Proves d’accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial,

d’ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, i d’ensenyaments esportius 2017

Història
Sèrie 1

SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCIÓ

I PUNTUACIÓ

Instruccions

La prova consta de dos exercicis:

• Part obligatòria: Exercici 1.

• Part optativa: Exercici 2. En aquest exercici heu de triar UNA de les dues opcions (A o B).
Si responeu a les dues opcions, s’entendrà que heu escollit l’opció A.
• En cap cas no es puntuaran qüestions de les dues opcions.

S1 14 3 HISTORIA GS SOLUCIONS 17
 Aquest solucionari té per objectiu principal donar una certa coherència a la tasca dels cor-
rectors i suggerir els aspectes que es considera que els aspirants haurien d’esmentar en la
prova. Malgrat tot, els criteris que s’hi ofereixen s’han de prendre com unes indicacions, mai
com una pauta tancada i encotillada. Es tracta d’una prova de maduresa i, en aquest sentit,
interessa més valorar aspectes globals com ara l’expressió escrita, la capacitat de raonament i
reflexió i l’actitud crítica, i deixar en un nivell significatiu, però no necessàriament essencial,
el que es podria anomenar «co­neixements».
Per tant, els correctors han d’utilitzar aquests criteris de la manera que considerin més
adequada. En una prova d’aquest tipus, la tasca de correcció és complexa i les indicacions
pretenen ser més una ajuda que una imposició.

Exercici 1

Observeu el mapa i responeu a les qüestions següents.

[5 punts en total]

La indústria tèxtil a la Catalunya del segle xix

1. Descriviu els aspectes més significatius del mapa i situeu-lo en el context històric corres-
ponent.
[1 punt]

Els aspirants han de situar aquest mapa en el procés d’industrialització de Catalunya

del segle xix, i han de dir que la industrialització es va centrar gairebé exclusivament
en el sector tèxtil, sobretot del cotó i de la llana.
Es valorarà que esmentin que, a partir de 1833, la indústria cotonera catalana es
va modernitzar fins al punt de situar-se en una de les posicions més avançades de
l’Europa continental.
Cal que els aspirants facin referència a la localització de les indústries al llarg dels
rius i del litoral per motius energètics, pel preu més econòmic dels terrenys i per la baixa
conflictivitat social de la mà d’obra en comparació amb la urbana.
2
2. Exposeu les característiques principals del desenvolupament de la indústria tèxtil a
Catalunya, parant atenció especialment als motius pels quals les indústries es van instal·lar
al llarg dels rius catalans.
[1,5 punts]

Cal que els aspirants expliquin els diferents factors que afavoriren el desenvolupa-
ment de la indústria tèxtil a Catalunya, fent referència a l’antecedent de les fàbriques
d’indianes, a la introducció de les màquines de vapor i a la inversió de capitals obtin-
guts en altres sectors, a més dels capitals repatriats de les últimes colònies americanes
que s’havien independitzat.
A més a més, haurien de justificar el predomini del tèxtil del cotó pel fet que les
empreses eren petites i mitjanes, i haurien d’explicar els dos models d’organització
de les indústries: els vapors i les colònies. Caldria que esmentessin les diferències
principals entre aquests dos models i que expliquessin l’establiment de les colònies,
tot relacionant-lo amb la localització que tenien, els costos de producció, la conflic-
tivitat social, etcètera.

3. Expliqueu les característiques principals del moviment obrer durant el segle xix.

[2,5 punts]

En primer lloc, els aspirants han de contextualitzar els detonants de la formació del
moviment obrer del segle xix, esmentant especialment les dures condicions de vida
i de treball dels obrers i, també, els nous corrents de pensament de l’època, com ara
el socialisme utòpic, etcètera.
En segon lloc, i seguint un cert ordre cronològic, haurien d’explicar les diferents
fases d’aquest moviment:
a) Les primeres manifestacions luddistes.
b) Les primeres associacions obreres, tot fent esment de la influència del socialis-
me utòpic, les federacions d’oficis, l’Associació Mútua de Teixidors i la Societat
de Teixidors de Barcelona.
c) La prohibició de les organitzacions obreres i la posterior reorganització que
van viure després de la Revolució del 1868.
d) L’arribada a Espanya de l’ideari de l’Associació Internacional de Treballadors
(AIT) i la consegüent creació de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
e) La crisi i separació de la Federació Regional Espanyola i la creació posterior
de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, de la UGT i del PSOE.
Les referències a líders i dirigents obrers, i també a manifestacions i conflictes
concrets, seran ben valorades.

3
 Exercici 2

OPCIÓ A

Observeu les imatges i responeu a les qüestions següents.

[5 punts en total]

Cartells de la campanya electoral de les eleccions del febrer de 1936

1. D
 escriviu els aspectes més significatius d’aquests documents i situeu-los en el context
històric corresponent.
[1 punt]

Els aspirants han de situar aquests documents en el context de les eleccions del febrer
de 1936, que tingueren lloc després de la crisi de la Segona República espanyola, just
abans de la Guerra Civil.
Cal que facin esment dels Fets d’Octubre del 1934, després de l’arribada de la
CEDA al Govern de l’Estat, de la vaga general d’Astúries i de la proclamació de l’Estat
català.
També haurien d’explicar la divisió de la ciutadania en dos blocs, la qual cosa
es palesà en els resultats de les eleccions, i fer referència a les dues grans aliances de
partits que hi concorregueren: Frente Popular o Front d’Esquerres (a Catalunya) i
Bloque Nacional o Front Català d’Ordre (a Catalunya).

4
2. E
 xpliqueu les reformes principals que es van portar a terme durant el període de govern de
les esquerres a la Segona República, i la incidència que van tenir en la política i la societat
de l’Estat espanyol i de Catalunya.
[1,5 punts]

En primer lloc, els aspirants han de situar cronològicament aquest període entre el
1931 i el 1933. Cal que esmentin la dimissió de Miguel Primo de Rivera, la intervenció
d’Alfons XIII per a intentar formar govern, el pacte de Sant Sebastià i el triomf de les
esquerres a les eleccions del juny de 1931.
En segon lloc, han d’explicar les reformes que portaren a terme els partits d’es-
querres, i les conseqüències que tingueren. Cal que parlin dels sis àmbits de reforma
principals, els quals foren:
a) L’aprovació de la Constitució del 1931 (han d’esmentar el dret de vot femení).
b) La reforma militar.
c) La reforma religiosa.
d) La reforma agrària.
e) La reforma social.
f ) L’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’inici del camí cap a la
descentralització de l’Estat.
Es valorarà positivament que mencionin les dates i els personatges més significatius.

3. E
 xpliqueu com va aparèixer el franquisme i esmenteu-ne les característiques principals des
del punt de vista polític, econòmic i social.
[2,5 punts]

En primer lloc, els aspirants han de fer constar que el franquisme va ser un règim
polític autoritari imposat per la força l’any 1939, i que va durar fins al 1975.
En segon lloc, han d’esmentar les característiques polítiques següents:
a) La prohibició de partits polítics i la manca de llibertats democràtiques.
b) L’existència d’un partit únic del règim: la FET y de las JONS (Falange Española
Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), al qual va
succeir a partir del 1958 el Movimiento Nacional.
Pel que fa a les característiques econòmiques, els aspirants han d’explicar els
esforços per a aconseguir l’autosuficiència econòmica d’Espanya per mitjà d’un fort
dirigisme econòmic:
a) Reglamentació del comerç exterior.
b) Intervencionisme en el sector agrari.
c) Restricció a la inversió estrangera.
d) Creació d’un grup d’empreses estatals d’interès estratègic al voltant de l’Ins-
tituto Nacional de Industria (INI).
e) Nacionalització d’empreses que es consideraven d’interès preferent (Telefònica,
RENFE).
Es valorarà que relacionin aquesta política amb l’aïllament internacional que
va patir Espanya a causa de la col·laboració que hauria establert amb altres règims
feixistes, la seva exclusió del Pla Marshall, així com la substitució de la política eco-
nòmica dirigista per la política econòmica desarrollista durant la dècada dels anys
seixanta del segle xx.

5
 Finalment, els aspirants han d’explicar que el franquisme fou una dictadura fei-
xista en la qual no es respectaven els drets humans. Les característiques principals
d’aquest règim en l’àmbit social van ser:
a) La repressió de qualsevol mostra d’oposició.
b) L’abolició de la llibertat d’expressió.
c) L’abolició del dret de reunió o d’associació.
d) L’existència d’un únic sindicat legal: el Sindicato Vertical.

6
OPCIÓ B

Observeu la imatge i responeu a les qüestions següents.

[5 punts en total]

Coronació del rei Joan Carles I l’any 1975

Font: El Periódico (20 juny 2014).

1. Descriviu els aspectes més significatius de la imatge i situeu-la en el context històric

corresponent.
[1 punt]

Els aspirants han de situar la imatge en el context de la transició política espanyola,

concretament en el moment en què Joan Carles I és coronat rei d’Espanya, el 22 de
novembre de 1975.
Cal explicar que la transició és el pas de la dictadura franquista a un règim de-
mocràtic, que s’inicià el 1975 amb la mort de Franco i la coronació de Joan Carles I
i que s’acabà el 1981.
Es valorarà positivament que facin esment de les incerteses i confrontacions po-
lítiques que es visqueren en aquella època.

2. Expliqueu com va ser l’oposició al franquisme des de la fi de l’aïllament internacional fins

a la transició.
[1,5 punts]

Els aspirants han de distingir les dues etapes de l’oposició següents:

a) Del 1951 fins al 1963:
Es pot considerar que a la dècada dels anys cinquanta del segle xx finalitza
l’aïllament internacional. Es produeix un abandonament de la lluita armada i
un augment de les protestes a causa de l’encariment de la vida i el nivell elevat
7
 d’atur. Poden esmentar, per exemple, les protestes i les vagues estudiantils,
la vaga general del 1951 convocada pel PSUC (Partit Socialista Unificat de
Catalunya), les vagues del 1956 o la vaga general pacífica del 1959, convocada
pel PCE (Partit Comunista d’Espanya).
b) Del 1964 fins al 1975:
Durant aquesta segona etapa es produeix un creixement del sindicalisme. El
1964 neix a Catalunya el sindicat CCOO (Comissions Obreres). També s’inicia
la identificació de la classe obrera amb la identitat social catalana. Es viu un
període de reivindicacions laborals i socials. També es produeix un canvi en
el si de l’Església, i molts sacerdots es comprometen amb la lluita per la lli-
bertat i la justícia social. El 1971 s’agrupa l’oposició política i social catalana
a l’Assemblea de Catalunya, que reivindica la llibertat, l’amnistia i l’Estatut
d’autonomia de Catalunya. El 1975, que és l’any de la mort de Franco, es con-
sidera l’inici de la transició.

3. Exposeu les característiques principals de les diverses fases del franquisme.

[2,5 punts]

Els aspirants han de respondre ajustant-se a les quatre fases següents:

a) Primera fase (1939-1951): han de fer referència a la caiguda dels feixismes a
Europa, a l’aïllament internacional que va viure el país, a l’autarquia i l’estra-
perlo, i a la corrupció i l’empobriment general de la població.
b) Segona fase (1951-1963): cal que expliquin que a causa de la Guerra Freda
s’acabà l’aïllament diplomàtic del règim i començaren a arribar els primers
préstecs dels EUA. També han d’esmentar la signatura el 1953 dels acords de
col·laboració militar amb els EUA, l’acord amb el Vaticà i el Pla d’estabilització,
que portà a la tecnocràcia.
c ) Tercera fase (1963-1973), la dècada del «miracle econòmic»: han d’explicar que
l’any 1969 Franco proclamà el príncep Joan Carles, nét d’Alfons XIII, successor
seu. També han de dir que fins al 1969 hi hagué una suavització de la dicta-
dura, però que a partir d’aquesta data tornà a haver-hi un enduriment, i que
aparegueren dues tendències dins del règim, els «aperturistes» i els del «bún-
quer». D’altra banda, cal esmentar els plans de desenvolupament i destacar
que, des d’un punt de vista econòmic, hi hagué un creixement espectacular
de la producció i un extraordinari desenvolupament de la indústria.
  Es valorarà que esmentin que en aquest període aparegué l’organització ETA.
d) Quarta fase (1973-1975), la crisi del sistema i la fi del franquisme: han d’explicar
que fou un període d’agitació social (mobilitzacions obreres, vagues i atemptats
terroristes). També cal explicar les conseqüències que tingué per a Espanya la
crisi del petroli. I, per acabar, han d’esmentar la mort del dictador el 20 de
novembre de 1975.

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés