CEIP CAS SERRES

C/ Del Músic Fermí Marí, 53

Tel. 971303811
Fax 971303811
ceipcasserres@educaib.eu

PROJECTE
LINGÜÍSTIC
DE CENTRE
AROVAT PEL CLAUSTRE DIA 13 DE FEBRER DE 2017

APROVAT PEL CONSELL ESCOLAR DIA 21DE FEBRER DE 2017

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

ÍNDEX
1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
Marc legal

2. ANÀLISI DEL CONTEXT

3. CRITERIS GENERALS
a) Objectius
b) Estrategies

4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES (Part 1)

a) Tractament de la llengua castellana
b) Tractament de la llengua anglesa
c) Tractament de la llengua catalana
3.c.1 Pla Lector
3.c.2 Utilitzacio de recursos i implicacions organitzatives.
- Biblioteca
- Recursos externs al centre
- Les TIC i la lectura

5. CONCRECIÓ DE LES ÀREES (Part 2)

a) Educacio Infantil
b) Educacio Primaria

6. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ

TARDANA I ALUMNES NESE AMB DIFICULTATS LINGÜÍSTQUES
7. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
DE L’ALUMNAT
8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE
9. RETOLACIÓ
10. ADMINISTRACIÓ
11. AVALUACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

Marc legal
El Projecte Linguístic de Centre del CEIP Cas Serres s’ha elaborat de conformitat amb:
a) La Llei Organica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa
(LOMQE).
b) Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel que s’estableix el currículum basic de
l’Educacio Primaria.
c) El Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’us i l’ensenyament de i en llengua
catalana, propia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les
Illes Balears.
d) Ordre del conseller d’Educacio, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la
qual es regulen els usos de la llengua catalana, propia de les Illes Balears, com a
llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.
e) L’article 4 de la Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut
d’autonomia de les Illes Balears i l’article 20.1 de la Llei de Normalitzacio
Linguística, de 29 d’abril de 1986, en els quals ens indiquen que hem de prendre
les mesures necessaries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que
permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengues oficials de la nostra
comunitat autonoma. Els alumnes de les Illes Balears, en acabar l’educacio
obligatoria, han d’assolir prou competencia linguística i comunicativa en les dues
llengues oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’angles.
f) El Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competencia
comunicativa en llengues estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons
publics de les Illes Balears.

Com a consequencia de la nul·litat del Decret 15/2013, de 19 d’aril, pel qual es regula
el tractament integrat de les llengues als centres docents no universitaris de les Illes
Balears i l’Ordre de la consellera d’Educacio, Cultura i Universitats, del 9 de maig de
2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de
llengues als centres docents no universitaris de les Illes Balears, el claustre considera
necessari revisar i actualitzar el projecte linguístic de centre, per tal que s’adapti a les
característiques de l’alumnat del centre, a la situacio del centre, el seu context i les
característiques dels recursos humans dels quals es disposa actualment.

Els motius d’aquesta revisio i modificacio del Projecte Linguístic, a banda de les
estrictament legals, que ens obliguen com a centre a complir la normativa, son les
seguents:

Pagina 1
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

Adequacio de la planificacio linguística a les necessitats, condicions específiques i

resultats del centre, dins el marc d’autonomia que disposem. Les modificacions
dutes a terme han de servir perque tot l’alumnat assoleixi les competencies
linguístiques en les dues llengues oficials i afavoreixi la millora en la competencia
de la llengua anglesa.
Adaptacio del nostre Projecte Linguístic de centre a la realitat social que ens envolta
i aconseguir una cohesio entre el nostre alumnat i la realitat sociolinguística de les
Illes Balears. Emfasitzar l’alt percentatge d’alumnes d’origen estranger al nostre
centre, concretament un 42%, que no tenen el catala com a llengua materna. Per
aquest motiu, es valora molt positivament la immersio linguística al centre, sent
fonamental que, als primers anys d’escolaritzacio entrin en contacte amb la llengua
catalana.
Respecte a l’adquisicio de la competencia comunicativa i linguística en llengua
estrangera i tenint en compte el programa de Seccions Europees en el qual hem
participat al llarg dels anys, i en el qual tenim intencio de continuar, treballarem la
llengua anglesa com a materia linguística i com a llengua d’aprenentatge de l’area
d’Educacio Artística.

Per tot l’anteriorment esmentat, la revisio i modificacio del Projecte Lingu ístic
esdevindra una millora en la qualitat de l’ensenyament que repercutira favorablement
en el rendiment dels nostres alumnes

2. ANÀLISI DEL CONTEXT

El CEIP Cas Serres es un centre public d’educacio infantil i primaria que va ser inaugurat
l’any 1976, coincidint amb el desenvolupament del barri. Es troba situat fora del nucli
urba d’Eivissa, a l’extraradi. L’any 1992 va començar la urbanitzacio del barri, amb
l’asfaltat dels carrers, la construccio de voravies, l’enllumenat i la plantacio d’arbres.
L’existencia de sol urba a bon preu va determinar la instal·lacio a la zona de diferents
serveis: dues llars d’ancians, el Servei de menors, l’oficina de la Dona, l’escoleta publica,
un centre polivalent, un parc, la pista esportiva i local social, un supermercat, alguns bars
i, en els darrers anys, s’han emplaçat alguns concessionaris de vehicles i bugaderies.

Tot i això, no es troben al barri serveis com: oficines bancàries, farmàcies o llibreries.
L’alumnat, inicialment, provenia del propi barri o dels barris annexos: Es Viver, Platja d’en
Bossa i Figueretes però, actualment, es reben alumnes de qualsevol indret de la ciutat.

El centre imparteix els tres nivells d’educació infantil i els sis cursos d’educació primària.
Aquest curs escolar ha començat amb 172 alumnes, dels quals 50 són d’educació infantil i els
122 restants d’educació primària. Destacar, el descens de matrícules que ha sofert el centre
aquest any motivat, principalment, per la creació de noves unitats escolars a centres nous del

Pagina 2
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

municipi, a més de la imatge equivocada que té la societat envers les expectatives dels
alumnes al centre i el considerable augment del nombre d’alumnes NESE, actualment 60 amb
informe.

Cal destacar, tambe, l’elevat nombre de casos d’absentisme escolar al centre, tal i com
mostra la comparativa del percentatge d’absentisme per grups i per etapes:

COMPARATIVA D’ABSENTISME PER GRUPS

CURS 11/12 CURS 12/13 CURS 13/14 CURS 14/15

INF-3 ANYS 10,33% 12,25% 13,78% 13,56%

INF-4 ANYS 17,53% 16,47% 8,37% 12,22%

INF-5 ANYS 6,51% 14,88% 9,69% 7,71%

PRIMER 10,97% 6,31% 10,10% 7,84%

SEGON 6,51% 7,17% 7,87% 7,21%

TERCER 6,44% 3,75% 8,13% 6,27%

QUART 5,98% 5,54% 4,74% 6,81%

CINQUÈ 3,72% 6,06% 4,89% 6,29%

SISÈ 5,80% 6,55% 5,16% 6,00%

COMPARATVA D’ABSENTISME PER ETAPES

CURS 11/12 CURS 12/13 CURS 13/14 CURS 14/15

E. INFANTIL 10,33% 12,25% 13,78% 13,56%

E. PRIMÀRIA 17,53% 16,47% 8,37% 12,22%

Respecte al tipus d’absentisme el nombre de casos al centre es el seguent (veure taula

adjunta):
TIPUS D’ABSENTISME CASOS

ESPORÀDIC 12

INTERMITENT 24

INTENS 14

CRÒNIC 20

Pagina 3
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

S’observa un augment dels casos d’absentisme cronic que reflecteix la situacio que viuen
molts dels nostres alumnes estrangers ates que marxen llargues temporades al seu país
d’origen durant el curs. Mencionar el Programa de Prevenció i Intervenció de
l’Absentisme Escolar com a situacio de risc que es duu a terme al nostre centre.
L’origen de l’alumnat del CEIP Cas Serres es molt divers, tal i com es mostra a la seguent
taula:
ORÍGEN PERCENTATGES

ESPANYA 40%

MARROC, ARGÈLIA 31,79%

LATINOAMÈRICA 16,42%

ROMANIA,
8,71%
ARMÈNIA

XINA I FILIPINES 1,54%

ALTRES PAÏSOS 1,54%

TOTAL 100%

Observem que l’alumnat es majoritariament estranger, sobretot de procedencia

marroquina 31’79% front un 40% d’alumnes espanyols. Tanmateix, considerem que la
diversitat esdeve un factor característic al nostre centre, treballant la diversitat, la
integracio i fomentant la tolerancia i el respecte, com una eina basica per a la convivencia
i com a element fonamental del proces d’aprenentatge dels alumnes.

El nivell socio-economic de les famílies es prou baix, destacant el 50% de famílies que
estan a l’atur o que es dediquen a les tasques de casa. Del tant per cent restant, un 13%
es dedica a la construccio, un 16% a l’hoteleria, un 12% a oficis com: fuster, electricista,
mecanic, tapisser, pintor, etc., un 4% son dependentes, caixeres o botigueres i el 3% son
xofers, camioners o taxistes. Respecte als estudis, el 50% nomes tenen estudis primaris,
un 33% tenen EGB/ESO, un 14% Batxillerat i, tan sols, el 3% esta en possessio d’un títol
universitari.

Aquest curs, al CEIP Cas Serres, el claustre esta format per setze mestres, dels quals vuit
tenen destí definitiu al centre.
La plantilla de personal no docent es estable i reduída pero esta molt integrada en la vida
del centre, estant molt ben valorada tant a nivell de la comunitat educativa com de
l’entorn.

Pagina 4
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

3. CRITERIS GENERALS
a) Objectius
Aconseguir que tots els alumnes del centre assoleixin, en acabar el període
d’escolaritzacio obligatoria, la competencia linguística en les nostres dues
llengues oficials i millorar la competencia linguística en llengua anglesa.
Aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua vehicular del centre.
Facilitar la integracio de l’alumnat d’incorporacio tardana, adaptant l’accio
educativa a les seves característiques especials.
Conscienciar als pares i mares de la importancia que posseeix el coneixement
de les tres llengues emprades al centre, sense potenciar ni menysprear cap
d’elles en relacio a una altra.
Fomentar el coneixement de la cultura propia.
b) Estratègies
Formacio contínua del professorat.
Distribucio eficient dels recursos humans existents al centre, d’acord amb la
seva qualificacio.
Identificacio de les característiques de l’alumnat d’Incorporacio Tardana en el
moment de l’arribada al centre.
Establiment de mecanismes per tal de donar resposta educativa i
individualitzada, si escau, als alumnes.
Comunicacio contínua amb les famílies, a partir de reunions formals i informals
per tal de donar a coneixer el Projecte.
Realitzacio d’activitats on es fomenti el coneixement de la cultura propia.

4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES (Part 1)

Es garanteix a les dues etapes educatives el caracter vehicular de les dues llengues
cooficials de la nostra Comunitat Autonoma. Igualment, es garanteix el dret dels pares
o tutors legals a demanar la llengua d’aprenentatge dels seus fills sempre que es
sol·liciti dins el marc legal establert i estigui conforme a dret. En aquest cas, el centre
establira les mesures de suport en la llengua escollida, d’acord amb els recursos
humans de que es disposi.

Pel que fa al proces d’ensenyament-aprenentatge de llengues a educacio infantil i

educacio primaria, el marc de referencia es, per una banda, la Concrecio curricular de
Centre i, per altra, la Programacio Didactica del cicle.
L’adquisicio de competencies orals iniciara el proces de l’aprenentatge de
lectoescriptura des dels inicis de l’escolaritzacio dels infants, a partir sempre dels
interessos mes propers. En finalitzar el segon cicle d’educacio infantil, els alumnes
hauran d’haver assolit les eines necessaries per a poder comunicar-se adientment a
l’educacio primaria.

Pagina 5
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

L’adquisicio de la competencia basica en comunicacio linguística, no es centrara

unicament en el moment de treballar les arees linguístiques propiament dites, sino
que, al contrari, es treballara a qualsevol area, per tal que els alumnes assoleixin en
finalitzar l’educacio primaria els objectius linguístics establerts. Els primers cursos
d’educacio primaria esdevindran fonamentals per assolir les estrategies fonamentals
en comunicacio oral i escrita.

El/la mestre/a tutor/a sera, en la mesura del possible, referent linguístic pels seus
alumnes, fomentant en tot moment l’expressio tant oral i escrita tant guiada com lliure.
Per ajudar a l’adquisicio de les competencies linguístiques dels alumnes, es
desenvoluparan tallers de llengues amb petits grups (homogenis o heterogenis).

Pel que fa a l’atencio als alumnes d’atencio a la diversitat es tindra en compte el que
aquest Projecte estableix a l’apartat corresponent.

a) Tractament de la llengua anglesa

L’ensenyament de la llengua anglesa es dura a terme a l’area linguística de llengua
estrangera des d’educacio infantil fins a 6e de primaria. S’impartira una sessio
setmanal d’una hora i mitja a 4t, 5e i 6e d’educacio infantil. A mes a mes, seguim
treballant l’area de plastica en angles des de 1r fins a 6e de primaria.
L’ensenyament en llengua estrangera (angles) tindra un caracter fonamentalment
oral, iniciant l’apartat de llengua escrita ja a finals del primer cicle. L’aprenentatge
del vocabulari i estructures molt senzilles faran sempre referencia a l’entorn mes
proper dels infants, sense oblidar la metodologia globalitzadora propia de l’etapa.
Les cançons, els jocs i les imatges estaran sempre presents a l’hora d’establir els
mecanismes d’ensenyament-aprenentatge.
Els primers cursos d’educacio primaria (primer i segon) es prioritzara la
comprensio i l’expressio oral dels alumnes, iniciant-se l’expressio escrita.

En tot moment es tindra en compte l’establert a l’article 4.4 del Decret 15/2013, de
19 d’abril, on es fa referencia a l’aprenentatge integrat de continguts i llengues
estrangeres (AICLE), fonamentat en els seguents principis:
- La llengua s’utilitza per aprendre al mateix temps que per comunicar-se.
- La materia que s’estudia es la que determina el tipus de llenguatge que es
necessita.
- La fluídesa es mes important que l’exactitud de la llengua.
- La finalitat comunicativa es mes rellevant que l’exactitud.

b) Tractament de la llengua castellana

L’ensenyament de la llengua castellana es dura a terme a l’area linguística de
llengua castellana.

Pagina 6
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

c) Tractament de la llengua catalana

Pel que fa a l’ensenyament de la llengua catalana, es materialitza a l’area de llengua
catalana i a la resta d’arees, exceptuant l’area de llengua castellana i angles i
plastica que es fara en angles.
Amb els alumnes de necessitats educatives especials que tenen dificultat per
l’aprenentatge de les dues llengues oficials, es prioritzara l’ensenyament en la
llengua mes propera a l’alumne per tal de facilitar la competencia linguística i
comunicativa. Progressivament, s’anira incloent la llengua catalana segons el ritme
d’aprenentatge de l’infant.
3.c.1 Pla Lector
L’aprenentatge de la lectura s’ha de considerar com una de les eines que
contribueixen al desenvolupament personal i social dels alumnes. Amb la finalitat
d’impulsar la comprensio lectora es va presentar el Pla Lector que integra totes les
actuacions previstes al centre adreçades al foment de la lectura, l’escriptura i les
habilitats informatives, incidint de ple en les competencies basiques.
Per aixo, les actuacions planificades i desenvolupades impliquen a tot el centre,
incorporant-se a la Programacio General Anual i integrant-se de manera explícita
als documents de l’escola (PEC, Concrecio Curricular, Programacions Didactiques i
Programacions d’Aula), així com en tot el proces d’ensenyament-aprenentatge de
totes les arees i materies del currículum.

Els objectius generals es concretaran en actuacions als diferents cicles i nivells

educatius, segons les necessitats i problematiques detectades, amb la finalitat de
millorar la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge dels alumnes.

3.c.2 Utilització de recursos i implicacions organitzatives

- Biblioteca
La biblioteca escolar es un espai educatiu que facilita l’aprenentatge i
enriquiment personal i comunitari dintre d’un ambient relaxat i de reflexio. Es
compensadora de desigualtats ates que proporciona recursos als nens i nenes
de les famílies mes desfavorides. A mes, esdeve un espai on els infants
comparteixen temps, treballs i lectures amb els seus companys.
Així mateix, afavoreix l’autonomia en el proces d’aprenentatge, constituint un
element fonamental per el tractament de la diversitat, facilitant la tasca dels
mestres ja que poden oferir una atencio individualitzada en funcio de les
capacitats, maduresa, interessos i habilitats dels alumnes.
Un dels objectius es animar als infants a llegir, millorant el seu interes per la
lectura i buscant un augment de la competencia en la lectura i l’escriptura, com
a mitja basic d’aprenentatge. Tanmateix, es un projecte ambicios que implica la
participacio de tot el context educatiu: equip directiu, equips docents i
coordinadora de biblioteca, per tal d’assolir els objectius proposats.
La competencia lectora es una capacitat essencial i imprescindible perque tots
els nostres alumnes es desenvolupin en la seva globalitat i s’integrin com a
individus crítics en la societat.

Pagina 7
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

- Recursos externs al centre

S’aprofitaran trobades amb institucions i entitats externes al centre, com per
exemple la biblioteca del barri. A mes, s’intentaran coordinar les visites de
familiars (pares, mares, avis...) per dur a terme activitats d’animacio a la
lectura. Tambe es tindran en compte tot tipus de propostes que arribin
mitjançant entitats externes al centre (Consell Insular, Ajuntament, etc.).
- Les TIC i la lectura
Avui en dia, estam envoltats per diferents mitjans de comunicacio i llenguatges
(cinema, televisio, anuncis publicitaris, ordinadors, etc...) i hem de formar als
nostres alumnes perque siguin capaços d’adoptar una posicio crítica davant tot
el que se’ls hi presenta.
El centre fomentara habits d’indagacio, observacio, reflexio i autoavaluacio que
els hi permetin aprofundir en el coneixement i aprendre a aprendre amb una
actitud d’estudi i investigadora. A mes, es promoura la lectura en format digital
dins l’aula, a la biblioteca o a casa seva. La biblioteca posara a disposicio dels
usuaris algun ordinador amb connexio a Internet per tal d’afavorir la lectura
en format digital, facilitant les eines necessaries (programes, enllaços,
material...) perque es puguin dur a terme. A mes a mes, l’escola disposa d’aula
d’ordinadors, camera de vídeo i, a cada aula, tambe hi ha una PDI. Els alumnes
de 5e i 6e disposen d’un ultraportatil com a una eina mes pel seu aprenentatge.
El coordinador TIC assessorara en materia d’eines TIC i solucionara les
possibles dificultats tecniques que puguin sorgir.
Les possibilitats d’utilitzacio i aprofitament didactic de les TIC en les activitats
lectores son moltes:
Com a mitja d’aprofundiment i treball.
Es poden utilitzar programes com el Clic o Jclic adaptats a qualsevol
edat o necessitat específica de cada alumne on s’aprofundeixi la
comprensio lectora.
Afavoreixen la creacio d’un clima de treball mes col·laboratiu.
El Podcast (nomes veu) permet realitzar enregistraments
d’exposicions orals, lectures, recitar una poesia i que despres ells
puguin fer la valoracio d’aquesta.
La camera de vídeo permet enregistrar escenificacions per tal de,
posteriorment, ser els propis infants, espectadors de la seva activitat.
Afavoreixen aprenentatges mes significatius, en consonancia amb la
societat actual.
Permeten cobrir les diferencies individuals d’aprenentatge de
l’alumnat: uns mes visuals, d’altres mes abstractes, amb diversos estils
cognitius...

5. CONCRECIÓ DE LES ÀREES (Part 2)

a) Educació Infantil

Pagina 8
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

TIPOLOGIA 4t Educació Infantil 5è Educació Infantil 6è Educació Infantil

D’ACTVITATS
Cat. Ca Ang. Cat. Cas Ang. Cat. Ca Ang.
st. t. st.
Treball
4h 1h 4h 1h 4h 1h
individual
Plastica 1h 1h 1h

Assemblea 1h 1h 1h

Esmorzar/Hi-
4h 4h 4h
giene
Psicomotricitat 1h 1h 1h

Taller Angles 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

Musica 1h 1h 1h

Hora del conte 1h 1h 1h

Tallers 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

Piscina 1h 45’ 1h 45’ 1h 45’

Comiat 2h 30’ 2h 30’ 2h 30’

TOTAL HORES 18h 45’ 1h 1h 30’ 18h 45’ 1h 1h 30’ 18h 45 1h 1h 30’
LLENGÜES
PATIS 3h 45’ 3h 45’ 3h 45’

b) Educació Primària
CURS 2016-2017
PRIMER SEGON TERCER
ÀREA
CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS
Mates 3h 3h 4h

Castella 3h 3h 2h

Catala 3h 3h 2h

Angles 2h 2h 2h

C. Socials 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

C. 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

Naturals
Plastica 1h 1h 1h

Musica 1h 1h 1h

E. Física 2h 2h 2h

Valors* 1h 1h 1h

Religio* 1h 1h 1h

Projecte 3h 30’ 3h 30’ 4h 30’

Interdis.
TOTAL 13h 30’ 6h 3h 13h 30’ 6h 3h 13h 30’ 6h 3h

Pagina 9
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

CURS 2016-2017
QUART CINQUÈ SISÈ
ÀREA
CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS
Mates 4h 3h 3h

Castella 2h 3h 30’ 3h 30’

Catala 2h 3h 30’ 3h 30’

Angles 2h 2h 3h

C. Socials 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

C. 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

Naturals
Plastica 1h 1h 1h

Musica 1h 1h 1h

E. Física 2h 2h 1h

Valors* 1h 1h 1h

Religio* 1h 1h 1h

Projecte 4h 30’ 3h 30’ 2h 30’

Interdis.
TOTAL 13h 30’ 6h 3h 13h 30’ 6h 3h 12h 6h 30’ 4h

* Es computen una de les dues arees

c) Concreció 2017-2020

CONCRECIÓ 2017-2020
PRIMER SEGON TERCER
ÀREA
CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS
Mates 3h 3h 4h 4h

Castella 3h 3h 2h

Catala 3h 3h 2h

Angles 2h 2h 2h

C. Socials 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

C. 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

Naturals
Plastica 1h 1h 1h

Musica 1h 1h 1h

E. Física 2h 2h 2h

Valors* 1h 1h 1h

Religio* 1h 1h 1h

Pagina 10
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

Projecte 3h 30’ 3h 30’ 4h 30’

Interdis.
TOTAL 13h 30’ 6h 3h 13h 30’ 6h 3h 13h 30’ 6h 3h

CURS 2016-2017
QUART CINQUÈ SISÈ
ÀREA
CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS CATALÀ CAST. ANGLÈS
Mates 4h 3h 3h

Castella 2h 3h 30’ 3h 30’

Catala 2h 3h 30’ 3h 30’

Angles 2h 2h 3h

C. Socials 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

C. 1h 30’ 1h 30’ 1h 30’

Naturals
Plastica 1h 1h 1h

Musica 1h 1h 1h

E. Física 2h 2h 1h

Valors* 1h 1h 1h

Religio* 1h 1h 1h

Projecte 4h 30’ 3h 30’ 2h 30’

Interdis.
TOTAL 13h 30’ 6h 3h 13h 30’ 6h 3h 12h 6h 30’ 4h

6. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ

TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENTS EN ALGUNA O ÀMBDUES LLENGÜES
Alumnes d’incorporació tardana

Un dels objectius basics dins l’ambit educatiu es el de preveure, treballar i aplicar

estrategies facilitadores per a un adequat proces de socialitzacio de l’alumnat, de
qualsevol edat, procedencia i pertinencia social.

Es necessari, doncs, partir del coneixement i reconeixement de les característiques que

sol presentar l’alumnat estranger en el moment de l’arribada a un centre escolar per tal
d’elaborar estrategies d’acolliment i d’atencio educativa que ens condueixin a afavorir
l’exit personal i curricular, aplicant així els principis de normalitzacio i d’igualtat
d’oportunitats.

Les particularitats de l’alumnat d’incorporacio tardana fan que l’escola apliqui una
estrategia compensadora a traves de l’educacio intercultural, amb el foment dels valors;
coneixement de l’altre, respecte i solidaritat que es tenen en compte al PEC i a la CC. S’ha
d’acceptar a l’alumne nouvingut tal i com es, comprendre’l, valorar-lo i ajudar-lo a

Pagina 11
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

progressar dia a dia en les diferents experiencies educatives des d’un tractament
transversal i interdisciplinar. Per aixo, es facilitara, en el moment de l’avaluacio, que els
alumnes d’Incorporacio Tardana puguin realitzar les proves en llengua castellana, si
escau.

No tenir una adequada competencia linguística en catala i castella per assolir els
aprenentatges dificulta la consolidacio dels aspectes conceptuals i procedimentals. En
consequencia, cal adaptar els procediments d’ensenyament-aprenentatge a l’alumne i
no a l’inreves, i ser conscients que malgrat que hagi passat un temps prudencial
d’escolaritzacio i s’hagin notat millores en la comprensio i l’expressio linguística les
nostres expectatives poden ser desproporcionades a les seves possibilitats reals
respecte a l’adquisicio de nous aprenentatges.

Acolliment al centre i a l’aula

L’acolliment de l’alumne nouvingut tant al centre com a l’aula passa pels seguents
apartats:

Matriculacio.
Establiment d’una persona de referencia.
Avaluacio inicial.
Adscripcio al curs i grup.
Traspas d’informacio.
Preparar l’entrada a l’aula.
Disseny de l’itinerari educatiu.
Disseny d’activitats.
Creacio fons material.

Criteris per a l’atenció de l’alumnat d’incorporació tardana.

Tenint en compte les característiques del centre, on s’hi troba alumnat molt heterogeni
que presenta dificultats a nivell social, cultural, d’aprenentatge i de necessitats
educatives específiques, considerem necessari realitzar diferents tipus de suport a
l’alumnat:

a) Suport a l’aprenentatge de les llengues

Objectiu: utilitzar estrategies metodologiques que afavoreixin l’acceleracio de
l’aprenentatge de la llengua catalana i castellana.
b) Suport al grup classe i a l’aula
Objectiu: treballar aspectes de comprensio i expressio oral, activitats de
comunicacio oral i escrita i d’assoliment dels objectius mínims de cicle.
c) Suport IT

Pagina 12
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

Objectiu: donar suport linguístic i cultural, en llengua catalana i castellana, de forma

intensiva per agilitzar el proces d’adaptacio i integracio a la realitat social que viu.

Observacions

Altres membres de l’equip de suport (PT, AL,...) tambe ajuden als nens nouvinguts amb
greus problemes de comunicacio, llenguatge i aprenentatge.

A continuacio, exposem en un quadre resum aquests suports i les seves característiques

referides a les etapes d’Infantil i Primaria al nostre centre.

Suports Què és? E.I 1r, 2n i 3r E.P. 4t, 5è i 6è E.P.

A Tecnica de Es treballa En aquest cicle, es
l’aprene suport al amb un continua o s’inicia
ntatge professorat que enfocament el treball de
de les permet comunicatiu comprensio i
llengües aprendre i aprofundint expressio oral,
utilitzar en la introduint
estrategies comprensio i mesures
metodologique l’expressio clarament
s que oral. adreçades a
afavoreixen l’aprenentatge de
l’acceleracio de la lectura i
l’aprenentatge l’escriptura. El
de les llengues treball oral va
d’una forma acompanyat de
ludica i missatges escrits.
funcional
A l’aula Suport que es Suport d’un Suport a l’aula Mateix tipus de
realitza a l’aula mestre/a a d’un mestre de suport que a 1r,
ordinaria on es l’aula. l’equip de suport 2n i 3r pero
treballa Possibilitat de per fer activitats intensificant el
conjuntament desdoblar el de comunicacio i treball escrit.
tutor i mestre/a grup a l’hora suport a altres Aplicat a les
de l’equip de de treballar materies. necessitats de
suport, o be, aspectes de Possibilitat de fer suport de
desdoblament comprensio i un desdoblament l’alumnat en
del grup classe expressio del grup. A 3r es relacio a la
per afavorir oral. Tambe es començara a competencia
una atencio fa dins de intensificar el linguística de
mes l’aula per fer treball escrit. l’alumnat i al
individualitzad altres grau
a. activitats. El d’assoliment dels
suport el

Pagina 13
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

realitza el +1 objectius mínims

de l’etapa de cicle.
I.T Suport mes Treball dirigit al Objectiu: donar
específic dirigit desenvolupament suport linguístic i
a l’alumnat de l’expressio oral cultural, en
d’I.T. i iniciacio a la llengua catalana
lectoescriptura. A (prioritzant
partir de 3r es l’expressio oral)
desenvolupa per agilitzar el
principalment proces
l’expressio oral. d’adaptacio i
integracio a la
realitat social
que viu. Criteri
d’acces: alumnat
que acaba
d’arribar sense
competencia
linguística en cap
llengua oficial.

Alumnes amb dificultats lingüístiques (derivades de necessitats educatives

especials, trastorns d’aprenentatge i/o per condicions personals i escolars.

Mesures ordinaries
o Adaptacions curriculars no significatives: modificacions dels elements
del currículum que no afecten al grau de consecucio dels objectius
generals ni de les competencies basiques.
o Adaptacions d’acces al currículum: mesures d’adequacio de l’espai,
mobiliari i recursos didactics, juntament amb la utilitzacio de sistemes o
codis distints o complementaris, suports linguístics (per a compensar
necessitats de comunicacio.
Mesures específiques en les arees de llengues
Actuacions i programes adreçats a donar resposta a les necessitats específiques
de suport educatiu, despres de comprovar que les mesures ordinaries son
insuficients.
o Adaptacions curriculars significatives: l’objectiu es donar la resposta
mes adient a cada alumne dins l’ambit del seu context. Les ACIS han de
figurar a les programacions didactiques de les diferents arees.

Elements de les ACIS a les arees de llengues:

Pagina 14
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

a) Identificacio de l’alumne i del professorat que participa en la seva

elaboracio.
b) Proposta d’adaptacio, tant d’acces com dels elements curriculars,
proposada per tal de desenvolupar el nivell de competencia. Aquesta
proposta s’ha de fer per a cada una de les arees que ho requereixin.
c) L’organitzacio del professorat, tutor o tutora, professorat d’area,
professorat de suport i els recursos materials adequats a la resposta
de l’alumne.
d) Planificacio temporal del seguiment i l’avaluacio de l’ACI.
e) Els criteris de promocio en relacio al grau d’assoliment dels objectius
proposats.
Criteris per l’atencio a l’alumnat amb dificultats linguístiques

En els alumnes amb greus dificultats linguístiques s’haura de prioritzar una de

les llengues oficials (la mes propera a l’alumne) per tal de facilitar la
competencia linguística i comunicativa. Progressivament, s’aniran incloent les
altres llengues segons el ritme d’aprenentatge de l’infant.

Estrategies didactiques en l’aprenentatge de les llengues

Prioritzar continguts que s’adaptin al nivell de competencia curricular del

nen.
Acompanyar l’explicacio amb suports grafics o escrits.
Donar les instruccions pas a pas de les activitats.
Respectar el ritme de treball de l’alumne, adaptant el temps de realitzacio o
lliurament de l’activitat.
Racons/tallers.
Desdoblaments.
Agrupaments per nivell de competencia curricular, petit grup...
Treball cooperatiu.
Suport individual i/o en petit grup (dins i/o fora de l’aula).
Recursos materials i personals.

7. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

DE L’ALUMNAT
Elements d’avaluació
QUE? COM? QUAN?

Grau de consecucio dels Observacio directa o AVALUACIÓ INICIAL

objectius. indirecta. A principi de curs,
Questionaris, tant oberts s’analitzara la competencia
com tancats. dels alumnes en cadascuna

Pagina 15
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

Treball diari dels alumnes, Entrevistes amb pares i de les tres llengues,
mitjançant l’observacio tutors per tal de valorar llur determinant les estrategies
directa i seguiment apreciacio envers el a seguir.
individualitzat. projecte linguístic de
Activitats i estrategies centre. AVALUACIÓ FORMATIVA
metodologiques utilitzades Proves de resultats Durant el curs, es
per mestres i alumnes. academics. realitzaran diferents
Temporalitzacio. sessions per tal de dur el
Recursos materials i seguiment, la valoracio i el
humans. compliment del PLC,
Resultats academics. quedant reflectit
Actituds i habits. trimestralment.

AVALUACIÓ FINAL
Per tal d’analitzar els
resultats obtinguts durant
el curs, es traçaran les
estrategies a seguir per
acarar el curs vinent, a
mode de feed back, tenint
en compte les mancances
detectades.

Tanmateix, es tindra en compte l’establert a l’article 4 del Decret 45/2016, de 22 de juliol,

respecte al desenvolupament de la competencia comunicativa en llengues estrangeres als
centres educatius on queda reflectit que:

“El principal objectiu ha de ser millorar la competencia comunicativa de l’alumnat

mitjançant l’augment del temps d’exposicio i us de la llengua estrangera. Així, per tal de
millorar la competencia linguística cal usar estrategies organitzatives, metodologiques i
criteris d’avaluacio fonamentats en el treball de les destreses comunicatives orals i
escrites en el marc d’un aprenentatge funcional de les llengues, així com fomentar una
actitud positiva de l’alumnat vers la convivencia en un entorn multicultural.”
“En les programacions didactiques de les assignatures que s’imparteixin en una llengua
estrangera s’hi han d’incloure les competencies, els objectius, els continguts, els
estandards d’aprenentatge avaluables i els criteris d’avaluacio, sense que aixo suposi la
modificacio dels elements basics del currículum vigent de cada assignatura.”

A la CCP es fara el seguiment i l’analisi dels resultats i a la Revisio del Sistema s’inclouran els
resultats de les avaluacions i les propostes de millora.

Pagina 16
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE

La implantacio d’aquest projecte es dura a terme a partir dels recursos humans que tenim
al centre.

Tots els mestres del centre tenen l’habilitacio i les competencies linguístiques necessaries
per realitzar l’ensenyament en llengua catalana i castellana.

En quant a la imparticio de l’educacio artística, a mes del mestre especialista de l’area, es

tindra en compte sempre als mestres d’educacio infantil i educacio primaria que acreditin
tenir el B2.

Progressivament, segons l’avaluacio anual del projecte, l’analisi dels resultats i la formacio
dels mestres del nostre centre, es valorara la conveniencia o no d’ampliar l’ensenyament de
la llengua estrangera a altres arees no linguístiques.

9. RETOLACIÓ
Aules i dependències: totes les dependencies i aules del centre estan retolades en
llengua catalana.
Taulons d’anuncis: la informacio que es posa als taulons d’anuncis del centre; sala de
mestres, passadissos, aules, etc. es generalment en catala, tot i que tambe es pot posar
en altres llengues (castella, angles,...), si escau.
Fulls informatius, circulars, comunicats: tots els fulls informatius, circulars,
comunicats, etc, que fan referencia a la comunitat educativa i van dirigits a les famílies,
es faran en catala o, si escau, en ambdues llengues: catala i castella.

10. ADMINISTRACIÓ
Documents generals: tots els documents del centre es fan en llengua catalana.
Correspondència: generalment es fa en catala. Quan va dirigida a organismes de parla
no catalana, es fa en llengua castellana, anglesa...segons la llengua del receptor.
Fitxes, butlletins i expedients dels alumnes: en catala, a no ser que els pares hagin
sol·licitat la documentacio en llengua castellana.
Inventaris: en catala.
Certificats: en catala, excepte els casos on l’interessat/ada el sol·liciti en una altra
llengua.
Rebuts i factures: els que fa el centre sempre son en catala.

Pagina 17
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

11. AVALUACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC

L’avaluacio, actualitzacio i revisio del Projecte Linguístic de Centre es fara cada cinc anys i,
fonamentalment, quan es produeixin canvis en el funcionament del centre referent al
tractament de les llengues o quan la normativa així ho indiqui.

Aquesta avaluacio constara a la Revisio del Sistema de final de curs, que es revisada i
aprovada pel Claustre i posada en coneixement del Consell Escolar per a remetre-la,
posteriorment, a la Conselleria d’Educacio i Cultura del Govern de les Illes Balears.

OBJECTIUS PROCEDIMENTS INDICADORS VALOR DESITJAT

Aconseguir que tots Formacio contínua del Numero de ≥8
els alumnes del centre professorat. sessions mensuals
assoleixin, en acabar en les que
el període s’apliquen
d’escolaritzacio estructures de
obligatoria, la Treball
competencia Cooperatiu.
linguística en les
nostres dues llengues
oficials i millorar la
competencia
linguística en llengua
anglesa.
Aconseguir que la Distribucio eficient Numero d’activitats ≥8
llengua catalana sigui dels recursos humans mensuals en llengua
la llengua vehicular existents al centre, catalana dutes a
del centre. d’acord amb la seva terme pels mestres a
qualificacio. l’hora del pati.

Conscienciar al
claustre de la
necessitat d’adreçar-
se als infants en
llengua catalana fora
de l’aula (pati, etc.)
Facilitar la integracio Identificacio de les Numero de sessions ≥12
de l’alumnat característiques de mensuals del Taller
d’incorporacio l’alumnat d’IT que es du a
tardana, adaptant d’Incorporacio terme a Educacio
l’accio educativa a les Tardana en el moment Infantil.
seves característiques de l’arribada al centre.
especials.
Establiment de
mecanismes per tal de

Pagina 18
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEIP CAS SERRES

donar resposta
educativa i
individualitzada, si
escau als alumnes.
Conscienciar als pares Comunicacio contínua Numero de reunions ≥3
i mares de la amb les famílies, a amb les famílies .
importancia que partir de reunions
posseeix el formals i informals per
coneixement de les tal de donar a coneixer
tres llengues el Projecte.
emprades al centre,
sense potenciar ni
menysprear cap
d’elles en relacio a
una altra.
Fomentar el Realitzacio d’activitats Numero d’activitats ≥3
coneixement de la on es fomenti el realitzades al centre
cultura propia. coneixement de la que promoguin el
cultura propia. coneixement de la
cultura propia.

Pagina 19