DISCURS MARCEL MAURI DE LOS RÍOS - AGO 16.6.

2018
Vicepresident d’Òmnium Cultural

Amics i amigues que ens heu volgut acompanyar avui en aquest dia tan especial per
a nosaltres,
autoritats, gràcies pel vostre temps
i sobretot agraïment infinit als gairebé 120.000 sòcies i socis que feu d’Òmnium
l’entitat cívico-cultural més important d’Europa.

L’assemblea d’avui és molt especial per diversos motius. Perquè mai havíem estat
tants, i això bé mereixia que féssim l’assemblea més multitudinària de la història de
l’entitat. Gràcies, moltes gràcies per omplir aquest pavelló de la Vall d’Hebrón!
També és important perquè mai tanta gent havia votat en unes eleccions a Òmnium,
i això enforteix la democràcia participativa a la nostra entitat.

És un dia especial perquè en moments de repressió i d’incertesa és més important

que mai que estiguem units, units de la manera com ens agrada estar-ho a la gent
d’òmnium: mostrant orgullosos la nostra diversitat. Perquè ens omple d’orgull que
aquesta entitat sigui la casa de tantíssimes persones que, des del catalanisme
transversal, viuen el país de forma diversa però que els uneix un horitzó compartit
d’una Catalunya culta, justa, pròspera i lliure.

Però sobretot és una assemblea ben especial perquè per primera vegada a la nostra
història el president de l’entitat és reelegit des de la presó. És a ell a qui li pertocaria
cloure aquest acte i dirigir-se a tots vosaltres. No ens cansarem de denunciar-ho, de
reivindicar-lo i de treballar incansablement pel seu alliberament i de la resta de
presos polítics i exiliats.
I no ens valen debats humiliants sobre acostaments a presons catalanes com si
fossin concessions quan simplement és una qüestió de complir la llei. ​a nosaltres
l’únic que ens val és l’alliberament immediat de tots els ostatges d’aquest
sistema vell i caduc, que només busca revenja.

Per això no deixarem de recordar cada dia, cada hora, que els presos polítics no
són ni seran mai la representació de cap derrota. Si no que són el pas útil,
imprescindible en aquest camí d’assoliment dels drets i les llibertats que ens són
negades. ​ Prou de plorar els nostres presos; sortim a reinvidicar-los, perquè en
la lluita per la seva llibertat hi ha la llavor de totes les victòries.

Justament avui que fa 8 mesos llargs i plens d’injustícia que els jordis van entrar a la
presó, la Junta directiva que tenim l’honor d’haver estat escollits assumim aquesta
responsabilitat amb el compromís immens, i alhora innegociable, de seguir treballant
per fer realitat el vell anhel de ser un sol poble.
Perquè davant d’un Estat que ha demostrat que l’únic projecte que té per a
Catalunya és la fractura social, la gent d’Òmnium ens comprometem a deixar-nos la
pell per construir el futur compartit que tants han anhelat.

Aquest ha estat sempre l’objectiu d’Òmnium i del catalanisme i, en aquests darrers

anys del sobiranisme com a corrent majoritari: ​la voluntat de construcció
col·lectiva d’una societat transformadora, que tingui en la justícia social, els
drets civils i l’apoderament ciutadà les bases per a la democratització del país.

I després d’aquests mesos d’incertesa, en què ens hem perdut en batalles polítiques
impròpies i debats estèrils, comença a ser el moment d’aixecar el cap i posar les
bases d’aquest nou projecte que ha de ser ampli, generós i transversal. Que no pot
renunciar a res ni prescindir de ningú.

Un projecte que va néixer l’1 d’octubre, el dia que tot va canviar. El dia en què vam
guanyar-nos el dret a autodeterminar-nos. I alhora el dia en què ells van deixar de
tenir poder perquè nosaltres, units en la diversitat, vam deixar de tenir por. L’1O es
teixeix una xarxa invisible d’aliances i complicitats republicanes que van més enllà
de l’independentisme i que han de ser la base del futur i dels grans consensos de
país. I això és el que ens dona força i esperança en el present i futur per compartir.

En aquests darrers mesos hem constatat, astorats, com l’Estat ha exercit la

violència, la intimidació i la venjança contra una part de la seva població. Un estat
així perd tota legitimitat. Per escapçar l’independentisme, s’han carregat l’estat de
dret. I com que no se’n surten, ara volen limitar també l’expressió lliure als carrers
per posar en risc la convivència. Doncs no se’n sortiran, perquè el nostre país no viu
a les portes de cap confrontació civil. ​Irresponsables i indecents tots els qui atien
aquestes banderes d’infàmia. Ja n’hi ha prou. ​Que no hi ha cap projecte polític,
cap n’hi un, que pugui imposar-se per sobre del respecte als drets civils. Perquè
quan només amb la força pots imposar les teves idees, vol dir que el teu projecte
més d’hora que tard ja ha perdut.

Deixeu-me que avui, des d’aquí, tinguem un record ben especial pels nois i noies
d’Altsasua i per les seves famílies, valentes, que ompliran de nou aquesta tarda els
carrers de Pamplona reclamant justícia.

Perquè avui és en Jordi, en Valtonyc, els presos i els exiliats els qui pateixen la
revenja i la injustícia. Però demà pots ser tu. I és la nostra responsabilitat
conscienciar la ciutadania que si vulneren els drets a uns, ens els vulneren a tots.
Com també és la nostra tasca que cap persona que pateixi repressió se senti sola
en cap moment. Davant la injustícia, tendresa; davant l’odi i la por, solidaritat i mà
estesa.

És per tot això, que ens declarem emancipats d’un Estat que ens expulsa i
proclamem que no renunciarem a compartir el projecte de República culte i lliure
que anhelem.

I no, no estem parlant d’eixamplar, que a ningú li agrada ser eixamplat per algú altre.
I perquè no ens correspon a nosaltres, a la gent d’Òmnium, fer fulls de ruta ni indicar
camins. Però si que treballem perquè hi hagi estratègies clares, àmpliament
compartides, perquè es renovin i es reforcin els grans consensos de país.

Volem ser generadors de consensos. I treballem sense descans per compartir el

nostre ideal de país. Perquè ha estat així, compartint projectes des de la diferència i
el màxim respecte, com sempre ha avançat el catalanisme. I perquè no renunciarem
mai a ser més i a fer més sòlida la majoria que ara tenim.

Però per compartir cal escoltar, cal diàleg i empatia. Cal parlar-nos per conèixer els
neguits, les pors. Explicar-nos què ens ha passat. Convertir la crítica en proposta...
Passar del retret a l’acció. I sobretot ara és l’hora de baixar al carrer i compartir amb
veïns i veïnes el projecte d’una societat basada en el respecte als drets i llibertats.
Teniu el compromís d’Òmnium de fer-ho, perquè ara cal passar de les lluites
compartides a les vides compartides. Només compartint, construïm futur plegats.

Defensem el diàleg, sí, ​sempre, amb tothom, sense condicions però sense
renunciar a res​. Diàleg com a instrument de construcció de societats madures.
Diàleg, això sí, amb tothom qui respecti els drets humans, qui no atiï la confrontació
ni sigui còmplice de l’extrema dreta que hem de foragitar sense dilació dels nostres
carrers.

Perquè defensem un país plural, obert i generós. El país que ahir celebrava el final
del Ramadà o que ballarà fins que surti el sol a la revetlla de Sant Joan. El país de
les nostres àvies que van néixer aquí o arreu o ens és igual on van néixer perquè
això no ha anat mai d’orígens sinó de la gent que s’arremanga i, l’un al costat de
l’altre, s’alcen i cauen, s’alcen i cauen i s’alcen i s’alcen tants cops com faci falta. El
país on NO se’ns ha regalat res i per això no defallirem fins que ho tinguem tot.
El país que obre els seus ports a les persones que fugen de la misèria i la guerra
(gràcies president, gràcies alcaldessa!). Un país que acull perquè la nostra història
és la d’un poble migrant, format per persones d’aquí i d’allà.

Perquè ho hem dit i ho repetirem: només ens val un “nosaltres” si aquest nosaltres
hi inclou a tothom.
Per això, en aquest temps difícils i plens d’esperança, aquesta junta reelegida
renova el compromís de treballar amb la cultura, la llengua i l’educació com a
palanques de canvi per construir una societat justa, cohesionada i de drets.

Ens els darrers mesos hem vist com l’Estat actuava impunement tancant webs,
amenaçant periodistes, censurant cantants, humoristes i docents, prohibint
manifestacions i concentracions ... i posant a la presó els nostres representants i el
president d’una entitat com la nostra per manifestar-se i expressar-se democràtica i
pacíficament. Europa no pot girar l’esquena davant una vulneració de drets tan
flagrants. Perquè el procés polític que viu Catalunya és també una oportunitat per
refer l’Europa de les persones. Per això us anuncio que Òmnium obrirà d’aquí
poques setmanes una delegació a Brussel·les per denunciar davant d’Europa els
atacs a les llibertats i els drets civils. I per projectar al món la riquesa de la nostra
cultura diversa, la immensitat de la nostra llengua i la defensa fèrria dels nostres
drets.
Una nova seu d’Òmnium a Europa que hi serà sempre, fins i tot si algú tornés a tenir
la temptació d’il·legalitzar-nos, seguiríem treballant des d’allà. NO PODRAN AMB
NOSALTRES!

Som conscients que molestem, que som incòmodes. Per això ens vigilen, ens
escorcollen, ens empresonen el president i ens embarguen centenars de milers
d’euros perquè ens neguem a pagar les seves multes injustes. perquè no els
agrada la cultura, ni la llengua ni la forma que tenim d’entendre i construir el país.
Com deia Ovidi, no els agrada que pensem, llegim o escrivim. No suporten el model
d’escola catalana perquè és el ciment de la nostra cohesió. Volen acabar amb el
que representem des de fa 57 anys…
Però nosaltres ho exhibim orgullosos sabedors que el nostre anhel ve de lluny i ens
projecta molt més enllà.

Orgull de premi d’Honor, de la nit de Santa Llúcia que mostra tots els accents de la
nostra cultura. Orgull que el premi Sant jordi el guanyi un nord català, i el joaquim
Ruyra un escriptor fill de l’escola catalana que fins ahir escrivia en castellà. Orgull de
Sambori, el concurs de redacció escolar més important d’Europa.

Orgullosos de creure en el diàleg, el debat i la discrepància respectuosa. Perseguint

Òmnium pensen que acabaran amb els qui creiem en un país mestís que defensa el
català perquè estima el castellà; el país dels qui no ens serveixen les banderes sinó
ens fan lliures. Un país que fa de la diversitat, riquesa; de la diferència, estandard;
de la immigració un tret d’identitat. Y hoy queremos agradecer a los casi 500 socis
que tenemos en los distintos pueblos de España y que hacen más grande y rica la
familia de Omnium. Gracias por vuestro apoyo y solidaridad!

Creiem fermament en una societat que resol els conflictes de forma democràtica. I
també aquest conflicte polític es resoldrà democràticament, i no als jutjats
plens d’injustícia ni a les presons​. Perquè ni rebel·lió, ni sedició ni malversació;
en quantes llengües més els ho hauran de dir?

Amigues, amics, acabo recordant el que en Jordi ​sempre ens ha ensenyat, igual
com ho feia la Muriel, que a Òmnium som una família, un espai amable.
Estimem-nos, ens diuen tots dos. Cuidem-nos. I agraïm-nos la tasca que fa cadascú
per continuar endavant, lluitant contra la repressió, no normalitzant-la i, alhora,
mantenint amb fermesa els nostres legítims anhels polítics. Si mai ens n’oblidem,
sigueu crítics.

Ser al davant d’Òmnium és sempre sempre una gran responsabilitat i un honor i per
això us ho volem agrair. Us volem agrair la confiança que tots feu en nosaltres i us
volem dir que seguirem sent dignes d’aquesta entitat, de les persones que la van
fundar, dels presidents i presidentes que ens han precedit, de tots i cadascun dels
socis i evidentment també del nostre estimat amic Jordi Cuixart.

Ningú no ens va dir que això seria fàcil, però si ens mantenim units i generosos, el
camí per assolir aquesta República de tothom i per a tothom serà irreversible.
Només depèn de nosaltres que així sigui. I teniu el compromís d’aquesta Junta de
dedicar-hi els millors anys de la nostra vida a fer-ho possible. De fer que cada minut,
cada segon del nostre president a la presó sigui una raó més cap a la llibertat.

Amb en Jordi Cuixart sempre al cor, amb tota la junta al vostre costat, i amb el puny
ben alçat.

Visca Òmnium, visca la llibertat i visca la República