El raïm pot ser consumit cru o usat per a la fabricació de melmelada, suc, vi, vinagre,

panses o oli de llavors de raïm.

El raïm també és utilitzat en alguns tipus de llaminadures.

Varietats de raïm i les seves característiques:

Blanques:
Chardonnay: El chardonnay és una varietat de cep blanca. El raïm és menut i el gra és
petit, esfèric, de pell groga i fina que el fa fràgil. La brotació i maduració primerenca
resultant sensible a les gelades. S'adapta bé a diferents tipus de sòls que no siguin
humits.

Típicament el vi varietal de raïm chardonnay és de color blanc de palla, sec, amb cos,
fruitós i elevada acidesa. Pot envellir en fusta adquirint una aroma característica de
mantega i avellana. És la varietat principal utilitzada en l'elaboració del xampany i altres
vins escumosos francesos. Raïm de gran qualitat que dóna vins aromàtics amb bons resultats
de novell o no molt prolongada criança.
Origen: Borgonya (França).
Aromes Varietals: avellana, mantega fresca, menta verda, nespra, mel.
Buquet de Criança: pa torrat, vainilla, fums.

Garnatxa Blanca: Dóna vins de gran cos i grau alcohòlic, molt extens per la Terra Alta.
Origen: Totes les zones mediterrànies
Aromes Varietals: plàtan, romaní.

Macabeo: Anomenat Viura a la Rioja, és la base dels caves. Varietat principal en D.O. Terra
Alta.
Origen: Penedès, Rioja.
Aromes Varietals: poma, pomelo.

Moscatell: Gran poder aromàtic i elevat contingut de sucre.

Origen Totes les zones mediterrànies.
Aromes Varietals: moscatell, llessamí, roses.

Negres:
Cabernet-sauvignon: Aromàtica, dóna vins molt colorits i tànics, llarga criança, evoluciona en
fragància en arbust.
Origen: Bordeaux (França)
Aromes Varietals: Fruites madures (Gers, mores, groselles negres) trufa, eucalipte, pebrot verd,
regalèssia.
Bouquet de Criança: vainilla, fum, sàndal, cuir.

Garnatxa: Gran rendiment, dóna vins vigorosos. Varietat principal de D.O. Terra Alta.
Origen: Totes les zones mediterrànies.
Aromes Varietals: confitures, pebrot verd.
Bouquet de Criança: vainilla, aromes molt evolucionats, panses, prunes.

Merlot: Origen de vins molt aromàtics i fins

Origen: Bordeaux (França).
Aromes Varietals: Mores, gerds, confitura de groselles.
Ull de Llebre: Aromàtica, el seu gust es afruitat, de gran finor.
Origen: la Rioja.
Aromas Varietals: Groselles vermelles, prunes negres.
Bouquet de Criança: Vainilla, cuir, tabac, canyella, trufa.

Syrah: Única varietat negra de la zona de Côtes du Rhône (Francia). Dóna un vi potent, molt
acolorit, amb un intens aroma a violeta.
Origen: Côtes du Rhône (França)
Aromes Varietals: Groselles, violetes, casis, pebre, llaurer, plàtan.
Bouquet de Criança: Vainilla, prunes seques, cuir, regalesia.

Carinyena: Vi potent, amb molt de color i força. Molt utilitzat per els copatges.
Origen: Aragó.
Aromes Varietals: Violetes, maduixes, groselles.
Bouquet de Criança: Vainilla, especies, regalèssia.

31 de desembre

L'ÚLTIMA NIT DE L'ANY ... LA NIT MÉS MÀGICA

Aquesta nit, juntament amb la revetlla de St. Joan, són les nits en què els nens i nenes van a dormir més tard! En
aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals
acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any.

De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de
l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.

Està a punt d’acabar l’any i s’han de fer tots els preparatius per rebre l’any nou que entra. Tots ben arreglats i un bon
sopar a la taula.

Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan
sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!

Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha
pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).

Per què mengem raïm amb les campanades?

La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar.
És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada.
D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just acaba de començar.

Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.

Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: un any en el qual hi va haver un
excedent molt important en la collita de raïm i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població
amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent
Ingredients
Per a un motlle de 20-21 cm
-200 gr. de galetes.
-90 gr. de mantega.
-500 gr. de formatge cremós.
-200gr. de xocolata blanca.
-200 ml de llet.
-40 gr. de sucre.
-150 gr. de raïm blanc.
-1 sobre de quallada.
-100 ml de suc de raïm.
-1 sobre de gelatina.

Preparació
-Tritureu les galetes fins que es converteixin en pols i les barregeu amb la mantega. Esteneu
aquesta massa en la base d´un motlle i ho deixeu reposar en la nevera mentre prepareu la
resta del pastís a fi que agafi consistència.
-Foneu la xocolata al bany maria. Un cop fosa la barregeu amb la quallada i la llet. Afegiu-
hi a aquesta pasta el formatge i el sucre. Ho bateu molt ben batut i ho poseu en un cassó a
foc lent sense deixar de remenar-hi fins que arrenqui el bull.
-En aquest moment ho retireu del foc; ho deixeu refredar una mica i aboqueu damunt la
base de galeta.
-Mentre deixeu refredar la pasta de formatge, escalfeu 50 ml de suc de raïm. Deixateu una
bona quantitat de sucre en el suc de raïm que heu escalfat i el barregeu amb la pasta de
formatge, que tornareu a ficar en la nevera fins que tota la massa estigui quallada.
-Abans de servir, decoreu-lo amb rodanxes fines de raïm que les pintareu amb gelatina
hidratada en aigua freda i escorreguda mesclada amb 50 ml de suc de raïm escalfat a fi de
donar-li brillantor.

El fruit
Tall transversal d'un gra de raïm.

Els grans de raïm creixen sobre la rapa en grups 6 a 300, que poden ser de color
vermell, negre, blau fosc, groc, verd o rosat. El raïm blanc és en realitat de color verdós,
i és una evolució derivada del raïm negre. La mutació de dos dels gens reguladors del
color ha fet que a les varietats blanques s'hagi desactivat la producció d'antocianina, que
és el pigment natural responsable del color morat del raïm.[9] Les antocianines i altres
pigments de la família dels polifenols són els responsables de la variació de les
tonalitats porpres en les varietats de raïm negre.[10][11]

Raïm sense llavors

L'absència de llavors al raïm és una qualitat subjectiva en el raïm de taula que ha portat
a que la majoria de les varietats destinades a raïm de taula que es planten siguin d'aquest
tipus. La manca de llavors no representa un problema per a la reproducció atès que les
vinyes es propaguen per mitjà d'esqueixos. Actualment hi ha més d'una dotzena de
varietats de raïm sense llavor.[18]

L'absència de llavors comporta la pèrdua dels beneficis potencials per a la salut

proporcionats pels compostos fitoquímics continguts a les llavors del raïm.[19][20]

[modifica] Les panses

Panses

La pansa és el gra assecat del raïm de manera natural a la vinya o per l'acció del sol. La
producció de panses és una tècnica coneguda des de l'antiguitat, són famoses les panses
de Corint que no tenen llavors i les moscatell de Màlaga. Als Països Catalans la
producció de panses està documentada al segle XIV des del Camp de Tarragona vers el
sud.[21] I són famoses les panses de la Marina, on la seva elaboració va arribar a ser una
activitat econòmica molt important.

Altres derivats del raïm

 Mistela: és el vi resultant de l'addició d'alcohol al most de raïm, sense fermentar o

lleugerament fermentat, en quantitat suficient perquè no es produeixi la fermentació
del most i sense addició de cap altra substància. De vegades, aquest vi se sol fer de la
varietat moscatell.
 Most: és el líquid resultant de l'aixafat o premsat del raïm fresc, sempre que no hagi
començat la seva fermentació natural.
o Most concentrat: és l'obtingut per procediments industrials, amb alta
graduació de sucres sense caramel·litzar.
 Arrop: és el producte resultant després de concentrar el most amb l'aplicació de calor,
la caramel·lització de sucres queda ben definida.
 Vinagre: és el líquid resultant de la fermentació acètica del vi, amb un mínim de 40
grams d'àcid acètic cristal·litzable per litre.