Pacte Associatiu Federació Anarquista de Catalunya

1. Principis, mitjans i finalitats.

1.1. Els nostres principis
Els principis que impulsen l'activitat de tots els grups adherits a la FAC són els següents:
 La Llibertat: Entesa com el desenvolupament natural sense condicions de tot ésser nascut;
atenent als dictats de la seva pròpia consciència i voluntat amb independència per pensar,
expressar-se i actuar. És, per tant, la negació de qualsevol forma d'autoritat que sotmet moral
i materialment. Entenem la llibertat de manera col·lectiva i no només individual, i alhora
l'entenem des de la responsabilitat d'assumir les conseqüències dels propis actes.
 La Igualtat: No entesa com la uniformització de les relacions socials sinó com la igualtat a tots
els nivells, de manera que les relacions socials s'han de basar en el lliure consentiment i el
mutu acord partint del concepte d'equitat, que es basa en el principi «a cadascuna segons les
seves necessitats, de cadascuna segons les seves possibilitats».
Combatem les divisions socials de classes formades sobre el privilegi d'unes persones sobre
les altres. Ens mostrem contràries a les institucions i estructures religioses i a les seves
creences basades en la submissió; als desequilibris ecològics i al menyspreu de la resta
d'animals i éssers vius. Som contràries als sistemes d'educació jeràrquics i competitius,
defensem una pedagogia que busqui la màxima igualtat, llibertat individual i col·lectiva.
Perquè les relacions siguin justes no pot existir la propietat privada i estatal ja que aquesta
manté i és font de desigualtats. Aspirem a que les relacions econòmiques siguin igualitàries
buscant satisfer les necessitats de la comunitat, i no enriquir-se, com passa en els sistemes
que busquen per sobre de tot, el benefici econòmic d'unes poques.
 La Solidaritat i el Suport Mutu: com a forma de vida en contra de la competitivitat i
l'explotació d'unes sobre les altres. La solidaritat com a principi que sosté les relacions socials
i com a mitjà per resoldre possibles conflictes, respectant les diferències, la llibertat
individual i el bé col·lectiu; practicant el suport recíproc i la sinceritat en totes les relacions.
Tots aquests principis tenen la conseqüència directa de posicionar-nos, per definició, en contra de les
següents institucions i formes de dominació:
 Contra la Propietat: Contra la propietat privada i estatal. Perquè és una atrocitat que una
persona disposi de la riquesa produïda per unes altres o per la Terra. Perquè té el seu origen
en un violent i criminal espoli de la més forta sobre la més feble, creant l'odiosa existència
dels paràsits de la societat, que no tenen altre missió social que la de viure del treball aliè
mitjançant l'explotació i misèria de les altres.
 Contra el principi d'Autoritat: Per ser causa de la submissió d'unes sobre les altres,
despertant instints que predisposen a la crueltat i a la indiferència davant el dolor d'un
semblant; i per ser el instrument que serveix per sotmetre mitjançant la violència a la
individualitat als interessos de la propietat.
Respecte a aquest principi ens agradaria senyalar, per la seva especial rellevància, les següents formes
d'autoritat:
 Contra l'Estat: Perquè coarta el lliure desenvolupament de les activitats ètiques, filosòfiques i
científiques dels pobles; per ser el fonament bàsic que manté el principi d'autoritat i perquè
defensa la propietat mitjançant les estructures de repressió i representació. Perquè manté
l'exèrcit, la missió destructora del qual és atroç, en llançar uns pobles contra d'altres,
destruint els sentiments de solidaritat i sociabilitat.
 Contra les Institucions i Estructures Religioses: Perquè atempten contra el lliure pensament
 creant una jerarquia moral que predisposa a admetre sense protesta qualsevol imposició.
Perquè desvirtuen les relacions socials amb el terror i el fanatisme (negadors de la raó i el
pensament crític).
 Contra el Patriarcat, el Sexisme i la Heteronormativitat: Per ser estructures de dominació
social contràries a la llibertat dels individus, per discriminar la resta d'opcions sexuals, la lliure
identitat de gènere i la construcció de relacions personals, afectives i sexuals lliures
d'autoritat.
Entenem que les relacions de poder no s'estructuren exclusivament a través de la classe
social, sinó que també s'articulen segons les relacions de gènere. Apostem per arribar a la
destrucció del sistema patriarcal, i per tant, de les relacions de submissió/dominació que
aquest comporta, per així aconseguir una transformació social real.
 Contra el racisme i la xenofòbia: Com a estructura de dominació contrària a la llibertat i la
igualtat. Tant el que prové de les actituds individuals com el de les institucions de l'Estat, les
seves fronteres, les seves presons i la seva explotació econòmica d'uns pobles sobre uns
altres.
 Contra l'existència d'una discriminació moral basada en la diferencia entre espècies
animals: Entre nosaltres, els animals humans, la discriminació moral més present és
l'antropocentrisme, creient-nos l'eix principal de la vida i no tenint en compte una visió vital
biocentrista o ecologista.
La idea del creixement perpetu no és viable ni desitjable. Cal posar fi al consumisme
dominant (material i energètic) de manera que les activitats extractives, el nivell d'emissions i
els residus es redueixin fins al punt en que el nostre entorn no es vegi afectat i es pugui
regenerar. Cal fomentar la reutilització i el reciclatge sempre que això suposi un estalvi
energètic i material.
 Contra altres formes de poder: Que impedeixin el desenvolupament lliure i igualitari. Contra
les estructures que deriven de l'Estat i el Capital creades per a un millor sosteniment del
Sistema i que suposen el sacrifici de la llibertat individual i col·lectiva en pro d'una delegació
cap a persones suposadament més qualificades que pretenen representar-nos. Contra les
jerarquies de tota índole.

1.2. Els nostres mitjans

Els fins no justifiquen els mitjans, aquests només es poden aplicar en funció dels seus principis.
Entenem mitjans com els nostres principis desenvolupats en tots els ordres de la vida social. Tots els
moviments que han pretès canvis assumint el poder, han demostrat que cada vegada que un
salvador, un partit o un comitè es posa a legislar, hereta els mateixos vicis i problemes. Per això
l'Anarquisme rebutja el poder. No forma partits per aconseguir-ho, no dóna suport a candidates, no
forma exèrcits a favor de cap governant. S'oposa a qualsevol Sistema parlamentari i no col·labora
amb cap. L'anarquisme pretén conscienciar a la gent que es pot funcionar d'acord amb a una altra
lògica, per la que crea escoles, ateneus, sindicats, comunes, col·lectivitats i altres grups que existeixen
sense el suport de l'Estat. L'Anarquisme no s'integra en les institucions, no es legalitza, no participa
en ajuntaments, parlaments, comitès ni universitats, demostrant els seus ideals en funcionar
organitzant la seva pròpia existència. A més, les anarquistes no tenim líders ni funcionaris buròcrates,
ni paguem a ningú perquè treballi per nosaltres. Tampoc rebem subvencions. Per tant, desenvolupem
la nostra activitat voluntàriament. Per això els nostres mitjans són:
 L'Acció Directa: És l'actuació permanent sense intermediaris. La persona s'enfronta
directament amb els seus problemes, prenent les regnes de la seva vida sense interferències,
desenvolupant així la seva capacitat d'autodefensa, vivint conscientment. Estem en contra del
 conformisme, ja que impedeix l'acció directa creant passivitat i despreocupació. No fem
servir les vies que empra el poder, promulguem l'abstenció activa electoral perquè votar és
un acte d'irresponsabilitat, en deixar en mans d'altres la decisió sobre els problemes
fonamentals de la vida social, a més de què legitima el principi d'autoritat. L'acció directa no
implica necessàriament acció violenta, però no qüestionem la legitimitat de defensar-nos
dels mitjans que utilitzen l'Estat i les classes privilegiades per impedir i neutralitzar la nostra
rebel·lió.
 La Cultura: Divulgar una Cultura que permeti l'emancipació de l'individu a través d'escrits,
publicacions i donant a conèixer l'art i la literatura, mitjançant els ateneus llibertaris, les
ràdios lliures, els centres socials... Amb això fomentar l'espontaneïtat, creativitat, la lliure
expressió cultural, individual i col·lectiva, contra els patrons uniformats de conducta,
pensament o expressió establerts per l'Estat i el Capital.
 La Lliure Associació: És la unió voluntària en igualtat que assegura l'autodeterminació.
D'aquesta manera s'uneixen forces i se suprimeixen privilegis. Neguem els països i les seves
fronteres i lluitem contra tot tipus d'imperialismes i colonialismes. Un exemple de lliure
associació és la federació, que funciona de manera assembleària, sense jerarquies, de
manera que ningú pugui estar per sobre de ningú. Els diferents grups que formin una
federació són lliures per unir-se o separar-se'n. Som conscients que la federació en si no és
anarquista. Només entesa en un marc ideològic llibertari es converteix en un mitjà per
estendre la lluita no només a la mera actuació del grup, així com la forma d'organitzar les
relacions entre les cèl·lules d'una nova societat. És per tant el federalisme un aspecte clau de
l'anarquisme social.
 L'Autogestió: perquè no volem dependre de cap organisme ni institució, sinó mantenir la
nostre autonomia a partir dels nostres propis mitjans.
 El Suport Mutu i la Solidaritat: perquè creiem en la pràctica del suport recíproc i sincer en
totes les relacions, combatent les divisions socials que provoquen la competitivitat i
l’explotació de les unes sobre les altres.

1.3. Les Nostres Finalitats

La nostra finalitat és que les idees anarquistes incideixin en la societat de tal manera que es recuperi
la consciència social, així com la consciència de la classe treballadora, que entenem estan basades a
comprendre la situació d'explotació en la qual ens veiem sotmeses sota el sistema actual i en l’anàlisi
d’aquells rols socials basats en la lògica de la dominació que afecten a múltiples facetes de la nostra
vida pel fet de viure en aquesta societat. Aquesta comprensió de la nostra situació d'explotació i
opressió es veu complementada amb els mecanismes a aplicar perquè desaparegui, i es pugui
aconseguir un equilibri en les relacions de les persones entre elles i amb l'entorn. Són aquests
mecanismes els principis i mitjans anarquistes. Es pot dir per tant, que la nostra finalitat és
aconseguir una societat basada en la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Donem a aquesta societat el
nom de Comunisme Llibertari, que és l'únic model d'organització social que ens permet un equilibri
amb la natura, així com un desenvolupament social basat en els principis anarquistes.

2. Els objectius de la Federació

La Federació Anarquista de Catalunya constituïda al juny del 2014 neix amb la voluntat de començar
apuntant cap als següents objectius, necessaris per tal de caminar col·lectivament cap a les finalitats
abans descrites.
  Donar resposta real a les problemàtiques socials
Hem de ser capaces d’enfrontar-nos a la problemàtica social amb una anàlisi, un discurs i una pràctica
política pròpia, que passi per la possibilitat real de crear alternatives de lluita més enllà de la mera
propaganda.
Considerem que en aquest aspecte gran part de l’activitat que s’ha realitzat els últims temps ha sigut
la d’incidir en les lluites mitjançant la propaganda, ja sigui escrita o pel fet. En tot cas creiem que s’ha
de fer el salt a generar lluites pròpies.
L'organització ha de ser un salt qualitatiu i quantitatiu del moviment, una eina per a programar-les,
estendre-les i coordinar-les, una eina que ens permeti certa autosuficiència a l’hora de plantejar una
lluita política.
És per això que se’ns fa indispensable tindre com a objectiu influir a la societat mitjançant la nostra
praxi, demostrant la validesa dels nostres principis i mitjans així com mitjançant la difusió del ideari
anarquista en el quotidià amb propaganda conjunta. Fomentant l’acció directa, l’autoorganització i
l’autogestió en aquelles lluites que generem com a pròpies o de les quals participem, estenent-les i
generalitzant-les.
També ens comprometem a combatre i sabotejar la representativitat en les institucions, opció
contrària als nostres principis, tàctiques i finalitats; i que tantes vegades ha suposat la traïció als que
lluiten.
 Fomentar la cohesió dins del moviment anarquista
Veiem important fomentar la cohesió del moviment anarquista tant en l'àmbit intern amb els
components de l'organització) així com a nivell extern amb les individualitats i grups que no formin
part d’aquesta. Per això considerem clau treballar i cuidar els vincles de solidaritat entre
companys/es.
A nivell intern se’ns fa necessària la formació individual i la formació interna, que doni al moviment
les eines teòriques i pràctiques que ens capacitin per donar solucions i alternatives reals a les
problemàtiques socials. També el debat per tal d’establir estratègies i tàctiques comunes, per tal
d’aproximar els discursos, establir estratègies en l’àmbit antirepressiu, així com a l’hora de construir
teòricament nous models d’organització social. Posant en comú els recursos i infraestructures i
donant suport als projectes ja existents.
A nivell extern veiem necessari fomentar espais de trobada i debat amb companys/es i grups que no
formin part de l'organització, establint vincles de solidaritat, donant suport als projectes i mantenint-
nos juntes davant la repressió. Així com establint estratègies comunes quan sigui possible o necessari,
o realitzant campanyes conjuntes, ja sigui com organització o a nivell de grups. En qualsevol cas la
federació hauria d'assumir la diversitat estratègica dels moviments llibertaris, i de fet, l'hauria de
fomentar com a un valor propi del pensament llibertari i com allò que més visiblement ens diferencia
d'altres moviments polítics de caire més vertical i autoritari. En conseqüència, la federació mai ha de
caure en la pretensió de parlar en nom de l'anarquisme.
Com ja hem dit, l'organització ha de ser una eina de coordinació per a poder dur a terme aquests
objectius amb fluïdesa i facilitat. Algunes característiques estratègiques que veiem necessàries per tal
de caminar cap aquests objectius són:
 La implantació local. El treball en la realitat més concreta i quotidiana del nostre quefer
polític i vital.
 La cara pública. Amb sigles, nom, o algun tipus de referència amb vertadera vocació oberta.
Ser una realitat palpable associable a algú, no quelcom difús.
3. Funcionament de la Federació
3.1. Nom de la Federació.
El nom de la federació establert actualment es el següent: Federació Anarquista de Catalunya.

3.2. Organització territorial

La Federació esta formada pels grups, col·lectius i assemblees que respectin els principis del Pacte
Associatiu. La Federació té dos nivells de divisió organitzativa:
 Els grups, col·lectius i assemblees que suposen la base de la Federació
 Plens federals en els quals es reuneixen tots els grups per prendre els acords de la Federació
La Federació obre les portes als grups per tal de que es reuneixin i es coordinin segons les seves
necessitats i de forma autònoma, així com de crear subfederacions territorials i/o sectorials. Aquestes
subfederacions no acudeixen als plens ni formen part de la presa d'acords de la federació. La
Federació contempla quelcom positiu l'existència de les subfederacions territorials i sectorials i
considera que es pugui donar aquesta organització si les necessitats ho demanen.
La territorialitat de la Federació queda emmarcada en les fronteres artificials de la Comunitat
Autònoma de Catalunya les quals rebutgem. Aquesta territorialitat roman hereva del procés pel qual
ha nascut la Federació Anarquista de Catalunya i el pragmatisme organitzatiu. La Federació
Anarquista de Catalunya està oberta a que altres grups fora de Catalunya puguin demanar l'entrada a
la Federació i aquesta es pugui donar.

3.3. Organitzacions subfederatives o sectorials i doble militància

Els grups es poden coordinar com subfederacions sectorials, però en cap cas, com en les territorials,
formant part del procés de presa de decisions. Podent treballar problemàtiques específiques de
forma orgànica arran d'un Ple Federal o lliurement fora de la estructura orgànica.
Es valora com un fet existent la doble militància, pel cas de les assemblees universitàries o altres no
determinats, i cal posar-hi atenció perquè aquest fet no suposi un problema en la presa de decisions.

3.4. Entitat jurídica legal.

La Federació Anarquista de Catalunya no tindrà entitat jurídica o legal. Els grups tenen llibertat per
tenir una entitat jurídica legal si ho volen.

3.5. Adhesió nous grups i pertinença de la federació

Per l'entrada de nous grups caldrà que tots els grups ho aprovin en un ple federal avalats per un grup
de la federació. Els nous grups, prèviament han de fer arribar un informe amb la seva activitat i
hauran d’aprovar el Pacte Associatiu. Es necessari el contacte per part dels grups amb el sol·licitant.

3.6. Gestió de conflictes i expulsions

És motiu d'expulsió no respectar el Pacte Associatiu, difamar de la Federació o cometre agressions
per motius directes al debat en la federació. Els motius d'expulsió no queden restringits als anteriors
supòsits. La federació s’ha de dotar d'un mecanisme que gestioni els conflictes interns i eviti les
expulsions.
3.7. Tasques federatives.
La federació té com a objectiu la realització de les següents tasques
 Una comissió antirepressiva que cal definir en un debat intern.
 La gestió de la tresoreria mitjançant dos grups, en cas de que no hi hagi, un grup pot assumir
la tasca. Si no hi ha cap grup una comissió s'encarregarà de gestionar la tresoreria.
 Comissió d'organització del ple i comunicació interna que du a terme la preparació del
pròxim ple, i porta la gestió de la comunicació interna de la federació.
 Comissió de comunicació i difusió, porta la gestió de creació de la llista de correus com de
tenir-ne disponible una llista de telèfons per urgències. La comissió haurà de utilitzar
protocols de seguretat. La comissió s'encarrega de crear i gestionar la pàgina web. S'acorda
l'existència d'un llibre d'estil.
 Es contempla que la formació es una tasca que cal dur a terme a la federació però encara no
hi ha una proposta sobre com ha de ser.
Les comissions son tècniques i no prenen decisions més enllà de les atribuïdes pel consens dels grups
en un ple.

3.8. Individualitats dins la federació

Les individualitats no formen part de la federació. Es contempla la circumstancialitat de que una
individualitat formi part de la federació sempre i quan tingui la voluntat de formar un nou. En cada
cas concret es debatrà l'entrada o no de la individualitat que ho sol·liciti.

3.9. Comunicació interna i externa

La federació utilitzarà com a vies de comunicació interna un correu propi i la plataforma We.Riseup.
La federació es compromet a desenvolupar un protocol de seguretat pel seu ús. La federació
disposarà d'un mecanisme pels comunicats urgents encara que no hi ha una proposta. La relació amb
els mitjans de comunicació es farà de moment com a grups pertinents a la federació i no com a
federació, a menys que un ple determini el contrari.
La federació disposarà d'una pàgina web.

3.10. Finançament
La federació es finançarà mitjançant una quota mínima mensual de 10€ per grup, encara que es
considera que la quantitat ideal son 30€. No es restringeix que els grups puguin fer aportacions
superiors. En cada ple hi haurà un punt d'economia on es recullin les quotes i es passi els comptes. Els
diners de la federació no es guardaran en cap tipus de banc.

3.11. Presa de decisions

La presa de decisions es fa només a partir del consens entre tots el grups. S'admet la possibilitat de
fer un sondeig a mà alçada per veure l'adhesió a una proposta. No existeix la figura orgànica del veto.
La presa de decisions queda reduïda al consens mitjançant el següent sistema d' adhesió:
a) A favor i implicació.
b) A favor i no implicació.
 c) En contra i implicació.
d) En contra i no implicació.
Entenent que l'opció c i d estan en contra però no bloquegen la possibilitat de consens; en el cas de
consens en negatiu es procedeix igual però a la inversa, deixant de banda la implicació si escau.
La presa decisions es fa en els plens federals. Hi ha tres tipus de plens:
 Ordinaris: Tres plens anuals cada quatre mesos ( setembre - octubre, febrer - març, juny -
juliol).
 Plens extraordinaris: Proposats per un grup tenen que comptar amb l'adhesió via
comunicació interna de 2/3 dels grups. En un període d'un mes (2 setmanes de convocatòria i
2 setmanes per debatre). No poden ser vetats per cap grup.
 Plens urgents: Plens no vinculants per a la federació i convocats pels grups segons les seves
necessitats. El període de proposta i reunió es d'una setmana.

3.12. Protocol per engegar campanyes federals.

Les campanyes federals son adoptades amb el consens de tots els grups i marquen el treball com a
Federació en el període temporal acordat, encara que es considera que haurien d'oscil·lar entre els sis
mesos i l'any. Les campanyes federals sorgeixen a partir de les propostes d'un grup o grups,
posteriorment han de ser debatudes pels grups, per poder acordar en un ple federal quina o quines
son les tasques a realitzar. Un cop acceptada una campanya federal aquesta es desenvoluparà bé
mitjançant una comissió específica a la qual es va com a individu, o bé per un grup o grups que
s'hagin ofert com a voluntaris i així sigui acceptat. Les campanyes federals pugen als plens i es
ratifiquen com a Federació.

3.13. Protocol per firmar com a Federació.

S'acorda el següent protocol per signar en la federació
 Campanyes assumides per tota la FAC: es signaran només com FAC. Es deixa via lliure als
grups ha decidir si incloure el seu nom en la campanya, en tot cas serà responsabilitat seva la
modificació.
 Campanyes assumides per alguns grups que estiguin en la Federació: Si no hi ha una oposició
frontal d'alguns dels grups a la campanya, s'assumeix que pot ser signada com FAC. En cas
d'existir una oposició dins de la Federació, els grups es procuraran tindre la responsabilitat de
signar com a grups, assemblees o col·lectius adherits a la federació, bé sigui amb els seus
propis noms o amb una denominació ad-hoc.
 Els grups, assemblees i col·lectius podran signar en les seves campanyes com a grup i FAC al
mateix temps, com pertanyents a la mateixa.
 Totes les campanyes signades com FAC, ja siguin de l'organització en el seu conjunt o de
diversos grups, assemblees o col·lectius, han de respectar el Pacte Associatiu.