HABILITATS TERAPÈUTIQUES BÀSIQUES

Solució PAC 1 – Sheila Izu

Introducció

La PAC 1 està formada per dos preguntes teòriques i dues propostes pràctiques com una
aproximació reflexiva e integrativa a les habilitats terapèutiques bàsiques requerides pel
desenvolupament de la professió. D'aquesta forma, no només s'aborda el seu estudi, sinó que les
activitats permeten familiaritzar-se amb algunes tècniques i procediments terapèutics amb la finalitat de
construir una diferenciació de les competències necessàries així com les condicions apropiades per a la
seva aplicació.

Criteris d’ Avaluació:

• En l'elaboració de les respostes es valora tant la integració dels coneixements aportats a través
dels materials de referència, així com l'ús/inclusió de bibliografia complementària citant a les
fonts segons la normativa APA sense oblidar la presentació del treball (format, claredat en el
discurs, etc.).
• Donat el caràcter pràctic de les preguntes 2 i 3, es considera necessària una argumentació clara
que vinculi la teoria amb la pràctica de manera que permeti valorar la comprensió dels materials
de l’assignatura en el seu vessant aplicat.
• Segons la normativa del pla docent, no s'han acceptat les PAC fora del termini de lliurament
(08/04/18).

Pregunta 1

Herschel Knapp planteja 4 dominis que diferencien la relació pacient/client-psicòleg d'una

relació d'amistat (social): 1) el procés terapèutic; 2) aspectes socials i emocionals; 3) professionalitat i
4) autorevelació. Com que molts d’aquests aspectes es donen per interioritzats, és important poder
dedicar un temps a reflexionar sobre ells amb tal de prendre consciència del nostre paper i les seves
implicacions i a través de la comparativa establir una diferència clara com professionals. L’exercici
requeria una elaboració clara i estructurada de la informació destacant tots els dominis com marc on
poder comentar de manera específica els aspectes que s’inclouen en cadascun d’ells.

Adjunt alguns fragments d’exercicis de companys/es que poden representar diferent possibilitats
de resposta:

Exemples:
Una relació dins i fora del context terapèutic és distingible per aspectes concrets vinculats al procés
terapèutic, els factors socials i emocionals, la professionalitat i l’auto-revelació d’informació. Lligat al
procés terapèutic, tal com diu Knapp (2015), com a terapeutes donar consell no es troba com a primer
punt, sinó que cal temps per a obtenir un perfil comprensible i estar segurs que el consell serà adequat a
les circumstàncies específiques del client. Un consell que es proporciona de manera prematura té menys
possibilitats d’adequar-se als límits de la vida del pacient i cal tenir en compte factors interns com la
personalitat, la motivació, el sistema de valors i l’ètica personal, la salut física,... i factors externs com
el sistema social, la família, els amics, els recursos de la comunitat i la cultura (Knapp, 2015). En canvi,
en el marc de la conversa social, els amics, família o coneguts ofereixen informalment consells,
suggeriments o recomanacions habitualment basats en bones intencions, experiències personals i el
desig de servir d’ajuda, intentant guiar o ajudar però sense guies formals respecte a la qualitat o

1
 HABILITATS TERAPÈUTIQUES BÀSIQUES

Solució PAC 1 – Sheila Izu

adequació d’aquests. Així mateix, una de les principals diferències és que el terapeuta es regeix per un
codi de conducta o codi ètic que parteix de principis ètics fonamentals (Knapp, 2015) i comprenen valors
com l’honestedat, el respecte a l’autonomia, la competència, respecte pels altres, confidencialitat, etc.
Per contra, en un context informal, la persona es basa en la seva ètica personal que beu dels propis
valors, les normes de la comunitat, els pensaments personals, etc.

(...)

• Procés de selecció: El terapeuta no tria els seus clients, la seva disposició a ajudar no està sesgada
per cap condicionant ètnic, personal, social, cultural, discapacitat, gènere, etc, mentres que en una
relació d’amistat són les preferences personals (interessos similars, aparença, estatus socials,
temperament compatible, etc.) el que farà que ens interessem per a relacionar-nos amb aquella
persona.
• Temporalitat: El factor temps és molt important en una relació terapèutica ja que la temporalitat i
durada de les sessions defineix la relació i el tractament mentres que en una relació social o familiar
el temps no és previst ni pensat i hi ha cabuda per la espontaneïtat.
(...)

Respecte els factors socials i emocionals, (1) ens podem involucrar emocionalment en les nostres
relacions socials; en canvi, al context terapèutic és essencial identificar les emocions i sentiments i
treballar amb ells alhora que mantenim una distància emocional professional. (2) En les relacions socials
es difícil mantenir-se objectiu, però en el context terapèutic, és important fer-ho, ja que així el terapeuta
pot presentar la diferència de perspectiva quan els problemes es veuen amb y sense les emocions. (3) Al
context terapèutic hem de controlar el nostre ego i tenir present que l’autodeterminació del pacient és
el centre del procés terapèutic. Això no significa que el psicòleg no pugui formular i expressar les seves
opinions de manera professional, però vol dir que el pacient és el responsable de la seva vida. (4) A les
relacions socials podem mantenir diferents rols amb una mateixa persona, però els psicòlegs estan
obligats a separar la seva vida social de la professional i no establir relacions duals amb els pacients que
impliquin un contacte personal més enllà del professional. (5) A les relacions socials no hi ha límits
respecte el nivell d’implicació que podem tenir. En canvi, a la relació terapèutica l’empoderament,
autonomia i auto-eficàcia guien l’acció del psicòleg, que no ha de fer la feina del pacient, sinó col·laborar
amb ell per fomentar el seu creixement personal i independència.

Pregunta 2

Tal com es va especificar en les indicacions generals, el objectiu d’aquest exercici consistia en
comentar les característiques del terapeuta Paul, desprès del visionat de la sessió 1 amb el pacient/client
Álex de la sèrie “In Treatment”, basant-se en els aspectes que recull Knapp al capítol sobre la definició
de la relació terapèutica. Per tant, en la elaboració de la resposta s’han tingut en compte els següents
criteris específics:

- Reconèixer totes les característiques que es posen en joc durant la teràpia.

- Vincular els conceptes teòrics amb exemples pràctics donant informació semàntica i/o
literal de la conversa terapèutica.

2
 HABILITATS TERAPÈUTIQUES BÀSIQUES

Solució PAC 1 – Sheila Izu

- Argumentar les propostes amb la bibliografia tenint en compte les circumstàncies que
envolten aquest context terapèutic.

Donat el caràcter pràctic d'aquesta activitat, presento alguns breus exemples representatius:

Exemples:

✓ Els límits terapèutics es van establint de manera implícita al llarg de la conversa entre terapeuta
i pacient. Copso una certa concordança entre les idees de Knapp (2015) i l’actitud del Paul en
relació a que el consell no és l’aspecte primordial d’aquesta primera sessió. Sí que és primordial
respectar el principi d’autoderminació de la persona, oferir al client el privilegi i
responsabilitat de determinar la seva vida, facilitat l’apoderament i finalment que sigui el
pacient qui porti a terme uns plans o no, i així ho fa en Paul al no donar una resposta directa a
la qüestió de visitar l’escenari de la missió, fet que permet que sigui l’Alex qui reflexioni sobre
els pros i contres de tal acció.

✓ Auto-revelació: En Paul parla des de la seva experiència i coneixement com a psicòleg explicant
a l’Alex com a vegades el pacient amaga coses al terapeuta i part del seu treball es descobrir-
les. Amb l’objectiu de poder avançar en el procés i reduir la desconfiança que presenta l’Alex
fruit de la inseguretat i dels seus temors.

✓ Alhora en Paul es caracteritza per ser un bon cercador d’informació complementària en el

contacte personal i saber configurar un perfil integral del pacient, cercant quins problemes té,
quines sensacions i pensaments experimenta, quina personalitat ha configurat amb les vivències
vitals (amb la mort de sa mare, el pilotatge en missions, etc.), quines òptiques té en relació a
certs esdeveniments (mort d’infants...), per tal d’assessorar-lo adequant-se als seus atributs i
circumstàncies.

✓ Paul demostra una actitud de respecte, honestedat i acceptació en tot moment, incloent el
moment en el que Àlex li diu que és l'assassí que ha bombardejat i que ell pilotava l'avió que va
matar a tantes criatures en la missió que li van encomanar. Aquesta actitud que manté el
terapeuta la fa essencial pel desenvolupament dels seus objectius de treball. Respectar a l'Àlex
significa valorar la seva individualitat i acceptar-lo com ésser humà diferent i amb dret als seus
propis pensaments i sentiments permetent-li créixer en els seus propis termes, sense explotació
i control, ni perjudicis.

Pregunta 3

Davant la nombrosa quantitat de característiques exposades pels diferents autors, en aquest

exercici calia seleccionar aquelles que consideràveu rellevants en la definició de la relació terapèutica
justificant la importància en base a les implicacions pràctiques. Per això, la sessió es constituïa com el
element pràctic a partir del qual podíeu construir l’argumentació. Es tractava d'una oportunitat per
establir ponts que permetessin construir un marc integrador de les habilitats necessàries, amb la finalitat
de crear un terreny on es pugui desenvolupar una creativitat i sensibilitat terapèutiques que afavoreixin
la adaptació a diferents condicions.

3
 HABILITATS TERAPÈUTIQUES BÀSIQUES

Solució PAC 1 – Sheila Izu

Adjunt alguns fragments d’exercicis de companys/es que poden representar diferent possibilitats de
resposta:

Exemples:

✓ Les característiques del terapeuta que mostra en Paul, seguint la lectura de Bados i Garcia-Grau
(2011), consisteixen en primer lloc en un autoconeixement i capacitat d’autoregulació de les
seves pròpies emocions i motivacions internes, que eviten una influencia negativa en el
tractament de l’Alex. Aquesta capacitat d’autoregulació es pot observar en l’actitud neutral i
controlada que manifesta en Paul, en front la revelació dels crims de guerra comesos per l’Alex.
Autoregulació que es pot relacionar amb la capacitat de rescindir el propi ego (rescind your
ego), i amb altres característiques que postula Knapp (2007), com és la capacitat d’evitar
involucrar-se personalment (involvement) i de mantenir la distancia emocional (emotional
distance), que li permet a en Paul mantenir una postura imparcial (objectivity) en front les
especials circumstancies personals de l’Alex.

✓ Cordialidad. Paul en general muestra cordialidad, porque con su sonrisa, expresión facial de
interés, asentimientos de cabeza, postura corporal inclinada, voz suave y modulada, expresa
interés y aprobación por el cliente. (Bados-López y García-Grau, 2011, p. 13). Es cordial, pero
mantiene un contacto personal formal con Alex, para evitar traspasar los límites de la relación
terapéutica y dar pie al establecimiento de relaciones duales. En ese sentido muestra además
profesionalismo y objetividad, (Knapp, 2015).

✓ A més, en varies situacions mostra paciència i persistència (per exemple, respecta al no saber
el motiu de la consulta però realitza varis intents perquè li digui). També es mostra empàtic al
ser capaç de comprendre els sentiments, percepcions i accions de l’Alex i de comunicar-li
aquesta comprensió i els significats que expressa. Per altra banda, també sap escoltar de forma
activa i ho mostra prestant atenció i interès, observant els gestos, la comunicació verbal i
l’actitud del pacient. A més, presenta la capacitat de discriminar les dades importants i establir-
los-hi un significat. També emet respostes d’escolta activa a través gestos no verbals (assentir
amb el cap) i amb comunicació verbal (clarificacions, paràfrasis, etc.).

Pregunta 4

En la pregunta 4 es demana plantejar les bases de la creació de l'aliança terapèutica en

un “setting” específic com és el de la teràpia familiar on intervenen múltiples actors. En aquest context
la naturalesa de l'aliança es torna més complexa i, per tant, demanda tenir en compte no solament les
dimensions necessàries en teràpia individual sinó també altres dimensions que li són específiques. Així
doncs, per al desenvolupament de la pregunta era necessari explicar les dimensions establertes per
Escuder en el model de SOATIF. També s'ha valorat la inclusió d'una contextualització històrica del
concepte d'aliança així com la descripció de les condicions específiques en teràpia familiar.

Exemples:

✓ En ancorar-nos al concepte d’aliança terapèutica, seguint allò postulat per Escudero (2009),
hauríem d’entendre’l com un constructe en el qual s’immisceixen múltiples elements, com la

4
 HABILITATS TERAPÈUTIQUES BÀSIQUES

Solució PAC 1 – Sheila Izu

capacitació que tindrà l’usuari del servei per a establir una connexió amb el psicòleg, els
compromisos del client amb les fites de la teràpia, etc., però sembla ser que, segons Bordin
(1979, citat a Escudero, 2009), els elements que realment fonamentarien les bases del citat
constructe serien: a) l’acord establert entre l’usuari del servei i el psicòleg envers les fites en
què s’ha de basar la teràpia i els mitjans per a assolir-les, b) el consens dels actors mencionats
en relació a les tasques a realitzar per a assolir les fites esmentades, c) els vincles afectius
(confiança mútua, acord en el respecte/interès, etc.) establerts i el sentit d’associació entre
psicòleg-pacient per al manteniment del treball terapèutic que incitarà el canvi.

✓ La creació de l’aliança terapèutica positiva en la teràpia familiar està influenciada segons

Escudero (2009) per dos aspectes: l’estructura de poder de la família i el conflicte en crisis. Tal
com exposa Escudero (2009) la complexitat dels múltiples nivells de motivació i expectatives
sobre la teràpia fan que la creació d’una bona aliança terapèutica sigui una tasca delicada en el
tractament psicoterapèutic amb famílies i parelles. Tanmateix, “una característica essencial
d’una bona teràpia de qualsevol orientació és la fortalesa de l’aliança, que prediu l’èxit del
tractament i explica el seu fracàs” (Escudero, 2009: 257).
✓ El vincle Mutifocal. El vincle que el terapeuta ha de generar amb tots els membres ha de ser
molt fort, tant amb els membres que acudeixen de forma activa a totes les sessions com amb
aquelles persones que són rellevants en la teràpia i que tenen un rol més indirecte. Seguint l
´exemple del autor un pare pot acudir poc a les sessions però dins de la jerarquia ser qui té la
pressa de decisions, i per tant en aquest membre el vincle que s´ha de generar ha de ser fort.
Amb això intentarem evitar l´aliança dividida severa, evitant vinculacions emocionals molt
positives per uns dels membres i una forta aversió per altres cosa que portarà a l´abandonament
de la intervenció.
✓ El sentido de compartir el propósito de la terapia en la familia. Se refiere a lo que Pinsof,
(1995, citado en Escudero-Carranza, 2009, p. 255), definió como “alianza intra-sistema”, en
relación con acudir y utilizar de manera conjunta la terapia. La “alianza intra-sistema familiar”,
se refiere a las alianzas que se pueden dar entre todos los miembros y subsistemas de la familia,
(al margen del terapeuta) y la “alianza intra-sistema del terapeuta”, se refiere a las alianzas
dentro del entorno profesional al margen de la familia, (terapeuta y otros profesionales, etc.).

Notes

En la valoració final s'ha tingut en compte la confusió sobre la pregunta 3. Tot i que de forma
generalitzada s’ha portat a terme una selecció de les característiques i competències del terapeuta segons
els diferents autors, no tothom ha realitzat una connexió amb la mateixa sessió escollida per la pregunta
2. Arrel de les preguntes d’alguns companys es va aclarir aquesta qüestió en el fòrum. De totes maneres,
per la nostra banda, procurarem que l’explicació al enunciat quedi més clara. Pel que fa a vosaltres, us
recomanem que estigueu atents al comentaris i discussions en el fòrum amb tal de poder aclarir qualsevol
indicació i/o suggeriment.