JOHN LAWUERS

Va estudiar pintura i va acabar ajuntant un grup de gent en un grup que va anomenar

Epigonensemble el 1979. Aquest grup va acabar formant una companyia anomenada
Epigonentheater zlv revolucionant el món del teatre el 1981 amb sis produccions
teatrals. (el zlv afegit significa “sense orientació”. Treballaven en workshops, on un dels
seus actors assumia sovint el rol de director) Aquesta companyia presentava
espectacles directes, concrets i amb un contingut visual molt important, fent servir la
música i la llengua com a elements estructurals mitjançant actors i músics. Descrivien
el seu teatre com a “teatre de música, visual i repetitiu”, treballant temes com
l’esgotament i la confusió.

En una de les seves performances, Bulletbird, la història que explicaven es veia influïda
per la preparació culinària d’un pollastre. Al principi de tot, aquest pollastre corria per
l’escenari amb els actors, que acabaven cuinant-lo i menjant-se’l. El temps real que
marcava la vida i la mort de l’ocell era present en els esdeveniments que succeïen als
quatre personatges. Això li donava a la performance un joc entre el temps real que
envaïa el temps de la ficció i alterava la percepció del públic.

NEEDCOMPANY

Aquesta companyia es va acabar dissolent per donar pas a la formació de la

Needcompany. Tenien por a tornar-se repetitius, però un canvi més essencial va ser el
trencament de l’estructura de treball col·lectiu per acabar tornant-se Lawers el director.
Des d’un bon principi, la Needcompany s’ha autodescrit com una companyia
internacional, multilingüe, innovadora i multidisciplinària. Els membres de la
Needcompany acostumen a ser de 7 nacionalitats diferents.

Té com a referent l’art pobre, un moviment artístic que utilitza materials humils i pobres
(plantes, cordes, terra, troncs) que es van deteriorant i comporten un canvi en l’obra.
Aquest tipus d’art denuncia la creixent industrialització, metal·lització i mecanització del
món que ens rodeja, inclòs l’art. L’artista povera treballava sobre coses del món,
descobrir les arrels dels esdeveniments partint de materials i principis donats per la
natura. L’art povera és considerat per l’artista una expressió connectada directament
amb l’entorn i tot el que el rodeja.

El seu treball parteix de la performance però acaba esdevenint “poesia artística”:

performance connectada amb arts plàstiques i visuals, música, dansa, escriptura… En
la performance pura, no es “representa”, el “perfermer” no interpreta cap personatge,
sinó que simplement és ell i les seves accions. Lauwers ho barreja, mostrant-nos al
performer, actor i a la persona dalt de l’escenari. Mentre es desenvolupa una escena,
pot haver-hi al voltant altres membres de la companyia sense encarnar cap personatge.

Es centra molt en la dualitat de la presentació i la representació. a “The blind poet”, per

exemple, parla d’ella mateixa a través de la figura d’una pallassa. És ella mateixa, però
alhora és un personatge. Un altre actor explicava, duent una màscara posada, que la
seva mare era prostituta i narrava com ho havia viscut.

És imprescindible tenir en control tota la part visual. El seu teatre està cuitosament
planejat i dissenyat amb lògica escènica que adquireix el valor de poesia escènica.
Cap sentit, significat o poder simbòlic pot, en cap circumpstància, separar-se del
material. L’escenari és imatge, estem davant d’un quadre. Res sembla superficial i cada
detall contribueix a la lògica escènica. Se’ns presenta a gent bella vestida amb roba a
la moda. Se’ns presenta una quantitat exuberant de dansa. Tots els intèrprets són una
peça més de les imatges que aquesta crea.
Les seves obres es divideixen en diferents accions que es connecten més tard; sovint,
les accions estan escènicament unides per l’orientació de la perspectiva i el canvi del
punt focal.
Al crear, es qüestionen el seu material contínuament, examinant constantment la qualitat
del seu treball perquè aquest s’adeqüi a la forma que acabarà per obtenir. La
Needcompany creu en qualitat, cooperació i innovació. És una veu líder en el debat
social sobre la urgència i la bellesa de l’art, tant en l’àmbit nacional com internacional.

Ell treballa amb els membres de la companyia deixant que els actors proposin el que els
vingui del text. “La majoria de vegades, els actors no tenen cap oportunitat de pensar
sobre el que estan treballant i creant. Considero que els pensaments dels actors són
una necessitat absoluta.”
“Necesito un buen grupo, entonces puedo empezar a escribir.” I need company:
Needcompany.

medium: un tipus d’art usat com a forma d’expressar idees o sentiments.

La Needcompany no era només un grup d’artistes, si no un grup de gent que treballaven

junts i compartien ideals. Malgrat ho sembli, la Needcompany no és la seva companyia,
encara que ell en sigui la cara més visible. Es tracta d’una plataforma de caire familiar,
una estructura en la que diversos artistes canalitzen el seu propi talent.

Aquesta estreta relació entre ells i tots els membres internacionals de la companyia
permeten a Lauwers treballar sense conflicte en els seus passats, en els seus paisos i
cultures, convertint les seves intimitats en actes escènics.

Malgrat Lauwers escrigui en flamenc, sol demanar als intèrprets que parlin amb la seva
llengua materna. Ho usa com a declaració política, ja que Europa està conformada per
moltes cultures i ha de trobar un mode de convivència en la diversitat. L’energia de la
veu, de la declaració, de la expressió suplanta el seu significat lingüístic.

GRACE ELLEN BARKEY (companya sentimental)2

Les seves creacions ajunten teatre, dansa, art en viu i art visual. La dramatúrgia musical
és central en el seu treball. El 2004 Barkey i Lott Lemm (dissenyador del set i vestuari)
creen Barkey&Lemm, una associació que treballa en el set, en el concepte i en el
vestuari de les creacions de Barkey.

Les produccions de Barkey’s són seqüències d’imatges que intenten ser autònomes.
L’art visual de Lemm&Barkey és un entremig pel que fa a aconseguir aquestes imatges
autònomes. Un entremig perquè Barkey mai vol aconseguir allò que es proposa. Està
interessada en el problema i no en les solucions.

MAARTEN SEGHERS (nebot)3

Maarten Seghers crea objectes, instal·lacions, performances i música. A part de ser

actor a les produccions de Lauwers i Barkey, també actua sovint de creador com els
altres dos.

El 2006, juntament amb Lauwers i Elke Janssens, músic, formen OHNO

COOPERATION, una plataforma que crea performances, obres en vídeo, instal·lacions
i música. També conviden altres artistes i músics a participar, presentant aquests
projectes en exhibicions i concerts.