PRIMERA EDICIG: juny de1998 , TAULA Publicat per: Quacerns Crema, 8. A. Societat Unipersonal E Valls i Tabernes 8, baixos - 08006 Barcelona TTebsc 932.12 87 66-932 12 38 08 Fax: 934 18 23 17 ‘TETOLS ORIGINALS DELS CONTES: TORNAVA EL SOLDAT A CASA... 9 ‘W rahi okoles rods Gly aera do dm pouraca Drawn, Inter 7 Conan gre Toke nist W sede Dorr Dylon agers Faaeeeee reer eee Frnanack Nadcia Rocad Dokutadazenic Wele maseccho: BL yaRof, 13 ib ot is Hee Sr es is Coy osranole Gay odie. Praesroges Na Sobers) Gare: Mazer: 5 “ernie pein My dan Nc hots Hey rajesh Fotoprtin Peete Poliyke wewnetmas Opraieléserego eget dys, neuavarsan Spat Capi es Neh pure apn ic opora, Hera hao: See, Koreponden seis LAGUARDIA A LA MUNTANYA, 27 All rights reserved AIXO NO ES FA, 37 © spp by Diogenes Vg AG Zach ALCOR, 39 Se ee Temes Drees exclusive dei en lengua catalan Oudens Cems k, EL DILEMA DE MAJER, 47 La taduccié Paquesa obra ha compzat amb un ajut IMMANUEL, 51 dela Yastinuis de les Llewes Catalans. ce ‘Obra publicada amb el concurs de la per en Ane ‘Comissié Europee. BL DESENVOLUPAMENT, 61 ISBN 84-7727-199-2 pirdsir LEGAL B. 8.461 ~1998 LeoNaRp BEARD Dibuix de Ja coberta EL PARC D’ATRACCIONS, 67 Sts Oh Coe side frsmecaie AQUELL HOME GRAS QUE REIA, 69 VEXPERIENCIA, 63 ROMANYA -vaits Impressid i relligat HAMLET, 75 Soul snes wien perl i A i ii ve es : UNA HISTORIA BREU PERO SENCERA, Senate ete: 79 oil agus obra pe ualerl mito preadinat EL vuITE DIA, 85 ‘Eintbossdconplvedagpora wis ehnatoqe panels LA IMPRUDENCIA, 87QUAN EL VIATGER..., 91 VADVERTENCIA, 93 ALA MUNTANYA DE VIDRE, 97 EL MUSEU, 99 EL SECRET DE LA vipa, 103 NOSALTRES DOS, 107 UNA NIT EN UN HOTEL, 1 EL PETIT AMIC, 113 LA FOTOGRAFIA, 121 POL{TICA INTERIOR, 125 RELAT D’UN VELL AGENT, 127 zt LENIC MBTODE, 131 LA SOLITUD, 135 LES DESVENTURES DEL JOVE WERTHER, 137 MEMORIES D’UN CAPELLA, 139 LAFICIONAT, 143 EL TESTAMENT D'UN OPTIMISTA, 147 TErcark, 149 EL TRAMPOS, 151 EL CORRESPONSAL ESPECIAL, 159 UNA CARTA EN UNA AMPOLLA, 163 ESTRATS, 167 TORNAVA EL SOLDAT A CASA... Deesprés de moltes batalles perilloses tornava e! soldat _avcast. Les guerres Phavien portat a paisos estranys, de manera que havia de demanar pel cami, perqué ja no sabia per on anava, Fela temps que caminava per una selva fosca sense trobar ningé, aixi, dones, es va ale- ar quan a la fi va veure una figura asseguda al cos- tat del sender. S’hi va acostar i va preguntar amb edu- cacié: —No sabeu per casualitat quin és el cami que dum acasa ‘meva? No va dir ni «bon home», ni «bona dona», ja que Ja figura anava embolicada en una capa negra, ino acon- sega dtingir ss ractava dun masceo um fe mella —Justament vaig cap alia respondre la figura amb una veu ni grew ni aguda—; ja Vensenyaré el cami, Es va alegrar el soldat perqué ja no erraria més i es ‘va posar en cam juntament amb la Sigura. ‘Camina que caminaris, cla anava al davant i el sol- dat al darrere, Per molt que allargués el pas, la figura sempre anava una mica més avangada. A més callava, cosa que al soldat li semblava de mala educaci6, ja que fa estrany que dues persones caminin aixi, en silenci, a través dun bose fosc. De manera que va pregunta: 21 v6s us dirigiu cap a la meva verra per amistat o per negocis?—Jo busco un soldat. Fins ara no Phe pogut trobar, perque estava guerrejant i a la guerra hi ha molts sol- dats. Cada vegada que en trobava algua, resultava que no era aquell. Perd he sentit que ha acabat la guerra i que ara toma a casa. Aixi, dones, me n’hi vaig, perqué & on de segur el trobaré. Cada soldat té moltes guerres, perd només una casa. En sentir aix®, el soldat va fugir cames ajudeu-me. ‘Va desfer tor el cami del bose ies va tornar a enrolar per a una guerra, ja que, gricies a Déu, de guerres no en fal- ten. ‘Només que enyora casa seva i segurament hi tor~ nari algun dia. 10 A DINS I AL VOLTANT —Si vas amb compre, et tanques ino surts, no hi ha ‘Vam comprovar els forrellats, Els enormes barrots tallats a cops de destral. No hi havia parets. Només una tanca alta, unes estaques clavades profundament a terra, amb barres i trones transversalsii oblics. Valvules. Com- portes. Barreres. —No entraran per dalt? —No ho cree. S6n lents i beneits. La separacié entre les estaques permetia veurel'espai exterior. Em va semblar que al lluny es movia mandro- sament un d’aquests animals, si és que es pot aplicar aquest nom a alguna cosa que desconeixem. Tedrica- ment se sabia que alguna cosa aixi havia viscut a la terra, perd no en el temps de la nostra memoria, de la meva meméria. No sentia panic. Només una por latent, perd no dintre meu, siné sotjant-me des de fora. Igual que ells. Sobre un jag hi havia asseguda (cestirada?, gdreta?) una rata, encara que una mica massa peluda per ser una rata, Estava del tot ocupada devorant una cosa blanqui- nosa d'una espécie totalment diferent. La rata la sos- tenia a sota d’ella, era una cosa semblant a carn rua de crane. Perd encara es movia. Aquesta rata-no-rata Pestava devorant viva. —De seguida acabar’.Si sentia repulsi6, era més aviat una repulsié freda. ‘També sense pinic. —Ha acabat. Aleshores la va matar. Amb facilitat i, per dir-ho alguna manera, amb suavitat, Ni me’n vaig adonar. ‘No em vaig demanar per qué ho havia fet justament en aquell moment i no abans. Ho vaig considerar natural. Larepulsis ila por escaven a sobre meu com la roba. ‘A prop, perd no formaven part de mi. Estaven a part. Enmig em trobava jo. Probablement la consciéncia pura. EL JARDI ‘Coneixia aquell carrer. Hi havia passat moltes vega- des. Coneixia les parets dels edifici, la disposicié de les finestres i dels portals, la linia de les teulades. ¢Els via nants? No, no en recordava cap. Vaig travessar la porta. Darrere del mur hi havia una casa, antany una torre, convertida ara en una casa de pisos de lloguer. Una torre de lloguer. Esgrogueida. De color imperial. Antigament austriac. Erael primer cop que hi entrava, encara que la porta sempre estava oberta. Els batents d’aquesta porta—fers amb les posts d'una tapia—, empeses un dia cap adintre, s*havien quedat aixi. Em vaig trobar en un pati, antiga- ment el lloc per on entraven els cotxes, pavimentat amb socsde fusta, Els socs no ajustaven bé, els seus intersticis formaven tuna espiral. Al centre de Pespiral es drecava sobre una base prismitica un calze de ciment amb fis- tonsal voltant de la copa. M’hi vaig acostar, m’arribava ala barbeta. Vaig mirar a dins: terra, quatre palets, un ‘ros de llauna rovellada i una punta de cigarret. Encon- gidai convertida en cendra. Perd a la dreta, una vista insospitada, (La casa esta- vasituada a Pesquerra del carrer, a V’esquerra mirant des de la direcci6 en qué jo caminava, Ara, situat de cara a | fagana, mirava a la dreta.) Hi havia alli un jardi verd, onejant. Fullatge, arbustos, arbres. El dia era niivol, perd no del tot cobert. La Ilum era tan condensada, que Bsemblava que s‘estigués fent fose. La llum interior del jardi. I no hi havia humitat, siné fresco. No feia olor de podrit, siné de rosada. I ambé @arrels. Perd no era una olor subterrinia i oculta, siné volatil, que sem- blava ascendir fins a P'dltima fulla a Ja punta de Parbre més ak. No es veia on acabava el jardi. S'estenia cap al fons, en la direccié on en principi hi havia d’haver la ciucat. —Ara siques‘ha acabat—va dir algd darreremeu—. Araque lacosas’ha descobert, s’ha acabat. Em vaig girar i vaig veure una dona que ja no era jove i d’aspecte descurat. Els cabells deslluits, ondulats amb una permanent barata, no per coqueteria, siné per obligaci6. Una obligacié del mateix ordre que zentar plats o pari fills. El dibuix del vestit—unes papallones estampades en blau sobre un fons groc, geométrica~ ment estiitzades—, semblava Pempaperat de Vhabita- cié d'un tisic. —gPer qué?—vaig preguntar. —Ja han edificat a totes les parcel les, iara, quan si- piguen aixd... Ja sap el valor que tenen avui dia els ter- renys per edificar. —Esperem que les coses no vagin tan malament. —Vosté mateix no ho ereu. Nosaltres vivim aqui. —wva dir indicant darrere seu la torre de lloguer—. Taquest jardi é tot el que tenim. ‘Dintre meu Ii vaig donar la raé. Un terreny com aquest encara per edificar era forca insdlit enmig de la ciutat. Per® no la volia preocupar. —Por ser que la cosa acabi només en un parc. 14 —cEst’ pensant en un pare public? Sens dubte. Sens dubte. Faran una entrada, rasclaran els camins, posaran bancs. Vindran nens de les guarderies i gent de tota mena... Un guardia uniformat recollira els paperets. E's aixd al que es refereix? Vaig assentir an el cap. La cutat necessita aire, ver- dos, espai.. Es all a qué tenen dret els seus habitants. Seria un projecte bonic de debd des del punt de vista social, i mole til —Sens dubte, sens dubte, &s el que cal esperar. —ZNo té remordiments de consciéncia pel fet que només vostts, els que viuen aqui, gaudeixen d’aquest jardi, mentre els altres s’ofeguen entre blocs de pisos..? Saudir? Perd si nosaltres no gaudim de res. Com? Acaba de dir: «Aquest jardf és tot el que No vaig rebre cap resposta. Em va mirar amb des- deny. Quan em vaig adonar que no diria res més, em vaig allunyar. Perd no per la porta. Va resultar que només una tanca baixa de palets espaiats separava el jardi del carrer. Whi havia prou de fer un saltet. Em vaig trobar ala vo- rera, perd el jardi continuava visible, encara que com en un record. Jo tenia els ulls humits, com si hagués plorat. Perd amb un plor que m’hagués produit alleujament. Lassossec, i potser fins felicitat. Una espécie de gratitud felic. O bé gratitud per la felicitat. Una felicitar furura. Els ulls no em coien gens. Sota les parpelles només tia aquella frescor, la mateixa que havia trobat al jardi. 15LARBRE ‘Vise en una casa no Iluny de la carretera. Al costat Paquesta carretera, a Ventrada del revolt, hi creix un arbre. ‘Quan jo era petit, Ia carretera encara era un camf de terra, Es a dir, polsosa a Pestiu, fangosa a la primavera i a la tardor, i a Phivern coberta de neu igual que els camps. Ara és dasfalt totes les estacions de any. Quan jo era jove, pel cami passaven carros de pa- gesos arrossegats per bous, i només entre la sortida i la posta del sol. Els coneixia tots, perqué eren de per aqui. Eren més rars els carros de cavalls. Ara els cotxes cor- ren per la carretera de dia i de nit. No en conec cap, apareixen de no se sap on i desapareixen cap a no se sap on. Només Parbre ha quedat igual, verd des de la pri- smavera fins a la tardor. Creix al meu terreny. Vaig rebre un escrit de PAutoritat. , vaig pensar de seguida. Perd la data del mata-segells demostrava que la carta havia estat en viada dos dies abans. El mata-segells també indicava que la carta havia estat tramesa des de Ia localitat que jo acabava d’abandonar feia unes hoes. Aixd no volia dir res. Tant la data com el mata-se- gells es poden falsificar. Perd zcom podien saber que vindria aqui? El porter em va assegurar que la carta m’estava esperant des del dia abans. No Vhavien tor- sada perqué a Photel van pensar que jo concixia el remitent i que li havia donat el nom de Photel en qué nallotjaria. D’altra banda, el remizent era desconegut. Fl porter també podia estar confabular amb ells. Dur a terme una operacié tan complicada requeria la participacis de més d’una persona. S’havia de descartar una broma. Massa esforg i massa enginy per tractar-se una broma. Perd sino era una broma, zqué cra? Vaig buscar la resposta a aquesta pregunta aquella ‘mateixa nis, en el tren que em duia de tornada a casa, i durant els dies que la-van seguir. El meu raonament era el segitent: si queda exclosa una broma, cal descartar la possibilitat que la carta no signifiqui res, que sigui no- més un mig, tal qual, sense cap altra intenci6. De ma- nera que sha de tornar a ka tesi que el propdsit é que cada full de paper en blanc enclogui un contingut indi- vidual, cada un diferent. Tinta simpitica! Un escrit cult que només aparcixera sota lefecte de reactius quit 55ics adequats! Em vaig aixecar d'un salt. Les proves de laboratori van demostrar de manera irrefutable que només es tractava d’uns fulls de paper en blanc, res més. T no obstant aixd, havien d’amagar algun missat- ge. Sihavien fallat els intents de desxifrar-los lteralment, calia arribar a definir-ne la navuralesa deduint-la de la psicologia dels mobils als quals obeia el remitent. {Una timide declaracié d’amor? Es clar que sf! Potser moguda per la necessitat de confessar els seus sentiments j al mateix temps frenada per la vergonya, tuna dona desconeguda em dirigia aquells full en blanc. Entre el sentiments i la dectncia, la solucis de com- promfs havia adopat aquella forma. Aquest desco- briment em va proporcionar un gran consol. Em vaig comprar una corbata nova i durant dos dies vaig can~ sussejar mentre m’afaitava. Cap a la desconeguda vaig sentir una mena de cordial indulgéncia, plena de confu- siéibon humor. «Pobrissona...—pensava, amb un som- rinre astut i condescendent—, timida i al mateix temps apassionada, quina joia.» :Pobrissona? Vaig reflexionar. No, algé que disposa uns mitjans aixt, potser de tota una organitzacid, no mereix aquest qualificatiu. Ha de ser una gran dama, algé detalla internacional. Aleshores el cas encara és més extraordinari! Que fort que ha de ser el sentiment capag afectar una dona tan excepcional, de convertirla en una collegiala! M’he de comprar a més a més unes sa- bates. Elimeu excelent estat d’anim va anar minvant a poc a poc, fins a esfumar-se del tot, a mesura que anava re~ bent més fulls en blanc. Aquest flirteig ja feia massa 56 temps que durava per no comengar a dubtar de si es tractava realment d'un essumpte de cor. Fins la més ti- ida de les adolescents podria haver enviat al seu es- timat, un, com a mixith dos, fulls aixi, perd no s‘hau- ria abstingut d'una confessié més directa al segon o al tercer. Aleshores se’m va acudir una suposici6 que per desgricia era d’una mena totalment diferent. ‘Un xantarge! El remitent reclamava un rescat. El mateix fet que els fulls estiguessin en blanc ja provava Pasricia, a perfidia ila cautela dels malfaccors. No eren tunes amenaces simples i gargotejades de qualsevol ma- nera, a Pestil: «Si no diposita aqui o alla la suma de no sé quants, ja veura...» Aqui es tractava d’una mifia ax- perta que no es deixava enxampar facilment. EI meu bon humor es va esvair. Va aparéixer la por Cada nit batrava la porta. Fins que em vaig adonar que no podia continuar aixi. Que comengava a ser vie- tima de les meves prdpies imaginacions. Que si no re- flexionava sobre tot plegat fredament, sino emprenia accions adequades, qui sap quins altres significats tro- baria en aquelles carves mudes. Abans de tot, caliaIiurar-se’n durant un temps. Ab, sialmenys en alguna de les suecessives cartes buides ha- gués pogut llegir un «torracollons de merda», de segui- dam hauria senuit millor! Hauria acceptat de bona gana fins els insults, per bé que verbalitzats. Aquelles cartes no deien res i, tot i aixi, per la seva maveixa naturalesa mobligaven a alguna cosa que justament jo no podia comprendre. Perqué sens dubte contenien alguna in- formacié, power una ordre, potser una crida, potser agi volia alguna cosa de mi, m’exigia o necessitava al- 7guna cosa, perd jo no podia complir-la i em sentia cul- pable. Un compromis sense limits, una obligacié sense ordre resulta una cosa molt angoixant. Per aixd vaig acceptar de bon grat la invitacié auna cacera danecs salvaiges que havia de tenir loc en uns grans pantans situats en un dels racons més apartats del pais, Per aquella regi6, de la grandaria d’ana provincia bastant gran, només era possible desplagar-se en canoa. Certament em convenia una vida plena de dificultats i emocions unida a la falta total d’oficines de correus. Estivem a Paguait en un petit illor, el sol es ponia i s'acostava una bandada d’aus aquatiques. El guia, que coneixia a la perfeccié els habits dels animals salvarges, es va protegir del sol fent visera amb la m3. —fs estrany—va dir finalmeat—. Asseguraria que el pentiltim per Pesquerra no é un nec salvatge. Vaig agusar la vista, perd no em podia comparar amb la capacitat dobservacié aquilina del tirador. Vaig agafar uns prismitics i els vaig dirigir cap a les aus. La pentiltima de Pesquerra era un colom missatger. Sense perdre temps, vaig canviar els prismatics per Pescopeta i, fent tis de tota la meva habilitat, vaig dispa- rat. El colom es va separar de la bandada i, donant vol- tes inert, va desapardixer entre les aigiies del llac, Ihiny deTllot. Els anecs, espantats, van canviar la direccié del, vol i van desapartixer darrere de Phoritz6, Els meus companys, als quals el meu tret anticipat havia espatllat, Ta caga, em maleien a crits. E] sol ja s‘havia post quan es va deixar sentir un xipolleig a la riba, es van moure uns jones i en va sortir el bonis del meu perdiguer portant a la boca el mis- 58 satger mort. Em vaig arrossegar sense ser vist cap a la canoa. —Ep, é per tul—van cridar els meus companys agitant un sobre blau. Una bossa de plastic Phavia pro- tegit de Paigua. Fent com si volgués llegir fa carta en solitud, em vaig allunyar fins a la riba. Si, era el mateix sobre de sempre. Coneixia massa bé la Iletra amb Ja qual estava escrita Padreca per poder fer-me illusions. Sense obrir-la, en vaig fer trossets mintisculs i els vaig escampar entre els, jones. : Jaeragairebé de nit. Estivem ajagutsal costatdel foc. —gEra alguna cosa important?—em van preguntar els meus companys. —No, res important—vaig contestar, i de sobte em vaig adonar que no sabia si mentia o deia la veritat. Em vaig aixecar d’un salt i vaig anar ala riba. Vaig entrar al llc. Vaig caminar dins V'aigua enfonsat fins a la cin tura, fins a les espatlles, separant els jones febrilment. Massa tard. Bs feia fosc per moments, els paperets shavien estovat i enfonsat, els corrents mandrosos els havien escampat pel Ilac, els havien embullat amb les arrelsdeles plantes aquatiques. ‘Que hi farem, potser no hi havia res, segur que no hi havia res... 2Per qué hi havia d’haver alguna cosa pre- cisament aquesta vegada? No hi havia res. iI si hi havia alguna cosa?EL DESENVOLUPAMENT La vida és Ia vida. Per distreure’m, m’agrada obser- var els escarabats. Per separat no s6n interessants, perd junts semblen tenir un gran potencial. Per exemple, ahir, Estava assegut a Ja cuina fumant mentre ells corrien d’una banda a Paltra, Corrien i cor- rien, fins que de sobte es van disposar formant Pobra mestra de Leonardo da Vinci titulada La santa cena. Casualitat? No, la inevitable llei del desenvolupament, eldinamisme creatiu del grup, Pevolucié. Només cal que suna societat corri perqu® hi hagi resultats. El problema rau en el fet que de seguida es van dis- persar. Leonardo no va durar més que un segon. Vaig pensar: «Agafaré un insecticida en esprai, esperaré i, aixi que es tomin a disposar formant alguna obra, polvorit- zaré ila fixaré.» Vaig agafar Pesprai i em vaig posar a Vaiguait. Ells, un altre cop d’una banda a Paltra. Se'm va apa- réixer fugagment alguna cosa com Le déjeuner sur ber- be de Manet. La vaig deixar passar. Pel que semblava, havien avangat en Ia seva evolucié i ja estaven en Pim- pressionisme. Ho podria fixar, perd eque potser tine dret a aturar el desenvolupament? L'impressionisme é una gran fita, perd si els aturo, qui sap a qué deixaran arriba, podent-hi arribar. El cubisme: el vaig deixar passar. El surrealisme: el vaig deixar passar. orMantine un dit sobre 'esprai, perd encara no pre- mo. Ja se sap que després del nou ha daribar alld en- caraimés nou, & a dir, després del bo alld encara més bo. De manera que no cal preocupar-se perqué Leonardo i les obres posteriors shagin de dispersar, al revés,aixd & el desenvolupament. Ja som a P'era modema. Només hi ha meravelles. Warhol, per exemple. Perd ell ja no és tampoe Piltima moda, no és més que un classic. Correu, fillets, una mica més i arribareu a formar alguna cosa mai vista. Jo espe- ro la modernitat més contemporinis, o sigui, el millor. Perd gqué passa?, ja no veig res, només uns escara- bats que corren. ZEs deuen haver cansat? ;La decadén- cia? gLa caiguda de Part? Esbatano els ulls, perd no hi ha res més que escarabats. Ob, que ruc que sée. ;Com podria veure alguna cosa si encara no nv’he desenvolupat? Ells ja estan segu- rament al sogle vint-i-cine (ja és més de mitjanit i corren molt de pressa) i jo continuo a finals del vint, La meva percep no aonseguxsguilos el pas std mai Vaig deixar Pespraii me'n vaig anar a dormir. Tor- naré a la cuina d’aqui a cinc-cents anys. 62, LEXPERIENCIA ‘Temps enrere m’agradava seure al balo6 i observar la vida, La vida minteressava. Fins que un bon dia vaig veure un vianant que coi- xejava d'tina cama. Bé, a vegades passa. Una hora més tard el vaig veure altre cop de torna~ da, Continuava coixejant, perd aquesta vegada de la cama esquerra, quan anteriorment ho feia de la dreta, Aixd ja passa menys sovint. Quan, un moment més tard, el vaig veure per ter- cera vegada en passar sota el meu baled coixcjant altre cop de la cama dreta, vaig comengar a sentir curiosi- tat. Tquan altre cop el vaig comar a veure coixejant de la cama esquerra, ja no vaig aguantar més. Vaig sortir cor- rents al carrer, el vaig atrapar i li vaig preguntar amb educacié: —Dispensi, perd fa estona que ’observo ino ho en- tenc: zper qué coixeja una vegada de la cama dretai una altra de Pesquerra? —zJo? Impossible. —Perd si ho he vi Ma vist a mi? —Es clar, gque es pensa que no tine ulls? —:Quan m’ba vist? —Viiltima vegada, fa cosa de mitja hora. —1L cap aon anava? 63—Cap allt. ni li vaig indicar la direcci6 per Ia qual acabava de venir. —Jael tinc!—va cridar iva sortir coixejant altre cop en aquella direccis. Em vaig quedar una estona al carrer reflexionant sobre el misteri de la vida. Quan ja estava a punt @’en- tar al portal, el coix va tornar a apartixer per la direc- ci6 en qué havia desaparegut, coixejant de a cama dreca. Si, clarament de la dreta, ino de Pesquerra, una altra ve- gada no de 'esquerra. I va passar pel meu costat com si no em veigs, com si no em conegués, com si no hagués- sim estat parlant un moment abans. “Aixd ja era massa per a mi. El vaig atrapari el vaig agafar pel brag. —Ah, no! Ara ja no se m’escapa! :Per qué un altre cop la cama dreta i que significa tot ax —Deixi’m anar o cridaré la policia —Si, cridi-la! Formo part de la societat i la societat té dret a la informacié! El portaré als tribunals! Hi ha Phaver transparéncia! Si no mexplica el que est pas- sant, em tornaré boig i vost en sera el responsable! Es fark clrrec de les despeses del meu tractament! Vost respondra davant de la societat! "—Tranquil-litzi’s. Segurament ha vist el meu germa bess6. Com a bessons, é impossible distingir-nos i enim el mateix caricter: Aquest mat{ ens hem barallat, ell m’ha donat una puntada de peu i m’ha fet mal a la cama dreta ijo també li he donat una puntada de pew ili he fet mal a Pesquerra. Després he tornat a casa a bus- car una destral—en dir aixd, va treure de sota de Fame- 64, ricana una destralota de bones proporcions, me la va ensenyar i la va tomar a amagar—i ara Pestic buscant, perqué encara no hem acabat de parlar. Per’ no el tro- bo, perqui pel que es veu ell també m’esta buscant i aixf sno hi ha manera de topar-nos. :Cap a on ha anat? —Cap alli, ’on ha vingut vost2. —Moltes gracies. Iva tomar sobre els seus passos. _Tjo també vaig tomar sobre els meus passos i me’n vaig anar a casa, Perd ja no vaig sort al bale6. Ara em quedo a la cuina, perque ja no minteresso especialment er res. La vida és senzilla, é només la meva imagina- cié la que la complica sense necessitat. 65EL PARC D’ATRACCIONS Erem tots en una taverna, pensant com podriem con- tribuir al desenvolupament econdmic del pais. —Isi muntéssim un parc @’atraccions—va proposar lcontable—. Té ganxo. —La idea no est malament, perd la realitzacié és molt dificil—va dir Padministratiu—. :D’on treurfem Jes atraccions? —Podriem exhibis, per exemple, uns menjadors de foe 0 una dona barbuda—va fantasicjar el conta- ble. —Hore, si ventestes, el foc no és dificil de menjas perd guna dona barbuda? gD’on la treus? —Bé, dones exhibirem un paio barbut. Fins i tot millos, de cara als joves. —Un paio barbut no és cap atracci6. Ens vam posar tristos. —Ja ho sé—es va animar el contable—. El misteri de la ezncia, el fenomen del segle vint, una done sense sostenidors, —No mola—va advertir el caixer—. Massa com- petincia. Jo gairebé m’estimaria més el barril del riure. al aixd que és? —Molt senzill. El client es fica en un barril i el per- sonal li fa pessigoles ales aixelles fins que rebenta de rire al si algi no riu? 67—Hia de riure pes forga. Al costar del barrl sempre shi haura dos per fer pessgolles. "Bahra fer una ganyota de menyspreu Pad- ministratig_-, No & re5 de nou. Els antics grees ja es passaven le vida en un bart. Nosalres necestem un ait, alguna cosa nostra, familiar Sian ya ho Gno_va crdar dl contable—. La danse del venir —La dansa del ventre ve del Proxim Orient—el va alligonar Padministratiu—. I no té res a veure amb el nostre art nacional Un moment, depén del que es ball, ijo he pensat en un eracoviak o una polonesa. " ws absurd, En aquests balls sha de talongjar ino ddeu pas voler talonejar amb el ventre. —En efecte—wva reconéixer el contable—. No hi havia pensat TEs va fer un slenci descoratjador. Semblava que la idea ja hava facassat sense remei rine una idea —va comencar amb cautea el con- table—. Perd no sé si puc proposar-la. —aPer qu? no? No s/ha de perdre lesperanga—el vam animar tots—. {Qui és el que proposa? jue prenguem alguna cosa més. ree ser acceptada. Resulta que, malgrat tot, quilsevolsituaci, per difel que sigul, sempre té tuna sorida 68 AQUELL HOME GRAS QUE REIA Des de lluny, Phome que s'acostava ja semblava excep- cionalment gras. Duia Yarmilla descordada en Pample pit la camisa descordada en el coll gros, els pantalons descordats en la panxa colossal. Al plec de Vimmens colze, entre els munts de carn del brag i de Pavantbrag, portava un cistell destinat segurament les compres ne- cessiries per dur la casa i sobretot la cuina. Amb tot, no era pas aixd el que sorprenia, siné el riure que sacsejava totel seu cos. Lhome gras va passar pel meu costat sense prestar-me atencié, Iurat totalment al seu sure, Salta- ‘ven tots els monticles i clotets del seu cos, que era com un immens Estat desconeixedor de les seves fronte- res exactes. Va passar pel meu costat i el seu riure va comencar a allunyar-se en direcci6 a la plaga del mer- cat Jo, en canvi, vaig continvar caminant per una mena de pulera avinguda, om les casetes iles torres que hi ha- via enmig dels jardins creaven un ambient molt agrada~ ble, tant per als seus habitants com per als vianants. Afegim-bi un temps assolellat i la verdor del mes de maig, i tindrem la imatge i olor Paquell dia. De sobte vaig tornar a sentir ralles sorolloses i vaig veure dos homes grassos i incommensurables vestits amb unes granotes blaves tacades de diferents colors i cofats amb unes gorres iguals, pintant de verd una xar- xa metallica que separava una de les casetes del carrer. 69arrere de la xarxa creixia una espessa bardissa, ides de Pak bands svribaven unes ralldes ie so medic d'anes estisores de podar. Els pintors grassos trontolla- ‘Yen de riure i agitaven els pinzells, mentre a cada esclat Je rue @ells responia un riure des de Paltra banda. Em vig aturar i vaig mirar per la porta entreoberta del jar- del quart. Vaig azribar a la conclusié, aisi mateix, que igual que aquells de la bardissa i els de Ja tanca, tampoc aquests reien per separat i indepen- dentment, siné que ho feien com si rignuessin de com acord d’alguna cosa que tots coneixien. No deien res, sind que una vegada i una altra esclafien a riure, i n’hi havia prou que un mirés Paltre com recordant-li alguna cosa perqué Valegria pugés de to. Fent passos petits i panteixant en els breus intervals entre els successius es- clats, artossegaven el rodet cap al fons del ard. ‘Vaig aprofitar aquest moment i em vaig introduir fartivament en un vestibul fosc. Hi havia una porta da- Vant i una altra ala dreta, A través de la de davant m’ar~ ribaven els sorolls propis de colpejar, tritura,ratllar, bu- Ili i un riure coral. Vaig mirar pel forat del pany. Dar rere hi havia una enorme cuina blanca ia dins cine cui- ners d’una gran corpuléncia traginaven animadament, rebentant-se de riure. Les rajoles iles cassoles @’alumini, 7elsestris dellauts i els coberts de plata brillaven llumino- sos. ‘Vaig emptayer la porta de la dreta. Des d’allf, un larg passadis duia al fons de Phabitarge. Quan vaig tan- car la porta darrere meu, vaig deixar de sentir les rialles i ds altres sorolls i de sobte es va fer un gran silenci. El parquet, encerat i fosc, brillava. Vaig passar de llarg per nombroses portes a la dreta ia ’esquerra, algunes de les quals, obertes de bat a bat, mostraven les habitacions dels grassonets: lits amples, coixins, gandules, softs, divans. Vaig arribar al final del passadis. Davant de P'al- tima porta hi havia un gos estirat, enorme i molt gras, massa gras perque Ii importés qualsevol cosa. Fins em va semblar que badallava d’una manera determinada, propia dels gossos: amb les comissures de Ia boca esti- rades com si ell també rigués. De manera que vaig obrir Palima porta. ‘A Phabitaci6 hi havien corregut les conines, perd el sol del migdia es filtrava a través de les teles rectangu- lars, a ratles de colors groc fosc i teula. En una butaca fonda de pell—olor de la tapisseria de pell omplia 'in- terior, fresc i en penombra—hi havia assegut un home nerviit i prim. Tenia una cara allargada, eixuta, contre- ta, una cara de lebrer. Davant seu, sobre una tauleta, hi havia un globus terraqii. Tanmateix, Pacostament a Pideal entés massa al peu de alletra va comengar a suposar un peril. Perque si el forat com a tal significava Pideal, aleshores fins i tot entre els tubs de claveguera hi havia unes diferéncies inquietants. Com més curt era un tub, més s‘acosta- va a Fideal. Alguns tubs simplement es tallaven per, Faquesta manera, semblar-se més a forat en ell mateix. Van comencar a apartixer uns tubs tan curts que s’as- semblaven més a tn anell que a un tub, i sorgia la qiies- 16 de si encara se’ls podia considerar tubs. Era una liestié ideoldgicament ambigua, perqu’ al cap ia la fi quests tubs més curts eren els que s/assemblaven més al forat an sich, per la qual cosa precisament ells havien de ser més tubs que els altres, i tanmateix era com si ja no ho fossin. Paradoxa que calia superar. 82, Després de nombrosos debats es va establir que un tub és un forat més una entrada i una sortida, o bé només una entrada i una sortida. Es a dir, un forat perd gros. Ara bé, zcom de gros? Aquesta era la clau de la qiestié, Un tub massa curt s‘acostava perillosament aun , un tub massa llarg, a Finfinit. En tots dos casos, no se sabia on tenia un tub aixi Pentrada, i la sortida, o bé la sortida i Pentrada. (Tal com podem observar, el centre davenci6 va passar del forat—d'altra, banda a partir d’aleshores un dogma ja irrebatible—, no tant a la qiestié de la gruixaria del forat, inclds també en el dogma, com a la qiiesti6 de Pencert ea la gruix’- ria d/aquest forat.) De manera que, ¢quina llargada ha de tenir un tub? Resposta: un tub no ha de ser ni massa llarg ni mas- sa curt, sind mitja, ha de tenir la seva mesura justa. ‘Aleshores es va mesurar el Ilarg de cada tub per se- arat, es van sumar els resultats, la suma es va dividir per la quantitat de tubs i aixf es va arribar a-una mitja- na. A partir d’aleshores, cap tub no podia ser ni més larg ni més curt que aquesta mitjana. _ Tot estava clar pel que feia als tubs més llargs de la mitjana. Aquests es podien tallar. Perd zqué fer amb els tubs que eren més curts que la mitjana? Ara aquells tubs que en altres temps s*havien tallat per acostarse a ideal es trobaven en una situacié incmoda. No eren massa llargs, perd si massa curts. La solucié final era a tocar. Arts que des de feia molt, de temps ja no tenia importincia per a qué servia cada tub, fins i tot s’bavia arribat a oblidar que els tubs ser- vissin per a alguna cosa, el tub individual no tenia cap 83sentit. Lexisténcia dels tabs separats era un anacronis- ‘me, un obstacle en I'inevitablei logic desenvolupament del rub. De manera que aquest ens ja tenia els dies, i amb tota 126, comptats. “Tots el tubs es van acoblar pels extrems, es van sol- dariva néixer un tnie i gran tub cdsmic. 84 EL VUITE DIA ‘Déa va treballar sis dies i va descansar el sett. L-home no és Déu, es cansa abans, per la qual cosa va conside- rar que el dissabte també li corresponia com a dia de descans. Aquesta decisié no va trobar una objeccié expressa per part de la Instancia Suprema. «Si ha sortit bé amb el dissabte, pot ser que també passi el divendres», vaig pensar, i vaig adregar a Déuuna sollicitud amb el contingut segiient: «A causa del cansament que sento després del di- Iuns, el dimarts, el dimecres, el dijous i el divendres, us prego que us dignen avorgar-me també el divendres coma dia lliure de treball. Homo Sapiens.» No hi va haver resposta, per la qual cosa vaig con- siderar que també el divendres m’havia estat atorgat. Amb tot, entre el dimecres i la resta de la setma- horrible dijous. Res no cansa més que im dia de la setmana laboral. De mane- ra que vaig escriure, aquesta vegada amb més atrevi- ment: « ‘Ara la meva setmana laboral acabava el dimecres a la tarda. Si, perd aquest dimecres... El silenci de Déu em va donar valor. «Exigeixo la supressi6 del dimecres com a dia labo- ral. Prometeu> 85Quant al dimarts, ja em vaig rebellar obertament: Dir-se home omple d’orgull (Maxim Gorki, 1868- 1936). Eldimarts atempta contra la meva dignitat. Estic endesacord total acabo el dilluns.» No hi va haver resposta, de manera que amb el dilluns va ser molt facil. N’hi va haver prou amb un telegrama: El dilluns també queda exclos» ‘Ara tenia set dies de la setmana lures i em sentia or- gullés de la meva rebellia (L'horame révolé, Albere Camus, 1913-1960). Perd al cap d'un temps em vaig adonar que la setmana només tenia set dies i, per tant, jo no podia tenir més de set dies lliures a la setmana. Una tal Jimitacié de la meva libertat em va semblar inadmissible. De manera que vaig telegrafiar aDéu: «Creu immodiatament un vuite dia» No va contestar, cosa que em va afermar definitiva- ment en la meva conviccié que Nietsche tenia 126 (Priedrich Nietzsche, 1844-1900) i que Déu no existia Perd en aquest cas, zqui era el culpable que la setmana només tingués set dies i que jo no pogués tenir més de set dies lures a la setmana? Vaig agafar un pal i em vaig posar a Paguait a Pesca- Ja. Quan passi un vel, 'atonyino. ‘Al capdavall, algi ha de ser el responsable de la injusticia que se mba fet. 86 LA IMPRUDENCIA En va venir a veure, va seure i va comencar: —Séc un pore. —En efecte—vaig respondre. Em va llangar una mirada plena de desconcert sen- se saber si ho deia de debd 0 era una broma, Va artibar a In conelusi6 que segurament fea broma i va prosseguir: | Soc un home vi. Jo mateix no 56 sé resulat un carkcter vil o de Pestupidesa. —al per qué no de totes dues coses? Frs tan vil com esti. Aquesta vegada em va mirar ja no amb deseon- cer, sin6 amb estupefaccid, Perd en veure un mirall dar- rere meu hi va fixar la mirada, i Festupefacci6 reflecti- da en dls seus ulls va deixar loc a un interés profund. Va treure de la butsaca una pinta i es va posar a pentic nase, _—Malegro que parlis amb mi sincerament.. —ara ‘aig prosseguirjo— Perqui ja comengavaa pensar que mai seria possible. Bts com ets, pero almenys wets conscient Va guardar le pinta, perd vaig tenir la sensaci6 que entre s’estava pentinant no myescoltava amb atenci6 i que fins i tot havia oblidat el que jo havia dit aban, perqué va dir f =No ho neguis. No tens nj - saa NO Ro meus, No tens en de quae ca 87—No ho nego en absolut. Fa molt que et conee i tine de tu la mateixa opinié que m. —Pore! Pocavergonya! Canalla! I, tapant-se la cara amb les mans, va esclafir a plorat. No oblidis que també ets creti, imbéeil i un ma- marratxo. ZI no un neurasténic?—va proposas, mirant-me através dels dits amb els quals es tapava la cara. —No, un simple mamarratxo. I per qué no un esquizofrénic..? Marcat amb el toc divi de la bogeria. La societat no ho comprén. —De cap manera! Un simple beneit. —Perd i aquelles canallades... :No creus que s6n més aviat excepcionals? Una cosa com ara Nietzsche, Dostoievski, el Viaege al final de la nit, Les flors del mal, Lord Byron si més no... —No, ua pore i prou. Va apartar Jes mans de la cara j es va menjar un ca~ ramel de menta. —zPotser 6 cosa del pecat original? I’home és dabil, no se'l pot condemnar. Em tires la pedra a mi, mentre que tu mateis... Em podries estima, sno? Ni parlar-ne! —Si no és el toc divide la bogeria, potser podria ser la pobresa d'esperit. Benaurats els pobres desperit, perqut... Ja saps. ,Potser em podries acceptar per aquest costat? —No. —Com que no? Per aixd de pore m’hauries d’esti- mar, després de tot mYestic confessant. Si vols fins puc penedit-me. 88 —No et molests. —al si prenguéssim el pore segons el professor Skinner? Lome no & responsable dels seus actes, per- qué el seu medi ’ha format aixi. Els reflexos condicio- nats. Entene que el pecat original no et convenci perqué és antiquat. Perd gi Skinner? —Tampoe. Ets un simple canalla i aixd & tot. No tine res de particular? —No. —Res dinteressant, ni curiés, res de qué es pugui parlar? —No, res. __—Alleshores, adéu—va dir amb fredor, es va aixecar ise’a va anar Tresulta que em va denunciar. A la Santa Inquisicié i als Humanistes Ateus al mateix temps. No va trigar gaire, perqué va escriure la dentincia amb paper carbé. Ara estic amagat a les muntanyes. Assegut en una cabana feta de branques i remolant de fred, penso: «1 per qu? em vaig ficar on no em demanaven?> 89QUAN EL VIATGER... Quan el viatger es va aturar dale de la vall va sentir campanades d’agraiment, i quan va baixar ala vall es va, tobar amb una gran festa. De manera que va pregun- ‘ar aun vell assegut en una porta pel motiu d’aquella —Celebrem una festa—va respondre el vell per- qué resulta que el terrible drac que ens ha estat domi- nant des de temps immemorials no era un drac de debd, sin6 una réplica de carté pedra. —¢l comus ha pogut dominar?—va preguntar amb curiositat el viatger Normal, com un drac. Cada any devorava set verges i set xicots que li oferfem en sacrifici. —dl com els podia devorar si era de carté pedra? Mentrestant, els burgesos vestits de carnaval havien rodejat el vell i el viatger i escoltaven la seva conversa. —Jo no sé res—va respondre el vell iva calla. . —ZNo creus que els devorava?—va preguntar un dels burgesos, el que anava disfressat de Doctor de PAcadémia de Ciéncies —Si que ho exec, perd en aquest cas potser el drac no era de carts pedta, sind de debo. —Escolteu, ciutadans!—va cridar Pacadémio—. A~ quin’hi ha un que defensa la ignorancia icreu en les lle- gendes medievals! —Fora!—van cridar els altres a una sola veu. 1—Bé, potser no els devorava...—es va defensar el viatger—. Potser només us ho semblava... =" Bscolteu! Aquest tipus falta a la memoria de les nostres victimes! —Fora!—van tomar a cridar els altres a una sola yeu. “Amb molt de gust—va declarar la seva confor- mitat el viatger i va fugir de la ciutat cames ajudeu-me. El van seguir fins a les muntanyes que envoltaven la vall; després van tornar sobre els seus passos per conti- anuar la festa. En canvi, el viatger es va jurar a si mateix que a partir daleshores evitaria aquella estranya ciutat i se’n va anar a altres indrets. 92 LVADVERTENCIA Vaig trobar pel carrer algi que havia conegut bé anys enrere, encara que per part meva havia estat una relaci6 involuntaria, per no dir forcada. No volia parlar amb ell i vaig wravessar el carrer. Perd ell també va travessar el carrer i em va barrar el pas. —MPalegro de veure’t—va cridar tot content— Tine ‘una noticia important per tu. —:Quina noticia?—vaig preguntar, ja que la curio- sitat em va vencer. —Una noticia sensacional! Si t’ho hagués dit un altre no ho hauries cregut, perd ara ho sentiras de mi. De primera ma, per dir-ho d’alguna manera, —Molt bé, digue’m. —;Te’n recordes, que fa anys et vaig robar? —Suposem que me’n recordo. ¢I qué? —Bé, dones ara tine remordiments de consciéncia. —xEs a dir, que em vols tomar els diners? —No, perd pateixo turments morals. Em vaig por- tar com un auténtic pore, sée mesqui. ¢Qué me'n dius? —I si em tornessis... No parlem de detalls, El més important és la sen- sibilitat moral. I en aquest sentit tine la consciéncia No et pots imaginar com pateixo! Et vaig arrui- 93nar i et vaig dur a la mistria. Quan hi penso, se'm tren cal cor. —Em sap molt de greu. —Dones és clar. No hi ha res de pitjor que els re- mordiments de consciéncia, :I te’n recordes, que em ‘yas denunciar per robatori i et van condemnar per ca- Kimnia? El meu cunyat, al cel sigui, era aleshores mi- nistre de Justicia. Ara aquest cunyat se m’aparcix en omnis, sacseja el cap i diu: «Molt malament, molt ma- lament.» —El teu cunyar exagera. —No m’ho perdonaré mai. :I te’n recordes, de quan vaig seduir la teva dona? —Un moment de debilitat. —Qu? moment ni qué romangos! Ho vaig fer amb total premeditaci6. La vaig amenacar que si no se m'en- tregava et caurien deu anys en lloc de cine. Va ser un xantarge! —No té importinci —zCom que no 1é importincia? —Sén coses que passen, no en parlem més. —2Que no en parlem més? Si, no et preocupis, senzillament ets un hiper- sensible. I ara, adéu, disculpa’m, perd no tine temps per ximpleries. Em va atrapar, em va agafar per les solapes i va cridar: —Malparit de merda! Jo estic vivint un drama moral i mz em dius que és una ximpleria! Que no és res! Que no en parlem més! {No respectes el meu drama moral? 94 Iva fer el gest de pegar-me. MPhauria pegat de deb sijo no hagués aconseguit deseixir-me i escapar. Els drames morals shan de respectar, Altrament, poden ser perillosos. 95ALA MUNTANYA DE VIDRE El princep va caminar i va caminar fins que va veure la Muntanya de Vidre i al cim el Castell. Va baixar del ca- vall iamb no pas poc esforg va pujar a la Muntanya. Va entrar al Castell. Al salé va veure la princesa. Estava as- seguda davant del televisor. El princep va quedar fascinat per la bellesa de la princesa i va saber que per fi es complia el desti que fins aleshores havia estat buscant en va per tot el mén, Es va acostar a dipositar un pet6 sobre el front della, desper- tarla del seu son encantat i prendre-la per esposa. “Tanmateix, quan se i estava acostant, va donat sense voler una ullada al televisor. Es va asseure al sofa al cos- tat de la princesa i, havent-se oblidat de moment del pet, també es va posar a mirar la televisio. Justament hifeien una histbria sobre un princep que recorria el ména la recerca d’una Muntanya de Vidre i d’una princesa encantada. Precisament va coincidir amb Pescena en qui el princep entrava al salé, veia la prince- saise li acostava. Perd en acostar-se-li, mirava cap al te- levisor i tot seguit s’asseia al sof’ al costat de la prince- sai també es posava a mirar la televisi6. Perd gqué és el que es veia en aquell televisor que al seu torn es veia al televisor que el verdader princep es~ tava miant juntament amb la verdadera princesa? La mateixa historia. De manera que també en aquel! relevi- sor que es veia en aquell altre televisor que al seu torn 97es veiaal televisor que el verdader princep estava mirant juntament amb la verdadera princesa es veia un televi- sor ien ell la mateita histdria. Icom que era la mateixa, aleshores... ; ‘No val la pena continuar explicant res més, ja que en tot cas seria la cangé de Penfadés. Potser només calgui afegir que el cavall va dinyar-la al peu de la muntanya. ‘Ni sortia la televisi6 ni la podia veure, De manera que va dinyar-la com a conseqiiéncia d’aquest greuge. 98 EL MUSEU a perdre el gos i el nen estava desconsolat per- que sestimava molt aquest gos. De manera que vaig portar el nen al museu d'un escriptor famés. Perque s esbargis i s’eduqueés una mica al mateix temps. ‘Vaig comprar les entrades i ens vam quedar espe- rant que s‘aplegués un grup de visitants i el guia ens ports a les babitacions de lescriptor. Liescriptor havia ‘mort feia uns cent anys i el muscu havia estat el seu pis, convertit ara en muse. ‘Al costat de la taquilla hi havia una parada amb els liibres que Pescriptor havia escrit. Llibres, ja se sap, res interessant. El grup és va aplegar i el guia ens va introduir a Pavantsala. —A la dreta, el bany—va informar. ‘Vam treure el cap al bany, ja que la porta estava oberta, només que no s’hi podia entrar perqu’ un cor 6 de brocat purpuri barrava el pas. Sobre el lavabo hi havia una sabonera i a la sabonera una pastilla de sabi. Sobre el sah6, una placa: «El sabé preferit de Pescrip- tor» —zEs por olorar?—va proguntar una senyora. —Prohibit—va anunciar el euia—. Perd els investi- gadors han comprovat que es rentava cada dia. —aLes orelles també?—va preguatar el nen, horro~ stat. 99—Calla—vaig renyar elnen—. No molestis els grans ‘mentre visiten el museu. Es clar que les orelles també. Si et rentes les ores, també et convertiras en un es- criptor famés. Més endavant hi havia el sali el dormitori. Mobles de noguera, bastant bons, per® res deT'altre mén, Aque- lla senyora volia provar el matalis, perd també estava prohibig, fins i tot pagant un suplement. —ET despatx de Pescriptor—va anunciar el guia i ens va deixar passar davant d’ell. Darrere de Fescriptori estava assegut lescriptor a mida natural. Semblava viu, segurament era de cera. ‘Anava en bata. Tenia una ploma a la mai sobre Pescrip- tori bi havia un paper amb alguna cosa escrita. —Un manuscrit, perqué escrivia a mi—va explicar el guia—. Els investigadors ho han comprovat. Aqui representa que escriu el seu poema més famsés. ;Se’n recorden? «Oh, pitria, quan bressolat pels teus bragos, ‘mamava com un nen el teu esperit..» —Miira, pare—va cridar el nen—. ;Com a casa! ‘Vaig mira, Efectivament, a sota de Fescriptori hi havia una ampolla de vodka buida. —Se la deuen haver deixat els pintors després de les obres de renovacié—va explicar el guia—. No pertany a Pexposicid. En aquest mateix instant em vaig adonar que l'es- criptor tenia escrit a la calba: «Ele estat aqui. Kazik.» «Segurament feia les seves anotacions fins quan no 100 tenia paper a mi—vaig pensar—. Un veritable escrip- tor, Perd zqui 6 aixd que hi ha a sota?> Més avall, ambé a la calba de Pescriptor, hi havia vuna altra nota: i sgl que, mamarratxo de merda?» I la firma: «Un amant de ja Literatura» «Suposo que aixd ja no ho va eseriure ell—vaig pen- sar—, Lalletra 6s diferent» Vaig mirar al meu voltant. El nen estava ocupat obrint els calaixos, i el guia impedint-Phi, Mentrestant, aquella senyora feia fotos i els altres discutien si el pis era de propictat o llogat. El guia no podia aclarir res, perqué perseguia el nen que lliscava pel terra perfecta- ment encerat, com acostuma a passar als museus. Vaig treure un boligraf i vaig escriure a sota d’«Un amant de Ia Literatura>: gainesconcusions hi po haver? maclusions practiques. No es pot continuar aixi, Cal restablir Pequilibr,altrament Rautem de oon ‘uar aguantant aquesta situacié inaguantable, al qui és el que proposa? —Es evident que no podem fer que la naturalesa, el cosmos, el mén objectiu—anomeni-ho com vulgui—, comencin a adonar-se de nosaltres i encara menys 2 preocupar-se per nosaltres. Perd si que podem corre- git la nostra propia posicid respecte a ells. —2Que vol dir? _ Cal restablir Pequilibri Si les armes de Padversa- ti ens destrueixen, ditigim-les contra ell. Ull per ull, dent per dent. Si les circumstancies s6n totalment indi- ferents a nosaltres, mostrem-nos també indiferents a les circumstincies. Només la indiferencia ens pot salvar, jove. D’ara endavant, Ia indiferéncia no ser’ mai sufi- cient. —Perd gno creu vosté que potser hi hagi un tercer element, a part de nosaltres i el mar? —El mar? ¢Quin mar? No el conec. Es va arronsar despatlles i se’n va ana. 33LA SOLITUD ‘Vam serrar la reiza i vam saltar al pati, Després vam saltar el mur i ens vam trobar al bosc. Vam atrencar a c6rrer pel bose. El mea company cortia cada vegada més. poca poc. —2Que et passa?—vaig preguntar—. Bt fan mal les cames? —No. —Aleshores, zper qu? alenteixes el pas? —Perqu’ no ens segueixen. —De seguida ho faran, aixi que s’adonin que ens hem escapat. Vinga, de pressa! Perd en loc dapressar el pas, es va aturar. —Dius que no se n’han adonat? —Pel que sembla, no. Perd gper qué et quedes parat? Mou-te, de pressa! Es va asseure a sota d'un arbre —Ningé es preocupa per mi—ya dir amb aire hi- gubre. —gDe qué parles..? —Ningti no sinteressa per mi, ning no em fa Qui? —Si tinguessin interés per mi, m’haurien vigilat mic loz gSents pena per aixd? —Dhome no presta atencié a Phome, ni tan sols 5quan li paguen perqué ho faci. Almenys, se’n podien haver adonat. —2Et penses moure o no? : —No. ;Per qué fugir si ningti no et persegueix? {Per qué esforcar-se sia ningt no liinteressa? Ah, quina vide. fe —Saps qui et dic? Que hi tornis, si vols. Es va aixecar d’un salt iva cridar: : —Ah, no! Aixd si que no! Jo tine la meva digni- tat, no penso demanar-li a ning que em faci cas. Me nYaniré a la meva solitud existencial! Tamb pas lent i el cap alt es va posar a caminar cap endavant pel bosc. I jo darrere d’ell. No sé per qué em feia vergonya anar de pressa 6 LES DESVENTURES DEL JOVE WERTHER E\ director de la filharménica ens va rebre amb ama- biliar, En que puc servir-los?—va preguntar. —Ens en deu cinquanta mil. —Es possible, perd no aconsegueixo saber per qui- na ra6. M’ho podrien explicar? —Com a avancament—li vaig aclarir, —Porser si, é una prictica habitual. Perd avanca~ ‘ment, za compte de qué? —De la nostra actuacié a [a filharménica. —Si, aixd ja té un cert fonament. De totes maneres, sino em fala la meméria, é la primera vegada que ens veiem. ¢Que potser hem firmat un contracte per cor reu? —Encara no, perd el podem firmar ara mateix. —Indubtablement. Perd voldria contixer a grans trets la seva proposta. ¢Vostés formen un conjunt mu- sical? —De moment no, perd el formarem. —al més o menys amb quin repertori? —Aixo ja ho veurem quan aprenguem a tocar. A tocar? —Si, a tocar instruments musicals, és clar, La ruqueria d’aquell individu em comencava a ener- var —2Vol dir que encara no en saben? B7—Eneara no 0 ja, gque hi fa? El futur de totes ma- neres ens pertany. No veu que som joves? —Oh, itant que si. No obstant, zels puc suggerix al- guna cosa? Primer aprenguin a tocar, després toquin tuna mica i després ens veiem. El futur sens dubte els pertany. Tno ens va donar Pavangament, el molt fatxa. Vam sortir Palli perjudicats socialment. Al mur hi havia un cartell que anunciava P'actuaci6 d’un tal Mozart. —,Qui és?—va preguntar... perd no recordo qui de nosaltres, perqué em falla Ja memdria, sobretot abans de migdia. —Segurament un vell. Vam deixar de pensar en Part i ens vam dedicar a constrair una bomba. Qualsevol dia la posem a la fil- harmonica, La Ihuita per la justicia €s el primer. 138 MEMORIES D’UN CAPELLA A\ Ja batalla hi va haver molts morts i ferits. Els morts van ser enterrats i el ferits van ser duts a Phospital de campanya, entre ells el caporal Culgrés. Vaig quedar sorprés quan em van fer saber que el caporal Culgros em volia veure immediatament. Era un ateu empedreit, per no dir un blasfem. —:Que et vols confessar?—vaig preguntas, —Una merda. El que vull és parlar amb un capella. De qué es tracta? —Whi diré si em promet no dir-ho a nings. Vhi vaig prometre. —Bé dones va passar aixi: em van encertar quan atacivem. Vaig caure i vaig saber que era el final, que me n’anavaa Paltre mén. —fs clar. —Un moment. Vaig pensar: «La vida no m’interessa if'altre mén de totes maneres no existeix, de manera que no cal amoinar-se.» Aleshores vaig sentir una rialla. gM 'interromp? —No. Evidentment, algi es reia de mi. <;Qué passa? —waig pensar—, equi hi ha de graciés en mi? Por- ser porto els pantalons descordats 0 trencats en un. loc indecords per un sotsoficial, o em penja alguna cosa del nas, jo qué sé...» Perd no, Puniforme estava com cal, tots els botons cordats, el bigoti pentinat, tot segons el reglament, No hi havia res que fes riure. Bg—2l qui reia? —Precisament d’aixd es tracta. Vaig mirar al meu voltant, perd a prop meu no hi havia ning, els com- panys feia temps que havien avangat, estava jo sol i quella rialla. BG, per aixd Phe cridat, mossén, perqué potser vost? sipiga qui es reia de mi. —El diable. ‘Va calla, es va quedar una estona en sileneii després va dir: —El diable no existeix. Jo només vull saber per qué elles reia de mi. —Perqué tu pensaves que ell no existia i resulta que existeix. —Alleshores ho tine malament. —Es clar que ho tens malament, perd si et confes- sessis.. T per qué? Jo no tomo el diable, Ho tine mala- ment perqu’ la proxima vegada que ataquem jo no hi aniré. No temo la mort ni el diable, per’ no m’agrada que agi es rigui de mi. I aleshores, equ’? Diran que séc un covard. —Serd aixt sino et confesses, —Li diré alguna cosa més. Jo no em vaig morir en aquesta ocasié tnicament perqué no m’agrada fer el ridicul. Quan vaig sentir aquella rialla, per pur empre- nyament em vaig entossudir a sobreviure i vaig sobre- ‘viure. El doctor diu que és un miracle, perd jo ja m’ho . El que no sé és si la proxima vegada em sortira bé.Taleshores, ,que? El diable es riura de mi tota Peter= nitat,ifins i tot després. —Per tant, no hi ha altre remei que confessar-se. 140 Es va quedar pensatiu. ‘Jao tine. Ja s& qué faré, La proxima vegada que n’estigui morint i el diable es rigui de mi, jo també em riuré Pell. je Redéu, quina fresca! »Només hi ha una cosa que no comprenc: gper qué em porten quatre homes en una caixa de fusta, ajagut, amb la tapa tancada amb pany i cla ‘Aqui acaba el manuscrit. Salutacions. 48 TE I CAFE Te 0 caft?—va preguntar ’amfitriona. M’agraden totes dues coses i aqui m’obligaven a triar, Aixd volia dir que pretenien estalviar o el café o elte. Séc ben educat, de manera que no vaig mostrar com em fastiguejava aquesta gasiveria, Justament estava ocu- pat conversant amb el professor, el meu vei de taula, 2 qui estava convencent de la superioritat de lidealisme sobre el materialisme, i vaig fer veure que no havia sen- tit la pregunta. —Te—va respondre el professor sense vacil-lar. Na~ turalment, aquest animal era un materialista i anava de dreta afartar-se. —;] vost?—es va dirigir a mi. —Disculpi, he de sortiz. Vaig deixar el tovallé i vaig anar al servei. No en tenia cap necessitat, perd volia reflexionar i guanyar temps. Si em decideixo pel caf’, perdré el te i viceversa. Si els homes neixen Iliures i iguals, doncs el café i el te també. Si escullo el te, el cafe se sentir’ menyspreat i viceversa. Una violacié aixi del Dret Natural del café o del te és contraria al meu sentit de Ja justicia com a Categoria Superior. Perd no em podia quedar al servei per sempre, en- cara que només fos perqué no era la Idea Pura del 149Servei, sin6 un servei concret, 6 a dir, un servei normal i corrent amb rajoles de Valencia. Quan vaig tornar al menjador, tothom bevia ja el te o el caf’. Era evident que s‘havien oblidat de mi. ‘Aixd em va ferir. Cap atenci6, cap mirament envers individu. No hi ha res que detesti més que una socie- tat malvada, de manera que vaig anar corrents a la cuina a reivindicar els Drets Humans. En veure damunt la taula un samovar amb te i una cafetera, vaig recordar que encara no havia resolt el meu dilema inicial: te 0 cafb, 0 bé café o te, Per descomptat que calia exigir les dues coses en lloc dacceptar la necessitat d’una elecci6. No obstant, no sols s6c ben educat siné també delicat per naturalesa. Per tant vaig dir amb amabilitat a Yam- fitriona, que traginava per la cuina: —Meitat i meat, sisplau. Després vaig cridar: —Tuna cervesa! 150 EL TRAMPOS —Séc un trampés—va declarar Pestranger—. Jugant amb mi no tenen cap possibilitat. En contra dels prin- cipis de la meva professié, no els ho amago. Confesso qui séc, encara que només puc ser qui sée quan en lloc de confessar-ho intento amager-ho. —Aleshores, sper qué ho fa?—va preguntar No- wosadecki, —Disculpin, perd ja he dit massa, encara que no tenia per qu? fer-ho. Ho he fet per voluntat propia. De manera que, si no contesto les segiients preguntes, é perqué tine tot el dreta guardar silenci. —Es cert, perd he pensat que com que ja havia co- mengat a enrotlar-se... —He dit només el que he dit, ni més ni menys. No els incito al joc ni tampoc els el desaconsello, Les con- clusions queden totalment a la consideracié de vostts. —Es molt generés per la seva banda, si, de debs, Phi agraim... tres jugadors i Pestranger del qual sabiem que era un trampés. Darrere de la finestra s'estenia un indefinit espai nivi, Ni tan sols hi havia rastres de Llebres a la neu. Es podia sortit, perd per fer un petit passeig, és a dix, per deixar el propi rastre, tornar i observar-lo per la fines- ta. Seria una sortida com una altra qualsevol, perd en- cara menys atractiva. 15—Eng permet que discutim Passumpte? Es a dir, tots sols. {No s’enfadara? —En absolut—va respondre Festranger, ies va girar cap a la paret, Nosaltres tres vam passar al racé del da- vant. Nowosadecki, Beyer i jo. — Per qué dimonis ens ho ha dit?—va dir Nowo- sadecki—, Ara ja no shi pot jugar. —S'hi pot jugar, perd no s’bifha de jugar—vaig cons- ata Perd, en realitat, zper qué no?—va reflexionar Beyer. —Per raons morals i prictiques, No esta bé jugar amb un trampés, considerant el codi de ’honor. I, @al- tra banda, amb un trampés no es pot guanyar. —Es cert Es va fer el silenci. Nowosadecki va mirar per laf nestra. Beyer va seguir la seva mirada amb Pesperanca que Nowosadeckd estigués veient alguna cosa. Jo vaig seguir les mirades de tots dos. Darrere de la finestra no hi bavia res. —Un moment—va dir Nowosadecks, apartant la vista de la finestra—. ¢I siesta fingint? —Justament—es va alegrar Beyer deixant també de mirar per la finestra—. 21 si només fos un bluf? —gPer qui hauria de fingi..2 —Per destacar. La gent é ambiciosa. —O per confondre'ns—va afegir Beyer—. Amb gent confosa és més Pacil guanyar. —2lis a dir que, malgrat tot, volen jugar amb all? —Voler 0 no voler, aquesta no és la qiiestié. La 152 iesti6 és no deixar-li fer trampes. Perqu’ si només fingeix ser un trampés, aixd vol dir que ens enganya. —zCom que ens enganya, si ho ha confessat? —No sigui ingenu—va sortir Nowosadecki en aju- da de Beyer—., Precisament perqué confessa, fingeix Altrament no ho hauria confessat. —Perd gper que confessa? —Per fingir. Anem a jugar, senyors. ‘Vam tornar amb Pestranger. —Vostt, pel que sembla, de tant en tant juga a les cartes..—va comencar Beyer, ies va enrojolat. —Dones podsfem jugar—va continuar Nowosa- decki—, Per descomptat, si no té res en contra. Lestranger es va inclinar en silenci —Juguem amb diners?—va preguntar quan vam. seure ala taula. —Es clar—va dir Nowosadecki—, Sense diners no hi ha joc. —Bé, perd potser, per comengar..—va dir Beyer t- midament—. Ho dic aixi, sense cap intencié... i en- cara es va enrojolar més. —Juguem amb diners—va decidir Nowosadecki. —Encantat—va acceptar Pestranger. Tell va guanyar i nosaltres vam perdre. —Ho ha aconseguit—va dir Nowosadecki —No ha estat casualitat, jo guanyo sempre. —Ja ho veurem. Va resultar que Pestranger va tornar a guanyar. —La segona vegada tampoc significa res—s’obsti- nava Nowosadecki. ‘Aa tercera va passar el mateix. 153—Tésor. —No és sort, Hs seguretat. Lestranger va guanyar a a quarta, a la cinquena ja lasisena. En comencar la setena partida, Nowosadecki va preguntar com sense voler = Aquesta vegada també guanyar’3? His clar que si—va respondre Pestranger—. :Per qué? ;Passa alguna cosa? —No, no, res. Només preguntava. ‘Va guanyar per setena vegada. Quan ens prepara vem pera la vaitena, vag prendre la paraula, —No podria perdre almenys ua vegada? —aPer qua? —No voldria explicar-ho massa clarament. El com- pany Nowosadeck també sha estimat més limitar-se dua allus —Perd gper qué hauria de perdre? nvobliga a fer-ho, ’hi diré obertament: per tenir una coartada —No necessito cap coartada. Els he avisat que s6e un trampés. La cosa és clara. Jo callava. Nowosadecki mirava al sostre i Beyer ater. Lestranger om mirava als lls. El slencisallagava —;Continuem jogant?—va pregumtar Pestranger. ‘Vaig mirar Nowosadecki i Beyer, perd ells no em volien mirar. Es feien els desentesos. Em vaig sen- ‘tir abandonat i trait, al cap ia la fi era també per ells, no. sols per mi, pel que intentava salvar la situaci6. —Continuem jugant—vaig dir per portar la con- 154, triria a Nowosadecki ia Beyer—. Per descomptat que continuem jugant. ;Per qué no? Nowosadecki va deixar de mirar al sostre i Beyer a terra i tots dos van mirar ahimats les cartes. De manera que les coses estaven aixi. Jo havia pensat que em venja- ria d’ells, mentre que ells m’ho van agrais, van acceptar Ja meva decisi6 venjativa amb agraiment i alleujament. Vaig decidir no intervenir-hi més. Perd després de la divuitena partida vaig sentir listima per Beyer. Li va apartixer una erupci6 purptiia 2 la cara i a les mans. Vaig deixar a un costat les cartes. —Un moment—vaig dir—. ¢De debd que no hau- ria de perdre almenys una vegada? Si no per una coar- tada que no necessita, almenys podria fer-ho per raons humanitivies. El meu company Nowosadeck i jo som de la categoria A, aptes per al servei al front, perd el company Beyer té la salut delicada. Lestranger va mesurar Beyer amb una mirada brew iatenta, —Aguantar’. —I vosaltres, qu? dicu?—em vaig dirigir als meus companys. Callaven. Beyer mirava amb ulls implorants No- wosadecki, perd Nowosadecki no el mirava. —Company Nowosadecki, expressi la seva opini6, per favor. —Que ho digui Beyer personalment. —Aguantaré..—va xiuxiuejar amb una veu amb prou feines audible i va abaizar el cap. —Bé. He fet el que he pogut. A partir d’ara, cadas- fi respondri de si mateis. 455‘Vam continuar perdent, durant rota la tarda. Ning no va tornar a dir cap paraula. En fer-se fosc, Beyer no va poder més. Just quan estranger repartia les cartes, Beyer va caure davant seu de genolls. Al principi el seu balbu- ceig era inintelligible. Només al cap d'un moment es va fer entendre. —Digui que no és un trampés... No perdi, perd digui una paraula, Phi prego... que no ho és... Lestranger es va inclinar i el va aferrar per les aixe- lles. Suaument perd decididament, el va aixecar de terra. 203 que ho dira? {Oi que si?—sanglotava ara Beyer de peu dret—. Oi que dira que no ho és? —Desgraciadament, ho séc. —Perd jo ja no puc continuar més aixi! gl la fe? a fe?—va repetir Beyer i va obrir la boca. —Si, la fe. Senyors!—va dir 'estranger i es va aixe- car— Ha arribat el moment que els reveli per qu? no els he deixat ni una ombra desperanga, é a dir, ni una ombra de dubte que no tenien cap possibilitat. He volgut purificar i posar a prova la seva fe. Haurien d'haver cregut en la possibilitat de guanyar a pesar de Pevidancia que no podien guanyar. Només una fe aixi & verdadera, mentre que tota fe que busca el suport de Ja raé no és una fe de debé. Adien! —,Com? ;Se'n va?—va preguntar Nowosadecki {ies va aixecar: Jo també em vaig aixecar. Beyer ja estava dret. —Ara que els he revelat els meus motius, continuar el joc no tindria sentit des del punt de vista educatiu. El 156 que esta sotmés a una prova no ho hauria de saber. En aixd precisament consisteix una prova. I yostés ja ho saben. —Una altra vegada i pZou. Lestranger es va acostar a Nowosadecki ili va posar tuna ma a Pespatlla. —La seva fe Phonora. —Una altra vegada i prou—va suplicar Nowosa- decki. Lestranger va donar Pesquena a Nowosadecki i es va dirigir al guarda-roba. Pel cami es va aturar al cos- rat de Beyer, que continuava amb la mandibula caigu- dai parpellejava. Li va tancar la mandibula, tot seguit va recollir els diners de la taula i sels va ficar a la but- xaca. Després es va posar Pabric de pell i el barret. —aljo?—vaig reclamar els meus drets—. :No té res adinme? —No. ‘Vaig fer una freda reveréncia. Em va respondre amb tuna reveréncia similar i se’n va anar. Em vaig acostar a la finestra, L’estranger s‘allunyava camps a través, perd ja era massa fose per poder cons- tatar si deixava petjades. —Lhe enganyat, i de quina manera!—va dir No- wosadecki darrere meu—. Ni per un moment he cre- gut que fos un trampés. 157EL CORRESPONSAL ESPECIAL En un pafs llunya s’estaven preparant esdeveniments importants. Calia enviar-hi un corresponsal especial, per® el pressupost del nostre diati no ho permetia, per- qué tenfem massa pocs lectors i per tant massa pocs di- ners. Haurfem tingut més lectors i per tant més diners si haguéssim pogut enviar-hi corresponsals especials, i hauriem pogut enviarlos si haguéssim tingut més di- ners, la qual cosa al seu torn només hauria estat possi- ble si haguéssim tingut més lectors. —Mirem-ho objectivament—va dir el redactor en cap ala reunié del consell de redaccié—. :Qué és el que pot passar alli? Només dues coses: un augment de la repressi6 o una liberalitzaci6. Tant si ens arrisquem per ‘una cosa com si ho fem per Paltra, tenim un cinquanta per cent de possibilitats d’encertar, i el nostre corres ponsal especial, que no tenim, perd que fingirem tenir, tindra ra6. Aixi, doncs, qué triem? ‘am apostar per la liberalitzacié, Liendema va apa réixer al nostre diari la noticia del nostre corresponsal especial que en aquell pais lluny’ el régim s’havia co- mengata liberalitzar. Fl nostre diari va ser l'énic a donar aquesta noticia. Tots els altres van informar sobre les, repressions de les quals havien estat testimonis presen- als els seus corresponsals especials, A la reunié del consell de redaccié hi regnava un ambient lldbrec, 459—¢Lara que? Hem de publicar una rectificacié. Ni pensar-hil—s’hi va oposar el redactor en cap—. Repetirem el mateix, afegint tinicament alguns detalls, La relaxacié de la censura, una amnistia parcial, Paperturisme, etcetera. —Perd tornari a ser la mateixa falsa noticia! —N’assumeixo tora la responsabilitat Lendem’ vam rebre trucades dels nostres lectors que ens felictaven per la nostra rapidesa informativa. La noticia sobre les repressions que tots els altres dia- fis havien publicat el dia abans va resultar inactual a la Tum dels nous esdeveniments. En aquell pais lluny’ després de les repressions es va produir una liberalit- zac —Com ho sabia?—vam preguntar al nostre redac- torencap. —No sabia res, perd penso dialécticament. Al prin- cipi podia ser una cosa o una altra, perd ara ja funciona per si sol. —Es a dir, que repetim! —Al contrari. Dema donarem la noticia de Pagreu- jament de la situacié, Tancs als carrers, batusses amb la policia i aquestes coses. Va resultar que ho havia previst correctament. En aquell pafs lluny’, després de la liberalitzaci6 es va produir la repressié. Vam comengar a comprendre la dialactica. —O signi. que dem’ toca liberalitzaci6, dem’ pas- sat repressi6, després altre cop liberalitzacis i aixi suc- cessivament? —Per descomptat. Els vaig dir que ara ja no hi hau- 160 ria cap problema. Només hem d’anar amb compte de no confondre Pordre. Ficats en el paper del nostre corresponsal espe- cial, escriviem cada vegada amb més habilitat tant so- bre la liberalitzacié com sobre la repressié. Sempre tenfem ra6 i la tirada del diari va augmentar, Ara ja podiem enviar un corresponsal especial, ens ho podiem, petmetre, perd gper qué? Tot anava bé, encara que era una mica mondton. Fins que ens va cridar el redactor en cap. Que és el que toca demi?—va preguntar. El secretari va consultar agenda. —Repressi —No, no, fora! —Peré la liberalitzacié va ser ahir! —No, no, fora! Ni repressié ni liberalitzacié. Do- narem a noticia d’un triple assassinat per motius se- xuals, —Qui va assassinar a qui, com, on, quan?—vam cridar 2 una sola veu—. :Sadomasoquisme? ;Homo- sexualisme? :O potser un incest? ;I per qué triple? —Senyors, acaben de confirmar les meves suposi- cions. Sia vostés mateixos els ha cansat la politica mun- dial, qué dir dels nostres lectors? Ens hem tornat avor- rits per a ells i el tiratge comenga a baixar. En vista Laixd, tanquem la seccié internacional i ens passem al sexe local. ‘Tenia ra6. Perd, malgrat tot, ens va fer pena reti- rar al nostre corresponsal especial. Escrivia bé i a més era en un pais exdtic,UNA CARTA EN UNA AMPOLLA Beavolgut, encara que desconegut, destinatari. O més aviat: benvolgut per desconegut. Com que no et conec, tampoc conec els teus defectes, les caracteristiques re- pugnants del teu cos i del teu caricter, la qual cosa em. permet adregar-me atu amb una simpatia incondicio~ nal. Perd, de fet, gper qué (sino et conec) hauria de sen- tir simpatia per tu? Resposta: la simpatia és un senti- ‘ment confortant, sa, positiu, 'amor al proisme és acon- sellat per tots els sisvemes eclesiistics i laics. Es una vir- ‘at tantespiritual com social, Me la concedeixo per cau- re't simpitic també a tu. No sé si ets home o dona, vell o jove, blanc o de color. Aixé facilita enormement la correspondencia i la nostra relacié en general. Com es vulgaritzaria i compli- caria aquesta relacié si conegués els atributs del teu ser particular. Gracies a Déu, no en sé res, i gracies a aixd podem trobar-nos Iliurement tu i jo, jo amb ta, nosal- tres junts, en el concepte ampli perd summament agra- dabie per a una oida humanista que és la humanitat. {Que potser he d’afegir que pel mateix motiu, per no espatllar la simetria ino dificultar-te alhora la simpa- tia cap a mi, mYabstindré de revelar el meu sexe, edat, raga 0 qualsevol altre tret individual? Que la teva sim- atia cap a mi floreixi sense obstacles, igual que la meva capatul Després d’aquesta introducci6, anem al gra. Dones 163bé, vull comunicar-te amb entusiasme que tu i jo, é cal ficar la resposta en una ampoll,tapar-a i llangarla a dis, la humanitat, tenim una missid noble i gran per aaigua més propera. Igual que ho faig jo ara. compli. No em demanis els detalls. Els detalls ens H- Ben teu, mitarien innecessariament i traurien a la nostra missié El subjecce universal el seu caracter indubtablement universal i @’ordre supe- rior. Els detalls sempre porten als conflictes, mentre que el caricter universal i @ordre superior no esta subjecte a discussid, A més, si em demanessis pels detalls, reco- neixeries amb aixd la teva ignorincia en aquesta causa tan important i que ens preocupa a tots, i aix® parlaria mmole malament deta, En canv, ces que queda prow clar que, siem comunico, no ho faig per comunicar guna cosa que jo sé i que els altres podrien n0 saber, siné que només vull comunicar que sé el mateix que tothom. Tine Pesperanga, encara més, expresso el més pro- fund convenciment que la nostra correspondéncia, ini- ciada d’'una manera tan fructifera, continuara desenvo- lupane-se. Viintercanvi de les idees en les relacions basades en una simpatia miitua é no sols agradable i profitosa, siné que també constitueix el nostre deure envers la societat. Ja que aquest intercanvi és el nostre vincle i fa que nosaltres, els habitants del planeta, cons- tiniim—a pesar de diferéncies poc importants que no s6n tingudes en compte—una colectivitat universal, pensant i simpatica, & a dix, la humanitat davant dels seus reptes. Aixi, doncs, espero la resposta amb la segu- retat que arribara aviat i que sera tan simpitica com aquesta carta. No poso Vadrega per no rebaixar el ni- vell de les nostres relacions i no tacar 'intercanvi de les nostres idees amb una minuciositat de mal gust. Només 164ESTRATS ‘Vam setirar amb molt de compte una capa de cendres volcaniques a sota de la qual hi havia alguna cosa. Va aparéixer la forma d'un cap buma amb ulleres. Gracies a les propietats de la terra volcanica, shavia conservat perfectament, com un buidat en guix. —Sembla un japon’s—va jutjar el professor, que era Parquedleg més célebre del segle xxxxv1. ‘Varn desenterrar exjaponés fins a la cintura. A les mans pettficades hi tenia una camera de fotos petrifi- —Correcte—va dir el professor—, Dinastia Nikon, model automatic amb laser, final del seglexxx1. Un metre i mig per sota del japonés vam trobar el f¥ssil d'un home gras en pantalons curts, també amb una camera. ai, primera meitat del segle xxvit. 20 sigui, que també és japon? —No, la camera és japonesa, perd ’home no. Es un europeu, de la regié de Baviera. Tres metres més ensota, una sorpresa. Un autocar sencer, de dos pisos, amb lavabo quimic. Hi havia uns seixanta individus asseguts, fotografiant des de les fi- nestres amb cimeres japoneses. Lautobiis, els passat- gers, les cimeres, tot petrificat, El professor es va fre- gar les mans de satisfacci6. —EI més gran descobriment de era del tard3 167Demokratos que conec. Una prova irrefutable que al Nord, per sota de Ia capa de les contaminacions in- dustrials procedents de Europa de PEst, va existir an- tigament una civiitzacié anomenada escandinava. —:Com ho sap? —Molt senvill. Lautobuis porta matricula d’Esto- colm. er sota de Vexcursié vam trobar algyi que el pro- fessor va identificar com un visitant de Detroit, Mi- chigan, BUA, final del segle xx. Va arribar a aquesta conclusis seguint el métode deductiu, La troballa no es va poder identificar com cap altra cosa, o sigui que havia de ser alld i res més. A part que bi havia senyals del deute internacional a Parruga del seu front. Lamerica sostenia amb les dues mans una camera de fotos japonesa. —Agui hi ha una ma addicional—vaig adverti. —:On? —A la butxaca de darrere. ‘Vam apartar la cendra. La ma pertanyia aun jove de tipus mediterrani, també petrificat. —Tipic de la cultura meridional—va constatar el professor—, La curvarura de la butsaca indica que la butsaca contenia una cartera. Tot aixd prova que la ca- ‘astrofe cs va produir de sobte. ¢Qué n’opina? —Crec que van ser sepultats, —Exacte, en els intervals corresponents a les suc- cessives erupcions del Vesuvi. Primer Pamerica, a final del segle xx. Després els altres, successivament, fins Piltima catastrofe, que va tenir loc fa mil cine-cents anys. 168 —Berd qui hi ha per sota de Pamerica? —Pompeia. Una ciutat de Pantiga Roma del segle v abans de Vera cristiana, desteuida per una erupcié del vole’ al segle primer daquesta era, descoberta al se- gle xvii, ja al segle sx es va convertir en una atracci6 turfstica, El turista d’ América estava fotografiant Pom- peia a final del segle xx, quan cl Vesuvi va tomar a en- trar en erupcié i el va sepultar. Van passar segles i van descobrir Pamericd, que al scu torn es va conivertir en una atracci6 curistica. Fins que els que Lestaven foto- grafianc van quedar també sepultats. Van ser descoberts un temps més tard i nous turistes van continuar foto- grafiant-los. Aquests també van quedar sepultats. Un dels turistes sepultats P'éltima vegada va ser aquest ja- pones. El Vesuvi esti inactiu des de fa quinze segles. Pera gque fa? —Una foto. Al capdavall, aquesta tiltima atraccié cencara no Pha fotografiada ningi. Jo seré el primer! ‘Abans que el professor tingués temps de rreure’m la camera de les mans, el Vesuvi va deixar anar la primera fumarada. 169