AMERICA LATINA:
POLITICAS EXTERIORES
COMPARADAS
GEL
Po EDITOR LATINOABTERIGANS '
#5~
nuifaut
,
rite Parle, dependents de enoces heres y de
(gargs eects de poder suticientaa’a Stes 2 oe
Stetyscinnls an watmamraco, tq hteels
* Bo ft teslladen cancel que oft’
ornate Retell y tengan Ta wShmtadh a fee os
Fado Gs dy SRUaUeEa8 aoe convirtan en gehen
inven agente dando) alnctonen on fay tas #8 R88
Pop MyEAReranes ara nectonesdetinidamene sete,
protege sad ctenenda tanta at angyg satenomiaas
foes somo al de tn renlded wea iat
depen aeteitrse diverans eapus en fee een
Aepenencin Ie nutonamg
2 onanindctca paraclonal. En eae excl, el Estado
Es erninvento un eublero sobarnn toa th ead
iesentge Usiin) no ex ona cong” ea, SERN Be
acta, 28, tentan el voter efectos f feuded
rat pat atlayen orn eee opera evel
Eicaettaaaica dea eatructur bel peer ee el abt
Fanady {08 "metcépoli’ i “potencn daminnstes yee
impeelat)
Puede decirae que eats situscién es do “paracolonialie
Inpro fiat Dara todas ls etalon, epee ee
gin tl ltvito paitles-econdmice monde a ete
vegans ls db la colonin’ loaf hanes
ie atte formalmente soberann fisting da ate Soe
elatelée aut vor elem, con ecerenene teil 4
SEO AU Zon Ants Mar Mina "de donne Peete
2gouts femicofniat” Lo people podein seas Herm
‘hos Pstados latineumericinon le i fro
jrasde el punto de vata cconfmica, “eala dominack
HoH Insti un verdadero desarale een Hens
ym
fubcgtinala, pesitinto In orietackn de su economia eh
ree ae los increas extranjrom, in meliersse ge i
deh rilnds de estrnccibn cde recurons "Tula deen ees
gd manotortorns preaisonts af ey
sgrinetencia extsaniera At se hao posites Coen
He grdnderon “enclaven’” ecandaices sin solace staan
ior, pits Uansteran sus beneticins a} eotree
ugar se solver invevtiles y promover na desea
aignteautdctonn Finlentes el empice de meas &
ain eondoicn perl minors renga ase
gierebanter y wnntener formas de ontneloy Meet
MEO lh seenonia moderna en gy hace cngamPate
geblerne “naan” mo allan dtelnise epaeide nay
Tglehteonules: enfant, tos gobernanien sean ten veee
“hsm alamo con) venastores interme ansehen
‘Tos separtdoresaupremos de in polenc oat
ik Pevendencia nacional. ta depeniencin x mactont
steels eros gue te ane poe eae an
an, undue parcishnonte earner stices See
fs gatncales Yar can. expat "recht eae
Bantencle” seni cinta pita que I sinaG ee
ment awoke, nero omen a lepine soe
‘afug moves de ell veces, Donde we ein yl
Sroka conveninte, dads ion conilclonarsicen cet
2 eS tks tay, nt 8 .
Coq prin “Trove Hacoat de neat
"om gh Lica de anne rect ete
et phe ty se16 Les Cole rip
ts", Bu cambio, Mauricio Tlalperin, sien en foonie
fenévien, prefer el término de “ne-coloniat
‘Come dice Tea, esta situaciin se caracterizn por be
existence de nm ssten bneioa de Heislones, formahnente
Statiqeimationtcfadependinte de toda injvencin externa
fren pero fagrtements condicionaa por In form
Ge einelncin “ester na Sin ember, es peecien aiferencine
Satamente com se prapone en este tipologin— In nar,
caeemeniea ac in devendenais ional. & tw efector de
Se iil Ag ene auton Gases
forge ‘elanarato vernetivo formal x Tos grupos ae 0%
Porte Gliese senten partes del eriaem metr op.
Mia, gates en fe coal Ia rpendencia deja rewictos ar
linn acidn prapiamente nacional, por Jo cunt m veeen Tos
Tennrtorey actann eomo repartiéorex supremes nacional.
septa el termina Sennen no relay adecunda
Tune in sitancin real, No en que fe “consienta” In depen
Hlenela nocionnises sue tne eta convencidn de que et ast
deme eee proce’, debiva. nin "influent det do
‘inate
Tha, por ejemnla, en Argentinn y Rrasl on oslo XIX
se dieron determiados rages earacteristieds que permiting
Tiffen ie polccn tel eite como dependtente nacional
SP RRR ee eS
sme ea haa
ith et ln Be ete
ie ct rs oan li i pe
LSE Ra ty tl ee,
Sueciee Sumne'e, Uhre om
ed St a Ea
SEPRES HLS Grete nt wd VE
TT [Inredceiie
Bn cuanto a In Argentinn, puede sehalaroe en primer loa |
fhe ‘n bien en eh segomen Internacional deeimonénen
fie omsecuenetn de wn proceso raclonalizado, en eave vir
Steseructure eeonémicn, sett, politica y aun demografiea,
fe steed las conticones que éptlmamente ofreta dicha
Snsereisn
‘aL eutminar e! proceso, la tramformactén habla sido te
suntacal, que rdclicnmete te hab teerendo on pas, Ma
Fano Gronlona ha dicho que despues de es guerras dee
Fiulpondencie fe ireeninn tv dos "modelos" de tnaerién
tnatinnnfos deule optar este el repliegu> sobee Hispanc-
inrieny au (raeion in apertura europea "En realidad,
‘bae‘el nto de- vista se tn insereton aml régime ster:
‘clone, o que ceurvin wrx que in opelin se prosentaba eh
[re dowformns de ependenela: In parn-clonie yin nacional,
Eiaste que'in sla autonortsta foe deseartada racionalments
Foros mas conspicuos argitectos del proyecto deciondnico
per dtina como ne rev com mayor aplid en el eaptalo
Srulente
‘Como ta linen que ot sigulé fue In de Ia devendencia
nacional ae impasioton mignon times a Is Yifenei et
Principio delerminnmt, de In potencis fnperiel, Gualqulor
Branee sobve dichon lve iepllesba el desatlo Ie conte
ESSURT Fs fo eval comms stbanaten, 9 mt entender, em
fos limes Gempes colonial: he aqut Is explieacign ‘del
gmap os pentes do Ta errs frente a Te “nr
lone Inglana® Pera dent de etn Syn tambien podrian
Enmprenderse ors epnodion: ta gctitud de goblerno reise
inte tn interseneln exteanjeta™y, sobre ted, in enuncla-
‘Mh de la doteinas Eze, ernnido de Trigoyen y Drago.
Jaen Date’ grat (i ieee Rata, i eden,
i, heen pei ‘Kew
vied gue Yl ex
08 Bowe etinel, Ne 8,
2.