L’ODISSEA

(HOMER)

Llegirem ara una de les aventures d’Ulisses: la que va tenir amb el cíclop Polifem.
Ulisses i dotze dels seus homes s’introdueixen a la cova del cíclop; allà hi troben
formatges, bens i cabrit.

De moment, els companys em parlaren només per pregar-me que ens emparéssim 1
d’uns quants formatges i ens en tornéssim, i, dant-nos aire a emmenar 2 dels cor-
rals cap al ràpid navili cabrits i anyells, reprenguéssim la voga 3 per l’aigua sala-
da. Jo no els vaig creure, però, —i que hauria estat preferible!— Per veure’l també
per si em feia presents d’hostatgia 4. I poc havia de se’, en comparèixer, amable
amb els meus homes!

Arriba el cíclop i quan encén el foc veu Ulisses i els seus homes. Els pregunta qui
són i d’on venen. Ulisses li ho explica i li demana que els aculli com a hostes.

Tal vaig dir; però ell no respon, amb cor implacable, ans 5, fent un salt, allarga les
mans damunt dels meus homes i, empunyant-ne un parell, talment 6 uns canics 7,
contra terra me’ls rebat; i el cervell va brollar i mullava la terra. i, tallant-los per
membres, s’endega 8 el seu àpat del vespre.

[…] Jo tot era escatint 9 en el meu cor valerós si, corrent-li sobre, em trauria
l’espasa punyent de contra la cuixa per clavar-la-hi al pit, on el fetge s’aguanta a
la vinça 10, palpant bé el lloc amb la mà; però em va retenir una altra història: car 11,
l’enorme penyal amb què el Cíclop la porta alterosa 12 va tapar, mai podrien les
nostres mans apartar-lo.

[…] I vet aquí el pensament que millor en el meu cor va semblar-me. Contra un
corral hi havia una enorme clava 13 del Cíclop, un tronc verd d’olivera, que havia
arrencat per portar-lo quan s’assequés; i nosaltres el comparàvem, mirant-lo, amb
d

1 Emparar: protegir, ajudar algú contra el perill.
2 Emmenar: emportar-se, fer anar amb si d'un lloc a un altre.
3 Voga: acció de vogar o remar.

4 Hostatgia: efecte d’ésser hoste, convidat.

5 Ans: sinó que.

6 Talment: de tal manera.

7 Canic: gos petit.

8 Endegar: emprendre, engegar, iniciar, elaborar.

9 Escatir: cercar d'aclarir alguna cosa discutint o indagant.

10 Vinça: veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.

11 Car: Ja que.

12 Alterós: situat en lloc elevat.

13 Clava: bastó gros que va augmentant de diàmetre des del puny fins al cap oposat.
el pal d’un negre vaixell de vint bancs, un d’aqueixos, de càrrega, tan amples que
poden passar el gran abisme: tant tenia de llarg i tant de gruix, per qui el veia. Jo
que m’aixeco i en tallo un esqueix 14 del llarg d’una braça 15. I el remeto als com-
panys, dient-los que vulguin polir-lo. I ells el deixen ben llis, i jo vaig i n’aprimo
la punta i aleshores el poso a endurir al foc que s’abranda 16; I per últim l’amago,
enfonant 17 -lo sota la femta 18 , que n’hi havia un gran tou de cap a cap de
l’espluga 19. Mano llavors als altres que entre ells se sortegin, a veure qui tindrà
l’ardiment 20 d’ajudar-me que aixequi l’estaca i la hi fiqui dins l’ull, quan veurem
que un son dolç li arriba.

La nit següent, Ulisses convida al cíclop a beure un vas del vi que portava. Dic;
ell el pren i l’escura i, terriblement agradant-li vi tan dolç bevent, me’n demana
una altra gorjada 21:

—Dóna’m més, si et plau, i em diràs el teu nom de seguida, si, per fer-te un pre-
sent, com a hoste, que et faci alegria.

[…] Diu; i jo torno a omplir-li el ribell 22 de vi ple de flama; tres vegades li’n porto
i les tres se’l beu com un ximple. I quan reparo que el vi ja ronda l’esma 23 del Cí-
clop, aleshores li parlo amb aquestes paraules meloses 24:

—Cíclop, ¿em preguntes l’il·lustre nom? Vaig a dir-te’l. Tu, però, fes-me el pre-
sent que tanmateix, com a hoste, m’has promès. Doncs em dic Ningú, i Ningú
m’anomenen, sí, la mare i el pare i la colla que m’acompanya. Dic; ell tot seguit
em respon amb cor implacable:

—Ningú serà el darrer que jo em mengi dels qui l’acompanyen; tots seran abans
que ell: vet aquí el meu present d’ostatgia 25.

Polifem, embriagat amb el vi d’Ulisses, s’adorm profundament. Llavors Ulisses i
els seus homes, amb l’ajuda de l’estaca que tenien preparada, deixen cec el cíclop.
Polifem desperta desesperat pel dolor. Crida amb uns grans bramuls els Cíclops

14 Esqueix: fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
15 Braça: mesura de longitud que originàriament era la distància des de l'extrem d'una mà fins a l'extrem
de l'altra, amb els braços en creu.
16 Abrandar: posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l'incendi.

17 Enfonar: enfonsar.

18 Femta: excrement d'animal o d'home.

19 Espluga: cavitat formada a les regions calcàries; cova.

20 Ardiment: valor, coratge, atreviment.

21 Gorjada: acció de fer empassar a la força.

22 Ribell: vas rodó de terrissa, metall, plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base,

emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos diversos.

23 Esma: destresa per a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.

24 Melós: que té una dolçor afectada.

25 Ostatgia: efecte d’ésser ostatge, pres.

que tenen l’estatge 26 pel veïnat en esplugues, al llarg de les crestes ventoses. Els
quals, sentint aquell clam, de pertot arreu acudeixen i, drets entorn del coval 27, li
pregunten què és que l’acora 28:

—Doncs, Polifem, ¿què et passa que tant t’aclapara, que crides així en la nit im-
mortal i ens poses que no dormiríem? ¿És el teu bestiar, que ha vingut un humà i
se l’emmena? ¿O és que et maten a tu amb ardit 29 o bé per la força? I el punxant
Polifem de dintre l’espluga cridava:

—¿Que si em maten? Ningú! I què ha de ser per la força! I ells, responent, digue-
ren aquestes paraules alades:

—Doncs si ningú no et fa violència, sol com habites, el que és un mal que ha envi-
at el gran Zeus, no sabem que s’esquivi.

[…] I el Cíclop, quin gemegar! Tot eren angoixes i angúnies, i, palpant amb les
mans, llevà el penyal de la porta i s’assegué al brancal, amb les mans esteses,
pensant-se que enxamparia algú quan volguéssim passà’ amb les ovelles; car pot-
ser sí que esperava que jo seria tan neci! Jo pensava entretant com la cosa millor
sortiria, si trobava un mitjà per lliurar de la mort els meus homes i a mi; i anava
teixint tota mena d’enganys i de càlculs, com quan hi va la vida; perquè el desas-
tre era pròxim. I vet aquí el pensament que millor en el meu cor va semblar-me.
Eren allí els seus marrans ben peixats, amb grans forres 30 de tosa 31, grossos i bells,
que tenien la llana d’un bru violeta. Sense dir es, els lligo plegats, amb l’aloc 32 de
bon tòrcer que servia de jaç 33 a aquell monstre sense deretura 34; de tres en tres
els fermo 35: el del mig, cadascun porta un home, i els altres dos m’arreceren la
colla a banda i banda. Entre tots tres portaven així un minyó; i em restava, el que
és per mi, un xaiàs, el millor de tota la pleta 36. Jo que l’agafo pels lloms i m’ajec
davall el seu ventre, cargolat entre el vell 37, i així em quedo, penjat cara enlaire,
de mans al floc admirable, amb un cor que res no fatiga.

D’aquesta manera Ulisses i els seus homes aconsegueixen escapar de Polifem.

26 Estatge: habitació, lloc on hom s'està.
27 Coval: cova.
28 Acorar: adolorir, afligir vivament.

29 Ardit: artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, estratagema.

30 Forra: tofa, espessor, dit especialment dels cabells.

31 Tosa: acció de tallar arran el pèl, la llana.

32 Aloc: arbret caducifoli de la família de les verbenàcies (Vitex agnus-castus), de fulles oposades, de flors

blaves i de fruits menuts i arrodonits.

33 Jaç: qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt.

34 Deretura: aturador.

35 Fermar: lligar, clavar, alguna cosa en una altra perquè no se'n pugui separar.

36 Pleta: lloc tancat on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

37 Vell: conjunt de la llana que cobreix el cos d'un animal llanut.