB.

GRUP 2n dimarts i dijous de 16:30 a 18:30. Capella de la UB.
GRUP 3r dimecres i divendres de 17:00 a 19:00. Facultat de Dret.
Aula Magna. Av. Diagonal, 684.
GRUP 4t dimarts i dijous de 17:00 a 19:00. Institut Català de la Salut.
Sala d’Actes. Gran Via/Balmes.
GRUP 5è dilluns i dimecres de 16:30 a 18:30. Facultat d’Econòmiques.
Sala d’Actes. Av. Diagonal, 690.
GRUP 6è dimarts i dijous de 16:30 a 18:30. Facultat d’Econòmiques.
Sala d’Actes. Av. Diagonal, 690.
GRUP 7è dimecres i divendres de 10:00 a 12:00. Fundació Balmesiana.
C. Duran i Bas, 9.
GRUP 8è dimarts i dijous de 17:00 a 19:00. Facultat de Química.
Aula 105. C. Martí i Franquès, 1-11/Av. Diagonal, 641.
GRUP 9è dilluns i dimecres de 17:00 a 19:00. Escola Pia de Balmes.
Teatre. C. Balmes, 218
GRUP 10è dilluns i dimecres de 17:00 a 19:00. Facultat de Química. Aula 105.
C. Martí Franquès, 1-11/ Av. Diagonal, 641.
GRUP 11è dilluns i dimecres de 17:00 a 19:00. Facultat de Biblioteconomia
i Documentació de la UB. Sala d’Actes. C. Melcior de Palau, 140.
GRUP 12è dimarts i dijous de 17:00 a 19:00. Facultat de Farmàcia.
Aula Magna. Av. Joan XXIII, s/n/ Av. Diagonal, 643.

4
 ALTRES ESPAIS
CICLE D’HISTÒRIA
Grup matins: Auditori de la Casa del Mar. C. Albareda, 1-13.
Grup tardes: Facultat d’Història. Aula Magna. C. Montalegre, 6-8, planta 4a.
SEMINARIS: D’APROFUNDIMENT DE LA HISTÒRIA MODERNA – HISTÒRIA
DE L’ART (grup matins) — HISTÒRIA DEL CINEMA — HISTÒRIA DE LA
CIÈNCIA (I) — UNA REVISIÓ DE LA HISTÒRIA D’ITÀLIA
Auditori del Museu d'Història de Catalunya. Palau de Mar, Plaça
Pau Vila, 3, 4t.
SEMINARIS: ANGLÈS (grups tardes) — LITERATURA EUROPEA — HISTÒRIA
DE LA MÚSICA — DOCUCLÀSSICS — QUÈ ÉS AIXÒ DE LA QUÀNTICA (2n
nivell) — LITERATURA CATALANA — TREU-LI PARTIT A L’SMARTPHONE
Aula de Seminaris. C. Casanova, 36, entresòl, 2a.
SEMINARIS: D’HISTÒRIA DE L’ART (grup tardes)
Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Sala
Valverde. C. Melcior de Palau, 140.
ANGLÈS (grup matins)
Casa del Mar. C. Albareda, 1-13, planta 1a, sala 2.
SEMINARI D’INFORMÀTICA
Escola Pia Balmes. Aula d’informàtica. C. Balmes, 208.
AUDICIONS ÍNTIMES
Auditori del Centre Cívic Can Deu de les Corts. Plaça de
la Concòrdia, 13.
AULES D’ESTIU
Auditori de la Casa del Mar. C. Albareda, 1-13.
TALLER DE TEATRE: DRAMAULES
Centre Cultural Albareda. C. Albareda, 22, Bucs d’assaig.
CORAL DE LES AULES
Casa Elizalde. C. València, 302.
CLOENDA DEL CURS 2017-2018
Dia 5 de juny 2018 al Paranimf de la UB a les 17:00
Solament podran assistir-hi els grups senars.
Accés a la Casa del Mar: Per motius de seguretat no és permès l’accés de bicicletes ni bicicletes
plegables a l’edifici. L’estacionament d’aquests vehicles haurà de realitzar-se en el punt d’ancoratge de
l’entrada.

5
 ACTIVITATS ADMINISTRATIVES
ABRIL
S’obre la inscripció per a les Aules d’Estiu. Poden assistir-hi els socis,
familiars de socis i persones interessades a conèixer les Aules.

MAIG
Fins al dia 31 es poden fer els següents tràmits a l’oficina:
• Comunicació de baixes de socis.
• Peticions de canvis de grup per al proper curs.
• Comunicació de dades bancàries per domiciliar el rebut de la quota anual.
(CAS QUE NO S'HAGIN FACILITAT O SIGUIN DADES NOVES)

JUNY
Primera quinzena: cobrament de les quotes dels socis domiciliades corresponents
al curs 2017-2018.

De l’11 de juny fins al 20 de juliol: caldrà fer el pagament de les quotes de soci,
no domiciliades.

A partir del dia 11 inscripcions de nous socis.

6
 ACTIVITATS LECTIVES
ABRIL
3 Inici del Seminari de Ciència. Tema: Què és això de la quàntica (2n nivell),
impartit pel Sr. Francesc Lozano.

6 Inici del Seminari de Música. Tema: Docuclàssics 14 (A), impartit pel Sr. Pere-
Andreu Jariod

11 Inici Seminari d’Història del Cinema. Tema: Alfred Hitchcock: el mag del
suspens, impartit pel Sr. Albert Beorlegui

26 Mini-seminari sobre telèfons mòbils: Tema: Treu-li partit a l’smartphone

MAIG
4 Inici del seminari Docuclàssics 14 (B), impartit pel Sr. Pere Andreu Jariod.

10 Mini-seminari sobre telèfons mòbils: Tema: Treu-li partit a l’smartphone

31 Festival Cultural al teatre L’Aliança del Poble Nou. S’informarà a les Aules i a
la web.

JUNY
5 Inici del Seminari d’Aprofundiment en l’estudi de la Història. Tema: Una revisió
de la història d’Itàlia, impartit pel Dr. Giovanni Cattini.

5 Cloenda del curs acadèmic 2017-2018, al Paranimf de la Universitat.

Solament hi podran assistir els grups 1r, 3r, 5è, 7è, 9è i 11è.

JULIOL
3 Inici de les Aules d’Estiu

Trobareu tota la informació sobre els Seminaris a la web. S’adjunta programa de les
Aules d’Estiu.

7
 GRUP 1r GRUP 2n
Hores Hores
dl. i dc. dt. i dj.
(Capella) 16:30 17:30 (Capella) 16:30 17:30
ABRIL ABRIL
Dies Professors Dies Professors
4 dc. 14 16 3 dt. 41 41
9 dl. 75 257 5 dj. 14 128
11 dc. 31 31 10 dt. 25 16
16 dl. 25 64 12 dj. 67 46
18 dc. 41 41 17 dt. 75 257
25 dc. 124 219 19 dj. 124 268
24 dt. 31 31
26 dj. 219 267
MAIG MAIG
Dies Professors Dies Professors
2 dc. 67 128 3 dj. 47 2
7 dl. 262 245 8 dt. 245 64
9 dc. 2 255 10 dj. 266 265
14 dl. 47 258 15 dt. 255 262
16 dc. 24 214 17 dj. 220 259
23 dc. 220 250 22 dt. 24 254
28 dl. 249 254 24 dj. 214 253
30 dc. 218 253 29 dt. 251 242

8
 GRUP 3r GRUP 4t
Hores Hores
dc. i dv. dt. i dj.
(Dret) 17:00 18:00 (ICS) 17:00 18:00
ABRIL ABRIL
Dies Professors Dies Professors
4 dc. 24 248 3 dt. 257 262
6 dv. 47 64 5 dj. 249 14
11 dc. 41 41 10 dt. 124 25
13 dv. 128 245 12 dj. 228 67
18 dc. 31 31 17 dt. 268 75
20 dv. 14 219 19 dj. 41 41
25 dc. 25 67 24 dt. 266 203
27 dv. 220 214 26 dj. 259 219
MAIG MAIG
Dies Professors Dies Professors
2 dc. 218 251 3 dj. 128 47
4 dv. 2 249 8 dt. 254 245
9 dc. 259 119 10 dj. 251 64
11 dv. 46 255 15 dt. 31 31
16 dc. 124 242 17 dj. 46 220
18 dv. 266 16 22 dt. 253 24
23 dc. 244 203 24 dj. 119 214
25 dv. 75 47 29 dt. 255 258
30 dc. 262 263

9
 GRUP 5è GRUP 6è
Hores Hores
dl. i dc. dt. i dj.
(Econòmiques) 16:30 17:30 (Econòmiques) 16:30 17:30
ABRIL ABRIL
Dies Professors Dies Professors
4 dc. 67 64 3 dt. 25 64
9 dl. 14 124 5 dj. 46 255
11 dc. 25 262 10 dt. 75 257
16 dl. 75 46 12 dj. 14 124
18 dc. 219 16 17 dt. 67 262
25 dc. 31 31 19 dj. 47 263
24 dt. 245 128
26 dj. 41 41
MAIG MAIG
Dies Professors Dies Professors
2 dc. 41 41 3 dj. 55 55
7 dl. 47 128 8 dt. 219 253
9 dc. 249 267 10 dj. 220 268
14 dl. 214 253 15 dt. 2 203
16 dc. 245 250 17 dj. 24 242
23 dc. 24 254 22 dt. 214 94
28 dl. 2 65 24 dj. 266 258
30 dc. 220 255 29 dt. 228 254

10
 GRUP 7è GRUP 8è
Hores Hores
dc. i dv. dt. i dj.
(Balmesiana) 10:00 11:00 (Química) 17:00 18:00
ABRIL ABRIL
Dies Professors Dies Professors
4 dc. 257 64 3 dt. 46 25
6 dv. 75 47 5 dj. 266 64
11 dc. 128 245 10 dt. 263 75
13 dv. 19 262 12 dj. 242 14
18 dc. 124 249 17 dt. 203 67
20 dv. 14 219 19 dj. 2 47
25 dc. 25 67 24 dt. 124 245
27 dv. 266 214 26 dj. 55 55
MAIG MAIG
Dies Professors Dies Professors
2 dc. 119 255 3 dj. 248 251
4 dv. 46 268 8 dt. 262 219
9 dc. 218 203 10 dj. 253 220
11 dv. 2 67 15 dt. 16 268
16 dc. 242 251 17 dj. 119 24
18 dv. 245 248 22 dt. 128 214
23 dc. 3 57 24 dj. 94 257
25 dv. 24 220 29 dt. 65 217
30 dc. 244 228

11
 GRUP 9è GRUP 10è
Hores Hores
dl. i dc. dl. i dc.
(Escola Pia) 17:00 18:00 (Química) 17:00 18:00
ABRIL ABRIL
Dies Professors Dies Professors
4 dc. 219 14 4 dc. 124 67
9 dl. 214 75 9 dl. 258 14
11 dc. 267 250 11 dc. 263 25
16 dl. 124 25 16 dl. 257 75
18 dc. 262 119 18 dc. 218 219
25 dc. 253 64 25 dc. 203 250

MAIG MAIG
Dies Professors Dies Professors
2 dc. 245 67 2 dc. 55 55
7 dl. 55 55 7 dl. 46 47
9 dc. 16 2 9 dc. 265 64
14 dl. 254 47 14 dl. 128 214
16 dc. 128 24 16 dc. 260 245
23 dc. 265 220 23 dc. 255 24
28 dl. 46 249 28 dl. 244 2
30 dc. 65 218 30 dc. 119 220

12
 GRUP 11è GRUP 12è
Hores Hores
dl. i dc. dt. i dj.
(Biblioteconomia) 17:00 18:00 (Farmàcia) 17:00 18:00
ABRIL ABRIL
Dies Professors Dies Professors
4 dc. 258 128 3 dt. 75 124
9 dl. 25 47 5 dj. 67 219
11 dc. 218 214 10 dt. 24 128
16 dl. 67 245 12 dj. 214 267
18 dc. 14 220 17 dt. 25 14
25 dc. 2 267 19 dj. 220 64
24 dt. 55 55
26 dj. 46 255
MAIG MAIG
Dies Professors Dies Professors
2 dc. 219 64 3 dj. 31 31
7 dl. 75 124 8 dt. 268 249
9 dc. 55 55 10 dj. 218 47
14 dl. 46 119 15 dt. 260 258
16 dc. 265 262 17 dj. 244 266
23 dc. 260 57 22 dt. 2 203
28 dl. 263 24 24 dj. 251 228
30 dc. 250 266 29 dt. 119 263

13
 2 MEDICINA-GERIATRIA
MARUJA BALLBER FERNÁNDEZ
Metgessa Geriatra
Diplomada en Geriatria i Gerontologia per la Universitat
de Montpeller
Màster en Geriatria per la UAB
Conferència: L’Osteoporosi
L’osteoporosi és una malaltia de gran prevalença i importància que afecta l'esquelet, i
provoca un gran nombre de fractures en gent gran. Cal conèixer la malaltia per adoptar les
mesures preventives i els tractaments més eficients per disminuir el risc de les fractures
provocades per aquesta malaltia.

3 MEDICINA-HEMATOLOGIA
ENRIC CONTRERAS BARBETA
Metge Hematòleg
Director Assistencial del Banc de Sang i Teixits
Conferència: La Immunitat. Un sistema defensiu d’alta
complexitat II (Grups VII)

La immunitat és el conjunt de mecanismes de defensa que protegeixen un organisme

contra les malalties. El sistema immunitari es torna més complex i efectiu a mesura que
avancem en l’escala de l’evolució. El nostre sistema immunitari està format per dos grans
grups de mecanismes defensius: els inespecífics, com poden ser les barreres físiques o
les substàncies químiques protectores, i els específics, de molta més complexitat, que es
basen en la identificació de substàncies estranyes al nostre organisme (antígens) i en la
posada en marxa de mecanismes per aconseguir la seva destrucció. La sang, especialment
alguns tipus de glòbuls blancs, té un paper clau en la immunitat.

14 HISTÒRIA DEL CINEMA

ALBERT BEORLEGUI TOUS
Llicenciat en Dret per la UAB
Comentarista cinematogràfic
Conferència: Busby Berkeley. La màgia dels musicals clàssics

Quan evoquem el musical més clàssic, ens oblidem d'un dels seus noms essencials: el
del coreògraf i director Busby Berkeley. Amb films com La calle 42 (1933), o Vampiresas
(1933) va aprofitar les infinites possibilitats del cinema per crear seqüències que encara
avui sorprenen per la seva portentosa imaginació. En aquesta conferència reivindiquem el
seu nom.
14
 16 HISTÒRIA MEDIEVAL
SALVADOR CLARAMUNT RODRÍGUEZ
Doctor per la Universitat de Bolonya
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB
Catedràtic emèrit d'Història Medieval a la UB
Conferència: L'imperi otomà i la monarquia hispànica
(Grups I, II, III, V, VIII, IX)
Els segles XVI i XVII van ser molt importants per a la Mediterrània a causa del perill dels
pirates barbarescs i els continus atacs turcs a les costes dels territoris cristians no aliats
dels otomans. La por es va estendre per tots els racons i els ports varen ser fortificats de
manera sorprenent com encara es pot veure a molts indrets del Mare Nostrum. La batalla
de Lepant (1571) només és una fita d’aquesta escalada bèl·lica i de terror.

19 LITERATURA CASTELLANA
MARISA SOTELO VÁZQUEZ
Doctora en Filologia Hispànica per la UB
Professora de Literatura Castellana a la UB
Conferència: Los cuentos de Leopoldo Alas, Clarín (Grups VII)

Leopoldo Alas, Clarín, además de autor de La Regenta, la novela más importante de la

literatura española del siglo XIX, es también autor de una serie de colecciones de cuentos
que se puede considerar representativa de las diferentes etapas de su producción narrativa:
el realismo-naturalismo, las cuestiones morales y espirituales, así como su constante
preocupación por la regeneración del hombre y la sociedad española de su tiempo.

24 DANSA
ANTONI JODAR INVERNON
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB
Ballarí i coreògraf. Mestre de dansa
Conferència: El gust pel moviment

Davant l’atomització i diversificació dels llenguatges coreogràfics i codis corporals actuals,

la dansa contemporània també pot ser només ball, només moviment.

15
 25 ASTRONOMIA
FRANCESC LOZANO WINTERHALDER
Llicenciat en Biologia
Membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell
Conferència: L’aparició de la consciència a l’Univers

Un dels fets més transcendentals de l’evolució còsmica és l’aparició d’éssers conscients

aquí, a la Terra. En aquesta conferència ens preguntarem quan es va produir aquest fet,
i com responem a aquesta pregunta amb les aportacions més recents de les ciències
implicades en el seu estudi.

31 HISTÒRIA DE LA MÚSICA
JOAN VIVES BELLALTA
Professor d'Història de la Música
Guionista, locutor i redactor a Catalunya Música
Conferència: Gioachino Rossini, el cigne del Bel canto. 150
anys de la seva mort (Grups I, II, III, IV, V, XII)

Gioacchino Rossini (1792-1868), hereu directe de la gran tradició de l’òpera còmica

napolitana, va fer una carrera meteòrica. Debuta amb òpera buffa a Venècia el 1810 i
estrena la seva darrera òpera a París el 1829, plenament immers en el nou romanticisme.
Els quasi 40 anys que li quedaven de vida els va sovintejar entre la música sacra,
les cançons de saló, la pedagogia i una intensa vida social on la bona taula en va
ser un veritable leit-motiv. Retrobem Rossini 150 anys després de la seva mort.

41 HISTÒRIA DE L'ART
JAUME CROSAS CASADESÚS
Llicenciat en Història i Història de l'Art per la UB
Ha estat catedràtic d'Institut d'Ensenyament Secundari
Conferència: El tàndem Rusiñol-Casas (Grups I, II, III, IV, V, VI)

Al llarg del temps la pintura ha estat un reflex d'un determinat període de la història i de
l'imaginari del moment. Dedicarem dues hores a presentar i reflexionar sobre dos amics
amb uns perfils molt diferenciats: l'exuberància i varietat de Santiago Rusiñol modernista, i
la mesurada obra modernista de Ramon Casas.
La pintura d'ambdós artistes ens servirà per arrodonir els temes dedicats al Modernisme
Català que hem treballat en les sessions anteriors.

16
 46 HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
SUSANNA TAVERA GARCIA
Doctora en Història Contemporània
Catedràtica emèrita d'Història Contemporània a la UB
Conferència: Una rememoració de la ràdio a la memòria

Contemplarem els trets més característics dels programes de ràdio que van fer història
durant el franquisme. Insistirem en la possibilitat d'establir una tipologia de la programació
radiofònica i inclourem petites falques sonores en els casos que siguin disponibles.

47 ART I RESTAURACIÓ
CAROLINA CAMAÑES SÁNCHEZ
Doctora en Belles Arts (Restauració) per la UB
Divulgadora i professora d'Història de l'Art
Conferència: Adam i Eva. Algunes restauracions
excepcionals

El Gènesi, com tota la Bíblia, ha estat font d'inspiració dels artistes des del segle III fins
ara mateix. Adam i Eva, protagonistes i víctimes del pecat original, en són la parella per
excel·lència.

Conferència: La restauració d'un retaule de la Catedral de Barcelona. Una

sorpresa (Grup III)
A la Catedral de Barcelona llueix un exquisit retaule signat per Bartolomé Bermejo, que el
va pintar l’any 1490. Es tracta del dit Retaule de la Pietat o Pietat Desplà perquè va ser el
canonge d'aquest nom qui el va encarregar.
Aquest proppassat 2017 ha estat restaurat i ara es pot gaudir a plaer dels centenars de
detalls amb els quals el pintor va enriquir la magnífica obra i que han estat amagats molts
anys sota la brutícia.

55 SOCIOLOGIA
VICENÇ MOLINA OLIVER
Llicenciat en Geografia i Història per la UB
Professor d'Ètica a la Facultat d'Economia de la UB
Conferència: Experiències educatives: renovació i Escola
Moderna (Grups VI, VIII, IX, X, XI, XII)

Es tractarà de fer una anàlisi dels diferents corrents pedagògics que s'han proposat,
d'una manera o d'una altra, entendre l'educació com una eina de foment del procés
d'emancipació de les persones, amb diverses actituds i propostes metodològiques. Ens
centrarem, preferentment, en els models europeus, tenint l'eix de l'Escola Moderna de
Ferrer i Guàrdia com a un, no pas l'únic, dels referents imprescindibles.
17
 57 LITERATURA CATALANA
ESTER FALIP IBARZ
Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana
Catedràtica d'ensenyament secundari
Conferència: Visió de la dona a la novel·la del Realisme (s. XIX)
(Grups VII, XI)

Algunes dones de la novel·la del Realisme: Madame Bobary, Anna Karenina, Ana Ozores de
La Regenta, Marcelina de Los Pazos de Ulloa, Fortunata y Jacinta, Pilar Prim.
Tractament de la figura femenina, una de les protagonistes principals de les novel·les del
corrent realista del segle XIX, per part dels autors i autores d'aquest moviment literari.

64 HISTÒRIA DE LA MÚSICA
VICTÒRIA PALMA BARBANY
Llicenciada en Musicologia per la UAB
Locutora i guionista de Catalunya Música
Conferència: Marguerite Monnot, una carrera a l'ombra
d'Edith Piaf.

Va ser amiga i col·laborada d'Edith Piaf. Algunes de les cançons més emblemàtiques de la
cantant les havia escrites ella. Va ser pianista, compositora i col·laboradora de confiança de
la Piaf durant vint-i-cinc anys: “La meva millor amiga i, d’entre totes les dones del món, la
que més admiro”. La cantant l’anomenava carinyosament la Guite, però es deia Marguerite
Monnot.

65 COMUNICACIÓ I TECNOLOGIA
ANDREU CASTELLET HOMET
Doctor en Comunicació per la Universitat de Múrcia
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona
Consultor i professor en diverses universitats.
Conferència: La nova televisió (Grup VIII)

La televisió es mou en un entorn de canvis, que estan motivats principalment per la

popularització de les comunicacions mòbils i per l’extensió de l’ús d’internet. En aquesta
conferència veurem les tendències que ens han dut on som; repassarem els aspectes que
més influeixen en els nous hàbits de consum i en els nous continguts; i ens acostarem als
factors que poden marcar els nous temps d’un mitjà que no pararà d’evolucionar i de fer-
nos evolucionar.

Conferència: L'entrevista: conversa o interrogatori? (Grups V, IX, XII)

L'entrevista és un dels gèneres periodístics més versàtils i plurals. Explorarem, amb

exemples, els diferents angles des dels quals els professionals enfoquen la tasca d'obtenir
resultats interessants de la interacció amb una persona que, presumptament, té alguna
cosa rellevant per explicar, i veurem com el resultat depèn d'aquesta dialèctica entre les
dues parts.
18
 67 LITERATURA CATALANA
JOAN TRES ARNAL
Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Psicologia per la UB
Catedràtic de Català
Conferència: Del Carner satíric d’Auques i Ventalls al Carner
místic de Nabí (Grup VII)

Des del Carner satíric i humorístic d’Auques i Ventalls al Carner místic de Nabí,
hi ha tot un recorregut vital que passa per un Carner enamoradís que viatja a Xile
per declarar-se i casar-se; per un Carner que deixa Catalunya per seguir la carrera
diplomàtica a Amèrica, a Orient Mitjà i a Europa; per un Carner que ha d’afrontar
la Guerra Civil i l’exili i, sobretot, per un poeta que sempre va portar Catalunya al cor.

Conferència: Gabriel Ferrater, un dels intel·lectuals més influents dels anys 60

Gabriel Ferrater és un dels poetes més influents de la seva generació. Inconformista,

independent, gens convencional. Rondant els 40 anys comença a publicar els seus primers
llibres de poesia; una poesia que trenca amb els models poètics imperants i que és d’una
maduresa absoluta. Tracta dels temes que preocupen els homes i les dones dels temps
actuals, sobretot de les relacions amoroses, amb una sensibilitat absolutament moderna.

75 FILOSOFIA
NORBERT BILBENY GARCIA
Doctor en Filosofia
Catedràtic d'Ètica a la UB.
Conferència: Heràclit: El caràcter de l ́home és el seu destí.
Una interpretació

Heràclit és un savi grec de l ́antiguitat que ens ha deixat un conjunt de pensaments, sovint
enigmàtics, que la filosofia reinterpreta constantment. Examinarem els termes d ́aquest
conegut aforisme seu i mirarem de trobar el seu significat i el servei per al món d ́avui.

94 PSICOLOGIA CLÍNICA
CLARA ESQUENA I FREIXAS
Llicenciada en Psicologia Clínica per la URL
Doctora en Psicologia de l'Envelliment
Conferència: Cansats de comptar ovelles? L'insomni, un
problema amb solució (Grups: VI, VIII)

Actualment, una de les principals estratègies per combatre l'insomni és la farmacologia, tot
i que la psicologia proposa intervencions conductuals eficaces i sense efectes secundaris.
Recordarem les principals causes de l'insomni, tot posant especial èmfasi en l'abordatge
terapèutic més indicat per a les persones grans.

19
 119 CINEMA
ANTONI COLOMER PUNTÉS
Dissenyador gràfic
Professor de video i llenguatge narratiu
Conferència: El cinema còmic (Grups III, IV, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII)

Els atzars de la vida, per tràgics que puguin ser, són sempre susceptibles de resultar còmics
alhora. L’humor és una forma singular de veure el món. De la pallassada inofensiva a la
sàtira intencional, la Comèdia és un gènere que té un llenguatge propi. Mirarem d’analitzar
els seus mecanismes.

124 COMUNICACIÓ
JULIO CARMONA FERNÁNDEZ
Llicenciat en Periodisme
Periodista d'investigació
Conferència: El humor es una cosa muy seria

El humor es una potentísima herramienta de comunicación. Los mensajes que utilizan el

humor como soporte se aseguran una audiencia más receptiva y se retienen más fácilmente.
El humor en medicina, por ejemplo, aporta valores terapéuticos y en la Comunicación
Social puede ser un arma temible.

128 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

PERE BRUNET CROSA
Doctor Enginyer industrial
Catedràtic jubilat d'informàtica a la UPC, i divulgador científic
Conferència: Eines per al desenvolupament i la pau

La ciència i la tecnologia poden ajudar molt a la pau i al desenvolupament sostenible.

Veurem diversos exemples de descobriments científics i invents tecnològics que ens poden
servir per a la convivència i per a construir la pau. Són eines menys conegudes que els
ginys que els humans hem inventat per a la destrucció, però existeixen i poden ser molt
efectius si decidim usar-los. Els exemples que veurem inclouen solucions sostenibles per al
problema de l'energia, l'aigua i els aliments, així com per a la resolució de conflictes.

20
 203 HISTÒRIA ANTIGA
CARLES BUENACASA PEREZ
Llicenciat en Geografia i Història. Doctorat europeu en Història
Antiga
Professor en el departament de Història i Arqueologia de la
Facultat de Geografia i Història de la UB
Conferència: La Momificació del faraons de l'Antic Egipte
i el llarg camí vers el més enllà (Grups III, IV, VI, VII, VIII)
Els antics egipcis tenien unes concepcions d’un més enllà feliç que anava associat al
concepte de “recompensa” per haver-se comportat d’acord amb unes normes ètiques
de conducta. Ara bé, per tal de gaudir d’aquesta salvació, calia que el cos es preservés
i, per això, es procedia a la seva momificació, un seguit d’operacions que garantien la
incorruptibilitat del cos humà tant des d’una perspectiva física com espiritual.

214 GEOGRAFIA-GLACIOLOGIA
JORDI CAMINS JUST
Màster Tècnic per l'Institut d'Estudis Superiors Econòmics i
d'Assegurances
Autor de llibres de divulgació científica sobre glaceres
Conferència: Antàrtida, gel més enllà de la fi del món

El continent Antàrtic és el més inexplorat del planeta, amb condicions de vida inhumanes.
Només algunes bases científiques hi mantenen a l’estiu austral un reduït nombre
d’investigadors. Coneixerem què hi anem a fer els glaciòlegs, i com el gel antàrtic ens
mostra la història climàtica del nostre planeta dels darrers 800.000 anys. Aprendrem tot el
que cal saber del gel i de qui s’adapta a les seves condicions, sempre... més enllà de la fi
del món.

217 HISTÒRIA DE L'ART

JORDI GONZÁLEZ LLÀCER
Doctor en Història de l'Art per la UB
Exprofessor d'Art a la UPF
Conferència: L’enigma de Velázquez (Grup VIII)

És un fet unànimement acceptat el prestigi i la universalitat de la figura de Velázquez, un dels

fars de la pintura europea de tots els temps. La figura i l’obra de l’artista sevillà han estat objecte
de multitud d’estudis, assajos monogràfics i treballs d’historiografia artística de tota mena.
Tanmateix, les seves obres són encara motiu d’un debat obert, sense que els experts s’acabin de
posar d’acord tant pel que fa a qüestions d’autoria com pel que fa a la seva interpretació.
21
 218 COMUNICACIÓ
AURA COSTA BONET
Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB
Conferència: Cinc paraules per ser feliços
(Grups I, III, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII)

Què fa feliç una persona? Nombrosos estudis científics han identificat que hi ha 5 elements
claus per aconseguir ser més feliç i cap d'ells té a veure ni amb els diners, ni amb la feina,
ni amb la salut. Aleshores amb què? Quines cinc paraules amaguen el secret de la felicitat?
Ho descobrirem en aquesta conferència.

219 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

JOSEP LLADÓ GUILERA
Llicenciat en Química per la UB
Es dedica a la pedagogia i a la divulgació científica
Conferència: Tot ve d'un pet com un aglà

No hem estat mai tan junts, calentets i "apretadets" com aquell dia, com aquell moment:
el Big Bang, amb la seva immensa fúria, va crear i va posar en marxa tot el que coneixem,
el que veiem, el que ens envolta, i l'energia i la matèria de què estem fets tots. I s'hi va
entretenir mooooooolt de temps.

220 ARQUITECTURA
MIGUEL ANGEL DEL CAMPO BENI
Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Conferència: El Moviment Modern en Arquitectura (Grup VII)

El Moviment Modern és el conjunt de tendències arquitectòniques basades en el criteri de

funcionalitat i l’ús de nous materials: acer, vidre i formigó. Tot i que les primeres mostres les
trobem en algunes obres de l'arquitecte Peter Behrens en la primera dècada del segle, no
serà fins al període comprès entre les dues Guerres Mundials que aconseguirà la màxima
expressió amb arquitectes com Walter Gropius, Le Corbusier i Mies Van der Rohe entre
d’altres.

Conferència: L'Arquitectura moderna. Les dècades dels anys 50 i 60

Era l’època de la reconstrucció d’Europa. La segona Gran Guerra havia destruït ciutats
i pobles històrics. Arquitectes i urbanistes tenien clar que la recuperació i progrés de
postguerra, i la reconstrucció havien de tenir com a base els plantejaments del CIAM
(Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna). Le Corbusier, Mies Van der Rohe i Alvar
Aalto serien el model a seguir per a una generació de joves arquitectes.
22
 228 SOCIOLOGIA
XAVIER GARÍ DE BARBARÀ
Doctor en Història Contemporània
Diplomat en Cultura de Pau
Conferència: Mahatma Gandhi, l'home que experimentà amb
la veritat (Grups IV, VI, VII, XII)

Gandhi va ser un dels grans de la Història de la Humanitat i, en canvi, no disparà un sol tret,
no sotmeté cap país, no buscà fama ni poder, més aviat tot el contrari. El més important
de Gandhi, però, no fou la independència de l'Índia, ni tampoc les masses que el seguiren;
la seva clau estava en què partia d'una mística profundament pacifista que no sempre es
reconeix prou.

242 BIOLOGIA-BOTÀNICA
ROSER MANEJA ZARAGOZA
Doctora en Ciències Ambientals per la UAB
Màster en Ciències Ambientals, especialitat Economia Ecològica
Forma part de l'equip de recerca del Dr. Marti Boada sobre
Conservació, Biodiversitat i Canvi global
Conferència: Arbres remarcables del món i dendrocultura
(Grups II, III, VI, VII)

Del conjunt d’arbres d'arreu del món, n’existeixen alguns que per les seves característiques
són remarcables. Aquests arbres per les seves particularitats, malgrat el pas del temps,
mantenen la seva presència i essència. Els arbres remarcables han assolit un valor simbòlic
al llarg de la seva historia, fet que demostra que, d’una manera directa o indirecta, la
connexió entre els éssers humans i la natura s’ha volgut preservar fins a l’actualitat.

Conferència: El rol de la biodiversitat urbana en les ciutats mediterrànies

(Grup VIII)

L’Organització Mundial de la Salut recomana que la superfície de zona verda per habitant
sigui entre 10 i 15 m2 per persona. Aquesta xifra a la ciutat de Barcelona és de 6,9 m2
dins la trama urbana. El verd urbà proporciona diverses funcionalitats ecològiques i
socioculturals (serveis ecosistèmics). En un context global on l’aglutinament en contextos
urbans de la població mundial és cada cop més accentuat, la preocupació pel benestar
dels seus habitants és cada cop més creixent.

23
 244 LITERATURA CASTELLANA
MARIA DEL MAR CORTÉS TIMONER
Doctora en Filologia Hispànica per la UB
Professora del cursos de Grau i Màster al Departament
d'Hispàniques de la Facultat de Filologia de la UB
Conferència: Teresa de Cartagena y Teresa de Jesús: El
difícil camino hacia la escritura en femenino
(Grups III, VII, X, XII)

El difícil camino hacia la escritura en femenino. Las dos primeras escritoras relevantes de la literatura
castellana. Ellas tuvieron que defender su autoridad para poder hablar y escribir sobre su relación
con el mundo y la trascendencia.

245 HISTÒRIA ANTIGA

ARIADNA BAULENAS I PUBILL
Doctora per la UAB i Llicenciada en Història per la UdG
Postgrau en Mundo Precolombino per la UAB i el Centre d'Estu-
dis Precolombins
Directora de l'Institut de Cultures Americanes Antigues
Conferència: Chachapoyas (Perú): els habitants de la selva
nuvolosa (Grup VII)
La cultura Chachapoyas és famosa pels seus sorprenents sarcòfags penjats en penya-
segats a la zona dels Andes amazònics. En aquesta conferència coneixerem aquest poble
i descobrirem quina relació té amb un dels quadres més famosos de l’art occidental del
segle XX.

Conferència: Les verdaderes claus de la conquesta d’Amèrica

La conquesta d’Amèrica és un dels fets històrics que més mites i llegendes ha generat,
però sovint es deixen de banda les causes reals que expliquen el perquè, amb tant poc
temps, un grapat de conqueridors va poder fer caure dos dels imperis més poderosos
d’Amèrica: el dels asteques i el dels inques.

248 VIATGES
MARC RIPOL SAINZ
Periodista i fotògraf especialitzat en turisme i viatges. Des de
1990 reporter free-lance a La Vanguardia, El Periodico i l’Avui.
Conferència: Del turisme de sol i platja al turisme
responsable (Grups III, VII, VIII)

Breu recorregut per la història del turisme i comparació de diferents models. Descripció
del concepte turisme responsable. Analitzarem diferents exemples de turisme a Espanya i
ens aturarem en el model de Barcelona, on el turisme s'està convertint, per a molts veïns,
en un problema.

24
 249 PERIODISME
DAVID REVELLES SORIANO
Llicenciat en Periodisme per la UAB
Treballa com a free-lance en periodisme de viatges, científic i
divulgació històrica
Col•labora habitualment amb El Pais, Hola, El Periodico, TVE
(Informe Semanal)
Conferència: Barcelona i la gran guerra: diners, sexe,
drogues i Jazz (Grups: I, V, IX, X, XI)

Aquest 2018 es commemora el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial, un conflicte

que va transformar el món i Barcelona. A la ciutat proliferaven els nou-rics, prostitutes de
tot Europa i els espies; i als cabarets de la Rambla es feia ús públic de la cocaïna, amb el
jazz com a banda sonora d'aquelles nits eternes.

250 HISTÒRIA DE LA MÚSICA

ANTHUS
Llicenciat en Jazz i Performance per la Guilhall Trinity University
Va estudiar Jazz, música clàssica, tècnica vocal, piano i solfeig
a la Waltson School of Music a Dublin i anteriorment cant a Itàlia
amb la cantant d'òpera Olga Macaruso.
És cantant i compositor, professor de música i director de la
Coral de música moderna Si Fa Sol.
Conferència: Catalunya en clau de Jazz (Grups I, V, IX, X, XI)
Un recorregut per Catalunya a la descoberta del Jazz, des dels seus orígens fins a
l'actualitat. Entendrem com aquest gènere musical es va establir a casa nostra, i com els
nostres músics s'hi van iniciar fins a fusionar-lo amb la música popular i esdevenir referents
internacionals del panorama jazzístic.

Conferència: La veu i el Jazz (Grup: IV)

Amb la pròpia veu van capgirar el món del Jazz, van començar a cantar com ningú ho havia
fet abans per alliberar-se d'una condició humana personal que no donava ales a un talent
extraordinari. A través de material audiovisual, descobrirem i aprendrem a apreciar les veus
més influents del Jazz que han transformat la Història de la Música i de la nostra societat.

25
 251 COMUNICACIÓ
LIS COSTA GIMÉNEZ
Doctora en Filologia per la UB
Professora titular del Departament de Filologia Catalana de la UB
Conferència: Habilitats comunicatives en la quotidianitat
(Grups II, III, IV, VII, VIII, XII)

Es parla molt de com comunicar-se bé en els contextos laborals, les entrevistes, les
conferències i presentacions... però sovint s'oblida que també és molt important comunicar-
nos bé amb la família, els amics i els veïns. En aquesta sessió parlarem d'algunes qüestions
bàsiques que afavoreixen la bona comunicació entre les persones.

253 FARMÀCIA-VETERINÀRIA
MARIA DELS ÀNGELS CALVO TORRAS
Doctora en Veterinària per la UCM i Doctora en Farmàcia per la UB
Diplomada en Sanitat i Especialista en Microbiologia i Parasitologia
Catedràtica de Sanitat Animal a la UAB
Conferència: Probiòtics i salut: Evidències científiques o
mites? (Grups I, II, IV, V, VI, VIII, IX)

Els probiòtics són microorganismes vius, que administrats en una concentració adequada,
proporcionen un benefici a la salut. Aquests bacteris formen part de la microbiota intestinal,
constituïda per milions de bacteris que proliferen a l’interior del budell i fermenten diferents
elements produint substàncies beneficioses per a la salut.

254 ECOLOGIA
PERE ALZINA BILBENY
Llicenciat en Ciències Biològiques per la UAB
Consultor Ambiental. Ha treballat per al Ministerio de Asuntos
Sociales, Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Diputació de
BCN, consells comarcals, ajuntaments i associacions diverses,
Conferència: La vegetació de Barcelona (Grups I, II, IV, V, VI, IX)
Veurem les espècies principals de plantes que conviuen diàriament amb els barcelonins, tant
les dels ambients naturals (Collserola, Montjuïc, etc.), com les d’ambients més humanitzats
(parcs i jardins urbans, eixides de les cases, arbrat viari, teulades, erms i solars, etc.).
Comentarem els usos tradicionals de la majoria d'espècies (medicinals, ornamentals, etc.)
i altres curiositats (procedència geogràfica, animals que es mengen els seus fruits, etc.).

26
 255 HISTÒRIA
JORGE PISA SANCHEZ
Llicenciat en Història per la UB
Professor d'Història a la Casa Golferichs i a Omnium Cultural
Conferència: Un dia a la Barchinona medieval (s.XIII) (Grups I, II,
III, IV, V, VI, VII, VIII, X, XII)

En aquesta sessió coneixerem la Barchinona medieval del segle XIII de la mà de Guillem

Vinyades, prohom de la ciutat i membre del Consell de Cent (govern municipal de la ciutat
de l'època medieval).

256 PSICOLOGIA
ROSA PAVON BATLLE
Diplomada en Psicologia per la UNED.
Seminaris i Tallers de Psicologia a la UB
Consultes privades i cicles de tallers a diferents associacions.
Conferència: El llenguatge del cos (Grup II)

El cos ens parla contínuament mitjançant els símptomes físics o les malalties, ho fa quan
no escoltem les nostres emocions. En els anys 80 el Dr. Ryke Geerd Hamer va descobrir el
significat d'aquest llenguatge inconscient.
Nosaltres també ens comuniquem amb el nostre inconscient mitjançant el cos. En aquesta
conferència veurem com fer-ho de manera conscient.

27
 257 HISTÒRIA MODERNA
DIEGO SOLA GARCIA
Doctor en Història Moderna per la UB
Màster en Estudis Històrics
Professor del Departament d'Història i Arqueologia de la UB
Conferència: Quan Europa va redescobrir Xina (Grup VIII)

Des que Marco Polo va donar a conèixer als europeus la seva experiència a la Xina, la
fascinació pel Celeste Imperi no va parar de créixer. No va ser fins al segle XVI, però, que
de la mà de diversos i intrèpids aventurers i missioners es va començar a conèixer en
profunditat la sofisticada complexitat de la civilització xinesa. La seva acció va transmetre
a Europa una visió de Xina que, en molts aspectes, ha contribuït a forjar la nostra mirada
actual.

Conferència: Tots contra Galileu (Grups I, II, IV, VI, VII, X)

Galileu Galilei va ser un dels noms que va revolucionar la història de la ciència a l’època
moderna. Amic personal del Papa, astrònom i matemàtic del Gran Duc de la Toscana,
home ben relacionat amb el poder de la Itàlia del tombant del segle XVII a XVIII, Galileu poc
podia imaginar-se que es veuria immers en un judici que pràcticament li costaria la seva
carrera.
Quatre-cents anys després de la resolució final d’aquell procés, la figura de Galileu
continua sent molt controvertida: màrtir de la ciència o oportunista? Inventor del telescopi
o plagiador? Valent o covard?

258 BIBLIOTECONOMIA
LLUIS AGUSTÍ RUIZ
Llicenciat en Filologia Romànica per la UB i Diplomat en
Biblioteconomia i Documentació
Professor a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB
Conferència: 100 anys de biblioteques de Catalunya: una
història cultural amb final obert (Grups I, IV, VI, X, XI, XII)
El 1914, Enric Prat de la Riba afirmava davant l'Assemblea de la Mancomunitat de
Catalunya: Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels
serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. Una
crònica cultural del país desconeguda, la de les biblioteques; una història amb alts i baixos,
que ara viu un període d'èxit, però que s'enfronta a un futur obert. Des de la inauguració
el 1918 de la primera biblioteca pública creada per la Mancomunitat fins a la digitalització
del s XXI.

28
 259 MEDICINA-XINESA
ÀLEX CONTIJOCH MANENT
Llicenciat en Educació Física, per la Universitat de Barcelona
Bachelor of Science en Medicina Tradicional Xinesa per la
Universitat de Wales
Professor de l'Escola Superior de Medicina Xinesa
Conferència: Medicina Tradicional Xinesa: un paradigma
mèdic diferent (Grups II, III, IV)
Les claus del diagnòstic i el tractament de les malalties basats en el tractament hol•lístic
i l'aplicació de tècniques naturals com la fitoteràpia, l’acupuntura, la dietètica, etc. Per al
guariment de la persona.

260 BIOLOGIA
JORDI RIERA MAS
Llicenciat en Ciències Biològiques per la UB
Gestió d'empreses farmacèutiques i d'alimentació d'Europa i
Amèrica
Conferència: La carn, àngel o dimoni? (Grups II, IV, X, XI, XII)

L’octubre del 2015 es va publicar un informe de l’OMS que declarava la carn, en particular
la carn vermella i els productes processats, com a carcinògens. Uns dies després ho va
matisar dient que el que era dolent era el seu consum excessiu. Analitzarem els elements
positius de la carn i els possibles efectes nocius. Arribarem a la conclusió que no és
necessari menjar tanta carn i embotits i que convé moderar les costellades i barbacoes,
però cal menjar de tot, carn inclosa.

262 HISTÒRIA DE L'ART

DANIEL LÓPEZ DEL RINCON
Doctor en Història de l'Art. Llicenciat per la UB
Llicenciat en Humanitats per la UPF
Professor associat a la Facultat de Geografia i Història de la UB
Conferència: Naturalezas mutantes. De la pintura de paisaje
al bioarte.
La naturaleza ha estado presente en el arte de todas las épocas y lugares, pero su manera
de representarla ha sido muy diferente. En esta conferencia revisaremos algunos hitos
significativos de las relaciones entre arte y naturaleza, desde el nacimiento y evolución de
la pintura de paisaje hasta sus transformaciones contemporáneas.

29
 263 HUMANITATS
TERESA LÓPEZ PELLISA
Doctora en Humanitats per la Universitat Carlos III de Madrid
Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per
la UAB
Professora de grau, màster i postgrau a la UAB
Conferència: La realidad virtual en la literatura y el cine
(Grups II, III, VI, VIII, X, XI, XII)
Realizaremos un recorrido histórico a través de la genealogía de la realidad virtual y de qué
relación, efectos y consecuencias tiene hoy en nuestra sociedad. Utilizaremos la literatura
y el cine para ver como se representa la realidad virtual en los medios de comunicación
y revisaremos algunas de las promesas de las nuevas tecnologías informáticas sobre el
futuro de la especie humana.

265 HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

MIQUEL GARAU ROLANDI
Doctor en Història Contemporània
Llicenciat en Història per la UB
Conferència: Barcelona: la rosa de foc (Grups II, IX, X, XI)

A les acaballes del segle XIX Barcelona seria coneguda a tot Europa com la rosa de foc.
Recorrerem aquesta reguera de pólvora recordant els atemptats anarquistes més sonors,
analitzant les seves implicacions socials, polítiques i fins i tot urbanístiques a la ciutat de
Barcelona.

266 HISTÒRIA DE L'ART

MARGARIDA GÜELL BARÓ
Llicenciada en Història de l'Art per la UB
Conferència: L’interès pel gest i el material pictòric en la
pintura del segle XX (Grups II, III, IV, VI, VII, VIII, XI, XII)

Amb l’eclosió de la pintura abstracta americana i europea dels anys 50 s’obre la porta
a una successió de corrents artístiques interessades en l’expressió a través del gest
(feroç o controlat) i de l’ús del material pictòric (nous estris i noves maneres de pintar) que
s’enfronten a idees com la pintura per la pintura o l’absència de narració en la pintura.

30
 267 ENGINYERIA DE SISTEMES
LLUIS PRATS VINYAS
Doctor en Enginyeria i Telecomunicació
Catedràtic jubilat del Departament d'Enginyeria Electrònica de
la UPC
Conferència: Com les telecomunicacions han canviat el món
(Grups II, V, VI, VIII, IX, XI, XII)
Abans del 1800 les notícies viatjaven a 16 km/h. Avui un WhatsApp ens arriba gairebé a
l’instant des de l’altra banda del planeta. Les telecomunicacions són tecnologies modernes
que formen part de la nostra vida quotidiana. Farem un recorregut per la telegrafia, la
telefonia, la ràdio, la televisió, internet i la revolució del mòbil, un company enganxós del
qual no podem gairebé separar-nos.

268 CINEMA
JAUME DURAN CASTELLS
Doctor en Comunicació Audiovisual per la UB
Llicenciat en Lingüística i en Filologia
Conferència: La música cinematogràfica: dels orígens a la
dècada de 1960 (Grups II, IV, VI, VII, VIII, XII)

Des dels orígens del cinema, les imatges exhalen música en tot moment. Però no és fins a
principis de la dècada de 1930 que apareixeran els primers grans compositors de la música
cinematogràfica. Així, des dels inicis del boom musical de la Warner per començar, fins a
la seva completa renovació en la dècada de 1960, n'atendrem les principals obres i autors.

31
Amb la col·laboració de:

Departament d’Empresa
i Coneixement Departament de Treball,
Direcció General d’Universitats Afers Socials i Famílies