PROJECTE 5

GRUPS SANGUINIS: AMB QUI SOM COMPATIBLES?

L’objectiu d’aquesta activitat és descobrir que sabeu, que no teniu clar i que us cal
saber sobre els grups sanguinis, compatibilitats i transfusions sanguínies. Amb la
xerrada de la Rosa Linio del BST heu aprés forces conceptes. També caldrà assistir al
seminari d’antígen-anticós.
Responeu les preguntes que se us plantegen al llarg de l’activitat a mesura que aneu
llegint la informació.

Les transfusions de sang són procediments mitjançant els quals es passa sang (o
algun de les seus components) de un donant al seu receptor.
Els objectius de les transfusions de sang poden ser molt diversos: reposar el volum de
sang, augmentar concentració d’hemoglobina, corregir nivells de proteïnes u altres
components de la sang.

▪ Quin és el factor determinant per poder realitzar una transfusió de sang? Tenir
més de 18 anys i pesar 50 kg o més, trobar-se bé de salut i no estar embarassada o
no haver-ho estat en els darrers 6 mesos. També es té en compte el fet d’haver-te
fet algun tatuatge o piercing on també hauràs d’esperar uns 4-6 mesos.
▪ Què entens per sistema de grup sanguini? Sistema que s'usa per agrupar la
sang humana en diferents tipus d'acord amb la presència o absència de certs
marcadors en la superfície dels glòbuls vermells.
▪ Quants grups sanguinis hi ha identificats a l’actualitat? 4: (0, A, B, AB)

El Sistema AB0
El sistema d'agrupament sanguini ABO és el més important sistema de diferenciació
de tipus de sang (o grup sanguini) en les transfusions de sang en humans. Els
anticossos del sèrum anti-A i anti-B associats als antígens A i B són normalment del
tipus IgM, que es produeixen en major mesura en els primers anys de vida per
sensibilització a substàncies del medi com el menjar, els bacteris i els virus. Els tipus
de sang ABO són també presents en alguns animals, per exemple primats com els
ximpanzés, els bonobos i els goril·les.

▪ Qui va descobrir el grup sanguini AB0? Com es va adonar? Karl Landsteiner,

aquest metge investigava per que el sèrum sanguini d’algunes persones formaven
aglomeracions variables en contacte amb glòbuls vermells d’altres individus,
descobrint els diferents tipus de grups sanguinis.

En el sistema AB0 els antígens que determinen el grup sanguini són cadenes curtes
de oligosacàrids unides a lípids de la membrana dels eritròcits, que sobresurten a

Pàg. 1 / 7
 l’exterior dels eritròcits. Al quadre adjunt
podeu veure els símils i diferències entre
els antígens de cada grup.
L’expressió d’aquests antígens està
controlada per 2 gens.

▪ Quins són els dos gens que

codifiquen pels antígens del sistema
AB0? En quins cromosomes estan
localitzats? El gen H localitzat al
cromosoma 19 i el gen AB0 localitzat al
cromosoma 9.
▪ Què és l’antigen H? És un antigen present en totes les persones i es un anti
flagel·lar i compost per proteinases i molt inmunogenic
▪ Depenent del tipus d’antigen o antígens presents a la superfícies dels
eritròcits, quants grups sanguinis podem diferenciar en el sistema AB0?
4, cadascun te respectivament el grup negatiu i positiu.
Una característica del sistema ABO és que en sèrum presenta anticossos altament
reactius contra els antígens que no estan presents en els eritròcits propis.
▪ Cerqueu una taula on es mostrin pels 4 grups sanguinis del sistema AB0: els
anticossos en plasma, els antígens que presenten els eritròcits i el tipus
d’eritròcits que te cada grup sanguini.

▪ Si ets una persona del Grup sanguini A: Quins antígens presenten els teus
eritròcits? Quins anticossos detectaries en el teu plasma? Els meus eritrocits
presentarien Antigen A i en el meu plasma detectaria anticossos Anti B.
▪ I si fossis del grup B, AB o 0? B= Antigen B i Anti-A, AB= Antigens A i B i Cap,
0= Antigen cap i Anti-A i Anti-B.

El Sistema Rh
Tractant-se de compatibilitat a les transfusions, malauradament també s'ha de tenir en
compte un altre factor, més enllà que no hi hagi rebuig contra els antígens A i B.
Aquest factor s'anomena factor de rhesus, també anomenat Rh. Aquest antigen són
glicoproteïnes integrals de membrana dels eritròcits.
▪ Quin gen codifica pel factor Rh? En quin cromosoma el podem localitzar?

Pàg. 2 / 7
Dos gens: RHD. Els dos es troben en el cromosoma 1.
▪ Per quin antigen codifica el gen?
RHD: codifica per la proteïna transportadora de l’antigen D.
▪ Què vol dir que una persona és Rh+? i Rh-?
Rh+ tenen els dos gens mentre que l’Rh- només té el gen RHCE. Les Rh+ són
aquelles que presenten l’antigen Rh D en la membrana de les eucariotes. Els individus
Rh- no poseeixen l’antigen D i per tant generen anticossos anti-D
Una vegada coneguts els dos sistemes de grups sanguinis principals AB0 i Rh, podem
determinar la compatibilitat que hi ha entre ells.

▪ Què passa si un receptor disposa a la seva sang anticossos contra els

antígens presents en la sang que se li ha transfós?
Es produeix una reacció immunitària: per exemple, si una persona és de grup A
significa que en els eritròcits hi ha antígens del grup A i té anticossos Anti - B, és a dir,
si hi hagués una transfusió de sang del grup B a un receptor del grup A, a l’haver-hi
Anti-b atacarien contra els eritròcits hemolitzant-los.

▪ Elaboreu una taula (no seran vàlides imatges copiades prèviament fetes) on
es representin els diferents grups sanguinis AB0 combinat amb Rh e indiqueu
qui pot donar a qui i qui pot rebre sang de qui amb un SI. En els casos de
incompatibilitat indica-ho amb un NO.

DE A QUI POTS DONAR?

QUI
POTS
0- 0+ A- A+ B- B+ AB- AB+
REBR
E?
0- SÍ NO NO NO NO NO NO NO

0+ SÍ SÍ NO NO NO NO NO NO

A- SÍ NO SI NO NO NO NO NO

A+ SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO NO

B- SÍ NO NO NO SÍ NO NO NO

B+ SÍ SÍ NO NO SÍ SÍ NO NO

AB- SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO

AB+ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ

▪ A continuació trobareu altres grups sanguinis importants en casos de

transfusions. Cerqueu informació sobre les seves característiques principals:
GRUP SANGUINI CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Sistema Li L’antigen “i”, no ramificat està present en els eritrocits del

Pàg. 3 / 7
 noeonat i l’antigen “I” ramificat es troba en els adults, això és
perquè quan som petits s’activa un enzim que fa que l’antigen
“i” es converteixi en “I”
Sistema Lewis Els antigens no estan incorporats dins de l’estructura de la
membrana dels eritròcits. Els antígens són solubles en plasma
i s’adhereixen a la membrana dels eritròcits posteriorment.
Sistema P Té un únic antígen que es denomina P1. Si tens aquest
antigen ets del fenotip P1 i si manques d’aquest ets P2.
Sistema MNS Te 5 antigens principals que son: M, N, S, s i U. Actuen
principalment sobre glicoforines. Són característics dels
eritròcits i de les cèl·lules precursores en la medul·la òssia.
Sistema Kell Constitueix principalment l’antigen K, es un immunogen potent
però molt poc freqüent
Sistema Kidd Antígens Jka i Jkb desenvolupats al néixer y que mica en mica
van disminuint en nombre. Baixa capacitat inmunològica.Són
completament dependents. Molt làbils. Intervenen en el
transport d’urea a través de la membrana
Sistema Duffy Presenta dos antigens Fya i Fyb. Receptor per la resposta
inflamatòria aguda i crònica. Poseeixen receptors contra la
malaria. Son moderadament inmunogènics
Sistema Lutheran Els antigens principals son el parell Lua i Lub els anticossos
dels quals poden causar patologies lleus.

Les transfusions de sang poden ser causa de diverses patologies, entre les quals
destaquem: les reaccions transfusionals, la malaltia hemolítica del nou nat i les
anèmies hemolítiques.

▪ Què és una reacció transfusional? És pot definir com una complicació a l’hora
de la transfusió de sang que pot anar des de febres, calfreds o fins i tot a morir per
una reacció de l’organisme en l’acte
▪ Quines conseqüències poden tenir pels pacient? Febre, calfreds, sobrecarega
circular, lesions pulmonars o fins i tot la mort
▪ Quins tipus de reaccions transfusionals ens poden donar en els pacients?
Feu un explicació acurada de cada cas.

● Reacció transfusional hemolítica aguda:

Es produeixen durant la transfusió o poc temps després. En general, la reacció
transfusional hemolítica aguda es deu a anticossos del plasma del receptor contra
antígens dels eritròcits del donant. La incompatibilitat AB0 és la causa més freqüent de
reaccions transfusionals hemolítiques agudes. Els anticossos contra antígens de grups
sanguinis diferents del sistema AB0 també poden causar reaccions transfusionals
hemolítiques agudes. La causa habitual és l'error en la identificació en qualsevol de les
fases de la cadena transfusional o no efectuar una prova de compatibilitat de la sang
del receptor previst amb el hemoderivat immediatament abans de la transfusió. Es la
complicació mes greu associada a la transfusió podent arribar a ser mortal

● Reacció transfusional hemolítica tardia:

De vegades, un pacient que ha estat sensibilitzat a un antigen eritròcit té molt baixos
nivells d'anticossos i proves pretransfusió negatives. Després de la transfusió amb

Pàg. 4 / 7
eritròcits que presenten aquest antigen, pot haver-hi una resposta primària o
anamnèstica (en general, en 1-4 setmanes) i causar una reacció transfusional
hemolítica tardana. En general, una reacció transfusional hemolítica tardana no es
manifesta de manera tan florida com la reacció hemolítica aguda. Els pacients poden
ser simptomàtics o tenir febrícula. Poques vegades hi ha símptomes greus. En
general, només es produeix destrucció dels eritròcits transfosos (amb l'antigen), el que
determina un Ht decreixent i un lleuger augment de LDH i bilirubina i una prova de
antiglobulina directa positiva. Com la reacció transfusional hemolítica tardana solen ser
lleu i autolimitada, sovint no es la detecta, i l'indici clínic pot ser un descens
inexplicable de l'Hb a la concentració pretransfusió que s'observa 1 o 2 setmanes
després de la transfusió. Les reaccions greus es tracten de manera similar a les
reaccions agudes.

● Reacció transfusional febril no hemolítica:

Son de les mes freqüents juntament amb les al·lergiques. Els anticossos dirigits contra
l'HLA dels leucòcits a la sang d'un donant d'altra banda compatible són una possible
causa. Aquesta causa és més freqüent en pacients politransfundids o en multípares.
Les citocines alliberades dels leucòcits durant l'emmagatzematge, especialment en els
concentrats de plaquetes, són una altra causa possible.
Clínicament, les reaccions febrils consisteixen en un augment de la temperatura ≥ 1 °
C, calfreds i, de vegades, cefalees i dorsàlgies. Són freqüents els símptomes
simultanis d'una reacció al·lèrgica. Com la febre i els calfreds també anuncien una
reacció transfusional hemolítica greu, totes les reaccions febrils han d'investigar-com
en el cas d'una reacció transfusional hemolítica aguda, com qualsevol reacció
transfusional.

● Reaccions al·lergiques:
Es de les més freqüents causada per la hipersensibilitat del receptor a proteïnes
plasmàtiques del producte transfós. La febre és freqüent.

● Infecciosses
La contaminació bacteriana és rara i es deu, possiblement, a una tècnica asèptica
inadequada durant la recol·lecció. La refrigeració dels eritròcits sol limitar la proliferació
bacteriana. Totes les unitats d'eritròcits són inspeccionades abans de l'ús per detectar
proliferació bacteriana, que es manifesta per canvi de color. Com els concentrats de
plaquetes es conserven a temperatura ambient, tenen major possibilitat de
profileración bacteriana i producció d'endotoxina si estan contaminats. Per minimitzar
la proliferació, l'emmagatzematge es limita a 5 dies. El risc de contaminació bacteriana
és d'1: 2.500. Per tant, les plaquetes s'avaluen de manera sistemàtica per detectar
bacteris.

▪ Què és una anèmia hemolítica? És una malaltia dintre del grup de trastorns
hemolítics causada per la disminució de la massa de glòbuls vermells o un dèficit
funcional dels mateixos

▪ En que es basa una anèmia hemolítica autoimmune (AHAI)? Quines són les
possibles causes?
Consisteix en una disminució dels glòbuls vermells. En la AHAI es el nostre propi
sistema immune el que genera uns anticossos que ataquen els nostres glòbuls
vermells. Entre les possibles causes destaquen: causes primaries o idiopatiques on la

Pàg. 5 / 7
malaltia apareix sense causa aparent, causes secundaries a infeccions altres malalties
autoinmunes o hepatitis.

▪ I una anèmia hemolítica induïda per fàrmacs?

Alguns fàrmacs poden tenir efectes adversos que generin una AHAI. Entre aquests
fàrmacs destaquen:
cefalosporines, dapsona, levodopa, levofloxacina, metildopa, nitrofurantoïna, alguns
antiinflamatoris no esteroides (AINE), penicil·lines i els seus derivats, fenazopiridina
(pyridium) o quinidina

▪ En que consisteix la malaltia hemolítica del nou nat? Feu un anàlisi acurat
dels grups sanguinis de mare i nadó
La malaltia hemolítica del nou nat consisteix en que la mare genera anticossos contra
els glòbuls vermells del nadó això es deu a que el fetus pot tenir l’Rh positiu del pare i
la mare té Rh negatiu això significa que hi ha una incomptabilitat entre el fetus i la
mare el sistema immunitari de la mare troba els eritròcits Rh positiu del fetus com a
agent estranys desencadenant una reposta immune contra aquests.

▪ Quines conseqüències te pel nadó aquesta malaltia? I per la mare?

Una de les conseqüències és que durant l'embaràs es produeixi una hemòlisi i que el
nadó neixi amb anèmia, que la descomposició dels glòbuls vermells impedeixi la
meteabolització de la bilirubina i aquesta es vagi acumulant provocant que en el
moment del part els nadomns es veuen de color groguenc a causa de la icterícia.
D’altra banda, a la mare, aquesta situació li pot provocar un avortament prematur,
amniocentesi o embaràs ectòpic entre d’altres.

▪ Quins controls se li han de fer a les dones?

Gairebé totes les dones amb sang Rh negativa s'identifiquen en els primers mesos del
seu primer embaràs detectat, mitjançant una simple anàlisi de sang. Si una dona és
Rh negativa i no està sensibilitzada els metges li administren dues injeccions de
globulina hiperimmune Rh (RhIg), també coneguda com Rhogam, durant el primer
embaràs. La primera injecció es dóna al voltant de les 28 setmanes d'embaràs i la
segona, dins de les 72 hores després del part. La globulina hiperimmune Rh provoca
la destrucció ràpida dels glòbuls vermells del fetus que han entrat en la circulació
maternal, impedint que el cos de la mare generi anticossos perillosos Rh que poden
causar complicacions serioses en el nadó o complicar futurs embarassos.

També es pot injectar aquesta dosi d'immunoglobulina Rh en una dona que acaba de
tenir un avortament espontani, un amniocentesi o algun tipus d'hemorràgia durant
l'embaràs. Si el metge determina que la dona ja ha desenvolupat els anticossos Rh,
llavors, l'embaràs serà controlat molt de prop per assegurar-se que els nivells de Rh no
siguin molt elevats.

▪ Quines mesures preventives s’han de prendre per evitar la seva aparició?

1. anàlisi abans de les 28 setmanes i vacunació en cas de Rh negatiu.
2. Coombs indirecte
3. transfusions de sang prenatals
4. espectrofotometria

Pàg. 6 / 7
 Bibliografia:

http://www.medigraphic.com/pdfs/medlab/myl-2009/myl097-8c.pdf
https://en.wikipedia.org/wiki/H_antigen
https://microbiologyinfo.com/difference-between-o-antigen-and-h-antigen/
https://www.msdmanuals.com/es-es/professional/hematolog%C3%ADa-y-
oncolog%C3% Da/medicina-transfusional/complicaciones-de-la-transfusi%C3%B3n
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001306.htm
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000578.htm
https://www.reproduccionasistida.org/isoinmunizacion-incompatibilidad-rh/
http://www.consultatuginecologo.com/incompatibilidad-rh/

Pàg. 7 / 7