P 04-05

JUDICIALITZACIÓ

Comença el
trasllat dels
presos polítics
Junqueras, Sànchez, Cuixart i Turull, Rull i Forn seran traslladats
Romeva aniran a tocar de Manresa; més endavant perquè van fer els
i Bassa i Forcadell, a Figueres tràmits per a la sol·licitud més tard
DIMARTS
3 DE JULIOL DEL 2018
NÚMERO 2749
P 12
1,30 EUROS

26
ROYAL THAI ARMY / EFE

JOAN B.
CULLA
historiador
12 nens atrapats nou dies en una cova
“Quin dia és?”, preguntaven en ser localitzats, dèbils però somrients. Els 12 nens d’un equip tailandès de futbol s’han
Ballesteros, imitant els passat 9 dies atrapats en una gruta inundada. Els equips de salvament han advertit que el rescat serà llarg i difícil
seus homòlegs barcelonins,
va creure que els Jocs del
Mediterrani curarien tots P 08-09
els mals de Tarragona

27
MARIA SISTERNAS
Merkel atura la crisi de govern amb un acord
TUSELL
arquitecta i consultora
amb la CSU per endurir la política migratòria
L’Espai Barça és una
transformació molt més
gran que la Model i Can CRISTINA CALDERER P 30-32 ROBIN TOWNSEND / EFE

Batlló, i també en aquest CULTURA

cas cal escoltar els veïns

27 ELS DÉUS 5.000 €

SEBASTIÀ ALZAMORA
escriptor BENEEIXEN L’HORA PER
Abaratir l’1-O amb
ridícules estirades de
L’OBERTURA CASAR-SE A
monyo entre partits no
sembla gens una bona DEL GREC EMPÚRIES
manera de ‘fer República’
02
les claus del dia
BONDIA
Per fi un
Mundial
de futbol
L’ELIMINACIÓ DE l’Argenti-
na, Portugal i Espanya en
menys de 24 hores ha alliberat
d’hipoteques sentimentals la
immensa majoria de l’audièn-
cia catalano-espanyola del
Mundial. S’ha acabat patir per
si es classifiquen o no, encara
que sigui per raons exacta-
ment oposades. De l’elimina-
ció d’Espanya en queda la con-
vicció que la intromissió del
Madrid de Florentino i el pa-
perot de Lopetegui li han fet
molt de mal. En el sector culer
són faves comptades: es cons-
tata amb orgull que aquell
Campionat del Món conquerit
el 2010 es va fabricar amb el
futbol de La Masia (Puyol, Pi-
qué, Busquets, Xavi i Iniesta,
sobretot) refinat per Guardio-
la. I queda clar que el temps
passa i la idea no s’ha preservat
(només calia sentir Ramos di-
ent que contra Rús-
sia hi havien posat
molts ous). El Barça
faria bé d’aprofi-
tar la lliçó.
ANTONI BASSAS
dietarivv
VICENÇ VILLATORO
3 DE JULIOL
Exiliar-se
QUAN CASADO convida els inde-
pendentistes catalans a exiliar-se,
s’està posant al costat fosc de la his-
tòria d’Europa. Els pitjors episodis
de la història europea s’han produ-
ït quan, en nom de la unitat, s’ha
convidat les minories ideològiques,
religioses, lingüístiques o ètniques
a exiliar-se. O et converteixes –o
deixes de ser el que ets i esdevens un
de nosaltres– o ja te’n pots anar. Va
passar als inicis de l’edat moderna
amb jueus i moriscos. Ha passat a
tot Europa, lamentablement, un
munt de vegades. Per contra, els
bons moments de la història euro-
pea són aquells en què s’ha respec-
tat, en llibertat, els drets de les mi-
nories, tot acceptant el criteri de les
majories. Per a Pablo Casado, els in-
dependentistes catalans són una
minoria ideològica a Espanya. En-
cara que puguin ser la majoria a Ca-
talunya. Des de la seva concepció,
Casado no ha tingut vergonya de fer
la frase que enllaça amb les pitjors
tradicions europees. Des de la voca-
ció de totalitat, d’uniformitat, con-
vidar a marxar els que et sobren. As-
senyalar-los la porta de sortida, per-
què tot allò que resti dins sigui el
que s’ha de ser. Avui, a Europa,
aquesta és una frase d’extrema dre-
ta, fora del marc de la democràcia.
I què deu ser aquell qui diu frases
d’extrema dreta?
vistaltwitter
Neus Torbisco-Casals (@casals_neus)
Doctora en dret i professora
de drets humans
“L’acostament s’interpreta com una mostra de
benevolència. No és així. L’Estat ha vulnerat la
legislació internacional penitenciària i els
drets dels fills menors dels presos. El trasllat és
una obligació i la presó preventiva una greu
violació de drets humans.
Elisenda Alamany (@Elisendalamany)
Portaveu dels comuns al Parlament
“Notícia agredolça davant d’una presó pro-
fundament injusta, però sens dubte un alleu-
jament per a família, amics i gent estimada”
Jordi Ribalaygue (@JRibalaygue)
Periodista
“El #casPretòria exemplifica que l’adminis-
tració no està prou dotada per combatre la
corrupció a temps. Fa gairebé 13 anys que es
van trobar els primers indicis de fets que van
començar fa 17 anys, amb investigats des de
fa 9 anys... D’aquí les rebaixes per dilacions”
Marta (@LMMarta12)
Politòloga
“El preu d’especular amb #SantaColoma de
#Gramenet? 5 anys i 8 mesos de presó.
L’exalcalde, que ens va deixar uns edificis
horribles i sense sentit, coneix la seva sentèn-
cia gairebé 10 anys després de ser detingut”
Coque García (@coquegarcia)
Regidor de l’Hospitalet (ERC)
“De cara a les #municipals2019, quan es
comença parlant més de llistes unitàries que
de projectes i models de ciutat, o no es té
projecte de ciutat o les llistes amaguen
altres interessos. Per refundar cert partit.
I això sí que és partidisme”
Roc Padró (@rocsipc)
Enginyer forestal
“Plantejar les eleccions municipals com un ple-
biscit quan tots som conscients que no hi ha full
de ruta a l’administració institucional és garan-
tir que es continuï amb un simbolisme buit de
pràctica en el cul-de-sac. Prou idealisme!”
Octavi Saumell (@osaumell)
Periodista
“Acaben uns Jocs Mediterranis que havien de
ser els del desgel entre Govern i Estat però que,
lluny d’aconseguir-ho, han causat un nou
incendi: entre Tarragona i la Generalitat”
Anna Bosch (@annabosch)
Corresponsal de TVE
“Ho he dit moltes vegades. Per acostar-nos a
models com els de la BBC, a més de canviar
la cúpula de RTVE, s’ha de canviar la cultura
de submissió, en què els mitjans públics van
en un botí electoral/parlamentari. Canviar
la cultura de polítics, periodistes i ciutadans”
EFE
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
L’eliminació d’Espanya és culpa
de Pedro Sánchez i els catalans
ESPANYA HA TRENCAT la tradi-
ció de caure als quarts de final al
Mundial amb l’hàbil estratègia de
fer-ho als vuitens. I la culpa és de
Pedro Sánchez, o almenys això sem-
bla que suggereix el titular de porta-
da d’El Mundo, quan diu que “Espa-
nya fracassa presa de les seves man-
cances i el seu mal govern”. És evi-
dent que el terme govern no s’ha
escollit des de la innocència.
Per a El Español, la culpa és de
Gerard Piqué i cal entendre que, per
extensió, dels catalans independen-
tistes. Veig el tuit: “Gerard Piqué: un
adeu amb la mà i penal: culpable de
l’eliminació d’Espanya”. Cal llegir
TOVALLONSNEGRES
El cognom més bonic del món
no és Bofarull
au Marí-Klose, eivis-
P senc, professor de
sociologia a la Uni-
versitat de Saragos-
sa, és el nou director
general per a la Lluita Contra la
Pobresa Infantil del govern de
Pedro Sánchez. Això ha fet que
es reactivessin algunes de les se-
ves opinions sobre nosaltres, els
catalans, que va expressar per
aquestes xarxes de Déu. Una de
les declaracions que més m’agra-
da és la reticència que diu que
mostrem les catalanes amb cog-
noms catalans a l’hora de “casar-
nos amb homes de cognoms no
catalans”. Dels homes amb ànsi-
es matrimonials no en diu res. Ni
de les lesbianes. Ni de les que,
lesbianes o no, tenim un cognom
castellà i un de català. El que sap
greu d’això és que, si el que ell diu
és cert, hi ha tot de catalanes
que no s’han volgut casar
amb ell.
Puc parlar del fet, ba-
sant-me en la ciència
EMPAR MOLINER
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
aquest culpable separant bé les
síl·labes i assenyalant amb el dit:
cul-pa-ble! Evidentment, no ho po-
den dir directament, però la cròni-
ca està plena de frases que volen
suggerir una certa intencionalitat,
se suposa que política, en la manera
com va jugar el blaugrana. Per
exemple, diu el subtítol: “El futbo-
lista català, que va anunciar que des-
prés del Mundial 2018 abandonaria
la roja, va cometre un penal infan-
til i va completar un pobre torneig
en què va cometre errors clau”. O la
primera frase: “Gerard Piqué, en
l’època més calenta del conflicte ca-
talà, va anunciar que abandonaria la
selecció espanyola”. Més endavant:
“El cap, aquell dia, el tenia en una al-
tra cosa que no era el partit d’Espa-
nya”. En realitat, el redactor deu ser
conscient que està suggerint el que
no pot provar de cap manera, així
que a mitja crònica hi comença a in-
cloure frases en què diu que els er-
rors de diumenge “no es deuen a un
determinat pensament o a una falta
de compromís amb el projecte”. Pe-
rò el titular ja ha fet la seva feina.
Gerard Piqué, el Catalán, és un mal
espanyol.
Com deia la portada d’aquest di-
lluns del Mundo Deportivo sobre
l’eliminació de la roja als penals:
“Pena màxima”.
que em donen les meves cin-
quanta millors amigues. En fi,
siguem clares. Hi ha una edat
de la vida en què, com sempre
diu el gran Pavlovsky, a la pre-
gunta “Quina qualitat busques
en un home?”, respons “Que es-
tigui viu”. I si en Pau fa un cop
d’ull a Tinder, veurà que, a l’ho-
ra de buscar el fecundador dels
teus òvuls congelats, et fixes en
altres coses que els cognoms,
diguem que “més palpables”.
Però estic disposada a do-
nar-li la raó. Potser sí que en
igualtat de condicions preferi-
ríem sempre un home amb
cognoms catalans (jo he triat
malament, com sempre). Però
hi hauria una excepció. Ara
que hem vist el casament a
Empúries amb l’hereu de Tes-
la, trobo que per molt que ens
agradi un Bofarull, un Gar-
cia, un Aixelà, un Puig o
un Xalabarder, sempre
preferirem donar-li el sí a
un Musk.
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

Trasllat i llibertat
l trasllat dels presos existir va ser la de les forces poli- mínia de fons és massa greu. La in-
A. López Obrador

E polítics, que ja està en cials en el referèndum de l’1-O

marxa i que de mo- contra ciutadans pacífics. Ni els
ment afecta sis dels votants d’aquell dia ni els mani-
nou reclusos indepen- festants de la concentració del 20
dentistes –Oriol Junqueras, Raül de setembre davant la conselleria
Romeva, Carme Forcadell, Dolors d’Economia no van ser violents en
Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cui- cap moment. Així ho ha provat el
dignació massa profunda. Segur
que rebrà, en canvi, una pluja de
crítiques de la caverna política i
mediàtica espanyola. És en la res-
posta a aquest nacionalisme espa-
nyol més radical que la Moncloa
ha de ser valenta, és aquí on políti-
A la tercera ho ha aconseguit.
El candidat del nou partir Mo-
rena, Andrés Manuel López Obra-
dor, va aconseguir la victòria a les
presidencials de Mèxic amb el 53%
dels vots, més del doble que el se-
güent candidat. Comença, doncs,
xart–, no pot ser moneda de can- documental de Mediapro, posant cament se la juga amb aquesta de- una nova etapa a Mèxic en la qual
vi. És el mínim que es podia espe- imatges i veu contra el relat d’una cisió, que ha de ser defensada per després de més de mig segle les es-
rar d’un govern espanyol que as- justícia que ha actuat escandalo- raons humanitàries, polítiques i querres arriben al poder. P. 10-11
segura que vol treballar per obrir sament de part, al servei d’una raó de justícia.
una nova etapa de diàleg. Un dià- d’estat que té la unitat d’Espanya És evident que, més a prop de ca-
leg que –cal deixar-ho clar d’en- com a valor absolut. sa, els presos polítics seran una mi-
trada– no serà realment ca menys vulnerables. Que
efectiu fins que tots els estiguin lluny de casa, en un
presos polítics estiguin en Cal repetir-ho: fins que ambient hostil, en un buscat
llibertat. Fins aleshores no hi deixi d’haver presos aïllament social, forma part
no es podrà començar a polítics no es podrà de l’abús punitiu al qual han
normalitzar res. Per una estat sotmesos els últims
simple raó: hi haurà dos començar a normalitzar res mesos. A les presons catala-
milions de ciutadans de nes sens dubte seguiran sent
Catalunya que se sentiran agre- Dit això, és obvi que el trasllat
dits en els seus drets, en el seu vot, dels presos permet una certa dis-
presos polítics –absurdament o,
pitjor encara, venjativament– en-
Bartomeu Muñoz
en la seva llibertat. No es pot obli- tensió i sobretot un necessari i hu- tre reixes. Però no només per a les L’excalcalde socialista de San-
dar la situació de partida d’aques- manitari alleujament a les famíli- famílies, com hem dit, sinó també ta Coloma de Gramenet ha si-
ta judicialització com a resposta es. Fruit d’una decisió ministerial, per a ells, i per a tots els que cla- gut condemnat a 5 anys, 8 mesos i 28
a un problema de naturalesa po- sens dubte l’acostament respon a mem pel seu imprescindible allibe- dies de presó pel cas Pretòria. Tam-
lítica: la presó provisional és abu- un gest d’intenció política. Però no rament, aquest trasllat suposarà bé han rebut condemna, d’un any i
siva, igual que ho són les acusaci- és ni pot comportar cap pretensió una petita victòria que, tanmateix, onze mesos, els exconsellers con-
ons de rebel·lió i sedició basades de solució política: el govern de no celebrarem. Sánchez fa un pri- vergents Macià Alavedra i Lluís Pre-
en una violència inexistent, in- Sánchez no pot esperar els aplau- mer pas però queda un llarg camí nafeta. La sentència s’ha conegut
ventada. L’única violència que va diments del sobiranisme. La igno- per recórrer. gairebé nou anys després de l’inici
d’aquest cas de prevaricació, suborn
i tràfic d’influències. P. 07

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

01
A l’espera de la imminent arribada
dels presos polítics, seguiu
el minut a minut de
la política catalana

02
I seguiu també les novetats sobre
la pròxima arribada al port de
Barcelona del vaixell d’Open Arms
amb 60 migrants
03
Tota la informació per triar
carrera, amb UnPortal, web
especialitzada en informació
universitària, i l’ARA
La població centenària
es duplica a Catalunya
Si el 1981 hi havia 140 persones de cent
anys o més, el 2016 ja eren 1.875, el 83%
dones. Cada 10 anys la xifra es dobla.
Som els cinquens del món amb més cen-
tenaris per cada 1.000 habitants. P. 16
Salvada pels Mossos
d’un matrimoni forçat
Una noia d’origen indi va ser rescatada
pels Mossos del suposat segrest que pa-
tia per part de la família per no haver ac-
ceptat el seu matrimoni de convenièn-
cia. El cas ha arribat a judici. P. 19
Horst Seehofer
El ministre alemany de l’Inte-
rior, que també és el president
de la ultraconservadora Unió Social
Cristiana bavaresa, ha posat en perill
el govern alemany amb la seva exi-
gència de tancar fronteres a la immi-
gració. El seu càlcul electoralista l’es-
tà forçant a competir en xenofòbia
amb Alternativa per a Alemanya i, de
moment, se’n surt. P. 08-09
04 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara

Política
LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El govern espanyol inicia el trasllat

dels primers sis presos polítics
Junqueras, Sànchez, Cuixart i Romeva aniran a Lledoners, i Bassa i Forcadell, a Puig de les Basses

dels presos i van decidir finalment tant pel que fa a les de familiars com a cap “benefici penitenciari”, sinó que
D. S. UGART / A. MOLDES que anessin a Lledoners i Puig de les Terminis les comunicacions a través del vidre. l’acostament –i més en els casos en
MADRID / BARCELONA Basses. En els escrits que van presen- Entre Aquestes últimes, per exemple, seran què hi ha fills menors d’edat– és una
tar al Tribunal Suprem, cadascú de- de quaranta minuts setmanals, igual qüestió de “justícia”. De fet, fonts del
Ahir, quatre dies després de rebre el manava una destinació diferent. Sàn- dimecres que fins ara. L’únic avantatge respec- ministeri d’Interior consideraven
vistiplau inicial del jutge del Tribunal chez volia ser traslladat a Quatre Ca- i dijous te a la situació que tenien –més enllà ahir que, malgrat els escarafalls que
Suprem Pablo Llarena, el govern es- mins (la Roca del Vallès); Cuixart i arribaran a de la distància– seran els noranta mi- fa el PP, difícilment el govern de Ma-
panyol, a través del ministeri de l’In- Junqueras, a Brians II (Sant Esteve les presons nuts més cada trimestre de què po- riano Rajoy es podria haver oposat al
terior i de la direcció d’Institucions Sesrovires); Forcadell, a Wad-Ras de destinació dran gaudir els que tinguin fills me- trasllat un cop obtingut l’informe fa-
Penitenciàries, va fer el pas definitiu (Barcelona); Romeva havia escollit nors de 10 anys. Una situació que no- vorable i el polze amunt de Llarena.
perquè els primers sis presos polítics una presó pròxima a la capital catala- més es dona en el cas de Junqueras, Els populars, però, insistien ahir que
del Procés vagin cap a Catalunya. na i Bassa preferia Puig de les Basses. Informes Cuixart i Rull. hi havia marge de discrecionalitat
Carme Forcadell i Dolors Bassa seran Rull, Turull i L’acostament dels presos polítics política: donant ordres als directors
traslladades al centre de Puig de les Sense beneficis penitenciaris era una de les qüestions llargament de les presons perquè els informes
Basses, a Figueres, i Oriol Junqueras, Una de les obsessions de la conselle- Forn han reivindicades pel sobiranisme. De no fossin favorables o posant com a
Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi ria de Justícia des que es va començar d’esperar que fet, les defenses ho havien provat en excusa que la instrucció no ha fina-
Cuixart seran traslladats a la presó de a parlar de l’acostament dels presos es completin diferents ocasions, però Llarena s’hi litzat formalment (encara hi ha di-
Lledoners (Bages). Arribaran als polítics ha sigut garantir que tindrien els tràmits havia oposat mentre la instrucció ligències demanades per les defen-
nous centres penitenciaris entre di- exactament el mateix tractament que burocràtics estava oberta. Un cop ferms els pro- ses) per allargar els terminis.
mecres i dijous, segons expliquen la resta d’interns. Ahir fonts del de- cessaments contra els líders del Pro- L’independentisme, no obstant,
fonts de l’executiu espanyol a l’ARA, partament van explicar que el règim cés, ni el jutge ni l’executiu espanyol no es conforma amb l’acostament.
des d’on esperaran que el Suprem de- de visites seria pràcticament idèntic hi han vist inconvenient. L’indepen- Diumenge passat la portaveu d’ERC,
creti l’obertura del judici oral. Ales- que el de les presons madrilenyes, dentisme recorda que no es tracta de Marta Vilalta, ho verbalitzava de la
hores, en funció de les citacions, es
valorarà si cal tornar a traslladar-los
a Madrid provisionalment. Jordi Tu-
rull, Josep Rull i Joaquim Forn seran
traslladats més endavant, perquè van
començar el procés de sol·licitud més
tard i encara no s’han completat tots
els tràmits.
La decisió d’acostar els presos po-
lítics a Catalunya la va prendre Ins-
titucions Penitenciàries de l’Estat a
partir dels informes favorables de les
juntes d’avaluació dels tres centres
penitenciaris on són ara empreso-
nats (Soto del Real, Alcalá-Meco i Es-
tremera). Per tant, la decisió va seguir
els procediments habituals sense
marge per a la discrecionalitat polí-
tica, com es van encarregar de remar-
car el PSOE i el mateix president es-
panyol, Pedro Sánchez, que ahir, des
de Portugal, va insistir que el seu go-
vern “simplement” ha aplicat “la le-
gislació penitenciària i no hi ha cap
conseqüència més enllà d’això”. De-
fugia així l’acusació llançada pel PP i
Cs de suposades “concessions” a can-
vi del vot d’ERC i el PDECat en la mo-
ció de censura.
El trasllat dels presos, formal-
ment, va començar ahir mateix, se-
gons fonts del ministeri d’Interior,
que no van voler precisar quines se-
ran les parades intermèdies que faran
abans d’arribar demà o demà passat
als centres catalans. Un cop les juntes
d’avaluació van fer l’informe favora-
ble al trasllat, es va notificar a Llare-
na, que ja no hi havia posat objeccions
en diverses interlocutòries de la set- Concentració a Barcelona
mana passada. El govern espanyol va el mes de maig passat a
fer arribar aleshores la sol·licitud a favor de la llibertat dels
Serveis Penitenciaris de la Generali- presos polítics. MANOLO GARCIA
tat, que van analitzar les sol·licituds
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 05
política
MARAGALL CREU El conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, Meritxell Serret, pel fet de tenir una ordre Serret “seria absurd” perquè és una
QUE LA UE NO FARÀ va assegurar ahir que no creu que els de detenció a Espanya. “Queda fora de la representant acreditada amb tots els drets.
EL BUIT A SERRET responsables comunitaris es neguin a rebre més mínima probabilitat”, va afirmar el La delegada ja ha demanat reunir-se amb
la nova delegada del Govern a Brussel·les, conseller, que va afegir que no voler rebre diversos dirigents comunitaris.

següent manera en la conferència na-

cional dels republicans: “Els volem a
casa, no a prop de casa”. Ahir, la di-
putada de JxCat Gemma Geis expres-
sava a Twitter la mateixa idea quan
recordava el següent: “El trasllat dels
presos és un dret. La seva llibertat:
justícia”. La CUP també en tornava
a reivindicar ahir la llibertat: “L’acos-
tament dels presos polítics a presons
catalanes és una qüestió de justícia.
La legalitat ja ho preveu. No és cap
concessió. Cal exigir-ne la llibertat
immediata i sense condicions”.
Vuit mesos a la presó
Ahir va fer vuit mesos exactes des que
els consellers que van decidir no exi-
liar-se van entrar a la presó per ordre
del Tribunal Suprem. Amb l’excepció
de Carles Mundó i Meritxell Borràs,
la resta continuen empresonats, tot
i que només Junqueras i Forn s’hi
han mantingut durant tot aquest
temps. “Avui ja fa vuit mesos que amb
Junqueras som a la presó. Hem su-
portat la duresa de la situació gràci-
es al suport que cada dia ens feu ar-
ribar. Mantinguem serenitat, confi-
ança, decisió i unitat. Jo ho faig i us en
dono les gràcies”, expressava l’excon-
seller d’Interior a les xarxes socials.
Els Jordis ja van camí dels nou me-
sos i, ara des de Catalunya, els pre-
sos polítics seguiran batallant con-
tra una causa per rebel·lió que tira
endavant.e
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo
Llarena en una imatge d’arxiu. BALLESTEROS / EFE
La fiança de 2,1
milions exigida per
Llarena, a punt
OT SERRA
BARCELONA
L’ANC i Òmnium ja tenen a punt els 2,1 mili-
ons d’euros de la fiança que Pablo Llarena va
imposar a l’antic Govern a causa del seu pro-
cessament pel delicte de malversació arran del
referèndum de l’1 d’octubre. El pagament es
podria haver fet ahir –les entitats independen-
tistes havien convocat una roda de premsa per
explicar-ne els detalls però la van anul·lar a úl-
tima hora– però finalment es farà avui, esgo-
tant així el termini que va donar el magistrat
instructor. Fonts de l’ANC consultades per
l’ARA assenyalaven que estan “a disposició”
dels advocats que representen els afectats per-
què, quan donin el vistiplau, s’aboni la fiança.
Segons van explicar, les entitats estan espe-
rant a saber de quina manera “ho volen articu-
lar els lletrats”, que han d’acabar de decidir a
nom de qui es fa el tràmit i quin tipus d’abona-
ment es fa. Llarena va estipular que la respon-
sabilitat civil s’havia d’afrontar solidàriament,
de manera que si es fes un repartiment entre
els 14 exmembres del Govern correspondri-
en 150.000 euros a cadascú.
Fonts de les defenses apuntaven la possibi-
litat que es faci un aval bancari. Sigui com si-
gui, la fiança s’haurà de dipositar avui, perquè
divendres Llarena va donar només dos dies
hàbils als implicats. Per tant, el marge acaba-
ria avui i s’hauria de fer al matí, que és quan
el Tribunal Suprem està operatiu i pot consig-
nar la fiança. En el cas que no es fes el paga-
ment, el jutge instructor ja va advertir que se’ls
embargarien els béns.
800.000 euros en un cap de setmana
Veus de l’ANC subratllaven ahir “l’agraïment”
de les entitats cap a les persones que han fet
una aportació a la caixa de resistència.
“Aquests ingressos són la suma de moltes pe-
tites quantitats”, afirmava en declaracions a
Betevé el tresorer de l’ANC, Quim Arnau, que
va xifrar en prop de 800.000 euros els diners
aconseguits aquest cap de setmana.e
Puigdemont rebrà les seves
prerrogatives d’expresident
El líder de JxCat, que tindrà escorta,
rebutja el sou per la condició de diputat
XAVI TEDÓ
BARCELONA
El líder de Junts per Catalunya
(JxCat), Carles Puigdemont, ha en-
gegat els tràmits per demanar l’ofi-
cina i els recursos de personal i se-
guretat associats que li pertoquen
com a expresident de la Generali-
tat, tal com va avançar ahir RAC1.
Puigdemont té dret a un despatx
amb tres treballadors, el lloguer
del despatx, un cotxe oficial amb
xofer i serveis de seguretat. Preci-
sament la portaveu de l’executiu,
Elsa Artadi, va explicar ahir que el
Govern ja treballava per proporci-
onar-li escorta dels Mossos d’Es-
quadra. “Ara mateix és la priori-
tat”, va remarcar, alhora que apun-
tava que no hauria de ser cap pro-
blema que resideixi a l’estranger.
Arran del cessament del Govern
amb l’aplicació de l’article 155 de la
Constitució, la Generalitat va dei-
xar de subministrar a Puigdemont
l’escorta policial. De fet, diversos
mossos fora de servei havien desen-
volupat aquestes tasques durant els
últims mesos –per les quals se’ls ha
expedientat– i l’expresident havia
denunciat en diverses ocasions la
seva situació de desprotecció. El
procediment per oferir a Puigde-
mont les prerrogatives com a ex-
president es va activar el 22 de juny
i ara el Govern està estudiant com
pot aplicar aquest dret, tenint en
compte que Puigdemont és a Ham-
burg, amb la intenció de tornar a
Bèlgica si la justícia alemanya no
l’extradeix.
El cap de files de JxCat no ha de-
manat cobrar la retribució econòmi-
ca que tenen els expresidents per-
què ja té sou de diputat. Segons la llei
–aprovada el 2003–, Puigdemont
pot rebre el 80% del sou que tenia
quan era en el càrrec durant, com a
El president de la Generalitat, Quim Torra, amb Carles Puigdemont en
una trobada a Berlín. MARKUS HEINE / EFE
mínim, 4 anys. El líder de JxCat tam-
bé té dret a una pensió de jubilació
vitalícia del 60% del sou, però enca-
ra no hi pot recórrer perquè conti-
nua sent diputat al Parlament. Puig-
demont va renunciar a l’oficina de
l’expresident al novembre, perquè
es reivindicava com a president “le-
gítim” del Govern, durant l’aplicació
del 155. El 130è cap de l’executiu ja
va subratllar que sí que reclamaria
aquests drets un cop hi hagués relleu
a la plaça Sant Jaume.
La portaveu d’ERC, Marta Vilal-
ta, va defensar que Puigdemont pu-
gui disposar de les prerrogatives que
legalment li pertoquen. “Com qual-
sevol expresident, ell també hi té
dret”, va indicar. En la mateixa línia,
el vicepresident del Govern, Pere
Aragonès, va comentar durant una
entrevista a TV3 que encara no havi-
en rebut la petició, però que no tenia
cap dubte que es podria tramitar.
L’unionisme critica la sol·licitud
A l’espera de si el govern espanyol
actua contra aquesta mesura tenint
en compte la situació judicial de
Puigdemont, la líder de Cs, Inés Ar-
rimadas, va qualificar d’“indig-
nant” la sol·licitud. La dirigent de la
formació taronja va criticar que
l’expresident pretengui ara que tot-
hom li pagui “un altre xiringuito”,
després de “dur a terme un cop a la
democràcia i violar drets de milions
de catalans, incomplir la Constitu-
ció, l’Estatut i les resolucions judi-
cials”. El PSC tampoc va veure amb
bons ulls la demanda. “Només
aquells que compleixen deures es-
tan en situació de reclamar drets”,
va exposar el secretari d’Organitza-
ció, Salvador Illa, que va apuntar
que en un estat de dret tothom té
deures i drets, i qui no compleix els
primers, “en aquest cas comparèi-
xer davant la justícia”, no pot exigir
els segons.e
06 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
política

RELLEU AL PP L’INDEPENDENTISME, DIVIDIT

Santamaría ofereix a
Catalunya més mà dura
contra l’independentisme
MARC TORO ❊ BARCELONA

“Soc aquí per portar-los la contrària”

Soraya Sáenz de Santamaría va aterrar ahir a Catalu-
nya per deixar molt clar als militants del PP que no te-
nia “por” de l’independentisme, i es va erigir com la
candidata a liderar el partit més contundent amb el
Procés. “Els independentistes han fet de Catalunya
el territori de la imposició i el silenci. Soc aquí per por-
tar-los la contrària. Que em posin les querelles que
vulguin, una a una”, va afirmar en un acte al Grand
Marina Hotel de Barcelona. Presentada per l’exde-
legat del govern espanyol Enric Millo, Santamaría es
va vantar de la seva experiència a Catalunya i del fet
que la querella del president de la Generalitat, Quim
Torra –que va presentar contra ella i Mariano Rajoy
per haver bloquejat el nomenament dels consellers–,
no prosperés. “Li vaig guanyar la querella i ho torna-
ria a fer”, va dir, recordant el consell que li va donar el
seu marit: “Posa-ho al currículum. Una querella per
defensar la unitat d’Espanya”.
L’exvicepresidenta espanyola va ser molt crítica
amb Pedro Sánchez, a qui va acusar d’haver cedit a
l’independentisme pels seus vots en la moció de cen-
sura que va fer caure Rajoy. En aquest sentit, es va El conseller d’Economia i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència i
referir a l’acostament dels presos polítics per criticar portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, conversant al Parlament. CÈLIA ATSET
que el president espanyol posi la política penitenci-

JxCat i ERC es desmarquen de

ària “al servei” dels que van fer l’1-O i la DUI. “No dei-
xarem que es facin cessions ni concessions, hi se-
rem”, va afegir, reclamant al nou govern espanyol
que sigui “ferm” en l’aplicació de la llei.

Casado lloa Rajoy, Aznar i Fraga

Tot i que no va voler criticar la resta de candidats a les
primàries del PP, Santamaría sí que va dir que era la
“millor” aspirant per recuperar els votants perduts i
el govern espanyol. Per al també candidat José Manu-
el García-Margallo, amb tot, tant Santamaría com Ma-
ría Dolores de Cospedal i Pablo Casado són “els can-
didats del sistema” i només plantegen “continuisme”
malgrat que el partit necessita “ruptura”, segons va dir
ahir. Cospedal, per la seva banda, va anar encara més
enrere i va acusar Casado de ser el candidat de l’expre-
sident espanyol José María Aznar, i el jove aspirant
tampoc va negar-ho categòricament. Després d’auto-
definir-se com “el candidat de les bases”, Casado va de-
manar no renegar del passat i estar “orgullosos” de Ra-
joy, Aznar i fins i tot Fraga. Bevent de la duresa dels
grans tòtems populars i competint amb Santamaría,
Casado també va prometre que si lidera el PP “mai hi
haurà una República Catalana excloent i ruïnosa”.e
La candidata a liderar el PP Soraya Sáenz de Santa-
maría ahir a Barcelona amb Enric Millo. Q. GARCÍA / EFE
la declaració de ruptura del 2015
Proposen eliminar la referència explícita en la moció de la CUP
OT SERRA / ANNA MASCARÓ
BARCELONA
Les diferències d’estratègia de l’in-
dependentisme es tornaran a re-
flectir al Parlament en el ple
d’aquesta setmana. Ahir la mesa es
va negar a excloure del ple d’aques-
ta setmana la moció de la CUP, que
busca ratificar la declaració de rup-
tura del 9 de novembre del 2015, pe-
rò JxCat i ERC van registrar una es-
mena conjunta per suprimir la refe-
rència a una declaració il·legalitza-
da pel Tribunal Constitucional
(TC).
“El Parlament reitera els objectius
que conté la resolució 1/XI, del 9 de
novembre, sobre l’inici del procés po-
lític a Catalunya com a conseqüència
dels resultats electorals del 27 de se-
tembre de 2015”. Aquest és el frag-
ment –no l’únic– que JxCat i ERC vo-
len eliminar de la moció de la CUP,
que insisteix que el procés cap a la in-
dependència no s’ha de supeditar als
dictats del TC. Tot i les apel·lacions
a defensar la sobirania de la cambra
catalana, els dos socis de Govern no
volen desobeir per aprovar una reso-
lució “simbòlica”, segons fonts con-
sultades per l’ARA. També han esme-
nat un altre apartat del text per no ig-
norar les anul·lacions que l’alt tribu-
nal va fer de diverses lleis aprovades
la legislatura anterior. Els anticapita-
listes volen instar el Govern a “fer
efectiu el contingut” d’aquestes nor-
matives, però JxCat i ERC hi afegei-
xen una prevenció: “Treballar en els
mecanismes i instruments necessa-
ris per fer-les efectives”.
Una fórmula que va en la línia del
que ha expressat en més d’una oca-
sió la portaveu de l’executiu, Elsa
Artadi, partidària d’iniciar procedi-
ments judicials per recuperar
aquestes lleis –una manera seria
que Pedro Sánchez retirés les im-
pugnacions de Mariano Rajoy–. En
aquest sentit, JxCat i ERC també
aposten per esborrar el punt 4 de la
moció en què s’insta el Govern a
presentar en un termini de 90 dies
un projecte de llei que recuperi el
contingut material dels articles
anul·lats pel TC. Però la CUP dema-
na desobediència al Govern perquè
posi en marxa les lleis ignorant les
anul·lacions del Constitucional.
Ahir les peticions de reconside-
ració de Cs, el PSC i el PP contra la
tramitació de la moció no van pros-
perar, però els partits no preveuen
acudir al TC abans de la votació i es-
peren que es pugui impugnar a pos-
teriori. Ho hauran de fer, però, el go-
vern espanyol o un mínim de 50 di-
putats del Congrés.
Les llistes unitàries del 2019
Un altre front que divideix l’inde-
pendentisme és l’aposta de l’Assem-
blea Nacional Catalana (ANC) per
celebrar “primàries republicanes”
de cara a les eleccions municipals
del 2019. Després que el PDECat ve-
iés amb bons ulls ahir la proposta de
l’entitat, ERC va deixar clar que no
hi dona suport. “L’experiència ens
demostra que quan cadascú ha de-
fensat el seu projecte hem obtingut
millors resultats”, va defensar ahir
la portaveu del partit, Marta Vilalta,
en roda de premsa. De fet, la ponèn-
cia política dels republicans aprova-
da aquest cap de setmana especifica
el rebuig del partit a l’estratègia de
conformar “blocs estancs” .
Segons expliquen fonts consulta-
des per l’ARA, l’entorn d’ERC creu
que si es creessin dos fronts diferen-
ciats es dificultaria el diàleg i la ne-
gociació entre els partits. D’altra
banda, consideren que la confronta-
ció directa amb el bloc constitucio-
nalista beneficiaria Cs, que fa ban-
dera de la divisió. En el mateix sen-
tit, els republicans mantenen que la
política de blocs pot ser contrapro-
duent per a un dels objectius princi-
pals de la formació: ampliar la base
independentista.
En les últimes setmanes, el PDE-
Cat també ha tingut aquesta discus-
sió interna: un debat encara no tan-
cat, a l’espera de celebrar, entre el
20 i el 22 de juliol, una assemblea
nacional per fixar el rumb del partit.
Amb tot, s’ha mostrat obert a parlar
de llistes unitàries, tal com va expli-
citar ahir la seva portaveu, Maria
Senserrich. “Fa temps que ho hem
plantejat –va recalcar–. L’objectiu
és tenir el màxim d’alcaldies i ajun-
taments independentistes”.
Amb tot, Senserrich va rebutjar
la proposta de l’ANC d’establir un
criteri homogeni i celebrar primàri-
es a tots els municipis de més de
25.000 habitants, i va optar per es-
tudiar cada cas per separat.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 07
política

CORRUPCIÓ

Penes de fins a set anys

NÚRIA MARTÍNEZ
MADRID
Vuit anys i vuit mesos després de
ser detinguts, la sala penal de l’Au-
diència Nacional ha condemnat a
penes de fins a 7 anys de presó els
onze acusats del cas Pretòria, que
recull les irregularitats en tres ope-
racions urbanístiques –Pallaresa,
Niesma i Badalona– entre els anys
2002 i 2009 a Santa Coloma de Gra-
menet, Sant Andreu de Llavaneres
i Badalona. En una sentència de
1.369 pàgines, els magistrats de la
secció segona condemnen els acu-
sats per delictes de tràfic d’influèn-
cies, prevaricació administrativa,
suborn, falsedat documental i blan-
queig de capitals.
Els que en surten més benparats
són el secretari general de Presi-
dència a l’època de Jordi Pujol, Llu-
ís Prenafeta, i l’exconseller Macià
Alavedra. Els dos exdirigents de
CiU han sigut condemnats a un any,
11 mesos i 27 dies de presó per de-
lictes de tràfic d’influències i blan-
queig de capitals. No hauran d’in-
gressar a la presó perquè van signar
un acord de conformitat amb la Fis-
calia Anticorrupció, que va rebaixar
la petició de pena de sis anys i 10
mesos a 2 anys de presó. Per acon-
seguir-ho, Prenafeta i Alavedra van
reconèixer que havien rebut comis-
sions del 4% de cada operació. Hau-
ran de pagar una multa de 5,8 i 3,2
milions, respectivament.
La pena més dura és per al con-
siderat cervell de la trama, l’exdipu-
tat del PSC Luis Andrés García Sá-
ez, Luigi, condemnat a set anys, un
mes i 27 dies de presó i a una multa
de 14,1 milions d’euros. A un altre
dels principals implicats, l’exalcal-
de socialista a Santa Coloma de Gra-
menet, Bartomeu Muñoz, se li ha
imposat una pena de cinc anys, vuit
mesos i 28 dies de presó i una mul-
ta de 3,4 milions d’euros.
Pel que fa a la resta d’implicats,
l’exregidor d’Urbanisme del PSC de
Santa Coloma, Manuel Dobarco, ha
sigut condemnat a vuit anys i sis
mesos d’inhabilitació, i el presump-
te testaferro de Luigi, Manuel Vale-
ra, suma una condemna de dos anys
i tres mesos de presó i una multa
d’1,6 milions. A Josep Singla (amo
de Proinosa) se’l condemna a un any
i 10 mesos de presó i a una multa de
2,1 milions d’euros. A tots els acu-
sats se’ls ha aplicat l’atenuant “de
dilacions indegudes” en el cas.
La sentència relata que entre els
anys 2002 i 2009 a Santa Coloma
de Gramenet, Sant Andreu de Lla-
de presó pel cas Pretòria
L’Audiència Nacional condemna a menys de 2 anys els
exconsellers de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta
vaneres i Badalona els condem-
nats van participar en diverses
operacions urbanístiques que bus-
caven “obtenir elevats rendiments
econòmics per a promotors i in-
versors particulars”. Assegura
també que es propiciaven “impor-
tants beneficis i comissions, no
anys 1980 i 1988, va mantenir “flui-
des relacions personals” amb diver-
sos càrrecs públics que li permetien
actuar com a “aconseguidor”, “faci-
litador” o “intermediari”. Segons el
tribunal, va idear i encapçalar les
operacions, desenvolupant activi-
tats “essencials” per seleccionar els
inversors a qui oferia el negoci.
En una de les operacions investi-
gades, l’anomenada operació Palla-
resa a Santa Coloma de Gramenet,
la sentència relata que l’amistat
amb l’alcalde va permetre a Luigi
assumir una “direcció fàctica im-
portant en els concursos i les adju-
dicacions públiques”. Aprofitant les
“estretes relacions d’amistat” amb
Bartomeu Muñoz i amb Manuel
Dobarco, tinent d’alcalde de l’àrea
d’Urbanisme, “va aconseguir tenir
un domini fàctic sobre les decisions
municipals”. Segons l’Audiència
Nacional, “despatxava amb els tèc-
nics municipals, obtenia informació
directa sobre l’estat dels expedients
i orientava el sentit dels informes”.
En el cas de les altres operacions
investigades, Luigi va fer servir un
mètode semblant, però sense arri-
bar a les alcaldies. A Sant Andreu de
Llavaneres va influir sobre el regi-
dor d’Urbanisme per dirigir la mo-
dificació urbanística que afectava
unes finques en l’anomenada ope-
ració Niesma. I a Badalona va exer-
cir la influència principalment so-
bre el conseller delegat de la socie-
tat pública Marina Badalona.
Comptes ‘offshore’
Pel que fa a Prenafeta i Alavedra, la
sentència apunta que “van inter-
venir activament en les operaci-
ons d’especulació immobiliària de
Sant Andreu de Llavaneres i Bada-
lona per afavorir empresaris par-
ticulars”. La sala considera provat
que Luigi, Prenafeta i Alavedra es
van servir d’un complex entramat
societari, així com de diversos
comptes bancaris en entitats situ-
ades en territoris offshore. Per
aconseguir aquesta ocultació, tant
Prenafeta com Alavedra van utilit-
zar les seves dones, així com els
també acusats Glòria Torres i Phi-
lip McMahan, condemnats a sis
mesos de presó.
Segons les converses intervingu-
des, Prenafeta i Alavedra “manteni-
L’exconseller emparades en altres activitats co- en un tracte cordial i familiaritat”
de CiU Macià mercials lícites”. amb diversos càrrecs públics com
Alavedra Malgrat que tots els condemnats Jordi Pujol i Artur Mas. Fins al punt
sortint del hi exerceixen un paper important, que la sentència diu que recorrien
judici l’any l’actor clau del cas Pretòria és Luigi. a ells “perquè intervinguessin en di-
passat. Els magistrats descriuen el seu “pa- versos afers administratius en els
JAVIER LIZÓN / EFE per transcendental” i expliquen quals els acusats buscaven obtenir
que, com a diputat del PSC entre els un benefici econòmic”.e

Dimiteix el president de la Diputació de València

DANIEL MARTÍN
VALÈNCIA
El president de la Diputació de Va-
lència, Jorge Rodríguez (PSPV), va
presentar ahir la dimissió després
que ell i el seu equip fossin detinguts
la setmana passada per presumpta
malversació i prevaricació en la con-
tractació de set alts directius per a
l’empresa pública Divalterra. Rodrí-
guez va aprofitar el seu comiat –al
costat del seu substitut, l’alcalde de
Faura, Toni Gaspar– per defensar la
seva honradesa. “Potser hem fet al-
guna irregularitat administrativa,
però mai hem ficat la mà a la caixa, no
hem sigut uns lladres”, va assegurar.
La renúncia de Rodríguez es va
produir després de negociar la seva
sortida amb el president de la Gene-
ralitat, Ximo Puig. Aquestes conver-
Defensa ses permetran que el polític valen-
“Potser hem cià no dimiteixi com a alcalde d’On-
fet alguna tinyent però sí que delegui les seves
funcions en la primera tinent d’al-
irregularitat, calde, Rebeca Torró, cosa que li per-
però no hem metrà preparar la seva defensa. La
sigut lladres” causa “no té res a veure” amb el con-
sistori, defensen totes dues parts.
Menys positiva va ser la informa-
ció publicada per la Cadena SER, se-
gons la qual, al febrer, diversos tre-
balladors de Divalterra van presen-
tar una denúncia davant la fiscalia
en què acusaven Rodríguez i el seus
col·laboradors de dur a terme una
campanya “d’assetjament” acompa-
nyada d’“ordres d’acomiadament,
insults, falsedats, vexacions, atemp-
tats a l’honor i amenaces contínues”
perquè havien advertit d’”irregula-
ritats” en l’ús de fons públics.e
08
La cancellera alemanya, Angela Merkel, marxant en cotxe després de la seva reunió amb la CSU i el seu líder, Horst Seehofer. CARSTEN KOALL / GETTY
Merkel es compromet amb la
CSU a crear CIEs a la frontera
La cancellera tanca la crisi amb el soci de coalició amb un acord que endureix la política migratòria
GEMMA TERÉS
BERLÍN
Poc després de les deu del vespre,
Horst Seehofer, ministre d’Interi-
or alemany i president de la CSU, va
comparèixer somrient davant les
càmeres. “Ha valgut la pena l’acord.
Val la pena lluitar pel que un creu”,
va dir. Seehofer es manté en els
seus dos càrrecs perquè aquesta úl-
tima reunió cara a cara amb Merkel
li ha aportat el compromís que vo-
lia trobar.
El primer regust que queda des-
prés d’aquesta segona llarga nit de
la política alemanya és que Merkel
ha hagut de fer concessions. “Era
molt important gestionar la immi-
gració secundària. Penso que hem
trobat un bon compromís”, va
anunciar la mateixa Merkel pocs
minuts després del bavarès.
L’SPD, amb qui la CDU/CSU for-
men la Gran Coalició, ja va anunci-
Internacional
CRISI MIGRATÒRIA
ar ahir després de l’anunci d’acord
entre la CDU i la CSU que tenen cinc
punts de desacord.
Els centres de trànsit han servit
per arribar al compromís, una pro-
posta que és sobre la taula des del
2015 i que Merkel sempre havia dit
que “no és la solució per a la migra-
ció”. Amb aquests centres de trànsit
situats a tocar de la frontera bavare-
sa s’evitarien les expulsions auto-
màtiques d’immigrants ja registrats
en un altre estat membre de la Unió
Europea (UE), cosa que demanava
Seehofer, però a la vegada s’impedi-
ria que els immigrants entressin de
facto a Alemanya. Estarien inter-
nats al centre fins que s’avalués la
seva situació i es decidís si se’ls ex-
pulsa o no. Això també evitaria que
fossin retornats a Àustria, on gover-
na el centredretà Sebastian Kurz,
amb qui els bavaresos mantenen
una relació estreta.
La jornada d’ahir va començar
amb reunions de les fraccions par-
lamentàries, seguides de la de Mer-
Expulsions kel i Seehofer amb catorze experts
Els centres i polítics de confiança, per després
acabar amb una petita cimera entre
de trànsit la CDU/CSU i l’SPD.
a la frontera
agilitzaran Crisi de govern
els retorns En aquesta crisi de partits, que alho-
de migrants ra és de govern, han dominat Mer-
kel i el seu pla europeu de migració;
també ha dominat la proximitat de
Aliança les eleccions regionals bavareses del
L’SPD es 14 d’octubre i domina alhora el de-
bat sobre la política d’asil a Alema-
reuneix avui nya. Però la cancellera no governa
per debatre només amb el suport dels de Munic,
si està d’acord sinó en una Gran Coalició amb els
amb el socialdemòcrates, que s’oposen al
compromís pla de migració de Seehofer.
“Estem disposats a mantenir el
govern de coalició, però la
CDU/CSU han de fer alguna cosa.
Se’ns està començant a acabar la pa-
ciència”, va dir ahir al vespre la líder
socialdemòcrata Andrea Nahles,
mentre esperava el final de la reunió
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
bilateral Merkel-Seehofer. Avui es
reuneix l’SPD per debatre si el com-
promís assolit és el que ells entenen
per “alguna cosa”.
En una entrevista al diari
Süddeutsche Zeitung, una de les
principals capçaleres del país, el ba-
varès deia: “No em deixo destituir
per una cancellera que ho és gràcies
a mi”. Paraules poc conciliadores
per a un segon dia de reunions ma-
ratonianes dels dos partits conser-
vadors agermanats.
Ahir els contactes es van concen-
trar a Berlín des de bon matí fins a la
nit. Els de Baviera van arribar a la
capital alemanya amb represen-
tants de la línia més dura de la CSU,
com l’actual president de la regió,
Markus Söder, i l’expresident bava-
rès i del partit, Edmund Stoiber, que
va ser dels primers a deixar-se fo-
tografiar al costat de Seehofer des-
prés de l’anunci d’acord.
“Calen noves eleccions”, va de-
fensar durant el dia des de l’oposi-
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
PEDRO SÁNCHEZ El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va
ES REUNEIX AMB reunir ahir a Lisboa amb el seu homòleg portuguès, el
ANTÓNIO COSTA socialista António Costa. A la trobada, els dos mandataris
van discutir sobre com impulsar les interconnexions
ció el vicepresident liberal del Bun-
destag Wolfgang Kubicki (FDP).
Els liberals van trencar les negoci-
acions que intentaven formar un
govern Jamaica amb la CDU/CSU i
Els Verds després de les últimes
eleccions, el setembre passat. “Som
extremadament escèptics a l’hora
de creure que aquest cop podrien
arribar a bon port i en una formació
de govern”, va dir ahir el líder dels
Verds, Robert Habeck, que no des-
carta encetar una nova ronda de
contactes si la crisi CDU/CSU aca-
ba desembocant en una ruptura de
l’acord de govern amb l’SPD.
La qüestió bavaresa
Més enllà de l’extremadament po-
ca simpatia que senten Seehofer i
molts dels polítics bavaresos per la
cancellera prussiana, està en joc la
majoria absoluta a les eleccions re-
gionals. Tot i així, el mateix presi-
dent de Baviera, Söder, va defen-
sar ahir la continuïtat de la coali-
ció federal, conscient que una rup-
tura relegaria el CSU al nivell
regional.
Per a Merkel, la impossibilitat de
trobar un acord de govern estable
amb els seus aliats més pròxims o
amb els socialdemòcrates també la
podria debilitar a Europa. Una can-
cellera debilitada debilitaria al seu
torn l’eix proeuropeu que s’havia
començat a perfilar entre Alema-
nya, França i Espanya. Merkel és
conscient que hi ha molt més que
una coalició de govern en joc.e
09
internacional
energètiques de la península Ibèrica amb la resta
d’Europa, i van acordar celebrar una cimera a la capital
portuguesa el 27 de juliol amb Emmanuel Macron i
Jean-Claude Juncker per tractar aquest tema.
REGNE UNIT
Londres es mobilitza per protestar
contra la visita de Donald Trump
Un ninot gegant del president en bolquers s’enlairarà per rebre’l
QUIM ARANDA
LONDRES
Donald Trump arriba a Londres la
setmana vinent en la primera visi-
ta d’estat que farà al Regne Unit.
Però ja fa dies que Baby Trump, un
ninot inflable del president en bol-
quers, de sis metres d’alçària, amb
un mòbil a la mà dreta per destacar
la seva incontenible afició per Twit-
ter, es prepara per sobrevolar Par-
liament Square, coincidint amb la
seva visita, el divendres 13 de juliol.
Un vol que ha hagut de superar, pri-
mer, les reticències de l’alcalde de
Londres, Sadiq Khan –atrapat en-
tre l’espasa de la diplomàcia inter-
nacional i la paret de la llibertat
d’expressió–, i que encara està pen-
dent de rebre l’últim permís de les
autoritats policials per enlairar-se
definitivament.
Activistes contra l’ocupant de la
Casa Blanca a causa de la seva po-
lítica racista i reaccionària –i con-
tra el trumpisme que representen
polítics britànics com el ministre
d’Afers Estrangers, Boris Johnson–
ja fa dies que li preparen la rebuda,
definida com a “carnaval de la resis-
tència”. Una de les accions més cri-
daneres és la de l’esmentat dirigible
Baby Trump, que porta uns bol-
quers “grans com l’ego del presi-
dent”, per marcar així “el seu caràc-
ter infantil”, en paraules de Nona
Hurkmans, una de les impulsores rec. De fet, gairebé dos milions de El ninot considerat segur i allunyat de
de la iniciativa. “Trump és com un persones van signar llavors una pe- inflable possibles aldarulls.
nen: quan una cosa no li agrada tició contra l’arribada del president. representa Tot i que la principal concen-
llença la joguina fora del cotxet”, Inicialment, la premier Theresa Trump en tració de manifestants tindrà
rebla Hurkmans. May va convidar Trump a una visi- bolquers, lloc a Londres, la campanya es
ta d’estat, cosa que implicava que perquè els desenvolupa a tot el país. Simul-
50.000 manifestants seria rebut amb tots els honors al activistes tàniament a l’acte central, n’hi
Baby Trump forma part de la plata- Palau de Buckingham, i que s’hi consideren que ha de previstos en quinze ciutats
forma Stop Trump, hereva de l’Stop allotjaria. Davant les reserves tant el president més: Glasgow, Edimburg, Bel-
the War, impulsada contra la guerra de l’oposició i del Parlament, que es actua com un fast, Manchester, Leeds, Bristol,
de l’Iraq (2001), i Stop the Cuts, con- va pronunciar en un debat informal nen. BABY TRUMP Southampton... La primera ac-
tra les retallades en els serveis pú- contra el caràcter d’estat de la visi- ció, que marcarà l’inici del “car-
blics de les polítiques conservadores ta, com de l’opinió pública, final- naval de la resistència”, serà di-
que es van posar en marxa el 2010 ment el viatge ha quedat etiquetat lluns vinent al davant de l’ambai-
arran de la victòria electoral de Da- només com a oficial. Trump arriba- xada nord-americana.
vid Cameron. El moviment, molt ac- rà a Londres procedent de la cime- Grups a favor dels drets dels
tiu a les xarxes socials, ha fet una cri- ra de l’OTAN que s’ha de fer a Brus- immigrants, sindicats, parlamen-
da a la mobilització massiva contra sel·les dimecres i dijous de la set- taris de l’ala esquerra del laboris-
la visita del president nord-ameri- mana vinent. me i figures tan conegudes de l’ac-
cà i ha llogat més d’una vintena d’au- Per evitar la vergonya pública tivisme social com el periodista,
tobusos perquè els manifestants es que suposaria per a May que l’arri- columnista i escriptor Owen Jo-
puguin desplaçar a Londres des bada de Trump a Downing Street es nes animen una campanya que ha
d’uns quants llocs del país. Stop veiés acompanyada de la més que captat l’atenció internacional.
Trump aspira a aplegar un mínim de previsible multitudinària manifes- Per exemple, la de la companyia
50.000 persones a la concentració tació, la primera ministra l’ha con- cervesera neozelandesa Behe-
londinenca per fer sentir la seva veu vidat a la seva residència d’estiu, a moth, que ha fet una american pa-
i fer saber a Theresa May, la prime- Chequers, noranta-cinc quilòme- le ale –un tipus de cervesa rossa
ra ministra britànica, que va córrer tres a l’oest de Londres, ultrablin- suau– que ha anomenat Dump
massa a l’hora de convidar-lo, el ge- dada per evitar incidents. La reina the Trump [“Tira Trump”] per fer
ner de l’any passat, poc després que també rebrà Trump, però només al passar millor la visita, i no pas per
Trump prengués possessió del càr- castell de Windsor, un altre indret celebrar-la.e
10
internacional
AMÈRICA LLATINA
Arrenca una
nova era a Mèxic
després de
50 anys de lluita
La victòria de l’esquerrà López Obrador
hereta la batalla del Maig del 68 mexicà
Anàlisi
ELOÍSA FARRERA
CIUTAT DE MÈXIC
er a alguns han sigut 12
P anys de lluita; per a d’al-
tres, 30. La realitat és que
en són almenys 50. “El 2
d’octubre no s’oblida”. El
moviment estudiantil del 1968 a Mè-
xic, que va acabar amb desenes de jo-
ves massacrats a la plaça de les Tres
Culturas de Tlatelolco, va ser el pri-
mer punt d’inflexió, el planter del que
avui comença a viure aquest país: una
nova era. La victòria del candidat de
l’esquerra, el líder del moviment po-
pular Morena Andrés Manuel López
Obrador, hereta aquella lluita i con-
suma el trencament amb els partits
tradicionals que Mèxic havia intentat
moltes vegades des d’aleshores sense
cap èxit.
Una història de decepcions
Els joves del 1968 ho tenien molt clar
en les seves reivindicacions: comba-
tre l’autoritarisme del Partit Revolu-
cionari Institucional (PRI), tenir més
llibertats civils i polítiques, i reivindi-
car la justícia social i sobretot un can-
vi democràtic. Quina va ser la respos-
ta a l’exigència del que es considera-
va just en un estat que presumia de
ser modern i democràtic? Repressió
i mort. El PRI de Gustavo Díaz Ordaz
(1964-1970) no va tolerar les crítiques
i va actuar amb mà de ferro executant
més de 300 persones, la gran majo-
ria estudiants d’universitats públi-
ques. Fins avui no hi ha hagut justícia
Els resultats
Dades amb el 67% dels vots escrutats
53,3%
22,5%
Andrés Manuel Ricardo Anaya
López Obrador (PAN)
(Morena)
per a aquesta massacre perpetrada
un 2 d’octubre, declarat dia de dol na-
cional des del 2011.
Més tard, després de la massacre
d’Halconazo, l’assassinat de Lucio
Cabañas, la gestació de nombrosos
moviments socials als anys 70, la cre-
ació d’organismes polítics clandes-
tins i actes de persecució, intimida-
ció, tortura i espionatge i desaparici-
ons, va arribar una altra oportunitat
d’or: les eleccions del 1988. La crisi
econòmica dels anys 80, el desgast
social i la repressió política van pro-
vocar un cisma en el partit hegemò-
nic que va ser encapçalat per Cu-
auhtémoc Cárdenas. El fill de l’ex-
president Lázaro Cárdenas (1934-
1940) va aglutinar petits partits
comunistes i grups d’esquerra guer-
rillers i urbans que vivien a l’ombra
per formar junts el PRD (Partit de la
Revolució Democràtica) i plantejar
així una lluita digna a les urnes con-
tra l’autoritarisme del PRI. Tot indi-
cava que el partit emanat de la revo-
lució seria derrotat per la via demo-
cràtica, però no va ser així. El 6 de ju-
liol del 1988 “va caure el sistema”
justament quan Cárdenas avantatja-
va el candidat priista, Carlos Salinas
de Gortari.
La decepció i les acusacions de
frau no es van fer esperar. La gent se
sentia robada, estafada, ja que els
comicis havien generat grans ex-
pectatives de canvi. Però Cárdenas
va optar per contenir la ràbia i la vi-
olència civil, mentre Salinas de Gor-
tari, que va arribar a la residència
presidencial de Los Pinos amb un
intens pla de privatitzacions i un
equip de tecnòcrates neoliberals
16,0%
José Antonio Meade
(PRI)
Font: INE / Gràfic: E. Utrilla
que avui en dia segueix governant el
Repressió país, va aconseguir anar apaivagant
El PRI no va els ànims d’aquesta força oposito-
ra durant la seva gestió (1988-1994).
tolerar les Però va ser només durant un se-
crítiques el xenni, durant el qual hi va haver el
1968 i va sorgiment d’una guerrilla pacífica:
actuar amb l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament
mà de ferro Naciona (EZLN), a Chiapas. L’any
2000, el Partit d’Acció Nacional
(PAN), que guanyava força als estats
del nord, va presentar un candidat
Oficialisme
La impunitat, que va conquistar les masses: Vicen-
te Fox. Alguns grups d’esquerra fins
la corrupció i i tot s’hi van sumar amb l’objectiu de
l’augment de fer fora el PRI. Vot útil, va ser la con-
la violència signa. Aquell any, Mèxic va celebrar
han dut el PRI l’alternança, va celebrar haver pujat
a la derrota un esglaó més en la seva jove vida de-
mocràtica. Però tanmateix molts dels
canvis promesos no es van produir.
No hi va haver un veritable canvi de
règim, profund, com ara vol López
Obrador.
Va ser així que, el 2006, com a
abanderat del Partit de la Revolució
Democràtica (PRD), el llavors cap del
govern a la Ciutat de Mèxic, López
Obrador, va presentar la seva candi-
datura a la presidència. Novament les
esperances estaven posades en ell,
però la guerra bruta d’anuncis electo-
rals i mitjans de comunicació, així
com de l’elit política i els grups em-
presarials, van operar a favor del can-
didat del PAN, Felipe Calderón, que
va guanyar per una diferència de no-
més el 0,6% dels vots. López Obrador
va organitzar aleshores una plantada
de 100 dies al passeig de la Reforma
per contenir la ira per un frau que, per
a molts, va ser molt clar.
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
Un cop al poder, Calderón va im-
plementar una política de lluita fron-
tal contra el narcotràfic i el crim orga-
nitzat, una hidra de mil caps que no
ha parat de créixer i ser més violen-
ta. Era una estratègia sense un objec-
tiu clar, que va ser reproduïda per En-
rique Peña Nieto, elegit el 2012. Ló-
pez Obrador també va denunciar frau
en el seu segon intent.
La corrupció
Però ha arribat el 2018 i el PRI va fer
molt més del necessari perquè Mèxic
el repudiés a les urnes, com va passar
diumenge. El partit hegemònic i au-
toritari del segle XX havia tornat al
poder amb la promesa de portar ca-
res noves, polítics frescos i exem-
plars. Però no va ser així. Justament
alguns dels seus governadors més jo-
ves són els que han resultat més cor-
ruptes. Javier Duarte, a Veracruz, va
robar milions i va deixar aquell estat
en un estat de deteriorament tan
greu que els centres de salut locals
donaven als nens amb càncer aigua
destil·lada en lloc de quimioteràpia.
La impunitat, els escandalosos
casos de corrupció i l’augment de la
violència, amb casos tan tràgics com
la desaparició dels 43 estudiants
d’Ayotzinapa, entre molts altres ci-
vils i innocents morts, van posar
contra les cordes no només els seus
candidats, sinó tot el sistema.
Farts dels governs del PAN i del
PRI, milions de mexicans van acudir
a les urnes diumenge per finalment
castigar els seus polítics tradicionals.
Després d’anys de lluita i decepció,
de massacres sense justícia i d’un de-
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
teriorament del teixit social pels 12
anys de guerra contra el narcotràfic,
una majoria sense precedents –el
63% de l’electorat– es va expressar.
Va sortir a cridar tan fort i en massa
que el règim no ha tingut cap més re-
mei que acceptar la seva derrota, fins
i tot abans que es donessin a conèixer
els resultats oficials.
El 2018 serà recordat a Mèxic
com l’inici d’una nova era. No se sap
què vindrà, però l’arribada de López
Obrador a Los Pinos al desembre,
encara que sigui amb una esquerra
molt difusa i desdibuixada, és dig-
na de celebració, al cap de 50 anys
dels fets de Tlatelolco el 1968. “El 2
d’octubre no s’oblida”. De la matei-
xa manera que no s’obliden Acteal,
Aguas Blancas, Cherán, Ayotzinapa
i molts altres morts i desapareguts
que l’Estat va oblidar o trair en un
país tan immens com Mèxic.e
López Obrador, el fals ‘outsider’
que ha escoltat la indignació
El nou president electe fa història com el més votat del país
Perfil
MARTA RODRÍGUEZ
BARCELONA
o podia tenir millor re-
N compensa la tenacitat
d’Andrés Manuel Ló-
pez Obrador que en-
trar per la porta de la
història de Mèxic coronant-se com
el primer president d’esquerres i el
més votat que ha aconseguit trencar
el sistema bipartidista. Amb el 53%
dels vots, més del doble que el can-
didat del PAN, Ricardo Anaya
(22%), la victòria de diumenge de
López Obrador és el premi a un ani-
mal polític que, malgrat quatre dè-
cades de dedicació política, ha sabut
reinventar-se i fer-se un vestit
d’outsider de l’establishment, que
ha enfonsat i corcat tots els nivells
de l’administració fins a convertir
Mèxic en un pou de corrupció, vio-
lència i desigualtats. López Obrador
–conegut per AMLO, la sigla del seu
nom– havia quedat a les portes de la
presidència el 2006, amb un resul-
tat més que qüestionat per l’ombra
del frau, i també el 2012. Es va refer
i va creure que la tercera potser era
la bona. En favor seu comptava amb
Andrés un clima social que ha aixecat la veu
Manuel López per dir prou a les injustícies, d’una
Obrador ciutadania tipa d’un sistema inefi-
aclamat pels caç, sense oblidar que als seus 64
seus seguidors anys ha sabut connectar amb les no-
en fer-se ves generacions que no havien ni
pública la seva nascut quan ell ja es movia per la po-
victòria a les lítica amb el totpoderós PRI, el par-
eleccions de tit hegemònic que ha resultat ser el
diumenge. gran perdedor de les eleccions de
ÁLEX CRUZ / EFE diumenge (15% dels vots).
AMLO va passar de priista a fun-
dar el PDR, fins que el 2014 se’n va
escindir per crear Morena, un mo-
viment social sense l’estructura ni
les cuirasses dels grans partits, co-
sa que li ha facilitat integrar a les
seves files desencantats de les for-
macions dominants. Si històrica-
ment un president mexicà ha val-
gut –ha guanyat– pel que valia el
seu partit, el valor de López Obra-
dor és bàsicament ell, l’home capaç
de presentar-se com el candidat de
l’esperança, la regeneració i el can-
vi, capaç d’aglutinar sensibilitats
tan diferents com l’esquerra tradi-
cional i un grup d’evangelistes.
L’aliança amb els religiosos no ha
sigut gratis, i el candidat ha prefe-
rit obviar entrar en debats com el
de l’avortament i el matrimoni ho-
mosexual. Amb tot, en el seu pri-
mer discurs com a president elec-
te, amb un El Zócalo ple de gom a
gom d’amlovers [l’apel·latiu dels
seus seguidors], López Obrador va
llançar una crida a respectar la di-
versitat religiosa i sexual i a donar
Proposa a Trump un
pla sobre immigració
El nou president de Mèxic es va
estrenar en el càrrec amb una
trucada “respectuosa” amb el
president dels EUA, Donald
Trump, segons va explicar ell
mateix en un tuit. “He rebut
una trucada de Donald Trump i
hem parlat durant mitja hora.
Li he proposat explorar un
acord integral, de projectes de
desenvolupament que generin
ocupació a Mèxic i, amb això,
reduir la immigració i millorar
la seguretat. Hi va haver un
tracte respectuós i dialogaran
els nostres representants”, va
piular. El mateix Trump va dir
als periodistes que creia que la
seva relació amb AMLO “serà
molt bona” i, tot i que el líder
mexicà no ho esmentava, va
afegir que havien parlat també
d’un acord de comerç.
EFE
11
internacional
una oportunitat a la reconciliació
nacional.
Criticat per populista i assetjat
per la recurrent comparativa amb
Veneçuela i Hugo Chávez, a AMLO
li han retret un cert autoritarisme
i males maneres. Tant és així, que ha
assegurat que no pensa en “la cons-
trucció d’una dictadura ni oberta ni
encoberta”, ni tampoc en polítiques
que torpedinin l’economia: al con-
trari, vol controlar la despesa i se-
guir “la via legal” per fer créixer el
país. La recepta, va dir, no passa ni
per expropiacions de béns ni confis-
cacions. “No els fallaré”, va dir pro-
clamant el seu compromís de posar
l’interès general per davant del seu
interès personal. En aquest sentit,
ha assegurat que cap membre de la
seva família s’integraria als organis-
mes estatals per evitar acusacions
de nepotisme.
AMLO presenta unes bones cre-
dencials com a gestor públic. Entre
el 2000 i el 2005 va ser l’alcalde de
Ciutat de Mèxic, una megàpoli amb
un estatus especial, que va abando-
nar per fer el seu primer intent d’ar-
ribar a la presidència del partit. En
aquells anys va arribar a ser recone-
gut dins i fora del país, escollit com
un dels millors alcaldes del món pels
programes socials que hi va impul-
sar. La vena social també la vol por-
tar a la residència de Los Pinos, i a El
Zócalo va subratllar el que podria ser
la promesa i l’eslògan del que vol que
sigui la seva presidència: “Per al bé
de tothom, primer els pobres”, va dir
a manera de resum d’un discurs en
què, sorprenentment en aquelles la-
tituds, va situar “humils, oblidats i
pobles indígenes” com la “preferèn-
cia” del seu govern. Mèxic és un pa-
ís de pobres. La meitat dels 120 mili-
ons d’habitants viuen sota el llindar
de la pobresa i 40 milions més s’han
hagut de buscar la vida creuant la
frontera dels EUA, fugint de desi-
gualtats socials i geogràfiques, amb
un nord i un centre desenvolupats i
un sud que es panseix. La violència
i la corrupció vertebren el país, una
dramàtica equació que AMLO ha
promès trencar tal com ha trencat
l’històric bipartidisme mexicà.e
12 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
internacional

OBSERVATORI DE L’EST TAILÀNDIA

LLIBERT FERRI
PERIODISTA

Diversitats que
fan nosa a Putin
el Tatarstan se’n parla poc. I proba-

D blement és la república de la Federa-

ció Russa que més pateix el naciona-
lisme rus en el vessant lingüístic. Al
Tatarstan conviuen un milió i mig de
russòfons amb set milions de tàtars. Es tracta de
la segona comunitat cultural de Rússia i el règim
de Vladímir Putin la veu i la viu com una anoma-
lia en els seus plans d’hegemonia. La vigilància de
sempre ha mutat en repressió des que l’estiu pas-
sat el Kremlin va posar l’ensenyament de les ano-
menades “llengües maternes” sota control de la
fiscalia general de l’estat, que, d’entrada, va obli-
gar les escoles a ensenyar el tàtar de manera vo-
luntària, i sempre amb autorització escrita de les
famílies i durant un màxim de dues hores diàri-
es. El daltabaix escolar, especialment a Kazan, la
capital, s’ha traduït en un 50% de professors de tà-
tar acomiadats. Però desobeir la fiscalia podria re-
presentar per a les escoles posar-se a frec del Co-
di Penal. El relat oficial del Kremlin és que es trac-
ta de garantir que l’ensenyament de “les llengües
de les nacionalitats” no interfereixi en l’estatus de
llengua oficial del rus, l’aprenentatge del qual con-
sidera un dret i una obligació. I és començant per
la llengua tàtara que el putinisme vol desposseir
les minories nacionals dels seus drets lingüístics
i culturals, obtinguts després de dècades de per-
secució sota la Unió Soviètica.
Al Kremlin no volen sentir a parlar de llengües
nacionals amb dret de cooficialitat. I Putin mateix
ho ha advertit amb contundència: “Obligar una
persona a estudiar una llengua que no és la seva
materna és intolerable. Però també és intolerable
disminuir el nivell d’ensenyament del rus”. Na-
cionalisme lingüístic en estat pur, doncs, per al
qual tot el que és considerat aliè a les essències
russes té tots els números per ser vigilat: una me-
na d’enemic interior que cal anar exterminant. De
la mateixa manera, aquells estats independents,
no pas russos però sí exsoviètics, amb nuclis im-
portants de població russa, estan cada cop més en
el punt de mira de Moscou.
De Minsk a Chisinau
De víctimes gairebé irrecuperables, com ara Bie-
lorrúsia, se’n parla encara menys que del Tatars-
tan. El dia que va rebre el premi Nobel de literatu-
ra per la seva obra, tota escrita en rus, Svetlana
Aleksiévitx no es va estar de dir que la seva llengua
pròpia, el bielorús, li havia estat robada. L’erosió
ja venia d’abans del bolxevisme, però Lenin, Sta-
lin i Khrusxov van acabar de fer la feina de subs-
titució de la llengua pròpia pel rus a les zones ur-
banes, especialment a la capital, Minsk. Oficial-
ment el 72% de la població coneix l’idioma del pa-
ís però només l’utilitza l’11%. Una altra manera de
barrar el pas a llengües que “competeixen” amb el
rus en països exsoviètics com el Tadjikistan ha si-
gut pressionar el govern satèl·lit perquè imposi
que la llengua pròpia, el tadjik, d’origen persa,
s’escrigui com el rus, amb l’alfabet ciríl·lic. Un ex-
periment que ja s’havia dut a terme en temps so-
viètics a Moldàvia, la república resultant de l’an-
nexió de la Bessaràbia romanesa arran del pacte
Molotov-Ribbentrop del 1939. Un cop imposada
una narrativa deformadora dels vincles històrics
i lingüístics amb Romania, el Kremlin hi va afe-
gir la regió russa de Transnístria per acabar de
trastornar l’imaginari territorial. Es va impedir
que de la llengua se’n digués romanès i se li va po-
sar el nom de moldau. I es va fer escriure obligatò-
riament amb caràcters ciríl·lics fins a l’ensorra-
ment de l’URSS.e
Una familiar mostrant una foto, segons Getty, del moment del rescat. La premsa local diu que és antiga. GETTY
Troben vius 12 nens després de
nou dies atrapats en una cova
L’operació per treure’ls de la gruta inundada és complicada
SÒNIA SÁNCHEZ
BARCELONA
Nou dies després, el miracle va arri-
bar. Però no es va acabar el pati-
ment. Els 12 nens d’un equip de fut-
bol tailandès, d’entre 11 i 16 anys, i el
seu entrenador, de 25 anys, van ser
trobats vius ahir a la tarda dins de
la cova on van quedar atrapats el
dissabte 23 de juny al nord de Tai-
làndia. Els van trobar vius però molt
dèbils després de nou dies atrapats.
A les primeres imatges de vídeo gra-
vades per l’equip que va arribar fins
a ells hi apareixen asseguts sobre les
roques d’una petita gruta, cansats,
prims i una mica espantats, però
somrients i cridant “Thank you!”
“Quants sou?”, els deia des de
l’aigua un dels bussejadors de
l’equip de rescat, en anglès amb ac-
cent britànic. “Tretze”, responien.
“Fantàstic! Ja venim, som els pri-
mers però ve molta gent”, els deia.
El primer que van preguntar els
nois és quin dia era. “Dilluns, però
fa una setmana i és dilluns, heu es-
tat aquí deu dies”, els responia el
mateix home. “Sou molt forts!”, els
animava.
Aconseguir treure’ls, tanmateix,
es presenta com una tasca tant o més
difícil del que havia sigut trobar-los.
Els equips de rescat –que han treba-
llat contra rellotge i sota una pluja
gairebé constant els últims nou di-
es– intentaven fer-los arribar un
equip mèdic i algun tipus d’hidrata-
ció abans d’iniciar l’operació. La sor-
tida de la cova podria implicar algun
tram de busseig complicat per a nois
que no només no en són experts si-
nó que no estan en les millors condi-
cions físiques per afrontar-ho.
Els nens, d’un equip de futbol
anomenat Wild Boars, havien explo-
rat altres vegades la cova de Tham
Luang, a la frontera nord de Tailàn-
dia. El dissabte 23 de juny, després
d’un partit, van decidir tornar a en-
dinsar-s’hi, però les fortes pluges
van inundar l’entrada de la cova, que
va quedar bloquejada. Guàrdies de
seguretat del parc nacional on hi ha
la gruta van fer saltar l’alarma en tro-
bar algunes de les bicicletes encara
lligades a prop de l’entrada de la co-
Imatges
“Quin dia és?”, preguntaven als
rescatadors els nens, cansats i
espantats però somrients
va quan el parc ja havia tancat. Es va
iniciar llavors una tasca ingent de
cerca i rescat que ha mantingut en
suspens tot el país –especialment les
famílies dels nens, instal·lades des
del primer dia a prop de l’entrada de
la cova–, que ha comptat amb l’aju-
da d’equips de rescat dels EUA, el
Regne Unit, Austràlia i la Xina.
La cova de Tham Luang és un sis-
tema de fins a 10 quilòmetres de tú-
nels subterranis que es poden con-
vertir en un autèntic laberint. En
l’època de pluges, que just arrenca al
juliol, alguns dels ramals de la cova
queden inundats. Dos dies després
de la desaparició, els equips de res-
cat van quedar bloquejats per una
nova inundació que els va barrar el
pas. Amb equips de succió, en els úl-
tims dies han bombejat 150.000 li-
tres d’aigua fora de la cova mentre
buscaven entre la jungla de la mun-
tanya per si trobaven forats, anome-
nats xemeneies, per accedir-hi des
de dalt. Finalment, ahir van aprofi-
tar el bon temps per inspeccionar la
branca nord de la cova amb l’espe-
rança de trobar-los en una cornisa
elevada coneguda com la platja de
Pattaya. Els nois eren uns 400 me-
tres a l’interior d’aquest punt, que
havia quedat submergit.
A fora, les famílies esclataven
d’alegria amb la bona notícia. El go-
vernador de la província de Chiang
Rai, Narongsak Osottanakorn, va
ser qui va anunciar que s’havia tro-
bat els nens “amb signes d’estar
vius”. “Els hem trobat sans i estalvis,
però l’operació no s’ha acabat”, va
dir en directe per televisió. Va expli-
car que els equips de rescat havien
instal·lat línies de cordes al llarg de
l’estret passatge que conduïa fins als
nens i havien distribuït dipòsits
d’oxigen al llarg del trajecte per po-
der avançar sense haver-los de car-
regar. “Intentar treure de la cova
nois que no són bussejadors és una
de les situacions més perilloses pos-
sibles, fins i tot si els trams de bus-
seig són fàcils. Si són difícils, portar-
los subministraments també ho se-
rà”, deia ahir a AP Anmar Mirza, cap
de l’equip dels EUA que participa-
va en la missió. Al tancament
d’aquesta edició, l’operació per
treure’ls de la cova continuava.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 13
PUBLICITAT
14 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara

Societat
BARCELONA
Intenció de vot a les
eleccions municipals Principals Encaix de Catalunya a Espanya
20 problemes
En percentatge NS/NC 25 Accés a l’habitatge
42,4% 24,6 de la ciutat Turisme
En percentatge Atur/condicions de treball
16,2 20 Circulació / trànsit
15 17,9

Font: baròmetre semestral de Barcelona / Gràfic: Esther Utrilla

Inseguretat

12,3 12,4 15
10 14,2
12,3
8,5 10 10,5
6,1
5,5 5,6 7,4
5
5,2 5,8 7,2
4,4 5
5,1 6,0
3,8 3,6
3,1
1,6
0 0,6 2,0
0
Maig Desembre Juny Desembre JUNY Maig Desembre Juny Desembre JUNY
2016 2016 2017 2017 2018
2016 2016 2017 2017 2018

Puntuació, variació i coneixement de polítics 0: la més baixa i 10 la més alta. Variació respecte a l’enquesta de desembre del 2017

Ada Colau Xavier Trias Alfred Bosch Jaume Collboni María José Lecha Carina Mejías Alberto Fdez.-Díaz
Valoració Valoració Valoració Valoració Valoració Valoració Valoració

5,4 5,4 5,3 5,0 4,6 3,1 2,7

No la coneixen No el coneixen No el coneixen No el coneixen No la coneixen No la coneixen No el coneixen
0,6% 7,1% 44,3% 45,8% 84,6% 71,1% 23,5%

Colau resisteix i revalidaria l’alcaldia

ERC seria la segona força segons el baròmetre municipal, però encara hi ha un terç d’indecisos
MARIA ORTEGA
BARCELONA
Quan falta menys d’un any per a les
eleccions municipals, la batalla per
Barcelona s’escalfa amb nous ac-
tors, intents d’aliances entre forces
i enquestes. I, de moment, encara
hi ha molts electors expectants.
Les últimes dades són les que va
donar a conèixer ahir el baròmetre
municipal, que, tenint en compte
la intenció directa de vot –sense
cuina–, torna el lideratge de la ciu-
tat a l’actual alcaldessa, Ada Colau.
Si les eleccions se celebressin ara,
segons el baròmetre, Barcelona en
Comú les guanyaria còmodament
amb un 16,2% d’intenció de vot, un
suport lleugerament inferior al que
rebia a finals d’any però que els si-
tua en primer lloc per la baixada
dels contrincants.
ERC, que en l’última edició de
l’enquesta –la de desembre– s’im-
posava als comuns, torna ara a la se-
gona posició, amb un 12,4%, quatre
punts menys que en l’últim barò-
metre. La tercera força seria el PSC,
amb un 6,1%, i al darrere hi hauria el
PDECat (5,6%), Cs (5,2%), la CUP
(3,6%) i el PP (0,6%), que obtindria
la seva pitjor dada –mai abans havia
quedat per sota de l’1%–. De fet, to-
tes les formacions cauen en inten-
ció de vot menys la CUP, que es
manté. El baròmetre, però, eviden-
cia que fins a un terç dels electors
encara no han decidit el seu vot
(35%), la xifra més alta d’indecisos
de les que s’havien recollit fins ara.
I l’abstenció també va a l’alça amb
un 6,6%. La fotografia, doncs, no es-
tà tancada.
En ple debat sobre la possibilitat
d’una llista unitària independentis-
ta, el baròmetre mostra que la suma
del PDECat i ERC –sense valorar
quins efectes tindria una candida-
tura conjunta– sumaria més inten-
ció de vot directa que Barcelona en
Comú. Els republicans es reivindi-
quen, però, com “l’única alternativa
possible a Colau”. Cs, tot i l’impuls
del 21-D, perdria força a la ciutat, se-
gons aquestes últimes dades, a l’es-
pera que confirmin el seu candidat.
El PDECat, que va començar el
mandat trepitjant els talons als de
Colau, ha anat perdent suport en les
últimes edicions, i des de fa un any
queda per darrere dels socialistes.
En l’última edició, també els supe-
rava Cs, però ara, en canvi, se situen
com a quarta força.
Pel que fa a les notes individuals,
Colau, que continua sent la líder
més coneguda pels enquestats, mi-
llora la seva nota respecte a l’última
edició del baròmetre i, tot i quedar-
se lluny del 5,8 que obtenia a princi-
pis de mandat, se situa, amb un 5,4,
en la primera posició, empatada
amb el cap de files del PDECat, Xa-
vier Trias.
Alfred Bosch, d’ERC, és el tercer
líder més ben valorat (5,3), i Jaume
Collboni, del PSC, també aprova, tot
i que, en aquest cas, amb un cinc pe-
lat. La resta –Carina Mejías (Cs),
María José Lecha (CUP) i Alberto
Fernández Díaz– suspenen. Mejías
i Lecha –que ja ha començat el pro-
cés de jubilació i serà substituïda a
la CUP– són les dues líders menys
conegudes.
Problema polític
El portaveu del govern, Gerardo
Pisarello, a l’hora de valorar els re-
sultats va defensar ahir que, des-
prés d’un any “tan dur” com el
2017, són “molt positius” perquè
confirmen, va dir, la confiança en
la ciutat i en el seu govern –una
força “creïble i sòlida”, va remar-
car–. En referència a la caiguda de
Cs, va defensar que la ciutadania
no premia a qui “vol polaritzar la
ciutat en termes identitaris”. Tot i
així, i per segona vegada consecu-
tiva, els enquestats situen l’encaix
de Catalunya a Espanya com el
problema més greu dels que té la
ciutat, tot i que remunten aspectes
com l’accés a l’habitatge –que es
dispara– o la convivència amb el
turisme.
Pisarello, de fet, va atacar direc-
tament la líder de la formació taron-
ja, Carina Mejías, pel seu baix nivell
de coneixement entre els enques-
tats i va ironitzar sobre el fet que el
partit encara estigui buscant candi-
dat per a les municipals.
Un 69% dels enquestats aproven
la gestió de l’equip de govern muni-
Resultats cipal, que obté la seva millor valora-
ERC es ció del mandat, tot i que un 46% cre-
uen que la ciutat ha empitjorat l’úl-
reivindica tim any i un 30% defensen, en canvi,
com “l’única que ha millorat. L’enquesta també
alternativa recull l’optimisme pel que fa a la tra-
possible” jectòria que seguiran Barcelona, Ca-
a BComú talunya i Espanya. Un 73% creuen
que la ciutat millorarà –el percentat-
ge més alt des de l’any 2000–, un
Crítica 72% defensen que Catalunya anirà a
L’oposició veu millor –el percentatge més alt dels
últims vuit anys– i, pel que fa a l’Es-
com un fracàs tat, un 59% hi veuen possibilitats de
de Colau que millora –la pregunta es va fer just
creixin els després de la moció de censura que
problemes va desbancar Mariano Rajoy.
d’habitatge El baròmetre s’ha fet a partir de
800 entrevistes telefòniques entre
els dies 4 i 14 de juny i és l’últim del
mandat que recull preguntes sobre
les preferències polítiques. Com ja
va passar en l’edició de finals del
2017, l’encaix entre Catalunya i Es-
panya es manté com el problema
més greu que té la ciutat segons els
seus habitants i, de fet, fins i tot
creix el nombre de persones que el
situen a la primera posició del ràn-
quing (14,2%), tot i que també recu-
peren pes, en la segona posició, l’ac-
cés a l’habitatge (12,3%), i en la ter-
cera, el turisme (10,5%).
Grups de l’oposició com el PDE-
Cat, el PSC, el PP i Ciutadans van
coincidir a remarcar que l’auge de
l’habitatge com a problema de-
mostra el fracàs del govern.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
TROBEN RESTES Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional
HUMANES A investiguen l’origen d’unes restes humanes
SOTA D’UN AVE localitzades ahir a la matinada als baixos d’un comboi
de l’AVE que era a l’estació de Sants i venia de Madrid.
L’habitatge es dispara
com a problema barceloní
Tres de cada quatre ciutadans volen regular el lloguer
M.O.
BARCELONA
Tot i que la situació política de Cata-
lunya continua acaparant les preo-
cupacions dels barcelonins en tots
els nivells –la situen com el proble-
ma que més els afecta a nivell per-
sonal, de ciutat i de país–, les dificul-
tats per accedir a un habitatge es dis-
paren en el rànquing del baròmetre
municipal, que les catapulta quatre
posicions fins a situar-les com la se-
gona preocupació més greu de la ciu-
tat. L’habitatge és ara un maldecap
per al 12,3% dels enquestats, mentre
que en l’edició d’aquesta enquesta
del desembre ho era només per al
4,8%. A més, el baròmetre ha inclòs
un bloc específic sobre aquest tema
que ha servit per constatar que gai-
rebé tots els barcelonins creuen que
l’habitatge és un problema a la ciu-
tat i que, de fet, prop de la meitat hi
veuen un problema molt greu.
Tres de cada quatre enquestats es
posicionen de manera clara a favor
de la necessitat de regular els llo-
guers i només el 20% consideren que
el preu ha de ser lliure. El portaveu
del govern municipal, Gerardo Pisa-
rello, a l’hora de valorar ahir els re-
sultats d’aquesta part del baròmetre
va defensar que les respostes avalen
la conveniència que el nou govern es-
panyol modifiqui la llei d’arrenda-
ments urbans –va apuntar que ara
disposa de les majories necessàries
per fer-ho– i també va llançar un
missatge a la Generalitat –perquè
destini els habitatges intestats al
parc de lloguer social– i als promo-
tors, perquè acceptin la proposta de
Considera que Barcelona
té un problema d’habitatge?
En percentatge
SÍ, molt greu SÍ, bastant greu
48,6% 39,0%
6,6%
SÍ, poc greu
NO, no té cap
NS/NC problema d’habitatge
1,7% 6,6%
TERCER MORT
PER ‘BALCONING’ del tercer pis d’un hotel de Magaluf, a Mallorca. A
A MAGALUF
destinar el 30% dels pisos a lloguer
Ascens social quan es facin noves construc-
L’habitatge cions o grans rehabilitacions.
En una línia similar es pronunci-
ja és el segon ava ahir el Sindicat de Llogaters. El
problema seu portaveu, Jaime Palomera, re-
més greu de marcava que ja no són només els in-
la ciutat segons quilins els que demanen que es faci
el baròmetre aquesta regulació, sinó la “immensa
majoria dels barcelonins”, perquè es
tracta, diu, d’una mesura enfocada a
Canvis
Pisarello insta
defensar “el dret a l’habitatge i la
sostenibilitat dels barris” i que, a
el govern de
Sánchez a
més, ja s’ha aplicat en altres ciutats
europees i dels Estats Units.
A banda de la pujada de l’habitat-
modificar la llei ge i el turisme com a problemes,
també creixen la percepció d’inse-
d’arrendaments
urbans guretat i la inquietud pel trànsit,
mentre que baixa la preocupació
per l’atur.e
Les herències intestades,
per fer lloguer social
El vicepresident i conseller d’Eco-
nomia i Hisenda de la Generalitat,
Pere Aragonès, va anunciar ahir
que la Generalitat destinarà “im-
mediatament” a la compra d’ha-
bitatge de lloguer social part dels
recursos que s’obtinguin en una
subhasta d’immobles provinents
d’herències intestades que s’ha de
fer el 5 de juliol. En una entrevis-
ta a TV3 va dir que els diners que
aporti la venda de 13 habitatges
permetran adquirir entre 30 i 40
habitatges a Barcelona i l’àrea
metropolitana per destinar-los al
lloguer assequible.
Solucions proposades En percentatge
Regular o abaixar preus
42,5
Més habitatge social
28,4
Mesures polítiques/legislatives genèriques
16,9
Control de pisos turístics
14,7
Control de pisos buits
Font: baròmetre semestral de Barcelona / Gràfic: Esther Utrilla
10,5
Millorar l’economia
9,2
Actuacions contra l’especulació
8,4
Actuacions polítiques/legislatives específiques
3,3
Amb consciència social / moviment ciutatadà
2,1
Altres
6,4
No té solució
0,3
NS/NC
8,9
Un noi de 25 anys va morir ahir després de caure des
l’abril, una britànica de 19 anys, i al juny, un irlandès de
20, hi van morir per caigudes semblants.
IMMIGRACIÓ
Immigrants mirant al mar des de l’Open Arms, que arriba demà a
Barcelona. OLMO CALVO / AFP
Permís de 45 dies
per evitar els CIE
Els 60 migrants a bord de l’‘Open Arms’
arriben demà al port de Barcelona
GERMÁN ARANDA
BARCELONA
Els 60 migrants que viatgen a bord de
l’Open Arms arriben demà al port de
Barcelona, i tant la mateixa ONG que
els ha rescatat com l’Ajuntament de
Barcelona, que coordinarà el dispo-
sitiu per atendre’ls, tenen un objec-
tiu comú: que els migrants evitin
l’amenaça dels centres d’interna-
ment per a estrangers (CIE). En un
principi, d’acord amb la reunió a tres
bandes que ahir van tenir el consis-
tori, la Generalitat i la delegació del
govern espanyol a Catalunya, això
serà possible com a mínim durant els
primers 45 dies, en els quals tindran
un permís humanitari especial, com
ja va passar amb els 630 migrants
que van arribar a València a bord de
l’Aquarius el 16 de juny passat.
Durant aquest període, els que
provinguin de països en conflicte po-
dran demanar l’asil polític i els que no
tinguin documentació podran fer el
possible per aconseguir-la. L a gran
incògnita és què passarà després amb
qui no aconsegueixi la residència. El
permís de 45 dies no va transcendir
oficialment, però fonts de la Genera-
litat van confirmar a l’ARA que està
pràcticament garantit. Amb paraules
gairebé idèntiques a les fetes servir
un dia abans per l’alcaldessa Ada Co-
lau, el primer tinent d’alcalde, Gerar-
do Pisarello, va assegurar en roda de
premsa que la ciutat rebrà “amb els
braços oberts” els immigrants, que
van ser rescatats pel vaixell de l’ONG
Proactiva Open Arms a prop de la cos-
ta líbia. Pisarello va definir els CIE
com “forats negres” després que Co-
lau assegurés que farien “l’impossi-
ble” per evitar que els immigrants
anessin a parar als centres d’interna-
ment, denunciats en nombroses ve-
gades per les condicions en què hi vi-
uen els reclosos.
15
societat
En arribar, els migrants de
l’Open Arms seran atesos per
metges a la mateixa embarcació i,
en cas que presentin problemes
de salut, derivats a centres hos-
pitalaris. Les primeres gestions
d’identificació es duran a terme
a les instal·lacions del port, se-
gons el comunicat fet públic des-
prés de la reunió d’ahir, en què
també van participar comanda-
ments del Cos Nacional de Poli-
cia, de la Guàrdia Civil i dels Mos-
sos d’Esquadra, així com repre-
sentants de la Creu Roja.
Dos menors, a la DGAIA
El futur immediat dels nouvin-
guts serà avaluat per tres comis-
sions de treball: una de general,
una de segona per a la primera
atenció al port i una de tercera per
establir com es farà l’acollida als
centres que es puguin habilitar.
Les administracions també posa-
ran assessoria jurídica i traduc-
tors a disposició dels arribats, que
venen de 15 països diferents i en-
tre els quals hi ha 51 homes, cinc
dones i quatre menors de 18 anys,
almenys dos d’ells sense acompa-
nyar, que segurament es queda-
ran sota custòdia de la direcció
general d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència (DGAIA).
L’arribada de l’Open Arms se-
rà la segona en les últimes dues
setmanes a Espanya després de la
de l’Aquarius a València. El presi-
dent espanyol, Pedro Sánchez, va
autoritzar l’operació a València
després que Itàlia denegués el
permís per desembarcar als seus
ports. Coincidint amb el canvi de
to en política migratòria a Espa-
nya i l’enduriment italià, la Co-
missió Europea va concedir ahir
25,6 milions d’euros a Espanya
perquè millori la recepció d’im-
migrants.e
16
societat
enbreu
PERE VIRGILI
■ Col·loquen una creu de 18 tones
al pòrtic de la Sagrada Família
Una gran creu de pedra de 7,5 metres d’alçària,
4,25 metres d’amplada i 18 tones de pes es va
instal·lar ahir al pòrtic superior de la façana de la
Passió de la Sagrada Família de Barcelona. Es
tracta d’una creu triomfal, per la qual cosa es
representa sense la imatge de Crist, i figura en les
descripcions escrites del projecte original. També
es pot veure en el primer dels croquis de la façana
de la Passió, fet per Gaudí el 1892. Per col·locar-la
a 30 metres d’altura va caldre l’ajuda d’una grua
autopropulsada situada al carrer Sardenya, entre
els carrers Provença i Mallorca. Per això es va tallar
el trànsit durant una hora i mitja.
■ Queixes veïnals pel soroll del
concert de Guns N’ Roses
“M’assec al sofà i començo a sentir amb tota
claredat com l’Slash toca les primeres notes de
Sweet child of mine”. Tot i que aquest barceloní
semblava content en el seu tuit, diversos veïns
dels barris pròxims a l’Estadi Olímpic (Sants-
Montjuïc i Poble-sec) van queixar-se diumenge a la
nit del soroll extraordinari que emetia el concert de
la banda nord-americana Guns N’ Roses. El
president de l’Associació de Veïns de la Font de la
Guatlla-Magòria, Lluís Maté, va explicar a l’ARA que
els concerts a l’Estadi Olímpic dificulten el descans
de molts veïns. “Jo m’he pogut insonoritzar el pis.
M’he hagut d’hipotecar, però molts no s’ho poden
permetre i qui no té aire condicionat i ha de dormir
amb les finestres obertes no pot descansar”,
explica. L’Ajuntament ha demanat a l’empresa
responsable els registres de decibels per saber si
es va incomplir alguna normativa.
DAVID AGUILAR / EFE
■ Les dones volen tenyir de negre
el txupinazo dels Sanfermines
Portar samarretes de color negre el 6 de juliol, dia
del txupinazo dels Sanfermines, per rebutjar la
llibertat provisional dels membres de la Manada,
els cincs homes condemnats per la violació en
grup d’una jove durant les festes de fa dos anys.
Aquesta és la iniciativa que diversos grups
feministes proposen a les dones d’arreu de l’Estat i
que s’ha estès a través de les xarxes amb el
hashtag #MujeresDeLutoPorLaManada. L’objectiu
és tenyir la celebració de negre per “lluitar contra
la Manada” i donar suport a les víctimes
d’agressions sexuals, segons el compte Alerta
Feminista, impulsor de l’acció.
DEMOGRAFIA
El 65% dels habitants centenaris tenen 100 o 101 anys, mentre que el
35% tenen 102 anys o més. GETTY
Més catalans arriben
al segle de vida
La població centenària es duplica
cada deu anys, i el 83% són dones
dones (concretament, 4,8). De fet,
GEMMA GARRIDO GRANGER elles representen el 83% de la po-
BARCELONA blació centenària a Catalunya, men-
tre que els homes només són el 17%.
Catalunya té més població centenà- L’informe –que es basa en esti-
ria cada dècada que passa. Si l’any macions calculades a partir de les
1981 a Catalunya hi residien 140 dades de defuncions i les ràtios de
persones amb cent anys o més, la xi- supervivència dels últims cinc
fra va arribar a 1.875 l’any 2016, se- anys– va revelar que una tercera
gons les dades difoses ahir per l’Ins- part dels avis centenaris catalans
titut d’Estadística de Catalunya tindria 102 anys o més, i que com a
(Idescat). Dels catalans amb un se- mínim 95 ciutadans han arribat,
gle de vida, la gran majoria són do- com a mínim, als 105 anys. L’Idescat
nes. Això significa que per cada ho- també constata que les xifres de po-
me amb 100 anys hi ha gairebé cinc blació centenària es multipliquen
CIÈNCIA
ESA / EFE
Així neix un planeta
ARA_BARCELONA. Un punt brillant a la dreta d’un centre fosc. És la primera imatge que un grup d’astrònoms han
captat d’un planeta en formació a uns 3.000 milions de quilòmetres de l’estrella central, una distància equiva-
lent a la que hi ha entre Urà i el Sol. La troballa l’ha liderat l’Institut Max Planck de Heidelberg, a Alemanya.
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
per dos cada deu anys, i que aques-
ta tendència troba explicació en
l’augment de l’esperança de vida
dels nonagenaris. L’any 2011 ja es va
superar el miler de catalans cente-
naris, però el creixement d’aques-
ta població s’ha mantingut en el
temps. Avui dia aproximadament
dues terceres parts dels catalans
amb 100 anys (el 65%) tenen 100 o
101 anys, i una tercera part (el 35%)
tenen 102 anys o més.
Cinquena posició mundial
La proporció de catalans de més
d’un segle és de 251 per cada milió
d’habitants, i se situa entre les més
altes del món. Catalunya és el cin-
què territori del món amb més ciu-
tadans centenaris per cada milió
d’habitants, per darrere del Japó
–que es manté com el país amb més
centenaris del món, amb 512 perso-
nes–, França (318), Itàlia (309) i els
Estats Units (252).
A més a més, cada cop més ciuta-
dans del Principat superen amb es-
creix el llindar dels 100 anys. El ge-
ner de fa dos anys –la dada més re-
cent que té la Generalitat– hi havia
715 ciutadans de 100 anys, mig mi-
ler de 101, 275 que en tenien 102 i
190 que havien fet els 103 anys. A
més a més, constaven 95 persones
amb 104 anys i una xifra idèntica
que havia arribat als 105. De fet, els
que celebren els 105 van a l’alça: si
als anys 80 hi havia 10 habitants
amb aquesta edat a Catalunya, ara la
xifra arriba a les 95 persones, segons
les estimacions de l’Idescat.
A partir dels 102 anys les diferèn-
cies per gènere són encara més evi-
dents i, malgrat que baixa la pobla-
ció que arriba als 103 (tant homes
com dones), en el cas dels homes la
població d’aquesta edat cau a la mei-
tat. Els habitants amb 105 anys són
un 85% dones i un 15% homes.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
El síndic detecta 10 irregularitats
entre 174 queixes d’adoctrinament
Rafael Ribó garanteix en un informe el “pluralisme” de l’escola
LAIA VICENS
BARCELONA
Des de l’1-O, l’escola catalana ha si-
gut acusada, per alguns sectors polí-
tics i mediàtics, d’adoctrinar els
alumnes en favor del procés inde-
pendentista. Just quan es complei-
xen vuit mesos d’aquell dia, el Síndic
de Greuges ha constatat en un infor-
me que de les 174 queixes que l’orga-
nisme que dirigeix Rafael Ribó i el
ministeri d’Educació van recollir en
relació amb aquest tema, només 10
es poden considerar “irregularitats”.
Unes dades molt aïllades, tenint en
compte que a Catalunya hi ha 4.800
centres educatius, més de 115.000
professors i 1,3 milions d’alumnes.
Per això el síndic conclou que “a l’es-
cola catalana es garanteix el pluralis-
me i no hi ha adoctrinament”, se-
gons va dir ahir en la presentació de
l’estudi El pluralisme a les escoles de
Catalunya com a garantia del no
adoctrinament.
Del total de queixes analitzades,
només un 5,7% són atribuïbles a
pràctiques irregulars de l’escola o
d’algun professor. És el cas, per
exemple, del comunicat d’un centre
en què es convidava les famílies a
participar en una vaga, d’un centre
que va penjar una estelada i d’un
professor que va simular una votació
a l’hora del pati. A banda d’aquesta
desena de casos “irregulars”, el sín-
dic també detecta “algunes situaci-
ons puntuals que s’han de corregir”.
Són 11 incidències (6,3%) que “cal
revisar”, com per exemple una esco-
la que va proposar que els alumnes
portessin una samarreta groga en un
concert de Nadal. També hi ha vuit
incidències relacionades amb els ca-
sos de Sant Andreu de la Barca i de la
Seu d’Urgell, que ja estan judicialit-
zats. El síndic assegura que “en cap
cas són extrapolables” a tot el siste-
ma educatiu.
El 20% de queixes, inconsistents
A banda d’aquests 29 casos, el síndic
també va determinar que 108 de-
núncies més no són irregularitats i
que 37 (un 20%) no es poden veri-
ficar perquè són “inconsistents”.
Són, per exemple, escrits formulats
per persones “de vegades anònimes,
que expressen opinions o remeten a
determinats fets suposadament es-
devinguts, però sense especificar el
lloc on es van produir”, diu l’infor-
me. Per exemple, es van descartar
queixes com un exercici que consis-
tia a comentar la portada d’uns di-
aris sobre la situació política o el di-
buix d’un nen amb la frase “Per vo-
tar no cal pegar”.
De fet, Ribó va afirmar que trac-
tar l’actualitat política a les aules
“forma part del procés educatiu de
l’alumnat” i va reivindicar el dret
dels alumnes a “prendre decisions
EDUCACIÓ
En el seu informe, el síndic assegura que tractar l’actualitat política a
les aules forma part del “procés educatiu de l’alumnat”. FRANCESC MELCION
col·lectives”, com fer vaga o anar a
una manifestació, i també a “expre-
sar les seves opinions polítiques a
classe”. En la vuitantena de denún-
cies que el ministeri d’Educació del
PP va difondre als mitjans ja s’hi re-
collien queixes en què els protago-
nistes eren els mateixos alumnes.
Ribó va dir ahir que les xifres que va
difondre l’anterior govern espanyol
són “manifestament exagerades”.
Els llibres tampoc adoctrinen
Més enllà de les acusacions al vol-
tant de l’1-O, l’informe del síndic
també analitza el contingut dels lli-
bres de text de primària arran d’una
denúncia del sindicat AMES, que
alertava que s’adoctrinava a través
dels llibres de text. Ribó ho va negar
aportant dades: de les 3.296 pàgines
analitzades, s’han fet observacions
només en 59.
Ribó va constatar que el material
analitzat complia el currículum, en-
cara que va admetre que hi havia al-
guns llibres que dedicaven més es-
pai a la geografia o la història de Ca-
talunya que a la d’Espanya, i també
hi havia “alguna imprecisió puntu-
al”. El síndic ho atribueix a la “vo-
luntat de fer més comprensible el
text que no pas a la voluntat d’incul-
car una determinada doctrina”.
El síndic va voler llançar un triple
missatge. Als partits i mitjans de co-
municació els va demanar deixar
l’escola fora del focus judicial i no
“instrumentalitzar-la” de manera
partidista o mediàtica. A les escoles
els va dir que evitin “mostrar sím-
bols o signes identificatius amb les
diferents opcions partidistes”. I al
departament d’Ensenyament va de-
manar-li que elabori “algunes pau-
tes” per als directors i material di-
dàctic per als professors sobre la
manera de tractar la situació polí-
tica a les aules. Tot plegat, va dir, per
allunyar les sospites d’adoctrina-
ment i concentrar-se a solucionar el
“principal problema” del sistema
educatiu: la desigualtat d’oportuni-
tats i la segregació escolar.e
17
societat
La Gala té tres anys i un 75% de
discapacitat. ARA
La Gala ja té plaça:
anirà a l’escola triada
en primera opció
L.V.
BARCELONA
La Gala, la nena de tres anys del barri de Sants
de Barcelona amb un 75% de discapacitat i mo-
bilitat reduïda, ja ha trobat plaça d’escola: al se-
tembre començarà P3 a la Barrufet, al seu bar-
ri. La notícia arriba després que els pares de la
nena denunciessin als mitjans que el Consor-
ci d’Educació els havia donat plaça en un cen-
tre de l’Eixample i que no estava adaptat.
El cas es remunta al procés de preinscrip-
ció, a principis de maig. Els pares van posar
com a primera i segona opció dues escoles del
seu barri adaptades. Malgrat que donaven per
fet que hi tindrien lloc –els infants amb neces-
sitats educatives específiques (NEE) tenen
places reservades–, van incloure en tercera
preferència una escola de l’Eixample, que és
a més d’un quilòmetre de casa seva. Encara
ningú sap explicar-ne el perquè, però se’ls va
assignar precisament l’últim centre.
Els pares de la nena van començar alesho-
res un llarg procés de queixes i reclamacions
al Consorci, que ahir finalment els va comuni-
car que reassignaria la Gala a l’Escola Barru-
fet, que van escollir en primera opció perquè
és just al costat d’un CAP i la nena necessita
la presència d’un vetllador constantment. La
solució serà ampliar a 26 alumnes la ràtio a la
classe de la Gala, i acompanyar aquesta me-
sura extraordinària amb “més recursos”. “No
ens han especificat quantes hores de vetllador
tindrà la Gala però s’han compromès que hi
haurà més recursos”, va dir Lidia Cuesta, la
mare de la nena, a l’ARA. També va demanar
que aquesta decisió “no l’acabin pagant els al-
tres nens”, que tindran una classe amb un
alumne més del que permet la ràtio actual.
No volen buscar culpables
Els pares de la Gala no volen buscar culpables
del cas. En un primer moment van afirmar
que el problema va ser que en el dictamen que
va emetre l’EAP (l’equip d’assessorament i
orientació psicopedagògica) amb l’informe
mèdic i psicològic de la seva filla es donava
més importància a les “necessitats sociosani-
tàries” de la nena –menja a través d’un baló
gàstric i té glucèmies– que a la seva “mobili-
tat reduïda”. Sigui com sigui, no volen obrir
una guerra contra l’EAP perquè és el que vet-
llarà per la seva filla, que finalment podrà anar
a l’escola que volien.e
18 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara

PUBLICITAT
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
Salvada d’un matrimoni forçós
gràcies a un tallaungles
La fiscal demana 7 anys de presó per als pares i el germà de la noia
ARA
BARCELONA
Els pares i el germà d’una noia
d’origen indi s’enfronten a una pe-
tició de set anys de presó per reten-
ció il·legal, coaccions, lesions i mal-
tractaments. Segons la fiscalia, van
tancar i maltractar la noia perquè
acceptés un matrimoni de conve-
niència. La família de la víctima,
informa l’ACN, va negar l’acusació
en el judici que es va fer ahir a l’Au-
diència de Barcelona. Mantenen
que ella acceptava el casament pe-
rò que té problemes de salut men-
tal. Tot plegat va sortir a la llum
gràcies a un tallaungles. La noia,
que va explicar que estava tancada
al pis, el va llançar per la finestra a
un cotxe patrulla dels Mossos per
demanar-los ajuda i va sortir al
balcó cridant auxili.
Tant la noia com els pares i el
germà van dir ahir que havien
anat a l’Índia per concertar el
matrimoni i que, d’entrada, ella
hi estava d’acord. Però a partir
d’aquí les versions divergeixen.
Ella va declarar que quan en va
tornar s’hi va repensar, i que va
marxar de casa per anar al domi-
cili d’una amiga. Més tard, el 7 de
maig, va visitar els pares per in-
tentar arreglar les coses, però as-
segura que ja no la van deixar sor-
tir del pis.
Segons el relat de la víctima,
els pares li van prendre la bos-
TURISME
Venen menys estrangers a
Catalunya, però gasten més
ARA
BARCELONA
Tot i que durant els primers cinc
mesos de l’any van arribar menys
turistes estrangers a Catalunya
que el 2017, la despesa total va ser
més gran. En l’acumulat dels pri-
mers cinc mesos del 2018, Cata-
lunya va rebre 6.529.377 perso-
nes, un 2,1% menys que en el ma-
teix període de l’any passat, se-
gons l’Estadística de moviments
turístics a les fronteres (Frontur)
que publica l’institut d’estadísti-
ca espanyol. En canvi, la despe-
sa total dels visitants forans va
ser de 6.536 milions d’euros, un
6,7% més que el 2017.
La mateixa situació es dona si
comptem només les xifres del
mes de maig, en el qual van visi-
tar Catalunya 1.874.676 perso-
nes, un 2,4% menys que l’anteri-
or, segons el mateix estudi. La
VIOLÈNCIA MASCLISTA
Els tres acusats ahir en el judici a l’Audiència de Barcelona. ACN
sa, on duia la documentació i més
de 500 euros, i la van tancar en una
habitació. Allà la mare i el germà la
van agredir i el pare la va intentar
asfixiar amb un coixí fins que els al-
tres el van aturar. També assegu-
ra que la van deixar sense menjar
fins a l’endemà. Aquell mateix dia
va poder sortir de l’habitació, va
anar a una altra sala on hi havia una
finestra i es va esperar que passés
un cotxe de la policia per llançar-
los el tallaungles.
Els mossos que van rebre l’im-
pacte del tallaungles al cotxe van
declarar que havien vist una noia
al balcó demanant auxili i tres per-
sones que intentaven agafar-la.
Van anar al pis, on no els van obrir
Dos turistes consultant una guia
en una botiga de souvenirs
Barcelona. FRANCESC MELCION
19
societat
enbreu
■ 18 anys de presó per haver
violat dues amigues de la filla
L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 18 anys de
presó un home que va violar dues amigues de la seva
filla, i a nou anys i dos mesos –per complicitat– la
mare de la noia i parella del violador. L’home, amb
l’ajuda de la dona, va convèncer les dues amigues,
que tenien 16 anys, per practicar una sèrie de rituals
sexuals que teòricament havien de servir per ajudar
els pares d’una de les dues noies mitjançant la màgia.
El condemnat les va convèncer que formava part
d’una societat secreta anomenada Orde d’Odin, i els
va dir que si no accedien a mantenir relacions sexuals
amb ell els passarien “coses dolentes”, tant a elles
com a les seves famílies. El tribunal afirma que té
“sospites” que també va violar la seva pròpia filla,
però la sentència explica que no el poden condemnar
perquè l’agressió sexual no s’ha acreditat i tampoc si
la noia ho hauria consentit.
fins després de trucar-hi diverses
vegades, i la noia, “molt angoixada
i molt nerviosa”, els va explicar
que no la deixaven sortir de casa.
Els pares i el germà van declarar
en el judici que la intentaven aga-
far perquè s’havia intentat tirar.
Segons la versió de la família, la
noia té problemes de salut mental
i s’havia intentat autolesionar al-
tres vegades. Ella nega tenir tras-
torns mentals i que mai s’hagi vol-
gut fer mal. L’amiga que l’havia
acollit li dona suport.
La fiscal va demanar en el judici
que es retirés l’ordre d’allunyament
de la noia que s’havia dictat als seus
familiars perquè ella va dir que ja no
calia i que ara estaven “bé”.e
despesa total realitzada pels visi-
tants, en canvi, va ser un 5,2% supe-
rior al mateix mes de l’any passat i
es va situar en 1.915 milions d’euros.
Aquesta xifra representa un 23,5%
del total de la despesa dels turistes
estrangers a l’Estat.
La despesa mitjana per turista a
Catalunya es va situar al maig en
1.021 euros, un increment d’un
7,8%, i a l’estat espanyol, en 1.009
euros, un 1,8% més. L’enquesta de
despesa turística indica que la des-
pesa mitjana diària dels turistes es-
trangers va ser de 201 euros, un
9,3% més. A Catalunya, el principal
país emissor de visitants estrangers
al mes de maig va ser França, amb el
23,1% del total de visitants, quasi un
de cada quatre.
El nombre de visitants estran-
gers durant el mes de maig va sumar
8.084.173 persones a Espanya, un
1% més que l’any anterior. La xifra
de visitants acumulada en cinc me-
sos va ser de 28.573.668 persones,
un 2% més que l’any anterior. Pel
que fa la despesa en l’àmbit estatal,
durant el mes de maig va ser de
8.155 milions d’euros, la qual cosa
suposa un increment d’un 2,9% en
relació al 2017.e
20
Europa planta cara i amenaça
Trump amb una guerra d’aranzels
Brussel·les adverteix que respondrà si els EUA graven les importacions d’automòbils
LAIA FORÈS
BRUSSEL·LES
La Unió Europea (UE), lluny d’inti-
midar-se, planta cara a Donald
Trump. El totpoderós president dels
Estats Units s’ha entestat a carre-
gar-se el model de comerç mundial
i, de pas, espatllar les seves relacions
diplomàtiques amb mig món, inclo-
ent-hi potències com la Xina o ve-
ïns com el Canadà. Però Brussel·les
no sembla disposada a permetre que
els Estats Units trepitgin Europa, i
ahir va amenaçar amb una veritable
guerra comercial si Trump fa efecti-
va la seva intenció d’imposar aran-
zels als vehicles fabricats a la UE. És
un nou capítol de l’enfrontament co-
mercial entre els dos blocs.
Si primer van ser l’acer i l’alumi-
ni, ara Trump planeja fer el mateix
amb el sector de l’automòbil: impo-
sar aranzels del 25% a les importa-
cions de cotxes i de components au-
tomobilístics. La mesura afectaria
sobretot Alemanya, el motor econò-
mic i principal exportador de cotxes
d’Europa als Estats Units, però tam-
bé altres socis de la UE.
La Comissió Europea es prepara
per a una represàlia a gran escala. Si
Trump compleix l’amenaça, la UE
pagarà amb la mateixa moneda i
respondrà castigant les exportaci-
ons “de diferents sectors de la in-
dústria” nord-americana. Als Estats
Units això els costaria un total de
294.000 milions de dòlars (252.000
milions d’euros). És l’impacte eco-
El govern espanyol vol que la cotització
dels autònoms “es moduli als seus ingressos”
ARA
BARCELONA
La ministra de Treball, Migracions
i Seguretat Social, Magdalena Va-
lerio, va defensar ahir que la cotit-
zació dels autònoms s’hauria de
“modular als seus ingressos”. “No
és raonable que un autònom in-
gressi 150 euros al mes i hagi de pa-
gar una quota de 300 euros”, va
apuntar uns minuts abans d’inau-
gurar el curs Nous reptes per a au-
tònoms i emprenedors, celebrat a
Madrid. Ara mateix, els autònoms
que cotitzen per la base mínima
Economia
COMERÇ INTERNACIONAL
nòmic que Brussel·les calcula que
tindrien les mesures de la UE suma-
des a les d’altres potències comerci-
als. Les de la UE arribarien als
50.000 milions d’euros. En altres
paraules, el dany econòmic als Es-
tats Units de la resposta europea als
aranzels de l’acer seria més baix que
el càstig pels aranzels a la indústria
automobilística.
TREBALL
paguen al voltant de 280 euros al
mes, independentment del seu ni-
vell d’ingressos.
Així, Valerio va proposar equipa-
rar la cotització dels autònoms a la
d’aquells que treballen per compte
aliè. Valerio va recordar que els tre-
balladors per compte propi no sem-
pre tenen els mateixos ingressos i va
afirmar que el desequilibri també es
dona en sentit contrari: “Tres de ca-
da quatre autònoms estan cotitzant
per sota dels seus ingressos”.
Durant la mateixa compareixen-
ça davant els mitjans, la ministra de
Treball també es va pronunciar so-
bre l’economia col·laborativa: el mo-
L’executiu comunitari va enviar
divendres al departament de Co-
merç dels Estats Units un document
que recull aquestes xifres i en què
Brussel·les assegura que la suposada
amenaça de la indústria automobi-
lística europea sobre l’economia dels
Estats Units és “inexistent”. L’infor-
me europeu adverteix de l’efecte bu-
merang que té la imposició d’aran-
del “és genial, sempre que no s’utilit-
zi com un eslògan”, ja que, en múl-
tiples ocasions, darrere de tot plegat
“s’hi amaga un abús de l’autònom”,
va dir. A més, Valerio es va mostrar
crítica amb les empreses que s’apro-
fiten dels aturats, als quals se’ls ofe-
reix feina però se’ls demana que co-
titzin com a autònoms.
És per això que va garantir que
“s’intensificarà l’acció de la Inspec-
ció de Treball per lluitar contra la fi-
gura d’aquests falsos autònoms”.
“No s’ha d’utilitzar la legislació la-
boral de manera abusiva quan im-
plica més males condicions labo-
rals”, va sentenciar.
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
CRISTINA CALDERER
Estancament en
la matriculació
de vehicles
A Catalunya creix un 0,8% fins al
juny, enfront d’un 10% a Espanya
La matriculació de vehicles a Ca-
talunya s’ha estancat en la pri-
mera meitat del 2018, en què no-
més ha crescut un 0,8%. És, amb
molta diferència, la comunitat
autònoma on menys creixen les
vendes de cotxes i on més lluny
se situen de l’evolució conjunta
d’Espanya, on la primera meitat
de l’any la matriculació va créi-
xer un 10%. El mes de juny enca-
ra va ser pitjor. Al Principat es
van vendre 17.838 vehicles nous,
cosa que suposa una caiguda del
7,3%. Només a Castella-Lleó van
caure també les vendes. Malgrat
això, al conjunt de l’Estat l’evo-
lució va ser positiva: les vendes
van incrementar-se un 8%.
zels: si la taxa és del 25%, tindria un
impacte negatiu en el PIB dels Estats
Volum Units d’uns 14.000 milions de dòlars
Les barreres (12.000 milions d’euros).
que anuncia De fet, l’informe és l’aportació eu-
la UE ropea a la investigació que està fent
l’administració nord-americana so-
costarien bre el sector de l’automòbil, el pas
als EUA previ a imposar els aranzels. “La in-
50.000 M€ vestigació actual no té legitimitat ni
La ministra Magdalena Valerio, ahir, en un acte
a Madrid. SANTI DONAIRE / EFE
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
TESLA ARRIBA El fabricant de cotxes Tesla va assolir ahir el seu objectiu de
AL SEU OBJECTIU produir 5.000 unitats setmanals del Model 3. Alhora, la firma
DE PRODUCCIÓ nord-americana va aconseguir fabricar 7.000 vehicles dels
Models S i X també en set dies. El president de la firma, Elon
es basa en fets, i viola les lleis comer-
cials internacionals de la mateixa
manera que ho feia la investigació si-
milar que va portar a la imposició
dels aranzels a l’acer”, va assegurar
ahir el portaveu de la Comissió Eu-
ropea, Margaritis Schinas. El presi-
dent de la institució, Jean-Claude
Juncker, viatjarà a finals de mes a
Washington per reunir-se amb Do-
nald Trump. Serà l’última oportuni-
tat diplomàtica per intentar que els
Estats Units es facin enrere.
Producció europea als EUA
En un intent de convèncer el presi-
dent nord-americà, el document en-
viat a Washington recull tota mena
de dades per demostrar que come-
tria un error històric. Brussel·les
apunta allà on pot fer més mal a
Trump: els vots republicans. En el
seu informe, la Comissió Europea
recorda que un 26% de la producció
de vehicles europeus està situada als
Estats Units i que en depenen milers
de llocs de treball que podrien peri-
llar. Brussel·les subratlla que algu-
nes de les fàbriques són en estats que
són tradicionalment feus del vot re-
publicà, com Tennessee, Alabama i
Carolina del Sud.
Brussel·les també adverteix
Trump que els aranzels als cotxes
són “contraris a les normes interna-
cionals de comerç”, perquè no hi ha
excepcions en la normativa que jus-
tifiquin les restriccions per part d’un
país desenvolupat “per protegir la
indústria interior de la competència
estrangera”.
L’inquilí de la Casa Blanca no no-
més planeja uns aranzels que Euro-
pa considera il·legals, sinó que tam-
bé tensa la corda amb declaracions
incendiàries com les de diumenge.
En una entrevista amb la cadena
nord-americana Fox News, Donald
Trump va comparar les pràctiques
comercials de la Xina amb les de la
UE i ho va aprofitar per menyspre-
ar Europa. “La Unió Europea és pos-
siblement tan dolenta com la Xina,
però és més petita”, va assegurar du-
rant l’entrevista.e
Les declaracions de Magdalena
Valerio arriben una setmana des-
prés que la quota dels autònoms
patís un nou augment. L’aprovació
definitiva, dijous passat, dels pres-
supostos generals de l’Estat –des-
prés de les esmenes presentades
als pressupostos del Partit Popu-
lar– suposa un increment anual de
la quota d’autònoms d’uns 50 eu-
ros. Aquesta mesura ja l’havia in-
clòs l’executiu de Mariano Rajoy i
el govern de Pedro Sánchez té in-
tenció d’eliminar aquest paga-
ment fix.
D’altra banda, l’aprovació dels
pressupostos també suposa una
dotació de 520 milions d’euros per
ajudar els autònoms. Aquesta
quantitat es destinarà, entre d’al-
tres, a bonificacions per a la conci-
liació familiar o deduccions fiscals
per a costos de manutenció.e
SUPERMERCATS
Carrefour i Tesco, castigades per l’auge dels gegants digitals, han anunciat en els últims
anys importants retallades de plantilla. DANI RÍOS
Carrefour i Tesco: aliança
entre gegants per combatre
els preus d’Amazon
Negociaran conjuntament les compres amb proveïdors
PAULA SOLANAS
BARCELONA
Els gegants dels supermercats con-
tinuen buscant la millor estratègia
per sobreviure a l’arribada de com-
petència de les plataformes digitals.
La cadena de supermercats france-
sa Carrefour i la britànica Tesco van
acordar ahir formar “una aliança es-
tratègica a llarg termini” durant un
període de com a mínim tres anys
per gestionar de manera conjunta
les relacions amb els proveïdors i
millorar els marges de compra, se-
gons van dir les dues empreses ahir.
L’acord es podria formalitzar en els
pròxims dos mesos i cobrirà, per
exemple, la compra conjunta de
productes de marca pròpia. Segons
les dues multinacionals, aquesta
col·laboració els permetrà millorar
la qualitat i l’assortiment de pro-
ductes que ofereixen als seus cli-
ents, amb preus fins i tot més baixos
que els actuals.
Amb aquest moviment, les dues
companyies també volen augmentar
la seva competitivitat davant l’em-
penta dels competidors online, com
Amazon i Alibaba, o les cadenes de
supermercats alemanyes Aldi i Lidl.
Tesco i Carrefour han destacat que,
5.000 Musk, va declarar ahir que Tesla ja s’ha convertit “en una
Unitats setmanals veritable companyia d’automòbils”. A l’abril, Tesla va parar
del Model 3 temporalment la producció del Model 3 per problemes en la
línia de muntatge.
malgrat l’acord global, continuaran
treballant respectivament amb els
seus proveïdors a escala local i esta-
tal. De fet, Tesco i Carrefour només
competeixen en tres mercats en què
operen: Alemanya, la Xina i Polònia,
i l’acord obvia els dos últims països.
Tot i així, la cadena britànica –que té
uns 440.000 treballadors arreu del
món– domina principalment el Reg-
ne Unit. En canvi, Carrefour comp-
ta amb França com a mercat princi-
pal però també té una forta presèn-
cia en països com Espanya i el Brasil,
a l’Amèrica Llatina, que és el seu se-
gon mercat.
En els últims anys les dues em-
preses han anunciat retallades en
les seves plantilles, especialment a
les seus centrals. Al gener Carrefour
va anunciar un pla de transformació
fins al 2022 que suposava acomia-
dar com a mínim 2.400 treballadors
–d’un total de 10.500 empleats– de
la seu francesa de la cadena per re-
duir fins a 2.000 milions d’euros de
despeses. Per la seva banda, Tesco
també va fer fora 1.200 treballadors
a la seva central l’any passat i 1.100
més en un dels seus principals cen-
tres d’atenció al client.
El principal avantatge per als
competidors d’aquest acord serà en
la rebaixa de preus, segons Josep
21
economia
Dos gegants de la
distribució en procés
de transformació
● Carrefour
La cadena francesa és el princi-
pal grup de distribució europeu,
però aquest títol no l’ha salvat
de l’embat de la transformació
digital. L’any passat el benefici
de la companyia va caure un
15%, i l’empresa lluita per ajus-
tar-se al pla de reducció de des-
pesa. Tot i així, el grup és de les
firmes que han fet més esforços
els últims anys per innovar en el
model de supermercat físic.
● Tesco
La companyia britànica és el
principal actor del sector al Reg-
ne Unit, i precisament l’any pas-
sat va deixar enrere els números
vermells. No obstant això, l’em-
presa també ha hagut d’acomia-
dar part de la plantilla d’oficines
i reduir marges per adaptar-se a
aquest context nou.
Maria Català, professor d’econo-
mia i empresa de la UOC, encara
que no confia que aquest descens
arribi a Espanya. “L’acord ajuda-
rà a tenir empreses més fortes
davant la competència d’Ama-
zon”, apunta l’expert. A més a
més, afegeix que comprar als pro-
veïdors de manera conjunta se-
rà una via perquè Tesco es pugui
blindar als efectes del Brexit. “Si
té problemes amb aranzels o una
hipotètica guerra comercial el
pot beneficiar una unió tempo-
ral”, raona.
Experiment Més moviments al sector
L’aliança D’altra banda, Català considera
durarà un que l’aliança entre Carrefour i
Tesco pot ser només el primer
mínim de tres d’una sèrie de moviments dels
anys i els minoristes més importants per
permetrà adaptar-se a la nova realitat del
reduir marges consum. “Ara poden jugar amb el
preu, però també han de donar
valor afegit i apostar pels frescos,
on internet no té tants avantat-
ges”, explica l’expert de la UOC.
No obstant això, aquest és un sec-
tor que Amazon també vol con-
querir i el grup ja va comprar la
cadena Whole Foods l’any passat.
Dave Lewis, el conseller dele-
gat de Tesco, va expressar la se-
va satisfacció amb l’acord i va in-
sistir que aquesta aliança ajuda-
rà l’empresa britànica a millorar
la capacitat d’elecció, la qualitat i
el valor per als consumidors.
“Aquesta aliança estratègica en-
tre Carrefour i Tesco representa
un gran acord i combina l’experi-
ència de compra de dos líders
mundials, complementaris geo-
gràficament, amb estratègies co-
munes”, va declarar Alexandre
Bompard, president i conseller
delegat del grup Carrefour.e
22
economia
TRIBUNALS
El Suprem avala la
venda del Banc de
València per un euro
NÚRIA MARTÍNEZ
MADRID
El Tribunal Suprem ha avalat la venda del
Banc de València a CaixaBank pel preu d’un
euro l’any 2012. La sala contenciosa adminis-
trativa va desestimar ahir el recurs de cassació
de la Plataforma d’Afectats del Banc de Valèn-
cia contra la sentència de l’Audiència Nacio-
nal del 2016. Aquesta sentència ja confirma-
va la resolució de la comissió rectora del
FROB, que acordava la venda del banc pel preu
d’un euro.
El tribunal conclou que “es van complir les
garanties essencials del procediment” pel que
fa a la valoració de l’entitat i que “els organis-
mes competents” van adoptar “les mesures
d’execució necessàries d’acord amb dades eco-
nòmiques i d’impacte elaborades prèviament
per un grup d’experts independents”.
El Suprem nega la versió de la Plataforma
d’Afectats i rebutja que la venda del Banc de
València es produís abans de l’aprovació dels
informes de valoració per la comissió rectora
del FROB, com sostenien els recurrents.
A més a més, la sentència conclou que la si-
tuació financera deficitària del Banc de Valèn-
cia havia sigut valorada econòmicament mit-
jançant informes previs emesos per tres ex-
perts independents designats pel FROB.e
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
INDÚSTRIA
El Govern preveu inversió rècord en indústria
ALBERT CADANET
BARCELONA
Malgrat la inestabilitat política dels
últims mesos, la indústria catalana
es va mantenir aliena a la situació i
va registrar alguns dels millors re-
sultats dels últims anys. Així ho afir-
ma l’informe anual sobre la indús-
tria catalana, presentat ahir per la
consellera d’Empresa i Competiti-
vitat, Àngels Chacón.
Entre els indicadors que reuneix
l’informe destaca l’evolució de la in-
versió industrial. El 2017 –any que
analitza l’estudi–, la inversió indus-
trial va experimentar un creixe-
ment del 12% respecte a l’exercici
anterior. Es tracta del segon millor
augment des que s’elabora l’infor- La nova consellera d’Empresa i Competitivitat, Àngels Chacón, ahir en
me, tan sols a dues dècimes de l’evo- roda de premsa. ACN
lució registrada el 2015. Segons la
Generalitat, els motius que van afa- gètic i al de béns d’equipament. Se- aquesta categoria, el comporta-
vorir aquest comportament respo- gons Matilde Villarroya, directora ment de les exportacions d’alt con-
nen a factors tècnics –com ara l’ac- general d’Indústria, les dades “po- tingut tecnològic –productes far-
cés a les noves tecnologies– i a l’evo- sen de manifest una confiança ele- macèutics, d’electrònica, etc.– és
lució de la demanda. vada de les empreses en el futur in- especialment notable. En aquest
La Generalitat, de fet, considera dustrial de Catalunya”. cas, l’augment interanual va ser del
que el 2018 es batran tots els rè- 9% el 2017.
cords en inversió industrial. Segons Milloren les exportacions Les importacions també van aug-
les previsions del departament Un dels altres indicadors que des- mentar, però a un ritme lleugera-
d’Empresa i Coneixement, la inver- taca l’informe fa referència a les ment inferior. La compra de produc-
sió industrial augmentarà un 13,4% exportacions. El 2017 van experi- tes industrials provinents de l’exte-
interanual, la xifra més elevada des mentar un augment del 8,7% res- rior va créixer un 8,3% respecte al
del 1996. L’ascens inversor és espe- pecte a l’any anterior, una taxa que 2016, i la Unió Europea va ser el prin-
cialment remarcable al sector ener- no es registrava des del 2011. En cipal proveïdor de Catalunya.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
LA BORSA ÍBEX-35
9.558,30 PUNTS
Sessió de dilluns,
2 de juliol del 2018 -0,67% VARIACIÓ
Moda
BC Partners compra
Nicole Fashion Group
a través de Pronovias
Pronovias integrarà en el seu catà-
leg les marques de la companyia ita-
liana especialitzada en moda nupci-
al Nicole Fashion Group, present en
40 països i més de 800 distribuïdors
i cinc modistes monomarca. La
companyia fundada per Carlo Mar-
co Cavallo i la dissenyadora Ales-
sandra Rinaudo ha sigut adquirida
pel fons BC Partners, propietari
també de Pronovias, el líder mundi-
al en aquest mateix mercat. L’ad-
quisició suposa que Pronovias inte-
gra un dels seus màxims rivals de
moda nupcial.
BC Partners, a través d’un comu-
nicat, va assegurar ahir que l’adqui-
sició aportarà sinergies i permetrà a
les dues companyies compartir in-
novacions en producte i posiciona-
ment de marca. L’entrada suposa-
rà la incorporació dels dos funda-
dors de Nicole al comitè de direcció
de Pronovias. “Estic emocionada de
donar la benvinguda a Nicole al
Grup Pronovias”, va afirmar la con-
sellera delegada de Pronovias,
Amandine Ohayon. “Em sento es-
pecialment privilegiada de poder
contribuir amb la identitat creati-
va de Nicole al Grup Pronovias, una
companyia que sempre he admirat
al llarg d’aquests últims anys”, va dir
afirmar Alessandra Rinaudo, direc-
tora creativa de Nicole.
Aquesta és la primera adquisició
que s’incorpora a Pronovias després
que aquesta companyia fos compra-
da per BC Partners l’any passat, que
va pagar 550 milions d’euros al seu
propietari, Alberto Palatchi. La
companyia és l’única firma de moda
nupcial esmentada a l’informe De-
loitte top 100 global powers of luxu-
ry goods.
MARC ROVIRA
ELS QUE PUGEN MÉS
DIA
CIE AUTOMOTIVE
ENDESA
RADAR EMPRESARIAL
L’empresa té 6.500 treballadors a Espanya. PALOMA PUENTE / EFE
MediaMarkt obrirà un ‘hub’
tecnològic al Prat de Llobregat
El grup alemany també llançarà des de Catalunya
la seva plataforma de ‘streaming’ al mercat espanyol
PAULA SOLANAS
La cadena d’electrònica MediaMarkt po-
sarà en marxa aquest any el seu propi hub
tecnològic a Barcelona, segons va expli-
car ahir la companyia alemanya. L’objec-
tiu de la inversió és desenvolupar noves
solucions tecnològiques orientades al co-
merç per a la seva central alemanya, en-
cara que el centre també treballarà en ne-
gocis liderats des de Barcelona. El hub
tindrà la seu a les oficines centrals de Me-
diaMark Iberia al Prat de Llobregat i la
companyia ja ha posat en marxa un pro-
cés de selecció per contractar responsa-
bles tècnics locals i alemanys. Concreta-
ment, l’empresa busca desenvolupadors
de software amb un “excel·lent” nivell
d’anglès, a més de formació en camps
com ara el desenvolupament de platafor-
mes digitals al núvol.
De fet, el grup Media-Saturn –el pro-
pietari de la cadena– ha creat una nova
companyia batejada com a MMS Techno-
logy per gestionar aquest centre tecnolò-
gic. Aquest no serà l’únic negoci digital
que l’empresa alemanya gestionarà des
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
+2,93 2,568
+1,34 25,620
+0,95 19,075
de Catalunya. A través de la seva pàgina
web, l’empresa també busca diversos per-
fils per llançar al mercat espanyol l’apli-
cació Juke, una plataforma de continguts
en streaming que barreja elements de
Spotify, Netflix i Amazon.
Per a Ferran Reverter, conseller dele-
gat de MediaMarkt Iberia, aquest hub re-
forçarà la seva aposta local, on compta
amb “18 anys d’experiència, 85 establi-
ments i més de 6.500 professionals”. A
més, el directiu assegura que Espanya té
“professionals ben formats en el camp
tecnològic” i que la cadena ha escollit
Barcelona “perquè és l’entorn metropo-
lità ideal per ubicar aquest hub”.
Més centres de multinacionals
En els últims mesos, Barcelona s’ha con-
vertit en la nova seu de diversos projectes
tecnològics de multinacionals estrange-
res. Empreses com Allianz, Microsoft,
Lidl o Nestlé han anunciat recentment
que gestionaran part dels seus negocis di-
gitals des de la capital catalana.e
23
economia
% VAR. EUROS
SIEMENS GAMESA -2,13 11,260
BBVA -2,11 5,946
AENA -1,96 152,450
Indústria
Fluidra tanca la seva
fusió amb l’americana
Zodiac Pool Solutions
La catalana Fluidra, especialitzada
en la gestió de l’aigua i material per a
piscines, va fer ahir efectiva la seva
fusió amb la nord-americana Zodiac
Pool Solutions, segons va informar
ahir la Comissió Nacional del Mer-
cat de Valors (CNMV). La nova com-
panyia mantindrà el nom de Fluidra
i la seu global a Sabadell, i seguirà co-
titzant als mercats espanyols. El fins
ara president executiu de Fluidra,
Eloi Planes (a la foto), ocuparà el
càrrec de president executiu de la
nova empresa. Per la seva banda,
Bruce Brooks –conseller delegat de
Zodiac– exercirà el mateix càrrec al
nou grup. La fusió generarà unes
vendes combinades d’uns 1.300 mi-
lions d’euros i situarà la companyia
com un referent al mercat global de
piscines. Brooks va transmetre les
intencions de l’empresa de “liderar
clarament el sector”.
MANOLO GARCIA
Farmàcia
Grifols guanya el
premi Llotja de la
Cambra de Comerç
La farmacèutica catalana Grifols ha
guanyat el premi Llotja, que ator-
ga des del 1964 la Cambra de Co-
merç de Barcelona. Aquest guardó
reconeix la qualitat de la informa-
ció que les societats mercantils fa-
ciliten als accionistes i al mercat,
amb la finalitat de promoure una
informació cada cop més transpa-
rent. D’altra banda, el jurat del pre-
mi també va fer una menció hono-
rífica a Cellnex Telecom, per la se-
va “extensa” informació mercantil
“de gran qualitat i valor”.
Mirades
Del cel al paisatge marí
Uns submarinistes de l’exèrcit francès neden so-
bre les restes d’un caça nord-americà que el 1944
es va estavellar a Castellare-di-Casinca, a Còr-
sega. El model de l’aparell és un Republic P-47
Thunderbolt i va ser un dels caces principals que
van fer servir les forces dels Estats Units durant
la Segona Guerra Mundial.
03-07-2018 Foto: Boris Horvat / AFP
26 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR
CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS
DAVID MIRÓ,
✦ ✦
CATALINA SERRA,
JORDI CORTADA,
SÍLVIA BARROSO,
GEORGINA FERRI

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
EDICIÓ PAPER
ROSA RODON
EDICIÓ DIGITAL
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
MAIOL ROGER
INTERNACIONAL
MÒNICA BERNABÉ
Jocs: medalles i errors

A
ECONOMIA
ÀLEX FONT
SOCIETAT bans algú no m’acusi de bar- els Jocs Olímpics fa tot just un quart de
ELENA FREIXA celonacentrisme –o, més pla- segle, capital d’una demarcació que el
DEBAT
TONI GÜELL
nerament, digui que “de Can 2017 va rebre quasi 7 milions de turistes
CULTURA Fanga havia de ser”–, em re- i registrà 22,2 milions de pernoctacions,
LAURA SERRA tregui menysprear “el terri- la vella Tàrraco no necessitava per a res
MÈDIA tori” o m’atribueixi la creença que només uns fastos pseudoolímpics per donar-se a
ÀLEX GUTIÉRREZ
ESPORTS des de Barcelona es poden organitzar conèixer al món. Tampoc no hi existia un
TONI PADILLA amb èxit grans esdeveniments interna- públic freturós d’omplir les grades dels
DELEGACIÓ A MADRID cionals, permetin-me que presenti les recintes esportius, menys encara quan
DANI SÁNCHEZ UGART JOAN B. CULLA
LLENGUA
meves credencials. Vaig estar en contra l’organització no ha estat capaç d’impli-
ALBERT PLA de la celebració dels Jocs Olímpics de car-hi el teixit associatiu i, a sobre, ha co-
FOTOGRAFIA HISTORIADOR
1992 a Barcelona, fins al punt de fugir del mès algunes errades polítiques de gruix.
XAVIER BERTRAL
país durant el seu desenvolupament. Per rematar-ho, els problemes pressu-
EDICIÓ DE PREMSA Vaig ser un crític implacable de la idea i difícilment podien aspirar a uns Jocs postaris que van obligar a ajornar els Jocs
PERIÒDICA ARA, SL de la realització, el 2004, del Fòrum Uni- Olímpics de veritat: el Líban, Tunísia, el del 2017 al 2018 han fet que coincidissin
PRESIDENT
versal de les Cultures, amb el qual no vaig Marroc, Turquia, Síria, Algèria... Es trac- en el temps amb les primeres setmanes
FERRAN RODÉS voler tenir cap mena de vincle. I, cada tava, molt sovint, de règims autoritaris de la Copa del Món de Futbol de Rússia,
CONSELLER DELEGAT cop que ha aparegut la hipòtesi que Bar- que, pel fet de ser-ho, podien assegurar una competència impossible de batre.
SALVADOR GARCIA RUIZ
DIRECTOR FINANCER
celona aspiri a uns Jocs Olímpics d’Hi- la presència d’un públic captiu i una co- L’alcalde tarragoní, Josep Fèlix Balles-
XAVIER LINARES vern el 2022, el 2026 o el 2030..., ho he bertura generosa per part dels mitjans teros, segurament va voler imitar els seus
DIRECTORA DE considerat un disbarat. De tots aquests de comunicació oficials. homòlegs i correligionaris barcelonins de
MÀRQUETING posicionaments, les hemeroteques en La candidatura de Tarragona a orga- les dues dècades passades, creient en el
MARIA LLAMBÍ
DIRECTOR COMERCIAL guarden abundant testimoni. nitzar la 18a edició d’aquests Jocs no res- valor taumatúrgic d’uns Jocs que curari-
SERGI GERMÁN La raó comuna de les actituds esmen- ponia a cap de les lògiques que acabo en tots els mals i resoldrien totes les ca-
DIRECTOR DE NEGOCI tades és que no crec que el desenvolupa- d’apuntar: situada en un país que acollí rències de la ciutat que governa. I que, de
ORIOL CANALS
DIRECTOR DE
ment de les ciutats i dels pa- passada, li proporcionarien
TECNOLOGIA ïsos s’hagi de fer a cop de a ell un formidable trampo-
MARC CAMPRODON convocatòries miracle tipus lí per a la reelecció en els co-
C/ DIPUTACIÓ, 119
Jocs, Expos o similars, sinó micis del maig de 2019. Però,
08015 BARCELONA. gràcies a una gestió pública des del punt de vista econò-
TELÈFON: 93 202 95 95. ben planejada, eficient i mic, no som ni a principis
ATENCIÓ AL sostinguda en el temps. Se- dels anys 1990 ni a comença-
SUBSCRIPTOR: gurament, aquest model de ments dels anys 2000. I, des
93 275 11 10
subscripcions@ara.cat
l’esdeveniment fita va tenir dels punts de vista social i
la seva època: París no seria polític, encara menys. Per
TEXT LEGAL la mateixa sense l’Exposició resumir-ho en una imatge:
Edició de premsa periòdica
ARA es reserva tots els Universal de 1889, ni Barce- ¿a qui se li acudí que, de ca-
drets sobre el contingut del lona sense l’Exposició In- ra a animar l’ambient en la
diari ARA, els suplements i
qualsevol producte de ternacional de 1929. Però cloenda dels Jocs –a la Cata-
venda conjunta, sense que l’època actual és una altra, lunya de l’estiu de 2018–, la
es puguin reproduir ni
transmetre a altres mitjans el món s’ha empetitit extra- millor idea era enviar al port
de comunicació, totalment
o parcialment, sense prèvia
ordinàriament i aquells de Tarragona el vaixell insíg-
autorització escrita. grans artefactes esportius o nia de l’armada espanyola?
Difusió controlada pseudoculturals són com ¿Què té a veure un “vaixell
per l’OJD
dinosaures en procés d’ex- d’assalt amfibi” amb un cer-
tinció. Excepte si mobilit- tamen esportiu internacio-
zen una fortuna en drets te- nal pretesament consagrat a
levisius, esclar. afavorir la pau i la germa-
Si el model està en crisi, nor? ¡I encara sort que no
les seves aplicacions de van enviar-hi el Piolín!
gamma baixa encara més; i, L’anterior edició dels
no ens enganyem, els Jocs Jocs Mediterranis, la 17a, es
Mediterranis figuren en va desenvolupar el juny de
aquesta categoria. Sorgits 2013 a la ciutat turca de Mer-
EL DIARI D’AHIR en els inicis de la Guerra JESÚS DIGES / EFE
sin. I bé, ¿quants de nosal-
Fe d’errades: L’ARA
Freda, les primeres edici- tres hem après des d’alesho-
agraeix als lectors que ons van permetre modestos exercicis de res alguna cosa sobre Mersin? ¿Quants
ens facin arribar els diplomàcia esportiva; per exemple, en seríem ni tan sols capaços de situar-la en
errors que detectin en els II Jocs (Barcelona 1955) es produï- L’anterior edició dels Jocs el mapa? Això, pel que fa a la suposada
el contingut dels
ren els primers contactes oficials entre Mediterranis es va celebrar a projecció que aquests Jocs donen a la po-
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
l’Espanya de Franco i la Iugoslàvia de la ciutat turca de Mersin. blació que els acull. Tocant a les rendes
publica la fe d’errades Tito, ja divorciada de Moscou. Després, Quants de nosaltres seríem polítiques, temo que a l’alcalde Balleste-
en aquesta mateixa aquests Jocs es van anar convertint en ros li passi com a les nedadores de 400
columna. Podeu fer- un premi de consolació per a països que, capaços de situar-la en el mapa? metres: que a partir d’ahir, si vol penjar-
nos arribar les vostres
per raons econòmiques o geopolítiques, se medalles, ho hagi de fer ell mateix.
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
Donar més voltes a l’Espai Barça
l caràcter de la ciutat és
E una tensió permanent
entre la monotonia i l’ex-
cepció. Del paisatge urbà
en valorem el conjunt,
l’harmonia i la norma, mentre que el
que ens interpel·la són els espais sin-
gulars, les fites o els trossos urbans
insurgents que no sucumbeixen a la
norma. El que caracteritza Barcelo-
na és la compacitat, de propietats
menudes, amb carrers molt variats
i façanes més estretes que la llarga-
da dels pisos. Si a les grans capitals
europees hi ha edificis que ocupen
illes senceres, i hi ha propietats que
travessen carrers, Barcelona és una
amalgama d’edificis estrets que
comparteixen mitgeres i patis d’illa
desfigurats, amb unes plantes baixes
molt dinàmiques, que són l’enveja
de la resta de ciutats europees.
Per això són tan importants els re-
cintes singulars que interrompen el
paisatge urbà: des del Modernisme
fins als grans parcs, passant per la Fi-
ra, l’Hospital de Sant Pau, les Glòries
o Sants. Els projectes grossos cal
pensar-los més: perquè són ocasions
úniques, excepcions irrepetibles que
esdevenen pulmons, llocs de refe-
rència que alteren la monotonia per
millorar radicalment la resta del tei-
xit urbà, i que duraran per segles.
Defensaré sempre que la implica-
ció ciutadana proactiva és impres-
cindible per dissenyar la ciutat. Tinc
la convicció que com més ulls es mi-
rin un projecte, millor serà el resul-
tat. I que això no va en contra de la
feina dels arquitectes, sinó que, al
contrari, l’enriqueix, perquè la po-
sa a prova, la revisa críticament, i li
aporta límits i complexitat, que són
la matèria de què haurien d’estar
fets tots els projectes.
Per això insistiré en la necessitat
de donar més voltes a l’Espai Barça.
Que la propietat dels terrenys del
Barça no sigui de l’Ajuntament no
l’eximeix de requerir-li una genero-
sa contribució a la urbanitat. La Mo-
del no era municipal fins fa ben poc
MARIA SISTERNAS TUSELL
ARQUITECTA I CONSULTORA
però el consistori ha liderat la seva
transformació des de fa més d’una
dècada. I gràcies a la insistència de
veïns, tècnics i el districte, la Model
ha estat fruit d’una revisió encara
més exigent del pla director del
2009. Fruit d’aquesta revisió, ara
s’han eliminat 18.000 m2 d’ús hote-
ler per convertir-los en habitatge so-
cial. S’hi ha previst un parc, un ins-
titut escola, una escola bressol, un es-
pai memorial, un pavelló poliespor-
tiu i un casal de joves i se n’ha
eliminat l’aparcament, perquè es
considera que això reduirà l’ús del
cotxe a la ciutat. Serà complicadíssim
encaixar tant de programa en un re-
cinte tan petit, però és impossible ar-
gumentar que el projecte és pitjor ara
que quan es va començar a pensar.
No és que no tinguem mètode; fa
anys que a Barcelona els projectes es
fan amb consens o no es fan. A Can
Batlló, en unes fàbriques expropia-
des a la força per Muñoz Ramonet
durant el franquisme, ara hi ha en
marxa les torres d’habitatge que les
filles del propietari van desenvolu-
par, en una zona de màxim interès
immobiliari. Però la requalificació
dels terrenys de Can Batlló ha estat
Que la propietat dels
terrenys del Barça no sigui
de l’Ajuntament no l’eximeix
de requerir-li una generosa
contribució a la urbanitat
DE FIT A FIT
sotmesa a una revisió permanent del
teixit associatiu de Sants, que va sa-
ber colonitzar el recinte i l’ha anat
farcint d’usos veïnals. És coneguda
la recuperació autogestionada dels
locals amb una biblioteca, fusteria,
impremta, horts, rocòdrom, l’audi-
tori o un centre de documentació.
No van ser cessions lliures de con-
flicte; de fet, es van conquerir els es-
pais amb l’entrada veïnal al recinte
el 2011 per part de la Plataforma de
Can Batlló. Les successives revisions
del projecte han acabat afegint usos
vitals a escala de barri al recinte, com
un institut, una escola primària, una
escola bressol, un casal de gent gran
i casal de joves i entitats; espais verds
ben dissenyats, el complex esportiu
La Bordeta, el camp de futbol de Ma-
gòria; un centre ocupacional i d’aco-
llida per a persones amb discapaci-
tats físiques i psíquiques; un CAP i
un centre d’acollida. I finalment s’hi
han destinat més diners públics per
a dos grans equipaments de ciutat:
l’Escola de Mitjans Audiovisuals i el
viver de cooperatives Coòpolis. Tot-
hom ha sortit beneficiat de la insis-
tència veïnal; inclosa la propietat
privada.
L’Espai Barça és una transfor-
mació molt més gran que la Model i
que la de Can Batlló. Des del Barça
2000 hi ha hagut incomptables in-
tents de reformar el Camp Nou i, de
retruc, els seus entorns. L’oposició
veïnal els ha aturat tots, perquè els
interessos del Barça no han mirat
mai més enllà del club. Crec que ara
pertoca als grups municipals aten-
dre les al·legacions que va presen-
tar la Federació d’Associacions de
Veïns i Veïnes de Barcelona
(FAVB), començant per resoldre
les cessions de vials com a espais
verds i codissenyant els usos i l’es-
pai lliure que enriquiria l’encaix
dins de les Corts. I això no serà en
contra del Barça; al revés, enriqui-
rà el projecte, el farà més central,
més integrat, més utilitzat, i, per
tant, n’ampliarà el valor urbà.
27
debat
El patrimoni
de l’1-O
SEBASTIÀ ALZAMORA
ESCRIPTOR
✒ De tots els errors que podien cometre els
partits independentistes segurament el pit-
jor, i també el més obvi, era barallar-se pel
patrimoni de l’1-O (em nego a escriure patri-
monialització). Els partits polítics (no els in-
dependentistes, sinó tots) acostumen a tenir
l’objectiu de substituir la realitat existent per
una que els convingui més. I val a dir que so-
vint se’n surten, si més no en l’àmbit dels mit-
jans de comunicació: n’hi ha prou de compro-
var com el llenguatge informatiu es desnatu-
ralitza tot sovint amb expressions sorgides
o inventades des de la política, que de sobte
es comencen a repetir de forma obsessiva: els
fulls de ruta, les línies vermelles, les fake news
o, recentment, les espantoses finestres
d’oportunitat són només alguns exemples
d’aquesta mena de contaminació lingüística.
Per altra banda, tots som conscients que els
partits polítics són instruments necessaris
en l’articulació de les societats. Però això no
impedeix que, a l’hora de construir el relat (un
altre martellet lingüístic sorgit de la política),
de les múltiples opcions a l’abast, triïn gaire-
bé sempre la més obtusa. Amb el propòsit,
naturalment, no només d’acumular mèrits
per al propi partit, sinó també (i tant o més
important que el primer) de restar-ne als al-
tres i, si pot ser, colgar-los de penjaments i
mancances.
✒ Així doncs, ERC, Junts per Catalunya i el
PDECat s’han embrancat ara a discutir qui va
contribuir més decisivament a la celebració
de l’1-O, i qui representa millor l’esperit i el
contingut d’aquella jornada que certament
mereix el qualificatiu d’històrica (a diferèn-
cia de tantes altres dates i esdeveniments
que tot d’una són proclamats històrics, sen-
se que res ho justifiqui). Tornem a dir que es
tracta d’un error colossal, i segurament per
això mateix, més llaminer. Intentar conver-
tir l’1-O en una medalla a disputar entre for-
macions polítiques només contribueix a de-
gradar-ne el significat, com si a això no hi de-
diqués prou esforços (i recursos pagats per
tots nosaltres, per cert) l’estat espanyol. El
record d’aquell dia és massa fresc i massa po-
tent perquè ningú hagi oblidat que va ser el
fruit de l’autogestió de la mateixa societat ca-
talana. Per això, pel fet de sorgir de la ciuta-
dania mateixa, amb una participació molt se-
cundària dels partits polítics i d’altres estruc-
tures diguem-ne tradicionals, meravellen de
l’1-O la seva participació massiva, la comple-
xitat i la precisió de la seva organització i la
mentalitat d’avantguarda aplicada a diversos
aspectes (des de la guerra tecnològica i a les
xarxes socials fins a l’impressionant disposi-
tiu construït per obtenir i protegir les urnes).
Tot això, sumat a una determinació cívica,
democràtica i pacifista que va arribar fins al
punt d’encaixar els cops de porra de la poli-
cia sense defallir, converteix l’1-O en una de
les mobilitzacions ciutadanes més impor-
tants que s’han viscut en la història recent
d’Europa. Abaratir-la ara amb ridícules es-
tirades de monyo entre partits no sembla
gens una bona manera de fer República. Ni
de fer res.
28
debat
l gran i longeu pensador
E Bertrand Russell va dir
que “el problema del
món és que els estúpids
se senten segurs i són
arrogants mentre que els intel·li-
gents estan plens de dubtes”. Rus-
sell sabia que com més superficial és
el nostre coneixement d’un proble-
ma complex, més senzilla ens sem-
bla la solució.
La simplificació per falta de co-
neixement és, esclar, un fenomen
que ens afecta a tots. Per això els
problemes dels altres normalment
semblen més senzills que els nos-
tres. També és la lògica que hi ha
darrere les paraules dels Beatles:
“Quan era jove, molt més jove que
avui, mai vaig necessitar l’ajuda de
ningú” (Help!). En el matí de la nos-
tra vida tot sembla clar, mentre que
al vespre abunden les ombres.
També és el motiu pel qual tertu-
lians del nostre país opinen amb
contundència sobre tots els proble-
mes sota el sol alhora que els espe-
cialistes dubten i matisen. Azaña ja
apuntava: “Si cada español hablara
solo de lo que sabe, se haría un gran
silencio nacional que podríamos
aprovechar para estudiar”.
Si a tot això hi sumem una bona
dosi de cinisme, també tenim l’ex-
plicació de per què hi ha una gran
distància entre el que alguns líders
polítics diuen quan no tenen poder
i el que fan quan sí que en tenen.
Perquè, allunyats del poder, to-
tes les preguntes tenen resposta i
tots els problemes una solució. Pe-
rò un cop al poder, cada decisió té
una conseqüència negativa difícil
d’explicar als propis, cada afirma-
ció va acompanyada d’un llarg es-
crutini i cada acció té un impedi-
ment pressupostari.
Outsiders
En el nostre Procés, els principals prota-
gonistes han sigut precisament els outsi-
ders, els forasters (en traducció literal) de
la política. ¿Algú creu que hauríem fet el
camí que hem fet sense la malaguanyada
Muriel, la Carme, els Jordis, el president
Puigdemont, ara el president Torra, veri-
tables forasters de la política o dels àmbits
de responsabilitat que van acabar ocupant,
i tants altres, tots ells empesos per la gent,
aquests sí, veritables outsiders al cent per
cent? Doncs no, segur que no hauríem fet
aquest camí. Per tant, polítics superpro-
fessionals, compte i no ens falleu! Aquí
mana la gent, i a vosaltres, polítics i partits,
us necessitem per donar forma als nostres
anhels i il·lusions, però si no ho feu en bus-
carem uns altres que ho facin o ens ho fa-
rem directament nosaltres, perquè de ca-
pacitat i credibilitat en tenim de sobres.
Qui ha fet les Diades més grans de la histò-
ria?, qui va fer el 9-N?, qui va fer i guanyar
l’1-O?, qui va guanyar el 21-D? Van ser la
gent i els outsiders.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
@diariARA
La metamorfosi
És per això que no
haurien de sorprendre
les transformacions d’al-
guns quan passen de la
banqueta al camp de joc.
Els exemples són més
nombrosos que els ar-
bres als Pirineus. Ada
Colau ha passat de voler
aturar els desnonaments MARC MURTRA
i la vella política a només
ENGINYER INDUSTRIAL I MBA
opinar sobre el Procés.
Pablo Iglesias ha transi-
tat de prendre possessió del seu es-
có europeu anunciant que limita el És molt
seu salari a 1.500 € al mes a com- més fàcil
prar-se una casa de 260 m2 amb du-
es piscines i casa de convidats. Tot, ser amable,
en menys del que un triga a memo- idealista i
ritzar La Internacional. coherent quan començament a presentar com a
L’exemple més impressionant i
potser més profund el trobem a Ca- no es gestiona nyar als jutjats l’Oriol Pujol, en Jor-
talunya, on hem vist com el movi- poder
ment independentista ha passat en
pocs anys de ser un fenomen mino-
ritari a dominar la política catalana,
de no tenir poder a tenir-ne molt.
Aquest curs ha produït una meta-
morfosi profunda i segurament per-
manent del moviment sobiranista.
CARTES I MISSATGES
Barcelona, ciutat valenta
i solidària
M’agrada la meva ciutat, que tant s’ofereix
per rebre ara les 60 persones rescatades
d’una mort segura pel vaixell de l’ONG
Open Arms –que l’extrema dreta del go-
vern italià es nega a acollir–; com es des-
connecta d’Endesa, posant en marxa l’ope-
rador públic d’energia més important del
país; com obliga els grans inversors immo-
biliaris a dedicar un 30% de les seves pro-
mocions a habitatge social; com és recone-
guda com la ciutat espanyola que dedica un
percentatge més alt del seu pressupost a te-
mes socials; com s’atreveix a posar ordre en
el descontrol turístic heretat, aprovant el
pla especial urbanístic d’allotjaments tu-
rístics (PEUAT); com promou la remuni-
cipalització de la gestió de l’aigua davant les
pressions i els embolics legals d’Agbar; com
reacciona al gravíssim atemptat terrorista
de l’estiu passat mantenint la convivència
entre persones d’orígens diversos, expres-
sant-ho amb aquell “No tenim por” que va
ser un crit d’esperança...
XAVIER RIU
BARCELONA
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona
De la revolució dels
somriures i el “No anem
contra ningú” (Romeva,
Carretero i altres) al “Els
dirigents del PSC” són
uns “miserables, poca-
vergonyes i repressors”
(Elsa Artadi, 13 abril, tuit
esborrat posterior-
ment), als crits enfadats
de “Vergonya!” (Pilar
Rahola) i a definir el
PSOE per la calç de Lasa
i Zabala (Gabriel Rufián).
S’ha passat de voler fundar la Di-
namarca del Mediterrani a aprovar
una llei bàsica de la república que no
inclou la independència del poder
judicial des del minut zero. Del nou
candidat a president qui va acompa-
di Turull.
De l’afirmar-se exquisidament
pacífics a l’abominable i fraguista
“Els carrers sempre seran nostres”
d’alguns independentistes; al “Ne-
cessitem una preparació” com a res-
posta a la petició d’“ensorrar l’eco-
nomia i paralitzar l’Estat” (Quim
DAVID BORRAT
Sortim al carrer
Mentre el Sr. Llarena intenta evitar la
derrota amb les argúcies més insòlites, el
temps passa i hi ha el perill, possible-
ment calculat pels poders contraris al
Procés, que ens anem adormint. La pre-
só i l’exili són a cada hora i cada minut de
cada dia, però en la vida quotidiana dels
que no ho hem de passar és un record que
ens passa pel cap de tant en tant i ens afli-
geix el cor. Per nosaltres mateixos, pels
presos polítics, pels exiliats i per fer-ho
saber als que ens volen mal, hauríem de
sortir més sovint al carrer i proclamar el
desig que tenim de viure en una Repúbli-
ca sobirana i amb tots els nostres repre-
sentants alliberats del malson de la per-
secució iniqua abanderada pel mal jut-
ge abans esmentat.
AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY
BLANES
Retenció de manifestants
pacífics
Vull manifestar el meu total desacord
per la retenció d’una cinquantena de
Fe d’errades: opinio@ara.cat
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
Torra al FAQS del 23 de març, mi-
nut 61) i a descriure les pintades
amenaçadores a casa d’un dirigent
polític com “una altra manera de fer
política” (24 d’abril, CUP).
D’un moviment que clamava per
una democràcia de qualitat a una
DUI. Del “PSOE=PP” a donar su-
port al PSOE en contra del PP.
Perquè és molt més fàcil ser ama-
ble, idealista i coherent quan no es
gestiona poder. És molt més fàcil
criticar la Transició, la democràcia
espanyola, l’Audiència Nacional,
l’autonomisme i el peix al cove quan
un no ha tingut ocasió de prendre
decisions reals o actuar més enllà de
la denúncia i la protesta.
Governar sense acritud i mante-
nir la coherència sempre és difícil
per a tothom i, per tant, és de gran
importància respectar els gover-
nants que miren de governar amb
eficiència i responsabilitat alhora
que critiquem la hipocresia, el cinis-
me i intentem liquidar la corrupció.
A la resta d’Espanya falten grans
reformes i els líders de l’statu quo
han demostrat enormes limitacions
en termes de capacitat, preparació
intel·lectual i virtut. Sí, però a Ca-
talunya també, i el mal aliè no pot
ser una justificació del propi.
En aquest musical, els catalans
hem demostrat tenir una classe po-
lítica equivalent a la resta d’Espa-
nya en temes d’honestedat i eficà-
cia. Recordem amb esperança, però,
que els problemes polítics no són
una maledicció faraònica a la qual
cal sotmetre’s, sinó el resultat de di-
nàmiques que en última instància
depenen dels votants i, per tant, de
nosaltres. Intentem, doncs, ser més
respectuosos amb els assoliments
aliens i més prudents amb les pro-
postes pròpies.
persones, jo inclòs, i l’abús d’autoritat
per part dels Mossos d’Esquadra el dia
28 de juny al costat de la gasolinera del
centre comercial Espai Gironès, a Salt,
per la visita del rei d’Espanya a Vilabla-
reix. La manifestació, a la qual em vaig
acostar per tafaneria, era totalment pa-
cífica i democràtica, i la meitat dels ma-
nifestants eren jubilats. Durant més de
dues hores ens van retenir sota la pluja.
Al final de la retenció vaig demanar ex-
plicacions a un superior dels Mossos i
de manera molt concisa em va dir que
era per seguretat d’acord amb no sé qui-
na llei (suposo que la llei mordassa). Em
pregunto si, en cas que els manifestants
haguessin anat cantant l’“Y viva Espa-
ña” de Manolo Escobar, també s’hauria
produït la retenció.
JORDI MULET
SALT
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
ALEIX Extres de boda Fa un any Ruiz va oficialitzar la rela-
RUIZ
ció amb la seva companya índia en una boda simple,
sense família ni amics. Tampoc tenien testimonis, un
problema que l’advocat va resoldre incloent a la minu-
Doctor en pali, professor de la Shan State Buddhist University ta la contractació d’uns desconeguts
“Semblo un
Amb 24 anys Aleix Ruiz va marxar
a l’Índia atret pel sànscrit –una llen-
gua que ja només s’utilitza per a la li-
túrgia–, va fer el doctorat en gramà-
friqui però soc
tica pali –una altra llengua indoeu-
ropea litúrgica– a Cambridge i des-
prés de tornar a l’Índia i passar per
Tailàndia s’estrena com a cap de de-
MARTA partament a la Shan State Buddhist
un intel·lectual
RODRÍGUEZ University, al nord-est de Birmània.
Com va ser el nen Aleix?
M’agradava escriure però no llegir;
no m’interessava tot el que m’ense-
que tritura el
nyaven a l’escola, que per a mi va ser
com una tortura. Una cosa és apren-
dre i estudiar i l’altra és l’escola.
Quan va fer un canvi de xip?
coneixement”
En traslladar-nos de Sant Feliu de
Codines a Martorell, com que era un
nen tímid, llegir per a mi va ser un
refugi, em va agradar molt. Cap als
16 anys em passava el dia llegint, i a
l’institut vaig tenir un molt bon pro-
fessor de grec, amb sentit crític,
l’Andrés, que m’anava passant mol-
tes lectures. Em van interessar Pla-
tó i Sòcrates i llegia el que em reco-
manaven amics més grans. Però
haig de dir que per a mi llegir, fins i
tot ara, és avorrit, i prefereixo mil
vegades escoltar un àudio.
D’un acadèmic em sorprèn.
“Haig de dir És antipedanteria i té sentit perquè
tota la literatura ha començat sent
que per a mi oral. Però té sentit perquè, per
llegir, fins i exemple, els diàlegs o l’Acadèmia de
tot ara, és Plató eren orals, es feien a la plaça,
avorrit i que parlant. Amb la invenció de la im-
prefereixo premta va canviar tot, però en el bu-
disme la tradició oral s’ha preservat.
mil vegades
escoltar I el salt al sànscrit?
un àudio” Està bastant relacionat. Els meus pa-
res tenien llibres dels anys 70 de re-
ligió, de traduccions d’autors indis,
“El sànscrit i em vaig entrar la curiositat d’apren-
dre sànscrit per llegir l’original. I vaig
i el pali ja no anar a la Universitat de Pune, al cos-
es parlen al tat de Bombai. A diferència del que
carrer però passa a Europa, tot es basava en tex-
són llengües tos, i amb dedicació el vaig aprendre.
que et
Qui vol aprendre sànscrit?
connecten Molts dels companys eren de casta
amb bramànica –els sacerdots– i kirtans,
l’actualitat” que són com una mena de joglars o
trobadors. La qüestió és que era llegir,
llegir i fer el comentari, en sànscrit.
De fet, el 80% de la literatura en sàns-
crit són comentaris que són tractats
per ells mateixos o que es convertei-
xen en clàssics. Allà vaig conèixer el
pali, la llengua amb què estan escrits
els primers textos budistes. Em va
agradar tant que m’hi dedico.
Són dues llengües mortes?
Si per mortes volem dir que no es
parlen al carrer, sí; però la cultura
sànscrita ha deixat petja a tot el Sud-
est Asiàtic. Va ser una cultura cos-
mopolita; a Tailàndia els noms de les
ciutats són en sànscrit, tot i que es
Aleix Ruiz posant a la rambla de les Bòbiles de Martorell, ciutat on pronuncia d’una manera diferent i
s’ha criat. MANOLO GARCIA no té res a veure amb el tailandès. És
29
l’entrevista
entrevista
com si nosaltres pronunciéssim el
llatí en català. Potser sí que és mor-
ta, però s’ha reencarnat i s’ha seguit
reencarnat. Moltes de les tècniques
de meditació deriven d’un text escrit
en pali. Són llengües que et connec-
ten i et fan entendre l’actualitat.
En aquest cas, com?
Qui té poder moral a Birmània? Els
monjos, que estudien pali. Tot el
discurs moral que hi ha a Birmània
per justificar A o B ve d’una educa-
ció monàstica, amb episodis en què
el budisme s’ha de protegir amb un
rei prodigiós que faci la jihad budis-
ta, fins al punt que un dels monjos
més famosos va citar davant de mi-
litars una crònica en què justifica-
va el genocidi quan l’enemic ja no es
pot ni considerar humà.
Com el del poble rohingya?
És islamofòbia. Entre els naciona-
listes birmans i indis hi ha bona re-
lació perquè tenen l’islam com a
enemic. No és res nou: temen que
el budisme desaparegui com ho va
fer a l’Índia, però és un mite, perquè
són majoria ètnica. Han agafat l’is-
lam com a boc expiatori.
Continua fent traduccions?
Estic treballant en la de Pantxatan-
tra en català per a l’editorial de Mar-
torell Adesiara. És una col·lecció de
cinc tractats en sànscrit sobre l’art de
governar per a príncep. I també tre-
ballo amb En palabras del Buddha,
una traducció del pali al castellà. Puc
semblar friqui, però soc un intel·lec-
tual. El friqui, com el fan, com el de-
vot d’una religió, és un apassionat
acrític, mentre que l’intel·lectual
també és un apassionat, però crític,
que tritura el coneixement rebut, el
metabolitza i el retorna amb una al-
tra forma. Aquesta és la tasca de l’in-
tel·lectual. La del friqui és simple-
ment mantenir l’ordre establert,
adular, acumular, mitificar.
Qui és Ruy D’Aleixo?
És un pseudònim portugueïtzat del
meu nom que utilitzo des d’adoles-
cent i amb el qual vaig publicar el
2015 Els noms dels déus, amb Males
Herbes. És un llibre que està bé, eh?
Va rebre bones crítiques [riu].
S’ha fet budista?
Sí, suposo que sí, perquè hi crec, pe-
rò en el budisme això no ho és tot. Es
basa en la constatació que la insatis-
facció és inherent a la mateixa vida
i que l’existència no pot arribar mai
a completar-se i provoca frustració
i fracàs constant, perquè sempre es-
tem desitjant i el desig no té fi. Aquí
un medita per relaxar-se i tornar a
la càrrega, però per al budisme és ar-
ribar a l’extinció d’aquest desig, per
evitar l’estrès i sofriment de saber
que no existeix la satisfacció. No
hem de buscar el més i més sinó
menys i menys, però sense dogma-
tisme sobre com aconseguir-ho ni
caure en extremismes.e
30
El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk comença a les 9 del vespre al Teatre Grec per aprofitar la llum de la posta de sol. CRISTINA CALDERER
Els déus inauguren
l’oasi teatral del festival Grec
Oriol Broggi dirigeix una epopeia que porta gegants i un diluvi a la primera nit del teatre de Montjuïc
Crònica
LAURA SERRA
BARCELONA
a política té la insistent
L habilitat d’escatimar el
protagonisme a la cultura
sempre que pot. Ahir, dia
de la inauguració del fes-
tival Grec, almenys era una bona
notícia: l’acostament dels presos.
Per a tothom qui pensa en ells –so-
vint o de tant en tant–, el fet de pas-
sar una agradable vetllada de plaer
burgès al Teatre Grec es feia menys
incòmode. Al capdavall, no es pot
aturar la vida cultural del país: tam-
bé d’això anava el Procés i per això
hi ha un conseller a l’exili.
El breu mandat de Lluís Puig, que
mai va assistir a un Grec en el càrrec,
ha propiciat que aquest sigui el pri-
mer festival al qual assisteix Laura
Borràs com a consellera –no hi ha-
Cultura
ARTS ESCÈNIQUES
via el president Quim Torra–. “A
veure com han llegit un poema su-
meri tan antic. Ja saps que és el meu
tema”, deia la professora Borràs, que
ha estudiat l’obra inaugural, El po-
ema de Guilgamesh, rei d’Uruk. Fer-
ran Mascarell, que estrena el Grec
des del 1985, tot i que hagi anat can-
viant de fila a la platea en funció del
càrrec, la clava: “M’agrada veure
com els bons creatius dominen l’es-
pai. Perquè és complicat”. És cert,
l’escenari sempre és el mateix, però
cada any la inauguració és un patir.
El director del Festival, Francesc
Casadesús, es queda al cap de l’esca-
la per saludar les autoritats. “És una
estrena bonica, estic content per la
companyia, la proposta... –diu–. I a
qui li agradi Broggi li agradarà”.
L’entorn és el 50% de la nit, i això ja
està guanyat. Sembla que els jardins
del Grec han substituït el Parlament
com a oasi català, i no només per la
humitat enganxosa, sinó perquè es
van creuant personalitats: Jaume
Collboni amb Alberto Fernández, hi
ha Juanjo Puigcorbé saludant Mer-
Ferran cè Sampietro, José Montilla, Pere
Mascarell, Arquillué, Xavier Trias, la Lloll, Pep
Gerardo Pla, Agnès Mateus i Quim Tarrida,
Pisarello, Ada Salvador Sunyer amb Marina Gar-
Colau i Laura cés, Josep Maria Pou... Tothom hi és
Borràs.. C. CALDERER i vol ser vist. Ningú fa tard, tot i que
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
l’estrena és d’hora, a les 9 del vespre,
per aprofitar la llum del dia. “És bo-
na idea, llàstima que no se’ns hagi
acudit a nosaltres”, bromejava el
president de Focus, Daniel Martí-
nez, que aquest any no està nerviós
per l’estrena del Grec sinó per la in-
auguració del festival de Mèrida
amb Ben-Hur, que al febrer porta-
ran al Coliseum, i els tres títols que
tenen aquí en cartell.
Una companyia a escena
Un minut abans de començar l’obra
enxampo l’Oriol Broggi catatònic de
tants nervis, amb la pipa fumejant.
“Pateixo. Hi ha molta gent i aquí hi
ha molt de soroll i posarà nerviosos
els actors. Em fa mal tot. És horro-
rós”, i se’n va a passejar. Després
anirà al bar amb la productora Bet
Orfila. Els daus ja estan tirats.
Broggi ha optat per posar en es-
cena un text que segueix la línia
d’històries èpiques de La Perla 29
–com Incendis, L’orfe del clan dels
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 31
cultura
IMPULSEN UN Aquest octubre el premi Nobel de literatura no es PROBLEMES Cinc grans discogràfiques –entre elles, Warner i Sony– han
PREMI NOBEL concedirà a causa de la crisi que viu l’Acadèmia Sueca. DE RECAPTACIÓ fet saber a la SGAE que s’enduran el repertori angloamericà,
ALTERNATIU Un centenar d’intel·lectuals han impulsat un premi A LA SGAE que suposa el 40% dels drets d’autor recaptats, perquè
literari alternatiu que es farà públic també a la tardor. consideren que el repartiment de drets és injust.

Una estrena per cada

dia de la setmana
Akram Khan
COREÒGRAF, ESTRENA ‘XENOS’ AL FESTIVAL GREC

● Dimarts, ‘Xenos’
Akram Khan interpreta al Mer-
cat de les Flors l’últim solo que
ballarà abans de retirar-se.
● Dimecres, ‘Kingdom’
El capitalisme és l’objecte d’anà-
lisi i crítica del nou muntatge
d’Agrupación Señor Serrano. Al
Teatre Lliure.
● Dijous, ‘Vania’
Un Oncle Vània tancats dins
d’una caixa per a pocs especta-
dors i amb actors que no inter-
preten personatges: l’aposta
d’Àlex Rigola a la Sala Muntaner.
Al Mercat de les Flors, Albert Pla
actua en un concert multimèdia.
● Divendres, ‘La plaza’
Coproducció internacional per a
una companyia barcelonina que
posa en escena assajos filosòfics,
ara sobre religió i violència. Al
Sant Andreu Teatre.
● Dissabte, ‘Gentry’
Una peça de teatre documental
sobre l’expulsió dels veïns de
Barcelona a partir d’entrevistes
i testimonis. A la Hiroshima.
● Diumenge, ‘Là’
La Baró d’Evel Cirk Cie. presen-
ta una “peça en blanc i negre per
a dos humans i un corb”. Al Tea-
tre Lliure.
“En el futur, la dansa serà
una forma de resistència”
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA
Akram Khan (Londres, 1974), un
dels grans coreògrafs internacio-
nals, torna al Mercat de les Flors des
d’avui i fins dijous amb Xenos, un so-
lo sobre els estralls de la guerra i la
xenofòbia. Com a fi d’un cicle, recu-
pera la dansa clàssica índia amb què
va començar i la combina amb el seu
llenguatge personal.
Diu que Xenos és el seu últim solo
com a ballarí.
Ara mateix el meu cos és molt com-
plex, s’està apagant de moltes ma-
neres. Vull seguir creant, però més
a través dels cossos dels altres. Xe-
nos és una peça per a un ballarí en
la vintena, no per a un de més de
quaranta anys! És molt dura per al
meu cos. A més, tinc dos fills i no vull
sortir tant de gira.

El protagonista és un ballarí indi

Zhao, Caïm i Abel–, textos amb
aquell ritme pausat que conviden a
escoltar els actors però també a sen-
tir els ocells i mirar les estrelles.
Guilgamesh es desdobla en quatre
actors i una actriu, que alhora van
narrant el periple vital d’aquest tirà
dos terços diví i un terç humà. “Com
és possible que un pastor torturi el
seu propi ramat?” El text està ple de
lectures possibles, perquè parla de
llibertat, d’honor i de la por a la
mort, però en el fons és una oda a
l’amistat i al carpe diem.
La creació del fang de l’antiheroi
del rei, un home immens i feréstec,
és un dels fragments de la nit. Brog-
gi s’ha esforçat per dotar de plastici-
tat un text repetitiu i omplir un es-
cenari gegant, i ha recorregut a les
seves eines habituals: sorra, projec-
cions, música. L’ajut de la coreògra-
fa Marina Mascarell amb el movi-
ment ha sigut clau per anar més en-
llà del naturalisme. Els actors ju-
guen amb la sorra, que serveix
d’amagatall, i per crear rius i tem-
pestes. A la pedra del Grec hi aparei-
xen cels, deus i coves, i el joc de l’om-
bra per recrear un gegant no per
previsible és menys eficaç. Els re-
cursos, però, s’exhaureixen sota la
cadència lenta i sumptuosa, per
molt que es narrin aventures incre-
ïbles. La música i el cor d’Uruk res-
caten el protagonista de la seva re-
cerca infructuosa de la immortali-
tat. ¿Potser no cal buscar el que és
impossible? Cap humà és infal·lible.
Comença el festival Grec.e
que és arrossegat a combatre al
bàndol britànic de la Primera
Guerra Mundial. Com a ballarí,
¿vol deixar un missatge polític com
a llegat?
Sí, en el fons és un muntatge polític,
perquè tracta sobre la transforma-
ció. Estem entre la mort d’alguna
cosa i el començament d’una de no-
va. Com a espècie, o ens transfor-
mem o morirem. Però malaurada-
ment els humans som molt cíclics,
no aprenem dels nostres errors.
A l’origen de l’obra hi ha el mite de
Prometeu.
El problema que tenim és que els
vells mites no han mort, tampoc
aquesta manera de viure vertical, és
a dir, aquest sistema imperialista i
capitalista.
Vostè critica els mites antics per-
què majoritàriament els van es-
criure homes. La seva afirmació es-
cau molt en temps del #MeToo.
Necessitem absolutament l’equili-
bri amb el que és femení. El #Me-
Too és un moviment enorme i és
molt important que estigui passant,
però m’agradaria que hagués co-
mençat abans. Per què no hem reac-
cionat molt abans?
Segons vostè, som l’última genera-
ció que es caracteritza per la passi-
vitat. També diu que els joves estan
més mobilitzats.
Som una generació de consumidors.
Res del que passi a fora és el nostre
problema sempre que tinguem el
nostre televisor, el cotxe, la casa i
l’aire condicionat.
Diu que els seus treballs són molt
autobiogràfics. En quin sentit?
M’han servit per abordar la meva Crític
identitat, les meves arrels a Bangla- “Som una
desh. A Zero degrees, una peça que generació de
vaig fer amb Sidi Larbi, vaig treba-
llar sobre el fet de ser a Bangladesh consumidors,
i haver-hi viatjat amb passaport bri- res de fora és
tànic. És també una obra sobre el problema
meu pare i la seva terra. nostre”
Com a britànic d’origen indi, com
viu el Brexit? Veterà
Llevar-se al matí i anar a treballar
“El meu cos és
és una forma d’esperança desprésmolt complex,
del Brexit, si no ens aturaríem. En
s’està
el futur, la dansa serà una forma de
resistència. apagant
de moltes
Zero degrees revelava una altra maneres”
constant de la seva trajectòria, les
col·laboracions amb altres artistes,
com el mateix Larbi, Israel Galván
i l’actriu Juliette Binoche.
Per a mi les col·laboracions són molt
importants, perquè em permeten
ser en un espai diferent, perquè es-
tic forçat a ser-hi. Ells tenen el seu
propi món i aprenc molt amb ells,
m’obliguen a sortir de la meva zona
FRANCESC MELCION
de control. Quan faig col·laboraci-
ons soc un desplaçat i he de trobar
una nova llar en aquest espai.
També va col·laborar en una gira
de Kylie Minogue. ¿Li va suposar
un repte molt diferent?
Sí, absolutament. És un espai co-
mercial, la gent hi acudeix no neces-
sàriament per veure-hi art. En es-
sència, trobo el meu lloc en el tema:
havia de fer un treball inspirat en
l’Índia i la seva espiritualitat. Acabo
de fer un altre treball comercial, la
coreografia d’un videoclip de Flo-
rence and the Machine. Aquesta ge-
neració ja no té la mentalitat de l’ar-
rogància esnob del món de l’art. Per
exemple, el videoclip de This is
America, de Childish Gambino, és
genial. Les línies entre el que és art
i el que no ho és són cada vegada més
difuses. Hi ha art que és bo i n’hi ha
de dolent, independentment de la
disciplina.
I va participar en el mític Mahab-
harata de Peter Brook.
Va tenir una influència enorme en
la meva manera de pensar i d’expli-
car les històries, però aleshores no
en vaig ser conscient. Em va marcar
la seva manera d’anar a l’essència de
les històries.e
32
cultura
PATRIMONI
Casar-se en
un monument,
10.000 euros
A Empúries hi ha hagut tres bodes al juny i
a Cardona se’n celebren una vintena a l’any
SÍLVIA MARIMON
BARCELONA
El MNAC va llogar la Sala Oval per
al casament dels Mittal per 205.000
euros. Beyoncé i Jay-Z van gravar el
videoclip d’Apeshit amb un Louvre
tancat al públic i sense que n’hagi
transcendit el preu del lloguer. I el
cap de setmana passat Kimbal
Musk, germà del fundador de l’em-
presa de cotxes elèctrics Tesla, va
llogar els jardins i el fòrum del jaci-
ment d’Empúries per celebrar-hi el
seu casament. Dir-se el sí envoltat
d’art pictòric, galeries d’escultures
i pedres centenàries no és nou ni ex-
cepcional, segons la Generalitat,
que té unes tarifes establertes.
Els monuments i jaciments de
Catalunya, que són responsabilitat
de l’Agència Catalana del Patrimo-
ni Cultural, estan disponibles per a
qui vulgui celebrar-hi una cerimò-
nia, un congrés o fer publicitat (Isa-
bel Coixet va filmar un anunci de
Damm a Empúries i James Bond es
va prendre una Heineken al castell
de Cardona). Només hi ha una me-
na d’actes que estan vedats als mo-
numents que formen part del patri-
moni públic català: els polítics. “És
Experiències sonores i visuals per redescobrir el patrimoni
S.M.
BARCELONA
De Pere II el Gran ho sabem pràcti-
cament tot: era alt –feia entre 1,75 i
1,80 metres–, tenia les costelles ele-
vades de tant estirar les regnes del
cavall, menjava molta carn i cereals,
es tenyia els cabells de ros i era un
home sa, si exceptuem una dentadu-
ra poc cuidada. Però aquest estiu es
poden redescobrir nous detalls de la
biografia del monarca i del lloc on va
ser enterrat, el Reial Monestir de
Santes Creus, amb una experiència
sonora i visual que planteja noves
preguntes sobre la fràgil línia que se-
para la història de la llegenda. A Ca-
mí Reial, l’espectador es converteix
en un pelegrí que camina amb uns
cascos, recorre les diferents sales i
interactua amb instal·lacions i acci-
ons de tres actors: “És una experièn-
cia immersiva, que fa dialogar el pre-
sent amb el passat. Hi ha so directe
[recollit per un tècnic de so] i so gra-
vat que encara reforça més la drama-
túrgia”, explica el director de l’es-
pectacle, Fèlix Pons. Camí Reial és
una de les 92 activitats que l’Agència
el tercer casament que se celebra-
va al juny a Empúries. No és cap no-
vetat, i es van pagar les taxes i la
compensació habituals”, assegura
Josep Manuel Rueda, nou director
de l’Agència Catalana del Patrimo-
ni Cultural. És a dir, es van abonar
9.954 euros per les dues hores que
va estar tancat al públic dissabte, de
5 a 7 de la tarda. En aquestes dues
hores es van perdre uns 89 visitants
i, tenint en compte que el preu de
l’entrada és de 4,5 euros (més 1 eu-
ro per a l’audioguia), es van deixar
d’ingressar uns 375 euros en con-
cepte de visites. “Als jardins es va
celebrar el casament, la cerimònia
va tenir lloc al fòrum romà i es van
fer visites guiades per als 300 co-
mensals”, assegura Rueda. El tanca-
ment en hores de visites sí que és
força excepcional, perquè la majo-
ria de casaments se celebren quan
els monuments no estan oberts.
Divendres a la tarda, l’Ajuntament
de l’Escala també va tancar el poble
medieval de Sant Martí d’Empúries
perquè els nuvis i els seus famosos
convidats poguessin celebrar la festa.
Segons fonts del consistori, es van pa-
gar les mateixes taxes que si s’hagues-
sin clausurat els carrers per a un ro-
datge: 10.000 euros per l’ocupació
Catalana del Patrimoni Cultural ha
programat aquest estiu en 23 monu-
ments i jaciments catalans amb el tí-
tol genèric Viu el Patrimoni.
El pressupost d’aquest any és de
257.934,30 euros i Josep Manuel
Rueda, director de l’Agència Catala-
na del Patrimoni Cultural, espera
superar les xifres de l’any passat
(66.495 usuaris en 87 activitats,
amb uns ingressos de 64.880 euros).
La boda de d’espai públic i pel reforç policial. Els
Kimbal Musk restaurants, bars i comerços també
al jaciment van rebre compensacions, però
d’Empúries, aquestes gestions van ser privades.
aquest
dissabte. Cardona, la preferida per a casoris
EFE Del patrimoni català, on se celebren
més casaments –una vintena a l’any–
és en una de les joies romàniques del
Bages: la col·legiata de Sant Vicenç
del castell de Cardona. Les diferènci-
es de preus entre els monuments no
són gaire substancials. Per exemple,
tenir per a ús personal i exclusiu la
col·legiata de Cardona durant mig
dia costa 1.625 euros; pel mateix
nombre d’hores es pot tenir el refe-
tor de la cartoixa d’Escaladei pagant
1.300 euros; llogar el dormitori del
reial monestir de Santes Creus són
El Reial El 2011, amb la crisi, es van perdre
Monestir de visitants, però des del 2014 cada any
Santes Creus. han anat augmentant un 8%.
TJERK VAN DER MEULEN
Jazz d’entreguerres
Una altra novetat aquest estiu són
els Vespres al Castell d’Olèrdola,
amb concerts i espectacles audiovi-
suals. Repetiran festivals de músi-
ca clàssics com la Schubertíada a
Vilabertran, el Festival de Sant Pe-
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
1.625 euros, i l’església del conjunt
monumental de Sant Pere de Rodes
costa 1.170 euros. “No té sentit que
renunciem a aquests ingressos –jus-
tifica Rueda–. Però en cap cas els di-
ners que es recapten són la part bàsi-
ca dels ingressos, sinó només una pe-
tita part, i cada centre decideix com
els gestiona”. El MNAC, en aquest
cas, va decidir comprar un quadre de
Tapiró, El santó Darcagüey.
L’any passat es van ingressar
75.952,91 euros en concepte de llo-
guer d’espais, 7.001,85 dels quals
corresponien a Empúries. El pres-
supost anual de l’Agència Catalana
del Patrimoni Cultural és de 20 mi-
lions d’euros. Per tant, l’any passat
els ingressos per lloguer d’espais
van suposar menys d’un 3%.e
re de Rodes, els concerts al fòrum
romà d’Empúries i el cicle de jazz al
Museu d’Història de Catalunya. En
concret, el jazz que sonava a l’Euro-
pa d’entreguerres, enllaçant amb
Flames a la frontera. Catalunya i la
Gran Guerra, l’exposició que el mu-
seu dedica a l’impacte que va tenir
la Primera Guerra Mundial a Cata-
lunya amb material inèdit i nous
plantejaments.
El castell de Claramunt serà un
dels escenaris de l’Anoia Folk i Ro-
ger Mas presentarà el seu últim disc,
Parnàs, al castell de Cardona. Al ja-
ciment d’Empúries s’hi podrà veu-
re l’adaptació d’Estel Solé de Lisís-
trata, considerada la primera obra
feminista de la literatura clàssica. El
conjunt rupestre de la Roca dels
Moros del Cogul celebrarà el seu
20è aniversari com a Patrimoni
Mundial de la Humanitat amb un
concert de Lídia Pujol i Guillermo
Rizzotto. Als diferents monuments
i jaciments també s’han programat
moltes activitats adreçades a les fa-
mílies, com els tallers de circ del
Museu d’Arqueologia de Catalunya
i les visites guiades Pirates i corsaris
a Sant Pere de Rodes.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
Heliogàbal, el primer emperador trans
Edicions Poncianes publica la primera traducció catalana de l’assaig biogràfic d’Antonin Artaud
JORDI NOPCA
BARCELONA
“Heliogàbal, d’emperador, es com-
porta com un canalla i com un lliber-
tari irreverent”, escriu Antonin Ar-
taud (1896–1948) al magnífic assaig
biogràfic Heliogàbal o l’Anarquista
coronat que acaba de publicar per pri-
mera vegada en català Edicions Pon-
cianes, traduït per Xavier Valls Gui-
novart i amb epíleg d’Arnau Pons.
L’any 1934, el poeta francès va fer
viatjar els lectors fins a l’Imperi Ro-
mà del segle III per recuperar una de
les figures més controvertides de la
història, la de l’adolescent Vari Avit
Bassià, “més tard dit Elagàbal o Fill
dels Cims” i “finalment Heliogàbal,
nom que sembla la feliç contracció
gramatical de les més altes denomi-
nacions del sol”. Amb només 14 anys,
el noi va aconseguir convertir-se en
emperador de l’Imperi Romà. El seu
regnat seria breu, del 218 al 222, pe-
rò el jove en va tenir prou amb quatre
anys per sacsejar els fonaments de la
societat. Va substituir els senadors
per senadores. Va fer nomenar un
ballarí “com a cap de la guàrdia pre-
toriana”. Escollia els seus ministres
“segons la grandària del membre”.
Va humiliar els nobles demanant-los
si havien conegut “la pederàstia de
joves”. Ell mateix “es vestia de pros-
titut” i es venia “per quaranta rals a la
porta de les esglésies cristianes”. He-
liogàbal va ser “home i dona alhora”,
i seguint una tradició de Gal·làcia (si-
tuada al centre de l’Àsia Menor) va
estar a punt de fer-se castrar.
De l’atrocitat a l’ètica
“Heliogàbal va arribar a dir que do-
naria mig imperi a aquell metge que
li aconseguís fer una vulva –comen-
ta Arnau Pons–. Artaud va acceptar
l’encàrrec d’escriure sobre l’empera-
dor i se’l va portar cap al seu terreny.
A Artaud li agradava posar-se al lloc
del vituperat, i Heliogàbal va acabar
molt malament. Per al poeta, l’artis-
ta veritable és aquell que aconse-
gueix imantar tots els mals de l’èpo-
ca. L’artista és com un parallamps: al
costat d’Artaud hi podríem posar
exemples com els de Marina Tsvetài-
eva i Paul Celan”. Pons, un dels grans
especialistes celanians de l’actuali-
33
cultura
LITERATURA
01 tat, publicarà la traducció de Reixes
Parallamps de llengua a LaBreu pròximament.
Per a Artaud, “Vaig llegir Heliogàbal o l’Anar-
quista coronat fa uns anys, i em va
“l’artista semblar un text ben travat i molt
veritable complex”, recorda Xavier Valls Gui-
imanta els mals novart, que es va decidir a traduir-lo
de l’època”, després de comprovar que hi havia
poca obra d’Artaud en català. “Hi ha-
diu Arnau Pons
via Versions d’Antonin Artaud, a càr-
rec de Josep Palau i Fabre, que durant
Renovador anys n’ha sigut un dels grans divulga-
Heliogàbal dors, i també la traducció de l’assaig
El teatre i el seu doble, feta per Ramon
escollia Barnils”. Els dos volums van sortir a
els ministres la dècada dels 70. Des de llavors es va
“segons la obrir un llarg parèntesi que va tancar
grandària del Lluís Maria Todó traduint per a An-
gle l’any 2010 el breu i flamíger assaig
seu membre”
Van Gogh, suïcidat per la societat.
“Heliogàbal... és un retrat històric
que es mostra amb una gran potència
narrativa, però també inclou frag-
ments d’especulació filosòfica, antro-
pològica i teològica –continua Valls–.
Es pregunta per com neixen els déus
i per com la poesia i el teatre es relaci-
onen amb la vida”. Entre les perles
aforístiques que s’hi troben hi ha
aquesta: “És fascinant constatar que
com més vell és un culte més terrible
és la imatge que té dels déus; i que no-
més aquest cantó terrible ens pot fer
comprendre els déus”. “Hi ha un en-
vit ètic en la literatura que és fona-
mental –explica Arnau Pons–. Inge-
borg Bachmann deia: «De genis n’hi
ha molts! El que no tenim és el caràc-
ter ètic que arribi a l’alçada del geni.
Això és el que ens fa falta»”. Pons de-
fensa que Artaud no té “el deler
d’atrocitat i crueltat que han defensat
02
tants poetes i editors enamorats del
mal”: “Al postfaci de les obres com-
pletes [1947] diu que els camps de
concentració, la guerra i l’extermini
són el teatre de la crueltat; ell no s’hi
vol rabejar com els autors maleïts”.
Heliogàbal o l’Anarquista coronat
ha sigut publicat a Edicions Poncia-
nes. “Per a mi, Artaud és la victòria
d’aquella llum tan veritable que no es
pot amagar de cap manera. Seguirem
publicant llibres com aquest, que si-
guin textos vertebrals i alhora molt
atractius per als lectors d’ara –avan-
ça l’editor Jordi Carulla Ruiz–. En-
tre les pròximes propostes hi haurà
01. Bust d’Heliogàbal als Museus Capitolins de Roma. JOSÉ LUIZ BERNÁRDEZ / WIKIPEDIA títols d’Albert Camus, Emily Dickin-
02. Xavier Valls Guinovart i Arnau Pons. FRANCESC MELCION son i Arthur Rimbaud”.e
34
RÚSSIA 2018
Esports
Neymar ja regna
amb el Brasil
Marca el primer gol i dona una assistència per derrotar un Mèxic valent
Brasil 2 per Neymar. Fins ahir. El 10 del Brasil
Mèxic 0
Brasil: Allison; Fagner, Miranda, Thiago Silva, Filipe Luis; Ca-
semiro; Willian (Marquinhos, 90’), Paulinho (Fernandinho, 80’),
Coutinho (Firmino, 86’); Gabriel Jesús i Neymar. Entrenador:
Tite.
Mèxic: Ochoa; Edson Alvarez (J. dos Santos, 56’), Ayala, Salce-
do, Gallardo; Márquez (Layún, 46’); Guardado, Herrera; Vela,
Lozano; ‘Chicharito’ Hernández (Raúl Jiménez, 60’). Entrena-
dor: Juan Carlos Osorio.
Gols: 1-0 Neymar (51’), 2-0 Firmino (88’).
Àrbitre: Gianluca Rocchi (italià).
Targetes grogues: Edson Álvarez (38’), Herrera (55’), Salce-
do (77’), Guardado (92’), Filipe Luis (43’) i Casemiro (59’).
Targetes vermelles: Cap.
Estadi: Samara Arena. 41.970 espectadors.
ALBERT NADAL
Amb Messi i Cristiano Ronaldo elimi-
nats, Neymar vol regnar a Rússia. A l’es-
trella del Brasil no se li pot recriminar
que hagi desaparegut dels partits o que
s’hagi amagat quan la canarinha ha tra-
vessat minuts de joc discrets, però, fins
ahir, no havia tancat una actuació rodo-
na. La selecció brasilera s’havia plantat
als vuitens, en gran part, gràcies a l’en-
ELS NOMS PROPIS DEL MUNDIAL
Anglaterra
John Stones
ENRIC JOVÉ
BARCELONA
L’espigat defensor del Manchester City
serà, als vuitens de final, la parella de ball
de Radamel Falcao. Segur que no triarà
un rock’n’roll dels grup que porta el seu
cognom; pausat i tranquil, el seu joc en-
caixa més amb la banda sonora de Tita-
nic. El final de la peça musical serà trau-
màtic per a un dels dos artistes principals.
Una esquerra de seda, poc habitual en un
defensa del futbol anglès, és la seva prin-
cipal targeta de presentació. Nascut a
cert de Coutinho i al col·lectiu, més que
va tenir la seva primera gran actuació a
Rússia contra un Mèxic valent que
s’acomiada amb el cap ben alt.
Neymar va firmar el gol que va obrir
la llauna en finalitzar a boca de canó una
gran jugada de Willian, que també va
quallar la seva millor actuació fins a la
data al Mundial. L’atacant del PSG tam-
bé va donar l’assistència del segon i de-
finitiu gol a Firmino, en un contraatac
letal amb un Mèxic ja entregat a l’èpica
i amb més voluntat que encert. Ahir
Neymar també va protagonitzar una ac-
ció que defineix el tipus de futbolista que
és. Al minut 70 va rebre una trepitjada
de Layún, que ni el col·legiat italià Gi-
anluca Rocchi ni el VAR van creure que
s’havia d’amonestar, però que va a tenir
a l’estrella brasilera fent exagerades
tombarelles de dolor damunt la gespa.
“És una vergonya per al futbol que es
perdi tant de temps en un partit per un
jugador. L’arbitratge ha sigut molt esbi-
aixat i els jugadors se n’han cansat. No
és un esport perquè hi hagi tantes pa-
llassades”, va expressar visiblement
molest el tècnic de la tricolor, Juan Car-
Barnsley, el seu arrelament amb la ciutat
i el club en el qual es va formar és tan fort
que aquest any es va tatuar la cara d’un
dels seus entrenadors de joventut: Nor-
man Rimmington. Al Barnsley hi va de-
butar tot just amb disset anys, i dues bo-
nes temporades van fer que arribés a
l’Everton abans de complir la vintena. En
la seva estada al club del Liverpool va co-
incidir i topar amb Robert Martínez: la
seva relació no va ser del tot fàcil. Va can-
viar el blau pel blau cel tres temporades
després, i es va convertir en el defensa
més car del futbol anglès. El compte cor-
rent del Manchester City ho permet i Txi-
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
T
TITE, INTOCABLE AMB
LA SELECCIÓ BRASILERA
L
Amb el triomf per 2-0 contra
A
Mèxic, el seleccionador del
M
Brasil, Tite, segueix en ratxa.
B
L’extècnic del Corinthians ha
L
guanyat 20 dels 25 partits
g
amb un equip que ha marcat,
a
en aquests partits, 54 gols.
e
Tite només ha perdut un
T
partit en els dos anys que fa
p
que dirigeix la selecció: un
q
amistós contra l’Argentina.
a
los Osorio, tot i que no va especificar
que es referís a Neymar. La polèmica va
estar servida. “La trepitjada de Layún es
deslleial, érem fora del camp i no ho po-
dia fer, això. Havien parlat massa abans
del partit, però ja són a casa”, va contes-
tar Neymar, tot i que també va intentar
enterrar la polèmica: “La gent parla, pe-
rò jo només vull jugar a futbol. Porto
molt temps treballant per recuperar-
me de la lesió i poder ser aquí. No vull
que sigui el Mundial de Neymar, vull
que sigui el Mundial del Brasil”. Al seu
torn, el tècnic brasiler Tite també va de-
fensar la seva estrella: “Tothom pot te-
nir la seva opinió, però hi ha la imatge”.
Tite també va defensar l’estil de joc de
Neymar a còpia de regats: “És molt rà-
pid i veloç, i això pot desconcertar els ri-
vals, però és pecat driblar? És una carac-
terística típica del futbol brasiler”.
Amb Messi i Cristiano eliminats,
Neymar torna a copar el protagonisme
dins i fora de la gespa. Ahir, però, també
el va haver de compartir amb Rafa Már-
quez: amb 39 anys es va convertir en el
primer jugador a ser titular en cinc
Mundials. Torna cap a casa amb el cap Neymar va celebrar el seu gol damunt les
ben alt, com tota la seva selecció.e espatlles de Paulinho. WALLACE WOON / EFE
ki va veure en ell alguna cosa diferent. No
hi ha dubte que representa el tipus de de-
fensa que més encaixa amb el joc de Pep
Guardiola, una espècie de Piqué esquer-
rà: llarguerut, amb molta classe i amb un
visible liderat de l’equip des de la rere-
guarda, pot treure la pilota conduïda amb
molta més fiabilitat que Otamendi o
Kompany. Mentre Pep sigui a Manches-
ter, John serà clau en els seus esquemes,
més d’un cop l’ha defensat davant la
premsa. Al Mundial té registres de davan-
ter, dos gols en la primera fase. Perillós i
intel·ligent a pilota parada, és un ariet
efectiu a l’àrea rival en el joc aeri. Sòlid i
contundent en defensa, ha resolt el 88%
dels un contra un que s’ha jugat amb da-
IL·
LU
vanters. Està destinat a ser el capità de
ST
R
l’equip dels tres lleons en el futur; un
AC
IÓ
equip jove, amb més talent que agressivi-
:P
EP
tat, que als hooligans els costa reconèixer
EP
UÉ
com la seva selecció, però que mentre
guanyi bramaran per animar-la.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 35
esports

1/8 1/8
1/4 1/4
Uruguai 2 1 (3) Espanya
30 de juny Uruguai Rússia 1 de juliol
Portugal 1 SEMIFINAL SEMIFINAL 1 (4) Rússia
6 de juliol 16.00 h 7 de juliol 16.00 h
França 4 1 (3) Croàcia
30 de juny França Croàcia 1 de juliol
Argentina 3 1 (2) Dinamarca
10 de juliol 20.00 h 11 de juliol 20.00 h
Brasil 2 Suècia Avui
Ahir Brasil FINAL 16.00 h
Mèxic 0 15 de juliol 17.00 h Suïssa (Cuatro)
6 de juliol 20.00 h 7 de juliol 20.00 h
Bèlgica 3 Colòmbia Avui
Ahir Bèlgica 20.00 h
Japó 2 Anglaterra (Telecinco)

Bèlgica sobreviu a l’ensurt Yerry Mina

dels japonesos (3-2)
L’equip de Robert Martínez, rival dels brasilers
Bèlgica
Japó
Bèlgica: Courtois, Alderweireld, Kompany, Vertonghen, Meu-
nier, Witsel, Ferreira Carrasco (Nacer Chadli, 65’), De Bruyne,
Eden Hazard, Mertens (Marouanne Fellaini, 65’) i Lukaku. En-
trenador: Robert Martínez
Japó: Kawashima, Sakai, Nagatomo, Shoji, Yoshida, Haraguchi
(Honda, 81’), Hasebe, Inui, Kagawa, Shibasaki (Yamaguchi, 81’)
i Osako. Entrenador: Akira Nishino
Gols: 0-1 Genki Haraguchi (48’), 0-2 Takashi Inui (52’), 1-2 Jan
Vertonghen (70’), 2-2 Marouanne Fellaini (25’) i 3-2 Nacer
Chadli (94’).
Àrbitre: Malang Diedhiou (senegalès).
Targetes grogues: Shibasaki (39’).
Targetes vermelles: cap.
Estadi: Rostov Arena. 41.600 espectadors.
TONI PADILLA
La selecció belga, entrenada pel català
Robert Martínez, ja és als quarts de final
del Mundial, on es veurà les cares amb els
brasilers. Però els diables vermells arri-
ben a la cita del 6 de juliol a Kazan amb
l’ensurt al cos i amb dubtes. Després
d’una primera fase rodona, Bèlgica va
perdre el control del joc durant bona part
d’un partit en què va jugar amb foc, ja que
els japonesos dominaven per 0-2 ben en-
trada la segona part. “És un toc d’aten-
ció, el Japó ens ha fet molt de mal, però cal
valorar el caràcter de l’equip”, va dir el
Colòmbia
tècnic de Balaguer, que va encertar amb
3 els canvis quan tot semblava perdut a
l’inici de la segona part, en la qual Shiba-
2
saki, Haraguchi i especialment Takashi
Inui van fer miques la defensa europea.
El primer temps va ser bastant igua-
lat, amb Kagawa, Inui i Haraguchi tro-
bant espais entre línies per fer mal als
belgues, que es feien un fart de córrer
cap a la seva porteria, davant el perill, i
no podien donar feina al porter Kawa-
shima. Els japonesos, que s’havien clas-
sificat patint per als vuitens de final, van
jugar sense por i van desconnectar les
grans estrelles belgues, De Bruyne i Ha-
zard. I en 10 minuts esbojarrats de la se-
gona part Haraguchi i Inui van batre
Courtois. Martínez, veient que Bèlgica
no rutllava, va modificar el seu full de ru-
ta i va canviar els dos extrems, Mertens
i Ferreira-Carrasco, per donar minuts
a Chadli i Fellaini. L’aposta pel joc aeri
amb Fellaini li va funcionar a Bèlgica,
que va fer dos gols de cap. Primer Ver-
tonghen (69’) i després el mateix Fellai-
ni (74’). I en l’última jugada del partit,
quan el Japó va pujar a rematar un cór-
ner, una contra de manual ben dirigida
per De Bruyne va permetre a Chadli,
després d’un gran moviment de Lukaku,
obrir les portes dels quarts de final als
belgues. Contra el Brasil, però, Bèlgica
haurà de tancar millor la porta.e
contra Kane
en un partit de
pronòstic incert
T.P. / A.N.
BARCELONA
En un Mundial amb pocs favorits
vius, Colòmbia i Anglaterra aspiren
a arribar lluny abans de trobar-se en
uns vuitens de final de pronòstic in-
cert (20 h, Telecinco). Gareth
Southgate, amb un equip amb la ter-
cera mitjana d’edat més jove (26
anys), ha canviat l’estat d’ànim d’un
país que fa tan sols dos anys va viure
el seu moment més baix, quan Islàn-
dia els va ridiculitzar a l’Eurocopa.
Bona part de la culpa la té Harry Ka-
ne, convertit en el golejador del Mun-
dial, preparat per enfrontar-se contra
la Colòmbia d’un José Néstor Péker-
man que té la defensa apuntalada,
amb Ospina recuperant el seu millor
nivell i el blaugrana Yerry Mina mar-
cant gols. Amb Quintero exercint de
10 i Falcao en atac, el gran dubte dels
colombians serà saber si poden dis-
posar de James Rodríguez, lesionat.
El guanyador d’aquest partit és cre-
uarà amb qui guanyi el Suècia-Suïssa
(16 h, Cuatro). El conjunt de Janne An-
dersson té la baixa del migcampista del
Hull anglès Sebastian Larsson per acu-
mulació d’amonestacions. Gustav
Svensson o Oscar Hiljemark apunten
com a principals substituts per en-
frontar-se contra Suïssa, el selecciona-
dor de la qual, Vladimir Petkovic, té les
principals baixes en la defensa. Per
acumulació d’amonestacions no po-

Radamel Falcao
E.J.
BARCELONA
El Tigre, com l’anomenen, va
debutar en un equip, Lanceros
Boyacà, que ja no existeix. Va
fer-ho amb solament 13 anys i
112 dies, un exagerat cas de
precocitat. Més sorprenent
encara si es considera que va
créixer de ben petit a Veneçue-
la, on el seu pare jugava profes-
sionalment al futbol, i el que re-
alment li agradava era el beisbol,
drà comptar amb el seu capità, el late-
ral dret Stephan Lichtsteiner (Juven-
tus) ni amb el central Fabian Schaer
(Deportivo); els probables substituts
seran Michael Lang (Basilea) i Johan
que és l’esport rei al país bolivarià. El daurat, el Principat de Mònaco ha vist Djourou (Antalyaspor).e
seu segon nom de pila, Falcao, és un com l’ariet tornava a retrobar-se amb
homenatge del pare de Radamel a l’ídol el gol, que havia sigut sempre la seva
del seu pare, el migcampista brasiler especialitat. Guardiola sempre ha dit
de la dècada dels vuitanta: Paulo Ro- d’ell que domina l’àrea com ningú. Pas-
berto Falcao. River, Porto, Atlètic de sarella, un mite a River, el veia com el
Madrid, Mònaco, Manchester United i nou Van Basten. Luis Aragonés, un
Chelsea han estat els clubs pels quals matalasser de casta, el va descriure
ha passat el jugador cafeter. Uns ge- com un assassí del futbol. Déu, Jesús
nolls de vidre han fet que la seva carre- i la Bíblia són omnipresents en la seva
ra hagi anat de més a menys, de fitxat- vida, i en una església argentina va co-
ges de la galàxia Mendes a cessions nèixer la seva muller. La paraula del
més pròpies d’un esportista al final de Senyor decidirà si Colòmbia toca el cel Yerry Mina durant l’últim
la seva carrera. Quan el següent destí en aquest Mundial. Sigui el que sigui, entrenament colombià. EFE
semblava la Xina per buscar un retir ell ho acceptarà com el destí diví.e
36 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
esports

RÚSSIA 2018

L’APUNT DEL MUNDIAL

Espanya: autodestrucció
retransmesa en directe
L’eliminació començava amb la impunitat de Florentino, seguia amb el debat
de les vaques sagrades i acaba amb Hierro sentenciat i Rubiales a la corda fluixa

vèncer tothom que Rubiales és el dolent divorci entre el capità Sergio Ramos i al-
MARTÍ MOLINA de la pel·lícula. Al president de la RFEF guns noms importants de la selecció,
PERIODISTA li esperen setmanes delicades. Tan de- accentuat després del cas Lopetegui. Un
licades que fins i tot pot arribar a peri- Ramos que, amb 32 anys, no estava gai-

A
hir va ser un dia de molta res-
saca entre els seguidors de la
selecció espanyola. I no preci-
sament perquè haguessin be-
gut per celebrar res. En tot cas,
per oblidar unes setmanes grotesques
que van acabar amb la roja eliminada per
la porta del darrere. Fem memòria?
Tot comença amb Florentino Pérez i
la desesperació d’un president que ne-
cessitava un entrenador amb urgència.
Passava que tothom li va tancar la por-
ta als morros fins que algú –diuen que
Sergio Ramos– li va proposar un tal Ju-
len Lopetegui. “Però, president, si és el
seleccionador espanyol i som a dos di-
es del Mundial!”, es devia sentir al Ber-
nabéu. “I què? Som el Reial Madrid”,
devia respondre ell.
La resta de la història és coneguda.
Fitxatge llampec i Luis Rubiales que-
dant amb el cul a l’aire. Un Rubiales que
va reaccionar destituint el selecciona-
dor –al meu entendre, l’única opció pos-
sible–. L’aparell propagandístic afí a
Florentino no va trigar a posar-se en
marxa. I ara que s’ha trencat el carro,
reparteix novament metralla per con-
llar el seu càrrec. Temps al temps.
Mentre Rubiales avisava els artificiers
per desactivar la bomba de Florentino,
va designar Fernando Hierro com a en-
trenador. Dir que és un mal tècnic des-
prés del paperot que li va tocar fer en
aquest Mundial seria ser injust. Per més
que fos el director esportiu de la selecció,
ni havia fet la convocatòria ni havia en-
trenat els futbolistes. Ara bé, també és
cert que se li van veure bastants defec-
tes i poques virtuts. Per més que donés
a entendre que ell volia seguir, és evident
que està sentenciat. I el relleu? Sona el
nom de Luis Enrique. Però, siguem sin-
cers, tenint en compte l’incendi a la ro-
ja, que ell té urticària als periodistes i que
els que segueixen la selecció són gaire-
bé els mateixos que cobreixen l’actuali-
tat del Reial Madrid... potser que anem
a buscar un bol gegant de crispetes i ens
asseguem per gaudir de l’espectacle.
I entremig, els jugadors, que han pas-
sat més desapercebuts, a l’ombra del
xou que havien muntat els de dalt. Pe-
rò el seu recorregut a Rússia ha eviden-
ciat que el vestidor, si no està trencat ja,
li falta ben poc. Ja han transcendit les
primeres informacions que parlen d’un
re en forma, almenys per al Mundial.
Tot i que ell ja ha dit que no renuncia-
va a la roja i que si algú el volia fer fora
seria amb els peus per davant.
Qui ja ha dit que marxa per voluntat
pròpia és Andrés Iniesta. O, més ben dit,
prefereix anar-se’n abans que el facin
fora: va quedar assenyalat a Rússia –i
contra Rússia–. També Piqué hauria de
deixar la selecció. Almenys, això va dir
fa un parell de temporades.
Ara bé, el gran sarau és a la porteria.
David de Gea marxa del Mundial amb
l’honor dubtós d’haver fet una única
aturada –set xuts entre els tres pals, sis
gols encaixats– i d’haver transmès
menys seguretat que Remedios Amaya
al Festival d’Eurovisió. Hierro no es va
atrevir a canviar-lo, tot i que tenia Kepa
a la banqueta. Se suposa que el porter de
l’Athletic serà el futur titular de la selec-
ció. Perquè ja es veu que l’opció Pepe
Reina (35 anys) queda relegada a hipo-
tètiques celebracions a la Cibeles.
S’ha de ser molt prudent a l’hora de fer
servir la paraula ridícul en l’esport, pe-
rò és que en aquest cas és l’adjectiu que
més li escau a Espanya al Mundial. És di-
fícil fer-ho pitjor en tan poc temps.e

LA PISSARRA DEL MUNDIAL

Despropòsit general
abans d’un penal absurd
llà de la mà absurda de Piqué al penal
NATALIA ARROYO de l’1-1.
PERIODISTA I La revisió, curiosament, em torna a
ENTRENADORA
portar a un dorsal 22. Rus, en aquest cas.

A
mb la fredor de l’endemà he
tornat a acostar-me a l’Es-
panya-Rússia per mirar una
mica més enllà. Més enllà
del joc esmús i de la parsi-
mònia general, més enllà de l’omnipre-
sència contraproduent d’Isco, més en-
llà de la gestió passiva de Hierro, més
enllà del cas Rubiales-Lopetegui, més
enllà de De Gea i més enllà de tots els
Busquets lluitant amb Dyuba. ABEDIN TAHERKENAREH / EFE debats paral·lels. En concret, més en-
És el minut 37:30 i Dzyuba (el 22) es dis-
puta amb Ramos una pilota llarga del
seu porter i l’acció acaba en servei de
banda. El davanter saca, precipitada-
ment, i s’inicia un atac de Rússia que
destaparà moltes misèries espanyoles
en una fase defensiva llarga. Són 59 se-
gons de córrer darrere de la pilota.
Busquets, que després d’un parell
d’accions llargues acaba a prop de Same-
dov, va a la pressió del servei de banda.
Per presència, Espanya havia d’impedir
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
que Rússia progressés, però la pressió
tova d’Isco no evita que Fernandes tro-
bi una passada enrere que reinicia la ju-
gada per als amfitrions i exagera la de-
riva espanyola en la basculació.
Koke salta sobre Kuzyaev per condici-
onar-lo una mica, mentre Diego Costa
anul·la la passada al primer central. Rús-
sia conserva la pilota i porta el joc cap a fo-
ra, amb la col·laboració d’un Marco Asen-
sio que, primer, facilita una passada exte-
rior i, després de ser superat, no recupe-
ra la posició per ajudar Koke en el balanç.
L’equip local troba un canvi d’orientació
que el deixa en l’últim terç de camp i amb
Espanya cada cop més marejada. Fer-
nandes guanya el duel amb Isco i manté
el domini rus, que segueix trobant passos
pel carril central per seguir equilibrant la
jugada. L’esforç de Koke per sumar agres-
sivitat per dins ajuda l’equip a recuperar
uns metres quan Rússia no troba opcions
i ha de recular a la línia defensiva.
Però és aquí, després de mig minut de
veure com Rússia movia la pilota de ban-
da a banda, quan Espanya comet més er-
rades i més greus. La pilota arriba còmo-
dament als peus de Kutepov i el central
Fernando Hierro, en primer
terme, després de l’eliminació
d’Espanya al Mundial.
JAVIER ETXEZARRETA / EFE
dret filtra una passada interior sobre
un dos contra Silva que deixa sol
Kuzyaev per progressar. El 7 rus con-
dueix i troba la complicitat de Dzyuba,
que baixa a rebre per agitar encara més
la zona central espanyola. Ramos que-
da enfonsat, Piqué surt a anticipar una
intervenció de Golovin que encara no
existeix i s’obren unes escletxes dra-
màtiques en la defensa espanyola que
Rússia aprofita per atacar per la seva
dreta. En el moment del desplaça-
ment, l’acció té cert control i certa so-
lució, perquè els tres atacants tenen
tres defenses pròxims. Responsabilit-
zats, en teoria. Però Isco no seguirà
l’acció amb la seva marca i deixarà Jor-
di Alba sol en un dos contra un que
acabarà amb centrada. L’inici del dra-
ma. Qui refusa és Koke, probablement
ofegat de tota l’acció.
La seqüència és esperpèntica, com
ho són les queixes de Silva o Alba en di-
versos punts de la jugada o les protes-
tes després d’un penal obvi. Mentre es
maleïa la crueltat dels penals, Croàcia
i Dinamarca ja havien fet més que Es-
panya en tres minuts.e
UN MUNDIAL
De mundialista
a polític de moda
Cuauhtémoc Blanco, autor de gols en tres Mundials,
ha sigut elegit president de l’estat de Morelos
TONI PADILLA
CAP
D’ESPORTS
T
res Mundials i tres gols. Cu-
auhtémoc Blanco era un dels
jugadors més estimats del
futbol mexicà. Un davanter
estrany, capaç de fer jugades
impossibles i també de barallar-se amb
tots els seleccionadors que anaven desfi-
lant per la banqueta de la selecció. El
1998 Blanco va jugar el Mundial de Fran-
ça, en què Mèxic va caure als vuitens de
final. El 2002, en el millor moment de la
seva carrera, va marcar un gol i una pro-
digiosa assistència en un Mundial en
què, de nou, Mèxic va caure als vuitens.
La mateixa fase en què va ser eliminat
l’equip el 2010, quan Blanco va jugar per
últim cop un Mundial. De fet, Mèxic su-
ma set Mundials consecutius perdent als
vuitens de final, com si fos molt compli-
cat que les coses puguin canviar en el se-
gon país més poblat de Llatinoamèrica.
Però si en el futbol no ha canviat res,
en la política sí. Just el mateix dia en què
la selecció mexicana era derrotada pels
brasilers, a Mèxic es vivia un canvi polí-
tic històric amb el triomf a les eleccions
presidencials d’Andrés Manuel López
Obrador, un polític d’esquerres que va
escombrar els representants dels par-
tits tradicionals que feia dècades que
manaven al país, especialment el PRI.
López Obrador lidera el Movimiento de
Regeneración Nacional (Morena), for-
mació que s’ha presentat a les eleccions
encapçalant una coalició batejada com
a Juntos Haremos Historia de la qual
també forma part un altre partit d’es-
querres, el Partido del Trabajo, i el Par-
tido Encuentro Social, de caràcter con-
servador però que ha preferit sumar-se
Blanco, contra França el 2010, en què va marcar un gol. PAUL HARDING / EFE
37
esports
SENSE FUTBOL
al bloc d’esquerres, malgrat no compar-
tir una part de la seva política econòmi-
ca, per “canviar el país”. “Cal un canvi,
cal oblidar els partits que no han can-
viat res, que no han aconseguit donar
esperança a la nostra gent ni aturar els
bandits que continuen tacant de sang el
nostre país”, assegura el polític d’aques-
ta formació que va ser elegit com a go-
vernador de l’estat de Morelos, Cu-
auhtémoc Blanco. L’exjugador de la se-
lecció ha fet campanya per López Obra-
dor, i ha aconseguit assegurar-se el
control de l’estat de Morelos, després de
la feina feta els últims anys a la ciutat de
Cuernavaca, on era l’alcalde.
Blanco va decidir fer el salt a la polí-
tica ara fa tres anys, un moviment que va
sorprendre bona part dels mexicans per
la fama que tenia l’exjugador, famós per
les seves baralles amb directius i entre-
nadors –va canviar d’equip 13 cops en
una carrera de 24 anys– i per la seva pre-
sència en programes del cor de la televi-
sió. Durant el Mundial del 2002, per
exemple, la premsa va publicar imatges
d’aventures nocturnes del jugador, cosa
que va comportar que la seva nòvia, la
presentadora de televisió Galilea Monti-
jo, el deixés en directe al programa Gran
Hermano. Blanco va pagar de la seva but-
xaca una avioneta per sobrevolar la ca-
sa de Gran Hermano amb un gran missat-
ge en què li demanava perdó, sense sort.
Un cop va ser elegit alcalde va guanyar-
se la confiança dels ciutadans de Cuerna-
vaca, primer, i ara de tot Morelos. Popu-
lar per un estil pròxim i amb certa ten-
dència a cometre errades, com el dia que
va agrair a Benito Juárez que l’invitessin
a l’Escola Benito Juárez (aquest presi-
dent mexicà va morir el 1872), Blanco
s’ha convertit en el primer exfutbolista
que presideix un estat a Mèxic. “Vaig su-
ar pel país i ara suaré per Morelos”, va dir
en el seu primer discurs.e
38 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
esports

BÀSQUET CICLISME

Froome podrà defensar la seva

corona al Tour de França
La Unió Ciclista Internacional l’absol de les acusaciones de dopatge

T.P.
BARCELONA

Cinc dies abans que a la població atlàn-

LeBron James aquesta última
temporada. EFE
LeBron James
revoluciona la
NBA marxant
als Lakers
N.G. / T.P.
BARCELONA
Un dels millors jugadors de la histò-
ria del bàsquet, LeBron James, juga-
rà la temporada vinent als Los Ange-
les Lakers, el segon equip amb més tí-
tols de la NBA. El serial sobre on juga-
ria la temporada que ve James s’ha
seguit amb interès a la NBA. Després
de jugar les últimes quatre tempora-
da als Cleveland Cavaliers, James
quedava com a agent lliure. Final-
ment, havent negociat amb equips
com els 76ers de Filadèlfia, marxa a la
Costa Oest i firma un contracte de
quatre anys i 154 milions de dòlars
amb l’equip de Califòrnia, que confia
en aquesta operació per recuperar el
nivell competitiu després d’una tem-
porada en què ha sigut dels pitjors
equips de la lliga.
L’anunci ha posat fi a setmanes
d’incertesa i especulacions sobre el
futur del jugador, de 33 anys. El quart
any de contracte serà optatiu i queda-
rà a criteri d’ell. Es tracta de l’acord
més llarg a què ha arribat James des
que va signar un contracte de sis anys
amb els Miami Heat.
LeBron James havia expressat la
intenció d’acabar la seva carrera amb
els Cavaliers, equip al qual considera-
va casa seva, ja que ell és nascut a l’es-
tat d’Ohio. Aquest era l’equip amb
què s’havia donat a conèixer i al qual
havia tornat feia quatre anys per do-
nar-li el primer títol de campions de
la seva història. L’última temporada
els Cavaliers van perdre la final per
segona temporada consecutiva con-
tra els Golden State Warriors. El qua-
tre vegades guanyador del premi al
jugador més valuós (MVP) de la lliga
tenia assegurat amb els Cavaliers un
contracte de 35,6 milions de dòlars
per a la temporada 2018-2019, però
ha preferit buscar un nou repte i ara
intentarà ser campió amb un tercer
equip diferent, després de fer-ho dos
cops amb els Miami Heat i un amb els
Cavaliers.e
tica de Noirmoutier-en-l’Île es doni el
tret de sortida de la 105a edició del Tour
de França, la Unió Ciclista Internacio-
nal (UCI) va absoldre Chris Froome de
les acusacions de dopatge que pesaven
sobre ell. Cinc dies abans de l’inici de la
Grande Boucle, on el britànic defensa-
rà la corona aconseguida ara fa un any,
i tot just 24 hores després que l’empresa
organitzadora de la prova, ASO, afirmés
que no deixaria participar-hi Froome, ja
que no sabia si era innocent o culpable.
“Durant tot aquest temps s’ha vetllat
perquè el senyor Froome tingués un
procés just, com s’hauria fet amb qual-
sevol altre ciclista. Després d’haver re-
but la informació de l’Agència Mundi-
al Antidopatge (AMA) el 28 de juny del
2018, l’UCI ha explicat la seva decisió
formal i raonada al més ràpidament
possible”, deia un comunicat que s’ha
fet esperar uns quants mesos. Froome
va donar positiu en un control antido-
patge de la Vuelta 2017 –una prova que
va guanyar– en superar la dosi perme-
sa de salbutamol. El salbutamol és un
broncodilatador que apareix en la rela-
ció de substàncies prohibides per
l’AMA sota certes condicions, cosa que
obligava l’esportista a justificar-se amb
un “estudi controlat”. Froome ho va fer
al·legant que pateix asma. “L’UCI sap
que hi haurà un gran debat sobre aques-
ta decisió, però podem assegurar a tots
els implicats o interessats en el ciclisme
que la decisió es basa en opinions d’ex-
perts, l’assessorament de la WADA i
una avaluació completa dels fets del cas.
L’UCI espera que el món del ciclisme
pugui centrar-se només en l’esport i
gaudir de les pròximes curses del calen-
dari ciclista”, deia el comunicat, que po-
sa punt final a nou mesos d’incertesa.
Els mundialistes eliminats podrien anar als EUA
T.P.
BARCELONA
La desfeta de la selecció espanyola al
Mundial modificarà en part els plans
del Barça, perquè alguns dels futbolis-
tes convocats amb Espanya, com Piqué,
Jordi Alba i Sergio Busquets, hauran de
decidir si finalment formen part de la
convocatòria per ser a la gira dels Estats
Units, on es jugaran partits contra el
Tottenham, el Roma i el Milan, o si es
queden a la Ciutat Esportiva esperant
els seus companys. Un cas semblant al
de Messi, eliminat el dia 30 de juny. Els
internacionals amb Espanya van caure
el dia 1 de juliol, motiu pel qual podri-
en tornar a la feina l’1 d’agost, just el dia
en què el Barça juga contra el Roma. Si
Chris Froome, abans de la primera etapa de l’edició de l’any 2017 del Tour de
França, prova que va guanyar LIONEL BONAVENTURE / AFP
Segons l’UCI, Froome va presentar
els seus informes avalats per experts
que explicaven el perquè del seu resul-
tat advers. Aquestes proves van resul-
tar decisives davant els analistes de
l’Agència Mundial Antidopatge, que
basant-se en “fets específics del cas”
van dictaminar que les mostres de
Froome no constitueixen un resultat
negatiu, “ja que el resultat anormal va
ser conseqüència de l’ús permès d’un
medicament”. “Estic molt content que
l’UCI m’hagi exonerat, és un moment
important per al ciclisme. Entenc la
història d’aquest gran esport i sempre
m’he pres la meva posició de lideratge
molt seriosament i sempre faig les co-
ses bé”, va dir Froome, que podrà aspi-
rar a entrar al selecte club de ciclistes
BARÇA
Piqué decebut després de perdre
contra Rússia. JUAN MABROMATA / AFP
amb cinc Tours guanyats (ara en por-
ta quatre). A més, busca guanyar en la
mateixa temporada el Tour i el Giro, on
es va imposar fa menys de dos mesos.
El Tour de França, per la seva ban-
da, va demanar poder fer canvis en les
regles antidopatge per aconseguir que
un resultat anormal en un control,
com el de Chris Froome, comporti au-
tomàticament la suspensió provisio-
nal del corredor mentre s’instrueix el
procediment. El director del Tour,
Christian Prudhomme, es va queixar
que la decisió de la Unió Ciclista Inter-
nacional arribés tan tard, només cinc
dies abans de l’inici de la ronda france-
sa, i va justificar per això mateix la pe-
tició que havien fet per prohibir que hi
participés.e
els jugadors no ho demanen, en princi-
pi es quedarien a Barcelona, tot i que si
algú prefereix tornar abans de les va-
cances sí que participarà en una gira en
què no hi haurà segur Luis Suárez, Ra-
kitic, Umtiti i Dembélé, Coutinho, Pau-
linho, Yerry Mina i Vermaelen.
Segona equipació groga
Ahir el Barça va fer públic el nou dis-
seny de la segona equipació del club de
cara a la temporada vinent. La nova se-
gona equipació és de color groc i, se-
gons el Barça, és “un homenatge a la sa-
marreta lluïda durant el curs 2005-06,
en què el Barça va guanyar el doblet, in-
closa la segona Lliga de Campions de
la seva història”. La samarreta ja es pot
adquirir a les botigues oficials del club
i a la pàgina web.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
Àlex Rins rodant per davant de Marc Márquez durant el Gran Premi d’Assen. GETTY
Suzuki, a punt de perdre
els privilegis a MotoGP
Els bons resultats de Rins i Iannone condicionaran la temporada de la marca
NURIA GARCÍA
BARCELONA
“Això és MotoGP i no et pots guardar
res”, deia diumenge Àlex Rins, després
d’acabar segon al circuit d’Assen, la Ca-
tedral del Motociclisme, en la que és la
seva millor posició fins ara a MotoGP.
El pilot barceloní va saber gestionar la
cursa a la perfecció i, arriscant quan to-
cava, va aconseguir pujar al segon graó
del podi per darrere de Marc Márquez
gràcies, en part, a l’evolució del motor
que Suzuki havia portat a Holanda. “La
moto ha anat millor. Sempre que por-
tem motor nou o una cosa nova, perds
en altres aspectes, però ara tant en ac-
celeració com en les baixes revolucions
estem igual. Ja no és més agressiva, la
moto. I això ha sigut genial”, resumia
Rins, somrient, després de pujar a un
podi 100% català després d’una cursa
d’alt nivell.
Però els bons números que està
aconseguint Suzuki poden fer que la
marca de Hamamatsu perdi les conces-
sions reglamentàries que atorga Dorna,
MOTOCICLISME
l’organitzador del Mundial, a les mar-
ques que no sovintegen el podi (és a dir,
a totes excepte a Honda, Yamaha i Du-
cati). Així, la resta de marques poden
disposar de nou motors per pilot (pels
cinc que tenen les tres marques capda-
vanteres), tenen llibertat per desenvo-
lupar el propulsor durant l’any, dies
il·limitats de proves durant la tempora-
da i la possibilitat de disposar de sis wild
cards. Tot això, en un intent d’aconse-
guir la igualtat i la competitivitat. Però
amb una restricció. Quan la marca su-
ma sis punts (en donen 3 per un primer
lloc, 2 per un segon i 1 per un tercer), els
privilegis desapareixen.
Pujant al podi
Suzuki, doncs, que acumula en el que
portem de temporada de MotoGP tres
tercers llocs (dos de Iannnone i un de
Rins) i un segon (el del barceloní diu-
menge passat al circuit holandès d’As-
sen), suma cinc punts i, per tant, és a
tan sols un podi de perdre les conces-
sions reglamentàries que li concedeix
Dorna. “Sortirem a buscar més podis en
altres curses. Els divendres patim una
mica més. La clau és classificar-te bé i
fer una bona sortida. Amb el grup, al da-
vant, vas bé, tranquil. Tenim una mo-
to competitiva”, deia Rins, que demos-
trava així que Suzuki ha aprofitat
aquests privilegis per posar-se a l’altu-
ra de les altres marques. “Si Suzuki és
capaç d’utilitzar aquestes concessions,
podrà augmentar de nou la seva com-
petitivitat. Tenir més competència els
caps de setmana és el millor per a tots”,
apuntava Lin Jarvis, cap d’equip de Ya-
maha, abans de l’inici del Mundial. I és
just el que està passant.
De fet, és per al que està pensada
aquesta norma. Fins al 2015, aquestes
concessions en el reglament també be-
neficiaven Ducati, però el 2016, amb els
triomfs llavors d’Andrea Dovizioso i
Andrea Iannone, la marca italiana els
va perdre. “Ducati va poder treure pro-
fit d’aquest reglament i situar-se en po-
sicions de podi. Aquesta norma li va bé
al campionat”, reconeixia Paolo Cia-
batti, director esportiu de Ducati. És,
doncs, el mateix camí que està seguint
ara Suzuki, que comença a treure el cap
pel podi.e
39
esports
enbreu
Futbol
El Bolton i
l’Oldham Athletic,
rivals del Girona
El Girona ja coneix els dos rivals a
qui s’enfrontarà durant la seva es-
tada de pretemporada a Anglaterra.
El 21 de juliol jugarà contra el Bol-
ton Wanderers i tres dies després, el
dia 24, contra l’Oldham. Després
d’aquests dos partits, el Girona
marxarà a l’Índia per jugar dos par-
tits amistosos, contra el Kerala
Blasters local i contra el Melbour-
ne City australià.
Futbol
El Barça fitxa
la defensa
Andrea Pereira
El Barça ha anunciat el fitxatge de
la defensa Andrea Pereira. La cen-
tral catalana canvia Madrid per
Barcelona després de dos anys al
club matalasser, on ha guanyat du-
es Lligues, i serà blaugrana durant
les pròximes tres temporades grà-
cies a un fitxatge que permet al club
blaugrana fer un salt de qualitat.
Tenis
Roger Federer ja
porta 103 partits
a Wimbledon
Roger Federer va superar el nord-
americà Jimmy Connors com el te-
nista masculí amb més partits indi-
viduals en la història de Wimble-
don, amb 103 matxs. Ho va fer en la
jornada inaugural del torneig, en
què va derrotar el serbi Dusan Lajo-
vic per la via ràpida (6-1, 6-3 i 6-4)
en una hora i 29 minuts.
Federer en una acció ahir contra
Lajovic. ANDREW BOYERS / REUTERS
40
NATÀLIA COSTA
BARCELONA
audir d’un gelat dels de
G sempre serà possible
aquest estiu, evident-
ment, però caldrà triar
més que mai entre no-
ves fórmules que s’estenen sigil·lo-
sament pel mercat de les cremes
glaçades.
Noves textures, ingredients, gustos i tècniques arriben
Procedents de diferents conti-
nents, però especialment de la insa-
ciable indústria nord-americana,
els gelats fan passos de gegant en
una escalada d’innovació que fa pos-
sible creacions tan extraordinàries
com els gelats enrotllats. Però això
no és tot, la indústria del gelat tam-
bé s’ha preocupat de donar respos-
ta als consumidors que, de manera
creixent, demanen cada cop pro-
ductes més saludables i ecològics.
De fet, segons els anuaris de tendèn-
cies en la matèria, cada vegada més,
els consumidors volen gelats que
tinguin valor nutritiu, continguin
ingredients orgànics i siguin baixos
en greixos. Inscrits dins del corrent
healthy, es porten els gelats vegans i
els que no tenen sucres afegits.
També hi ha una demanda i oferta
creixent de gelats sense lactosa i
sense gluten per a al·lèrgics i intole-
rants. En aquest llistat hi trobem in-
gredients de moda: gelats de te mat-
xa, de kombutxa, d’altres de quilò-
metre zero –com l’oli d’oliva–, al-
guns de més estranys, com els de
nitrogen o de begudes alcohòliques,
i d’altres de perfil premium enfront
dels gelats de baix preu. ¿Quan ha-
víem pogut triar tant? La revolta ja
és aquí i sembla imparable.
‘Rolled ice cream’
Són el fenomen viral de les xarxes i
també es coneixen com a gelats a la
planxa. Vinguts de Tailàndia,
aquests gelats es fan sobre una plan-
xa gelada seguint el mètode tradi-
cional del país asiàtic. Són delicio-
sos i tot un espectacle per als ulls.
Els rolled ice creams es preparen al
moment en un procés de barreja
dels ingredients triats. S’hi poden
posar, per exemple, galetes i trossos
de fruita, que s’afegeixen a una base
de gelat líquida. Tot això es va bar-
rejant amb una mena de pala de
massillar fins que els ingredients es
confonen, sense deixar que es gla-
cin, i formen una fina capa. Aques-
ta fina capa acaba en una espècie
d’enrotllat de gelat, que es distribu-
eix en diversos tirabuixons a la ter-
rina. A Catalunya, es poden tastar a
la franquícia Ice Wave de Barcelona
i Tarragona. Els seus fundadors ex-
pliquen que, en un viatge a Tailàn-
dia, van quedar meravellats per la
manera com s’elaboraven.
Amb probiòtics
Els que es fixen més en els valors
nutricionals aquest estiu també tin-
dran gelats amb probiòtics tan de
moda com el te kombutxa, altament
beneficiós per a la salut i amb propi-
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
Estils
etats depuratives, antioxidants, re-
La revolució constituents i immunològiques.
Ens arriba en forma de gelat en
planxa de congelació. Aquest gelat
es pot tastar per exemple a l’Hotel
dels gelats
Sancti Petri de la cadena de Barce-
ló Royal Hideaway, on també han
creat combinacions d’ingredients
saludables, amb un nou assortiment
de toppings frescos i naturals a ba-
se de mango i papaia, però també al-
fàbrega, fruites seques, nous i fes-
aquest estiu per conquerir nous paladars tucs. Una autèntica “passarel·la de
textures”, segons expliquen. Igual-
ment, a casa nostra La Jijonenca,
01 malgrat celebrar el seu 50è aniver-
02 sari i ser un abanderat de la tradició
artesanal, ha pujat al carro de la
creació de nous gustos i propo-
sa una línia de gelats baixos en
sucres, que no és incompati-
ble, però, amb una nova crea-
ció de gelat de cola, entre
d’altres.
Orgànics i
biodegradables
Tota la gamma d’ingredients orgà-
nics serà tendència aquest estiu,
amb combinacions totalment sor-
03 prenents, com la que proposa la ge-
lateria Sweetaly de Barcelona: de
xocolata amb llet, dàtils, coco, fior-
dilatte, anacards, mel, kiwi, ginge-
bre, llimona i alfàbrega.
Igualment, a la gelateria de Grà-
cia Bodevici hi tenen tota una se-
lecció de gelats orgànics, tots sen-
se gluten i amb sucre, cacau i cafè
procedents del comerç just: “No
vendríem mai un producte que tin-
gués al darrere l’explotació infan-
til”, asseguren. A més, hi tenen una
01. A Sweetaly dotzena de gustos vegans amb llets
proposen de coco, ametlla i avena; alguns
ingredients sense sucre i endolcits amb agave,
orgànics. mel i guarapo. En aquesta botiga
DOMINYKA GUCEVICIUTE els consumibles amb què serveixen
02. Un gelat de els productes són biodegradables
la Jijonenca. i compostables, ja que estan fets a
ALFONSO PERKAZ base de bioplàstic i carbó. Cal des-
03. Un rolled tacar que la gelateria segueix po-
ice cream. sant-se reptes de millora per a les
PEP FUSTER persones, el planeta i els animals i
04. Gelats amb per “reduir encara més els residus
formatges. i envasos”.
LLUC TALBORET
04
Vegans amb
oli d’oliva
L’italià Sandro Desii va portar a
l’última edició d’Alimentària la se-
va nova creació de gelat cremós fet
amb oli d’oliva 100% verge extra,
sense llet ni altres ingredients
d’origen animal. És un gelat total-
ment vegà. La recepta que ha des-
envolupat és fruit de la investiga-
ció sobre els gelats artesanals amb
base d’oli d’olives verdes de colli-
ta jove, i això fa que tingui una tex-
tura cremosa “sense precedents”.
A més, conté nutrients “amb les sa-
ludables propietats dels seus poli-
fenols”, explica Desii. Aquesta pro-
posta vol reinventar clàssics de la
gastronomia mediterrània, per
exemple, posant el gelat sobre la tí-
pica amanida caprese de tomàquet.
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 41
estils

Gent TEXT:
JOAN CALLARISSA

1 3
A més, aquest gelat es comercialit-
za en terrines individuals barrejat
amb cacauets torrats i tomàquets
madurs, i també es pot trobar als
restaurants en versions amb tòfo-
na negra, gerds, orenga, xocolata
amb flor de sal i cacau.

Amb alcohol
Per a qui vulgui gelats més roquers i
amb una descàrrega d’energia per a
aquest estiu, la indústria també té
propostes adequades. És el cas de
Rocambolesc, prestigiosa gelateria
de Jordi Roca i abanderada de la in-
novació en aquest terreny, que ha
creat la línia de gelats Anna Rocks
en aliança amb Codorníu Raventós.
Aquesta línia proposa un inèdit po-
lo de gel elaborat amb cava. Aquest
cava està especialment pensat per

7 2
consumir amb gel, així que es tracta
d’una evolució natural d’aquesta
beguda en format congelat. Comp-
te que aquest refrescant polo conté
alcohol!

De formatges
diversos
5
Tot i que existeix un corrent de ge-
lats baixos en greixos, també hi hau-
rà aquest estiu tota una selecció de
gelats salats, una variant que no és
novetat en ella mateixa, però que
aquesta temporada arriba en forma
de gelats de formatges amb variants
tan estrambòtiques com gelat de ro-
cafort amb nous, de parmesà amb
aceto balsàmic; de brique de cabra
amb dàtils i pinyons, de cheddar fu-
mat amb bacó, i un de trufat. Aques-
tes varietats es poden degustar per
exemple a la gelateria Parallelo amb
formatges elaborats per Can Lluc.
Igualment, aquesta gelateria propo-
sa gelat gastronòmic de mostassa
antiga a l’estil Dijon feta amb mos-
tassa d’agricultura ecològica i pen-

6
sat per acompanyar plats de carn i

4
tàrtars.

Amb màgia
Fins i tot hi haurà aquest estiu qui
proposarà gelats plens de màgia i
espectacularitat, com la gelateria
Nitrogenie, situada al Born, que té
gelats a partir de nitrogen líquid,
cosa que fa que tinguin un efecte de
fum. La gelateria defensa el seu pa-
per democratitzador d’aquesta me-
na de gelats, que normalment no-
més es troben en restaurants amb
estrella Michelin i que són creaci-
ons de Ferran Adrià per a El Bulli.
Aquests gelats es fan amb ingredi-
ents naturals a temps real. El client
pot triar en una carta amb vuit pro-
postes d’ingredients tradicionals
amb toppings variats. La terrina no
s’omple a base de cullerades, sinó
que cada porció s’omple de màgia: a
partir d’una base d’ous i nata amb
els ingredients seleccionats es fica
tot en una tassa on la congelació és
tan ràpida que els vidres de gel no
tenen temps de formar-se. Això do-
na una cremositat diferent a
aquests productes.e
Clare Waight Keller sedueix la crítica amb
el seu homenatge a Hubert de Givenchy
Clare Waight Keller (07) és l’única dis-
senyadora que ha arribat a la firma fran-
cesa Givenchy havent rebut l’aprovació
del seu fundador, Hubert de Givenchy,
mort al març als 91 anys. L’aristòcrata
sempre va criticar els fitxatges que la
companyia que se la va quedar feia per
seguir la seva llegendària estela. Ni John
Galliano, ni Alexander McQueen ni Ric-
cardo Tisci van ser mai ben vistos per
l’aclamat creador. Waight Keller sí. Ahir
era evident el perquè.
En la que era la seva segona col·lecció
d’alta costura per a la firma, la dissenya-
dora va homenatjar de manera molt ex-
plícita els vestits que el couturier Gi-
venchy havia signat al llarg de les seves
moltes dècades de trajectòria. Una mi-
rada actualitzadora als arxius de la mai-
son és el que la va fer brillar i seduir ma-
joritàriament la crítica, que lluny de cri-
ticar-ne la clara inspiració va saber va-
lorar l’acostament dels mítics dissenys
de Givenchy als nostres temps.
El més calcat que va presentar
Waight, que amb Schiaparelli ha donat
el tret de sortida a la setmana de l’alta
costura de París, és el platejat mat amb
sobrecapa negra (04) que reencarnava
el que Audrey Hepburn –musa i eterna
amiga de Givenchy– portava al film Una
cara amb àngel, del 1957.
En la resta de la col·lecció van desta-
car les peces arquitectòniques i de mi-
FOTOS: PASCAL LE SEGRETAIN / GETTY
da grossa (02), els lluentons tant per a
home (05) com per a dona, els total
looks en blanc (01), els contrastos cro-
màtics marcats (03) i algun caprici com
el vestit curt negre rígid (06) que només
deixava veure la cara de la model dels
ulls al front.
Waight Keller, que ha segellat una
col·lecció d’alta costura que de ben se-
gur veurem en moltes catifes vermelles,
és la creadora del vestit de núvia de
Meghan Markle. Una princesa que tran-
sita entre classicisme i modernitat gai-
rebé amb la mateixa desimboltura que
ho feia la sempre enyorada Hepburn.
Potser Waight Keller i Markle poden re-
encarnar aquell gran tàndem.e
42
mèdia
Tomás Fernando Flores, a l’espera
d’ERC per presidir RTVE
El PSOE i Podem no sumen prou suports en primera volta per imposar la seva llista de consellers
D.S. UGART / À. GUTIÉRREZ
BARCELONA
El Congrés de Diputats va rebutjar
ahir en primera volta els noms pro-
posats pel PSOE i Podem per al
consell de RTVE, que hauria d’estar
presidit per Tomás Fernando Flo-
res, actual director de Radio 3. La
proposta va comptar amb els vots
favorables dels dos partits signants
i del PNB, que es va afegir a l’acord,
mentre que el PDECat i ERC no van
validar la proposta (tot i que tam-
poc van votar-hi en contra, ja que el
procediment previst, en urna, im-
plicava o bé validar la llista o bé vo-
tar en blanc).
En la primera votació, ahir, el
consell requeria un suport de dos
terços del Parlament, que no s’ha
obtingut, mentre que en segona
volta n’hi haurà prou amb una ma-
joria absoluta, per a la qual són ne-
cessaris els vots dels independen-
tistes per poder tirar endavant els
nomenaments.
Plantada
Ciutadans s’absenta de la
votació, que titllen de
“cacicada”
El portaveu del PDECat, Carles
Campuzano, va assegurar que la se-
va abstenció es fa “amb voluntat de
desbloquejar” en la segona fase de la
votació, mentre que ERC avisava
que si el PSOE vol el suport al nom
hauran de canviar de posició i ac-
ceptar el diàleg “sense condicions”
que els republicans van oferir la set-
mana passada a través d’una moció
al Congrés que els socialistes van re-
butjar. Avui compareix a la comissió
constitucional la vicepresidenta es-
panyola Carmen Calvo, i els repu-
blicans ho veuen com una oportuni-
tat per a aquest canvi de discurs.
La votació no va comptar amb la
participació dels diputats de Ciuta-
dans, que van abandonar l’hemici-
cle abans que es produís en protes-
ta pel que Albert Rivera ha conside-
rat una “cacicada”. El partit taron-
ja va demanar que es reprengués
l’elecció del consell a través del
concurs que està en tramitació al
Congrés. El PSOE va afirmar que
volia recuperar aquest sistema, pe-
rò que l’elecció del consell era una
solució provisional fins que es re-
solgui el procediment, que es pot
allargar mesos.
Mèdia
MITJANS PÚBLICS
Tomás Mentrestant, el PP va votar la se-
Fernando va pròpia llista, amb Eladio Jareño,
Flores treballa l’excap de premsa d’Alícia Sánchez
a Ràdio Camacho i actual director de Tele-
Nacional visió Espanyola, com a proposta de
d’Espanya des president de l’ens públic. De fet, el
del 1982. EFE PP i Ciutadans van forçar la setma-
na passada la posada en marxa del
concurs públic amb una composició
d’experts en què aquests dos partits
tenien majoria.
El PSOE ha de decidir a partir
d’ara si negocia amb els independen-
tistes per assolir una majoria ajusta-
da o si mira d’introduir canvis a la
llista per satisfer el PP, que de mo-
ment és lluny d’arribar a un acord,
perquè reclama la majoria al consell.
Tomás Fernando Flores forma
part de la plantilla de Ràdio Naci-
onal d’Espanya des del 1982, i des
del 2012 dirigeix l’emissora musi-
cal de l’ens públic, Radio 3, on tam-
bé presenta el programa de música
electrònica Siglo XXI.
La presidència de Flores es pre-
veu curta, ja que el seu nomena-
ment exprés s’ha fet per cobrir
l’ínterim entre el cessament de
funcions de José Antonio Sánchez
–que va esgotar el seu mandat el
22 de juny– i el nomenament d’un
nou màxim responsable a partir
del concurs públic. Tot i així, en
aquest procés de substitució tem-
poral s’han cremat diversos noms.
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
L’últim, el d’Andrés Gil. La direc-
tora de Público, Ana Pardo de Ve-
ra, també va rebre l’oferiment de
presidir temporalment l’ens pú-
blic. L’encàrrec venia de Pablo
Iglesias, ja que el PSOE i Podem
havien acordat que seria aquesta
última formació la que proposaria
el nom del candidat. Al final, i se-
gons va explicar la mateixa perio-
dista a Twitter, tot i que Sánchez
havia rebutjat Gil i havia acceptat
De Vera com a opció, va fer-se en-
rere quan va veure que el ministre
de Foment, José Luis Ábalos, no-
menava la seva germana Isabel
com a presidenta d’Adif.
Polèmica
El candidat va ser qui va fer
cancel·lar el programa
‘Carne cruda’
Un altre candidat que es va fil-
trar a la premsa va ser l’exdirector
de 20 minutos Arsenio Escolar. En
aquest cas era un nom suggerit per
Sánchez com a intent de proposar
una alternativa a Gil o a De Vera,
que eren els noms impulsats des de
Podem. Altres perfils sondejats van
ser els d’Iñaki Gabilondo, Fran Llo-
rente (exdirector d’informatius de
TVE), Rosa Cullell (del grup Prisa
i exdirectora general de TV3), Cé-
sar González Antón (director de La
Sexta noticias) i José María Forte
(director de Radio 5).
Flores ha aconseguit més con-
sens que ningú fins ara, però no pas
unànime. L’exdirector del progra-
ma Carne cruda Javier Gallego ha
recordat que va ser ell qui va can-
cel·lar aquest espai contestatari,
argüint en el seu moment que era
més propi d’una ràdio pirata que
d’una de pública. Quan va trans-
cendir la proposta de fer-lo presi-
dent, el locutor va voler ironitzar a
Twitter sobre si els treballadors de
la casa li recordarien aquest cas.
“Esperant la reacció dels treballa-
dors i treballadores de RTVE en
contra que nomenin un president
que va censurar un programa pel
seu contingut polític”.
La llista en la qual està inclòs
Flores es completa amb els se-
güents proposats a consellers: Ro-
sa María Artal, Juan José Baños,
Concepción Cascajosa, Cristina
Fallarás, Víctor Sampedro, Isabel
Cerrada, Fernando López Agudín,
Josep-Lluís Micó i Juan Tortosa
Marín.e
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018
TELECINCO Telecinco ja roda la segona temporada de Vivir sin
RENOVA ‘VIVIR permiso, tot i que encara no ha estrenat la primera.
SIN PERMISO’ Protagonitzada per José Coronado i Álex González,
la sèrie es fixa en la lluita pel poder dins d’una família.
ARA
BARCELONA
“El que nosaltres vam fer a El Bulli
després ningú ha sigut capaç de fer-
ho en el món de la restauració gastro-
nòmica, va ser increïble”, assegura
contundent el xef de l’Hospitalet de
Llobregat Ferran Adrià, set anys des-
prés de tancar el restaurant en el mo-
ment més àlgid de la seva carrera.
Adrià i el seu equip van aconse-
guir que el petit restaurant de la ca-
la Montjoi fos escollit en cinc ocasi-
ons el millor restaurant del món. Pe-
rò també van revolucionar la gastro-
nomia mundial, van desbancar la
cuina francesa i es van convertir en
tot un referent en creativitat i inno-
vació. Com ho van fer? El seu mèto-
de creatiu consistia a comprendre
molt bé un objecte d’estudi per po-
der innovar. Ho explica molt bé una
de les ànimes creatives del restau-
rant, Eduard Xatruch, responsable
avui juntament amb Mateu Casañas
i Oriol Castro dels restaurants Dis-
frutar de Barcelona i Compartir de
Cadaqués. “Consistia a entendre.
Comprendre una cosa per poder
crear. Quan entens les coses ets ca-
paç de classificar-les bé. Amb això
pots identificar què s’ha fet abans i
què no, i pots canviar el panorama
creatiu amb l’objectiu de classificar
per poder crear”, explica Xatruch.
El Bulli va ser la llavor del que
avui és el mètode Sàpiens, el gran
projecte de Ferran Adrià, que pretén
sistematitzar la innovació perquè
qualsevol persona, organisme o em-
presa pugui innovar en el seu sector.
Aquest mètode que avui vol com-
partir amb el món li permetia poder
renovar per complet tot el menú
any rere any i això, en part, el va por-
tar a l’Olimp de la cuina mundial de
manera sostinguda. No només va
ser capaç d’innovar, sinó que també
va aconseguir mantenir-se en el
temps com el millor. Fins que el
2009 va arribar la temuda notícia:
43
mèdia
‘GOOD GIRLS’ Avui arriba a Netflix Good girls, una comèdia dramàtica
ARRIBA AVUI de la NBC, estrenada al febrer i ja renovada, sobre tres
A NETFLIX dones amb problemes econòmics que atraquen un
supermercat. Christina Hendricks n’és la protagonista.
EMPRENEDORIA
Aprendre a innovar amb
en un viatge en cotxe cap a Roses, el
xef va decidir que al cap de dos anys
tancaria el restaurant per conver-
tir-lo en una fundació. “Havíem ar-
l’ARA i Ferran Adrià ribat al nostre límit”, sentencia el
cuiner, que afegeix que “cal saber
retirar-se a temps”.
L’11 de juliol Ferran Adrià expli-
El Cosmocaixa acollirà el dia 11 de juliol una jornada carà al Cosmocaixa de Barcelona (de
9 a 13 h) la seva experiència en una
monogràfica sobre innovació i creativitat jornada que organitza el diari ARA
conjuntament amb El Bulli Founda-
tion i que porta per títol Innovar o
morir. L’acte començarà amb la di-
rectora de l’ARA, Esther Vera, i el
cuiner, que explicaran en què con-
sisteix el mètode Sàpiens i repassa-
ran les experiències d’èxit de les em-
preses que ja l’han aplicat, com és el
cas del diari.
Seguidament la subdirectora de
l’ARA Georgina Ferri i el responsa-
ble de nous formats i Ara Data Auri
Garcia detallaran la feina que ha fet
l’equip d’innovació del diari i els pro-
jectes que ja s’han començat a im-
plementar amb èxit.
Taules rodones
L’acte continuarà amb una taula
rodona sobre la importància de la
innovació per transformar les em-
preses actuals i comptarà amb la
participació del professor d’estra-
tègia d’Esade Marcel Planellas; la
directora de màrqueting de HP, Es-
ter Sala; la CEO i fundadora de So-
cialCar, Mar Alarcón, i el CEO de
Liquid, Aleix Valls.
També hi haurà una taula rodona
sobre la innovació en el món de l’edu-
cació. Moderada pel director adjunt
del diari, Ignasi Aragay, hi participa-
ran Pablo Gonzalo, responsable del
programa Escuelas Creativas de Te-
lefónica; Javier Peña, director gene-
ral d’Elisava; Boris Mir, director ad-
junt d’Escola Nova 21, i Teresa Na-
varro, directora de Femcat.
L’acte té un preu de 30 euros (20
per a subscriptors). Les entrades ja
es poden adquirir a la pàgina web
promo.ara.cat/innovar.e
44 DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
mèdia

EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.05 ANTENA 3 22.40

‘Sense ficció’ ‘El cuento de la criada’

John Malkovich serà un dels protagonistes de la
continuació de The young Pope. CARLOS ÁLVAREZ / GETTY
Malkovich s’uneix a ‘The new
Pope’, que es rodarà al novembre
John Malkovich acompanyarà Jude Law al capdavant del
repartiment de The new Pope, la continuació de la sèrie
de Paolo Sorrentino The young Pope, estrenada l’octubre
El documental L’home orquestra narra la història de Jesús
Peyrón, un músic barceloní que, amb el sobrenom de Jesús
Moreno, va triomfar a Amèrica durant els anys 50 i va actuar
al costat d’artistes com Frank Sinatra, Nat King Cole, Édith Pi-
af o Judy Garland. A través de la seva figura, el treball, dirigit per
Àlex Gómez-Font i Carles Riobó, fa un retrat d’una generació
de músics catalans que entre els anys 40 i 50 van aconseguir
un gran reconeixement a l’altra banda de l’Atlàntic.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
Emissió de dos nous capítols de la sèrie. Al primer, Serena Joy
farà una proposta sorprenent a la Defred, que recordarà la
manera poc convencional en què va començar la relació amb
el seu marit. Al segon, la Defred coincidirà amb l’ambaixadora
mexicana, que li preguntarà sobre la seva vida com a criada.
A més, Serena Joy reflexionarà sobre el seu matrimoni i so-
bre el paper que va jugar en la formació de l’estructura soci-
al de Gilead.

del 2016. La nova ficció, signada també pel director italià,

TV3
es va anunciar el maig de l’any passat però no se n’han tor-
nat a tenir notícies fins aquest dilluns, quan la cadena
nord-americana HBO i la britànica Sky, impulsores del pro- 06.00 Notícies 3/24.
jecte, han fet públic el fitxatge de Malkovich i han avançat 08.00 Els matins.
que la sèrie es començarà a rodar a Itàlia al novembre. (Magazín).
Igual que la seva predecessora, The new Pope serà pro- Presentadora: Lídia
Heredia. Magazín
duïda per la companyia catalana Mediapro i la italiana
d’actualitat que
Wildside. Sorrentino n’ha escrit el guió al costat d’Umber- inclou entrevistes,
to Contarello (amb qui ja havia treballat a The young Po- 16.05 Com si fos ahir (Sèrie).
reportatges i debats,
pe) i de Stefano Bises. De moment no s’ha revelat quin pa-
entre altres seccions.
per hi interpretarà Malkovich, ni tampoc s’ha donat a co- El programa d’avui
nèixer cap detall de la trama, més enllà de confirmar que, segueix atentament
igual que la sèrie original, The new Pope s’ambientarà “en l’actualitat al voltant
del trasllat de diversos
el papat contemporani”. A The young Pope, Jude Law do-
polítics presos per
nava vida al primer papa nord-americà de la història, un
ingressar a centres
paper pel qual va ser nominat a un Emmy.e penitenciaris catalans.
També s’entrevista
Laura Borràs, conse-
llera de Cultura, a qui es
pregunta per la
polèmica de la inau-
guració del Folklife
Festival que ella va
viure de primera mà.
11.00 Notícies 3/24.
14.00 Telenotícies comar-
ques.
14.30 Telenotícies migdia.
16.45 Tot es mou (Magazín).
Presentadors: Carles
Prats, Raquel Sans.
Esports: Marta Bosch.
15.45 Cuines.
(Gastronòmic).
Amanida de col.
Convidada: Núria
Graham.
La Marta ha fet el canvi.
El Litus ho explica a
l’Andreu, que està
disposat a fer un pas
endavant amb ella. A
Adalisa, mentrestant,
el Quim i la Marta es fan
càrrec del showroom
que va proposar la
Paula. Com era d’es-
perar, les models fan
perdre el cap al Quim.
Paral·lelament, el Jordi
se’n va a Londres i deixa
la botiga en mans dels
seus fills. Però l’Eloi i
l’Anna ni estan prepa-
rats ni s’entenen entre
ells. Han de demanar
ajuda a algú.
Presentadors: Helena
Garcia Melero, Francesc
Sòria, Lluís Marquina.
Magazín d’entrete-
niment que no perd
de vista l’actualitat.
Un programa fresc
i proper, en què els pel·lícules rodades pels
presentadors s’acosten grans estudis i explica
d’una manera informal una història plena
i distesa als esdeveni- de romanços, mafi-
ments del dia a dia. osos, cotxes luxosos i
20.15 Està passant (Humor). decorats de palmeres.
Informatiu satíric que Un viatge de Cuba a
analitza les claus de Barcelona, passant
l’actualitat del dia i en per la Meca del cinema
busca la part divertida. i el naixement de Las
Vegas al so de les mara-
ques.
01.30 Gran reserva
(Entreteniment).
Espai que ofereix una
selecció dels millors
programes de la
21.00 Telenotícies vespre.
història de la cadena.
Presentador: Toni
03.25 Ritmes a l’aula
Cruanyes. Esports:
(Musical). Qué pasa
Quim Robert.
contigo, trio?. Programa
22.05 Sense ficció: L’home
musical.
orquestra.
03.55 Cava de blues
23.45 Sense ficció: Sexe,
(Musical). Blas Picon &
maraques i chihua-
The Junk Express. Espai
hues. Espanya, 2016.
dedicat a les noves
Dir.: Diego Mas Trelles.
creacions d’alguns
Xavier Cugat és l’únic
grups del país que es
espanyol amb quatre
dediquen a aquest
estrelles al Passeig de
gènere musical, el
la Fama de Hollywood
blues.
Boulevard. El docu-
04.40 Fusió i swing a l’es-
mental rendeix tribut
tudi (Musical). Joan
a l’auge de la ràdio i de
Sanmartí, Quatre
les grans orquestres,
Elements. Programa
reviu fragments de
dedicat a la fusió.

Óscar Casas, Ingrid García-Jonsson, Jon Arias i

Mario Casas, protagonistes d’Instinto. MOVISTAR+ SUPER 3 / 33
Movistar+ inicia el rodatge
08.55 Dora, l’exploradora.
del ‘thriller’ eròtic ‘Instinto’ 09.45 Els germans Kratt.
10.30 Prodigiosa: Les aven-
Movistar+ ha començat a rodar a Madrid Instinto, una no-
tures de Ladybug i Gat
va sèrie que la plataforma defineix com un “thriller eròtic”.
Noir.
Protagonitzada per Mario Casas, Instinto gira al voltant del 11.15 Lucky y Fred.
Marco, un jove empresari que lidera una de les companyies 11.54 Bola de drac Z Kai.
tecnològiques més exitoses del moment. En la seva vida 12.40 Els pingüins de
personal el Marco és un home solitari i assidu a un club pri-
Madagascar.
vat on pot fer realitat les seves fantasies eròtiques sense 13.28 Shin Chan.
risc d’enamorar-se, però un dia coneix la Carol (Ingrid García- 14.17 El detectiu Conan.
Jonsson), la nova psicopedagoga del seu germà autista. El 15.05 Pat, el gos.
soci del Marco és el Diego (interpretat per Jon Arias, el fill 15.55 Salve, rei Julien!
d’Imanol Arias), que a diferència d’ell és un jove alegre i 16.42 Doraemon.
molt sociable casat amb la directora de màrqueting de l’em- 17.26 El Zack i el Quack.
18.00 El Mic i els seus amics.
presa però que no es pot treure del cap una nova i enigmà-
18.25 Dora, l’exploradora.
tica enginyera que s’acaba d’incorporar al seu equip. Bru- 19.12 Dinàmiks. La pintura
na Cusí, Óscar Casas (germà del protagonista) i Silvia Alon- inflable.
so formen part del repartiment de la sèrie, una producció 19.40 Home: Aventures amb
de Bambú que tindrà vuit capítols.e la Tip i l’Oh.
Tom & Jerry.
20.06
20.55 El detectiu Conan.
21.25 Com si fos ahir.
22.00 Pel·lícula: Whisky
a dojo. Regne Unit,
2016. Dir.: Gillies
MacKinnon. Int.: James
Cosmo i Naomi Battrick.
Durant la Segona
Guerra Mundial, un
vaixell carregat de
whisky naufraga en
una illa d’Escòcia. Els
illencs, que no han
pogut beure alcohol
des de fa temps,
comencen a idear tota
classe d’estratagemes
per burlar les autoritats
i apoderar-se del carre-
gament.
23.35 Pel·lícula: Llops bruts.
ESPORT3
Espanya, Bèlgica, 2015. 08.25 Jocs Mediterranis.
Dir.: Simón Casal de 11.10 Jocs Mediterranis.
Miguel. Int.: Marian
Álvarez i Manuela
Vellés. Galícia, 1944. 13.05
Els nazis exploten una
mina de wolframi, un 14.45
mineral vital per al
seu armament. Allà
treballa la Manuela per 16.40
poder curar la seva filla
malalta, aliena a les 17.45
xafarderies del poble,
que la considera una 19.20
meiga.
01.10 Medis inundables.
02.00 La supervivència de
la Terra, els codis del 20.55
clima. 21.45
02.55 Els guepards de les 22.00
profunditats.
Vòlei platja, bàsket 3x3
i atletisme.
Jocs Mediterranis.
Finals de triatló.
Jocs Mediterranis.
Contrarellotge de
ciclisme.
Jocs Mediterranis.
Finals de kàrate.
Jocs Mediterranis.
Vòlei femení.
Jocs Mediterranis.
Vòlei platja, handbol
femení. Waterpolo:
finals.
Jocs Mediterranis.
Zona UFEC.
FIA World Rallycross
Championship.
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 45
mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

33 22.00 LA 2 21.50 LA SEXTA 22.30

✰✰ ✰✰ ✰✰

‘Whisky a dojo’ ‘Historias de Madrid’ ‘El sexto día’

Director: Gillies MacKinnon / Actors: Ellie Kendrick, Director: Ramón Comas / Actors: Tony Leblanc, Licia Director: Roger Spottiswoode / Actors: Arnold
James Cosmo, Eddie Izzard, Sean Biggerstaff Calderón, Mario Morales, María José Gil, Mariano Azaña Schwarzenegger, Robert Duvall, Michael Rapaport

Regne Unit, 2016. A les remotes illes Hèbrides, al nord d’Es-
còcia, l’esclat de la Segona Guerra Mundial no es nota fins que
s’acaba el whisky, cosa que posa de molt mal humor els seus
habitants. Però un dia un vaixell carregat de whisky s’embar-
ranca a la costa i els veïns buscaran la manera d’apoderar-se’n.
Espanya, 1958. Un especulador vol que un antic edifici del
qual és propietari s’ensorri, per poder construir al mateix so-
lar un bloc nou i molt més modern. Per això demana ajuda a
Sant Nicolau, però ignora que els veïns de la finca han recor-
regut al mateix sant per demanar-li just el contrari.
EUA, 2000. Un pilot d’helicòpter torna a casa i descobreix
que ha estat substituït per un clon d’ell mateix. Però el seu
malson no s’acaba aquí: quan els creadors de la seva rèplica
descobreixen que no ha mort en l’accident que havien pro-
vocat, intentaran acabar amb ell com sigui.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

08.30 Los desayunos de
TVE.
10.00 La mañana.
12.00 Saber vivir.
12.30 Amigas y conocidas.
13.25 Torres en la cocina.
14.00 L’informatiu.
14.30 Corazón.
15.00 Telediario 1.
16.00 L’informatiu.
16.15 El tiempo.
16.25 Servir y proteger.
17.20 Acacias 38.
18.15 Centro médico.
19.25 España directo.
20.30 Aquí la Tierra.
21.00 Telediario 2.
22.05 Hora punta.
22.35 Bailando con las
estrellas. La cantant
Becky G i Roi, concur-
sant d’OT 2017, són els
convidats de la vuitena
gala. Roi presenta el
seu nou single, Por
una vez más, i sorprèn
els espectadors amb
un ball, mentre que la
cantant nord-ameri-
cana canta el seu nou
hit, Sin pijama.
00.45 Pel·lícula: Y entonces
llegó Wanda.
Alemanya, 2014. Dir.:
Holger Haase. Int.:
Hannes Jaenicke.
08.30 Espejo público. 09.15 Alerta Cobra (Sèrie).
Avui s’entrevista 12.30 Mujeres y hombres y
Dolores Delgado. viceversa.
13.15 Karlos Arguiñano en 14.00 Noticias Cuatro.
tu cocina. 14.45 El tiempo.
13.40 La ruleta de la suerte. 14.55 Noticias Cuatro
15.00 Antena 3 Noticias 1. deportes.
15.45 Deportes. 15.25 Deportes Cuatro.
16.00 Karlos Arguiñano 15.45 FIFA World Cup Russia
receta especial. 2018. Suècia-Suïssa.
16.03 El tiempo. Vuitens de final. Prèvia,
16.30 Amar es para siempre. partit (16.00 h) i post-
17.30 El secreto de Puente partit (17.50 h). Des de
Viejo. l’Estadi Krestovski. En
18.45 Ahora caigo. directe.
20.00 ¡Boom! 18.00 Deportes Cuatro.
21.00 Antena 3 Noticias 2. 19.45 Noticias Cuatro.
21.30 Deportes. 20.35 El tiempo.
21.40 La previsión de las 9. 20.45 Ven a cenar conmigo.
21.45 El hormiguero 3.0. 21.40 First Dates.
22.40 El cuento de la criada 22.45 Ven a cenar conmigo
(Sèrie). Emissió de Gourmet Edition.
dos episodis: Fiel En vigílies del 4 de
(T1): Serena Joy fa a la juliol, festa nacional
Defred una proposta nord-americana, Julio
sorprenent. El lugar Iglesias Jr. fa servir els
de la mujer (T1): seus anys viscuts a
L’ambaixadora mexi- Miami i Los Angeles per
cana, de visita a Gilead, convertir el seu impres-
pregunta a la Defred sionant xalet a Madrid
per la seva vida com a en un mini-Estats
criada. Units on hi ha lloc per a
00.45 Pel·lícula: Pétalos al gairebé tot l’imaginable
viento. EUA, 2014. Dir.: en el món de les cele-
Karen Moncrieff. Int.: bracions yankees.
Heather Graham. 01.50 Ven a cenar conmigo.
08.55 El programa del 07.30 ¿Quién vive ahí? 08.00 Tots els gols de Piqué.
verano. 09.15 Crímenes imper- 08.30 Més club.
13.30 Ya es mediodía. fectos. 09.15 600’’.
15.00 Informativos 10.15 Las primeras 48 09.30 Aquí Palau.
Telecinco. horas. 10.00 Tots el gols de
15.40 Deportes. 11.00 Al rojo vivo: previo. Rivaldo.
15.50 El tiempo. 12.30 Al rojo vivo. 10.45 600’’.
16.00 Sálvame limón. 14.00 La Sexta noticias 1ª 11.00 El partit de bàsquet.
17.00 Sálvame naranja. edición. FC Barcelona-Reial
19.45 FIFA World Cup Russia 14.55 La Sexta noticias: Madrid CF.
2018. Colòmbia- Jugones. 12.45 Històries.
Anglaterra. Vuitens 15.20 Jugones: el análisis. 13.15 600’’.
de final. Prèvia, partit 15.30 La Sexta meteo. 13.28 Seguim en joc.
(20.00 h) i postpartit 15.45 Zapeando. 14.00 Barça News Flash.
(21.50 h). Des de 17.15 Más vale tarde. 14.10 Els Incunables.
l’Otkrytie Arena. En 20.00 La Sexta noticias 2ª Athletic Club de
directe. edición. Bilbao-FC Barcelona
22.00 El Mundial se juega en 20.45 La Sexta deportes. (90/91).
Mediaset. 21.00 Estación laSexta. 15.45 Tots els gols de Hristo
22.40 La verdad. Líneas rojas 21.30 El intermedio Stòitxkov.
(T1): Després de la Summertime. 16.45 Recorda Míster. Johan
mort de Ricardo Vega, 22.30 Pel·lícula: El sexto Cruyff 08-10-09.
la policia investiga el día. EUA, 2000. Dir.: 19.15 1990/91, la lliga
seu telèfon i l’Eguía Roger Spottiswoode. que ens va portar a
descobreix unes foto- Int.: Arnold Wembley.
grafies del passat de la Schwarzenegger i 20.00 Barça News Flash.
Paula que contradiuen Michael Rapaport. 20.10 Els Incunables. FC
la història que va Quan Adam Gibson, Barcelona-Sevilla FC
explicar sobre la seva pare de família i pilot, (15/16).
relació amb la Teresa. torna a casa, desco- 22.45 Herois del planter.
00.30 Pel·lícula: Una vida breix que la seva vida Jordi Alba.
en tres días. Int.: Kate ha estat usurpada per 23.15 Tots els gols de Piqué.
Winslet i Josh Brolin. un clon. 23.45 Seguim en joc.
Henry Wheeler, un nen 00.45 Pel·lícula: En la mente 00.15 El partit de la Lliga.
de 13 anys, lluita per de un asesino en FC Barcelona-Reial
ser l’home de casa. serie. Canadà, 2010. Valladolid CF (00/01).

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

08.02 Pel·lícula: Mamá a la 11.40 Arqueomanía. 14.25 La porteria. 09.39 Televenda. 09.00 Tira tira. 09.30 Stargate (Sèrie).
fuerza. 12.25 Mañanas de cine: 15.25 Fem castells. 12.50 Invasión jurásica. 09.35 Ja nedam! 10.15 Atrapa’m si pots.
09.55 Pel·lícula: Mil pala- La balada de Johnny 15.35 Volcans. 14.44 Arusummer. 10.05 Cinc dies. 11.00 El matí À Punt.
bras. Ringo. 16.05 Lògic. 17.11 Crimen en el paraíso. 11.05 Ja ho val. 14.30 À Punt Notícies.
11.23 Tesoros al descubi- 13.55 La vida secreta del 16.35 Codi de barris. 19.16 Allo, allo. 11.40 Això és mel. Migdia.
erto. zoo. 17.05 Slow BTV. 19.50 8 al dia. 13.00 Illes i pobles. 15.15 Comunitat Valenciana
13.00 De la tierra a la mesa. 14.45 Barcos extremos. 17.25 Cròniques de 21.05 La nit a 8tv. 13.25 Méteo, temps i des de l’aire.
13.29 Late Motiv. 15.40 Saber y ganar. Barcelona. 22.45 Ladrón de guante natura. 15.45 Atrapa’m si pots.
14.30 La resistencia. 16.30 Grandes documen- 17.55 Tube d’assaig. blanco (Sèrie). Emissió 13.59 IB3 Notícies migdia. 16.45 À Punt directe.
15.32 Pel·lícula: El chip tales. 18.30 Terrícoles. de dos episodis: Bonos 15.25 Agafa’m si pots! (Magazín).
prodigioso. 18.05 Documenta2. 19.00 Cases ecològiques. falsificados (T2): El 16.20 Cinc dies. Presentadora: Carolina
17.29 Pel·lícula: Fracture. 19.00 Las recetas de Julie. 19.25 Va passar aquí. Peter descobreix la 19.20 Cinc dies. Darrera Ferre.
19.20 Blue Bloods: familia 19.55 5 dies a... 19.59 BTV Notícies vespre. connexió entre el Neal hora. 21.00 À Punt Notícies. Nit.
de policías (Sèrie). 20.25 Noms propis. 20.25 El temps. i l’home involucrat en 20.05 Cuina amb Santi 21.35 Debat (Debat). Tercer
21.00 La verdad sobre las 20.45 Cartas en el tiempo. 20.30 BTV Notícies 73. la mort de la Kate. Lo Taura. aniversari del govern
dietas milagro. 21.20 Página 2. 20.45 Bàsics BTV. que pasa en Birmania... 20.30 IB3 Notícies vespre. del botànic.
22.00 LocoMundo. 21.50 Historia de nuestro 21.30 Àrtic. (T2): El Peter i el Neal 21.35 El temps vespre. 22.40 L’Estratègia del silenci
22.30 Ilustres ignorantes. cine: Historias de 22.20 Deuwatts. aprofundeixen en el 21.40 Ben trobat. (I). Inclou L’Estratègia
Fantasía. Madrid. 22.50 Primera sessió: món exòtic però peri- 22.45 El gran robatori del del silenci (I) i
23.00 Late Motiv. 23.25 Documentos TV. Modesty Blaise. llós del contraban. tren. L’Estratègia del silenci
00.05 La resistencia. 00.30 La 2 noticias. 00.45 Terrícoles. 00.37 La nit a 8tv. 00.25 Notícies nit. (II).
46
passi-hobé
passi-ho bé
De la crònica de Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusel·les, 1970) a La Publicitat (2-VII-1935). Ahir va complir
83 anys aquest text del poeta Carner, cònsol de la República espanyola a Beirut, i corresponsal incidental al Líban
del diari català de més prestigi intel·lectual als anys 30. Les seves cròniques eren una mena de sonets periodístics.
C
ofat d’una corona de núvols,
vestit del “lamé” de la calitja,
el Líban enorme, aclofat des
de la mar fins al desert, s’abalteix. Ha
tombat el migdia. Vora la mar hi ha
un petit clos, amb les tàpies pintades
de groc: hi traspuen algunes creus,
no pas més d’una dotzena, protegi-
des, de part de la ciutat, per una es-
pessetat de xiprers. Un cementiri
maronita, guarnit de flors campero-
les i en el qual ninots de pedra repre-
senten uns quants benaventurats en
tarbuixos, a la turquesca. Poques ve-
gades he vist indret més animat i
més enllaminit de la vida que aquest
cementiri. Al capdavall és més lògic
que sigui idíl·lic, amb un pensament
de joguinós, un cementiri cristià que
no pas un d’islamita, tot i l’aire de se-
renitat que tot sovint tenen aquests
i llur ús hebdomadari com a lloc
d’esbargiment. El cementiri cristià
no és sinó el repòs d’un dissabte a la
Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a
http://passatemps.ara.cat
1 2 3 4 5 6 7 8
1
2
3 les restes d’un antic monarca gràcies a un tars trencat.
4
5
6 shakespearià amb unes filles problemàtiques. 5. Si és
7
8
9 pollastres. Cassó per anar al foc. Desaparició lenta d’una
10
11
12
13
14
fàcil
6 4
7 4
2 7
4 9
3 2
1 7
4 3
9 5 2 6
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 ara
ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC
El cementiri maronita quants més a la convivència, i ho tro-
bo, en el fons, ben religiós. Perquè
això no exclou pas el respecte: estic
segur que el custodi, en veure que un
nit, mentre que l’islamita és escena- tecs donatius que hom els ha confi- minyonet va a descordar-se les cal-
ri d’una cerimònia, per bé que invi- at en poblets de llur camí; tertulians ces li deu dir, tanmateix: –Ei, taba-
sible, impressionant. [...] Molta menjant síndria asseguts o bé a lot, d’esquena a la tomba. Només
de l’animació del cementiri la gatzoneta; exhibidors, al so una nit per atzar, vaig veure tot sol,
maronita prové del custodi, d’una pandera, de petits si- immòbil, darrera la llinda el sogre
que hi resideix, i és home mis estridents; venedors del custodi, un vell magre i brunís-
prolífic i hospitalari. Veu- ambulants que agraei- sim, meravellosament solcat, amb
reu sempre en aquells to- xen un poc d’ombra de- robes blanquinoses que semblaven
pants una naixó de cria- sitjada i rara; dones que serrar-lo, i ulls closos, potser en una
tures d’ell i de sos fills i fi- s’aturen a alletar llurs mena d’èxtasi. Semblava un mort
lles; amics que acaben infantons; veïns mane- que hagués sentit un “Exi foras” i
d’arribar de la muntanya fles amb més criatures s’hagués aturat a mig camí. Però allò
i deixen els rucs fermats replegadisses i infinita no fou sinó un instant fugisser...
en una anella que hi ha al varietat de passavolants. Ara, el cementiri és tancat. No tot ha
costat de la porta del seu ha- Tot aquest món va i ve, i d’ésser vèrbola i escarafalls. El sol
bitatge; transeünts assede- necessàriament sobreïx dels aplana. Cal una distensió, una mi-
gats que necessiten un got límits precisos de l’habitatge; i ca d’oblit. I vius i morts fan aplegats
d’aquella beguda refrescant que el cementiri, per altra part, tam- llur migdiada.
hom prepara amb la grana esclafada poc no és gran esplai. Els morts, ben
del meló; camellers que porten rús- mirat, deuen ésser tinguts com uns Josep Carner 1935
PASSATEMPS
motsencreuats núm. 2746, núm. 2746, elaborat per Senyor Ventura
9 10 11 12 13 14
Horitzontals 1. Amuntegar. Deixarà ben xop. 2. És més Verticals 1. Casa on els germans viuen separats de les
que suficient. Avisaré dels perills. Es troben als extrems germanes. Fem una declaració ferma. 2. El Tio que se’n va
del vaixell. 3. Et deixa amb la paraula a mitges. Trobes anar a Muro. Una que no es perd res del que passa a Polò-
nia. 3. Principi irrenunciable. Unitat aerotransportada que
Comença a agafar embranzida. 4. Resolguis la definició fa un passeig militar. Estàs amb els uts. Esporocists propis
segons el principi de deducció. Una cosa que no cal que dels ascomicets i dels ascolíquens. 4. Paraula que val per
t’enduguis si te’n vas a una illa deserta. Un personatge molt poques paraules. Condimenti. 5. Arbret de la família
de les verbenàcies molt present al Maresme. Rapinyant.
terrible, és rus. Separis el gènere. Principi d’abstenció. 6. 6. Escambell per posar-hi els peus. Nucli sectari. 7. No
Parella d’asos. Un país que té sobirania. Masego, maco. 7. deixar anar. Els mitjans que van pels aires. 8. Comença i
Resum de tot el que s’ha dit fins ara. 8. Punxó que travessa acaba atabalat. Tens sexe sense límits amb la teva antiga
parella. Capital del Llenguadoc. Cap de sèrie. 9. Inscrivint
malaltia. 9. Tinguéssiu certa existència. Alleto un lector. a un curs. Limiten l’acció. 10. Una art cultivada a l’antiga
Amb ella, l’àtic es convertirà en antiquat. 10. L’Ovidi, el Roma. Clorur de sodi. Ajuntaments. 11. Ver. Bot. Viu nord
Marc Aureli, el Titus i l’August. Amaneixo. El nen de la Na- enllà. 12. Surt a la borsa. Creuen que qualsevol temps pas-
tàlia és nascut. 11. Rierals. Ha estat costum. 12. Assassina sat va ser millor. 13. Centre de servei. Posis un avís per
en massa. Pesis una mercaderia. 13. Guarneixi amb cintes. a navegants. Avivem el foc. 14. Apunta els jugadors de
Feu troques amb l’aspi. 14. Casa de camp. Tassa petita. Un bàsquet amb un làser perillós. Sentint què diu el boig del
element propi d’un famós militar. Toni. Transpiri.
sudoku solucionsd’ahir
difícil D E S T A P A F A R C I R
E B A T E B I E S A N I
C E R E T O M B R A D O
8 7 1 7 5 E N D E M A A R R A P O
B I M P R I M I A O L E
E N S O T E N F O R C E N
1 3 A T U I C O U R E R R
G R A S R O I G G I G A
6 3 4 2 1 6 A
L
D N G
C O N
E
T
R D
R A P
M U
E L
F L
A
O
N
O I I O R I A V A N Ç A
3 8 7 P
A
L A S M
L T A
A
T
A V
E S O
A R
I
O
N S
R
A
R A S U R A N T R A I L S
5 9 5 1 9 fàcil difícil
9 4 8 7 6 1 5 3 2 8 4 7 9 6 5 3 2 1
2 8 2 1 7 3 2 5 9 8 6 4 3 6 9 2 8 1 5 4 7
2 6 5 3 8 4 7 1 9 1 2 5 4 3 7 9 8 6
1 6 4 5 2 3 6 9 7 8 4 5 3 2 1
3 8 4 1 2 7 6 9 5
9 7 2 5 1 8 6 3 4
6 5 3 7 9 4 8 1 2
5 2 1 9 3 6 4 8 7 4 1 8 6 2 3 7 5 9
2 3 6 7 4 5 2 6 1 8 9 7 3 5 3 4 1 7 9 2 6 8
8 3 9 5 7 2 1 4 6 7 8 6 3 4 2 1 9 5
2 9 4 7 1 6 4 9 3 2 5 8 2 9 1 8 5 6 4 7 3
ara DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 47
passi-hobé
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS - PERIODISTA

Dimarts de calor i xafogor tan o més intenses que ahir.

Tot i alguns núvols baixos matinals, en general farà sol,
a l’espera que a partir de divendres reapareguin algunes
tempestes de tarda al Pirineu i en comarques interiors.
Un trauma col·lectiu
D
iumenge a la nit TV3 Desembarcament de Norman- inacabada, per cert, no diferen-
emetia La guerra inaca- dia. El periodista mostrava la ma- cia entre víctimes d’un bàndol i
bada, un altre programa jestuositat dels cementiris, amb l’altre: el dolor és transversal.
que ressegueix les empremtes els soldats de tots dos bàndols El programa recorre a la docu-
deixades per la Guerra Civil lo- identificats, per demostrar com ficció per trencar la densitat de
calitzant fosses, intentant iden- altres governs han respectat la paraula i potenciar l’efecte dra-
tificar víctimes i parlant amb al- dignitat dels seus morts i la me- màtic dels esdeveniments que
guns dels pocs testimonis que mòria històrica. s’expliquen. Les escenes, però,
queden. Passar de la imponència estan gravades amb un pla zeni-
Inevitablement, el programa d’aquests cementiris a França a tal elevat, des d’un dron, de tal
feia pensar en el Trin- manera que la ficció es
xeres (que van reeme- representa des de la llu-
tre després). Antoni nyania i no devora el
Tortajada el conduïa relat documental his-
amb el seu estil carac- tòric. La vista aèria té
terístic: Moleskine en valor simbòlic: la dis-
mà, explicatiu davant tància representa la
la càmera, rigorós en la mirada que fem des del
documentació històri- present al passat i ex-
ca i sensible a l’entorn. plicita la prudència
La guerra inacaba- d’una hipòtesi dels fets.
da començava i acaba- Sense cap mena de
va posant èmfasi en la dubte, els programes
tasca que el conseller de memòria històrica a
Raül Romeva havia dut TV3 són abundants i,
AVUI DEMÀ
a terme amb el Pla de sovint, reiteratius. Pe-
15 h 21 h 08 h 15 h Fosses de la Generali- rò té lògica: els fets són
Barcelona 29º 27º 25º 29º tat. Es posava en imat- els que són i el nyap és
Lleida 34º 29º 23º 34º ge el conseller visitant els treballs flagrant. La televisió és un dels
Girona 33º 28º 24º 34º arqueològics en diverses fosses, Barbàrie recursos més populars, potents i
Tarragona 29º 26º 24º 27º també acompanyat del vicepresi- massius per explicitar el dolor
València 32º 27º 25º 35º dent Oriol Junqueras. Estava bé ‘La guerra inacabada’ no que s’ha provocat a víctimes i fa-
Palma 30º 26º 24º 30º
remarcar una tasca i una sensibi- diferencia entre víctimes: miliars, per recriminar l’intent
Fraga 34º 30º 23º 34º
litat tenint en compte les cir- el dolor és transversal de tapar els desastres d’una
cumstàncies polítiques actuals i guerra i denunciar la desídia i el
La setmana les personals de tots dos polítics. la imatge de les fosses a Catalu- menyspreu del govern espanyol
Antoni Tortajada utilitzava una nya (i per extensió a Espanya), on envers la reconstrucció del pas-
estratègia de contrast per arren- se’ns explica i se’ns mostra com sat per tancar ferides. Aquesta
car: ho feia des del cementiri ale- estan amuntegats els cadàvers de recurrència televisiva (que sem-
many de La Cambe i el cementi- desconeguts, és visualment con- pre genera audiència, per cert)
ri americà de Colleville-sur-Mer, tundent. La sensació de barbàrie és símptoma, també, del trauma
a França, on hi ha enterrades les augmenta coneixent les històri- col·lectiu i històric que s’arros-
desenes de milers de víctimes del es d’algunes víctimes. La guerra sega com a país.
El consell
Tingueu en compte que a les platges més obertes de
la Costa Brava avui hi podria haver bandera groga.
Que no us sorprengui LESAUDIÈNCIES DICCIONARA
El cap de setmana la calor afluixarà una mica: el termò-
metre baixarà com a mínim dos o tres graus.
Espanya, eliminada Espanya, els penals van arribar a Alea jacta ERC
14.829.000 seguidors i un share Frase per referir-se al nou
en l’emissió més vista
CA

full de ruta del partit republicà

DA

DA

del 81,1%, unes xifres que no es

S

A
A

FO
I

ST
RT

RT

que busca eixamplar la base

BA

ST

dels últims quatre anys

T

PO
SO

SO
PO
AL

veien des de l’Eurocopa del 2012

NI

05.48 h 06.22 h 21.28 h 22.01 h 00.15 h 11.07 h

independentista.
i que, de fet, converteixen aques- @frandomenech
La tanda de penals que va deixar ta emissió en la cinquena més
Europa Espanya fora del Mundial va te- vista de la història. Enmig del Andy Murri
MÀX. MÍN. nir 1.925.000 espectadors i un vendaval del Mundial, que va co- Tenista que es queixa
Madrid 30º 18º 72,3% de quota de pantalla a Ca- par el top 10 de la jornada, des- perquè no pot veure partits del
Londres 25º 16º Mundial de Rússia.
talunya. Des de l’abril del 2014, taca el bon paper del documen- @carles_recasens
París 29º 18º
quan el Barça i el Madrid es van tal de TV3 La guerra inacabada:
Berlín 26º 14º
enfrontar a la final de la Copa del amb 325.000 espectadors i un Quartos de final
Roma 30º 22º Quan la @rfef s’estalviarà un
Rei, cap altra emissió havia asso- 13,6% de quota va liderar un cop
Brussel·les 27º 14º
lit una audiència tan elevada. A acabat el Croàcia-Dinamarca. munt de diners en primes perquè
Estocolm 18º 9º Espanya no ha passat
Amsterdam 22º 10º de vuitens.
Praga 23º 10º
@banditcatbdn
Programes més vistos diumenge Canals més vistos diumenge
Lisboa 23º 16º
Atenes 34º 25º ESPECTADORS ‘SHARE’
DesVALLEstar
28,4% Iniciar la liquidació de les restes
01 Mundial: Penals Espanya-Rússia
del franquisme del Valle
Qualitat de l’aire TELECINCO 18.31 1.925.000 72,3% 8,0% de los Caídos.
02 Mundial: Pròrroga Espanya-Rússia @jepjepus
7,6%
TELECINCO 17.51 1.783.000 68,1%
COORDINA: FRAN DOMÈNECH
03 Mundial: Espanya-Rússia 6,5%
TELECINCO 16.00 1.613.000 62,4% Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara
(hashtag #diccionara), a facebook.com/diccionara o
04 Mundial: Penals Croàcia-Dinamarca 3,9% per e-mail a diccionara@ara.cat
TELECINCO 22.31 936.000 33,9%
3,8%
05 Mundial: Pròrroga Croàcia-Dinamarca
TELECINCO 21.50 769.000 29,6% 3,2%
3.7.2018
A LA CONTRA
CANTUS FIRMUS
S
i després de la infàmia judicial
del 20-S que va tancar Jordi
Sànchez i Jordi Cuixart a la pre-
só... Si després de la infàmia po-
licial del primer d’octubre dels
de l’“¡A por ellos!”... Si després de la in-
fàmia política del cop autonòmic del
27-O que clausurava un Parlament i un
Govern democràtics i que va tancar set
honorables ciutadans a la presó i n’ha en-
viat set més a l’exili... Si, reculant una mi-
ca més, amb la sentència 31/2010 del Tri-
bunal Constitucional que trencava el
pacte del 1978... Si sabent com funcionen
les clavegueres d’Interior, la corrupció
sistèmica, el sagnant espoli fiscal i la gro-
llera invasió competencial emparada pel
model autonòmic... I si ara encara hi afe-
gim la investigació per suposats delictes
d’odi a mestres mentre surten de la pre-
só violadors en manada i violents d’ex-
trema dreta condemnats; si hi sumeu els
jutges condescendents amb els lladres de
coll blanc i els que s’acarnissen contra els
CDR... Si després de tot aquest panora-
ma polític encara hi ha qui troba que cal
no tenir pressa, i aturar-se, i refer-se, i ei-
xamplar, i competir entre nosaltres per
veure qui ha fet més mèrits i té més vícti-
mes, i renunciar a prendre decisions so-
biranes davant la unilateralitat de l’ad-
versari... I si, sobretot, creu que cal espe-
rar que arribi la setmana dels tres dijous
en què l’estat espanyol pactarà un refe-
rèndum d’autodeterminació, és que hem
d’acabar donant la raó a Manuel de Pe-
drolo sobre l’ànima d’esclau d’alguns
dels nostres companys de viatge.
Encara no n’hi ha prou?
Una de les concentracions per la llibertat dels presos polítics. CÈLIA ATSET
L’EXCEPCIONALITAT política és
tan gran que si alguna cosa sorprèn és
la sang freda amb què la majoria de ca-
talans suporten la brutalitat d’un Es-
tat que ha demostrat ben a les clares
les seves profundes esquerdes demo-
cràtiques i l’ànim de revenja. Tot l’es-
cenari polític descrit abans, en una so-
cietat empobrida i realment fractura-
da, hauria fet esclatar una cruenta re-
volta popular. Però resulta que
SALVADOR CARDÚS
Catalunya és una societat amb una
prosperitat i benestar potser precaris,
però indiscutibles. I és una societat
–amb les excepcions que es vulgui–
prou ben estructurada i equilibrada
per resistir totes aquestes amenaces i
agressions amb una cultura radical-
ment pacífica i democràtica. Som un
país amb una resistència i una pacièn-
cia de Job. I sabrem trobar una nova
oportunitat per emancipar-nos, amb
FERRERES
DEMÀ Josep Ramoneda
els mínims riscos possibles, ni que ara
sembli un capteniment ingenu.
ARA BÉ, en aquestes circumstàncies,
el que trobo intel·lectualment irritant
és que es passin més comptes a l’inde-
pendentisme per la seva impotència
que no a l’Estat per la seva barbàrie; que
es destaqui més la inexpertesa i les du-
bitacions dels líders sobiranistes que
han hagut de prendre decisions d’ur-
gència que no el valor, l’enteresa i el sa-
crifici amb què n’han assumit les con-
seqüències. ¿Us sembla just retreure
als partits, a Òmnium i l’ANC, bestial-
ment decapitats i amenaçats, que vis-
quin un temps de desconcert i encara
acusar-los de no saber-ho reconèixer?
¿Cal que l’independentisme, per tal de
redimir-se davant de tota la tertuliada
que observa amb ull crític i mà im-
pol·luta, es vesteixi amb roba de sac, es
posi cendres al cap i passegi descalç per
la plaça pública?
EL LECTOR ATENT ja deu haver en-
devinat que aquestes ratlles estan escri-
tes sota l’impacte del documental de
Mediapro 20-S. I si la indignació per la
tergiversació posterior que n’ha fet l’es-
tat espanyol és tremenda, la resposta
ciutadana d’aquell dia, ràpida, massiva,
serena, resistent i digna tant a la seu
d’Economia com de la CUP, em reafir-
ma en la profunda confiança que aquest
país no tan sols mereix emancipar-se si-
nó que ho sabrà fer més aviat del que
molts imaginen.