Professional Documents
Culture Documents
C1 Dictats
C1 Dictats
L'àvia feinejava per casa, // encara amb el davantal posat, de color préssec,
// mentre rondinava que el gat havia esquínçat el cobertor // o que la germana
li havia amagat el col·liri. // Tenia un rondinar d'aquells que s'intueixen, // més
per rutina que per enuig. // Perquè l'àvia vetlava amb un gust natural per
tots: // quan no feia brou de gallina per a la filla, // feia un pastís per a la veïna,
// que havia quedat viuda feia pocs mesos. // Els fills no la visitaven // i la
pobra estava decaiguda; // potser per això la trobava massa passiva
darrerament. // L'àvia estimava així, sense grans escarafalls, // per amb una
veritat que mai més he tornat a sentir.//
EI comte era fill d'un antic conseller // que, si bé havia salvat el cap, // havia
perdut la fortuna. // La reputació d'intel·ligent que es guanyà, // el féu objecte
dels afalacs de l'emperador, // que sovint se sentia tan satisfet // de les seues
conquistes sobre l'aristocràcia com del guany d'una batalla. // Fou promesa al
comte la restitució del seu títol, // la dels seus béns no venuts; // li fou
suggerida l'esperança per a l'esdevenidor d'una senadoria. // L'emperador
fracassà, // però la comtessa havia sabut traure // tan bon partit de l'herència
del seu espòs, // que, després de díhuit mesos de viudetat, // posseïa prop de
quaranta mil lliures de renda.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
Arribaren a una estança acollidora. // La llum era esplèndida // i el llit tenia uns
llençols de seda verda // i un cobrellit de vellut. // Al centre de l'habitació, // una
minúscula font // llançava un raig d'aigua perfumada. // En un prestatge // hi havia
una filera de llibres // que contenien estranys dibuixos verds. // En una lleixa //
trobà un vestit de setí amb un llacet. // La donzella l'ajudà a posar-se'l. //
L'endemà fou rebuda // en la sala del tron. // Era una sala espaiosa // amb les
parets cobertes de maragdes // i un llum al mig // que brillava com el sol // i que
feia que les maragdes // espurnejaren esplèndidament. // La xiqueta quedà
esbalaïda // per tanta opulència.//
En l'hora en què els llums s'encenen // i la ciutat s'oblida del crepuscle que va
apagant-se lentament // sobre les teulades i sobre les finestres més amples, //
una dona endolada s'esmuny entre la multitud obscura // que ompli les vies
principals de la població. // Segurament segueix el camí acostumat de cada dia. //
Avança amb pas ràpid i gest indiferent // entre les darreres clarors del cel // i les
primeres llums elèctriques de la nit; // de vegades, la seua cara pàl·lida s'esborra
en les foscors urbanes, // però prompte torna a reaparéixer // a través de la gent
bellugadisa i espessa. // Al seu pas, els tramvies avancen resplendents i sonors //
sota les fileres de plàtans dels carrers amples. //
Els carros anaven descarregant tones de raïm // per la gran finestra del cup, //
mentre que els trepitjadors ballaven aquella dansa cansada // acompanyant-se
de consuetes. // Era l'octubrada. ventosa i reblida de fruits, // amb vespes, olor de
most i de pomes madures, // amb crits alegres dels veremants. // Les aromes del
celler envaïen el nostre estatge durant el dia. // Per les clares finestres // guaitava
jo els cels de primeries de la tardor, // de blavors desmaiades, // a voltes
carregats de núvols lívids i unflats. // El meu pare concentrava tota l'elaboració i
criança del vi als cellers del mas, // ben endreçats, ben preparats, // amb cups
suficients i capaces trascoladores, // d'enrajolats paviments // i grans rastres de
tonells ben avinats i curiosos.//
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
El mur exterior de la casa feia més de dos pams de grossària i, per tant,
l’espai interior de la finestra enreixada de la saleta formava un buit on
quedava una mena de banc elevat. Allí seia jo, fullejava un tebeo o llegia un
llibre il·lustrat, i sovint m’hi quedava mitja vesprada immergit en la lectura i a
estones contemplant com passaven els núvols, mirant com les arruixades
omplien ràpidament d’aigua els intersticis de les llambordes del carrer, que
quan estaven mullades brillaven amb reflexos blavosos dins de la llum grisa,
observant com s’estenien bassals d’aigua bruta i de fang líquid entre els
carrils del tramvia.
Quan plovia tant, no anàvem a escola. Hi passava a prop un sequiol que els
dies de grans pluges rebentava infal·liblement. Tot el carreró venia llavors
amb dos pams d'aigua rogenca i fangosa. A mitjan desembre ja havíem tingut
temps sobrat d'avorrir les classes, i els dies d'aiguat arribaven com un
alliberament. Quan el vell ens veia arribar se li enfosquia la cara, sabia que
per molt que ens volguera vigilar, el seu nét i jo havíem d'acabar enfilant-nos
per l'escala del colomer prohibit. En entrar a l'andana ens envaïa aquella olor
de palla i de garrofes, de cebes i d'alfals sec.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
Es tractava d’una jove prima, amb molt de món, que lluïa uns cabells rojos
greixosos i enviscats. S’havia depilat les celles i se les havia pintades accentuant
una corba més suggeridora, però els esforços de la naturalesa per restaurar l’antiga
alineació donaven al seu rostre un aire borrós. Quan es movia, els innombrables
braçalets de quincalla que portava dringaven constantment. Però la mirada que
llançà cap als mobles contenia una expressió de senyora, com si en fóra la
propietària. El senyor, en canvi, era un home pàl·lid. S’acabava d’afaitar, com podia
deduir-se del fet que encara portava sabó en un pòmul.
Si algú em qüestionava sobre les raons que m’espentaven cap a altres paratges,
podria assegurar-li que només em movia el guany. Alguns anys abans havia
començat una pertinaç recerca del producte de moda, el conreu que s’estenia amb
fúria pels camps d’Amèrica, i que es coneixia amb el nom de café. Aquell gra movia
fortunes, precipitava enveges i contribuïa a muntar conspiracions, perquè el seu
consum al Vell Món s’havia disparat més enllà del deliri. Hi havia qui profetitzava que
el seu mercadeig, ben prompte, passaria per davant dels interessos i esforços que
nodrien l’esplendorós negoci de l’esclavitud.
Em dominà la tafaneria d’esbrinar el contingut del secreter. Era fàcil; tenia la clau.
Vaig descobrir l’inevitable diari, i el vaig fullejar. La llibreta tenia tapes de pell
repussada a mà, labor d’ella, i closa amb una cinta la llaçada de la qual duia
l’empremta que la mateixa mà havia deixat en tots els llaços de la casa. No era un
diari en el sentit cronològicament ampli que esta denominació obliga a suggerir, sinó
la descripció d’una època determinada de la vida de la meua parenta, les incidències
d’una història d’amor. Però mai havia suposat que una relació ingènua i adotzenada
com aquella em poguera interessar.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
Però un dia, quan jo posava drets uns tubs de coure perquè no m’ocuparen
massa espai al magatzem, aparegué un africà per la porta que ni un tràiler
hauria sigut capaç de transportar els objectes que duia damunt: del muscle
esquerre li penjaven quatre catifes, els avantbraços plens de rellotges, els dits
amb anells de bijuteria barata, a les mans transistors de diferents grandàries i
llanternes potents amb la bateria incorporada, i del coll, amb una corretja que
li feia la volta, li penjava un maletí a l’alçada del melic amb polseres, collars
per a dones i més anells.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
La mirà amb expectació, i anà obrint els ulls més i més a mesura que els
fixava en els de la dona i esperava un parpelleig que no va arribar. El rostre
de l’anciana, impertorbable, pareixia un camp llaurat per una mà infinita. Era
impossible posar més solcs en tan poc espai i reconduir-los en milers de
diminuts encreuaments de cap a cap del laberint facial. La boca era
horitzontal, afonada, i sobre els llavis cavalcava el xicotet nas aguilenc. Però,
sens dubte, era la profunditat de les conques dels ulls i la seua estàtica
mirada el que més impressionava.
El genet sovint es distreia amb pensaments que l’allunyaven del tema que
volia imposar-se: una dona, una nova sella o alguna cosa relacionada amb la
seua vida de soldat. Llavors, una imatge silenciosa sorgí del fons de la seua
abstracció: es veia cavalcant per un poblat, seguit per un estol d’ombres. En
passar per davant d’una església es descobria sense minvar el galop. De
sobte, quan una iguana travessava el camí, el cavall feia un moviment fals i
queia espernegant amb una pota trencada. El genet desenfundava la pistola i
amb dos trets matava la bèstia.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
En els muntons de runa també van trobar pedres que servien de segells i
tauletes d’argila amb inscripcions. No estaven escrites en jeroglífics, sinó en
una escriptura diferent que encara va costar més de desxifrar, perquè
s’utilitzaven uns signes punxeguts que semblen tascons, que ja no són
dibuixos precisament. A Mesopotàmia no coneixien els llibres de papir.
Escrivien sobre tauletes d’argila tova, que després coïen al foc fins que
s’endurien. Se n’han trobat moltíssimes amb llegendes i contes preciosos que
parlen d’un heroi que lluita contra dracs. I moltes amb inscripcions en què els
reis es vanaglorien dels temples construïts.
El xop més vell es morí, feia temps que malaltejava. Ara queia una fulla, ara
una altra; s’anava quedant despullat a poc a poc sota el sol. Els ocells
abandonaven el recer, abans verd i poderós de les seues branques. El vell ja
no els protegia amb eficàcia contra les llevantades, i el moribund es trobà un
dia en solitud. La gralla era l’única a visitar-lo de tard en tard. Arribava de nit i
l’espantava amb l’aleteig del plomatge negre. Li contava disbauxes de la lluna,
bogeries dels núvols, mesquineses de l’amor. Bressolat per la xarradissa
malèvola, encetava una becada.
¿Com era possible que una anciana d’una seixantena d’anys, una dama de
nissaga i posat aristocràtics, s’atrevira a travessar en tren un continent
devastat per guerres i epidèmies; que s’enrolara anònimament entre el
passatge malfiat d’un paquebot greixós per a arribar a l’illa mediterrània més
desconeguda, sense entendre’n la llengua, i lliurar-se a continuació als braços
d’un cotxer suspicaç que l’havia de transportar a un punt geogràfic que ni tan
sols figurava en els mapes, per a entropessar amb un fill esgarriat, el qual
tenia autèntiques dificultats per a reconéixer com a propi, i acabar recriminant-
lo d’aquella manera tan immerescuda?
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
2. 2010/juny / vesprada
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà)
La travessa és un vell camí romà // que puja des del poble fins a la
coronació del coll; // és aquell un pintoresc indret, // però resulta un poc trist i
solitari. // Per aquell camí de ferradura és per on pujava, // una vesprada de
tardor, un homenet animós, esvelt, // amb una bufanda al coll perquè feia fred.
// Tenia una quarantena d’anys i devia el malnom al seu nas prominent, // que
li donava molta personalitat. // Bon home també ho era, de veritat; // però tenia
molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passió per la cacera; //
l’altre, que bevia vi immoderadament, sobretot els dissabtes...
Un any que no plovia massa, // el camperol tenia les seues hortes plantades
de tota classe d’hortalisses i de llegums: // fesols, cigrons, bajoques,
encisams, // i no podia dir-se que li anaven malament; // però era tanta la seca
i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, // que les fulles d’aquelles plantes
sempre apareixien polsoses i pansides. //
El llaurador era molt curós; // així que, algunes nits, anava a la font // i, a
poals, en duia aigua i arruixava tot el fullam de la seua horteta. // Les plantes,
l’endemà, tenien les fulles teses, // ben llises, netes, verdíssimes, // com si les
tibaren a posta.
C1 Dictats.Pdf