Proves Superior Normativa Ortogrýfica

Novembre 2016.
Normativa ortogràfica
71. Davant del ______ deixàrem dos rams de roses i una corona de ______ en memòria de
la iaia.
a) ninxo / atzussenes
b) nitxo / atzucenes
c) nínxol / assutzenes
nínxol [nínʧol] assutzena [asuʣéna]
1. m. CONSTR. Cavitat allargada feta en un mur per a 1. f. BOT. Planta herbàcia (Lilium candidum), de fulles
col·locar-hi el cadàver d'una persona o les seues lanceolades i de flors grans, blanques i oloroses,
cendres. utilitzada en jardineria.
2. m. ART Concavitat feta en una paret per a col·locar- 2. f. BOT. Flor d'esta planta.
hi una imatge o un altre objecte. Noms d’altres flors: tulipa, lliri, violeta, gladiol, clavell,
3. m. ECOL. Funció que una espècie exercix en un margarida, assutzena, orquídia, nard, rosella, edelweis,
ecosistema determinat per la manera en què utilitza els dàlia, camèlia, crisantem, rosa.
recursos del medi.
72. Quina frase està ben escrita?
a) La nostra disort semblava acabar: ens sentiem emboltats d'un afecte profund.
b) Jo la tractava amb espontània galanteria d'home quallat; la feia objecte d'obligades
delicadeses.
c) La gual·la havia eixit volant quan ens acostàvem des del costat de l'arboser.
dissort [disɔ́ɾt] f. Mala sort, desgràcia. Ens planyíem de guatla o guatlla [gwálla]
la nostra dissort. 1. f. ORNIT. Au migradora (Coturnix coturnix), de
sentíem formes arredonides i d'uns vint centímetres de llargària,
amb el cap i les parts superiors del cos d'un color bru
envoltar [eɱvoltáɾ] (envolta [eɱvɔ́lta]) negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d'un gris
1. v. tr. Estar al voltant (d'una cosa o d'una persona). La clar.
muralla que envoltava la vila era patrimoni de la
humanitat. Les persones que l'envolten no són de fiar. arbocer [aɾboséɾ]
2. v. tr. Posar o disposar al voltant (d'una cosa o d'una m. BOT. Arbust (Arbutus unedo) de fulles perennes i de
persona). Han envoltat la casa de jardins. Han envoltat la flors blanques disposades en panícules penjants al final
seua aparició d'una sèrie d'intrigues. Els enemics els de les branques, el fruit del qual és l'arboç.
envoltaven.
3. v. pron. Tindre al voltant. No li agrada envoltar-se de
gent hipòcrita.
73. La trilogia de l'autora britànica va suposar molts guanys pel ______que se'n va fer.
a) marxandatge
b) merxandatge
c) martxandatge
marxandatge [maɾʧandáʤe] 2. m. ECON. Conjunt de tècniques i accions dutes a
1. m. ART Relació comercial per la qual un marxant es terme en el punt de venda amb l'objectiu d'augmentar el
compromet a promocionar, vendre i difondre les obres poder d'atracció dels productes exposats i estimular-ne la
d'un artista plàstic. venda.
74. Una ______ ens va explicar una llegenda ______ que ens deixà bocabadats.
a) conta-contes / indoxinesa
b) conta-contes / indo-xinesa
c) contacontes / indoxinesa
contacontes [kontakóntes] m. i f. inv. Persona que es indoxinés -esa (o indoxinès) [indoʧinés]
dedica a narrar contes. Els xiquets escoltaven 1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la
atentament la contacontes. Indoxina.
2. adj. De la Indoxina o que hi té relació.
75. Vosaltres ______ que ens ho passaríem bé, però la realitat és que el dia fou ______
a) creíeu / atzíac
b) créieu / atziac
c) creïeu / atziag
Imperfet d’indicatiu de creure: creia, creies, creia, atziac -aga [aʣiák] adj. Nefast, funest, gens favorable.
créiem, créieu, creien Un dia atziac.
Jaume Llopis Carbonell- FPA Beniassent, Cocentaina-Muro // Josep Sendra Chesa - FPA Serrano Morales, València 1
76. ______ és un personatge de la ______.
a) Agamèmnon / Ilíada
b) Agamènon / Iliada
c) Agamenon / Iliada
Paraules que en valencià són planes, a diferència Recordem algunes paraules que són esdrúixoles en
d’altres llengües: atmosfera, les paraules en –íac valencià en contrast amb altres llengües: àloe, diòptria,
(policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, leucòcit, aeròlit, èczema, ènema, (un) gàmeta, isòbara, període,
monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –litre (hectolitre, olimpíada, pàtxuli, pneumònia, vàlua, aurèola, rubèola,
mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat, letargia, sinergia, díode, etc. També hi ha alguns noms propis: Bàssora,
paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit, anemone, bantu, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Míkonos,
biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate, Sàhara, Úmbria; Ilíada, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles,
libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga, Llúcia, Pèricles, etc.
rèptil, rupia, somali, (un) tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa
(o un tulipà), vertígen, víking, etc. També hi ha alguns
noms propis: Eufrates, Honolulu, Kíev, Marràqueix,
Ravenna, Ucraïna; Agamèmnon, Arquimedes, Dídac,
Èdip, Espàrtac, Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov,
Sanxis, etc.
77. Quina paraula està ben escrita?

a) electrode
b) Honolulu
c) escopinyà
Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha (policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, leucòcit, aeròlit,
a continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –litre (hectolitre,
en una síl·laba equivocada. mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat, letargia, sinergia,
Això pot comportar, també, errors d'accentuació. paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit, anemone, bantu,
a) Són mots aguts: alfil, comité, fluor, futbol, handbol, biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate,
heroi, hoquei, interval, iber, oboé, oceà, timpà, policrom, libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga,
poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit rèptil, rupia, somali, (un) tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa
b) Són mots plans: pentagrama, cardíac, míssil, (o un tulipà), vertígen, víking, etc. També hi ha alguns
monòlit, atmosfera, policíac, rèptil, torticoli, Kíev, noms propis: Eufrates, Honolulu, Kíev, Marràqueix,
medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat, Ravenna, Ucraïna; Agamèmnon, Arquimedes, Dídac,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon Èdip, Espàrtac, Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov,
c) Són mots esdrúixols: aurèola, període, Tàrraco, Sanxis, etc.
diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada, escopinya [eskopíɲa]
Sàhara, pneumònia, Hèlsinki f. ZOOL. Mol·lusc lamel·libranqui (Cardium sp),
Paraules que en valencià són planes, a diferència caracteritzat per posseir dos valves iguals que formen
d’altres llengües: atmosfera, les paraules en –íac una closca en forma de cor.
78. En quina paraula la "o" és oberta?
a) fosa
b) conreu
c) artrosi
fosa [fóza] artrosi [aɾtɾɔ́zi] f. PAT. Malaltia articular de caràcter
1. f. Acció o efecte de fondre. degeneratiu i no inflamatori.
conreu [konrɛ́w] 1. m. Acció de conrear. El conreu de
les terres. El conreu de les arts.
79. A causa del fred que feia per aquells dies, Miquel tenia les ______ dels llavis ______.
a) comissures / crostades
b) comisures / costrades
c) comisures / crostrades
comissura [komisúɾa] crostat -ada [kɾostát] adj. Cobert de crosta o d'una
1. f. Lloc d'unió entre dos cossos o dos parts d'un cos. capa dura.
2. f. ANAT. Punt d'unió de dos parts d'un òrgan, o
d'òrgans diferents, que en general delimiten una
obertura, especialment dels llavis o de les parpelles.
80. El nou menjador social, ubicat al carrer del ______, ofereix una ______ d'àpats diaris.
a) Transeunt / cinqüentena
b) Transeunt / cinquantena
c) Transeünt / cinquantena
transeünt [tɾanzeúnt] cinquantena [siŋkwanténa]
1. m. i f. Persona que camina per una via pública. 1. f. Grup de cinquanta unitats. Aquell poblet tenia una
2. m. i f. Persona que no té un lloc fix de residència. cinquantena de cases.
2. f. Cinquanta anys. Ja fa temps que ha tombat la
cinquantena.
81. Antigament, molts materials servien per a absorbir els líquids, com, per exemple, la
______ del pit dels ocells o el ______ de les plantes.
a) pel·lusa / borissol
b) pelussa / borrissol
c) pelusa / borrissol
pelussa [pelúsa] 3. f. Borrissol que es desprén de la roba.
1. f. Pèl suau i fi que apareix generalment en la cara de 4. f. Pèl curt i suau que recobrix algunes fruites o
les persones. plantes.
2. f. Borrissol de les aus.
82. L' ______dels salzes s'ha utilitzat durant segles com a analgèsic, però no sé per a què
serveix la dels ______.
a) escorça / àlbers
b) escorza / albers
c) escorsa / àlbers
escorça [eskɔ́rsa] àlber [álbeɾ]
1. f. BOT. Corfa 5 i 6. 1. m. BOT. Arbre caducifoli (Populus alba), molt alt, de
2. f. ANAT. Capa externa dels òrgans. fulles blanques en el revers, i amb la soca llisa i d'un gris
molt clar amb bandes transversals més fosques. Àlber
nivi. Àlber piramidal.
2. m. FUST. Fusta d'este arbre.
83. L' ______ de l'experta no deixava lloc als dubtes: aquell medicament produïa ______.
a) al·locució / al·lucinacions
b) alocució / al·lucinacions
c) al·locució / al·lucinacions
S'escriuen amb l·l Mots acabats amb:
Mots començats amb:  -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la,
 al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, mortadel·la, parcel·la
al·lucinar, al·lot  -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la
 il·l-: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar  -il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar
 col·l-: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar,  -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir
col·lecció, col·lega, col·locar Mots del lèxic comú escrits amb l·l: al·legar, el·lipse,
 gal·l-: gal·lés, gal·licisme ombrel·la...
 mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre Parelles de significat diferent segons duguen l·l o no:
 sil·l-: sil·logisme, síl·laba, sil·labari al·locució (discurs), elocució (manera de parlar); al·ludir
(referir-se a), eludir (defugir)...
84. En aquella ______ caben, si fa no fa, cinc ______de cereals.
a) sija / tonnes
b) sitja / tonnes
c) sitja / tones
sitja [síʤa] tona [tóna]
1. f. AGR. Lloc subterrani i sec que servix per a guardar 1. f. METROL. Unitat de massa equivalent a mil
la collita, especialment de cereals. quilograms, de símbol t.
2. f. Depòsit cilíndric o prismàtic destinat a 2. f. FUST. Bóta de grans dimensions, de més de 500
l'emmagatzematge i conservació de diversos productes. litres de capacitat.
3. f. FUST. Tap per a tapar una bóta, un tonell de vi, un
barril de cervesa o altres recipients similars.
85. En el segle XVIII els ______ esdevingueren caçadors de ______.
a) txeienes / bisonts
b) txeiens / bissons
c) xeienes / bisons
xeiene [ʧejéne] bisó [bizó]
1. m. i f. ANTROP. Individu d'una tribu ameríndia, que m. ZOOL. Mamífer remugant salvatge (Bison sp),
actualment habita en reserves de Montana i Oklahoma. semblant al bou, de cos robust i de cap gran, amb una
2. m. LING. Llengua algonquina parlada pels xeienes. gepa voluminosa en l'esquena i amb banyes poc
3. adj. ANTROP./LING. Dels xeienes o que hi té relació. desenrotllades.
86. Per a trobar treball a Eivissa vaig posar un anunci en el diari: "S'ofereix ______ com a
dependenta."
a) al·lota
b) atlota
c) alota
al·lot -a [alɔ́t] m. i f. Xic1 1 i 2.
87. ______ del centre històric de ______ hi ha racons amb molta història.
a) En mig / Brujes
b) Emmig / Bruixes
c) Enmig / Bruges
Les grafies m, n, mp, tm i tn Pel que fa a la f, també s’utilitza la grafia n en les
La lletra m representa habitualment el so bilabial nasal paraules que comencen per con-, in- i en la majoria de
[m]: mare, cama, termal, bram, i la n, el so alveolar nasal les començades per en-: confessar, confegir; infermer,
[n]: nas, manar, urna, gran. infinit; enfangar, enfortir, etc.
La grafia mp s’utilitza amb el valor de [m] o de [n], per b) S’escriu n davant de v: convent, recanvi.
raons etimològiques, en síl·laba medial, en casos com Excepcions: Es manté la grafia m quan pertany a
assumpció, atemptar, compte, prompte, símptoma, etc. formes prefixades o al primer constituent d’una paraula
En final de síl·laba, en posició interior de paraula, composta: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
l’oposició entre les consonants nasals es neutralitza. En Per raons etimològiques, certes paraules s’escriuen
esta posició, s’utilitzen les grafies m o n, segons les amb les grafies tm o tn: setmana, setmesí, logaritme;
normes següents: cotna, ètnia.
a) S’escriu m davant de b, f, m i p: símbol, amfiteatre,
commoure, immigrant, omplir. Bruges. Ciutat de Flandes, capital de la província de
Excepcions: Es manté la grafia n quan pertany a Flandes Occidental, Bèlgica
certes formes prefixades o al primer constituent d’una
paraula composta: enmig, benparlat, entornpeu, etc.
88. Sempre que anem a la fira comprem herbes ______ en una parada que regenten uns
______ molt amables.
a) medecinals / magrebins
b) medicinals / magribins
c) medecinals / magrebís
medicinal [meðisinál] adj. Que conté medicina, que Observació: Hi ha, així i tot, molts substantius acabats
servix per a curar. en vocal tònica, generalment procedents d’altres
magribí -ina [maɣɾibí] llengües, que fan el plural afegint una -s:
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant del Magrib. sofà  sofàs, café  cafés, bisturí  bisturís, juí 
2. adj. Del Magrib o que hi té relació. juís, plató  platós, xampú  xampús.
També fan el plural afegint una -s els substantius papà i
Recorda, els substantius acabats en vocal tònica mamà, el nom de les lletres i de les notes musicals, així
formen el plural afegint la terminació -ns: com les partícules gramaticals o les formes verbals
huracà  huracans; bé  béns; cosí  cosins; raó  substantivades: pe  pes, te  tes; do  dos, fa  fas;
raons perquè  perquès, sí  sís; pagaré  pagarés.
89. L' ______que li receptaré pot provocar ______ com a efecte secundari.
a) antitossigen / oix
b) antitussigen / oïs
c) antitussigen / ois
antitussigen -ígena [antitusíʤen] adj. i m. FARM. Que oir: present d'indicatiu (incoatiu): 1 oïsc, 2 oïxes/oeixes,
combat (un fàrmac o un agent) la tos. 3 oïx/oeix, 6 oïxen/oeixen; present d'indicatiu (pur) oig,
ois [ɔ́js] ous, ou, oïm, oïu, ouen // present de subjuntiu: 1 oïsca, 2
1. m. inv. Nàusees. oïsques, 3 oïsca, 6 oïsquen; // oja, oges, oja, ogem,
2. m. inv. Repugnància, fàstic. ogeu, ogen.
3. fer ois loc. verb. Provocar nàusees, repugnància,
fàstic. Eixe menjar li fa ois. El seu comportament em fa
ois.
90. ______ té moltes propietats naturals: entre d'altres, és ______.
a) L'henna / antimicrobiana
b) La henna / antimicrobiana
c) L'henna / anti-microbiana
henna [énna] f. BOT./ESTÈT. Alquena. Apostrofació dels articles el, la, en, na
1. f. BOT. Arbret perennifoli (Lawsonia inermis), de flors Com a regla general, els articles determinats el i la es
blanques i oloroses, originari de l'Àfrica septentrional i reduïxen a l', i els articles personals en, na, quan la
d'Aràbia, conreat extensament per a aprofitar-ne les paraula que els seguix comença per vocal o h muda:
fulles. l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre,
2. f. ESTÈT. Pólvores obtingudes de les fulles seques n'Honorat, n'Adelaida, n'Úrsula.
de diverses plantes del gènere Lawsonia, usades per a Davant de mots no adaptats o estrangers que
tenyir els cabells. comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació o la
antimicrobià -ana [antimikɾobiá] adj. i m. FARM. Que manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el
combat (un fàrmac o un agent) els microbis. speaker o l'speaker), mentre que no s'apostrofa l'article
femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de
Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent
és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de
striptease, de Stalin.
Juny de 2016. Normativa ortogràfica.
71. La _____ és un procediment de _____ major que genera un dolor postoperatori agut,
moderat o sever, segons els casos.
a) cesàrea / cirugia
b) cesària / cirurgia
c) cessària / cirúrgia
cesària [sezáɾia] cirurgia [siɾuɾʤía]
f. MED. Intervenció quirúrgica consistent a fer una 1. f. MED. Part de la medicina que té per objecte
incisió en la paret abdominal i una altra en la paret tractar les malalties, les deformitats o els traumatismes
uterina per a extraure un fetus de l'úter. Ha nascut per per mitjà d'operacions.
cesària.
72. Quantes síl·labes té la forma verbal "reinstal·laríeu"?
a) sis
b) quatre
c) cinc
re / ins / tal / la / rí / eu macroinstrucció; micro-, microinformàtica; neo-,
No porten dièresi les paraules començades amb els neoimpressionisme; poli-, poliuretà; primo-,
prefixos següents: primoinfecció; quasi-, quasiusdefruit; radio-, radioisòtop;
al·lo-, al·loimmunització; anti-, antiinflamatori; auto-, re-, reunió; semi-, semiuncial; tele-, teleimpressor;
autoinducció; bi-, biunívoc; bio-, bioindicador; co-, termo-, termoiònic.
coincidència; contra- contraindicació; gastro- EXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir:
gastrointestinal; intra-, intrauterí; macro- reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.
73. En la fauna europea trobem espècies animals com el ren, l’ _____, la rabosa polar i el
_____.
a) ermini / bisonte
b) arminy / bisont
c) ermini / bisó
ermini [eɾmíni] bisó [bizó]
m. ZOOL. Mamífer carnívor (Mustela erminea), de m. ZOOL. Mamífer remugant salvatge (Bison sp),
pelatge suau i delicat, castany a l'estiu i molt blanc a semblant al bou, de cos robust i de cap gran, amb una
l'hivern, excepte la punta de la cua que és sempre negra. gepa voluminosa en l'esquena i amb banyes poc
desenrotllades.
74. Demà _____ el _____ en una altra part de la paret.
a) ressituarem / linòleum
b) ressituarem / linoleüm
c) resituarem / linóleum Recordeu també que, en estes paraules, i + u no
Trobarem ss darrere de: prefix as-: assaltar, formen diftong, i que, per tant, es tracta de paraules
(verbalitzador, no privatiu); prefixos des-: dessalar; dis-: esdrúixoles.
(separació, el contrari de) dissort; prefix pres-: (davant linòleum [linɔ́leum]
de) pressentir, pressuposar, pressupost; prefix pros-: 1. m. QUÍM. Tela forta i impermeable constituïda per
(continuar, endavant) prosseguir; prefix res- ressò un teixit de jute cobert per una pasta feta d'oli de llinós,
(duplicació o repetició); i prefixos trans- i sots- + lexema colofònia, goma, colorant, serradura i càrregues minerals,
en s transsiberià, sotssecretari. que s'utilitza com a paviment interior i material de
Entre els casos en què la normativa preveu l’estalvi recobriment i també per a planxes d'impressió.
de la dièresi hi ha el següent: 2. m. ART Estampa obtinguda per la impressió d'un
“e) Les paraules acabades en vocal tancada seguida gravat fet amb linòleum, amb una execució semblant a la
de les terminacions cultes -um i -us: I/U + UM aquàrium xilografia.
tríduum I + US Màrius Pius” (GVB, p. 69)
75. He portat el cotxe al taller per un problema amb el _____ i el _____.
a) termostat / xassís
b) termostat / xassis
c) termòstat / xassís
Paraules que en valencià són planes, a diferència rèptil, rupia, somali, (un) tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa
d’altres llengües: atmosfera, les paraules en –íac (o un tulipà), vertígen, víking, etc. També hi ha alguns
(policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, leucòcit, aeròlit, noms propis: Eufrates, Honolulu, Kíev, Marràqueix,
monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –litre (hectolitre, Ravenna, Ucraïna; Agamèmnon, Arquimedes, Dídac,
mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat, letargia, sinergia, Èdip, Espàrtac, Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov,
paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit, anemone, bantu, Sanxis, etc.
biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate, De la mateixa manera recordem algunes de les
libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga, paraules que en valencià són agudes: esports en –bol
(futbol, handbol, etc.), ciclop, policrom (monocrom, etc.), miop, oboé, oceà, pivot, radar, soviet, taigà, tiquet, timpà,
poliglot, pitecantrop, licantrop, alfil, avar, auster, interval, tuareg, xandall, xassís, xiclet, etc. I també alguns noms
cautxú, iber (celtiber, etc.), criquet, un enzim, eriçó, propis: Biarritz, Munic, Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel,
esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, humit, Borís, Raimon, Ciscar.
76. El _____ a la vigilància perpètua del palau.
a) sentinella renuncia
b) sentinel·la renúncia
c) centinella renuncia
sentinella / sentinel·la [sentinɛ́la] a) Les formes accentuades en el radical dels verbs
1. m. i f. MIL. Soldat armat posat per un temps acabats en –iar porten l’accent en la vocal i: somia
determinat en un lloc a fi de vigilar-lo, impedir el pas, [somía], estalvien [estalvíen], canvia [kamvía], estudies
evitar una sorpresa. Volien un sentinel·la en cada accés. [estudíes], renuncien [renunsíen].
2. f. MIL. Servici de vigilància i defensa dut a terme b) Les formes accentuades en el radical dels verbs
per un soldat. acabats en –quar porten l’accent en la vocal anterior a la
L’accentuació velar q: adequa [adékwa], liqües [líkwes].
En valencià estàndard cal tindre en compte les c) Les formes accentuades en el radical dels verbs
observacions següents: acabats en –cuar porten l’accent en la u: descuen
[deskúen], evacua [evakúa].
77. La indumentària masculina que predomina en el _____ és la _____ i el turbant.
a) zoc / gilaba
b) soc / gel·laba
c) sóc / xil·laba
sóc / soc Este soc és de fusta de llimera. // S'han posat de
S'escriu amb accent, sóc, quan és la primera persona moda els socs. // Va comprar la gel·laba en un soc.
del present d'indicatiu del verb ser: gel·laba [ʤelába] f. INDUM. Túnica llarga fins als
Jo sóc ebenista. peus, amb caputxa i mànegues amples, usada en els
I s'escriu sense accent, soc, quan significa 'tros de països àrabs.
soca', un 'calçat de fusta' o un 'mercat dels països àrabs':
78. L' _____ de la mesquita és un guia espiritual _____.
a) iman / xiïta
b) imant / xiïta
c) imam / xiïta
imam [imám] xiïta [ʧiíta]
1. m. REL. Entre els musulmans, celebrant encarregat 1. m. i f. REL. Persona que professa el xiisme.
de presidir i dirigir l'oració col·lectiva. L'imam de la 2. adj. REL. Del xiisme o dels xiïtes, o que hi té
mesquita de la Meca. relació.
2. m. REL./POLÍT. Entre els musulmans, guia, cap o imant [imánt]
model espiritual o religiós i, a vegades, també polític. 1. m. FÍS. Cos que té la propietat d'atraure el ferro.
2. m. Persona o cosa que té un fort atractiu. Els seus
diners són un imant per als oportunistes.
79. Hi havia la _____ que la _____ no havia complit els preceptes legals.
a) pressumpció / subasta
b) presumpció / subhasta
c) presumció / subhasta
presumpció [pɾezumsió] 1. f. Suposició, sospita. No Recordem algunes paraules amb h enmig de mot:
en tinc proves, només és una presumpció. adherir, àdhuc, alhora, anhídric, anihilar, conhort (i
Teniu en comte que en les paraules presumpció, aconhortar), exhalar, exhaust, exhaurir, exhibir, exhortar,
presumir i en els derivats d’ambdues, ‘pre’ no és un sufix. exhumar, filharmònic, inhòspit, subhasta, subtrahend
subhasta [subásta] 1.f. ECON. Sistema de venda (però minuend), tothom, transhumància, cohibir, prohibir,
pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és menhir, etc. També alguns noms propis: Jehovà,
a dir, a la persona que oferix un preu més elevat. Mahoma, Copenhaguen, Ghana.
80. Quina oració està ben escrita?
a) Segons uns estudis recents, la veina del fessol conté una gran quantitat de nutrients.
b) La llet cuallada són unes postres riques en proteines recomanades per a evitar el mal
d'estómac.
c) La retransmissió per l’FM del concert oferit per la Filharmònica d’Hèlsinki va ser superba.
beina [béjna] baina [bájna] 6. f. BOT. Corfa tendra i quallada [kwaʎáða] f. ALIM. Aliment elaborat amb llet
llarga que conté les llavors d'algunes plantes. d'ovella bollida i quall.
fesol [fezɔ́l] 1. m. BOT./AGR. Fruit comestible de la proteïna [pɾoteína] f. BIOL./QUÍM. Polímer natural
fesolera, en tavelles aplanades que contenen diverses constituït per la unió d'aminoàcids per mitjà d'un enllaç
llavors en forma de renyó. peptídic.
S’apostrofa l’article masculí el, si la sigla comença
L’apostrofació de les sigles amb una vocal o amb una consonant la inicial del nom de
A l’hora d’apostrofar les sigles, cal tenir en compte si la qual és una vocal: l’ATS, l’IPC, l’LCR. En canvi: el PC,
es pronuncien com a paraules senceres o bé si es el DVD, el TSJC.
lletregen. S’apostrofa l’article femení la, si la sigla comença amb
Davant de sigles que es pronuncien com a mots una vocal (excepte i o u àtones) o amb una consonant la
corrents, s’apostrofa segons les normes d’apostrofació: inicial del nom de la qual és una vocal: l’OIT, l’FM, l’LRU.
l’OTAN, l’URSS, el CRAI, la UNESCO, la UEFA, l’INEFC, En canvi: la UB, la BD, la CNT.
l’ISO. S’apostrofa la preposició de, si la sigla comença amb
Davant de sigles que es lletregen: vocal o amb una consonant la inicial del nom de la qual
és una vocal: d’ITV, d’FP. En canvi: de TMB, de PM.
81. L'òpera tractava sobre el pas del temps i la _____ humana, l'enveja i la _____.
a) vel·leïtat / cobdícia
b) veleitat / codícia
c) veleïtat / cobdícia
vel·leïtat [veleitát] f. Aspiració vaga i inconstant, poc a poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la
voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A seua joventut.
La dièresi la posem sobre una i o una u que són vocals i, a més, coincidix que són la vocal tònica del mot. No
obstant això, ens trobarem altres casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també vocals, però la vocal
tònica de la paraula serà una altra. Així, tindrem paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi, en què la dièresi no
coincidix amb la vocal tònica del mot. Aquests casos són més difícils de detectar i hem de memoritzar-los. Ací teniu
algunes paraules d'aquestes característiques:
agraïment arruïnar decaïment esmorteïdor suïcida
aïllar atapeïment diürètic genuïnament traïdor
amoïnar ataüllar ensaïmada intuïció veïnat
apaïsat atuïment esfereïdor posseïdor viduïtat...
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el
-itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi encara que els condicional dels verbs acabats en vocal + ir no duen
mots dels quals deriven tinguen diftong: dièresi (traduir, traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta
heroic heroïcitat amb els infinitius (i la conjugació sencera) de verbs com
laic laïcitat aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar,
fluid fluïdesa suïcidar... que sí que duen dièresi, però no en la
europeu europeïtat terminació.
espontani espontaneïtat
homogeni homogeneïtat
continu continuïtat
déu deïforme
82. L' _____ i el _____ no són arbres fruiters.
a) éban / sauc
b) eben / saüc
c) ében / sauquer
eben [ében] saüc [saúk]
1. m. BOT. Arbre (Diospyros sp) de deu a dotze m. BOT. Arbust o arbret (Sambucus nigra), de fulles
metres d'alçària, fulles de color verd fosc, flors verdoses i oposades i compostes, fulles blanques i fruits negres en
baies redones i groguenques, i fusta de color fosc, dura i baia, del qual s'usa la medul·la, blana i blanca, per a fer
pesada, molt usada en ebenisteria. talls histològics, i les flors per les propietats sudorífiques i
2. m. FUST. Fusta d'este arbre. antiinflamatòries.
83. L'arribada a la _____ li va canviar el caràcter _____.
a) senectut / pusil·lànime
b) senectud / pusilànime
c) senectut / pussi·lànime
senectut [senektút] f. Edat senil, vellesa. les terminacions cultes -etud i -itud: quietud, multitud,
pusil·lànime [puzilánime] adj. D'ànim dèbil i tímid. etc. Noteu, però, que senectut i joventut, seguixen la
Per raons etimològiques, s’escriuen amb d algunes regla de les oclusives. S’escriu generalment t darrere de
paraules com almud, fluid, fred, sud; Alfred, Conrad, vocal en final de paraula aguda.: blat, llet, humit, bruixot,
David, així com les paraules femenines formades amb pelut.
84. El gran _____ del club _____ era la situació financera.
a) hàndicap / blanquiblau
b) handicap / blanc-i-blau
c) handicap / blanc i blau
Recordem algunes de les paraules que en valencià ciclop, policrom (monocrom, etc.), poliglot, pitecantrop,
són agudes: esports en –bol (futbol, handbol, etc.), licantrop, alfil, avar, auster, interval, cautxú, iber (celtiber,
etc.), criquet, un enzim, eriçó, esperit, flascó, fluor, negre. Quant al plural, es flexionen al final perquè no
handicap, heroi, hoquei, humit, miop, oboé, oceà, pivot, tenen un nucli. Es tracta d'un cas paral·lel a sordmut, que
radar, soviet, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís, fa la flexió sordmuda, sordmuts, sordmudes. Així, direm:
xiclet, etc. I també alguns noms propis: Biarritz, Munic, els seguidors blanc-i-blaus, les penyes blanc-i-blaves.
Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel, Borís, Raimon, Ciscar. Un cas especial dels compostos coordinats per la
compostos coordinats adjectivals // noms de conjunció i és l'adjectiu blaugrana (originàriament blau i
colors (verd-i-negre, blanc-i-blau, etc.) grana), que s'ha lexicalitzat i no es flexiona en gènere i
Hi ha casos de noms de colors coordinats per la en nombre perquè s'ha associat sempre l'expressió amb
conjunció i que solen fer referència als colors d'un equip. els colors: els jugadors amb els colors blaugrana. En
Aquests noms s'escriuen amb guionet (per tal d'evitar aquest cas, doncs, direm: els jugadors blaugrana, i no
una lectura errònia), per exemple: blanc-i-blau, verd-i- blaugranes.
85. Per a visitar el _____ són aconsellades les vacunes de la _____ i del tètan.
a) Tibet / rubèola
b) Tíbet / rubeola
c) Tíbet / rubèola
Recordem algunes de les paraules que en Recordem algunes paraules que són esdrúixoles en
valencià són agudes: esports en –bol (futbol, valencià en contrast amb altres llengües: àloe, diòptria,
handbol, etc.), ciclop, policrom (monocrom, etc.), èczema, ènema, (un) gàmeta, isòbara, període,
poliglot, pitecantrop, licantrop, alfil, avar, auster, olimpíada, pàtxuli, pneumònia, vàlua, aurèola, rubèola,
interval, cautxú, iber (celtiber, etc.), criquet, un enzim, díode, etc. També hi ha alguns noms propis: Bàssora,
eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Míkonos,
humit, miop, oboé, oceà, pivot, radar, soviet, taigà, Sàhara, Úmbria; Ilíada, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles,
tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís, xiclet, etc. I Llúcia, Pèricles, etc.
també alguns noms propis: Biarritz, Munic, Zuric, els
Carpats, el Tibet; Nobel, Borís, Raimon, Ciscar.
86. Aquest herbolari és un _____ : ens volgué vendre alfàbega per _____.
a) poca vergonya / herbasana
b) poca-vergonya / herba sana
c) pocavergonya / herba-sana
Paraules compostes: combinació de dos o més mots Un dels usos previstos del guionet és el següent:
que, independentment de la seua escriptura (poden d) En els composts en què el segon element comença
fusionar-se, escriure’s amb guionet o separats), passen a per r-, s- o x-, i el primer acaba en vocal: cama-roja,
tindre una unitat significativa compta-revolucions, esclata-sang, gira-sol, para-xocs.
87. Aquella dona porta un vestit blanc amb una _____ central i un _____ al coll.
a) cenefa / ribet
b) sanefa / rivet
c) senefa / revet
sanefa [sanéfa] Recordeu
1. f. ART Orla 1. Paraules amb a: afaitar, ambaixada, arravatar,
2. f. ART Dibuix ornamental consistent en assassí, avaluar, avantatge, avaria, barnús, comanador,
elements repetits d'un mateix adorn que se sol posar davall, davanter, desfilada, destrossa, encomanar,
al llarg de la paret, del sòl de terra o del trespol. escaparata, estrella, extraversió, florera, hematia, latrina,
3. f. TÈXTIL Adorn teixit o estampat que se sol fer maragda, malenconia, maragda, merenga, pesta,
arran de les vores en els mocadors, els dossers, les picaporta, posa, potinga, racó, ramat, rancor, rancúnia,
cortines o les flassades. raspall, sanefa, sarró, tríada.
rivet [rivét]
1. m. CONF. Cinta o tira de tela amb què s'ornamenta
o es reforça la vora d'una roba.
2. m. CALCER Doblec repuntat amb què es guarnixen
i reforcen les vores de la sabata o de l'espardenya.
88. Quan plou, m'agrada l’ _____ de la terra _____
a) efluvi / asaonada
b) eflubi / assaonada
c) efluvi / assaonada
efluvi [eflúvi] 3. adj. Pausat i reflexiu, aplicat a la manera de parlar.
1. m. Emissió de partícules molt fines que desprén un Trobarem ss darrere de: prefix as-: assaltar,
cos. (verbalitzador, no privatiu); prefixos des-: dessalar; dis-:
2. m. Emanació que afecta agradablement els sentits, (separació, el contrari de) dissort; prefix pres-: (davant
especialment l'olfacte. Efluvis de timó i de romer. de) pressentir, pressuposar, pressupost; prefix pros-:
assaonat -ada [asaonát] (continuar, endavant) prosseguir; prefix res- ressò
1. adj. Madur, arribat a la plenitud. Ens va oferir un (duplicació o repetició); i prefixos trans- i sots- + lexema
plat de fruita variada, assaonada i saborosa. en s transsiberià, sotssecretari
2. adj. Corpulent, de constitució forta.
89. El to elevat amb què escriu no deixa _____ al popularisme ni al _____.
a) escletxes / castissisme
b) esclexes / casticisme
c) escletxes / castisisme
escletxa [eskléʧa] f. Badall, clevill. castissisme [kastisízme] m. Qualitat de castís,
tipisme.
90. _____ : Impregnar de quitrà.
a) quitranar
b) aquitranar
c) enquitranar
enquitranar [eŋkitɾanáɾ]
1. v. tr. OBR. PÚBL./IND. Cobrir amb una capa de quitrà, especialment a fi de conferir impermeabilitat o
cohesionar un material granular. Enquitranar una carretera, un carrer.
2. v. tr. OBR. PÚBL./IND. Mesclar amb quitrà.
Novembre de 2015. Normativa ortogràfica.
71. Sabies que la ciutat suïssa de ______ és coneguda, entre altres coses, per la gran
qualitat dels seus productes en ______ ?
a) Zúrich / almíbar
b) Zúric / almívar
c) Zuric / almívar
Recordem algunes de les paraules que en valencià Recordem algunes paraules que s’escriuen amb v:
són agudes: esports en –bol (futbol, handbol, etc.), advocat, alvocat, alcova, almadrava, almívar, provar (i
ciclop, policrom (monocrom, etc.), poliglot, pitecantrop, aprovar, comprovar, proveta, etc.), arravatar
licantrop, alfil, avar, auster, interval, cautxú, iber (celtiber, (‘apassionar’, diferent d’arrabassar, ‘sostraure’), arrova,
etc.), criquet, un enzim, eriçó, esperit, flascó, fluor, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canviar, caravel·la,
handicap, heroi, hoquei, humit, miop, oboé, oceà, pivot, cascavell, cavall (i cavalcar, cavaller, etc.), cervell,
radar, soviet, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís, civada, Còrdova (i cordovés), covard, endívia, envestir,
xiclet, etc. I també alguns noms propis: Biarritz, Munic, espavilar, escrivà, esvelt, fava, gavardina, govern (i
Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel, Borís, Raimon, Ciscar. governar, governatiu, etc.), gravar, l’Havana (i havà,
havanera), haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, raval,
rivet, savi, savina, sivella, tave (o tavà), rave, taverna,
travar, treva, trèvol, vaixell, vermell, vernís, voga
(‘moda’), voltor, etc.
72. Com a ______ al guisat de guatla, pots afegir-hi un ______ de pebre negre.
a) additament / pesic
b) aditament / pessic
c) additament / pessic
additament [aðitamént] m. Cosa afegida. pessic [pesík] 1. m. Compressió feta sobre una porció
Recordem algunes paraules que s’escriuen amb dd: de la pell o la carn amb el polze i un altre dit,
addend, addenda, addicció, addició, additament, additiu, especialment l'índex.
adducció, adductor, adduir, drogaddicció, drogaddicte,
drogoaddicció, drogoaddicte, teleaddicte.
73. Tot i que semblava una joia ______, el detectiu observà ràpidament que es tractava
______.
a) esplendorosa / d'oropel
b) esplendorosa / d'oripell
c) explendorosa / d'oropell
Tot i que la grafia ex- o es- amb què comencen oripell [oɾipéʎ]
algunes paraules sol coincidir entre les diverses llengües 1. m. ART Làmina de llautó prima i polida que imita
romàniques, recordem que en valencià s’escriuen amb l'or i s'usa per a confeccionar ornaments.
es- les paraules estrany, estranger, estendre, espoliar, 2. m. Ornament, generalment cosa de poc de valor i
esplendor i esplanada. de molta aparença.
74. Quina parella de paraules està ben escrita?

a) berruga / verrucós
b) ploma / plomífer
c) pols / pulveritzar
Recorda:
Quan formem paraules a partir directament del llatí Uns altres exemples de pseudoderivats són: capitular,
tenim sovint els anomenats pseudoderivats. Estes consular, expurgar, fundent, insurgent, mundial, nutritiu,
paraules s'aparten de l'evolució normal de les paraules titular, urticària...
de la seua família i, tot i que s'hi assemblen, presenten berruga [berúɣa] o [barúɣa]
alternances gràfiques. 1. f. PAT. Excrescència de la pell causada per una
mot primitiu derivat pseudoderivat
boca boqueta bucal
hipertròfia de les papil·les de la dermis, d'origen víric.
cònsol consolat consular verrucós -osa [verukós]
corb corba, corbat curvatura, curvilini 1. adj. PAT./BIOL. Berrugós.
córrer recórrer concurrència, ocurrència 2. adj. Cobert d'elevacions, bonys o protuberàncies
dolç endolcir dulcificar semblants a berrugues.
home homenot humà, humanisme
jove jovent, joventut juvenil berrugós -osa [beruɣós]
moc mocar mucosa adj. PAT./BOT. Que té berrugues. Una pell berrugosa.
ploma plomall plumífer
pols (masculí) polsera pulsació, expulsar
pols (femení) espolsar
75. El director general no mostrà gran ______ quan fou ______ del càrrec.
a) efusivitat / relevat
b) efusivitat / rellevat
c) efussivitat / relevat
efusivitat [efuzivitát] f. Qualitat d'efusiu. Ens van lloc. Qui té la potestat de nomenar i rellevar els
rebre amb efusivitat. consellers és el president. Rellevar la guàrdia. Els dos
rellevar [reʎeváɾ] (relleva [reʎéva]) conductors de l'autobús es rellevaven cada cinc hores.
1. v. tr. i pron. Alliberar (a algú) d'una obligació o d'un 2. v. tr. Excusar (a algú) d'una obligació o d'una pena.
servici, posant algú altre o posant-se un mateix en el seu He aconseguit que em relleven d'eixa responsabilitat.
76. Els ______ foren detectats quan examinaven l'expedient sobre els nous productes
______.
a) intrussos / alcal·lins
b) intrusos / alcalins
c) intrussos / alcalins
intrús -usa [intɾús] adj. i m. i f. Que s'introduïx sense  Mots acabats en -os: avariciós, avariciosos; dos,
dret, sense que li corresponga per la seua condició. dosos; espòs, esposos; gelós, gelosos; repòs,
alcalí -ina [alkalí] adj. QUÍM. Dels àlcalis o que hi té reposos...
relació.  Mots acabats en -us: abús, abusos; autobús,
Els substantius acabats en vocal tònica seguida de autobusos; nus, nusos; ús, usos...
-s formen el plural afegint la terminació -os al singular. Recorda, els substantius acabats en vocal tònica
En alguns casos, es dobla la -s final: capatàs  formen el plural afegint la terminació -ns:
capatassos; excés  excessos; interés  interessos; huracà  huracans; bé  béns; cosí  cosins; raó
anís  anissos; cos ; cossos; arcabús   raons
arcabussos. OBSERVACIÓ: Hi ha, així i tot, molts substantius
ALGUNES EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar acabats en vocal tònica, generalment procedents d’altres
el plural: llengües, que fan el plural afegint una -s:
 Mots acabats en -as: cas, casos; gas, gasos; sofà  sofàs, café  cafés, bisturí  bisturís, juí 
gimnàs, gimnasos; vas, vasos... juís, plató  platós, xampú  xampús.
 Mots acabats en -es: pagés, pagesos; promés, També fan el plural afegint una -s els substantius
promesos; rés, resos; anglés, anglesos; francés, papà i mamà, el nom de les lletres i de les notes
francesos... musicals, així com les partícules gramaticals o les formes
 Mots acabats en -is: avís, avisos; compromís, verbals substantivades: pe  pes, te  tes; do  dos, fa
compromisos; matís, matisos; país, països;  fas; perquè  perquès, sí  sís; pagaré  pagarés.
permís, permisos; somrís, somrisos; tamís,
tamisos; tornavís, tornavisos...
77. Saps perfectament que no demanaré ______ perquè em fa ______.
a) lassanya / oisc
b) lassanya / oix
c) lasanya / ois
lasanya [lazáɲa] oir: present d'indicatiu (incoatiu): 1 oïsc, 2
1. f. GASTR. Plat constituït per làmines de pasta de oïxes/oeixes, 3 oïx/oeix, 6 oïxen/oeixen; present
farina, de forma quadrada o allargada, intercalades amb d'indicatiu (pur) oig, ous, ou, oïm, oïu, ouen // present de
carn picada o verdura, que es cobrixen amb beixamel i subjuntiu: 1 oïsca, 2 oïsques, 3 oïsca, 6 oïsquen; // oja,
formatge ratllat i es gratinen al forn. oges, oja, ogem, ogeu, ogen.
2. f. GASTR. Pasta per a preparar este plat.
ois [ɔ́js]
1. m. inv. Nàusees.
2. m. inv. Repugnància, fàstic.
3. fer ois loc. verb. Provocar nàusees, repugnància,
fàstic. Eixe menjar li fa ois. El seu comportament em fa
ois.
78. En el congrés s'ha parlat de la conveniència de la ______ de les actuacions en els
diversos casos ______.
a) protocolització / d'asetjament
b) protocol·lització / d'assetjament
c) protocolització / d'assetjament
protocol·lització [pɾotokolizasió] f. Acció de assetjament [aseʤamént] 1. m. Acció d'assetjar.
protocol·litzar.
79. En el nou mapa de la zona traçarem totes les vies ______ que estan en servei.
a) pecuàries
b) pequaries
c) pequàries
pecuari -ària [pekuáɾi] adj. RAM. Dels ramats o que hi té relació.
80. L'essència de l'art està composta per dos forces complementàries: ______ i ______.
a) la dionisíaca / l'apol·línia
b) la dionisiaca / l'apol·línia
c) la dionisíaca / l'apol·linea
dionisíac -a [dionizíak] adj. MIT. Del déu grec apol·lini -ínia [apolíni] adj. MIT. Del déu grec
Dionís o que hi té relació. Celebracions dionisíaques. Apol·lo o que hi té relació.
81. De totes les varietats de pipes que tenim, les més suaus són les ______.
a) d'aiguasal
b) d'aigua-sal
c) d'aigua sal
aigua-sal [ajɣwasál] Un dels usos previstos del guionet és el següent:
1. f. ALIM. Salmorra 1. d) En els composts en què el segon element comença
2. f. Solució aquosa d'una altra sal. per r-, s- o x-, i el primer acaba en vocal: cama-roja,
compta-revolucions, esclata-sang, gira-sol, para-xocs.
82. L'última fase del treball consistix a retallar la ______ o goma sobrant.
a) revava
b) rebava
c) rebaba
rebava [rebáva]
1. f. Porció de matèria que sobrepassa la vora o els límits de l'espai que ha d'ocupar o ha d'omplir.
2. f. GRAF. En els tallers d'impressió, paper que sobra després de tallar-lo amb la guillotina.
83. En l'hora de Coneixement del Medi parlarem de ______, i en la de Llengua, ______.
a) la ionosfera / del hiat
b) la ionosfera / de l'hiat
c) l'ionosfera / de l'hiat
ionosfera [ionosféɾa] Hèrnia de hiat.
f. METEOR. Conjunt de capes de l'atmosfera situat 2. m. LING. Concurrència de dos vocals en dos
per damunt dels huitanta quilòmetres i caracteritzat per paraules o en dos síl·labes successives sense contracció
una forta ionització dels gasos, que afecta d'una manera o formació d'un diftong.
important la propagació de les ones radioelèctriques. 3. m. Solució de continuïtat en un text, en un
hiat [ját] (observeu la representació fonètica de la i manuscrit o en una genealogia.
consonàntica i = j). No apostrofem davant de i / u 4. m. GEOL. Discontinuïtat en una successió
consonàntiques. estratigràfica per falta de sedimentació.
1. m. ANAT. Anell, forat, obertura o fissura del cos.
84. Demà treballarem els angles a partir dels polígons còncaus i ______.
a) convexs
b) convexes
c) convexos
convex -a [koɱvɛ́ks]
1. adj. GEOM. Que presenta (una línia o una Els adjectius que acaben en -ç presenten una forma
superfície) una curvatura més prominent en el centre que de plural en -os per al masculí i una altra en -es per al
en les vores. Una lent convexa. femení:
2. adj. GEOM. Que conté el segment comprés entre Singular Pl. Masculí Pl. Femení
qualsevol parell de punts. audaç audaços audaces
El plural dels adjectius feliç feliços felices
Els adjectius que acaben en -x, -ix o -tx fan el plural feroç feroços feroces
afegint-hi la terminació -os: vivaç vivaços vivaces
annex  annexos
fix  fixos
baix  baixos
catx  catxos
85. Les últimes investigacions admeten l'ús de tècniques relacionades amb el món de
______ per a combatre la ______ de la pell.
a) l'oleicultura / flaccidesa
b) l'oleïcultura / flaccidesa
c) l'oleïcultura / flacidesa
oleïcultura [oleikultúɾa] No obstant això, ens trobarem altres casos en què la i o
1. f. AGR. Conreu de l'olivera i d'altres plantes la u que porten la dièresi seran també vocals, però la
oleaginoses. vocal tònica de la paraula serà una altra. Així, tindrem
2. f. OLEÏC. Tècnica i indústria de l'elaboració d'oli, paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi, en què la
especialment el d'oliva. dièresi no coincidix amb la vocal tònica del mot. Aquests
flaccidesa [flaksiðéza] f. Qualitat de flàccid. casos són més difícils de detectar i hem de memoritzar-
los. Ací teniu algunes paraules d'aquestes
La dièresi la posem sobre una i o una u que són característiques:
vocals i, a més, coincidix que són la vocal tònica del mot.
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el
-itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi encara que els condicional dels verbs acabats en vocal + ir no duen
mots dels quals deriven tinguen diftong: dièresi (traduir, traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta
heroic heroïcitat amb els infinitius (i la conjugació sencera) de verbs com
laic laïcitat aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar,
fluid fluïdesa suïcidar... que sí que duen dièresi, però no en la
europeu europeïtat terminació.
espontani espontaneïtat
homogeni homogeneïtat
continu continuïtat
déu deïforme
86. Quina d'estes tres paraules sí que està en el diccionari?
a) mègalit
b) megàlit
c) megàlit
megàlit [meɣálit] m. HIST./CONSTR. Monument biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate,
prehistòric fet amb pedres de grans dimensions. libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga,
87. Quina és l'oració que està ben escrita?

a) El pavelló va aplaudir quan el campió féu bàsquet sense que la pilota tocara la
cistella.
b) El parrupeig de les tòrtores resonava enmig del silenci del cementeri.
c) El jutge va acordar el sobreseiment de la causa basant-se en l'honestidat de
l'imputat.
tórtora [tóɾtoɾa] f. ORNIT. Au (Streptopelia turtur) de b) Anar davant de u o síl·laba en u. Per exemple:
28 centímetres de llargària, de plomatge gris i amb les ou, bou, dijous, Corpus, mòdul. Excepcions. jou, pou, tou.
ales de color castany i negre per damunt. c) En les paraules esdrúixoles. Per exemple:
o oberta /ɔ́/ còlera, dòmino, econòmiques. Excepcions: escórpora,
Perquè una o siga oberta ha de ser tònica, si no és fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.
tònica no podrà ser oberta i serà tancada. En paraules d) En els termes tècnics i científics. Per exemple:
derivades si una o deixa de ser tònica deixarà de ser esòfag, quiròfan, pròleg, anòmal, quilòmetre, tòrax,
oberta. Per exemple: porta [pɔ́ɾta] (porta /ɔ́/)  porteta ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma,
[portéta] (porta /o/) carcinoma, lipoma, etc.; i forma i dogma.
A més a més de ser tònica ha de complir alguna de e) Paraules acabades en:
les següents regles: 1. -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca,
a) Anar davant de i o síl·laba en i. Per exemple: oca, roca. Excepcions: boc, boca, joca.
boia, boina, dimoni, colònia. Excepcions: acabades en - 2. -oç. Per exemple: veloç, feroç. Excepcions:
oix, moix, toix. boç, arboç.
3. -of, -ofa. Per exemple: gallof, carxofa, garrofa.
4. -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja. Algunes paraules canvien el significat si porten la
Excepcions: estoig. vocal oberta o tancada, molt (“mucho”), mòlt (“molido”);
5. -gog, -goga. Per exemple: pedagog, pedagoga. déu (“dios), deu (“diez”).
6. -òfon. Per exemple: anglòfon, audiòfon, ressonar [resonáɾ] (ressona [resɔ́na])
gramòfon, magnetòfon, micròfon, saxòfon, xilòfon. 1. v. intr. Produir una ressonància. Els trons van
7. -ol, -ola. Per exemple: cresol, caragol, escola. ressonar en la plaça.
Excepcions: braol, udol, cola. 2. v. intr. Omplir-se de sons. L'habitació ressonava
8. -olt, -olta. Per exemple: solt, revolt, revolta, de les veus dels convidats.
mòlta (de moldre). Excepcions: molt, escolta. 3. v. intr. Tindre, una cosa, gran divulgació, parlar-
9. -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta, se'n molt. Les seues idees encara ressonen després de
(en castellà porten diftong -ue, fuerte, huerto, etc.) mort.
10. -ossa. Per exemple: brossa, grossa. Trobarem ss darrere de: prefix as-: assaltar,
Excepcions: bossa, gossa. (verbalitzador, no privatiu); prefixos des-: dessalar; dis-:
11. -ost, -osta. Per exemple: cost, impost, costa. (separació, el contrari de) dissort; prefix pres-: (davant
Excepcions: agost, congost, most, brosta de) pressentir, pressuposar, pressupost; prefix pros-:
12. -ot, -ota (augmentatius). Per exemple: xicot, (continuar, endavant) prosseguir; prefix res- ressò
taulota. (duplicació o repetició); i prefixos trans- i sots- + lexema
13. -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot, en s transsiberià, sotssecretari.
pot, granota, pigota. Excepcions: bot, brot, nebot, tot,
sanglot, xanglot, singlot, xinglot, bóta, gota, sota. sobreseïment [sobɾeseimént] m. DRET Acció o
14. -ondre. Per exemple: compondre, respondre efecte de sobreseure.
honestedat [onesteðát] f. Qualitat d'honest.
88. Els tècnics han delimitat una zona de tres ______ perquè hi han trobat or de molts
______.
a) hectàrees / quilats
b) hectàries / quirats
c) hectàrees / quirats
hectàrea [ektáɾea] f. METROL. Unitat mètrica de REMARCA: En la formació del plural dels
superfície equivalent a cent àrees, de símbol ha. substantius d'este grup es produïxen sovint canvis
Els substantius acabats en -a àtona formen el plural ortogràfics. Així, els mots que acaben en -ga, -ca, -gua, -
canviant esta vocal per la terminació -es: qua, -ça, -ja i -tja fan el plural en -gues, -ques, -gües, -
casa  cases qües, -ces, -ges i -tges, respectivament: farga, fargues;
dia  dies oca, oques; llengua, llengües; pasqua, pasqües; plaça,
problema  problemes places; forja, forges; corretja, corretges.
rata  rates
89. L'opositor no considera que la seua política ______ puga ser un ______ per al futur.
a) maoista / handicap
b) maoïsta / handicap
c) maoïsta / handicap
maoista (o maoiste -a) [maoísta] iber (celtiber, etc.), criquet, un enzim, eriçó, esperit,
1. adj. i m. i f. POLÍT. Partidari del maoisme. flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, humit, miop, oboé,
2. adj. POLÍT. Del maoisme o que hi té relació. oceà, pivot, radar, soviet, taigà, tiquet, timpà, tuareg,
Recordem algunes de les paraules que en xandall, xassís, xiclet, etc. I també alguns noms propis:
valencià són agudes: esports en –bol (futbol, handbol, Biarritz, Munic, Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel, Borís,
etc.), ciclop, policrom (monocrom, etc.), poliglot, Raimon, Ciscar.
pitecantrop, licantrop, alfil, avar, auster, interval, cautxú,
90. Vés al quiosc i compra ______ per als més menuts.
a) mata sogres
b) mata-sogres
c) matasogres
Un dels usos previstos del guionet és el següent:
d) En els composts en què el segon element comença per r-, s- o x-, i el primer acaba en vocal: cama-roja,
compta-revolucions, esclata-sang, gira-sol, para-xocs.
Juny de 2015. Normativa ortogràfica.
71. Gramola: _____ que té la trompa acústica en l'interior de l'aparell, es pot tancar com
una caixa i és fàcil de transportar.
a) gramófon
b) gramòfon
c) gramofon
o oberta /ɔ́/ 4. -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja.
Perquè una o siga oberta ha de ser tònica, si no és Excepcions: estoig.
tònica no podrà ser oberta i serà tancada. En paraules 5. -gog, -goga. Per exemple: pedagog, pedagoga.
derivades si una o deixa de ser tònica deixarà de ser 6. -òfon. Per exemple: anglòfon, audiòfon,
oberta. Per exemple: porta [pɔ́ɾta] (porta /ɔ́/)  porteta gramòfon, magnetòfon, micròfon, saxòfon, xilòfon.
[portéta] (porta /o/) 7. -ol, -ola. Per exemple: cresol, caragol, escola.
A més a més de ser tònica ha de complir alguna de Excepcions: braol, udol, cola.
les següents regles: 8. -olt, -olta. Per exemple: solt, revolt, revolta,
a) Anar davant de i o síl·laba en i. Per exemple: boia, mòlta (de moldre). Excepcions: molt, escolta.
boina, dimoni, colònia. Excepcions: acabades en -oix, 9. -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta,
moix, toix. (en castellà porten diftong -ue, fuerte, huerto, etc.)
b) Anar davant de u o síl·laba en u. Per exemple: ou, 10. -ossa. Per exemple: brossa, grossa.
bou, dijous, Corpus, mòdul. Excepcions. jou, pou, tou. Excepcions: bossa, gossa.
c) En les paraules esdrúixoles. Per exemple: còlera, 11. -ost, -osta. Per exemple: cost, impost, costa.
dòmino, econòmiques. Excepcions: escórpora, fórmula, Excepcions: agost, congost, most, brosta
pólvora, tómbola, tórtora. 12. -ot, -ota (augmentatius). Per exemple: xicot,
d) En els termes tècnics i científics. Per exemple: taulota.
esòfag, quiròfan, pròleg, anòmal, quilòmetre, tòrax, 13. -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot,
ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma, pot, granota, pigota. Excepcions: bot, brot, nebot,
carcinoma, lipoma, etc.; i forma i dogma. tot, sanglot, xanglot, singlot, xinglot, bóta, gota,
e) Paraules acabades en: sota.
1. -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca, 14. -ondre. Per exemple: compondre, respondre
oca, roca. Excepcions: boc, boca, joca. Algunes paraules canvien el significat si porten la
2. -oç. Per exemple: veloç, feroç. Excepcions: vocal oberta o tancada, molt (“mucho”), mòlt (“molido”);
boç, arboç. déu (“dios), deu (“diez”).
3. -of, -ofa. Per exemple: gallof, carxofa, garrofa.
72. L'historiador _____ que els jueus originals eren negres africans _____.
a) argüix / d'Etiopia
b) argüix / d'Etiòpia
c) arguïx / d'Etiòpia
argüir [aɾɣwíɾ] Etiòpia: Cal tenir en compte la pronúncia dels mots
1. v. intr. Formular arguments a favor o en contra que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la
d'una opinió, d'una decisió, d'una mesura. No podem síl·laba tònica en una síl·laba equivocada.
argüir res contra unes proves tan contundents. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
2. v. tr. Deduir d'una manera raonada. a) Són mots aguts: alfil, comité, fluor, futbol, handbol,
3. v. tr. Ser indici (d'alguna cosa). heroi, hoquei, interval, iber, oboé, oceà, timpà, policrom,
En el verb argüir es dóna un cas de concurrència de poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal b) Són mots plans: pentagrama, cardíac, míssil,
pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne monòlit, atmosfera, policíac, rèptil, torticoli, Kíev,
per indicar que no hi ha diftong. Quan coincidixen dos medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat,
dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si c) Són mots esdrúixols: aurèola, període, Tàrraco,
la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada,
argüírem o en argüir). Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
73. El museu acollirà durant quinze dies més de vint obres de _____ europea de la ____.
a) l'avantguarda / postguerra
b) l'avanguarda / post-guerra
c) l'avantguarda / posguerra
Afegeixen, originàriament, idees que podem agrupar posttònic, postverbal; postcombustió, postencesa,
en el capítol de LLOC o TEMPS els prefixos següents, postguerra, postdata, postimpressionisme; rerecor (lloc
que s'ajunten a l'altre component sense cap guionet, fora d'una església situat darrere el cor, etc.), rerefons,
de comptats casos en què cal facilitar la lectura. rereguarda (l'oposat de avantguarda).
post- i rere- (significant "després de, posterior a" o
"darrere"): postdiluvià (posterior al diluvi universal),
postmeridià, postoperatori, posttraumàtic, postpalatal,
74. Este moble no és _____ amb la resta, la qual cosa demostra _____ professionalitat
del decorador.
a) adhient / l'escasa
b) addient / l'escasa
c) adient / l'escassa
adient [aðiént] adj. Que s'adiu, que s'ajusta bé. de tela. En la conferència hi havia un centenar escàs de
escàs -assa [eskás] persones.
1. adj. Que no arriba a la mida, a la quantitat o a la 3. adj. Insuficientment proveït d'alguna cosa. En
intensitat exigida. La vegetació era escassa en aquella aquella època, anàvem escassos de diners. Era un home
zona. La proposta tingué un èxit escàs. escàs de paraules.
2. adj. Que arriba a la quantitat expressada d'una 4. adj. Poc inclinat a donar, agarrat, tacany. Era
manera quasi insuficient. Necessite dos metres escassos molt escàs amb els seus germans.
75. El trànsit de cotxes de la ciutat ha _____ sense embussos, cosa que acabarem _____
al desviament provisional.
a) fluït / agraint
b) fluid / agraint
c) fluit / agraïnt
No porten dièresi els infinitius, els gerundis, els futurs i 3. v. intr. Marxar o discórrer amb facilitat i sense
els condicionals dels verbs acabats en vocal més –ir: obstacles. Hui el trànsit fluïx amb normalitat.
agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, fluid -a [flújt]
beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria. 1. adj. i m. FÍS. Que està (una substància) en estat
fluir [fluíɾ] líquid o gasós, de manera que, com que presenta poca
1. v. intr. Córrer, un líquid. La calç feia que l'aigua coherència molecular, pren la forma del recipient que la
no fluïra bé. La sang fluïx de l'aurícula dreta al ventricle conté. Una matèria fluida. Fluids gasosos, líquids.
dret. 2. adj. Fluent, que fluïx. Trànsit fluid.
2. v. intr. Sorgir fàcilment, una idea o una paraula. 3. adj. Que és (una manera d'expressar-se) natural i
Les paraules li fluïen ràpidament. fàcil. Una prosa fluida i vigorosa.
76. Mostrà un gest _____ i _____ quan el va veure 76. arribar a la festa.
a) cínic / irespectuós
b) cínic / irrespectuós
c) cínnic / irrespectuós
Distribució de les grafies dels sons ròtics (r, rr) en • En els compostos cultes o formats a la manera culta:
derivats i compostos fotoresistència, neorealisme, otorinolaringologia,
Mots derivats radioreceptor, teleradar.
En general, s’escriu r: antiràbic, arítmia, contrarestar, Ara bé, escriurem rr en derivats i compostos quan el
coregent, eradicar, extraradi, infraroig, prerequisit, lexema comença amb r i va darrere dels prefixos ir-
semirecta, suprarenal, vicerectorat. (variant de in- (‘no’); irracional, irreal, irregular, irrompible;
Mots compostos prefix a-, verbalitzador, no negatiu: arraconar, arrasar,
En general, s’escriu r: arreglar, arrendar, arriscar; prefix monosíl·lab bi-, co-,
• En els compostos patrimonials: barba-roig, cor-robat, de-, pre-, pro-, vi-: birrem, correcte, corregir, correlació,
guarda-roba, mata-rates, nou-ric; Coma-ruga, Font- correspondre, corrompre, derramar, derrapar, derrocar,
romeu, Montroig, Puig-reig derrotar, derruir, prerrogativa, prorrogar, prorrompre,
trirrem, virrei; i sufixos -ràgia, -rea, -roide: hemorràgia,
diarrea, hemorroide.
77. Quina és la l'oració que està ben escrita?
a) L'arèola és una àrea xicoteta, especialment la que circunda alguna cosa.
b) Amb la fòrmula de l'equació podem resoldre la incógnita plantejada en el problema.
c) Els plats destacats són: escalopa de llom, galta de vedella, déntol al forn i coliflor amb
beixamel.
circumdar incògnita
fórmula: mireu pregunta 71, apartat c). Excepcions.
78. Hem de _____ el _____ en una altra part de la paret.
a) ressituar / linòleum
b) ressituar / linoleüm
c) resituar / linòleum
Trobarem ss darrere de: prefix as-: assaltar, (verbalitzador, no privatiu); prefixos des-: dessalar; dis-: (separació, el
contrari de) dissort; prefix pres-: (davant de) pressentir, pressuposar, pressupost; prefix pros-: (continuar, endavant)
prosseguir; prefix res- ressò (duplicació o repetició); i prefixos trans- i sots- + lexema en s transsiberià, sotssecretari.
79. Una vegada comprovat que hi ha el _____ suficient, s'ha passat, sense solució de
_____, a debatre l'orde del dia.
a) quòrum / continuitat
b) quorum / continuïtat
c) quòrum / continuïtat
Llatinismes
Entre els mots o expressions manllevats al llatí, o llatinismes, n'hi ha de dos tipus: aquells que han esdevingut d'ús
més o menys general i que han estat adaptats —i que per aquest motiu s'escriuen generalment en rodona—, i aquells
altres que, pel fet de ser d'ús més restringit o especialitzat, conserven la grafia llatina —per la qual cosa s'escriuen,
com a norma general, en cursiva.
Si bé la frontera entre tots dos supòsits no sempre és Són exemples de llatinismes propis de llenguatges
fàcil de traçar, tot seguit presentem, a tall d'exemple, especialitzats o de registres marcadament cultes, que no
alguns casos il·lustratius de llatinismes adaptats, que han estat adaptats al català i que com a norma general
podríem considerar d'ús general i que per tant escriurem cal escriure en cursiva, els següents:
en rodona: ab absurdo in promptu
a posteriori in extremis ab initio in situ
a priori in fraganti ad hoc modus operandi
critèrium in vitro ad hominem modus vivendi
currículum júnior ad infinitum motu proprio
delírium trèmens lapsus a divinis mutatis mutandis
desideràtum oremus ad libitum peccata minuta
ego pàssim a fortiori per saecula saeculorum
estatus per càpita bona fide per se
exequàtur proforma circa quid pro quo
ex-libris quòrum cum laude sine die
factòtum sènior curriculum vitae sine qua non
fòrum ultimàtum de facto statu quo
honoris causa vademècum de iure stricto sensu
ídem viacrucis de visu sub iudice
ex aequo sui generis
ex cathedra urbi et orbi
ex officio versus
in aeternum vox populi
80. El seu _____ va estar malalt de _____ molt de temps.

a) propparent / tisis
b) propparent / tisi
c) proparent / tisi
Cal tindre en compte els casos següents: escrivim p acaben sempre en -i. Les formes d'aquests mots en -s
davant els compostos de cap- i prop-, capbaix, només serien vàlides per al plural. Exemples: la crisi
capbussar-se, capdavanter, capficar-se, capgirar; propdit, (singular)  les crisis (plural) / la dosi (singular)  les
propparent. A més trobarem p en els grups -pt-, -pc- i - dosis (plural) / l'anàlisi (singular)  les anàlisis (plural) /
ps- el parèntesi (singular)  els parèntesis (plural) / la
Hem de tindre molta cura a l'hora d'escriure el singular hipòtesi (singular)  les hipòtesis (plural) / la tesi
de mots cultes com per exemple crisi, tesi, hipòtesi, (singular)  les tesis (plural).
anàlisi, dosi, parèntesi, i un llarg etcètera, atès que
81. La seua obra _____ es _____ en part l'any 2006 i, totalment, l'any 2010, gràcies a un
grup de treball voluntari.
a) políglota / refeu
b) políglot / reféu
c) poliglota / reféu
L’accent diacrític es conserva en la formació de mots Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha
derivats o compostos. Per exemple: déu, redéu / nét, a continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica
besnét, besnéts / sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls en una síl·laba equivocada.
/ pèl, repèl, contrapèl… Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a a) Són mots aguts: alfil, comité, fluor, futbol, handbol,
món/mons, mà/mans, rés/resos, ús/usos), la forma de heroi, hoquei, interval, iber, oboé, oceà, timpà, policrom,
plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua. poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
Per exemple: món, mons, rodamón, però rodamons / mà, b) Són mots plans: pentagrama, cardíac, míssil,
mans, passamà, però passamans monòlit, atmosfera, policíac, rèptil, torticoli, Kíev,
medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols: aurèola, període, Tàrraco,
diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada,
Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
82. De seguida, l'altre _____ s'ha _____ sobre l'agressor i l'ha pogut interceptar i
detindre.
a) baró / abraonat
b) baró / abragonat
c) varó / abragonat
baró -onessa [baɾó] (f. [baɾonésa]) 7. m. Home de respecte, d'autoritat. Aquell home és
1. m. i f. Noble que, en la jerarquia dels títols un sant baró.
nobiliaris, ve després del de vescomte i és el darrer en 8. m. NÀUT. Cap o cadena amb què se subjecta el
dignitat. timó, i que s'utilitza per a governar-lo en cas de produir-
2. m. HIST. En els segles XIII, XIV i XV, persona se una avaria en l'arjau.
que posseïa el títol de noble. abraonar [abɾaonáɾ] (abraona [abɾaóna])
3. m. HIST. Senyor territorial amb jurisdicció alta i 1. v. tr. Abraçar fortament (a algú) amb els braons.
baixa, i mer i mixt imperi, que no posseïa títol reial d'esta Aconseguiren abraonar-lo i l'immobilitzaren.
dignitat. 2. v. pron. Agafar-se per a lluitar. S'abraonà amb el
4. m. i f. Cònjuge d'un baró o d'una baronessa. company de treball i començaren a barallar-se.
5. m. Home arribat a l'edat viril. 3. v. pron. Llançar-se contra algú o alguna cosa.
6. m. Persona que disposa d'una gran influència, S'abraonaren sobre el meu germà i li pegaren una
respecte i poder dins d'un partit polític, una institució o palissa.
una empresa.
83. Antigament, l'eclesiàstic de la _____ rebia una _____ del poble.
a) colegiata / prevenda
b) col·legiata / prevenda
c) col·legiata / prebenda
S'escriuen amb l·l  -il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar
Mots començats amb:  -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir
 al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, Mots del lèxic comú escrits amb l·l: al·legar, el·lipse,
al·lucinar, al·lot ombrel·la...
 il·l-: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar Parelles de significat diferent segons duguen l·l o no:
 col·l-: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar, al·locució (discurs), elocució (manera de parlar); al·ludir
col·lecció, col·lega, col·locar (referir-se a), eludir (defugir)...
 gal·l-: gal·lés, gal·licisme prebenda [pɾebénda]
 mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre 1. f. Ocupació molt lucrativa i de poca faena. El càrrec
 sil·l-: sil·logisme, síl·laba, sil·labari que li han donat és una prebenda.
2. f. REL. Retribució o conjunt de beneficis annexos a
Mots acabats amb: l'exercici d'un càrrec eclesiàstic superior de les catedrals
 -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, o col·legiates.
mortadel·la, parcel·la
 -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la
84. Diverses espècies de _____ són àmpliament cultivades com a plantes _____.
a) trévols / ferratgeres
b) trébols / ferratgeres
c) trévols / ferrageres
trévol (o trèvol) [tɾévol]
1. m. BOT. Planta herbàcia anual (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, estipulades, flors rosades, blanques o
grogues en glomèruls o espigues molt densos, i de fruit xicotet, usada com a planta ferratgera.
85. Portava una agulla de pit amb una _____ a l'altura de _____.
a) ametista / l'esternom
b) ametista / l'estèrnum
c) amatista / l'estèrnun
ametista [ametísta] 3. m. Color ametista.
1. f. MINERAL. Varietat de quars cristal·litzat de estèrnum [estɛ́ɾnum] m. ANAT. Estern.
color morat clar o violeta blavós, molt usada en joieria.
2. adj. inv. De color morat clar o violeta blavós, com estern [estɛ́ɾn] m. ANAT. Os pla i allargat situat al
el de l'ametista. Uns pantalons ametista. mig del pit, amb el qual s'articulen les costelles.
86. Hi hagué un intens _____, però finalment comprà el cavall _____.

a) estiraiarronsa / purasang
b) estira i arronsa / pura-sang
c) estira-i-arronsa / pura sang
estira-i-arronsa [estiɾaiarónsa] m. Estira-i-amolla. qualsevol raça de cavall amb pedigrí, tècnicament només
El pura sang és una raça de cavall, especialment es refereix a la raça pura sang. Els pura sang són
coneguda pel seu ús en curses de cavalls. Tot i que a considerats cavalls de "de sang calenta" i són coneguts
vegades s'utilitza el terme "pura sang" per referir-se a per la seva agilitat, velocitat i esperit.
87. Pots preparar una infusió amb una cullerada de _____ i unes quantes fulles de _____.
a) gingebre / maria lluïsa
b) gingebre / marialluïsa
c) gengibre / maria Lluïsa
gingebre [ʤinʤébɾe] m. BOT. Planta herbàcia marialluïsa [maɾiaʎuíza] f. BOT. Planta arbustiva
perenne (Zingiber officinale), de fulles compostes i flors (Aloysia citrodora), de fulles lanceolades, en verticils de
en espiga groguenques, amb rizoma gran, horitzontal, de tres, que fan olor de llima, i flors liles en inflorescències
color blanc groguenc per dins i aromàtic, usat com a paniculars terminals, les fulles de la qual són estomacals,
condiment. antiespasmòdiques i carminatives, utilitzada en farmàcia i
jardineria.
88. El _____, en el temps lliure, practicava _____.
a) subbrigadier / jujitsu
b) subrigadier / jujisu
c) subbrigadier / txujitzu
subbrigadier -a [subbɾiɣaðiéɾ] m. i f. MIL. General jujitsu [ʤuʤíʦu] m. ESPORT Art marcial de lluita
de brigada, que mana una brigada. sense armes d'origen japonés, en la qual s'intenta
immobilitzar l'adversari utilitzant l'habilitat i no la força
física.
89. En _____ Festival de Música, interpretaran "La consagració de la primavera" _____
Stravinsky.
a) el XI / de
b) l'XI / d'
c) l'XI / de
S'apostrofa davant de símbols numèrics o manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el
d'abreviatures en els casos que, quan es lligen, speaker o l'speaker), mentre que no s'apostrofa l'article
comencen per un so vocàlic: l'1 de maig; l'XI Congrés de femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de
Formació del Professorat; l'ap. 4. Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent
Davant de mots no adaptats o estrangers que és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de
comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació o la striptease, de Stalin.
90. Quina parella de paraules està ben escrita?
a) corba / curvatura
b) impressor / impressa
c) llavi / llabial
Cultismes: paraules que hem incorporat recentment són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per
des d'una llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució exemple, el mot llatí BUCCA dóna la paraula patrimonial
dels mots patrimonials, sinó solament una adaptació boca i el cultisme bucal.
parcial. Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i
una mateixa família de paraules, ja que algunes d'elles patrimonials. Fixeu-vos en els canvis ortogràfics.
Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme
boca bucal món mundial
cervell cerebel mostela mustèlids
cònsol, consolat, consular nodrir, nutrició, nutrient
dolç dulcificar, edulcorar ortiga urticària
fèmur femoral pèndol pendular
fondre fusió plom plumbi
fur foral ploma plumífer
furóncol furunculosi porgar expurgar
home humanisme sorgir insurgent
jove juvenil títol titulació, titular
moc mucosa volcà vulcanisme
impressor -a [impɾesóɾ]
1. adj. Que imprimix.
2. m. i f. PROF./GRAF. Operari encarregat de la màquina d'imprimir.
3. m. i f. PROF./GRAF. Propietari d'una impremta.
4. m. i f. PROF./GRAF. Persona que treballa en una impremta.
imprés impresa
Infinitiu imprimir Gerundi imprimint Participi
impresos impreses
Flexionat com: imprimir. forma nominal : impressió
Novembre de 2014. Normativa ortogràfica.
71. Tot el món se sentiria _____ si feren un _____ de les seues propietats.
a) ultratjat / espoli
b) ultratjat / expoli
c) ultrajat / expoli
ultratjar [ultɾaʤáɾ] v. tr. Fer ultratge (a algú). Ha homenatjar, hostatjar, jutjar, petjar, pitjar, prejutjar,
ultratjat la meua família. reallotjar, rebutjar, trepitjar, ultratjar, viatjar.
Recordem alguns verbs que en valencià acaben en Tot i que la grafia ex- o es- amb què comencen
–tjar: allotjar, assetjar, avantatjar, desitjar, embotjar, algunes paraules sol coincidir entre les diverses llengües
encoratjar, encorretjar, enutjar, estotjar, formatjar, fotjar, romàniques, recordem que en valencià s’escriuen amb
es- les paraules estrany, estranger, estendre, espoliar,
esplendor i esplanada.
72. En este _____ volen mostrar _____ de les seues intencions.
a) pamflet / l'honestedat
b) pamflet / l'honestitat
c) panflet / l'honestidat
pamflet [paɱflét] m. Imprés, d'una o de poques resplendor (o resplandor), revenja, sergent, setí (i
pàgines i de difusió clandestina, on s'ataca violentament setinat), terrina, terròs, vernís, aresta, batedora, bescuit,
algú o alguna cosa, generalment el poder. claredat, enginy (i enginyer), esperit (però espiritual,
Recordem algunes paraules que en valencià espiritisme, etc.), gegant, llençol, sencer, genet,
s’escriuen amb e: ametista, assemblea, atzabeja, honestedat, meravella (o maravella), príncep, punxegut,
buguenvíl·lea, cànem, disfressa, eben (i ebenista), llarguerut (o llargarut), fumeguera (o fumaguera),
empara (emparar), estella (i estellar), ermini, efeminat, santedat, seguretat, etc. I també alguns noms propis:
esparreguera, estendard (o estandard, diferent Benet, Caterina, Doménec, Empar, Llàtzer, Eivissa,
d’estàndard), esternut (i esternudar), gelea, javelina, Xúquer, etc.
monestir, nacre, òrfena (i orfenat), ràfega, un regle,
73. _____: Que ha complit cinquanta anys i encara no en té seixanta.
a) quinquagenària
b) cinquagenària
c) quincuagenària
quinquagenari -ària [kiŋkwaʤenáɾi] adj. i m. i f. Que ha complit cinquanta anys d'edat i encara no en té seixanta.
74. A la _____ de presentació dels nous sabors dels _____ hi van assistir més de dos-
centes persones.
a) gala / xupa-xups
b) gal·la / xupa-xups
c) gala / txupa txups
gala1 [gála] 1. f. Festa, festival. Una gala benèfica. 4. adj. HIST./LING. Dels gals o que hi té relació. Les
gal3 gal·la [gál] conquistes gal·les de Juli Cèsar.
1. adj. i m. i f. GENTIL. Francés 1. Recordem que un del usos del guionet (-) és unir
2. m. i f. HIST. Individu que habitava a la Gàl·lia. composts reduplicatius, en què es repetix, parcialment o
3. m. LING. Llengua cèltica parlada pels gals. totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat: a
mata-degolla,bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-
nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
75. El paper _____ es caracteritza per ser impermeable i _____ gràcies a la capa d'estuc
que el recobrix.
a) cuxé / setinat
b) cuixé / satinat
c) cuixé / setinat
cuixé [kujʃé] paper cuixé V. paper 21. setinat -ada [setinát]
1. adj. Paregut al setí. Paper setinat.
2. adj. Que és d'una llisor i d'una lluentor
considerables.
76. Tenia _____ de totes les mides i _____ per a atraure els peixos.
a) ams / esquers
b) hams / asquers
c) hams / esquers
ham [ám] m. PESCA Ganxo xicotet de ferro o d'un esquer1 [eskéɾ]
altre metall que, penjat d'un fil i proveït d'esquer, servix 1. m. Menjar o artifici que s'utilitza per a atraure els
per a pescar. animals, especialment les aus i els peixos.
2. m. Allò que atrau, que excita el desig.
3. m. Bossa, canó o altre recipient on els fumadors
estotjaven l'esca, la pedra de foc i el foguer.
77. El robament de la _____ del museu d'antiguitats causà una gran _____ entre els
membres del Patronat.
a) calessa / escaramusa
b) calesa / escaramussa
c) calessa / escaramussa
calessa [kalésa] f. VEHICLE Carruatge de dos 2. f. Discussió o polèmica breu i de poca
rodes obert per davant, per a dos persones. importància. Van tindre una escaramussa per culpa del
escaramussa [eskaɾamúsa] futbol.
1. f. MIL. Combat aïllat i de poca importància,
especialment el que mantenen les avançades dels
exèrcits.
78. A la pregunta del professor, tot el grup va contestar a _____ que volien un _____.
a) l'uníson / magnetòfon
b) l'uníson / magnetofon
c) l'unison / magnetòfon
a l'uníson loc. adv. En conformitat de sentiments, litre (hectolitre, mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat,
concordadament. Ho fan tot a l'uníson. letargia, sinergia, paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit,
magnetòfon [magnetɔ́fon] m. ELECTR. Aparell de anemone, bantu, biòtop, conclave, dòmino (o dominó),
gravació magnètica de sons, basada en la imantació estèrnum, etíop, hematòcrit, karate, libido, lígur, medul·la,
permanent d'un suport, generalment una cinta míssil, odèon, omòplat, quadriga, rèptil, rupia, somali,
magnètica. (un) tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa (o un tulipà),
vertígen, víking, etc. També hi ha alguns noms propis:
Cal recordar algunes paraules que en valencià són Eufrates, Honolulu, Kíev, Marràqueix, Ravenna, Ucraïna;
planes, a diferència d’altres llengües: atmosfera, les Agamèmnon, Arquimedes, Dídac, Èdip, Espàrtac,
paraules en –íac (policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov, Sanxis, etc.
leucòcit, aeròlit, monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –
79. Ha viatjat fins a _____, però no ha vist res més bonic que _____.
a) l'Haia / la Scala de Milà
b) La Haia / la Scala de Milà
c) l'Haia / l'Scala de Milà
Apostrofació dels articles el, la, en, na comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació o la
Com a regla general, els articles determinats el i la manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el
es reduïxen a l', i els articles personals en, na, quan la speaker o l'speaker), mentre que no s'apostrofa l'article
paraula que els seguix comença per vocal o h muda: femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de
l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent
n'Honorat, n'Adelaida, n'Úrsula. és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de
Davant de mots no adaptats o estrangers que striptease, de Stalin.
80. Els turistes, sorpresos per l'avinguda d'aigua quan estaven a _____, fugiren _____.
a) l'atzucac / a corre-cuita
b) l'acsucac / a corre-cuita
c) l'atsucac / a correcuita totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat: a
atzucac [aʣukák] mata-degolla,bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-
1. m. Carreró o camí que no té eixida. nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
2. m. Conflicte o situació molt difícil de resoldre.
Recordem que un del usos del guionet (-) és unir
composts reduplicatius, en què es repetix, parcialment o
81. És un bon model d'ordinador, compacte i lleuger, amb pantalla de dèsset _____, però
_____ principal és l'elevat preu.
a) polzades / l'handicap
b) polsades / l'hàndicap
c) polzades / l'hàndicap
polzada [polzáða] Recordem algunes de les paraules que en valencià
1. f. METROL. Antiga mesura de longitud que són agudes: esports en –bol (futbol, handbol, etc.),
correspon a la dotzena part d'un peu, equivalent ciclop, policrom (monocrom, etc.), poliglot, pitecantrop,
aproximadament a 23 mil·límetres. licantrop, alfil, avar, auster, interval, cautxú, iber (celtiber,
2. f. METROL. Unitat de longitud del sistema etc.), criquet, un enzim, eriçó, esperit, flascó, fluor,
anglosaxó equivalent a 2,54 centímetres. handicap, heroi, hoquei, humit, miop, oboé, oceà, pivot,
3. f. Colp pegat amb el polze. radar, soviet, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís,
xiclet, etc. I també alguns noms propis: Biarritz, Munic,
Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel, Borís, Raimon, Ciscar.
82. El _____ és un _____ gomós i dolç que s'empra com a purgant.
a) manà / fluid
b) mannà / fluïd
c) mannà / fluid
mannà [manná] [pl. -às] fluid -a [flújt]
1. m. REL. Aliment que, segons la Bíblia, Déu donà 1. adj. i m. FÍS. Que està (una substància) en estat
al poble d'Israel durant la travessia del desert. líquid o gasós, de manera que, com que presenta poca
2. m. ALQ. Mercuri. coherència molecular, pren la forma del recipient que la
3. m. BOT./FARM. Líquid gomós i dolç que fluïx de conté. Una matèria fluida. Fluids gasosos, líquids.
diverses plantes, especialment del freixe de flor i de 2. adj. Fluent, que fluïx. Trànsit fluid.
l'eucaliptus, i que té propietats purgants. 3. adj. Que és (una manera d'expressar-se) natural i
fàcil. Una prosa fluida i vigorosa.
a) L'equanimitat és una de les virtuts ressaltades amb major èmfasi pel conferenciant.
b) La tintura d'iode està feta d'un mineral que es troba en l'escorsa terrestre.
c) L'anhídrid sulfúric és cristalí, corrossiu, tòxic i, a més, irrita les mucoses.
de iode: i consonàntica. escorça [eskɔ́rsa]
Regles comunes en l'apostrofació dels articles i de 1. f. BOT. Corfa 5 i 6.
la preposició de. 2. f. ANAT. Capa externa dels òrgans.
Quan el mot següent comença amb una i o una u no 3. escorça cerebral f. ANAT. Còrtex cerebral.
vocàliques es manté la forma plena de l'article, tant en 4. escorça terrestre f. GEOL. Conjunt de roques
masculí com en femení: el iaio, el ioga, el iogurt, el que formen la part més externa del globus terraqüi.
hiatus, el hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, cristal·lí -ina [kɾistalí]
la hialita, la hiena. Tampoc no s'apostrofa la preposició 1. adj. FÍS. De la naturalesa del cristall.
de: de ioga, de iogurt, de hiatus, de hioide, de uigur, de 2. adj. FÍS. Que té una estructura molecular regular.
uombat; de iardes, de ionosfera, de hialita, de hienes, de 3. adj. Transparent com el cristall. Aigua cristal·lina.
hui. Excepció: l'ió, d'ió. corrosiu -iva [korozíw]
1. adj. i m. Que té la virtut de corroir. Àcid corrosiu.
2. adj. Mordaç, incisiu, feridor. Crítiques corrosives.
84. El _____ és un mineral opac o transparent que té una _____ i s'usa en joieria.
a) quars / lluïssor vítria
b) quars / lluissor vítrea
c) quarts / lluïssor vítria
quars [kwáɾs] m. MINERAL. Anhídrid de silici, vitri vítria [vítɾi]
mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, opac o 1. adj. De vidre.
transparent, incolor o de color violeta, terrós, gris o groc, i 2. adj. Que pareix de vidre, especialment per la
amb lluïssor vítria, algunes varietats del qual s'usen en seua transparència.
joieria. 3. adj. GEOL. Que està constituït principalment per
lluïssor [ʎuisóɾ] vidre magmàtic. Roques vítries.
1. f. Reflexos d'una cosa que lluïx. 4. cambra vítria V. cambra 43.
2. f. MINERAL. Esclat d'un mineral.
85. La substància _____ ha de ser _____, eficaç i fàcil de metabolitzar per l'organisme.
a) adjuvant / innòcua
b) adjuvant / innòqua
c) atjuvant / innòqua
adjuvant [adʤuvánt] adj. i m. FARM. Que augmenta innocu -òcua [innɔ́ku] adj. Que no fa mal. Un paràsit
o modifica (un component) l'acció del medicament innocu per a les persones.
principal. Substància adjuvant. Un adjuvant.
86. L'equip mèdic ens ha _____ que el _____ cardíac ha sigut un èxit.
a) revetlat / transplantament
b) revetllat / trasplantament
c) revelat / trasplantament
revetla o revetlla [revélla] 3. v. tr. AUDIOVIS./FOTOGR. Fer visible la imatge
1. f. ETNOL. Festa popular amb ball que se celebra impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques).
de nit, a l'aire lliure, en algunes festes assenyalades. 4. v. tr. REL. Manifestar o descobrir una acció divina
2. f. Part de la nit que transcorre abans d'anar a (un misteri o una veritat).
dormir. 5. v. pron. REL. Manifestar-se, una divinitat, donar-
revelar [reveláɾ] (revela [revɛ́la]) se a conéixer. Assegura que Déu se li ha revelat.
1. v. tr. Fer conéixer (allò que es tenia amagat). trasplantament [tɾasplantamént]
Revelar un secret. Revelar dades confidencials. Revelar 1. m. Acció de trasplantar.
la veritat. 2. m. AGR. Operació que consistix a mudar un
2. v. pron. Mostrar-se, resultar ser. S'ha revelat un vegetal del lloc on es planta a un altre.
gran escriptor. 3. m. MED. Operació de trasplantar un òrgan o un
teixit. Trasplantament de cor, de renyó, de fetge.
87. Ovidi va _____ la idea al _____ per a poder guanyar el premi.
a) arrebassar / fisicoquímic
b) arrabassar / fisicoquímic
c) arrebassar / físicoquimic
arrabassar [arabasáɾ] L'accent en paraules compostes, derivades i
1. v. tr. AGR. Cavar la terra (d'un terreny) per a cultismes
arrancar les plantes perjudicials, a fi de preparar-lo per al Les paraules compostes solen tindre dos accents
conreu. Arrabassar un camp. fònics (un de principal i un altre de secundari, com ara la
2. v. tr. AGR. Remoure profundament (la terra). paraula economicofinancer). Com les accentuem?
3. v. tr. Arrancar (una planta) de soca-rel. L'aigua va a) En els mots compostos escrits com una sola
arrabassar les vinyes. paraula, només s’accentua, segons les normes, l’últim
4. v. tr. Arrancar (alguna cosa) a algú. Li va element: fisicoquímic, marededéu, socioeconòmic,
arrabassar el dit d'un mos. radioteràpia.
5. v. tr. Prendre (alguna cosa) a algú a la força, b) Els mots compostos escrits amb guionet
violentament. Li arrabassà la bossa i arrancà a córrer. conserven l’accent de cadascun dels elements: despús-
6. v. tr. Desposseir (d'alguna cosa) a algú. Els seus demà, sud-americà, més-dient, camí-raler.
germans li van arrabassar l'herència. c) Les paraules compostes que tenen una paraula
amb accent diacrític mantenen també l’accent: adéu,
redéu, rodamón, besnét, subsòl.
d) Els adverbis acabats en –ment s’accetuen si
l’adjectiu femení del qual deriven porta accent gràfic:
òptima/òptimament.
88. _____ va viatjar a _____ durant les vacances de l'any passat.
a) Isaies / Marraqueïx
b) Isaíes / Marraqueix
c) Isaïes / Marràqueix
Isaías (castellà) nom propi masculí  Isaïes biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate,
(valencià). libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga,
a) xereç
b) crisàlida
c) ebola
xerés (o xerès) [ʧeɾés] [pl. -essos] m. ENOL. Vi ebola (o èbola) [ebɔ́la] (o [ɛ́bola]) m. PAT. Malaltia
generós, produït en la ciutat de Jerez de la Frontera i en infecciosa, produïda per un virus, el símptoma del qual
altres llocs de les províncies de Cadis i de Sevilla. són múltiples hemorràgies internes i externes que
crisàlide [kɾizáliðe] f. ZOOL. Nimfa de produïxen la mort en poc de temps.
l'insecte lepidòpter.
90. L'estudi cinematogràfic ha produït un _____ de les _____ de l'any 1992.
a) fotoreportatge / olimpíades
b) fotorreportatge / olimpíades
c) foto-reportatge / olimpiades
Recorda: Escriurem r en derivats i compostos quan el olimpíada [olimpíaða]
lexema comença amb r i va darrere dels prefixos: a- 1. f. pl. ESPORT Jocs olímpics. Es prepara per a
(negatiu), anti-, auti, bi-, bili-, contra-, des-, dis-, e-, en- participar en les olimpíades.
, extra-, foto-, infra-, micro-, mono-, multi-, neo-, orto-, 2. f. CRON. En l'Antiguitat grega, període de quatre
poli-, pre-, pseudo-, quadri-, sub-, supra-, termo-, tri-, anys comprés entre dos jocs olímpics consecutius que
ultra-, vice-: arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, servia com a unitat per al còmput del temps.
contrarestar, eradicar, estereoradiant, extraradi,
fotoresistència, infraroig, microruptor, monorefringent, Cal tindre en compte la pronúncia dels mots que hi ha
multiracial, neorealisme, neurorenitis, orotoròmbic, a continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica
preromà, pseudoràbia, quadrireactor, radioreceptor, en una síl·laba equivocada.
semiregular, suprarenal, teleradiografia, termoresistent, Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
trireactor, vicerector. a) Són mots aguts: alfil, comité, fluor, futbol, handbol,
Atenció amb pre-: prerefredament, preregnant, heroi, hoquei, interval, iber, oboé, oceà, timpà, policrom,
prerenaixement, prerequisit, preromà, preromanç, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
preromàntic, però prerrogativa. b) Són mots plans: pentagrama, cardíac, míssil,
monòlit, atmosfera, policíac, rèptil, torticoli, Kíev,
medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols: aurèola, període, Tàrraco,
diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada,
Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
Juny 2014. Normativa ortogràfica.
a) Les batjoqueres són plantes enfiladisses i la veina del fesol conté moltes proteïnes.
b) La retransmissió per l'FM del concert de l'Orquestra Filharmònica va ser superba i
magnificent.
c) L'excés d'àcid clorídric i d'alguns énzims pot agreujar l'acidesa i el mal d’estòmac.
bajoquera [baʤokéɾa] f. BOT./AGR. Planta herbàcia enzim [enzím] m. BIOL./QUÍM. Molècula de grans
anual (Phaseolus vulgaris), de fulles trifoliades, de flors dimensions de naturalesa proteica, produïda per les
blanques o purpúries en raïms i de fruits en llegum, les cèl·lules vives, que actua com a catalitzadora en les
bajoques. reaccions bioquímiques del metabolisme.
beina [béjna] baina [bájna] 6. f. BOT. Corfa tendra i estómac [estómak]
llarga que conté les llavors d'algunes plantes. 1. m. ANAT. Porció dilatada del tub digestiu, situada
clorhídric -a [kloɾíðɾik] entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels
1. adj. QUÍM. Que conté àcid clorhídric. aliments.
2. àcid clorhídric V. àcid 35.
a) Les imatges del transbordador espacial permeten observar la gal·laxia amb una gran
precissió.
b) S'ha descobert una tomba egípcia de l'època de Cleopatra amb nombroses peces
d’oropell.
c) L'única premissa del projecte per a esplanar el terreny és que no afecte la cornisa del
penya-segat.
galàxia [galáksia] Cleòpatra, nom propi femení
f. ASTR. Conjunt massiu d'estreles, planetes, pols
interestel·lar, gasos, partícules i matèria còsmica, lligats oripell [oɾipéʎ]
gravitacionalment, que forma part constitutiva de 1. m. ART Làmina de llautó prima i polida que imita
l'univers. La nostra galàxia, la Via Làctia. l'or i s'usa per a confeccionar ornaments.
2. m. Ornament, generalment cosa de poc de valor i
precisió [pɾesizió] de molta aparença.
1. f. Qualitat de precís, determinació exacta, estricta.
Parlar amb precisió. Un instrument de precisió.
73. EI pa de ______ és la gran novetat de la temporada en productes de ______.
a) cibacia / brioixeria
b) cibacla / briotxeria
c) civada / brioixeria
civada [siváða] brioixeria [bɾiojʃeɾía]
1. f. BOT./AGR. Ordi. f. ALIM. Botiga on es venen brioixos i altres
2. f. BOT./AGR. Avena. productes similars.
74. Dalila va intentar que ______ li ______ el secret de la seua força.
a) Sansó / rebelara
b) Samsó / revelara
c) Samson / revetlara
Samsó, nom propi masculí. 3. v. tr. AUDIOVIS./FOTOGR. Fer visible la imatge
revelar [reveláɾ] (revela [revɛ́la]) impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques).
1. v. tr. Fer conéixer (allò que es tenia amagat). revetla o revetlla
Revelar un secret. Revelar dades confidencials. Revelar 1. f. ETNOL. Festa popular amb ball que se celebra
la veritat. de nit, a l'aire lliure, en algunes festes assenyalades.
2. v. pron. Mostrar-se, resultar ser. S'ha revelat un 2. f. Part de la nit que transcorre abans d'anar a
gran escriptor. dormir.
75. En la ______ de hui s'informa de les ______ de què disfruta l'estament judicial.
a) gaseta / prerrogatives
b) gaseta / prerogatives
c) gaceta / prerrogatives
gaseta [gazéta] 2. f. [col·loq.] Persona que coneix moltes notícies i
1. f. PERIOD. Publicació periòdica que dóna notícies les difon.
de política, de literatura, d'art, d'esports o d'altra matèria. Recorda: Escriurem r en derivats i compostos quan
el lexema comença amb r i va darrere dels prefixos: a-
(negatiu), anti-, auti, bi-, bili-, contra-, des-, dis-, e-, en- preromà, pseudoràbia, quadrireactor, radioreceptor,
, extra-, foto-, infra-, micro-, mono-, multi-, neo-, orto-, semiregular, suprarenal, teleradiografia, termoresistent,
poli-, pre-, pseudo-, quadri-, sub-, supra-, termo-, tri-, trireactor, vicerector.
ultra-, vice-: arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, Atenció amb pre-: prerefredament, preregnant,
contrarestar, eradicar, estereoradiant, extraradi, prerenaixement, prerequisit, preromà, preromanç,
fotoresistència, infraroig, microruptor, monorefringent, preromàntic, però prerrogativa.
multiracial, neorealisme, neurorenitis, orotoròmbic,
76. La cerimònia, a la qual van acudir molts ______, va estar presidida per ______ de la
parròquia.
a) feligresos / l'arciprest
b) feligresos / l'arxipreste
c) feligressos / l'arxiprest
feligrés -esa (o feligrès) [feliɣɾés] m. i f. REL. arxipreste [aɾʧipɾéste]
Parroquià 1 1. m. REL. Antigament, prevere que, per delegació
del bisbe, exercia atribucions sobre els preveres d'un
territori determinat.
2. m. REL. Títol d'una dignitat dels capítols de
catedrals o de col·legiates.
77. Alguns dels esportistes que participaren en les ______ havien consumit productes
______.
a) olimpíades / al·lucinògens
b) olimpiades / alucincegens
c) olimpíades / al·lucinogens
Recordem algunes paraules que són esdrúixoles en S'escriuen amb l·l
valencià en contrast amb altres llengües: àloe, diòptria, Mots començats amb:
èczema, ènema, (un) gàmeta, isòbara, període,  al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir,
olimpíada, pàtxuli, pneumònia, vàlua, aurèola, rubèola, al·lucinar, al·lot
díode, etc. També hi ha alguns noms propis: Bàssora,  il·l-: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar
Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Míkonos,  col·l-: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar,
Sàhara, Úmbria; Ilíada, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles, col·lecció, col·lega, col·locar
Llúcia, Pèricles, etc.  gal·l-: gal·lés, gal·licisme
 mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre
 sil·l-: sil·logisme, síl·laba, sil·labari
78. En quina paraula la "e" és oberta?
a) lleu
b) greu
c) conreu
Com a norma general, la lletra e es pronuncia f) Davant de l o l·l: arrel, cel, cruel, empelt, fel;
oberta [ɛ́] en els casos següents: novel·la, parcel·la (però és tancada en algunes paraules
a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: com belga o selva).
conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, obsequi (però és g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
tancada en algunes paraules com església, sépia, Dénia h) Davant de r seguida de consonant: cert, comerç,
o séquia). ert, hivern, perdre, verd, verge (en canvi, si seguix una
b) Quan la vocal de la síl·laba següent és una u: labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp,
cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu. terme; cerca, cercle, perca, verga).
c) En quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, i) En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb
cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, rèplica (però és cerndre: cendra, divendres, gendre (però és tancada en
tancada en algunes paraules com llémena, témpores o els infinitius acabats en -endre, com defendre, entendre,
térbola). prendre i vendre, i en la seua flexió).
d) En la major part de cultismes: acèfal, clavicèmbal, j) En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu,
elèctrode, espècimen, telègraf (però és tancada en les deu, europeu, fideu, peu, conreu, trofeu, seu (però és
paraules acabades en -edre, -ense, -teca o -tema: tancada en algunes paraules com lleu, creu, greu o meu).
poliedre, castrense, biblioteca o teorema). k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent,
e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i - Benimuslem.
epte: col·lecta, afecte, correcte, respecte; recepta, OBSERVACIÓ: Per excepció, en les paraules què,
concepte, excepte, precepte (però és tancada en les perquè i València, i en altres casos (època, sèrie, etc.) la
formes del verb reptar accentuades en el radical). e es pronuncia tancada.
79. El setge ______ va ser un ______ entre tropes mexicanes i texanes secessionistes.
a) de l’Álamo / estira-i-amolla
b) d'El Álamo / estira-i-amolla
c) d’El Álamo / estira i amolla
Se seguixen les normes generals d'apostrofació estira-i-amolla [estiɾajamɔ́ʎa]
davant d'elements que figuren entre cometes o en 1. m. Acció d'estirar i d'amollar alternativament.
cursiva (o redona, si el text és en cursiva): el director d'El 2. m. Alternança d'exigències i de concessions.
País; va qualificar el fet d'«inaudit»; el verb lliurar té el Després d'un llarg estira-i-amolla vam poder arribar a un
sentit d'‘entragar’. S'exceptua el cas de la cursiva (o acord.
redona) usada en sentit metalingüístic, davant la qual no
s'apostrofa: el participi de establir.
80. Resultaria molt ______ que en el context actual no es pogueren generar ______ entre
les empreses amb interessos comuns.
a) fustrant / sinergies
b) fustrant / sinérgies
c) frustrant / sinergies
frustrant [fɾustɾánt] adj. Frustrador. libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga,
biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate,
81. Han fet el viatge ______, perquè el ______ ja estava tancat.
a) de bades / bar restaurant
b) debades / bar restaurant
c) de bades / bar-restaurant
debades [debáðes] compostos s'escriuen separats i sense guionet. Per
1. adv. En va, inútilment. He fet el viatge debades, exemple: bar restaurant; escola taller; informe proposta;
perquè ja se n'havien anat. Debades li ho dic: no em fa magistrat jutge, magistrada jutgessa; alcalde president,
cas. alcaldessa presidenta.
2. adv. Gratis. Han volgut entrar debades, però no Per fer el plural d'un compost com aquest, cal
han pogut. veure com es relacionen els dos mots que el formen.
Atenció: en la formació del plural de paraules Quan el segon component està subordinat al primer,
formades amb dos elements (compostes) es poden l'únic dels dos mots que té plural és el primer, el nucli.
presentar els casos següents. Per exemple: bars restaurant, escoles taller, informes
a) Noms que s’escriuen units en una sola paraula o proposta. Els compostos d'aquest tipus són
separats amb guionet: s’hi aplica la regla general de intercanviables per una construcció com la següent: d'un
formació del plural i es flexiona el segon element (altaveu bar restaurant se'n pot dir un bar que és un restaurant o
 altaveus, poca-solta  poca-soltes). Ara bé, si el d'un informe proposta, un informe que és una proposta.
segon element ja està en plural, el compost resta En canvi, en els compostos en què hi ha una
invariable (el para-xocs  els para-xocs, el portaavions relació de coordinació, com ara magistrat jutge o
 els portaavions) alcalde president, es fa el plural de tots dos components.
b) Expressions, formades per dos noms, que Per exemple: magistrats jutges, magistrades jutgesses;
constitueixen termes compostos i que tenen una alcaldes presidents, alcaldesses presidentes.
estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests
82. Abans de dedicar-se a la vida ______ l'ermità deixà de ser ______.
a) esperitual / rencorós
b) esperitual / rancorós
c) espiritual / rancorós
Paraules amb a: afaitar, ambaixada, arravatar, Recordem algunes paraules que en valencià
assassí, avaluar, avantatge, avaria, barnús, comanador, s’escriuen amb e: ametista, assemblea, atzabeja,
davall, davanter, desfilada, destrossa, encomanar, buguenvíl·lea, cànem, disfressa, eben (i ebenista),
escaparata, estrella, extraversió, florera, hematia, latrina, empara (emparar), estella (i estellar), ermini, efeminat,
maragda, malenconia, maragda, merenga, pesta, esparreguera, estendard (o estandard, diferent
picaporta, posa, potinga, racó, ramat, rancor, rancúnia, d’estàndard), esternut (i esternudar), gelea, javelina,
raspall, sanefa, sarró, tríada. monestir, nacre, òrfena (i orfenat), ràfega, un regle,
resplendor (o resplandor), revenja, sergent, setí (i
setinat), terrina, terròs, vernís, aresta, batedora, bescuit, llarguerut (o llargarut), fumeguera (o fumaguera),
claredat, enginy (i enginyer), esperit (però espiritual, santedat, seguretat, etc. I també alguns noms propis:
espiritisme, etc.), gegant, llençol, sencer, genet, Benet, Caterina, Doménec, Empar, Llàtzer, Eivissa,
honestedat, meravella (o maravella), príncep, punxegut, Xúquer, etc.
83. En horari ______ el centre oferia un grup de batxillerat ______ (humanístic i científic)
a) diürn / mixt
b) diürn / mixte
c) diürne / mixt
diürn -a [diúɾn] 1. adj. Del dia o que hi té relació. 2. adj. ENSENY. Que no separa (una escola o un
Horari diürn. Claror diürna. sistema d'ensenyança) els alumnes per raó de sexe.
mixt -a [míkst] 3. adj. Que transporta passatgers i mercaderies. Un
1. adj. Format per dos o més elements diferents. tren mixt.
84. Han iniciat els preparatius per a ______
a) homenatjar Ignasi
b) homenajar Ignasi
c) homenatjar Ignaci
Recordem alguns verbs que en valencià acaben en homenatjar, hostatjar, jutjar, petjar, pitjar, prejutjar,
–tjar: allotjar, assetjar, avantatjar, desitjar, embotjar, reallotjar, rebutjar, trepitjar, ultratjar, viatjar.
encoratjar, encorretjar, enutjar, estotjar, formatjar, fotjar, Ignasi, nom propi masculí
85. Ho intentà, però no va poder ______ aquell ______.
a) assuavir / contrassentit
b) asuavir / contrasentit
c) assuavir / contrasentit
Ortografia de la s en compostos i derivats. Trobarem la grafia s darrere de: prefix a-(negatiu o
Trobarem ss darrere de: prefix as-(verbalitzador, no privatiu), compostos amb prefixos cultes acabats en
privatiu), prefixos des-, dis- (separació, el contrari de), vocal: aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-,
prefix pres-(davant de), prefix pros- (continuar, hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-,
endavant), prefix res- (duplicació o repetició) i prefixos vice-, vivi. Recordeu que la s inicial del segon component
trans- i sots-+ lexema en s. del compost sempre és sorda.
86. Les ______ de vapor d'eucaliptus són bones per a descongestionar la ______.
a) inhal·lacions / pituitària
b) inhalacions / pituïtària
c) inal·lacions / pituitària
inhalació [inalasió] pituïtària [pituitáɾia]
1. f. Acció o efecte d'inhalar. Inhalació de gasos f. ANAT. Membrana mucosa de les fosses nasals
tòxics.
2. f. FARM. Substància vaporitzada que s'administra
per via pulmonar.
87. Només em ______ una cosa: pensar que sóc una persona molt ______.
a) recomforta / extrovertida
b) reconforta / extroverticia
c) reconforta / extravertida
Les grafies m, n, mp, tm i tn Excepcions: Es manté la grafia n quan pertany a
La lletra m representa habitualment el so bilabial certes formes prefixades o al primer constituent d’una
nasal [m]: mare, cama, termal, bram, i la n, el so alveolar paraula composta: enmig, benparlat, entornpeu, etc.
nasal [n]: nas, manar, urna, gran. Pel que fa a la f, també s’utilitza la grafia n en les
La grafia mp s’utilitza amb el valor de [m] o de [n], paraules que comencen per con-, in- i en la majoria de
per raons etimològiques, en síl·laba medial, en casos les començades per en-: confessar, confegir; infermer,
com assumpció, atemptar, compte, prompte, símptoma, infinit; enfangar, enfortir, etc.
etc. b) S’escriu n davant de v: convent, recanvi.
En final de síl·laba, en posició interior de paraula, Excepcions: Es manté la grafia m quan pertany a
l’oposició entre les consonants nasals es neutralitza. En formes prefixades o al primer constituent d’una paraula
esta posició, s’utilitzen les grafies m o n, segons les composta: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
normes següents: Per raons etimològiques, certes paraules s’escriuen
a) S’escriu m davant de b, f, m i p: símbol, amb les grafies tm o tn: setmana, setmesí, logaritme;
amfiteatre, commoure, immigrant, omplir. cotna, ètnia.
88. Els obrers han trobat restes de ______ en una caixa que hi havia en ______ de
l'edifici.
a) ràdio-activitat / l'entresol
b) radiactivitat / l'entresòl
c) radioactivitat / l'entresòl
L'accent en paraules compostes, derivades i b) Els mots compostos escrits amb guionet
cultismes conserven l’accent de cadascun dels elements: despús-
Les paraules compostes solen tindre dos accents demà, sud-americà, més-dient, camí-raler.
fònics (un de principal i un altre de secundari, com ara la c) Les paraules compostes que tenen una paraula
paraula economicofinancer). Com les accentuem? amb accent diacrític mantenen també l’accent: adéu,
a) En els mots compostos escrits com una sola redéu, rodamón, besnét, subsòl.
paraula, només s’accentua, segons les normes, l’últim d) Els adverbis acabats en –ment s’accetuen si
element: fisicoquímic, marededéu, socioeconòmic, l’adjectiu femení del qual deriven porta accent gràfic:
radioteràpia. òptima/òptimament.
89. Durant l'últim ______ hem presenciat una ______ de la programació televisiva.
a) decenni / banalització
b) deceni / banal·lització
c) decenni / vanalització
Paraules que acaben en –enni: bienni, centenni, banalització [banalizasió]
cinquantenni, decenni, duodecenni, huitantenni, mil·lenni, 1. f. Acció o efecte de banalitzar. La banalització de la
norantenni, quadrienni, quarantenni, quindecenni, política.
quinquenni, seixantenni, septenni, setantenni, sexenni, 2. f. FERROC. Disposició del bloqueig que permet la
trentenni, tricenni, trienni, vicenni, vintenni, vuitantenni utilització de vies fèrries múltiples en els dos sentits.
90. El fiscal no ha trobat cap fet ______ que inculpara l'acusat en l'atac contra el ______.
a) probatori / consulat
b) provatori / consolat
c) probatori / consolat
Recorda:
Quan formem paraules a partir directament del llatí tenim sovint els anomenats pseudoderivats. Estes paraules
s'aparten de l'evolució normal de les paraules de la seua família i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances
gràfiques.
boca boqueta bucal
cònsol consolat consular
corb corba, corbat curvatura, curvilini
córrer recórrer concurrència, ocurrència
dolç endolcir dulcificar
jove jovent, joventut juvenil
moc mocar mucosa
pols (masculí) polsera pulsació, expulsar
pols (femení) espolsar
provar aprovar, provador, probable
provable (que és possible),
(que es pot provar) probabilitat, probatori
Uns altres exemples de pseudoderivats són: capitular, consular, expurgar, fundent, insurgent, mundial, nutritiu,
titular, urticària...
Novembre 2013. Normativa ortogràfica.
71. En quina paraula la "s" és sorda?
a) enfonsament
b) transacció
c) asimètric
La representació del so [z]: les grafies s i z Excepcions: S’escriuen amb z en posició intervocàlica
El so alveolar fricatiu sonor [z] es representa per les alguns préstecs i cultismes: bizantí, protozou, nazisme,
grafies z o s, segons les normes següents: buldòzer, etc.
a) Es representa per z en posició inicial de paraula i Trobarem la grafia s darrere de: prefix a-(negatiu o
entre consonant i vocal: zebra, pinzell. privatiu), compostos amb prefixos cultes acabats en
Excepcions: S’escriuen amb s els derivats i compostos vocal: aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-,
de fons, dins i trans: enfonsar [eɱfonzáɾ], endinsar hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-,
[endinzáɾ], transatlàntic [tɾanzadlántik], etc. vice-, vivi. Recordeu que la s inicial del segon component
b) Es representa per s entre vocals: casa, revisió. del compost sempre és sorda.
72. El _____ és bo per a controlar el nivell de _____.
a) julivert / colesterol
b) joliverd / col·lesterol
c) juliverd / colesterol
julivert o jolivert [ʤulivɛ́ɾt] 1. m. BOT. Planta herbàcia colesterol [kolesteɾɔ́l]
biennal (Petroselinum crispum), de fulles tripinnades m. BIOL./QUÍM. Principal esterol dels animals
usades com a condiment, flors d'un verd groguenc i fruits superiors, absorbit directament dels aliments o sintetitzat
en diaqueni. en el fetge.
a) ensaimada
b) veleïtat
c) distribuïdor
La dièresi la posem sobre una i o una u que són paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi, en què la
vocals i, a més, coincidix que són la vocal tònica del mot. dièresi no coincidix amb la vocal tònica del mot. Aquests
No obstant això, ens trobarem altres casos en què la i o casos són més difícils de detectar i hem de memoritzar-
la u que porten la dièresi seran també vocals, però la los. Ací teniu algunes paraules d'aquestes
vocal tònica de la paraula serà una altra. Així, tindrem característiques:

Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional
-itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi encara que els dels verbs acabats en vocal + ir no duen dièresi (traduir,
mots dels quals deriven tinguen diftong: traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta amb els infinitius
heroic heroïcitat (i la conjugació sencera) de verbs com aïllar, aïrar-se,
laic laïcitat amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar... que sí
fluid fluïdesa que duen dièresi, però no en la terminació.
europeu europeïtat
espontani espontaneïtat vel·leïtat [veleitát] f. Aspiració vaga i inconstant,
homogeni homogeneïtat voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A poc a
continu continuïtat poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la seua
déu deïforme joventut.
74. Una vegada _____ l'incendi, cal iniciar la _____. de l'àrea cremada.
a) extinguit / reflorestació
b) extingit / reforestació
c) extingit / reflorestació
extingir [ekstinʤíɾ] 3. v. tr. i pron. Anul·lar, fer cessar. Extingir els drets.
1. v. tr. i pron. Fer que cesse (un foc, una llum). Extingir L'afecte que hi havia entre els dos s'ha extingit.
un incendi. El foc s'ha extingit mentre dormíem. reforestació [refoɾestasió] f. SILV./ECOL. Repoblació
2. v. tr. i pron. Fer que (un ésser) deixe de viure. Han d'un bosc o d'un terreny per mitjà de la plantació d'arbres.
extingit la vegetació autòctona. Una espècie que s'ha
extingit durant l'última dècada.
75. La _____ ha endevinat el número que ha sigut premiat en la _____.
a) pitonissa / subhasta
b) pitonisa / subasta
c) pitonissa / subasta
subhasta [subásta] 1.f. ECON. Sistema de venda exhumar, filharmònic, inhòspit, subhasta, subtrahend
pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és (però minuend), tothom, transhumància, cohibir, prohibir,
a dir, a la persona que oferix un preu més elevat. menhir, etc. També alguns noms propis: Jehovà,
Recordem algunes paraules amb h enmig de mot: Mahoma, Copenhaguen, Ghana.
adherir, àdhuc, alhora, anhídric, anihilar, conhort (i pitonissa [pitonísa] 1. f. OCULT. Dona que es dedica a
aconhortar), exhalar, exhaust, exhaurir, exhibir, exhortar, predir el futur.
76. Després de practicar-li una _____, el pacient va patir una _____.
a) circuncissió / arítmia
b) circumcissió / arrítmia
c) circumcisió / arítmia
Recordeu. Mots compostos
Ortografia de la s sonora. Mots acabats en vocal + - En general, s’escriu r:
sió: al·lusió, abrasió, circumcisió, cohesió, col·lisió, • En els compostos patrimonials: barba-roig, cor-robat,
difusió, erosió, explosió, fusió, lesió, oclusió, revisió; però guarda-roba, mata-rates, nou-ric; Coma-ruga, Font-
agressió, concessió, impressió, omissió, pressió... romeu, Montroig, Puig-reig
Distribució de les grafies dels sons ròtics (r, rr) en • En els compostos cultes o formats a la manera culta:
derivats i compostos fotoresistència, neorealisme, otorinolaringologia,
Mots derivats radioreceptor, teleradar.
En general, s’escriu r: antiràbic, arítmia, contrarestar,
coregent, eradicar, extraradi, infraroig, prerequisit,
semirecta, suprarenal, vicerectorat.
77. Anava vestit amb una jaqueta de _____ i duia una _____ de cuiro.
a) pana / correja
b) pana / corretja
c) panna / correja
pana1 [pána] f. TÈXTIL Teixit gros de tacte suau corretja [koréʤa]
semblant al vellut, que pot ser llis o confeccionat amb 1. f. Tira de cuiro o d'un altre material semblant. Es va
fines estries verticals. Du pantalons de pana. trencar la corretja del motor. La corretja del rellotge.
2. f. INDUM. Cinturó 1.
78. Després de la represa, l'equip _____ va _____ el partit.
a) blanc-i-roig / remuntar
b) blanquiroig / remontar
c) blanquirroig / remuntar
compostos coordinats adjectivals // noms de remuntar [remuntáɾ]
colors (verd-i-negre, blanc-i-blau, etc.) 1. v. tr. Recórrer cap amunt (una muntanya).
Hi ha casos de noms de colors coordinats per la 2. v. tr. Recórrer aigües amunt (un riu) en direcció al
conjunció i que solen fer referència als colors d'un equip. seu punt d'origen.
Aquests noms s'escriuen amb guionet (per tal d'evitar 3. v. tr. Recórrer (el temps) en sentit invers, en
una lectura errònia), per exemple: blanc-i-blau, verd-i- direcció a l'origen. Remuntar el curs de la història.
negre. Quant al plural, es flexionen al final perquè no 4. v. pron. Recular, arribar retrospectivament fins a
tenen un nucli. Es tracta d'un cas paral·lel a sordmut, que una determinada època remota. Ens hem de remuntar
fa la flexió sordmuda, sordmuts, sordmudes. Així, direm: fins a l'època feudal.
els seguidors blanc-i-blaus, les penyes blanc-i-blaves. 5. v. pron. Situar-se en una època remota. Uns
Un cas especial dels compostos coordinats per la vestigis que es remunten al Neolític.
conjunció i és l'adjectiu blaugrana (originàriament blau i 6. v. tr. Fer superar una situació adversa en què es
grana), que s'ha lexicalitzat i no es flexiona en gènere i troba (algú o alguna cosa). Han aconseguit remuntar el
en nombre perquè s'ha associat sempre l'expressió amb partit.
els colors: els jugadors amb els colors blaugrana. En 7. v. tr. i pron. Fer, una au, més alt (el seu vol). El corb
aquest cas, doncs, direm: els jugadors blaugrana, i no va remuntar el vol. L'àguila es remuntà i desaparegué en
blaugranes. l'horitzó.
79. La doble _____ de les comportes del pantà va causar una _____ de peixos.
a) avaria / mortandat
b) avaria / mortaldat
c) averia / mortaldat
Recorda: picaporta, posa, potinga, racó, ramat, rancor, rancúnia,
Paraules amb a: afaitar, ambaixada, arravatar, raspall, sanefa, sarró, tríada.
assassí, avaluar, avantatge, avaria, barnús, comanador, mortaldat [moɾtaldát] f. Multitud de morts causades per
davall, davanter, desfilada, destrossa, encomanar, la guerra, una epidèmia o una catàstrofe.
escaparata, estrella, extraversió, florera, hematia, latrina,
maragda, malenconia, maragda, merenga, pesta,
80. Per a evitar els robatoris, el _____ va _____ tota la nit.
a) sentinela / vetlar
b) centinella / velar
c) sentinella / vetlar
sentinella / sentinel·la [sentinɛ́la] velar1 [veláɾ] (vela [vɛ́la])
1. m. i f. MIL. Soldat armat posat per un temps 1. v. tr. Cobrir amb un vel. Velar una llum. Velar el
determinat en un lloc a fi de vigilar-lo, impedir el pas, rostre d'algú.
evitar una sorpresa. Volien un sentinel·la en cada accés. 2. v. tr. Enfosquir la claredat, la brillantor o la sonoritat
2. f. MIL. Servici de vigilància i defensa dut a terme per (d'alguna cosa). La boira velava la nit estrelada.
un soldat. L'angoixa li velava la veu.
vetlar o vetllar [velláɾ] (vetla [vélla]) 3. v. tr. i pron. FOTOGR. En fotografia, esborrar
1. v. intr. Passar voluntàriament tota la nit o una part de totalment o parcialment (la imatge) o inutilitzar (una
la nit sense dormir. Ha vetlat per a estudiar. emulsió) per l'acció indeguda de la llum. La llum li va
2. v. intr. Estar de guàrdia o treballar de nit. velar totes les fotos. La fotografia s'ha velat.
3. v. intr. Encarregar-se de la seguretat o la conservació
d'algú o d'alguna cosa. Vetlar per la seguretat de la
ciutat.
81. Després del _____ que l'ha elegit papa, el pontífex ha dit que _____ a alguns
privilegis papals.
a) cónclave / renúncia
b) conclave / renuncia
c) cónclave / renuncia
Paraules que en valencià són planes, a diferència Ravenna, Ucraïna; Agamèmnon, Arquimedes, Dídac,
d’altres llengües: atmosfera, les paraules en –íac Èdip, Espàrtac, Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov,
(policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, leucòcit, aeròlit, Sanxis, etc.
monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –litre (hectolitre, renuncia, present d'indicatiu del verb renunciar.
mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat, letargia, sinergia, Recordeu que en tots els infinitius acabats en -iar, la i és
paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit, anemone, bantu, la síl·laba tònica en els presents d’indicatiu, de subjuntiu i
biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate, en l’imperatiu: estudie, estudies, estudia; diferencie,
libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga, diferencies, diferencia.
rèptil, rupia, somali, (un) tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa
(o un tulipà), vertígen, víking, etc. També hi ha alguns renúncia amb accent és un substantiu.
noms propis: Eufrates, Honolulu, Kíev, Marràqueix,
82. El _____ va arríbar a _____ després de tres jornades de viatge.
a) convoi / Moçambic
b) convoi / Mozambic
c) comboi / Moçambic
comboi1 [kombɔ́j] 1. m. Conjunt de vehicles de municions, aliments, armament, ferits o presoners,
transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta convenientment escortats.
junts, especialment conjunt de vehicles que transporten Moçambic. Àfrica Oriental Portuguesa, República de
Moçambique (pt). Estat de l’Àfrica meridional.
a) ocorre ("això ocorre sovint")
b) torra ("ell torra carn")
c) torre ("una torre del castell")
ocórrer [okóreɾ] torre [tóre]
torrar [toráɾ] (torra [tɔ́ra])
a) L'agricultura estensiva és un sistema de producció agroramader que necessita poca
mà d'obra.
b) Els pressupostos guvernamentals inclouen una partida addicional per a les
infrastructures.
c) Els malfactors havien dissimulat les amfetamines en l'interior de les bótes de vi.
extensiu -iva [ekstensíw] governamental [goveɾnamentál] 1. adj. POLÍT. Del
1. adj. Que produïx l'extensió. Una força extensiva. Govern d'un Estat o que hi té relació.
2. adj. Que pot aplicar-se a uns altres. La norma és infraestructura [iɱfɾaestɾuktúɾa]
extensiva a tots els treballadors de l'empresa. 1. f. ECON. Conjunt d'elements o servicis que es
3. adj. AGR./RAM. Que es basa en grans superfícies de consideren necessaris per a la creació i el funcionament
producció amb baixa aplicació de capital o de treball. d'una organització.
*agroramader 2. f. ECON. Base o estructura econòmica d'una
societat.
85. En el jardí es poden contemplar diverses espècies _____.
a) d'assussenes i àloes
b) d'assucenes i aloes
c) d'assutzenes i àloes
Noms de flors: tulipa, lliri, violeta, gladiol, clavell, àloe [áloe] m. BOT. Planta perenne (Aloe sp), de flors
margarida, assutzena, orquídia, nard, rosella, edelweis, blanques, grogues o roges agrupades en vistoses
dàlia, camèlia, crisantem, rosa. inflorescències i de fulles suculentes disposades en
roseta basal, de les quals s'extrau un suc que s'utilitza en
medicina.
86. Una de les cinc posicions en una pista de _____ és la de _____.
a) bàsquet / pivot
b) bàsket / pívot
c) basquet / pibot
bàsquet [básket] 1. m. ESPORT Esport practicat entre Recordem algunes de les paraules que en valencià
dos equips, de cinc jugadors cadascun, que intenten són agudes: esports en –bol (futbol, handbol, etc.),
introduir amb les mans una pilota dins d'una cistella que ciclop, policrom (monocrom, etc.), poliglot, pitecantrop,
defén l'equip contrari. licantrop, alfil, avar, auster, interval, cautxú, iber (celtiber,
etc.), criquet, un enzim, eriçó, esperit, flascó, fluor,
handicap, heroi, hoquei, humit, miop, oboé, oceà, pivot,
radar, soviet, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís,
xiclet, etc. I també alguns noms propis: Biarritz, Munic,
Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel, Borís, Raimon, Ciscar.
87. Els _____ no són arbres _____.
a) saüquers / fruïters
b) saüquers / fruiters
c) sauquers / fruiters
saüquer [saukéɾ] m. BOT. Saüc. m. BOT. Arbust o fruiter -a [fɾujtéɾ]
arbret (Sambucus nigra), de fulles oposades i compostes, 1. adj. BOT./AGR. Que produïx fruit.
fulles blanques i fruits negres en baia, del qual s'usa la 2. adj. i m. BOT./AGR. Que es conrea (un arbre) per a
medul·la, blana i blanca, per a fer talls histològics, i les la producció de fruita.
flors per les propietats sudorífiques i antiinflamatòries. 3. adj. i m. i f. Que menja molta fruita.
4. m. i f. PROF. Persona que ven fruita.
88. Els únics que no podran vindre al sopar són _____
a) Artur i Dídac
b) Àrtur i Didac
c) Artur i Didac
Artur. Nom propi masculí. Dídac. Nom propi masculí.
89. Tinc una amiga _____ que treballa a _____.
a) sord muda / La Vila-joiosa
b) sord-muda / la Vila-Joiosa
c) sordmuda / la Vila Joiosa
sordmut -uda [soɾdmút] adj. i m. i f. PAT. Que patix l’Alqueria d’Asnar, l’Alqueria de la Comtessa, el Camp de
sordmudesa. Mirra, el Campello, les Coves de Vinromà, l’Eliana,
S'escriu amb minúscula la designació genèrica que l’Ènova, la Font de la Figuera, la Font d’en Carròs, la
precedix el nom propi dels accidents geogràfics: Granja de la Costera, la Jana, la Llosa, la Llosa de
Faran una excursió a la font Freda. // Es perderen Ranes, la Mata, la Nucia, l’Olleria, l’Orxa, el Palomar, la
a la vall Fonda. // Les illes Balears són a la mar Pobla de Benifassà, la Pobla de Farnals, la Pobla de
Mediterrània. // Té el xalet prop de la cala de la Vallbona, la Pobla del Duc, la Pobla Llarga, la Pobla
Granadella. // L'arxipèlag de les Canàries té huit Tornesa, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets, el
illes. // Va a pescar al cap de Sant Antoni. // El Ràfol d’Almúnia, el Verger, la Romana, la Salzadella, la
penyal d'Ifac és un parc natural. // El riu Millars és Torre de les
un afluent del Xúquer. // Molts excursionistes Maçanes, la Torre d’en Besora, les Useres, la Vall
d'Alcoi visiten la serra de Mariola. // Les aus niuen d’Alcalà, la Vall de Laguar, la Vall d’Uixó, la Vila Joiosa,
al delta de l'Ebre. la Vilavella.
Només s'escriuen amb majúscula inicial els genèrics També s’usa esporàdicament l’article davant dels noms
usats en sentit no recte, és a dir, els que han perdut el de certes ciutats estrangeres: el Caire, l’Haia, la Meca,
significat original i s'han fossilitzat com a nom propi: etc.
Visitaran el parc de la Font Roja (no designa una Els noms de les comarques, els rius i les muntanyes
font, sinó un paratge natural). // El poble de la Vall s’usen majoritàriament precedits de l’article: l’Alacantí,
d'Uixó (no es tracta d'una vall, sinó d'una població). l’Alcalatén, el Comtat, l’Horta, els Ports, la Safor, la
// La Plana Baixa és molt fèrtil (és el nom d'una Costera; el Millars, el Segura, el Serpis, el Túria, el
comarca). // És una diputada de les Illes Balears Xúquer; el Caroig, el Montgó, el Mondúber, el
(nom oficial d'una comunitat autònoma). // Va Penyagolosa, el Puigcampana, el Rebalsador, etc.
anar a agarrar esclata-sangs al barranc de la Font Quant al nom d’estats, països i regions, encara que
de Baldó (és el nom propi del barranc). majoritàriament s’usen sense article, n’hi ha alguns que
L’ús de l’article (en minúscula) davant dels topònims ve el requerixen obligatòriament: l’Equador, l’Índia, el
determinat per la tradició. Encara que no és possible Marroc, etc.; en general, els noms composts exigixen l’ús
establir unes normes precises per a regular els casos en de l’article: l’Alt Volta, l’Aràbia Saudita, la Costa d’Ivori,
què s’utilitza l’article, sí que es poden indicar unes pautes els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, etc. En canvi,
generals que ajuden a orientar-ne l’ús. uns altres poden dur-lo o no potestativament:
Els noms de les poblacions van majoritàriament sense l’Afganistan, l’Argentina, el Brasil, el Canadà, el Iemen,
article, però en certs casos s’usen precedits de l’article: l’Iran, l’Iraq, el Japó, el Pakistan, el Paraguai, el Perú, el
l’Alcora, l’Alcúdia, l’Alcúdia de Crespins, l’Alfàs del Pi, Txad, l’Uruguai, la Xina, etc. (
90. La primera lletra de l'alfabet hebreu és _____ i equival a _____ de l'alfabet llatí.
a) l'àlef / l'a
b) l'àlef / la a
c) el àlef / la a
àlef [álef] m. ESCR. Primera lletra dels alfabets hebreu i L’article la i la preposició de no s’apostrofen davant de
arameu. les lletres de l’alfabet llatí (la eme, davant de ics), però sí
davant del nom de les lletres d’altres alfabets (l’alfa,
davant d’omega).
Juny 2013. Normativa ortogràfica.
71. Durant el segle XV la perspectiva _____ va ser substituïda per la perspectiva _____.
a) lineal / aèria
b) linial / aèrea
c) linial / aèria
Divergències respecte del castellà
En valencià hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia, òbviament, també
ha d'estar d'acord amb l'escriptura
Divergències respecte a la vocal i
Valencià Castellà Valencià Castellà
aeri aéreo
ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigüedad infermeria enfermería
ciment cemento línia3 linea
contemporània contemporánea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli núcleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
eclipsi eclipse quítxua quechua
galió galeón sobirania soberania
indicible indecible Tunis Túnez
3Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa família de línia s'escriuen amb e: alinear, lineal, lineament,
etc.
72. La _____ no sempre _____ que hi haja dos opinions diferents.
a) discusió / pressuposa
b) discusió / presuposa
c) discussió / pressuposa
discussió [diskusió] vice-, vivi-. Recordeu que la s inicial del segon
f. Acció o efecte de discutir. component del compost sempre és sorda.
Ortografia de la s en compostos i derivats. Ara bé, el prefix pres- (davant de) es comporta de
Trobarem ss darrere de: prefix as- (verbalitzador, no manera irregular com podem veure en la següent llista de
privatiu), prefixos des-, dis- (separació, el contrari de), paraules presagi, presagiar, presagiós, presantificat,
prefix pres- (davant de), prefix pros- (continuar, presegmentat, preselecció, presocràtic, presoner,
endavant), prefix res- (duplicació o repetició) i prefixos presonització, presonitzar, presonorització,
trans- i sots- + lexema en s. pressentiment, pressentir, pressuposar, pressuposició,
Trobarem la grafia s darrere de: prefix a- (negatiu o pressupòsit, pressupost, pressupostar, pressupostari,
privatiu), compostos amb prefixos cultes acabats en pressura, pressurització, pressuritzar, presumible,
vocal: aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-, presumiblement, presumir, presumit, presumpció,
hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, presumpte, presumptiu, presumptivament, presumptuós,
presumptuosament, presumptuositat, presura.
a) Foll
b) Bocamoll
c) Toll
bocamoll -a [bokamɔ́ʎ] Recorda: o oberta /ɔ́/
1. adj. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot Perquè una o siga oberta ha de ser tònica, si no és
ho xarra. tònica no podrà ser oberta i serà tancada. En paraules
2. m. i f. Persona innocent, fàcil d'enganyar o de derivades si una o deixa de ser tònica deixarà de ser
convéncer. oberta. Per exemple: porta [pɔ́ɾta] (porta /ɔ́/)  porteta
3. adj. ZOOL. Que té (un caragol) la vora de la corfa [portéta] (porta /o/)
molt molla. A més a més de ser tònica ha de complir alguna de les
4. adj. CAVALL. Que és (un cavall o un matxo) moll de següents regles:
boca. a) Anar davant de i o síl·laba en i. Per exemple: boia,
foll -a [fóʎ] adj. i m. i f. Boig 1-5. boina, dimoni, colònia. Excepcions: acabades en -oix,
moix, toix.
toll [tóʎ] b) Anar davant de u o síl·laba en u. Per exemple: ou,
1. m. Clot ple d'aigua, bassal. bou, dijous, Corpus, mòdul. Excepcions. jou, pou, tou.
2. m. Lloc profund d'un riu o d'una séquia on l'aigua c) En les paraules esdrúixoles. Per exemple: còlera,
està neta i té poc de moviment. dòmino, econòmiques. Excepcions: escórpora, fórmula,
3. m. Massa de líquid. La séquia porta un bon toll pólvora, tómbola, tórtora.
d'aigua.
d) En els termes tècnics i científics. Per exemple: 22. -olt, -olta. Per exemple: solt, revolt, revolta, mòlta
esòfag, quiròfan, pròleg, anòmal, quilòmetre, tòrax, (de moldre). Excepcions: molt, escolta.
ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma, 23. -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta, (en
carcinoma, lipoma, etc.; i forma i dogma. castellà porten diftong -ue, fuerte, huerto, etc.)
e) Paraules acabades en: 24. -ossa. Per exemple: brossa, grossa. Excepcions:
15. -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca, oca, bossa, gossa.
roca. Excepcions: boc, boca, joca. 25. -ost, -osta. Per exemple: cost, impost, costa.
16. -oç. Per exemple: veloç, feroç. Excepcions: boç, Excepcions: agost, congost, most, brosta
arboç. 26. -ot, -ota (augmentatius). Per exemple: xicot,
17. -of, -ofa. Per exemple: gallof, carxofa, garrofa. taulota.
18. -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja. 27. -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot, pot,
Excepcions: estoig. granota, pigota. Excepcions: bot, brot, nebot, tot, sanglot,
19. -gog, -goga. Per exemple: pedagog, pedagoga. xanglot, singlot, xinglot, bóta, gota, sota.
20. -òfon. Per exemple: anglòfon, audiòfon, gramòfon, 28. -ondre. Per exemple: compondre, respondre
magnetòfon, micròfon, saxòfon, xilòfon. Algunes paraules canvien el significat si porten la vocal
21. -ol, -ola. Per exemple: cresol, caragol, escola. oberta o tancada, molt (“mucho”), mòlt (“molido”); déu
Excepcions: braol, udol, cola. (“dios), deu (“diez”).
74. Quina és la frase que està ben escrita?
a) El saüc del bulevard ha sorgit del no-res.
b) Demà es produïrà una fuita de fluïd del gaseoducte.
c) Quan hages expremut les taronges, comença a fer l'all-i-oli.
S’escriu el guionet:
1. en els pronoms personals 2. en els numerals
quan van sencers darrere del entre les desenes i les unitats entre les unitats de centena en la desena del
verb i les centenes vint
digues-li-ho, aneu-vos-en, trenta-sis, cinquanta-tres, dos-cents / dues-centes, vint-i-u, vint-i-dos,
emporteu-vos-els (...) seixanta-vuit, noranta-tres, (...) quatre-cents, nou-cents sis- vint-i-tres, vint-i-
cents, (...) quatre, (...)
3. en les paraules compostes
amb el nom d’un amb compostos certes expressions de no + res o primera paraula acabada
punt cardinal repetitius temps compostes substantiu en vocal, segona
començada per –r,-s, -x
sud-oest, nord- bum-bum, fru-fru, ziga- abans-d’ahir, adéu-siau, el no-res, la no- gira-sol, malva-rosa, para-
americà, nord-est, zaga (...) despús-ahir, despús-anit, violència, (...) xoc, (...)
(...) despús-demà (...)
en les paraules compostes
quan la lectura en l’expressió en les expressions a en préstecs si el primer element porta
pot induir a error quantitativa qui-sap- corre-cuita, a mata- encara no accent gràfic
lo, qui-sap-la degolla adaptats
pèl-llarg, disfrutaren qui-sap- lo, el xiquet se n’anà a corre- agnus-dei, dalai- mà-llarg,
cap-roig, feren festa qui-sap- la cuita, les tropes enemigues lama, pèl-roig (...)
pit-roig, (...) (...) entraren a mata-degolla, (...) ex-libris (...)
Dièresi utilitzarem la dièresi. Així, accentuarem veí, però

La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'utilitza per a les posarem la dièresi en veïna, ja que no podem accentuar
funcions següents: una paraula plana acabada en vocal. En l'apartat b) hem
a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels vist que l'accent o la dièresi el posem sobre una i o una u
conjunts qüe, qüi, güe, güi: qüestió, pingüí, aigües, que són vocals i, a més, coincideix que són la vocal
aqüífer... tònica del mot. No obstant això, ens trobarem altres
b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual col·loquem casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també
la dièresi són una vocal, és a dir, que aquesta i o aquesta vocals, però la vocal tònica de la paraula serà una altra.
u no formen diftong amb la vocal anterior o següent: Així, tindrem paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi,
raïm, veïna, països, en què la dièresi no coincideix amb la vocal tònica del
peüc, taüt, conduït... mot. Aquests casos són més difícils de detectar i hem de
Hem de recordar que quan puguem, col·locarem un memoritzar-los. Ací teniu algunes paraules d'aquestes
accent sobre la i o la u, i solament quan no ho puguem característiques.
fer perquè ens ho impedeixen les regles d'accentuació,
agraïment1 aïllar amoïnar apaïsat
arruïnar atapeïment ataüllar atuïment
decaïment diürètic ensaïmada esfereïdor
esmorteïdor genuïnament intuïció posseïdor
suïcida traïdor veïnat viduïtat...
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi2 encara que els mots dels
quals deriven tinguen diftong:
heroic heroïcitat laic laïcitat
fluid fluïdesa europeu europeïtat
espontani espontaneïtat homogeni homogeneïtat
continu continuïtat déu deïforme
Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional antiinflamatori, auto-, autoinducció, bi-, biunívoc, bio-,
dels verbs acabats en vocal + ir no duen dièresi (traduir, bioindicador, co-, coincidència, contra-, contraindicació,
traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta amb els infinitius gastro-, gastrointestinal, intra-, intrauterí, macro-,
(i la conjugació sencera) de verbs com aïllar, aïrar-se, macroinstrucció, micro-, microinformàtica, neo-,
amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar... que sí neoimpressionisme, poli-, poliuretà, primo-,
que duen dièresi, però no en la terminació. primoinfecció, quasi-, quasiusdefruit, radio-,
radioisòtop, re-, reunió, semi-, semiuncial, tele-,
No porten dièresi les paraules començades amb els teleimpressor, termo-, termoiònic.
prefixos següents: al·lo-, al·loimmunització, anti-,
1 Noteu que generalment duen dièresi els derivats d'un mot que té i o u tòniques: agrair / agraïment, posseir / posseïdor, genuí /
genuïnament, intuir / intuïció...
2 Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la dièresi: europeisme, europeista, egoisme, egoista,
altruista, arcaisme...
gasoducte [gazoðúkte] m. IND. Tub metàl·lic de gran esprémer [espɾémeɾ]

diàmetre usat per a transportar el gas des dels jaciments 1. v. tr. Pressionar fortament (una cosa) per traure-li el
o llocs de producció fins als centres de consum o suc o el líquid que conté. Esprémer una taronja, una
d'embarcament. llima. Esprémer un drap banyat.
2. v. tr. Traure (d'algú o d'alguna cosa) tot el profit
possible. Espremia tots els amics i, al final, no el volia
veure ningú.
75. Té sovint canvis d'humor: és un _____, i de vegades sembla un poc _____.
a) lunàtic / pertorbat
b) llunàtic / pertorbat
c) llunàtic / perturbat
Divergències respecte a la vocal o
Valencià Castellà Valencià Castellà Valencià Castellà
aixovar ajuar escodrinyar escuadriñar regidoria regiduría
assortir surtir escopir escupir rètol rótulo
atordir aturdir escrúpol escrúpulo rigorós riguroso
atorrollar aturrular estoig estuche robí rubí
atribolar atribular estrafolari estrafalario Romania Rumanía
avorrir-se aburrir-se fonament fundamento rossinyol ruiseñor
bordell burdel furóncol furúnculo sofrir sufrir
botifarra butifarra governamental gubernamental sorgir surgir
brúixola brújula Hongria Hungría sospirar sospirar
calorós caluroso joglar juglar tamboret taburete
capítol capítulo joventut juventud temorós temeroso
cartolina cartulina nodrir nutrir títol título
complir cumplir ordir urdir tolit tullido
colobra culebra pèndol péndulo tomba tumba
cònsol cónsul ploma pluma torbar turbar
croada cruzada podrir pudrir Torí Turín
descobrir descubrir polir pulir torró turrón
embotit embutido polsar pulsar triomf triunfo
escàndol escándalo polvoritzar pulverizar
Recorda: lluna, llunàtic, lunar, lingüística, llengua, llavar, lavabo, llac, lacustre, legat (delegat), llegat (que s’hereta),
llet, lacti, labial, llavi
76. En _____ de la casa hi havia un quadre d'inspiració _____.
a) l'avant-sala / grecorromana
b) l'avant-sala / grecoromana
c) l'avantsala / grecoromana
No s’escriu el guionet:
1. en les paraules compostes 2. en les paraules derivades
la gran majoria no el primer element préstecs alguna No + adjectiu amb prefix
porten guionet acaba en –o -i adaptats paraula
allioli audiovisual exvot (...) adesiara no fumadors arximilionari, exministre,
capicua cardiovascular usdefruit (...) no violents plusvàlua, precristià. proxinés
collverd socioeconòmic (...) pseudoprofeta, quasidelicte
pocatraça sotsarrendatari,
setciències ultraconservador,
vetesifils vicepresident, vicesecretari
sordmut (...) presantificat. eradicar (...)
77. Quantes síl·labes té la forma verbal "reinstituíeu"?
a) sis
b) quatre
c) cinc
No porten dièresi les paraules començades amb els macroinstrucció, micro-, microinformàtica, neo-,
prefixos següents: al·lo-, al·loimmunització, anti-, neoimpressionisme, poli-, poliuretà, primo-,
antiinflamatori, auto-, autoinducció, bi-, biunívoc, bio-, primoinfecció, quasi-, quasiusdefruit, radio-,
bioindicador, co-, coincidència, contra-, contraindicació, radioisòtop, re-, reunió, semi-, semiuncial, tele-,
gastro-, gastrointestinal, intra-, intrauterí, macro-, teleimpressor, termo-, termoiònic.
Segons el lloc que ocupen les vocals I/U, parlarem de:
DIFTONGS DECREIXENTS DIFTONGS CREIXENTS
vocal+I vocal+U G/Q+U+vocal
AI aire AU daurat GUA/QUA aigua/aquàtic
EI reina EU deure GÜE/QÜE aigüera/qüestió
OI almoina IU riu GÜI/QÜI pingüí/aqüífer
UI buidar OU pou GUO/QUO llenguota/quota
Els aplecs vocàlics UA, UE, UO sols formen diftong quan van precedits per Q o G. Ex: ai-gua però pu-a, ai-gües
però pèr-du-es, quo-ta però cu-o-ta.
78. Sóc bastant _____ i crec que n'hi ha que _____ el passat per justificar el present.
a) escèptic / mixtifiquen
b) excèptic / mixtifiquen
c) escèptic / mistifiquen
escèptic -a [esɛ́ptik] mistificar [mistifikáɾ]
1. adj. i m. i f. FILOS. Que professa l'escepticisme. 1. v. tr. Falsejar.
2. adj. FILOS. De l'escepticisme o que hi té relació. 2. v. tr. Enganyar (a algú) abusant de la seua credulitat.
3. adj. i m. i f. Donat a l'escepticisme.
79. Era un _____ que no admetia explicacions _____.
a) pocavergonya / addicionals
b) poca vergonya / adicionals
c) pocavergonya / adicionals
Mireu pregunta 76, No s’escriu el guionet: addicionar, addicte, addictiu, additament, additiu,
Paraules que comencen per add-: addax, addend, additivitat, adducció, adductor, adduïble, adduir,
addenda, addicció, addició, addicionable, addicional,
80. El van _____ d'ocupar un lloc _____ en l'acte d'obertura.
a) exhimir / protocolari
b) eximir / protocol·lari
c) eximir / protocolari
eximir [egzimíɾ] v. tr. i pron. Alliberar (a algú) d'una protocol·lari -ària [pɾotokoláɾi]
obligació o d'una càrrega. La llei els eximix del pagament. 1. adj. Que observa estrictament el protocol.
Vol eximir-se dels seus deures. 2. adj. Del protocol o que hi té relació.
81. Després de nou anys d'estudi, he aconseguit parlar amb _____ el _____.
a) fluïdesa / zulú
b) fluidesa / zulú
c) fluïdesa / zulu
Mireu la dièresi en la pregunta 74. b) Són mots plans: pentagrama, cardíac, míssil,
Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a monòlit, atmosfera, policíac, rèptil, torticoli, Kíev,
continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat,
en una síl·laba equivocada. leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon,
Això pot comportar, també, errors d'accentuació. zulu.
a) Són mots aguts: alfil, fluor, futbol, handbol, heroi, c) Són mots esdrúixols: aurèola, període, Tàrraco,
hoquei, interval, iber, oboé, oceà, timpà, policrom, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada,
poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
82. Els animals remugants, com ara el _____, tenen un _____ molt complex.
a) cérvol / estómac
b) cèrvol / estómac
c) cèrvol / estòmac
Paraules que contenen només –ér–: cérvol, Paraules que contenen –òm–: anglòman, anòmal,
guardatermes (o guardatérmens). anòmalament, asòmat, autòmat, bibliocleptòman,
Paraules que contenen –èr– per doble accentuació: bibliòman, cleptòman, cocaïnòman, dipsòman, erotòman,
bérbol (o bèrbol), cércol (o cèrcol), estéreo (o estèreo), eteròman, grafòman, hebdòmada, heroïnòman,
térbol (o tèrbol), vérbol (o vèrbol). iconòmac, isanòmala, megalòman, melòman, metròman,
mitòman, morfinòman, musicòman, nimfòmana, nòmada,
Paraules que contenen –óm–: cóm, estómac, opiòman, piròman, politoxicòman, seminòmada,
estómec, tómbol, tómbola tauròmac, toxicòman.
83. Convé recordar que _____ no passa per la comarca _____.
a) la AP7 / de l'Alcoià
b) la AP7 / de L'Alcoià
c) l'AP7 / de l'Alcoià
L’apostrofació de les sigles Antoni / El penyal d'Ifac és un parc natural / El riu Millars
A l’hora d’apostrofar les sigles, cal tindre en compte si és un afluent del Xúquer / Molts excursionistes d'Alcoi
es pronuncien com a paraules senceres o bé si es visiten la serra de Mariola / Les aus niuen al delta de
lletregen. l'Ebre.
Davant de sigles que es pronuncien com a mots El nom de les comarques valencianes (l’article i la
corrents, s’apostrofa segons les normes d’apostrofació: preposició de s’escriuen en minúscula): el Baix Segura,
l’OTAN, l’URSS, el CRAI, la UNESCO, la UEFA, l’INEFC, el Baix Vinalopó, el Comtat, el Vinalopó Mitjà, la Marina
l’ISO. Alta, la Marina Baixa, l'Alacantí, l'Alcoià, l'Alt Vinalopó, el
Davant de sigles que es lletregen: Baix Maestrat, els Ports, la Plana Alta, la Plana Baixa,
S’apostrofa l’article masculí el, si la sigla comença amb l'Alcalatén, l'Alt Maestrat, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el
una vocal o amb una consonant la inicial del nom de la Camp de Morvedre, el Camp de Túria, el Racó
qual és una vocal: l’ATS, l’IPC, l’LCR. En canvi: el PC, el d'Ademús, els Serrans, la Canal de Navarrés, la Costera,
DVD, el TSJC la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel-Requena, la Ribera
S’apostrofa l’article femení la, si la sigla comença amb Alta, la Ribera Baixa, la Safor, la Vall d'Albaida, la Vall de
una vocal (excepte i o u àtones) o amb una consonant la Cofrents-Aiora; l'Horta:, l'Horta Nord, l'Horta Sud, l'Horta
inicial del nom de la qual és una vocal: l’OIT, l’FM, l’LRU. Oest, València.
En canvi: la UB, la BD, la CNT Només s'escriuen amb majúscula inicial els genèrics
S’apostrofa la preposició de, si la sigla comença amb usats en sentit no recte, és a dir, els que han perdut el
vocal o amb una consonant la inicial del nom de la qual significat original i s'han fossilitzat com a nom propi:,
és una vocal: d’ITV, d’FP. En canvi: de TMB, de PM. Visitaran el parc de la Font Roja (no designa una font,
Accidents geogràfics sinó un paratge natural) / El poble de la Vall d'Uixó (no
S'escriu amb minúscula la designació genèrica que es tracta d'una vall, sinó d'una població) / La Plana
precedix el nom propi dels accidents geogràfics: Faran Baixa és molt fèrtil (és el nom d'una comarca) / És una
una excursió a la font Freda / Es perderen a la vall diputada de les Illes Balears (nom oficial d'una
Fonda / Les illes Balears són a la mar Mediterrània / Té comunitat autònoma) / Va anar a agarrar esclata-sangs
el xalet prop de la cala de la Granadella / L'arxipèlag de al barranc de la Font de Baldó (és el nom propi del
les Canàries té huit illes / Va a pescar al cap de Sant barranc).
84. Els dos _____ tocaven el _____.
a) cònjugues / llaüt
b) cònjuges / llaüt
c) cónjuges / Ilaut
cònjuge [kɔ́nʤuʤe] llaüt [ʎaút]
1. m. i f. DRET Membre d'un matrimoni respecte a 1. m. MÚS. Instrument de cordes pinçades en forma de
l'altre. El cònjuge i els fills estan inclosos en el mateix mitja pera, unit a un mànec.
règim. 2. m. i f. MÚS. Llaütista.
2. m. pl. DRET Parella unida en matrimoni. 3. m. NÀUT./PESCA Embarcació menuda d'arqueig
Comparegueren Teresa Llopis i Lluís Giner, cònjuges. variable aparellada amb vela llatina, que actualment
s'utilitza per a la navegació esportiva i d'oci i, abans, per
a la pesca i el cabotatge.
4. m. NÀUT. Embarcació oberta, amb un xicotet pont a
proa i un altre a popa, moguda amb rems i vela, que
s'utilitza per al transport de càrrega.
85. Quina és la paraula que està ben escrita?
a) Feldspat
b) Bròfeg
c) Cetre
ceptre [séptɾe] 2. adj. Grosser, malparlat.
1. m. Vareta que simbolitza l'autoritat i la dignitat reial o 3. adj. Sec, que no té humitat.
imperial. El ceptre és un símbol del poder reial. feldspat [felspát]
2. m. La monarquia, el Govern monàrquic. El ceptre 1. m. MINERAL. Mineral del grup dels feldspats.
d'Itàlia. 2. m. pl. MINERAL. Grup de tectosilicats aluminosilicats
3. m. Preeminència, supremacia. El ceptre del valor. de potassi, sodi o calci, que cristal·litzen en els sistemes
bròfec -ega [bɾɔ́fek] monoclínic o triclínic i són minerals essencials i molt
1. adj. Aspre en el tracte. abundants en les roques ígnies i metamòrfiques.
86. Les _____ pertanyen a la família dels _____.
a) garces / còrbids
b) garses / còrbids
c) garses / còrvids
garsa [gáɾsa] còrvid [kɔ́ɾvit]
1. f. ORNIT. Blanca 5. 1. m. ORNIT. Au de la família dels còrvids.
2. f. ORNIT. Bernat pescaire. 2. m. pl. ORNIT. Família d'aus de l'orde dels
3. f. [col·loq.] Persona que pensa només a arreplegar passeriformes de dimensions grans, bec llarg, robust i
per a ella béns o avantatges. recte amb la punta una miqueta corba i plomatge
4. donar garsa per perdiu loc. verb. Enganyar fent generalment fosc o negre, que comprén entre altres el
passar una cosa pitjor per una altra millor. corb i la cucala.
Pseudoderivats amb b / v
Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en
compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí (cultismes o
pseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.
Mot patrimonial Pseudoderivat Mot patrimonial Pseudoderivat
avet abietina, abietàcies deure dèbit
avortar aborció, abortiu escriure escriba
berbena (herba) verbenàcies fava fabàcies
berruga verrucària, verrucós llavi labial, labialitzar
calb calvície lliure liberal
cervell cerebral, cerebel moure automòbil, mòbil, immòbil
corb (adjectiu) curvatura, curvilini núvol nebulós, nebulositat
corb (substantiu) còrvids provar probable, probatori
87. Molts _____ van viure en el període _____.
a) dinosaures / juràssic
b) dinossauris / juràsic
c) dinossaures / juràssic
dinosaure [dinosáwɾe] juràssic -a [ʤuɾásik]
1. m. PALEONT./ZOOL. Rèptil pertanyent al grup dels 1. m. GEOL. [escrit amb majúscula inicial] Segon dels
dinosaures. tres períodes o sistemes en què es dividix l'era
2. m. pl. PALEONT./ZOOL. Grup de rèptils fòssils secundària o mesozoica, situat entre el Triàsic i el
pertanyents a l'era secundària, de grans dimensions, Cretaci.
amb el cap menut, el coll i la cua llargs, i les potes 2. adj. GEOL. Del Juràssic o que hi té relació.
posteriors més llargues que les anteriors, i uns altres
amb les quatre extremitats quasi iguals, com ara el
diplodocus.
88. M'emociona la _____ clara, _____ de la veu d'eixe cantant.
a) modulació / consustancial
b) modul·lació / consubstancial
c) modulació / consubstancial
modulació [moðulasió] ampul·lós, anul·lar (de nul), bul·liforme, cucul·liforme,
1. f. MÚS. Acció o efecte de passar d'una modalitat o estrabul·lat, intramedul·lar, lul·lià, medul·la, medul·lar,
d'una tonalitat a una altra. mul·là, nul·lament, nul·li-, nul·lípara, nul·liparitat,
2. f. TELECOM. Procés per mitjà del qual es modifica nul·lisòmic, nul·litat, paul·línia, pul·lular, rul·lo,
alguna de les característiques d'una ona a fi de consubstancial [konsupstansiál]
transmetre, des d'un emissor fins a un receptor, la 1. adj. Coexistent, inseparable, propi. L'alegria és
informació continguda en una altra ona. Modulació consubstancial al seu caràcter.
d'amplitud, de freqüència, de fase. 2. adj. REL. Que compartix la mateixa substància amb un
3. f. LING. Ús de l'accent o de l'entonació. altre. El Fill és consubstancial al Pare.
Paraules que contenen la combinació de lletres –ul·l–
89. Alguns _____ es repetixen sense _____.
a) clixés / cessar
b) clitxés / cesar
c) clitxés / cessar
clixé [kliʃé] [pl. -és] cessar [sesáɾ] (cessa [sésa])
1. m. GRAF. Planxa de metall, de cautxú, de plàstic o 1. v. tr. Posar fi (a una acció o a una cosa). Quan
d'un altre material emmotlable o susceptible de ser cesses els teus crits podrem parlar.
gravat, on hi ha reproduïda en relleu una composició o 2. v. intr. No continuar, deixar de produir-se, parar. La
una imatge destinada a la impressió tipogràfica o el pluja no cessava.
fotogravat. 3. v. intr. Deixar d'exercir una ocupació o un càrrec. Ha
2. m. GRAF. Motle en forma de trepa utilitzat en la cessat en el càrrec.
impressió serigràfica.
3. m. FOTOGR. Negatiu fotogràfic que servix per a
traure còpies, ampliacions o reduccions.
4. m. LING. Frase o expressió excessivament usada.
90. A la _____ es va dedicar a l'art _____.
a) senectud / naif
b) senectut / naïf
c) senectud / naïf
L'escriptura de les consonants p/b, t/d i c/g quan es - b: adob, club, cub, esnob, tub, aljub, baobab, Jacob,
troben a final de síl·laba poden provocar dubtes Job, Carib, etc.
ortogràfics. - d: fluid, fred, quid, sud, alcaid, aldehid, almud, caid,
Per exemple: p i b sonen 'p' a: rep, club, llop, concep, Alfred, Bagdad, Belgrad, Conrad, David, Madrid, Sigfrid,
etc.; t i d sonen 't' a: nord, fred, empat, brut, etc.; c i g Talmud, Txad, Valladolid, etc.
sonen 'c' a: crec, mag, foc, càstig, etc. I els noms femenins acabats en -itud, -etud: actitud,
Per saber quina consonant cal escriure a final de exactitud, gratitud, magnitud, mansuetud, quietud,
paraula convé tenir en compte les orientacions següents: solitud, sol·licitud, etc.
1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure - g: buldog, estrateg, mag, reg (diferent de rec), tuareg,
p, t, c. Exemples: sap, tip, drap, cap, fet, quedat, zig-zag, Hug, etc.
entrecot, sac, ruc, poruc, etc. I els acabats en -fug, -gog, -leg: pròfug, pedagog,
Però hi ha una sèrie de casos que acaben en b, d, g: demagog, pròleg, filòleg, etc.
2. Darrere de vocal àtona o consonant, s'hi escriu p/b, Remarques:
t/d o c/g segons la lletra que duguen els derivats; en - Els gerundis acaben sempre en -nt: cantant,
conseqüència, a partir de la lletra que hi ha al derivat, es bevent, aprenent, dormint, fugint, evadint, girant, etc.
pot deduir la del mot primitiu: - S'escriuen sense -t final: col·legi, api, premi, geni,
Cal tenir en compte, però, les excepcions següents: etc.
- Acaben amb c: ànec, aràbic, càrrec, càvec, naïf [naíf]
descàrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, 1. adj. inv. ART Que es caracteritza (un corrent artístic,
préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc. especialment pictòric) per la ingenuïtat i l'infantilisme
(malgrat ànega, aràbiga, càrrega, caveguell, deliberat de les seues composicions, tant en la manera
esparreguera, fastigós, etc.). de representar la realitat com en l'ús dels colors. Dibuixos
- La primera persona del present d'indicatiu naïf.
d'alguns verbs, com: aprenc, comprenc, entenc, estenc, 2. m. i f. ART Seguidor de l'art naïf.
fonc, tinc, vinc, venc, etc., encara que en el subjuntiu 3. adj. inv. ART De l'art naïf o que hi té relació. Uns
presenten g: aprenga, comprenga, etc. pintors naïf.
Normativa ortogràfica. Novembre 2012
71. Antigament els _____ s'agrupaven en _____.
a) impresors / coflaries
b) impressors / confradies
c) impressors / confraries
impressor -a [impɾesóɾ]
1. adj. Que imprimix.
2. m. i f. PROF./GRAF. Operari encarregat de la màquina d'imprimir.
3. m. i f. PROF./GRAF. Propietari d'una impremta.
4. m. i f. PROF./GRAF. Persona que treballa en una impremta.
imprés impresa
Infinitiu imprimir Gerundi imprimint Participi
impresos impreses
Flexionat com: imprimir. forma nominal: impressió
confraria [koɱfɾaɾía] f. Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per
a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d'ajuda mútues dins d'un mateix ofici o professió. Van eixir més de vint
confraries a la processó. Les confraries de pescadors.
72. Ahir _____ va fer públic que les semifinals de _____ edició del campionat es jugaran
al gener.
a) la UEFA / l’11a
b) l'UEFA / l’11a
c) la UEFA / la 11a
L’apostrofació de les sigles S’apostrofa l’article femení la, si la sigla comença amb
A l’hora d’apostrofar les sigles, cal tenir en compte si una vocal (excepte i o u àtones) o amb una consonant la
es pronuncien com a paraules senceres o bé si es inicial del nom de la qual és una vocal: l’OIT, l’FM, l’LRU.
lletregen. En canvi: la UB, la BD, la CNT.
Davant de sigles que es pronuncien com a mots S’apostrofa la preposició de, si la sigla comença amb
corrents, s’apostrofa segons les normes d’apostrofació: vocal o amb una consonant la inicial del nom de la qual
l’OTAN, l’URSS, el CRAI, la UNESCO, la UEFA, l’INEFC, és una vocal: d’ITV, d’FP. En canvi: de TMB, de PM.
l’ISO. Recorda: Cal aplicar també l’apostrofació davant
Davant de sigles que es lletregen: de números o d’abreviatures en aquells casos en què,
S’apostrofa l’article masculí el, si la sigla comença al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic: l’1 de
amb una vocal o amb una consonant la inicial del nom de setembre, l’ap. 4 de l’art. 13.
la qual és una vocal: l’ATS, l’IPC, l’LCR. En canvi: el PC,
el DVD, el TSJC.
73. La ciutat va _____ després de la guerra i va acollir la conferència de països _____.
a) ressurgir / no aliniats
b) resorgir / no-aliniats
c) ressorgir / no alineats
ressorgir [resoɾʤíɾ] v. intr. Sorgir de nou.
No s’escriu el guionet:
1. en les paraules compostes 2. en les paraules derivades
la gran majoria no el primer element préstecs alguna No + adjectiu amb prefix
porten guionet acaba en –o -i adaptats paraula
allioli audiovisual exvot (...) adesiara no fumadors arximilionari, exministre,
capicua cardiovascular usdefruit (...) no violents plusvàlua, precristià. proxinés
collverd socioeconòmic (...) pseudoprofeta, quasidelicte
pocatraça sotsarrendatari,
setciències ultraconservador,
vetesifils vicepresident, vicesecretari
sordmut (...) presantificat. eradicar (...)
Divergències respecte a la vocal i
Valencià Castellà Valencià Castellà
aeri aéreo
ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigüedad infermeria enfermería
ciment cemento línia3 linea
contemporània contemporánea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli núcleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
eclipsi eclipse quítxua quechua
galió galeón sobirania soberania
indicible indecible Tunis Túnez
3Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa família de línia s'escriuen amb e: alinear, lineal, lineament,
etc.
74. Més d'un miler de persones van participar en la _____ de l'artista.
a) cerimònia del sepel·li
b) cerimònia del sepeli
c) ceremònia del sepel·li
Recordem algunes paraules que s’escriuen amb i: quítxua, sisme, sobirà, tinent; crani, declivi, desdejuni,
acordió, ambigüitat, antiguitat, bidell, campió, cerimònia, eclipsi, lacti, petroli, etc. També alguns noms propis:
cesària, ciment, contenidor, desimbolt, diabetis, didal, Elionor, Girona, Istanbul, Tunis, Tunísia.
ermini, galió, ginebre, gingebre, infermer, línia, ordinador, sepeli [sepɛ́li] m. Cerimònia d'enterrar un cadàver.
orquídia, partícip, penis, pertinença, petrolier, piga,
75. En quina paraula la "o" és tancada?
a) xarop
b) miop
c) glop
xarop [ʃaɾɔ́p] o [ʧaɾɔ́p]
miop [miɔ́p]
glop [glóp]
76. El dia que vam visitar _____ assistírem a l'oració de _____ de la mesquita.
a) Jerusalem / l'imam
b) Jerusalem / l'iman
c) Jerusalén / l'imant
Jerusalem.- Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 2. m. REL./POLÍT. Entre els musulmans, guia, cap o
1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota model espiritual o religiós i, a vegades, també polític.
administració exclusiva israeliana des del 1967. imant [imánt]
imam [imám] 1. m. FÍS. Cos que té la propietat d'atraure el ferro.
1. m. REL. Entre els musulmans, celebrant encarregat 2. m. Persona o cosa que té un fort atractiu. Els seus
de presidir i dirigir l'oració col·lectiva. L'imam de la diners són un imant per als oportunistes.
mesquita de la Meca.
77. Per als cristians la _____ i la _____ són dos dels pecats capitals.
a) cobdícia / gula
b) cobdícia / gola
c) copdícia / gula
S’escriu b en els prefixos ab(s)-, ob(s)-, sub(s)-: gola [góla]
absència; obstrucció, subministrar, subtrahend, 1. f. ANAT. Part anterior del coll, espai comprés entre
subtracció; substituir. el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. Em fa
S’escriu b davant d: cabdal, cabdell, cobdícia, mal la gola.
molibdè, però també davant t en certs mots com dubte, 2. f. ZOOL. Boca de certs animals. La gola del llop.
dissabte i sobte. 3. f. Apetit desordenat de menjar i beure.
Cal tindre en compte els casos següents: escrivim p 4. f. REL. Un dels set pecats capitals, oposat a la
davant els compostos de cap- i prop-, capbaix, temperància.
capbussar-se, capdavanter, capficar-se, capgirar; propdit,
propparent. A més trobarem p en els grups -pt-, -pc-i -ps-
78. _____ pot ser deguda a una _____ cerebral.
a) L'encefalitis / lesió
b) L'encefaliti / lesió
c) L'encefalitis / lessió
encefalitis [ensefalítis] f. inv. PAT. Inflamació no causada per bacteris, paràsits, fongs, virus o per una
supurada d'una part més o menys extensa del cervell reacció d'hipersensibilitat. Encefalitis letàrgica.
Recordeu. difusió, erosió, explosió, fusió, lesió, oclusió, revisió; però
Ortografia de la s sonora. Mots acabats en vocal + - agressió, concessió, impressió, omissió, pressió...
sió: al·lusió, abrasió, circumcisió, cohesió, col·lisió,
79. Les _____ de nit les seues maldats.
a) arpies perpetraven
b) arpies perpretaven
c) harpies perpetraven
harpia [aɾpía] erèctil negre en el cap, que habita en les selves
1. f. MIT. En la mitologia grega, animal fabulós amb americanes.
cap de dona i cos d'au. perpetrar [peɾpetɾáɾ] v. tr. Fer o executar
2. f. Dona malvada, perversa. (especialment un acte delictiu o una falta greu). Perpetrar
3. f. ORNIT. Au de presa (Harpya harpya), d'un metre un assassinat.
de llargària, de plomatge blanc i negre, amb un plomall
80. La construcció del _____ va provocar _____ en molts treballadors.
a) gaseoducte / torticolis
b) gasoducte / torticoli
c) gasoducte / tortícolis
gasoducte [gazoðúkte] m. IND. Tub metàl·lic de gran paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit, anemone, bantu,
diàmetre usat per a transportar el gas des dels jaciments biòtop, conclave, estèrnum, etíop, hematòcrit, karate,
o llocs de producció fins als centres de consum o libido, lígur, medul·la, míssil, odèon, omòplat, quadriga,
d'embarcament. rèptil, rupia, somali, (un) tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa
Paraules que en valencià són planes, a diferència (o un tulipà), vertígen, víking, etc. També hi ha alguns
d’altres llengües: atmosfera, les paraules en –íac noms propis: Eufrates, Honolulu, Kíev, Marràqueix,
(policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, leucòcit, aeròlit, Ravenna, Ucraïna; Agamèmnon, Arquimedes, Dídac,
monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –litre (hectolitre, Èdip, Espàrtac, Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov,
mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat, letargia, sinergia, Sanxis, etc.
81. L'exposició pretén fer-nos _____ del _____ entre la cuina i la química.
a) partíceps / paralel·isme
b) particeps / paralelisme
c) partícips / paral·lelisme
Recordem algunes paraules que s’escriuen amb i: eclipsi, lacti, petroli, etc. També alguns noms propis:
acordió, ambigüitat, antiguitat, bidell, campió, cerimònia, Elionor, Girona, Istanbul, Tunis, Tunísia.
cesària, ciment, contenidor, desimbolt, diabetis, didal, paral·lelisme [paɾalelízme] 1. m. Semblança o
ermini, galió, ginebre, gingebre, infermer, línia, ordinador, correspondència entre persones o coses. Hi ha un cert
orquídia, partícip, penis, pertinença, petrolier, piga, paral·lelisme entre les dos obres.
quítxua, sisme, sobirà, tinent; crani, declivi, desdejuni, 2. m. GEOM. Qualitat de paral·lel.
82. La civilització _____ buscava la _____ de l'astronomia.
a) asteca / quinta essència
b) azteca / quinta-essència
c) asteca / quintaessència
quintaessència [kintaesɛ́nsia] asteca [astéka]
1. f. Última essència o extracte d'una cosa. 1. m. i f. HIST. Individu d'un poble que habitava en
2. f. La forma més pura o refinada d'una qualitat, d'un l'altiplà central de Mèxic, i que va dominar la regió durant
aspecte. La quintaessència de l'elegància. el període comprés entre els segles XV i el primer quart
del XVI.
2. m. LING. Nahua 2.
3. adj. HIST./LING. Dels asteques o que hi té relació.
83. Quantes síl·labes té la paraula "introduïu"?
a) tres
b) quatre
c) cinc
Segons el lloc que ocupen les vocals I/U, parlarem de:
DIFTONGS DECREIXENTS DIFTONGS CREIXENTS
vocal+I vocal+U G/Q+U+vocal
AI aire AU daurat GUA/QUA aigua/aquàtic
EI reina EU deure GÜE/QÜE aigüera/qüestió
OI almoina IU riu GÜI/QÜI pingüí/aqüífer
UI buidar OU pou GUO/QUO llenguota/quota
Els aplecs vocàlics UA, UE, UO sols formen diftong quan van precedits per Q o G. Ex: ai-gua però pu-a, ai-gües
però pèr-du-es, quo-ta però cu-o-ta.
84. El conjunt _____ de la ciutat ha patit _____ moltes històriques.
a) d'esglésies / vicissituds
b) d'esglèsies / vicissítuts
c) d'esglésies / vissicituts
Accents oberts i tancats. En les paraules préstec, llépol.
esdrúixoles, normalment la e i la o són obertes. Per raons etimològiques, s’escriuen amb d algunes
Excepcions: paraules com almud, fluid, fred, sud; Alfred, Conrad,
-Amb o tancada: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, David, així com les paraules femenines formades amb
tórtora, escórpora. les terminacions cultes -etud i -itud: quietud, multitud,
-Amb e tancada: església, témpores, llémena, etc. Noteu, però, que senectut i joventut, seguixen la
feréstega, Dénia, séquia, sénia. I, en el sistema valencià regla de les oclusives. S’escriu generalment t darrere de
d’accentuació: sépia, sémola, térbola, terratrémol. vocal en final de paraula aguda.: blat, llet, humit, bruixot,
L’AVL també recomana escriure amb accent obert: pelut.
bèstia, València.
A més, s’escriuen sempre amb accent obert què i vicissitud [visisitút] [usat generalment en plural]
perquè, a més d’alguns cultismes que la pronúncia f. Successió d'una cosa a una altra completament
col·loquial sovint fa amb accent tancat: èter, època, diferent o alternança d'esdeveniments pròspers i
sèsam, etc. adversos, que alteren l'existència humana. Les
Recordeu, però, que van sempre amb accent tancat: vicissituds de la vida.
sinó, estómac, difós; cérvol, préstec, créixens, préssec,
85. La lleona vigilava, sigil·losa, la _____ enmig de la _____.
a) gassela / sàbana
b) gacela / savana
c) gasela / sabana
gasela [gazɛ́la] f. ZOOL. Mamífer remugant (Gazella sabana [sabána] f. BOT. Vegetació característica de
dorcas), molt àgil, de cos esvelt i coll llarg, potes primes, i les regions tropicals amb una estació seca que consistix
ulls grans i vius, que habita en les estepes africanes i en una praderia d'herbes altes amb predomini de les
asiàtiques. gramínies i arbres o arbustos dispersos.
86. L'abric du una _____ en la vora.
a) sanefa d'ermini
b) cenefa d'ermini
c) sanefa d'arminy
Recordeu ermini [eɾmíni]
Paraules amb a: afaitar, ambaixada, arravatar, 1. m. ZOOL. Mamífer carnívor (Mustela erminea), de
assassí, avaluar, avantatge, avaria, barnús, comanador, pelatge suau i delicat, castany a l'estiu i molt blanc a
davall, davanter, desfilada, destrossa, encomanar, l'hivern, excepte la punta de la cua que és sempre negra.
escaparata, estrella, extraversió, florera, hematia, latrina, 2. m. PELL Pell, molt apreciada, d'este animal. Un
maragda, malenconia, maragda, merenga, pesta, abric d'ermini.
picaporta, posa, potinga, racó, ramat, rancor, rancúnia, 3. m. HERÀLD. Cua d'ermini.
raspall, sanefa, sarró, tríada. 4. m. HERÀLD. Esmalt consistent en un camper
d'argent sembrat de cues d'ermini de sable, sense
nombre determinat.
87. Aquell _____ portava el mateix _____ des de feia tres anys.
a) rodamon / suéter
b) rodamón / suèter
c) rodamon / suèter
L’accent diacrític es conserva en la formació de mots plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua.
derivats o compostos. Per exemple: déu, redéu / nét, Per exemple: món, mons, rodamón, però rodamons / mà,
besnét, besnéts / sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls mans, passamà, però passamans.
/ pèl, repèl, contrapèl… suèter (o suéter) [suéteɾ] m. INDUM. Jersei.
Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a
món/mons, mà/mans, rés/resos, ús/usos), la forma de
88. Només _____ és capaç de _____ les diferents espècies de la flora local.
a) Federic / distingir
b) Federic / distinguir
c) Frederic / distingir
Frederic –a.- Nom propi masculí i femení Recorda: les paraules burgés, distingir i extingir són
diferents -en pronúncia i en escriptura- del castellà
(burgués, distinguir i extinguir).
a) Despús-demà rebràs un agraïment pel treball.
b) El físicoquímic estudiava la composició del subsol.
c) Raul pesa tres quilògrams més que Lluís.
L'accent en paraules compostes, derivades i b) Els mots compostos escrits amb guionet
cultismes conserven l’accent de cadascun dels elements: despús-
Les paraules compostes solen tindre dos accents demà, sud-americà, més-dient, camí-raler.
fònics (un de principal i un altre de secundari, com ara la c) Les paraules compostes que tenen una paraula
paraula economicofinancer). Com les accentuem? amb accent diacrític mantenen també l’accent: adéu,
a) En els mots compostos escrits com una sola redéu, rodamón, besnét, subsòl.
paraula, només s’accentua, segons les normes, l’últim d) Els adverbis acabats en –ment s’accetuen si
element: fisicoquímic, marededéu, socioeconòmic, l’adjectiu femení del qual deriven porta accent gràfic:
radioteràpia. òptima/òptimament.
Dièresi utilitzarem la dièresi. Així, accentuarem veí, però
La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'utilitza per a les posarem la dièresi en veïna, ja que no podem accentuar
funcions següents: una paraula plana acabada en vocal. En l'apartat b) hem
a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels vist que l'accent o la dièresi el posem sobre una i o una u
conjunts qüe, qüi, güe, güi: qüestió, pingüí, aigües, que són vocals i, a més, coincideix que són la vocal
aqüífer... tònica del mot. No obstant això, ens trobarem altres
b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual col·loquem casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també
la dièresi són una vocal, és a dir, que aquesta i o aquesta vocals, però la vocal tònica de la paraula serà una altra.
u no formen diftong amb la vocal anterior o següent: Així, tindrem paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi,
raïm, veïna, països, peüc, taüt, conduït... en què la dièresi no coincideix amb la vocal tònica del
Hem de recordar que quan puguem, col·locarem un mot. Aquests casos són més difícils de detectar i hem de
accent sobre la i o la u, i solament quan no ho puguem memoritzar-los. Ací teniu algunes paraules d'aquestes
fer perquè ens ho impedeixen les regles d'accentuació, característiques.
agraïment1 aïllar amoïnar apaïsat
arruïnar atapeïment ataüllar atuïment
decaïment diürètic ensaïmada esfereïdor
esmorteïdor genuïnament intuïció posseïdor
suïcida traïdor veïnat viduïtat...
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi2 encara que els mots dels
quals deriven tinguen diftong:
heroic heroïcitat laic laïcitat
fluid fluïdesa europeu europeïtat
espontani espontaneïtat homogeni homogeneïtat
continu continuïtat déu deïforme
Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional No porten dièresi les paraules començades amb els
dels verbs acabats en vocal + ir no duen dièresi (traduir, prefixos següents: al·lo-, al·loimmunització, anti-,
traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta amb els infinitius antiinflamatori, auto-, autoinducció, bi-, biunívoc, bio-,
(i la conjugació sencera) de verbs com aïllar, aïrar-se, bioindicador, co-, coincidència, contra-, contraindicació,
amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar... que sí gastro-, gastrointestinal, intra-, intrauterí, macro-,
que duen dièresi, però no en la terminació.
macroinstrucció, micro-, microinformàtica, neo-, radioisòtop, re-, reunió, semi-, semiuncial, tele-,
neoimpressionisme, poli-, poliuretà, primo-, teleimpressor, termo-, termoiònic.
primoinfecció, quasi-, quasiusdefruit, radio-,
1 Noteu que generalment duen dièresi els derivats d'un mot que té i o u tòniques: agrair / agraïment, posseir / posseïdor, genuí /
genuïnament, intuir / intuïció...
2 Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la dièresi: europeisme, europeista, egoisme, egoista,
altruista, arcaisme...
L’accent diacrític es conserva en la formació de mots Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a
derivats o compostos. Per exemple: déu, redéu / nét, món/mons, mà/mans, rés/resos, ús/usos), la forma de
besnét, besnéts / sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua.
/ pèl, repèl, contrapèl… Per exemple: món, mons, rodamón, però rodamons / mà,
mans, passamà, però passamans.
90. Quan una molècula _____ radiació _____, canvia l'energia vibracional.
a) absorvix / infra-roja
b) absorbix / infraroja
c) absorbix / infrarroja
Distribució de les grafies dels sons ròtics (r, rr) en Ara bé, escriurem rr en derivats i compostos quan el
derivats i compostos lexema comença amb r i va darrere dels prefixos ir-
Mots derivats (variant de in- (‘no’); irracional, irreal, irregular, irrompible;
En general, s’escriu r: antiràbic, arítmia, contrarestar, prefix a-, verbalitzador, no negatiu: arraconar, arrasar,
coregent, eradicar, extraradi, infraroig, prerequisit, arreglar, arrendar, arriscar; prefix monosíl·lab bi-, co-,
semirecta, suprarenal, vicerectorat. de-, pre-, pro-, vi-: birrem, correcte, corregir, correlació,
Mots compostos correspondre, corrompre, derramar, derrapar, derrocar,
En general, s’escriu r: derrotar, derruir, prerrogativa, prorrogar, prorrompre,
• En els compostos patrimonials: barba-roig, cor-robat, trirrem, virrei; i sufixos -ràgia, -rea, -roide: hemorràgia,
guarda-roba, mata-rates, nou-ric; Coma-ruga, Font- diarrea, hemorroide.
romeu, Montroig, Puig-reig absorbir [apsoɾbíɾ] 1. v. tr. Fer penetrar i retindre en
• En els compostos cultes o formats a la manera culta: el seu interior (especialment, líquids i gasos).
fotoresistència, neorealisme, otorinolaringologia, L'organisme absorbix el medicament. El teixit absorbix
radioreceptor, teleradar. l'aigua.
Juny 2012. Normativa ortogràfica
71. El metge li ha receptat un ________ per a la ________.
a) antiïnflamatori / rubeola
b) antiïnflamatori / rubéola
c) antiinflamatori / rubèola
No es fa servir la dièresi “després d’un prefix o del Recordem algunes paraules que són esdrúixoles en
primer constituent d’una paraula composta: valencià en contrast amb altres llengües: àloe, diòptria,
antiinflamatori, biunívoc, coincidència, contraindicació, èczema, ènema, (un) gàmeta, isòbara, període,
gastrointestinal, intrauterí, microinformàtica, reunió, etc. olimpíada, pàtxuli, pneumònia, vàlua, aurèola, rubèola,
Excepcions: la paraula reüll i les formes rizotòniques díode, etc. També hi ha alguns noms propis: Bàssora,
dels verbs reeixir i sobreeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsquen; Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Míkonos,
sobreïsc, sobreïx, etc.” (GNV, 5.2.2.e) Sàhara, Úmbria; Ilíada, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles,
Llúcia, Pèricles, etc.
72. El ________ hindú i el daIai-Iama es reuniren al ________
a) guru / Tibet
b) gurú / Tibet
c) gurú / Tíbet
Tot i que el DNV ha admés la forma aguda gurú, cal Agamèmnon, Arquimedes, Dídac, Èdip, Espàrtac,
recordar algunes paraules que en valencià són planes, a Heròdot, Vladímir, Karamàzov, Txèkhov, Sanxis, etc.
diferència d’altres llengües: atmosfera, les paraules en –
íac (policíac, cardíac, austríac, etc.), alvèol, leucòcit, De la mateixa manera recordem algunes de les
aeròlit, monòlit, mimesi, osmosi, paraules en –litre paraules que en valencià són agudes: esports en –bol
(hectolitre, mil·lilitre, etc.), termòstat, aeròstat, letargia, (futbol, handbol, etc.), ciclop, policrom (monocrom, etc.),
sinergia, paràgraf, xenòfob, acne, almoràvit, anemone, poliglot, pitecantrop, licantrop, alfil, avar, auster, interval,
bantu, biòtop, conclave, dòmino (o dominó), estèrnum, cautxú, iber (celtiber, etc.), criquet, un enzim, eriçó,
etíop, hematòcrit, karate, libido, lígur, medul·la, míssil, esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, humit, miop,
odèon, omòplat, quadriga, rèptil, rupia, somali, (un) oboé, oceà, pivot, radar, soviet, taigà, tiquet, timpà,
tèrmit, tèxtil, torticoli, una tulipa (o un tulipà), vertígen, tuareg, xandall, xassís, xiclet, etc. I també alguns noms
víking, etc. També hi ha alguns noms propis: Eufrates, propis: Biarritz, Munic, Zuric, els Carpats, el Tibet; Nobel,
Honolulu, Kíev, Marràqueix, Ravenna, Ucraïna; Borís, Raimon, Ciscar.
73. El servici de ________ del seu país té una sòlida ________.
a) contraspionatge / infrastructura
b) contraespionatge / infrastructura
c) contraespionatge / infraestructura
Els compostos formats per un prefix més una paraula e-: substrat (estrat), atmosfera (esfera i semiesfera),
començada per es-, solen conservar la grafia completa cardiospasme (espasme i antiespasmòdic),
de la segona paraula: aeroesquí, bioestadística, arteriosclerosi (esclerosi), endosquelet (esquelet),
microestructura, etc. Ara bé, hi ha paraules que s’han hidrostàtic (estàtic i hiperestàtic), infrascrit (escrit i
pres directament com a compostos d’una altra llengua, sotaescrit), iugoslau (eslau), txecoslovac (eslovac),
normalment el llatí o el grec, i que, per tant, no presenten biospeleologia (espeleologia)...
74. Té un joier de fusta ________ amb ________ incrustades.
a) d’éban / ametistes
b) d’eben / amatistes
c) d’eben / ametistes
Recordem algunes paraules que en valencià setinat), terrina, terròs, vernís, aresta, batedora, bescuit,
s’escriuen amb e: ametista, assemblea, atzabetja, claredat, enginy (i enginyer), esperit (però espiritual,
buguenvíl·lea, cànem, disfressa, eben (i ebenista), espiritisme, etc.), gegant, llençol, sencer, genet,
empara (emparar), estella (i estellar), ermini, efeminat, honestedat, meravella (o maravella), príncep, punxegut,
esparreguera, estendard (o estandard, diferent llarguerut (o llargarut), fumeguera (o fumaguera),
d’estàndard), esternut (i esternudar), gelea, javelina, santedat, seguretat, etc. I també alguns noms propis:
monestir, nacre, òrfena (i orfenat), ràfega, un regle, Benet, Caterina, Doménec, Empar, Llàtzer, Eivissa,
resplendor (o resplandor), revenja, sergent, setí (i Xúquer, etc.
75. Cal netejar regularment ________ d’aire perquè no s’hi acumule la pols ________.
a) l’estractor / adderida
b) l’extractor / adherida
c) l’extractor / aderida
Tot i que la grafia ex- o es- amb què comencen
algunes paraules sol coincidir entre les diverses llengües
romàniques, recordem que en valencià s’escriuen amb aconhortar), exhalar, exhaust, exhaurir, exhibir, exhortar,
es- les paraules estrany, estranger, estendre, espoliar i exhumar, filharmònic, inhòspit, subhasta, subtrahend
esplanada. (però minuend), tothom, transhumància, cohibir, prohibir,
Recordem algunes paraules amb h enmig de mot: menhir, etc. També alguns noms propis: Jehovà,
adherir, àdhuc, alhora, anhídric, anihilar, conhort (i Mahoma, Copenhaguen, Ghana.
76. A les columnes més ________, se’ls ________ funcions decoratives.

a) esveltes / asignen
b) esbeltes / asignen
c) esveltes / assignen
Recordem algunes paraules que s’escriuen amb v: havanera), haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, raval,
advocat, alvocat, alcova, almadrava, almívar, provar (i rivet, savi, savina, sivella, tave (o tavà), rave, taverna,
aprovar, comprovar, proveta, etc.), arravatar travar, treva, trèvol, vaixell, vermell, vernís, voga
(‘apassionar’, diferent d’arrabassar, ‘sostraure’), arrova, (‘moda’), voltor, etc.
avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canviar, caravel·la,
cascavell, cavall (i cavalcar, cavaller, etc.), cervell, Les paraules derivades (verbs) amb el prefix a-
civada, Còrdova (i cordovés), covard, endívia, envestir, dupliquen la s: assumir, assegurar, assignar, etc. Però
espavilar, escrivà, esvelt, fava, gavardina, govern (i quan el prefix indica ‘no, sense’, la s no es duplica, tot i
governar, governatiu, etc.), gravar, l’Havana (i havà, que la pronúncia és sorda: asocial, asimptomàtic, etc.
77. Les esperances ens ________ quan acabem de pagar un ________.
a) revenen / préstec
b) revénen / prèstec
c) revénen / préstec
Accents oberts i tancats. En les paraules -Féu, véu, mòlt, té. Tots els compostos amb els verbs
esdrúixoles, normalment la e i la o són obertes. fer i veure porten l’accent diacrític: contraféu, desféu,
Excepcions: estraféu, perféu, reféu, satisféu; entrevéu, prevéu, revéu.
-Amb o tancada: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, També porten accent les formes de participi del verb
tórtora, escórpora. remoldre, únic verb compost a partir de moldre: remòlt,
-Amb e tancada: església, témpores, llémena, remòlta, remòlts, remòltes. Els compostos amb -tindre,
feréstega, Dénia, séquia, sénia. I, en el sistema valencià com que són polisíl·labs, s’accentuen segons les regles
d’accentuació: sépia, sémola, térbola, terratrémol. generals d’accentuació: s’absté, conté, entreté, etc.
L’AVL també recomana escriure amb accent obert: -Véns, vénen. Només el verb revindre (o revenir)
bèstia, València. porta accent: revéns, revénen, ja que es pot confondre
A més, s’escriuen sempre amb accent obert què i amb les formes corresponents del verb revendre. No
perquè, a més d’alguns cultismes que la pronúncia porten accent diacrític, en canvi, les formes
col·loquial sovint fa amb accent tancat: èter, època, corresponents de verbs com avindre, contravindre,
sèsam, etc. convindre, esdevindre, intervindre, previndre, provindre,
Recordeu, però, que van sempre amb accent tancat: sobrevindre.
sinó, estómac, difós; cérvol, préstec, créixens, préssec, -Dóna, dónes. Cap dels verbs acabats en -donar porta
préstec, llépol. accent diacrític: s’adona, t’adones.
Accent diacrític en compostos i plurals -Fóra, só, sóc, són; sé; vés. No hi ha verbs compostos
1. COMPOSTOS. Les paraules compostes a partir amb els verbs ser, saber o anar.
d’un mot que porta accent diacrític solen portar-ne 2. PLURALS. Només els plurals dels noms que
també. Així, trobem l’accent en els compostos amb la continuen podent-se confondre amb una altra paraula
paraula déu: adéu, marededéu, pregadéu, redéu, homògrafa porten accent diacrític: béns, bótes, cócs,
semidéu; de pèl: repèl, contrapèl, cotompèl; món, cóps, cóssos, déus, jócs, mèus, móres, óssos, ósses,
rodamón; sòl, subsòl, entresòl; etc. pèls, sèus, sís, sòls; però mans, mons, resos, tossos,
Ara bé, amb les formes verbals cal anar amb usos.
compte perquè tenim els casos següents:
78. L’afició de l’equip ________ ________ dels plans del nou entrenador.
a) blanquiblau recela
b) blanc-i-blau recela
c) blanquiblau rezela
Un dels usos previstos del guionet és el següent: El verb recelar no s’ha d’escriure amb la grafia z del
“e) En els compostos en què l’aglutinació pot dificultar o substantiu zel (actuar amb molt de zel, tindre zels d’algú).
alterar la lectura dels components a causa de les lletres
concurrents: pit-roig, Vilar-roig, cor-robat, Mont-roig, ex-
xa, cinc-en-rama” (GVB, p. 70)
79. En quina expressió es pronuncia una "s" sorda?
a) Tens antisèptic?
b) Va enfonsar-li l’arma.
c) Era incapaç i vil.
Recordeu: els derivats de dins, fons i trans es Recordeu també la sonorització sintàctica de la –s (o
pronuncien amb s sonora: endinsar [endinzár], transeünt -ç) en posició final seguida d’una paraula començada per
[tranzeúnt], enfonsar [enfonzár]. vocal i que permet distingir expressions com ara: ells
Recordeu: la s inicial del segon element d’una operen / ells s’operen, els ous / els sous, les ales / les
paraula composta és sorda, encara que vaja entre vocals sales, comissions obreres / comissions sobreres, etc.
i no es duplique en l’escriptura (cromosoma,
parasintètic).
80. La delegació ________ s’ha hostatjat en el parador ________.
a) del Paso / del Saler
b) de El Paso / de El Saler
c) d’El Paso / del Saler
En valencià s’escriuen en minúscula els articles, les anterior: l’ajuntament del Verger, la ciutat del Caire. Però
preposicions i les conjuncions dels topònims valencians o s’escriuen amb majúscula en els topònims no valencians
valencianitzats (la Font d’en Carròs, Sanet i els Negrals, ni valencianitzats (El Escorial, Las Hurdes, La Spezia, Le
les Coves de Vinromà, el Caire, l’Havana, etc.), i, per Havre), i, per tant, no poden formar contracció: el
tant, els articles formen contracció amb la preposició monestir d’El Escorial.
81. Quina paraula té una "e" tancada en la síl·laba tònica?
a) extern
b) complex
c) exempt
extern -a [ekstɛ́ɾn] complex -a [komplɛ́ks] exempt -a [egzémt]
82. Vaig veure ________ de lluna des del ________ de ma casa.
a) l’eclipse / xamfrà
b) l’eclipsi / xamfrà
c) l’eclipsi / xanfrà
Recordem algunes paraules que s’escriuen amb i: Recordem algunes paraules que s’escriuen amb m
acordió, ambigüitat, antiguitat, bidell, campió, cerimònia, davant d’una f: amfetamina, amfibi, amfiteatre, amfitrió,
cesària, ciment, contenidor, desimbolt, diabetis, didal, àmfora, càmfora, circumferència, circumflex, èmfasi,
ermini, galió, ginebre, gingebre, infermer, línia, ordinador, emfisema, emfiteusi, limfa, limfòcit, nimfa, nimfòmana,
orquídia, partícip, penis, pertinença, petrolier, piga, pàmfil, pamflet, paranimf, primfilar, samfaina, simfonia,
quítxua, sisme, sobirà, tinent; crani, declivi, desdejuni, triomf (o triumf), trumfo, xamfrà. En canvi, s’escriuen amb
eclipsi, lacti, petroli, etc. També alguns noms propis: n paraules com ara fanfàrria, fanfarró, panfígol,
Elionor, Girona, Istanbul, Tunis, Tunísia. Cànberra, Istanbul.
a) solàrium
b) podium
c) mèdiüm
Entre els casos en què la normativa preveu l’estalvi Recordeu també que, en estes paraules, i + u no
de la dièresi hi ha el següent: formen diftong, i que, per tant, es tracta de paraules
“e) Les paraules acabades en vocal tancada seguida esdrúixoles.
de les terminacions cultes -um i -us: I/U + UM aquàrium
tríduum I + US Màrius Pius” (GVB, p. 69)
84. Els ulls del ________ semblen de ________.
a) camaleó / porcellana
b) camalleó / porcelana
c) camalleó / porcellana
camaleó [kamaleó] porcellana [poɾseʎána]
porcelana [poɾselána] 1. f. ART Terra cuita molt fina composta de feldspat i
f. ART/ZOOL. Porcellana 1 i 2 caolí, que diferix de l’ordinària per la seua transparència.
85. El president va fer una llarga ________ sobre la política econòmica del govern.
a) digressió
b) disgressió
c) digresió
Terminació –sió. Generalment s’escriuen amb s, possessió, opressió, agressió, emissió, discussió,
evasió, difusió, il·lusió, decisió, etc., llevat de les paraules concessió, escissió, etc., així com les paraules fissió,
acabades en -passió, -fessió, -sessió, -pressió, -gressió, - escissió i rescissió.
missió, -cussió i -cessió: compassió, confessió,
86. Entre les ________ circumpolars destaca ________ l’Óssa Major.
a) constelacions / sobremanera
b) constelacions / sobre manera
c) constel·lacions / sobre manera
En el camp espacial s’escriuen amb l·l paraules com
ara constel·lació, interestel·lar, satèl·lit. Però s’escriu
amb l galàxia.
87. El ________ de les rodes es fa amb molta ________ per part dels tècnics.
a) cautxutatge / precissió
b) cautxutatge / precisió
c) cautxutage / precisió
Vegeu pregunta 85. Terminació –sió. adaptats (collage), el col·loquialisme trage (‘vestit’) i les
Recordeu: Els substantius acabats en –atge figures retòriques enàl·lage i hipàl·lage.
s’escriuen amb tg, excepte els estrangerismes no
88. Una ________ es va parar sobre el pal del ________.
a) òliba / telegraf
b) òbila / telègraf
c) òvila / telegraf
òbila [ɔ́bila] molt fosques, cap redó, bec curt i encorbat en la punta,
m. ORNIT. Òliba 1. ulls grans, brillants i d’iris groc, cara circular, cua ampla i
òliba [ɔ́liba] curta i ungles negres, que s’alimenta generalment
1. f. ORNIT. Au rapinyaire nocturna (Tyto alba), d’uns d’insectes i de mamífers rosegadors.
34 centímetres de llargària, de plomatge molt suau de telègraf [telɛ́ɣɾaf]
tons claríssims o daurats amb menudes taques negres o
89. ________és una lletra de l’alfabet llatí, i ________, una lletra de l’alfabet grec.
a) La hac / l’omega
b) La hac / la omega
c) L’hac / la omega
L’article la i la preposició de no s’apostrofen davant sí davant del nom de les lletres d’altres alfabets (l’alfa,
de les lletres de l’alfabet llatí (la eme, davant de ics), però davant d’omega).
90. Entre els ________ necessaris, cal acreditar no ser un habitant ________
a) prerrequisits / transeunt
b) prerrequisits / transseünt
c) prerequisits / transeünt
Recorda: Escriurem r en derivats i compostos quan el multiracial, neorealisme, neurorenitis, orotoròmbic,
lexema comença amb r i va darrere dels prefixos: a- preromà, pseudoràbia, quadrireactor, radioreceptor,
(negatiu), anti-, auti, bi-, bili-, contra-, des-, dis-, e-, en- semiregular, suprarenal, teleradiografia, termoresistent,
, extra-, foto-, infra-, micro-, mono-, multi-, neo-, orto-, trireactor, vicerector.
poli-, pre-, pseudo-, quadri-, sub-, supra-, termo-, tri-, Atenció amb pre-: prerefredament, preregnant,
ultra-, vice-: arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, prerenaixement, prerequisit, preromà, preromanç,
contrarestar, eradicar, estereoradiant, extraradi, preromàntic, però prerrogativa.
fotoresistència, infraroig, microruptor, monorefringent,
Novembre 2011. Normativa ortogràfica.
a) L'Óssa Major és una constel·lació boreal pròxima a l'estrela Polar.
b) L'Ossa Major és una constelació borial pròxima a l'estrel·la Polar.
c) L'Óssa Major és una constelació boreal pròxima a l'estrela Polar.
Recordeu els accents diacrítics, que marquen la constel·lació [konstelasió] // boreal [boɾeál] // estrela
distinció entre dos significats diferents: dóna / dona, ós / [estɾɛ́la] o estrella [estɾéʎa]
os; nét / net; bé / be, etc.
72. El clau fa quatre ________ de llarg, però no sé quants ________ deu pesar.
a) centímetres / centigrams
b) centímetres / centígrams
c) centimetres / centígrams
Vacil·lacions i errors en l’accentuació d’algunes paraules.
A vegades hi ha dubtes amb l'accent en paraules que , molt sovint, contrasten amb el castellà. Cal tindre-les en
compte a l'hora de pronunciar-les i d'accentuar-les correctament. Ací en teniu unes quantes:
me dul ·la idi o ma volei bol ai xe lles quilo li tre con cla ve
embri ons denun ci a bole tai re ci clop zu lu torti co li
cri quet inter val mi op cen tí metre esbri neu ban tu
beis bol poli glot poli crom ti quet xi clet ra dar
ze nit pitecan trop ho quei centi gram pi vot hecto li tre
qua dri ga mil·li gram ac ne al fil di na mo letar gi a
gu ru tu li pa flu or a var handi cap li bi do
os mo si litos fe ra celti ber en zim con so la he roi
73. Demà el nou ________ d'Alemanya prendrà possessió del càrrec en el ________ del seu
país a Alacant.
a) ambaixador / consulat
b) embaixador / consulat
c) ambaixador / consolat
Recordeu Recorda:
Paraules amb a: afaitar, ambaixada, arravatar, Quan formem paraules a partir directament del llatí
assassí, avaluar, avantatge, avaria, barnús, comanador, tenim sovint els anomenats pseudoderivats. Estes
davall, davanter, desfilada, destrossa, encomanar, paraules s'aparten de l'evolució normal de les paraules
escaparata, estrella, extraversió, florera, hematia, latrina, de la seua família i, tot i que s'hi assemblen, presenten
maragda, malenconia, maragda, merenga, pesta, alternances gràfiques.
picaporta, posa, potinga, racó, ramat, rancor, rancúnia,
raspall, sanefa, sarró, tríada.
boca boqueta bucal
corb corba, corbat curvatura, curvilini
córrer recórrer concurrència, ocurrència
dolç endolcir dulcificar
jove jovent, joventut juvenil
moc mocar mucosa
pols (masculí) polsera pulsació
pols (femení) espolsar expulsar
Altres exemples de pseudoderivats són: capitular, consular, expurgar, fundent, insurgent, mundial, nutritiu, titular,
urticària...
74. Assegut al ________, el pacient ________ les intencions del psicoanalista.
a) divà / tentejava
b) divan / temptejava
c) divà / tantejava
divan 1. m. Consell d'Estat, a Turquia. 2. m. Sala de temptejar v. tr. tantejar.
recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot
al voltant de coixins per a seure-hi. 3. m. MOBIL. Espècie tantejar 1. v. tr. Fer indagacions, exploracions o
de sofà baix, sense respatler, guarnit de coixins solts, provatures (sobre algú o alguna cosa) abans de
que s'aplica contra la paret. mamprendre l'execució d'un projecte.
75. Els factors emocionals expliquen la ________.
a) gènesi del somnambulisme
b) gènessi del somnambulisme
c) gènesis del sonambulisme
Recordeu: en singular no porten s final els cultismes -oxi (praxi, profilaxi, sintaxi, catalexi, sintexi, alcoxi,
provinents del grec acabats en singular en -asi, -esi, -isi, obnoxi), i en -arsi (catarsi).
-osi, -usi (anàlisi, tesi, tisi, artrosi, tuberculosi, anacrusi, somnambulisme [somnambulízme], somnàmbul -a
indusi), els acabat en -apsi, -epsi, -ipsi, -opsi (sinapsi,
sil·lepsi, apocalipsi, eclipsi, el·lipsi, sinopsi), en -axi, -exi,
76. En quina opció es pronuncia una "s" sonora?
a) ells s'operen
b) un exemplar
c) la monosèmia
Recorda: la pronunciació estàndard de la x del grup resulte en posició intervocàlica (cromosoma,
ex- seguit de vocal, com ara en examen, exacte, èxit, parasintètic).
exèrcit, exhaustiu, és sonora [gz] i no sorda [ks]. Recordeu també la sonorització sintàctica de la –s en
Recordeu que la s inicial del segon element d'una posició final seguida d’una paraula començada per vocal
paraula composta sempre és sorda i no es duplica en i que permet distingir expressions com ara: ells operen /
l’escriptura, encara que en el derivat o compost la s ells s’operen, els ous / els sous, les ales / les sales,
comissions obreres / comissions sobreres, etc.
77. Quina opció es pronuncia amb "o" oberta?
a) un vot
b) les Corts
c) les postres
Recorda: són amb o tancada uns quants La pronúncia de mots sense punts de referència clars,
monosíl·labs: bot, brot, cort, fonc, fon i fons (de fondre), com ara els que se solen preguntar en el superior, sovint
moc (mucositat), molt (quantitatiu), rot, sou (verb ser), tos no té regles vàlides i caldrà consultar-les directament en
(verb tossir), tot. el diccionari. En tot cas alguns dels errors més habituals
S’accepten amb o oberta o tancada: mot, pou i tou. en este tipus de paraules són, per exemple pronunciar
amb o oberta les Corts, les postres, xinglot, etc.;
pronunciar amb o tancada bosc, dot, etc.
78. Quan va véncer el termini ________, es va abolir esta ________.
a) estipul·lat / prerrogativa
b) estipulat / prerogativa
c) estipulat / prerrogativa
Recorda: Escriurem r en derivats i compostos quan el multiracial, neorealisme, neurorenitis, orotoròmbic,
lexema comença amb r i va darrere dels prefixos: a- preromà, pseudoràbia, quadrireactor, radioreceptor,
(negatiu), anti-, auti, bi-, bili-, contra-, des-, dis-, e-, en- semiregular, suprarenal, teleradiografia, termoresistent,
, extra-, foto-, infra-, micro-, mono-, multi-, neo-, orto-, trireactor, vicerector.
poli-, pre-, pseudo-, quadri-, sub-, supra-, termo-, tri-, Atenció amb pre-: prerefredament, preregnant,
ultra-, vice-: arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, prerenaixement, prerequisit, preromà, preromanç,
contrarestar, eradicar, estereoradiant, extraradi, preromàntic, però prerrogativa.
fotoresistència, infraroig, microruptor, monorefringent,
79. En el fris hi ha pintada una ________ amb motius vegetals.
a) sanefa arcaïca
b) sanefa arcaica
c) senefa arcaïca
Recorda: escaparata, estrella, extraversió, florera, hematia, latrina,
Paraules amb a: afaitar, ambaixada, arravatar, maragda, malenconia, maragda, merenga, pesta,
assassí, avaluar, avantatge, avaria, barnús, comanador, picaporta, posa, potinga, racó, ramat, rancor, rancúnia,
davall, davanter, desfilada, destrossa, encomanar, raspall, sanefa, sarró, tríada.
80. Les ________ són plantes amb un únic ________.
a) orquídies / cotiledó
b) orquídees / cotiledó
c) orquídies / cotilèdon
orquídia 1. f. BOT. Flor de les orquidàcies. 2. f. BOT. cotiledó m. ANAT. Cada un dels lòbuls de la cara
Nom donat popularment a les plantes de la família de les uterina de la placenta.
orquidàcies.
cotilèdon 1. m. BOT. Primera fulla o primeres fulles
desenrotllades per l'embrió de les fanerògames. 2. m.
ANAT. Cotiledó.
81. La ________ té un ús medicinal com a ________.
a) regalícia / antinflamatori
b) regalísia / antiinflamatori
c) regalíssia / antiinflamatori
regalèssia o regalíssia No porten dièresi les paraules començades amb els
1. f. BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les prefixos següents:
fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i al·lo-, al·loimmunització; anti-, antiinflamatori; auto-,
dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, autoinducció; bi-, biunívoc; bio-, bioindicador; co-,
fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats coincidència; contra- contraindicació; gastro-
pectorals. gastrointestinal; intra-, intrauterí; macro-
2. regalíssia de muntanya BOT./FARM. Planta macroinstrucció; micro-, microinformàtica; neo-,
herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Trifolium neoimpressionisme; poli-, poliuretà; primo-,
alpinum), cespitosa, de fulles compostes, flors rosades o primoinfecció; quasi-, quasiusdefruit; radio-, radioisòtop;
purpúries, oloroses i fruits en llegum terminat en bec. re-, reunió; semi-, semiuncial; tele-, teleimpressor;
termo-, termoiònic.
EXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir:
reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.
82. Enguany participaran dirigents de ________ en un acte programat ________.
a) la UNESCO / per l'IVAJ
b) l'UNESCO / per l'IVAJ
c) la UNESCO / pel IVAJ
L’apostrofació de les sigles Davant de sigles que es lletregen:
A l’hora d’apostrofar les sigles, cal tenir en compte si S’apostrofa l’article masculí el, si la sigla comença
es pronuncien com a paraules senceres o bé si es amb una vocal o amb una consonant la inicial del nom de
lletregen. la qual és una vocal: l’ATS, l’IPC, l’LCR. En canvi: el PC,
Davant de sigles que es pronuncien com a mots el DVD, el TSJC.
corrents, s’apostrofa segons les normes d’apostrofació: S’apostrofa l’article femení la, si la sigla comença amb
l’OTAN, l’URSS, el CRAI, la UNESCO, la UEFA, l’INEFC, una vocal (excepte i o u àtones) o amb una consonant la
l’ISO. inicial del nom de la qual és una vocal: l’OIT, l’FM, l’LRU.
En canvi: la UB, la BD, la CNT.
S’apostrofa la preposició de, si la sigla comença amb
vocal o amb una consonant la inicial del nom de la qual
és una vocal: d’ITV, d’FP. En canvi: de TMB, de PM.
83. Quina de les tres paraules està ben escrita?
a) pròlec
b) rebosteria
c) substrahend
pròleg [pɾɔ́lek] // rebosteria [rebosteɾía] // cohort, conhort, exhaurir, filharmònica, inhòspit,
subtrahend [suptɾaént] subhasta, subtrahend, tothom, tothora, transhumància.
Recorda: regles d'escriptura de les oclusives finals. Al
Recorda: h enmig de mot. Derivats i compostos de final de paraula plana, s'escriu la mateixa consonant que
lexemes amb h: adherir, àdhuc, alhora, anhidre, anihilar, trobem en els derivats: àcid > acidesa, pròleg >
prolegomen.
84. L'arquitectura gòtica va fer un ús molt ampli dels ________.
a) arbotants
b) arcbotants
c) arc botants
arcbotant [aɾgbotánt]
85. En el barri més ________ de la ciutat trobareu una ________ heterogènia d'estils
arquitectònics.
a) burgés / barretja
b) burgués / barretja
c) burgés / barreja
Recorda: els únics infinitius que acaben en -etjar són Recorda: les paraules burgés, distingir i extingir són
els següents: assetjar, encorretjar, metjar, petjar. La diferents -en pronúncia i en escriptura- del castellà
resta, moltíssims, s’escriuen en –ejar: passejar, airejar, (burgués, distinguir i extinguir).
barrejar, etc.
86. Es tracta d'un ________ sense sostre i això el ________ dels de la resta de la població.
a) aljub / diferencia
b) aljub / diferència
c) aljup / diferencia
Recordeu: regles d'escriptura de les oclusives cub ('poliedre, potència' = cup 'recipient'), efeb, enceb,
finals. Per regla general, al final de paraula aguda esnob, pub, tub.
acabada en vocal + l'oclusiva que corresponga, s'escriu diferencia, present d'indicatiu del verb diferenciar.
p, t, c, encara que estes consonants s’escriguen en els Recordeu que en tots els infinitius acabats en -iar, la i és
derivats b, d, g: cap > cabet, exquisit > exquisida, groc > la síl·laba tònica en els presents d’indicatiu, de subjuntiu i
groguenc. Ara bé, aquesta regla té algunes excepcions. en l’imperatiu: estudie, estudies, estudia; diferencie,
Agudes i acabades en b: aljub, baobab, bub-bub, club, diferencies, diferencia.
diferència amb accent és un substantiu.
87. Li convé el ________: té problemes ________.
a) repós / cardiacs
b) repòs / cardíacs
c) repós / cardíacs
Recordeu: són planes paraules acabades en -íac, Porten o oberta algunes paraules agudes acabades
amoníac, cardíac, policíac, austríac; però atziac i en -òs: Ambròs, Vinaròs; arròs, alficòs, espòs, repòs,
embriac. talòs, terròs.
88. La revolta popular va ser una resposta als ________ de les autoritats que sumiren el
poble en ________ i la vergonya.
a) abusos / l'oprobi
b) abussos / l'oprobi
c) abusos / l'oprovi
Els substantius acabats en vocal tònica seguida de -  Mots acabats en -is: avís, avisos; compromís,
s formen el plural afegint la terminació -os al singular. En compromisos; matís, matisos; país, països;
alguns casos, es dobla la -s final: capatàs  permís, permisos; somrís, somrisos; tamís,
capatassos; excés  excessos; interés  interessos; tamisos; tornavís, tornavisos...
anís  anissos; cos ; cossos; arcabús   Mots acabats en -os: avariciós, avariciosos;
arcabussos. dos, dosos; espòs, esposos; gelós, gelosos;
ALGUNES EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar repòs, reposos...
el plural:  Mots acabats en -us: abús, abusos; autobús,
 Mots acabats en -as: cas, casos; gas, gasos; autobusos; nus, nusos; ús, usos...
gimnàs, gimnasos; vas, vasos...
oprobi [opɾɔ́bi]
 Mots acabats en -es: pagés, pagesos; promés,
m. Deshonor públic, ignomínia. La seua actitud és un
promesos; rés, resos; anglés, anglesos;
oprobi per a la família.
francés, francesos...
89. Segons el mite, les ________ mostraven una tendència ________ al rapte de xiquets.
a) harpies / exarcerbada
b) arpies / exhacerbada
c) harpies / exacerbada
Recordeu: L'ortografia de la h sol coincidir amb la gros, arma) avui (però hui) benaurat, braman, cacauet,
d'altres llengües romàniques, però no sempre. Així coet, exuberant, devesa, malaurat, orfe, orfenat (però
s'escriuen amb h a l’inici de paraula d'acord amb hospici), orxata, os (cast. hueso), ou, saurí, truà, ui!
l'etimologia: haca, ham, harmonia, harpia, hègira, (interjecció).
hel·lènic, heura, heretat, hissar, hivern, hostaleria, exacerbar [egzaseɾbáɾ] (exacerba [egzaséɾba])
huracà. 1. v. tr. Intensificar, extremar. En els últims temps han
Recordeu: S'escriuen sense h uns quants casos que exacerbat molt les seues opinions.
contrasten amb altres llengües: abillar, arpa, atxa (ciri
2. v. tr. Irritar, causar un gran enuig. Que li porten la 3. v. tr. MED. Agreujar (una malaltia, un símptoma,
contra, l'exarceba. una molèstia).
90. Li van comunicar la ________ del premi mitjançant una carta que destacava per la
________ i brevetat.
a) concesió / concisió
b) concesió / concissió
c) concessió / concisió
Recordeu. Recordeu.
Ortografia de la s sonora. Mots acabats en vocal + - Ortografia de la ss sorda. Aplecs -gress-, -miss- i -
sió: al·lusió, abrasió, circumcisió, cohesió, col·lisió, press-: agressor, admissió, transmissor; compressió.
difusió, erosió, explosió, fusió, lesió, oclusió, revisió; però
agressió, concessió, impressió, omissió, pressió...

Proves Superior Normativa Ortogrýfica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Proves Superior Normativa Ortogrýfica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Proves Superior Normativa Ortogrýfica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Novembre 2016.

77. Quina paraula està ben escrita?

74. Quina parella de paraules està ben escrita?

87. Quina és l'oració que està ben escrita?

80. El seu _ va estar malalt de _ molt de temps.

86. Hi hagué un intens _, però finalment comprà el cavall _.

agraïment arruïnar decaïment esmorteïdor suïcida

Dièresi utilitzarem la dièresi. Així, accentuarem veí, però

gasoducte [gazoðúkte] m. IND. Tub metàl·lic de gran esprémer [espɾémeɾ]

76. A les columnes més , se’ls funcions decoratives.

You might also like