1ª ACTIVITAT D’AVALUACIÓ CONTINUADA

Intervenció en trastorns d’ansietat, estrès i trastorn obsessiu-

compulsiu

1. Presentació i objectius.
2. Enunciat.
3. Materials i documentació.
4. Criteris d’avaluació
5. Format i lloc de lliurament.
6. Data de lliurament.

1. Presentació i objectius de la PAC

A continuació es presenta l’activitat d’avaluació corresponent a les unitats 1
i 2 de l’assignatura.

L'objectiu principal d'aquesta PAC és que l'estudiant identifiqui i analitzi els

diferents components relacionats amb determinades alteracions i realitzi
propostes d’intervencions específiques eficaces.
Les competències específiques que es treballen en aquesta PAC són les
següents:

- Conèixer en profunditat la naturalesa psicològica dels trastorns del

comportament humà.

1
 - Conèixer en profunditat els factors biològics i psicosocials associats
als problemes de salut i malaltia, especialment els relacionats amb la
salut mental.
- Dissenyar, desenvolupar i, si escau supervisar i avaluar plans i
programes d'intervenció psicològica, en funció de l'avaluació psicològica
i de les variables individuals i socials concurrents en cada cas.

Els objectius d'aprenentatge que es pretenen assolir són els següents:

- Argumentar i justificar davant altres especialistes les decisions i

propostes professionals assumides.
- Saber identificar l'eficàcia i utilitat clínica d'una tècnica o intervenció
per a un problema determinat així com les seves limitacions i riscos.
- Saber gestionar les principals dificultats que poden sorgir durant
l'aplicació de diferents tècniques de tractament.
- Saber argumentar i defensar tant de manera oral com escrita les idees
i conclusions del seu treball tant de forma especialitzada com en el seu
vessant més senzilla i de difusió.
- Mostrar que s’és capaç de planificar la seva meta d'estudi, que coneix
els recursos d'aprenentatge i saber fer ús d'ells i que, de forma
autònoma, sigui capaç d'aportar idees i dirigir el curs dels seus treballs
o investigacions.
- Conèixer i identificar els diferents components que expliquen la
naturalesa psicològica dels diferents trastorns del comportament humà.

2. Enunciat
A continuació es presenten 6 apartats, relacionats amb els trastorns
d’ansietat, estrès i TOC, amb diferents qüestions a les quals heu de
respondre justificant la vostra resposta.

2
A) CAS MARTÍ
En Martí és un home de 45 anys, amb estudis primaris, operari en una
empresa de maquinària industrial.
Ve a consulta derivat pel psiquiatre, qui l’ha diagnosticat d’un trastorn
obsessiu compulsiu i li ha prescrit ansiolítics i antidepressius.
El principal problema que refereix és la terrible por i malestar que li
provoquen els pensaments de fer mal a alguna persona ja sigui coneguda o
desconeguda quan es queda a soles amb ella. Això li passa amb companys
de feina, al supermercat, al gimnàs...
A la feina li fa por anar a treballar al torn de nit perquè només són dos
treballadors. Durant la jornada li venen imatges al cap de que colpeja amb
alguna eina al seu company, això li angoixa molt, perquè té bona relació
amb tots els companys i se sent molt malament i culpable de pensar
aquestes coses.
Quan entra en una botiga si veu que només hi ha el/la dependent/a sol/a,
ha de marxar, té por de fer-li mal, per això sempre s’assegura de que hi
hagi més gent a la botiga o a qualsevol altre establiment.
L’últim episodi es va donar quan va haver d’avisar a l’empresa de gas per a
que no anessin a revisar-li la caldera, va inventar una excusa perquè tenia
por de que al quedar-se sol amb el treballador li pogués fer mal.

1. Indica quina és la caracterització clínica del trastorn obsessiu-

compulsiu i exemplifica l’explicació amb la simptomatologia que
presenta el cas descrit.
2. Especifica quins serien els objectius terapèutics del cas.
3. Quin és el tractament adequat pel trastorn obsessiu-compulsiu?
Raona la teva resposta a partir del que s’exposa al capítol de
Muñoz-Rivas i Graña (2007).
4. Elabora una possible jerarquia de situacions per l’exposició del
cas descrit.
5. Elabora una sessió detallada d’exposició a alguns dels ítems de
la jerarquia realitzada.
6. Indica les referències bibliogràfiques utilitzades per respondre
les preguntes anteriors. Usa la normativa APA.

3
B) CAS MARTA
La Marta és una dona de 34 anys professora de llengua catalana en un
centre de secundària. Està casada i no té fills. Coincidint amb la mort del
seu pare fa 7 anys, va tenir la seva primera crisi d’angoixa. La recorda
com una experiència espantosa, estava a casa seva sola i de cop va
començar a notar-se molt estranya, estava molt neguitosa, li semblava
que no podia respirar bé, tenia un dolor horrible al seu pit, va començar
a suar i a tenir una sensació de formigueig a les mans; en aquell
moment va tenir la sensació de que perdia el mon de vista, però no es
va desmaiar ni tampoc va perdre el coneixement. Pensava que es
moriria. Diu que a partir d’aquell moment la seva vida va canviar. Va
començar a viure amb por, constantment estava intranquil·la, tenia la
sensació de que el pànic podia aparèixer en qualsevol moment. Les crisis
es van repetir, va començar a tenir por de sortir, de trobar-se en algun
lloc i tenir una crisi i no poder escapar. Va començar a deixar de fer
coses com sortir sola, conduir, anar restaurants... En aquests moments
diu que la seva vida és insuportable, que vol recuperar la vida d’abans.
En l’actualitat es veu incapaç de viatjar, des de fa tres anys que no ha
pujat a un avió, en els últims dos anys ha deixat d’anar en tren i en
autobús; només és capaç de pujar al cotxe si el condueix la seva parella,
però no es poden allunyar pocs més d’uns quilòmetres de casa seva, no
poden circular per l’autopista, ni circular per la ciutat a hores punta (no
podria suportar trobar-se en un embús i no poder sortir-ne), tampoc pot
anar en cotxe a la nit, ni en dies amb pluja. La Marta fa molt de temps
que ja no va al cinema, ni tampoc a cap concert pel mateix motiu. A
comprar només hi va si és acompanyada amb la seva mare o amb la
seva parella, evita anar a comprar a centres comercials i també evita
fer-ho en dissabte perquè diu que hi ha molta gent i que ho passa molt
malament. L’última crisi la va tenir justament quan anava a entrar a uns
grans magatzems per fer les compres de Nadal amb la seva mare. Era
un dilluns al matí a primera hora, van aparcar en un aparcament exterior
de l’edifici, anaven caminant a punt de travessar un semàfor quan es va
començar a trobar malament, es va començar a marejar, no podia

4
 empassar la saliva, va començar a posar-se molt nerviosa i a tenir una
sensació d’estranyesa amb el seu cos com moltes altres vegades li havia
passat, es va posar a plorar i van haver de marxar ràpidament cap a
casa.

1. Indica quina és la caracterització clínica del trastorn que

presenta la Marta i exemplifica l’explicació a partir de la
simptomatologia que presenta.
2. Indica quins serien els objectius terapèutics del cas.
3. A partir de la lectura del capítol de Ballester (2007), indica i
justifica quines tècniques utilitzaries pel tractament del cas
descrit.
4. Com explicaries a la pacient l’origen i l’etiologia del problema
que presenta?
5. Pensa en una possible interpretació catastròfica que podria
presentar el cas descrit i explica amb detall com portaries a
terme, en una sessió de tractament, la discussió d’aquestes
interpretacions.
6. Indica les referències bibliogràfiques utilitzades per respondre
les preguntes anteriors. Usa la normativa APA.

C) CAS ADRIANA
L’Adriana és una dona de 34 anys. Treballa com a advocada a
l’administració. Conviu amb la seva parella des de fa 4 anys i no té fills. Ve
a consulta degut al gran malestar que li genera haver de fer-se analítiques
de sang o qualsevol altra prova o intervenció mèdica que impliqui l’ús
d’injeccions o material quirúrgic. També refereix por a la sang quan aquesta
està relacionada amb intervencions mèdiques. Sempre que pot evita
realitzar-se qualsevol prova mèdica que impliqui l’ús d’injeccions o material,
tal i com ella anomena, “penetrable” a la pell, però quan no és possible
evitar-les, passa els dies previs molt preocupada i és incapaç de deixar de
pensar en la prova. En les ocasions en les que ha aconseguit anar a fer-se
una analítica s’ha desmaiat just abans que l’atenguin o altres vegades

5
mentre li realitzaven l’extracció de sang. Refereix que l’última vegada que
se’n va fer una va ser fa quinze dies a petició del ginecòleg (porta set
mesos intentant quedar-se embarassada però no ho aconsegueix). El dia de
l’extracció estava molt angoixada i indica que no es podia treure del cap la
imatge de l’agulla entrant al seu braç. A pesar que intentava allunyar
aquesta imatge del seu cap no ho va aconseguir i es va desmaiar durant
l’extracció. En l’actualitat es mostra preocupada perquè desitja ser mare
però li crea un gran malestar saber que per aquest motiu haurà de fer-se
repetidament analítiques. El que més l’angoixa és pensar que en el cas de
quedar-se embarassada, li haguessin de practicar una cesària si l’embaràs o
el part es compliqués. En aquest sentit, pensa que no serà capaç de tenir un
part natural perquè es desmaiarà, no podrà gaudir d’aquest moment tan
crucial i acabaran practicant-li una cesària. Segons les seves paraules, no
podria suportar la idea de portar punts. Aquesta darrera circumstància és la
que l’ha portat a demanar ajuda per superar aquesta por.

1. Explica quina és la caracterització clínica del trastorn que

presenta el cas i exemplifica l’explicació amb la simptomatologia
descrita al cas.
2. Indica quins serien els objectius terapèutics del cas.
3. Basant-te en la lectura de Bados i Coronas (2007), indica i raona
quins tractaments es podrien aplicar per tractar la problemàtica
que presenta el cas.
4. Descriu amb detall com aplicaries l’exposició interoceptiva a
aquest cas.
5. Seria adequat portar a terme alguna tècnica cognitiva? Justifica
la resposta.
6. Indica les referències bibliogràfiques utilitzades per respondre
les preguntes anteriors. Usa la normativa APA.

D) CAS CONCEPCIÓ
La Concepció és una dona de 70 anys. Viu amb el seu marit, de 73 anys. Té
dos fills de 40 i 38 anys. Tant ella com el seu home treballaven com a

6
mestres. En l’actualitat estan jubilats. Viuen a prop dels seus fills i els
ajuden a cuidar els néts ja que tant ells com les seves parelles treballen.
Ve a consulta per patir ansietat generalitzada. Refereix que sempre està
“nerviosa”. Segons les seves paraules sempre té alguna preocupació al cap,
“quan no és una cosa és una altra”. Presenta sensació d’inquietud i
nerviosisme constant, nus a l’estómac, insomni de conciliació, fatiga, tensió
muscular. Aquestes sensacions les atribueix a una sèrie de preocupacions
constants sobre aspectes de la vida quotidiana que sobre tot es centren en
les àrees que s’indiquen a continuació. D’una banda en la salut dels fills ,
especialment la dels néts. A pesar que en la actualitat els seus tres néts es
troben bé de salut, no pot evitar pensar que en qualsevol moment els pot
passar alguna cosa, per aquest motiu reconeix que quan està amb ells es
mostra hipervigilant i els sobreprotegeix. D’altra banda es mostra
preocupada per la situació laboral dels fills. Manifesta que tot i que els dos
fills treballen en l’actualitat (el més gran com a educador a un centre
residencial d’atenció a menors des de fa deu anys i el més jove és professor
de secundària interí des de fa nou anys), cap dels dos té la plaça fixa
(concretament indica que “no són funcionaris”) i no pot deixar de pensar
que es poden quedar sense feina.
El malestar que presenta és tal que ha deixat de fer activitats de les que
abans gaudia i realitzava sense cap esforç, com quedar a esmorzar amb les
seves amigues els dimarts i els divendres, dinar fora de casa el dissabte
(solia fer-ho amb el seu marit, després d’anar a fer la compra setmanal) i
assistir a un curs de conversa en anglès a un centre cívic cada dimecres a la
tarda, on també coincidia amb una amiga.

1. Basant-te en la lectura de Agüera y Cervilla (2006), quins

aspectes tindries en compte de cares a dissenyar el tractament
de l’ansietat de la Concepció, tenint en compte la seva edat?
2. Al capítol de Frojan (2007) es parla del moldejament de la
realització d’activitats? Exemplifica l’ús d’aquesta tècnica al cas
de la Concepció.
3. Indica les referències bibliogràfiques utilitzades per respondre
les preguntes anteriors. Usa la normativa APA.

7
E) CAS SERGI
En Sergi és un noi de 23 anys que està cursant el grau de Publicitat i
Relacions Públiques.
Ve a consulta derivat pel metge de capçalera referint intensa ansietat
davant situacions socials, sobre tot les que impliquen la interacció amb
persones desconegudes. Segons explica, evita situacions que impliquen la
interacció amb persones que no coneix o en les que es sent observat per
altres persones, com per exemple realitzar trucades per demanar hora al
metge, demanar una pizza, anar comprar a botigues que no accepten
targetes de crèdit (l’angoixa el fet que l’estiguin mirant mentre compta els
diners necessaris), anar a la piscina en hores en les que sap que hi haurà
gent, a pesar que la natació és el seu hobby, etc.
Presenta ansietat quan ha de parlar en públic. Quan ha d’exposar un treball
a classe, la nit abans li és impossible dormir i durant la presentació té una
intensa angoixa.
Indica pensaments del tipus: “em fa por quedar-me en blanc quan parlo a
la classe”, “em fa por que els altres vegin que estic vermell o em tremola la
veu”, “si el professor em pregunta em fa por respondre i que pensi que sóc
tonto”.

1. Indica quina és la caracterització clínica del trastorn que té en

Sergi i exemplifica l’explicació a partir de la simptomatologia
que presenta.
2. A partir de la lectura del capítol de Olivares, Piqueras y García
(2007), indica quines serien les exposicions en viu al context
natural que indicaries fer a la Laura. Proposa’n dos per a cada
conducta/pensament problema.
3. Indica les referències bibliogràfiques utilitzades per respondre
les preguntes anteriors. Usa la normativa APA.

8
F) ÚS DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
(TICS) A LA TERÀPIA PSICOLÒGICA DELS TRASTORNS D’ANSIETAT,
ESTRÈS I TRASTORN OBSESSIU-COMPULSIU.

L’ús de les TICs ha experimentat un creixement important a la població

general en els darrers anys. Aquestes eines també s’han posat al servei de
la psicologia clínica i de la salut. Existeixen per exemple aplicacions mòbils
per ser utilitzades en l’avaluació i el tractament dels trastorns psicològics.
També s’utilitza la realitat virtual o la realitat augmentada, així com la
teràpia psicològica online.
1. Cerca un article on s’exposi el tractament psicològic d’un dels
trastorns estudiats a aquesta PAC (ansietat, estrès i trastorn
obsessiu-compulsiu) a partir de l’ús de les TICs. Pots buscar
l’article a revistes com: Cyberpsychology
http://www.liebertpub.com/cyber, Computers in human
behavior https://www.journals.elsevier.com/computers-in-
human-behavior/, JMIR http://www.jmir.org/, o bé utilitzant
una de les bases de dades que trobaràs a la biblioteca de la UOC.
Referencia’l i descriu la informació més rellevant aportada per
l’article.

2. Reflexiona sobre els avantatges i els inconvenients d’emprar el

recurs TIC del que tracta l’article seleccionat, en el tractament
del trastorn en qüestió, contraposant-lo a l’aplicació del
tractament “convencional”.

3. MATERIALS I DOCUMENTACIÓ
Per la realització d’aquesta activitat podeu utilitzar la bibliografia obligatòria
i complementària facilitada i altra bibliografia que considereu necessària.

La bibliografia obligatòria que trobareu a l’aula és la següent:

9
Agüera, L. y Cervilla, J. (2006) Trastornos de ansiedad. En L. Agüera, J.
Cervilla y M. Martín (Eds.) Psiquiatría Geriátrica (Capítulo 24. pp.
551-574). Barcelona: Masson.

Bados, A. y Coronas, M. (2007) Intervención en un caso de fobia a la

sangre/inyecciones/heridas. En JP. Espada, J. Olivares y FX. Méndez
(eds.) Terapia psicológica. Casos prácticos (Capítulo 2. pp. 47-65).
Madrid: Pirámide.

Ballester, R., (2007). Tratamiento psicológico en un caso de trastorno por

angustia. En JP. Espada, J. Olivares y FX. Méndez (eds.) Terapia
psicológica. Casos prácticos (Capítulo 4. pp. 93-111). Madrid:
Pirámide.

Echeburúa, E. y del Corral, P. (2007). Tratamiento psicológico del trastorno

de estrés postraumático en una víctima de terrorismo. En JP. Espada,
J. Olivares y FX. Méndez (eds.) Terapia psicológica. Casos prácticos
(Capítulo 7. pp. 159-177). Madrid: Pirámide.

Froján, M.X. (2007) Aplicación del entrenamiento en manejo de ansiedad a

un problema de ansiedad generalizada. En JP. Espada, J. Olivares y
FX. Méndez (eds.) Terapia psicológica. Casos prácticos (Capítulo 5.
pp. 113-134). Madrid: Pirámide.

Gil Gregorio, P. y Martín Carrasco, M. (2004). Guía de buena pràctica

clínica. Ansiedad y Depresión. Sociedad Española de Geriatría y
Gerontología. (pp. 67-79, 98-103)
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved
=0CB8QFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.segg.es%2Fdownload.asp%
3Ffile%3Dmedia%2Fdescargas%2FguiaDepresionAnsiedad.pdf&ei=zC
hGVIPAK4PWauSOgYgP&usg=AFQjCNGbkLgFwjTwg8NMQe_IOEdGXS
VatQ&sig2=WvK4C5M9SoewC7wK0a8xTQ&bvm=bv.77880786,d.d2s

Olivares, J. Piqueras, J. y García-López, L. (2007) Tratamiento de un joven

con fobia social generalizada. En JP. Espada, J. Olivares y FX. Méndez
(eds.) Terapia psicológica. Casos prácticos (Capítulo 3. pp. 67-91).
Madrid: Pirámide.

Muñoz-Rivas, M. y Graña, L. (2007) Tratamiento de un caso de trastorno

obsesivo-compulsivo. En JP. Espada, J. Olivares y FX. Méndez (eds.)
Terapia psicológica. Casos prácticos (Capítulo 6. pp. 135-158).
Madrid: Pirámide.

4. CRITERIS D’AVALUACIÓ
El pes de cada un dels apartats és el següent:

10
Apartat A. 20 %
Apartat B. 20 %
Apartat C. 20 %
Apartat D. 10 %
Apartat E. 10 %
Apartat F. 20 %

Els criteris d’avaluació per a cadascun dels set apartats de la PAC són els
següents:

Nivells d’acompliment i rang de qualificació

Molt baix Baix Mitjà Alt Molt Alt

(estàndard)
Criteris D C- C+ B A
d’avaluació 0-2 3-4 5-6 7-8 9-10

Pertinència del Sense resposta. Resposta parcial Resposta Resposta molt Resposta molt
contingut de les - pertinent pertinent pertinent i
respostes: - enriquida
-
grau en el que es - No elabora la Ofereix una Ofereix una Ofereix una Ofereix una
donen respostes tasca sol·licitada o resposta resposta resposta molt resposta molt
pertinents ho fa de manera incompleta pertinent però pertinent i pertinent i
(realització de la incorrecta (no (elabora menys superficial completa a tot completa a tot el
tasca sol·licitada) pertinent). del mínim del (sense el que se li que se li
i completes. - que se li aprofundir) a tot sol·licita. sol·licita.
- sol·licita). el que se li Enriqueix els
(70%) sol·licita. tractaments dels
continguts
(facilitació de la
comprensió,
ampliació de la
resposta...)

Recursos No hi ha fonts de Consten les Consten les fonts Consten les Consten les
bibliogràfics consulta. fonts de de consulta. fonts de fonts de
utilitzats: consulta. Són adequades consulta. consulta.
Són totalment La majoria són Totes són molt
grau d’adequació inadequades molt adequades.
de les fonts adequades.
bibliogràfiques
consultades.

(10%)

Desenvolupament Desenvolupament Desenvolupame Desenvolupamen Desenvolupame Desenvolupame

d’idees i d’idees totalment nt d’idees t d’idees nt d’idees molt nt d’idees
organització desestructurat i desestructurat i estructurat i estructurat i excel·lentment
desorganitzat desorganitzat organitzat (amb organitzat (amb estructurat i
grau en el que: (sense ordre ni (sense ordre ni ordre i ordre i organitzat (amb
proporciona una coherència) coherència) coherència) coherència) ordre i
estructura coherència).
detallada i ben
pensada que li
permet
desenvolupar les
idees principals
amb un ordre
lògic i coherent.

(10%)

11
Llenguatge i Deficient. Insuficient Correcte Molt correcte Excel·lent
correcció

grau d’adequació Llenguatge molt Llenguatge Llenguatge Llenguatge molt Llenguatge

del llenguatge inadequat. inadequat. adequat. adequat. excel·lent.
utilitzat (selecció i Amb molts errors Amb molts Sense errors Sense molts Sense errors
ús de conceptes i ortogràfics, errors ortogràfics, errors ortogràfics,
vocabulari) i gramaticals i ortogràfics, gramaticals i ortogràfics, gramaticals i
correcció sintàctics. gramaticals i sintàctics. gramaticals i sintàctics.
(ortografia, sintàctics. sintàctics.
gramàtica i
sintaxi).

(10%)

Les qualificacions i indicacions de resposta es penjaran el 4 de maig a l’aula.

5. FORMAT I LLIURAMENT
La PAC ha d’estar creada amb un editor de text.

L’activitat s'ha de lliurar a l'espai RAC de l'aula (Registre d'avaluació

continuada) situat al menú superior.

6. DATA MÀXIMA DE LLIURAMENT

La PAC es pot lliurar entre el 12 i el 19 d’abril.
Data límit: 19 d’abril.

12