HISTÒRIA DE ROMA PRIMER DE BATXILLERAT

Punt de partida:
• eix cronològic
• Mapa de l'Imperi (prestant especial atenció a l'expansió del Roma des del segle
III a.C. fins al segle II d.C.)
Reflexió sobre les fonts.
La Història romana és coneguda fonamentalment a través de les fonts escrites. Aquestes
tan sols resulten mínimament fiables a partir del segle IV a.C. (Després de la conquesta
gala de la Ciutat). La història anterior a aquesta època barreja amb freqüència mite i
realitat històrica; i, per tant, s'ha d'entendre com una reconstrucció posterior.
Reflexió sobre les etapes de la història:
La història de Roma és dividida en tres etapes els noms de les quals provenen de tres
sistemes polítics. Convé conèixer bé quines diferències hi ha entre una monarquia, una
república i un imperi. S'ha d'entendre que els canvis entre una època i una altra se
circumscriuen al camp polític (i no suposen necessàriament un canvi social o econòmic).

Monarquia:
cronologista ¤ sistema polític (poder del rei, caràcter vitalici del càrrec, sistema d'elecció
del monarca, el Senat i les seves funcions) ¤ divisió social entre patricis i plebeus
(definició de tots dos grups, s'ha de posar l'accent en la impossibilitat de mobilitat social
i en la desigualtat de drets) ¤ segle VI aC, el segle de domini etrusc (els tres reis etruscos
donen forma a la Ciutat creant les seves institucions i els espais públics de reunió
(muralla, Fòrum Romà, Circ Màxim, temple al Capitoli)

República:
cronologia ¤ caràcter aristocràtic de la República i la llarga lluita per la igualtat dels
plebeus ¤ Les institucions rectores de la República: el Senat i magistratures (qüestors,
edils, pretors, cònsols i censors). Cal insistir en el poder del Senat i en el caràcter limitat
de les magistratures (limitades a un any, no renovables i sempre col·legiades)
L'expansió durant la República. Cal diferenciar entre dos moments: abans i després de
l'enfrontament amb Cartago, especialment de la Segona Guerra Púnica (218-202 a.C.)
Abans d'aquest enfrontament es lluitava per l'hegemonia a Itàlia; després, a la
Mediterrània.
Repercussions polítiques de les conquestes: les crisis del segle I a.C. A Roma
augmenta la tensió entre el bàndol dels aristòcrates i el dels populars. Aquests últims
volien repartir part de la riquesa amb el poble. Tots els intents són avortats violentament
i els seus líders assassinats: els germans Grac, Màrius, Cèsar, etc.
Transició a l'Imperi:
Els triumvirats: Definició de triumvirat. ¤ El primer triumvirat: membres del primer
triumvirat, dissolució i guerra, dictadura de Cèsar i assassinat d'aquest (data, lloc,
executors i motius). ¤ El segon triumvirat: membres del segon triumvirat: objectiu i
rivalitat. Dissolució de l'aliança i guerra.
August: canvis efectuats per August per controlar la República. Profunda renovació de
l'administració. ¤ Idees principals de la propaganda augusta i mitjans de difusió. La Pax
Augusta (l'afartament de les guerres fa que la pau portada per l’August sigui apreciada)

Imperi: cronologia i divisió entre alt i baix imperi.

L'alt imperi: estabilitat política i creació d'un espai de pau ¤ màxima expansió de l'imperi
(data i nom de l'emperador regnant) ¤ edicte de Caracal·la ¤ estructura social durant
l'imperi (la ciutadania romana i la riquesa són els principals factors que determinen la
classe social) ¤ bonança econòmica (agricultura, rutes de comerç i fiabilitat de la
moneda).
Crisi del segle III d.C .: La crisi política, econòmica i de valors. ¤ Ruralització del món
romà.
El baix imperi: Auge del cristianisme i d'altres religions orientals. Edicte de Milà. Edicte
de Tessalònica ¤ Divisió de l'imperi. ¤ Imperi Romà d'Occident: invasions bàrbares
(causes) i caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ¤ Supervivència de l'Imperi Romà
d'Orient.