Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana Exercicis de catala 1. Restituiu les diéresis en el text segiient: [1 punt] Vaig trobar aquell home malgeniut especialment rabiut i em va deixar molt amoinat. La seva mirada traslluia ambiguitat. | no era la primera vegada: ja 'havia vist en diferents ocasions aruinar la continuitat dels projectes del nostre veinat. Alguns el consideraven Un traidor; alguns altres deien que la seva vacuitat tenia origen en la seva vidultat. Perqué la seva dona havia estat una heroina diurna de forga increible, perd el consum de cocaina li va produir transtoms esfereidors i un decaiment generalitzat que li va malmetre la forga. Ell, amb la pruija de salvar-la, encara ho va empitjorar tot, perqué la va aillar i aixd va provocar el suicidi de la dona. 2. Ompliu els buits amb les grafies corresponents: [1 punt] Una di_iplina férria __ant Joan de les Abade_es Una es__ena agradable Un ram de pon__elles per ala barone_a El mist isme il'a_etisme Han repellit 'agre_ié Un ca_de con_ién_ia Progre__a adequadament L’a_elerador del cotxe Fan pre__ié contra 'admi__ié Els uitims suc_e_os Una propo__i_ié inadmi__ible Estat d'ex_ep_i Unes despe_es ex_e__ives Premi_es fal_esProfessora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana Ex__és de velo_itat Lalfere__ha menjat arré__a la ca_ola La pu_a ‘ha po_at sobre la pin_a Comer__dhortali_es Hi_arla bandera i al_ar el bra_ ‘Aquell _entinella s'ha di_fre__at d'estru__ 3. En l'escriptura d’algunes de les paraules de les frases segilents és facil que ens enganyem perqué no mantenen la correspondéncia c/¢ amb el castella c/z. Tot sabent aixd, omple els buits amb la grafia s, ss, ci tz: [1 punt] Magrada el blanc de les a_ |_enes Quan he tomat d’Andalu_ia, he pa__at per Ademu__ Han tancat els pre__o_alama_morra El pani__també es diu dac_a i blat de moro La teva expo__| i_i6 té un_ert mati__ subjectiu He conegut un _auri de Sarago__a He tirat la_imbomba ala _équia Me deixat el_arré a la carni_eria __alparem de Cor__ega cap a Eivi_apa_ant per Sul_a Jatinc 'esbé__ dela ga_eta He anat al mu__eu de les Dra__anes He po_atla__erve_aalaca_ola No em po__is el café en unata_eta Tine un verni__per a la pi_arra fet a Tuni__ Mrhan regalat un xeré_boni_im_Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana 4, Corregeix el text segilent Gnicament on calgui: [1 punt] Elmestre no sap L"indagador" és va acostar respectuosament al “deixeble" ili va preguntar-li: «Quin és el sentit de la vida humana?» EI "deixeble" va consultar les paraules escrites de! seu "mestre" i, ple de confianga, va respondre amb les paraules del mateix "mestre": «La vida humana no es mes que lexpresié de l'exuberancia de Deu». Quan |"indagador” va trobar el "mestre” en persona li va fer la mateixa pregunta; i el mestre li va dir: «No ho se». Lindagador" diu: «No ho sé». Aixd exigeix honradessa. El "mestre" diu: «No ho sé» Aixd requereix tenir una ment mistica capag de saber-ho tot a traves del no saber. El “deixeble” diu: «Jo ho sé». Aixd requereix ignorancia, disfragada de coneiximent prestat. 5, Esmena els errors unicament si cal. [1 punt] Desde sempre I'home ha considerat que la miisica té la facultat de modificar estat anim de les persones, per aixd sempre ha hagut misica adequada per a cada manifestacié humana Per a Thome prehistoric, d’un ra ini encara ben poc desemvolupat, la muisica tingué Un paper preponderant i decissiu: fou una eina basica per a encarrilar individu dins els rengles socials. D'aci ve l'importancia cabdal de la misica en els ritus magics, guerrers, etc. de Thome no desemvolupat. Les manifestacions de la vida tenen uns cicles que podem catalogar de ritmes homogenis. Les estacions de ‘any, per exemple, sempre son quatre, i se succeeixen sempre en el mateix orde. Aixd pasa també amb el cos huma. Si em de fer una cursa de 100 m i la fem a una velocitat desigual, ens cansarem mol més que si la fem corrent, perd sempre igual els primers 75 m, i acabem amb un esprint final.Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana ‘Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals com les ‘ocupacions laborals 0 cassolanes: fortjar un metall, etc en remar les barques, en bresolar un infant, en Moltes vegades en aquests quefers s'hi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris produits per Tesforg ritmic que suposa cadascun dels moviments o sons fets voluntariament, Aixd no és més que I'inici del que més tard es produira: la melodia basada en els moviments corporals de cada ocupacié en concret. D'aquesta manera, Thome va desemvolupar poc a poc el ritme intern que li és inat, 6. Esmena els errors unicament si cal. [1 punt] Sovint veia al senyor Enric. | es per aixd que aquell dia em preguntava per a qué volia tota aquella roba extranya. Vaig voler preguntar-i, perd no ho tenia res clar. Finalment ‘em vaig decidir. | em va contar que estava fart de que la canalla li digues llardés per la roba que habitualment dufa. Es coneix que no li arribava prou sang al cervell 0 que comengava a repapiejar. No em va sorprendre gens per que desde feia un temps tenia ‘comportaments una mica erratics. A partir d'aquell moment res no em va sorprendre, i en va fer moltes, calamitats. 7. Esmena els errors tinicament si cal. [1 punt] Després de tantes desfetes sucesives, tantes decepcions, tantes humillacions, les tres noticies inesperades que arribaren a Damasc aquell estiu del 1100 susciten moltes esperances. No solament entre els militants religiossos que envolten el cadi al-Harawi, siné també en els mercats, sota les arcades del carrer Dret, en el que els mercaders de seda groga, de brocats, de tela adomassada o de mobles damasquinats, asseguts a Tombra de les parres, interpelen d'una parada a laltra per damunt dels caps dels peatons, amb la veu dels dies de gloria. A primers de juliol, un primer rumor verificat molt prompte: el vell Saint-Gilles, que mai no ha amagat les seves intencions respecte de Tripoli i Homs i el conjunt de la Siria central, s‘ha embarcat tot d’una cap a Constantinoble a conseqiiéncia d'un conflicte amb els altres caps francs. Es murmura que no tornara. Ales darreries de juliol, arriba una segona noticia, encara més extraordinaria, que en pocs minuts es propaga de mesquita a mesquita, de carreré a carreré. «Mentre assetjava la ciutat d'Acre, Jofré, senyor de Jerusalem, va ser tocat per una sageta queProfessora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana el va matar», relata Ibn al-Qalanissi. Es parla també de fruites emmetzinades que un notable palesti hauria ofert al cap frane. Hi ha qui creu en una mort natural, causada per una epidémia. Perd la versié del cronista de Damase és la que té el favor del public: Jofré hauria caigut sota els cops dels defensors d’Acre. Una victéria com aquella, l'any segiient de la caiguda de Jerusalem, zno indicava que el vent comengava a canviar? ‘Amin MAALOUF (2000): Les croades vistes pels arabs. 8, Esmena els errors tinicament si cal, (1 punt} Ibn al-Khaixab és home mes escoltat del barris d'Alep. Descendent d'una familia de rics negociants de la fusta, fa un paper primordial a 'administracié de la ciutat. En tan que cadi xiita, gaudia d'una gran autoritat religiosa i moral i asumeix el carrec de regular els ltigis que concerneixen les persones i els bens de la seva comunitat la més important d’Alep. A més a més, ell és rais, és a dir, cap de la ciutat, i aix en fa el prebost dels mercaders, el representant dels interessos de la poblacié envers el rei el comandant de la milicia urbana. Perd 'activitat d'bn al-Khaixab depassa el mare, ja molt gran, de les seves funcions oficials. Envoltat d'una «clientela» nombrosa, anima, des de I'arribada dels franj, un corrent d'opinié patridtic i pietés que reclama una actitut més decidida davant dels invasors. No té por de dir-li al rei Redwan el qua pensa de la seva politica conciliadora, adhuc servil. Quan Tanered li va imposar al monarca seljticida, d'afegir una creu al minaret de la gran mesquita, el cadi va organitzar un moti i va aconseguir que el crucifix fos traslladat a la catedral de Santa Elena. A partir d'aci, Redwan evita d'entrar en conflicte amb lrascible cadi. Tancat a la Ciutadella, entre el seu harem, la seva guardia, la seva mesquita, la seva font d'aigua i el seu hipodrom vert, el rei ture s‘estima més no ferir les suscep-tibilitats dels seus siibdits. Mentre la seva propia autoritat no sigui posada en dubte, ell tolera 'opinié publica. ‘Amin MAALOUF: Les croades vistes pels arabs (2000)Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana Solucions exercicis de catala 1, Restituiu les digresis en el text segiient: [1 punt] Vaig trobar aquell home malgeniiit especialment rabiiit i em va deixar molt amoinat. La seva mirada trasiluia ambigilitat. | no era la primera vegada: ja havia vist en diferents ocasions arinar la continuitat dels projectes de! nostre veinat Alguns el consideraven un traidor; alguns altres deien que la seva vacuitat tenia lorigen en la seva viduitat, Perqué la seva dona havia estat una heroina ditima de forga increible, perd el consum de cocaina li va produir trastorns esfereidors i un decaiment generalitzat que li va malmetre la forca. Ell, amb la pruija de salvar-la, encara ho va ‘empitjorar tot, perque la va aillar i aixd va provocar el suicidi de la dona. 2. Ompliu els buits amb les grafies corresponents: [1 punt] Una disciplina férria Sant Joan de les Abadesses Una escena agradable Un ram de pongelles per ala baronessa El misticisme i 'ascetisme Han repellit 'agressié Un cas de consciéncia Progressa adequadament Laccelerador del cotxe Fan pressié contra 'admissié Els Gitims successos Una proposicié inadmissible Estat dexcepeié Unes despeses excessivesProfessora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana Premisses falses Excés de velocitat Lalferes ha menjat arrds ala cassola La puga s'ha posat sobre la pinca Comerg dhortalisses Hissar la bandera i algar el brag ‘Aquell sentinella s'ha disfressat d'estrug 3. En l'escriptura d’algunes de les paraules de les frases segilents és facil que ens enganyem perqué no mantenen la correspondéncia c/¢ amb el castella c/z. Tot sabent aixd, omple els bults amb la grafia s, ss, cl tz: [1 punt] Magrada el blanc de les assutzenes Quan he tomat d’Andalusia, he passat per Ademus Han tancat els presos a la masmorra El pani també es diu dacsa i blat de moro La teva exposicié té un cert matis subjectiu He conegut un sauri de Saragossa He tirat la simbomba a la séquia Mrhe deixat el sarré a la carnisseria Salparem de Corsega cap a Eivissa passant per Suissa Ja tinc 'esbés de la gaseta He anat al museu de les Drassanes He posat la cervesa ala cassola No em posis el caf® en una tasseta Tinc un vernis per ala pissarra fet a Tunis Man regalat un xerés bonissimProfessora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana 4, Corregeix el text segilent Gnicament on calgui: [1 punt] Elmestre no sap Lindagador’ es (sense accent) va acostar respectuosament al “deixeble” i li va preguntar-li: (pleonasme) «Quin és el sentit de la vida humana?» EI “deixeble" va consultar les paraules escrites de! seu "mestre" i, ple de confianga, va respondre amb les paraules del mateix "mestre": «La vida humana no és més que Vexpressié de rexuberancia de Déu» Quan I"indagador" va trobar el "mestre" en persona, li va fer la mateixa pregunta: i el mestre li va dir: «No ho sé». L"indagador" diu: «No ho sé». Aixd exigeix honradesa. El "mestre" diu: «No ho sé». Aixd requereix tenir una ment mistica capag de saber-ho tot a través del no saber. El “deixeble” diu: «Jo ho sé». Aixd requereix ignorancia, disfressada de coneixement prestat. 5. Esmena els errors unicament si cé [1 punt] Des de sempre home ha considerat que la mtisica té la facultat de modificar I'estat anim de les persones; per aixd sempre hi ha hagut musica adequada per a cada manifestacié humana, Per a 'home prehistoric, d'un raciocini encara ben poc desenvolupat, la miisica tingué un paper preponderant i decisiu: fou una eina basica per a encarrilar I'individu dins els rengles socials. D'aci ve la importancia cabdal de la misica en els ritus magics, guerrers, etc. de Thome no desenvolupat. Les manifestacions de la vida tenen uns cicles que podem catalogar de ritmes homogenis. Les estacions de l'any, per exemple, sempre s6n quatre, i se succeeixen sempre en el mateix orde. Aixd passa també amb el cos huma. Si hem de fer una cursa de 100 m ila fem a una velocitat desigual, ens cansarem molt més que si la fem corrent, perd sempre igual els primers 75 m, i acabem amb un esprint final. Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals com les ‘ocupacions laborals 0 cagolanes: en remar les barques, en bressolar un infant, en forjar un metall, ete Moltes vegades en aquests quefers s'hi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris. produits per Fesforg ritmic que suposa cadascun dels moviments o sons fets Voluntariament. Aixd no és més que l'inici del que més tard es produira: la melodia basada en els moviments corporals de cada ocupacié en coneret. D’aquesta manera, home va desenvolupar a poc a poc el ritme intern que Ii és innat.Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana 6. Esmena els errors unicament si cal. [1 punt] Sovint veia el senyor Enric. | és per aixd que aquell dia em preguntava per a qué volia tota aquella roba estranya. Vaig voler preguntar-l-ho, perd no ho tenia gens clar. Finalment m‘hi vaig decidir. | em va contar que estava fart @ que la canalla li digués llardés per la roba que habitualment duia. Es coneix que no i arribava prou sang al cervell 0 que comengava a repapiejar. No em va sorprendre gens peraue des de feia un temps tenia comportaments una mica erratics. A partir d’aquell moment res no em va sorprendre, i en va fer moltes, de calamitats. 7. Esmena els errors unicament si cal. [1 punt] Després de tantes desfetes successives, tantes decepcions, tantes humiliacions, les tres noticies inesperades que arribaren a Damasc aquell estiu del 1100 susciten moltes esperances. No solament entre els militants religiosos que envolten el cad al- Harawi, siné també en els mercats, sota les arcades del carrer Dret, on /en qua / en el qual els mercaders de seda groga, de brocats, de tela adomassada o de mobies damasquinats, asseguts a ombra de les parres, interpel-len d'una parada a l'altra per damunt dels caps dels vianants, amb la veu dels dies de gloria A primers de julio, un primer rumor verificat molt prompte: el vell Saint-Gilles, que mai no ha amagat les seves intencions respecte de Tripoli i Homs i el conjunt de la Siria central, s‘ha embarcat tot d’una cap a Constantinoble a conseqiiéncia d'un conflicte amb els altres caps francs. Es murmura que no tornara. Ales darreries de juliol, arriba una segona noticia, encara més extraordinaria, que en pocs minuts es propaga de mesquita a mesquita, de carreré a carrer. «Mentre assetjava la ciutat d'Acre, Jofré, senyor de Jerusalem, va ser tocat per una sageta que el va matarm, relata Ibn al-Qalanissi. Es parla també de fruites emmetzinades que un notable palesti hauria ofert al cap franc. Hi ha qui creu en una mort natural, causada per una epidémia. Perd la versié del cronista de Damasc és la que té el favor del piiblic: Jofré hauria caigut sota els cops dels defensors d’Acre. Una victdria com aquella, 'any segiient de la caiguda de Jerusalem, no indicava que el vent comengava a canviar? ‘Amin MAALOUF (2000): Les croades vistes pels arabs. 8, Esmena els errors tinicament si cal. [1 punt] Ibn al-Khaixab és home més escoltat del barris d'Alep. Descendent d'una familia de rics negociants de la fusta, fa un paper primordial a I'administraci6 de la ciutat. En tant (falta la “t”) que cadi xifta, gaudia d'una gran autoritat religiosa i moral i assumeix el carrec de regular els litigis que concemeixen les persones i els béns de la seva comunitat, la més important d’Alep. A més a més, ell és rais, és a dir, cap de la ciutat, i aixd en fa el prebost dels mercaders, el representant dels interessos de la poblacié envers el rei i el comandant de la milicia urbana. Pero lactivitat d'lbn al-Khaixab depassa el marc, ja molt gran, de les seves funcions oficials. Envoltat d'una «clientelay nombrosa, anima, des de l'arribada dels franj, un corrent d'opinié patridtic i pietés que reciama una actitud més decidida davant delsProfessora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana invasors. No té por de dir @ al rei Redwan @ qué pensa de la seva politica conciliadora, adhuc servil. Quan Tancred @ va imposar al monarca seljticidad d'afegir una creu al minaret de la gran mesquita, el cadi va organitzar un moti i va aconseguir que el crucifix fos traslladat a la catedral de Santa Elena. A partir d’aci, Redwan evita d'entrar en conflicte amb lirascible cadi. Tancat a la Ciuladella, entre el seu harem, la seva guardia, la seva mesquita, la seva font d'aigua i el seu hipadrom verd, el rei ture s'estima més no ferir les susceptibilitats dels seus subdits. Mentre la seva propia autoritat no sigui posada en dubte, ell tolera l'opinié puiblica. ‘Amin MAALOUF: Les croades vistes pels arabs (2000) Per més informacié, consultar la pagina web segiient: http:/www3.uji.es/~sifre/llenquat /I1exercicis/llenquatexercicisquadres.html 10