DIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 2018

el 3 de vuit 27

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidència
Publicitat
Alt i Baix Penedès:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Ibers i funiculars Apunts sobre catequesi La nosa

Aquesta setmana, els mitjans
de comunicació s’han fet res-
sò de dues notícies molt im-
portants per al patrimoni pe-
nedesenc. Per una banda, la
localització d’una de les ciu-
tats iberes més importants de
Catalunya a Banyeres del Pe-
nedès. La descoberta, mitjan-
çant el georadar, al jaciment
de les Masies de Sant Miquel,
li atorga una rellevància equi-
parable a Ullastret, el nucli
urbà dels ibers més important
descobert fins ara a Catalu-
nya. Aquest assentament dels
cossetans es troba a només
tres quilòmetres de les vinyes
on hi ha la previsió de mate-
rialitzar el Logis Penedès, a
cavall dels municipis veïns
de l’Arboç, Sant Jaume dels
Domenys i el mateix terme
municipal de Banyeres. Sens
dubte és un argument més per
evitar la construcció d’aquest
macrocentre de mercaderies i
apostar per una activitat eco-
nòmica lligada al turisme i la
cultura que tingui en compte
el territori, tant a escala pai-
satgística com social.
També coneixíem aquests dies
que el Funicular de Gelida se-
gueix avançant en la seva lenta
reparació després que al març
del 2016 deixés de funcionar
per una avaria. La darrera notí-
cia al respecte va ser la licitació
dels bastidors fa 6 mesos, i l’an-
terior va ser la darrera imatge
que tenim del Funi, fa un any,
quan van ser retirats els va-
gons de la via. S’ha difós que
tornarà a funcionar al maig de
l’any vinent, però no es diu que
és un canvi en el calendari, ja
que s’havia anunciat fa temps
que seria al final d’enguany.
Sorprèn que aquest trans-
port gairebé centenari haurà
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Poden tenir
l’objectiu comú
d’orientar la
vegueria cap a
un dinamisme
econòmic
necessitat més de 3 anys per
tornar a donar el mateix servei
que abans, només els caps de
setmana, però sobretot que ho
farà precisament en un perío-
de tan assenyalat com la cam-
panya electoral de les eleccions
municipals del 2019.
Aquests dos elements patri-
monials del Penedès de primer
ordre poden tenir l’objectiu
comú d’orientar la vegueria
cap a un dinamisme econòmic
que respecti les particularitats
locals per assolir un benefici
global. Això sí, sempre que
se’n faci un bon ús, allunyat
d’estratègies partidistes.
És el títol del llibre que acabo
de publicar, gràcies al temps
que em brinda la jubilació
canònica i al fet que des de
fa uns anys, gràcies als nous
mitjans electrònics, no sols
escric sinó que guardo orde-
nadament quasi tot el que
escric. Per això no m’ha estat
gens difícil compilar materi-
als diversos sobre catequesi.
En el primer llibre (Homili-
es des del Penedès, 2010-2013)
vaig poder recollir les homi-
lies que havia anat escrivint
durant els tres cicles que van
des del 2010 fins al 2013. L’ho-
milia, dins la missa domini-
cal, no és pas la part més im-
portant, però és un moment
significatiu per a traspassar,
amb un llenguatge planer i
entenedor, el contingut dels
textos bíblics i el sentit de les
festes litúrgiques.
En els primers anys de mi-
nisteri, sovint a la meitat
de l’homilia em feia i feia la
pregunta: “No sé si m’expli-
co!”. Manifestava l’afany de
fer-me entendre, de fer-me
clar ressò del missatge joiós
de l’evangeli. I restava com-
plagut quan una dona d’edat
avançada em deia: “Sí que
s’explica, però no és fàcil de
viure-ho!”.
Aquest mateix afany m’ha
acompanyat sempre també
en la pastoral catequètica, un
àmbit important del treball
pastoral en les comunitats
parroquials. La fe cristiana
no sols se celebra (litúrgia i
sagraments), sinó que s’apro-
fundeix (en la catequesi) i,
sobretot, es viu en la vida de
cada dia (la moral i l’ètica). La
catequesi –insisteix una vega-
da i una altra el DGC– acom-
panya cap a la professió de fe
Amb ulls
cristians
Miquel Raventós
miquelrasu@gmail.com
La catequesi
duu a la professió
de fe
infants, joves i adults.
En el llibre que presento he
recollit, en quatre parts, ma-
terials molt diversos que he
elaborat aquests darrers anys
sobretot en la catequesi a
Sant Martí i a Torrelles i tam-
bé per a catequistes de l’arxi-
prestat de Vilafranca:
1) Conferències a catequistes
i a pares. 2) Materials diversos
sobre l’Any de la fe, la missa
dominical, la missa familiar,
etc. 3) Articles breus, publi-
cats al Butlletí de les parrò-
quies de Sant Martí, Torrelles
i Pontons, que es refereixen a
la catequesi. 4) Catequesis de
preparació al Baptisme (en
edat catequètica) i a la Con-
firmació. Un annex recull
un escrit del papa Francesc
i un altre del bisbe Sebastià
Taltavull.
Si a algú li interessa, el tro-
barà al Despatx parroquial.
L’aportació voluntària es des-
tina a Càritas.
No sé si els fa justícia o no,
però cada vegada està més
estesa la certesa que bona
part de la culpa que estiguem
avançant a batzegades o que,
directament, no avancem, la
tenen els partits polítics.
Ho vam poder veure amb tota
la seva cruesa el passat 21-D,
quan la llista unitària que ens
hauria donat una majoria cla-
ra va passar a millor vida en
qüestió d’hores. És clar que
uns es pensaven que guanya-
rien de carrer i que no els ca-
lia compartir el poder, i tam-
bé que la crida dels altres a la
unitat podia semblar l’abra-
çada del boxador estabornit.
I encara hi havia els que sem-
pre prediquen unitat però
que mai no els hi trobareu
perquè no és prou popular o
vés a saber per què. Uns pels
altres, vergonyantment, van
deixar guanyar l’Arrimadas.
Si els partits no van voler
entendre el moment excep-
cional que vivíem, bo i més
quan ja teníem gent a la presó
i mig govern a l’exili, és que
les dinàmiques partidistes
són d’una fortalesa pètria. Si
amb la restitució com a ban-
dera davant un 155 immoral
no van ni provar de posar-se
d’acord, què no faran ara que
ja ni comparteixen l’estratè-
gia a seguir?
Ens ho hauran d’explicar als
que hem anat a cada mobilit-
zació sense preguntar-nos de
quin partit era el company
que teníem al costat, als que
vam posar els nostres cossos
per defensar les urnes, als
que vam tornar a casa capcots
el 10 d’octubre sense veure
néixer la República Catalana,
als que no vam entendre res
el 30 de gener, als...
Ja no ens
alimenten
molles
Jaume Claramunt
www.molles.cat
I ara les municipals, on sí que
és important quina és la llista
més votada. La proposta que
s’ha estès de fer primàries
conjuntes amb partits i soci-
etat civil ha de ser irrenunci-
able. Si els partits no hi volen
jugar, haurem de fer el pas la
societat civil. No podem per-
metre’ns que, després que Es-
panya ens segresti els líders,
ara els partits ens segrestin
el procés d’independència.
No hem arribat fins aquí per
tornar-nos-en.
Soc conscient que la idea que
els partits fan ara més nosa
que servei pot derivar fàcil-
ment en populismes d’argu-
mentari superficial, que és
obrir de nou la porta al feixis-
me. Només cal mirar Cs. Però
han estat els partits els qui
han fomentat una massa poc
compromesa i manipulable
per tal d’assegurar-se un tall
del pastís. El monstre se’ls ha
descontrolat i ara pagarem
tots les conseqüències de no
centrar-nos a fer el nou país.

TONI GUASP