PRÀCTICA 2

POLARITZACIÓ DE LA LLUM

1. Objectius

L'objectiu d'aquesta pràctica és mostrar algunes característiques de la llum que poden ser
explicades per la seva natura d'ona electromagnètica transversal. És a dir, propietats lligades a la
direcció dels camps pel fet de ser transversals a la direcció de propagació de l'ona.

La realització de la pràctica es basa en la utilització de polaritzadors i làmines de quart d'ona per a

produir llum polaritzada de diferents maneres i en l'anàlisi d'aquesta llum. El tractament de les
dades es fa ajustant les funcions teòriques, la qual cosa permet deduir els paràmetres que
caracteritzen els diferents tipus de polarització i valorar el grau de precisió de la pràctica.

2. Introducció teòrica

La llum és una ona electromagnètica transversal, on la pertorbació que es propaga és un camp

elèctric i un camp magnètic. D'aquesta manera, si a un punt de l'espai hi arriba una ona harmònica
de pulsació w, en el cas més senzill unidimensional el camp elèctric es pot expressar:

E = E0 cos (wt+θ) (1)

on E0 és l'amplitud i θ la fase en el punt considerat. L'energia transportada per l'ona és

proporcional al valor E02.

Els materials transparents isòtrops es caracteritzen pel seu índex de refracció n=c/v, on c és la
velocitat de propagació de la llum en el buit i v en el medi considerat. En els materials òpticament
anisòtrops, l'índex de refracció depèn de la direcció de propagació de la llum. En particular, els
anomenats birefringents es comporten com si tinguessin dos índexs de refracció diferents per a
dues direccions perpendiculars del camp elèctric que s’hi propaga.

La polarització més general possible d'una ona harmònica en un punt de l'espai és la polarització
el·líptica. En qualsevol instant de temps, el camp elèctric E es pot descompondre en dues
components perpendiculars E1 i E2, amb diferents amplituds (A1 i A2) i fases (θ1 i θ2) (fig. 1a).

Data darrera actualització: 27/02/2017

2 PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM

(a) (b) (c)

Fig. 1 Ona polaritzada el·lípticament (a) descentrada, (b) centrada i (c) circular

E1 = A1 cos (wt+θ1) (2.1)

E2 = A2 cos (wt+θ2) (2.2)

L’extrem del vector camp elèctric descriu, en variar el temps, una el·lipse com la de la figura 1a.
En el cas particular que θ2-θ1 sigui múltiple senar de π/2, l’el·lipse està centrada en els eixos (fig.
1b). Si, a més, les amplituds són iguals, A1=A2=A, la polarització és circular (fig. 1c). En aquest
cas general de la polarització el·líptica, l'energia transportada per l'ona és proporcional a la suma
A12 +A22 , ja que les energies de les components perpendiculars del camp elèctric se sumen.

La llum natural, fins i tot quan està filtrada per aïllar un sol color, no és monocromàtica en el
sentit estricte de l'expressió, ja que no és cert que en un punt de l'espai la fase θ sigui constant en
el temps. Podem suposar que la llum natural anomenada monocromàtica està composta per la
superposició de moltes ones monocromàtiques amb direcció de polarització i amb fase aleatòries.

Un polaritzador lineal és un element òptic que solament transmet la component del camp elèctric
que vibra en una determinada direcció (eix del polaritzador). Qualsevol llum que hi incideixi
sortirà polaritzada linealment en la direcció de transmissió del polaritzador. En la figura 2, un feix
de llum natural (no polaritzada) incideix sobre un polaritzador amb el seu eix de transmissió
vertical. El polaritzador absorbeix la component del camp horitzontal, perpendicular al seu eix, i
només deixa passar la component vertical.

Fig. 2 Polaritzador lineal

PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM 3

Una làmina de quart d'ona (λ/4) és un element òptic format per una làmina de material birefringent
que té dos eixos principals perpendiculars entre si; el gruix de la làmina és tal que dos feixos de
llum polaritzada linealment en les dues direccions dels eixos principals del material pateixen un
desfasament relatiu de π/2.

En efecte, si sobre una làmina de material birefringent incideix una ona plana propagant-se en la
direcció z i polaritzada linealment en una direcció φ respecte a l’eix principal 1 de la làmina,

E = E0 cos (wt-kz+θ) (3)

podem escriure
E1 = E cos φ (4.1)
E2 = E sin φ (4.2)

(veure figura 3). Sense restricció podem suposar θ = 0 i z = 0 (considerant orígens de temps i
d'eixos adequats) sobre la cara anterior de la làmina.

Si els índexs de refracció corresponents a les direccions de cada eix són n1 i n2 i el gruix de la
làmina és d, les dues components que sortiran de la làmina són:

E1 = E0 cos φ cos (wt-k1d) (5.1)

E2 = E0 sin φ cos(wt- k2d) (5.2)

amb k1 = 2πn1/λ i k2 = 2πn2/λ. Per tant, en general, aquesta llum estarà polaritzada el·lípticament,
perquè el desfasament δ entre les dues components serà qualsevol,

δ = (k1-k2)d = 2π/λ(n1- n2)d (6)

Fig. 3 Efecte d’un material birefringent sobre una ona linealment polaritzada
4 PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM

A la diferència de camí òptic, (n1- n2)d, se li diu birefringència de la làmina. En una làmina de
quart d'ona, aquesta diferència de camí òptic és λ/4 i, per tant, la diferència de fase introduïda, δ,
és π/2. Així, amb una làmina de quart d'ona s'obté llum polaritzada el·lípticament (el·lipse
centrada), però si, a més, φ = 45o resulta A1 = E0 cos φ = E0 sin φ = A2 i, per tant, l'estat de
polarització de la llum emergent serà circular.

Cinema 3D

Una de les raons per la qual tenim la sensació de profunditat quan mirem amb els nostres ulls és
que les imatges que arriben a l’ull esquerre i al dret són lleugerament diferents, perquè el punt de
vista canvia una mica. En el cinema en tres dimensions s’intenta reproduir aquest efecte filmant la
mateixa escena des de dos punts de vista diferents (amb dues càmeres), i emetent a la pantalla les
dues imatges corresponents. La funció de les ulleres 3D és que a cadascun dels ulls arribi només
una de les imatges. Això es pot aconseguir si les dues imatges emeses estan polaritzades
linealment i creuades entre si, és a dir amb orientacions relatives de 90 graus, per exemple una
vertical i l’altra horitzontal. Llavors, si un dels vidres de les ulleres, per exemple l’esquerre, és un
polaritzador lineal amb el seu eix de transmissió orientat horitzontalment, i l’altre (el dret) un
polaritzador lineal vertical, l’ull esquerre només veurà la imatge amb polarització horitzontal, i
l’ull dret la imatge amb polarització vertical.

Les ulleres basades en polarització lineal permeten veure les imatges en 3D però tenen el
desavantatge que, si en estar al cinema s’inclina el cap, els polaritzadors ja no estaran orientats
horitzontalment i vertical i es veuran les imatges barrejades als dos ulls. Per a evitar això, es poden
fer ulleres 3D més sofisticades, que deixen passar llum o no depenent de si la imatge està
polaritzada circularment levogira o dextrogira. Els vidres estan fets d’una làmina quart d’ona
seguida d’un polaritzador lineal a ±45º dels eixos de la làmina, depenent de l’ull.

3. Realització experimental
3.1 Transmissió a través d'un polaritzador lineal

Si fem passar llum natural monocromàtica a través d'un polaritzador lineal, s'obté llum polaritzada
linealment. Si analitzem aquesta llum mitjançant un altre polaritzador amb la seva direcció de
polarització (eix) girada un angle α respecte de l'anterior, solament el travessarà la component de
la llum incident que sigui paral·lela a l'eix d'aquest analitzador. D'aquesta manera la intensitat
transmesa pel conjunt dels dos polaritzadors variarà amb l'angle α de la manera següent:

I(α) = I0 cos2α (7)

ja que l'amplitud es projecta i la intensitat depèn del quadrat de l'amplitud. L’equació anterior es
coneix com a llei de Malus (dependència amb el cosinus al quadrat de l’angle).

Per a determinar experimentalment aquesta dependència, es pot usar el muntatge de la figura 4,

consistent en una font de llum blanca, un filtre de color (feu servir el filtre verd), dos polaritzadors
lineals (polaritzador i analitzador) i un detector de llum. A partir d'una posició inicial arbitrària
dels dos polaritzadors, es fa girar l'analitzador (o el polaritzador) de 5 en 5 graus (al llarg dels
360o) i es mesura la intensitat de la llum transmesa. Primer cal ajustar les distàncies entre els
diferents elements del muntatge perquè el fotodetector no se saturi quan la intensitat sigui
PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM 5

màxima. No enganxeu la làmpada al filtre de color, o el fondreu per escalfament. Poseu el

multímetre en l’escala d’intensitats de corrent (muntatge a) o bé en la de voltatges continus
(muntatge b). La resposta del fotodetector és lineal amb la intensitat de llum incident, per la qual
cosa les lectures al multímetre (en corrent o voltatge, depenent del muntatge) seran proporcionals
a la intensitat de la llum que volem mesurar.

Fig. 4 Muntatge experimental, llum polaritzada lineal

3.2 Transmissió a través d'una làmina de quart d'ona

3.2.1 Llum polaritzada el·lípticament

Tal com s'ha explicat a la part teòrica, amb un polaritzador lineal i una làmina de quart d'ona és
possible obtenir llum polaritzada el·lípticament. Sols cal fer incidir llum polaritzada linealment
formant un angle φ respecte a un dels eixos principals de la làmina (fig. 3). Depenent de l'angle φ
l'el·lipse de polarització resultant serà més o menys excèntrica. Anomenem A1 i A2 els semieixos de
l'el·lipse de polarització que emergeix de la làmina (en l’exemple de la figura 1b, A1 és el semieix
menor i A2 és el semieix major).

eix de l’analitzador

A1

A2

Fig. 5 Llum polaritzada el·líptica passant per un analitzador inclinat

6 PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM

Si aquesta llum polaritzada el·lípticament passa per un polaritzador lineal (analitzador) i

anomenem  l'angle entre l'eix de l'analitzador i l'eix major de l’el·lipse (vegeu figura 5, on
suposem propagació cap a l’observador) finalment tindrem llum polaritzada lineal en la direcció de
l’eix del polaritzador. Per a calcular la seva intensitat cal sumar les de les components
perpendiculars de la llum el·líptica, però aplicant a cadascuna d’elles la llei de Malus (vegeu la
projecció dels semieixos A1 i A2 sobre l’eix del polaritzador a la figura 5):

I()=A22 cos2+A12 sin2=A22 cos2+A12(1-cos2)=(A22- A12)cos2 +A12 (8)

Per a determinar experimentalment aquesta intensitat es pot utilitzar el mateix muntatge de

l'apartat anterior col·locant la làmina de quart d'ona entre els dos polaritzadors, en una orientació
arbitrària. Com abans, girant l'analitzador de 5 en 5 graus s'obtindrà I(). Els valors màxim (quan
 = 0) i mínim (quan  = 90º) permetran determinar els semieixos A1 i A2 de l'el·lipse de
polarització. Utilitzeu el filtre de color verd.

Atenció: a les mesures de la intensitat donada per l’equació 8 sempre se suma una llum de fons
Ifons (així, el valor mínim, per a  = 90º, és realment A12+Ifons) que caldrà restar per tal de no
distorsionar els resultats. Sense tocar la posició dels diferents elements òptics (làmpada, filtre,
polaritzadors i fotodetector), mesureu la llum de fons en les condicions del punt 2 del següent
apartat (3.2.2), és a dir, quan els polaritzadors estan creuats i la làmina de quart d’ona s’orienta de
manera que passi un mínim de llum a través del sistema. La intensitat d’aquesta llum és Ifons.

3.2.2 Llum polaritzada circularment

Amb el mateix muntatge de l'apartat anterior s'obté llum polaritzada circularment si es fa incidir la
llum polaritzada linealment sobre la làmina de quart d'ona de manera que la direcció de
polarització estigui a 45o dels eixos de la làmina. Un mètode per aconseguir-ho és el següent:

1. Es treu la làmina de quart d'ona i es col·loquen els dos polaritzadors lineals creuats.
2. S'hi intercala la làmina i es va girant la seva orientació fins que s'aconsegueix la màxima
anul·lació. En aquest moment els eixos creuats dels polaritzadors i els de la làmina són
paral·lels. La llum que es propaga a través de la làmina només té una component i per tant surt
polaritzada linealment, tal com havia entrat.
3. Girant el primer polaritzador (o la làmina) 45o, en sortir de la làmina la llum és polaritzada
circularment, ja que les dues components tenen la mateixa amplitud i estan desfasades π/2 a la
sortida. Girant l'analitzador de 10 en 10 graus i detectant la llum transmesa mitjançant el
detector, s'obté la llei de variació de la intensitat amb l'angle, que, en aquest cas, hauria d'ésser
constant (si els polaritzadors fossin perfectes). Utilitzeu el filtre de color verd.
4. Un cop teniu llum circularment polaritzada, traieu l’analitzador i col·loqueu en el seu lloc unes
ulleres de cine 3D (mirant a la font de llum). Mesureu la intensitat sense les ulleres i la
intensitat transmesa a través de cadascun dels vidres.
5. Canvieu el filtre verd pel filtre vermell i torneu a analitzar la polarització circular, tal i com heu
fet en l’apartat 3. Justifiqueu per què la intensitat transmesa és menys constant amb el nou filtre
que amb l’original.
PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM 7

4. Anàlisi de resultats

Durant la pràctica, anoteu les vostres mesures en el full de càlcul Polarització.xls que trobareu a
l’ordinador del laboratori (feu una còpia del fitxer abans de modificar-lo). L’arxiu consta de tres
fulls de càlcul diferents, un per a cada secció de la pràctica (per a duplicar un dels fulls existents,
cliqueu el botó dret del ratolí sobre la pestanya inferior, poseu ‘Moure o copiar’ i, a continuació,
‘Crear una còpia’).

Seguint les indicacions de l'apartat 3, haureu pres mesures de la intensitat I en funció d'un cert
angle β (el que assenyala l'escala graduada del suport de l'analitzador) que, en general, no es
correspondrà ni amb l’angle α (angle relatiu entre els eixos del polaritzador i de l’analitzador,
apartat 3.1) ni amb l’angle  (angle entre l’analitzador i el semieix major de l’el·lipse, apartat 3.2).
Així:

α= - α0 (9.1)

= - 0 (9.2)

Tingueu en compte que la intensitat transmesa pel sistema és màxima per a α = 0º o  = 0º, en
cada cas.

4.1 Transmissió a través d'un polaritzador lineal

- Representeu la gràfica I(β). Trobeu el valor de I0 (intensitat màxima) i de l'origen de fases α0,
és a dir la direcció per a la qual els dos polaritzadors tenen els seus eixos paral·lels.
Comproveu que introduint els valors correctes de I0 i α0 en el full de càlcul, les mesures
(punts blaus de la gràfica en el full de càlcul) s’ajusten al model teòric de l’equació 7
(representat amb línia contínua de color magenta), és a dir compleixen la llei de Malus
(dependència amb el cosinus al quadrat de l’angle). Superposeu el model a les vostres dades
experimentals.
- Un cop determinat l’origen de fases (α0), observeu al full de càlcul que si es representa en
una gràfica I versus cos2α, surt una recta. Representeu aquesta gràfica i doneu la desviació
quadràtica mitjana de les dades experimentals respecte de l’ajust lineal, així com el coeficient
de regressió. Interpreteu el significat del terme independent que apareix en la regressió.

4.2 Transmissió a través d'una làmina de quart d'ona

4.2.1 Llum polaritzada el·líptica

- Representeu la gràfica I(β) experimental superposada amb la del model teòric de l’equació 8.
En el full de càlcul, ara caldrà ajustar els valors de A1, A2 i 0 per tal que representi
correctament la corba teòrica. Recordeu que abans de fer això caldrà restar a les vostres
mesures la llum de fons, Ifons.
- Expliqueu com heu trobat els valors dels semieixos A1 i A2 de l'el·lipse de polarització i
A2 2  A12
calculeu la seva excentricitat,   .
A2 2
- Representeu I versus cos2 i la recta de regressió corresponent. Doneu el coeficient de
8 PRÀCTICA 2: POLARITZACIÓ DE LA LLUM

regressió i la desviació quadràtica mitjana de les dades experimentals respecte de l'ajust.

4.2.2 Llum polaritzada circularment

- Representeu la gràfica I() experimental. En aquest cas haurà d'ésser una recta horitzontal,
perquè la intensitat hauria de ser constant. Doneu el valor mig de la intensitat i la seva
desviació estàndard. Comenteu l’efecte dels diferents filtres de colors sobre el resultat final,
tot i explicant l’efecte de la làmina de quart d’ona sobre la llum.
- Calculeu la transmitància (fracció de llum transmesa) en cadascun dels vidres de les ulleres
de cine 3D i comenteu el resultat. Sabent en què es basen les ulleres 3D (vegeu pàgina 4),
expliqueu el seu funcionament (per què un tipus de llum passa i una altra no).

ATENCIÓ: no oblideu apagar el fotodetector i el multímetre abans de marxar.

5. Bibliografia

E. HETCH-A. ZAJAC. Óptica. Addison- Wesley Iberoamericana. 1986. Cap. 8.