C2 Upv PDF

PRESENTACIÓ DEL MÒDUL SOBRE LES GRAFIES
I LA PRONÚNCIA DE LA ESSA SONORA I LA ESSA

SORDA
Eugeni Alberola Bisbal

ÀREA DE PROMOCIÓ I
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Universitat Politècnica de València
Objectius
• Recordar i remarcar alguns aspectes sobre les
grafies corresponents als sons [s], [z], [ts] i
[dz].
• Remarcar algunes qüestions relacionades amb

la pronúncia d’aquestes mateixes consonants.
Esquema
1. Distribució de les grafies de la essa sonora
([z]): s i z
2. Distribució de les grafies de la essa sorda
([s]): c, ç, s i ss
3. Sobre la pronúncia de -tz-, -esa i ex- en
l'estàndard oral
4. L’assimilació de la sonoritat i un cas de
dissimilació en mallorquí i menorquí
5. Examen final
Seqüència d’aprenentatge
• Primerament, visualitzeu el vídeo.
• A continuació, feu les activitats tipus test
corresponents als continguts de cada vídeo.
• Per acabar, teniu l'examen final del mòdul.
• Podeu visualitzar el vídeo tantes vegades com
vulgueu.
• També disposeu de la presentació usada en el
vídeo en format PDF.
MOLTES GRÀCIES
SOBRE LES GRAFIES DE LA ESSA SONORA [Z]

Objectius
• Recordarem i remarcarem algunes qüestions
normatives sobre les grafies de la essa sonora:
[z].
• Aprendrem a escriure els casos de essa sonora

que poden presentar alguna dificultat.
Índex
1. Les grafies de la essa sonora entre vocals
2. Les grafies de la essa sonora a principi de

síl·laba, en posició no intervocàlica
3. Les grafies de la essa sonora a final de síl·laba

1. Les grafies de la essa sonora entre vocals
•Com a norma, s’escriu s entre vocals: col·lisió, crisi,

desar, dosi, entesa, tisi; Eliseu, Isaïes...
Convé recordar algunes terminacions amb -s-:

- sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: certesa,
immediatesa, feblesa...;
- en gentilicis com ara aranesa, holandesa
- en adjectius com ara plujosa, blanquinosa
- en participis com ara atesa, entesa, impresa
(...) 1. Les grafies de la essa sonora entre vocals
Però s’escriu z:
- en manlleus (sobretot, hel·lenismes
i noms semítics): àzim, topazi, Ezequiel;
- i en formants cultes: azo-: azobenzè; esquiz(o)-:

esquizofrènia; piezo-: piezoelèctric; riz(o)-: rizòfag; -zig:
àzig; -zoic: paleozoic; -zou: protozou.
(...) 1. Les grafies de la essa sonora entre vocals
Un cas en què la forma o el so canvien:

• Els noms amb la terminació vocal + si perden la
síl·laba -si quan se’ls adjunta el sufix -itzar: anàli(si) >
analitzar
• En tots els casos, llevat de -isi, es genera un interfix,
un so -t- que fa de coixí fonètic:
narcosi > narcotitzar
síntesi > sintetitzar
Per això, èmfasi > emfasitzar o emfatitzar.
2. Les grafies de la essa sonora a principi de síl·laba, en
posició no intervocàlica
• En general, s’escriu z: zebra, zinc, zumzeig, zwitterió;

alzina, benzè, colze, donzella, enzim, esbarzer, galze,
polze, salze, senzill
• Però s’escriu s:
En els mots endinsar i enfonsar
En el prefix trans-: transacció, transoceànic
3. Les grafies de la essa sonora a final de síl·laba
• A final de síl·laba, l’oposició sord/sonor deixa d’actuar; per

això pronunciem aquestes consonants segons els trets
articulatoris de les consonants que les segueixen: pesta (essa
sorda), pasdoble (essa sonora).
• Així, pronunciem essa sonora [z] a final de síl·laba quan va

seguida d’una consonant sonora.
(...) 3. Les grafies de la essa sonora a final de síl·laba
•En general, s’escriu s: abisme, besnét, desdir, esbart, esma,

esvelt, masmorra, prisma, trasbals; Cosme
Però...
•S’escriu z: en els manlleus mazdeisme, puzle, uzbek; i en
noms estrangers, com Uzbekistan.
•El so sonor [z] és representat per la lletra ç en els adjectius
que hi terminen quan constitueixen el primer component dels
adverbis acabats en -ment: feliçment, fugaçment.
Resum final
• Hem repassat les regles bàsiques d’escriptura
de la essa sonora.
• I hem vist els casos que presenten alguna
irregularitat:
– La z entre vocals en manlleus i formants cultes.
– La essa sonora en el prefix trans+vocal i en
endinsar, enfonsar.
– La essa sonora a final de síl·laba seguida de
consonant sonora, amb s: esma, trasbals; amb z:
puzle; i amb ç: feliçment.
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica normativa
valenciana. València: Publicacions de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, 2006.
• INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Gramàtica de la llengua
catalana [versió provisional en línia].
<http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gra
matica/ > [Consulta: abril de 2013]
• FERRANDO, Antoni (coord.). Guia d’usos lingüístics.
Aspectes gramaticals. València: Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana, Universitat de València, 2002.
MOLTES GRÀCIES
SOBRE LES GRAFIES DE LA ESSA SORDA [S] I
DELS SONS [TS] I [DZ]

Objectius
• Recordarem i remarcarem alguns aspectes
sobre les grafies de la essa sorda [s] i dels sons
[ts] i [dz].
• Pararem atenció als casos que presenten

alguna dificultat.
Índex
1. Les grafies de la essa sorda ([s]): c, ç, s i ss
2. Les grafies de [s] entre vocals
3. Les grafies de [s] en obertura sil·làbica, en
context no intervocàlic
4. Les grafies de [s] en coda sil·làbica, a final de
mot
5. Remarques sobre aquesta distribució
6. Les grafies dels sons africats alveolars ([ts] i
[dz]): ts i tz
1. Les grafies de la essa sorda ([s]): c, ç, s i ss
• Com a norma, s’usa ss entre vocals i s a principi de mot.
• Les consonants c i ç apareixen, per raons etimològiques, en

mots procedents del llatí que normalment tenen c o z en
castellà, i c, ç o t(i) en francès i anglès (cel, llaç, plaça).
•S’escriu ç en els mots ça (‘ací’: ça com lla; ça i lla; ça enrere) i

ço (‘açò’: ço del meu; ço que).
2. Les grafies de la essa sorda entre vocals
•En general, s’escriu ss:

-en mots simples (crossa, tassa)
-en derivats d’un radical començat per s amb els prefixos a-
(no neg.), des- i dis- (neg.), re-: associar, dissort, ressò (però
resecció); en bissextil, pressentir, prosseguir, tornassol
-en els mots que duen la terminació femenina –essa:
abadessa, duquessa
-en els derivats amb els sufixos -assa, -issa, -ussa, -dissa
femenins i el superlatiu íssim/íssima: barcassa, pinassa;
estantissa; gentussa; trencadissa; baratíssim
(...) 2. Les grafies de la essa sorda entre vocals
Però:
•S’escriu s: en mots compostos, a l’inici del segon component:
pocasolta; ultrasò; en mots amb prefix (llevat dels que hem vist
adés), a l’inici del radical: asimètric, cosecant, presocràtic
•S’escriu c davant e, i en mots com acer, decebre, recer; soci, vici;

Llúcia.
•S’escriu ç davant a, o, u, en mots com peça, veçot, traçut.

3. Les grafies de la essa sorda en obertura sil·làbica, en
context no intervocàlic
• En general, s’escriu s: cursa, dansa, molsa, nansa, pensa.
Però...
• S’escriu ss en els mots començats per sots-, trans- davant s-:
sotssecretari, transsiberià.
• S’escriu c davant e, i en mots com enciam, sincer; Marcel.
• S’escriu ç davant a, o, u: dolça, vençut; sufix -nça de noms
derivats de verbs: lloança, temença.
4. Les grafies de la essa sorda en coda sil·làbica,
a final de mot
•En general, s’escriu s: al final de radical: dors; en els sufixos

flexius: nous; dorms, clos, entès; i derivatius: francès, pedrís.
•Però s’escriu ç en mots aguts: després de vocal:

• en els adjectius d’una terminació: capaç, fugaç, precoç;
• en postverbals: adreç, balbuç, endreç;
• en els noms arboç, boç, cuguç, estruç, glaç, jaç, llaç, lliç,
lluç, pedaç, traç, xoriç; Muç;
• després de l, n, r, en mots com calç, llenç, març; Llorenç.
5. Algunes remarques
•Trobem el so [s] escrit amb -z a final de mot

–en la 1a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació
en baleàric (esmorz, recolz).
–(ell) brunz, del verb brunzir.
•I mots d’origen estranger com ara jazz, edelweiss, flint-

glass, loess, trass.
6. Les grafies dels sons [ts] i [dz]: ts i tz
• La grafia del so sonor [dz] és tz: atzar, alatzà, assutzena,

atzabeja, atzembla, atziac, atzur, batzac, betza, bitzega,
botzinar, butza. Però zz: atrezzo, pizza.
• La grafia del so sord [ts] és ts: àpats, lletsó, tsar.
• En determinats parlars o registres, ts es pronuncia [s]

després de l, n o r: alts, farts, ponts; Montsià.
(...) 6. Les grafies dels sons [ts] i [dz]: ts i tz
Però...
• El so sord [ts] s’escriu ds en els mots cultes amb el prefix ad
seguit d’un radical començat per s-, com adscriure, adsorbent,
i en el plural dels mots que acaben en -d, com aràcnids,
solituds.
• També s’escriu ds (pronunciat [s] després de consonant) en
els manlleus feldspat, inlandsis, radsimir.
• En baleàric, s’escriu tz en la persona 1 del pres. d’ind. de la
1a conjugació, tot i que s’hi pronuncia [ts]: analitz, esbotz,
finalitz. I també en uns pocs manlleus: hertz, solonetz.
Resum final
• Sabem que, com a norma, s’escriu ss entre vocals i s a principi
de paraula. I, per raons etimològiques, c i ç.
• Però cal tenir en compte:
– mots compostos (asimètric)
– ss en sots-, trans- davant s-: transsiberià i en loess o trass
– ç en el sufix -nça de noms derivats de verbs: lloança
– ç en mots aguts, en els adjectius d’una terminació (capaç, precoç); en
postverbals (adreç, balbuç); alguns mots (arboç, lluç, pedaç) i després
de l, n, r (calç, llenç)
– z en la 1a persona del pr. ind. en baleàric (jo esmorz) i en jazz.
• Pronunciem [ts] els mots adscriure, solituds, i en baleàric, jo analitz.
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica normativa
valenciana. València: Publicacions de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, 2006.
• INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Gramàtica de la llengua
catalana [versió provisional en línia].
<http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gra
matica/> [Consulta: abril de 2013]
• FERRANDO, Antoni (coord.). Guia d’usos lingüístics.
Aspectes gramaticals. València: Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana, Universitat de València, 2002.
MOLTES GRÀCIES
SOBRE LA PRONÚNCIA DELS GRUPS –ITZ-, TS,
DEL SUFIX –ESA I DEL GRUP (IN)EX-

Objectius
• Aprendrem algunes qüestions sobre la pronúncia de tz i ts, del sufix

-esa i dels grups ex- i inex-.
• Coneixerem les propostes normatives de l’IEC i l’AVL respecte a la
pronúncia d’aquests aplecs en l’estàndard oral.
Índex
1. Sobre les propostes per a un estàndard oral
de l’IEC i l’AVL
2. La pronúncia de tz en -itz- i de ts
3. La pronúncia del sufix -esa
4. La pronúncia dels grups ex- i inex-
5. Realitzacions fonètiques no recomanables
1.1 Sobre la proposta de l’IEC per a un
estàndard oral
• Es considera propi de l’àmbit general qualsevol tret lingüístic vigent
almenys en dos dels cinc dialectes territorials (això és, septentrional,
baleàric, central, nord-occidental i valencià)
• Són considerats propis d’un àmbit restringit aquells trets característics
d’un determinat dialecte però proveïts de prestigi en el seu àmbit i que
en conseqüència són recomanables quan la locució va dirigida a un
auditori lingüísticament uniforme.
1.2 L’estàndard oral en la gramàtica de
l’AVL
La proposta de valencià estàndard que fa l’AVL estableix la gradació següent:
• Són pròpies del valencià estàndard aquelles realitzacions que, pràcticament, són
generals en tot el territori valencià o que tenen un prestigi social àmpliament
reconegut.
• Es consideren acceptables algunes realitzacions d’àmbit general que presenten una
alteració respecte a la grafia o aquelles que són específiques d’un àmbit territorial
reduït, dins del qual resulten plenament vàlides.
• Es consideren no recomanables en el valencià estàndard aquelles realitzacions d’un
abast territorial molt reduït o amb unes connotacions poc prestigiades en el conjunt
de la comunitat lingüística.
2.1 La pronúncia del grup tz en el sufix -itz-
• La grafia tz representa en certes paraules de caràcter patrimonial el grup fònic

alveolar africat sonor [dz]: dotze, atzucac, algutzir, a betzef, assutzena,
atzabeja, atzagaiada
• D’acord amb l’IEC, és propi de l’àmbit general pronunciar el grup tz del sufix
-itz- (protagonitzar) com a dz, o bé com a z, característica dels parlars
valencians.
• Segons proposa l’AVL, aquesta pronúncia fricativa [z] és pròpia del valencià
estàndard.
• Exemples: analitzar [analidzár] o [analizár]; sintetitzar [sintetidzár] o
[sintetizár]
2.2 La pronúncia del grup ts
Segons l’AVL, és pròpia del valencià estàndard la pronúncia

fricativa del grup ts en posició inicial: tsar [sár], tsarista [sarísta].
Així mateix, la pronúncia africada del grup ts en posició inicial
només és pròpia de registres molt formals [tsár], [tsarísta].
3. La pronúncia del sufix –esa
L’IEC proposa que és admissible, en el registre informal, la

pronunciació ea del sufix -esa en mots com malesa, pobresa,
característica dels parlars valencians.
L’AVL expressa que tant la pronúncia com l’emmudiment són

pròpies del valencià estàndard: grandesa [grandéza] o
[grandéa], riquesa, vellesa.
A més, l’AVL anota que algunes d’aquestes paraules també es

poden representar gràficament amb la terminació –ea:
grandea, riquea, vellea.
4. La pronúncia del grup ex-
• La pronúncia estàndard de ex- i inex- seguit de

vocal, h o consonant sonora és el grup sonor [gz]:
examen e[gz]amen.
• Segons l’AVL, la pronunciació com a [ejʃ] del grup ex-
seguit de vocal en paraules com ara exemple, exèrcit
és acceptable en els àmbits territorials dels quals és
pròpia.
5. Realitzacions fonètiques no recomanables
• La pronunciació [ʣ] en verbs acabats en -isar i

derivats: improvi[ʣ]ar* per improvisar, mati[ʣ]ació*
per matisació.
• Diferents tipus de palatalitzacions: [ʃ]ixanta* en lloc
de seixanta; tre[ʤ]e* o tre[ʧ]e* en lloc de tretze;
po[ʧ]er, mol[ʧ], etc., en lloc de potser, molts.
• No és recomanable la pronúncia com a [eʤ],
corresponent a les grafies g/j, tg/tj, del grup ex-
seguit de vocal en paraules com ara executar, exèrcit,
exercici...
Resum final
• Conceptes àmbit general / àmbit restringit, i propi del valencià
estàndard – recomanable i no reconamanable.
• La pronúncia de tz en -itz- (analitzar) i de ts (tsarista)
• La pronúncia [eza] o [ea] del sufix –esa (bellesa)
• La pronúncia [gz] dels grups ex- i inex-
• Realitzacions fonètiques no recomanables, com improvi[ʣ]ar* o
[ʃ]ixanta*.
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL). Gramàtica normativa valenciana. València:
Publicacions de l’AVL, 2006.
• INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC). Proposta per a un estàndard oral de la llengua
catalana. I, Fonètica. Barcelona: IEC, 2009.
• PRIETO, Pilar. Fonètica i fonologia. Els sons del català. Barcelona: Editorial UOC, 2004.
• SABORIT, Josep. Millorem la pronúncia. València: AVL, 2009.
• SARAGOSSÀ, Abelard. Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. Gandia:
CEIC Alfons el Vell, 2003.
• SOLÀ, Joan [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Editorial
Empúries, 2008.
MOLTES GRÀCIES
L’ASSIMILACIÓ DE LA SONORITAT I ALTRES
PROCESSOS FONOLÒGICS

Objectius
• Coneixerem els fenòmens d’assimilació i dissimilació i
aprofundirem en l’assimilació de la sonoritat.
• Coneixerem el fenomen de dissimilació de sibilants en
mallorquí i menorquí.
• Comprendrem la pronúncia palatal del grup -isc dels verbs
incoatius i sabrem què en diu la normativa.
Índex
1. L’assimilació
1. L’assimilació de la sonoritat a final de mot
2. L’assimilació de la sonoritat entre prefix i arrel
2. La dissimilació: el cas de les sibilants en

mallorquí i menorquí
3. La palatalització que es produeix en
el grup -sc- en els verbs incoatius.
1. L’assimilació
• Un so s’assimila a un altre quan adquireix un o més

trets fonètics o fonològics d’aquest so, és a dir, es fa
més similar a aquest so.
• És un procés fonològic molt freqüent.
• Per exemple, en anglès, la sonoritat del morfema de plural -s
depèn de la sonoritat de la consonant que el precedeix:
dog[z] cat[s]
En valencià, hi ha assimilació, per exemple, en aquests casos:
- palatalització en: seixanta – [ʃ]ixanta
- harmonia vocàlica en: terra – t[ɛ]rr[ɛ]
1.1. L’assimilació de la sonoritat a final de mot
• En català, un exemple d’assimilació és el que

es produeix en les consonants fricatives i
africades en posició final de mot, que es
pronuncien sonores davant una vocal o una
consonant sonora:
- gos afamat , go[z a]famat

- gos de raça, go[z d]e raça
- no pots anar-hi, no po[dz a]nar-hi
- no pots deixar-ho, no po[dz d]eixar-ho
- els amics, el[z]amics
1.2. L’assimilació de la sonoritat entre prefix i arrel
•El procés de sonorització s’aplica també entre un

prefix i l’arrel:
desembolicar [dez]embolicar
desestimar [dez]estimar
•Aquesta sonorització és gairebé general a tot el

domini lingüístic, llevat del dialecte apitxat i també de
l’alguerès.
2. La dissimilació
• La dissimilació és un fenomen pel qual dos sons

articulatòriament semblants es tendeixen a
diferenciar, bé amb l’augment dels seus trets
distintius bé amb la desaparició d’un dels dos
sons. Es pot interpretar com una estratègia per a
desfer aquest contacte.
• Exemples:
• abre per arbre
• camamirla per camamil·la
• bora nit per bona nit
2.1. La dissimilació: el cas de les sibilants en mallorquí i
en menorquí
• En mallorquí i menorquí, quan una sibilant alveolar ([s] o [z])

precedeix una altra sibilant es produeix una dissimilació:
ses sabates – se[t.ts]abates
ses zones – se[d.dz]ones
2.2. La dissimilació: el cas de les sibilants en mallorquí i
en menorquí
• Aquest procés també és d’aplicació entre arrel i afix:

descentrar – de[t.ts]entrar
• I fins i tot l’article salat masculí plural i el mot següent quan
aquest comença per vocal:
es animals – e[d.dz]animals
• L’IEC considera que aquesta africació dels parlars baleàrics no
és recomanable en l’estàndard oral.
3. La pronúncia de -sc en els verbs incoatius
• En la llengua clàssica, -e [sk]: existesc, existesca, existesquen.

• Doble irregularitat: e/i existesc/existim i s/x existesc/existeixes.
• Ja al s. XV, regularització del paradigma:
amb [i] tònica de l’infinitiu existir > exist(e)ix
i palatalització de l’aplec [sk] > [ʃk] per analogia de la -x de l’indicatiu: existix > existixca
• En parlars de la varietat occidental, es pronuncia ʃ la essa de –sc en

verbs incoatius i de 2a conj. que contenen –sc: servixc, naixc.
(..) 3. La pronúncia de -sc en els verbs incoatius
• En l’actualitat, en l’escriptura s’han generalitzat les formes amb s,

per respecte a la forma etimològica i a les formes majoritàries en la
llengua antiga.
Què en diu la normativa?

• L’IEC proposa que és admissible en l’àmbit restringit pronunciar amb
sc o bé amb xc l’increment dels verbs de la tercera conjugació
(patisca, patixca), característica dels parlars occidentals.
• Segons la gramàtica de l’AVL, la pronúncia habitual en valencià és la
palatal (patixca).
Resum final
• Hem vist l’assimilació en les consonants fricatives i africades en posició
final de mot, que es pronuncien sonores davant una vocal o una
consonant sonora (el[z]amics), i també entre prefix i arrel (de[z]estimar).
• En els dialectes mallorquí i menorquí, quan una sibilant alveolar ([s] o [z])
precedeix una altra sibilant, es produeix una dissimilació: ses zones –
se[d.dz]ones
• Hem après que la palatalització de l’increment -sc- en els incoatius és
històrica en els parlars occidentals, i la proposta de la normativa sobre
aquesta pronúncia.
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL). Gramàtica normativa valenciana. València:
Publicacions de l’AVL, 2006.
• INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I,
Fonètica. Barcelona: IEC, 2009.
• PRIETO, Pilar. Fonètica i fonologia. Els sons del català. Barcelona: Editorial UOC, 2004.
• RECASENS, Daniel. Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia
del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. Barcelona: IEC, 1996.
• SABORIT, Josep. Millorem la pronúncia. València: AVL, 2009.
• SARAGOSSÀ, Abelard. Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. Gandia: CEIC
Alfons el Vell, 2003.
• SOLÀ, Joan [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Editorial Empúries, 2008.
MOLTES GRÀCIES
SÍNTESI DEL MÒDUL SOBRE LES GRAFIES
I LA PRONÚNCIA DE LA ESSA SONORA I LA
ESSA SORDA

Resum final
SOBRE LES GRAFIES DE LA ESSA SONORA [Z]
• Hem repassat les regles bàsiques d’escriptura
de la essa sonora.
• I hem vist els casos que presenten alguna
irregularitat:
– La z entre vocals en manlleus i formants cultes
– La essa sonora en el prefix trans+vocal i en
endinsar, enfonsar.
– La essa sonora a final de síl∙laba seguida de
consonant sonora, amb s: esma, trasbals; amb z:
puzle; i amb ç: feliçment.
SOBRE LES GRAFIES DE LA ESSA SORDA [S] I
Resum final
DELS SONS [TS] I [DZ]
• Sabem que com a norma, ss entre vocals i s a principi de

paraula. I, per raons etimològiques, c i ç.
• Però hi ha casos que poden presentar alguna dificultat:
– mots compostos (asimètric),
– ss en sots‐, trans‐ davant s‐: transsiberià i en loess o trass
– ç en el sufix ‐nça de noms derivats de verbs: lloança
– ç en mots aguts, en els adjectius d’una terminació (capaç, precoç); en
postverbals (adreç, balbuç); alguns mots (arboç, lluç, pedaç) i després
de l, n, r (calç, llenç).
– z en la 1a persona del pr. ind. en baleàric (jo esmorz) i en jazz.
• Pronunciem [ts] els mots adscriure, solituds, i en baleàric, jo analitz.
SOBRE LA PRONÚNCIA DELS GRUPS –ITZ- I
TS, DEL SUFIX –ESA I DEL GRUP (IN)EX-
• Hem vist els conceptes àmbit general / àmbit restringit, i
propi del valencià estàndard – recomanable i no
reconamanable.
• La pronúncia de tz en ‐itz‐ (analitzar) i de ts (tsarista)
• La pronúncia [eza] o [ea] del sufix –esa (bellesa)
• La pronúncia [gz] dels grups ex‐ i inex‐
• Realitzacions fonètiques no recomanables, com
improvi[ʣ]ar*, [ʃ]ixanta*.
L’ASSIMILACIÓ DE LA SONORITAT I ALTRES
PROCESSOS FONOLÒGICS
• En català, hi ha assimilació en les consonants fricatives i
africades en posició final de mot, que es pronuncien
sonores davant una vocal o una consonant sonora
(el[z]amics), i també entre prefix i arrel (de[z]estimar).
• En mallorquí i menorquí, quan una sibilant alveolar ([s] o
[z]) precedeix una altra sibilant es produeix una
dissimilació:
‐ ses zones – se[d.dz]ones
‐ descentrar – de[t.ts]entrar
• La palatalització de ‐sc‐ en els incoatius és històrica en
els parlars occidentals: patisca [patiʃka]
ÚS DE L’ARTICLE
Josepa Costa Múrcia

Objectius
• Saber com utilitzar l’article davant dels topònims i
antropònims.
• Conéixer l’ús habitual de l’article personal.
• Identificar en quins casos cal utilitzar l’article i en quins s’hauria

d’ometre, davant de topònims i antropònims.
Continguts
1. L’ús de l’article en topònims valencians i traduïts
2. L’ús de l’article en topònims no adaptats
3. Formes de l’article personal
4. Ús de l’article personal
1. L’ús de l’article davant de topònims valencians i
traduïts
• Els topònims porten l'article amb minúscula inicial (sempre que no es

trobe en posició inicial absoluta d'un text o després d'un punt, en què,
evidentment, sí que va amb majúscula).
El Prat de Llobregat, la Safor, el Caire, l'Havana, l'Afganistan.
Si cal, l'article es contrau amb la preposició que el precedeix.

Un viatge al Caire.
1. L’ús de l’article davant de topònims valencians o traduïts
• L'article personal en/na també s'escriu amb minúscules

La Font d’en Carròs, Sant Jeroni d’en Fenollet.
• La majoria de noms de països, d'estats i de regions geogràfiques s'usen
sense article fora de context, si bé molts l'admeten en un context
oracional:
Canadà, Uruguai... però els habitants del Canadà, les exportacions de
l'Uruguai
1. L’ús de l’article davant de topònims valencians i traduïts
• D'altra banda, l'ús de l'article varia segons el país. Hi ha noms de països

que semblen exigir-lo sempre:
l'Equador, el Perú
• mentre que d'altres el rebutgen:
Anglaterra, Egipte, Bòsnia
• i amb d'altres es tracta d'una tendència en un sentit o un altre, o
simplement hi ha fluctuació :
Àfrica o l'Àfrica
2. Ús de l’article en topònims no adaptats
• Pel que fa als topònims que no tenen forma valenciana, l'article s'ha
d'escriure amb majúscules i, per tant, no s'hi apliquen les normes de
contracció.
Los Angeles, El Escorial
L’estiu passat férem un viatge a Los Angeles.
3. Formes de l’article personal.
• Les formes estàndard de l'article personal són, per als noms masculins,
en o el, i l' (davant de vocal o consonant sil·làbica -en casos com Smith);
i per als noms femenins, na, la, l' (davant vocal).
Farà la presentació el Marc i l’avaluarà la Lluïsa.
• L’article personal es regeix per les normes generals d’apostrofació. Hem

de fer un ús coherent de les formes de l’article en un mateix context:
En Lluís i na Pilar recullen el premi. Millor que:
En Lluís i la Pilar recullen el premi.
• Amb el nom de pila sol, l'ús de l'article personal resulta adequat en tots
els registres, incloent-hi els subtitulats, llevat de quan es tracta de
contextos històrics molt antics (bíblic, imperi romà).
El Joan i la Maria han vingut a sopar. M’ho ha dit en Guillem.
• Amb el cognom sol o el nom i el cognom, l'ús de l'article personal és
més propi de registres informals i diàlegs en general. En registres
formals (com els informatius o narradors de documentals) no fem servir
aquest article, ja que imprimeix familiaritat.
Avui entrevistarem Pasqual Maragall. Avui juga Serena Wiliams.
• En la formació del plural del nom de les dinasties, llinatges i cognoms,

optem per mantenir el nom en singular i l'article en plural i minúscula.
Els Borbó, els Trastàmara, els Albert, els Castellnou, els Garcia, els
López, els Maragall, els Roca
Resum final
• Recordem que utilitzem l’article en minúscula davant de topònims
valencians o escrits en valencià.
• L’ús de l’article en topònims vacil·la segons països, i també depenent del
context.
• Davant de topònims no adaptats l’article es manté en majúscula.
• L’article personal segueix les regles generals d’apostrofació i n’hem de
fer un ús coherent pel que fa a la forma.
• Acompanyant el nom i cognoms és preferible no usar l’article en
contextos formals.
• En el nom de dinasties i llinatges el plural es marca amb l’article.
Bibliografia
• Institut d’Estudis Catalans: Gramàtica de la llengua catalana,
versió provisional en línia:
http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/
• Encarna Sant-Celoni i altres: Accent greu. Editorial Tabarca.

València 2002.
MOLTES GRÀCIES
L’apòstrof. Alguns casos especials

Objectius
* Saber utilitzar l’apòstrof davant de sigles,

acrònims, símbols i noms no adaptats.
* Conèixer l’ortografia i l’ús de l’article en alguns

casos conflictius de l’escriptura.
Continguts
•1. L’apostrofació de sigles i acrònims
•2. L’apostrofació de símbols i noms no adaptats
•3. L’apòstrof i la contracció davant dels diferents

tipus de lletra
1. Apostrofació de sigles i acrònims
Davant de sigles i acrònims, tant si són sil·làbiques com

alfabètiques, seguim les regles generals d’apostrofació.
L’article el i la preposició de s’apostrofen sempre que

comence per so vocàlic,
l’IEC, l’FBI, l’IVA, d’FP... Però: el KGB, el DNI, el PNB...

1. Apostrofació de sigles i acrònims
L’article femení no s’apostrofa davant de sigles i

acrònims que comencen per i i u àtones,
la UNICEF, la UGT, la INTERPOL... però l’ONU, l’FM...
Davant de s líquida, s’apostrofa l’article el, i no ho fan la

preposició de ni l’article la.
l’statu quo però la Scala de Milà, l’obra de Stalin
Página 5 de (Poner aquí el

total de diapositivas)
2. L’apostrofació de símbols i noms no
adaptats
Davant de símbols s’usa l’apòstrof si també s’usa quan
aquests s’escriuen en lletres:
l’XI congrés, d’1.000.000 d’euros, d’Ω, l’O
Davant de l’article de títols, noms d’entitats i topònims

no adaptats, la preposició de s’apostrofa i no es contrau
amb l’article:
l’autor d’El nom de la rosa, un article d’El Punt

2. L’apostrofació de símbols i noms no
adaptats
Davant de noms no adaptats o títols d’obres,

tampoc no es contrauen les preposicions a i per:
Un reportatge publicat per El Periòdic

Anirem a El Corte Inglés
3. L’apòstrof i la contracció davant dels
diferents tipus de lletra.
Tant les modificacions a causa del tipus de lletra com les
paraules posades entre cometes no alteren les normes
generals d’apostrofació:
El servei al lector de l’Avui es va queixar de

l’overbooking.
Llevat que s’usen de forma metalingüística, és a dir, per

a descriure la mateixa llengua:
Allò que en castellà es diu chiste en valencià rep el nom
de ‘acudit’.
Resum final
Davant de sigles, acrònims i símbols

Seguim les regles generals d’apostrofació.
Davant de s líquida
No s’apostrofa l’article la ni la preposició de.
Davant de noms no adaptats, títols d’obres i noms
propis d’empreses.
Les preposicions a, de i per s’apostrofen però no
es fa la contracció.
Tant el tipus de lletra com les paraules posades entre
cometes no alteren les normes generals d’apostrofació.
Bibliografia
- Encarna Sant-Celoni i altres: Accent greu. Grau superior.

València, Ed. Tabarca.
- UV, UPV, UA, UJI, UMH: Criteris lingüístics per als usos
institucionals de les universitats valencianes.
- Jordi Badia i altres: El llibre de la llengua catalana.

Barcelona. Edicions Castellnou.
MOLTES GRÀCIES
RESUM MÒDUL ARTICLE
Josepa Costa i Múrcia

Àrea de promoció i Normalització Lingüística
L’APÒSTROF. ALGUNS CASOS
ESPECIALS
Davant de sigles i acrònims, tant si són sil·làbiques com
alfabètiques, seguim les regles generals d’apostrofació.
Davant de s líquida, s’apostrofa l’article el, i no ho fan la
preposició de ni l’article la.
Davant de símbols s’usa l’apòstrof si també s’usa quan aquests
s’escriuen en lletres.
Davant de l’article de títols, noms d’entitats i topònims no
adaptats, la preposició de s’apostrofa i no es contrau amb
l’article.
Tant les modificacions a causa del tipus de lletra com les
paraules posades entre cometes no alteren les normes generals
de l’apòstrof. Llevat que s’usen de forma metalingüística.
ÚS I OMISSIÓ DE L’ARTICLE
L’article s’omet davant dels infinitius amb valor verbal, davant
de la conjunció que i davant dels dies de la setmana que no
expressen freqüència i no siguen usats com a substantiu.
En les enumeracions si el primer element duu article, convé

que la resta també en duga, sobretot quan són de gènere o de
nombre diferent. Ara bé, si els conceptes coordinats són del
mateix gènere i nombre, es pot prescindir de l’article a partir
del segon element. Si l’article va acompanyat de la preposició
també la mantindrem.
Hi ha una sèrie d’expressions en què l’ús de l’article vacil·la; és

a dir, que s’afig o s’elideix incorrectament per interferències
lingüístiques d’altres llengües, per tant cal tenir en compte la
forma genuïna valenciana a l’hora d’emprar aquestes
expressions.
L’ARTICLE EN TOPÒNIMS I
ANTROPÒNIMS.
Els topònims porten l'article amb minúscula inicial. Si cal,
l'article es contrau amb la preposició que el precedeix.
Pel que fa als topònims que no tenen forma valenciana, l'article
s'ha d'escriure amb majúscules i, per tant, no s'hi apliquen les
normes de contracció.
Les formes estàndard de l'article personal són en, el, l’ na i la.
S’usa amb el nom de pila sol en tots els registres, incloent-hi
els subtitulats, llevat de quan es tracta de contextos històrics
molt antics.
Amb el cognom sol o el nom i el cognom, l'ús de l'article
personal no es fa servir en registres formals, ja que imprimeix
familiaritat.
En la formació del plural del nom de les dinasties, llinatges i
cognoms, es manté el nom en singular i l'article en plural i
minúscula.
MOLTES GRÀCIES
Josepa Costa i Múrcia

Àrea de Promoció i Normalització
Lingüística
ÚS I OMISSIÓ DE L’ARTICLE

Objectius
• Coneixerem les ocasions en què cal ometre l’article
determinat.
• Aprendrem a valorar l’ús de l’article per assolir una sintaxi
correcta.
• Sabrem usar correctament l’article en les expressions que
discrepen del castellà.
Continguts
1. Omissió de l’article
2. Ús adequat de l’article en les enumeracions
3. Interferències d’ús. Locucions calcades de l’espanyol
• L’article s’omet davant dels infinitius llevat que estiguen substantivats:

Diuen que dormir massa fa mal de cap. Però: M’agrada molt l’esmorzar
que m’has fet.
• També s’omet l’article davant de la conjunció que:

Que vingues al sopar m’alegra moltíssim.
• Davant dels dies de la setmana, l’article s’omet quan s’usen amb valor
adverbial:
Arribarà dimecres. / Diumenge anirem al cinema.
Sí que en duen, però, quan s’usen com a substantius o quan assenyalen
freqüència:
El dilluns és horrorós. / Els dimarts vaig al gimnàs.
2. Ús adequat de l’article en les enumeracions
• En les enumeracions, si el primer element duu article, convé que la resta

també en duguen, sobretot quan són de gènere o de nombre diferent:
Tots van participar-hi: el professorat, l’alumnat, la direcció i el personal

no docent.
Ara bé, si els conceptes coordinats són del mateix gènere i nombre, es
pot prescindir de l’article a partir del segon element:
S’ha de tenir en compte la coherència, cohesió i adequació textual.

• Hi ha una sèrie d’expressions en què l’ús de l’article vacil·la; és a dir, que
s’afig o s’elideix incorrectament per interferències lingüístiques d’altres
llengües, sobretot de l’espanyol.
• Hem de fer servir locucions genuïnes per tal de no calcar l’estructura
sintàctica d’altres llengües.
Per tant, cal recordar que en valencià...

S’omet l’article en les expressions:
en totes direccions, parar taula, caure en oblit, Tots Sants, a cura de,
tenir raó, de tots colors, no badar boca, anar a escola...
Porten article les expressions:
al punt, a les palpentes, segons l’opinió, com l’anell al dit, constar en
l’acta, amb l’ajuda de, entrar en els detalls, no alçar el cap, anar pel bon
camí, no donar l’abast, sembrar la zitzània, cobrir les despeses, estar en
el cartell...
Resum final
• Hem après que s’ha d’ometre l’article davant d’infinitius, davant de la
conjunció que i davant dels dies de la setmana.
• També hem vist que cal mantenir l’article en les enumeracions, sobretot
si són de gènere i nombre diferent.
• Recordeu que cal utilitzar les locucions genuïnes i evitar els calcs
lingüístics de les expressions que contenen article.
Bibliografia
• Jordi Badia i altres: El llibre de la llengua catalana. Edicions
Castellnou. Barcelona.
• Encarna Sant-Celoni i altres: Accent Greu. Grau superior.
Editorial Tabarca, València 2002.
MOLTES GRÀCIES
PRONOMS RELATIUS: CALCS LINGÜÍSTICS
Débora Escrivà Fuster

Objectius
Analitzarem els casos en què s’usen els pronoms relatius perquè es

calquen estructures que provenen del castellà.
Aprendrem quines són les estructures genuïnes que cal usar.
Pàgina 2 de12
Índex
1. Pronoms relatius: casos de calc lingüístic
1.1 El grup *lo qual
1.2 El grup preposició + article + que àton
1.3 Expressions en què s’usen els pronoms relatius en compte dels indefinits o
una expressió
2. Resum de la unitat
Pàgina 3 d'11
1. Pronoms relatius: casos de calc lingüístic (1)
Fixeu-vos en aquesta oració...
Joan dóna a cada qual

cada u el que li corresponga.
Cal evitar l’ús d’expressions que no siguen pròpies del valencià

com ara l’expressió *cada qual.
Página 4 de12
1.1 El grup *lo qual (1)
Ateneu a aquesta oració...
El teu amic ha guanyat un premi, de

de lo
la qual
qual m’alegre molt.molt.
cosa m’alegre
El grup *lo qual, calcat del castellà, equival en valencià al relatiu
neutre la qual cosa o cosa que.
Aquestes combinacions introdueixen oracions subordinades relatives
explicatives.
Página 5 d'11
1.2 El grup preposició + article + que àton
Ateneu a aquesta altra oració...
enel
El concert en què (o:coneguí
que en el qual) coneguí
Ricard Ricarda s’organitzà
s’organitzà Xàtiva. a Xàtiva.
Antecedent
Si hi ha antecedent, el grup preposició + article + que àton és

incorrecte.
Se substitueix per preposició àtona (a, amb, de, en o per) + el qual (i
flexió), o per preposició + qui o què. Página 6 d'11
1.3 Expressions en què caldria usar un pronom indefinit o una expressió en lloc del
pronom relatiu
Ús incorrecte del pronom relatiu Ús del pronom indefinit o una expressió
*cada qual cada u (o cadascú)

Joan dóna a *cada qual el que li Joan dóna a cada u (o a cadascú) el que li
corresponga. corresponga.
*a qual més l’altre encara més.
Però, si *són a qual més necis. Però, si ell és un neci, l’altre encara més.
*no és qui no és ningú
Vosté *no és qui per a dir-me com he Vosté no és ningú per a dir-me com he de
de fer aquesta tasca. fer aquesta tasca.
Página 7 d'11
1.3 Expressions en què s’usen els pronoms relatius en compte dels indefinits
Ús incorrecte del pronom relatiu Ús de pronom indefinit o una expressió
*tal per a qual l’un per l’altre
No sé de què et sorprens, si són *tal No sé de què et sorprens, si són l’un per

per a qual. l’altre.
*si tal que si qual si són verdes que si són madures
No digues que *si tal que si qual. Fes No digues que si són verdes que si són
el que t’he dit i prou. madures. Fes el que t’he dit i prou.
Página 8 d'11
En valencià, es consideren calcs lingüístics les estructures següents:
1.1 El grup *lo qual, que s’ha de substituir pel relatiu neutre la
qual cosa o cosa que.
1.2 El grup preposició + article + que àton és incorrecte sempre
que trobem un antecedent (nom) davant de la preposició.
1.3 Expressions com ara *cada qual, *tal per a qual, *a qual més o
*si tal o si qual, en què s’usen els pronoms relatius en compte
dels indefinits.
Pàgina 9 d'11
Bibliografia i recursos
1. Llibres de text
CAMPOS AUCEJO, J., PALOMERO I ALMELA, Nou d’ací d’allà (Grau Superior C2), Ed. Tabarca,
València, 2009.
BORJA, J. i altres, Valencià Superior, Castellnou, Barcelona, 2005.
LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002.
2. Material en línia
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos
Pàgina 10 d'11
MOLTES GRÀCIES
EL RELATIU VARIABLE EL QUAL, ELS QUALS,
LA QUAL, LES QUALS

Objectius
Analitzarem quin és el tipus d’oració en què apareix el pronom

relatiu variable el qual i l’ús d’aquest.
Aprendrem en quins contextos el podem usar.
Pàgina 2 de 12
Índex
1. Pronom relatiu variable el qual, els quals, la qual, les quals
1.1 Característiques del pronom relatiu variable
1.2 Pronoms a què substitueix: que, què, qui i on
1.3 Usos específics del pronom relatiu variable

Preposicions fortes o compostes
Formes no personals: infinitiu i gerundi
Oracions ambigües o amb antecedent allunyat del relatiu
2. Resum de la unitat Pàgina 3 de 12

1. Pronom relatiu variable o compost el qual, els quals, la qual,
les quals (1)
Oració subordinada adjectiva de
Antecedent relatiu especificativa
Les persones a les quals es refereix Joan han arribat ara mateix.
Pronom relatiu variable
Oració principal
Pàgina 4 de 12
1. Pronom relatiu variable o compost el qual, els quals, la qual,
les quals (2)
1.1 Característiques del pronom relatiu variable
Comentem l’oració anterior...
El relatiu variable el qual té flexió de gènere i nombre: les quals.
L’antecedent es refereix a persones o coses: les persones.
S’utilitza sempre que l’antecedent és un substantiu: persones.
La combinació el qual concorda sempre amb l’antecedent en gènere i
nombre: les quals concorda amb les persones, açò és, femení plural.
En les oracions especificatives, s’usa darrere de preposició àtona: a les
quals. Pàgina 5 de 12
1. Pronom relatiu variable o compost el qual, els quals, la qual, les
quals (3)
1.2 Pronoms a què substitueix: que, què, qui i on
Relatiu àton que La professora, que (o: la qual) sempre vist molt bé, és
Sols en oracions especialista en poesia contemporània.
explicatives.
La ploma amb què (o: amb la qual) escric és un regal de

Relatiu tònic què
mon pare.
Relatiu personal qui
Les persones a qui (o: a les quals) es refereix Joan han
Precedit de
arribat ara mateix.
preposició àtona: a,
amb, de, en i per.
La ciutat on (o: en la qual, o: en què) visc és a la comarca
Relatiu adverbial on de l’Horta.
quals (4)
1.3 Usos específics del pronom relatiu variable (1)
Darrere de
preposicions Es tracta d’un afer sobre el qual no vull opinar.
fortes (contra,
entre, segons, (afer: si l’antecedent és una cosa, s’usa el qual)
ultra, malgrat) o
compostes
(cap a, des de, Els polítics contra qui (o contra els quals) protestem no han volgut
fins a, per a) escoltar-nos.
(els polítics: si l’antecedent és una persona, s’usa qui o el qual)
Darrere de És una situació fugint de la qual ens estalviarem moltes raons.
formes no
personals: Conec una noia per a enamorar la qual u és capaç de fer qualsevol
gerundi i cosa.
infinitiu
quals (4)
1.3 Usos específics del pronom relatiu variable (2)
Oracions La filla del director, a qui cada any fem un obsequi, ens ha convidat a
ambigües dinar.
...al qual fem... (antecedent: el director)
...a la qual fem... (antecedent: la filla)
Oracions
amb Aquella cantant té una veu suau, dolça i flexible, com la de les bones
antecedent sopranos lleugeres, la qual m’agradaria arribar a tenir.
allunyat del
relatiu ...la qual m’agradaria... (antecedent: una veu suau, dolça i flexible)
2. Resum de la unitat (1)
El relatiu variable té flexió de gènere i nombre: el qual, els quals,
la qual, les quals.
El relatiu variable s’usa quan l’antecedent és un substantiu referit

tant a persones com a coses, i hi concorda en gènere i nombre.
Pot substituir el pronom àton que en oracions explicatives.
Página 9 de 12
2. Resum de la unitat (2)
En les oracions especificatives, s’usa darrere de preposició àtona i,
obligatòriament, darrere de preposició tònica.
S’aconsella que s’use per tal de desfer ambigüitats o en els casos

en què l’antecedent es troba lluny del pronom relatiu.
Página 10 de 12
1. Llibres de text
València, 2009.
Pàgina 11 de 12
MOLTES GRÀCIES
EL RELATIU POSSESSIU

Objectius
Reflexionarem sobre el fet d’expressar la possessió amb els pronoms

de relatiu en valencià.
Aprendrem a distingir els usos correctes dels incorrectes en nivells

formals i informals de la llengua.
Pàgina 2 de 10
Índex
1. Pronoms relatius: expressió de la possessió
2. Relatiu possessiu: usos correctes i incorrectes
Pàgina 3 de 10
1. Pronoms relatius: expressió de la possessió (1)
Fixeu-vos en aquesta oració…

Estructura pròpia dels nivells formals de la llengua
L’artista l’obra del

delqual
qual és tan innovadora ve avui.
3. Relatiu
possessiu:
2. Element preposició de +
1. Posseïdor: el qual (relatiu
persones o posseït:
compost):
coses persones o concorda amb
coses gènere i
nombre amb el
posseïdor
Pàgina 4 de 10
1. Pronoms relatius: expressió de la possessió (2)
Analitzem l’oració anterior...
Oració subordinada
adjectiva de relatiu
L’artista l’obra del qual és tan innovadora ve avui.
Pronom relatiu del qual amb funció

Antecedent de complement del nom (CN); indica
possessió o pertinença:
“l’obra de l’artista” = “la seua obra”
Oració principal
Pàgina 5 de 10
2. Relatiu possessiu: usos correctes i incorrectes (1)
En nivells de formalitat mitjana o baixa podem recórrer a una altra

construcció que és correcta. Fixeu-vos que usem el verb tenir per
expressar la idea de possessió:
Nivell de formalitat alta...
Aquesta és la sala les finestres de la qual estan adornades amb vitralls
modernistes.
Nivell de formalitat mitjana o baixa...
Aquesta és la sala que té les finestres adornades amb vitralls
modernistes.
Pàgina 6 de 10
2. Relatiu possessiu: usos correctes i incorrectes (2)
Es considera incorrecta la construcció que recorre al connector

universal que, reforçat o no amb el pronom possessiu, per a expressar
possessió.
No s’ha de dir:
Aquesta és la dona que el seu marit* em va ajudar.
Cal dir:
Aquesta és la dona el marit de la qual em va ajudar.

Pàgina 7 de 10
En valencià no hi ha una paraula que faça la funció de pronom

relatiu possessiu equivalent al castellà cuyo, ni a l’anglès whose, ni
al francès dont.
La idea de possessió s’expressa en valencià a través de la
construcció següent:
posseïdor + cosa posseïda + preposició de + relatiu compost: el qual, els
quals, la qual, les quals (aquest concorda en gènere i nombre amb el
posseïdor)
Recordeu que en valencià el pronom (és a dir, el conjunt de + rel.

compost) es posposa a l’element posseït, i no s’hi anteposa com es
fa en castellà. Pàgina 8 de 10
1. Llibres de text
València, 2009.
Pàgina 9 de 10
MOLTES GRÀCIES
PRONOMS RELATIUS: FORMES USADES EN LES
ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
DE RELATIU

Objectius
Explicarem què és una oració subordinada substantiva de relatiu.
Presentarem les formes dels pronoms relatius que s’usen en les

oracions subordinades substantives de relatiu.
Pàgina 2 de12
Índex
1. Què és una oració subordinada substantiva de relatiu?

1.1 Formes usades en les oracions subordinades substantives de
relatiu
Relatiu qui
Relatiu àton que
Demostratiu neutre açò, això, allò o el + que àton
Relatiu adverbial on
Pàgina 3 d'11
1. Què és una oració subordinada substantiva de relatiu? (1)
Imagineu que el professorat dóna aquesta instrucció a l’alumnat

perquè faça una tasca de classe…
Oració subordinada substantiva
de relatiu
El
El qui
qui siga més ràpid rebrà un premi.
Pronom
relatiu: qui
Equival a un substantiu de
l’oració principal o a un
adjectiu substantivat: Oració principal:
El ràpid El més ràpid rebrà un premi.
Pàgina 4 d'11
Comentem l’exemple anterior...

Les oracions subordinades substantives de relatiu fan la funció d’un
substantiu o d’un adjectiu substantivat, és a dir, el nucli d’un SN:
el ràpid.
Fan referència a un nom de l’oració principal o a una paraula de

caràcter més general: l’alumnat.
No tenen una correspondència explícita amb un element anterior

que haja aparegut en l’oració, és a dir, no tenen antecedent
explícit.
Pàgina 5 d'11
Fan les funcions pròpies del substantiu o, millor, de tot un SN. En
l’oració anterior, el qui siga més ràpid fa la funció de subjecte.
La resta de funcions que poden fer són les següents:
Atribut
Complement directe
Complement indirecte
Complement de règim verbal
Complement del nom
Complement de l’adjectiu
Pàgina 6 d'11
1.1 Formes usades en les oracions subordinades substantives de relatiu
(1)
Tipus Tipus de Exemple
d’oració pronom relatiu
Relatiu personal El qui siga més ràpid rebrà un premi.
Oracions de qui
relatiu Qui cara veu, cara honra.
substantives
Relatiu àton Aquesta poesia i la (poesia) que acabem de

que
llegir són de Vicent Andrés Estellés.
1.1 Formes usades en les oracions de relatiu substantives (2)

Demostratiu neutre M’agrada això que (o: el que) em dius.
Oracions de açò, això, allò o el
relatiu + que àton Parlem del que (o: d’això que) tu ja saps.
substantives
Relatiu adverbial Vinc d’on fan aquesta coca tan bona i te n’he
on dut.
Torna allí on et reben bé.
Els pronoms relatius que s’usen en les oracions substantives de

relatiu són tres:
Pronoms relatius
Formes àtones Forma adverbial
qui que on
Pàgina 9 d'11
1. Llibres de text
València, 2009.
Pàgina 10 d'11
MOLTES GRÀCIES
ELS PRONOMS RELATIUS: INTRODUCCIÓ

Índex
1. Objectius
2. Coneixements previs necessaris
3. Esquema dels continguts
4. Seqüència d’aprenentatge
Pàgina 2 de 8
1. Objectius
Distingir els usos normatius dels pronoms relatius dels no

normatius, en els diferents nivells de formalitat de la llengua.
Aprendre a usar les formes normatives o recomanades dels

pronoms relatius, d’acord amb el nivell de formalitat de la llengua.
Pàgina 3 de 8
2. Esquema dels continguts
1. Els pronoms relatius: formes usades en les oracions subordinades adjectives

de relatiu
2. Els pronoms relatius: formes usades en les oracions subordinades

substantives de relatiu
3. El relatiu variable el qual, els quals, la qual i les quals
4. El relatiu neutre
5. El relatiu possessiu
6. Pleonasmes amb els pronoms relatius
7. Pronoms relatius: calcs lingüístics Pàgina 4 de 8

3. Coneixements previs necessaris
Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb les oracions

subordinades com ara:
Pronom relatiu
Oració principal
Oració subordinada
Oració de relatiu
Antecedent
Conèixer les formes i els usos dels pronoms relatius.

Conèixer la tipologia d’oracions relacionada amb els pronoms
relatius.
Pàgina 5 de 8
4. Seqüència d’aprenentatge (1)
•Per començar, visualitzeu el vídeo.
•Per tal de seguir l’explicació del vídeo, també disposeu de la

presentació usada en el vídeo en format PDF.
•Per continuar, feu les activitats tipus test corresponents als

continguts de cada vídeo.
•Per acabar, teniu l'examen final del mòdul.
Pàgina 6 de 8
4. Seqüència d’aprenentatge (2)
Temps de dedicació total aproximat: 3 h
1. Introducció al mòdul: 15 min
2. 7 vídeos de continguts: 60 min
3. 7 blocs d’activitats de 3 preguntes sobre cada vídeo: 60 min
4. Resum del mòdul: 30 min
5. Examen final del mòdul que consta de 10 preguntes: 30 min
6. Bibliografia
Pàgina 7 de 8
MOLTES GRÀCIES
PLEONASMES AMB ELS PRONOMS RELATIUS

Objectius
Analitzarem quan es dóna un cas de pleonasme en una oració de

relatiu i en quins nivells del llenguatge.
Aprendrem a detectar els pleonasmes i a usar les construccions de

relatiu adequades.
Pàgina 2 de 9
Índex
1. Què és un pleonasme?
2. Casos de pleonasme en les oracions de relatiu
Pàgina 3 de 9
1. Què és un pleonasme?
Una conversa entre amics…
-Ricard: Digues, a qui vas conèixer ahir?

Oració subordinada
adjectiva de relatiu
-Joana: Ahir vaig conèixer l’autor a qui li donaren el premi d’assaig.
Antecedent
Pronom relatiu Pleonasme (repetició
Pronom feble li (OI)
personal qui (OI) innecessària d’un element)
Pàgina 4 de 9
2. Casos de pleonasme amb els pronoms relatius (1)
En la llengua normativa, cal evitar la inserció en l’oració de relatiu

d’un pronom feble que represente l’antecedent del pronom relatiu.
No s’ha de dir:
Tornen a fer aquella pel·lícula que ja *l’hem vista tantes vegades.
Cal dir:
Tornen a fer aquella pel·lícula que ja Ø hem vist Ø tantes vegades.

Pàgina 5 de 9
2. Casos de pleonasme amb els pronoms relatius (i 2)
No s’ha de dir:
Us explicaré l’errada de la qual *en provenen tots els problemes.
Cal dir:
Us explicaré l’errada de la qual Ø provenen tots els problemes.
Pàgina 6 de 9
Col·loquialment, hi ha una forta tendència a reforçar els relatius

amb un pronom feble.
El pronom feble representa per segona vegada el mateix

antecedent que ja ha expressat abans el pronom relatiu.
Aquest ús es considera incorrecte, i, com hem vist, aquesta mena

de repeticions innecessàries rep el nom de pleonasme.
Pàgina 7 de 9
1. Llibres de text
València, 2009.
Pàgina 8 de 9
MOLTES GRÀCIES
EL RELATIU NEUTRE

Objectius
Analitzarem quin és el tipus d’oració en què apareix el pronom

relatiu neutre i les formes de què disposa, d’acord amb el nivell de
formalitat de la llengua.
Aprendrem quines són les combinacions que hem d’usar.
Pàgina 2 d’11
Índex
1. Pronom relatiu neutre
1.1 La combinació la qual cosa
1.2 La combinació cosa que
1.3 Pronom relatiu neutre: altres recursos expressius
1.4 El grup *lo qual, calc del castellà
Pàgina 3 d'11
1. Pronom relatiu neutre (1)
Oració subordinada adjectiva de
relatiu explicativa
El projecte s’ha aprovat aquest matí, la qual cosa ens motiva moltíssim.
Pronom relatiu neutre
També podem usar aquests altres recursos expressius:

Antecedent
(representat
(...), cosa que ens motiva moltíssim.
per tota una
oració)
(...), i això ens motiva moltíssim.
Pàgina 4 d'11
1.1 La combinació la qual cosa
El director ha ajornat la reunió, de la qual cosa ens hem sorprès tots.
S’usa sols en oracions subordinades adjectives de relatiu explicatives.

Quan apareix en funcions preposicionals, pot dur preposició.
És pròpia dels nivells de formalitat alta: la llengua literària.
Equival a la combinació castellana: lo (article neutre) + cual/que
Pàgina 5 d'11
(relatiu).
1.2 La combinació cosa que
Joan m’ha dit que anem al cinema, cosa que em fa molta il·lusió.
S’usa sols en oracions subordinades adjectives de relatiu explicatives.

No pot dur preposició.
En l’estàndard oral, és preferible usar cosa que i no la qual cosa.
(relatiu). Pàgina 6 d'11
1.3 Pronom relatiu neutre: altres recursos expressius

Fixem-nos en l’exemple:
M’has atès molt bé, i això m’agrada molt.
En valencià, es disposa d’altres recursos sintàctics equivalents al

relatiu neutre, com ara: i això.
És una forma preferible en l’estàndard oral i corresponen a un
nivell de formalitat mitjà o baix.
Pàgina 7 d'11
1.4 El grup *lo qual
pel
La conferència ha acabat abans, per
per loque
la qualcosa
qual arribem al sopar.
arribem al sopar.
Hem d’evitar calcar del castellà el grup lo (article neutre) + cual/que

(relatiu).
En valencià i, depenent del nivell de formalitat, usem les combinacions
del relatiu neutre: la qual cosa, cosa que, i això. Pàgina 8 d'11
El pronom relatiu neutre s’usa sols en oracions subordinades

adjectives de relatiu explicatives.
(relatiu).
Pel que fa als usos, atenem a la taula següent:
Llengua literària Estàndard oral
la qual cosa cosa que i això

Pàgina 9 d'11
1. Llibres de text
València, 2009.
Pàgina 10 d'11
MOLTES GRÀCIES
PRONOMS RELATIUS: FORMES USADES EN
LES ORACIONS SUBORDINADES
ADJECTIVES DE RELATIU

Objectius
Explicarem què és una oració subordinada adjectiva de relatiu i els

tipus que hi podem trobar.
Presentarem les formes dels pronoms relatius que s’usen en les

oracions subordinades adjectives de relatiu.
Pàgina 2 de13
Índex
1. Què és una oració subordinada adjectiva de relatiu?
1.1 Tipus d’oracions subordinades adjectives de relatiu
 especificatives
 explicatives
1.2 Formes usades en les oracions subordinades adjectives de relatiu

 Relatiu àton que
 Relatiu tònic què
 Relatiu personal qui
 Relatiu adverbial on
 Relatiu compost el qual i variants
 Relatiu possessiu de + el relatiu compost el qual i variants
 Relatiu neutre la qual cosa o cosa que
Pàgina 3 de 13
1. Què és una oració subordinada adjectiva de relatiu? (1)
Fixeu-vos en l’oració següent…
El llibre que
que has editat és molt interessant.
Pronom
Antecedent relatiu
Oració subordinada adjectiva

de relatiu
Oració principal:
El llibre és molt interessant.
Pàgina 4 de 13
1. Què és una oració subordinada adjectiva de relatiu? (2)

Les oracions subordinades adjectives de relatiu equivalen a un
adjectiu: editat.
El pronom relatiu que àton introdueix l’oració subordinada i té una

funció sintàctica en l’oració subordinada: que has editat, en aquest
cas fa de complement directe.
El pronom relatiu substitueix un element de l’oració principal

anomenat antecedent: el llibre.
Pàgina 5 de 13
1.1 Tipus d’oracions subordinades adjectives de relatiu
(1)
Oracions subordinades adjectives de relatiu especificatives
Els alumnes que van aprovar se’n van anar de festa.
 L’oració de relatiu és especificativa, ja que serveix per a

restringir l’abast del significat del nom antecedent: només
alguns alumnes se’n van anar de festa, aquells que van aprovar.
Pàgina 6 de 13
1.1 Les oracions subordinades adjectives de relatiu:
explicatives (2)
Oracions subordinades adjectives de relatiu explicatives
Fixeu-vos en aquesta altra oració...
Els alumnes, que van aprovar, se’n van anar de festa.
 L’oració de relatiu és explicativa, ja que afegeix informació

suplementària sobre el nom antecedent: tots els alumnes se’n van
anar de festa i se’ns informa, a més, que tots van aprovar.
 Aleshores, l’explicació inserida ha d’anar entre comes.
Pàgina 7 de 13
1.2 Formes usades en les oracions subordinades adjectives de relatiu
(1)
Tipus Tipus de pronom Exemple
d’oració relatiu
El llibre que has editat és molt
Oracions de Relatiu àton que
interessant.
relatiu
adjectives La ploma amb què escric és un regal de mon
Relatiu tònic què pare.
Relatiu personal
La professora a qui busques acaba d’eixir del
qui
despatx.
1.2 Formes usades en les oracions de relatiu adjectives (2)

a) Lloc físic: L’edifici on visc està en obres.
Relatiu adverbial
Oracions de on b) Lloc figurat: El projecte en què estem
relatiu
involucrats és molt atractiu.
adjectives
Relatiu compost el Aquest és el científic del qual et vaig parlar.

qual i variants
1.2 Formes usades en les oracions de relatiu adjectives (3)

Oracions de Relatiu neutre la Joan acceptà la invitació a l’exposició,

relatiu qual cosa o cosa la qual cosa em va alegrar.
adjectives que La meua xiqueta fa sis anys avui, cosa que
hem de celebrar.
Relatiu possessiu
de + el relatiu El cotxe la porta del qual no té vidre és meu.
compost el qual i
variants
Els pronoms relatius que s’usen en les oracions subordinades

adjectives de relatiu són cinc:
Pronoms relatius invariables Pronoms relatius variables

que què qui on el qual, els quals, la qual, les
quals
Pàgina 11 de 13
1. Llibres de text
València, 2009.
Pàgina 12 de 13
MOLTES GRÀCIES
Resum del mòdul
Morfosintaxi verbal:
usos dels temps verbals
Antoni Martínez i Bernat
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística
Objectius
• En aquest mòdul hem après com cal usar
normativament els diferents temps verbals
tant de l'indicatiu com del subjuntiu.
• Hem parat una atenció especial a les
principals dificultats i els casos particulars més
destacats que planteja l'ús d'aquests temps
verbals.
Esquema
1. L’INDICATIU
1.1. El present i l'imperfet d'indicatiu
1.2. El futur i el condicional
1.3. El passat i el perfet d'indicatiu
1.4. Els temps compostos amb haver de l'indicatiu (llevat del
perfet)
2. EL SUBJUNTIU
2.1. El subjuntiu: correspondència amb els temps d'indicatiu
2.2. El subjuntiu: ús del subjuntiu i de l'indicatiu en oracions
temporals i de temor
condicionals, de dubte i de confiança
Resum: el present i l’imperfet
d’indicatiu
• Hem après que els valors bàsics del present i l’imperfet
d’indicatiu van lligats a la idea de simultaneïtat i són paral·lels
entre els dos temps; a més, el present té un altre valor bàsic,
l’atemporalitat.
• També hem distingit entre aquells casos en què, per a indicar
simultaneïtat, convé usar el present o l’imperfet d’indicatiu i
aquells en què convé recórrer a la perífrasi estar + gerundi. Hem
vist que aquesta darrera la usem per remarcar la idea de durada.
• Finalment, hem vist que tant el present com l’imperfet
d’indicatiu poden usar-se també amb una sèrie de valors
secundaris: present històric, present narratiu, futur i imperatiu,
en el cas del present; i imperfet narratiu, futur de passat,
irrealitat present o futura i cortesia, en el cas de l’imperfet.
Resum: el futur i el condicional
• Hem après que el valor bàsic del futur i del condicional va lligat a
la idea de posterioritat i és paral·lel entre els dos temps; mentre
que el futur expressa posterioritat respecte al present, el
condicional expressa posterioritat respecte al passat.
• A més, hem vist que tant el futur com el condicional poden usar-
se també amb una sèrie de valors secundaris: en el cas del futur,
futur dels historiadors, futur de sorpresa o contrarietat i futur
de probabilitat; i en el cas del condicional, irrealitat (en
l’apòdosi de les oracions condicionals), atenuació, cortesia i
probabilitat en el passat.
• També hem vist que, per a indicar probabilitat, tot i que es pot
usar el futur o el condicional, es considera preferible recórrer a
la perífrasi deure + infinitiu.
Resum: el passat i el perfet d’indicatiu
• Hem après que el passat simple i el perifràstic són
intercanviables en quasi tots els contextos; l’excepció és la
perífrasi de probabilitat deure + infinitiu, en la qual sols es pot
usar el passat simple.
• També hem après que tant el perfet com el passat indiquen
anterioritat, i el parlant usa l’un o l’altre segons que opte per
incloure un fet determinat en un període que arribe fins al
present (i llavors usarà el perfet) o bé en un període ja acabat
(i en aquest cas usarà el passat).
• Finalment, hem remarcat que per referir-nos a fets
esdevinguts el mateix dia en què s’esdevé l’acte de parla, en
valencià usem sempre el perfet.
Resum: els temps compostos amb
haver de l’indicatiu (llevat del perfet)
• Hem après que els valors bàsics d’aquests temps expressen
diferents matisos de l’anterioritat: anterioritat respecte a
un moment del passat, en el cas del plusquamperfet;
anterioritat respecte a un moment futur, en el del futur
perfet; anterioritat respecte a un futur de passat, en el del
condicional perfet; i anterioritat immediata respecte a un
moment del passat, en el del passat anterior (tant simple
com perifràstic).
• També hem après que el passat anterior té un ús restringit
a determinats contextos (oracions subordinades
introduïdes per quan, després que o locucions aspectuals
com ara una vegada, tan bon punt, així que, a penes o
equivalents), i que generalment podem usar el passat en
lloc del passat anterior.
Resum: el subjuntiu: correspondència
amb els temps d’indicatiu
• Hem après que l’indicatiu és un mode no marcat tant des
del punt de vista sintàctic com semàntic, mentre que el
subjuntiu és un mode marcat que s’associa a la
subordinació i a l’expressió de determinats valors modals.
• També hem vist que l’indicatiu comprèn 12 temps diferents
mentre que el subjuntiu només en té 4, de manera que la
correspondència entre els temps de subjuntiu i indicatiu es
fa a raó de 2-4 temps d’indicatiu per cada temps de
subjuntiu.
• Finalment, hem vist quins temps de l’indicatiu corresponen
a cada temps del subjuntiu. Ho veiem en l’esquema
següent:
INDICATIU SUBJUNTIU
TEMPS exemples TEMPS exemples
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
parlà o va parlar imperfet parlara (parlés)
perifràstic)
condicional parlaria
perfet ha parlat
perfet haja parlat
futur perfet haurà parlat
plusquamperfet havia parlat

passat anterior hagué parlat o va haguera (hagués)
plusquamperfet
(simple o perifràstic) haver parlat parlat
condicional perfet hauria parlat
Resum: el subjuntiu: ús del subjuntiu i de
l’indicatiu en oracions temporals i de temor
• Hem après que en algunes oracions subordinades (oracions
temporals introduïdes per conjuncions com quan, així que,
a penes, tan bon punt, etc., i oracions relatives sense
antecedent, en tots dos casos per indicar posterioritat o
futur de passat; i també en les subordinades que depenen
de verbs que expressen temor) és possible usar l’indicatiu
o el subjuntiu de manera indistinta.
• Finalment, hem vist que en la llengua antiga s’usava un no
expletiu (és a dir, un no mancat del sentit de negació que
normalment té aquesta partícula) en les oracions de temor
amb el verb en subjuntiu, mentre que en l’actualitat es
considera preferible evitar l’ús d’aquest no expletiu, i
estalviar-se així ambigüitats.
Resum: el subjuntiu: ús del subjuntiu i de l’indicatiu
en oracions condicionals, de dubte i de confiança
• Hem après que en la pròtasi de les oracions

condicionals es considera preferible l’ús del
subjuntiu (tot i que també s’hi admet l’indicatiu),
mentre que en l’apòdosi de les condicionals, així
com en determinades oracions que expressen
desig (amb verbs com voler), en les oracions
encapçalades per adverbis de dubte i en les que
depenen de verbs que expressen confiança, en
valencià la normativa de la llengua estableix que
cal usar-hi l’indicatiu.
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramàtica
normativa valenciana, Publicacions de l'AVL,
València, 2006
• Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral,
Universitat de València, València, 2006 (7a
ed.)
Moltes gràcies.

Lingüística de la UPV
El futur i el condicional

Objectius
• En aquest vídeo aprendrem els valors bàsics i els valors
secundaris de dos temps de l’indicatiu: el futur i el condicional.
• Pararem una atenció especial al problema que planteja l’ús
d’aquests temps o de la perífrasi deure + infinitiu per a indicar
probabilitat.
Objectius
probabilitat.
Continguts
1. Valor bàsic
1.1. Futur
1.2. Condicional
2. Valors secundaris
2.1. Futur
2.2. Condicional
2.3. Remarca sobre l’expressió de la probabilitat
Futur
VALOR BÀSIC exemples
posterioritat Demà vindran els meus cosins de
Dénia.
Futur
Dénia.
Futur
Dénia.
Condicional
posterioritat respecte del passat Ma mare m’anuncià que l’endemà
(futur de passat) vindrien els meus cosins de Dénia.
Futur
Dénia.
Condicional
Futur
VALORS SECUNDARIS exemples
futur dels historiadors L’any 1962, Joan Fuster publicarà
Nosaltres els valencians.
futur de sorpresa o contrarietat Seré animal!
Tindràs barra!
futur de probabilitat –Quina hora és, ara? –Seran les sis i
mitja.
Estaràs cansat, a hores d’ara, no?
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Condicional
irrealitat (en l’apòdosi de les Si tinguera dues setmanes de
condicionals) vacances, faria un viatge per Europa.
atenuació Segons alguns rumors que s’han difós
per la xarxa, el president estaria
decidit a presentar la dimissió.
cortesia Voldria una barra de pa, per favor.
probabilitat en el passat –Quina hora era, llavors? –Serien les

sis i mitja.
Estaries cansat, ahir a la vesprada, no?
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
CAL REMARCAR:
En lloc del futur i el condicional de probabilitat, és preferible usar la
perífrasi deure + infinitiu:
CAL REMARCAR:
EN LLOC DE ... ÉS MILLOR DIR...

–Quina hora és, ara? –Seran les sis i –Quina hora és, ara? –Deuen ser les
mitja. sis i mitja.
Estaràs cansat, a hores d’ara, no? Deus estar cansat, a hores d’ara, no?
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.

–Quina hora era, llavors? –Serien les –Quina hora era, llavors? –Devien ser
sis i mitja. les sis i mitja.
Estaries cansat, ahir a la vesprada, Devies estar cansat, ahir a la
no? vesprada, no?
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.

no? vesprada, no?
Resum final
• En aquest vídeo hem après que el valor bàsic del futur i del
condicional va lligat a la idea de posterioritat i és paral·lel entre els
dos temps; mentre que el futur expressa posterioritat respecte al
present, el condicional expressa posterioritat respecte al passat.
• A més, hem vist que tant el futur com el condicional poden usar-se
també amb una sèrie de valors secundaris.
• També hem vist que, per a indicar probabilitat, tot i que es pot usar
el futur o el condicional, es considera preferible recórrer a la
perífrasi deure + infinitiu.
Resum final
Resum final
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramàtica normativa
valenciana, Publicacions de l’AVL, València, 2006
• Josep Lacreu, Manual d’ús de l’estàndard oral, Universitat de
València, València, 2006 (7a ed.)
Moltes gràcies.

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la
UPV
El passat i el perfet d’indicatiu

Objectius
• En aquest vídeo aprendrem a usar tres temps de l’indicatiu: el
passat simple, el passat perifràstic i el perfet.
• Pararem una atenció especial al problema de quan cal usar el
passat o el perfet.
Objectius
passat o el perfet.
Continguts
1. Ús del passat simple o del passat perifràstic
2. Ús del passat o del perfet
2.1. Valor bàsic del perfet
2.2. Valor bàsic del passat
2.3. Remarques sobre l’ús del perfet o del passat
Passat simple i passat perifràstic
passat simple passat perifràstic

Li diguí que vinguera a la festa. Li vaig dir que vinguera a la festa.
Els periodistes s’asabentaren de Els periodistes es van assabentar (van
seguida de la novetat. assabentar-se) de seguida de la novetat.

CAL REMARCAR:
El passat simple i el perifràstic són intercanviables en tots els contextos,
llevat d’un: en la perífrasi de probabilitat deure + infinitiu.
En aquesta perífrasi sols es pot usar el passat simple, no el perifràstic.

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:
NO DIEM... SINÓ QUE DIEM...

El meu amic Pau va deure passar ahir El meu amic Pau degué passar ahir
per casa, però jo era fora.* per casa, però jo era fora.
La policia pensa que els culpables de La policia pensa que els culpables de
l’atemptat van deure ser uns l’atemptat degueren ser uns
terroristes estrangers.* terroristes estrangers.
CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

Perfet d’indicatiu
Passat (simple i perifràstic)

anterioritat (però situada pel parlant Aquesta setmana hem estat a
dins d’un període que inclou també Mallorca.
l’acte de parla) Enguany ho he aprovat tot.



anterioritat (situada pel parlant en un Dilluns estiguérem a Mallorca. /

període ja acabat que no inclou l’acte Dilluns vam estar a Mallorca.
de parla) Al gener ho aproví tot. / Al gener ho
vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.
CAL REMARCAR:
En valencià usem el perfet per referir-nos als fets que s’han esdevingut avui
mateix (és a dir, en el mateix dia en què s’inclou l’acte de parla), fins i tot
quan en l’oració s’explicita un termini temporal ja acabat però dins del dia
d’avui.
Per tant, també usem el perfet per referir-nos a un fet que acaba d’ocórrer, és
a dir, que se situa en un passat immediat respecte al moment de l’acte de
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
Aquest matí a les 10 et telefoní (vaig Aquest matí a les 10 t’he telefonat
telefonar) però no hi eres.* però no hi eres.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Fa un moment vingué (va venir) la Fa un moment ha vingut la teua
teua cosina Marta.* cosina Marta.
Els acompanyà (va acompanyar) en Els ha acompanyat en aquesta nit de
aquesta nit de ràdio que ara acaba ràdio que ara acaba Jaume Escrivà.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
Resum final
• En aquest vídeo hem après que el passat simple i el perifràstic són intercanviables
en quasi tots els contextos; l’excepció és la perífrasi de probabilitat deure + infinitiu,
en la qual sols es pot usar el passat simple.
• També hem après que tant el perfet com el passat indiquen anterioritat, i el parlant
usa l’un o l’altre segons que opte per incloure un fet determinat en un període que
arribe fins al present (i llavors usarà el perfet) o bé en un període ja acabat (i en
aquest cas usarà el passat).
• Finalment, hem remarcat que per referir-nos a fets esdevinguts el mateix dia en què
s’esdevé l’acte de parla, en valencià usem sempre el perfet.
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
Els temps compostos amb haver de
l’indicatiu (llevat del perfet)
Objectius
• En aquest vídeo aprendrem els valors bàsics de cinc temps de
l’indicatiu que es formen amb l’auxiliar haver: el
plusquamperfet, el futur perfet, el condicional perfet, el passat
anterior simple i el passat anterior perifràstic.
• Pararem una atenció especial al problema que planteja l’ús del
passat anterior.
Objectius
passat anterior.
Continguts
1. Plusquamperfet, futur perfet i condicional perfet
2. Passat anterior simple i perifràstic
1.1. Remarca sobre l’ús del passat anterior
TEMPS VALOR BÀSIC exemples
plusquamperfet anterioritat respecte a Quan vas arribar a casa,
un moment del passat jo ja havia sopat.
futur perfet anterioritat respecte a Quan arribaràs a casa, jo
un moment futur ja hauré sopat.
condicional perfet anterioritat respecte a Ja et vaig dir ahir que
un futur de passat quan arribaries a casa,
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.

passat anterior simple Quan hagué acabat de
anterioritat immediata parlar, s’alçà de taula i se
respecte a un moment n’anà.
passat anterior del passat Quan va haver acabat
perifràstic de parlar, s’alçà de taula
i se n’anà.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
CAL REMARCAR:
El passat anterior (tant simple com perifràstic) té un ús bastant restringit: el
podem trobar en oracions subordinades introduïdes per quan, després que
o locucions aspectuals com ara una vegada, tan bon punt, així que, a penes
o equivalents. Generalment el podem substituir, cosa que sol fer-se en
nivells no molt formals, pel passat (simple o perifràstic) o per altres temps.
CAL REMARCAR:
passat anterior Quan hagué passat simple Quan acabà de

simple acabat de parlar, parlar, s’alçà de
s’alçà de taula i se taula i se n’anà.
n’anà.
passat anterior Quan va haver passat perifràstic Quan va acabar
perifràstic acabat de parlar, de parlar, s’alçà
s’alçà de taula i se de taula i se
n’anà. n’anà.
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
Resum final
• En aquest vídeo hem après que els valors bàsics del
anterior simple i el passat anterior perifràstic expressen
diferents matisos de l’anterioritat.
• També hem après que el passat anterior té un ús restringit a
determinats contextos, i que generalment podem usar el
passat en lloc del passat anterior.
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
Introducció al mòdul
Objectius
• En aquest mòdul aprendrem com cal usar
• Pararem una atenció especial a les principals
dificultats i els casos particulars més destacats
que planteja l'ús d'aquests temps verbals.
Objectius
• En aquest mòdul aprendrem com cal usar
• Pararem una atenció especial a les principals
dificultats i els casos particulars més destacats
que planteja l'ús d'aquests temps verbals.
Esquema
1. L’INDICATIU
perfet)
2. EL SUBJUNTIU
Esquema
1. L’INDICATIU
perfet)
2. EL SUBJUNTIU
Seqüència d'aprenentatge
• Primerament, visualitzeu els vídeos.
• A continuació, feu les activitats de tipus test
• Per acabar, teniu un resum del mòdul i
l'examen final del mòdul.
RECORDEU QUE...
• Podeu visualitzar els vídeos tantes vegades
com vulgueu.
• També disposeu de les presentacions usades
en els vídeos en format PDF.
RECORDEU QUE...
com vulgueu.
RECORDEU QUE...
com vulgueu.
Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.

El present i l’imperfet
d’indicatiu
Objectius
• En aquest vídeo aprendrem els valors bàsics i
els valors secundaris de dos temps de
l’indicatiu: el present i l’imperfet.
• Pararem una atenció especial al problema que
planteja l’ús d’aquests temps o de la perífrasi
estar + gerundi per a indicar simultaneïtat.
Objectius
Continguts
1. Valors bàsics
1.1. Present d’indicatiu
1.2. Imperfet d’indicatiu
1.3. Remarca sobre l’expressió de la
simultaneïtat
Present d’indicatiu
VALORS BÀSICS exemples
simultaneïtat –Què fas ara? –Mire la tele.
simultaneïtat ampliada El meu germà treballa en un banc.
Cada matí Lluís fa una taula d’exercicis.
atemporalitat Dos i dos fan quatre.

L’aigua de la mar és salada.





Imperfet d’indicatiu
simultaneïtat en el passat (fets en –Què feies fa mitja hora? –Mirava la

curs) tele.
simultaneïtat ampliada en el passat El meu germà treballava en un banc.
(fets en curs) Cada matí Lluís feia una taula
d’exercicis.


curs) tele.
d’exercicis.


curs) tele.
d’exercicis.
CAL REMARCAR:
simultaneïtat (estricta)
–Què estàs fent ara? –Estic mirant la –Què fas ara? –Mire la tele.
tele.
CAL REMARCAR:
tele.
CAL REMARCAR:
tele.
simultaneïtat (estricta) en el passat

–Què estaves fent fa mitja hora? – –Què feies fa mitja hora? –Mirava la
Estava mirant la tele. tele.
CAL REMARCAR:
tele.

perífrasi estar + gerundi per a remarcar la idea de
durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
T’estic esperant des de fa hores.
Carme està estudiant tot el matí.
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
Quan per fi va arribar, l’altre feia temps que l’estava esperant.
A migdia Carme estava cansada, perquè estava estudiant des de les vuit
del matí.
present històric Joan Fuster naix a Sueca el 1922.
present narratiu L’altre dia, el meu home em diu que vol
comprar un cotxe nou.
futur La setmana que ve me’n vaig a Roma.
imperatiu En primer lloc, obris el programa i

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.
imperfet narratiu A migdia arribava la gran notícia: els
havien concedit la subvenció!
futur de passat Em va comentar que la setmana
següent se n’anava a Roma.
irrealitat present o futura Es casaven el mes que ve, però després
d’aquest disgust potser ho deixaran
córrer.
cortesia –Què volia, senyora? –Jo només volia
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
Resum final
present i l’imperfet d’indicatiu van lligats a la idea de
simultaneïtat i són paral·lels entre els dos temps; a
més, el present té un altre valor bàsic, l’atemporalitat.
• També hem distingit entre aquells casos en què, per a
indicar simultaneïtat, convé usar el present o l’imperfet
d’indicatiu i aquells en què convé recórrer a la perífrasi
estar + gerundi. Hem vist que aquesta darrera la usem
per remarcar la idea de durada.
d’indicatiu poden usar-se també amb una sèrie de
valors secundaris.
Resum final
valors secundaris.
Resum final
valors secundaris.
Bibliografia
normativa valenciana, Publicacions de l’AVL,
València, 2006
• Josep Lacreu, Manual d’ús de l’estàndard oral,
ed.)
Moltes gràcies.

El subjuntiu: correspondència
Objectius
• En aquest vídeo aprendrem a distingir en
quins contextos s’usen l’indicatiu, d’una
banda, i el subjuntiu, de l’altra.
• Aprendrem, a més, quines correspondències
s’estableixen entre els diferents temps del
subjuntiu i l’indicatiu.
Objectius
subjuntiu i de l’indicatiu.
Continguts
1. Norma general sobre l’ús de l’indicatiu i del subjuntiu
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
2. Correspondències entre els temps d’indicatiu i subjuntiu
2.1. Temps d’indicatiu que corresponen al present
de subjuntiu
2.2. Temps d’indicatiu que corresponen a l’imperfet
de subjuntiu
2.3. Temps d’indicatiu que corresponen al perfet
de subjuntiu
2.4. Temps d’indicatiu que corresponen al
plusquamperfet de subjuntiu
• L’indicatiu és un mode no marcat:
• Quant a la sintaxi, l’indicatiu apareix en
oracions tant simples com subordinades.
• Quant a la semàntica, l’indicatiu s’usa quan el
parlant es limita a afirmar una informació.
• En canvi, el subjuntiu és un mode marcat:
• Quant a la sintaxi, el subjuntiu s’usa
bàsicament en oracions subordinades.
• Quant a la semàntica, el subjuntiu s’associa a
valors modals com són la irrealitat, el dubte,
el desig o la informació ja coneguda i poc
rellevant.
rellevant.
rellevant.
• Mentre que hi ha 12 temps d’indicatiu, de
subjuntiu n’hi ha només 4.
• Així, a cada temps del subjuntiu corresponen
entre 2 i 4 temps diferents de l’indicatiu,
segons l’esquema que veurem a continuació.
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present Blai llig en veu Em molesta que
alta. Blai llija en veu
alta.
futur Demà vindrà la present M’alegre que
teua amiga demà vinga la
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
imperfet Blai estava llegint Em molestava que
en veu alta tot el Blai estiguera
matí. (estigués) llegint
en veu alta tot el
matí.
passat (simple o Ahir vingué la teua Em vaig alegrar
perifràstic) amiga Núria. / que ahir vinguera
imperfet
Ahir va venir la (vingués) la teua
teua amiga Núria. amiga Núria.
condicional Em van dir que la Em preguntava si
teua amiga Núria era possible que la
vindria l’endemà. teua amiga Núria
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
perfet Blai ha llegit en M’ha molestat
veu alta tot el que Blai haja
matí. llegit en veu alta
tot el matí.
futur perfet Demà a aquesta perfet És possible que
hora ja haurà demà a aquesta
arribat la teua hora ja haja
amiga Núria. arribat la teua
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
plusquamperfet Blai havia llegit en M’havia molestat
veu alta tot el matí. que Blai haguera
(hagués) llegit en
veu alta tot el matí.
passat anterior Després que Vicent li Jo temia que,
(simple o perifràstic) hagué dit tot el que després que Vicent li
pensava d’ell, Marc haguera (hagués)
s’alçà de taula i se dit tot el que
n’anà. / Després que pensava d’ell, Marc
plusquamperfet
Vicent li va haver dit s’alçara de taula i se
tot el que pensava n’anara.
d’ell...
condicional perfet Em van assegurar Em preguntava si era
que avui a les cinc ja possible que la teua
hauria arribat la amiga Núria
teua amiga Núria. haguera (hagués)
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
Resum final
• En aquest vídeo hem après que l’indicatiu és un mode
no marcat tant des del punt de vista sintàctic com
semàntic, mentre que el subjuntiu és un mode marcat
que s’associa a la subordinació i a l’expressió de
determinats valors modals.
• També hem vist que l’indicatiu comprèn 12 temps
diferents mentre que el subjuntiu només en té 4, de
manera que la correspondència entre els temps de
subjuntiu i indicatiu es fa a raó de 2-4 temps
d’indicatiu per cada temps de subjuntiu.
• Finalment, hem vist quins temps de l’indicatiu
corresponen a cada temps del subjuntiu.
Resum final
Resum final
Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.

El subjuntiu: ús del subjuntiu i de l’indicatiu en
oracions condicionals, de dubte i de confiança
Objectius
• En aquest vídeo aprendrem a distingir en quins contextos
s’usen l’indicatiu, d’una banda, i el subjuntiu, de l’altra.
• Pararem una atenció especial a tres casos particulars d’ús de
l’indicatiu i el subjuntiu: les oracions condicionals, les
introduïdes per adverbis de dubte i les que depenen de verbs
que expressen confiança.
Continguts
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
2. Casos particulars
2.1. Oracions condicionals
2.1.1. Pròtasi
2.1.2. Apòdosi
2.1.2.1. Remarca sobre oracions que expressen desig
2.2. Oracions de dubte
2.3. Oracions de confiança
Norma general: l’indicatiu
• Quant a la sintaxi, l’indicatiu apareix en oracions tant simples
com subordinades.
• Quant a la semàntica, l’indicatiu s’usa quan el parlant es limita
a afirmar una informació.
com subordinades.
com subordinades.
Norma general: el subjuntiu
• Quant a la sintaxi, el subjuntiu s’usa bàsicament en oracions
subordinades.
• Quant a la semàntica, el subjuntiu s’associa a valors modals
com són la irrealitat, el dubte, el desig o la informació ja
coneguda i poc rellevant.
subordinades.
subordinades.
• Vegem ara determinats casos particulars d’ús del subjuntiu i/o
de l’indicatiu.
• Així, a cada temps del subjuntiu corresponen entre 2 i 4 temps
diferents de l’indicatiu, segons l’esquema que veurem a
continuació.
Casos particulars: oracions condicionals
1. Oracions condicionals
• En les oracions condicionals hem de distingir dues parts: la part
en què s’expressa la condició, anomenada pròtasi;
• i la part en què s’expressa el fet que es veu condicionat,
anomenada apòdosi.
anomenada apòdosi.
1.a) Pròtasi
• En la pròtasi de les oracions condicionals podem usar, en principi, tant l’imperfet
d’indicatiu com l’imperfet de subjuntiu, però actualment el primer es percep com
molt formal, de manera que en la llengua estàndard es prefereix usar l’imperfet de
subjuntiu en aquesta mena de contextos.
1.a) Pròtasi
ÚS MOLT FORMAL ÚS PREFERIT EN L’ESTÀNDARD

imperfet d’indicatiu imperfet de subjuntiu
Si sabíeu la veritat, us quedaríeu de Si sabéreu (sabésseu) la veritat,
pedra. us quedaríeu de pedra.
1.b) Apòdosi
• En l’apòdosi de de les oracions condicionals en valencià cal usar el condicional, i no el subjuntiu. L’ús
del subjuntiu (i concretament, del plusquamperfet de subjuntiu) s’ha introduït en valencià en
aquesta mena d’oracions per interferència del castellà, però la normativa de la nostra llengua
estableix que cal evitar-lo.
1.b) Apòdosi
EN LLOC DE... CAL DIR...

Si t’hagueres (haguesses) Si t’hagueres (haguesses) afanyat
afanyat més, no hagueres més, no hauries fet tard.
(haguesses) fet tard.*
Si l’haguéreu (haguésseu) Si l’haguéreu (haguésseu) vist, no
vist, no l’haguéreu l’hauríeu conegut.
(haguésseu) conegut.*
CAL REMARCAR...
• Determinades oracions que expressen desitjos, amb verbs com
ara voler, es comporten de manera semblant a l’apòdosi de les
oracions condicionals.
• En aquesta mena d’oracions, la interferència del castellà fa que
de vegades s’use en valencià el subjuntiu, quan la normativa
només hi permet l’ús del condicional.
CAL REMARCAR...

Volguera ajudar-los més, Voldria ajudar-los més, però ja
però ja els he dit tot el que els he dit tot el que sé d’aquesta
sé d’aquesta qüestió.* qüestió.
No volguérem preocupar- No voldríem preocupar-te, però
te, però darrerament fas darrerament fas mala cara.
mala cara.*
Casos particulars: oracions de dubte
2. Oracions de dubte
• En les oracions encapçalades per adverbis que indiquen dubte
(potser, possiblement, probablement, tal vegada) en valencià cal
usar l’indicatiu, i no el subjuntiu. L’ús del subjuntiu s’ha introduït
en valencià en aquesta mena d’oracions per interferència del
castellà, però la normativa de la nostra llengua estableix que cal
evitar-lo.
• Hem de parar atenció a usar el temps d’indicatiu apropiat segons
el sentit de l’oració.
evitar-lo.

Potser siga ton pare el qui Potser és ton pare el qui
telefona.* telefona.
Possiblement demà vinga Possiblement demà vindrà
amb nosaltres el teu cosí amb nosaltres el teu cosí Pau.
Pau.*
Tal vegada la pel·lícula fóra Tal vegada la pel·lícula era
superficial, però a mi em va superficial, però a mi em va
divertir.* divertir.
Casos particulars: oracions de confiança
3. Oracions de confiança
• Darrere de verbs que expressen confiança, com són confiar o
esperar (aquest en el sentit de ‘tenir esperança’), en valencià cal
usar l’indicatiu, i no el subjuntiu, en les oracions subordinades que
en depenen. L’ús del subjuntiu s’ha introduït en valencià en aquesta
mena d’oracions per interferència del castellà, però la normativa de
la nostra llengua estableix que cal evitar-lo.
• Hem de parar atenció a triar, segons el sentit de l’oració, el temps
d’indicatiu apropiat a cada cas: o bé el futur o bé, en les oracions
que expressen futur de passat, el condicional.

Esperem que ens diguen tota Esperem que ens diran tota la
la veritat del cas.* veritat del cas.
Confie que sàpies resoldre el Confie que sabràs resoldre el
problema.* problema.
Els alumnes esperaven que Els alumnes esperaven que
l’examen no fóra molt difícil.* l’examen no seria molt difícil.
Pau confiava que vingueres Pau confiava que vindries
(vinguesses) amb nosaltres a amb nosaltres a Pego.
Pego.*
Resum final
• En aquest vídeo hem après que l’indicatiu és un mode no marcat
tant des del punt de vista sintàctic com semàntic, mentre que el
subjuntiu és un mode marcat que s’associa a la subordinació i a
l’expressió de determinats valors modals.
• També hem vist que en la pròtasi de les oracions condicionals es
considera preferible l’ús del subjuntiu (tot i que també s’hi admet
l’indicatiu), mentre que en l’apòdosi de les condicionals, així com
en determinades oracions que expressen desig, en les oracions
encapçalades per adverbis de dubte i en les que depenen de verbs
que expressen confiança, en valencià la normativa de la llengua
estableix que cal usar-hi l’indicatiu.
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
El subjuntiu: ús del subjuntiu i de l’indicatiu
en oracions temporals i de temor
Objectius
• Pararem una atenció especial a dos casos particulars en què és
possible usar tant l’indicatiu com el subjuntiu: algunes oracions
temporals i relatives, i les oracions que depenen de verbs que
expressen temor.
Objectius
expressen temor.
Continguts
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
2.1. Oracions temporals i relatives
2.1.1. Per indicar futur
2.1.2. Per indicar futur de passat
2.2. Oracions de temor
2.2.2. Remarca sobre el no expletiu
com subordinades.
com subordinades.
com subordinades.
subordinades.
subordinades.
subordinades.
de l’indicatiu.
continuació.
Casos particulars: oracions temporals i relatives
1. Oracions temporals i relatives
• En algunes oracions temporals i relatives, en valencià podem
optar indistintament per usar el subjuntiu o l’indicatiu.
1.a) Oracions subordinades introduïdes per conjuncions
temporals com ara quan, així que, a penes, tan bon punt, etc., i
també oracions subordinades relatives sense antecedent. Per
indicar posterioritat respecte a l’acte de parla, en aquests tipus
d’oracions podem usar indistintament el futur (que és un temps
d’indicatiu) o bé el present de subjuntiu.
FUTUR (INDICATIU) PRESENT DE SUBJUNTIU
Quan acabaràs aquesta faena, Quan acabes aquesta faena,
podràs descansar. podràs descansar.
Els qui faran aquest treball Els qui facen aquest treball
correctament tindran un punt correctament tindran un punt
per a l’examen final. per a l’examen final.
Ho farem com ens diran els Ho farem com ens diguen els
amos. amos.
Et seguiré allà on aniràs. Et seguiré allà on vages.
1.b) En aquests mateixos tipus d’oracions, per indicar
posterioritat respecte a un moment del passat (futur de passat),
hi podem usar indistintament el condicional (que és també un
temps d’indicatiu) o bé l’imperfet de subjuntiu.
CONDICIONAL (INDICATIU) IMPERFET DE SUBJUNTIU
Ja et vaig indicar que quan Ja et vaig indicar que quan
acabaries aquesta faena, acabares (acabesses) aquesta
podries descansar. faena, podries descansar.
El professor va assenyalar que El professor va assenyalar que
els qui farien aquest treball els qui feren (fessen) aquest
correctament tindrien un punt treball correctament tindrien
per a l’examen final. un punt per a l’examen final.
Ja us vam dir que ho faríem Ja us vam dir que ho faríem
com ens dirien els amos. com ens digueren (diguessen)
els amos.
Et vaig prometre que et Et vaig prometre que et
seguiria allà on aniries, i ho he seguiria allà on anares
complit. (anesses), i ho he complit.
Casos particulars: oracions de temor
2. Oracions de temor
• Darrere de verbs que expressen temor (témer, tenir por)
podem usar tant l’indicatiu com el subjuntiu, indistintament,
en les oracions subordinades que en depenen.
INDICATIU SUBJUNTIU
Tinc por que plourà aquests Tinc por que ploga aquests
dies. dies.
Lluïsa temia que el seu home Lluïsa temia que el seu home
faria tard a la reunió. fera (fes) tard a la reunió.
CAL REMARCAR:
• En la llengua antiga solia col·locar-se un no expletiu (mancat
de sentit de negació) en les oracions de temor amb el verb en
subjuntiu:
El capità temia que la tempesta no destruïra els pals del seu
vaixell. (= Allò que temia el capità era la destrucció dels pals a
causa de la tempesta.)
• Però actualment es prefereix evitar l’ús d’aquest no expletiu a
fi de no donar lloc a ambigüitats.
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
• Per tant, només convé usar la partícula no quan aquesta tinga,
efectivament, el sentit negatiu que normalment li és propi.
Tinc por que Enric vulga venir Tinc por que Enric no vulga
amb nosaltres al viatge. venir amb nosaltres al viatge.
(= Allò que em fa por és que (= Allò que em fa por és que
Enric vulga venir amb Enric no vulga venir amb
nosaltres; és a dir, jo no nosaltres; és a dir, jo voldria
voldria que ell vinguera.) que ell vinguera.)
Resum final
• També hem vist que en algunes oracions temporals i relatives, i en
les oracions que depenen de verbs que expressen temor, és
possible usar l’indicatiu o el subjuntiu de manera indistinta.
• Finalment, hem vist que en la llengua antiga s’usava un no expletiu
en les oracions de temor amb el verb en subjuntiu, mentre que en
l’actualitat es considera preferible evitar l’ús d’aquest no expletiu, i
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
LA CONCORDANÇA DEL PARTICIPI
Sara Vicent Santamaria

Objectius
• Assimilar el concepte de concordança del

participi.
• Saber distingir els casos en què convé fer-la.

Índex
• La concordança del participi:

• 1. Què és?
• 2. Exemples
• 3. Utilitat comunicativa
• 4. La proposta de l’AVL
(...) La concordança del participi
•1. Què és?

• Temps verbal compost precedit d’un pronom feble
acusatiu de 3a persona (el, la, els, les o en).
• El participi concorda en gènere i nombre amb el
pronom.
2. Exemples:
• Ja he rebut la carta → Ja l’he rebuda.

• Ja he rebut les cartes → Ja les he rebudes.
• Ja he rebut els telegrames → Ja els he rebuts.
• Ja he rebut una carta → Ja n’he rebuda una.
• Ja he rebut uns quants telegrames → Ja n’he rebuts
uns quants.
3. Utilitat comunicativa:
Desfà ambigüitats: permet de saber que el pronom es
refereix al femení, o al masculí plural.
• He vist Joana i el seu xicot i l’he saludat.
– Joana o el seu xicot?
• He vist Joana i el seu xicot i l’he saludada.

– Joana
• L’han haguda d’operar.

– es refereix a una dona
4. La proposta de l’AVL:
Accepta la concordança anterior.
Afig un altre cas: el temps compost va seguit d’un

infinitiu i el pronom s’anteposa al conjunt verbal,
amb independència que el pronom siga un
complement de l’infinitiu o no:
– Pronom + conjunt verbal [temps compost – infinitiu]
• No les he sentides entrar. [*No he sentit entrar-les]
• No l’ha deguda conèixer. [No ha degut conèixer-la]
• No les hem pogudes comentar. [No hem pogut comentar-les]

Conclusions
- Concordança del participi:

En gènere i nombre:
• participi i pronom: Ja l’he rebuda
AVL: en gènere i nombre:

• pronom i conjunt verbal [temps compost + infinitiu]:
No les he sentides entrar
Bibliografia
- ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica normativa valenciana.

València: 2006. (Textos Normatius; 2).
- LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 7a ed. València:
PUV/IIFV, 2006.
- RUAIX I VINYET, J.. Català complet/2. Curs superior de llengua. Moià:
1998.
- BELTRAN, J. i J. PANISELLO. Cruïlla. Curs de llengua. Benicarló:
Edicions Alambor, 2002.
MOLTES GRÀCIES
ÚS INCORRECTE DEL GERUNDI:
GERUNDI COPULATIU

Objectius
* Saber identificar un ús incorrecte del gerundi: el

gerundi copulatiu.
* Aprendre’n els usos correctes alternatius.

Índex
• El gerundi copulatiu
1. Què és
2. Exemples
3. Alternativa correcta
El gerundi copulatiu
- Valor general del gerundi:

anterioritat
simultaneïtat
manera
1. Què és?:
Ús del gerundi per unir dues frases que expressen
accions paral·leles o independents l’una de l'altra.
Fa una funció d’enllaç que no li correspon.
(...) El gerundi copulatiu
2. Exemples:
*Les seues sentències s’entenen molt bé, essent una jutgessa
molt acurada en la redacció.
*La cooperativa fa cent anys que existeix, essent l’entitat més
antiga del poble.
3. Alternativa correcta:
Conjugar el gerundi i...
• unir les dues oracions amb una conjunció o una
estructura connectiva.
• deixar-les en dues oracions separades.
- *La cooperativa fa cent anys que existeix, essent l’entitat més antiga
del poble.
- CORRECTE: La cooperativa fa cent anys que existeix. És l’entitat més
antiga del poble.
- CORRECTE: La cooperativa fa cent anys que existeix, i és l’entitat més

antiga del poble.
- CORRECTE: La cooperativa fa cent anys que existeix, per la qual cosa és

l’entitat més antiga del poble.
- *Les seues sentències s’entenen molt bé, essent una jutgessa molt
acurada en la redacció:
- CORRECTE: Les seues sentències s’entenen molt bé. És una jutgessa molt
acurada en la redacció.
- CORRECTE: Les seues sentències s’entenen molt bé, ja que és una
jutgessa molt acurada en la redacció.
Conclusions
Gerundi copulatiu
Alternativa correcta:
• Conjugar el gerundi i…
• unir les dues oracions, o deixar-les separades.
Bibliografia
- CAMPOS, J. et al. Nou d’ací i d’allà. Grau superior (C2).

València: Tabarca, 2010.
- MESTRES, J. M. et alii: Manual d’estil. 4a ed.
Vic/Barcelona: Eumo/UB/UPF, 2009.
- UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Dubtes més
freqüents [en línia]. Barcelona: Servei de Llengües i
Terminologia. <http://www.upc.edu/slt/recursos-
redaccio/dubtes-frequents> [consulta: 10 d’abril de 2013].
MOLTES GRÀCIES
ÚS INCORRECTES DEL GERUNDI:
GERUNDI ESPECIFICATIU

Objectius

gerundi especificatiu.

Índex
• El gerundi especificatiu
1. Què és
2. Exemples
El gerundi especificatiu

anterioritat
simultaneïtat
manera
1. Què és?
Ús del gerundi per a expressar una qualitat del nom
El gerundi funciona com a adjectiu d'aquest nom
(...) El gerundi especificatiu
2. Exemples:
*S’ha publicat el reglament establint l'organització
de l'escola.
*Ja has llegit l’informe resumint l'auditoria que s'ha
fet a la universitat?
*S'ha enviat un butlletí donant informació
institucional.
*Han presentat un document sol·licitant la
intervenció del síndic.
3. Alternativa correcta: oració subordinada de

relatiu

de l'escola.
• CORRECTE: S’ha publicat el reglament que estableix
l’organització de l’escola.

• CORRECTE:Ja has llegit l’informe que resumeix
l'auditoria que s'ha fet a la universitat?

institucional.
• CORRECTE: S'ha enviat un butlletí que dóna informació
institucional.

• CORRECTE: Han presentat un document en què
sol·liciten la intervenció del síndic.
Conclusions
Gerundi especificatiu
Alternativa correcta: or. subordinada de relatiu
Bibliografia
-ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica normativa valenciana. València:
2006. (Textos Normatius; 2).
- CAMPOS, J. et al. Nou d’ací i d’allà. Grau superior (C2). València: Tabarca,
2010.
- LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 7a ed. València: PUV/IIFV, 2006.
- MESTRES, J. M. et alii: Manual d’estil. 4a ed. Vic/Barcelona: Eumo/UB/UPF,
2009.
- UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Dubtes més freqüents [en línia].
Barcelona: Servei de Llengües i Terminologia.
<http://www.upc.edu/slt/recursos-redaccio/dubtes-frequents> [consulta: 10
d’abril de 2013].
- Universitat Oberta de Catalunya. Criteris lingüístics [en línia]. Barcelona:
Servei lingüístic.
<http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/verbs.html#verbusi
> [consulta: 10 d’abril de 2013].
- UNIVERSITAT POMPEU FABRA: Llibre d’estil [en línia]. Barcelona: UNIVERSITAT
POMPEU FABRA. <http://www.upf.edu/leupf/04quest/35_7.htm > [Consulta: 10
d’abril de 2013]
MOLTES GRÀCIES
LA CONCORDANÇA DEL PARTICIPI

Objectius

participi.
• Saber distingir els casos en què convé fer-la.

Índex
• La concordança del participi:

• 1. Què és?
• 2. Exemples
• 3. Utilitat comunicativa
• 4. La proposta de l’AVL
•1. Què és?

• Temps verbal compost precedit d’un pronom feble
acusatiu de 3a persona (el, la, els, les o en).
• El participi concorda en gènere i nombre amb el
pronom.
2. Exemples:
• Ja he rebut la carta → Ja l’he rebuda.

• Ja he rebut les cartes → Ja les he rebudes.
• Ja he rebut els telegrames → Ja els he rebuts.
• Ja he rebut una carta → Ja n’he rebuda una.
• Ja he rebut uns quants telegrames → Ja n’he rebuts
uns quants.
3. Utilitat comunicativa:
Desfà ambigüitats: permet de saber que el pronom es
refereix al femení, o al masculí plural.
• He vist Joana i el seu xicot i l’he saludat.
– Joana o el seu xicot?
• He vist Joana i el seu xicot i l’he saludada.

– Joana
• L’han haguda d’operar.

– es refereix a una dona
4. La proposta de l’AVL:
Accepta la concordança anterior.
Afig un altre cas: el temps compost va seguit d’un

infinitiu i el pronom s’anteposa al conjunt verbal,
amb independència que el pronom siga un
complement de l’infinitiu o no:
– Pronom + conjunt verbal [temps compost – infinitiu]
• No les he sentides entrar. [*No he sentit entrar-les]
• No l’ha deguda conèixer. [No ha degut conèixer-la]
• No les hem pogudes comentar. [No hem pogut comentar-les]

Conclusions
- Concordança del participi:

En gènere i nombre:
AVL: en gènere i nombre:

Bibliografia

PUV/IIFV, 2006.
- RUAIX I VINYET, J.. Català complet/2. Curs superior de llengua. Moià:
1998.
- BELTRAN, J. i J. PANISELLO. Cruïlla. Curs de llengua. Benicarló:
Edicions Alambor, 2002.
MOLTES GRÀCIES
GERUNDI COPULATIU

Objectius

gerundi copulatiu.

Índex
• El gerundi copulatiu
1. Què és
2. Exemples
El gerundi copulatiu

anterioritat
simultaneïtat
manera
1. Què és?:
Ús del gerundi per unir dues frases que expressen
accions paral·leles o independents l’una de l'altra.
Fa una funció d’enllaç que no li correspon.
2. Exemples:
*Les seues sentències s’entenen molt bé, essent una jutgessa
molt acurada en la redacció.
*La cooperativa fa cent anys que existeix, essent l’entitat més
antiga del poble.
Conjugar el gerundi i...
• unir les dues oracions amb una conjunció o una
estructura connectiva.
• deixar-les en dues oracions separades.
- *La cooperativa fa cent anys que existeix, essent l’entitat més antiga
del poble.
- CORRECTE: La cooperativa fa cent anys que existeix. És l’entitat més
antiga del poble.
- CORRECTE: La cooperativa fa cent anys que existeix, i és l’entitat més

antiga del poble.
- CORRECTE: La cooperativa fa cent anys que existeix, per la qual cosa és

l’entitat més antiga del poble.
- *Les seues sentències s’entenen molt bé, essent una jutgessa molt
acurada en la redacció:
- CORRECTE: Les seues sentències s’entenen molt bé. És una jutgessa molt
acurada en la redacció.
- CORRECTE: Les seues sentències s’entenen molt bé, ja que és una
jutgessa molt acurada en la redacció.
Conclusions
Gerundi copulatiu
Alternativa correcta:
• Conjugar el gerundi i…
• unir les dues oracions, o deixar-les separades.
Bibliografia

- MESTRES, J. M. et alii: Manual d’estil. 4a ed.
Vic/Barcelona: Eumo/UB/UPF, 2009.
- UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Dubtes més
freqüents [en línia]. Barcelona: Servei de Llengües i
Terminologia. <http://www.upc.edu/slt/recursos-
redaccio/dubtes-frequents> [consulta: 10 d’abril de 2013].
MOLTES GRÀCIES
ÚS INCORRECTES DEL GERUNDI:
GERUNDI ESPECIFICATIU

Objectius

gerundi especificatiu.

Índex
• El gerundi especificatiu
1. Què és
2. Exemples
El gerundi especificatiu

anterioritat
simultaneïtat
manera
1. Què és?
Ús del gerundi per a expressar una qualitat del nom
El gerundi funciona com a adjectiu d'aquest nom
2. Exemples:
de l'escola.
institucional.
3. Alternativa correcta: oració subordinada de

relatiu

de l'escola.
• CORRECTE: S’ha publicat el reglament que estableix
l’organització de l’escola.

• CORRECTE:Ja has llegit l’informe que resumeix
l'auditoria que s'ha fet a la universitat?

institucional.
• CORRECTE: S'ha enviat un butlletí que dóna informació
institucional.

• CORRECTE: Han presentat un document en què
sol·liciten la intervenció del síndic.
Conclusions
Gerundi especificatiu
Alternativa correcta: or. subordinada de relatiu
Bibliografia
-ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica normativa valenciana. València:
2006. (Textos Normatius; 2).
- CAMPOS, J. et al. Nou d’ací i d’allà. Grau superior (C2). València: Tabarca,
2010.
- LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 7a ed. València: PUV/IIFV, 2006.
- MESTRES, J. M. et alii: Manual d’estil. 4a ed. Vic/Barcelona: Eumo/UB/UPF,
2009.
<http://www.upc.edu/slt/recursos-redaccio/dubtes-frequents> [consulta: 10
d’abril de 2013].
- Universitat Oberta de Catalunya. Criteris lingüístics [en línia]. Barcelona:
Servei lingüístic.
<http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/verbs.html#verbusi
> [consulta: 10 d’abril de 2013].
- UNIVERSITAT POMPEU FABRA: Llibre d’estil [en línia]. Barcelona: UNIVERSITAT
POMPEU FABRA. <http://www.upf.edu/leupf/04quest/35_7.htm > [Consulta: 10
d’abril de 2013]
MOLTES GRÀCIES
GERUNDI DE POSTERIORITAT

Objectius

gerundi de posterioritat.

Índex
• El gerundi de posterioritat
1. Què és
2. Exemples
4. Comprovació
El gerundi de posterioritat

anterioritat
simultaneïtat
1. Què és?
Expressa un fet que és conseqüència d'un altre, o que
passa a continuació d'un altre.
(...) El gerundi de posterioritat
2. Exemples:
*L’avió caigué en picat, morint a l’acte tots els
tripulants.
*La comissió va estudiar el reglament, aprovant-lo
tot seguit.
*No hi va haver quòrum, quedant desconvocada
immediatament la reunió.
Oració simple [conseqüència] introduïda per la
conjunció i i/o per una expressió de conseqüència o
de posterioritat (per tant, com a conseqüència, a
continuació, tot seguit, etc.):
• *L’avió caigué en picat, morint a l’acte tots els

tripulants.
– CORRECTE: L’avió caigué en picat, i moriren a l’acte tots
els tripulants.
• *La comissió va estudiar el reglament, aprovant-lo tot

seguit.
– CORRECTE: La comissió va estudiar el reglament, i el va
aprovar tot seguit.
• *No hi va haver quòrum, quedant desconvocada

immediatament la reunió.
– CORRECTE: No hi va haver quòrum, i per tant va quedar
desconvocada immediatament la reunió.
– CORRECTE: No hi va haver quòrum, i com a conseqüència
va quedar desconvocada immediatament la reunió.
4. Comprovació:
Posem la frase de gerundi davant:
• Si té sentit: construcció correcta
• Si no té sentit: construcció incorrecta
Exemple:
• Va sentir un gran mareig, caient a terra
immediatament.
– Caient a terra immediatament, va sentir un gran mareig.
– CORRECTE: Va sentir un gran mareig, i va caure a terra
immediatament.
)
Exemple:
• He calculat el cost, trobant-lo excessiu.
– Trobant-lo excessiu, he calculat el cost.
– CORRECTE: He calculat el cost, i l’he trobat excessiu.
Conclusions
Gerundi de posterioritat
Alternativa correcta: oració simple introduïda per la
conjunció i i/o per una expressió de conseqüència o
de posterioritat
Bibliografia
- CAMPOS, J. et al. Nou d’ací i d’allà. Grau superior (C2). València:
Tabarca, 2010.
PUV/IIFV, 2006.
- MESTRES, J. M. et alii: Manual d’estil. 4a ed. Vic/Barcelona:
Eumo/UB/UPF, 2009.
<http://www.upc.edu/slt/recursos-redaccio/dubtes-frequents>
[consulta: 10 d’abril de 2013].
- Universitat Oberta de Catalunya. Criteris lingüístics [en línia].
Barcelona: Servei lingüístic.
<http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/verbs.html#
verbusi> [consulta: 10 d’abril de 2013].
MOLTES GRÀCIES
ÚS INCORRECTE DE L’INFINITIU:
L’INFINITIU IMPERATIU

Objectius
• Saber identificar un ús incorrecte de l’infinitiu:
l’infinitiu imperatiu.
• Aprendre’n els usos correctes alternatius.

Índex
• L’infinitiu imperatiu
1. Què és?
2. Exemples
3. Alternatives correctes
4. A + imperatiu
L’infinitiu imperatiu
- Funcions generals de l’infinitiu:
– identificar el verb.
– indicar-ne la conjugació.
– indicar el model de flexió que ha de seguir.
1. Què és?
– Ús de l’infinitiu per a donar ordres o instruccions.
(…) L’infinitiu imperatiu
2. Exemples:
– *Tancar la porta en eixir.
– *Emplenar amb majúscules.
– *No fumar.
– *No encendre foc al bosc.
3. Alternatives correctes:
a) imperatiu (ordres directes):
• *Tancar la porta en eixir.
• CORRECTE: Tanqueu la porta en eixir.
• *Emplenar amb majúscules.

• CORRECTE: Empleneu amb majúscules.
b) subjuntiu (ordres negatives):

• *No fumar.
• CORRECTE: No fumeu.
• *No encendre foc al bosc.

• CORRECTE: No encengueu foc al bosc.
4. A + infinitiu:
És correcte usar l’infinitiu amb valor imperatiu
precedit de la preposició a:
– A callar, prou de xarreta!

– A dinar, que és l’hora!
– A jugar!
Conclusions
• Infinitiu imperatiu
– Alternativa correcta: imperatiu / subjuntiu
– Ús correcte: A + infinitiu
Bibliografia
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica
normativa valenciana. València: 2006. (Textos
Normatius; 2).
• CAMPOS, J. et al. Nou d’ací i d’allà. Grau superior (C2).
• LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 7a ed.
València: PUV/IIFV, 2006.
• UNIVERSITAT POMPEU FABRA: Llibre d’estil [en línia].
Barcelona: UNIVERSITAT POMPEU FABRA.
<http://www.upf.edu/leupf/04quest/35_7.htm > [Consulta:
10 d’abril de 2013]
MOLTES GRÀCIES
FORMES NO PERSONALS:
INTRODUCCIÓ

Índex
• Objectius
• Coneixements previs necessaris
• Esquema dels continguts
• Seqüència d’aprenentatge
Objectius
• Aprendre alguns usos incorrectes de l’infinitiu i

del gerundi.

participi.
Coneixements previs necessaris
• Conèixer i saber distingir les formes no personals

(FNP) del verb: infinitiu, gerundi, participi.
• Conèixer la morfologia, els valors i les funcions

principals d’aquestes FNP.
Esquema dels continguts
• 1. L’infinitiu
• 2. El gerundi
• 3. El participi
(...) Esquema dels continguts
• 1. L’infinitiu
• 1.1 Usos incorrectes de l’infinitiu:

• Infinitiu imperatiu
• Infinitiu de recapitulació
• Infinitiu substantivat
• 1.2 Particularitats formals

(...) Continguts
2. El gerundi: usos incorrectes
2.1 Gerundi de posterioritat
2.2 Gerundi copulatiu
2.3 Gerundi especificatiu

(...) Esquema dels continguts
3. El participi:
Concordança del participi

1. Introducció al mòdul
2. 8 vídeos de continguts
3. 8 blocs d’activitats sobre cada vídeo
4. Resum del mòdul
5. Examen final del mòdul
6. Bibliografia
(...) Seqüència d’aprenentatge
- Podeu visualitzar els vídeos tantes vegades com

vulgueu.
- Dedicació temporal:
Visualització i estudi dels vídeos: 1 h 30’ – 2 h
Realització de les activitats: 1 h
Treball amb el resum: 30’
Realització de l’examen final del mòdul: 30’ – 45’
- L’ordre de visualització dels vídeos no està

preestablert.
- Disposeu de la presentació usada en el vídeo, en

format PDF.
MOLTES GRÀCIES
L’INFINITIU: PARTICULARITATS FORMALS

Objectius
* Saber identificar algunes particularitats en les

formes dels infinitius.
* Aprendre’n els usos correctes alternatius, si

escau.
Índex
•1. Infinitius amb dobles formes
•2. Infinitius mal conjugats / fantasmes

1. Infinitius amb dobles formes
- Alguns infinitius tenen dues formes.
- Les dues formes són normatives.
- Es diferencien per l’àmbit d’ús:

escrit/oral
formal-universitari
(...)1. Infinitius amb dobles formes
- Els Criteris lingüístics per als usos institucionals

de les universitats valencianes recomanen:
Convé usar Millor que
tenir tindre
venir vindre
cabre caber
caldre caler
doldre doler
valdre valer
2. Infinitius mal conjugats / fantasmes
- Verbs mal conjugats:

analogia amb altres llengües
derivació a partir d’un substantiu
- Molt utilitzats en els mitjans de comunicació.
- No normatius: desplacen formes genuïnes sense

aportar cap significat nou.
(...) 2. Infinitius mal conjugats / fantasmes
Verb fantasma Verb correcte

*Formatejar Formatar
*Col·lisionar Col·lidir
*Telefonejar Telefonar
*Traïcionar Trair
*Ofertar Oferir
*Insertar Inserir
*Aterrissar Aterrar
*Atemoritzar Atemorir
*Decepcionar Decebre
*Garantitzar Garantir
*Reflexar Reflectir
Conclusions
Infinitius amb dobles formes

Correctes, però hi ha preferències.
Infinitius fantasmes
Incorrectes
Bibliografia

- UV, UPV, UA, UJI, UMH. Criteris lingüístics per als usos
institucionals de les universitats valencianes [en línia],
<http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_urlv.html?/e
ntidades/APNL/infoweb/anl/info/U0373233.pdf>
[consulta: 11 d’abril de 2013].
MOLTES GRÀCIES
L’INFINITIU DE RECAPITULACIÓ

Objectius
• Saber identificar un ús incorrecte de l’infinitiu:
infinitiu de recapitulació.
• Aprendre’n els usos correctes alternatius.

Índex
• L’infinitiu de recapitulació
1. Què és?
2. Exemples
3. Alternatives correctes
L’infinitiu de recapitulació
1. Què és?
– Infinitiu a principi de frase:
– per a recollir el que s’ha dit anteriorment, i fer-ne un
resum o una conclusió.
– per a introduir alguna idea.
– És incorrecte però s’usa de manera freqüent.

(...) L’infinitiu de recapitulació
2. Exemples:
– *I com a cloenda, dir que esteu tots convidats a la
inauguració de l’exposició.
– *Finalment, informar-vos que el termini de
matrícula al curs encara està obert.
– * Concloure, a tall de síntesi, que el ritme de les
obres és el previst.
– *D’entrada, recordar que el pressupost encara no
s’ha aprovat.
3. Alternatives correctes:
• Afegir-hi un verb introductori conjugat en el temps
que corresponga.
• Conjugar l’infinitiu.
*I com a cloenda, dir que esteu tots convidats a la

inauguració de l’exposició.
– CORRECTE: I com a cloenda, vull dir que esteu tots
convidats a la inauguració de l’exposició.
– CORRECTE: I com a cloenda, m’agradaria dir que
esteu tots convidats a la inauguració de
l’exposició.
*Finalment, informar-vos que el termini de

matrícula al curs encara està obert.
– CORRECTE: Finalment, m’agradaria informar-vos…
– CORRECTE: Finalment, vull informar-vos…

– CORRECTE: Finalment, us informem…
• * Concloure, a tall de síntesi, que el ritme de

les obres és el previst.
– CORRECTE:
Podem concloure, a tall de síntesi, que el
ritme de les obres és el previst.
– CORRECTE: Cal concloure, a tall de síntesi, que el
ritme de les obres és el previst.
– CORRECTE: Conclourem, a tall de síntesi, que el ritme
de les obres és el previst.
Conclusions
• Infinitiu de recapitulació
– Alternatives correctes:
• verb introductori conjugat
• conjugar l’infinitiu
Bibliografia
• CAMPOS, J. et al. Nou d’ací i d’allà. Grau superior (C2). València:
Tabarca, 2010.
• LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 7a ed. València:
PUV/IIFV, 2006.
• UNIVERSITAT POMPEU FABRA: Llibre d’estil [en línia]. Barcelona:
UNIVERSITAT POMPEU FABRA.
<http://www.upf.edu/leupf/04quest/35_7.htm > [Consulta: 10
d’abril de 2013]
MOLTES GRÀCIES
L’INFINITIU SUBSTANTIVAT

Objectius
* Assimilar el concepte de substantivació de

l’infinitiu.
* Saber identificar un ús incorrecte de l’infinitiu:

l’infinitiu substantivat.

Índex
• 1.La substantivació de l’infinitiu

• Què és
• Característiques morfològiques
• Els més habituals
• Exemples
• 2. Ús incorrecte: l’infinitiu substantivat

• Què és
• Exemples
• Alternatives correctes
1. La substantivació de l’infinitiu
- Funcions generals de l’infinitiu:

– identificar el verb.
– indicar-ne la conjugació.
– indicar el model de flexió que ha de seguir.
- Què és?
Infinitiu que ha perdut el valor verbal i funciona com
a substantiu.
(...) 1. La substantivació de l’infinitiu
- Característiques morfològiques:
Admet:
• la variació de nombre: un somriure, dos somriures
• els modificadors dels substantius:
– un sopar especial
– Aquell dinar ens va eixir molt car.
– La teua mirada té un gran poder.
(...) 1. L’infinitiu substantivat
- Els més habituals són:

esmorzar, dinar, berenar, sopar
deure, dir, dormir, entendre, ésser, haver, parlar,
poder, riure, saber, somriure, voler
- Exemples:
M’ha preparat un esmorzar per a llepar-se els dits.
A classe ens han posat molts deures per a demà.
El somriure de la Giocconda encara és un misteri.
2. Ús incorrecte: l’infinitiu substantivat
- Què és?
Ús de l’article davant d’un infinitiu que conserva el
valor verbal
- Exemples:
*L’aprendre diverses llengües és imprescindible avui
dia.
*El conèixer tanta gent li va obrir moltes portes.
(...) 2. Ús incorrecte: l’infinitiu substantivat
- Alternatives correctes:
A) només l’infinitiu:
• Aprendre diverses llengües és imprescindible avui dia.
• Conèixer tanta gent li va obrir moltes portes.
B) infinitiu precedit per “el fet de”:

• El fet d’aprendre diverses llengües és imprescindible
avui dia.
• El fet de conèixer tanta gent li va obrir moltes portes.
(...) 2. Ús incorrecte: l’infinitiu substantivat
C) un substantiu equivalent semànticament:

• L’aprenentatge de diverses llengües és imprescindible
avui dia.
• La coneixença de tanta gent li va obrir moltes portes.
Conclusions
Substantivació de l’infinitiu
Ha perdut el valor verbal i funciona com a
substantiu.
Ús incorrecte: infinitiu substantivat:

Alternatives correctes:
• Només l’infinitiu
• Infinitiu precedit d’“el fet de”
• Substantiu equivalent semànticament
Bibliografia
- ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramàtica normativa

valenciana. València: 2006. (Textos Normatius; 2).
- LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 7a ed.

València: PUV/IIFV, 2006.
MOLTES GRÀCIES
FORMES NO PERSONALS (Nivell C2):
RESUM DEL MÒDUL

Objectius
• Resumir els continguts apresos en el mòdul.

1. L’infinitiu
A) Usos incorrectes:
1.1 Infinitiu imperatiu
 Alternativa correcta: imperatiu / subjuntiu
 Ús correcte: A + infinitiu
1.2 Infinitiu de recapitulació

 Alternatives correctes:
• verb introductori conjugat
• conjugar l’infinitiu
(...) 1. L’infinitiu
1.3 Infinitiu substantivat

 Substantivació de l’infinitiu
• Ha perdut el valor verbal i funciona com a substantiu
 Ús incorrecte: infinitiu substantivat:

• Alternatives correctes:
– Només l’infinitiu
– Infinitiu precedit de “el fet de”
– Substantiu equivalent semànticament
(...) 1. L’infinitiu
B) Particularitats formals
 Infinitius amb dobles formes
• Correctes, però hi ha preferències
 Infinitius fantasmes
• Incorrectes
2. El gerundi
2.1 Gerundi de posterioritat

 Alternativa correcta: Oració simple introduïda per i
i/o per una expressió de conseqüència o de
posterioritat.
2.2 Gerundi copulatiu

 Alternativa correcta:
• conjugar el gerundi
• unir les dues oracions, o deixar-les separades
(...) 2. El gerundi
2.3 Gerundi especificatiu
 Alternativa correcta: or. subordinada de relatiu

3. El participi
Concordança del participi:
 En gènere i nombre:
 AVL: en gènere i nombre:

MOLTES GRÀCIES
FALSOS SINÒNIMS I DOBLETS LÈXICS
ADREÇAR / DREÇAR / ENDREÇAR
ALÇADA / ALÇÀRIA / ALTITUD / ALTURA
ELISA GINER I SALVÀ

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

OBJECTIUS
Aprofundir en les relacions entre paraules, des del punt de

vista del significat.
Utilitzar, amb precisió i correcció, el vocabulari adequat

tant en la llengua escrita com en l’oral.
Resoldre alguns dubtes i usos erronis del lèxic.

ÍNDEX
• Definició
• Adreçar / dreçar / endreçar
• Alçada / alçària / altitud / altura

DEFINICIÓ DE FALSOS SINÒNIMS
Els falsos sinònims són dues o més paraules que tenen
significats diferents, però que sovint es confonen.
Per influència d’altres llengües.
Perquè tenen una forma similar.
Ex. adreça /direcció
Tots dos traduïbles per ‘dirección’ en castellà.

)
DEFINICIÓ DE DOBLETS LÈXICS
Dins dels falsos sinònims, podem esmentar el cas dels doblets, que són
grups de dues o més paraules que comparteixen un mateix origen
etimològic.
Bossa/borsa
Que deriven del llatí BURSA, i es poden traduir en tots dos casos pel
castellà ‘bolsa’.
Adreçar / dreçar / endreçar
‘Posar dret allò que és tort o corbat’, ‘posar pla’.
He adreçat el fil d’aram.
‘Obligar (algú) a corregir-se’.
Cal adreçar aquest xiquet, perquè va molt
desencaminat.
‘Dirigir’, ‘Fer anar (algú o alguna cosa) a algun lloc’.

Adreçava les cartes a la UPV.
‘Fer drecera’.
Per aquest camí adreçarem.
‘Anar dret a un lloc’.
Aquell camí dreçava a la Vall de Gallinera.
‘Posar dret allò que és inclinat o ajagut’, ‘elevar’, ‘erigir’,

‘compondre’.
Han dreçat el monument al seu fill predilecte.

El gos dreça les orelles en sentir el gat del veí.
‘Posar en ordre’.
Lluís, per favor, endreça la teua cambra.
Página 8 de (Poner aquí el total de

diapositivas)
Alçària / alçada /altitud / altura
Indica la dimensió que té un cos en sentit vertical.
Han restaurat un fresc de tres metres d'alçària.
El Teide té una alçària de 3.718 m.
L'alçària d'una figura amb forma de prisma rectangular coincideix

amb una de les seues altures.
Alçària / alçada / altitud / altura
S’usa molt específicament per a fer referència a l'alçària

d'una persona o d'un animal.
El meu fill fa dos metres d’alçada.
El rossí de Ferran té l'alçada que demanen en els concursos.

Alçària / alçada / altitud / altura
Designa l’altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar.
El cim del Montgó es troba a 753 metres d’altitud.

Alçària / alçada /altitud / altura
Designa la distància vertical d'un punt a la superfície de la terra o a
qualsevol altre terme de comparació.
L’àguila planava a 40 metres d’altura.
En una figura geomètrica, designa un segment traçat des d'un vèrtex i

perpendicular a un costat, o bé la longitud de l’esmentat segment.
Les tres altures d'un triangle escalè són diferents.
També s'usa en expressions com les següents:

Cal estar a l'altura de les circumstàncies.
La vaig trobar a l'altura de València.
RESUM FINAL
Sovint ens confonem a l’hora de fer servir algunes paraules,

ja que tenen una certa semblança formal i de significat.
Hem après a usar els mots precisos que reflecteixen el

contingut que volem expressar en cada cas. Per exemple:
RESUM FINAL
Alçària i alçada són dimensions de cossos.
Altura i altitud són distàncies entre punts de referència.
És a dir, un cos té…
Una alçària/alçada determinada, però està situat a una altura/altitud

concreta.
BIBLIOGRAFIA
• DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. <http://dlc.iec.cat>.
[consulta d’abril de 2013]
•Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València,

1990, 2006.
• Ajuda del programa de traducció Salt 3

http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Doblets_linguistics/doblets.html
• Unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB

http://www.ub.edu/untipdetrucs/alcada-altura-i-altitud.html [consulta d’abril
de 2013]
]
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Elisa Giner i Salvà
ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

CITAR / ESMENTAR COMPLIMENTAR / EMPLENAR
COMPLIR / ACOMPLIR SENYALAR / ASSENYALAR


OBJECTIUS
• Aprofundir en les relacions entre paraules, des del punt de

• Utilitzar, amb precisió i correcció, el vocabulari adequat

• Resoldre alguns dubtes i usos erronis del lèxic.

ÍNDEX
• Definició
• Citar / esmentar
• Complir / acomplir
• Complimentar / emplenar
• Senyalar / assenyalar
Els falsos sinònims són paraules que tenen significats diferents, però
que sovint es confonen.
Ex. abonar/adobar
Tots dos traduïbles per ‘abonar’ en castellà.

)
Dins dels falsos sinònims, podem esmentar el cas dels doblets, que
són grups de dues o més paraules que comparteixen un mateix
origen etimològic.
Medi/mig
Que deriven del llatí MEDIUM, i es poden traduir en tots dos casos pel
castellà ‘medio’.
Citar/esmentar
‘Avisar (algú) perquè comparega a tal hora en un lloc

determinat’.
M’ha citat el jutge a les dotze del matí.
‘Algú, adduir de viva veu o per escrit (un passatge d’un autor) en
suport del que diu’.
El conferenciant cità un fragment de Plató.
‘Anomenar (algú) com a digne d’atenció, d’admiració’.
Fou citat pel seu coratge./ Fou esmentat pel seu coratge.
Amb aquest darrer significat, també es pot utilitzar el verb esmentar.

Citar / esmentar
‘Fer esment (d’algú o d’alguna cosa)’.
El que heu vist, no ho esmenteu a ningú.

El reportatge no esmenta l’any en què va succeir aquest esdeveniment.
Alguns sinònims del verb esmentar són al·ludir, anomenar, mencionar.
Es incorrecte l'ús del verb citar quan té el significat de 'dir, esmentar'. Així
doncs, no és correcte dir:
La persona citada al final de l'article és la nostra companya Marta.

Complir / acomplir
Fa referència a ‘l’execució d’una promesa, d’un manament, d’un desig, d’un
compromís'.
Va complir les ordres al peu de la lletra.
‘Una durada determinada, finir’.

Dimecres compleix el termini acordat .
‘Fer anys’.
Maria compleix 17 anys.
També s'utilitza la construcció complir amb en el sentit de ‘fer allò que s’ha
promés’
Va complir amb la seua paraula.

Complir / acomplir
Té un sentit més general: ‘Portar a terme, executar’.
Els policies acompleixen la seua feina.
Usat pronominalment, ‘ocórrer, esdevenir-se’.
S’ha acomplit el que va dir Màrius.

Complimentar / emplenar
‘Acció de fer un compliment a algú’.
Els amfitrions complimenten els convidats.

Complimentar / emplenar
‘Omplir amb les dades corresponents un formulari, un imprès’.
Heu d’emplenar la sol·licitud si voleu la beca.
Cal dir, doncs, emplenar un imprès i no complimentar o rellenar un

imprès, que són formes incorrectes i calcades de les expressions
castellanes corresponents: cumplimentar o rellenar un impreso.
Senyalar / assenyalar
‘Posar un senyal (en alguna cosa)’.
No li dónes la samarreta abans de senyalar-la.
‘Fer una ferida que deixe un senyal (a algú)’.
El xiquet va caure un bac i ha quedat senyalat.

‘Mostrar o indicar amb el dit o fent qualsevol altre senyal’.

Marta assenyalà el camí al foraster.
‘Dir, manifestar’.
El sindicat va assenyalar que el sou dels funcionaris
disminuirà notablement.
‘Fixar, determinar (una data, una quantitat)’.
Si no assenyalem data, no arribarem a temps.

RESUM FINAL
Sovint ens confonem a l’hora de fer servir algunes paraules, ja que

tenen una certa semblança formal i de significat.
Hem après a usar els mots precisos que reflecteixen el contingut que
volem expressar en cada cas.
RESUM FINAL
Senyalar significa ‘posar un senyal (en alguna cosa)’.
Assenyalar significa ‘indicar’.
Així doncs,
per indicar a algú que emplene un formulari o responga a una pregunta en

un qüestionari, etc., tant es pot fer servir assenyalar com senyalar.
Assenyaleu la resposta correcta. ('indicar')

Senyaleu la resposta correcta. ('posar un senyal, una creu, etc.')
BIBLIOGRAFIA

•Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València,

1990, 2006.


http://www.ub.edu/untipdetrucs.html [consulta d’abril de 2013]

CONSEQÜENT / CONSEGÜENT DEPENDENT / DEPENENT
ESTADA / ESTANÇA FÀSTIC / FASTIG

Página 1 de (Poner aquí el)

OBJECTIUS



ÍNDEX
• Definició
• Consegüent /conseqüent
• Dependent / depenent
• Estada / estança
• Fàstic / fastig
Ex. mesa/taula
Tots dos traduïbles per ‘mesa’ en castellà.

)
origen etimològic.
Nombre/número
Que deriven del llatí NUMERUS, i es poden traduir en tots dos casos
pel castellà ‘número’.
Consegüent / conseqüent
Adj.‘Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció’.
Van ser molts els desastres consegüents al tornado.

Consegüent / conseqüent
Adj. ‘Coherent’.
L’ alumne va fer un raonament conseqüent.

Dependent / depenent
Adj. ‘Que depèn d’algú o d’alguna cosa’.

No s’han de retallar les ajudes a les persones dependents.
Subs. ‘Persona que atèn els clients en una botiga’.

El dependent ens va aconsellar el peix de roca.
Dependent / depenent
‘Gerundi del verb dependre’.
Com que no treballa, Enric continua depenent dels seus pares.

Estada / estança
Subs. ‘Acció d’estar, d’aturar-se, en un lloc’.
Feren estada en un alberg, als afores de la ciutat.

Estada / estança
Subs. ‘Habitació, apartament, on s’està algú’.
L’estança més gran de la casa és la cuina.

Fàstic / fastig
Subs. ‘Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens
repugna’.
Em fa fàstic aquest peix!

Fàstic / fastig
Subs. ‘Sensació de cansament que produeix en l'ànim una

cosa que no ens interessa gens’.
Quin fastig haver de matinejar els diumenges.

RESUM FINAL

volem expressar en cada cas. Per exemple:
RESUM FINAL
Estada significa ‘acció d’estar, d’aturar-se, en un lloc’.
mentre que
Estança significa ‘habitació, apartament, on s’està algú’.
Per tant, hem de distingir aquests dos mots, encara que en castellà
corresponguen a la mateixa paraula: estancia.
BIBLIOGRAFIA

(consulta d’abril de 2013)
• Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València,

1990, 2006.


http://www.ub.edu/untipdetrucs.html

PRESENTACIÓ DEL MÒDUL
ELISA GINER SALVÀ

OBJECTIUS
Aprofundir en les relacions entre paraules, des del punt de vista

del significat.
Utilitzar, amb precisió i correcció, el vocabulari adequat tant en

la llengua escrita com en l’oral.
Resoldre alguns dubtes i usos erronis del lèxic.

ESQUEMA DE CONTINGUTS
1. Falsos sinònims i doblets lèxics

Altura / alçada / alçària / altitud
Assecar / eixugar. Bastar / abastar. Prevenir /
preveure. Remugar / rumiar
3. Falsos sinònims i doblets lèxics.

Consegüent / conseqüent. Dependent / depenent.
Estada / estança. Fàstic / fastig
4. Falsos sinònims i doblets lèxics. Nomenar / anomenar.
Preuar / apreuar. Recolzar / donar suport.
Renyir / renyar
5. Falsos sinònims i doblets lèxics. Citar / esmentar.
Complimentar / emplenar. Complir / acomplir.
SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE
• En primer lloc, veurem els conceptes de fals sinònim i de

doblet lèxic; tot seguit, n’estudiarem alguns dels més
comuns.
• En segon lloc, heu de fer unes activitats autocorrectives.
• En acabar, heu de fer un examen amb el qual podreu

autoavaluar-vos de tots els continguts que heu estudiat.
SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE
• El procés que cal seguir per tal que la feina siga efectiva és llegir
atentament les definicions i després fer els exercicis.
• Podeu visualitzar el vídeo tantes vegades com calga.
• Disposeu de la presentació usada en el vídeo en format PDF.

Bibliografia
• Lacreu, J., Manual d’ús de l’estàndard oral, València, 7a ed.2006
• Unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la
UB
• Fitxes de l’Optimot
www.gencat.cat/optimot
ELISA GINER SALVÀ

NOMENAR / ANOMENAR PREUAR / APREUAR
RECOLZAR / DONAR SUPORT RENYIR / RENYAR


OBJECTIUS



ÍNDEX
• Definició
• Nomenar / anomenar
• Preuar / apreuar
• Recolzar / donar suport
• Renyir / renyar
Ex. revetla/berbena
Tots dos traduïbles per ‘verbena’ en castellà.

)
origen etimològic.
Òrgan/orgue
Que deriven del llatí ORGANUM, i es poden traduir en tots dos casos
pel castellà ‘órgano’.
Nomenar / anomenar
‘Designar (algú) perquè ocupe un càrrec’.
L’han nomenat tresorer de l’associació.

Nomenar / anomenar
‘Esmentar (algú o alguna cosa) pel seu nom’.
Han anomenat Joan en la conversa telefònica.

Preuar / apreuar
Significa ‘posar preu’.
Cal preuar els productes per a la venda.

Preuar / apreuar
‘Avaluar, especialment escatir quin grau ateny (la virtut, el mèrit,

la bondat...) d’una persona o d’una cosa’.
Gràcies a aquella acció tan noble, tothom va apreuar les seues

virtuts.
Recolzar / donar suport
Intransitiu. ‘Descansar, una cosa, sobre un suport’.
La cúpula recolza sobre poderosos pilars.
També es pot utilitzar en sentit figurat.
Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles.

Transitiu. ‘Posar alguna cosa de manera que descanse sobre un suport’.
Va recolzar la bicicleta a la tanca del jardí.
No és correcte usar el verb recolzar com a transitiu en sentit figurat.
Per tant, no podem dir:
Vull *recolzar tot el que ha dit l’orador anterior.
L’Ajuntament *ha recolzat la nostra iniciativa.

‘Advocar a favor d’alguna cosa, defensar-la’.
Tots donaren suport a la vaga.
Vull donar suport a tot el que ha dit l’orador anterior.
L’Ajuntament ha donat suport a la nostra iniciativa.

Renyir / renyar
Intransitiu. ‘Rompre l’amistat, el tracte personal amb algú’.
Va renyir amb el seu millor amic.
No és correcte usar renyir com a transitiu, com es fa de vegades en

el sentit de ‘amonestar’:
Sa mare el va *renyir per arribar tard a sopar.

Renyir / renyar
‘Adreçar a algú paraules severes per alguna falta o omissió’.
El professor ha renyat els alumnes perquè no han fet els deures.
Sa mare el va renyar per arribar tard a sopar.

RESUM FINAL

RESUM FINAL
Recolzar significa ‘estar aguantat’.
mentre que
Donar suport significa ‘defensar o ajudar’.
corresponguen a la mateixa paraula: ‘apoyar’.
BIBLIOGRAFIA


1990, 2006.



RESUM DEL MÒDUL
ELISA GINER SALVÀ

OBJECTIUS
 En aquest mòdul hem aprofundit en les relacions entre paraules,

des del punt de vista del significat.
 Hem après a utilitzar, amb precisió i correcció, el vocabulari

adequat tant en la llengua escrita com en l’oral.
 Finalment, hem resolt alguns dubtes i usos erronis del lèxic.


Altura / alçada / alçària / altitud
Assecar / eixugar. Bastar / abastar. Prevenir /
preveure. Remugar / rumiar
3. Falsos sinònims i doblets lèxics.

Consegüent / conseqüent. Dependent / depenent.
Estada / estança. Fàstic / fastig
4. Falsos sinònims i doblets lèxics. Nomenar / anomenar.
Preuar / apreuar. Recolzar / donar suport.
Renyir / renyar
5. Falsos sinònims i doblets lèxics. Citar / esmentar.
Complimentar / emplenar. Complir / acomplir.
RESUM FINAL
• En aquest mòdul hem après a usar els mots precisos que

reflecteixen el contingut que volem expressar en cada cas.
• Hem tractat algunes paraules que sovint ens confonem a l’hora de

fer-les servir, perquè tenen una certa semblança formal i de
significat.
RESUM FINAL
Alçària i alçada són dimensions de cossos.
Altura i altitud són distàncies entre punts de referència.
És a dir, un cos té una alçària/alçada determinada, però està

situat a una altura/altitud concreta.
RESUM FINAL
Assecar significa ‘perdre (una cosa) la humitat que li és pròpia’.
Eixugar significa ‘eliminar d’una cosa la humitat que no en forma part’
corresponguen a la mateixa paraula: ‘secar’.
RESUM FINAL
Estada significa ‘acció d’estar, d’aturar-se, en un lloc’.
Estança significa ‘habitació, apartament, on s’està algú’.
corresponguen a la mateixa paraula: estancia.
RESUM FINAL
Recolzar significa ‘estar aguantat’.
mentre que
Donar suport significa ‘defensar o ajudar’.
Per tant, hem de distingir aquests dos mots, encara que en

castellà corresponguen a la mateixa paraula: ‘apoyar’.
RESUM FINAL
Senyalar significa ‘posar un senyal (en alguna cosa)’.
Assenyalar significa ‘indicar’.
Així doncs, per indicar a algú que emplene un formulari o responga a una
pregunta en un qüestionari, etc., tant es pot fer servir assenyalar com
senyalar.
Assenyaleu la resposta correcta. ('indicar')

Senyaleu la resposta correcta. ('posar un senyal, una creu, etc.')
Bibliografia
• Lacreu, J., Manual d’ús de l’estàndard oral, València, 7a ed.2006
• Unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la
UB
• Fitxes de l’Optimot
www.gencat.cat/optimot
ELISA GINER SALVÀ

ASSECAR / EIXUGAR BASTAR / ABASTAR
PREVENIR / PREVEURE REMUGAR / RUMIAR


OBJECTIUS



ÍNDEX
• Definició
• Assecar / eixugar
• Bastar / abastar
• Prevenir / preveure
• Remugar / rumiar
Ex. Tràfic/trànsit
Tots dos traduïbles per ‘tráfico’ en castellà.

)
origen etimològic.
Mèdic/metge
Que deriven del llatí MEDICUS, i es poden traduir en tots dos casos
pel castellà ‘médico’.
Assecar / eixugar
‘Esdevenir sec, perdre la humitat que forma part de la matèria

constituent d’alguna cosa’.
Les roses s’assecaran si no les regues sovint.
El pa que vas comprar s’ha assecat i s’ha fet dur.

Assecar / eixugar
‘Llevar —o eliminar— el líquid d'una cosa que s'ha humitejat sense

que el líquid en forme part d’una manera consubstancial’.
Eixuga els gots amb aquest drap.
Si has d’eixir, eixuga’t els cabells.
La roba que estengueres no s’ha eixugat.
Avui tenim arròs eixut, però demà en tindrem de caldós.

Bastar / abastar
‘Ésser suficient, haver-n’hi prou’.
Si vols anar a l’excursió, basta que ho digues a ta mare.

Bastar / abastar
‘Ser capaç d’arribar a una cosa’.
Creu que ho pot abastar tot, però és impossible.
‘Arribar a tocar una cosa que està distant’
Maria no abasta al timbre.
‘Fornir de provisions’.
L’exercit ha abastat la ciutat.
Prevenir / preveure
‘Posar en alerta sobre una situació que pot passar’.

Et vaig prevenir que això podia passar.
‘Preveure una cosa a fi d’impedir-la o evitar-ne els efectes’.
Vam construir un mur per prevenir les inundacions.

Prevenir / preveure
‘Veure per endavant allò que ha d’ocórrer’.
És difícil preveure la seua reacció.

Remugar / rumiar
‘Acció de mastegar dues vegades els aliments’.
Els mamífers que remuguen tenen un estómac diferent del de la

resta de mamífers.
‘Dir alguna cosa entre dents en senyal d’enuig, de desgrat o

desaprovació’.
No sé què remuguen aquells dos.

Remugar / rumiar
‘Pensar (quelcom) detingudament, una vegada i una altra

vegada’.
He rumiat tota la nit la manera de fer-ho.

RESUM FINAL

RESUM FINAL
Assecar significa ‘perdre (una cosa) la humitat que li és pròpia’
mentre que
Eixugar significa ‘eliminar d’una cosa la humitat que no en forma part’
corresponguen a la mateixa paraula: secar.
BIBLIOGRAFIA


1990, 2006.



FORMACIÓ DE NOMS A PARTIR DE VERBS. EL
SUFIX -ATGE

Objectius
• Coneixerem el procediment de formació de noms a partir del
sufix –atge i els matisos que aporta al significat dels mots nous.
• Compararem els usos d’aquest sufix en català i en altres

llengües.
• I coneixerem alguns casos d’ús abusiu d’aquest sufix.

Continguts
1. Matisos afegits del sufix -atge
2. Comparança entre llengües
3. Abús del sufix -atge
4. Altres usos
1. Matisos afegits del sufix -atge
• Indica acció però aportant-hi el matís d’‘operació tècnica’:

bobinatge, calatge, calibratge, drenatge
• I també s’usa per a indicar la ‘tècnica’ amb què es du a terme un procés, en
contraposició a l’acció pròpiament dita, expressada amb un altre recurs:
empaquetament ‘acció d’empaquetar’
empaquetatge ‘tècnica d’empaquetar’
tapada ‘acció de tapar ampolles de vi’
tapatge ‘tècnica de tapar ampolles de vi’
• També el trobem en mots que indiquen només acció, sense cap matís de tecnicitat
(arbitratge).
2. Comparança entre llengües
• El català -atge, l’espanyol -aje, el francès -age i el portuguès -agem no

tenen el mateix ús:
– En francès és el sufix nominalitzador per excel·lència, i en molts casos no aporta cap matís
d’‘operació tècnica’. Correspondria al nostre sufix -ment: capsulage ‘encapsulament’.
– En català s’usa menys que en francès, i aporta el matís d’‘operació tècnica’: allunatge, blocatge,
decapatge, regatge.
– En espanyol, el sufix -aje s’usa menys que el català -atge, i sovint per influx del francès (p. e.,
sondaje ‘sondeo’): ensilaje (i ensilado) ‘ensitjament’.
– En portuguès, el sufix -agem s’usa menys que l’equivalent francès però més que l’equivalent
català: estufagem ‘escalfament’; lavagem ‘rentada’.
3. Abús del sufix -atge
• Molts casos de mots acabats en –atge són manlleus adaptats del

francès, especialment en camps en què el francès és o ha sigut
preeminent (enologia o tècniques dels s. XVIII i XIX):
assemblatge, camuflatge, cupatge, ordissatge, timbratge
• Per això cal anar amb compte:
captage captació freinage frenada

chauffage escalfament rassemblage ajuntament
(…) 3. Abús del sufix -atge
• Exemples d’abús del sufix –atge:

baremació - *barematge recompte - *comptatge
tutorització - *tutoratge formatació - *formatatge
• El sufix verbalitzador –itzar forma sistemàticament nominals amb el sufix –ció(n),
però hi trobem alguna excepció:
– cotonitzatge, merceritzatge
• Aquests dos casos s’expliquen perquè pertanyen al llenguatge tèxtil, que té un gran
preferència per sufix –atge.
• I compte amb els calcs de forma:
*hospedatge hostalatge o hostatge
*anclatge ancoratge
*volcatge abocament
4. Altres usos
• Antigament, el sufix –atge indicava ‘impost o tribut’:
– albergatge ‘dret que tenia el senyor d’allotjar-se a la casa d’un vassall’

– arrambatge ‘dret d’atansar la paret pròpia a la casa d’altri’
– bagatge ‘impost o preu del transport’
– barcatge ‘dret que es pagava en amarrar’
– bestiatge ‘impost sobre la possessió o el trànsit de bestiar’
– boscatge ‘impost amb el qual es gravava la llenya’
– botatge ‘impost amb el qual es gravava la collita de vi’
– bovatge ‘impost que es pagava per parella de bous’
– ...
Resum final
• Hem après que el sufix –atge aporta un matís d’‘operació
tècnica’ o de ‘tècnica’.
• Hem comparat els usos d’aquest sufix en català amb els usos
que té en les llengües de l’entorn.
• Hem vist casos d’abús del sufix.
• I n’hem conegut altres usos.
Bibliografia
• Rull, Xavier (2004): La formació de mots: qüestions de
normativa. Eumo Editorial, Vic.
MOLTES GRÀCIES
SUFIX –CIÓ(N)

Objectius
• Coneixerem el procediment de formació de noms a partir del
sufix -ció(n) i els matisos que aporta al significat dels mots
nous.
• Estudiarem alguns usos incorrectes d’aquest sufix.

Continguts
1. L’ús del sufix –ció(n) i el matís de complexitat
2. Preferència per les formes cultes
3. Usos incorrectes
1. L’ús del sufix -ció(n) i el matís de complexitat
• El sufix –ció(n) és molt usat per a formar noms i és obligat en verbs amb –itz(ar).
col·lisió > col·lidir matisació > matisar uperització > uperitzar
• La variant -ió també es troba en una sèrie de cultismes, precedida de c, s, t o x: detenció,

contracció, reclusió, cessió, suggestió, annexió.
• Aporta un matís de complexitat a l’acció, que el diferencia d’altres recursos, com el sufix
–ment o l’habilitació del participi de passat en femení, que donen noms amb un valor
més neutre.
• Així, és el sufix més emprat quan el verb ja té un sentit de complexitat (il·luminació) i,
quan el verb no té aquest matís, l’hi aporta el sufix –ció(n): truncació – truncament.
2. Preferència per les formes cultes
En molts casos el sufix –ció(n) s’adjunta a les formes cultes, i això fa que apareguen
doblets del tipus fondre/fusió. Aquest cas es dóna, sobretot, en prefixos cultes (in-, ab-,
ad-, con-, ex-, etc.):
avortar aborció (tb. avortament)
collir col·lecció (tb. col·lecta; pop. collita)
conèixer cognició (coneixement)
empenyorar pignoració (empenyorament)
entubar intubació (entubament)
estendre extensió (estesa)
fregar fricció (frec, frega, fregament i fregada)
nodrir nutrició (nodriment)
regar irrigació (reg; regatge)
xuclar succió (xuclada)
3. Usos incorrectes
• En espanyol, com que el sufix –aje és poc usat, el sufix –ción s’usa molt per a indicar
‘operació tècnica’. A més, a l’Amèrica Llatina té un valor popular i, per tant, és molt
més usat: aburrición/aburrimiento, criación/crianza, hervición/hervor.
• El català ha calcat aquest ús de l’espanyol:
*clonació clonatge *calibració calibratge

*aleació aliatge *financiació finançament
• En algun cas s’ha acceptat la forma castellanitzant. P. ex., duració ha proliferat en

textos tècnics, però hom recomana d’usar durada.
Resum final
• Hem après que el sufix –ció(n) aporta un matís de complexitat
als noms.
• Hem comprovat que aquest sufix té preferència per les formes
cultes, cosa que orgina doblets del tipus fregar – fricció / frec-
fregada-fregament.
• I hem vist casos d’abús d’aquest sufix.
Bibliografia
MOLTES GRÀCIES
PARTICIPI DE PASSAT HABILITAT

Objectius
• Coneixerem alguns procediments de formació de mots a partir
de verbs, i aprofundirem en el participi de passat habilitat.
• Sabrem identificar mots creats correctament o incorrectament

amb el participi de passat.
Continguts
1. Alguns recursos per a obtenir substantius d’acció a partir de
verbs
2. L’habilitació del participi de passat
3. Significats: accions sobtades i augmentatiu
4. Generació de sufixos –ad+F
5. La forma masculina: influx del castellà
6. Tria en verbs de la III conjugació
1. Alguns recursos per a obtenir substantius d’acció a partir de verbs
• La majoria de noms a partir de verbs s’obtenen amb:

-ment: és el més neutre. És obligat quan hi ha el prefix verbalitzador a- o en-
(engrandiment). Variant -menta, que té un matís afectiu, intensiu, pròpia de
registres informals (patimenta, cansamenta)
El participi de passat habilitat en femení: rentada
-atge: reciclatge
-ció(n): compleció
-ur+Femení: soldadura
Altres: -id o -ed per a sorolls (xiulit), -all (escampall), -im (ruixim), -iss+F
(trencadissa)
Per a designar ‘ganes de (fer)’: -er+F (xarrera)
2. L’habilitació del participi de passat
• El participi de passat es pot habilitar com a substantiu per a

designar l’acció: pensada, rebuda, aclarida, mòlta, bestreta,
fosa, cuita.
• És un dels recursos més importants per a la creació de mots

nous: anada de l’olla, badada, buidada, copiada, enganxada,
penjada, pensada, quedada…
3. Significats: accions sobtades i augmentatiu
• Es fa servir –no exclusivament– per a generar noms que designen

accions sobtades, sovint amb un matís augmentatiu: relliscada, reduïda,
baixada…
• S’hi pot afegir el sufix augmentatiu –ar: bufarada, pixarada, suarada.
• Recurs compartit amb altres llengües romàniques: la tendència en el

grup gal·loromànic és usar la forma femenina (cupée, fondue); en canvi,
l’espanyol fa servir més la masculina (embotellado, reciclado).
4. El sufix –ad+F
• El fet que l’habilitació del participi de passat com a nom siga tan corrent ha
permès generar diversos sufixos amb la forma –ad+F:
a. Noms col·lectius: nuvolada
b. Noms d’acció sobtada i intensa: abrilada, bastonada, clatellada, colzada, galtada, torrentada
c. Noms d’acció pròpia d’algun ésser animat: bretolada, criaturada, alcaldada
d. Noms de capacitat, mesura, o que simplement indiquen quantitat: barriada, cistellada, gentada
e. Noms de dimensions o magnituds: amplada, llargada
f. Guisat: fideuada, llebrada, calçotada
g. Element lingüístic propi d’un altre idioma o parlar: castellanada, llatinada
h. Marca feta amb una part del cos: ditada, manotada, peuada
5. La forma masculina: influx del castellà
• En espanyol, molts substantius d’acció es formen amb el participi de

passat en masculí: laminado, abrillantado.
• En català, l’ús del masculí era abans possible, per això ens han arribat
algunes formes (cantellejat), segurament romanalles d’un recurs ja
extint.
• També trobem rentat, pentinat, llavorat, fet, però la majoria de
solucions amb el masculí són impròpies del català, i convé que n’usem
d’altres: rentada, feta.
(...) 5. La forma masculina: influx del castellà
• Però com hem vist, el català ha tendit a usar el femení: buidada,

quedada.
• I si trobem formes masculines en el llenguatge tècnic és per influx

de l’espanyol: *mecanitzat, *premsat.
• Ara bé, els terminòlegs afirmen que el participi de passat en

masculí pot servir per a designar el ‘resultat’: els acabats d’un pis,
esgrafiat, estucat, gravat…
6. Tria en verbs de la III conjugació
• Els verbs purs de la III conjugació tenen el participi de passat com a

recurs més habitual per a formar noms: una dormida, una tossida, una
cosida, l’omplida…
• Els verbs incoatius solen recórrer a –ment: encariment, enriquiment
(però aclarida ‘aclarir amb aigua’; en canvi, aclariment d’una qüestió)
• Els verbs que es conjuguen incoatius i purs alhora actuen com a purs per
a formar noms: llegida, fregida, rostida, tenyida…
Resum final
• Hem après que...
– l’habilitació del participi de passat en femení és un recurs molt
habitual per a la creació de noms a partir de verbs.
– aquest recurs ha permès generar sufixos –ad+F.
– hem de formar mots nous amb el participi de passat en femení, no en
masculí.
– el masculí pot designar el resultat: l’estucat, el grafiat.
– els verbs purs de la III conj. formen noms amb participi de passat
femení, mentre que els incoatius solen recórrer a –ment.
Bibliografia
MOLTES GRÀCIES
FORMACIÓ DE NOMS A PARTIR DE VERBS

Índex
• Objectius
• Coneixements previs necessaris
• Esquema dels continguts
• Seqüència d’aprenentatge
Objectius
• Coneixerem com actuen alguns recursos per a crear mots nous
a partir de verbs: l’habilitació del participi de passat en femení,
el sufix -atge i el sufix –ció(n), i la formació de noms a partir de
verbs amb una preposició soldada.
• Reconeixerem alguns problemes que podem trobar a l’hora de
formar mots nous.
• I sabrem per què unes formes són correctes i altres no ho són.
Coneixements previs necessaris
• Conèixer els recursos bàsics que té la llengua per a formar
mots nous.
• Conèixer els conceptes de derivació, sufixació i prefixació,
• Disposar de coneixements gramaticals bàsics.

Esquema dels continguts
1. El participi de passat habilitat (-ad)
- significat i generació de sufixos –ad+F
- la forma masculina: influx del castellà
- tria en verbs de la III conjugació
2. Verbs amb preposició soldada:
- sufixació i construccions calcades
3. El sufix –atge:
- matís, ús en altres llengües i abús
4. El sufix –ció(n):
- complexitat, formes cultes i usos incorrectes
• 1. Introducció al mòdul
• 2. Quatre vídeos de continguts
• 3. Quatre blocs d’activitats sobre cada vídeo
• 4. Resum del mòdul
• 5. Examen final del mòdul
• 6. Bibliografia
• Podeu visualitzar els vídeos tantes vegades com vulgueu.
• Dedicació temporal:
– Visualització i estudi dels vídeos: 1 h
– Realització de les activitats: 1 h
– Treball amb el resum: 30’
– Realització de l’examen final del mòdul: 30’ – 45’
MOLTES GRÀCIES
SÍNTESI DEL MÒDUL SOBRE FORMACIÓ DE
NOMS A PARTIR DE VERBS

L’HABILITACIÓ DEL PARTICIPI DE PASSAT
• Hem après que...
– l’habilitació del participi de passat en femení és un recurs molt
habitual per a la creació de noms a partir de verbs.
– aquest recurs ha permès generar sufixos –ad+F.
– hem de formar mots nous amb el participi de passat en femení, no en
masculí.
– el masculí pot designar el resultat: l’estucat, el grafiat.
– els verbs purs de la III conj. formen noms amb participi de passat
femení, mentre que els incoatius solen recórrer a –ment.
VERBS AMB PREPOSICIÓ SOLDADA
• Hem après que els verbs amb preposició soldada formen noms
amb els sufixos –ment o –atge i amb l’habilitació del participi
de passat: emmarcament, encapsulada, enfocament.
• I que ben pocs d’aquests verbs admeten la conversió: encaix,
endoll; però encartament (*encart), enquadrament
(*enquadre).
EL SUFIX ‐ATGE
• Hem après que el sufix –atge aporta un matís d’‘operació
tècnica’ o de ‘tècnica’.
• Hem comparat els usos d’aquest sufix en català amb els usos
que té en les llengües de l’entorn.
• Hem vist casos d’abús del sufix.
• I n’hem conegut altres usos.
EL SUFIX ‐CIÓ(N)
• Hem après que el sufix –ció(n) aporta un matís de complexitat
als noms.
• Hem comprovat que aquest sufix té preferència per les formes
cultes, cosa que orgina doblets del tipus fregar – fricció / frec‐
fregada‐fregament.
• I hem vist casos d’abús d’aquest sufix.
FORMACIÓ DE NOMS A PARTIR DE VERBS.
VERBS AMB PREPOSICIÓ SOLDADA

Objectius
• Coneixerem el procediment de formació de noms a partir de
verbs que tenen una preposició soldada.
• Sabrem identificar construccions calcades de l’espanyol i

sabrem formar el terme adequat.
Continguts
1. La verbalització d’un sintagma preposicional
2. La sufixació dels verbs amb preposició soldada
3. Construccions calcades de l’espanyol
4. Verbs que admeten la conversió
1. La verbalització d’un sintagma preposicional
• Hi ha verbs que resulten de la verbalització (transformació en

verb) d’un sintagma preposicional (normalment, de lloc):
– Posar-se a bord – abordar

– Posar al fons – enfonsar/afonar
– Posar-se en un barranc – embarrancar
– Posar en una bossa – embossar
– Posar a terra – aterrar
2. La sufixació dels verbs amb preposició soldada
• Aquests verbs no es poden nominalitzar per mitjà de la conversió

(formació de paraules canviant-ne la categoria lèxica sense afegir-hi cap afix
derivatiu), com passa amb crit/cridar, tast/tastar, toc/tocar, bot/botar.
• S’han de sufixar (-ment o -atge) o han d’habilitar el participi de passat:
– emmarcar – emmarcament
– encapsular – encapsulament o encapsulada
– engalzar – engalzament
– enllitar – enllitament
3. Construccions calcades de l’espanyol
• S’han d’evitar construccions calcades de l’espanyol, que sí que pot

aplicar la conversió a aquests verbs:
– embarcar – embarcament (*embarc)
– embassar – embassament (*embàs, *embalse)
– enquadrar – enquadrament (*enquadre)
– enfocar – enfocament (*enfoc)
– enterrar – enterrament (*enterro)
4. Verbs que admeten la conversió
• Alguns verbs sí que admeten la conversió, que en alguns

casos s’explica amb una especialització semàntica:
encaixar posar en caixes encaixament
xocar les mans encaixada
ajustar encaix
envasar posar en envasos envasament

envàs (‘recipient’)
• Altres casos:
- embolicar – embolic (primitiu bolic)
- encallar – encall = encallament (primitiu call)
- endollar – endoll (primitiu dolla)
- envolar-se – envol
Resum final
• Hem après que els verbs amb preposició soldada formen noms
amb els sufixos –ment o –atge i amb l’habilitació del participi
de passat: emmarcament, encapsulada, enfocament.
• I que ben pocs d’aquests verbs admeten la conversió: encaix,

endoll; però encartament (*encart), enquadrament
(*enquadre).
Bibliografia
MOLTES GRÀCIES
Resum del mòdul
Objectius
verbals.
Esquema
1. L’INDICATIU
perfet)
2. EL SUBJUNTIU
d’indicatiu
l’atemporalitat.
com perifràstic).
subjuntiu.
següent:
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet

Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.


Objectius
probabilitat.
Objectius
probabilitat.
Continguts
1. Valor bàsic
1.1. Futur
1.2. Condicional
2.1. Futur
2.2. Condicional
Futur
Dénia.
Futur
Dénia.
Futur
Dénia.
Condicional
Futur
Dénia.
Condicional
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
CAL REMARCAR:
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.

no? vesprada, no?
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.

no? vesprada, no?
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV

Objectius
passat o el perfet.
Objectius
passat o el perfet.
Continguts


CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:






vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
Objectius
passat anterior.
Objectius
passat anterior.
Continguts
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
CAL REMARCAR:
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
d’indicatiu
Objectius
Objectius
Continguts
1. Valors bàsics
simultaneïtat







curs) tele.
d’exercicis.


curs) tele.
d’exercicis.


curs) tele.
d’exercicis.
CAL REMARCAR:
tele.
CAL REMARCAR:
tele.
CAL REMARCAR:
tele.

CAL REMARCAR:
tele.

durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
del matí.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
Resum final
valors secundaris.
Resum final
valors secundaris.
Resum final
valors secundaris.
Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.

Objectius
Objectius
Continguts
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
de subjuntiu
de subjuntiu
de subjuntiu
rellevant.
rellevant.
rellevant.
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.

Resum del mòdul
Objectius
verbals.
Esquema
1. L’INDICATIU
perfet)
2. EL SUBJUNTIU
d’indicatiu
l’atemporalitat.
com perifràstic).
subjuntiu.
següent:
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet

Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.


Objectius
probabilitat.
Objectius
probabilitat.
Continguts
1. Valor bàsic
1.1. Futur
1.2. Condicional
2.1. Futur
2.2. Condicional
Futur
Dénia.
Futur
Dénia.
Futur
Dénia.
Condicional
Futur
Dénia.
Condicional
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Futur
Tindràs barra!
mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
Condicional

sis i mitja.
CAL REMARCAR:
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.

no? vesprada, no?
CAL REMARCAR:

mitja. sis i mitja.

no? vesprada, no?
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV

Objectius
passat o el perfet.
Objectius
passat o el perfet.
Continguts


CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:

CAL REMARCAR:






vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.


vaig aprovar tot.
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla:
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
CAL REMARCAR:
d’avui.
parla.
Jaume Escrivà.*
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
Objectius
passat anterior.
Objectius
passat anterior.
Continguts
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
jo ja hauria sopat.

i se n’anà.
CAL REMARCAR:
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
CAL REMARCAR:

n’anà.
n’anà. n’anà.
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
d’indicatiu
Objectius
Objectius
Continguts
1. Valors bàsics
simultaneïtat







curs) tele.
d’exercicis.


curs) tele.
d’exercicis.


curs) tele.
d’exercicis.
CAL REMARCAR:
tele.
CAL REMARCAR:
tele.
CAL REMARCAR:
tele.

CAL REMARCAR:
tele.

durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
durada:
en el present:
en el passat:
del matí.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.

t’identifiques.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
córrer.
una barra de pa.
Resum final
valors secundaris.
Resum final
valors secundaris.
Resum final
valors secundaris.
Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.

Objectius
Objectius
Continguts
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
de subjuntiu
de subjuntiu
de subjuntiu
rellevant.
rellevant.
rellevant.
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
present parla
present parle
futur parlarà
imperfet parlava
passat (simple o
perifràstic)
perfet ha parlat
perfet haja parlat

plusquamperfet
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
alta.
Núria. teua amiga
Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
en veu alta tot el
matí.
imperfet
vinguera (vingués)
l’endemà.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
tot el matí.
amiga Núria.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
INDICATIU SUBJUNTIU
(hagués) llegit en
plusquamperfet
d’ell...
arribat avui a les
cinc.
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
València, 2006
ed.)
Moltes gràcies.

El subjuntiu: ús del subjuntiu i de l’indicatiu en
oracions condicionals, de dubte i de confiança
Objectius
• Pararem una atenció especial a tres casos particulars d’ús de
l’indicatiu i el subjuntiu: les oracions condicionals, les
introduïdes per adverbis de dubte i les que depenen de verbs
que expressen confiança.
Continguts
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
2.1. Oracions condicionals
2.1.1. Pròtasi
2.1.2. Apòdosi
2.1.2.1. Remarca sobre oracions que expressen desig
2.2. Oracions de dubte
2.3. Oracions de confiança
com subordinades.
com subordinades.
com subordinades.
subordinades.
subordinades.
subordinades.
de l’indicatiu.
continuació.
anomenada apòdosi.
anomenada apòdosi.
1.a) Pròtasi
1.a) Pròtasi
ÚS MOLT FORMAL ÚS PREFERIT EN L’ESTÀNDARD

imperfet d’indicatiu imperfet de subjuntiu
Si sabíeu la veritat, us quedaríeu de Si sabéreu (sabésseu) la veritat,
pedra. us quedaríeu de pedra.
1.b) Apòdosi
1.b) Apòdosi

Si t’hagueres (haguesses) Si t’hagueres (haguesses) afanyat
afanyat més, no hagueres més, no hauries fet tard.
(haguesses) fet tard.*
Si l’haguéreu (haguésseu) Si l’haguéreu (haguésseu) vist, no
vist, no l’haguéreu l’hauríeu conegut.
(haguésseu) conegut.*
CAL REMARCAR...
CAL REMARCAR...

Volguera ajudar-los més, Voldria ajudar-los més, però ja
però ja els he dit tot el que els he dit tot el que sé d’aquesta
sé d’aquesta qüestió.* qüestió.
No volguérem preocupar- No voldríem preocupar-te, però
te, però darrerament fas darrerament fas mala cara.
mala cara.*
evitar-lo.
evitar-lo.

Potser siga ton pare el qui Potser és ton pare el qui
telefona.* telefona.
Possiblement demà vinga Possiblement demà vindrà
amb nosaltres el teu cosí amb nosaltres el teu cosí Pau.
Pau.*
Tal vegada la pel·lícula fóra Tal vegada la pel·lícula era
superficial, però a mi em va superficial, però a mi em va
divertir.* divertir.

Esperem que ens diguen tota Esperem que ens diran tota la
la veritat del cas.* veritat del cas.
Confie que sàpies resoldre el Confie que sabràs resoldre el
problema.* problema.
Els alumnes esperaven que Els alumnes esperaven que
l’examen no fóra molt difícil.* l’examen no seria molt difícil.
Pau confiava que vingueres Pau confiava que vindries
(vinguesses) amb nosaltres a amb nosaltres a Pego.
Pego.*
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
El subjuntiu: ús del subjuntiu i de l’indicatiu
en oracions temporals i de temor
Objectius
expressen temor.
Objectius
expressen temor.
Continguts
1.1. Indicatiu
1.2. Subjuntiu
2.1. Oracions temporals i relatives
2.1.1. Per indicar futur
2.1.2. Per indicar futur de passat
2.2. Oracions de temor
2.2.2. Remarca sobre el no expletiu
com subordinades.
com subordinades.
com subordinades.
subordinades.
subordinades.
subordinades.
de l’indicatiu.
continuació.
1. Oracions temporals i relatives
• En algunes oracions temporals i relatives, en valencià podem
optar indistintament per usar el subjuntiu o l’indicatiu.
1.a) Oracions subordinades introduïdes per conjuncions
temporals com ara quan, així que, a penes, tan bon punt, etc., i
també oracions subordinades relatives sense antecedent. Per
indicar posterioritat respecte a l’acte de parla, en aquests tipus
d’oracions podem usar indistintament el futur (que és un temps
d’indicatiu) o bé el present de subjuntiu.
FUTUR (INDICATIU) PRESENT DE SUBJUNTIU
Quan acabaràs aquesta faena, Quan acabes aquesta faena,
podràs descansar. podràs descansar.
Els qui faran aquest treball Els qui facen aquest treball
correctament tindran un punt correctament tindran un punt
per a l’examen final. per a l’examen final.
Ho farem com ens diran els Ho farem com ens diguen els
amos. amos.
Et seguiré allà on aniràs. Et seguiré allà on vages.
1.b) En aquests mateixos tipus d’oracions, per indicar
posterioritat respecte a un moment del passat (futur de passat),
hi podem usar indistintament el condicional (que és també un
temps d’indicatiu) o bé l’imperfet de subjuntiu.
CONDICIONAL (INDICATIU) IMPERFET DE SUBJUNTIU
Ja et vaig indicar que quan Ja et vaig indicar que quan
acabaries aquesta faena, acabares (acabesses) aquesta
podries descansar. faena, podries descansar.
El professor va assenyalar que El professor va assenyalar que
els qui farien aquest treball els qui feren (fessen) aquest
correctament tindrien un punt treball correctament tindrien
per a l’examen final. un punt per a l’examen final.
Ja us vam dir que ho faríem Ja us vam dir que ho faríem
com ens dirien els amos. com ens digueren (diguessen)
els amos.
Et vaig prometre que et Et vaig prometre que et
seguiria allà on aniries, i ho he seguiria allà on anares
complit. (anesses), i ho he complit.
2. Oracions de temor
• Darrere de verbs que expressen temor (témer, tenir por)
podem usar tant l’indicatiu com el subjuntiu, indistintament,
en les oracions subordinades que en depenen.
INDICATIU SUBJUNTIU
Tinc por que plourà aquests Tinc por que ploga aquests
dies. dies.
Lluïsa temia que el seu home Lluïsa temia que el seu home
faria tard a la reunió. fera (fes) tard a la reunió.
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
CAL REMARCAR:
subjuntiu:
Tinc por que Enric vulga venir Tinc por que Enric no vulga
amb nosaltres al viatge. venir amb nosaltres al viatge.
(= Allò que em fa por és que (= Allò que em fa por és que
Enric vulga venir amb Enric no vulga venir amb
nosaltres; és a dir, jo no nosaltres; és a dir, jo voldria
voldria que ell vinguera.) que ell vinguera.)
Resum final
Resum final
Resum final
Bibliografia
Moltes gràcies.

UPV
Àrea de Formació Lingüística
ACTIVITATS
L’ADVERBI; LOCUCIONS ADVERBIALS
1. Corregiu, si cal, les construccions adverbials de les frases següents:
a) Els veïns de dalt vivien pobra però honradament.

b) Solament digues-li que estic d’ell fins a més amunt de la coroneta.
c) Hui per hui, si continues aixina, acabareu molt mal.
d) Va entrar a l’hotel i, d’immediat, en va eixir per darrere.
e) A primeries de conéixer-se li sabia mal no veure’l tan a menut com volia.
f) Menys mal que en tinc de sobres, de lo contrari no sé què faria.
g) A bones el que vulgues; a males, ni cas.
h) Per supost que t’ho dic en serio: s’ha trencat les dues cames.
i) A menys que canvie, el despatxaran: va massa de per lliure.
j) El termini abasta fins al dia 15 de juliol inclusive.
k) Des de luego que és reservat, té secrets inclús envers la seua ombra.
2. Relacioneu amb fletxes les expressions sinònimes:
a) corrents 1. mal que bé
b) endebades 2. a senalles
c) dempeus 3. en va
d) exprés 4. dret
e) a betzef 5. ara i adés
f) a collibé 6. a pler
g) d’antuvi 7. a gratcient
h) de tot cor 8. a gatameu
i) de grapes 9. a la xirinxina
j) al cap i la fi 10. cames ajudeu-me
k) adesiara 11. d’arribada
S A MS Adverbis 1
3. Relacioneu les locucions adverbials següents amb el seu significat:
locució significat
1.
1. a escar a) sense cap risc 2.
2. a l’empèl b) sense raó 3.
3. a frec c) alhora 4.
4. a mansalva d) de biaix 5.
5. a l’encop e) molt a la vora 6.
6. a tort f) a preu fet 7.
7. en doina g) ara mateix 8.
8. d’esquitllèbit h) sense sella 9.
9. suara i) en renou
4. Completeu els buits amb la forma adequada de les que us proposem entre
parèntesis:
a) Es comporta molt _____________ (mal/malament) amb tu.

b) Ho faré ___________ (ràpida/ràpidament) i eficaçment.
c) La barca anava ___________ (dret/de dret) a l’escullera.
d) Les peres no eren ___________ (bastant/prou) madures.
e) No té ____________ (gens/res) de paciència amb els xiquets.
f) Anava ___________ (només/ no més) en roba interior.
g) Hem d’anar camí ____________ (amunt/dalt)
h) L’assumpte, _________ (baix/davall) exposat, és fonamental.
i) Posa en marxa el cotxe, __________ (mentre/mentrestant) telefonaré a
l’hotel.
j) Potser __________ (vinga/vindrà) despús-demà.
5. Subratlleu les incorreccions i escriviu davall de les frases les esmenes

adequades:
a) No menges corrent: vés més poc a poc i mastega bé.

b) Vaig opinar com únic delegat de la meua agrupació.
c) El quadre està malament col·locat.
d) No em poses més vi que ja n’he begut bastant.
e) Les teues amigues són davall.
f) Van entrar i, acte seguit, ens van demanar la documentació.
S A MS Adverbis 2
CLAU
ADVERBIS I LOCUCIONS ADVERBIALS
1.
a) Els veïns de dalt vivien pobrament però honradament (o: pobrament però
honrada).
b) (correcta)
c) Ara per ara, si continues així, acabareu molt malament.
d) Va entrar a l’hotel i, immediatament, en va eixir per darrere.
e) A la primeria de conéixer-se li sabia greu no veure’l tan sovint com volia.
f) Sort que en tinc de sobres, altrament no sé què faria.
g) A les bones el que vulgues; a les males, ni cas.
h) Per descomptat que t’ho dic seriosament: s’ha trencat les dues cames.
i) Llevat que que canvie, el despatxaran: va massa per lliure.
j) El termini abasta fins al dia 15 de juliol inclusivament.
k) I tant que és reservat, té secrets fins i tot envers la seua ombra.
2.
a10; b3; c4; d7; e2; f9; g11; h6; i8; j1; k5.
3.
1-f; 2-h; 3-e; 4-a; 5-c; 6-b; 7-i; 8-d; 9-g.
4.
a) Es comporta molt malament amb tu.
b) Ho faré ràpidament i eficaçment.
c) La barca anava de dret a l’escullera.
d) Les peres no eren prou madures.
e) No té gens de paciència amb els xiquets.
f) Anava només en roba interior.
g) Hem d’anar camí amunt.
h) L’assumpte davall exposat és fonamental.
i) Posa en marxa el cotxe, mentrestant telefonaré a l’hotel.
j) Potser vindrà despús-demà.
5.
a) No menges corrents: vés més a poc a poc i mastega bé.
b) Vaig opinar com a únic delegat de la meua agrupació.
c) El quadre està mal col·locat.
d) No em poses més vi que ja n’he begut prou.
e) Les teues amigues són baix.
f) Van entrar i, de seguida/ tot seguit, ens van demanar la documentació.
S C MS Adverbis
ACTIVITATS
1. Subratlleu i esmeneu les errades que trobeu en les frases següents.
• Fes-los entrar conforme vagen arribant.
• Segons passen els dies tenim menys opcions.
• Només saber-ho m'ho va dir.
• Com no em van esperar, no vaig saber on havia d'anar.
2. Relacioneu les construccions incorrectes de la columna de l'esquerra amb

les corresponents, correctes, de la dreta.
1. D'haver vingut, t'ho hauria dit.* ( ) En cas de venir, t'ho diré.
2. Ric com era, es va arruïnar.* ( ) T'ho diré amb la condició que
vingues.
3. A no ser que vingues, no ho sabràs.* ( ) Si no véns, no t'ho diré.
4. Cas de venir, t'ho diré.* ( ) Si hagueres vingut, t'ho hauria dit.
5. Com no vingues, no t'ho diré.* ( ) Fora/llevat que vingues, no ho
sabràs.
6. T'ho diré amb tal que vingues.* ( ) T'ho contaré sempre que calles.
7. T'ho contaré sempre i quan calles.* ( ) Tan ric que era, es va arruïnar.
3. Subratlleu i esmeneu les errades que trobeu en les frases següents.
• No tinc res que fer.
• Ara veuràs com tot no és lleig.
S A MS Conjuncions 1
• He guanyat ni més ni menys que un cotxe.
• Et desitge tingues un bon cap de setmana.
• Aquest treball deixa molt que desitjar.
S A MS Conjuncions 2
CLAU
1.
• Fes-los entrar a mesura que vagen arribant.
• A mesura que passen els dies tenim menys opcions.
• Així que / de seguida que ho va saber m'ho va dir.
• Com que no em van esperar, no vaig saber on havia d'anar.
2.
1. D'haver vingut, t'ho hauria dit.* ( 4 ) En cas de venir, t'ho diré.
2. Ric com era, es va arruïnar.* ( 6 ) T'ho diré amb la condició que
vingues.
3. A no ser que vingues, no ho sabràs.* ( 5 ) Si no véns, no t'ho diré.
4. Cas de venir, t'ho diré.* ( 1 ) Si hagueres vingut, t'ho hauria
dit.
5. Com no vingues, no t'ho diré.* ( 3 ) Fora/llevat que vingues, no ho
sabràs.
6. T'ho diré amb tal que vingues.* ( 7 ) T'ho contaré sempre que calles.
7. T'ho contaré sempre i quan calles.* ( 2 ) Tan ric que era, es va arruïnar.
3.
• No tinc res a fer.
• Ara veuràs que tot no és lleig.
• He guanyat, ni més ni menys, Ø un cotxe.
• Et desitge que tingues un bon cap de setmana.
• Aquest treball deixa molt a desitjar.
S C MS Conjuncions 1
EXERCICIS
LES OCLUSIVES (/b/- /p/, /d/-/t/, /g/-/k/)
1. Ompliu els espais buits de les frases següents amb la forma corresponent de
cada parella.
(enceb/encep)
a. L'________ és una peça de fusta en la qual s'aferma el canó
d'una arma de foc.
b. Aquesta arma necessita un ________ adequat per a inflamar la
càrrega explosiva.
(reg/rec)
c. L'aigua corria lleugera pel ________.
d. Del regatge o irrigació també en diem ________.
(grog/groc)
e. Per preparar un _________ necessitaràs un poc d'aigua calenta,
sucre i llima.
f. Amb aquest vestit tan cridaner només et falta el barret
_________.
(cub /cup)
g. Per trepitjar el vi cal descalçar-se i ficar-se dins el _________.
h. El nou calendari de taula forma la figura geomètrica d'un
_________.
(sord/sort)
i. Li fa falta molta ________ si vol aprovar.
j. No cregues que està _________, només sent el que vol.
(mag/mac)
k. Aquest número tan espectacular només pot fer-lo un gran
__________.
l. S'ha fet mal al peu perquè ha entropossat amb un __________
enorme.
(tord/tort)
m. Per aquest parany mai no ha passat de llarg cap __________.
n. L'únic quadre bo que té i el penja __________.
S A O Consonantisme 1
Ara, completeu:
De les paraules anteriors, ________, ________, ________, ________ i ________ no
segueixen la regla segons la qual a final de mot, després de ________ o ________
tònics, s'escriu la consonant oclusiva ________.
2. Aquesta graella conté 14 paraules amb fonemes oclusius finals o a

l'interior del mot inserides horitzontalment, de manera que cal extraure'n el
mot definit a la part inferior i omplir-ne els espais buits.
Amb les lletres no emprades a la graella podreu llegir un breu fragment
poètic.
T O R N A F A C S I M Í L A
L S L L Ò B R E C C A R R E
R S A B S C I S S A L A P R
I M A V E R A D R A C M A T
O R N A S U G G E S T I U L
E S T I U C A P B U S S A R
D R O G O A D D I C C I Ó I
S O T S O B R E T O R N E N
L A A R A C N O I D E T A R
D O R I L H I V E R N R E P
E X A C T I T U D A M B E L
S E U R O M P S R E P E R T
O R I B I S T E C M É S L I
M I T A T A G N Ò S T I C A
_____________ Juntament amb l'ordenada, primera de les coordenades del punt.

_____________ Autenticitat, precisió, justesa...
_____________ 2a persona del present d'indicatiu del verb rompre.
_____________ Fosc, tenebrós.
_____________ Una de les tres membranes de la meninge que envolten l'encèfal i la
medul·la espinal.
_____________ Inclinació forta a la droga.
_____________ Que no creu que es puga conéixer l’existència o no de Déu (fem.)
_____________ 1a i 3a persones del present d'indicatiu de rebre.
_____________ Acció de sotsobrar una embarcació.
_____________ Que estimula el pensament (masc.)
_____________ Enfonsar el cap dins l'aigua.
_____________ Tall de filet o fals filet de bou, de vedella, etc.
_____________ Reproducció fidel d'un escrit, d'un dibuix, etc.
_____________ Antiga unitat monetària de Grècia.
Text: “_________________________________________________________
________________________________________________________________
__________.”
Vicent Andrés Estellés, El gran foc dels garbons
3. En un examen, Ferran va cometre moltes faltes en definir un seguit de

paraules. A continuació us proporcionem les definicions que ell va fer,
perquè les esmeneu i digueu a quina paraula correspon cadascuna.
1. Caussar inquetut, fer estar inquied.

2. És una eina semblant a un càvec.
3. Operació aritmètica que consisteix, donats dos membres a (el divident) i b (el
divisor), a trobar un nombre c (el quociend) tal, que el producte de b · c siga
igual a a.
4. Soldat agafat per l'enemig.
5. Aumentar en intensitad, grau, cantitat, etc.
ÑÑÑ
L’OCLUSIVA BILABIAL /b/ I LA LABIODENTAL /v/
4. Ompliu els espais buits de les frases següents amb les grafies b o v.
Utilitzeu, si cal, el diccionari.
a. El __esu__i no ha entrat en erupció des del 1944.
b. L'autobús va __olcar en entrar a la cor__a.
c. Mai no he tro__at cap trè__ol de la sort.
d. En la collita d'enguany hem tret molt poques arro__es.
e. El dia 22 de maig les campanes __oltejaran anunciant la festa.
f. No t'oblides la ga__ardina, està nú__ol i sembla que plourà.
g. ‘ __aró’ és un títol nobiliari situat jeràrquicament per sota del __escomte.
h. Tot el pa__elló va xiular els dos equips. Havia estat un partit
a__orridíssim.
i. L'equip __iscaí és l'equip __asc menys golejat.
j. Han programat un viatge pel sud de la península i no hi han inclòs
Còrdo__a.
k. La sa__a circula a través del teixit vascular de les plantes.
l. Aquesta ferida s'ha de protegir amb una __ena.
m. Sembla un __oltor, sempre pendent de l'agonia de la seua presa.
n. He fet constar que la __iga que suporta tota la construcció està en
pèssimes condicions.
o. M'importa un ra__e el que puga pensar la gent, jo sóc feliç així.
p. Si no vols fer tard al concert, espa__ila't.
q. Hem re__entat una roda i hem en__estit un __edell que peixia vora el
camí.
r. Desem__eina l'espasa, si tens valor!
s. La situació és greu i no hi __esllumem cap solució.
t. Passejant pel jardí botànic hem vist una __erbena preciosa.
u. Almadra__a, cara__el·la, ga__arra i __aixell són mots que pertanyen al
lèxic mariner.
v. Qui ha posat el casca__ell al gat?
w. Aquestes festes de Nadal s'ha fet un fart de menjar préssecs en almí__ar.
x. Amb un oratge tan fred i humit és lògic que ací dins hi haja __af.
y. Passa hores i hores bevent a la ta__erna del costat.
5. Agrupeu els mots de l'exercici anterior segons que s'escriguen amb b o

amb v.
6. Ompliu els espais buits de les frases següents amb la forma corresponent
de cada parella.
(boga/voga)
a. El costum d'eixir els dijous a la nit està molt en ______.

b. S'ha adormit assegut a una cadira de ______.
c. ______ i _______, però la barca no avança.
(bol/vol)
d. No consent a beure's el ______ de café amb llet.

e. Al teu fill li encanta atrapar les mosques al ______.
(voltegen/voletegen)
f. Els voltors ja _______ al voltant de la seua presa.

g. Les campanes _______ en senyal de festa.
(sabina/savina)
h. En aquest bosc no hem vist cap exemplar de _______.

i. Una _______ ens passejà per tota la ciutat.
(beure/veure)
j. Ni menjar sense _______ ni firmar sense _______.
7. Busqueu en el LOGOGRIF mots amb B o V.
Cal tenir en compte que un mateix número correspon a la mateixa lletra. El

número 1 correspon a la lletra e.
______________________ Que prova la veritat d'una cosa.

13 2 14 5 6 11 14 2 3
________________ Manca de cabells, calbesa.

4 6 9 7 3 4 3 1
________________ Redactors de textos i copistes a l'antic

1 8 4 2 3 5 1 8 Pròxim Orient.
________________ Relatiu o pertanyent al cervell.

4 1 2 1 5 2 6 9
______________ Sapiència.
8 6 7 3 1 8 6
____________ Allò que és degut per algú.

12 1 5 3 11
____________ Relatiu o pertanyent als llavis.

9 6 5 3 6 9
_____________________ Qualitat de corb.

4 10 2 7 6 11 10 2 6
ÑÑÑ
LES SIBIL·LANTS ALVEOLARS:

LA ESSA SORDA (/s/) I LA ESSA SONORA (/z/)
8. Ompliu els espais buits de les frases següents amb les grafies
corresponents. Totes representen el so /s/.
a. Avui la mar està arri__ada: no podrem __alpar fins demà.
b. La séquia anava plena a ve__ar.
c. Si continua plovent així, l'estat de la gespa afavorirà l'equip que jugue amb més
for__a.
d. A mi no m'agrada el ma__apà, compra'm torró.

e. És una carro__a impre__ionant, tota atapeïda de gent disfre__ada.
f. Josep ja ha perdut el rellotge de quar__ que li regalà son pare.
g. És una qüestió tan complicada que l'haurem d'agafar amb pin__es.
h. Era bijuteria i semblava or ma__ís.
i. Dilluns compra llu__.
j. Joan és tan to__ut que no el podràs convén__er fà__ilment.
k. No t'arrimes a la porta, tot just acabe d'enverni__ar-la.
l. Sembla una mi__ió molt perillosa, no cal que us arrisqueu!
m. De barnu__os amb ratlles grogues, roges i verdes, crec que no en trobaràs
enlloc.
n. Si l'arregles amb una simple pe__a de fusta, el més probable és que se’t trenque
a tro__os.
o. Pensa a comprar __afrà i __ucre.
p. Els carni__ers i els pasti__ers són els únics que no han secundat la vaga.
Completeu
Gran nombre dels mots anteriors amb /s/ tenen en el castellà estàndard d’Espanya
el so interdental /ϑ/. D'ells solament ________, ________, ________,
________, ________ i ________ s'escriuen amb c o ç en valencià, la resta
s'escriuen amb __ o __.
9. Fixeu-vos en el grup de substantius que us presentem i canvieu-ne el nombre.
pas ________ interés ________

cos ________ cas ________
cabàs ________ vernís ________
pis ________ arròs ________
tros ________ congrés ________
esbós ________ país ________
vas ________ calabós ________
nas ________ gos ________
tapís ________ tramús ________
progrés ________ anís ________
canyís ________ nus ________
ós ________ capatàs ________
tamís ________ pastís ________
Completeu
Pronunciem /s/ i escrivim ___ en el plural d'una sèrie de substantius acabats en as,
es, is, os, us accentuats a l'______ síl·laba. En serien excepcions: ____, de cas;
_____, de país; _____, de pis; _____, de vas;_____ de tamís; i _____, de nus.
10. Ara, canvieu el gènere dels mots següents.
confós ________ bellugadís _________

boirós ________ aranés _________
terròs ________ fonedís _________
exclòs ________ gros _________
anglés ________ malaltís _________
fabulós ________ difós _________
vanitós ________ trencadís _________
refós ________ blanquinós _________
xinés ________ enyoradís _________
aquós ________ admés _________
rigorós ________ enfiladís _________
ros ________ llis _________
Completeu
Pronunciem /z/ i escrivim ___ als derivats (femení i plural) d'adjectius i participis
formats amb els sufixos tònics -os i -es. No és el cas de ______, de ros ni de
_______, de gros en què -os no és sufix.
En canvi, pronunciem /s/ i escrivim ___ en els derivats (femení i plural) dels
adjectius formats amb el sufix -ís. No és el cas de _______, de llis, en què -is
no és sufix.
11. Els mots que us presentem a continuació s'han de pronunciar amb essa
sorda. Ompliu els espais buits amb s, ss, c o ç.
Cal tenir en compte que en la primera columna hi ha 9 de les 15 paraules amb
ss; que dels 6 topònims, només 2 no s'escriuen amb s; que a la darrera columna
hi ha 4 paraules amb c; i que hi ha 4 paraules acabades amb ç.
absci__a arre__erat eri__ó

Bru__el·les __arabanda pe__a
suc__edani compromi__ari discu__ió
dis__ertar ressus__itar velo__itat
cabe__a pon__ella cal__er
me__ies en__isam __otsobrar
premi__a ma__oneria avan__em
di__ort me__quita vari__es
esquin__ar ter__ Cadi__
matí__ ro__í estra__a
__ucaina __agal Tuni__
indi__oluble __entinella fal__ (eina)

ge__amí llu__ dan__ar
et__ètera tapí__ estru__
fronti__a exce__iu ru__a
Mo__ambic Vinarò__ llan__a
SS
_________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________.
S
_________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________, _________.
C
_________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________.
Ç
_________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________.
12. Relacioneu els prefixos de la columna de l'esquerra amb els mots començats
amb s, de la dreta. Seguidament, ompliu els espais buits al costat de les
definicions de la part inferior, amb el terme corresponent que se'n derive dels
enllaços anteriors.
A- (= “mancat de”; sentit privatiu) SALT

A(S)- SELLA
ANTI- SENSIBLE
BI- SENYALAR
DI- (= “dos”; sentit duplicatiu) SÈPAL
DI(S)- SÈPSIA
ENTRE- SÍL·LAB
PARA- SIMÈTRIC
SOBRE- SÍNTESI
SUPRA- SEMBLANT
TELE- SOLC
UNI- SON
__________ Emoció produïda per una sensació sobtada.

__________ Pràctica terapèutica per a combatre i prevenir les infeccions.
__________ Formació de mots per composició i derivació alhora.
__________ Que no és simètric.
__________ Que té dues síl·labes.
__________ Dit del calze que té dos sèpals.
__________ Espai entre solc i solc.

__________ Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
__________ Que està per damunt de la realitat sensible.
__________ Dit de dos sons que tenen el mateix to.
__________ Telefèric els vehicles del qual són simples seients.
__________ Que no és semblant.
Completeu
Generalment els derivats per prefix s'escriuen amb ___ entre vocals, per bé que
la pronunciem amb el so de la essa ______.
Amb tot, els prefixos ____ i ____, que no hem de confondre amb el privatiu
____ i el duplicatiu ____ respectivament, s'escriuen amb ___ quan apareixen
entre vocals.
13. Ompliu els espais buits amb una s o una z; seguidament agrupeu els mots
segons s'escriguen amb una o altra grafia; i, finalment, classifiqueu-los segons
els apartats que us proposem a la part inferior.
Utilitzeu, si cal, el diccionari.
__elador, centè__im, at__avara, mu__a, Su__anna, ama__ona, mi__antrop, a__ot,
a__alea, paràfra__i, __ig-__ag, ba__alt, dot__e, cori__a, enfon__ar, o__ó,
et__ibar, ri__òfag, ti__i, paleo__oic, divi__or, aran__el, magnè__ia,
esqui__ofrènia, confu__ió, tran__istor, Al__ira, __èfir, re__idu, endin__ar,
medu__a, At_eneta, cerve__a, agut__il.
Z
_________, _________, _________, ________, ________, _________,
________, _________, _________, _________, ________, ________,
_________, ________, _________, _________, _________, ________.
S
_________, _________, _________, ________, ________, _________,
________, _________, _________, _________, ________, ________,
_________, ________, _________, _________.
El so /z/ s'escriu “z”

— A principi de mot: _________, _________, _________.
— Entre consonant i vocal: ________, _________, ________, _________,
_________, ________, _________.
— En alguns mots d'origen grec, entre vocals: _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________, _________.
El so /z/ s'escriu “s”

— Entre vocals: _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________.
— En derivats o compostos de trans, fons i dins: _________, _________,
_________.
ÑÑÑ
LES SIBIL·LANTS PALATALS (/ˆ/-/d¦/, /∫/)
14. Ompliu els espais buits de les frases següents amb g, j, tg o tj.
a. Joan Fuster era un gran assa__ista.
b. Encara no saben quin dia bate__aran el xiquet.
c. Com vols anar a la pla__a, amb aquesta plu__a!
d. Pretenien bombarde__ar i, posteriorment, asse__ar la ciutat.
e. S'ha enu__at perquè no esperava que el porter rebu__ara la pilota.
f. No és un rello__e nou, només li he canviat la corre__a.
g. Nete__eu la xemeneia, la teniu plena de su__a.
h. Desi__em que passeu un feliç cap de setmana.
i. Seguint aquestes pe__ades de cavall, trobareu el camí.
j. Cridava desesperadament, semblava una bo__a.
k. Tornaré d'ací a mi__a hora.
l. La porta del gara__e és massa menuda per al cotxe nou.
m. A Pere li han de fer un trasplantament de fe__e.
n. Aquest bosc s'ha de nete__ar de bo__a.
o. Aquests costums que teniu són molt lle__os, espere que els corregiu aviat.
15. Proporcioneu mots derivats dels termes següents.

VOCAL + IG CONSONANT + IG
assaig __________ desig __________
bateig __________ mig __________
bombardeig __________
boig __________
Observeu i completeu
—Dels mots anteriors, els que acaben amb vocal + ig, formen derivats
sense t, els que acaben amb consonant + ig, formen derivats amb t.
En serien excepcions ________, d'enuig; ________, de rebuig; i

________, de lleig.
—Els acabats en -etge, -atge i els seus derivats s'escriuen amb t, per tant
el verb _______ (de setge) hi manté la t. En canvi, seguint la regla
anterior, els verbs que es formen amb el sufix –ejar, com ara _______
(de bombardeig) no porten mai t davant la j (o g).
16. Ompliu els espais buits dels mots següents amb x, ix, tx, ig, g, j, tg, o tj . Cal
tenir en compte—i completar— els contextos que us presentem a la part
inferior.
__ocat, __aloc, __eca, __amfrà, a__ò, __est, __eroglífic, garbu__, __ar__a,
__ibrell, ar__iu, El__, safare__os, ra__ava, bi__est, __irafa, rau__ós, madu__es,
Stòi__kov, __arampió, gu__, col·le__i, __alet, llebe__, mi__er, carto__à,
indes__ifrable, mira__e, __àbia, gava__os, pante__ar, __opades, __àvega,
correge__es.
a. Als llavadors municipals els _______ anaven massa plens i les dones
acabaven sempre _________.
b. Pere viu en una casa que dóna a tres carrers diferents, que fa _________.
c. Va anar al zoo a fotografiar una ________ per al treball del _________.
d. Han ________dos turismes en eixir del revolt, per _________ s'ha produït
aquest __________ de cotxes.
e. Despectivament anomenem _________ els francesos.
f. _________ és el vent del sud-oest i _________, el del sud-est.
g. L'any ________, també s'anomena anys de traspàs.
h. Calma't i parla més a poc a poc, només fas que ________ i no t'entenc res.
i. A Xavier el vam vacunar contra el _________ quan va fer els divuit
mesos.
j. Quan lleves taula, posa els plats bruts dins el ________.
k. Una _______és una ________ de cànem per a portar palla.
l. Anant pel desert va tindre un _______: una font de la qual _______ un aigua
fresquíssima.
m. S'ha comprat un ________ al camp per viure-hi tot l'any.
n. Pel camí vam veure un monestir _________ i ens vam apropar, però
estava deshabitat.
o. És un ________, tot ho fa per caprici.
p. Rosa ha comprat _________ per a menjar-se-les a les postres.
q. Aquest text és ________; sembla un __________, de complicat que és.
r. Els documents dels segle XIII els trobaràs a l'_______ Històric.
s. Mai no he visitat la República __________, però tampoc m'agradaria anar-hi
tan lluny en viatge organitzat.
t. Normalment estiueja a ________; però enguany vol visitar alguns pobles de
la Marina, per exemple, _________.
u. Si no ________ aquest vici de fer tard a l'entrenament, no seràs mai un

bon atleta.
v. A l’àrbitre no li va agradar el ________ de ________ i el va expulsar per
comportament antisocial.
w. Amb aquest ________ que deixa tanta pols, odie escriure a la pissarra.
x. Tinc un hort que fa marge _________ amb el de Josep.
17. Per completar aquest LOGOGRIF cal tenir en compte que un mateix
número correspon sempre a la mateixa lletra.
La lletra e correspon al número 1. Però, alerta, les lletres finals no van

numerades.
___________ Acció de voler intensament, afany, ànsia.

4 1 3 11 ?
_____________ Capsa per a guardar objectes.

1 3 2 6 11 ?
______________ Bufet, consultori, oficina, gabinet.

4 1 3 9 8 2 ?
_________ Foll, orat, que pateix una malaltia mental.

5 6 11 ?
________________ Salsa composta per vi o vinagre, oli i fulles de

1 3 7 8 5 1 2 ? llorer.
________________ Propòsit vingut sobtosament, sense motivació

7 8 9 10 11 2 ? aparent.
_________________ Petita quantitat d'aigua, fang... que es desprén

1 3 14 13 11 2 ? d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la.
___________ Primera persona del present d'indicatiu de fugir.

12 13 11 ?
_______________ Obra en què es contrafà la manera d'un artista.

9 8 3 2 11 2 ?
_________ Ratlla de llum que irradia d'un cos lluminós

10 8 11 ?
18. Ompliu els espais buits de les frases següents amb m o n, segons que
calga.
a. Els romans passaven el temps e__metzinant-se els uns als altres.

b. Mira els teus fills com s'e__filen pels arbres!
c. Alerta! No em trenques l'à__fora, és una peça molt antiga.
d. Aquest tra__via circu__val·la la ciutat en vint minuts.
e. Co__fesse que és un inconvenient haver de matinar els diumenges.
f. Enguany no seran ca__pions, però trio__faran a la Copa d'Europa.
g. Veure'l content li produïa una i__mensa alegria.
h. Sou quatre gats en l'associació i encara necessiteu un triu__virat que la
presidisca?
i. Si__forosa és una pà__fila, fa mitja hora que està decidint si vol el refresc
de llima o de taronja.
j. Té un aguant i__finit, és el sú__mum de la paciència.
k. Pere s'ha mostrat antipàtic amb el fa__farró de l'a__fitrió.
l. El pa__psiquisme concep l'univers com si aquest tingués ànima.
m. Ge__ma mostra una personalitat molt forta, se__bla una persona
inco__mobible.
n. Sigues més be__parlat, això que dius és i__moral.
19. Busqueu en els textos dels exercicis anteriors excepcions a les regles
següents.
A. Generalment escrivim m davant de b, p, m i f.

Excepte:
—els mots formats amb els prefixos en-, con-, in-: ________, ________,
________.
—alguns mots com: ________, ________, ________.
B. Escrivim n davant de v.
Excepte:
—________, _______, ________.
20. Ompliu els espais buits dels mots següents amb m, n, mn, nn, o ny.
Cal tenir en compte —i completar— els contextos que presentem en la part

inferior.
Coru__a, engua__, mi__va, a__ex, co__te, Avi__ó, empre__tes, __eu-__eu,

disse__, co__tessa, refra__s, trie__i, impre__ta, __emònics, pre__sa, Bu__ol,
i__ecessària, refra__er, mi__vant, so__reia
a. Engua__ anirem al festival de teatre d'Avi__ó.
b. El co__te so__reia feliç mentre la seua esposa, la co__tessa, collia roses al
jardí.
c. Hauràs de fer ús de mitjans __emònics si vols recordat-te'n del meu
telèfon.
d. Com a prova presentà les empre__tes dactilars de l'inculpat.
e. Si té una durada de tres anys és un trie__i.
f. Sempre ha desitjat participar en la festa de la tomatina, a Bu__ol.
g. Esforçar-se per corregir les errades d'impre__ta no és feina i__ecessària.
h. Diu que és una __eu-__eu: no te'n fies que t'enganyarà.
i. Sembla que ara tothom es dedica al disse__ gràfic.
j. Un refra__er és un recull de refra__s.
k. La pre__sa d'avui destaca en titulars la victòria del teu equip.
l. Adjunte a__ex el meu currículum.
m. De la lluna, quan mi__va a poc a poc la part il·luminada, se'n diu lluna
mi__vant.
n. A la Coru__a hi ha diverses esglésies que cal visistar.
21. Ompliu els espais buits del mots següents amb m, mm, n, mn, nn, mt, o
mpt, segons que corresponga. Seguidament classifiqueu-los segons els grups
gràfics que proposem en la part inferior.
su__ita, fe__ta, aco__e, __emotècnia, su__ament, pere__orietat, fa__fàrria,

co__utador, pere__ori, tara__à, co__exió, so__àmbul, te__ista, fa__farró,
si__omatològic, be__ereixent, si__fonia, li__fa, te__eig, circu__loqui,
e__farfegar, e__udir, i__flor, a__als, Sa__só, irrede__ , i__oble, impre__a.
M:
________, ________, ________, ________.
MM:
________, ________, ________.
N:
________, ________, ________, ________, ________, ________.
MN:
________, ________.
NN:
________, ________, ________, ________, ________, _________.
MT:
________.
MPT:
________, ________, ________, _________, ________, ________.
22. Escriviu els mots cultes amb l·l al costat dels populars amb ll i l.
al·liaci, ampul·lós, anul·lar, axil·la, capil·lar, cerebel·lós, circumval·lar,

codicil·lar, coral·lí, cristal·lí, decol·lació, estel·lar, fal·lible, flagel·lar, gal·linaci,
imbecil·litat, lul·lià, mal·leable, mamil·la, maxil·lar, mel·lificar, metàl·lic,
mil·lèsim, mol·lície, pel·lícula, rebel·lió, sigil·lografia, tranquil·litzar,
violoncel·lista
rebel: ________ aixella: ________

tranquil: ________ metall: ________
nul: ________ cervell: ________
flagell: ________ all: ________
moll: _________ ampolla ________
violoncel: ________ codicil: ________
segell: ________ fallar: ________

mel: ________ pell: ________
estel: ________ degollar: ________
Llull: _________ gallina: ________
cabell: ________ corall: ________
cristall: ________ vall: ________
mall: ________ mamella: ________
maixella: ________ mil: ________
imbècil: ________
23. Ompliu els espais buits de les definicions de la part inferior tot triant
l'opció adequada o correcta d'entre la sèrie de doblets que us proposem tot
seguit.
lletó/lletxó lanxa/llanxa
lustre/llustre letania/lletania
loro/lloro limbs/llimbs
legat/llegat librea/lliurea
liró/lliró lenceria/llenceria
laüd/llaüt lona/llona
Lombardia/Llombardia lents/llents
a. Una ________ és una botiga.

b. Un ________ és un instrument musical de cordes pinçades en forma de
mitja pera, unit a un mànec.
c. Una persona que una autoritat eclesiàstica o civil tramet a una altra per tractar
un negoci és un ________.
d. Atenció, que no es moga ningú, Joan ha tornat a perdre una de les ________
de contacte.
e. Milà és la capital de la ________.
f. La ________ és un teixit molt fort de cotó o cànem, usat en la confecció de
veles de nau, tendes de campanya, espardenyes, etc.
g. La súplica consistent en una sèrie de peticions breus a les quals es respon
cada vegada amb un refrany, és una ___________.
h. Un _________ és una rata dormidora rogenca o grisa.
i. Un animal que encara mama és un _________.
j. La __________ és el vestit propi dels criats d'una casa noble.
k. Anomenem ________ a la preparació a què se somet un objecte perquè brille.

l. Una ________ és una barcassa.
m. Figuradament, un ________ és una persona molt xarradora.
n. No estar gens informat, ignorar notícies conegudes per tothom, és estar als
_________.
24. Trieu l'opció correcta per a cadascuna de les frases següents.
a. El ... és el capteniment dissolut, lliurat als vicis.

1. libertinatge
2. llibertinatge
b. La tècnica de la il·luminació artificial amb fins funcionals o artístics, s'anomena ...

1. luminotècnia
2. lluminotècnia
c. És... perquè guarda escrupolosament la fidelitat deguda.

1. leal
2. lleial
d. Explicar, fer clar, un assumpte o una qüestió és ...

1. dil·lucidar
2. dilucidar
e. El que es fa amb conformitat a les lleis i al dret és un fet ...

1. legítim
2. llegítim
f. Una arma ... és una arma capaç de produir la mort.

1. letal
2. lletal
g. Un plet, una alteració en un judici, és un ...

1. letigi
2. lletigi
h. Llegir lletra per lletra és ...

1. deletrejar
2. lletrejar
i. Una dona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l'habilita per exercir
una professió determinada és una dona ...
1. licenciada
2. llicenciada
25. A partir de les definicions següents, relacioneu les unitats que us

presentem en les dues columnes i classifiqueu-ne els mots resultants segons
que s'escriguen amb guionet o sense guionet. En els casos en què no se
separen amb el guionet, indiqueu si s'escriuen amb una erra o amb dues
erres.
a. Persona inclinada a cercar motius de disputa. __________
b. Privilegi, gràcia, exempció de què frueix un cos polític, una autoritat o una
persona. __________
c. Moviment cinematogràfic italià que adoptà un to pregonament realista per l'afany
d'objectivitat i de verisme. __________
d. Que té rossa la barba. __________
e. Situat damunt del ronyó. __________
f. Municipi de la Plana Baixa. __________
g. Que té tres rengles de rems. __________
h. Que conté una sola rima. __________
i. Lloc on hom guarda la roba de vestir. __________
j. Allargar el temps establert per a fer una cosa. __________
k. Dit de les regions vegetals que s'estenen per regions diferents. __________
BARBA RAONS
BUSCA REAL
EXTRA REALISME
GUARDA REGIONAL
MONO REM
NEO RENAL
PRE RIM
PRO ROBA
SUPRA ROGAR
TRI ROGATIVA
VILA ROS
26. Busqueu en el LOGOGRIF mots amb R.
Cal tenir en compte que un mateix número correspon sempre a la mateixa

lletra: a la f correspon el número 10; la g, l'11; a la q, el 12; a la p, el 13; a la
m, el 14; a la n, el 15; i la b, el 16.
_________________ Dinamarca ha tingut diversos reis amb aquest nom.

10 1 6 7 6 1 8 5
___________________ Nom donat a un conjunt d'instruments musicals,

3 1 12 9 6 4 17 1 2 disposats a realitzar una interpretació musical.
__________ ‘Sense ... ni concert’

3 1 7 1 6
____________ Invocar, apel·lar.

5 1 8 7 2 1
____________________ Continuar, prosseguir, tornar-hi.

1 6 13 1 6 15 7 1 6
______________ Roca calcària, granular i de gra microscòpic.

14 2 1 16 1 6
________________ Persona que guarda i administra els cabals d'una

17 1 6 4 3 1 6 1 associació, d'una empresa, d'un banc, etc.
_________________ Part de la medicina que té per objecte tractar les

5 8 1 9 1 11 8 2 malalties, les deformitats, els traumatismes, etc, per
mitjà d'operacions fetes amb la mà o amb instruments.
27. Ompliu els buits de les frases següents amb mots formats amb els
prefixos que presentem tot seguit. Cal tenir en compte les definicions que hi
ha entre parèntesi.
ANTI AUTO
CONTRA INFRA
MULTI NO
NOU POST
ULTRA
a. M'han aconsellat que pinte la bicicleta amb pintura __________ (que evita la
formació de rovell).
b. Segons la Bíblia, l'home va estar creat del _______ (l'absència de l'ésser,
l'absència d'exis tència).
c. Aquella atracció de fira assolia velocitats __________ (més que ràpides).
d. Des que l'han nomenat director del banc, només es relaciona amb els
_________ (persones que s'han fet riques de poc temps ençà) del poble.
e. Enfront de la Reforma protestant, hom inicià l'anomenada ______________
(moviment catòlic oposat a la Reforma).
f. Ningú no dubta del caràcter __________ (que conté moltes races) de la
societat nord-americana.
g. Quin és el pintor que mai no ha pensat a fer-se un __________ (retrat d'un

mateix)?
h. Aquell monument tenia totes les característiques de l'arquitectura
_____________ (posterior al romànic).
i. W. Hersches descobrí els raigs ____________ (radiacions
electromagnètiques) el 1800.
CLAU
1.
a. L'encep és una peça de fusta en la qual s'aferma el canó d'una arma de foc.
b. Aquesta arma necessita un enceb adequat per a inflamar la càrrega explosiva.
c. L'aigua corria lleugera pel rec.

d. Del regatge o irrigació també en diem reg
e. Per preparar un grog necessitaràs un poc d'aigua calenta, sucre i llima.

f. Amb aquest vestit tan cridaner només et falta el barret groc.
g. Per trepitjar el vi cal descalçar-se i ficar-se dins el cup.

h. El nou calendari de taula forma la figura geomètrica d'un cub.
i. Li fa falta molta sort si vol aprovar.

j. No cregues que està sord només sent el que vol.
k. Aquest número tan espectacular només pot fer-lo un gran mag.

l. S'ha fet mal al peu perquè ha entropossat amb un mac enorme.
m. Per aquest parany mai no ha passat de llarg cap tord.

n. L'únic quadre bo que té i el penja tort.
De les paraules anteriors, enceb, reg, grog, cub i mag no segueixen la regla segons
la qual a final de mot, després de vocal o diftong tònics, s'escriu la consonant
oclusiva sorda.
S C O Consonantisme 1
2.
T O R N A F A C S I M Í L A
L S L L Ò B R E C C A R R E
R S A B S C I S S A L A P R
I M A V E R A D R A C M A T
O R N A S U G G E S T I U L
E S T I U C A P B U S S A R
D R O G O A D D I C C I Ó I
S O T S O B R E T O R N E N
L A A R A C N O I D E T A R
D O R I L H I V E R N R E P
E X A C T I T U D A M B E L
S E U R O M P S R E P E R T
O R I B I S T E C M É S L I
M I T A T A G N Ò S T I C A
abscissa: Juntament amb l'ordenada, primera de les coordenades del

punt.
exactitud: Autenticitat, precisió, justesa...
romps: 2a persona del present d'indicatiu del verb rompre.
llòbrec: Fosc, tenebrós.
aracnoide: Una de les tres membranes de la meninge que envolten
l'encèfal i la medul·la espinal.
drogoaddicció: Inclinació forta a la droga.
agnòstica: Que no creu que es puga conéixer l’existència o no de Déu
(fem.).
rep: 1a i 3a persones del present d'indicatiu de rebre.
sotsobre: Acció de sotsobrar una embarcació.
suggestiu: Que estimula el pensament (masc.).
capbussar: Enfonsar el cap dins l'aigua.
bistec: Tall de filet o fals filet de bou, de vedella, etc.
facsímil: Reproducció fidel d'un escrit, d'un dibuix, etc.
dracma: Antiga unitat monetària de Grècia.
Text
“Torna als carrers la primavera; torna l'estiu, i tornen la tardor i l'hivern, amb el seu
repertori més limitat”.
Vicent Andrés Estellés, El gran foc dels garbons
3.
1. inquietar: Causar inquietud, fer estar inquiet.
2. aixada: És una eina semblant a un càvec. (correcta)
3. divisió: Operació aritmètica que consisteix, donat dos nombres a (el

dividend) i b (el divisor), a trobar un nombre c (el quocient) tal,
que el producte de b · c siga igual a a.
4. presoner: Soldat agafat per l'enemic.
5. elevar: Augmentar en intensitat, grau, quantitat.
4.
a. El Vesuvi no ha entrat en erupció des del 1944.
b. L'autobús va bolcar en entrar a la corba.
c. Mai no he trobat cap trèvol de la sort.
d. En la collita d'enguany hem tret molt poques arroves.
e. El dia 22 de maig les campanes voltejaran anunciant la festa.
f. No t'oblides la gavardina, està núvol i sembla que plourà.
g. ‘Baró’ és un títol nobiliari situat jeràrquicament per sota del vescomte.
h. Tot el pavelló va xiular els dos equips. Havia estat un partit avorridíssim.
i. L'equip biscaí és l'equip basc menys golejat.
j. Han programat un viatge pel sud de la península i no hi han inclòs
Còrdova.
k. La saba circula a través del teixit vascular de les plantes.
l. Aquesta ferida s'ha de protegir amb una bena.
m. Sembla un voltor, sempre pendent de l'agonia de la seua presa.
n. He fet constar que la biga que suporta tota la construcció està en pèssimes
condicions.
o. M'importa un rave el que puga pensar la gent, jo sóc feliç així.
p. Si no vols fer tard al concert, espavila't.
q. Hem rebentat una roda i hem envestit un vedell que peixia vora el camí.
r. Desembeina l'espasa, si tens valor!
s. La situació és greu i no hi besllumem cap solució.
t. Passsejant pel jardí botànic hem vist una berbena preciosa.
u. Almadrava, caravel·la, gavarra i vaixell són mots que pertanyen al lèxic
mariner.
v. Qui ha posat el cascavell al gat?
w. Aquestes festes de Nadal s'ha fet un fart de menjar préssecs en almívar.
x. Amb un oratge tan fred i humit és lògic que ací dins hi haja baf.
y. Passa hores i hores bevent a la taverna del costat.
5.
-B: bolcar, arribar, corba, trobat, bolejaran, baró, biscaí, basc, saba, bena, biga,
rebentat, desembeina, besllumen, berbena, baf
-V: Vesuvi, trèvol, arroves, gavardina, núvol, vescomte, pavelló, havia,

avorridíssim, Còrdova, voltor, rave, espavila't, envestit, vedell, almadrava,
caravel·la, gavarra, vaixell, cascavell, almívar, taverna
6.
a. El costum d'eixir els dijous a la nit està molt en voga.
b. S'ha adormit assegut a una cadira de boga.
c. Voga i voga, però la barca no avança.
d. No consent a beure's el bol de café amb llet.

e. Al teu fill li encanta atrapar les mosques al vol.
f. Els voltors ja voletegen al voltant de la seua presa.

g. Les campanes voltegen en senyal de festa.
h. En aquest bosc no hem vist cap exemplar de savina.

i. Una sabina ens passejà per tota la ciutat.
j. Ni menjar sense beure ni firmar sense veure.
7.
PROBATORI
CALVÍCIE
ESCRIBES
CEREBRAL
SAVIESA
DÈBIT
LABIAL
CURVATURA
8.
a. Avui la mar està arrissada: no podrem salpar fins demà.
b. La séquia anava plena a vessar.
c. Si continua plovent així, l'estat de la gespa afavorirà l'equip que jugue amb més
força.
d. A mi no m'agrada el massapà, compra'm torró.
e. És una carrossa impressionant, tota atapeïda de gent disfressada.
f. Josep ja ha perdut el rellotge de quars que li regalà son pare.

g. És una qüestió tan complicada que l'haurem d'agafar amb pinces.
h. Era bijuteria i semblava or massís.
i. El dilluns compra lluç.
j. Joan és tan tossut que no el podràs convéncer fàcilment.
k. No t'arrimes a la porta, tot just acabe d'envernissar-la.
l. Sembla una missió molt perillosa, no cal que us arrisqueu!
m. De barnussos amb ratlles grogues, roges i verdes, crec que no en trobaràs enlloc.
n. Si l'arregles amb una simple peça de fusta, el més probable és que se't trenque a
trossos.
o. Pensa a comprar safrà i sucre.
p. Els carnissers i els pastissers són els únics que no han secundat la vaga.
Completeu
Gran nombre dels mots anteriors amb /s/ tenen en el castellà estàndard d’Espanya el so
interdental /ϑ/. D'ells solament força, pinces, lluç, convéncer, fàcilment i peça
s'escriuen amb c o ç en valencià, la resta s'escriuen amb s o ss.
9.
pas passos interés interessos
cos cossos cas casos
cabàs cabassos vernís vernissos
pis pisos arròs arrossos
tros trossos congrés congressos
esbós esbossos país països
vas vasos calabós calabossos
nas nassos gos gossos
tapís tapissos tramús tramussos
progrés progressos anís anissos
canyís canyissos nus nusos
ós óssos capatàs capatassos
tamís tamisos pastís pastissos
Completeu
Pronunciem /s/ i escrivim ss al plural d'una sèrie de substantius acabats en as, es,
is, os, us accentuats a l'última síl·laba. En serien excepcions: casos, de cas;
països, de país; pisos, de pis; vasos, de vas; tamisos, de tamís; i nusos, de nus.
10.
confós confosa bellugadís bellugadissa
boirós boirosa aranés aranesa
terròs terrosa fonedís fonedissa

exclòs exclosa gros grossa
anglés anglesa malaltís malaltissa
fabulós fabulosa difós difosa
vanitós vanitosa trencadís trencadissa
refós refosa blanquinós blanquinosa
xinés xinesa enyoradís enyoradissa
aquós aquosa admés admesa
rigorós rigorosa enfiladís enfiladissa
ros rossa llis llisa
Completeu
Pronunciem /z/ i escrivim s en els derivats (femení i plural) d'adjectius i participis
formats amb els sufixos tònics -os i -es. No és el cas de rossa, de ros ni de
grossa, de gros, en en què -os no és sufix.
En canvi, pronunciem /s/ i escrivim ss en els derivats (femení i plural) dels
adjectius formats amb el sufix -ís. No és el cas de llisa, de llis, en què -is no
és sufix.
11.
abscissa arrecerat eriçó
Brussel·les sarabanda peça
succedani compromissari discussió
dissertar ressuscitar velocitat
cabeça poncella calcer
messies encisam sotsobrar
premissa maçoneria avancem
dissort mesquita varices
esquinçar terç Cadis
matís rossí estrassa
Sucaina sagal Tunis
indissoluble sentinella falç (eina)
gessamí lluç dansar
etcètera tapís estruç
frontissa excessiu russa
Moçambic Vinaròs llança
SS
abcissa, Brussel·les, dissertar, messies, premissa, dissort, indissoluble, gessamí,
frontissa, compromissari, rossí, excessiu, discussió, estrassa, russa.
S
matís, Sucaina, sarabanda, mesquita, sagal, sentinella, tapís, Vinaròs, sotsobrar,
Cadis, Tunis, dansar.
succedani, etcètera, arrecerat, ressuscitar, poncella, encisam, velocitat, calcer,

varices, avancem.
Ç
cabeça, esquinçar, Moçambic, maçoneria, terç, lluç, eriçó, peça, falç, estruç, llança.
12.
sobresalt Emoció produïda per una sensació sobtada.
antisèpsia Pràctica terapèutica per a combatre i prevenir les infeccions.
parasíntesi Formació de mots per composició i derivació alhora.
asimètric Que no és simètric.
bisíl·lab Que té dues síl·labes.
disèpal Dit del calze que té dos sèpals.
entresolc Espai entre solc i solc.
assenyalar Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
suprasensible Que està per damunt de la realitat sensible.
uníson Dit de dos sons que tenen el mateix to.
telesella Telefèric els vehicles del qual són simples seients.
dissemblant Que no és semblant.
Completeu
Generalment els derivats per prefix s'escriuen amb s entre vocals, per bé que la
pronunciem amb el so de la essa sorda.
Amb tot, els prefixos a(s)- i di(s)-, que no hem de confondre amb el privatiu a- i
el duplicatiu di- respectivament, s'escriuen amb ss quan apareixen entre vocals.
13.
zelador, centèsim, atzavara, musa Susanna, amazona, misantrop, azot, azalea,
paràfrasi, zig-zag, basalt, dotze, coriza, enfonsar, ozó, etzibar, rizòfag, tisi,
paleozoic, divisor, aranzel, magnèsia, esquizofrènia, confusió, transistor, Alzira,
zèfir, residu, endinsar, medusa, Atzeneta, cervesa, agutzil.
Z
zelador, atzavara, amazona, azot, azalea, zig-zag, dotze, coriza, ozó, etzibat,
ri-zòfag, paleozoic, aranzel, esquizofrènia, Alzira, zèfir, Atzeneta, agutzil.
S
centèsim, musa, Susanna, misantrop, paràfrasi, basalt, enfonsar, tisi, divisor,
magnèsia, confusió, transistor, residu, endinsar, medusa, cervesa.
El so /z/ s'escriu z
—A principi de mot: zelador, zig-zag, zèfir.
—Entre consonant i vocal: atzavara, dotze, etzibar, aranzel, Alzira, Atzeneta,

agutzil.
—En alguns mots d'origen grec, entre vocals: amazona, azot, azalea, coriza,
ozó, rizòfag, paleozoic, esquizofrènia.
El so /z/ s'escriu s
—Entre vocals: centèsim, musa, Susanna, misantrop, paràfrasi, basalt, tisi,
divisor, magnèsia, confusió, residu, medusa, cervesa.
—En derivats o compostos de trans, fons i dins: enfonsar, endinsar, transistor.
14.
a. Joan Fuster era un gran assagista.
b. Encara no saben quin dia batejaran el xiquet.
c. Com vols anar a la platja, amb aquesta pluja!
d. Pretenien bombardejar i, posteriorment, assetjar la ciutat.
e. S'ha enutjat perquè no esperava que el porter rebutjara la pilota.
f. No és un rellotge nou, només li he canviat la corretja.
g. Netegeu la xemeneia, la teniu plena de sutja.
h. Desitgem que passeu un feliç cap de setmana.
i. Seguint aquestes petjades de cavall, trobareu el camí.
j. Cridava desesperadament, semblava una boja.
k. Tornaré d'ací a mitja hora.
l. La porta del garatge és massa menuda per al cotxe nou.
m. A Pere li han de fer un trasplantament de fetge.
n. Aquest bosc s'ha de netejar de botja.
o. Aquests costums que teniu són molt lletjos, espere que els corregiu aviat.
15.
VOCAL + IG CONSONANT + IG
assaig assagista desig desitgem
bateig batejaran mig mitja
bombardeig bombardejar
boig boja
Observeu i completeu
—Dels mots anteriors els que acaben amb vocal + ig, formen derivats sense t, els que
acaben amb consonant + ig, formen derivats amb t.
En serien excepcions enutjat, d'enuig; rebutjara, de rebuig; i lletjos, de lleig.
—Els acabats en -etge, -atge i els seus derivats s'escriuen amb t, per tant assetjar
(de setge) hi manté la t. En canvi, seguint la regla anterior, els verbs que es
formen amb el sufix –ejar, com ara bombardejar (de bombardeig) no
porten mai t davant la j (o g).
16.
xocat, xaloc, Txeca, xamfrà, això, gest, jeroglífic, garbuix, xarxa, gibrell, arxiu, Elx,
safaretjos, rajava, bixest, girafa, rauxós, maduixes, Stòitxkov, xarampió, guix, col·legi,
xalet, llebeig, mitger, cartoixà, indesxifrable, miratge, Xàbia, gavatxos, panteixar,
xopades, xàvega, corregeixes
a. Als llavadors municipals els safarejos anaven massa plens i les dones acabaven
sempre xopades.
b. Pere viu en una casa que dóna a tres carrers diferents, que fa xamfrà.
c. Va anar al zoo a fotografiar una girafa per al treball del col·legi.
d. Han xocat dos turismes en eixir del revolt, per això s'ha produït aquest garbuix
de cotxes.
e. Despectivament anomenem gavatxos els francesos.
f. Llebeig és el vent del sud-oest i xaloc, el del sud-est.
g. L'any bixest, també s'anomena anys de traspàs.
h. Calma't i parla més a poc a poc, només fas que panteixar i no t'entenc res.
i. A Xavier el vam vacunar contra el xarampió quan va fer els divuit mesos.
j. Quan lleves taula, posa els plats bruts dins el gibrell.
k. Una xàvega és una xarxa de cànem per a portar palla.
l. Anant pel desert va tindre un miratge: una font de la qual rajava un aigua
fresquíssima.
m. S'ha comprat un xalet al camp per viure-hi tot l'any.
n. Pel camí vam veure un monestir cartoixà i ens vam apropar, però estava
deshabitat.
o. És un rauxós, tot ho fa per caprici.
p. Rosa ha comprat maduixes per a menjar-se-les a les postres.
q. Aquest text és indesxifrable; sembla un jeroglífic de complicat que és.
r. Els documents dels segle XIII els trobaràs a l'Arxiu Històric.
s. Mai no he visitat la República Txeca, però tampoc m'agradaria anar-hi tan lluny
en viatge organitzat.
t. Normalment estiueja a Elx; però enguany vol visitar alguns pobles de la Marina, per
exemple, Xàbia.
u. Si no corregeixes aquest vici de fer tard a l'entrenament, no seràs mai un bon atleta.
v. A l’àrbitre no li va agradar el gest de Stòitxkov i el va expulsar per comportament
antisocial.
w. Amb aquest guix que deixa tanta pols, odie escriure a la pissarra.
x. Tinc un hort que fa marge mitger amb el de Josep.
17.
DESIG
ESTOIG
DESPATX
BOIG
ESCABETX
CAPRITX
ESQUITX
FUIG
PASTITX
RAIG
18.
a. Els romans passaven el temps emmetzinant-se els uns als altres.
b. Mira els teus fills com s'enfilen pels arbres!
c. Alerta! No em trenques l'àmfora, és una peça molt antiga.
d. Aquest tramvia circumval·la la ciutat en vint minuts.
e. Confesse que és un inconvenient haver de matinar els diumenges.
f. Enguany no seran campions, però triomfaran a la Copa d'Europa.
g. Veure'l content li produïa una immensa alegria.
h. Sou quatre gats en l'associació i encara necessiteu un triumvirat que la
presidisca?
i. Simforosa és una pàmfila, fa mitja hora que està decidint si vol el refresc de
llima o de taronja.
j. Té un aguant infinit, és el súmmum de la paciència.
k. Pere s'ha mostrat antipàtic amb el fanfarró de l'amfitrió.
l. El panpsiquisme concep l'univers com si aquest tingués ànima.
m. Gemma mostra una personalitat molt forta, sembla una persona
incommobible.
n. Sigues més benparlat, això que dius és immoral.
19.
A. Generalment escrivim m davant de b, p, m i f.
Excepte:
—els mots formats amb els prefixos en-, con-, in-: enfileu (enfilar),
confesse (confessar), infinit.
—alguns mots com: fanfarró, panpsiquisme, benparlat.
B. Escrivim n davant de v.
Excepte:
—tramvia, circumval·la (circumval·lar), triumvir.
20.
Corunya, enguany, minva, annex, comte, Avinyó, empremtes, nyeu-nyeu,
disseny, comtessa, refranys, trienni, impremta, mnemònics, premsa, Bunyol,
innecessària, refranyer, minvant, somreia
a. Enguany anirem al festival de teatre d'Avinyó.
b. El comte somreia feliç mentre la seua esposa, la comtessa, collia roses al jardí.
c. Hauràs de fer ús de mitjans mnemònics si vols recordat-te'n del meu telèfon.
d. Com a prova presentà les empremtes dactilars de l'inculpat.
e. Si té una durada de tres anys és un trienni.
f. Sempre ha desitjat participar en la festa de la tomatina, a Bunyol.
g. Esforçar-se per corregir les errades d'impremta no és feina innecessària.
h. Diu que és una nyeu-nyeu: no te'n fies que t'enganyarà.
i. Sembla que ara tothom es dedica al disseny gràfic.
j. Un refranyer és un recull de refranys.
k. La premsa d'avui destaca en titulars la victòria del teu equip.
l. Adjunte annex el meu currículum.
m. De la lluna, quan minva a poc a poc la part il·luminada, se'n diu lluna minvant.
n. A la Corunya hi ha diverses esglésies que cal visistar.
21.
sunnita, femta, acompte, mnemotècnia, summament, peremptorietat, fanfàrria,

commutador, peremptori, tarannà, connexió, somnàmbul, tennista (o tenista),
fanfarró, simptomatològic, benmereixent, simfonia, limfa, tempteig,
circumloqui, enfarfegar, emmudir, inflor, annals, Samsó, irredempt , innoble,
impremta.
M:
femta, simfonia, limfa, circumloqui.
MM:
summament, commutador, emmudir.
N:
fanfàrria, fanfarró, benmereixent, enfarfegar, inflor, innoble, tenista (o
tennista).
MN:
mnemotècnia, somnàmbul.
NN:
sunnita, taranna, connexió, annals, innoble.
MT:
femta.
MPT:
acompte, peremptorietat, peremptori, simptomatològic, tempteig, irredempt.
22.
rebel: rebel·lió aixella: axil·la
tranquil: tranquil·litzar metall: metàl·lic
nul: anul·lar cervell: cerebel·lós
flagell: flagel·lar all: al·liaci
moll: mol·lície ampolla: ampul·lós
violoncel: violoncel·lista codicil: codicil·lar
segell: sigil·lografia fallar: fal·lible
mel: mel·lificar pell: pel·lícula
estel: estel·lar degollar: decol·lació

Llull: lul·lià gallina: gal·linaci
cabell: capil·lar corall: coral·lí
cristall: cristal·lí vall: circumval·lar
mall: mal·leable mamella: mamil·la
maixella: maxil·lar mil: mil·lèsim
imbècil: imbecil·litat
23.
a. Una llenceria és una botiga.
b. Un llaüt és un instrument musical de cordes pinçades en forma de mitja pera,
unit a un mànec.
c. Una persona que una autoritat eclesiàstica o civil tramet a una altra per tractar un
negoci és un llegat.
d. Atenció, que no es moga ningú, Joan ha tornat a perdre una de les lents de
contacte.
e. Milà és la capital de la Llombardia.
f. La lona és un teixit molt fort de cotó o cànem, usat en la confecció de veles de
nau, tendes de campanya, espardenyes, etc.
g. La súplica consistent en una sèrie de peticions breus a les quals es respon cada
vegada amb un refrany, és una lletania.
h. Un liró és una rata dormidora rogenca o grisa.
i. Un animal que encara mama és un lletó.
j. La lliurea és el vestit propi dels criats d'una casa noble.
k. Anomenem llustre a la preparació a què se somet un objecte perquè brille.
l. Una llanxa és una barcassa.
m. Figuradament, un lloro és una persona molt xarradora.
n. No estar gens informat, ignorar notícies conegudes per tothom, és estar als llimbs.
24.
a. El ... és el capteniment dissolut, lliurat als vicis.
2. llibertinatge
b. La tècnica de la il·luminació artificial amb fins funcionals o artístics,
s'anomena...
1. luminotècnia
c. És ... perquè guarda escrupolosament la fidelitat deguda.
2. lleial
d. Explicar, fer clar, un assumpte o una qüestió és ...
2. dilucidar
e. El que es fa amb conformitat a les lleis i al dret és un fet ...
1. legítim
f. Una arma ... és una arma capaç de produir la mort.
1. letal
g. Un plet, una alteració en un judici, és un ...
1. letigi
h. Llegir lletra per lletra és ...
2. lletrejar
i. Una dona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l'habilita per
exercir una professió determinada és una dona ...
2. llicenciada
25.
a. Persona inclinada a cercar motius de disputa. busca-raons
b.Privilegi, gràcia, exempció de què frueix un cos polític,
una autoritat o una persona. prerrogativa
c. Moviment cinematogràfic italià que adoptà un to pregonament
realista per l'afany d'objectivitat i de verisme. neorealisme
d.Que té rossa la barba. barba-ros
e. Situat damunt del ronyó. suprarenal
f. Municipi de la Plana Baixa. Vila-real
g.Que té tres rengles de rems. trirrem
h.Que conté una sola rima monorim
i. Lloc on hom guarda la roba de vestir. guarda-roba
j. Allargar el temps establert per a fer una cosa. prorrogar
k.Dit de les regions vegetals que s'estenen
per regions diferents. extraregional
AMB GUIONET
barba-ros, busca-raons, guarda-roba,Vila-real.
SENSE GUIONET
AMB R: extraregional, monorim, neorealisme, suprarenal.
AMB RR: prerrogativa, prorrogar, trirrem.
26.
FREDERIC
ORQUESTRA
ORDRE
CRIDAR
REPRENDRE
MARBRE
TRESORER
CIRURGIA
27.
a. M'han aconsellat que pinte la bicicleta amb pintura antirovell (que evita la
formació de rovell).
b. Segons la Bíblia, l'home va estar creat del no-res (l'absència de l'ésser, l'absència
d'existència).
c. Aquella atracció de fira assolia velocitats ultraràpides (més que ràpides).
d. Des que l'han nomenat director del banc, només es relaciona amb els nou-rics
(persones que s'han fet riques de poc temps ençà) del poble.
e. Enfront de la Reforma protestant, hom inicià l'anomenada Contrareforma
(moviment catòlic oposat a la Reforma).
f. Ningú no dubta del caràcter multiracial (que conté moltes races) de la societat
nord-americana.
g. Quin és el pintor que mai no ha pensat a fer-se un autoretrat (retrat d'un
mateix)?
h. Aquell monument tenia totes les característiques de l'arquitectura postromànica
(posterior al romànic).
i. W. Hersches descobrí els raigs infrarojos (radiacions electromagnètiques) el
1800.
ACTIVITATS
L’ARTICLE
1.Completeu les frases de la part inferior tot considerant les regles d'ús de
l'article que us presentem a continuació.
• Ja us he dit que no vull que m'ajudeu, ni _____ un ni _____ altre.

• Enguany tenim classe _____ dimarts i _____ dijous.
• No em preocupa _____ que vingues; _____ que et quedes em fa por.
• L’examen serà _____ divendres.
• Insistia a dir que _____ menjar massa no és saludable.
• Solem anar al cinema _____ dijous.
• _____ saber no ocupa lloc.
• Abans de creuar el carrer has de mirar a _____ un costat i a ____ altre.
• _____ pròxim dissabte me’n vaig de viatge a Praga.
• Em va agradar molt _____ dinar d'ahir; _____ diumenge que ve repetirem.
• Va nàixer a _____ Pobla de Vallbona, però treballa a _____ Vall d'Alba.
• Aneu entrant _____ un darrere de _____ altre.
• _____ diumenge és el dia més reposat de la setmana.
• L’examen és _____ divendres 9 de maig.
2. Fixeu-vos en aquestes expressions, on en valencià elidim l'article, i busqueu-

los un context adequat entre les frases de la part inferior.
anar a escola caure en oblit

desfer camí arriar veles
jugar a cartes estar a cura de
matar hores seure a taula
de tots colors Tots Sants
parar taula donat cas
• _______________ que al juny ho aprove tot, viatjarà amb vosaltres a Dublín.
• Van tindre sort, només _______________ va començar la tormenta en alta
mar.
• No sé com t'agrada tant perdre el temps, no fas més que _______________.
• Vols estar quiet d'una vegada i _______________ com Déu mana.
• Josep viu tres cases més amunt, haureu de recular i ________________.
• No vol _______________ perquè no ha estudiat prou i les passaria
______________.
S A MS Determinants 1
• Ajuda'm a _______________ que ja són les dues i se'ns farà tard per a dinar.
• Jordi no vol ______________ la seua tia ni un dia més.
• Un personatge tan important mai no podrà _______________.
• _______________ és l'u de novembre.
• En acabar de sopar pensen _______________ una estona, així qui perda pagarà
els cafés.
3. Relacioneu els elements que us proposem a la columna de la dreta amb els

verbs de l'esquerra per tal de formar construccions sintàctiques coherents.
1. Constar en a. les despeses
2. Donar(-ne) b. l'aparença
3. Tenir(-ne) c. els detalls
4. Venir com d. la disposició de...
5. Caure en e. el bon camí
6. Anar per f. la zitzània
7. Alçar g. l'acta
8. Sembrar h. el cap
9. Entrar en i. la nòmina
10. Posar a j. el descrèdit
11. Cobrir k. l'abast
12. Estar en l. l'anell al dit
DEMOSTRATIUS
4. Fixeu-vos en les frases següents i traduïu-les al valencià.
a. Llegará a eso de las cuatro.

________________________________________________________________
b. Por el aquél del qué dirán no ha querido asistir al acto.

_________________________________________________________________
c. Tiene un aquél que lo hace atractivo.

_________________________________________________________________
d. A eso de las cuatro se le rompió el reloj.

_________________________________________________________________
e. Cada uno de los temas tiene su aquél.

_________________________________________________________________
f. Tiene prevista la actuación para eso de las diez.

_________________________________________________________________
5. Subratlleu les incorreccions que trobeu en les frases següents i escriviu-hi

davall les esmenes adients.
• Cada poble de la comarca té un aquell que el distingeix de la resta.

_______________________________________________________________
• Aquest servei sol·licita d'aqueixa Direcció General...

______________________________________________________________
• Ens va deixar sorpresos, no esperàvem la seua visita fins a això de les dotze.
_______________________________________________________________
• Rebeu una forta abraçada des d'aqueix poble on passe l'estiu.

_______________________________________________________________
• Tenia un aquell que ara no puc explicar i que aleshores em va semblar
encantador.
_______________________________________________________________
• Per això estem tan contents, perquè has vingut.

_______________________________________________________________
• Ho hem deixat córrer per allò de no embolicar la troca.

_______________________________________________________________
• L'avió va aterrar a això de les onze.
_______________________________________________________________
POSSESSIUS
6. Esmeneu cadascuna de les construccions següents, inadequades perquè

generen ambigüitat, i busqueu-ne dues solucions possibles segons qui siga el
posseïdor.
a. Pere va proposar a Lluís d'anar a estudiar a sa casa.
1.
___________________________________________________________
2.
___________________________________________________________
b. El Reial Saragossa va véncer el Sevilla en el seu camp.
1.
___________________________________________________________
2.
___________________________________________________________
c. L'atracador va ferir el guàrdia amb la seua arma.
1.
___________________________________________________________
2.
___________________________________________________________
d. Maria va conéixer Joan al seu despatx.
1.
___________________________________________________________
2.
___________________________________________________________
7. Corregiu quan calga les expressions següents:
• Respectarem sempre la memòria del nostre pare.
• A les seues ordres, mon sergent!
• Ja teniu el cotxe al seu punt.
• Li preguntaren perquè maltractava la muller.
• El temps corria al seu favor.
• Si no fas el que et dic, tot es tornarà en contra teu.
• No em parles ara dels teus deutes de joc: això és el teu problema.
• Posà els seus cinc sentits en la redacció de la instància.
• Sembla que tot ho faces en contra meua.
• L'estimava com la nina dels seus ulls.
• Saluda-la de la meua part.
8. Fixeu-vos en les frases següents i esmeneu-hi, quan calga, l'ús del possessiu.
• Posa't el mocador a la teua butxaca.
• És la meua col·lega.
• Quan el saludeu, doneu-li la vostra mà.
• El periodista, en la seua pròpia casa, va entrevistar aquella actriu tan famosa.
• S'han cansat i se'n van a sa casa.
• De seguida torne, m'he deixat la meua jaqueta al despatx.
• Se li van eixugar els ulls, de tant de plorar.
• M'he deixat l’abric al teu despatx.
• La Constitució ho garanteix explícitament en el seu article 3.
• Els mariners han abandonat el seu vaixell.
NUMERALS
9. Fixeu-vos en les frases següents i relacioneu les de la primera columna amb

les corresponents de la segona. Escriviu entre parèntesis la lletra que pertoque
en cada cas.
a. Vale setenta y un mil doscientos euros. ( ) T'ho explicaré en quatre paraules.

b. Donde comen dos comen tres. ( ) Allà on menja un en mengen dos.
c. Billion a França, billion als EUA, ( ) Això val setenta-un mil dos-cents
bilião al Brasil i bilione a Itàlia... euros.
d. Le dejó con dos palmos de narices. ( ) Compteu d'un a cent.
e. Contad de uno a cien. ( ) Ho ha guanyat tot, és el campió.
f. Te lo voy a explicar en dos palabras. ( ) Això no s'ha de fer amb una
esgarrapada.
g. Eso no debe hacerse en dos patadas. ( ) ... tenen el valor de ‘mil milions’.
h. Lo ha ganado todo, es el número uno. ( ) El va deixar amb un pam de nas.
10. Ompliu els espais buits de les frases següents amb els numerals cardinals
amb valor ordinal o amb els ordinals que corresponguen a la xifra entre
parèntesis.
• Que calle ja o l'enviaré a la (5) ________ forca.
• Ho trobareu a la pàgina (22) ________ del llibre.
• Va escriure tot el poema en (8) ________ reials.
• Aquella atleta, malgrat haver caigut només començar la cursa, ha arribat en (2)
________ posició.
• De do a fa hi ha un interval d'una (6) ________.
• Visc al (6) ________ pis, porta (9) ________.
• Era un grup de quatre músics, per això els vaig presentar com a un _______ (o
________ ).
• Devia haver-hi un (100) ________ de persones.
• Ho he llegit al capítol XIX ( ________ ) del llibre de text.
• Això és la (5) ________ essència de l'art.
11. Ompliu els espais buits de les frases següents amb els numerals múltiples
corresponents a la xifra que hi ha entre parèntesis.
• Cinquanta és el (10) __________ de cinc.
• Ha recorregut la (5) __________ distància en el mateix temps.
• Es va produir una (4) __________ confrontació.
• El (9) __________ de quatre és trenta-sis.
• S'ha produït un (6) ___________ empat al front de la classificació.
• Una camisa el (2) _________ de cara.
• Josep ha aconseguit aplegar una quantitat (7) __________ que la teua.
• Setze és l'(8) __________ de dos.
• No sé res de la (3) __________ aliança.
• Pere té una col·lecció (9) _________ que la teua.
• Tenia una (2) _________ missió: recuperar els diners i desemmascarar els
estafadors.
QUANTITATIUS
12. En les frases següents es produeix una assimilació al valor que tenen els
quantitatius castellans i s'usen indegudament les formes quant, quants, quanta,
quants. Corregiu-les.
• Quant més estudies, més bona nota trauràs.

_______________________________________________________________
• Telefona'm quantes vegades pugues.

_______________________________________________________________
• Quant més crides, menys et sent.
_______________________________________________________________
• Renya'l quantes vegades facen falta.

_______________________________________________________________
• Quant més prompte ho faces, millor.

_______________________________________________________________
• Quants més en serem, més riurem.

_______________________________________________________________
13. Fixeu-vos en aquestes frases castellanes i traduïu-les al valencià. Eviteu les

formes quant, quants, quanta, quantes i molt, molta, molts, moltes, que en
aquests contextos han de substituir-se per altres construccions en valencià.
• Pedro, dale cuanto te pida.

_________________________________________________________________
• Las muchas cosas que me has contado no harán que cambie mi opinión hacia ti.
_________________________________________________________________
• Atiéndelo en todo cuanto desee.

_________________________________________________________________
• No olvidará nunca las muchas alegrías que le dan sus hijos.

_________________________________________________________________
• Tiene cuanto quiere.

_________________________________________________________________
• Los muchos días trancurridos han hecho que lo olvide todo.

_________________________________________________________________
14. Corregiu les frases següents.

• Procura que hi vinga quant més gent, millor.
_______________________________________________________________
• Treballe quant puc.

_______________________________________________________________
• Ens va contar tot quant sabia del cas.

_______________________________________________________________
• Ens recordà les moltes alegries que va donar a l'afició.

_______________________________________________________________
• Quant abans comences, abans acabaràs.

_______________________________________________________________
• Quantes més pàgines passe, més interessant se'm fa la novel·la.

_______________________________________________________________
INDEFINITS
15. Fixeu-vos en les frases següents i esmeneu-hi l'ús indegut dels indefinits.
• Ara no puc quedar-me, tinc algo de pressa.
__________________________________________________________________
• Tens cada eixida!

__________________________________________________________________
• Encara tinc algun dolor.

__________________________________________________________________
• U, si estudia, pot aprovar.

___________________________________________________________________
• Hui no m’abelleix eixir, perquè estic algo cansada.
___________________________________________________________________
16. Fixeu-vos en les frases següents i esmeneu-hi l'ús indegut dels indefinits.
• Haurà d'estar fora durant un cert temps.
_________________________________________________________________
• El president mateix va haver de desmentir la notícia.

_________________________________________________________________
• Vàries persones eren a la sala en el moment de l'explosió.

_________________________________________________________________
• Per a guanyar el partit us caldrà un cert coratge.

_________________________________________________________________
• Van eixir del bar a les dotze, però a les dues tornaren al mateix.
_________________________________________________________________
• Tals coses no es poden fer en públic.

_________________________________________________________________
• El propi professor va reconéixer que s’havia equivocat.

_________________________________________________________________
17. Trieu l'opció adequada per als buits de les frases següents:
(cadascú/cada u o cadascun/cada un)
•Ha fet un regal a __________ dels seus néts.
• __________ fa de la seua vida el que vol.
• Que recite un poema __________ dels alumnes.
• Que cante una cançó __________.
(un/a altre/a o altre/a)
• Des que s'ha enamorat és tota __________ dona.

• No hi ha __________ remei.
• No té __________ cosa a fer més que mirar la televisió.
•Vols __________ got de vi?
• Clar que l'estima, d'__________ manera ja l'hauria deixat.
(tot, tota, tots o totes)

•Ho sap _________ Borriana.
• __________ la Xina era una festa.
• Va recórrer _________ l'Argentina en quinze dies.
•He visitat _________ les illes Balears.
CLAUS
L’ARTICLE
1.
• Ja us he dit que no vull que m'ajudeu, ni l’un ni l’altre.
• Enguany tenim classe el/els dimarts i el/els dijous.
• No em preocupa Ø que vingues; Ø que et quedes em fa por.
• L’examen serà Ø divendres.
• Insistia a dir que Ø menjar massa no és saludable.
• Solem anar al cinema el/els dijous.
• El saber no ocupa lloc.
• Abans de creuar el carrer has de mirar a (l’)un costat i a l’altre.
• El pròxim dissabte me’n vaig de viatge a Praga.
• Em va agradar molt el dinar d'ahir; Ø diumenge que ve repetirem.
• Va nàixer a la Pobla de Vallbona, però treballa a la Vall d'Alba.
• Aneu entrant l’un darrere de l’altre.
• El diumenge és el dia més reposat de la setmana.
• L’examen és el divendres 9 de maig.
2.
• Donat cas que al juny ho aprove tot, viatjarà amb vosaltres a Dublín.
• Van tindre sort, només arriar veles va començar la tormenta en alta mar.
• No sé com t'agrada tant perdre el temps, no fas més que matar hores.
• Vols estar quiet d'una vegada i seure a taula com Déu mana.
• Josep viu tres cases més amunt: haureu de recular i desfer camí.
• No vol anar a escola perquè no ha estudiat prou i les passaria de tots colors.
• Ajuda'm a parar taula que ja són les dues i se'ns farà tard per a dinar.
• Jordi no vol estar a cura de la seua tia ni un dia més.
• Un personatge tan important mai no podrà caure en oblit.
• Tots Sants és l'u de novembre.
S C MS Determinants 1
• En acabar de sopar pensen jugar a cartes una estona, així qui perda pagarà els
cafés.
3.
1. Constar en l'acta
2. Donar(-ne) l'abast
3. Tenir(-ne) l'aparença
4. Venir com l'anell al dit
5. Caure en el descrèdit
6. Anar pel bon camí
7. Alçar el cap
8. Sembrar la zitzània
9. Entrar en els detalls
10. Posar a la disposició de...
11. Cobrir les despeses
12. Estar en la nòmina
DEMOSTRATIUS
4.
a. Llegará a eso de las cuatro.
Arribarà cap a/al voltant de/vora les quatre.
b. Por el aquél del qué dirán no ha querido asistir al acto.

Per allò de què diran no ha volgut assistir a l’acte.
c. Tiene un aquél que lo hace atractivo.

Té un no-sé-què que el fa atractiu.
d. A eso de las cuatro se le rompió el reloj.

Cap a/al voltant de/vora les quatre se li va espatlar el rellotge.
e. Cada uno de los temas tiene su aquél.

Cadascun dels temes té una particularitat.
f. Tiene prevista la actuación para eso de las diez.

Té prevista l'actuació cap a/al voltant de/vora les deu.
5.
(Us remetem també a la fitxa 05/001, on s'expliquen les diferents solucions a l'ús indegut del demostratiu)
• Cada poble de la comarca té un aquell que el distingeix de la resta.

Cada poble de la comarca té una particularitat que el distingeix de la resta.
• Aquest servei sol·licita d'aqueixa Direcció General...

(Correcta)
• Ens va deixar sorpresos, no esperàvem la seua visita fins a això de les dotze.
Ens va deixar sorpresos, no esperàvem la seua visita fins al voltant de/fins cap
a/fins vora les dotze.
• Rebeu una forta abraçada des d'aqueix poble on passe l'estiu.

Rebeu una forta abraçada des d'aquest poble on passe l'estiu.
• Tenia un aquell que ara no puc explicar i que aleshores em va semblar
encantador.
Tenia un no-sé-què que ara no puc explicar i que aleshores em va semblar
encantador.
• Per això estem tan contents, perquè has vingut.

(Correcta)
• Ho hem deixat córrer per allò de no embolicar la troca.
(Correcta)
• L'avió va aterrar a això de les onze.
L'avió va aterrar al voltant de/cap a/vora les onze.
POSSESSIUS
6.
(Proposem una opció per a cadascuna de les dues solucions)
a. Pere va proposar a Lluís d'anar a estudiar a sa casa.
1. Pere va proposar d'anar a estudiar a sa casa a Lluís.
2. Pere va proposar a Lluís d'anar a estudiar a casa d'aquest.
b. El Reial Saragossa va véncer el Sevilla en el seu camp.
1. El Reial Saragossa, en el seu camp, va véncer el Sevilla.

2. El Sevilla va perdre, en el seu camp, contra el Reial Saragossa.
c. L'atracador va ferir el guàrdia amb la seua arma.
1. L'atracador, amb la seua arma, va ferir el guàrdia.
2. L'atracador va ferir el guàrdia amb l'arma que aquest
portava.
d. Maria va conéixer Joan al seu despatx.
1. Maria i Joan es van conéixer al despatx de Maria (o: de la

primera).
2. Maria va conéixer Joan al despatx d'aquest.
7.
• Respectarem sempre la memòria del Ø pare.
• A les seues ordres, sergent!
• Ja teniu el cotxe a Ø punt.
• Li preguntaren perquè maltractava la muller.
• El temps corria a favor seu.
• Si no fas el que et dic, tot es tornarà en contra teu.
• No em parles ara dels teus deutes de joc: això és problema teu.
• Posà els Ø cinc sentits en la redacció de la instància.
• Sembla que tot ho faces en contra meu.
• L'estimava com la nina dels Ø ulls.
• Saluda-la de part meua.
8.
• Posa't el mocador a la Ø butxaca.
• És la meua col·lega.
• Quan el saludeu, doneu-li la Ø mà.
• El periodista, en la seua pròpia casa, va entrevistar aquella actriu tan famosa.
• S'han cansat i se'n van a Ø casa.
• De seguida torne, m'he deixat la Ø jaqueta al despatx.
• Se li van eixugar els ulls, de tant de plorar.
• M'he deixat l’abric al teu despatx.
• La Constitució ho garanteix explícitament en l'Ø article 3.
• Els mariners han abandonat el Ø vaixell.
NUMERALS
9.
(f) T'ho explicaré en quatre paraules.
(b) Allà on menja un en mengen dos.
(a) Això val setenta-una mil dues-centes pessetes.
(e) Compteu d'un a cent.
(h) Ha guanyat totes les curses, és el campió.
(g) Aquestes coses no s'han de fer amb una esgarrapada.
(c) ... tenen el valor de ‘mil milions’.
(d) El va deixar amb un pam de nas.
10.
• Que calle ja o l'enviaré a la (5) quinta forca.
• Ho trobareu a la pàgina (22) vint-i-dos del llibre.
• Va escriure tot el poema en (8) octaves reials.
• Aquella atleta, malgrat haver caigut només començar la cursa, ha arribat en (2)
segona posició.
• De do a fa hi ha un interval d'una (6) sexta.
• Visc al (6) sisé pis, porta (9) novena.
• Era un grup de quatre músics, per això els vaig presentar com a un qüern (o
quartet).
• Devia haver-hi un (100) centenar de persones.
• Ho he llegit al capítol XIX (dènou/dinou) del llibre de text.
• Això és la (5) quinta essència de l'art.
11.
• Cinquanta és el (10) dècuple de cinc.
• Ha recorregut la (5) quíntupla distància en el mateix temps.
• Es va produir una (4) quàdruple confrontació.
• El (9) nònuple de quatre és trenta-sis.
• S'ha produït un (6) sèxtuple empat al front de la classificació.
• Una camisa el (2) doble de cara.
• Josep ha aconseguit aplegar una quantitat (7) sèptupla que la teua.
• Setze és l'(8) òctuple de dos.
• No sé res de la (3) triple aliança.
• Pere té una col·lecció (9) nònupla que la teua.
• Tenia una (2) doble missió: recuperar els diners i desemmascarar els
estafadors.
QUANTITATIUS
12.
• Quant més estudies, més bona nota trauràs.

Com més estudies, més bona nota trauràs.
• Telefona'm quantes vegades pugues.

Telefona'm tantes vegades com pugues.
• Quant més crides, menys et sent.

Com més crides, menys et sent.
• Renya'l quantes vegades facen falta.

Renya'l tant com faça falta.
• Quant més prompte ho faces, millor.

Com més prompte ho faces, millor.
• Quants més en serem, més riurem.

Com més en serem, més riurem.
13.
(No hi ha una solució única. Si teniu dubtes sobre altres possibles solucions, consulteu
els assessors.)
• Pedro, dale cuanto te pida.

Pere, dóna-li tot allò que et demane.
• Las muchas cosas que me has contado no harán que cambie mi opinión hacia ti.
Les nombroses coses que m'has contat no faran que canvie la meua opinió
envers tu.
• Atiéndelo en todo cuanto desee.
Atén-lo en tot allò que desitge.
• No olvidará nunca las muchas alegrías que le dan sus hijos.
Mai no oblidarà la gran quantitat d'alegries que li donen els fills.
• Tiene cuanto quiere.
Té tot allò que vol.
• Los muchos dias trancurridos han hecho que lo olvide todo.
Els nombrosos dies transcorreguts han fet que ho oblide tot.
14.
• Procura que hi vinga quant més gent, millor.

Procura que hi vinga com més gent, millor.
• Treballe quant puc.

Treballe tant com puc.
• Ens va contar tot quant sabia del cas.

Ens va contar tot allò que sabia del cas.
• Ens recordà les moltes alegries que va donar a l'afició.

Ens recordà les nombroses alegries que va donar a l'afició.
• Quant abans comences, abans acabaràs.

Com més prompte comences, abans acabaràs.
• Quantes més pàgines passe, més interessant se'm fa la novel·la.

Com més pàgines passe, més interessant se'm fa la novel·la.
INDEFINITS
15.
• Ara no puc quedar-me, tinc una mica (o: un poc) de pressa.
• Tens unes eixides!
• Encara tinc una mica (o: un poc) de dolor.
• Un, si estudia, pot aprovar.
• Hui no m’abelleix eixir, perquè estic una mica (o: un poc) cansada.
16.
• Haurà d'estar fora durant un poc de/una mica de temps.
• (Correcta).
• Diverses/algunes/unes quantes... persones eren a la sala en el moment de
l'explosió.
• Per a guanyar el partit us caldrà un poc de/una mica de coratge.
• Van eixir del bar a les dotze, però a les dues hi tornaren.
• Aquestes coses no es poden fer en públic. (O: Aquesta mena de coses no es pot
fer en públic.)
• El professor mateix va reconéixer que s’havia equivocat.
17.
(cadascú/cada u o cadascun/cada un)
•Ha fet un regal a cadascun/cada un dels seus néts.
• Cadascú/cada u fa de la seua vida el que vol.
• Que recite un poema cadascun/cada un dels alumnes.
• Que cante una cançó cadascú/cada u.
(un/a altre/a o altre/a)
• Des que s'ha enamorat és tota una altra dona.

• No hi ha altre remei.
• No té altra cosa a fer més que mirar la televisió.
•Vols un altre got de vi?
• Clar que l'estima, d'altra manera ja l'hauria deixat.
(tot, tota, tots o totes)

•Ho sap tot Borriana.
• Tota la Xina era una festa.
• Va recórrer tota l'Argentina en quinze dies.
• He visitat totes les illes Balears.
EXERCICIS
1. Ompliu els espais buits amb l'article determinat, les preposicions de o a, o

la combinació de preposició i article.
a. He vist la ressenya de la novel·la al suplement de cultura _____ Avui.
b. _____ interviu que li vaig fer és per a una revista de tirada nacional.
c. Tot és conseqüència _____impasse que has creat amb la teua indecisió.
d. Cal que et sotmetes a un control _____ asèpsia.
e. T'has llegit ja “La psicologia _____ ‘home marginal’”?
f. Ahir van anar al concert _____ Schola Cantorum.
g. Als nou anys cursava tercer _____ EGB.
h. L'estrena serà d'ací tres dies _____ Scala de Milà.
i. Les festes seran _____ 1 al 25 de març.
j. Si vas a Nova York, visita el barri _____ Harlem.
k. L'àrbitre no va xiular _____offside del davanter.
l. Quina hora és? Ja és _____ una.
m. Escolta, tu, el meu germà no té res _____ anormal.
n. Aquest anell me'l va regalar _____ hippy que hi ha a la plaça Major.
o. Has vist el gol _____ Stòitxkov?
p. No vol perdre's el festival _____ Huelva.
q. Ja li has comprat _____ hàmster que tant desitjava?
r. Ja ha perdut més _____ 1.000.000 en els jocs d'atzar.
s. Escrivim ç davant _____ a, _____ o i _____ u.
2. Torneu a escriure les frases següents, tot escrivint correctament les

combinacions de pronoms febles.
a. Si no duus els diners a la butxaca, ficatelshi.
b. Hi ha un meló a la nevera, melen vols traure?
c. Setemels emporta.
d. Posamen un quilo.
e. Si el llibre no és damunt la taula, deixeumelhi damunt.
f. Ell no s'esperava que len nomenaren.
S A O Apostrofació i contracció 1
g. Si no hi ha cap taula a l'eixida, poseunhi una.

h. Emportatels abans que siga massa tard.
i. Menaniré demà a les dues.
j. Lluïsa ha tret la filla de l'escola on estudiava, espere que tu no lan
tragues.
S A O Apostrofació i contracció 2
CLAU
1.
a. He vist la ressenya de la novel·la al suplement de cultura de l'Avui.
b. L’interviu [NOTA: interviu és paraula masculina] que li vaig fer és per a
una revista de tirada nacional.
c. Tot és conseqüència de l'impasse que has creat amb la teua indecisió.
d. Cal que et sotmetes a un control de asèpsia.
e. T'has llegit ja “La psicologia de l'‘home marginal’”?
f. Ahir van anar al concert de la Schola Cantorum.
g. Als nou anys cursava tercer de EGB.
h. L'estrena serà d'ací tres dies a la Scala de Milà.
i. Les festes seran de l'1 al 25 de març.
j. Si vas a Nova York, visita el barri de Harlem.
k. L'àrbitre no va xiular l'offside del davanter.
l. Quina hora és? Ja és la una.
m. Escolta, tu, el meu germà no té res de anormal.
n. Aquest anell me'l va regalar el hippy que hi ha a la plaça Major.
o. Has vist el gol de Stòitxkov (o: de l’Stòitxkov)?
p. No vol perdre's el festival de Huelva.
q. Ja li has comprat l'hàmster que tant desitjava?
r. Ja ha perdut més d'1.000.000 en els jocs d'atzar.
s. Escrivim ç davant de a, de o i de u.
2.
a. Si no duus els diners a la butxaca, fica-te´ls-hi.
b. Hi ha un meló a la nevera, me l'en vols traure?
c. Se te me'ls emporta.
S C O Apostrofació i Contracció 1
d. Posa-me'n un quilo.
e. Si el llibre no és damunt la taula, deixeu-me-l'hi damunt.
f. Ell no s'esperava que l'en nomenaren.
g. Si no hi ha cap taula a l'eixida, poseu-n'hi una.
h. Emporta-te'ls abans que siga massa tard.
i. Me n'aniré demà a les dues.
j. Lluïsa ha tret la filla de l'escola on estudiava, espere que tu no la'n tragues.
S C O Apostrofació i Contracció 2
EXERCICIS
1. Ompliu els espais buits de les frases següents amb la forma corresponent
de cada parella.
(ruda/rude)
—La ________ és una planta amb la qual es fa essència.
—És una dona mancada de delicadesa, és una dona _________.
(cobla/coble)
—Un _________ de bous venia pel camí vell.
—La seua germana Rosa compon música per a _________.
(regna/regne)
—El món natural es divideix en : _________ animal, _________ vegetal i

_________ mineral.
—Anar a _______ solta vol dir córrer sense refrenat.
(templa/temple)
—Van visitar el _________ de la Sagrada Família.
—S'anomena _________ cadascuna de les dues parts laterals del cap.
(basa/base)
—Té sort a les cartes, ha fet _________ en totes les partides.
—Ha llegit la __________ de la seua filosofia.
(espècia/espècie)
—Però, quina ________ d'home ets?
—Una ________ és una substància aromàtica.
2. Aquest encreuat es resol completant la graella amb els mots corresponents

a les definicions de la part inferior. Una vegada resolta caldrà traslladar
cada terme al lloc que li pertoque al costat de la definició.
(Verticals, de dalt a baix; horitzontals, d'esquerra a dreta).
S A O Vocalisme 1
B▼
1►
2► E▼
A▼
3►
D▼
4► C▼
5►
6►
7►
Horitzontals
1.___________ Malaltia del metabolisme que es manifesta fonamentalment per
transtorns del metabolisme hidrocarbonat, però que afecta també
els lípids i les proteïnes.
2.___________ Que no es pot dir o explicar.
3.___________ Qualitat del qui obra amb soltesa.
4.___________ Proposició, base, fonament, postulat, supòsit.
5.___________ Individu (i llengua) d'un antic poble amerindi.
6.___________ Centre, focus, cor, medul·la. Centrosfera.
7.___________ Morter, pòrtland.
Verticals
A.___________ En una empresa, repercussió negativa d'una organització
inadequada.
B.___________ Pendent o inclinació d'un terreny.
C.___________ Reunió, en un joc de cartes del mateix nom, dels quatre reis o
dels quatre cavalls.
D.___________ Capital de Tunísia.
E.___________ Vaixell de càrrega o de guerra propi dels segles XV, XVI i
XVII.
3. Els termes següents tots contenen la mateixa lletra. Completeu els espais
buits i, seguidament, empleneu les frases amb el mot corresponent.
b___rdell, c___lobra, cr___ada, est___ig, estraf___lari, gr___pa, j___glar, r___bí,

t___lit, t___mba, t___rró.
S A O Vocalisme 2
a. Lluitaven en la ________ per reconquerir Terra Santa.

b. Del bressol a la _________ és una expressió que vol dir ‘tota la vida’.
c. Obri l'________ i trau el bolígraf verd.
d. El _________ és una casa de prostitució.
e. Joan només menja __________ la nit de Nadal.
f. Qui cantava i acompanyava amb instrument musicals les composicions dels
trobadors era el __________.
g. ___________ vol dir ‘afectat de paràlisi’.
h. El capatàs pentina cada dia amb el raspall la __________ de l'egua.
i. La _________, és o no és una serp verinosa?
j. El _________ és de color roig.
k. Mira que __________ ve, sempre és tan extravagant?
4. Completeu els espais buits amb la grafia corresponent.
comptad___ria
j___guet
expened___ria
conservad___risme
g___vernamental
rig___rós
j___ventut
cons___lat
cart___lina
esc___ltisme
tenid___ria
tamb___ret
regid___ria
cal___rós
5. Els mots que us presentem a continuació són termes llatins que han tingut
una llarga tradició en la nostra llengua i, per això, han obtingut carta de
naturalesa valenciana. Ompliu els espais buits amb les grafies corresponents.
Ex. àngelus laps___

fet___ tip___
fòr___ tètan___
S A O Vocalisme 3
maremàgn___ por___
sèr___ harmòni___
pòdi___ Pi___
estat___ ultimàt___
currícul___ numer___ claus___
glob___
6. Canvieu el gènere i el nombre dels mots següents.
indivídues > ____________

perspícues > ____________
obliqües > ____________
europees > ____________
contínues > ____________
exigües > ____________
escandinaves > ____________
supèrflues > ____________
ingènues > ____________
vàcues > ____________
fàtues > ____________
gasives > ____________
iniqües > ____________
innòcues > ____________
joliues > ____________
7. Conjugueu en present d'indicatiu els verbs que us proposem a continuació

i fixeu-vos en la vocal dels radicals de la 1a, 2a, 3a i 6a persones.
cosir collir
1a __________ __________
2a __________ __________
3a __________ __________
4a __________ __________
5a __________ __________
6a __________ __________
tossir escopir (forma pura)

1a __________ __________
S A O Vocalisme 4
2a __________ __________
3a __________ __________
4a __________ __________
5a __________ __________
6a __________ __________
sortir llegir (forma pura)

1a __________ __________
2a __________ __________
3a __________ __________
4a __________ __________
5a __________ __________
6a __________ __________
Ara, completeu les frases següents:

— La o de cosir, collir, tossir, escopir i sortir es canvia en ___ en la 1a, 2a, 3a i
6a persones.
— La e de llegir es canvia en ___ en la 1a, 2a, 3a i 6a persones.
Ara fixeu-vos on recau l'accent en cadascuna de les sis persones i completeu

les frases següents:
— Quan l'accent recau en el radical (1a, 2a, 3a i 6a persones) escrivim ___, en
cosir, collir, tossir, escopir i sortir; i escrivim ___ en llegir .
—Quan l'accent recau en la desinència (4a i 5a persones, infinitiu) escrivim ___,
en cosir, collir, tossir, escopir i sortir; i escrivim ___ en llegir.
8. Per completar correctament els espais buits de les frases següents cal tenir
en compte els termes llatins que us proposem.
BUCCA LINEALE
CEMENTU MONTE
CONSULE NUTRITIONE
CURVATURA TITULU
IUVENILE MUNDANU
a. Els colors de la camisa nova són molt vius, et fan un posat més
__________.
b. L'entrenador encara no ha dit l'__________ de l'equip.
c. L'arrel de les dents està revestida per una massa òssia anomenada
__________.
d. Es requereix __________ acadèmica.
S A O Vocalisme 5
e. Han comparegut tots els estaments, fins i tot hi ha representació

__________.
f. Es va recloure en una abadia perquè fugia de la vida __________.
g. En la pronúncia de les consonants velars intervenen la llengua i el vel del
paladar, òrgans situats en la cavitat __________.
h. La cadena alimentària s'anomena també cadena ___________.
i. El baló va seguir una trajectòria ___________ fins que va arribar al fons de
la porteria.
j. Una muntanya menuda és un ____________.
S A O Vocalisme 6
CLAU
1.
—La ruda es una planta amb la qual s'hi fa essència.

—És una dona mancada de delicadesa, és una dona rude.
—Un coble de bous venia pel camí vell.

—La seua germana Rosa compon música per a cobla.
—El món natural es divideix en: regne animal, regne vegetal i regne mineral.
—Anar a regna solta vol dir córrer sense refrenat.
—Van visitar el temple de la Sagrada Família.

—S'anomena templa cadascuna de les dues parts laterals del cap.
—Té sort a les cartes, ha fet basa en totes les partides.

—He llegit la base de la seua filosofia.
—Però, quina espècie d'home ets?

—Una espècia és una substància aromàtica.
2.
B▼
1► D I A B E T I S
E
2► I N D I C I B L E E▼
A▼ L G
3► D E S I M B O L T U R A
I V L
S I D▼ I
4► T E S I C▼ T Ó
C 5► Q U Í T X U A
O U N
6► N U C L I T I
O I S
M
7► C I M E N T
A
S C O Vocalisme 1
3.
bordell, colobra, croada, estoig, estrafolari, gropa, joglar, robí, tolit, tomba, torró.
a. Lluitaven en la croada per reconquerir Terra Santa.

b. Del bressol a la tomba és una expressió que vol dir ‘tota la vida’.
c. Obri l'estoig i trau el bolígraf verd.
d. El bordell és una casa de prostitució.
e. Joan només menja torró la nit de Nadal.
f. Qui cantava i acompanyava amb instrument musicals les composicions dels
trobadors era el joglar.
g. Tolit vol dir ‘afectat de paràlisi’.
h. El capatàs pentina cada dia amb el raspall la gropa de l'egua.
i. La colobra, és o no és una serp verinosa?
j. El robí és de color roig.
k. Mira que estrafolari que ve, sempre és tan extravagant?
4.
comptadoria
joguet
expenedoria
conservadorisme
governamental
rigorós
joventut
consolat
cartolina
escoltisme
tenidoria
tamboret
regidoria
calorós
5.
Ex. àngelus lapsus
fetus tipus
fòrum tètanus
maremàgnum porus
S C O Vocalisme 2
sèrum harmònium
pòdium Pius
estatus ultimàtum
currículum numerus clausus
globus
6.
indivídues > individu
perspícues > perspicu
obliqües > oblic
europees > europeu
contínues > continu
exigües > exigu
escandinaves > escandinau
supèrflues > superflu
ingènues > ingenu
vàcues > vacu
fàtues > fatu
gasives > gasiu
iniqües > inic
innòcues > innocu
joliues > joliu
7.
cosir collir
1a cus cull
2a cuses culls
3a cus cull
4a cosim collim
5a cosiu colliu
6a cusen cullen
tossir escopir
1a tus escup
2a tusses escups
3a tus escup
4a tossim escopim
5a tossiu escopiu
6a tussen escupen
S C O Vocalisme 3
sortir llegir
1a surt llig
2a surts lliges
3a surt llig
4a sortim llegim
5a sortiu llegiu
6a surten lligen
—La o de cosir, collir, tossir, escopir i sortir es canvia en u en la 1a, 2a, 3a i

6a persones.
—La e de llegir es canvia en i en la 1a, 2a, 3a i 6a persones.
—Quan l'accent recau al radical (1a, 2a, 3a i 6a persones) escrivim u, en cosir,

collir, tossir, escopir i sortir; i escrivim i en llegir .
—Quan l'accent recau a la desinència (4a i 5a persones) escrivim _o_, en cosir,
collir, tossir, escopir i sortir; i escrivim e en llegir .
8.
a. Els colors de la camisa nova són molt vius, et fan un posat més juvenil.
b. L'entrenador encara no ha dit l'alineació de l'equip.
c. L'arrel de les dents està revestida per una massa òssia anomenada cement.
d. Es requereix titulació acadèmica.
e. Han comparegut tots els estaments, fins i tot hi ha representació consular.
f. Es va recloure en una abadia perquè fugia de la vida mundana (o
mundanal).
g. En la pronúncia de les consonants velars intervenen la llengua i el vel del
paladar, òrgans situats en la cavitat bucal.
h. La cadena alimentària s'anomena també cadena nutritiva.
i. El baló va seguir una trajectòria curvilínia fins que va arribar al fons de la
porteria.
j. Una muntanya menuda és un monticle.
S C O Vocalisme 4
LA H
1. Ompli, si cal, els espais buits de les frases següents amb la lletra hac.
Després relaciona els mots —amb hac o sense hac— amb les definicions de la
part inferior.
—Abans de començar l'acte, van __issar la bandera.

—Una de les bena__urances es refereix als humils.
—Cal no confondre el concepte apre__endre amb aprendre, ‘adquirir
coneixença’.
—Si viatgeu per Alemanya no us oblideu de visitar Munic__.
—Encara conserves aquella disfressa tan ex__uberant?
—La creu egípcia també s'anomena creu de ta__u.
—Trans__umar és recórrer, el ramat, grans extensions de terreny per aprofitar
l'escalonament de pasturatges.
—Prop del riu ha crescut un impressionant __om blanc.
—La de__iscència també es produeix quan un òrgan clos s'obri per deixar anar el
seu contingut.
—Estic ex__ultant d'alegria perquè he aprovat les oposicions.
—La fi de l'__ègira, que acabà el 16 de juliol del 622, marca l'inici de l'era
musulmana.
—Relacionem els terme ni__ilisme amb la filosofia de Nietzsche i de Bakunin.
__________ (med.) Separació natural o espontània d'una part de l'organisme.

__________ Estat feliç d'una persona que té Déu com a motiu principal.
__________ Arbre de bosc de ribera.
__________ Nom donat a l'emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina.
__________ Seu dels Jocs Olímpics de 1972.
__________ Passar el ramat d'una terra a l'altra.
__________ Que està transportat d'alegria.
__________ Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
__________ Lletra grega.
__________ Abundant i copiós en excés.
__________ Copsar mentalment.
__________ Fer pujar alguna cosa estirant la corda de la qual penja.
S A O Convencions 1
2. Corregeix les hacs sobreres de les frases següents.
—Ha vingut a peu des de Benlloch, i ara pensa continuar amb bicicleta fins a
Albuixech.
—Hurra! Ho hem haconseguit!
—Aquesta mala passada només podia fer-la un truhà com ell.
—El Rhin és un dels rius més importants d'Europa.
—L'Orquestra Filharmònica assatja els dijous a les huit.
—Avuhi a les dotze començarà oficialment l'hivern.
—S'enherva sovint perquè s'ho pren tot molt seriosament.
—En obrir el sobre es va adonar que es tractava d'un document hològraf,
—Vaig nàixer a l'illa de Menhorca, a Mahó, més concretament.
—Aquesta poethessa mostra certa predilecció pels versos hendecasíl·labs.
—Han anat a visitar els jaciments d'hulla.
—Amb el terme ‘brahmanisme’ hom ha designat, impròpiament, l'hinduisme.
—Malhaurat qui perd diners en el joc.
—El dia de Sant Anthoni portaven les haques a beneir.
—Les vacances passades vam recórrer Hosca, Saragossa, Terol i part de Conca.
—Va gastar tot el que tenia a la subhasta, no és digne de conhort.
3. Classifica els mots següents segons l'esquema que et proposem a la part

inferior.
harmonia, Bach, vehicle, hall, ham, Hannover, hàmster, hawaià, hèrnia, anhel,
Khomeini, handicap, adhesió, ehem!, hospital, hegelianisme, subtrahend,
Txèkhov, hoquei, hippy, Maastricht, Hèlsinki, Honolulu, Hong Kong, Llach,
holding
AMB HAC MUDA
—Valor etimològic
__________ __________
S A O Convencions 2
__________ __________
__________ __________
__________ __________
__________
—Mots estrangers adaptats gràficament

__________
__________
__________
__________
AMB HAC ASPIRADA
—Mots onomatopeics
___________
—Mots estrangers no adaptats

__________ __________
__________ __________
__________ __________
—Mots estrangers adaptats, però derivats d'altres amb hac aspirada

__________, de Hawai
__________, de Hegel
—Mots amb el dígraf kh (en transcripcions d’alfabets no llatins: es

pronuncia com la j castellana)
__________
__________
—Mots alemanys o neerlandesos amb ch (es pronuncia de manera

semblant a la j castellana)
__________
__________
EL GUIONET
4. Classifica els SUBSTANTIUS compostos següents segons l'esquema que et

proposem.
cama-roja, bufanúvols, guardaagulles, poca-roba, figaflor, llepafils, pellroja,

picaplets, nord-oest, rebentapisos, capicua, somiatruites, tastaolletes, espiadimonis,
curtmetratge, caganiu, café concert, escuradents, espanta-sogres, pocatraça,
passamà, portaclaus, celobert, camió cisterna, berenar sopar, salfumant,
trencaclosques, para-xocs, pinçanàs, coliflor, allioli, rata penada, escura-xemeneies,
S A O Convencions 3
altaveu, migjorn, vetesifils, milhomes, cerca-raons, pocavergonya, para-sol,

pasdoble, pica-soques
A. VERB + SUBSTANTIU
________, ________, ________, ________, ________, _______, ________,
________,
________, ________, ________, ________, ________, _______, ________,
________,
________, ________, ________, ________
—En aquest tipus de compost se separen amb un guionet els mots el primer
element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb -r, -s o -x: ________,
________,
________, ________, ________, ________
En seria una excepció tornassol.
B. SUBSTANTIU + ADJECTIU/PARTICIPI
________, ________, ________, ________, ________, _______
—Aquests mots se separem amb un guionet si el primer element acaba amb vocal
i el segon comença amb -r, -s, o -x: ________.
—Si tenen la possibilitat de pluralitzar el primer element, s’escriuen separats (per
un espai buit): ________.
C. ADJECTIU/PARTICIPI + SUBSTANTIU
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________
—Se separen amb guionet si el primer element acaba amb vocal i el segon
comença amb -r, -s, o -x: ________.
D. SUBSTANTIU + SUBSTANTIU/SUBSTANTIU + I + SUBSTANTIU

________, ________, ________, ________, ________, _______, ________,
________,
________
—Se separen amb guionet els compostos en què figura almenys un dels punts
cardinals (nord, sud, est, oest): ________.
—S’escriuen separats (per un espai buit) si tenen la possibilitat de pluralitzar el

primer element: ________, ________, ________.
S A O Convencions 4
5. Et presentem una sèrie d'ADJECTIUS compostos amb un SUBSTANTIU

+ un ADJECTIU o un PARTICIPI.
Classifica'ls segons s'escriguen o no amb guionet i, seguidament, completa

l'esquema que et presentem a la part inferior.
alallarg, barbablanc, barra-sec, bocabadat, bocamoll, cama-segat, cara-rodó,

cara-xuclat, cellajunt, coll-llarg, cordur, esmaperdut, esquena-romput,
frontample, garratibat, mà-llarg, palplantat, panxacontent.
A. SENSE GUIONET
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________,
_______,________,________, ________.
B. AMB GUIONET
________, _______, ________, ________, ________, _______,________.
Separem amb un guionet:
—Els mots coll-llarg, mà-llarg, pèl-llarg.
—I els mots el primer element dels quals acaba amb vocal i el següent
comença per -r, -s o -x: _________, ________, _________, _________,
_________.
6. Relaciona cada terme amb la seua definició o amb els contextos que et
proposem.
agredolç, clarobscur, anglonormand, gastrointestinal, anglocatòlic, grecoromà,
francoprussiana, sordmuts, fisicopolític, francoprovençal, austrohongarés,
maternoinfantil, literariomusical
________ Dit dels normands que restaren a Anglaterra després de la conquesta

normanda i llurs descendents.
________ Conjunt de parlars gal·lo-romànics d'una regió que abraça les zones de
confluència.
________ Que té un sabor dolç i agre alhora.
________ Que és catòlic i anglés alhora.
S A O Convencions 5
—L'imperi ________ era una monarquia dual.

—Aquells vòmits eren símptoma de la inflamació _______ (de les mucoses gàstrica
intestinal).
—La guerra ________ esclatà perquè França temia que Bismark posés un
Hohenzollern com a rei d'Espanya.
—Quan ens referim al món clàssic, parlem del món ________.
—Aquesta nit assistirem a la vetllada ________ que tindrà lloc a la llibreria de Josep.
—Només té tres anys, encara va a l'escola ________.
—Li han recomanat que es compre un mapa ________ si vol entendre bé la
geografia.
—No van sentir el xiulit perquè eren ________.
—El ________ és un estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb la
llum, d'una banda, i l'ombra, de l'altra.
SIGNES DE PUNTUACIÓ
7. Relaciona les frases següents amb les deu regles d'ús de la coma que et
proposem més avall. Escriu en els parèntesis les lletres que corresponguen
segons cregues adequat.
a. Apa, Dick, deixa estar el diari, home, i menja.

b. No he de pagar pas totes les despeses, jo.
c. La popularitat assolida per una popular cantant de les Illes és prou notòria.
d. Aquesta cantant, per cert, va formar part d'Els Setze Jutges.
e. En Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.
f. Ja és ací, i ve tot sol.
g. Quan hom pensa que malgrat l'enorme quantitat d'imbècils que hi ha en la
governació d'un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent i inenarrable.
h. Els turistes, marejats, van baixar corrents de l'autocar.
i. Bèlgica, potència mundial del diamant.
j. Sap el que he escrit de la rosa?, que per ser perfecta hauria de ser comestible.
S A O Convencions 6
k. Estimada dolceta meua, [segueix el text d’una carta]
LA COMA
• Separa un element desplaçat del seu lloc sintàctic habitual de la resta de l'oració. ()
• En les enumeracions separa elements de categoria idèntica o equivalent. ()
• Es pot usar davant les conjuncions coordinants. ()
• Separem amb comes les subordinades adverbials llargues i algunes coordinades. ()
• Marca la supressió d'un verb en una frase. ()
• Separa les fórmules de salutació dels encapçalaments de les cartes de la resta del
text. ( )
DELIMITEM AMB UN PARELL DE COMES
• Certes conjuncions i locucions que expressen relacions lògiques entre frases. ()

• Els CN explicatius, les aposicions i les intercalacions interrogatives i exclamatives. ( ) ( )
• Els vocatius i les interjeccions. ()
NO POSEM COMA
• Entre subjecte i predicat (tret que es produesca ambigüitat o que el S siga llarg). ()
8. Destria les frases dels fragments de més avall, separa-les per punts i
destaca'n el subjecte.
M'he sentit identificat amb aquest personatge els seus problemes em resulten
molt pròxims.
Abigaille, tota ella maldat, ofereix a Ismaele el perdó per al seu poble a canvi
del seu amor el valerós hebreu, però, se sent capaç de lliurar la vida però mai
l'amor.
Finalment ha trencat l'angoixós silenci s'ha posat a sanglotar ens ha implorat asil
polític ens hem quedat estupefactes.
Un avió molt estrany ha aterrat al bell mig de la plaça l'Esteve fins i tot s'ha
hagut de fer enrere s'ha obert tot seguit una porteta n'ha sortit una mena de dona
amb la pell de color caqui i amb unes orelles com radars s'ha quedat silenciosa i
amb la mirada fixa en la multitud tothom estava a l'expectativa.
9. Posa comes, sempre que calga, a les frases de més avall.
S A O Convencions 7
Qualsevol persona dona o home mereix el màxim respecte.
Un important home de negocis de Borriana ha decidit embarcar-se cap a
Austràlia.
La senyora Filomena va fer un viatge inoblidable a Beijing capital de la Xina.
L'aparició de nous sistemes de calefacció o energia com el gas o l'electricitat provocà
l'extinció de l'ofici de carboner.
La ministra nord-americana d'Afers Estrangers Joan Johnson va negar-se a negociar
amb els holandesos.
El protagonista de mica en mica es va adaptant al nou medi.
El cantant va retornar a Alcoi la seua ciutat natal.
La falta de coordinació entre les diferents seccions suposa doblar gairebé les despeses
de producció.
Carlota Riera directora del Diari de Barcelona el rotatiu més antic del continent
europeu ha demanat al Gabinet de Subvencions Culturals dirigit per Teresa Riu
honorable consellera de Cultura la seua col·laboració en l'organització d'una
exposició retrospectiva.
L'Andreu acompanyat per diversos companys de feina va anar a veure l'alcalde.
10. Posa punt i seguit i majúscules quan calga a les següents ressenyes de
llibres.
El crim de Lord Arthur Savile Oscar Wilde traducció de Jordi Larios editorial
Quaderns Crema Barcelona, 1995.
Lord Arthur Savile ha decidit casar-se tanmateix, un obstacle inesperat i

incòmode li endarrereix el projecte: en una festa social, un quiromàntic l'informa
que hi ha un assassinat al seu futur a partir d'aquest moment, el lector assistirà,
entre divertit i incrèdul, als fracassos continuats de les seves temptatives per
S A O Convencions 8
resoldre aquest enutjós problema abans del casament tractat amb una capacitat
irònica envejable, El crim de Lord Arthur Savile és, a més d'una comèdia brillant,
un al·legat enèrgic contra la superstició escrit per un dels prosistes més brillants
de la llengua anglesa.
(El Temps, 20-3-95)
Aspectes del pensament sociolingüístic europeu edició d'Amadeu Viana editorial

Barcanova Barcelona, 1995.
La sociologia de la llengua no és una branca gaire diferenciada de la sociologia, ja

que no és clar que s'haja de considerar els fets lingüístics d'una forma específica
s'ocupa de la formació i el reconeixement de grups socials, de la difusió del
coneixement escrit, de la comunicació quotidiana i de les repercussions culturals
dels canvis històrics; temes que enllacen amb l'antiga reflexió sobre la transmissió
del pensament, el vehicle de comunicació i les paraules i les coses la present
edició ha reunit alguns dels elements clau d'aquesta història, construïda
principalment en llatí i explicada aviat en diferents vernacles europeus.
(El Temps, 20-3-95)
11. Puntua adequadament els textos següents, si no et semblen bé.
Perseguit per la Inquisició va haver de fugir d'Espanya on havia entrat en contacte

amb cercles intel·lectuals.
Aquests manuals eren pràctics perquè servien de gramàtica i de diccionari alhora;

així els estudiants només havien de comprar el llibre.
Els llibres escolars d'aquesta època no són mai originals. Això cal tenir-ho en compte
a l'hora de judicar el nostre gramàtic.
El diccionari de Torra és català-llatí, així com el de Font, del qual pren força mots,
però d'altra banda, Torra incorpora mots de collita pròpia.
Aquesta obra estava destinada a l'ensenyança de l'anglès. Per això hi apareixen gran
nombre de traduccions. I això, demostra que l'autor domina aquesta llengua.
El llatí, era per tant, la llengua d'ús de l'escola.
S A O Convencions 9
No es tracta de paraules gaire estranyes ans al contrari.
Amb la irrupció d'Ausiàs March, —i dic “irrupció” perquè és el primer poeta que
utilitza
exclusivament el català—, la llengua comença a afermar-se.
MAJÚSCULES I MINÚSCULES
12. D'entre els mots següents tria el que cregues adequat per als espais buits
de les frases de més avall.
migjorn, carrer, reina, Armada, riu, Nadal, estiu, kàiser, serra, Batxillerat,
gregal, Contrareforma, plaça, hivern, consellera, Via, Pasqua, Llucifer, arxiduc,
papa, Quaresma, mestral, majestat.
— El nom propi del diable és ________; i el seu sobrenom, el Maligne.

— La ________de Cultura inaugurarà l'exposició aquesta vesprada.
— Des del ________ de la Pujada a l'Ermita no podràs veure la ________ Major.
— Passejava per la Gran ______ quan va rompre a ploure.
— Després d'haver estudiat el _________, es va enrolar a l'_________.
— Llevant, xaloc i ________, llebeig, ponent i ________, i tramuntana i ________...
vet ací els vuit vents del món.
— Per _________, pas de pardal.
— Els emperadors d'Àustria, a partir del 1806, s'anomenen ________.
— L'arxiduquessa passarà l'_________ a un país càlid; a l'________, però, farà un
creuer amb el seu marit l'_________.
— Des de ma casa puc veure el ________ Millars i la ________ d'Espadà.
— Va presidir l'acte sa ________ la ________Sofia.
— El ________Joan XXIII fou qui convocà el concili Vaticà II.
— La Reforma és el període de la història del cristianisme occidental origen de les e
sglésies protestants per una banda i de la _________ per l'altra.
— Després de la festivitat de la _________ celebrem la _________.
13. Completa els buits següents amb els termes de l'exercici anterior.
AMB MAJÚSCULA
_________ _________
_________ _________
_________ _________
S A O Convencions 10
_________ _________
AMB MINÚSCULA
— El nom dels vents: ________, ________, ________.
— Els càrrecs, tractaments i títols: _______, _______, _______, ________,
_ ______, ________.
— El nom comú que precedeix els topònims: ______ Millars, _______d'
Espadà.
— Els noms comuns de les vies públiques: _______de la Pujada a l'Ermita,
_ _____ Major.
— El nom de les estacions de l'any: ________, ________.
14. Corregeix, quan calga, les inicials de les clàusules següents tot tenint en
compte els esquemes de més avall.
A. ANTROPÒNIMS
víctor català m. hble. Eduard Zaplana
Joan Navarro, l'encobert el president Zaplana
mossèn Alcover el magnífic i excel·lentíssim rector
Isabel I de Castella, la catòlica Isabel de Parma
el sociòleg de Miguel santa marta
ESCRIVIM AMB MAJÚSCULA

1. les inicials d'antropònims
2. les inicials de pseudònims
3. les inicials de malnoms
4. les inicials de sobrenoms
5. la inicial de les abreviatures dels tractaments dels càrrecs
6. la inicial de les partícules d'enllaç entre nom i cognom quan no hi apareix
el nom
ESCRIVIM AMB MINÚSCULA
1. la inicial de títols i càrrecs
2. la inicial de les partícules d'enllaç entre el nom i el cognom si van
acompanyades del nom.
B. TOPÒNIMS
la plana de Castelló comunitat catalana
la vall d'Albaida la serra de Mariola
la plana Alta la vall de Murta
comunitat Valenciana l'illa de Mallorca
la península Ibèrica les illes Balears
ESCRIVIM AMB MAJÚSCULA
—Els elements integrants de la designació d'un topòmin.
ESCRIVIM AMB MINÚSCULA

—Els elements que són termes descriptius del topòmin (en aquests cas hem
de tindre en compte que poden modificar-ne el nombre, podem dir-hi les
penínsules Ibèrica i Itàlica, p. e.).
15. Tria l'opció correcta per a cadascun dels espais buits de les frases
següents.
—Les mocions les emet l'...
1. Alcaldia
2. alcaldia
—Les vacances de Pasqua comencen ... Sant.

1. Dijous
2. dijous
—Posa'm una copa de ...

1. Xerès
2. xerès
—Perquè tot isca bé, heu d'organitzar una ...

1. Comissió
2. comissió
—La cerimònia tindrà lloc a l'... de Sant Josep.

1. Església
2. església
—Per demanar el certificat de residència heu de passar per l'...

1. Ajuntament
2. ajuntament
—S'ha comprat un ...

1. Ford
2. ford
—Ho trobareu a l'... de l'Ordre 3/1995.

1. Annex
2. annex
—Van anar a prendre unes copes al ... Lisboa.

1. Cafè
2. cafè
—L'... és perpendicular a la línia dels pols.

1. Equador
2. equador
16. Tria les opcions correctes per als espais buits de les frases següents.
— He llegit la ressenya del llibre que m'has regalat en el setmanari ...
1. El Temps
2. el temps
3. El temps
4. el Temps
— S'espera una forta onada d'immigrants dels ... de l' ...
1. Països - Est
2. països - est
3. Països - est
4. països - Est
— Cada ... democràtic té una ...
1. Estat - Democràcia
2. estat - democràcia
3. Estat - democràcia
4. estat - Democràcia
— Les ... són una ... autonòmica.
1. Corts - Institució
2. corts - institució
3. Corts - institució
4. corts - Institució
— Mai no arriba a hora a classe d' ..., perquè viu molt lluny de la ...
1. Història - Facultat
2. història - facultat
3. Història - facultat
4. història - Facultat
— El ... pertany a l'... secundària.
1. Juràssic - Era
2. juràssic -era
3. Juràssic - era
4. juràssic - Era
— Barcelona, la ... Comtal, ha estat ciutat olímpica, s'hi van celebrar els ... Olímpics
del 92.
1. Ciutat - Jocs
2. ciutat - jocs
3. Ciutat - jocs
4. ciutat - Jocs
—Qui ha guanyat més vegades el ... ?
1. Premi Nobel
2. premi nobel
3. Premi nobel
4. premi Nobel
17. Esmena les incorreccions que trobes al text següent. Tin en compte les
convencions tipogràfiques pel que fa a l'ortografia dels signes de puntuació.
Confessions d'un fumador d'opi

per Martí Domínguez
L'aparició d'unes “estranyes roselles ”al bell mig de la rotonda de Blasco Ibàñez
ha despertat la inquietud dels valencians benpensants. Un d'ells, gran coneixedor
de totes les espècies de romer que colonitzen la Península Ibèrica (que són, al
capdavall, tan sols una),i per tant, com és intrínsec a aquest poble, especialista
acreditadíssim en filologia i botànica, ha donat el crit d'alarma. Aquelles roselles
són indubtablement típiques de la planta de l'opi.La gent benpensant de sobte ha
entés que els pubs del seu barri, que a la nit s'omplen de galifardeus porrers, es
prolonguen en el vici dissolut fins als seus jardins, on realitzen fabuloses
plantacions de cascall.
Res més plausible , ben pensat. Si Oscar Wilde escrivia que una mala dona és
aquella de la qual un home mai no es cansa, aquesta societat valenciana podria
convertir-se en l'amant irresistible de centenars d'antropòlegs
perplexos.Evidentment, aquelles roselles són una varietat ornamental de la rosella
comuna (Papaver rhodeas) que omple a la primavera tots els camps valencians,
roselles que, siga dit de passada, també tenen els seus efectes al·lucinògens. Tots
els anys, en aquests pubs, algun prestidigitador contumaç dels plaers celestials, es
fa les seues cigarretes de tabac mesclat amb llavoretes de rosella, i assegura que
aquestes el condueixen positivament envers abismes divins insondables.
Ja Thomas de Quincey en les seues impressionants Confessions d'un anglés
fumador d'opi (1822) fa una de les més erudites dissertacions sobre l'efecte de
l'opi, confessava De Quincey:“Li assegure a vostè que desvarie i en segon lloc, li
assegure que no desvarie per principi ni per afany de lucre, sinó llis i ras, llis i ras,
llis i ras — ho va repetir tres voltes- perquè estic embriagat d'opi, cosa que
m'esdevé tots els dies”. Quin plaer tanta digressió!. Evidentment els valencians
benpensants haurien d'abstenir-se del consum de l'opiàcia. Per a desvariejar no
necessiten més que ser ells, llis i ras....
El Temps (20-3-95)
SIGLES
18. Agrupa les sigles següents segons siguen sil·làbiques —es pronuncien com
qualsevol altra paraula— o alfabètiques —es lletregen.
UGT COI FMI

IRA LP ONU
URSS OLP UNESCO
EGB GEC UPV
UNED UEFA PNV
OTAN RDA NBA
ETA PP ACB
SIL·LÀBIQUES
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
ALFABÈTIQUES
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________
19. Segons JOSEP LACREU, les sigles alfabètiques no s'han d'apostrofar ja

que les lletres aïlladament no s'apostrofen. Escriurem, doncs, la EGB, la ACB,
la OLP.
Així, seguint les normes d'apostrofació, classifica les sigles silàbiques segons
s'apostrofen o no, tot anteposant-hi l'article determinat.
APOSTROFEM NO APOSTROFEM
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
20. Completa el significat dels símbols que et proposem distribuïts en les

sèries següents.
1. FB F R _ _ _ BE L _ _
FF FR___ FR___É_
FL FL_R_
FS FR___ ____
MPTA __L__ _E _E__E_E_
2. E E__
ENE E _ _-N _ _ _-E _ _
ESE E _ _-_ U _-E _ _
N N___
NO N _ _ _-_ E _ _
SO _ U _-_ E _ _
3. a _RE_
cl _E______RE
dm _E___E_RE
g _R__
ha _E___RE_
mm ______E_RE
q ______R
kHz ______ER__
kV _________
4. A A_PE_
J ____E
V ___T
W _ATT
5. C C_RC___R
D __CR__
DC __CR__ LL__
R R___L_C__
RD R___L __CR__
RDL R___L __CR__ LL__
6. FM __D__A___ D_ ______N__A
MW _NA ____ANA
OP _NA _______A
7. % P_R__ NT_T__
' __N_T
" S___N
h __R_
21. A l'àmbit administratiu i comercial l'ús de les abreviatures i dels símbols

és de gran utilitat ja que hi permeten una escriptura més ràpida i sintètica.
Desplega els abreujaments que trobes als textos següents.
A.
Si segueixes per aquesta av. trobaràs el c/ Major, amb un bl. de cases antic. Al
costat hi ha el ptge. on es troba la botiga en què et vas comprar dl. la brusa roja.
Al capdavall hi ha una trav., una bda. i un cró. que mena a la via del FC. En
aquest cró. a la 2a. casa, la núm. 7 entl. 4a. pta., em pense que hi viu l'admitiva.
Peris.
B.
Joan viu a l'av. de Dalt, és adv. i fill de Pere i de Maria. La seua germana, d'(a)
Lloca, va fer anys el ppt. dia 15 de març i el pvt. 19 serà el seu St. La dona de
l'únic cunyat de l'adv. es diu Pepa. Com es diu la filla de Maria?
C.
Per aquesta cra. a mà esq. veuràs el campus que anomenem “de la cra. de
Borriol”. A l'ed. de la dta, bl. B ala S, pujant per l'escala de l'O al 1r. pis, hi és el
Centre.
D.
Gen. fa el pecat i març és acusat.
A despit del feb. floreix l'atmetller.
Per l'ab. cada gota en val mil.
Juny, jul. i ag. ni dona, ni col, ni most.
Pel set. el vi per vendre.
Quan l'oct. fa la fi, Tots Sants és al matí.
Nov. humit no et farà ric
Des. finat, any acabat.
22. Abreuja tant com pugues les frases següents.
— Va nàixer el primer dia de gener, la nit de dissabte a diumenge. Hi plovia
molt.
— El dilluns compra lluç.
— El garbí és el vent del sud-oest.
— El dimarts compra naps.
— El Decret 107/1987 ha estat desplegat per la Circular de 24 d'abril de 1989.
— El dimecres compra nespres.
— Segons aquest document la comissió pagarà totes les despeses.
— El dijous compra ous.
— Signaré per absència i per poder.
— El divendres, faves tendres.
— Aquest certificat va al cinturó de ronda, plaça del Teatre.
— El particular té una impremta.
— No hi ha telèfon ni al passatge, ni al passeig, ni al polígon, ni a la finca.
— Trameteu-me per correu l'expedient, al carrer de Baix, sense número.
— El lloc citat del foli cinquè.
— L'arquitecte demanarà calefacció per al doctor i per al director.
CLAU
1.
—Abans de començar l'acte, van hissar la bandera.
—Una de les benaurances es refereix als humils.
—Cal no confondre el concepte aprehendre amb aprendre, ‘adquirir coneixença’.
—Si viatgeu per Alemanya no us oblideu de visitar Munic.
—Encara conserves aquella disfressa tan exuberant?
—La creu egípcia també s'anomena creu de tau.
—Transhumar és recórrer, el ramat, grans extensions de terreny per aprofitar
l'escalonament de pasturatges.
—Prop del riu ha crescut un impressionant om blanc.
—La deshicència també es produeix quan un òrgan clos s'obri per deixar anar el
seu contingut.
—Estic exultant d'alegria perquè he aprovat les oposicions.
—La fi de l'hègira, que acabà el 16 de juliol del 622, marca l'inici de l'era
musulmana.
—Relacionem els terme nihilisme amb la filosofia de Nietzsche i de Bakunin.
dehiscència(med.) Separació natural o espontània d'una part de l'organisme.

benaurança Estat feliç d'una persona que té Déu com a motiu principal.
om Arbre de bosc de ribera.
hègira Nom donat a l'emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura
Medina.
Munic Seu dels Jocs Olímpics de 1972.
transhumar Passar el ramat d'una terra a l'altra.
exultant Que està transportat d'alegria.
nihilisme Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
tau Lletra grega.
exuberant Abundant i copiós en excés.
aprehendre Copsar mentalment.
hissar Fer pujar alguna cosa estirant la corda de la qual penja.
S C O Convencions 1
2.
—Ha vingut a peu des de Benlloc, i ara pensa continuar amb bicicleta fins a Albuixec.
—Hurra! Ho hem aconseguit!
—Aquesta mala passada només podia fer-la un truà com ell.
—El Rin és un dels rius més importants d'Europa.
—L'Orquestra Filharmònica assatja els dijous a les huit.
—Avui a les dotze començarà oficialment l'hivern.
—S'enerva sovint perquè s'ho pren tot molt seriosament.
—En obrir el sobre es va adonar que es tractava d'un document hològraf,
—Vaig nàixer a l'illa de Menorca, a Maó, més concretament.
—Aquesta poetessa mostra certa predilecció pels versos hendecasíl·labs.
—Han anat a visitar els jaciments d'hulla.
—Amb el terme ‘bramanisme’ hom ha designat, impròpiament, l'hinduisme.
—Malaurat qui perd diners en el joc.
—El dia de Sant Antoni portaven les haques a beneir.
—Les vacances passades vam recórrer Osca, Saragossa, Terol i part de Conca.
—Va gastar tot el que tenia a la subhasta, no és digne de conhort.
3.
AMB HAC MUDA
—Valor etimològic
harmonia vehicle
ham hèrnia
anhel adhesió
hospital subtrahend
Llach
—Mots estrangers adaptats gràficament
S C O Convencions 2
hàmster
handicap
hoquei
Hèlsinki
AMB HAC ASPIRADA
—Mots onomatopeics
ehem!
—Mots estrangers no adaptats

hall Hannover
hippy Honolulu
Hong Kong holding
—Mots estrangers adaptats, però derivats d'altres amb hac aspirada

hawaià, de Hawai
hegelianisme, de Hegel
—Mots amb el dígraf kh (en transcripcions d’alfabets no llatins: es
pronuncia com la j castellana)
Khomeini
Txèkhov
—Mots alemanys o neerlandesos amb ch (es pronuncia de manera
semblant a la j castellana)
Bach
Maastricht
4.
A. VERB + SUBSTANTIU
bufanúvols, guardaagulles, llepafils, picaplets, rebentapisos, somiatruites, tas-
taolletes, espiadimonis, caganiu, escuradents, espanta-sogres, passamà,
portaclaus, trencaclosques, para-xocs, pinçanàs, escura-xemeneies, cerca-raons,
para-sol, pica-soques
—En aquest tipus de compost se separen amb un guionet els mots el primer
element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb -r, -s o -x: espanta-
sogres, para-xocs, escura-xemeneies, cerca-raons, para-sol, pica-soques.
En seria una excepció tornassol.
B. SUBSTANTIU + ADJECTIU/PARTICIPI
cama-roja, pellroja, celobert, salfumant, rata penada, pasdoble
—Aquests mots se separem amb un guionet si el primer element acaba amb vocal
i el segon comença amb -r, -s, o -x: cama-roja.
S C O Convencions 3
—Si tenen la possibilitat de pluralitzar el primer element, s’escriuen separats (per

un espai buit): rata penada.
C. ADJECTIU/PARTICIPI + SUBSTANTIU
poca-roba, curtmetratge, pocatraça, altaveu, migjorn, milhomes, pocavergonya
—Se separen amb guionet si el primer element acaba amb vocal i el segon
comença amb -r, -s, o -x: poca-roba.
D. SUBSTANTIU + SUBSTANTIU/SUBSTANTIU + I + SUBSTANTIU

figaflor, capicua, nord-oest, café concert, camió cisterna, berenar sopar, coliflor,
allioli, vetesifils
—Se separen amb guionet els compostos en què figura almenys un dels punts
cardinals (nord, sud, est, oest): nord-oest.
—S’escriuen separats (per un espai buit) si tenen la possibilitat de pluralitzar el

primer element: café concert, camió cisterna, berenar sopar.
5.
A. SENSE GUIONET
alallarg, barbablanc, bocabadat, bocamoll, cellajunt, cordur, esmaperdut,

frontample, garratibat, palplantat, panxacontent
B. AMB GUIONET
barra-sec, cama-segat, cara-rodó, cara-xuclat, coll-llarg, esquena-romput,

mà-llarg, pèl-llarg
Separem amb un guionet:
—Els mots coll-llarg, mà-llarg, pèl-llarg.
—I els mots el primer element dels quals acaba amb vocal i el següent
comença per -r, -s o -x: barra-sec, cama-segat, cara-rodó, cara-xuclat,
esquena-romput.
6.
S C O Convencions 4
anglonormand Dit dels normands que restaren a Anglaterra després de la

conquesta normanda i llurs descendents.
francoprovençal Conjunt de parlars gal·lo-romànics d'una regió que abraça les
zones de confluència.
agredolç Que té un sabor dolç i agre alhora.
anglocatòlic Que és catòlic i anglés alhora.
—L'imperi austrohongarés era una monarquia dual.
—Aquells vòmits eren símptoma de la inflamació gastrointestinal (de les mucoses
gàstriques intestinals).
—La guerra francoprussiana esclatà perquè França temia que Bismark posés un
Hohenzollern com a rei d'Espanya.
—Quan ens referim al món clàssic, parlem del món grecoromà.
—Aquesta nit assistirem a la vetllada literariomusical que tindrà lloc a la llibreria de
Josep.
—Només té tres anys, encara va a l'escola maternoinfantil.
—Li han recomanat que es compre un mapa fisicopolític si vol entendre bé la
geografia.
—No van sentir el xiulit perquè eren sordmuts.
—El clarobscur és un estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb la
llum, d'una banda, i l'ombra, de l'altra.
SIGNES DE PUNTUACIÓ
7.
LA COMA
• Separa un element desplaçat del seu lloc sintàctic habitual de la resta de l'oració. (b)
• En les enumeracions separa elements de categoria idèntica o equivalent. (e)
• Es pot usar davant les conjuncions coordinants. (f)
• Separem amb comes les subordinades adverbials llargues i algunes coordinades. (g)
S C O Convencions 5
• Marca la supressió d'un verb en una frase. (i)

• Separa les fórmules de salutació dels encapçalaments de les cartes de la resta del
text. (k)
DELIMITEM AMB UN PARELL DE COMES
• Certes conjuncions i locucions que expressen relacions lògiques entre frases.

(d)
• Els CN explicatius, les aposicions i les intercalacions interrogatives i exclamatives.
(h) (j)
• Els vocatius i les interjeccions.
(a)
NO POSEM COMA
• Entre subjecte i predicat (tret que es produesca ambigüitat o que el S siga llarg).
(c)
8.
M'he sentit identificat amb aquest personatge (jo). Els seus problemes em resulten
molt pròxims.
Abigaille, tota ella maldat, ofereix a Ismaele el perdó per al seu poble a canvi del
seu amor. El valerós hebreu, però, se sent capaç de lliurar la vida però mai
l'amor.
Finalment ha trencat l'angoixós silenci (ell). S'ha posat a sanglotar (ell). Ens ha
implorat asil polític (ell). Ens hem quedat estupefactes (nosaltres).
Un avió molt estrany ha aterrat al bell mig de la plaça. L'Esteve fins i tot s'ha hagut
de fer enrere. S'ha obert tot segit una porteta. N'ha sortit una mena de dona amb
la pell de color caqui i amb unes orelles com radars. S'ha quedat silenciosa i amb
la mirada fixa en la multitud (la dona). Tothom estava a l'expectativa.
S C O Convencions 6
9.
Qualsevol persona, dona o home, mereix el màxim respecte.
Un important home de negocis de Borriana ha decidit embarcar-se cap a
Austràlia.
La senyora Filomena va fer un viatge inoblidable a Beijing, capital de la Xina.
L'aparició de nous sistemes de calefacció o energia, com el gas o l'electricitat,
provocà l'extinció de l'ofici de carboner.
La ministra nord-americana d'Afers Estrangers, Joan Johnson, va negar-se a negociar
amb els holandesos.
El protagonista, de mica en mica, es va adaptant al nou medi.
El cantant va retornar a Alcoi, la seua ciutat natal.
La falta de coordinació entre les diferents seccions suposa doblae, gairebé, les
despeses de producció.
Carlota Riera, directora del Diari de Barcelona, el rotatiu més antic del continent
europeu, ha demanat al Gabinet de Subvencions Culturals, dirigit per Teresa Riu,
honorable consellera de Cultura, la seua col·laboració en l'organització d'una
exposició retrospectiva.
L'Andreu, acompanyat per diversos companys de feina, va anar a veure l'alcalde.
10.
A
El crim de Lord Arthur Savile. Oscar Wilde. Traducció de Jordi Larios. Editorial
Quaderns Crema. Barcelona, 1995.
Lord Arthur Savile ha decidit casar-se. Tanmateix, un obstacle inesperat i

incòmode li endarrereix el projecte: en una festa social, un quiromàntic l'informa
que hi ha un assassinat al seu futur. A partir d'aquest moment, el lector assistirà,
entre divertit i incrèdul, als fracassos continuats de les seves temptatives per
resoldre aquest enutjós problema abans del casament. Tractat amb una capacitat
irònica envejable, El crim de Lord Arthur Savile és, a més d'una comèdia brillant,
S C O Convencions 7
un al·legat enèrgic contra la superstició escrit per un dels prosistes més brillants
de la llengua anglesa.
Aspectes del pensament sociolingüístic europeu. Edició d'Amadeu Viana.

Editorial Barcanova. Barcelona, 1995.
La sociologia de la llengua no és una branca gaire diferenciada de la sociologia, ja

que no és clar que s'haja de considerar els fets lingüístics d'una forma específica.
S'ocupa de la formació i el reconeixement de grups socials, de la difusió del
coneixement escrit, de la comunicació quotidiana i de les repercussions culturals
dels canvis històrics; temes que enllacen amb l'antiga reflexió sobre la transmissió
del pensament, el vehicle de comunicació i les paraules i les coses. La present
edició ha reunit alguns dels elements clau d'aquesta història, construïda
principalment en llatí i explicada aviat en diferents vernacles europeus.
11.
Perseguit per la Inquisició, va haver de fugir d'Espanya, on havia entrat en contacte amb
cercles intel·lectuals.
(a) Aquests manuals eren pràctics perquè servien de gramàtica i de diccionari alhora:
així els estudiants només havien de comprar el llibre.
(b) Aquests manuals eren pràctics perquè servien de gramàtica i de diccionari alhora.
Així, els estudiants només havien de comprar un llibre.
(a) Els llibres escolars d'aquesta època no són mai originals: això cal tenir-ho en
compte a l'hora de judicar el nostre gramàtic.
(b) Els llibres escolars d'aquesta època no són mai originals. Cal tenir-ho en compte
a l'hora de judicar el nostre gramàtic.
(c) Els llibres escolars d'aquesta època no són mai originals. Això, cal tenir-ho en
compte a l'hora de judicar el nostre gramàtic.
(a) El diccionari de Torra és català-llatí, així com el de Font, del qual pren força
mots; però, d'altra banda, Torra incorpora mots de collita pròpia.
(b) El diccionari de Torra és català-llatí, així com el de Font, del qual pren força
mots. Però, d'altra banda, Torra incorpora mots de collita pròpia.
S C O Convencions 8
Aquesta obra estava destinada a l'ensenyança de l'anglès. Per això hi apareixen gran
nombre de traduccions. I això demostra que l'autor domina aquesta llengua.
El llatí era, per tant, la llengua d'ús de l'escola.
No es tracta de paraules gaire estranyes, ans al contrari.
Amb la irrupció d'Ausiàs March —i dic “irrupció” perquè és el primer poeta que
utilitza exclusivament el català—(,) la llengua comença a afermar-se.
(a) D'altra banda voldria assenyalar tan sols que Lacavalleria supera de molt els
antecessors Font i Torra.
(b) D'altra banda, voldria assenyalar tan sols que Lacavalleria supera molt els
(c) D'altra banda voldria assenyalar, tan sols, que Lacavalleria supera de molt els
(d) D'altra banda, voldria assenyalar, tan sols, que Lacavalleria supera de molt els
12.
Confessions d'un fumador d'opi
per Martí Domínguez
L'aparició d'unes “estranyes roselles”∆ al bell mig de la rotonda de Blasco

Ibàñez ha despertat la inquietud dels valencians benpensants. Un d'ells, gran
coneixedor de totes les espècies de romer que colonitzen la Península Ibèrica (que
són, al capdavall, tan sols una),∆ i per tant, com és intrínsec a aquest poble,
especialista acreditadíssim en filologia i botànica, ha donat el crit d'alarma.
Aquelles roselles són indubtablement típiques de la planta de l'opi.∆ La gent
benpensant de sobte ha entés que els pubs del seu barri, que a la nit s'omplen de
galifardeus porrers, es prolonguen en el vici dissolut fins als seus jardins, on
realitzen fabuloses plantacions de cascall.
Res més plausible,∆ ben pensat. Si Oscar Wilde escrivia que una mala dona és
aquella de la qual un home mai no es cansa, aquesta societat valenciana podria
convertir-se en l'amant irresistible de centenars d'antropòlegs perplexos.
Evidentment, aquelles roselles són una varietat ornamental de la rosella comuna
(∆Papaver rhodeas )∆ que omple a la primavera tots els camps valencians,
roselles que, siga dit de passada, també tenen els seus efectes al·lucinògens. Tots
els anys, en aquests pubs, algun prestidigitador contumaç dels plaers celestials, es
S C O Convencions 9
fa les seues cigarretes de tabac mesclat amb llavoretes de rosella, i assegura que
aquestes el condueixen positivament envers abismes divins insondables.
Ja Thomas de Quincey en les seues impressionants Confessions d'un anglés
fumador d'opi (1822) fa una de les més erudites dissertacions sobre l'efecte de
l'opi, confessava De Quincey: ∆“Li assegure a vostè que desvarie i en segon lloc,
li assegure que no desvarie per principi ni per afany de lucre, sinó llis i ras, llis i
ras, llis i ras ∆—ho va repetir tres voltes—∆ perquè estic embriagat d'opi, cosa
que m'esdevé tots els dies”. Quin plaer tanta digressió!∆ Evidentment els
valencians benpensants haurien d'abstenir-se del consum de l'opiàcia. Per a
desvariejar no necessiten més que ser ells, llis i ras...∆
MAJÚSCULES I MINÚSCULES
13.
(1)
— El nom propi del diable és Llucifer; i el seu sobrenom, el Maligne.
— La consellera de Cultura inaugurarà l'exposició aquesta vesprada.
— Des del carrer de la Pujada a l'Ermita no podràs veure la plaça Major.
— Passejava per la Gran Via quan va rompre a ploure.
— Després d'haver estudiat el Batxillerat, es va enrolar a l'Armada.
— Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, i tramuntana i gregal... vet
ací els vuit vents del món.
— Per Nadal, pas de pardal.
— Els emperadors d'Àustria, a partir del 1806, s'anomenen kàiser.
— L'arxiduquessa passarà l'hivern a un país càlid; a l'estiu, però, farà un creuer
amb el seu marit l'arxiduc.
— Des de ma casa puc veure el riu Millars i la serra d'Espadà.
— Va presidir l'acte sa majestat la reina Sofia.
— El papa Joan XXIII fou qui convocà el concili Vaticà II.
— La Reforma és el període de la història del cristianisme occidental que és
l'origen de les esglésies protestants per una banda i de la Contrareforma per
l'altra.
— Després de la festivitat de la Quaresma celebrem la Pasqua.
14.
(2)
AMB MAJÚSCULA
S C O Convencions 10
Llucifer Via
Batxillerat Armada
Nadal Contrareforma
Quaresma Pasqua
AMB MINÚSCULA
— El nom dels vents: migjorn, mestral, gregal.
— Els càrrecs, tractaments i títols: consellera, kàiser, arxiduc, majestat, reina,
papa.
— El nom comú que precedeix els topònims: riu Millars, serra d' Espadà.
— Els noms comuns de les vies públiques: carrer de la Pujada a l'Ermita, plaça
Major.
— El nom de les estacions de l'any: estiu, hivern.
15.
A. ANTROPÒNIMS
Víctor Català M. Hble. Eduard Zaplana
Joan Navarro, l'Encobert el president Zaplana
mossèn Alcover el magnífic i excel·lentíssim
rector
Isabel I de Castella, la Catòlica Isabel de Parma
el sociòleg De Miguel santa Marta
B. TOPÒNIMS
la plana de Castelló comunitat catalana
la Vall d'Albaida la serra de Mariola
la Plana Alta la vall de Murta
Comunitat Valenciana l'illa de Mallorca
la península Ibèrica les Illes Balears
16.
—Les mocions les emet l'...
1. Alcaldia
—Les vacances de Pasqua comencen ... Sant.

1. Dijous
—Posa'm una copa de ...

2. xerès
—Perquè tot isca bé, heu d'organitzar una ...

2. comissió
—La cerimònia tindrà lloc a l'... de Sant Josep.

2. església
—Per demanar el certificat de residència heu de passar per l'...

1. Ajuntament
—S'ha comprat un ...

1. Ford
—Ho trobareu a l'... de l'Ordre 3/1995.

2. annex
—Van anar a prendre unes copes al ... Lisboa.

1. Cafè
—L'... és perpendicular a la línia dels pols.

2. equador
17.
— He llegit la ressenya del llibre que m'has regalat en el setmanari ...
1. El Temps
— S'espera una forta onada d'immigrants dels ... de l' ...

4. països - Est
— Cada ... democràtic té una ...

2. estat - democràcia
— Les ... són una ... autonòmica.

3. Corts - institució
— Mai no arriba a hora a classe d' ..., perquè viu molt lluny de la ...
1. Història - Facultat
— El ... pertany a l'... secundària.

2. juràssic -era
— Barcelona, la ... Comtal, ha estat ciutat olímpica, s'hi van celebrar els ... Olímpics
del 92.
1. Ciutat - Jocs
— Qui ha guanyat més vegades el ... ?

1. Premi Nobel
SIGLES
18.
(1)
SIL·LÀBIQUES
COI IRA
ONU URSS
UNESCO GEC
UNED UEFA
OTAN ETA
ALFABÈTIQUES
UGT FMI
LP OLP
EGB UPV
PNV RDA
NBA PP
ACB
19.
(2)
APOSTROFEM NO APOSTROFEM
l'IRA el COI
l'ONU la UNESCO
l'URSS el GEC
l'OTAN la UNED
l'ETA la UEFA
20.
1. FB FRANC BE L G A
FF FRANC FRANCÉS
FL FLORÍ
FS FRANC SUÍS
MPTA MILIÓ DE PESSETES
2. E EST
ENE EST-NORD-EST
ESE EST-SUD-EST
N NORD
NO NORD-OEST
SO SUD-OEST
3. a ÀREA
cl CENTILITRE
dm DECÍMETRE
g GRAM
ha HECTÀREA
mm M I L·L Í M E T R E
q QUINTAR
kHz QUILOHERTZ
kV QUILOVOLT
4. A AMPER
J JOULE
V VOLT
W WATT
5. C CIRCULAR
D DECRET
DC DECRET LLEI
R RESOLUCIÓ
RD REIAL DECRET
RDL REIAL DECRET LLEI
6. FM MODULACIÓ DE FREQÜÈNCIA
MW ONA MITJANA
OP ONA PESQUERA
7. % PERCENT ATGE
' MINUT
" SEGON
h HORA
§ PARÀGRAF
∆ ATENCIÓ
21.
A.
Si segueixes per aquesta avinguda trobaràs el carrer Major, amb un bloc de
cases antic. Al costat hi ha el passatge on es troba la botiga en què et vas comprar
dilluns la brusa roja. Al capdavall hi ha una travessia, una baixada i un carreró
que mena a la via del ferrocarril. En aquest carreró a la segona casa, la número
7 entresol quarta porta, em pense que hi viu l'administrativa Peris.
B.
Joan viu a l'avinguda de Dalt, és advocat i fill de Pere i de Maria. La seua
germana, d'àlies Lloca, va fer anys el proppassat dia 15 de març i el propvinent
19 serà el seu sant. La dona de l'únic cunyat de l'advocat es diu Pepa. Com es diu
la filla de Maria?
C.
Per aquesta carretera a mà esquerra veuràs el campus que anomenem “de la
carretera de Borriol”. A l'edifici de la dreta, bloc B ala sud, pujant per l'escala
de l'oest al primer pis, hi és el Centre.
D.
Gener fa el pecat i març és acusat.
A despit del febrer floreix l'atmetller.
Per l'abril cada gota en val mil.
Juny, juliol i agost ni dona, ni col, ni most.
Pel setembre el vi per vendre.
Quan l'octubre fa la fi, Tots Sants és al matí.
Novembre humit no et farà ric
Desembre finat, any acabat.
22.
— Va nàixer el 1r. (o 1r) dia de gen., la nit de ds. a dg. Hi plovia molt.
— El dl. compra lluç.
— El garbí és el vent del SO.
— El dt. compra naps.
— El D 107/1987 ha estat desplegat per la circ. de 24 d'ab. de 1989.
— El dc. compra nespres.
— Segons aquest doc. la com. pagarà totes les despeses.
— El dij. compra ous.
— Signaré p.a. i p.p.
— El div., faves tendres.
— Aquest cert. va al cint. de ronda, pl. del Teatre.
— El part. té una impr.
— No hi ha tel. ni al ptge., ni al pg., ni al pol., ni a la fca.
— Trameteu-me per cor. l'exp., al c/ (o c.) de Baix, s/n.
— El loc. cit. del F 5è. (o 5è).
— L'arq. demanarà calef. per al Dr. i per al dir.
ACTIVITATS
1. Ompliu els espais buits de les frases següents amb la preposició a o amb la
preposició en segons que corresponga en cada cas.
Si penseu que no hi manca cap preposició, escriviu Ø al buit.
• _____ cada casa hi ha un govern.
• No sé _____ quina casa va nàixer Lluís.
• Quin és el teu sou _____ net?
• Pots trobar el llibre _____ les principals llibreries de la ciutat.
• És molt despistat: mai no pensa _____ emportar-se les claus de casa.
• Vaig acabar els estudis _____ el 1990.
• Pots trobar el llibre _____ moltes llibreries.
• Aquest tret lingüístic el trobem _____ tot el domini.
• D'ací _____ una estona hauràs d'anar-te'n.
• No conec _____ ningú que treballe de nit.
• Aquesta clàusula no afecta _____ la meua companya, però sí _____ mi.
• Vivia _____ Alemanya.
• Tinc el compte _____ descobert.
• Vivia _____ l’Alemanya nazi.
• Mengen com ____ porcs.
• No et corregiré la redacció si no me la passes _____ net.
• Si mires cap _____ amunt veuràs millor el castell.
• No teníem diners per a pagar-nos l’allotjament, i haguérem de dormir _____
descobert.
• Aquest dret apareix esmentat _____ l’article 4 de l’Estatut.
S A MS Preposicions 1
2. Ompliu els espais buits de les frases següents amb les preposicions amb o
en segons corresponga. En cas que no hi manque cap preposició, escriviu-hi
Ø.
• No n'hi ha prou _____ la fitxa de seguiment, també heu d’emplenar açò.
• _____ relació a l'atracament, te'n donaré la meua versió.
• Va viatjar fins a Castelló _____ tren.
• Això ho ha mamat _____ la llet.
• Va viure _____ l'estretor fins que li va tocar la grossa.
• Com vols la llet, _____ sucre o sense?
• _____ justícia, es mereix que l'aproveu.
• Vicent, treballa _____ col·laboració _____ el teu col·lega!
• Aquest nou exercici de gimnàstica cal fer-lo _____ molt de compte.
• Coincidim _____ que aquest procediment és el més adequat.
• _____ que li ho demanes tu, vindrà corrents.
• Hi ha qui naix _____ bona estrella.
• No s'hi veia _____ cor de practicar el descens _____ paracaigudes.
• Cal que tingues _____ compte que les coses no són el que semblen.
• No ho digueu _____ veu alta.
3. Relacioneu les construccions incorrectes de l'esquerra amb les formes

correctes de la dreta.
1. Per un pèl* ( ) D'un pèl
2. És conegut per tothom* ( ) Estudia per aprovar
3. Per compte i risc* ( ) De nit/a la nit encara fa fred
4. És nociu per a la salut* ( ) És conegut de tothom
5. Estudia per a aprovar* ( ) De poc caus
6. Pel moment no se sap res* ( ) A compte i risc
7. Per la nit encara fa fred* ( ) És molt llest per l'edat que té
8. Per poc caus* ( ) És nociu a la salut
9. És molt llest per a l'edat que té* ( ) De moment no se’n sap res
4. Relacioneu les construccions incorrectes de l'esquerra amb les formes

correctes de la dreta.
1. A nivell de comarques* ( ) A força/a còpia de fer preguntes
2. En ares d'una millor entesa* ( ) Per mitjà de
3. Degut a la pluja* ( ) No en direm res (, d’això)
4. A l'objecte de comunicar-vos* ( ) En l'àmbit comarcal
5. En base al que vam acordar* ( ) Segons com
6. En funció de com* ( ) A fi de/per tal de comunicar-vos
7. Per la via de* ( ) Per a una millor entesa
8. No direm res al respecte* ( ) Per culpa de/gràcies a/a causa de la pluja
9. A base de fer preguntes* ( ) Segons el que vam acordar
CLAUS
1.
Ÿ En cada casa hi ha un govern. (Per a indicar situació, usem en davant dels

indefinits, com cada.)
Ÿ No sé a quina casa va nàixer Lluís. (En canvi, per a indicar situació en l’espai
físic -no figurat- usem a davant quin.)
Ÿ Quin és el teu sou Ø net?
Ÿ Pots trobar el llibre a les principals llibreries de la ciutat. (Per a indicar situació
en l’espai físic -no figurat-, usem a davant de l’article determinat.)
Ÿ És molt despistat: mai no pensa a emportar-se les claus de casa. (Davant d’un
complement de règim verbal el nucli del qual siga un infinitiu, usarem a o de,
però no en, amb ni per)
Ÿ Vaig acabar els estudis Ø el 1990. (També seria correcte dir: Vaig acabar els
estudis l’any 1990.)
Ÿ Pots trobar el llibre en moltes llibreries. (Per a indicar situació, usem en davant
dels quantitatius, com moltes.)
Ÿ Aquest tret lingüístic el trobem en tot el domini. (Per a indicar situació, usem
en davant dels indefinits, com tot.)
Ÿ D'ací a una estona hauràs d'anar-te'n.
Ÿ No conec Ø ningú que treballe de nit. (El complement directe no pot anar
precedit de preposició.)
Ÿ Aquesta clàusula no afecta Ø la meua companya, però sí a mi. (El complement
directe no pot anar precedit de preposició, excepte quan consisteix en un
pronom personal tònic, com mi.)
Ÿ Vivia a Alemanya. (Per a indicar situació, usem a davant de topònim.)
Ÿ Tinc el compte en descobert. (en descobert = “situació que resulta de
l’existència de saldos deutors en el compte corrent”)
Ÿ Vivia en l’Alemanya nazi. (Usem en davant de topònim quan aquest està
modificat per un adjectiu que en restringeix el significat.)
Ÿ Mengen com a porcs. (Cal usar com a davant del substantiu porcs, ja que
aquest no va precedit de cap determinant.)
Ÿ No et corregiré la redacció si no me la passes en net.
Ÿ Si mires cap Ø amunt veuràs millor el castell. (Darrere de cap no s’usa a quan
a continuació ve un adverbi.)
Ÿ No teníem diners per a pagar-nos l’allotjament, i haguérem de dormir al
descobert. (al descobert = “sense abric”)
Ÿ Aquest dret apareix esmentat en l’article 4 de l’Estatut. (Per a indicar situació
que no es referisca a l’espai físic, sinó a publicacions, lleis, institucions,
entitats, reunions, etc. no fem servir a, sinó en)
S C MS Preposicions 1
2.
• No n'hi ha prou amb la fitxa de seguiment, també heu d’emplenar açò.
• Amb relació a l'atracament, te'n donaré la meua versió.
• Va viatjar fins a Castelló amb tren.
• Això ho ha mamat amb la llet.
• Va viure en l'estretor fins que li va tocar la grossa.
• Com vols la llet, amb sucre o sense?
• Amb justícia, es mereix que l'aproveu.
• Vicent, treballa en col·laboració amb el teu col·lega!
• Aquest nou exercici de gimnàstica cal fer-lo amb molt de compte.
• Coincidim Ø que aquest procediment és el més adequat.
• Amb que li ho demanes tu, vindrà corrents.
• Hi ha qui naix en bona estrella.
• No s'hi veia amb cor de practicar el descens en paracaigudes.
• Cal que tingues en compte que les coses no són el que semblen.
• No ho digueu en veu alta.
3.
1. Per un pèl* ( 1 ) D'un pèl
2. És conegut per tothom* ( 5 ) Estudia per aprovar
3. Per compte i risc* ( 7 ) De nit/a la nit encara fa fred
4. És nociu per a la salut* ( 2 ) És conegut de tothom
5. Estudia per a aprovar* ( 8 ) De poc caus
6. Pel moment no se sap res* ( 3 ) A compte i risc
7. Per la nit encara fa fred* ( 9 ) És molt llest per l'edat que té
8. Per poc caus* ( 4 ) És nociu a la salut
9. És molt llest per a l'edat que té* ( 6 ) De moment no se’n sap res
4.
1. A nivell de comarques* ( 9 ) A força/a còpia de fer preguntes
2. En ares d'una millor entesa* ( 7 ) Per mitjà de
3. Degut a la pluja* ( 8 ) No en direm res (, d’això)
4. A l'objecte de comunicar-vos* ( 1 ) En l'àmbit comarcal
5. En base al que vam acordar* ( 6 ) Segons com
6. En funció de com* ( 4 ) A fi de/per tal de comunicar-vos
7. Per la via de* ( 2 ) Per a una millor entesa
8. No direm res al respecte* ( 3 ) Per culpa de/gràcies a/a causa de la
pluja
9. A base de fer preguntes* ( 5 ) Segons el que vam acordar
ACTIVITATS
LOCUCIONS I FRASES FETES
1. Marqueu amb una creu l’opció que cregueu que s’adequa al significat correcte
de les frases fetes i/o locucions següents. (06/99)
A lloure ( ) A poc a poc, sense pressa

( ) En llibertat, sense subjecció
( ) De bon grat, gustosament
A balquena ( ) En abundància
( ) Esforçant-se molt
( ) Sense esforç
A pleret ( ) Sense pensar-s’ho massa

( ) Mostrant bona disposició
( ) Lentament, sense pressa
D’esme ( ) Maquinalment
( ) Com a mínim
( ) Per endavant
De trascantó ( ) D’amagat
( ) De gaidó
( ) De sobte
M A L Locucions, frases fetes i refranys 1

Anar-se’n en orri ( ) Anar malament, fracassar

( ) Anar-se’n enfadat
( ) Estar malament del cap
Ser curt de gambal ( ) Ser molt irritable

( ) Tindre poca intel·ligència
( ) Tindre poca paciència
Fer nosa ( ) Fer enveja

( ) Fer llàstima
( ) Obstruir, dificultar

Fer el fet ( ) Enganyar una persona

( ) Obtindre el resultat desitjat
( ) Refer una cosa
Fer l’esquena a algú ( ) Recolzar una altra persona contra paret

( ) Posar-se d’esquenes
( ) Ajudar un altre a progressar
Beure’s el cervell ( ) Equivocar-se

( ) Ser intel·ligent
( ) Perdre el domini de si mateix
Fer i desfer ( ) Manar, regir

( ) Fer faena inútil
( ) Elaborar i destruir sense sentit
Passar a pèl i repèl ( ) Manifestar

( ) Enganyar
( ) Contradir

Fet i pastat ( ) Molt ple

( ) Ser idèntic, exacte
( ) Estar acabat i llest
Fer embuts ( ) Mesurar

( ) Posar entrebancs
( ) No parlar clar
Fer curt ( ) Tindre pocs diners

( ) Resultar errat per defecte de càlcul
( ) Dur una peça de vestir curta
Fet i fet ( ) Tanmateix

( ) Al capdavall
( ) Potser
A dretes ( ) Completament recte

( ) Correctament
( ) Expressament

Amb escreix ( ) Amb dificultats

( ) Sense créixer
( ) Sobradament
De llampada ( ) Amb molta llum

( ) En un instant
( ) Encegar
Si més no ( ) Prou
( ) Bastant
( ) Almenys
Tancar amb pany i clau ( ) Empresonar

( ) Descloure
( ) Guardar
A carretades ( ) Abundosament
( ) Que es pot transportar
( ) De qualsevol manera

A orri ( ) En abundància
( ) Dalt de tot
( ) A propòsit
De retop ( ) Com a conseqüència

( ) Tornar a topar
( ) Per si de cas
Pel cap alt ( ) Amb dignitat

( ) Com a màxim
( ) Sobrepassar un pam
Comptat i debatut ( ) Calculat

( ) Just que no sobra
( ) En definitiva
Sense solta ni volta ( ) Sense gens de gràcia

( ) Sense moure’s
( ) Sense lligar

Filar prim ( ) Cosir

( ) Pensar de manera subtil
( ) Parlar molt a poc a poc
A pleret ( ) Lentament
( ) Amb les mans buides
( ) De grat
A tomballons ( ) Tombat a terra

( ) Amb presses
( ) Rodant
De dret ( ) Anar directament a un lloc

( ) Segons la llei
( ) Estar dret
De mal grat ( ) Amb mala cara

( ) Amb mal record
( ) Per força, contra voluntat

De tos ( ) D’esquena
( ) Enterament
( ) D’asfixiar-se
En peus ( ) Dert
( ) Sense dormir
( ) Caminant
A la besteta ( ) Amb fermesa

( ) A hora baixa
( ) Per endavant
Com si res ( ) De la mateixa manera que

( ) Sense cap cosa
( ) Dissimuladament
A la impensada ( ) Poc probable

( ) De sorpersa
( ) Sense esforç

A la primeria ( ) Al lloc més alt

( ) Al més prim
( ) Al començament
De fit a fit ( ) D’extrem a extrem

( ) Fixament
( ) Del principi al final
A l’albir ( ) Al matí
( ) Al més lluny
( ) A la lluire voluntat
A palades ( ) En abundància
( ) Remant
( ) Amb pals
Al capdavant ( ) Al primer cap

( ) El que mana
( ) Davant de tot

10. Marqueu amb una creu l’opció que cregueu que s’adequa al significat
correcte de les frases fetes i/o locucions següents. (11/03)
De soca-rel ( ) Del tot

( ) De família reial
( ) Obtús
A caramull ( ) Molt car

( ) Cara amunt
( ) En abundància
Si més no ( ) Prou
( ) Almenys
( ) Com a màxim
Al be ( ) Amb bona intenció

( ) Sobre el coll
( ) Sense errades
A tort i a dret ( ) Sense reflexió

( ) De gaidó
( ) Amb tot el pes

11. Marqueu amb una creu l’opció que cregueu que s’adequa al significat
correcte de les frases fetes i/o locucions següents. (06/04)
D’un pèl ( ) De poc

( ) Calb
( ) Del tot
A la regalada ( ) Amb molta satisfacció

( ) En abundància
( ) Regalant les coses
D’escreix ( ) Com a màxim

( ) Menut
( ) Més del just
A dojo ( ) De dos en dos

( ) En abundància
( ) Sobre el coll
De pla ( ) Al mateix nivell

( ) Fàcilment
( ) De gaidó

CLAU
LOCUCIONS I FRASES FETES
1. (06/99)
A lloure → En llibertat, sense subjecció

A balquena → En abundància
A pleret → Lentament, sense pressa
D’esme → Maquinalment
De trascantó → De sobte
2. (11/99)
Anar-se’n en orri = Anar malament, fracassar

Ser curt de gambal(s) = Tindre poca intel·ligència
Fer nosa = Obstruir, dificultar
3. (06/00)
Fer el fet = Obtindre el resultat desitjat

Fer l’esqueneta a algú = Ajudar un altre a progressar
Beure’s el cervell = Perdre el control de si mateix
Fer i desfer = Fer faena inútil
Passar a pèl i repèl = Enganyar
4. (11/00)
Fet i pastat = Ser idèntic, exacte

Fer embuts = No parlar clar
Fer curt = Resultar errat per defecte de càlcul
Fet i fet = Al capdavall
A dretes = Expressament
5. (06/01)
Amb escreix = Sobradament

De llampada = En un instant
Si més no = Almenys
Tancar amb pany i clau = Guardar
A carretades = Abundosament
S C L Locucions, frases fetes i refranys 1

6. (11/01)
A orri = En abundància
De retop = Com a conseqüència
Pel cap alt = Com a màxim
Comptat i debatut = En definitiva
Sense solta ni volta = Sense lligar
7. (06/02)
Filar prim = Pensar de manera subtil

A pleret = Lentament
A tomballons = Rodant
De dret = Segons la llei
De mal grat = Per força, contra voluntat
8. (11/02)
de tos [NOTA: sense accent!] = d’esquena

en peus = dret
a la bestreta = per endavant
com si res = dissimuladament
a la impensada = de sorpresa
9. (06/03)
a la primeria = al començament
de fit a fit = fixament
a l’albir = a la lliure voluntat
a palades = en abundància
al capdavant = davant de tot
10. (11/03)
de soca-rel = del tot

a caramull = en abundància
si més no = almenys
al be = sobre el coll
a tort i a dret = sense reflexió

11. (06/04)
d’un pèl = de poc

a la regalada = amb molta satisfacció
d’escreix = més del just
a dojo = en abundància
de pla = fàcilment

ACTIVITATS
Sinònims parcials
1. Ompli els buits de les frases següents amb els mots que consideres més adients:
a) AMPOLLA/BOTELLA: Una _______________ de laboratori i una _____________ (o

una ___________) de vi.
b) PASSA/PAS: El/la ____________ de zebra és a quatre _____________ d’ací.
c) POSAR/FICAR: No saben on ______________ la gàbia ni si han de _____________

dins el lleopard.
d) COLLARET/COLLAR: Un ______________ de perles preciós, com el ___________ de

plomes dels voltors.
e) CRISTALL/VIDRE:Transparent com un ____________ de roca o com un

_____________ d’augment.
f) DINAR/MENJAR: Jo, per a ____________, _____________ coca de verdura.
g) DITADA/EMPREMTA: Les _____________ de l’assassí no eren __________, sinó

petjades.
h) ENRAONAR/PARLAR: Ells __________ cridant, perquè no saben que significa

_____________.
i) FAENA/TREBALL: A la /el ___________ no tinc gaire ______________.
j) FARCIT/PLE: No menges pastissets ___________ en un local ____________ de gom

a gom.
k) LLESCA/TROS: Aquest/a ____________ de pa, talla’l/talla-la a _______________.
l) MESA/TAULA: Els membres de la _____________ electoral no tenen cadires ni

______________.
m) MIDA/MESURA: El modista et prendrà ____________ en la ____________ de les

seues possibilitats.
n) NOMBRE/NÚMERO: El _______________ 135 d’una revista sobre els _____________

cardinals.
o) PETXINA/CLOSCA: Totes les ____________ són ____________, però no a l’inrevés.
S A L Relacions lexicosemàntiques 1
Falsos sinònims
2. Ompli els buits de les frases següents amb els mots que consideres més adients:
a) ESCOLTAR/SENTIR: És clar que ell et/t’ ___________ però no et/t’____________.
b) DESTINACIÓ/DESTÍ: A Delfos, el/la ___________ del nostre viatge, la sibil·la

pronostica el/la _____________.
c) CALAIX/CAIXÓ: Si un ____________ és corredís s’anomena ___________.
d) ABARATIR/BARATAR: Tu ___________ el quadre que has comprat: s’ha

___________ molt.
e) OSTATGE/HOSTE: L’____________ sol ser-ho a les bones, i l’_____________ a les

males.
f) APRESSAR/EMPRESONAR: L’ajuntament s’__________ a __________ el llop

salvatge.
g) LEGAT/LLEGAT: No cal que cap ___________ ens diga que la llengua és

__________ cultural.
h) CITA/CITACIÓ: -A quina hora és la _____________ amb l’advocat? -No ho sé, no

tinc la ____________ judicial a mà.
i) ATERRAR/ATERRIR: Tots ens vam ____________ en assabentar-nos que el pilot no

sabia ____________.
j) ENCREUAR/CREUAR: Que si tu no ____________ sense mirar, que si no

___________ les cames... Uff!
k) DOBLAR/DOBLEGAR: Com que elles no li ______________ el sou, ara

____________ culleretes.
l) POSAR/PONDRE: El sol ja s’ha ____________ i tu encara no has _____________ un

peu a casa.
m) SEMBLAR/ASSEMBLAR: Ells no se/s’ ___________ gens: el germà __________ un

destrellatat.
n) RENYIR/RENYAR: Ma mare ens ____________ perquè nosaltres sempre estàvem

____________.
o) DIRECCIÓ/ADREÇA: Pren aquella _____________ i apanya-te-les: no en sé la/l’

___________.
Sinònims
3. Busca una paraula o una locució que siga sinònima de cadascun dels mots i
locucions destacats en negreta en el text següent:
Els banyistes s’arremolinaren al voltant. Era el cos d’un home mig enterrat dins de
l’arena. Duia un vestit blau marí, corbata de seda, camisa ratllada. Un lliri de
platja marcit li penjava del trau de la solapa. No presentava senyals de violència,
però un filet de sang, un regalim de sang coagulada, li sortia dels llavis. El seu
rostre, ulls clucs, era tranquil...
Vingué la policia, una ambulància. El posaren sobre una llitera. Li escorcollaren
butxaques i butxacons, les entreteles. Buscaven la cartera amb documents, buscaven
qualque senya d’identificació. Només trobaren una estrella de mar, copinyes
blanquíssimes i un paper blau escrit a màquina.
Carme Riera (Te deix, amor, la mar com a penyora)
s’arremolinaren:
mig enterrat:
arena:
marcit:
regalim:
sortia:
clucs:
escorcollaren:
qualque:
copinyes:
CLAU
1. SINÒNIMS PARCIALS
a) Una ampolla de laboratori i una botella (o una ampollla) de vi.
b) El pas de zebra és a quatre passes d’ací.
c) No saben on posar la gàbia ni si han de ficar dins el lleopard.
d) Un collaret de perles preciós, com el collar de plomes dels voltors.
e) Transparent com un cristall de roca o com un vidre d’augment.
f) Jo, per a dinar, menjaré coca de verdura.
g) Les empremtes de l’assassí no eren ditades, sinó petjades.
h) Ells parlen cridant, perquè no saben què significa enraonar.
i) A la faena no tinc gaire treball.
j) No menges pastissets farcits en un local ple de gom a gom.
k) Aquest tros de pa, talla’l a llesques.
l) Els membres de la mesa electoral no tenen cadires ni taula.
m) El modista et prendrà mides en la mesura de les seues possibilitats.
n) El número 135 d’una revista sobre els nombres cardinals.
o) Totes les petxines són closques, però no a l’inrevés.
2. FALSOS SINÒNIMS
a) És clar que ell et sent però no t’escolta.
b) A Delfos, la destinació del nostre viatge, la sibil·la pronostica el destí.
c) Si un caixó és corredís s’anomena calaix.
d) Tu barata el quadre que has comprat: s’ha abaratit molt.
S C L Relacions lexicosemàntiques 1
e) L’hoste sol ser-ho a les bones, i l’ostatge a les males.
f) L’ajuntament s’apressà a empresonar el llop salvatge.
g) No cal que cap legat ens diga que la llengua és llegat cultural.
h) -A quina hora és la cita amb l’advocat? -No ho sé, no tinc la citació judicial a mà.
i) Tots ens vam aterrir en assabentar-nos que el pilot no sabia aterrar.
j) Que si tu no creues sense mirar, que si no encreues les cames... Uff!
k) Com que elles no li doblen el sou, ara doblega culleretes.
l) El sol ja s’ha post i tu encara no has posat un peu a casa.
m) Ells no s’ assemblen gens: el germà sembla un destrellatat.
n) Ma mare ens renyava perquè nosaltres sempre estàvem renyint.
o) Pren aquella direcció i apanya-te-les: no en sé l’adreça.
3. SINÒNIMS
s’arremolinaren: es reuniren, s’amuntegaren, feren rogle

mig enterrat: mig colgat, mig soterrat
arena: sorra
marcit: emmusteït, pansit, mustiat
regalim: filet, regallim, escolim, rajolí, escorrim
sortia: eixia
clucs: tancats, closos, aclucats
escorcollaren: examinaren, escarbaren, escodrinyaren
qualque: algun, cap, qualsevol, qualsevulla
copinyes: petxines, cloïsses, conquilles
S C L Relacions lexicosemàntiques 2
EXERCICIS DIFTONG / DIÈRESI
1. Poseu accent o dièresi als mots de les frases següents que ho necessiten.
a. Entre olimpiada i olimpiada ha de transcorrer un periode de quatre anys.

b. Tocava tan be l'oboe que va emocionar el public.
c. Aquell vell es caracteritzava pel seu esperit avar.
d. A Pere l'amoina encara la traicio dels seus veins.
e. Josep no obeia mai el metge: no va deixar de fumar i ara pateix una pneumonia.
f. Llucia ha somiat que viatjava a Itaca a bord d'una nau viking.
g. Al poema “Rails i mes rails”, Salvat Papasseit narra la marxa de l'amant a traves d'un laberint
de rails.
h. El linier no va assenyalar un clar fora de joc.
i. Els mots ‘salconduit’ i ‘sobreseiment’ pertanyen al lexic juridic.
j. Lluisa i Raul fruien d'aquell paisatge ple de tulipes.
k. Dibuixaren un cercol sobre l'arena de la platja de Denia.
l. El balanceig de la gondola li regirà l'estomac.
m. Els ibers habitaven l'antiga regio d'Iberia; els ligurs habiten la Liguria.
n. El pivot de l'equip de basquetbol pateix un torticoli, per aixo no podra jugar aquest mati
o. No begues aigua de l'aixeta: te massa fluor.
p. El cautxu s'extrau del latex d'algunes plantes.
q. En la mitologia grega el ciclop era un gegant amb un sol ull al mig del front.
r. Ja fa dos dies que el conclave acaba amb fum blanc.
s. El joquei va caure del cavall, pero va resultar il·les.
t. Els etiops viuen a Etiopia.
2. Canvieu el gènere del mots següents i, seguidament, formeu-ne un derivat amb

el sufix -itat. Cal tenir en compte, en la majoria dels casos, la relació que
s'estableix entre els diftongs creixents i la grafia c davant u.
femení derivat (+itat)
europeu ________ ________
oblic ________ ________
conspicu ________ ________
espontani ________ ________
vacu ________ ________
inic ________ ________
promiscu ________ ________
antic ________ ________
innocu ________ ________
S A O Diftong i dièresi 1
continu ________ ________

perspicu ________ ________
homogeni ________ ________
3. Fixeu-vos en aquesta sèrie de mots amb diftong i formeu-ne tots els

derivats possibles amb els sufixos que us proposem.
isme ista itat
heroi ________ ________ ________
heroic ________ ________ ________
laic ________ ________ ________
estoic ________ ________ ________
isme ista itzar
europeu ________ ________ ________
judaic ________ ________ ________
ificar esa
fluid ________ ________
déu ________ ________
al
helicoide ________
laic ________
trapezoide ________
S A O Diftong i dièresi 2
EXERCICIS ACCENTUACIÓ
1. Subratlleu la síl·laba tònica dels topònims següents i, seguidament, agrupeu-

los segons que siguen aguts, plans o esdrúixols.
Aden, Àneu (Vall d'), Bàssora, Benín, Biarritz, Carpats (els), Etiòpia, Eufrates,
Hèlsinki, Himàlaia, Honolulu, Ítaca, Kàtmandu, Kíev, Làdoga (llac), Mali,
Marràqueix, Mègara, Munic, Òrcades (illes), Ucraïna, Úmbria (l'), Zuric.
AGUTS
________, ________, ________, ________, ________, ________.
PLANS
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________,
_______, ________.
ESDRÚIXOLS
________, ________, ________, ________, ________, ________, _______,
________, ________, ________.
2. Feu el mateix que a l'exercici anterior amb els antropònims que segueixen.
Agamèmnon, Aristides, Arquimedes, Aristòtil, Àrtemis, Àsdrubal, Àtila, Borís,

Cèrber, Cíbele, Circe, Cleòpatra, Dàmocles, Èdip, Empèdocles, Èol, Espàrtac,
Èsquil, Èumenes, Hèracles, Heròdot, Jàfet, Karamàzov, Lucífer (Llucifer),
Lucul·le, Mikhail, Nobel, Odin, Pèricles, Praxíteles, Prosèrpina, Telèmac,
Trasibul, Txèkhov, Vladímir, Xolokhov
AGUTS
________, ________, ________, ________.
PLANS
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________,
_______, ________, ________, ________, ________, ________, ________,
________, _______, ________, ________, ________.
ESDRÚIXOLS
________, ________, ________, ________, ________, ________, _______,
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________.
S A O Accentuació 1
3. Trieu l'opció correcta d'entre les dues que us proposem. Amb la que
rebutgeu podreu completar les definicions de la part inferior.
(vés/ves)
________ i digues-li que vinga corrents.
(féu/feu)
No sé com, però sempre _______ que em senta feliç.
(só/so)
Qui escrigué allò de ‘______ qui ______, que no _____ io,/ puix
d'amor mudat me ______’?
(cóc/coc) Aquell ________ que em vaig menjar a Morella estava

boníssim.
(ròsses/rosses)
Les dones holandeses són, majoritàriament, ________.
(véu/veu)
Abaixa la ________, que no estic sorda.
(cóps/cops)
Els ________ dels arbres encara estan secs.
(séc/sec)
Per a dinar sempre _________ al mateix lloc.
(pórques/porques) Les feixes de terra entre solc i solc en què es divideix un terreny per
a llaurar són les ________.
(cóm/com)
Volia un vestit ________ el teu.
_________ Primera persona del present d'indicatiu del verb coure.

_________ Tercera persona del pretèrit perfet simple del verb fer.
_________ Bèsties belles i flaques.
_________ Senyal que resta en una roba, paper, etc. que estant plegat, ha estat
sotmès a una pressió.
_________ Encontres violents.

_________ Menjadora.
_________ Del verb veure. Veges.
_________ Sensació que perceben els òrgans auditius.
_________ Femelles dels porcs. Brutes.
_________ Va veure.
4. Subratlleu la síl·laba tònica dels mots següents i accentueu-los, si cal, tot

considerant el ‘completeu’ de la part inferior.
atmosfera poliglot
hectolitre aureola
aerolit electrode
afrodisiac analisi
filantrop magnetofon
alveol isotop
policrom rubeola
exegesi monolit
osmosi misantrop
futbol termostat
aerostat austriac
diode basquetbol
sanscrit mimesi
biotop zenit
paralisi enema
eczema esperit
elit policiac
megalit pracrit
fagocit exostosi
interfon quilolitre
En valencià són mots AGUTS els acabats en:

-BOL (ang. ball): ________, ________.
-CROM: ________.
-GLOT: ________.
-TROP: ________, ________.
-IT: ________, ________, ________.
Tret dels acabats en -ÀLIT: ________.
-ÒCIT: ________.
-ÒLIT: ________, ________.
-CRIT: ________, ________.
—Són PLANS els mots acabats en:

-ÈOL: ________.
-ESI: ________, ________.
-FON: ________, ________.
-ÍAC: ________, ________, ________.
-LITRE: _________, ________.
-OSFERA: _________.
-OSI: ________, ________.
-ÒSTAT: ________, ________.
-TOP: ________, ________.
·Les excepcions del punt anterior (-àlit, -òcit, -òlit, -òcrit)
—Són ESDRÚIXOLS els mots acabats en:

-EMA: ________, ________.
-ÈOLA: ________, ________.
-LISI: ________, ________.
-ODE:________,________.
CLAU
DIFTONG I DIÈRESI
1.
a. Entre olimpíada i olimpíada ha de transcórrer un període de quatre anys.
b. Tocava tan bé l'oboé que va emocionar el públic.
c. Aquell vell es caracteritzava pel seu esperit avar.
d. A Pere l'amoïna encara la traïció dels seus veïns.
e. Josep no obeïa mai el metge: no va deixar de fumar i ara pateix una pneumònia.
f. Llúcia ha somiat que viatjava a Ítaca a bord d'una nau víking.
g. Al poema “Rails i més rails”, Salvat Papasseit narra la marxa de l'amant a través d'un
laberint de rails.
h. El linier no va assenyalar un clar fora de joc.
i. Els mots ‘salconduit’ i ‘sobreseïment’ pertanyen al lèxic jurídic.
j. Lluïsa i Raül fruïen d'aquell paisatge ple de tulipes.
k. Dibuixaren un cércol sobre l'arena de la platja de Dénia.
l. El balanceig de la góndola li regirà l'estómac.
m. Els ibers habitaven l'antiga regió d'Ibèria; els lígurs habiten la Ligúria.
n. El pivot de l'equip de basquetbol pateix un torticoli, per això no podrà jugar aquest matí.
o. No begues aigua de l'aixeta: té massa fluor.
p. El cautxú s'extrau del làtex d'algunes plantes.
q. En la mitologia grega el ciclop era un gegant amb un sol ull al mig del front.
r. Ja fa dos dies que el conclave acabà amb fum blanc.
s. El joquei va caure del cavall, però va resultar il·lés.
t. Els etíops viuen a Etiòpia.
2.
femení derivat (+itat)
europeu europea europeïtat
oblic obliqua obliqüitat
conspicu conspícua conspicuïtat
espontani espontània espontaneïtat
vacu vàcua vacuïtat
inic iniqua iniquitat
promiscu promíscua promiscuïtat
antic antiga antiguitat
S C O Diftong i dièresi 1
innocu innòcua innocuïtat

continu contínua continuïtat
perspicu perspícua perspicuïtat
homogeni homogènia homogeneïtat
3.
isme ista itat
heroi heroisme
heroic heroïcitat
laic laïcisme laïcitat
estoic estoïcisme
isme ista itzar

europeu europeisme europeista europeïtzar
judaic judaisme judaïtzar
ificar esa
fluid fluïdificar fluïdesa
déu deïficar
al
helicoide helicoïdal
laic laïcal
trapezoide trapezoïdal
S C O Diftong i dièresi 2
CLAU
ACCENTUACIÓ
1.
AGUTS
Benín, Biarritz, Carpats (els), Munic, Zuric.
PLANS
Aden, Àneu (vall d'), Eufrates, Honolulu, Kíev, Mali, Marràqueix, Ucraïna.
ESDRÚIXOLS
Bàssora, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Làdoga (llac),
Mègara, Òrcades, Úmbria (l').
2.
AGUTS
Borís, Mikhail, Nobel, Trasibul, Xolokhov.
PLANS
Agamèmnon, Aristides, Arquimedes, Aristòtil, Cèrber, Circe, Èdip, Èol,
Espàrtac, Èsquil, Heròdot, Jàfet, Karamàzov, Lucífer, Lucul·le, Odin,
Telèmac, Txèkhov, Vladímir.
ESDRÚIXOLS
Àrtemis, Àsdrubal, Àtila, Cíbele, Cleòpatra, Dàmocles, Empèdocles,
Èumenes, Hèracles, Pèricles, Praxíteles, Prosèrpina.
3.
(vés/ves)
Vés i digues-li que vinga corrents.
(féu/feu)
No sé com, però sempre feu que em senta feliç.
(só/so)
Qui escrigué allò de ‘só qui só, que no só io,/ puix d'amor mudat me só’?
(cóc/coc)
Aquell cóc que em vaig menjar a Morella estava boníssim.
(ròsses/rosses)
S C O Accentuació 1
Les dones holandeses són, majoritàriament, rosses.

(véu/veu)
Abaixa la veu, que no estic sorda.
(cóps/cops)
Els cóps dels arbres encara estan secs.
(séc/sec)
Per a dinar sempre sec al mateix lloc.
(pórques/porques)
Les feixes de terra entre solc i solc en què es divideix un terreny per a
llaurar són les pórques.
(cóm/com)
Volia un vestit com el teu.
coc Primera persona del present d'indicatiu del verb coure.

féu Tercera persona del pretèrit perfet simple del verb fer.
ròsses Bèsties belles i flaques.
séc Senyal que resta en una roba, paper, etc. que estant plegat, ha estat
sotmès a una pressió.
cops Encontres violents.
cóm Menjadora.
ves Del verb veure. Veges.
so Sensació que perceben els òrgans auditius.
porques Femelles dels porcs. Brutes.
véu Va veure.
4.
atmosfera poliglot
hectolitre aurèola
aeròlit elèctrode
afrodisíac anàlisi
filantrop magnetòfon
alvèol isòtop
policrom rubèola
exegesi monòlit
osmosi misantrop
futbol termòstat
aeròstat austríac
díode basquetbol
sànscrit mimesi
biòtop zenit
paràlisi ènema
èczema esperit
elit policíac
megàlit pràcrit
fagòcit exostosi
intèrfon quilolitre
—En valencià són mots AGUTS els acabats en:

-BOL (ang. ball): futbol, basquetbol.
-CROM: policrom.
-GLOT: poliglot.
--TROP: filantrop, misantrop.
--IT: elit, zenit, esperit.
Tret dels acabats en -ÀLIT: megàlit.
-ÒCIT: fagòcit.
-ÒLIT: aeròlit, monòlit.
-CRIT: sànscrit, pràcrit.
—Són PLANS els mots acabats en:

-ÈOL: alvèol.
-ESI: exegesi, mimesi.
-FON: magnetòfon, intèrfon.
-ÍAC: afrodisíac, austríac, policíac.
-LITRE: hectolitre, quilolitre.
-OSFERA: atmosfera
-OSI: osmosi, exostosi.
-ÒSTAT: aeròstat, termòstat.
-TOP: biòtop, isòtop.
·Les excepcions al punt anterior (-àlit, -òcit, òlit, -crit).
—Són ESDRÚIXOLS els mots acabats en:

-EMA: èczema, ènema.
-ÈOLA: aurèola, rubèola.
-LISI: paràlisi, anàlisi.
-ODE: díode, elèctrode.
ACTIVITATS
VERBS: DOBLETS VERBALS
1. Ompliu els espais buits de les frases següents amb la forma conjugada adequada,
que haureu de triar entre els doblets que us presentem a continuació.
clarificar o aclarir aparentar o aparençar baixar o abaixar
complir o acomplir lliurar o alliberar nomenar o anomenar
semblar o assemblar-se senyalar o assenyalar
• Quan hages omplert la instància, cal que la __________ a aquest funcionari.

• Sembla que es van __________ els seus anhels.
• Pere, __________ el volum de la ràdio!
• Maria, cal que __________ l'aigua, sembla enterbolida.
• Llegiu bé la pregunta i __________ amb una creu la resposta correcta.
• Van __________ -lo massa vegades, en la reunió.
• Quan menja __________ un porc.
• Pretén __________ més anys dels que té.
2. Completeu les frases següents.
• __________ és “llevar d’un líquid les substàncies que l’enterboleixen”.

• __________ és “voler fer creure el que no és”.
• __________(-se) és “fer descendir a un nivell o grau més baix d’intensitat”.
• __________ fa referència a la realització de desitjos, promeses, compromisos,
manaments...
• __________ significa “entregar, fer a mans d’algú”.
• __________ és “esmentar algú o alguna cosa pel seu nom”.
• __________ no s’utilitza pronominalment, és “paréixer”.
• __________ significa “posar un senyal, marcar”.
S A MS Sintaxi verbal 0
VERBS: VERBS TRANSITIVITZATS (SINTAXI)
3. Corregiu les frases que us proposem a la part inferior fent ús de la forma

conjugada del verb adequat, el qual heu de triar entre les construccions següents.
instar a / urgir que ... (amb canvi sintàctic) recórrer contra

al·ludir a fer avortar
córrer en sopar amb / per a sopar hem pres
obviar a fer callar
fer / recórrer havent-se elaborat un informe sobre
1. Josep al·ludí motius personals per tal de no acudir a la reunió.

2. Informat el cas, l’oposició va urgir a l'alcalde a retirar el projecte.
3. Hem sopat truita de carabassa.
4. Creu que ens callarà fàcilment.
5. Caminaren 20 metres.
6. Els alumnes van avortar el projecte que presentà el subdelegat de curs.
7. Va voler obviar la discòrdia, per això no contestà a les provocacions.
8. Jaume no va voler córrer aquella cursa benèfica.
9. Els opositors van recórrer la sentència.
VERBS: VERBS INTRANSITIVITZATS (SINTAXI)
4. Esmeneu les errades que trobeu en les frases següents amb la solució que cregueu
adequada.
1. Quan arribeu, doneu de beure al gosset.
2. Si no canvies d'actitud acabaran per no parlar-te.
3. Vull acabar amb aquest tema aviat.
4. No l'estires dels cabells que li faràs mal.
5. N'eren tres contra una i no han pogut amb ella.
6. Somniava en comprar-me un cotxe.
7. Encara no han donat amb el seu parador.
8. Quede's amb el que sobre.
9. Ara li ha donat per insultar-nos.
10. Si continues amb aquestes històries, els avorriràs a tots.
11. Aquest individu és insuportable: no puc amb ell, t’ho jure!
12. Finalment, el famós director francés no s’ha atrevit amb el projecte de
superproducció històrica que tant li interessava.
13. Vaig a pel cotxe, espereu-me ací!
VERBS PRONOMINALITZATS I DESPRONOMINALITZATS
5. Fixeu-vos en les frases següents i seguidament agrupeu els verbs segons que siguen
pronominals o no. Observeu com alguns són pronominals o no segons el sentit.
• Ahir m'ho vaig passar molt bé a l'aniversari de la teua filla.

• Ara tot anirà a pic.
• M'imagine que no tardarà.
• Què us pensàveu que volia dir-vos?
• Si no t'acabes el berenar, no aniràs a jugar.
• Diu que passarà l'estiu fent esport.
• No t'ho prengues malament, però crec que t'equivoques.
• No li ha anat bé la recuperació: ha quedat coix.
• Em despertí gairebé a l'hora de dinar.
• Hem anat a prendre un café.
• Les teues teories recolzen en els teus interessos.
Completeu:
• Són pronominals: passar-se (quan va complementat d’adverbis com
bé, malament, etc.)
__________ __________
__________ __________
__________
• No hem de pronominalitzar: __________ __________

__________ __________
__________
VERBS: PERÍFRASIS
6. Subratlleu i corregiu les construccions perifràstiques incorrectes que trobeu a les

frases següents.
1. El fill de Miquel i Anna ja s'ha soltat a parlar.

______________________________________________________________________
2. Si no calles, acabarem per renyir.

______________________________________________________________________
3. Els fulls que vas demanar per a imprimir els exercicis de llengua estan al caure.
______________________________________________________________________
4. Anem a veure: tu quants anys tens?

______________________________________________________________________
5. Tinc la casa feta una pena.

______________________________________________________________________
6. Si està malalta, és d'esperar que demà no vinga a classe.

______________________________________________________________________
7. Ho veus, ja fa dies que et venia avisant i no em fas cas; ara, apanya't com pugues.
______________________________________________________________________
8. Porta plorant tota la nit, és de suposar que està molt afectada.

______________________________________________________________________
9. Seguiré dient-t'ho fins que em faces cas.

______________________________________________________________________
ÚS DELS VERBS SER I ESTAR PER A INDICAR QUALITATS
7. Escriviu cadascuna de les frases següents al quadre que li corresponga:
Joan és ximplet. Juli és ben poc decidit.

Ara mateix el menjador és buit. Aquesta llet és massa calenta!
Lluïsa no és amiga teua. A les vacances el menjador sempre està buit.
Pere està més prim que mai. El gos és un animal mamífer carnívor.
El centre està infrautilitzat. La professora està malalta.
La biblioteca és un lloc tranquil. La llet de cabra és molt sana.
La revisora està distreta. El xiquet està desficiós.
Ha plogut i la terra està molla. Els de la selecció van estar esplèndids.
A1. Ser indica qualitats o estats B. Estar indica qualitats o estats

considerats com a essencials (definidors i considerats com a accidentals (accessoris i
permanents): temporals):
A2. AMB SUBJECTE INANIMAT es

recomana usar ser per a indicar també
qualitats o estats considerats com a
accidentals, sempre que el sentit siga
clarament puntual –no duratiu-, no hi haja
un agent que siga pertinent per al discurs i
l’ús de ser no supose cap canvi de sentit
respecte de l’ús d’estar en la mateixa frase:
ÚS DELS VERBS SER I ESTAR PER A INDICAR LOCALITZACIÓ

ESPACIOTEMPORAL
8. Completeu les frases següents segons que indiquen la localització puntual o

intemporal del subjecte o bé una localització de caràcter duratiu. Després (o abans)
completeu el quadre.
El llibre _____ damunt la taula.

Júlia _____ una hora esperant-nos.
Tinc un amic que _____ a Londres estudiant.
L’avió ara mateix _____ damunt de Mallorca.
El meu germà _____ de professor a l’Institut de Dénia.
El cine _____ al centre del poble.
Els iogurts _____ a la nevera.
Fa dies que _____ a Alcoi.
On _____ ton pare?
Ser indica localització puntual o Estar indica localització durativa (importa

intemporal (no importa el temps que dure): la duració); pot significar “viure, residir
(en un lloc)” o “treballar (en una empresa o
entitat)”:
EL VERB: PERÍFRASIS VERBALS D'INFINITIU
9. Acabar per* + infinitiu. Aquesta perífrasi incorrecta pretén expressar "la

culminació d'una acció després d'un procés més o menys llarg".
Busqueu una expressió correcta en valencià que denote la mateixa idea:
Después de chantajearle abiertamente, acabó por ceder a su petición.
_________________________________________________________________
Aquel préstamo ha acabado por resolver mis problemas económicos.
_________________________________________________________________
Anar a* + infinitiu. En castellà aquesta perífrasi dóna idea de futur, sovint immediat.
Busqueu expressions correctes en valencià que denoten la mateixa idea:
No armes tanto escándalo, que vas a despertar a la criatura.
_________________________________________________________________
Si me ven vestido así mis amigos, van a pensar que estoy como un cencerro.
_________________________________________________________________
Aquesta mateixa construcció apareix també formant part de certes locucions

verbals. Busqueu-ne els equivalents en valencià.
Ahora vas a saber quién soy yo.
_________________________________________________________________
¡Si quiere ser marinero, qué le vamos a hacer!
_________________________________________________________________
Mejor si vamos a esperarlo, no vaya a ser que se pierda por estos andurriales.
_________________________________________________________________
Estar al* + infinitiu. Perífrasi incorrecta, calcada del castellà, amb la qual s'indica la
"imminència d'una acció". En valencià, cal utilitzar una locució adverbial.
Busqueu una expressió en valencià per a cadascun dels casos següents:
Espérate un momento, que debe de estar al caer.
_________________________________________________________________
No te vayas ahora que el tren está al llegar.
_________________________________________________________________
Estar per + infinitiu. Aquesta construcció té diverses accepcions, de les quals només
una és correcta: “estar pendent de realització”.
Poseu una C al costat de les frases on penseu que aquesta perífrasi està utilitzada
de manera correcta i una I quan cregueu que és incorrecta:
a. Tots els documents que hi ha damunt la taula estan per tramitar. [ ]
b. Actualment el govern està per abaixar els impostos. [ ]
c. Quan va començar la discussió, vaig estar per anar-me'n sense dir res. [ ]
d. La Fiscalia està per exigir responsabilitats a l'Estat. [ ]
e. Aquesta casa està per vendre. [ ]
EL VERB: PERÍFRASIS VERBALS D'INFINITIU
10. Ser de* + infinitiu. Aquesta perífrasi incorrecta, calcada del castellà, indica la
"necessitat de realitzar una acció". En valencià, encara que no té els mateixos matisos,
habitualment es pot usar en lloc seu la perífrasi caldre + infinitiu.
Traduïu al valencià les frases on apareix aquesta perífrasi, tot buscant-hi una
expressió adient.
Es de esperar que el pueblo continúe tan bien conservado como siempre.
_________________________________________________________________
Es de suponer que María llegará tarde a la conferencia.
_________________________________________________________________
Conociéndolo, no es de extrañar que haya provocado ese alboroto.
_________________________________________________________________
Soltar-se a* + infinitiu. Perífrasi incorrecta i castellanitzant que expressa "la superació

d'un obstacle que impedia la realització d'una acció".
Busqueu solucions adients per a aquestes frases:
Desde que se ha comprado el coche ya se ha soltado a conducir.
_________________________________________________________________
Mi hermano es bastante tímido; pero cuando se suelta a hablar no hay quien lo pare.
_________________________________________________________________
Venir a* + infinitiu. Expressa la idea d'aproximació o d'intencionalitat; en valencià cal

usar els temps verbals simples corresponents, que de vegades poden reforçar-se amb un
adverbi, o bé podem fer servir altres construccions.
La matrícula de este curso viene a costar unas cien mil pesetas
_________________________________________________________________
Esta nueva ley viene a llenar un vacío legal.
___________________________________________________________________
EL VERB: PERÍFRASIS DE GERUNDI
11. Estar + gerundi. Aquesta perífrasi pot tenir diversos valors: continuïtat o reiteració
(en aquest cas és correcta); o bé progressivitat unit a continuïtat (en aquest cas no és
correcta, és preferible l'ús del verb anar).
Si no hi ha implícita la idea de continuïtat o reiteració és millor emprar els temps verbals
simples corresponents.
Busqueu solucions a les expressions de les frases següents:
a. Está lloviendo toda la tarde.
____________________________________________________________________
b. Cuando he llegado a casa, mi madre estaba preparando la cena.
____________________________________________________________________
c. Últimamente he estado practicando inglés con un professor particular.
____________________________________________________________________
d. Habla, que te estoy escuchando.
____________________________________________________________________
e. He notado que mi padre cada dia se está haciendo más viejo.
____________________________________________________________________
Portar + gerundi*. Té fonamentalment un valor duratiu, amb la particularitat de precisar

els límits temporals en què transcorre l'acció.
Busqueu solucions a les expressions de les frases següents:
a. Lleva ocho años estudiando la misma carrera.
____________________________________________________________________
b. Ese niño lleva llorando toda la noche, ya no sé qué hacerle.
____________________________________________________________________
Venir (o: vindre) + gerundi*. Perífrasi incorrecta i calcada del castellà, que expressa una
continuïtat que es projecta des del passat cap al present. En valencià, la millor solució és l'ús
del temps verbal simple corresponent. En alguns casos, per a reforçar el valor de continuïtat
al llarg del temps, pot ser convenient emprar les perífrasis estar + gerundi o anar + gerundi
(aquesta darrera té també valor de progressivitat).
Si el verb venir manté el seu valor originari de "desplaçar-se cap al lloc on es parla" i el
gerundi té un valor modal, aquesta combinació no pot considerar-se realment una perífrasi i,
per tant, és totalment correcte fer-la servir.
Traduïu les següents frases tot tenint en compte les recomanacions anteriors:
Las ONG vienen realizando desde hace tiempo una labor humanitaria muy importante.
__________________________________________________________________________
Se ha caído de la bicicleta y viene llorando por la calle.
__________________________________________________________________________
Como tiene tanto trabajo ha venido haciendo la tesis a ratos libres.
__________________________________________________________________________
USOS DELS TEMPS VERBALS
12. Subratlleu i corregiu les expressions verbals incorrectes que trobeu a les frases
següents.
a. De no ser pels aclariments que féu després el moderador, a la sala hauria romàs una
gran sensació d'ambigüitat.
______________________________________________________________________
b. Degut a l'allau que s'estavellà contra el campament, tinguérem que dormir sota un arbre.
______________________________________________________________________
c. Serà que han començat a florir els tarongers i per això el meu fill gran ha vist tantes
abelles.
______________________________________________________________________
d. Tindrem que donar-nos pressa si no volem baixar del tren en marxa.
______________________________________________________________________
e. No és d'estranyar que tingues cruiximent quan no fas gimnàstica en tot l'any.
______________________________________________________________________
f. Fem-nos un rebentat, que al carrer farà fred i encara devem travessar tot Alacant.
______________________________________________________________________
g. Segons una enquesta recent, la majoria de ciutadans està per una major integració
europea.
______________________________________________________________________
13. Traduïu les frases següents al valencià tot tenint especialment en compte les
expressions verbals.
a. De confirmarse la noticia, iremos todos a la ruina.
__________________________________________________________________________
b. Como te portes mal, te castigo.
__________________________________________________________________________
c. No me hubiera enterado si no me lo hubieran dicho.
__________________________________________________________________________
d. De no acceptarse la propuesta de los sindicatos, nos iríamos todos a otra empresa.
__________________________________________________________________________
e. Quizá llegue a la hora de la cena, no te lo puedo asegurar.
__________________________________________________________________________
f. En cuanto termine el curso, iremos de vacaciones.
__________________________________________________________________________
g. Confiaba en que mejorasen las condiciones laborales de la empresa.
__________________________________________________________________________
h. Ojalá no llegue nunca el día del examen.
__________________________________________________________________________
14. Subratlleu i corregiu les expressions verbals incorrectes que trobeu a les frases
següents.
a. Degut a la seua gelosia, ha fet malbé el seu matrimoni quedant-se sense la custòdia dels
seus fills.
___________________________________________________________________________
b. T'ho contaré sempre i quan no vulgues saber qui m'ho ha dit.
___________________________________________________________________________
c. D'haver sentit que estaven acabant l'obra, hauria encomanat les cortines per al mes d'abril.
___________________________________________________________________________
d. Amb tanta força com ha agafat el nostre partit en els últims mesos, potser guanye les
eleccions i tot.
__________________________________________________________________________
e. Això que has dit ara, ho vinc dient jo des de fa anys.
__________________________________________________________________________
f. Cada matí vaig a comprar el diari al quiosc de la plaça.
__________________________________________________________________________
g. Demà vaig a parlar amb el director i li vaig a dir les coses clares.
__________________________________________________________________________
CLAU
1.
• Quan hages omplert la instància, cal que la lliures a aquest funcionari.
• Sembla que es van complir els seus anhels.
• Pere, abaixa el volum de la ràdio!
• Maria, cal que clarifiques l'aigua, sembla enterbolida.
• Llegiu bé la pregunta i senyaleu amb una creu la resposta correcta.
• Van anomenar-lo massa vegades, en la reunió.
• Quan menja sembla un porc.
• Pretén aparençar més anys dels que té.
2.
• Clarificar és “llevar d’un líquid les substàncies que l’enterboleixen”.
• Aparençar és “voler fer creure el que no és”.
• Abaixar(-se) és “fer descendir a un nivell o grau més baix d’intensitat”.
• Complir fa referència a la realització de desitjos, promeses, compromisos,
manaments...
• Lliurar significa “entregar, fer a mans d’algú”.
• Anomenar és “esmentar algú o alguna cosa pel seu nom”.
• Semblar no s’utilitza pronominalment, és “paréixer”.
• Senyalar significa “posar un senyal, marcar”.
3.
S C MS Sintaxi verbal 0
1. Josep al·ludí a motius personals per tal de no acudir a la reunió.

2. Havent-se elaborat un informe sobre el cas, l’oposició va instar l'alcalde a
retirar el projecte. / Havent-se elaborat un informe sobre el cas, l’oposició
considerà que urgia (= que era urgent) que l'alcalde retirara el projecte.
3. Hem sopat amb truita de carabassa. / Per a sopar hem pres truita de carabassa.
4. Creu que ens farà callar fàcilment.
5. Feren/recorregueren 20 metres.
6. Els alumnes van fer avortar el projecte que presentà el subdelegat de curs.
7. Va voler obviar a (= evitar) la discòrdia, per això no contestà a les provocacions.
8. Jaume no va voler córrer en aquella cursa benèfica.
9. Els opositors van recórrer contra la sentència.
4.
(Donem només algunes de les possibles opcions)
1. Quan arribeu, doneu aigua al gosset.
2. Si no canvies d'actitud al final no et parlaran.
3. Vull acabar aquest tema aviat.
4. No li estires els cabells que li faràs mal.
5. N'eren tres contra una i no han aconseguit dominar-la.

6. Somniava comprar-me un cotxe.
7. Encara no han trobat el seu parador.
8. Quede's el que sobre.
9. Ara li ha agafat la dèria d’insultar-nos.
10. Si continues contant (o: explicant) aquestes històries, els avorriràs a tots.
11. Aquest individu és insuportable: no puc aguantar-lo, t’ho jure!
12. Finalment, el famós director francés no s’ha atrevit a fer realitat (o: no ha gosat
fer realitat) el projecte de superproducció històrica que tant li interessava.
13. Vaig a portar el cotxe, espereu-me ací!
5.
• Són pronominals: passar-se (quan va complementat d’adverbis com

bé, malament, etc.)
imaginar-se, “suposar”
pensar-se, “creure”
acabar-se, “consumir totalment”
prendre’s, “adoptar una actitud”
despertar-se
• No hem de pronominalitzar: anar (en l’expressió anar a pic i en altres de

similars)
passar, “ocupar el temps (en una activitat)”
quedar
prendre (“consumir”)
recolzar, “descansar, una idea, sobre
alguna cosa”
6.
1. El fill de Miquel i Anna ja s'ha llançat a parlar.
2. Si no calles, al final (a l'últim, finalment) renyirem.
3. Els fulls que vas demanar per a imprimir els exercicis de llengua estan a punt
d'arribar.
4. Vejam (o: a veure): tu quants anys tens?
5. Tinc la casa que fa pena.
6. Si està malalta, cal esperar que demà no vinga a classe.
7. Ho veus, ja fa dies que t'avise i no em fas cas; ara, apanya't com pugues.
8. Està plorant tota la nit, cal suposar que està molt afectada.
Continuaré dient-t'ho fins que em faces cas.
7.
A1. Ser indica qualitats o estats considerats B. Estar indica qualitats o estats considerats
com a essencials (definidors i permanents): com a accidentals (accessoris i temporals):
Joan és ximplet. Pere està més prim que mai.

Lluïsa no és amiga teua. El centre està infrautilitzat.
La biblioteca és un lloc tranquil. La revisora està distreta.
Juli és ben poc decidit. Ha plogut i la terra està molla.
El gos és un animal mamífer carnívor. A les vacances el menjador sempre està buit.
La llet de cabra és molt sana. La professora està malalta.
El xiquet està desficiós.
Els de la selecció van estar esplèndids.
A2. AMB SUBJECTE INANIMAT es
recomana usar ser per a indicar també qualitats
o estats considerats com a accidentals, sempre
que el sentit siga clarament puntual –no
duratiu-, no hi haja un agent que siga pertinent
per al discurs i l’ús de ser no supose cap canvi
de sentit respecte de l’ús d’estar en la mateixa
frase:
Ara mateix el menjador és buit. (sentit puntual:

ara mateix)
Aquesta llet és massa calenta! (sentit puntual,
ja que no s’especifica cap duració)
8.
El llibre és damunt la taula.

Júlia està una hora esperant-nos.
Tinc un amic que està a Londres estudiant.
L’avió ara mateix és damunt de Mallorca.
El meu germà està de professor a l’Institut de Dénia.
El cine és al centre del poble.
Els iogurts són a la nevera.
Fa dies que estic a Alcoi.
On és ton pare?
Ser indica localització puntual o Estar indica localització durativa (importa la

intemporal (no importa el temps que dure): duració); pot significar “viure, residir (en un lloc)”
o “treballar (en una empresa o entitat)”:

El llibre és damunt la taula.
L’avió ara mateix és damunt de Mallorca. Júlia està una hora esperant-nos.
El cine és al centre del poble. Tinc un amic que està a Londres estudiant.
Els iogurts són a la nevera. El meu germà està de professor a l’Institut de
On és ton pare? Dénia.
Fa dies que estic a Alcoi.
9.
Acabar per + infinitiu
Después de chantajearle abiertamente, acabó por ceder a su petición.
Després de fer-li xantatge obertament, al final / finalment va cedir a la seua

petició.
Aquel préstamo ha acabado por resolver mis problemas económicos.
Aquell préstec ha resolt finalment els meus problemes econòmics.
Anar a + infinitiu
No armes tanto escándalo, que vas a despertar a la criatura.
No armes tant de xivarri, que despertaràs la criatura.
Si me ven vestido así mis amigos, van a pensar que estoy como un cencerro.
Si els meus amics em veuen vestit així, (potser) pensaran que estic com una gàbia.
Ahora vas a saber quién soy yo.
Ara sabràs qui sóc jo.
¡Si quiere ser marinero, qué le vamos a hacer!
Si vol ser mariner, què hi farem!
Mejor si vamos a esperarlo, no vaya a ser que se pierda por estos andurriales
És millor que anem a esperar-lo, no fóra (o: fos) cas que es perdera per aquests
verals.
Estar al* + infinitiu.

Espérate un momento, que debe de estar al caer.
Espera un moment, que deu estar si cau no cau.
No te vayas ahora que el tren está al llegar.
No te'n vages ara que el tren està a punt d'arribar.
Estar per + infinitiu.
a. Tots els documents que hi ha damunt la taula estan per tramitar. [ C ] Indica
que “una cosa està pendent de realització”.
b. Actualment el govern està per abaixar els impostos. [ I ] Significa “ser partidari
d'alguna cosa”.
Cal utilitzar una altra construcció més genuïna, per exemple: “Actualment el govern
és partidàri d’abaixar els impostos”.
c. Quan va començar la discussió, vaig estar per anar-me'n sense dir res. [ I ]
Expressa “un estímul, més o menys contingut, de realitzar alguna cosa”.
Cal evitar aquesta construcció. Millor solució fóra: “Quan va començar la discussió
vaig estar temptat (o a punt) d'anar-me'n sense dir res.”
d. La Fiscalia està per exigir responsabilitats a l'Estat. [ I ] Significa “ser partidari

d'alguna cosa”.
Cal utilitzar una construcció més genuïna del tipus “és partidària de”.
e. Aquesta casa està per vendre. [ C ] Indica que “una cosa està pendent de
realització”.
10.
Ser de* + infinitiu.
Es de esperar que el pueblo continúe tan bien conservado como siempre.
Cal esperar que el poble continue tan ben conservat com sempre.
Es de suponer que María llegará tarde a la conferencia.
Cal suposar que Maria arribarà (o: farà) tard a la conferència
Conociéndolo, no es de extrañar que haya provocado ese alboroto.
Coneixent-lo, no és gens estrany que haja provocat aquest/aqueix (eixe) aldarull.
Soltar-se a* + infinitiu.
Desde que se ha comprado el coche ya se ha soltado a conducir.
Des que s'ha comprat el cotxe ja s'ha llançat a conduir.
Mi hermano es bastante tímido; pero cuando se suelta a hablar no hay quien lo pare.
El meu germà és prou tímid, però quan es posa a parlar no hi ha qui el pare.
Venir a* + infinitiu.
La matrícula de este curso viene a costar unas cien mil pesetas
La matrícula d'aquest curs costa (aproximadament) unes cent mil pessetes.
Esta nueva ley viene a llenar un vacío legal.
Aquesta nova llei ompli (o: pretén omplir) un buit legal.
11.
Estar + gerundi
a. Está lloviendo toda la tarde.
Està plovent tota la vesprada. (continuïtat)
b. Cuando he llegado a casa, mi madre estaba preparando la cena.
Quan he arribat a casa, ma mare preparava el sopar. (no hi ha continuïtat)
c. Últimamente he estado practicando inglés con un professor particular.
Últimament he estat practicant anglés amb un professor particular. (reiteració)
d. Habla, que te estoy escuchando.
Parla, que t'escolte. (no hi ha continuïtat)
e. He notado que mi padre cada dia se está haciendo más viejo.
He notat que mon pare cada dia va fent-se més vell. (continuïtat + progressivitat)
Portar + gerundi*
a. Lleva ocho años estudiando la misma carrera.
Fa vuit anys que estudia la mateixa carrera.
b. Ese niño lleva llorando toda la noche, ya no sé qué hacerle.
Aquest xiquet està plorant tota la nit, ja no sé què fer-li.
Venir (o: vindre) + gerundi*

Las ONG vienen realizando desde hace tiempo una labor humanitaria muy importante.
Les ONG realitzen des de fa temps una labor humanitària molt important. (continuïtat)
Se ha caído de la bicicleta y viene llorando por la calle.
Ha caigut de la bicicleta i ve plorant pel carrer. (el verb venir manté el seu sentit ple; el
gerundi té valor modal)
Como tiene tanto trabajo ha venido haciendo la tesis a ratos libres.
Com que té tant de treball ha anat fent la tesi a estones de lleure. (la perífrasi dóna idea
de continuïtat i progressivitat)
12.
a. De no ser pels aclariments que féu després el moderador, a la sala hauria romàs una
Si no és pels aclariments que féu després el moderador, a la sala hauria romàs una
b. Degut a l'allau que s'estavellà contra el campament, tinguérem que dormir sota un arbre.
A causa de l'allau que s'estavellà contra el campament, haguérem de dormir sota un

arbre.
c. Serà que han començat a florir els tarongers i per això el meu fill gran ha vist tantes
abelles.
Deu ser que han començat a florir els tarongers i per això el meu fill gran ha vist tantes
abelles.
d. Tindrem que donar-nos pressa si no volem baixar del tren en marxa.
Haurem de donar-nos pressa si no volem baixar del tren en marxa.
e. No és d'estranyar que tingues cruiximent quan no fas gimnàstica en tot l'any.
No és (gens) estrany que tingues cruiximent quan no fas gimnàstica en tot l'any.
f. Fem-nos un rebentat, que al carrer farà fred i encara devem travessar tot Alacant.
Fem-nos un rebentat, que al carrer deu fer fred i encara hem de travessar tot Alacant.
g. Segons una enquesta recent, la majoria de ciutadans està per una major integració
europea.
Segons una enquesta recent, la majoria de ciutadans és partidària d’una major

integració europea.
13.
a. De confirmarse la noticia, iríamos todos a la ruina.
Si es confirma / Cas que es confirme la notícia, anirem tots a la ruïna.
b. Como te portes mal, te castigo.
Si et portes malament, et castigaré (o: et castigue).
c. No me hubiera enterado si no me lo hubieran dicho.
No me n'hauria assabentat si no m'ho hagueren dit.
d. De no acceptarse la propuesta de los sindicatos, nos iríamos todos a otra empresa.

Si no s'acceptara / Cas que no s'acceptara la proposta dels sindicats, ens en aniríem tots a una altra
empresa.
e. Quizá llegue a la hora de la cena, no te lo puedo asegurar.
Potser arribarà a l'hora de sopar, no t'ho puc assegurar.
f. En cuanto termine el curso, nos iremos de vacaciones.
Així que acabe (o: acabaré) el curs, (ens en) anirem de vacances.
g. Confiaba en que mejorasen las condiciones laborales de la empresa.

Confiava que millorarien les condicions laborals de l'empresa.
h. Ojalá no llegue nunca el día del examen.

Tant de bo no arribe mai el dia de l'examen.
14.
a. Degut a la seua gelosia, ha fet malbé el seu matrimoni quedant-se sense la custòdia dels
seus fills.
A causa de la seua gelosia, ha fet malbé el seu matrimoni i s'ha quedat sense la custòdia dels
seus fills.
b. T'ho contaré sempre i quan no vulgues saber qui m'ho ha dit.
T'ho contaré sempre que no vulgues saber qui m'ho ha dit.
c. D'haver sentit que estaven acabant l'obra, hauria encomanat les cortines per al mes d'abril.
Si haguera sentit que estaven acabant l'obra, hauria encomanat les cortines per al mes d'abril.
d. Amb tanta força com ha agafat el nostre partit en els últims mesos, potser guanye les
eleccions i tot.
Amb tanta força com ha agafat el nostre partit en els últims mesos, potser guanyarà (o: pot
ser que guanye) les eleccions i tot.
e. Això que has dit ara, ho vinc dient jo des de fa anys.
Això que has dit ara, ho estic dient jo des de fa anys.
f. Cada matí vaig a comprar el diari al quiosc de la plaça.
(Correcta)
g. Demà vaig a parlar amb el director i li vaig a dir les coses clares.
Demà parlaré (o: aniré a parlar) amb el director i li diré les coses clares.
EXERCICIS
SUBSTANTIUS
1. Trieu l'opció o opcions adequades per a emplenar els buits de les frases
següents.
• La dona que exerceix un consolat és la ...

1. cònsol
2. cònsola
3. consolessa
• Diu que la seua filla és ...

1. àrbitre
2. àrbitra
• L'actuació que més li va agradar va ser la de la ...

1. pallasso
2. pallassa
• Margarida, ... de Josep.

1. cònjuge
2. conjugessa
• L'amfitriona era la sra. ...

1. ambaixador
2. ambaixadora
3. ambaixadriu
• El metge va aconsellar a la ... que no s'escabussara.

1. bus
2. bussa
• Josepa, ... de Marià.

1. consort
2. consorta
• Lluïsa duu un ritme de vida impressionant, és ...

1. viatjant i comerciant
2. viatjanta i comerciant
3. viatjanta i comercianta
4. viatjant i comercianta
S A MS Substantiu i adjectiu 1
2. Completeu les definicions següents tot considerant la classificació que us

proposem.
A. Femení -A: “ de mida més gran”

___________ Sac més gran del normal, d'uns vuitanta centímetres d'ample.
___________ Ganivet gros.
___________ Massa considerable de matèria pètria. (de roc).
___________ Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què
certs menjars són servits a taula.
___________ Porró gran, generalment, de vidre verd, posat dins una cistella.
En seria una excepció:

___________ Cullera grossa per a repartir la sopa, un suc, etc. a taula i per a remenar
l'olla.
B. Femení -SCÒPIA: “operació o tècnica d’exploració”

Masculí -SCOPI: “aparell d’exploració visual”
___________ Aparell òptic destinat a la producció i anàlisi dels espectres.
___________ Exploració instrumental de la superfície interna de les cavitats i
conductes mitjançant un endoscopi.
___________ Aparell per a explorar des de l'exterior la laringe.
C. Femení -ICA: “dona que es dedica a una professió o estudi” / “matèria objecte
d’activitat o d’estudi”
Masculí -IC: únicament “home que es dedica a una professió o estudi”
___________ 1. Dona que es dedica a la física com a professió. 2. Ciència que estudia
els organismes vegetals.
___________ 1. Dona versada en botànica. 2. Part de la biologia que estudia els
organismes vegetals.
___________ Home versat en matemàtica.
___________ El qui té coneixements i pràctica especials d'un art o un ofici. (fem.
tècnica)
3. Trieu l'opció adequada per a cadascuna de les frases següents.
• Diuen que el cinema és ...

1. el seté art
2. la setena art
• El lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar és ...
1. el post
2. la post
• Feia ... insuportable.

1. un pudor
2. una pudor
• Aquesta nit hi ha ...

1. mal mar
2. mala mar
• No és pas una carpa, es tracta d'...

1. un albor
2. una albor
• ... tan curós no ha donat el vistiplau encara.

1. Aquell vista
2. Aquella vista
4. Classifiqueu els mots següents tot tenint en compte l'esquema anterior.
plebs galimaties ens salvavides

pus isòsceles ananàs bis
alferes urbs fons para-xocs
portaviandes albatros penja-robes
tos socors mecenes
àlies escuradents ventafocs
A . MASCULINS PLANS O ESDRÚIXOLS

__________ __________ ___________
__________ __________ ___________
B. FEMENINS AGUTS
__________ __________
__________ __________
C. ALGUNS MASCULINS AGUTS

__________ __________ ___________
__________ __________
D. COMPOSTOS AMB EL SEGON ELEMENT PLURAL

__________ __________ ___________
__________ __________ ___________
5. Ompliu els espais buits de les frases següents amb el mot adequat, que heu de triar
entre els que us proposem. Seguidament classifiqueu-los segons que siguen de
gènere MASCULÍ o FEMENÍ.
tallarines cataplasma ratio síncope vodka

interviu estratagema esplendor hematies aroma
imperdible potingues síndrome esperma
1. S'adreçaria a Josep i li somriuria per tal d'accentuar la seua indiferència envers

Joan, heus ací el seu ___________.
2. La __________, en medicina, és una pèrdua sobtada de la consciència.
3. Li encantava aquella __________ de café acabat de fer.
4. L'esdeveniment va ser poc lluït, va tindre molt poca __________.
5. L'entrevistador no va estar encertat amb les preguntes que trià per a aquell
____________.
6. Perquè no et caiguen els tirants, posa't una __________.
7. Oblideu-vos d'aquestes __________ i apliqueu-vos un __________ que hi retinga
l'escalfor humida.
8. La __________ és una beguda feta de most de creïlla, ségol... i les ___________ són
tiretes de pasta de farina.
9. Estudia la _________ de creixement de l'empresa.
10. Els glòbuls rojos de la sang són les _________.
11. La SIDA és la __________ d'immunodeficiència adquirida.
12. L'__________ està composta d'espermatozooides i líquid seminal.
6. Observeu i completeu:
Tots aquests mots presenten identitat ortogràfica amb els corresponents castellans,
però són de gènere diferent. Així, en valencià
•SÓN MASCULINS: 1. “el seu __________” 7. “un __________”
5. “aquell __________”
• SÓN FEMENINS: 2. “la __________” 8. “la __________”, “les
__________”
3. “aquella __________” 9. “la __________”
4. “poca __________” 10. “les __________”
6. “una __________” 11. “la__________”
7. “aquestes__________” 12. “l” __________”
7. Forma compostos relacionant les arrels para- i porta- amb els substantius que
cregues adequats per tal de completar la llista de significats que et presentem.
____________ Aparell de teixit molt resistent que en desplegar-se adopta una forma
cupular i permet reduir la velocitat dels descensos o caigudes.
____________ Mànec per a fixar el tremp de les plomes d'escriure.
____________ Estri per a protegir de la pluja.
____________ Làmina transparent disposada a la part davantera de la carrosseria
d'un cotxe que protegeix els passatgers de la pluja, del vent...
____________ Dispositiu destinat a rebre el casquet d'una làmpada a fi de fer-li de
suport.
____________ Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes dels
vehicles per evitar els esquitxos.
____________ Part d'un vehicle destinada a portar l'equipatge.
8. Busqueu en el LOGOGRIF mots compostos valencians que divergeixen amb el

castellà quant al NOMBRE.
Cal tenir en compte que un mateix número correspon sempre a la mateixa lletra.
Per resoldre aquest logogrif cal tenir en compte les pistes següents:
Un (C) rep l'encàrrec d'assassinar una jove princesa, de nom (A), que, fugint de
la seua madrastra, s'amaga al cor del bosc on viuen set nans minaires.
El mot (D) és una màquina domèstica de rentar plats i el mot (H), un vaixell
construït per a obrir en l'aigua gelada un canal lliure que permeta la navegació.
A. ____________________
10 13 1 5 4 1 5 9 8
B. ___________________
4 1 13 17 1 15 9 8
C. ________________________
12 8 1 14 18 1 10 3 6 4
D. _______________________
14 9 5 2 1 15 13 1 2 6
E. ____________________________
9 16 19 8 12 1 7 16 18 14 9 6
F. ___________________
20 1 14 4 1 15 1 6
G. ___________________
12 14 1 2 1 4 9 13
H. ____________________
2 14 9 5 4 1 12 9 13
I. ____________________________
15 14 9 20 6 1 9 6 2 3 15 1
ADJECTIUS
9. Canvieu el gènere dels mots destacats en negreta a les frases següents.
• Marcel és un estudiant pobre.

_______________________________________________________________
• Conta'm el conte del sastre poruc, covard, benevolent i bonàs que tothom
creia audaç, resolut i avar.

_______________________________________________________________
• Mentre el gos gris lladrava soberg, el marrà negre bevia submís.

_______________________________________________________________
• Aquell víking tenia un serf que era rude quan volia, però curós quan calia.
_______________________________________________________________
• El didot és andalús, però anglòfil, i és molt rialler.

_______________________________________________________________
10. Canvieu el gènere dels sintagmes següents.
• un diaca esquerp
_______________________________________________________________
• una bruixa visigoda
_______________________________________________________________
• un perjur marroquí
_______________________________________________________________
• un cadell anòmal
_______________________________________________________________
• un abellot comú
_______________________________________________________________
• un literat pròdig
_______________________________________________________________
• un representant erroni
_______________________________________________________________
• una veïna dormilega
_______________________________________________________________
• una curandera autodidacta
_______________________________________________________________
CLAUS
SUBSTANTIUS
1.
• La dona que exerceix el càrrec de cònsol és la ...

2. cònsol
3. consolessa (menys recomanable)
• Diu que la seua filla és ...

2. àrbitra
• L'actuació que més li va agradar va ser la de la ...

1. pallassa
• Margarida, ... de Josep.

1. cònjuge
• L'amfitriona era la sra. ...

2. ambaixadora
3. ambaixadriu (menys recomanble)
• El metge va aconsellar a la ... que no s'escabussara.

1. bus
• Josepa, ... de Marià.

1. consort
• Lluïsa duu un ritme de vida impressionant, és ...

4. viatjant i comercianta
2.
A. Femení -A: “ de mida més gran”
saca Sac més gran del normal, d'uns vuitanta centímetres d'ample.
ganiveta Ganivet gros.
roca Massa considerable de matèria pètria. (de roc).
plata Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què
certs menjars són servits a taula.
porrona Porró gran, generalment, de vidre verd, posat dins una cistella.
S C MS Substantius i adjectius 1
En seria una excepció:

culler Cullera grossa per a repartir la sopa, un suc, etc. a taula i per a remenar
l'olla.
B. Femení -SCÒPIA: “operació o tècnica d’exploració”

Masculí -SCOPI: “aparell d’exploració visual”
espectroscopi Aparell òptic destinat a la producció i anàlisi dels espectres.

endoscòpia Exploració instrumental de la superfície interna de les cavitats i
conductes mitjançant un endoscopi.
laringoscopi Aparell per a explorar des de l'exterior la laringe.
C. Femení -ICA: “dona que es dedica a una professió o estudi” / “matèria objecte
d’activitat o d’estudi”
Masculí -IC: únicament “home que es dedica a una professió o estudi”
física 1. Dona que es dedica a la física com a professió. 2. Ciència que estudia
els organismes vegetals.
botànica 1. Dona versada en botànica. 2. Part de la biologia que estudia els
organismes vegetals.
matemàtic (masc.) Home versat en matemàtica.
tècnic El qui té coneixements i pràctica especials d'un art o un ofici. (fem.
tècnica)
3.
• Diuen que el cinema és ...
1. el seté art
• El lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar és ...
1. el post
• Feia ... insuportable.

2. una pudor
• Aquesta nit hi ha ...

2. mala mar
• No és pas una carpa, es tracta d'...

1. un albor
• ... tan curós no ha donat el vistiplau encara.

1. Aquell vista
4.
A. MASCULINS PLANS O ESDRÚIXOLS
isòsceles alferes albatros
mecenes galimaties àlies
B. FEMENINS AGUTS
plebs ananàs
urbs tos
C. ALGUNS MASCULINS AGUTS

pus ens fons
bis socors
D. COMPOSTOS AMB EL SEGON ELEMENT PLURAL

escuradents ventafocs salvavides
portaviandes penja-robes para-xocs
5.
1. S'adreçaria a Josep i li somriuria per tal d'accentuar la seua indiferència envers
Joan, heus ací el seu estratagema.
2. La síncope, en medicina, és una pèrdua sobtada de la consciència.
3. Li encantava aquella aroma de café acabat de fer.
4. L'esdeveniment va ser poc lluït, va tindre molt poca esplendor.
5. L'entrevistador no va estar encertat amb les preguntes que trià per a aquell
interviu.
6. Perquè no et caiguen els tirants, posa't una imperdible.
7. Oblideu-vos d'aquestes potingues i apliqueu-vos un cataplasma que hi retinga
l'escalfor humida.
8. La vodka és una beguda feta de most de creïlla, ségol... i les tallarines són tiretes
de pasta de farina.
9. Estudia la ratio de creixement de l'empresa.
10. Els glòbuls rojos de la sang són les hematies.
11. La SIDA és la síndrome d'immunodeficiència adquirida.

12. L'esperma està composta d'espermatozooides i líquid seminal.
6.
• SÓN MASCULINS: 1. “el seu estratagema” 7. “un cataplasma”
5. “aquell interviu”
• SÓN FEMENINS: 2. “la síncope” 8. “la vodka”, “les tallarines”
3. “aquella aroma” 9. “la ratio”
4. “poca esplendor” 10. “les hematies”
6. “una imperdible” 11. “la síndrome”
7. “aquesques potingues” 12. “l’esperma”
7.
paracaigudes Aparell de teixit molt resistent que en desplegar-se adopta una
forma cupular i permet reduir la velocitat dels descensos o
caigudes.
portaploma Mànec per a fixar el tremp de les plomes d'escriure.
paraigua Estri per a protegir de la pluja.
parabrisa Làmina transparent disposada a la part davantera de la carrosseria

d'un cotxe que protegeix els passatgers de la pluja, del vent...
portalàmpades Dispositiu destinat a rebre el casquet d'una làmpada a fi de fer-li

de suport.
parafang Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes dels
vehicles per evitar els esquitxos.
portaequipatge Part d'un vehicle destinada a portar l'equipatge.
8.
A. BLANCANEU
B. CALÇAPEU
C. GUARDABOSC
D. RENTAPLATS
E. EIXUGAVIDRES
F. MARCAPÀS
G. GRATACEL
H. TRENCAGEL
I. PREMSAESTOPA
ADJECTIUS
9.
• Marcel és un estudiant pobre.

Marcel·la és una estudiant (o: una estudianta) pobra.
• Conta'm el conte del sastre poruc, covard, benevolent i bonàs que tothom creia
audaç, resolut i avar.
Conta'm el conte de la sastressa poruga, covarda, benevolent i bonassa que
tothom creia audaç, resoluda i avara.
• Mentre el gos gris lladrava soberg, el marrà negre bevia submís.

Mentre la gossa grisa lladrava soberga, l'ovella (o bé la truja/porca) negra
bevia submissa.
(NOTA: el marrà és tant el mascle de l’ovella com el porc no castrat, mascle
per tant de la truja o porca.)
• Aquell víking tenia un serf que era rude quan volia, però curós quan calia.
Aquella víking tenia una serva que era rude quan volia, però curosa quan calia.
• El didot és andalús, però anglòfil, i és molt rialler.

La dida és andalusa, però anglòfila, i és molt riallera.
10.
• un diaca esquerp
una diaconessa esquerpa
• una bruixa visigoda

un bruixot visigot
• un perjur marroquí
una perjura marroquina
• un cadell anòmal
una cadella anòmala
• un abellot comú
una abella comuna
• un literat pròdig
una literata pròdiga
• un representant erroni
una representant errònia
• una veïna dormilega

un veí dormilega
• una curandera autodidacta

un curandero autodidacte

C2 Upv PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

C2 Upv PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

C2 Upv PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PRESENTACIÓ DEL MÒDUL SOBRE LES GRAFIES

I LA PRONÚNCIA DE LA ESSA SONORA I LA ESSA

Eugeni Alberola Bisbal

• Remarcar algunes qüestions relacionades amb

Eugeni Alberola Bisbal

• Aprendrem a escriure els casos de essa sonora

1. Les grafies de la essa sonora entre vocals

2. Les grafies de la essa sonora a principi de

3. Les grafies de la essa sonora a final de síl·laba

•Com a norma, s’escriu s entre vocals: col·lisió, crisi,

Convé recordar algunes terminacions amb -s-:

- i en formants cultes: azo-: azobenzè; esquiz(o)-:

Un cas en què la forma o el so canvien:

• En general, s’escriu z: zebra, zinc, zumzeig, zwitterió;

• A final de síl·laba, l’oposició sord/sonor deixa d’actuar; per

• Així, pronunciem essa sonora [z] a final de síl·laba quan va

•En general, s’escriu s: abisme, besnét, desdir, esbart, esma,

Eugeni Alberola Bisbal

• Pararem atenció als casos que presenten

• Com a norma, s’usa ss entre vocals i s a principi de mot.

• Les consonants c i ç apareixen, per raons etimològiques, en

•S’escriu ç en els mots ça (‘ací’: ça com lla; ça i lla; ça enrere) i

•En general, s’escriu ss:

•S’escriu c davant e, i en mots com acer, decebre, recer; soci, vici;

•S’escriu ç davant a, o, u, en mots com peça, veçot, traçut.

• En general, s’escriu s: cursa, dansa, molsa, nansa, pensa.

•En general, s’escriu s: al final de radical: dors; en els sufixos

•Però s’escriu ç en mots aguts: després de vocal:

•Trobem el so [s] escrit amb -z a final de mot

•I mots d’origen estranger com ara jazz, edelweiss, flint-

• La grafia del so sonor [dz] és tz: atzar, alatzà, assutzena,

• La grafia del so sord [ts] és ts: àpats, lletsó, tsar.

• En determinats parlars o registres, ts es pronuncia [s]

Eugeni Alberola Bisbal

• Aprendrem algunes qüestions sobre la pronúncia de tz i ts, del sufix

• La grafia tz representa en certes paraules de caràcter patrimonial el grup fònic

Segons l’AVL, és pròpia del valencià estàndard la pronúncia

L’IEC proposa que és admissible, en el registre informal, la

L’AVL expressa que tant la pronúncia com l’emmudiment són

A més, l’AVL anota que algunes d’aquestes paraules també es

• La pronúncia estàndard de ex- i inex- seguit de

• La pronunciació [ʣ] en verbs acabats en -isar i

Eugeni Alberola Bisbal

2. La dissimilació: el cas de les sibilants en

• Un so s’assimila a un altre quan adquireix un o més

• En català, un exemple d’assimilació és el que

- gos afamat , go[z a]famat

•El procés de sonorització s’aplica també entre un

•Aquesta sonorització és gairebé general a tot el

• La dissimilació és un fenomen pel qual dos sons

• En mallorquí i menorquí, quan una sibilant alveolar ([s] o [z])

• Aquest procés també és d’aplicació entre arrel i afix:

• En la llengua clàssica, -e [sk]: existesc, existesca, existesquen.

• En parlars de la varietat occidental, es pronuncia ʃ la essa de –sc en

• En l’actualitat, en l’escriptura s’han generalitzat les formes amb s,

Què en diu la normativa?

Eugeni Alberola Bisbal

• Sabem que com a norma, ss entre vocals i s a principi de