DEPRESSIÓ

INFANTIL
DRA. ESTER PLA
DEPRESSIÓ

TRASTORN AFECTIU QUE ES CARACTERITZA PER UN CONJUNT

DE SÍMPTOMES RELACIONATS AMB UN ESTAT D’ÀNIM BAIX,
TRIST. QUE ES PRESENTEN JUNT EN EL TEMPS, AMB UNS
ANTECEDENTS I UNA RESPOSTA AL TRACTAMENT
DETERMINADA.
 PREVALENÇA
3-6 ANYS
6-12 Anys 12-18 Anys
1,12% DM
(Domènech , 2010) 1,8% (Domènech et al, 1990) 4,2% DM (domènech et al, 1996
3,3% Distimia (Kashani,1987
4% OMS

1,12 % DM 2,1% DM 1,3% DM

nens

15,9% 5,7% distimia en 8.5% distimia

simptomatologia nens

1,12% DM 2,2% DM
1,4% DM
nenes

15,1% 3,1%distimia
simptomatologia 7,3% distimia (Canals et al, 1990).
ESTUDIS
EPIDEMIOLÒGICS DM
POBLACIÓ CLÍNICA POBLACIÓ POBLACIÓ
GENERAL PEDIATRICA

1% DM (Kashani et al, 0,9% DM (Kashan et 2,89% D no espec.

1984) al, 1987) (Lavigne et al, 1993)

32,1% tr emocionals 0,9%-1% DM – 0,3% D no

(Hooks i Mayers, preescolars especificada (Lavigne
1988) (Jellineck 1998, Son i et al, 1996)
32% (lopez, 2010) Kirchner 2000,
Pla 2003)
13-17% (LOPEZ,
1998)
DADES EPIDEMIOLÒGIQUES
En un estudi longitudinal (Geller et al. 2001) els nens i nenes
diagnosticats de depressió major quan arribaven a l’etapa
adulta presentaven:
•  T. Depressiu Major (36%)
•  T. Bipolar (48%)
Abús de substàncies (31%)
•  Conductes suïcides (22%).
ASPECTES A
CONSIDERAR
ü  Variabilitat simptomatològica en funció de l’edat.
ü  Dificultat en l’exploració , en especial en petits.
ü  Conceptes diagnòstics poc precissos per a la infància.
ü  No sol ser motiu de consulta.
ü  Elevada comorbilitat.
ü  Mateixa proporció nen/nena (menys adolescència).
ü  Increment de la prevalença en funció de l’edat.
ü  Etiologia “majoritàriament” de caràcter psicosocial.
SEGONS GÈNERE
ü  Major simptomatologia internalitzant en les noies.
ü  Diferencies en els estils d’afrontament davant situacions
estressants.
ü  A partir dels 14/15 anys major prevalença en noies.
ü  Diferencies de personalitat.
ü  Major simptomatologia externalitzant en els nois.
ü  Mateixa proporció nen/nena durant l’etapa preescolar i
infància.
ü  Millor informant la mestra.
ü  Mares identifiquen millor la simptomatologia internalitzant
tant en els seus fills com filles.
ü  En general es tendeix a valorar més la simptomatologia
depressiva en els nens.
ü  Entre un 15- 31% dels nens diagnosticats de trastorn de
conducta, tenen depressió .
FACTORS DE RISC
ü  Depressió materna
ü  Psicopatologia familiar
ü  Clima familiar.
ü  Dificultat interacció pares/fills.
ü  Problemes socioeconòmics.
ü  Pèrdua familiar proper.
ü  Maltracte/deprivació afectiva.
ü  Life events.
ü  Temperament difícil
ü  Malaltia crònica/hospitalització.
ü  Retard llenguatge
ü  Edat
ü  Sexe
COMORBILITAT
Trastorns freqüentment associats a la depressió :
u  Trastorn d’Ansietat Generalitzada, Trastorn d’Ansietat de
Separació,
u  Anorèxia Nerviosa i TDAH.

Nois: Tics, Trastorn Negativista Desafiant.

Noies: Anorèxia i Trastorns Específics del Desenvolupament.
(Sorensen et al. 2005).
MASI ET AL 2001
7-11 anys 12-18 anys
Ansietat 55% 67%
generalitzada
Ansietat de 33% 10%
separació
Fobia específica 11% 20%
Tr. De pànic 7%
Fóbia social 7%

TOC 11% 3%

TR. conducta 17% 13%

CARACTERÍSTIQUES
EN INFANTS FINS A 3A
ü  Manca de brillantor en els ulls.
ü  Plor.
ü  Regressió.
ü  Aturada evolutiva, no progressa el seu desenvolupament.
ü  No experimenta plaer/ alleugeriment desprès de les ingestes.
ü  Son disrítmic (hipersomnia)
ü  Manca de curiositat, no explora..
ü  Problemes de salut en general.
ü  Pèrdua de “la gana vital”: no reclama el menjar.
ü  Manifestacions somàtiques: regurgitacions, vòmits,
èczemes,malestar..
SINDROMES
DESCRITS
ü  Depressió anaclítica: privació emocional parcial (Spitz, 1946)
ü  Hospitalisme: privació emocional total (Spitz,1965)
ü  Trencament del desenvolupament
ü  Depressió sensoriomotriu
ü  Depressió post-part (10% de les mares)-Alteració interacció,
risc de psicopatologia en els fills i en desenvolupament
cognitiu i psicomotriu
SIMPTOMES
CARACTERÍSTICS
“Els nostres casos clínics presenten un estat d'indiferència
depressiva, pèrdua de la gana (no demanen menjar), inèrcia
motriu, amb desacceleració motriu que afecte principalment al
tronc i extremitats, moviments repetitius i monòtons, una
expressió facial congelada; retirada interactiva amb una
disminució sostinguda de les iniciatives i respostes als estímuls
tant de l'organisme com visuals i auditius. El bebè presenta la
particularitat de no mostrar interès, inclòs quan se l'obliga.
També hi ha esdeveniments somàtics en tres dels quatre casos
(regurgitació, vòmits, hipersòmnia, èczema, malestar). Aquests
actes són duradors (durant la major part del temps del dia i
durant diversos dies) i la evitació interactiva es present sigui
quina sigui la persona que interactua amb el bebè.”
Renaud i Mazet (2008)
“Els símptomes es manifesten en un context de interaccions
patològiques que corresponen a situacions de “mancança
qualitativa" (mare físicament present, però absent
psíquicament) i a situacions de "discontinuïtat interactiva"
marcades per la imprevisibilitat. La situació és ràpidament
reversible amb estimulació interactiva del nadó i la
recuperació de la interacció mare-fill. Aquests casos es
produeixen en un context de patologia mental materna
present abans de l’embaràs (trastorn bipolar en un cas,
esquizofrènia en un altre i en els dos restants trastorn límit
de la personalitat).”
Renaud i Mazet (2008)
CLASSIFICACIÓ 0-3 DC
(2005)
Zero to three – National Center for Clinical ifant programs
TIPUS:

TIPUS:

I – Depressió major
II – Trastorn depressiu no especificat
CLASSIFICACIÓ 0-3
ANYS
I – Depressió major
Dos setmanes, cinc dels següents símptomes:

a) Estat d’ànim la major part del dia depressiu o irritable.

b) Disminució important del plaer o interès en totes, o la major part, de les activitats (jocs i
interacció amb cuidadors).
c) Augment o pèrdua de pes significativa.
d) Insomni o hipersomnia.
e) Agitació o enlentiment psicomotriu observable.
f) Fatiga o pèrdua d’energia
0-3 anys
29/09/2014
g) Evidencia de sentiments de culpabilitat o baixa autoestima inadequats en el joc (ex.
accions autopunitives en el joc).
h) Disminució de la capacitat de pensar o concentració o indecisió.
i) Al·lusions recurrents a temes relacionats amb la mort o el suïcidi o intents de fer-se mal.
CLASSIFICACIÓ 0-3
ANYS
II- Trastorn depressiu no especificat

a) Tres o quatre dels nou símptomes anteriors.

b) Els símptomes estan presents com a mínim durant dos
setmanes.
c) El diagnòstic requereix la presència de com a mínim un
dels dos primers símptomes.
AVALUACIÓ INFORMANTS
PARES-MESTRES
u  Child Behavior Cheklist for 11/2 to 5 Years Olds.(CBCL: 1/2-5;
Achenbach i Edelbrock, 1992).versió fins 5 anys. Més de 5 anys.
u  Adaptació espanyola (de la Osa, Ezpeleta i Navarro, 1999).

u  Interaction Rating Scales (IRS; Field, 1980).

u  Early Childhood Inventory: Parent and Teacher Checklist (ECI;
Sprafkin & Gadow, 1996). Adaptació espanyola: Unitat de
Psicopatología Clínica Infanto-Juvenil (UAB).

u  Escala de sintomatologia depresiva para maestros/padres de

preescolar.(ESDM: 3-6 - ESDP: 3-6; Domènech-Llaberia, 1996.

u  General Rating of Affective Synptoms for Preshoolers

(GRASP;Kashani, Holcomb & Orvaschel, 1986). Adaptació
espanyola de Domenech-Llaberia et al. 1997). De 3 a 6 anys
AVALUACIÓ
u  Child Behavior Cheklist for 11/2 to 5 Years Olds
(CBCL: 1/2-5; Achenbach, 1992). Adaptació espanyola (de la Osa, Ezpeleta, Navarro, 1996)
•  Edat d’aplicació: 1/2 a 5 anys.
•  No d’Items: 118 (Escala de 0 a 2).
•  0-3 anys
•  Dimensions avaluades:
Síndromes:Reactivitat emocional, trastorns del son, conducta agressiva, ansietat/depressió,
problemes d’atenció, problemes socials, queixes somàtiques, problemes del pensament.

Factors: Internalitzant Externalitzant.

Escales derivades del DSM-IV :

Trastorns afectius, Trastorns d’ansietat, Trastorns generalitzats del desenvolupament, TDAH i
Trastorn negativista desafiant.
Duració: 30 minuts.
u  Interaction rating scales (IRS , Field, 1980)
Aplicació 0-8 mesos
AVALUACIÓ PROPI
NEN

u  The Preschool Age Psychiatric Assessment (PAPA; Egger

et al. 2006).De 2 a 5 anys
u  Preschool Symptom Self-Report (PRESS; Martini,
Strayhorn & Puig-Antich, 1990)
Adaptació espanyola: Unitat de Psicopatología Clínica
Infanto-Juvenil(UAB).
PRESS
CARACTERÍSTIQUES
INFANTS 3-6 ANYS
SÍMPTOMES CARACTERÍSTICS:
ü  Aspecte trist.
ü  Dificultat per divertir-se: avorrit, no motivat pel joc, etc.
ü  Mal humor/irritabilitat (cridaner).
ü  Agitació, hiperactivitat.
ü  Batusses freqüents amb altres companys/es
ü  Baixa tolerància a la frustració.
ü  Fracàs, culpa, destrucció i mort presents en el joc.
ü  Tendència a descriure el món com trist.
ü  Aïllament social / retraiment
ü  Apatia. Fatiga.
ü  Mal de panxa, mal de cap, sense causa mèdica.
ü  Trastorns del son.
ü  Augment/pèrdua de la gana (augment/pèrdua de pes)
ü  Enuresi i/o encopresi secundaria.
DIFERENCIES
SIMPTOMATOLÒGIQUES
nens nenes

Irritabilitat. Sentiments d’inutilitat i culpa.

Agressivitat. Inhibició conductual.
Simptomatologia externalitzant. Simptomatologia internalitzant.
CARACTERÍSTIQUES EN INFANTS 6-12 ANYS
ü  Aspecte trist.
ü  Mal humor/irritabilitat.
ü  Dificultat per mantenir l’atenció i concentració, desorganitzat.
ü  Disminució significativa del rendiment acadèmic.
ü  Fracàs, destrucció i mort presents en el joc i en els somnis.
ü  Apatia.
ü  Aïllament social: rebuig, no parla amb altres nens/es .
ü  Trastorns del son: dificultat per adormir-se o mantenir son.
ü  Augment/pèrdua de la gana (augment/pèrdua de pes).
ü  Conducta suïcida.
CARACTERÍSTIQUES EN INFANTS 12-18A
SÍMPTOMES CARACTERÍSTICS:
ü  Humor disfòric i afecte depressiu semblant a l’adult.
ü  Dificultat per entendre o acceptar la pubertat.
ü  Retràs en l’aparició del pensament abstracte.
ü  Baixa autoestima.
ü  Comportament antisocial: absentisme escolar, obatoris,
baralles,fugida de la llar, etc .
ü  Alcoholisme i drogadicció.
ü  Absència d'interès per la sexualitat (en alguns casos
promiscuïtat)
ü  Malestar físic (mal de cap, estómac, pèrdua de la gana ..).
ü  Ideació i temptativa suïcida.
AVALUACIÓ INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
ENTREVISTA PROPI NEN
u  The MINI International Neuropsychiatric Interview – Kid (MINI KID)
u  Diagnostic Interview for Children and Adolescents (DICA; Herjanich I
Reich, 1982)
u  Diagnostic Interview Schedule for Children (DISC; Costello et al,
1984)
u  Schedule for Affective Disorders and Schizophrenia – Children’s
versions (K-SADS; Puig Antich et al., 1983). Disponible on-line:
http://www.cun.es/fileadmin/Departamentos/Psiquiatria%20y
%20Psicologia%20Medica/PDF/KSADSEsp.pdf

u  Children´s Interviewfor Psychiatric Syndromes (ChIPS, Weller y cols.,

u  1985; Weller y cols. 2000).
AVALUACIÓ INFÀNCIA I
ADOLESCÈNCIA
ENTREVISTA PROPI NEN
u  Children’s Depression Inventory (CDI; Kovacs, 1982).
u  Children Depression Scale (CDS; Tischer y Lang, 1978)
u  Peer Nomination Inventory of Depression (PNID;
Lefkowitz y Tesiny,1980)
u  Reynold’s Child Depression Scale (RCDS; Reynolds,
1989).6 a 12 anys
u  Children’s Depression Rating Scale-Revised (CDRS-R;
Pozananski, 1984).-entrevista
SIMPTOMES CARÁCTERÍSTICS
12-18 ANYS
ü  Addicció a Internet.
ü  Elevada sensibilitat a la critica, rebuig i “fracàs”.
ü  Aïllament social, però no total (cercle d’amistats limitat).
ü  Comportaments de risc: conducció imprudent, pràctica de
sexe sense protecció, us de drogues sense control, etc.
ü  Dificultat per adormir-se, mantenir el son o despert tota la nit.
ü  Dormir de dia. Hipersomnia.
ü  Dificultat per mantenir l’atenció i concentració.
ü  Comentaris que denoten baixa autoestima i culpabilitat: “tots
m’odien” “soc lleig” ...
ü  Sentiments de ser incapaç de satisfer les expectatives.
AVALUACIÓ DE LA
DEPRESSIÓ EN
ADOLESCENTS
CLASSIFICACIÓ

Unipolar Depressió Endògena

naturalesa

complexitat

severitat

Origen
Primària Bipolar major. Exògena.
secundària distimia
TRASTORNS
DEPRESSIUS DSM 5
Trastorn de Desregulació Disruptiva de l’Estat d’ànim.
Trastorn de Depressió Major
Trastorn de depressió persistent (distimia)
Trastorn disfòric premenstrual
Trastorn depressiu Induït per una substància, afecció
mèdica, especificat i no especificat
CRITERIS DIAGNÒSTICS DE
TRASTORN DE DEPRESSIÓ MAJOR-
DSM 5
A- 5 símptomes o més durant 2 setmanes i que és un canvi
en el funcionament previ i almenys un dels símptomes ha de
ser (1) estat d’ànim deprimit o (2) pèrdua d’interès o plaer,
quasi tots els dies
1.  Estat d’ànim deprimit la major part del dia depressiu ,
quasi tots els dies segons informació subjectiva o
observació (en nens /adolesc.pot ser irritable).
2.  Disminució important del plaer o interès en totes, o la
major part, de les activitats (jocs i interacció amb
cuidadors).
TRASTORN DEPRESSIÓ MAJOR
DSM 5
3.  Augment o pèrdua de pes significativa.(5% en 1 mes) o
de la gana. (en nens fracàs en augmentar de pes)
4.  Insomni o hipersomnia quasi tots els dies.
5.  Agitació o alentiment psicomotriu observable.
6.  Fatiga o pèrdua d’energia quasi tots els dies.
7.  Sentiments de culpabilitat o inutilitat.
8.  Disminució de la capacitat de pensar o concentració o
indecisió.
9.  Pensaments de mort recurrents, idees suicides o
intents.
TRASTORN DEPRESSIÓ
MAJOR
DSM 5
B. Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o
deteriorament social, laboral o àrees de funcionament.
C. L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una
substància o una altre afecció mèdica.
Nota:
Els criteris A i C constiueixen un episodi de depressió major.
La resposta a la pèrdua pot incloure sentiments del criteri A
diferncia clínica
TRASTORN DEPRESSIÓ
MAJOR
DSM 5
D. La depressió major no s’explica per un tr
esquizoafectiu,esquizofrenia, tr delirant, tr espec o no espec
en esquizofrenia i altres tr psicòtics.
E.Mai ha hagut un episodi maníac o hipomaníac.
DOL
Es diferencia de depressió major (EDM) :
En el dol predomina el sentiment de buit i pèrdua.(EDM
incapacitat de plaer)
La disforia en el dol disminueix en setmanes i fa
onades(punxades del dol) (EDM no hi ha preocupacions
específics i és més persistent)
En el dol pot haver humor i emocions positives.
La preocupació va relacionada amb el difunt i no a la rumiació i
autocrítica en EDM
En el dol en general es manté l’autoestima, si apareixen es sol
relacionar en haver fallat al difunt
Els pensaments de mort en el dol es per reunir-se amb el difunt
mentre que en EDM és per posar fi degut al sentiment de
inutilitat i incapacitat.
FASES
“Shock”
Negació “oh, no, això no em pot estar passant a mi”

Cólera “ Perquè a mi?”

Negociació “Sí,m’està passant a mi, però si poguès viure

fins a veure el meu fill casat.. ”

Depressió
Aceptació
E. Kübler-Ross (1969)(2004)
 Depressió i dol a la infancia
Dol patològic
Símptomes:
•  Sentimients d’ ansietat.
•  Sentimients de culpa
•  Por
•  Depressió
•  Rabia
•  Impotencia
•  Desesperança
•  Anhel per la persona desaperaguda.
•  Incapacitat per iniciar i mantenir noves relacions.
•  Incapacitat per realitzar activitats quotidianes.
 Dol patològic

Símptomes:
•  Alteració de conducta (31.50%)
•  Trastorn depressiu (15.70%)
•  Trastorn d’ ansietat (15.20%)
•  Alteracions corporals (14.00%)
•  Alteració del rendiment escolar (20.20%)
•  Alteracions de la socializació (3.40%)

n=124; entre 2 y 17 años.

Villanueva y García (2000)

 DOL PATOLÒGIC

Factors de risc:
•  Trastorn de la vinculació.
•  Pérdues simultànies.
•  Situaciones d’ agressivitat i conflicte entre els
padres.
•  Sentimients de culpa (el nen relaciona la pérdua
amb alguna acció seva ).
•  Dificultats económiques.
•  Situacions estigmatizades socialmente.
 Como acompanyar als nens davant la pèrdua.

•  Ser completament honest amb el nen/a.

•  Permetre i ajudar al nen/a anar a l ‘enterrament i
a la situació.
•  Permetre que vegi el cadàver si ho vol.
•  Explicar como es va morir.
•  Contestar a todas les preguntes que formuli.
•  Acompanyar i permetre l’expressió emocional.
•  Respectar la seva manera d’afrontar la mort.
•  No excluir-lo ni amagar-se per plorar.
 Intervenció terapèutica.

Objectius: Ajudar al pacient a resoldre els conflictes

relacionats amb la separació i facilitar la superació
de la etapas necesarias para elaborar la pèrdua.

• Aceptar la realitat de la pèrdua.

• Experimentar el dolor de la aflicció.
• Adaptarse al nou entorn social.
• Distanciarse de la relació emocional amb la persona
absent (evitar o tractar la dependència patològic).
ESPECIFICAR LA
GRAVETAT I CURS DE LA
DEPRESSIÓ
u  EPISODI ÚNIC O RECURRENT
u  Segons GRAVETAT
•  LLEU
•  MODERAT
•  GREU
u  AMB CARÁCTERÍSTIQUES PSICÒTIQUES
u  PROCÈS
EN REMISSIO PARCIAL
EN REMISSIÓ TOTAL
NO ESPECIFICAT
ESPECIFICAR

Amb ansietat
Característiques mixtes
Carácterístiques melancóliques
TRASTORN DEPRESSIU
PERSISTENT (DISTIMIA)
A- Estat d’ànim deprimit durant la major part del dia mínim 2
anys (en nens estat d’ànim irritable i mínim 1 any)
B- Presència de 2 o més:
-Perdua o augment de la gana.
-Insomni o hipersomnia
-Falta energía o cansament
-Baixa autoestima
-Dificultats per a concentrar-se o prendre decissions.
-Sentiments de desesperança.
TR DEPRESSIU
PERSISTENT-DISTIMIA
C-Durant 1 any (2 en adults) no ha estat més de 2m seguits sense
símptomes
D-Els criteris per a depressió major poden estar persistents
durant 2 anys
E-No ha patit episodi maniac o ciclotimic.
F-No s’explica dins esquizofrenia ni tr psicòtic.
G-No és degut a l’efecte de substàncies o medic
H- els simptomes porten a mlestar significatiu.
ESPECIFICAR
Amb ansietat
Característiques mixtes
Carácterístiques melancóliques.
característiques atípiques
Caract. Psicòtiques congruents amb ‘estat d’ànim
Caract. Psicòtiques no congruents amb l’estat d’ànim.
Amb inici a peripart

Lleu-moderat-greu
Inici: precoç (abans 21ª) o tardà(+21ª)
Remissió parcial o total
ALTRE TRASTORN
DEPRESSIU ESPECIFICAT
Es donen símptomes característics del trastorn depressiu i
malestar significatiu però no compleixen tots els criteris .
El clínic especifica el motiu pel que no compleix els criteris.
Ex. Depressió breu recurrent (estat d’ànim deprimit i 4
símptomes min, durant de 2 a 13 dies , almenys una vegada
al mes en un mínim de 12 mesos consecutius).
Episodi depressiu de curta duració (4-13 dies. Afecte
deprimit i 4 simptomes min. Persisteix 4 dies, peró menys de
14 d)
Episodi depressiu amb simptomes insuficients(estat d’ànim
deprimit i 4 simptomes mín. Durant mínim 2 setmanes
TRASTORN DEPRESSIU
NO ESPECIFICAT
Es donen símptomes característics del trastorn depressiu
però no compleixen tots els criteris .
El clínic no especifica el motiu pel que no compleix els
criteris
u  Reynold’s Adolescent Depression Scale (RADS; Reynolds,
1987, 2002)Versió bilingüe (català/castellà) de Figueras,
Amador i Peró (2008).
u  QPAD questionari per a l’avaluació de problemes en
adolescents (81 items)(ansietat, depressió, problemes
interpersonals, problemes familiars, insatisfacció
corporal, incertesa sobre el futur, abus de substàncies,
risc psicosocial, autoestima i benestar
u  CECAD.Cuestionario Educativo-clínico:ansiedad
depresión (Lozano, garcia, Cueto y Lozano , 2006)
TRACTAMENT

u  Prevenció
u  Psicològic:
- Cognitivo-conductual.
- Intervenció familiar.
- Activitats i hàbits de son i alimentació.
u  Farmacològic:
- Fluoxetina (Prozac, Adofen etc.),
-Imipramina (Tofranil)Clomipramina
-(Tofranil) etc.
u  Jocs emocionals:
ü  Vocabulari emocional
ü  Comèdies emocionals
ü  Contrasenyes emocionals
ü  Estàtua
ü  Expressió emocional.
ü  Relaxació, ioga, mindfulness
ü  Reduir la ansietat, proporcionar sensació de benestar,
d’autoeficàcia, millora de la capacitat d’autoregulació de
les emocions, reducció dels símptomes psicosomàtics,
increment de la capacitat de concentració i atenció etc.
u  Teràpia cognitiva: Canviar les idees, judicis i atribucions
desadaptatives.
a) Identificació dels pensaments negatius
b) Reconèixer la relació entre pensaments i emocions/
sentiments
(depressius)
b) Determinar els errors cognitius (identificar biaxos).
c) Substituir els errors cognitius per a pensaments adaptatius.

Format de les sessions:

-Introducció a la sessió.
-D’un a tres exercicis de reestructuració -Discussió
-Resum
-Tasques per casa
Menéndez (2002)El niño que no
sonrie
u  Entrenament en habilitats socials.
Increment de las habilitats socials:
1. Reconeixement dels seus propis sentiments i els dels
altres.
2. Modelat de las conductes a implantar utilitzant reforç.
3. Modelat (exemples) amb o sense reforç.
4. Entrenament directa de las habilitats.
5. Representació (role-playing).
6. Autoinstruccions.
7. Retroalimentació.

En grup o sol/la
u  treball autoestima (canvi atribucions negatives i reforçament
ponderat per part dels pares)

§  Canviar les atribucions negatives respecta a un mateix

§  Reforçament ponderat i creible per part de pare si mestres

§  Passes:
1.  Identificar els aspectes positius
2.  Identificar i eliminar la percepció negativa
3.  Acceptar els dèficits
4.  Generar habilitats compensatories
Autocontrol
 CONSELLS ALS PARES (FONT: HSJD)
ü  Autoestima baixa i tendència a criticar-se a sí mateix: elogia al nen freqüentment
amb sinceritat; accentua allò positiu, d’una manera comprensiva, posa en dubte
les crítiques del nen cap a sí mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius
quan tinguin lloc.
ü  Culpabilitat: ajuda al nen a diferenciar entre els esdeveniments que ell pot
controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l a que comenci a parlar
positivament de sí mateix.
ü  Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes
familiars; comenta-li sobre els canvis amb anticipació per reduir les
preocupacions.
ü  Desesperació i impotència: demana al nen que escrigui o parli dels seus
sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de 3 a 4 vegades al dia, per a
que aquests vagin augmentant en un període de 4 a 6 setmanes.
ü  Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica
esdeveniments especials; comenta temes agradables.
ü  Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus plats preferits;
afavoreix que l’hora de menjar sigui agradable.
ü  Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa
juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba
el dia amb una nota positiva.
ü  Agitació i inquietud: canvia les activitats que causen agitació; ensenya-li al nen
tècniques de relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la
recreació.
ü  Temors excessius: redueix les situacions que causen ansietat i incertesa;
recolza’l i tranquil•litza’l; la planificació pot reduir la incertesa.
ü  Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera
amable però amb fermesa; dóna validesa a les seves emocions i estimula al
nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccionis amb
ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.
ü  Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima al nen a participar en jocs,
activitats, xerrades familiars; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars
per promoure l’aprenentatge.
ü  Pensaments suïcides: estigues alerta a les senyals de suïcidi; busca ajuda
professional immediatament.
ü  Si la depressió persisteix: consulta amb un metge per a que realitzi un examen;
demana ser derivat o referit al psicòleg escolar, al psicòleg clínic o a un
psiquiatra.
BIBLIOGRAFIA
Barreto, M.P. y Soler Mª.C. (2007): Muerte y Duelo. Madrid. Síntesis.

Neimeyer, R., Aprender de la pérdida. Una guía para afrontar el duelo.

Barcelona, Paidós, 2001

Worden, J.W. (1997): El tratamiento del duelo: asesoramiento

psicológico y terapia. Barcelona. PaidósPoch, C., De la vida i de la
mort. Reflexions i propostes per a educadors i pares. Barcelona, Claret,
1996.

Poch, C. - Herrero, O., La muerte y el duelo en el contexto educativo.

Reflexiones, testimonios y actividades. Barcelona, Paidós, 2003.

Poch, C., Catorce cartas a la muerte (sin respuesta). Barcelona, Paidós,

2005
Méndez (2002) el niño que no sonríe. Ed. Piramide. Madrid
www.alfinlibros.com
www.xtec.cat/crp-santcugat/maletadidacticadolcontingut1.htm#contes
www.vivirlaperdida.com/dueloinfantil.htm
Luby J. The importance of identification of depression
early in decelopment. (2010)Volume: 19 issue: 2,
page(s): 91-95
https://doi.org/10.1177/0963721410364493

Weisz, J. R., McCarty, C. A., & Valeri, S. M. (2006).

Effects of psychotherapy for depression in children and
adolescents: A meta-analysis. Psychological Bulletin,
132(1), 132-149.
http://dx.doi.org/10.1037/0033-2909.132.1.132