DIVENDRES, 4 DE MAIG DEL 2018

el 3 de vuit 17

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Publicitat
Generalitat de Catalunya Alt i Baix Penedès:
Departament Tel. 93 892 10 35
de la Presidència maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

El tapís d’avui, dia 4 de maig De verges colombines (2) Empresonar-se

Des del mont Helicó, i sota
l’ombra d’un llorer, la musa
Clio va filant la història amb
agulla, fil i didal el tapís d’avui
dia 4 de maig. El cent vint-i-
quatrè dia de l’any 1704 Car-
les d’Astúries trepitjava la
costa portuguesa reclamant
el tron reial que Felip de
Borbó també ambicionava.
La cruel guerra de Successió
acabava d’esclatar. Una coro-
na i molts caps. Qui el dia 4 de
maig de 1979 es coronà com
a primera ministra fou Mar-
garet Thatcher. La primera
dona. La primera a utilitzar
unes estisores de ferro per
retallar l’escola, Irlanda, els
sous i Argentina. La primera
que no hauria volgut ni sen-
tir parlar del que va passar el
4 de maig de 1886 a Chicago.
Pancartes, crits, foc i policies.
A Haymarket els treballadors
porten més de quatre dies
aturats: demanen una jorna-
da de vuit hores. De sobte,
explota una bomba anòni-
ma. Ferits i pànic. La policia
empresona vuit treballadors,
cinc dels quals van ser execu-
tats. Diuen que Estats Units
és un país de contrastos. No
gaire lluny, hi ha la ciutat de
jornada infinita, la que mai
dorm. Oh! Nova York, els teus
carrers són de pel·lícula! En
un d’aquests tan llargs, hi ha
una noia menjant un deliciós
croissant, però res ho és tant
com les joies de diamants que
observa a través del vidre de
l’aparador. Audrey Hepburn
va néixer el 4 de maig de
1929. Tota una llegenda del
cinema occidental. De fama
mundial, va ser premiada
amb un Oscar pel seu paper
al film Vacances a Roma. Itàlia,
la terra dels artistes. Allí, un 4
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
Una corona
i molts caps
de maig del 1655 nasqué Bar-
tolomeo Cristofani, l’inven-
tor de l’immortal piano. Clio,
acabant el tapís, va teixir-hi
l’eterna figura de Manuel
Milà i Fontanals, qui vingué
al món el 4 de maig de 1818.
Presidint la vila, el folkloris-
ta, filòleg, erudit i medieva-
lista vilafranquí va conrear
tant l’estudi de la literatura
com de la gramàtica del ca-
talà. Un preeminent del seu
temps, va defensar la llibertat
creadora i els Jocs Florals. La
Renaixença dels nostres dies.
Prop de l’Ebre, riu cabalós i
navegable, existeix a l’Ara-
gó la basílica de la Verge del
Pilar, la qual acull imatge i
llegenda hagiogràfica corres-
ponent. Situada a la riba del
riu al seu pas per Saragossa,
la ciutat com a capital i an-
tic regne, celebren les festes
patronals el dia 12 d’octubre,
aniversari del Descobriment.
Aquesta coincidència manté
vius els debats teològics pro-
vocats des de fa dècades sobre
quina de les dues verges hau-
ria d’ostentar el títol de reina
de la Hispanitat, conscients
que el títol està en mans de
Santa Maria de Guadalupe,
d’Extremadura.
Certament, cada 12 d’octu-
bre centenars d’ofrenes re-
presentatives d’entitats de la
Península i de les llunyanes
terres d’Amèrica arriben en
pelegrinatge fins la imatge
de la verge. I és que aquell 12
d’octubre de 1492 s’explica
que: “Dentro de los prodi-
gios y milagros de la Virgen,
salieron destellos luminosos
desde el Templo del Pilar que
guiaron a Cristobal Colón ha-
cia el descubrimiento de las
nuevas tierras americanas”.
Aquesta celestial projecció
la sosté la història amb docu-
ments irrebatibles, els quals
ratifiquen que les singladures
del Descobriment es portaren
a terme sota la protecció de la
Verge que té el seu tron a la
riba de l’Ebre a Saragossa.
El 2 d’octubre de 1492, el rei
d’Aragó, Ferran el Catòlic, el
mateix dia que fa la seva en-
trada victoriosa a Granada,
escriu cofoi als cabildos de Sa-
ragossa i els comunica tot de
passada l’aventura que s’està
portant a terme. Mesos més
D’ultramar
Joan Bosch i
Planas
Investigador i escriptor
tard es va saber que la llum
del Nou Món es va començar
a veure el 12 d’octubre, és a
dir, el dia de la festa patro-
nal del regne, i una clamor
de multituds inundaren la
ciutat.
Es diu, també, que la reina
Isabel, una de les figures més
representatives de l’empresa
del Descobriment, va tenir
una exacta visió del que va
suposar la intervenció de la
verge en les singladures del
fet que va fer canviar la visió
del món i des d’aleshores va
professar a la verge saragos-
sana una devoció que creixia
dia a dia i que va culminar el
12 d’octubre de 1504 quan,
en trobar-se greument ma-
lalta va dictar a Medina del
Campo el seu immortal i fa-
mós testament. Aquest tes-
tament, atribuït en la data
de Nostra Senyora del Pilar,
està considerat jurídicament
com un dels documents més
importants i gloriosos de la
Hispanitat.
El 20 d’abril de 2013 es va presen-
tar l’assemblea territorial de l’ANC
a Gelida. Feia un any que s’havia
creat l’assemblea a escala nacional
i sis mesos de la gran manifestació
que va convocar per l’11 de setem-
bre anterior. Tres anys abans s’ha-
via celebrat a Gelida la consulta
per la independència dins una de
les onades de referèndums locals
celebrats arreu de Catalunya. Les
circumstàncies, doncs, ara fa cinc
anys, eren força diferents a les ac-
tuals. Reconeixem que no només
s’havia acabat l’autonomisme,
sinó que ens posàvem definitiva-
ment en camí cap a un estat propi.
Totes les coŀlaboracions que hi
ha hagut amb l’entitat són enco-
miables, però voldria destacar,
sobretot per viure-les de primera
mà, el balanç molt positiu de les
iniciatives engegades a Gelida en
aquest temps. Des de les comunes
amb la resta del país, com facilitar
el trasllat a les manifestacions a
Barcelona –amb la meitat d’au-
tocars que Vilafranca, amb una
cinquena part d’habitants–, fins
a recollir les adhesions del “Signa
un vot” en múltiples parades o
porta per porta a la Gigaenquesta.
Actes com projeccions, calçotades
i botifarrades... Però especialment
remarcables són les xerrades ober-
tes a plaça, per tal d’arribar a tot-
hom i ampliar la base portant po-
nents de renom. Valgui l’exemple
de la darrera, amb l’activista ma-
drilenya Bea Talegón, o la prope-
ra, del 26 de maig, amb l’Albano
Dante Fachín.
Ara bé: sens dubte, és la partici-
pació individual la que suma a fer
gran el moviment. Des de mani-
festar-nos a totes les hores pos-
sibles, des de la primera hora del
matí davant el TSJC o durant ho-
res i fins la matinada, com el pas-
sat 20 de setembre. Totes les dia-
des celebrades de manera festiva,
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
com la Via Catalana, i plenes de
color amb els diversos mosaics
organitzats. La darrera experièn-
cia va ser amb “Faran el cim!”, la
cadena humana a Montserrat, des
de Collbató al Cavall Bernat amb
sentiments contradictoris men-
tre ens passàvem les fotos dels
presos polítics i els exiliats. Emo-
cionats per assolir un nou repte
però tristos per haver d’estar a la
muntanya reivindicant-nos.
En aquest moment toca intensi-
ficar la denúncia de la injustícia i
fer-ho amb tossuda constància. A
Gelida cada divendres a les 20 ho-
res hi ha la concentració setmanal
de l’ANC i el CDR per demanar la
seva llibertat. A la darrera, la Dia-
na Riba, parella del Raül Romeva,
ens va apropar com viuen ells la
situació. És per tot això que he
decidit empresonar-me el proper
dilluns al vespre a la plaça de la
Vila de Vilafranca. Això sí, acom-
panyat de tota una sèrie d’activi-
tats reivindicatives, entre elles la
dels Músics per la Llibertat de l’Alt
Penedès, tot un referent diari per
a tothom.

TONI GUASP