Exemples d’articles d’opinió

La cirurgia estètica: qüestions de principis

En la cirurgia estètica esdevenen tres factors importats, el físic, el psíquic i l’econòmic.

Si preguntéssim: “Vostè modificaria alguna part del seu cos?”, la gran majoria
respondrien que sí, fossin joves o vells.

De fet, tothom té quelcom del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més aviat
les persones solem ser inconformistes i exigents amb nosaltres mateixos. Aquest
esforç que dediquem per ser els més macos, per ser els millors, demostra que tenim
una gran necessitat de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir
més importants. Hi ha gent que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint
problemes psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s’agraden tal com són.
I és per això que recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida, donar-los
estabilitat emocional, autoestima, i aparentment portar a ser més feliços.

Però, no ens estem passant? Realment val la pena ser tan perfectes? Gastar-se tants
diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en aquells casos que
veritablement la persona tingués defectes físics greus, bé de naixement, per malaltia o
accident. Alguns exemples serien: posar-se unes dents, un nas, reconstruir un pit, o
inclús una cama, etc.

Acceptar-se un mateix equival a ser feliç. I hauríem de recordar que: “La bellesa no
és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre”.
Perdonin, jo sóc de lletres

En la història de l’ensenyament en aquest país, hi va haver un moment en què els

alumnes havien de triar entre ciències i lletres. A mi em va tocar fer un batxillerat en
què aquesta divisió d’estudis no existia. I no em sap greu. Penso que no sempre és bo
que un estudiant, quan es troba encara en un procés inicial de maduració intel·lectual i
vital, hagi de renunciar a una esfera de coneixements per submergir-se en una altra. Hi
ha una edat en què no es fàcil –ni potser natural- saber quines són les pròpies
aptituds, i que la il·lusió pot portar per un camí menys profitós.
En qualsevol cas, des de fa anys s’ha establert una divisió que fa dir a alguns
ciutadans: “És que jo sóc de lletres”, sovint amb un somriure, com excusant-se per no
seguir una conversa més o menys relacionada amb temes tècnics o científics.

És menys freqüent –potser no ho he sentit mai- que en una discussió sobre lectures,
músiques, art, qui es mostri indiferent afirmi: “És que jo sóc de ciències”. I, la majoria
de les vegades, de forma inconscient es vol dir que això de les “lletres” és matèria més
aviat boirosa, que no està presidida pel rigor, les bases objectives, la seriositat que
caracteritza la formació científica.

És un plantejament que ja seria hora que fos posat en dubte. En aquests moments,
ningú gosarà dir, ja, que un economista, en principi, és una persona més rigorosa que
un escriptor. La desconfiança ve de lluny, quan els experts anunciaven la data de
l’acabament del petroli –segons ells, avui ja no n’hi hauria d’haver- o quan cap
politòleg de prestigi havia estat capaç de preveure l’ensorrament de l’URSS. I ara ens
trobem que uns economistes professionals no han estat capaços d’anunciar a temps
un canvi radical en la situació mundial. Més encara: produït pel desastre, no hi ha un
sol criteri. Cada economista té la seva opinió sobre el present i el futur. Llegir una
pàgina d’economia no és llegir unes pàgines de “ciències”.

Potser no són els escriptors doncs, els bufanúvols. Potser els somiatruites són alguns
que fan càlculs. L’eina de l’escriptor, el llenguatge, és més sòlid que una “prospecció”
o una interpretació arbitrària de dades. Per molts coneixements que es tingui de la
història de l’economia, les ciències econòmiques són dubtosament ciències. En canvi,
l’escriptor, el professional de “lletres” sí que és un “tècnic”. Utilitza el llenguatge, que és
un mecanisme codificat. Sripta manent, deien els clàssics. Els escrits perduren. Els
números se’ls endú el vent.
Segons l’Institut Català de Tecnologia, ha augmentat considerablement el
nombre de persones que compren, organitzen les seves vacances i fan reserves
per a espectacles diversos a través d’Internet.

(Introducció)

L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que

utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet
estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.

(Desenvolupament)

D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer
una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per
reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.

D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i
l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un
ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. En
conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família
que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de
l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.

(Conclusió )

Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria
portar a una notable disminució en les relacions humanes directes
En un text d’opinió s’utilitzen connectors i expressions com els següents:

 Per introduir els diferents arguments: per començar, d’entrada, primer, d’una
banda, en primer lloc...; d’altra banda, segon, tercer, en segon lloc...; finalment,
per acabar...

 Per expressar l’opinió personal, s’usen verbs que expressen opinió: crec,
considero, penso, estic a favor, estic en contra, em sembla, sóc del parer que,
estic convençut/convençuda que...

 Per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en conclusió, en

definitiva, en resum, així doncs...

 Per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a
més...

 Per emfasitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és,
convé destacar...

 Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari...

 Per expressar la causa: perquè, ja que, atès que, a causa de, gràcies a, com
que...

 Per expressar la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest

fet, per això...