2018 Libro Digital Moros y Cristianos Torrent

Año tras año, comprometidos contigo.
Comprometidos con lo nuestro.
Foto ganadora del concurso de Instagram que organiza la Federación de Moros y Cristianos de Torrent, patrocinado por el Fondo Social de Caixa Rural Torrent
Inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana: CV-02-039458-V. CIF: G97546220.
Entitat membre de la Unión Nacional de Entidades Festeras UNDEF.
Entitat membre de la Mancomunitat Festera de Moros i Cristians MAFEMiC.
DADES DE CONTACTE
Direcció postal:
C/ Moralets, 5 46900 Torrent (València)
Web:
www.fmct.es
Telf.:
638 610 183 (Presidència); 661 714 524 (VicePrèsidencia); 661 714 522 (Contractació)
E-mail:
govern@fmct.es
Página de Facebook:
www.facebook.com/fmct.es
Perfil de Twitter:
@FMCTes
Perfil d’Instagram:
www.instagram.com/fmctorrent/
Edita: Fotografies:
Federació de Moros i Cristians de Torrent Mª José Sena i Boix
José Antonio Herráiz i Calleja
Depòsit legal: Les pròpies Comparses i Filaes
V-2417-2009 Federació de Moros i Cristians de Torrent
Ajuntament de Torrent
Coordinació:
Federació de Moros i Cristians de Torrent Disseny i maquetació:
www.samarucsg.es
Portada:
Cartell d’Alejandra Torres Blasco, obra guanyadora del Gestió publicitària:
XXII Concurs de Cartell-Portada de la FMCT. Samaruc Solucions Gràfiques
La Federació de Moros i Cristians de Torrent no es fa responsable de les opinions expressades als textos literaris
ni del contingut de les fotografies, responsabilitat que recau en els seus autors.
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià»
Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 1

_
Implantología
Vuelve a masticar y a sonreír
con todas tus fuerzas.
Odontología
Si no puedes sonreír, si no puedes masticar... no puedes sentirte bien. Y eso hay que
solucionarlo. En Vivanta tienes a un equipo de profesionales que estudiarán tu caso para
lograr la prótesis dental que necesitas. Así los demás solo notarán que estás mucho mejor.
Cuando te sientes bien, te quieres más.

C/ Joaquín Costa, 41 - VALENCIA
Clínicas Vivanta
9=PRT^_]Z>LYT_L]TZ%! - 0;>47:927:-,7>7-$#$$$
96 381 06 34
Avda. Al Vedat, 42?:==09?
Nº Registro Sanitario: 11163 - CENTURYDENT S.L. - B84929678
96 158 95 45 Odontología
www.vivanta.es
2
_ Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018
.............................................................................................................................................................................................................
Sumari
.............................................................................................................................................................................................................
17 Calendari de festes
.............................................................................................................................................................................................................
28 Bàndol Moro
.............................................................................................................................................................................................................
68 Bàndol Cristià
.............................................................................................................................................................................................................
102 Col·laboracions literàries

.............................................................................................................................................................................................................
130 XI Concurs de Fotografia FMTC

.............................................................................................................................................................................................................
132 XXII Concurs de dibuix FMCT

.............................................................................................................................................................................................................

_
4
Ximo Puig i Ferrer
President de la Generalitat
Arriba a Torrent el temps de les festes patronals i

de Moros i Cristians, unes celebracions populars i
participatives que creen un ambient de plena con-
vivència que convida a tots a compartir cada acte
dels que componen el programa festiu.
La Comunitat Valenciana té en les festes de mo-

ros i cristians una de les seues millors targetes de
presentació davant del món, i a Torrent viviu les
vostres amb un enorme entusiasme. L’amistós
combat que tindrà lloc als vostres carrers i places
està ja preparat, i a les càbiles i les casernes les
comparses i les filaes esperen el moment d’entrar
en acció.
La festa, una vegada més, brinda a tots l’opor-

tunitat d’assaborir cada instant en bona compa-
nyia i d’oblidar les preocupacions habituals. És
un moment de compartir i d’emocionar-se col·
lectivament. Festeres i festers al llarg d’unes jor-
nades excepcionals compartiran una experiència
irrepetible que deixarà records inesborrables en la
gent de Torrrent i en totes les persones que vos vi-
siten.
A més d’un fort abraç per a les amigues i els amics

de Torrent, envie des d’estes línies una salutació
ben cordial i els millors desitjos a les persones que
fan possible que les festes patronals en honor als
Sants de la Pedra i de Moros i Cristians siguen
cada any un gran motiu d’orgull per a tots.

_
6
Jesús Ros i Piles
Alcalde de Torrent
La mitja lluna i la creu ondegen anunciant que la Ara, un any després, els Moros i Cristians torna-
ciutat s’omplirà de festa i que una vegada més reu a baixar des del convent al ritme de la músi-
farem de la Torre el centre de les nostres mirades. ca, de les trabucaes, en una demostració artística,
cultural i social d’impressió. I ho fareu capitane-
El nostre emblema, testimoni de la història del po-
jats per Enrique Vázquez, liderant als Forquers al
ble torrentí, el mateix al voltant del qual lluitaven
bàndol cristià, i Laura Simó, enfrontant-se a ell
moros i cristians fa 800 anys. Eixes lluites que ens
amb les forces mores, sempre recolzada pels Bu-
dividien són hui les que ens unixen, les que fan poble.
adin’ss. Donant-vos suport amb els seus exèrcits
Són el reflex d’allò que som: un cresol de cultures.
estaran Javier Peris, al capdavant de l’Ordre de
Montesa, i Eduardo Hidalgo, amb els Berberiscos.
Ens acomiadem enguany de dos hòmens i dos
dones que han sigut la imatge i la veu de la festa.
Només em resta desitjar-vos unes bones festes
Els dos capitans, Vicent Burguera, al costat dels
als veïns i veïnes de la ciutat i a totes les persones
seus Comilitons; i Vicent Simó, al capdavant dels
que ens visiteu. Els carrers estan per a prendre’ls
seus Sumayl’s. Tots dos, acompanyats per les
així que retrobem-nos, compartim moments i cre-
seues alferes, Patricia López, dirigint als Bedu-
em records, que al final això és el que queda.
ïns, i Concha Gallardo, amb les seues Ballesteres.
Cal ressaltar que en una festa d’estes caracte-

rístiques hi ha un component organitzatiu, d’au-
togestió, de molta importància. És per això que
vull donar les gràcies a Dani Catalá i a la seua
junta pel treball que han portat endavant es-
tos anys. Sense cap dubte heu marcat època al
capdavant de la Federació de Moros i Cristians.
I com no, els grans projectes necessiten molt d’es-

forç per a continuar creixent, un nou impuls que
vindrà de la mà de Xavi Santamaría, un bon amic.
Xavi i la seua junta han iniciat este camí amb il·
lusió, amb novetats per a engrandir més si cap la
nostra festa, i sempre ens tindran al seu costat en
allò que l’Ajuntament puga ser d’utilitat.

_
Festes de
T O R R E N T
del
24 al 30
de juliol
8
de 2018
Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018
_
José Antonio Castillejo i Durán
Regidor de l’Àrea de Festes, Falles, Seguretat,
Espais Públics i Personal
Nous temps i nous reptes… torrentina” que férem de la nostra Torre en el seu
any 2017 de la reconquesta.
La nostra festa de Moros i Cristians esclata un
any darrere d’un altre, al pas del ritme vertiginós i
sorollós de les seues trabucaes conquistant el cel Felicitacions a Beduïns i Sumayl´s, amb Patricia
de la nostra capital de l’Horta Sud. López com Alferes i a Vicent Simó, com a Gran
Capità, al capdavant de les tropes mores, per
la seua lluita denodada batallant per la nostra
Torrent engrandeix les seues festes patronals icònica fortalesa.
en honor a Sant Abdó i Sant Senent, amb
la contribució, l’esforç i l’esperit de superació
incansable, d’un importantíssim col·lectiu fester Enhorabona i les meues afectuoses felicitacions
que ha sabut al llarg d’aquests 30 anys amb el també, als principals protagonistes i a qui
seu ben fer, que la festa de Moros i Cristians a la ostenten enguany la màxima representació de
nostra ciutat siga tot un referent a la Comunitat la festa, les alferesies dels bàndols cristiá i moro,
Valenciana. Javier Peris, de la filà Montesa i Eduardo Hidalgo,
de la comparsa Berberiscos i com no, a Enrique
Vázquez el nostre gran Capità Cristiá de la filà
La nostra identitat cultural, patrimonial i festiva, Forquers i a la nostra gran Capitana Mora, Laura
es manifesta al voltant de la declaració com a Bé Simó de la comparsa Buadin’ss. Desitjant-los que
de Rellevància Local d’una festa, que congrega gaudisquen intensament les emocions, sensacions
a finals de Juliol a milers i milers de persones i sentiments al voltant de les seues vivències.
dispostes a viure intensament d’una ciutat oberta
i acollidora, plena de color, alegria, música,
pólvora i diversió, a la vegada que les càbiles i Que en aquests dies de confraternitat i de
casernes de les 24 comparses i filaes s’ompliran convivència festiva al costat de la resta de
i gaudiran al reclam de la “germanor festera”. torrentins i torrentines, la nostra Festa de Moros
i Cristians òbriga les portes de la nostra ciutat
a l’hospitalitat amb les persones que vulguen
Enguany, a més a més, la FMCT obri una nova visitar-nos per a gaudir i compartir amb nosaltres
etapa de la mà del seu nou President, Xavi de l’espectacularitat i l’excel·lència d’un Torrent en
Santamaria i la nova Junta de Govern, als que des festes.
d’estes línies els done l’enhorabona i els dessitje
de tot cor el millor al servei de la festa, al mateix
temps que vullguera agrair i posar en valor el bon
treball de Daniel Catalá ( expresident FMCT ) i de
tots i totes els que els han precedit al front désta
responsabilitat.
Aprofite també l’ocasió per a felicitar a Ballesteres

i Comilitons. Conxa Gallardo i Vicent Burguera, és
poden sentir orgullosos respectivament, des de
lÁlferecia i la Capitania cristianes per la “defensa

_
10
Pepa Prats i Montava
Presidenta de la Unió Nacional
d’Entitats Festeres UNDEF
És per a mi un autèntic honor poder adreçar de

nou a la població de Torrent unes paraules com a
Presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres.
Un any més, desitge de tot cor que pugueu
assaborir cada moment de la festa, cada acte,
cada desfilada, cada nota musical que dóna vida
a les nostres tradicions, cada peça del vestit que
posa color al bàndol moro i al bàndol cristià.
Si una cosa és especial a les nostres festes és que

no ens les guardem dins de les filaes, sinó que les
volem compartir amb tot el poble i les persones
que el visiten, contribuint no només a fer més gran
la festa sinó també a donar a conèixer la nostra
història. Prova d’açò, són els anys que porteu
eixint al carrer a fer festa, sempre amb anhel de
millorar i enriquir la festa.
Des de la UNDEF, felicitem amb molta estima

a les festeres i els festers de Torrent , i a la nova
Junta de Festes, encapçalada pel vostre President,
desitjant un mandat ple d’encerts i reconeixent la
faena feta per la Junta anterior, amb Dani Català
com a President.
No tenim cap dubte que, com sempre, les festeres

i els festers de Torrent oferiran unes esplèndides
festes en honor als patrons, Sants Abdó i Senent,
perquè torrentines i torrentins, i gent de tot
arreu que vos visita puguen gaudir dels Moros i
Cristians.
Rebeu una cordial salutació.

_
12
Xavi Santamaria i Andreu
President de la Federació de
Moros i Cristians de Torrent FMCT
Benvolguts festeres i festers, enguany és un dels anys més im- sada en escena, en definitiva, tot allò que inicià l’anterior Junta de
portants per a mi com a integrant d’una de les festes més repre- Govern i que s’ha consolidat en la formació d’un Grup de Teatre
sentatives de nostra ciutat. Les nostres volgudes festes de Moros i Estable i que donarà suport a les necessitats que vagen sorgint.
Cristians, emmarcades en les festes patronals en honor als Sants
de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent. És un honor succeir a un gran Treballar colze a colze amb la meua Junta de Govern per a que a
president i amic dins de la nostra festa i conegut per tots i totes, la fi Torrent tinga el castell que es mereix als peus del nostre mo-
Daniel Català. nument històric i emblema de la ciutat, La Torre. Una tasca que
també començà Dani i el seu equip, i que espere prompte es faça
La més sincera admiració i respecte al gran treball realitzat per realitat.
Daniel i la seua Junta de Govern. Durant aquestos darrers anys
la nostra festa ha aconseguit quotes importantíssimes que l’han L’inici de la festa cada any ens proporciona nous càrrecs que do-
portada a estar molt ben considerada dins de les entitats festeres nen sentit i força a nostra benvolguda festa. Enguany li pertoca a
de tot el nostre territori. Forquers i Buadin’ss amb els seus representants, el Capità Cristià
Quique Vàzquez i la Capitana Mora Laura Simó. Així com Berbe-
Al mateix temps vull donar la meua més sincera enhorabona pel riscos i Montesa amb els seus Alferes Eduard Hidalgo i Xavi Peris.
treball realitzat en pro de la festa al que fou Regidor de Festes, Tots plegats faran que gaudim més si cap i visquem amb gran
Alfred Costa. El seu compromís en la Federació mai tingué límits. intensitat tots els actes que marquen l’agenda festera. Sens dubte
Agrair tanmateix, la disposició del que li succeeix en el càrrec, José estarem pagats del seu saber estar i representació, a l’altura del
Antonio Castillejo, que continua amb peu ferm la magnífica tasca càrrec que ostenten.
del seu predecessor. I com no, a tota la corporació municipal que
ens espenta i encoratja a ser millors, els meus agraïments. Acabaré fent menció especial a totes aquelles institucions, amb
els seus representants al capdavant, que fan que la festa continue
L’oferiment per a encapçalar aquest gran projecte que ens uneix creixent any rere any aportant el seu granet de sorra, col·laborant
a tots i totes i la meua passió per la festa, han fet que, davant la en la mesura de les seues possibilitats. Em referisc a bandes de
falta de relleu, decidira formar un equip i seguir treballant per a que música, membres dels cossos de seguretat i protecció civil, mit-
cada any anem a més i en millors festes. Els reptes són la metxa jans de comunicació, entitats financeres, Creu Roja…. I tot el con-
que encen la pólvora per a seguir arribant a cotes que fins ara eren glomerat associatiu que tenim a la nostra ciutat, que participen i
inimaginables. Tot junt a un grup de persones que formem la Jun- gaudeixen tant com el públic que cada any contempla admirat els
ta de Govern, José Luis, Rafa, Eva, Natxo, Ana, María José, Jesús, nostres actes.
Mila…. Sense oblidar a les persones que esteu ja treballant en la
Junta Directiva de la Federació per a que siguem referent en les Eixiu al carrer a viure les millors festes patronals que una ciutat pot
festes de Moros i Cristians… a tots vosaltres, mil gràcies. tindre, eixiu a gaudir d’un poble ple de cultura i tradicions, eixiu i
sentiu com els participants de les comparses i filaes fan festa, i so-
És gratificant rebre les mostres de suport i carinyo que m’heu brin- bre tot ens ofereixen unes grandioses festes de Moros i Cristians.
dat i que fan el camí més lleuger… A les capitanies ixents, Vicent Vos desitge unes molt bones i cordials festes!
Simó i Vicent Burguera per la seua gran talla personal i energia
que m’han demostrat, tot i la curta convivència. A les dos alferes
ixents Conxa Gallardo i Patricia López, pel seu somriure etern… A
ells quatre, moltes gràcies per ser tan humans i propers, se m’ha
fet massa breu.
Encapçale aquest projecte il·lusionant, carregat de treball i respon-

sabilitat, en un objectiu clar: seguir dotant a la festa de nous es-
cenaris i més entitat si cap, a tots els actes oficials. Recolzant les
noves i arriscades propostes que des de les capitanies i alferecies
actuals ens plantegen, tal i com es va poder veure a Mig Any. Po-
tenciar al màxim el rigor històric i la majestuositat de parlaments,
actes i entrades, els seus discursos, el seu llenguatge, la seua po-

_
14
Juan José Llorens i Llorens
Consiliari i Rector de l’Assumpció de la Mare de Dèu
Els nostres temps són millors És tornar a sentir alguna cosa més gran que nosaltres
mateixos, ens done unitat, sentit i forces.
Són millors, perquè són els nostres. Ningú triem l’època
que ens toca viure, però tots hem de respondre a d’ella. La matèria no ho resol tot, molta gent busca el misteri
Quan ens disposem a celebrar la Festa dels Sants Pa- que està més enllà del que podem veure, sentir, tastar,
trons i a conviure no podem ignorar els temps que cor- tocar i pensar. En tots estos anhels jo trobe l’anhel de
ren. Segurament que tots seleccionem de la vida diària Déu. Quants llibres hi ha sobre això!
coses que ens atrauen i altres que ens disgusten pro-
fundament. Però això és el que hem de viure. No triem Aquest any 2018, celebrem la Festa dels Sants Patrons
la història i l’època; però triem com viure-la, com estar preparant el Sínode dels Joves, convocat pel Papa per
davant d’ella. a l’octubre. Estos joves que a Taizé, en els grups de
tants tipus troben experiències de silenci, de poques
Per això necessitem espiritualitat, dins de la religió i paraules, però paraules que arriben al cor, cant i me-
fora d’ella. Perquè hi ha un anhel gran de viure amb lodies harmonioses, repetitives que donen pau a l’es-
sentit. Hui, gran part dels homes i dones viuen en una perit. Quant podem aprendre d’estos joves! Potser ells
certa falta d’esperança i busquen ansiosament formes mateixos ens donen una pista de per on hem d’anar.
de distracció per tal de no vore les dures realitats del Més enllà de tant soroll, tants moments buits, tanta
nostre temps. diversió que ens afecta, puguem ser més feliços amb
esta espiritualitat de la trobada, la unitat, l’experièn-
Però no s’ha de fugir, més bé davant la desintegració cia religiosa que no només és veritats i dogmes, sinó
de les idees, les cultures, les polítiques i fins i tot les sobretot goig de viure dirigint-nos nosaltres mateixos
religions; davant la realitat que tot es qüestiona i sem- la nostra vida. Potser els joves ens ensenyen que no
bla que no hi ha res segur al que aferrar-se; davant la són les grans idees, sinó les experiències religioses pro-
necessitat de creure que la vida de cadascú no és un fundes el que més necessitem. I a les comparses de la
caos, cal deixar l’escepticisme. Cal deixar esta actitud Festa hi ha molts joves.
ombrívola de no prendre seriosament quasi res. Tot
es qüestiona, tot es pot demolir o criticar. Ho podem La festa és bulliciosa, però fomenta el retorn dels grans
dir tot, fins i tot enfadats, però no acabem de resoldre valors no materials: amistat, trobada personal, gratu-
res. ïtat, alegria, sentir-te estimat. Que la festa dels Pa-
trons Sants de Torrent ens ajude a viure la vida diària
Davant d’esta inseguretat, cal tornar a l’espiritualitat, d’aquesta manera!
no només a les coses “de sempre”. No cal restaurar els
sistemes d’abans simplement, ni demanar més aug- Feliç Festa de Moros i Cristians a tots, quan ens ajuda
ment de l’autoritat sobre els altres. a viure així.
Es tracta de la necessitat d’alguna cosa que done for-

ça a la gent per afrontar la vida; o tindre pau interior i
llibertat davant del temor que a tota hora ens esglaia.

_
16
CALENDARI DE FESTES 2018
Dissabte 27 de Gener “Mig Any”

12:00 Entraeta del Mig Any
14:15 (aprox.) Presentació dels càrrecs 2018
15:00 (aprox.) Dinar al Parc Central
16:30 Elecció guanyadors Concurs de Fotografia
17:00 “Tardeo” fester amb música al Parc Central
Dissabte 16 de Juny “Sant Joan”

20:30 Entrega de Premis Concurs de Cartell i
Portada de llibre,
Concurs de Dibuix i Fotografia.
Descobriment del cartell de festes
22:00 Sopar a la Torre
00:00 Ball al carrer
Dissabte 30 de Juny
22:00 Sopar de Nomenaments de Càrrecs
Diumenge 22 Juliol Dia de Germanor

10:00 Partit de Futbol entre Bàndols
11:30 (aprox.) Poalà i esmorzar
15:00 (aprox.) Concurs de paelles
Dimarts 24 de Juliol
18:30 Ofrena als Sants de la Pedra
a la parròquia de l’Assumpció
19:30 Pregó de Festes als peus de la Torre
Dimecres 25 de Juliol
19:00 Entraeta Infantil
Dijous 26 de Juliol
19:00 Introducció prèvia a la Trabucà,
Primera Trabucà i Parlament
Divendres 27 de Juliol
19:00 Concurs de cabos d’esquadra
21:00 Sopar de Germanor a la Torre
Dissabte 28 de Juliol
19:00 Introducció prèvia a la Trabucà,
Segona Trabucà i Parlament
Diumenge 29 de Juliol
19:00 Passacarrer i concentració de bandes a la Torre
20:00 Gran Entrada de Moros i Cristians
Dilluns 30 de Juliol
19:30 Missa Major
20:30 Processó.
*La FMCT es reserva el dret de suspendre i/o modificar la data, l’horari o el
lloc de cel.lebració dels actes que depenen única i exclusivament de l’entitat,
Festes de Moros periraons
Cristians · Torrent
que aixina 2018
ho justifiquen. 17_
Plaça Major 25, 46900 Torrent. 961 573 104. loteriarosa@gmail.com
Padre Méndez, 23 600 469 049

46900 Torrent www.orxatalatorrentina.com 963 212 466
18
_
El lugar donde vender
o encontrar tu casa. Solvia Store
Visítanos en nuestra Solvia C/ Profesor Idilio Gimeno, 6
Store de Torrent. 962 000 608
20
.............................................................................................................................................................................................................
JUNTA DE GOVERN
.............................................................................................................................................................................................................
President: Xavi Santamaria Andreu Comparsa Califats Sarraïns
.............................................................................................................................................................................................................
VicePresident: José Luis Santamaria Andreu Comparsa Califats Sarraïns
.............................................................................................................................................................................................................
Secretari: Rafael Pérez Mateu Filà Hospitalaris
.............................................................................................................................................................................................................
ViceSecretaria: Eva Molina Martín Comparsa Muladins
.............................................................................................................................................................................................................
Tresorer: Ignacio Burguera Fernández Comparsa Almohades
.............................................................................................................................................................................................................
ViceTresorera: Ana Almerich Chuliá Comparsa Benimerines
.............................................................................................................................................................................................................
Vocal: Jesús Peris Silla Filà Ordre de Montesa
.............................................................................................................................................................................................................
Vocal: Milagros Rodríguez Torrecilla Comparsa Beduïns
.............................................................................................................................................................................................................
Vocal: Mª José Planells Simó Comparsa Buadin’ss
.............................................................................................................................................................................................................
Vocal-coordinador llibre de festes: Daniel Català Pérez Filà Contrabandistes
.............................................................................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................................................................
JUNTA DIRECTIVA I COMISSIONS DE TREBALL
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió de treball Comparsa/Filà Vocal en Junta Directiva
.............................................................................................................................................................................................................
Capitania Cristiana 2018 Filà Forquers Monte-Sión Silla Agustí
.............................................................................................................................................................................................................
Capitania Mora 2018 Comparsa Buadin’ss Laura Simó Ortí
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió de Concursos Comparsa Benimerines Amparo Pujada Muñoz
Filà Almogàvers Sergio Verdet Casas
Filà Conqueridors Francisco J. García Sáenz
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió de Protocol Filà Na Violant Rosa Ortí Fernández
Comparsa Berberiscos Jordi Sanz Cebrián
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió de Trabucà Filà Guardians Juan José Navarro Mora
Comparsa Beduïns Héctor Cases Payá
Comparsa Abbasies Carmelo Martínez Huerta
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió d’Entrada Filà Comilitons Ximo Teller Mora
Filà Cavallers I Dames del Cid David Llopis Perpinyan
Filà Templaris Pedro Jaén Catalán
Comparsa Almohades Pablo Fabià Juan
Comparsa Alfaquies Vicent Soler Quilis
Comparsa Muladins Ricardo Almerich Ros
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió de Pregó, Ofrena i Processó Comparsa Omeyes Carmen Ferrandis Martí
Filà Ballesteres Concha Gallardo Gordillo
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió d’Engalanament Comparsa Almoràvits Manuel Iborra Daries
Filà Ordre de Montesa Javier Peris Saiz
.............................................................................................................................................................................................................
Comissió de Cadires Comparsa Califats Sarraïns Leticia Sánchez Arenas
Filà Contrabandistes Vicent Penella Busach
Filà Hospitalaris Manuel Fayos Martínez
Comparsa Sumayl’s Mª José Mora Roig
.............................................................................................................................................................................................................

_
22
Dale la vuelta a los seguros de salud
> Medicina general y especialidades > Pruebas diagnósticas y técnicas especiales
> Intervenciones quirúrgicas y prótesis > Asistencia urgencias en el extranjero
> Más de 21.000 especialistas, 840 centros
> Cobertura odontológica completa
asistenciales y 250 hospitales concertados
> Hospitalización en habitación individual > Programas de medicina preventiva
Este año 2018 Para 2019
39,00 €/mes (1) 29,25 €/mes (1)(2)
sin copagos aplicando promoción

(1) Primas para edades comprendidas entre 0 y 50 años para particulares. Se eliminan los copagos de los SEGURS PIALPA S.L. es una sociedad de agencia vinculada a las siguientes entidades aseguradoras Catalana
Occidente, Plus Ultra, Liberty, Previsión Mallorquina, Mapfre, Allianz, Asisa, RGA, Fiatc y La Unión Madrileña,
servicios médicos a excepción según el número de actos de las consultas de fisioterapia y rehabilitación, con número de inscripción en el Registro Especial de Mediadores de Seguros, Corredores de Reaseguros y sus
psicoterapia y podología. (2) Prima mensual media por asegurado y aplicando promoción válida para pólizas Altos Cargos de la Comunidad Valenciana AVS/2013/013, y tiene concertado seguro de responsabilidad civil por
cuya fecha de alta sea entre el 1 de septiembre de 2018 y el 1 de febrero de 2019 (ambas fechas incluidas). Se los importes legales, así como capacidad financiera según lo establecido en el artículo 21 de la Ley 26/2006, de
17 de julio, de mediación de seguros y reaseguros privados."
aplicará un descuento del 50% durante los 6 meses correspondientes al segundo semestre de 2019. Promoción
válida para nuevos clientes. Consultar condiciones de contratación en PIALPA.
664 188 426 pialpa@pialpa.es www.pialpa.es Avd. Al Vedat 21-5- F 46900 Torrent
NO LO DUDES, LLÁMANOS Y TE INFORMAREMOS

_
.................................................................
GRAN SELECCIÓN Mercado Municipal Barrio del Cristo
DE IBÉRICOS, Puestos 1, 2 y 3
Calle Juan Ramón Jiménez
QUESOS Y VINOS Quart de Poblet
.................................................................
Bolsas para basura

100% recicladas
fábrica: INTERVAL, S.A. c/ La Señera, 28 P.I. El Bovalar
46.970 Alacuas (Valencia) Tel 96 151 09 04 info@interval.es
wwww.interval.es
24
Director:
José Domingo Monforte
Equipo Jurídico:
Yolanda Bermejo Ferrer
Vicente Martínez Ortí
Pilar de la Fuente Rubio
Eva Mª de Haro García
Mª Carmen Escriche Monzón
Vicente Soler Monforte
Carles Gil Gimeno
Inmaculada Torres Pons
Daniel Sala Paños
Jesús Asencio Fabra
Sandra García Barcos
Carolina Navarro González
Sara Calvo Pellicer
Gala Carratalá Martínez
Procurador:
Mercedes Soler Monforte
Especialidades:
- Responsabilidad Civil y Seguro
- Derecho Civil y Patrimonial
- Derecho Mercantil, Societario ,
Concursal y Bancario
- Derecho Penal
- Derecho Laboral y Social
- Derecho de Familia y
Sucesiones
- Derecho Administrativo y
Medioambiental
- Derecho de Patentes y Marcas
- Derecho Deportivo
- Mediación conciliación y
Arbitraje
Avda. Marqués de Sotelo, 3-Pta. 8

46002 Valencia
T. 96 394 36 32
F. 96 394 36 31
Rambla de la Independencia, 18-Pta. 8

46460 Silla
T. 96 120 12 37
F. 96 121 02 60
www.domingomonforte.com
_
26

'"!#% " &$" #"!#

AUTOMÓVILES NEMESIO, S.A. Ctra. Torrente/Picanya km 1,5 - Tel. 96 159 50 40 - Torrente

-

"!
-
I

:%(0A;@.? :@>.1.,#" +(#$$R -

J8@69.0A;@.,$( $'&$+R,#"%# H %"I-
.9.-@28B6;,;:?A9;96C@;2:@>2&)+"8!#""79 96?6;:2?12Q2:@>2#$&$#"4!79
32>@.BK861.<.>.83.;92;-@28B6;##"7#'"
20;92:1.1;,%) "'++%R
:08AD2
>.:?<;>@2
0.80A8.1;.8@6<;42:2>.812?0A2:@;?<>;9;06;:.82?D4.>.:@M.824.812$.N;??6:8M96@21279
9K?#.N;.1606;:.8124.>.:@M.2C@2:161.?6:8M96@2127912?128.3205.12<>692>.9.@>60A8.06O:128B25M0A8;0;:@>.@;12.:@2:6962:@;%.N;?;&' """79;8;=A2.:@2??A021.:;6:08AD2?A?@6@A06O:12>20.9/6;?D<62E.?12
12?4.?@2=A2:;B2:4.:2C<>2?.92:@22?<206F0.1.?2:289.:@2:6962:@;0;>>2?<;:162:@2.886/>;12A?;D.:@2:6962:@;-24A>;A@;.@;1;>62?4;?6:3>.:=A606.1A>.:@2%.N;?<.>.0862:@2?9.D;>2?12%'.N;?0;:.<3>2?<.N.
;9<.NM.12-24A>;?D9216.1;.@>.BL?128.;>>21A>M.12-24A>;?D2.?24A>;?- -
:?0>6@.2:28246?@>;128.6>2006O:2:2>.812-24A>;?D;:1;?122:?6;:2?0;::G""+(;>>21A>M.12-24A>;?D""#";>>21A>M.
122.?24A>;? ;:02>@.1;?8;?-24A>;?122?<;:?./6861.16B68D12.A06O: .?@;?129.@>60A8.06O::;6:08A61;?
9<;>@2@;@.81280>L16@;,$( ++%&&R6:08AD2-24A>;61.*+&)%R0;:>L16@4>60;82??A>.:02??D9216.1;.@>.BL?
%'""!$& " (%"!%# $"!$ )!%#
12
-
-----
:?0>6@.2:28246?@>;128.6>2006O:2:2>.812-24A>;?D;:1;?122:?6;:2?0;:""(+;>>21A>M.122.?24A>;? ;:02>@.1;?8;?-24A>;?12
2?<;:?./6861.16B68D12.A06O: 6:)&' ;96?6O:12.<2>@A>.,)+(%#R.80;:@.1; >206;@;@.8.<8.E;?,&& *'#*$R
9<;>@2@;@.8.12A1.1;,%% *+"("R 32>@.BK861.5.?@.28%#!"'!$"#*2:2:M:?A8.
D.82.>2?<.>.0862:@2?=A2F:.:062:0;: ?24P:0;:1606;:2?0;:@>.0@A.82?%(92?2?12<2>9.:2:06.DA:9M:69;.F:.:06.>12$& '""R 89;128;B6?A.86E.1;:;0;>>2?<;:120;:28;32>@.1;

STELVIO

AUTOMÓVILES

AUTOMÓVILES NEMESIO,
NEMESIO, S.A. Ctra.S.A. Ctra. Torrente/Picanya
Torrente/Picanya km
km 1,5 - Tel. 96 1,550- 40
159 Tel.- 96 159 50 40 - Torrente
Torrente
_
Bàndol
Moro
Buadin’ss
Sumayl’s
Califats Sarraïns
Benimerines
Almoràvits
Omeyes
Berberiscos
Beduïns
Abassies
Almohades
Alfaquies
Muladins
28
_
Comparsa Buadin’ss
Capitania mora 2018
Any de fundació:
1987
Laura Simó i Ortí

Capitana mora 2018
30
Estimats amics:
A finals dels huitanta un grup de torrentins va eixir al carrer a fer una baixà de moros i cristians per a engrandir les festes patronals de Torrent. La iniciativa
tingué tant d’èxit que a poc a poc molts dels que van eixir al carrer a vore-ho de manera curiosa i sorpresa, van anar unint-se als anys següents fins a
consolidar la festa dels moros i cristians de Torrent com una de les més arrelades del nostre calendari festiu. Enguany es compleixen trenta anys d’aquell
moment i la nostra comparsa dels Buadin’ss celebra, per tant, el seu trenta aniversari, com a comparsa fundadora.
És per a mi, com no, un gran orgull que els membres de la meua comparsa, de la qual la meua família i jo formem part des dels seus inicis, en una
celebració tan assenyalada hagen pensat en mi per a que siga la capitana mora d’enguany. Espere poder estar a l’altura del repte que suposa que, per
quinta vegada ja, els Buadin’ss ostenten la capitania mora i que en esta ocasió, per primera volta, siga una dona qui assumeix este paper dins nostra
comparsa. Així que la primera paraula que vull dir ben alt és gràcies. Gràcies a totes les persones que han treballat i treballen per a que la última setmana
de juliol els carrers i places de Torrent no es queden deserts, sinó que estiguen plens de festa, música, soroll i sobre tot, molt bon ambient entre els veïns del
nostre poble. També vull aprofitar l’ocasió per agrair públicament el paper de moltes persones que en aquell moment van dedicar un esforç molt gran per
ficar en marxa la festa i hui ja no estan entre nosaltres. Un bes molt gran per a vosaltres.
Gràcies, també, a la meua família que m’ha inoculat l’amor per esta festa de ben menuda. Els meus pares i el meu germà, i també els meus tios i cosins,
tots formen part de la festa de moros i cristians i de segur que ho van a disfrutar tant com jo. Crec que esta és una festa d’amics i família. No l’entenc d’una
altra manera. Una festa on tenen lloc els més xicotets i els majors i on tots treballem per a passar-ho bé.
Gràcies a la Federació de Moros i Cristians que no deixa de renovar-se per millorar la festa i engrandir-la si cap un poc més. En estes festes donem la
benvinguda al nou president Xavi Santamaria, que està fent ja un treball genial al capdavant de la Federació. Aprofite per a agrair a Daniel Català, un
fervorós enamorat de la festa, el seu treball durant els últims anys.
En estos trenta anys hem tingut l’oportunitat de vore que moltes comparses que començaren amb gent molt jove han anant incorporant una segona o
inclús una tercera generació de festers. Els que fa trenta anys eren fadrins hui són pares i els que ja ho eren hui porten els seus nets a l’entradeta infantil. La
nostra no ha sigut un cas aïllat i els que vam vestir-nos per primera volta quasi en bolquers, hui hem donat un pas endavant per a treballar dins de nostres
comparses i ser una part més d’elles. Crec que la festa tindrà un futur molt brillant si sap conjugar la tradició amb la innovació, l’experiència amb la il·lusió
i la veterania amb la joventut. En la nostra comparsa ho hem volgut fer així i estem molt contents amb l’experiència que suposa tindre gent jove darrere
amb moltes ganes de treballar. Gràcies de nou als Buadin’ss més veterans per deixar-nos incorporar a la festa.
Però en front tindrem uns durs «rivals». La sempre entranyable i volguda filà dels Forquers, que, amb Enrique Vázquez Martí com a capità cristià intentarà
evitar que la Torre, com tots voleu, siga mora. Els mesos que portem treballant junts per a preparar la capitania han sigut molt animats i productius, com
puguereu vore amb la iniciativa del Mig Any de gener passat i l’acte de nomenament després de l’entrada. No vull oblidar-me tampoc d’Eduardo Hidalgo
García el meu alferes de la comparsa dels Berberiscos, que ens ajudaran a conquerir la Torre per al nostre exèrcit, ni de Javier Peris Saiz alferes cristià de
LÓrde de Montesa, que farà el mateix amb les tropes cristianes.
Només em queda demanar-vos que eixiu al carrer a sentir la festa. Crec que és una festa dels sentits, com totes les festes valencianes. Una festa d’olor
a pólvora en les trabucaes; de sabors a esmorzars, dinars i sopars a la fresca en la millor companyia; de sorolls en el sò dels parlaments i la música tan
pròpia i característica de la festa; de colors en el boato de la baixà que vos promet que serà espectacular; i també del tacte i el contacte amb la gent, amb
els amics, amb la família. Eixiu a disfrutar-la, com a mínim, tant com la pensem disfrutar nosaltres els Buadin’ss.
I recordeu que, sempre, sempre, la Torre és dels Buadin’ss!
Bones festes a tots i visquen les festes dels moros i cristians de Torrent!

_
32
_
34
_
Comparsa Mora
Sumayl’s de Torrent
Any de fundació:
1998
36
_
Comparsa
Califats Sarraïns de Torrent
Any de fundació:
2005
38
_
Comparsa Benimerines
Mores Torrentines
Any de fundació:
1998
40
_
Comparsa Almoràvits
de Torrent
Any de fundació:
1997
42
_
Comparsa Mora Omeyes
de Torrent
Any de fundació:
2002
44
_
Comparsa Hordes
Berberisques del Temut
Dragut “Berberiscos”
Alferesia mora 2018
Any de fundació:
1997
Eduardo Hidalgo i García

Alferes moro 2018
46
_
48
_
Comparsa Mora Beduïns
Any de fundació:
2002
50
_
Comparsa Abbasies
de Torrent
Any de fundació:
1997
Els membres de la tribu
CARMELO MARTINEZ i HUERTA Abbäs al-Guadiana ben-Rahmän

ENRIC VICENT LERMA i SANZ Abbäs al-Cal’ikenyos ben-Karim
FRANCESC X. GARRIGUES i SÀNCHIS Abbäs al-A’fexit ben-Balansí
JOAN LL. CARRETERO i ESCRIBANO Abbäs al-a’Tensió ben-Mansur
JOAN LL. ORTí i MIQUEL Abbäs al-Segur ben-Fet
JOSEP COMPANY i LLACER Abbäs al-Poll ben-Torrat
JOSEP FENOLL i PUIG Abbäs al-Rajola ben-Allah
JOSEP V. GARRIGUES i SÀNCHIS Abbäs al-Entra’da ben-Afexit
JOSEP YAGO i COMPANY Abbäs al-Ibud ben-Pudent
MIQUEL ANCHEL i ANDREU Abbäs al-Fill’de ben-Pi
MIQUEL ANGEL MARQUÉS i REPARÀZ Abbäs al-Dalí ben-Aziz
MIQUEL A. PEÑA i NAVARRO Abbäs al-Scaiola ben-Promollogat
SERGI GARCÍA i ANCHEL Abbäs al-Fillol ben-Pi
VICENT BACETE i COMES Abbäs al-Sport ben-Roba
52
_
Comparsa
Almohades
Any de fundació:
2000
54
_
Comparsa Mora Alfaquies
de Torrent
Any de fundació:
1991
56
_
Comparsa Mora Muladins d’Ali-Bufat-Muley de Torrent
Any de fundació: 1996
58
_
COMPRA VEHICULOS: 657 91 24 28
SERVICIO GRUA: 669 95 87 26
Calle Gelaters, n.º 30

Pol. Ind. Masía del Juez
46901 TORRENT (Valencia) Tel. 96 298 63 45
E- mail: info@desguaceelserranet.es - www.desguaceelserranet.es
COMPRA DE CHATARRA - ACEROS INOXIDABLES

HIERROS Y METALES - BATERÍAS
P.I.Mas del Jutge, Calle F (junto Puente Azul)

46909 TORRENT-Valencia
Tel. 961 567 158 - 639 940 409
info@chatarraselserranet.es
60
LÉstreleta
Estimulación temprana desde los 4 meses

Amplios Horarios · Escuela Bilingüe
Cursos de Matronatación (gimnasio Herca)
Comida casera · Gabinete Psicopedagógico
Escuela de Verano, hasta los 8 años
Calle Germanies 64 Bajo · Teléfono 673 68 90 27 · estreletaeducacioninfantil@gmail.com

_
62
_
A&D Arquitectos
arquitectura y diseño
Jose David del Cerro
arquitecto técnico Asegurem la qualitat de vida
David Yago García
Tel.: 659 14 88 97 dyagoga@mapfre.com
arqt4637@gmail.com
Avd. Doctor Waksman, 11, 2º, 3ª 46006 Valencia
Tel.: 96 158 87 31
Fax: 96 157 21 02
C/ Músic Jose Ortí,5
46900 - TORRENT
C/ Germanies, 88 -pta 2 46900 Torrent

Telfs: 961 588 173 / 961 588 451
Automòbils - Renting - Prestects Hipotecaris - Fons
Fax: 961 181 767 d’Inversió - Assegurances del Llar - Vida - Salut
- Pensions - Accidents - Empreses - Financiació -
fiscal@amasesores.es Jubilació - Assegurances Agraries
“La Casa Vella, un lugar donde la tradición y el buen

gusto se reflejan en cada uno de nuestros platos.
Pretendemos combinar la calidez de un ambiente
agradable con una cuidada seleccion en la cocina,
pensada para agradar a todos los paladares.”
C/ Del Juez Ángel Querol, 8 · Torrent (Valencia) · Reservas: 617194309

www.facebook.com/lacasavellatorrente
64
ZAPATERÍA INFANTIL
Nos encontrarás en:

C/ Ejército Español 1
Tel.: 96 376 71 72
zapakids@yahoo.es
Torrent (Valencia)
...................................................................
Nos encontrarás en:
C/ Ramón y Cajal 18 Bajo Izquierda
Torrent (Valencia)
963 11 41 86
dikids@di-kids.es
...................................................................
Tallas desde 9 meses a 16 años
Horario: Lun a Vie 8h-13:30h y 16h-21h

Sábados: 9h-13:30h
Calle: La Eliana, 12 bajo 46900 Torrente, Valencia
Teléfono: 96 129 35 70 · info@clinicaeliana.com

_
66 Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018
_ C/ Padre Méndez, 160 · 96 157 22 58 · C/ Dominical, 24 · 96 155 66 13
_
Bàndol
Cristià
Forquers
Comilitons
Templaris
Cides
Guardians
Na Violant
Montesa
Ballesteres
Conqueridors
Almogàvers
Contrabandistes
Hospitalaris
68
_
Gran Filà Cristiana
Els Forquers de Torrent
Capitania cristiana 2018
Any de fundació:
1996
Enrique Vázquez i Martí

Capità cristià 2018
70
Benvolgut poble de Torrent:
Enguany la Gran Filà cristiana Els Forquers de Torrent tenim l’orgull d’ostentar la capitania del bàndol cristià. És aquesta la
nostra tercera capitania, per a la qual he sigut nomenat com a tercer gran capità forquer.
Tres capitanies és un títol que només una altra filà d’aquest poble té l’honor de posseir. És un repte per a mi haver sigut elegit
capità d’una filà tan veterana, l’única filà de Torrent que ha sigut nomenada en aquesta festa com a “Gran Filà”, títol que
amb orgull portem al nostre escut 23 anys.
Grans han sigut els meus antecessors: Antonio Andreu (Colau) i José Moncholí (Masero), que en el seu dia deixaren molt alt
el nivell com a persones i festers. I espere estar a la seua alçada, doncs cada vegada és més difícil, ja que aquesta festa
creix en actes i qualitat però que, seguint l’exemple més recent de Pedro Escobar, el nostre primer alferes privat i, sobretot,
de Montesión Silla, la nostra primera alferes oficial, no em resultarà gens difícil.
Aquest repte és impossible d’aconseguir sense comptar amb els membres de la meua filà, tant dels veterans, que han es-
tat al peu del canó incondicionalment aquests darrers anys – anys difícils per a nosaltres però que amb il·lusió hem portat
endavant -, com al nou batalló de gent que ha entrat a formar part de la nostra família forquera, que ens han injectat eixa
sang jove i no tan jove que tota junta fa que enguany puguem fer una capitania que – puc afirmar-ho ja – serà inoblidable,
tant per a mi com per als festers i públic que sempre ens acompanya en tots els actes que organitza la FMCT.
Una Federació que, igual com jo, assumeix uns nous reptes de la mà del seu nou president Xavi Santamaria i del seu equip
de govern que, amb la capitana mora Laura Simó i els alferes Javi i Eduardo, faran que siguen unes grans festes com fins
el dia de hui han sigut.
Des d’aquestes lletres vull donar les gràcies a unes persones que són les principals responsables de l’inici d’aquesta aventu-
ra. El primer, a mon pare Camilo, que allà on estiga segur que ens tira trabucades d’il·lusió i m’espenta perquè siga el capità
que ell, com a forquer d’honor, haguera volgut que fóra. A ma mare Amparo, que és i ha sigut el major suport en tots els
aspectes. Al meu germà Ruben i a meua cunyada Laura, que van ser els que insistiren que havia de ser jo el tercer capità. A
la meua parella Flavia, perquè sense ella res del que he viscut i viuré com a capità haguera sigut possible, doncs ha arribat
fins a l’extrem de convertir-se, per un any, al “cristianisme fester”. I sobretot al meu capitanet i nebot Hugo, que amb el seu
germà Pablo, van ser els primers que amb estes paraules “Tio, jo vull que sigues com el rei Vicent” – es referia al meu ante-
cessor i gran amic Vicent Burguera – van encendre la metxa de la capitania 2018.
L’ERA DE LA FORCA I LA CORBELLA JA HA ARRIBAT. AGAFEU LES VOSTRES ARMES I DISFRUTEU DE LES FESTES DE
2018 AL NOSTRE COSTAT I AJUDEU-NOS AMB DIVERSIÓ I ALEGRIA “A PASSAR DE RETOBATO” A L’EXÈRCIT DE LA MITJA
LLUNA.
QUIQUE VÁZQUEZ

_
72
_
74
_
Filà dels Pobres Comilitons
del Temple de Salomó
Any de fundació:
1998
76
_
Molt Il·lustre Filà
dels Cavallers Templaris
del Mont Sagrat
Any de fundació:
1998
78
_
Filà Cristiana Cavallers
i Dames Del Cid
Any de fundació:
2003
80
_
Molt Il·lustre Filà dels
Guardians del Comanador
Fra Pere Geraldo
Any de fundació:
1997
82
_
Dames de Corps de la Reina
Na-Violant d’Hongria
Any de fundació:
1998
84
_
Filà Ordre de
Santa Maria de Montesa
Alferesia cristiana 2018
Any de fundació:
2001
Javier Peris i Saiz

Alferes cristià 2018
Enguany, des de l’oportunitat que se’m dona de representar a la meua filà, com a Alferes Cristià del 2018, em dirigisc a
vosaltres, per animar-vos a participar i a fer més gran la nostra festa de Moros i Cristians de Torrent.
Aquest any correspon a la Filà Ordre de Santa Maria de Montesa l´honor dóstentar lÁlferesia Cristiana, i com al seu repre-
sentant, vull convidar a tots els festers i a tot el poble a que mácompanyeu en tots els actes com Alferes.
Amb el record de la il·lusió que em provocaren les meues primeres festes, com a membre de la meua filà, afronte aquets any,
com Alferes Cristià amb el desig que aquestes festes del 2018 siguen inoblidables, tant per a mi com per a tots els membres
de la meua filà, els meus amics i la meua família.
En especial tinc que donar les gràcies a la meua dona, recolzament incondicional i companya de viatge, i a la meua prin-
cesa Mireia, que farà més especial si cap aquest any.
Finalment, agrair a la FMCT pel seu suport, junts farem la nostra festa gran. I com no, al meu company de batalla Quique
que just amb la seua Filà Forquers farem que un any més la Torre siga nostra.
Javier Peris Saiz
Alferes Cristià 2018
#depensarhomaborrone
86
_
88
_
Filà de les Dames dels
Ballesters de l’Amagada de
la Ploma “Ballesteres”
Any de fundació:
1997
90
_
Molt Honorables membres de la Filà
Conqueridors:
Jose Enrique Perpiñá
Juan Antonio Teruel
Paco Pepe Arnau
Alfred Monrabal
Eduardo Chust
Jesús Cabrera
Miguel García
Pepe Miquel
Patxi García
José Chust
Artur Mil
Pep Gil
Raul Mil
Filà Cavallers de Frai Huc Ximo Bas
Jose Vallés
de Folalquer Conqueridors Carles Roig
José Gozalvo
de la Torre Javier Alcaraz
Carlos Torrente
Damián Andrés
Any de fundació: Julio Sahuquillo
1997 Fernando Medina
Jose Ángel Inarejos
Vicente José Navarro
92
_
Filà Cristiana
Almogàvers de Torrent
Any de fundació:
2000
94
_
Filà Contrabandistes
de la Serra Perenxisa
de Torrent
Any de fundació:
1999
96
_
Molt Hospitalària Filà dels
Cavallers de Sant Joan de
Jerusalem “Hospitalaris”
Any de fundació:
1993
98
_
100
_
CRÒNICA DE LES FESTES DE
MOROS I CRISTIANS
DE TORRENT 2017
Un any més, en arribar les acaballes del mes de juliol, en plena canícula
estival, Torrent es preparava per retrocedir en el temps i rememorar les
batalles que en els seus carrers entaularen moros i cristians en època de
conquestes i reconquestes. Era el dilluns 24, després de vàries setmanes
d’actes previs, quan els festers de Torrent eixien al carrer per iniciar la seua
setmana gran de festes.
Amb la temperatura pròpia de l’època a l’ambient i com no als cors an-

siosos de festa, a les 18:30 hores tenia lloc l’Ofrena als Sants de la Pedra,
patrons de Torrent, que marcava eixe tret d’eixida a les festes, que continu-
arien amb la desfilada del Pregó on entre un nombrós públic, també àvid
de festa, les 24 filaes i comparses, demostraven l’esperit de germanor que
regnaria al llarg dels sis dies següents. Les filaes amb càrrec, Ballesteres i
Comilitons, alferes i capitans cristians, Sumayl’s i Beduïns, capitans i alfe-
res del bàndol moro, començaven a mostrar als veïns els seus poders de
cara a l’acte principal de la festa torrentina, la Gran Entrada del dia 29.
El dimarts 25 cap a les 19 hores de la vesprada, Torrent començava a res-

pirar pólvora. Cadascun dels dos bàndols es situava al lloc corresponent,
per encetar la més pacífica de totes les batalles. Armats amb trabucs i ar-
cabussos, els festers iniciaven un particular concert de festa, al ritme dels
batecs del cor d’una ciutat envaïda per l’esperit fester, on cada compàs
era una descàrrega d’artilleria. Apagada la veu de les armes, era temps de
les paraules, i després del incisiu parlament dels ambaixadors de Comili-
tons i Sumayl’s, eren les tropes mores les que es feien en el poder sobre la
Torre, símbol de sobirania sobre la ciutat.
El dimecres 26, transcorria amb les mateixes premisses climatològiques

dels dies anteriors, però quan el sol caigué el suficient, s’inicià l’acte més
esperat pels més menuts. L’Entraeta Infantil de Torrent es consolida com
un dels actes més importants dels moros i cristians a Torrent gràcies al
treball de les filaes i comparses en càrrec que enguany ens prepararen uns
magnífics boatos infantils. La xicalla de la festa morocristiana torrentina,
emulant els seus majors, va omplir la baixada del carrer Convent fins la
Torre, fent gaudir la gran quantitat de gent que s’arremolinava a les vo-
reres. Sens dubte, tenint cura de fer gran el sentiment fester dels menuts,
es fa gran una festa.
102
_
Després d’una nit repleta de festa als carrers de Torrent, amb una fantàs-
tica berbena, arribava el dijous 27, quan retornant a la “realitat”, Torrent es
tornava a convertir en escenari de la lluita pel domini de la Torre. De nou,
la pólvora es convertia en la sang que recorria les venes d’un poble ensor-
dit pel soroll d’un combat del que en aquest cas anirien a eixir guanya-
dors els Comilitons i les Ballesteres, com a representants cristians, davant
uns Sumayl’s i uns Beduïns, que vengueren molt cara la derrota mora. La
història és una i és clar que no es pot canviar, però a Torrent es millora el
seu record any rere any.
El divendres 28 suposava una treva entre moros i cristians. Tant uns com
altres, sopaven en germanor a la Plaça per gaudir després de la segon
revetlla de les festes. Una nit que sense cap dubte s’allargà fins la mati-
nada i on es deixaren de banda les “diferències” entre els bàndols de la
creu i la mitja lluna.
El dissabte 29 l’encetaven cadascun dels festers torrentins amb un “cu-

quet” a l’estómac. S’acostava el final de la festa, però s’acostava també
un dels moments més importants. Des de ben prompte començaven els
preparatius: trages, maquillatge, metalls, cascs, carrosses, cavalls… Tot
el necessari per oferir al públic, que ja a mitja vesprada anava ocupant
el carrer, un espectacle digne d’una festa i d’un poble cada vegada més
gran. Puntualment, a les 20 hores, Templaris, capitania cristiana del 2016,
encetava la Gran Entrada. Al ritme de la música, anaven obrint l’apetit
fester d’uns espectadors que ara sí, atapeïen de gom a gom el recorregut.
Darrere d’ells es succeïen les filaes fins arribar a les Ballesteres, alferesia
cristiana 2017. Amb una posada en escena espectacular, les Dames dels
Ballesters de l’Amagada de la Ploma, arropaven Concha Gallardo, alfe-
res cristiana, que es convertia en immillorable portadora del símbol de la
creu. La resta del bàndol desfilà fent gaudir la gent present fins arribar al
punt culminant de l’Entrada Cristiana. Els Pobres Comilitons del Temple
de Salomó, de la mà del seu capità, Vicent Burguera, amb un seguici que
unia llegenda amb història, entraven triomfalment a la ciutat.
Prop de la mitjanit, i amb els cors encesos de passió festera, arribava el

torn dels moros. Califats Sarraïns, capitania mora del 2016, obria la des-
filada, donant pas a la resta de “comparses”, fins arribar a la de Beduïns,
alferesia mora 2017. Si la alferesia cristiana fou espectacular, la mora no
es quedà enrere, i amb una alferes emocionada, Patricia López, que portà
el càrrec immillorablement, deixaren el llistó ben alt amb un boato i una
desfilada més que encertada. L’Entrada anava arribant al seu final, el
moment més esperat pels Sumayl’s. Arribava el torn de la capitania mora
2017, que de la mà del seu capità, Vicent Simó “Sibe”, tragué al carrer el
treball de tot un any. Una capitania repleta de ritme i color, amb esperit
tribal, que posà magnífic colofó a una esplèndida Entrada.
El diumenge 30, marcà el final de la festa d’enguany, amb la celebració

dels actes religiosos en honor dels patrons els Sants de la Pedra. En pri-
mer lloc la missa major que donà pas a una multitudinària processó on
un any més, els moros i cristians es convertiren en protagonistes, donant
vistositat i solemnitat a l’acte. Amb la disparada de l’habitual castell de
focs artificials es posava punt i final a aquesta edició d’enguany de les
festes, que va suposar també el final d’una legislatura al si de la Federació
de Moros i Cristians, després d’uns anys d’intens treball al front d’aquesta
entitat d’un grup de gent que ha treballat per fer gran una festa i que ha
consolidat el nom de Torrent al llarg de la geografia festera. Un treball que
mereix una continuïtat siga quin siga el futur de la Federació.
104
LES NOSTRES
COMPARSES I FILAES ESCRIUEN
ELS BEDUÏNS
Diuen que els beduïns són originaris de la península aràbiga i el seu nom deriva de l’àrab clàssic badawi, que
arribà al francès com bédouin i a la vegada es derivà a la nostra llengua com beduí. I què significa això per a
que ens entenguem tots?
Esta paraula significa nòmada, que no resideix en un lloc fixe, sinó que es desplaça per diferents regions, gene-
ralment mentre realitza feines de pasturatge o de cacera.
Pot haver una paraula que ens definisca millor?
Naturalment, no!
Som els Beduïns Torrentins que anem de càbila en càbila o de caserna en caserna realitzant feines de socialitza-
ció i compartint les festes amb tots els moros i cristians de Torrent. En definitiva, Fent Pinya!
Volem agrair a totes les comparses i filaes que ens han donat suport en la nostra Alferecia de 2017. Sense vosal-
tres, haguera sigut més difícil portar endavant un any, en que com tots i totes sabeu, l’esforç i el treball són de
vital importància per què tot isca rodat.
Enguany tornem a la tranquil·litat i comencem a pensar en la futura capitania, sense oblidar els esdeveniments
que vindran any rere any.
Comparsa Beduïns

_
Any Jubilar
Hi ha anys que brillen amb llum pròpia, i el 2017 va ser molt especial per als Alfaquies de Torrent. Ens vam estar
preparant física i mentalment durant molt de temps, per començar el camí de pelegrinatge amb destinació a
una de les poques ciutats del món que gaudeix de l’Any Jubilar; em refereix a Caravaca de la Creu, “camí de la
Creu”.
Ja el nom (Jubilar) prometia per a alguns a causa de les edats que s’estan aconseguint en la comparsa; malgrat
això ens vam presentar a l’ermita de la Mare de Déu del Consol per unir-nos a les desenes d’estendards de com-
parses i filaes vingudes d’infinitat de llocs amb arrelaments a la festa de Moros i Cristians.
Des d’aquest punt enfilem el carrer Major, el carrer la Creu, la plaça dels Cavalls i fins a la plaça dels Arcs d’on par-
tia l’últim tram de la desfilada que ens portava a la Basílica Santuari de la Vera Creu, on vàrem deixar constància
de la presència d’Alfaquies i torrentins, i on després d’una emocionant Missa de Campanya ens va ser atorgada,
per la nostra valentia, tremp i defensa de la nostra festa, siga on siga, el Pergamí d’INDULGÈNCIA PLENÀRIA.
Aprofitant l’ocasió vam passar un llarg cap de setmana provant la gastronomia autòctona i compartint uns dies
de camaraderia, que acò ja no ens ho treu ningú!
Comparsa Alfaquies
106
Els Forquers
Els Forquers som fills i hereus d’una terra i a la terra tornem sempre. És la nostra identitat i personalitat. En les
següents línies, a partir d’un poema de Gloria Fuertes, lloem els llauradors, camperols i treballadors del camp
perquè els nous temps no els deixen en l’oblit. La vida avança i passa i les generacions deixen lloc a les noves,
que ompliran esta terra de sang renovada i nou treball. I tots junts, llauradors novells, vells i no tan vells compar-
tirem esta festa que tantes alegries ens aporta al cos i l’ànima. Enguany estem molt orgullosos d’omplir un any
més els carrers de Torrent amb les nostres armes i el nostre pas. Encara més en any de capitania.
Llaurador, els terrossos te tiren de la barba.

ja eres més de la terra que del poble. Ja no vol que sembres més llavors,
Quan passes, la teua esquena olora a camp. que vol que et sembres i te’n vages,
Ja preveus la pluja i t’esponges, que el fill et relleve en la faena;
ja eres quasi de fang. ja estàs mimetitzat amb la parva,
De tant llaurar, ja tens dos arrels estàs fet ja pols amb la pols
baix dels peus ferits i amples. de la trilla i la tralla.
Matines, llaurador, i deixes terra T’has guanyat la terra amb la terra,

de senyal sobre la part del teu llit, no vol vore’t vell en el cultiu,
a ta muller li dol la cintura t’obri els braços, bella pel solc,
per la terra que deixes vessada. tira’t en ella, llaurador, descansa.
Llaurador, tens terra en les oïdes,
entre les ungles terra, en les entranyes; De: Gloria Fuertes, Todo asusta, Caracas: Lírica Hispana,
llaurador, tens gepa baix el muscle, 1958
i és terra acumulada, Traducció I adaptació: Filà Forquers
vas cap a la terra sent terra,
Filà Forquers

_
MOLT IL·LUSTRE FILÀ DELS CAVALLERS TEMPLARIS DEL MONT SAGRAT
Gran Consell
President: Jose María Martínez
Vicepresident: Ricardo Benet
Tresorer: Fernando Soto
Secretari: Alberto Borja
Vicesecretari: Onofre Campos
Vocals: Vanesa Villarroya, Pedro Jaén, Javi Soto, Javi Heras, Celso Villena, Carlos Medina
Cos de Guerra Actiu: Nacho Sánchez, Juanjo Soto, Amparo Velarde, Susi Ferrer, Roberto Benet, Pedro Berdún,
Sergio Moreno, Mari Mompó, Ruth Oltra, Vanesa Serrano, Vicky Sobrino, Rubén Marzo, Fernando Piles, Christian
Rodríguez, Dani Ruiz, Jose Victorio Mota, Vicente Huertas, Samuel Monzó, Carlos Ortí, David Laencina, Andrés
Campos, Andrés Martínez, Emilio Rodríguez, Carmen Berdún, Jennyfer González, Vicent Selma, Beatriz Benet,
Verónica Alonso, Pilar Adan, Rafael López, Maricarmen Muñoz, Antonio Puig, Noelia Soto, Enriqueta Martínez,
Lázaro Rio, Pepe Victorio.
Capítol 20: Nous temps... à.
Si el darrer any fèiem un xicotet repàs del que va ser la nostra capitania de 2016 i encetàvem un any de “transi-
ció”, enguany tenim que dir que s’acosten nous temps.
Nous per a la nostra filà en la que, després d’haver estat el nostre capità al 2016, es veu que no va tindre suficient
i Jose María Martínez, després de presentar-se a l’elecció, ha esdevingut el president de la nostra filà. Jose María
ha triat a la seva junta i té dos anys per a portar endavant les seues idees y propostes per la nova època de
Templaris. Enhorabona Jose María... pots contar en tots el Templaris per al teu nou repte.
Nous per a la Federació, que enguany també estrena president en la persona de Xavi Santamaria. Enhorabona
també a Xavi per aquest valent pas per posar-se al front d’aquesta festa. Al costat de la seva Junta de Govern,
es segur que portaran endavant nous canvis, noves propostes i potser canvis a la nostra festa que, com sempre
diem, està en constant evolució.
Nous per als càrrecs de 2018, encara que no per a les seues comparses i filaes, que ja en tenen d’experiència a la
festa, ja. Enhorabona a la nova Capitana Mora Laura Simó i a la seua comparsa dels Buadin’ss; enhorabona al
nou Alferes Moro Eduardo Hidalgo i a la seua comparsa Berberiscos. Enhorabona també al nou Alferes Cristià
Javier Peris, de la Fila Montesa; i una enhorabona molt especial per a Quique Vázquez de la Filà dels Forquers
amb qui sempre hem tingut una relació molt estreta i especial.
Enhorabona als nous càrrecs de 2018 i als de 2017 amb qui hem gaudit d’unes festes molt intenses. Vos heu
guanyat un merescut descans.
Bé... sembla que els temps seran nous per a molts de nosaltres... estarem à Punt?
Filà Templaris Torrent.
108
La festa evoluciona també per a les Dames
de la Reina Na Violant d’Hongria
Són moltes les persones, amants o no de la festa de Moros i Cristians, que any rere any agafen cadira per vore la
Gran Entrada que cada 29 de juliol es celebra al nostre poble. És un orgull vore com la festa creix i com les coses
van canviant, evolucionant. Els boatos, els vestits, la música... Tot canvia.
Als anys que la Filà de Dames de Na Violant d’Hongria porta participant a la festa - i ja van dos generacions -
hem canviat de caserna, de vestimenta, però el que no hem canviat mai ha sigut la forma d’entendre i viure la
festa. Fa poc algú ens deia que les ‘Na Violant’ estan a totes hores a la festa. I així és. Perquè ens agrada parti-
cipar a cada acte - bé, a algú més que a altre - però sempre estem.
Enguany la nostra caserna ha estat a la mateixa placeta Colón, al centre de la festa, i això ho han notat - i no
s’imagineu de quina manera! - les nostres reserves d’avituallament per a tota la setmana. Però nosaltres, con-
tentes i pagades, perquè així és com ens agrada viure la festa: amb tots. Bé, sense passar-se i tampoc agafeu
al peu de la lletra açò que ja ens coneguem.
Hem organitzat alguna festeta amb molta assistència de festers, hem participat en xarangues de filaes i com-
parses veïnes, hem estat a primera fila de revetlla donant-ho tot i també al pregó i la processó. Hem trabucat,
hem complit amb les nostres obligacions com a comissió de protocol i hem viscut cada dia i cada nit de totes les
que formen la setmana festera, que no son poques.
Si mirem enrere, de segur recordarem moments, dies, actes oficials, xarangues nocturnes i dianes amb les que
tornaríem a disfrutar com ho fèiem ara fa 20 anys. Però, com tot, la festa també evoluciona. I les Dames de la
Reina Na Violant d’Hongria hem sabut adaptar-se al pas dels anys, a les noves formes de viure-la, a les festes
de dia i les orquestres de nit, a desdoblar-nos en les cites que coincideixen en dia i hora i a quedar-nos quetetes
en la caserna si és moment per al descans. Bé, quetetes, quetetes...
Les festes d’enguany suposen un assaig general per a les festes de 2019 en que tindrem l’honor de tindre a la
nostra filà a l’Alferes cristiana. Siga com siga, evolucione com evolucione la festa, el que tenim clar és que anem
a viure-la com sempre a la nostra manera.
Filà Dames de la Reina Na Violant d’Hongria

_
Pantomima almogàver
L’últim any s’ha posat de moda -si no ho coneixeu, feu una cerca en xarxes- una proposta còmica que s’anomena Pantomima
Full. El duet de còmics format per Alberto Casado i Rober Bodegas fan broma del postureo que tot ho domina. Del que no ha fet
esport en sa vida i ara és runner nivell prèmium; del que ha arribat a fregar l’obesitat mòrbida i ara és foodie o veggie... Es veu per
on van els tirs, no?
Les festes són paròdia, entreteniment, un parèntesi de comboiet en la serietat del treball i els estudis i de deixar de ser -per uns
dies- qui som i ser un poc allò que ens agradaria ser. Inspirats en Pantomima Full, els membres de la filà cristiana Almogàvers hem
volgut fer un autoretrat de nosaltres mateixos, una caricatura, d’allò que sempre fem gala, de les nostres senyes d’identitat.
Compte que açò no s’acaba ací. No deixeu de buscar els vídeos a la xarxa. Tenim tres capítols però en podríem fer mil més. Tant de
bo que estes festes ens puguem trobar, com bons Almogàvers de bé, a la taula del duret, a la primera fila de la revetla i al ritme
de la nostra percussió.
(No creieu el que vos diga un almogàver. Creieu a la lletra en negreta. És la crua realitat.)
CAPÍTOL I: El duret
- La tècnica és fonamental. Has d’agafar bé el duro, mimar-lo, netejar la taula perquè no esvare, fixar l’objectiu i a pel centre. Una
vegada en vaig colar vint-i-huit seguides. Vint-i-huit. Penjàrem la meua foto en la caserna. El duro encara era de curs legal.
- Les coses es fan bé o no es fan. Has d’estar des del principi. A les huit el duret comença a rodar i ja no para. No val això de vaig,
torne, el mòbil, salude a este, salude a aquell. D’això res. Sempre vora taula. Entre anar al WC i omplir els pitxers no li veus el pèl.
- No sé quina obsessió tenen tots amb el duret i els barrils de cervesa. El duret! El duret! Com si s’acabara el món. I allà es passen
tota la nit com xiquets fent l’haca en lloc de xarrar amb uns i altres o sopar tranquil·lament. No li agrada la cervesa.
CAPÍTOL II: La tamborà
- Una xaranga ja no val la pena. Acabes pagant un dineral perquè una trompeta i un trombó toquen les mateixes cançons de
sempre. Per a anar de caserna en caserna, el que fa festa, de veritat, és la nostra tamborà. Tres ritmes, zero euros.
- Baixar pel carrer del convent al ritme dels tambors és el més gran. Estic tot l’any desitjant que arribe el dia 29 i eixir. Em nugue
el tambor a la cintura i em puja el ritme per tot el cos. No puc evitar-ho. I quan cridem Desperta Ferro. Això sí que és el màxim. La
lia sempre.
- Assajar, assajar, assajar. No queda una altra si no vols fer el ridícul. Estic cansat de dir-ho. Però clar ací només pensen en el duret
i no pot ser. Hi ha gent esperant tota la baixà per veure’ns a nosaltres. Sa mare i sa tia.
CAPÍTOL III: Quan arriba la nit
- Almogàvers és primera fila. Abans que comence la revetla allí estem tots amb la casaca del drac. I només ens n’anem a la ca-
serna a carregar forces al descans. Si algú no està en primera fila jo em puc enfadar i tot. I de matí, ojo, el primer en l’esmorzar.
Bombeta de fum a les 12.
- Al final t’acabes fent col·lega dels tipos de l’orquestra. Abans d’acabar sempre ens donen les gràcies per estar ahí i donar-ho tot.
No hi ha hagut any que l’orquestra no ens haja dedicat alguna cançó. Pugem a l’escenari, ens tirem, fins i tot algú ha arribat a
cantar. Li va furtar el micro al cantant.
- Ska-P, AC/DC, Guns’n’Roses, Fito, Extremoduro, Rammstein... Les orquestres bones bones ho donen tot amb el rock. És on es
nota la diferència. Si no hi ha rock, la revetla, per mi, que no la facen. Per a escoltar «Échame la culpa» posem l’Spotify i ens costa
més barat. No sap qui és Luis Fonsi.
Filà Almogàvers
110
Treva Contrabandista
Ningú ho parla, ningú ho diu, però, li ho note a cadascun d’ells. Estan alterats, nerviosos.
I ho comprenc, jo també estic igual.
Ja queda poc per a la setmana de treva que ens donen les autoritats. Ja siguen mores o cristianes.
Tots esperem la setmana de finals de juliol, baixar al poble, caminar sense por de que ningú ens tire en cara la
nostra manera de vida. La manera de vida del contrabandista.
El barrejar-nos ens dona igual; tant siguen moros que cristians. La serra t’ensenya que al final no hi ha distinci-
ons entre uns o altres.
La veritat siga dita, si eixes distincions existeixen, solament els dos dies de batalla es quan ens posem al costat
cristià. I tot perquè són amb els que més diners ens fan guanyar.
I, perquè al final, sabem qui són els que sempre guanyen, i a nosaltres ens agrada guanyar.
En fi companys contrabandistes, intenteu calmar els ànims les setmanes que ens queden. Intentarem portar-
nos bé allà baix en el poble i tenir la treva en pau.
Filà Contrabandistes

_
HOSPITALARIS I TEMPLARIS
L’Ordre de Sant Joan (Hospitalaris) i l’Ordre del Temple (Templaris) tenien el mateix rang en l’Església, concedint-
los el Papa grans privilegis, absoluta independència de qualsevol autoritat espiritual i temporal, llevat de la de
Roma, exempció de delmes i amb dret a tindre les seues pròpies capelles, clergat i cementeris.
També se’ls va assignar la defensa militar de Terra Santa i les més formidables fortaleses del país van ser ocu-
pades per alguna d’elles.
En el camp de batalla compartien els llocs més perillosos, prenent per torns l’avantguarda i la rereguarda mal-
grat la rivalitat existent entre elles. A diferència de l’Ordre del Temple (encara que segons alguns estudis, si van
existir al principi per a després desaparèixer), aquesta ordre de Sant Joan, admetia monges entre els seus mem-
bres. La primera casa de religioses Hospitalàries a Espanya es va fundar a Grisén, atorgada a l’Ordre en 1177.
Els Hospitalaris vestien hàbit i mantell negres i el seu distintiu era una creu blanca de quatre braços d’igual lon-
gitud, que s’eixamplava cap als extrems, concedida en 1248 per Innocenci IV.
En 1259, Alexandre IV els autoritzà a portar en temps de pau el mantell negre i en la guerra cotes vermelles amb
la creu blanca. En 1278 es va establir que haurien de portar la creu blanca sobre fons roig. Les huit puntes de la
creu significaven les huit virtuts que els cavallers havien d’exemplificar en les tasques de caritat de la seua vida
quotidiana:
1) Gaudir espiritualment
2) Viure sense malicia
3) Penedir-se dels pecats
4) Humiliar davant els que t’injurien
5) Estimar la justícia
6) Ser misericordiós
7) Ser sincer i pur de cor
8) Patir la persecució amb abnegació
Filà Hospitalaris
112
ELS MOROS I CRISTIANS
ARREU DEL MÓN
Historiantes de Apastepeque.
Moros y cristianos: Hacia un mapa conceptual y geográfico en El Salvador

Resumen
El artículo trata acerca de aspectos claves ligados a la danza de los Historiantes o “moros y cristianos” en El
Salvador, entre ellos se aborda lo relativo a las formas de inserción cultural en el imaginario de la población. Se
abordan también temáticas acerca de cómo los significados y dinámica de las historias que forman el repertorio
de “los Historiantes”. La música de los Historiantes a diferencia de las historias, es más local y desarrollada por
los grupos de danzantes y músicos que les acompañan. Se determina, además, las poblaciones donde se han
establecido los Historiantes generalmente corresponden a antiguos poblados indígenas donde los españoles ya
sean como colonizadores o evangelizadores establecieron la tradición, enseñándola a los pueblos originarios. Se
hace alusión también a la manera en que son percibidos los Historiantes por las organizaciones indígenas y las
contradicciones existentes. Finalmente se presenta un mapa geográfico de los pueblos con sus fiestas patrona-
les y fechas de presentación de los Historiantes.
Palabras claves: moros, cristianos, danza, Historiantes
Metodología del estudio
La planeación del proceso investigativo acerca del mapa conceptual y geográfico de los Historiantes siguió este
proceso:
- Visualización del problema de estudio y afinamiento de dicho problema para identificar fuentes,
categorías y variables.
- Estudio de fuentes documentales históricas en lo posible, locales y españolas
- Identificación de sitios y municipios donde existen los Historiantes

_
- Identificación de fechas de las fiestas patronales y patronos por medio de fuentes diversas, documentales,
electrónicas y personales
- Visitas de campo que consolidan un conocimiento previo
- Entrevistas con pobladores
- Entrevistas con miembros y ex miembros de grupos de Historiantes
- Registro fotográfico
- Definición y ajustes del proyecto temático en la medida de nuevos hallazgos
- Preparación del informe.
Una ventaja de la realización del estudio en campo es que los sujetos del estudio, los Historiantes se presentan
con mucha confianza y amplitud para ofrecer información.
El acercarse a las localidades probablemente hace que el Historiante perciba un interés auténtico en torno a su
quehacer.
Hay obstáculos, desde luego:
- Algunos sitios forman parte de los lugares de peligrosidad por la violencia existente en la actualidad
- Si no se ha concertado una cita previa, es menos fácil lograr la entrevista. La cita previa requiere de
contactos y teléfonos no siempre disponibles.
- En algunos sitios se percibe desconfianza hacia el extraño.
- Por efectos de las cosmovisiones distintas entre los investigadores y los entrevistados, se requiere un
esfuerzo empático.
Sistematizar la información requiere de visualizar los objetivos y a partir de ellos construir las variables que se
convierten en los ejes centrales del proyecto temático.
A partir de ello, el proyecto temático puede ampliarse o reducirse, de acuerdo a la información disponible, en este
caso se amplió de forma significativa.
¿Qué son los Moros y Cristianos?
Teatro o fiesta de moros y cristianos es la puesta en escena de los acontecimientos relacionados con la expul-
sión de los moros de España luego que ellos hubieron ocupado una buena parte del territorio habitado por los
visigodos.
Este proceso que se ha dado en llamar ocupación musulmana en la península ibérica fue un proceso que duró
desde el 711 hasta el 726 de nuestra era para que los moros se establecieran.
“La fiesta de Moros y Cristianos se celebra en casi toda España, pero sobre todo en el Levante, en la zona
de Alicante y la Comunidad Valenciana. Con esta fiesta, se conmemora la Reconquista, o sea la época
histórica de la lucha entre los cristianos y los árabes (moros), que duró casi 800 años, desde 711 hasta
1492”. (Santelman, 2002, pg 3)
Personajes de los Historiantes de Apastepeque.
114
Personajes de los Historiantes de Apastepeque.
Hubo momentos históricos en que esta fiesta fue “soldadesca”, queriendo significar con ello que existió un culto
hacia los grupos de militares vencedores, en el que seguramente se premió la heroicidad, el arrojo, la valentía,
como una forma de agradecimiento popular hacia los defensores y recuperadores del territorio español.
“Durante los siglos XV al XVIII en toda España se celebraron espectáculos de moros y cristianos: Toledo,
1586; Denia, 1599; Valencia, 1755; Alicante, 1700 y 1724. Pero no eran fiestas populares ya que estaban or-
ganizadas por la Corte y por las clases altas, limitándose al pueblo a ser espectadores, así como tampoco
se les daba una continuidad anual”. (Sempere Martínez, 2012, pg 10)
Una de las primeras impresiones que se tienen en América por parte de los estudiosos de las fiestas o teatro de
moros y cristianos es que son los conquistadores españoles los que impulsan el proceso de inserción del tema
en la población indígena.
El proceso de conquista se establece desde el aparecimiento de los primeros soldados a inicios del siglo XVI des-
pués de los avistamientos realizados por Colón. En algunos lugares de América la conquista tuvo lugar incluso
a finales del siglo XVIII por parte de los españoles.
En nuestra región la conquista se entrecruza con los procesos de colonización, de tal forma que las ocupaciones
de españoles para la producción y explotación del territorio y población, así como la evangelización se realizan
en paralelo a los procesos de dominación violenta.
Sin embargo, no tenemos una data exacta de cuando se comenzaron las fiestas de moros y cristianos en la
Nueva España y Goathemala. Es claro que no fue durante la conquista sino durante la colonia, y es seguro que
las primeras fiestas se realizaron en España y no en América, donde las fiestas debieron comenzar a realizarse
a partir del siglo XVII como la fecha probable más antigua, sino después.
La fiesta de moros y cristianos asume nombres diferentes en diferentes lugares del mundo, así en Filipinas se
conoce con el nombre de “Moro moro”, aunque no siempre comprendido por la población española ocupante
del territorio:
“Así la principal razón por la que los funcionarios españoles destinados a Filipinas no podían entender un
teatro de base hispánica era la estética, la lengua y sobre todo constituir un entretenimiento netamente
filipinizado” (Donoso, 2012, pg 14)
En Nicaragua también existe algo parecido, llamado “El Güegüense”, con clara influencia hispánica, trajes, y
teatro similar:
“piezas relacionadas con la conquista de los españoles y con la resistencia de los indígenas. Piezas que
parecen haber sido construidas bajo el patrón de lo que en España se llaman representaciones de moros
y cristianos, en las que el conflicto entre el moro y el cristiano se ve desplazado hacia la órbita de la lucha
entre el indio y el español” (Pedrosa, 2007, pg 1)
En otros países, como Guatemala se conoce con el nombre de “la danza de la historia” en la región de Jutiapa,
y como “La historia” o “Moros y cristianos” en otras zonas.
En El Salvador, se asume el nombre genérico de “Los Historiantes” en casi todos los pueblos donde se celebra la
fiesta. A mucha gente no le suena a nada el nombre de “Moros y cristianos”, e incluso algunos llegan a pensar
que son dos fiestas distintas, “Los Historiantes” es un nombre más popularizado de esta fiesta.

_
Percepción de la llegada de la llegada de Los Historiantes a nuestra cultura
La manera como se establecen Los Historiantes en la cultura del pueblo no es suficientemente clara, incluso
entre personas con formación académica hay ciertas dudas sobre el origen de la danza y parlamentos o textos.
En adelante se usará parlamentos para referirse a los guiones del teatro de moros y cristianos o Historiantes.
Aun cuando se utiliza de manera ambigua los conceptos de danza y baile, haremos distinciones: La danza es
un arte que a través de movimientos tiene un significado simbólico. El baile es entretenimiento, y aun cuando
igualmente utiliza movimientos, estos son al gusto y criterio del bailador.
Uno los antiguos miembros del grupo de Historiantes de Cuisnahuat, acerca de la llegada de la tradición de los
Historiantes solo pudo decir que:
“La danza llegó de Teotepeque, después a Ishuatán, y hasta después a Cuisnahuat, más antes no sé. No,
no sé quién hizo la historia, lo que le puedo decir es que ya no viven” (Moisés, 2016)
No es extraño que suceda esto, pues no ha existido una sistematización de la danza o teatro, los abordajes
acerca de los Historiantes, los más antiguos quizá sean los de María de Baratta, y tangencialmente también los
aborda Dagoberto Marroquín en el caso particular de la Monografía de Panchimalco.
Por cierto, Marroquín (1974) considera los elementos culturales de Los Historiantes como de un valor secundario,
fundamentalmente porque en su idea, el hecho de que las historias tuvieran anacronismo, y que además se
incluyeran elementos propios de la cultura de los pueblos originarios, los hacía de menos valor en contrario de
considerarlos enriquecidos y estudiar las razones que promovieron dicho enriquecimiento:
“Los anacronismos de estos relatos son notables. Nuestro famoso y popular bandido Partideño aparece
colocado como Rey Moro, así como los emperadores aztecas y sus ayudantes también interludios de
recitación en los cuales los danzantes vociferan a través de las máscaras los mal aprendidos versos de los
libretos en forma tal que es imposible captar el sentido de la recitación“ (Marroquín, 1980)
Reviste importancia que se pueda desarrollar un estudio acerca de cómo los parlamentos, los personajes, el
sentido de las historias han evolucionado a lo largo del tiempo, una tarea muy difícil considerando la ubicación
de las fuentes.
Hay casos en los que el teatro no cuenta con parlamentos, o al menos existe la idea que no hay tales parlamen-
tos, como bien lo mencionan en Cuisnahuat:
“El equipo (grupo) que está ahora solo tiene movimientos, ni hablan ni conocen la historia” (Moisés,
2016)
La danza parece tener un mayor arraigo cultural que los parlamentos, textos o historia. Quizá por ello, es que hay
algunos casos en los que el origen extranjero de la historia es difuso, y en otros ni siquiera se sabe:
“Son de lejos, de Francia, de España, ahí lo dice, hasta de Finlandia, solo que hay unos que entienden la
historia y otros que no entienden nada” (Ramón, 2016)
En este nivel de comprensión de las historias, la danza y el teatro parece existir una versión ingenua de la inser-
ción de la historia. No pasa a todos por igual; desde la perspectiva de algunos se atribuye una intencionalidad
ideológica en la enseñanza de los Historiantes:
Casa del fabricante de máscaras, Celio López de San Antonio Abad, San Salvador.
116
“Las historias nacen de los cristianos en su lucha contra los moros, ellos tenían sus propios dioses como
Mahoma, así que la historia la trajeron los frailes y los españoles” (Vasquez, 2016)
Como se nota, existe la certeza que detrás de la historia hay un afán de influir en el pensamiento de los pueblos
originarios y, además, de mostrar que el Dios cristiano es más poderoso que los “otros dioses” de los musulma-
nes.
La religión de acuerdo a esta explicación se auxilió de los moros y cristianos para introducirse en la ideología y
la cultura de los indígenas. Sin embargo, Cortez y Larraz en 1776 expresa:
“Asimismo ha notado, que unos bailes que usan los indios en sus fiestas y llaman historias de moros, se
atreven con notable desacato a danzarlos dentro de las propias iglesias, a que concurra mucho número de
gente de ambos sexos y de todas las edades y que lo más que ha conseguido es, que salen a hacer dichas
danzas en el cementerio“ (Cortez y Larraz, 2000)
Cortez y Larraz español como es, parece desconocer la danza o “baile” como lo llama, de los Historiantes, o en
su descripción, “historias de moros”, a los que considera en cierta forma irreverentes. La región de nacimiento del
cura, Zaragoza, es alejada de la zona con mayor incidencia de los Historiantes en España como indica Santel-
man (2002), lo que podría explicar el hecho de que él asume una postura de no saber sobre la historia.
Los relatos de Los Historiantes, generalmente abordan el tema de la supremacía de los cristianos, basados en la
expulsión de los moros del territorio español. ¿Por qué, pues, no mostrar la victoria de los cristianos y así mostrar
el poder del dios para el que se estaba evangelizando?, eso daría sentido a la postura de instrumentalizar a los
Historiantes para ideologizar al indígena:
“Así para que dejaran de creer (en sus propias historias), la religión católica pensó y enseñó los Historian-
tes” (Vasquez, 2016)
No es extraño, los procesos de dominación de los pueblos, implican también lograr el sometimiento ideológico,
así vemos hoy día eventos en los que, a través de la música, el consumismo, la moda, se ejercen las dominacio-
nes, el ejercicio del poder no tiene por qué ser violento físicamente, la violencia puede llegar de maneras sutiles.
También existen hoy día conflictos en los que los dominantes se encargan de borrar los elementos culturales
identitarios de los vencidos, como en el caso de Sarajevo y la destrucción de la biblioteca por parte de los serbios
en 1992.
Acerca de las historias

Las historias que se abordan integran temáticas distintas, aunque todas vinculadas a batallas y santos, religión
y milicia se juntan en estas historias, tal y como también se juntaron estas dos categorías durante el proceso de
conquista y colonización.
Algunos de los nombres que recién las historias son El Rey y San Bartolomé, La Batalla, el rey Carlos Magno, El
rey Carlos V, Los doce pares de Francia, Los Corintios, Taborlan, Santa Marta, El renegado del cielo, Fernando II,
Ganzul y el cerco de Zamora, el gran Taborlan de Persia, El Duque de Medina, David y Goliat, Los diablos con
San Bartolomé, el famoso Rey de Toledo y otros más.
Muchas personas no conocen las historias, Los Historiantes son comprendidos mayormente como una danza y
no como un teatro como originalmente parece haber sido compuesto.
Los grupos tampoco son muy sistematizadores y todo apunta a que prontamente la danza teatro será sola-
mente una danza y posiblemente ni eso, quizá la tendencia que se evidencia hoy, a seguir en declinación surta
el efecto del desaparecimiento.
“Aquí introdujeron la historia y la danza lo hacen para que sea más gracioso, la historia en el original dura
dos horas, ahora el equipo (grupo) solo lo hacen con duración de media hora, solo los pasecitos así, ni
hablan” (Moisés, 2016)

_
En algunos pueblos como Izalco, por ejemplo, hay una tradición importante de Los Historiantes, probablemente
los trajes más vistosos y el grupo más grande se encuentre en este municipio.
Sin embargo, la tradición de la religiosidad católica es debilitada por la aparición de otros grupos religiosos evan-
gélicos protestantes, a los que algunos de los miembros se adhieren.
Esto es particularmente importante porque la fiesta de Los Historiantes en todo el país se vincula con las co-
fradías y las fiestas patronales. No hay Historiantes sino hay fiesta patronal. La fiesta patronal sin Historiantes
(donde existen grupos) no es completa.
“los Historiantes es un baile cristiano, siempre va junto con la fiesta del patrono” (Martínez, 2016)
Así se puede determinar la importancia de la evangelización en el aparecimiento de la fiesta de la historia, tal
como en España, pero de forma inconsciente, se presentan a la par de la fiesta del patrono, como un elemento
de agradecimiento hacia la religiosidad que logró dar fuerzas al ejército católico para la expulsión de los moros.
Habrá otros casos en los que no hay conocimiento del origen de la fiesta misma,
“La mayoría de la gente piensa que es de los pueblos originarios, se desconoce lo que es la tradición, y
solo quieren ver el baile, los movimientos les gustan más que todo”. (Vasquez, 2016)
La música en Los Historiantes

La música de los Historiantes es muy autóctona y muy poco compleja, generalmente se hace acompañar de
pito y tambor, como las otras danzas tradicionales como el tigre y el venado, el torito pinto, los compadres, los
diablitos, la danza de la soguilla, la danza de la vaca, la danza del zope, la danza de los cucuruchos, La garza
y otros más.
Se usa pito (carrizo de caña) y tambor (teponahuaste en los más antiguos) como elementos sincréticos, que
emulan a los pitos y tambores usados originalmente en la zona mediterránea de España, siendo pues que un
buen grupo de españoles colonizadores provinieron de esa región, que es además donde con mayor fuerza se
impulsan las fiestas de moros y cristianos en Europa.
Sin embargo, este pito y tambor son locales, ambos son más indígenas mientras que:
“la historia es del ladino, pero la música es del indio, la historia se hizo para que dejaran de creer, es la
religión que hace la historia y los pueblos, los naturales los que hacen la música” (Vasquez, 2016)
Se establece una diferencia en el origen los componentes de la historia, ladinos e indígenas. Esto también lo
confirman en Cuisnahuat:
“No hay historias propias” (Moisés, 2016)
Julio Martínez posando con mascara de cristiano en Apastepeque, San Vicente, El Salvador.
118
Corona de Rey Cristiano, elaborada por
Dagoberto Vasquez de Apastepeque,
San Vicente, El Salvador.
Los Historiantes y la población

La relación de Los Historiantes como tradición y no como miembros de un grupo es dicotómica, es un “sí pero
no”. Hoy día los jóvenes que serían los llamados para iniciarse en los grupos y así dar continuidad a los grupos,
está más bien alejada del mismo.
En Cuisnahuat, el comentario de los más jóvenes nos indica que probablemente no sean muchos años más de
tradición:
“Yo no soy indio para hacer eso” (Moisés, 2016)
Los procesos neocolonizadores ya no requieren de la utilización de las armas necesariamente, hoy día se han
transformado en procesos globalizadores, logran incidir tanto en lo ideológico cultural que el amor por las tradi-
ciones es visto más bien como un antivalor, jóvenes originarios no desean ser vistos como “indios” en la medida
que el concepto fue acuñado durante los años de la colonización con carácter de sometimiento y con mayor
fuerza durante los gobiernos liberales del siglo XIX como un adjetivo despectivo.
El “indio” pasó a ser una categoría de persona que era borracho, haragán y malhablado como un estereotipo.
“Yo no soy indio” también quiere decir, “yo no quiero ser indio, quiero ser moderno”, ahí el alejamiento y el rene-
gar de la propia condición.
Los habitantes de los pueblos donde en la actualidad existen Historiantes son aficionados al teatro, a la fiesta,
sin embargo:
“la gente quiere que siga la danza, pero no colaboran” (Moisés, 2016)
No parece existir muchísimo interés en conocer más acerca de la danza, y siendo que los sentimientos de los
pobladores urbanizados de los pequeños pueblos es que se sienten mayormente ladinizados, no han interiori-
zado la danza como un elemento que le permite autodefinirse y generarse una identidad, esa identidad es para
el “natural”, para el indígena.
En general, pocos tienen una clara consciencia acerca del simbolismo de la danza:
“La mayoría de la gente piensa que es de los pueblos originarios, se desconoce lo que es la tradición.
Fuera de acá del pueblo, la gente solo quiere ver el baile, no están interesados en las historias” (Vasquez,
2016)
Auto percepción
Los Historiantes forman parte de una tradición que tiene un doble sentido:
- Por un lado, no es la historia de los pueblos originarios, aunque muchos la perciben así. Existe en algunos
la claridad de que las danzas son extranjeras, impuestas culturalmente desde la religión.
- Por otro lado, hay un sentimiento de tener la necesidad de seguir la tradición, la danza ha pasado a
formar parte de su identidad. Como un elemento cultural insertado en el imaginario del danzante.
“A los que danzamos la historia nos toca entender como es, es nuestra tradición, y por ello, aunque uno
entiende que no es nuestra originalmente, quiere aferrarse a la tradición. Sin embargo, en las organiza-
ciones de pueblos indígenas, nos dicen que es occidental, que no es nuestro. En la organización indígena
no hablamos de los Historiantes, este es un asunto que no cuenta para los otros pueblos indigenas”
(Vasquez, 2016)

_
En El Salvador existen varias organizaciones de pueblos indígenas, a saber:
Org. Indígenas integrantes del Consejo Coordinador Nacional de Indígenas Salvadoreño (CCNIS)
Movimiento Autóctono Indígena Salvadoreño – MAIS

Asociación Nacional Indígena Tierra Sagrada – ANITISA
Asociación Nacional Indígena Salvadoreña – ASNAIS
Asociación para el Rescate de la Cultura Autóctona Salvadoreña –ARCAS
Asociación Democrática de los Trabajadores Agropecuarios Indígenas Salvadoreños – ADTAIS
Consejo Nacional Indio Salvadoreño – CONAIS
Artistas para la Revivificación de la Cultura Original – ARCO
Asociación Comunal Lenca de Guatajiagua – ACOLGUA
Asociación Nacional Indígena Náhuat Pipil de Izalco – ANIMPI
Alcaldía del Común de Izalco
Mesa Nacional Indígena de Tecoluca – MITEC
Asociación de Artesanos de El Salvador – ITZAMA
Asociación Cultural Ecológica Indígena Salvadoreña – ACEIS
Asociación para el Desarrollo Comunal Indígena de Santo Domingo de Guzmán – ADESCOIN.
Asociación Agropecuaria para el Medio Ambiente y la Cultura de Santiago Texacuangos – AMACTEX
Org. Indígenas no integrantes del Consejo Coordinador Nacional de Indígenas Salvadoreño (CCNIS)
Asociación Coordinadora de Comunidades Indígenas de El Salvador – ACCIES

Asociación Cultural Indígena de Cuscatlán – ACIC
Asociación Cooperativa de Producción Agropecuaria y Servicios Múltiples El Papalote R.L. – ACPASEMU
Winaka (Comunidad Kakawira)
Asociación Nacional Indígena Salvadoreña de la Tercera Edad – ANISTED
Asociación de Pueblos Indígenas Mayas de Cuscatlán – APIMAYCU
Asociación Salvadoreña para el Desarrollo Integral Indígena – ASDEI
Asociación de Tallado de Madera y Carpintería de Izalco Tito Armando Campos – ATEMITAC
Consejo de Mujeres Principales Náhuat del El Salvador – COMUPRIN
Consejo de Principales Aj’quijab’ (Sacerdotes Mayas) de El Salvador
Consejo de Pueblos Indígenas de Occidente – CPIO
Fundación Ama – FAMA
Instituto Para el Rescate Ancestral Indígena Salvadoreño – RAIS
Movimiento Sihuat
Fuente: Mario Mata y Julio Martínez, “Análisis del movimiento social: Organizaciones campesinas, indígenas y trabajado-
res/as del campo”, El Salvador, 2009
Moro de Jayaque, La Libertad, EL

Salvador.
120
El texto de Duque de Medina, encontrado en Talnique, La Libertad, El Salvador.
Sin embargo, a pesar de que son los pueblos indígenas los que participan en la organización de los Historiantes,
las organizaciones de pueblos indígenas no expresan afinidad por los Historiantes, esto obedece a una cuestión
ideológica, política y fundamentada en las antiguas relaciones conquistador - conquistado, y las subsiguientes
formas de relación en la colonia entre el indígena y el español.
Distribución de los Historiantes en el país
Claramente los Historiantes se desarrollan en poblados en donde existe una celebración o fiesta patronal, si-
guiendo el esquema español.
Los poblados se concentran de forma no exclusiva en los departamentos de Sonsonate, La libertad, Ahuacha-
pán, San Salvador y La paz, siguiendo una lógica de agrupación en torno a estos municipios del occidente y del
centro del país.
Como hemos expresado previamente en estos pueblos existe la organización católica popular de la cofradía, que
se encargan de las fiestas patronales. Estos cofrades acuden los Historiantes para celebrar al santo o santa.
Los Historiantes se distribuyen en el país desde la frontera con Guatemala, hasta el Golfo de Fonseca, no con
igual intensidad en su distribución geográfica. Esta distribución incluye 32 grupos de Historiantes en 31 munici-
pios del país en el occidente, el centro, norte, paracentral y el oriente de El Salvador.
Todos los pueblos y municipios donde se celebran los Historiantes reflejan una historia de población indígena,
pero no en todos los pueblos indígenas existen Historiantes, de hecho, viéndolo desde una forma positivista, los
Historiantes solo abarcan el 11.8% de los municipios.
No existen grupos de ladinos que establezcan o desarrollen grupos de danza de los Historiantes, se considera
una tradición que los pueblos indígenas desarrollan con exclusividad, y probablemente eso se deba a cualquiera
de las dos hipótesis que determinan la existencia de los Historiantes:
- La primera hipótesis indica que los Historiantes se formaron auspiciados por los españoles durante
la colonia para que ellos pudiesen ver el teatro sin participar activamente, para ello enseñaron los
parlamentos a grupos de indígenas con habilidades histriónicas. Luego durante las fiestas los españoles
se sentaban a entretenerse con estos grupos que hacían teatro y danza para ellos, lo que siguió fue que
los indígenas asumieron la tradición y la mantuvieron hasta nuestros días.
- La segunda hipótesis es que los curas enseñaron las historias a los indígenas para que formaran los
grupos de danzantes y digirieran que el cristianismo es todopoderoso, tanto como para vencer a los
musulmanes.
Como sabemos, en ciertos casos los grupos de Historiantes han adaptado esas historias con personajes locales y
en otros han modificado la historia de tal forma que los moros de la historia han sido asumidos por los indígenas
y que inclusos en una revancha histriónica y no histórica, son los españoles los vencidos y no los vencedores.
En términos gráficos, se ha elaborado el mapa de los Historiantes en el país tal como sigue:

_
Historiantes en El Salvador: municipios, fechas y patronos. Elaboración propia.
Todos los pueblos anotados han tenido o tienen una prevalencia de población de origen indígena o indígena en
la actualidad, lo que reconfirma la existencia de Historiantes en sociedades locales indígenas, exceptuando San
Salvador y San Martín, donde la existencia actual recae en el trabajo de personajes particulares interesados en
la cultura.
Una primera impresión del mapa es que existe una concentración en:
- Los municipios de la sierra Apaneca - Ilamatepec
- Los municipios cercanos a la que cordillera del Bálsamo.
- Los municipios cercanos a la sierra central
Casi todos estos municipios eran pueblos originarios o si se quiere concentraciones de poblados indígenas, en
los cuáles los sacerdotes españoles establecieron sus iglesias para contribuir con los encomenderos en el proceso
evangelizador.
También es destacable que varios de estos pueblos juntan sus nombres originarios con los nombres de los san-
tos a los que se advocaron, un mecanismo sincrético para la reducción de la resistencia indígena.
Las fiestas patronales de estos municipios son importantes, y requieren de un sistema de celebración que se
apoya particularmente en las cofradías que cobran importancia singular en torno a la organización de los po-
bladores, focalmente los indígenas católicos.
Por ello es que en Santo Domingo de Guzmán se ha mencionado una crítica velada a la aparición, desarrollo y
fortalecimiento de los grupos evangélicos protestantes que cooptan a cristianos católicos, incluyendo a algunos
122
de ellos que son miembros activos de los grupos de Historiantes.
Una vez que pasan a convertirse en evangélicos protestantes ya no pueden participar de las fiestas patronales
que como sabemos, son católicas.
Algunos pocos pueblos y grupos de Historiantes escapan de esta lógica de ubicación geográfica mas no de la
influencia de los curatos, así encontramos a Tejutla en Chalatenango, Ilobasco en Cabañas, Alegría en Usulután
y Conchagua en La Unión, lo que se puede explicar por el desplazamiento de sacerdotes que antes estuvieron
en las zonas de concentración en el occidente y centro, o de españoles que se trasladaron a los dichos poblados
para ejercer su dominio de la tierra y el indígena.
Conclusiones
- La fiesta de moros y cristianos se celebra en diferentes partes del mundo en donde los españoles
ejercieron influencia imperial.
- Los moros y cristianos se impulsan por grupos de colonizadores españoles como una forma de garantizar
entretenimiento o por sacerdotes en los pueblos indígenas como una forma de ideologización.
- La fiesta cristiana católica en honor al santo patrón católico y las cofradías son ambos elementos
promotores de los Historiantes.
- No siempre es conocido ni por los miembros de los grupos de Historiantes ni por los pobladores mismos
el origen de la fiesta, tanto que algunos la consideran auténticamente de los pueblos originarios.
- En algunos casos, es aceptado que el parlamento obedece a una historia extranjera, pero los instrumentos
musicales y la composición musical es autóctona.
- Hoy día hay una mayor tendencia a observar la danza, y obviar los parlamentos, de los que algunos
miembros de los grupos son menos estudiosos.
- La información de existencia de los Historiantes es del año 1776. Probablemente ya existían antes de
esta fecha, pero la evidencia documental es de tal fecha.
- Las organizaciones de pueblos indígenas no se muestran a favor de la fiesta de los Historiantes.
- Los pueblos que celebran esta fiesta tienen una concentración en el occidente y centro del país.
Referencias
Cortez y Larraz, P. (2000). Descripción geografico moral de la diocesis de Goathemala. San Salvador, El
Salvador: Dirección de Publicaciones.
Donoso, I. (2012). Historia cultural de la lengua española en Filipinas: Ayer y hoy. Madrid, España: Verbum.
Marroquín, A. (1980). Panchimalco: investigación sociologica. San Salvador, El Salvador: Dirección de
publicaciones, Ministerio de educación.
Martínez, A. (9 de octubre de 2016). nahuizalco. (j. martínez, Entrevistador)
Martínez, J. e. (2009). Movimiento social de indigenas y campesinos. San Salvador, El Salvador: n/d.
Moisés, L. (10 de octubre de 2016). Cuisnahuat. (J. Martínez, Entrevistador)
Pedrosa, J. (2007). Mestizaje e hibridismo de El Güegüense. Especulo, 34, nd.
Ramón, T. (11 de octubre de 2016). Izalco. (j. martinez, Entrevistador)
Santelman, C. (nd de nd de 2002). Klett Verlag. Obtenido de www.klett-verlag.de
Sempere Martínez, M. (2014). La fiesta de moros y cristianos desde sus albores. Alicante: Graficos El Cid, S.L.
Vasquez, M. (12 de octubre de 2016). Santo domingo de guzman. (j. martínez, Entrevistador)
Julio Martínez Rivera1
1 Julio Martínez Rivera, es Trabajador Social, Maestro en Administración de la educación superior, posgraduado en Antropología Social y
Maestro en Investigación y docencia, Doctorando en investigación educativa, actualmente es Director de la Escuela de Antropología de
la Universidad Tecnológica de El Salvador.

_
TUS ELECTRODOMÉSTICOS DONDE SIEMPRE
Calle Sagra, 13 · Torrent 46900 (Valencia)

Teléfono: 96 155 27 34 · mdeperedabenitez@gmail.com
124
TORRENT:
HISTÒRIA, TRADICIONS I FESTES
Setmana Santa Torrentina: Més enllà d’una devoció

Molt més que una devoció, la Setmana Santa en la nostra localitat forma part del propi ADN dels torrentins. És
una barreja d’història, tradició i cultura, una forma quasi d’entendre la vida que va més enllà de la religió i les
creences. És un concepte familiar, de iaios a pares i de pares a fills. Com ha passat en altres festes, el creixement
ha sigut espectacular en les últimes dècades, les confraries s’han multiplicat i el nombre de participants és, any
darrere d’any, cada vegada més elevat. Una vegada més, el tarannà integrador de la societat torrentina ha fet
possible, que veïns i forasters, siguen un únic col·lectiu, una única veu, quan es tracta de la fe.
Estic segur que sense una base consolidada, històrica i tradicional, aquest fenomen festiu no hagués sigut pos-
sible.
Els inicis de la Setmana Santa de Torrent es remunten a les primeres processons que se celebraven el Divendres
Sant pels voltants del convent de Mont Sió. Els franciscans alcantarins solemnitzaven la processó del Sant Soter-
rar, acte en què participava de manera oficial l’Ajuntament i el rector de la població. Tenim constància d’aquestes
celebracions des de mitjan segle XIX, i també sabem que una sèrie de penitents eixien a la processó coberts
amb uns hàbits molt particulars. Segons Beguer Esteve, en aquesta processó participaven músics i cantors que
entonaven els versicles del Miserere. Només hi havia quatre imatges o passos que formaven part d’aquesta
processó: el Crist del Cor, el Diví Natzarè del conegut escultor Juan Martínez Montañés, el Crist del Sepulcre i la
Mare de Déu de la Soledat. Aquests primers passos o imatges tenien seguidors o devots que van ser l’embrió de
les germandats posteriors.
El Crist del Cor s’anomenava així perquè es custodiava al cor dels frares i era portat a braços pels membres
d’una mateixa família, origen de la Germandat del Crist de la Bona Mort (1903). El Natzarè també originà una
germandat cap a l’any 1930 que no arribà a consolidar-se, i el Crist del Sepulcre, també conegut com la Pietat,
va ser el principi de la Germandat del Sant Sepulcre. Fou, però, la devoció a la Mare de Déu de la Soledat la que
donà lloc a la Germandat de la Mare de Déu dels Dolors (1927). Segons José Royo, autor d’un preciós llibre sobre
la història de la Setmana Santa, la Germandat de la Mare de Déu dels Dolors sorgí per iniciativa d’un grup de

_
joves que en aquell mateix any estaven preparant el Septenari de la Mare de Déu al convent de Mont Sió. Per a
fer més solemne la processó, es proposaren fundar una confraria amb hàbit de vestes (capa, caputxa morada i
túnica blanca), amb l’emblema d’un cor travessat per una espasa. Unes grans pluges impediren la primera pro-
cessó, i fins a l’any 1929 no isqueren per primera vegada. En 1930 es confecciona el primer banderí i també des
d’aquesta data té lloc la processó de la Mare de Déu a la parròquia de l’Assumpció. Així comença una història
que aconseguirà en l’actualitat unes dimensions úniques de religiositat i de fervor.
La Germandat del Sant Sepulcre es fundà en 1930 i després de la Guerra Civil i durant la dècada dels anys
quaranta es fundaren la major part de les germandats tradicionals: Jesús Natzarè, Oració de l’Hort, Santa Faç,
Davallament de la Creu, Flagel·lació del Senyor i la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat. En els anys
50 apareixerà la Germandat del Sant Sopar i l’Ecce-Homo, i la Setmana Santa torrentina es consolidarà com a
celebració religiosa plenament madura.
La fundació de la Junta Central de Setmana Santa al maig de 1943 serà definitiva per al bon desenvolupament
dels actes, ja que organitzaran i aglutinaran totes les confraries. No seria sinó trenta-cinc anys després de l’últi-
ma fundació que apareix una nova germandat, la del Diví Costat de Crist, en la dècada dels huitanta. En 1994
es funda la Germandat del Crist de Medinaceli, aquell mateix any es crea la Confraria de la Detenció de Jesús i
dos anys després la Germandat de les Negacions de Pere (1996). Més recents són la de Jesús davant el Sanedrí
(2001), la Germandat de les Set Paraules i el Crist del Perdó (2003) i l’última en fundar-se, la de la Crucifixió del
Senyor (2016).
Encara que l’origen de les nostres germandats, tal com apareixen fins ara, tinguera lloc durant el primer terç del
segle XIX, els antecedents es remunten més en el temps. Les confraries penitencials, arran de les repercussions
que tingué el Concili de Trento, s’estenen a partir del segle XVI. En aquell moment històric, concretament el març
de 1591, es funda a Torrent la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat. Els estatuts d’aquesta confraria, estudi-
ats per José Royo, ens donen una visió de conjunt no sols de les celebracions religioses de la Setmana Santa a
la població, sinó també dels actes que desenvolupaven internament. L’activitat més important que es portava a
terme, ens diu Pepe Royo, era la professó de disiplinants, que es realitzava el Divendres Sant, i que marcarà l’inici
d’una llarga tradició religiosa a Torrent, els dies de la passió i mort de Jesucrist. Durant aquesta processó, treien
de l’ermita de Mont Sió una creu de fusta, la figura de Jesucrist crucificat i una peanya amb la imatge de la Mare
de Déu de la Soledat. La processó, que era prou llarga i arribava fins i tot als pobles veïns d’Alaquàs i Aldaia, tenia
lloc durant quasi tota la nit. Aquesta confraria desaparegué, per motius que desconeixem, a mitjan segle XVII.
L’Ajuntament es féu càrrec de les celebracions religioses, i nomenava un grup de clavaris perquè organitzaren els
actes de la Setmana Santa.
La història de les primeres dècades del segle XX ja la coneixem. Sobre els actes processionals, Castrovido ens
conta que durant la processó del Sant Soterrar, i sempre que els clavaris tingueren prou recursos, eixien una sèrie
de personatges bíblics com la Samaritana, la Verònica, les tres Maries i un bon nombre de casaques o soldats
romans. Els soldats escortaven les imatges i els personatges s’hi intercalaven, però sempre abans del pas del
Sepulcre. En el Sant Soterrar participaven pràcticament tots els veïns, perquè al costat de la Creu desfilaven els
xiquets, seguits dels joves, els homes de mitjana edat i al final els majors. La processó, segons conten les cròni-
ques, era sòbria, silenciosa i profundament religiosa. Els veïns, tots vestits de negre i amb camises ben planxa-
des, portaven ciris que solien ser d’una grandària notable. A vegades, durant la processó es repartien caramels,
costum que va ser suprimit amb l’aparició de les primeres vestes.
126
Amb el desenvolupament posterior de la Setmana Santa torrentina al final de la dècada dels quaranta, l’etapa
de consolidació, tal com la defineix Vicent Beguer, els actes es multipliquen i no només es celebra el Sant Soter-
rar, sinó que tenen lloc altres esdeveniments també importants i un bon nombre de processons. L’aparició de les
germandats feu que tingueren la seua pròpia processó, el Trasllat, mitjançant el qual el pas o la carrossa amb la
imatge es traslladava des del lloc d’origen fins a l’església de Mont Sió, de manera que estigueren totes a punt
per al dia del Sant Soterrar. També l’Encontre dolorós, que es celebra durant el matí del Divendres Sant o la Pro-
cessó del Silenci, són actes especialment emotius. En la Processó del Silenci, els confrares de la Germandat del
Davallament recorren amb torxes els carrers entre l’ermita i el convent durant la nit del Dijous Sant. La Processó
de les Palmes del Diumenge de Rams, el Pregó de Setmana Santa, juntament amb l’Encontre de la Verònica
el dimecres a la nit, són celebracions que a poc a poc han anat incorporant-se al bagatge cultural i espiritual
d’aquestes festes.
La Setmana Santa de Torrent és una festa popular i multitudinària amb rituals i costums exclusius d’aquesta
ciutat. Díhuit germandats són les responsables de dotar la festa del prestigi religiós i social que es mereix, perquè
cada any és major el nombre de persones que hi participa com hem comentat abans. Les díhuit germandats que
ixen juntes el Divendres Sant converteixen aquesta processó en un esdeveniment en què intervenen de manera
directa més de 4.000 veïns. La gent participa des de dins i des de fora, i joves i ancians esperen pacientment,
asseguts al carrer i coberts amb mantes, el pas de totes les confraries. Mentrestant, els penitents amb caputxa
caminen a pas lent al so de tambors i trompetes, inunden els carrers del Pare Prudenci, Convent, la Plaça Major,
el Raval, Gómez Ferrer, l’Avinguda i el Calvari. Quan la Santa Cena està arribant a Mont Sió, l’última germandat
encara no ha eixit.
La processó és llarga i l’espera es fa eterna. Els germans hi tornaran esgotats i els més joves patiran en silenci
la duresa del recorregut i l’esforç de l’instrument que ells mateixos han decidit tocar. Tambor o corneta, algunes
gaites en l’Oració de l’Hort, i música, molta música. Les dues bandes de Torrent eixiran al complet i oferiran les
millors partitures religioses, al costat dels clavaris, clavariesses, autoritats i una multitud de penitents, molts
descalços, que compliran la promesa davant els avatars de la vida.
La Setmana Santa Torrentina és digna de ser vista i de sentir-la, un esdeveniment total en què tot el món, creient
o no, té el seu lloc. Emocionant com pocs altres, aquest acte de fervor religiós sense arribar al fanatisme, enllu-
erna i desconcerta tot aquell que ens visita per primera vegada.
Després del Sant Soterrar, els confrares descansaran i el dissabte serà de silenci i de descans. Algunes german-
dats esmorzaran juntes el dissabte i prepararan el Diumenge de Glòria.
El Diumenge de Glòria, l’Encontre Gloriós. Sense cap dubte, aquest és l’esdeveniment més autèntic i genuí de
la Setmana Santa Torrentina. El goig i l’alegria que es transmet al llarg del matí impregna la Plaça Major i es
fa extensiva a tota la població. Cap a les nou del matí, la meitat de les germandats es concentraran al convent
de Mont Sió, i l’altra meitat a l’església de l’Assumpció. Prèviament, la confraria elegida arreplegarà la Reina de
l’Encontre al seu domicili i l’escortarà fins al Convent, des d’on partirà el trasllat de la Mare de Déu de Mont Sió
per a l’Encontre Gloriós amb el Crist ressuscitat. L’acte no pot ser més senzill, i alhora més radiant. Sorollós, això
sí, perquè a la plaça s’encreuaran totes les germandats amb els seus tambors i cornetes i convertiran allò en un
escàndol ensordidor i estrident.
Quan són a la plaça, les dues imatges es trobaran i, amb un silenci sorprenent, es recitarà un poema. Penjada
sobre el carrer, la Carxofa de mitjan segle XIX s’obrirà al toc de corneta i n’eixiran coloms i milers de paperets

_
de colors. L’estrèpit comença, totes les cornetes i tambors a l’uníson tocaran, sense ordre ni concert, la Marcha
Real. La Carxofa deixarà caure auques sobre els assistents, missatges crítics escrits en el valencià més sorneguer
fustigant els fets, les persones o els actes locals que han originat problemes i enfrontaments. També, com no,
lloances a la reina i a les seues cambreres, a la seua bellesa i als seus patges.
La traca, imprescindible, completa aquesta gatzara sorollosa de paperets, coloms, gorres trencades que s’es-
campen per l’aire i música, a penes perceptible pels sons regis dels tambors. Presideix l’acte una xicota torrentina,
la Reina, abillada amb un excepcional vestit i acompanyada de dues cambreres i deu patges. Conta la tradició
que la Reina de l’Encontre és, en realitat, la virreina, que solia assistir a les celebracions de la Setmana Santa.
Si tenim en compte que a Torrent estiuejaven nobles, lloctinents i virreis, que hi buscaven tranquil·litat i fins i tot
alguns venien a refer-se de malalties, podem entendre les preferències de la reialesa per aquesta població que
tenia fama de saludable i acollidora.
Des de mitjan segle XIX tenim notícies de la figura de la Reina de l’Encontre com una jove elegida entre els familiars
dels clavaris o pel mateix Ajuntament. En aquells dies, el vestit de la Reina i de les cambreres es solia llogar a
València i durant la processó la jove portava, igual que hui, una palma subtilment treballada i les cambreres
unes caixes amb coloms a l’interior. Després de la postguerra, el paper de la Reina de l’Encontre es realçarà i
adquirirà cada vegada més auge. A partir de 1951, la Junta Central de Germandats prendrà l’acord que la Reina
de l’Encontre siga elegida cada any per una germandat, que s’encarregarà de custodiar-la durant tot el dia. En
el moment crucial de l’Encontre, l’estendard de la Reina (amb la paraula “Aleluya” brodada) serà intercanviat per
la palma que porta el sacerdot, qui al seu torn col·locarà l’estendard a la mà del Crist ressuscitat.
Amb l’Encontre de Glòria culminen totes les celebracions de la Setmana Santa. Com la resta del món cristià,
amb aquest acte i durant el dia es rememora el triomf de la vida sobre la mort. I així acabarà la festa, la Setmana
Santa, la setmana gran. Un any més tornarà a quedar en el record i en el cap de molts, però especialment en el
d’aquella jove torrentina que ha acomplit el seu somni: ser reina per un dia.
Bibliografía
Torrent, Festa i Patrimoni. José Manuel Almerich i Francesc Jarque. (Llibre declarat d’Interés Turístic Nacional),
2005.
Cròniques sobre la història de Torrent. Diversos texts de Vicent Beguer Esteve.
Historia de la Semana Santa de Torrent. José Royo Martínez. 1996
M.I. Hermandad de Ntra. Sra. de los Dolores. Torrent, 1928-2003. José Royo, 2003
Text: José Manuel Almerich Iborra1

Fotografies: Vicent Sanchis/J.M. Almerich
1 Llicenciat en Geografia i Història, escriptor i col·laborador habitual d’espais de televisió com a guionista i com a presentador. Entre les
seues obres destaca “Espais Naturals Valencians”, premi al millor llibre editat per la Generalitat Valenciana. És l’únic autor que té dos de
les seues publicacions declarades per el Ministeri de Economia, Llibre d’Interès Turístic Nacional: “Montañas de la Comunitat Valencia-
na” i “Torrent, Festa i Patrimoni”, una interesant obra de gran format sobre la ciutat de Torrent i la seua festa.
128
Dale la vuelta a los seguros de salud
> Medicina general y especialidades > Pruebas diagnósticas y técnicas especiales
> Intervenciones quirúrgicas y prótesis > Asistencia urgencias en el extranjero
> Más de 21.000 especialistas, 840 centros
> Cobertura odontológica completa
asistenciales y 250 hospitales concertados
> Hospitalización en habitación individual > Programas de medicina preventiva
Este año 2018 Para 2019
32,00 €/mes (1) 25,00 €/mes (1)(2)
sin copagos aplicando promoción

(1) Primas para edades comprendidas entre 0 y 50 años para pymes y autónomos con un mínimo de 11 SEGURS PIALPA S.L. es una sociedad de agencia vinculada a las siguientes entidades aseguradoras Catalana
Occidente, Plus Ultra, Liberty, Previsión Mallorquina, Mapfre, Allianz, Asisa, RGA, Fiatc y La Unión Madrileña,
asegurados. Se eliminan los copagos de los servicios médicos a excepción según el número de actos de las con número de inscripción en el Registro Especial de Mediadores de Seguros, Corredores de Reaseguros y sus
consultas de fisioterapia y rehabilitación, psicoterapia y podología. (2) Prima mensual media por asegurado y Altos Cargos de la Comunidad Valenciana AVS/2013/013, y tiene concertado seguro de responsabilidad civil por
aplicando promoción válida para pólizas cuya fecha de alta sea entre el 1 de septiembre de 2018 y el 1 de los importes legales, así como capacidad financiera según lo establecido en el artículo 21 de la Ley 26/2006, de
17 de julio, de mediación de seguros y reaseguros privados."
febrero de 2019 (ambas fechas incluidas). Se aplicará un descuento del 50% durante los 6 meses
correspondientes al segundo semestre de 2019. Promoción válida para nuevos clientes. Consultar condiciones
de contratación en PIALPA.
664 188 426 pialpa@pialpa.es www.pialpa.es Avd. Al Vedat 21-5- F 46900 Torrent
NO LO DUDES, LLÁMANOS Y TE INFORMAREMOS
Bolsas para basura

100% recicladas
fábrica: INTERVAL, S.A. c/ La Señera, 28 P.I. El Bovalar
46.970 Alacuas (Valencia) Tel 96 151 09 04 info@interval.es
wwww.interval.es

_
XI CONCURS DE FOTOGRAFIA FMCT
Primer premi
Tony Coy
130
Segon premi
Enrique Vázquez
Tercer premi
Javier Tarín

_
XXII CONCURS DE DIBUIX FMCT
Primera Categoria: 6 a 9 anys

Ainhoa Navarro i Cubells
Col·legi Maria Auxiliadora.
132
Segona Categoria: 10 a 13 anys
Nuria Ros i Remohí
Col·legi N. Senyora de Monte Sión
Tercera Categoria: 14 a 16 anys

Mario Soria i Fernández
Col·legia Santa Teresa de Jesús

_
info@samarucsg.es
Tel. 657 44 88 64
www.samarucsg.es
134
ASSABORIX LA DIVERSIÓ
D’UNIR-TE A LA FESTA
BONES FESTES DE MOROS I CRISTIANS
que bo disfrutar del que és
nostre!
LES TEUES TENDES CONSUM A TORRENT:

· AV. BARCELONA 92, 5 · C.C. TOLL
· L’ALBERCA SANT VALERIÀ, 9 · L’HORTA, 8
· CANONGE GISBERT S/N · AV. EL VEDAT, 16
· AV. EL VEDAT, 98
que bo ser
La teua compra també en diferent!

2018 Libro Digital Moros y Cristianos Torrent

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2018 Libro Digital Moros y Cristianos Torrent

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Año tras año, comprometidos contigo.

Comprometidos con lo nuestro.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 1

Cuando te sientes bien, te quieres más.

102 Col·laboracions literàries

130 XI Concurs de Fotografia FMTC

132 XXII Concurs de dibuix FMCT

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 3

Arriba a Torrent el temps de les festes patronals i

La Comunitat Valenciana té en les festes de mo-

La festa, una vegada més, brinda a tots l’opor-

A més d’un fort abraç per a les amigues i els amics

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 5

Cal ressaltar que en una festa d’estes caracte-

I com no, els grans projectes necessiten molt d’es-

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 7

Aprofite també l’ocasió per a felicitar a Ballesteres

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 9

És per a mi un autèntic honor poder adreçar de

Si una cosa és especial a les nostres festes és que

Des de la UNDEF, felicitem amb molta estima

No tenim cap dubte que, com sempre, les festeres

Rebeu una cordial salutació.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 11

Encapçale aquest projecte il·lusionant, carregat de treball i respon-

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 13

Es tracta de la necessitat d’alguna cosa que done for-

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 15

Dissabte 27 de Gener “Mig Any”

Dissabte 16 de Juny “Sant Joan”

Diumenge 22 Juliol Dia de Germanor

Padre Méndez, 23 600 469 049

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 21

39,00 €/mes (1) 29,25 €/mes (1)(2)

sin copagos aplicando promoción

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 23

Bolsas para basura

Avda. Marqués de Sotelo, 3-Pta. 8

Rambla de la Independencia, 18-Pta. 8

 '"!#% " &$"     #"!#

AUTOMÓVILES NEMESIO, S.A. Ctra. Torrente/Picanya km 1,5 - Tel. 96 159 50 40 - Torrente

       

   

Laura Simó i Ortí

I recordeu que, sempre, sempre, la Torre és dels Buadin’ss!

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 31

Eduardo Hidalgo i García

Els membres de la tribu

CARMELO MARTINEZ i HUERTA Abbäs al-Guadiana ben-Rahmän

Calle Gelaters, n.º 30

COMPRA DE CHATARRA - ACEROS INOXIDABLES

P.I.Mas del Jutge, Calle F (junto Puente Azul)

Estimulación temprana desde los 4 meses

Calle Germanies 64 Bajo · Teléfono 673 68 90 27 · estreletaeducacioninfantil@gmail.com

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 61

C/ Germanies, 88 -pta 2 46900 Torrent

“La Casa Vella, un lugar donde la tradición y el buen

C/ Del Juez Ángel Querol, 8 · Torrent (Valencia) · Reservas: 617194309

Nos encontrarás en:

Horario: Lun a Vie 8h-13:30h y 16h-21h

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 65

Enrique Vázquez i Martí

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018 71

Javier Peris i Saiz

'"!#% " &$" #"!#