te JOAN COROMINES + L IES F CONVERSES DUN BALOLEG comparables. Gombinacions com lt ho (que es pronuncia litt, p. ex., déna- cho = déna-li aixd), i com els n’ha o ens wha {els wha donat un), que es consideren Jes més recomanables en Ja Hengua eserita, resulten dificils aclimatar en Tis oral del catala central (potser perqué solament so senton en parlars molt allunyats de Barcelona i forca diferents). Seria forgat de voler-les imposar on el teatre o Ja recitacié; quan Hlegim en vew alta solem reemplagar-les naturalment per (hi i per els en ha, ens on ha, i tampocno hi ha cap ra6 per a imposar-tes a Tactor 0 al locutor. ‘combinacions com f'n, els ho, els la o els el (p. ex. els el pren), tam- bbé és veritat que el nostre tis familiar prefereix dir en Hoc d'aixd whi en el primer cas i els hi en els altres, perd aquelles combinacions no resulten gens xocants ni revesses en Tris parlat (potser, en part, perqué sin Tes usuals en molts parlars locals del Principat), i no sin gens rars els barce- Jonins que sthan avesat a usar-les parlant. Hn aquest eas sera almenys pro- ferible que actor, orador o recitador usi la variant més literiria (sense cap motifcacis, 0 sense altra que el retoc levissim consistent a promin- ciar els-e Ia, els-e les). EL mateix, i encara amb més xa6, es pot dir del pronom els o los del complement indirecte: decididament é poe reco- manable de dir recitant, encara que sigui en un estil purament oral i quo- tidii, els hi parlo, parla's-hi, en loo do ele parla, perlar-tos, i semblants, que sin encara les formes dis casola a pocs quilimetres de Barcolona i centre gent sense letra, Len matiria de fets generals de pronuneiacié: gu’hi ha en qué siguin licites Jes diferdncies individuals i de to a qué em referia més amunt? ‘A parer meu si que n’hi ha, El bon actor o locutor ha de saber pro- unciar sense perdre Ja naturalitat un mot o una promtincia desusada act i alla, Perd si en loc de posar-li un entrebane fonetic o lexie act i alla, i posem un ensopogall lingiistic 0 dos a cada ratlla, no sexh estrany que fins els bons actors es distreguin i caiguin en lencarcarament i en Tafectacid, Em sembla molt bo que en una escola delocucié hom acostu- ri els alumnes a pronunciar la terminacié abstracta id 0 -cié en dues sil- Tabes. Aquesta ha estat i és encara Ia millor proniincia catalana, Fer-ho sempre seria Tideal (dir sempre oracid, invencié, ete): per Ia meva part reconec i testifico que m’hi vaig acostumar fa anys i que no em costa pas gaire, i és una manera de dir que encara se sent molt per muntanya gent Jingiifsticament ‘ngénua, Soria Tideal, i cree que els poctes han de porsistir a fer-ho sempre o almenys a mirar-ho com Ia prosddlia nor- mal i predominant. Perd si hi ha qui troba massa dificils de pronunciar frases com Vaccié de les associacions religioses, no ens en podrem escan- Aalitzar, i em sombla perfectament tolerable de fer aquesta excepeié per con ERSES FILOLOGIQUES - SOBRE L'ELOCUCI6 CATALANA 101 a la final -c prosaica. ° dels abstractes, admetenthi el diftong en Yelocu ‘Amb més ra6 eneara, em sembla que una actitud intransigent en la promunciacié de Jao labiodental ("la o de Valls") é impracticable, er més quo reconegui que seria molt bo que Fescena catalana s'acos- tumés a pronunciar aixi. Perd dubto que aixd s‘aconseguis sense dany per a Ia naturalitat. Ghassez le naturel, il revient au galop, escrivi la preceptiva classica francesa: la cosa natural i inevitable, si exigim que tothom promuncii sempre la o labiodental i digui laccié de les associa- ions religioses, saben qué sera? Que Velocucié pendri un to encarcarat, forcat i pedantesc. També hi ha el perill que les vo Iabiodentals, com a artificials que sén, surtin massa estridents o falses, que siguin gairebé wna f. Si hi ha algu que vol argumentar i din: ens hem acostumat a dir imenys i quiet i organitzar, també ens acostumarem a pronunciar Ia v la- biodental; aquest, en raonar d'aquesta manera, no fark més que mostrar Ja seva impericia total en fets de lenguatge, car la introduccié d'una es- pécie fonica desusada i forastera en un sistema lingiifstic qualsevol és un impossible practic, fins i tot quan T'afavoreix un estat de bilingtiisme amb tuna Tlengua predominant que aporti aquest fonema (el so lavors arriba a aclimatar-se solament en els mots imposats per aquesta lengua foras- tera), molt més quan no hi ha tal bilingiisme © quan la influencia bi lingiie s’oposa precisament a aquella introduceié. I no oblidem que també en Tingtifstica existeix Ja forga de Vatavisme (que almenys en part de la nostra terra es degué oposar a lap Tabiodental des d'abans de Ia con- questa romana), i que si encara en el cas de Ia final -ié es pot parlar influéncia forastera, en el do Ta © no hi ha cap motiu per ereure que la promincia bilabial hagi estat afavorida per cap accié forana. Concedeixo que per raons gramaticals i potser estétiques, i sobretot per aconseguir tuna major unitat entre els dialectes de la lengua, seria tebricament de sitjable que pronunciéssim tots uma © Iabiodental. Perd aixd és irrealitea- ble en Ia Hengua familiar, i per tant, en un cas aixi, no és practicable de generalitzar-ho en Ia diccié recitada i teatral ‘Tinguem també en compte un punt de vista més subtik: les. propic~ tats merament fisiqnes d'un fonema foren sospesades intuitivament per artista — poeta o prosador—en el moment d’escriure una frase. Una 0 Iabiodental, amb Ia seva vibriHlacié un poe estrident, té unes, propietats fisiques diferents de Ia bilabial. Aquest factor intervingué en In tria del not per part del poeta, Canviar-li la pronéincia que ell li donava, perilla\, do desfer o minvar Ja bellesa d'un vers o wna frase magistral, En totes'Ies,