L'Exempció A Debat. El Sud Trenca El Silenci

Índex
1 PER QUÈ EL SUD TRENCA EL SILENCI? 3
2 DESMUNTEM LA LLEI 5
3 L’EXEMPCIÓ A L’AULA 15
4 PROPOSTES A CONSELLERIA 17
5 ALTRES VEUS 21
6 CONCLUSIONS 37
7 CONTACTA’NS 39
PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 1

“Tot és possible, tot està per fer”, Miquel Martı́ i Pol.
Aquest document naix amb la voluntat del Professorat de Valencià de trobar un espai de
reflexió per intentar aportar solucions a la problemàtica de l’exempció, que porta instal·lada
als territoris històricament castellanoparlants, fent una especial anàlisi des de l’òptica del Baix
Segura.
La idea s’engendra durant els últims anys, en què la situació comença a fer-se insostenible, i a
l’octubre d’aquest curs 2015–2016 el Professorat de Valencià del Baix Segura decideix començar
a reunir-se a l’IES Las Lagunas de Torrevella per donar resposta a aquesta situació.
L’objectiu, sense ingerències d’altres entitats, i generat exclusivament pel Professorat de

Valencià, és aprofitar aquest espai de reflexió per posar damunt la taula experiències personals,
analitzar les realitats de cada centre, aixı́ com les metodologies i propostes docents treballades
a les diferents aules.
La finalitat d’aquesta Plataforma, la tasca que hem engegat i aquest mateix document, és
fer eixir el conflicte fora de l’aula perquè siga conegut i es puga considerar als claustres, a la
societat valenciana i als partits polı́tics, que són els que poden legislar en pro de l’eliminació de
l’exempció. 30 anys en són prou.
Volı́em dir la nostra i l’hem dita.

1 PER QUÈ EL SUD TRENCA EL SILENCI?
Només fa falta treballar un curs per aquestes terres per descobrir quina és l’essència de l’e-
xempció. D’entrada, més enllà de reflexions i debats sobre polı́tica lingüı́stica, convé ressaltar
que és una llei antipedagògica i, en molts punts, il·legal (o al·legal).
Aquesta afirmació queda evidenciada abans, inclús, d’entrar a l’aula. Hi trobem un alumnat
que s’autoanomena, de forma imperativa, exempt de fer classes de valencià durant els nou mesos
de curs i al llarg de les tres hores setmanals assignades a la matèria. En el millor dels casos,
farà ús de la sol·licitud per exigir els seus drets a fer biblioteca durant eixes tres hores setmanals
i a imposar, unilateralment, la seua interpretació de la realitat i de la llei. Tota aquesta escena
es veu endolcida pel misteriós poder que brolla de la sol·licitud i que garanteix la possibilitat
d’executar, de forma unilateral, la seua amenaça final: “yo no pienso hacer nada en todo el
curso durante estas 3 horas semanales. Ah, y no me hables valenciano que soy exento”. Tot
açò, en els millors dels casos.
D’experiències a les nostres motxilles, n’hi ha moltes, segur. I podem imaginar que totes
tenen aquell regust amarg que experimentem cada dia quan entrem o eixim de l’aula.
L’exempció és una de les moltes representacions més que fa palesa la lluita que alguns sectors
polı́tics tenen oberta contra la nostra llengua. No és una llei que suma. És més, és una llei
apartheid que, no només resta, sinó que és excloent, retalla, limita i condiciona negativament
l’accés del nostre alumnat a uns estudis universitaris i a un mercat laboral que després els
exigirà una titulació: mitjà, capacitació, etc. Una llei apartheid i antipedagògica que, encara
que parega mentida, continua viva als Centres Educatius del nostre paı́s en 2016. Constata,
tant per aquells que la volen viva com per aquells que no han tingut la valentia de soterrar-la,
que el cost real de vots a les eleccions continua sent molt alt.
Creiem, amb una convicció extensa i experimentada, que aquesta situació està estudiada al
mil·lı́metre. L’objectiu final és crear un conflicte permanent que estiga present al llarg de tots
els anys de formació i de totes les etapes educatives del nostre alumnat. Dit d’una altra manera,
quan l’alumnat arriba a la Universitat és conscient que necessita el mitjà i que ha de començar
a estudiar l’accentuació i l’apostrofació. És en eixe moment quan tots els anys d’exempció li
cauen al damunt i materialitza el següent pensament: “¡vaya mierda de valenciano impositivo! ”
I totes i tots ja sabem que el valencià no n’és responsable, d’aquesta situació. Eixe alumne
hauria d’expressar-se en altres termes: “qué mierda de ley (y sistema) que me permitió estar 10
años en un limbo absurdo, sin hacer valenciano, perdiendo el tiempo miserablemente. ¡Maldita
exención! ”

Tot resta clar com l’aigua: pèrdua de recursos de professorat que fa funcions de vigilant (o
d’advocat), malbaratament d’hores d’un alumnat que passa els cursos inert a la cadira (en els
millors dels casos) mentre que els seus companys treballen i s’examinen, maldecaps continus
per al Centre en qüestió (gestió d’hores, desdoblaments de professorat i d’aules i inversió sense
trellat de recursos materials), etc. Com a bons i bones lletraferits, la nostra fortalesa no són les
operacions, per això demanem assistència a la Conselleria d’Educació, a la societat valenciana
(o a qualsevol pedagog/a de l’altra punta del món interessat/da en un tema que podrı́em
titular alguna cosa pareguda a “Solucionar un problema amb un altre problema”), amb la
següent operació matemàtica: multipliquem les hores perdudes d’eixe alumne i visualitzem el
cost educatiu real de la llei de l’exempció.
Conflicte continu.
Arribats a aquest punt, què farem les professores i els professors de Valencià, llengua i lite-
ratura? Considerem que la responsabilitat del professorat de valencià és dir la nostra. Fer que
aquest problema estiga a l’agenda dels polı́tics que són els qui poden legislar i generar canvis
efectius. Tanmateix, cercar suport d’entitats sindicals, culturals, Universitats, organismes ofi-
cials... però, independentment de tot aquest sustent necessari, hem d’alçar la veu i fer
visible una realitat que contradiu el mateix sistema educatiu. Posem pel cas que demà desa-
pareix l’exempció. ¿La societat valenciana, la resta del territori lingüı́stic de la nostra llengua
i la comunitat educativa quedaran exempts de rebre la informació real de les llargues dècades
d’incoherències, patiments i lluites batallades professionalment pel professorat, a les aules? A
tall de cloenda, cal remarcar que hem estat molt de temps callats. La nostra bona feina, les
hores de lluita, els replantejaments metodològics, les activitats creatives, la formació rebuda,
els cafés de teràpia amb les companyes i companys i, en definitiva, la professionalitat i el bon
fer, no ha fet més que apuntalar aquesta llei i allargar-li la vida.
És moment de construir. D’altres porten trenta anys destruint i generant un conflicte
del tot innecessari i cancerigen.
Raül Morillas
Professor de Valencià de l’IES Las Lagunas

2 DESMUNTEM LA LLEI
En aquest apartat analitzem tots aquells ı́tems de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
(LLEI 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià) que no s’estan acomplint,
punts que, ara per ara, són il·legals.
PREÀMBUL
Apartat III. Punt 4
Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.
És evident que amb el marc legal que ens empara, resulta impossible recuperar el valencià
a les zones castellanoparlants. Hem de treballar d’acord amb una llei que resulta impossible
d’acomplir ja que a les aules, sovint trobem un nombre d’alumnat exempt d’avaluació que, no
sols no vol ser avaluat, sinó que també es nega a aprendre, i a més amb el suport dels pares i
mares. L’entorn també és advers, ja que l’oferta cultural i d’oci en valencià és inexistent.
Apartat IV
[...] La nostra irregular situació sociolingüı́stica exigeix una actuació legal, que sense
tardar acabe amb la postració i propicie l’ús i ensenyament del valencià per tal d’assolir
l’equiparació total amb el castellà.
Aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües
oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal
d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en
l’Administració i l’ensenyament com a vehicles de recuperació. La finalitat última de la
Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l’equiparació efectiva amb el castellà
i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat i desterrar
qualsevol forma de discriminació lingüı́stica.
És contradictori propiciar i impulsar l’ús i ensenyament del valencià mitjançant una legislació
confusa que permet que el valencià no s’aprenga a les zones castellanoparlants. L’alumnat de
les zones històricament castellanoparlants es troba discriminat, no pot estudiar l’assignatura
en condicions ja que a mesura que van pujant de curs i necessiten més temps per als estudis,
l’exempció augmenta, de manera que hi ha classes on molts pocs alumnes cursen l’assignatura
i resulta molt complicat treballar.

Apartat VII
S’hi preveu la supressió de l’obligatorietat de l’ensenyament del valencià quant als terri-
toris valencianoparlants, en les circumstàncies justificades que s’estableixen, com en els
castellanoparlants en els quals la incorporació progressiva del valencià a l’ensenyament
ve acompanyada de la facultat de pares i tutors d’alumnes per a obtenir voluntàriament
per a aquests l’exempció de l’ensenyament.
Es comet la discriminació en les zones castellanoparlants. L’alumnat, pel simple fet d’haver
nascut o residit en zona castellanoparlant, té l’oportunitat de no tenir competència en una de
les dues llengües oficials, mentre que a la resta del territori això no ocorre.
A més, la Llei especifica clarament que la incorporació serà “progressiva”. Aquesta progres-
sivitat quants anys ha de durar? Ja en són 33 anys i en aquestes zones mai no s’ha dut a terme
una polı́tica de progressió. L’alumne, a més, pot aturar el contacte amb la llengua quan vulga;
només cal que presente un padró i exempció atorgada.
No cal ni dir que el fet de ser exempt de Llengua pot ocasionar problemes en el seu futur
com a estudiants tant de les universitats valencianes com de la resta d’universitats del territori
catalanoparlant, aixı́ com en l’àmbit laboral. Aquesta llei permet crear valencians de segona
fila que no poden aprendre una llengua oficial del nostre territori.
TÍTOL PRELIMINAR
Principis generals
Apartat a)
Fer efectiu els drets de tots els ciutadans a conéixer i usar el valencià.
La no-obligatorietat deixa l’alumnat en una situació de desigualtat respecte de la resta de

ciutadans del Paı́s Valencià. Insistim: valencians de segona fila. A més a més, l’exempció
conculca de facto la Llei d’ús si atenem a aquest principi general.
Apartat b)
Protegir la seua recuperació i garantir l’ús normal i oficial.
No s’ha protegit la recuperació ni l’oficialitat. La major part de la població a les zones

històricament castellanoparlants, després de 33 anys d’aquesta llei, no és conscient de l’ofici-
alitat del valencià, juntament amb el castellà. Sembla que la cooficialitat acaba a les zones

castellanoparlants on no s’acompleixen els PEB i s’agreuja d’una manera escandalosa a partir
del Baix Vinalopó, on no hi ha ni tan sols un programa lingüı́stic adscrit.
Apartat e)
Garantir, d’acord amb principis de gradualitat i voluntarietat, el coneixement i ús del

valencià a tot l’àmbit territorial de la Comunitat.
No s’ha seguit el principi de gradualitat en cap moment. Això implica la incorporació del
valencià de manera progressiva, que com s’ha esmentat abans no s’acompleix. A aquestes terres
només se segueix el principi de voluntarietat en el coneixement: estudiar valencià depén de la
voluntat. Acàs l’anglés i el castellà són voluntaris a les escoles o instituts del nostre paı́s?
El valencià no té ni ha tingut mai el mateix tractament que el castellà. Les desigualtats són
evidents i cridaneres i la vulneració dels drets lingüı́stics constant.
Article 5é
L’Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de

ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, aixı́ com per
a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.
L’Administració no s’ha preocupat de garantir l’ús, la promoció i el coneixement del valencià

a les zones castellanoparlants. L’exempció empara l’alumnat que es nega a aprendre’l, i els pares
i les mares que ho decideixen. De fet, fins i tot es fa apologia de l’exempció posant-la als sobres
de matrı́cula i publicitant-la. A més, les discriminacions cap al valencià en aquestes zones són
constants i mai l’Administració ha fet res per pal·liar-les.
TÍTOL SEGON: DEL VALENCIÀ A L’ENSENYAMENT

Article 18
1. La incorporació del valencià a l’ensenyament és obligatòria en tots els nivells educa-
tius. Als territoris castellanoparlants que es relacionen al Tı́tol Cinqué, la incorporació
esmentada s’hi farà de forma progressiva, atenent a la situació sociolingüı́stica particular,
de la manera que reglamentàriament siga determinada.
No hi ha hagut cap pla per garantir aquesta incorporació progressiva; continuem pràcticament
com fa trenta anys, qui vol l’estudia i qui no, doncs no. Potser fins i tot pitjor, ja que els exempts

estan a classe i, generalment, generen conflictes que no existeixen en cap altra assignatura. Per
tant, és una autèntica mentida que es repeteix al llarg de la LUEV.
Article 19
2. Això no obstant, i sense prejudici de les exempcions regulades a l’article vint-i-

quatre, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià
a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis,
els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en
igualtat amb el castellà.
On s’entén un sistema educatiu que, sota un mateix marc administratiu, done als habitants
d’unes zones l’oportunitat de ser bilingües i als d’altres zones l’oportunitat de no ser-ho? Com
es pot mantenir una igualtat amb el castellà i garantir que els alumnes estiguen capacitats a
usar-la en tots els àmbits si l’exempció es manté?
Article 23
1. Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer les dues
llengües.
Més de trenta anys després, a tot el Paı́s Valencià i especialment a les zones castellanopar-
lants, això no és general. Al cas del Baix Segura part del professorat prové d’altres comunitats
castellanoparlants i es nega a aprendre i a acceptar que el valencià és una llengua oficial tan
digna com el castellà.
3. El Consell de la Generalitat Valenciana haurà de procurar que en els Plans d’Estudis

de les Universitats i Centres de Formació del Professorat s’incloga el valencià com a
assignatura, i de manera especial en aquests últims centres de manera que tots els
professors, al final de la seua formació, tinguen un coneixement del valencià en els
nivells oral i escrit en igualtat amb el que posseesquen del castellà. I tot això sense
perjudici del que estableix la legislació general sobre la matèria.
Aquest punt de la LUEV també s’ha incomplit. La demanda de cursos és, generalment,
major que l’oferta dels Centres de Formació. D’altra banda, no es té en compte el professorat
que prové d’altres comunitats autònomes i que ha de començar el seu aprenentatge des de zero.

A més, almenys en el cas del Baix Segura, en els darrers anys de govern del Partit Popular van
desaparéixer molts dels cursos que s’oferien i aquests no s’han recuperat.
D’altra banda, pel que fa a l’oferta a les EOI, també al cas de Torrevella, han desaparegut els
nivells A1 i A2, fet que impedeix que el professorat (o qualsevol ciutadà) es plantege aprendre
la llengua des de zero.
RESOLUCIÓ de 25 de maig de 2005, de la Direcció General d’Ensenyament,

per la qual es donen instruccions per a la tramitació de l’exempció de valencià
Aquesta resolució es publica per tal de modificar les ordres anteriors, i dicta les instruc-
cions que faciliten i regulen amb claredat el procés de sol·licitud d’exempció d’avaluació
de la matèria de valencià i la seua tramitació.
Modifica la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i totes les ordres i decrets que en deriven,
en la mesura que aprendre valencià ja no és una cosa voluntària, sinó obligatòria; únicament és
voluntari ser avaluat, com s’especifica en les instruccions. Ara bé, no hi ha cap decret, ordre ni
resolució en què s’explique com s’ha de gestionar açò als centres, la qual cosa provoca que la
situació siga caòtica; cada centre ho gestiona com vol, o com pot, i el professorat de valencià
es veu sotmés a conflictes que poc tenen a veure amb la tasca docent.
Preguntes que ens fem els docents:

L’alumnat ha de disposar de material de valencià? Ha d’estar a l’aula amb la resta que sı́ que
serà avaluat? Això no endarrereix l’alumnat que sı́ que vol aprendre de veritat? Hi ha cap altra
assignatura del currı́culum en què es done aquest cas? L’avaluació ha de ser sumativa, però
també formativa; si no es pot avaluar, com es poden observar els punts febles i els aspectes a
millorar en cada alumne o alumna?
Preguntes que ens fan els alumnes:

Si no tinc avaluació, per a què he de treballar? No puc fer deures d’altres assignatures? Si la
meua mare/el meu pare va tramitar l’exempció, per què m’he de comprar el material? Per què
he d’estar en aquesta classe?

Punt II. Instruccions de la Direcció General d’Ensenyament, per a la tramitació
de les exempcions de la matèria de Valencià als centres ubicats en municipis de
predomini lingüı́stic castellà segons l’article 36 de la Llei d’Ús i Ensenyament
del Valencià.
Educació Secundària
Dèsset. Procediment per a la sol·licitud per part de la persona interessada
Fa referència a l’exempció d’avaluació de l’assignatura de valencià en tots els casos.
Punt 1, apartat f)
A la documentació d’avaluació (actes, butlletins de notes, etc.) no es podrà consignar

l’exempció mentre que no hi haja resolució favorable.
En aquest punt no s’està complint la llei; la nota de Valencià: llengua i literatura no apareix
als butlletins ni a les actes d’avaluació en cap moment. Al primer trimestre apareixen com a
PTE (Pendent d’Exempció) i ja una vegada arriba l’exempció apareixen com a EX (Exempt).
Conclusions
I ja per concloure, resumim les qüestions que ens porten a demanar la derogació d’aquesta llei.
D’una banda, el punt d’incorporació progressiva ha estat del tot transgredit. Després de més
de trenta anys en què se suposa que el valencià s’hauria d’haver anat incorporant al sistema
educatiu, continuem vivint una situació que fa molt difı́cil el nostre treball. També fa dı́ficil
l’aprenentatge de l’alumnat que, de manera heroica, decideix aprendre valencià. No hi ha hagut
cap voluntat d’acomplir aquesta incorporació progressiva.
D’altra banda, pensem que és una llei anticonstitucional emparada per l’Estatut d’Auto-
nomia. Ja hem esmentat que es discrimina l’alumnat pel fet d’haver nascut en un o altre lloc
del Paı́s Valencià, condemnant-los al monolingüisme en molts casos, sense advertir-los sobre les
possibles repercusions que això tindrà en el seu futur acadèmic i laboral. Per aquests motius,
exigim solucions immediates, exigim unes pautes per poder treballar en les mateixes condici-
ons que els nostres companys i les nostres companyes d’altres matèries, i exigim la derogació
d’aquesta llei que, des del nostre parer, atempta contra el principi d’igualtat dels estudiants i
les estudiants del Paı́s Valencià.
Comptat i debatut, la LUEV només sembla clara en un punt: delimita molt clarament
quines són les zones valencianoparlants i quines les castellanoparlants però com hem vist més

amunt, en cap moment apareix especificat uns criteris de com s’ha de gestionar l’exempció.
La llei provoca molta confusió i això produeix que cada centre la gestione com pot o com vol.
Veiem-ne alguns exemples.
IES Thiar, Pilar de la Foradada i IES Libertas, Torrevella

Els exempts i no exempts es troben a la mateixa aula. Des del curs passat, estem intentant
que s’acomplisca l’ordre de manera progressiva. Aixı́, els xiquets de 1r i 2n d’ESO cursen l’as-
signatura. Ara bé, això provoca greus problemes ja que els que són exempts d’avaluació no
se la prenen com una assignatura més i no disposen dels materials. A 3r i 4t de secundària
l’exempció augmenta considerablement, ja que creuen que són cursos més complicats i el fet
de tenir “una assignatura menys” els facilita les coses. Al Batxillerat el nombre d’exempts és
altı́ssim i això dificulta molt crear un clima de treball normal a l’aula; els xiquets aprofiten per
fer altres matèries, ja que és com s’ha fet sempre al centre, sense respectar el dret a l’apre-
nentatge dels pocs que cursen l’assignatura. Actualment els xiquets que cursen l’assignatura
estan recollint signatures per veure si poden aconseguir que els exempts no entren a classe i els
deixen treballar.
IES Torrevigı́a, Torrevella

A l’institut IES Torrevigı́a fins aquest any, tot l’alumnat, exempt i no exempt, estava a la
mateixa aula. La directiva del centre va prendre la decisió enguany de fer desdoblaments en
alguns cursos per facilitar que l’alumnat que cursa valencià estiga tot junt i donar classe amb
normalitat mentre que els exempts també donen l’assignatura però adequada al seu nivell. Hem
de tindre en compte que els exempts no coneixen la llengua malgrat que són de Torrevella, ja que
mai han rebut l’ensenyament fins aquest moment. Abans, estar a classe amb els exempts era fer
els deures d’altra assignatura o temps lliure. Per tant, aquest curs l’alumnat està realitzant una
sèrie de fitxes introductòries a la llengua, material normalment recomanat per a nouvinguts.
Els desdoblaments es produeixen a 2n ESO A i B, dels quals ixen tres desdoblaments, dos
d’exempts i un de valencià, no massa nombrós. El mateix ocorre a 2n ESO C i D, a 3r ESO A
i B, 3r C i D i, finalment, a 4t A i B.
L’alumnat exempt es va mostrar molt reticent a treballar ja que no estava acostumat a fer
res en la nostra assignatura i, a pesar que els comentaris “no nos puedes poner nota, de qué
sirve hacer las fichas”, “tengo examen de otra asignatura después y quiero estudiar porque es-
to no sirve de nada”, “si soy exento ¿por qué tengo que trabajar? ” continuen, entre d’altres,
alguns treballen encara que el professorat es dóna per satisfet si fan un parell d’exercicis per
classe. També cal afegir que les exempcions, malgrat que ja han arribat al centre, no han sigut
entregades i l’alumnat creu que encara no han estat aprovades. Per això, sobretot l’alumnat
de 4t amb el tı́tol d’ESO a les portes és el que millor respon perquè si l’exempció els vingués
denegada, fet que no ha passat fins i tot amb alumnes que han donat valencià fins a 3r d’ESO,

la matèria de Valencià seria una assignatura més que estudiar i aprovar.
IES Las Lagunas, Torrevella

A aquest centre hi ha una polı́tica de gestió de l’exempció una mica particular, depenent del
curs. Durant anys, el professorat de Valencià va reivindicar que els exempts eixiren fora de
l’aula, ja que es produı̈en moltes faltes de disciplina i de respecte.
Ara, a 1r, 2n i 3r de l’ESO els exempts ixen fora de l’aula amb un altre professor de Valencià,
que els fa classe a un altre ritme i proporcionant-los el material. Això és possible de gestionar
perquè els grups A i B són grups que s’anomenen “purs”, això vol dir, que tots fan valencià.
Però, sovint, si el grup d’exempts és un nombre elevat, el professor de Valencià sol quedar-se’n
uns quants a la seua aula.
A 4t de l’ESO, la separació dels grups no es deu al criteri esmentat abans sinó a la branca
d’estudi. Llavors, l’A i el B s’uneixen en un únic grup: d’una banda els que han optat per
estudiar Valencià i de l’altra els que han sol·licitat ser exempts. Dos professors treballen al
mateix temps.
Al Batxillerat, com que l’exempció puja bastant, són tres els professors de Valencià que hi
treballen alhora: un que fa classe i els altres dos que es queden amb cada un dels grups restants
fent, pràcticament, guàrdia.
IES d’Oriola
A l’institut d’Oriola, el tema de l’exempció era tractada de la següent manera: als cursos de
primer i segon d’ESO, com que tenı́em desdoblaments, vam poder repartir els alumnes que
havien demanar l’exempció, de manera que l’impacte no fos tan gran. Mentre féiem classe de
valencià ells s’asseien a un racó (perquè aixı́ ho havien decidit ells) i feien altres tasques o no
res. Impossible fer-los fer valencià.
Pel que fa als de 4t fou impossible mantindre’ls a classe: ni respectaven el dret dels companys
a rebre un ensenyament de qualitat ni respectaven la llengua. Des de Direcció van donar-los
permı́s perquè no assistiren a les classes de Valencià, aixı́, sense més. Com a premi pel seu
comportament podien quedar-se al pati mentre els seus companys pencaven.
IES Mare Nostrum, Torrevella

A l’institut Mare Nostrum de Torrevella no hi ha segregació d’exempts i no exempts. El
professorat fa desdoblaments a les hores que coincideixen per tal de fer grups purs: tots exempts
o tots valencià. La Directiva no s’implica per millorar la situació d’antuvi tot i que els horaris
dels professors de Valencià coincideixen bastant però no en tots els grups ni en tots els cursos.
Malgrat tot, la Directiva del Centre tampoc posa pegues a l’hora de fer aquests desdoblaments

“casolans”. Però amb aquests desdoblaments els grups es queden molt desiguals: el grup de
Valencià tenia 15 alumnes mentre que el d’exempts, 42.
Encara que no siga estrictament un exemple més de gestió de l’exempció, no podem deixar
de banda la situació que pateixen les CFPA de la comarca, en què el valencià es troba igualment
arraconat i marginat.
Centre de Formació de Persones Adultes del Baix Segura. CFPA Baix Segura
El CFPA del Baix Segura té la seua seu a Oriola, però té també extensions als pobles d’Al-
moradı́, Callosa del Segura, Dolores i Albatera. Dolores, Albatera i Callosa del Segura són
Epes municipals, és a dir, els professors els proporciona l’ajuntament, que té un conveni amb
la Generalitat. Oriola i Almoradı́ depenen completament de la Generalitat i tots els professors
que hi treballen són funcionaris, tan de carrera com interins.
A les CFPA s’ofereixen ensenyaments reglats i no reglats. La situació del valencià és precària
en tots dos ensenyaments, encara que per motius ben diferents.
1. Dins l’ensenyament reglat es troben els estudis per a obtenir el tı́tol de Secundària. En
el cas d’aquests estudis, hi ha una diferència important entre les Epes municipals i les de
la Generalitat:
• Les municipals no ofereixen l’assignatura de valencià, perquè l’ajuntament dels res-

pectius pobles no contracta professors de valencià (considera que per als pocs alum-
nes que es matriculen no paga la pena). De manera que els que volen estudiar
valencià es veuen obligats a demanar l’exempció també per falta de professors. En
el cas que algun alumne vulga estudiar valencià malgrat aquesta dificultat, des de
l’Epa d’Oriola s’envien materials perquè puga estudiar pel seu compte i després
examinar-se per la modalitat de distància de l’assignatura.
• A les extensions d’Oriola i d’Almoradı́, que depenen de la Generalitat, sı́ que hi
ha professorat funcionari de valencià. Els estudis d’adults per a obtenir el tı́tol
de Secundària es divideixen en tres cursos: Pre-graduat (equivalent a un segon de
l’ESO), GES I (tercer d’ESO), GES II (quart d’ESO).
En el cas d’aquestes extensions, atés que la directiva del CFPA del Baix Segura són
molt contraris a l’exempció, intenten evitar-la el més possible, i per exemple, als
alumnes de Pre-graduat no els informen que tenen dret de demanar l’exempció, de
manera que pràcticament tots fan l’assignatura de valencià. Malauradament, quan
passen a GES I i II els alumnes estan més assabentats de com funcionen les coses, i
més del 80% solen demanar l’exempció.
Totes les exempcions sol·licitades s’han atorgat, sense excepció. No obstant això

alguns alumnes han renunciat a ella, ja que a principi de curs es va fer una campanya
en què s’explicaven els beneficis de l’aprenentatge del valencià.
2. Com a ensenyament no reglat s’ofereixen cursos de valencià de preparació per als nivells
Oral, Elemental, Mitjà i Superior de la JQCV en les extensions d’Oriola, Almoradı́ i
Callosa del Segura. Cursos en els quals cada vegada hi ha menys matriculats, i tenen
perill de desaparèixer, ja que pateixen la competència dels cursos de les universitats
privades, com la Catòlica, que ofereix a Almoradı́ cursos de Mitjà al preu de 1200 euros
però amb un percentatge d’aprovats sospitosament alt.
Mirella Garcia Lucas, cap del departament de valencià del CFPA del Baix Segura.

3 L’EXEMPCIÓ A L’AULA
Arribats a aquest punt del document, i arran de les reflexions fetes fins ara, queda clar que el
conflicte que genera l’exempció condiciona de forma negativa tant el procés d’aprenentatge que
té l’alumnat a l’aula com tot el treball metodològic planificat pel professorat. El desenvolupa-
ment normal del procés educatiu és, taxativament, una odissea.
Però no només aquest conflicte i les seues conseqüències són una càrrega del tot innecessària
i imposada, sinó que també el professorat s’ha enfrontat a aquest problema des de la soledat
latent de l’aula. L’abandonament constant i profund de l’administració, i la seua polı́tica de
mantindre viu el conflicte, ha escomés el professorat de valencià a una batalla estèril i a un
malbaratament de forces i recursos.
Aquı́ rau la importància d’obrir les portes i fer que el conflicte isca de l’aula. L’única
voluntat d’enfrontar i solucionar un problema és fer-lo visible.
És fàcil caure en l’errada de centrar l’anàlisi exclusivament en els alumnes exempts i seria del
tot injust oblidar el nostre alumnat de valencià del Baix Segura. Aquest alumnat presenta un
baix nivell acadèmic respecte els estudiants d’altres poblacions valencianoparlants. De causes,
en podrı́em assenyalar moltes, però aquelles que, principalment, condicionen l’aprenentatge
normalitzat de la llengua són aquestes quatre:
1. L’alumnat que arriba de l’escola presenta diferències considerables. D’una banda, ens
arriba un alumnat amb un nivell zero de valencià que presenten unes mancances de
comprensió bàsiques i sense un vocabulari inicial. D’altra banda, ens arriba un alumnat
amb un nivell acceptable de llengua tot i per davall d’alumnes de TPLV (territori de
predomini lingüı́stic valencià).
2. Quan arriben a l’ESO, el professorat de valencià pensem que fan un sobreesforç respecte
als que no fan l’assignatura, i això marca de manera important l’elecció (i impartició) de
continguts.
3. Encara hem d’estar “agraı̈ts” perquè han decidit estudiar Llengua. Aquest aspecte esti-
pula, moltes vegades, la relació que s’estableix entre alumnat, professorat i continguts.
4. No podem exigir un nivell alt perquè es convertiria en un entrebanc més per a mantenir
un nombre satisfactori d’alumnes que fan l’assignatura. Sovint, és el preu que hem de
pagar per garantir alumnat.
A aquest quatre punts, encara hi podem afegir que als Centres on no hi ha segregació entre

exempts i no exempts, els alumnes (sovint tant uns com altres) mostren un menyspreu cap a
la figura del professor/a de valencià. És molt difı́cil mantenir l’autoritat davant un alumnat
que no és avaluat i el desgast és aclaparador. Un menyspreu, de més a més, cap a la Llengua
i cap al plantejament metodològic de l’aula. Freqüentment, sembla que cap de les activitats
plantejades tenen l’empenta que puga encoratjar l’alumnat i hi ha la constant sensació de
sentir-se qüestionat. És esgotador.
Hi ha molts Centres on l’alumnat exempt està treballant valencià amb “normalitat” perquè
recordem que són exempts de nota però no de fer Valencià. En aquests casos, i després del con-
sabut i etern esforç del professorat, el fet que arribe l’exempció aprovada al mes de febrer/març
(tal i com ocorre cada any) suposa tot un trencament metodològic i un tombament de tota la
tasca que el Departament de Valencià ha pogut plantejar a la Programació.
A tot això, és imprescindible afegir un aspecte fonamental per tal d’entendre el problema
en tota la magnitud. Per tal de combatre la desı́dia de l’alumnat exempt, les mancances de
recursos, la soledat de l’aula, els atacs als continguts proposats, el qüestionament constant
al treball plantejat i l’abandonament com a professional en tots els àmbits que intervenen en
aquesta professió, el professorat de valencià intenta treballar d’una manera més atractiva amb
activitats més lúdiques. I, sovint, aquesta metodologia i el fet determinant que són un grup
reduı̈t esdevé una desfeta major. L’alumnat rep aquests esforços com una avantatge en el seu
aprenentatge i forma part de la justificació definitiva per continuar demanant l’exempció curs
rere curs.
Comptat i debatut, el professorat de Valencià es troba sempre amb el mateix dilema: “què
fem amb els exempts?”

4 PROPOSTES A CONSELLERIA
El primer punt que cal remarcar per tal de justificar el nostre rebuig cap a l’exempció és que no
hi ha un pla d’actuació per aplicar-la. És incoherent i significatiu que la llei done instruccions
per a la tramitació de l’exempció però no per a la seua execució. En conseqüència, l’exempció
es tracta en cada centre d’una manera diferent, ja siga impartint classes sense qualificació, o
bé, tractant l’hora de Valencià en l’horari dels exempts com a un espai lliure. En aquest sentit,
els professors es troben en una situació d’indefensió, ja que s’enfronten a un alumnat totalment
heterogeni i amb una mala predisposició per a l’aprenentatge de la llengua.
És per això que presentem les següents propostes per tal de tractar l’exempció mentre la
llei que la regula estiga vigent:
• Cal definir el concepte exempt i establir criteris per a determinar que un alumne ho és. No
és lògic que un alumne que provinga d’una zona valencianoparlant i entenga el valencià
se li permeta l’exempció. Per tant, cal atendre a l’origen de l’alumnat. I és que el motiu
de l’exempció mai pot ser una tria capriciosa: “porque me da la gana”, “porque no me
sirve”, “porque yo no voy a trabajar aquı́”. . . No són arguments, són fal·làcies.
• Si un alumne cursa des de primer d’ESO l’assignatura de Valencià, és lògic que l’ensenya-
ment de la llengua tinga una continuı̈tat, per tant, proposem que no es permeta demanar
l’exempció a eixe tipus d’alumnat. Tenim casos de xiquets que han estudiat valencià in-
termitentment: a 1r de l’ESO sı́, a 2n demanen l’exempció, a 3r tornen de nou a estudiar
valencià. . .
• No hi ha programes lingüı́stics als centres del Baix Segura. No s’adscriuen a cap programa
només pel fet de ser castellanoparlants amb l’exepcionalitat que siguen centre plurilingüe.
Per què un alumne d’Alcoi se li ofereix la possibilitat de ser competent en ambdues
llengües i a un de Torrevella no?
• No publicitar l’exempció al sobre de matrı́cula i no fer apologia de l’exempció. Sovint

els centres publiciten l’exempció amb arguments falsos i el pitjor, els mateixos companys
d’altres matèries en fan apologia donant-los raons que són del tot falses.
Els professors de Valencià aprofitem reunions de pares com la del Pla de Transició o la
de la fi de 4t per poder parlar amb els pares dels avantatges de seguir estudiant valencià.
Però, en alguns casos, no se’ns convida a aquestes reunions o se’ls oblida informar-nos.
Aquestes reunions són un lloc idoni per cridar un Sı́ al valencià i esporgar prejudicis
que puguen tenir els pares respecte a la llengua.

• Que en els programes especı́fics com ara el PASE, el PMAR, o la Compensatòria també
figure l’assignatura de Valencià, per tal que els alumnes tinguen una major predisposició
cap a la llengua. Cal remarcar que en estos programes existeix el reforç de Castellà però
no de Valencià. Molts alumnes no tenen l’opció de seguir estudiant valencià si passen a
algun tipus de programa especı́fic.
• Si el currı́culum diu que hem de ser competents en el domini de les llengües oficials
(valencià i castellà) i en una estrangera (anglés), l’exempció no té sentit. De fet, a l’anglés
no es permet l’exempció en cap dels casos, ni que provinguen del racó més amagat del
món. Llavors, per què en valencià sı́?
• D’acord amb el decret de plurilingüisme, si s’exigeix el requisit lingüı́stic en finalitzar la

secundària no té sentit que es permeta l’exempció. A més, cal aprofitar el plurilingüisme
de l’alumnat per tal de fer-lo valorar la riquesa lingüı́stica i la importància de totes les
llengües. Per què el valencià ha de ser menyspreada respecte a altres llengües?
• Destinar partides pressupostàries a campanyes de sensibilització per a l’ús i l’aprenentat-

ge del Valencià sobretot a les zones castellanoparlants per tal que puguen veure que el
valencià no només és una assignatura que parlen els professors de Valencià.
• Cal encarar el tema des de l’Educació Primària, ja que ens consta que hi ha docents que
en hora de Valencià donen als alumnes fitxes per a pintar o imparteixen altres assigna-
tures. Per això, demanem recuperar la figura de l’especialista en Valencià a les zones
castellanoparlants.
• Cal exigir la Capacitació de Valencià als docents o el tı́tol pertinent, com ara el Diploma de
Mestre en Valencià. És per això que instem els inspectors a exercir una tasca exhaustiva
de seguiment per tal que tots els mestres i professors estiguen en possessió de la titulació
requerida.
• Fer complir la llei d’Ús d’Ensenyament de Valencià i assegurar-se que tots els centres
tinguen Pla de Normalització Lingüı́stica.
Totes aquestes propostes es materialitzen en el següent Full de Ruta, una sèrie de propostes a
curt, mitjà i llarg termini que poden contribuir a pal·liar la problemàtica derivada de l’exempció.
No cal ni dir que l’arrel del problema és l’exempció en si i, en últim terme, l’objectiu és la seua
derogació.

PROPOSTES IMMEDIATES O A CURT TERMINI
• Retardar l’arribada de l’exempció al mes de maig o principi de juny.
• Que es puguen posar a l’ITACA les notes dels alumnes que han sol·licitat l’exempció.
• Denegar algunes exempcions raonades perquè l’alumnat s’adone que no sempre les donen
perquè sı́.
• S’ha de llevar l’exempció del sobre de matrı́cula.
PROPOSTES A MITJÀ TERMINI
• Caldria elaborar unes pautes estipulades per Conselleria de què s’ha de fer amb els exempts
i com cal tractar l’exempció a cada centre per al curs 2016/2017: s’han de comprar llibre,
han de fer classe, han de fer exàmens... Cal eliminar la “llibertat” de cada centre. S’han
de donar directrius clares i no, com ha passat, que a un pare des de Conselleria li diguen
“que su hijo haga lo que quiera”. Sense una normativa clara, els professors i professores
de Valencià estem venuts.
• Que Conselleria elabore un document adreçat als pares de què significa l’exempció i quines
conseqüències pot tenir per a l’alumne. Aquest document no pot estar elaborat pel Centre,
ja que fomenten l’exempció.
• Que el pares puguen assessorar-se als centres sobre la sol·licitud d’exempció però que
el Centre no les gestione. Que cada pare que vulga demanar l’exempció haja d’anar a
conselleria a sol·licitar-la. Des d’allà podrien haver-hi assessors que explicaren als pares
què significa ser exempt. I si no és possible, que a principi de curs vingueren tècnics
lingüı́stics que feren promoció i pedagogia de l’assignatura. Amb la que fem els professors
de valencià no hi ha prou. Per tant, demanem recuperar la figura dels assessors lingüı́stics.
• Cal restringir la casuı́stica de l’exempció. “Qui pot demanar l’exempció?”. S’ha d’eliminar
el criteri de “porque me da la gana”, “porque no me gusta”, “porque no sirve de nada”.
• Cal equiparar el valencià i el castellà en aquesta zona. S’ha d’introduir el valencià al

PASE, PAE, PMAR, Compensatòria i desdoblaments de les instrumentals (a hores d’ara
l’anglés, el castellà i les matemàtiques sı́ ho tenen).

• Inspecció educativa hauria de revisar què passa a Primària. Un gran nombre d’alumnes
vénen sense haver estat mai exempts però el seu nivell de valencià és ı́nfim. Els mestres
del Baix Segura, generalment, no estan preparats per fer classe de valencià. Inspecció
hauria d’estar-ne pendent, i fins i tot, entrar a les classe d’exempts o a aules en què hi ha
exempts. És per això, que demanem recuperar la figura dels especialistes de Valencià a
Primària a les zones castellanoparlants.
• Destinar partides pressupostàries a campanyes de sensibilització per a l’ús i l’aprenentatge

del Valencià, en especial a les zones castellanoparlants.
PROPOSTES A LLARG TERMINI
• Cal eliminar l’exempció a Primària. És fonamental que els alumnes tinguen contacte amb
la llengua des de menuts. Aixı́, vindrien més predisposats a estudiar-la.
• Ofertar àmpliament el valencià en les EOI i Escoles d’Adults, fins i tot, l’A2.
• Ofertar el valencià per a pares.
• Cal revisar la Llei i que de 4 a 5 anys desaparega, entre moltes raons, perquè entra en
contradicció amb altres decrets oficials.

5 ALTRES VEUS
Hem volgut donar veu a tots i totes els que formen part de la comunitat educativa, com ara
alumnes, mares i pares, professorat, membres dels equips directius i altres professionals. En
aquest apartat fem un recull, en forma de petites entrevistes, on aquestes altres veus expliquen
la seua vivència amb l’exempció.
Preguntes adreçades a alumnes que fan Valencià al Baix Segura
1. Per què estudies valencià?

2. Com vius el fet que hi haja gent que es demana l’exempció de valencià?
3. Quins entrebancs has trobat a l’hora d’aprendre?
Liveta Naumaviciute
1. Per tenir més possibilitats de treballar a la Comunitat Valenciana i a Catalunya. També

per estar més preparada.
2. La gent pensa que com és una llengua que pertany a un territori reduı̈t no li servirà
agafar-la però pense que és una ximpleria perquè t’obri portes, et dóna oportunitats.
3. Quant a documentar-me no, però com que a la meua classe l’estudiem quasi tots els dies
no he notat rebuig però sı́ comentaris com que “dóna molta peresa”.
Belén Andreu
1. Per què estudie valencià? Perquè és necessari en la Comunitat Valenciana i és el que fa
falta moltes vegades per tenir un treball bo. També perquè és un idioma més per aprendre
i comunicar-se.
2. Crec que és sobretot gent que no té interés, no té l’hàbit d’estudi i no pensa en el futur.
Ho veig una ximpleria no traure’s el valencià perquè és una assignatura que segueix els
mateixos continguts lingüı́stics que en castellà i es poden estudiar a la vegada. A més
són paregudes les dues llengües. Hem d’estudiar anglés que també és molt útil, però és
totalment diferent i ningú s’ho qüestiona perquè ens servirà en el futur.
3. Acı́ fem l’assignatura, però no vivim ni tenim oportunitat de practicar la llengua.

Virgı́nia Ruiz. Nascuda a Callosa del Segura. He estudiat valencià durant totes les etapes
educatives, i fins i tot, he arribat a ser l’única alumna de l’assignatura en el meu darrer any
d’institut, a 2n de Batx. El meu professor de valencià a l’IES va jugar un gran paper en la
decisió que vaig prendre quan vaig acabar el Batxillerat: estudiar Filologia Catalana. Des
d’eixe moment, a causa de la gran quantitat de gent amb la qual parle en valencià, crec que
en el meu dia a dia parle més valencià que castellà, la meua llengua materna. Actualment faig
classes particulars de valencià i, des de fa 4 anys, sóc coordinadora i voluntària de l’Aula de
conversa en valencià Antònia Almúnia, situada a la localitat d’Oriola. Algun dia, al contrari
del que molts professors volen, m’agradaria dedicar-me a la docència a aquesta comarca, perquè
els alumnes puguen comprovar que una persona d’aquesta zona castellanoparlant pot arribar
a parlar valencià com si fóra la seua L1 (ja que molts ho veuen com a impossible) sense cap
problema i per a posar el meu granet d’arena fent-los conscients que el valencià els pertany més
del que s’imaginen.
1. En realitat vaig començar a estudiar valencià de manera inconscient, perquè era una
assignatura més i perquè els meus pares mai han tingut prejudicis i sempre han pensat
que tot el que siga aprendre és bo. A mesura que anava passant el temps seguia estudiant-lo
ja de manera conscient, perquè anava adonant-me de la importància del seu aprenentatge
en el meu futur, i no li veia sentit a l’exempció. En els meus últims cursos de l’ESO
ja vaig anar conscienciant-me més del seu valor cultural i literari, però va ser en 2n de
Batxillerat l’any en què tot va canviar. La major part de la música que escoltava era
en valencià i quan anava a concerts coneixia a gent valencianoparlant, amb alguns dels
quals he fet una gran amistat. A més, vaig començar a interessar-me per la literatura en
aquesta llengua, i vaig quedar totalment enamorada d’escriptors com ara Vicent Andrés
Estellés i Miquel Martı́ i Pol, els quals em van portar a uns altres, i aixı́ successivament.
En realitat aquesta pregunta tindria diferents respostes depenent del moment de la meua
vida al qual s’hi referira. Ja he donat algunes raons, però per a mi la decisió més important
va ser triar estudiar Filologia Catalana, sobretot pel context que m’envoltava, i tot allò
que suposava.
2. Mai he entés que existira la possibilitat de demanar l’exempció de valencià, per molt que
li done voltes no li veig cap sentit. L’exempció provoca entre els estudiants que consideren
que la llengua no té importància, ja que si no la cursen poden superar amb èxit els diferents
cursos. La no-obligatorietat pot arribar a fer-los pensar que és una assignatura amb poc
prestigi, si la comparen amb d’altres obligatòries. Això pot ocórrer, i de fet, ocorre. A més
a més, quan arriba el moment de tindre certa competència de la llengua dins de l’àmbit
professional, aquests exempts no estan en igualtat d’oportunitats a l’hora de competir amb
altres estudiants que sı́ van cursar l’assignatura. Per tant, també provoca injustı́cies.

Un altre problema que provoca l’exempció és què fan aquests alumnes exempts mentre els
seus companys aprenen valencià. En la meua època escolar aquests tenien hores lliures al
pati, per tant, què preferirà un xiquet de 8, 9 o 10 anys? Estar en classe aprenent o estar
jugant al pati? La resposta és òbvia. Actualment crec que la cosa ha canviat, però no sé si a
millor o a pitjor, ja que han de romandre a la mateixa classe junt als companys que sı́ volen
aprendre i que seran avaluats, causant-los en moltes ocasions molèsties innecessàries.
Tant de bo aquesta situació canviara, amb el temps molts agrairien que no haguera existit
la possibilitat de ser exempts.
3. Personalment no he trobat cap entrebanc, però perquè jo sempre he sabut buscar-me mit-
jans pel meu compte per tal d’ampliar els meus coneixements, com ara llegir molt, buscar
sèries a Internet, mirar Canal 9 quan encara existia, escoltar molta música en valencià
per a millorar la meua pronúncia i fonètica, etc.
Tot i això, està clar que a aquesta zona si no et converteixes en autodidacta amb la llengua
i et limites a assistir a classe, tens poques possibilitats d’adquirir una bona competència.
En aquest sentit únicament podria esmentar que he trobat a faltar poder practicar la
llengua oral al carrer quan encara no coneixia gent valencianoparlant, però això només
van ser un parell d’anys, ja que quan vaig començar la universitat podia practicar sempre
que vulguera amb els meus companys. Fins i tot vaig voler viure l’any en què vaig cursar
el Màster d’Educació a Sant Vicent del Raspeig amb companys valencianoparlants per a
poder parlar valencià tot el dia i en tot moment.
Nerea Benı́tez. Estudiant de 1r de Batxillerat de l’IES de Pilar de la Foradada
1. A banda de per a coses òbvies com poder obtenir titulacions que em permetran treballar en
un futur a la Comunitat Valenciana, ho faig perquè em sent part de la cultura que implica.
No és la meua llengua materna, però acı́ està, representa una part molt important de la
identitat de la comunitat on visc, i encara que aquesta no estiga present en el meu poble,
segueix sent el que defineix una població, de la qual en forme part, i de la qual m’agrada
formar-ne part. A més, el valencià necessita ajuda, i estudiant-lo li la done, encara que
siga una mica.
Com a enriquiment personal, jo que pretenc estudiar una filologia, tot coneixement en
idiomes m’ajudarà en el futur. És curiós que defense el valencià parlant en castellà, però
és el que hi ha quan no he pogut rebre una educació de la llengua completa com la que
segurament reben centres en els quals el valencià es fa respectar.
2. Crec que la llibertat d’elecció no és dolenta, sempre que amb aqueixa llibertat no estigues
privant-ne a altres persones, que és justament el que passa en aquest cas. La millor
opció seria que tots els alumnes donaren valencià sentint aquest com a seu, o almenys,

respectant la seua existència. Però estant en la situació en la qual estic, en la qual
el valencià es veu com un enemic, la solució que menys danye a aquells que rebutgen
la llengua és la que hi ha, encara que aquesta hauria de beneficiar en primer lloc als
que donen valencià, per descomptat. Vull dir amb açò que si no ofereixen avantatges
per a aquell que dóna valencià, a la llarga poca gent agafarà la possibilitat de donar
l’assignatura.
Pel que fa a la pràctica, en el meu centre exempts i no exempts comparteixen classe, i
a més del soroll i les interrupcions constants, es pot veure que se segueix sense prendre
de debò l’assignatura. Fins i tot per part d’alumnes que donen valencià, aquesta segueix
semblant alguna cosa que “has de fer” per a poder treballar. Ja està. No existeix cap
sentiment d’indentitat amb la llengua, cosa encara comprensible, però i el respecte? Arriba
un moment en què fins i tot alguns professors de valencià prefereixen callar per no alterar
al “sector exempt”, incloent tot aquell que tracte el valencià de mala manera. Açò és una
generalització, de totes maneres. Hi ha persones exemptes que sı́ que entenen el problema,
i donen suport a una solució, però es compten amb els dits de la mà.
3. A més de no poder donar una sola classe seguida sense haver de veure com el professor
ha d’interrompre la lliçó per demanar silenci, sé que probablement no tinga el nivell
necessari per a poder fer un examen de titulació decent. Posant un exemple, l’any passat
ens matriculàrem tota una classe al Mitjà, i només una persona va aconseguir passar a la
prova següent, la qual va suspendre. Açò no es deu purament als exempts, que n’hi havia,
però no tants com enguany, sinó també al poc respecte que se li tenia a l’assignatura, a la
llengua en si. És una reiteració constant, però tot es basa en açò, en el respecte. Era i és
molt difı́cil fer classe, i hi ha hagut anys en els quals em podria incloure en el grup dels
culpables que açò fóra aixı́. Es parla i no es para esment, i açò fa que tingues un nivell
quasi nul del valencià.
Personalment, jo consumesc música i televisió catalana per voluntat pròpia, la qual cosa
em dóna bastant fluı̈desa i facilitat per a parlar i escoltar, encara que segueix sense ser
molt alta. De ser només per les classes de valencià, segurament no tindria ni la meitat
del nivell que tinc. No pels professors, sinó per la situació de menyspreu de l’assignatura.
El més difı́cil és fer comprendre que és un dret que els estudiants de valencià tenim, cosa
que ni alumnes ni professors entenen, per norma general.

Preguntes adreçades a alumnes que han demanat l’exempció al Baix Segura
1. Per què t’has demanat l’exempció de valencià?

2. Com vius el fet que hi haja gent que estudia valencià?
3. Quins beneficis has tret de l’exempció?
Dharma Molly Molina. Alumna de 3r ESO de l’IES Las Lagunas (Torrevella)
1. Perquè vaig pensar que no anàvem a fer res i que jugaria amb els companys o estudiaria
alguna altra assignatura.
2. Em pareix perfecte. La gent que el parla té més possibilitats de trobar treball a la Comu-
nitat Valenciana.
3. Fer classes de valencià en l’hora de l’exempció m’ha ajudat a estudiar-lo i, al cap i a

la fi, a entendre’l millor. El més comú és que a les classes amb molta gent s’aprofite la
meitat perquè el professorat perd molt de temps demanant silenci i l’alumnat l’únic que
fa és xarrar amb la resta de companys.
Camila Giordano. Alumna de 1r de Batxillerat de l’IES Las Lagunas (Torrevella)
1. Aquest any no he triat valencià perquè la gent que està al 2n de Batxillerat o a la Uni-
versitat em recomanaren no fer-ho, ja que si no el dónes, no entra en la Selectivitat.
2. No m’afecta molt ja que és poca gent la que dóna valencià. Però no veig bé que ells donen
més hores lectives ja que la majoria de la gent se’n va a casa a l’hora de valencià.
3. Com done una assignatura menys tinc més temps per fer les meues activitats extraescolars
i estudiar més temps altres assignatures. En les hores lliures (hores de valencià) tinc temps
per fer els deures o estudiar i a voltes, fins i tot, jugar.
Ángel Garcı́a. Alumne de 1r de Batxillerat de l’IES Las Lagunas (Torrevella)
1. Perquè se’m dóna malament aquesta llengua.
2. Perquè cadascú pot fer el que vulga.
3. 3 hores lliures a la setmana per descansar.

Anàlisi de com es gestiona l’exempció en altres zones castellanoparlants
que no són el Baix Segura
1. Com es gestiona l’exempció al teu centre?
IES Ricardo Marı́n, Xest
1. L’exempció és pràcticament inexistent a l’ESO; són molt poquets els alumnes que la dema-
nen als primers cursos. Els alumnes estan dins de l’aula i fan activitats de l’assignatura.
A 1r de Batxillerat, l’exempció augmenta any rere any. A 2n de Batxillerat, l’exempció
és escandalosa, per damunt del 85%.
Hem parlat amb professors i professores d’altres centres on també hi ha exempció com ara
Xiva, Xest, Bunyol, Requena, Utiel, Ademús i el testimoni és comú: l’exempció al Batxillerat
augmenta a un ritme vertiginós i hi ha perill que el valencià desaparega en aquesta etapa.
Preguntes adreçades al Professorat que va ser exempt i que més tard ha

hagut d’estudiar Valencià per raons laborals i/o acadèmiques
1. Per què et vas fer exempt?

2. Quines dificultats has trobat en l’àmbit acadèmic i/o professional pel fet d’haver
sigut exempt?
3. Quin consell donaries a pares/alumnes que es plantegen l’exempció?
Carmen Boné. Professora d’Educació Especial
1. Vaig ser exempta perquè en l’època que jo vaig estudiar a Oriola, cap col·legi impartia
l’assignatura i, posteriorment, als instituts era una assignatura minoritària.
2. He trobat moltes dificultats. Actualment estic acabant magisteri i sé que necessitaré saber
valencià per poder treballar a la Comunitat Valenciana.
3. Els diria que és una errada agafar l’exempció perquè possiblement en un futur, si volen
treballar a la Comunitat Valenciana, li’l demanaran. I el que és més important, aprendre
un idioma és cultura.

Preguntes adreçades a pares que han optat perquè els seus fills o les seues
filles estudien valencià
1. Per què has decidit que el teu fill o la teua filla estudie Valencià?
2. Quins avantatges has trobat al fet d’estudiar Valencià?
Nuria Torres Gómez, mare d’una xiqueta que cursa 1r de Batxillerat a l’IES
Las Lagunas
1. Perquè és necessari per a treballar en qualsevol organisme oficial de la Comunitat Valen-
ciana i mai no se sap què pot ocórrer ni on has d’anar a parar. D’altra banda, pense que
estudiar valencià amplia el currı́culum i ara per ara quantes més llengües se sapiguen,
millor.
2. Pense que pot facilitar l’estudi d’altres llengües llatines, com el francès.
Anna Romanchenko, mare d’una xiqueta que cursa 1r de Batxillerat a l’IES Las
Lagunas
1. La meua filla ha donat valencià des del col·legi i ho he decidit perquè crec que és un
avantatge per a ella ja que com més idiomes sàpiga, més possibilitats tindrà en el seu
futur.
2. Un avantatge seria que si la meua filla decideix viatjar dins de la Comunitat Valenciana o
Catalunya, pot parlar en valencià amb gent d’allà. A més, crec que és una llengua bastant
agradable de sentir.
Pare d’Elisabeth Fernández, alumna que cursa 1r de Batxillerat a l’IES Las

Lagunas
1. He aconsellat a la meua filla que estudie Valencià perquè és la llengua de la nostra Comu-
nitat i perquè aixı́, no es perdrà aquesta llengua amb el pas del temps, sobretot en aquesta
zona que quasi no es parla.
2. Estudiar Valencià té molts avantatges com per exemple, en el àmbit laboral ja que amb els
tı́tols oficials que acrediten el coneixement del Valencià pots rebre una major puntuació
en treballs públics (mestres, sanitaris, etc.).

Aurora Moscardó Guilleme (52775927N). Professora de matemàtiques a un ins-
titut de Torrevella i mare d’una xiqueta que cursa 4t d’ESO
1. He decidit que la meua filla estudie Valencià, encara que vivim a una zona castellano-
parlant, per la importància que té la nostra llengua a l’administració. A més, no hem
de tancar cap porta al coneixement, sobretot a l’infància i adolescència, ja que tenen
moltes capacitats d’aprendre qualsevol cosa. Mai saps per a quina cosa pot utilitzar-se.
Per últim, dir que jo vaig ser una persona que va haver d’aprendre a parlar valencià per
obligació i actualment, m’agrada moltı́ssim, aixı́ que també he volgut que estudie Valencià
per gust.
2. Si he de dir un avantatge al fet d’estudiar valencià, solament trobaria el meu gust, perquè,
per desgràcia, el professorat que ha impartit la matèria no tenia el coneixement suficient,
ni la professionalitat per a fer agradable i amb sentit l’aprenentatge de la llengua.
Preguntes adreçades a pares que han optat perquè els seus fills o les seues
filles siguen exempts
1. Per què has decidit que el teu fill o la teua filla siga exempt/a?
2. Quins avantatges has trobat a l’exempció?
Estefania Heredia Garcı́a, mare d’un alumne de 1r de Batxillerat que ha dema-

nat l’exempció. IES Las Lagunas
1. El meu fill va decidir no cursar valencià perquè el portava suspenent 2 anys i a més, la
majoria dels seus companys no anaven a agafar-lo.
2. L’he notat més relaxat en tenir una assignatura menys i a més aixı́, la selectivitat li serà
més senzilla.
Mare d’una alumna de 1r de Batxillerat que ha demanat l’exempció. IES Las

Lagunas
1. Ho va decidir la meua filla perquè volia anar més relaxada i perquè la majoria dels seus
companys no anaven a agafar-la.
2. Més fàcil per a la selectivitat.

Preguntes adreçades a Pedagogs, Orientadors, Professionals especialitzats
en l’Ensenyament i Aprenentatge de Llengües
1. Fes un breu article sobre els avantatges i desavantatges d’estudiar una L2 o L3.
2. Quin sentit té l’exempció dins del procés d’aprenentatge d’una llengua?
Carles Segura. Professor Titular de la Universitat d’Alacant – Filologia Cata-

lana
1. Aprendre una L2 (i una L3) té molts avantatges. En primer lloc, aprendre una nova llen-
gua permet conéixer més coses, més persones, més sensibilitats, més punts de vista (potser
força diferents als nostres) perquè ens obri als discursos de parlants que, fins aquest mo-
ment, ens eren incomprensibles. Es desplegaran més profundament aixı́ diverses habilitats
com ara el pensament crı́tic o l’empatia. Per altra banda, aprendre una segona llengua és
la via ideal per a aprendre’n una tercera perquè una part dels mecanismes que s’utilitzen
per a aprendre’n una són els mateixos que els que es fan servir per a una segona, per una
tercera i aixı́ successivament. No hi ha cap raó, doncs, que justifique eximir els alumnes
d’aprendre una segona llengua (o una tercera) més encara quan una d’aquestes llengües
és la del territori en què viuen i es desenvoluparan. Segur que aprendre-la augmentarà
la probabilitat de conciliar les sensibilitats dels seus conciutadans i, doncs, de ser més
feliços.
2. No hi ha cap raó, doncs, que justifique eximir els alumnes d’aprendre una segona llengua
(o una tercera) més encara quan una d’aquestes llengües és la del territori en què viuen
i es desenvoluparan. Segur que aprendre-la augmentarà la probabilitat de conciliar les
sensibilitats dels seus conciutadans i, doncs, de ser més feliços.
Sandra Montserrat. Professora Titular de la Universitat d’Alacant - Filologia

Catalana
1. L’únic desavantatge, si es pot dir aixı́, d’estudiar una L2 o L3 és la inversió de temps.
Tanmateix, és una inversió de temps tan profitosa que, al seu torn, es converteix en un
avantatge. A banda, els avantatges d’estudiar més d’una llengua són múltiples. En primer
lloc, en general, tant per a una L2 com per a una L3, és un exercici mental que desperta la
comparació constant. La comparació és un dels mecanismes conceptuals bàsics de l’ésser
humà: com més desenvolupat estiga, més capacitat conceptual -de comprendre el món,
d’assimilar-lo, de parlar-ne- obtenim. En particular, l’aprenentatge d’una L2 augmenta
la nostra capacitat lingüı́stica i facilita l’aprenentatge d’una L3. Si a més, L2 i L3 són de

la mateixa famı́lia lingüı́stica, la facilitat per a dominar la L3 augmenta exponencialment.
Finalment, aprendre llengües, siga quina siga, és una experiència enriquidora des del punt
de vista humà: et permet comunicar-te de cap i de cor amb altres éssers humans. Potser
aquest darrer argument és, de segur, el més important.
2. No en té cap. Ser exempt és restar. Seria l’única activitat intel·lectual i emocional humana
en què restar és positiu. L’ésser humà sempre suma.
José Manuel Pérez Quesada. Psicòleg i Pedagog. Orientador de l’IES Las

Lagunas (Torrevella)
AVANTATGES:
1. Major amplitud de coneixement. Els efectes cognitius d’aprendre una altra llengua aju-
den al cervell a analitzar els diferents processos lingüı́stics. Entrenar el cervell significa
facilitar l’aprenentatge de noves llengües en el futur.
2. Obri la percepció a una altra realitat, t’acosta a altres persones, història o societats.
3. Quan s’aprén una altra llengua és com viatjar en el temps, la ment s’obri a altres realitats,
fent el món una mica més gran.
4. Quan es domina més d’una llengua hom es fa més tolerant a obrir-se a altres formes
diferents d’entendre el món.
5. T’agermana amb altres persones en percebre similituds que tenim com a éssers humans.
6. A nivell cognitiu, l’aprenentatge d’una segona llengua suposa una posada en funcionament
de les funcions executives (memòria de treball, llenguatge interior autodirigit, autoregu-
lació de les emocions i la motivació; habilitat per a solucionar problemes).
7. En un món global, el bilingüisme és una habilitat essencial per a qui vol integrar-se en
una societat i conèixer més gent.
8. Si en el Curriculum Vitae s’inclou el domini i la fluı̈desa d’una altra llengua, les oportu-
nitats d’ocupació milloraran.
9. Conèixer més d’una llengua augmenta les possibilitats de la destinació de les teues vacan-
ces.
10. Parlar més d’una llengua millora no solament l’habilitat de solucionar problemes i pensar
de forma més lògica, sinó que també et fa experimentar amb noves paraules i frases,
incloent la llengua pròpia.

DESAVANTATGES:
1. En el procés d’aprenentatge, poden haver-hi confusions quant a formes gramaticals, con-

taminació de vocabulari i/o expressions.
2. Els xiquets que aprenen dues llengües, poden tardar una mica més a parlar.
3. Si existeixen problemes del llenguatge poden veure’s empitjorats.
Preguntes adreçades a la Directiva de Centres
1. Quins conflictes genera l’exempció quant a l’organització del Centre?

2. Quina solució proposes?
Francisco Carlos Irles López, director de l’IES Torrevigı́a (Torrevella)
1. Els conflictes que genera la sol·licitud de valencià part inicialment des del punt adminis-
tratiu on s’ha de revisar la sol·licitud dels alumnes i comprovar que tot això és correcte, a
més de la despesa que genera en el sobre de matrı́cula, temps per a la seua revisió i com-
provació, l’enviament a Conselleria, la devolució d’aquesta i el seu posterior lliurament
a les famı́lies que ho han sol·licitat.
En segon lloc, des del punt de vista organitzatiu es poden entendre dues possibles alterna-
tives:
(a) Que tots els alumnes estiguen a classe de valencià, tant exempts com no. Aquesta
situació genera que els alumnes que volen estudiar la matèria es vegen perjudicats
en els seus estudis, ja que la resta de l’alumnat retarda el seu aprenentatge.
(b) Que se separen als alumnes que estudien valencià dels exempts. Amb aquesta mesura
se soluciona el problema anterior, però, des del punt de vist organitzatiu s’ha de fer
coincidir diversos grups del mateix nivell perquè cada un dels professors del grup
s’encarrega d’impartir la matèria als alumnes de valencià com als alumnes exempts
per separat.
(c) El punt anterior porta a prendre decisions de departament per saber quin professor
s’encarregarà de cadascun dels grups.
En tercer lloc, l’elecció del material didàctic per a cada opció de la matèria, valencià o
exempts. Aquesta decisió porta associats problemes paral·lels, ja que hi ha famı́lies que
no volen participar de les classes d’exempts de valencià, si bé cal dir que a poc a poc les

famı́lies van acceptant aquest fet i són conscients que el valencià és un dret i servirà per
a la formació acadèmica dels seus fills.
Finalment, hi ha un altre aspecte que hem de tenir en compte i és la defensa de la nostra
cultura i de la nostra llengua, no tan sols en les classes de valencià sinó en la vida
quotidiana del centre. En aquest cas s’ha de començar convencent de la necessitat d’aquest
fet perquè la normalització de la llengua minoritzada arribe al mateix nivell que la llengua
vehicular de la zona on vivim. Crec sincerament que és tasca de tots aconseguir que fet
siga una realitat i que pas a pas anirem avançant en aquest context.
A manera de resum, hi ha un problema d’elecció per part de les famı́lies a l’hora de
sol·licitar l’exempció de valencià, hi ha recomanacions des de la Unió Europa, Constitució
Espanyola, Llei d’ús del Valencià, aixı́ com diverses ordres de rang inferior que aconsella
la defensa i l’estudi de la nostra llengua, de manera que tots hem de conscienciar a la
resta de la comunitat escolar que estudiar valencià és un dret que han d’exercir.
2. Crec que ha quedat implı́cita en la resposta de la primera, no obstant això, es pot concretar
en:
(a) Donar a conéixer els drets de les famı́lies sobre l’ús vehicular del valencià en el procés
d’ensenyament i aprenentatge.
(b) Continuar amb els desdoblaments en la matèria de valencià perquè els exempts no
interrompen l’aprenentatge de la matèria.
(c) Potenciar la matèria de valencià realitzant actes que acosten la nostra llengua i la
nostra cultura als alumnes, el fet de parlar en valencià al centre és un model a seguir.
Horacio Moralejos, cap d’estudis de l’IES Las Lagunas (Torrevella)
1.
HORARIS
• Els horaris de tots els professors són pitjors que si no hi haguera exempció ja que implica
la unió de dos grups i 3 professors al mateix temps en els grups C i D (segons nivell). A causa
de la dificultat de la col·locació són les primeres hores que col·loca el programa informàtic i és
molt difı́cil moure les sessions perquè cada sessió que s’intenta modificar per a millorar horaris
implica moure a 3 professors i dos grups que estan units.
Grup C Grup D
Exempció Valencià Exempció

• Desvia recursos del departament de Valencià cap a hores d’exempció que no serveixen
absolutament per res i redueixen les possibilitats de posar reforços i/o tallers.
• Impliquen moviments innecessaris dels alumnes a la recerca d’aules alternatives, a més

d’ocupar major nombre d’aules, i limita l’ús per a unes altres.
GRUPS
• Alumnes d’incorporació tardana: al principi de curs s’intenta que tots els cursos estiguen
constituı̈ts per aproximadament el mateix nombre d’alumnes. Rar és l’alumne que s’incorpora al
llarg del curs que sol·licita el valencià; açò descompensa totalment el ràtio dels grups a mesura
que avança el curs, s’incrementa notablement el nombre d’alumnes en els grups que porten
l’exempció (sempre més nombrosos).
• Heterogeneı̈tat dels grups: L’alumne de rendiment acadèmic baix busca de facilitar el seu
currı́culum acadèmic amb les opcions més favorables possibles com són les optatives, l’atenció
educativa i l’exempció de valencià; per tant, el nivell dels grups amb exempció és menor. Rara-
ment un alumne de baix nivell acadèmic sol·licita el valencià, llevat que vulga evitar problemes
de disciplina i separar-se d’alumnes estrangers (o qualsevol altra segregació), majoritaris en
aquests grups.
• Major indisciplina: El fet de tenir un alumnat amb menor rendiment acadèmic lògicament
incrementa el grau d’indisciplina d’aquests grups i són més freqüents les infraccions disci-
plinàries.
• Exempció: En temps passats, el grau d’indisciplina de la sessió d’exempció de valencià era

superior a conseqüència de l’existència en el centre d’un perfil d’alumnat més agressiu i violent.
Ara com ara, no existeixen grans problemes; els principals deriven d’alumnat que no està
disposat a treballar l’assignatura de Valencià en hores d’exempció. Els pares estan d’acord i és
molt difı́cil fer entendre a ningú “per què ha de treballar una assignatura que em fa perdre
temps”, “m’han donat l’exempció”, “no puntua i a més, em fan un part?”.
BATXILLERAT
Els alumnes renuncien al valencià per diversos motius:
• L’elecció del valencià no implica segregació de l’alumnat a l’hora de confeccionar els grups
com ocorre en l’ESO; per tant, dóna el mateix tenir-lo o no perquè van tots a la mateixa classe.
Principal motiu a Torrevella pel qual els alumnes demanen valencià en l’ESO.

• Sobre la base d’açò, la majoria dels pares que han demanat el valencià a Torrevella no
troben motivació perquè els seus fills estudien aquesta assignatura ja que el seu principal interés
anteriorment era separar-los de grups d’alumnes que ells consideraven negatius. La cooficialitat
de la llengua i l’obligació de tenir la titulació per a accedir a determinades professions és un fet
que no ha calat en la societat de Torrevella; no obstant açò, és molt clara la repulsa de moltes
famı́lies cap a la llengua. A molts alumnes no els deixen estudiar valencià els seus pares.
• Tenir valencià implica haver d’estudiar una assignatura més, haver d’aprovar una assig-
natura més i la possibilitat que li puguen suspendre una assignatura més. En 2n de Batxillerat
aquesta explicació arriba a la seua màxima expressió perquè culmina amb la selectivitat i, per
tant, un examen més i possibilitats de baixar la seua nota mitjana.
• L’alumnat exempt considera que no ha d’assistir a classe perquè no fan res i no serveix
per res. Açò implica que l’alumnat en moltes ocasions intenta anar-se’n del centre en hores de
classe. El fet es minimitza quan les hores de valencià són a primera o a última hora; tanmateix,
açò no ajuda al valencià ja que l’alumne exempt es veu afavorit en el nombre d’hores que
roman en el centre ja que els seus pares no solament justifiquen aquestes absències sinó que les
potencien en la majoria dels casos. Aquesta circumstància és la que personalment considere
que, si bé no s’han de “manipular els horaris” perquè l’assignatura no coincidisca amb últimes
hores, tampoc es pot fer el contrari ja que hi ha moltes circumstàncies que comporten la petició
d’exempció i, al final, l’alumne es troba en l’IES sense fer gran cosa (exempció) en hores molt
bones per a treballar altres assignatures, assignatures que es veuen desplaçades a horaris més
complicats. Considere que els horaris no han de tenir aquests paràmetres en compte, excepte
en 2n de Batxillerat, on ja no hi ha més capacitat de decisió i si demanen l’exempció pel seu
interès nul o el seu interès particular en contra, no els fem perdre més temps sense fer res. En
cas contrari intentaran eixir del centre (emparats pels seus pares).
2. Possibles solucions?
• Fer grups exclusius d’exempció de valencià per a alumnes (i pares) que menyspreen total-
ment l’assignatura o no els interessa. No ocupen més aules i no complica l’horari amb diversos
professors implicats. Dedicar el temps per a algun reforç.
• Fer grups amb alumnes de valencià i alumnes que puguen tenir un cert interès (sense
indisciplina), sent per a ells una espècie de taller, sense nota però amb interès pel treball i
l’aprenentatge i possibilitat d’incorporar-se a l’assignatura en cas positiu.
• Ficar alumnes bons d’exempció en els grups purs de valencians que puguen ser captats i
acaben sol·licitant la renúncia a l’exempció.

• En els grups de 2n Batxillerat posar l’assignatura a últimes o primeres hores.
• Considere que l’Administració també pot imposar si es tracta d’una llengua cooficial com
sempre s’insisteix, o bé facilitar les possibilitats fomentant l’aprofitament d’aqueixes hores per-
dudes amb una fi més beneficiosa.
Preguntes adreçades a Professors i Professores de Valencià que arriben per

primera vegada a treballar al Baix Segura
1. Com has viscut l’exempció?

2. Quins conflictes es generen a l’aula?
Àngels Juanes. Professora interina de l’IES Torrevigı́a (Torrevella)
1. L’exempció ha sigut per a mi, si més no, impactant, ja que, la situació de desinterés i
menyspreu de la llengua que he viscut acı́ ha superat totes les perspectives que m’havia
fet abans d’ocupar el meu lloc de treball. Tot i que sé que aquest és el primer any que
en aquest institut s’imparteix classe als exempts, els alumnes no ho posen gens fàcil i es
queixen diàriament d’aprendre Valencià. A més, exigeixen uns drets ficticis per a ocupar
la classe amb activitats referides als seus interessos personals.
Tot i això, amb els alumnes més dòcils, com ara els de 1r i 3r de l’ESO, he aconseguit
donar classe amb certa “normalitat”, cosa que no passa amb els alumnes de 4t d’ESO
que, per cert, m’han sigut assignats perquè al grup que se m’havien atorgat inicialment
de 2n de Batxillerat ningú havia demanat estudiar Valencià.
2. Entre els principals conflictes que generen a l’aula cal destacar que no es porten material,
és més, ni tan sols se’l compren, de manera que si vull donar classe he de fer-los fotocòpies.
En algunes ocasions he hagut de suportar comentaris de menyspreu cap a la llengua i,
sobretot, les exigències perquè parle en “espanyol” o fer com si no m’entengueren. També
és generalitzada l’afirmació “el valenciano no sirve para nada” i les burles constants a la
pronúncia de certes paraules que, encara no sé per què, els resulten gracioses, tot amb
l’ànim de degradar la llengua i dificultar la tasca del professor, baix el meu punt de vista.

Anna Garcia. Professora de Valencià al Baix Segura
Tal vegada aquest no siga l’apartat correcte on transmetre el meu sentir com a professora
de Valencià, però he considerat pertinent respondre les qüestions plantejades amb el següent
escrit:
Jo no vull ser torero. Mai m’han agradat les corregudes de bous, sempre les he trobades
primitives i ancorades en el trist passat de l’Espanya més pregona. Però, veges per on, des que
he vingut a treballar a un institut del Baix Segura la meua percepció ha canviat una mica. Si bé
continuen sense agradar-me, admire el valor i l’empeny dels toreros, eixos personatges singulars
que són capaços de lluitar amb passió per allò que més estimen. Les professores i professors
de Valencià del Baix Segura som els toreros del segle XXI: entrem a classe amb el valor i la
decisió a la mirada; entrem a classe amb un posat d’orgull pel que som, pel que sentim i pel que
representem. De vegades, el bou que hi trobem és noble, d’altres és vil i pervers.
Però el que més em dol d’aquesta situació és que, només pel fet de voler fer la nostra feina
amb dignitat, rebem cornades directes al cor i no únicament per part d’alumnes sinó també per
part de pares, mares i, fins i tot, de companys. La indefensió amb què ens trobem davant els
atacs soferts és, en gran part causada per la desafecció i el menyspreu a la llengua pròpia de
la Comunitat, llengua que no només serveix de vehicle de comunicació sinó que porta afegit el
sentiment de pertànyer a un mateix lloc; és, si més no, la nostra vertadera senya d’identitat.
Vaig començar a treballar l’any 1993, a València ciutat i, aleshores encara sentı́em el menyspreu
i el rebuig envers la llengua. Vint-i-tres anys més tard, al Baix Segura encara es manté aquesta
situació. Realment les altes institucions estan fent bé la seua feina? S’està vetllant per la nostra
llengua i per la integració d’aquests ciutadans, com ben bé diu una bona companya, “del sud del
sud”? La fórmula emprada per règims anterior de deixar que el temps solucione els problemes
no funciona. Acı́ en tenim, la prova.
I no, jo no vull ser torero. Jo no he estudiat per a ser-ho. Jo només vull ser professora,
professora de Valencià. Em deixareu?

6 CONCLUSIONS
} EL VALENCIÀ AL SUD DEL SUD
L’any 1983, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià obria la porta a un procés de norma-
lització necessari en una societat amb llengua pròpia com la nostra. Es pretenia arribar a un
bilingüisme simètric a les zones valencianoparlants, i introduir el valencià de manera progressi-
va a les zones castellanoparlants. Quan parlem del sud potser pensem en Alacant o Elx, però
més al sud encara hi ha Paı́s; hi trobem una comarca, el Baix Segura, en què l’aprenentatge de
valencià depén de la decisió de pares, mares i alumnat. Però què passa amb el valencià al sud
del sud?
Al sud del sud alumnat i professorat patim les conseqüències d’una ordre d’exempció confusa
que permet que les famı́lies decidisquen si els seus fills/es seran avaluats o no de l’assignatura
de valencià. I com es tradueix això a les aules? Depén, amb una mica de sort la major part del
grup “farà” valencià i les classes seran com les de tecnologia o castellà. Ara bé, en molts casos,
trobem que hi ha una gran quantitat d’alumnes exempts; en un principi, segons la legislació,
han de cursar-la però sense avaluació. Això, òbviament, té repercussions a l’aula.
Pel que fa a l’alumnat que decideix no sol·licitar l’exempció de valencià (sol·licitud que
apareix al sobre de matrı́cula per tal de recordar-los cada any el seu dret) l’assumeixen com
una assignatura més. Cal destacar el coratge i la voluntat d’aquest alumnat que decideix cada
any continuar estudiant una llengua que, segons els han dit, és llengua oficial, i assumeixen
l’esforç de cursar una assignatura més que els seus companys. Quan els preguntem pels motius,
coincideixen que els pares els obliguen perquè són conscients de la importància d’estudiar va-
lencià, per a la seua formació i per al seu futur. D’altra banda, se senten oblidats, ja que ningú
s’ha esforçat a fer-los sentir valencians o alacantins; troben a faltar escoltar la llengua fora de
l’escola, tenir uns mitjans de comunicació que els ajuden a progressar en el seu aprenentatge
perquè, tot i que Internet ens apropa a tots i a tot, no és el mateix. A més, es queixen que
fora de l’escola resulta pràcticament impossible continuar amb l’aprenentatge de l’assignatura,
de manera que després de l’institut, allò més normal, és anar oblidant tot el que s’ha aprés.
D’altra banda, remarquen també els problemes de convivència que provoca l’exempció a l’aula,
sobretot als cursos més baixos.
Finalment, pel que fa al professorat de valencià, aquesta sempre ha estat la zona prohibida,
per la distància i pels problemes que causa aquesta llei; es tracta d’una llei que resta, que mar-
gina, que ofereix a l’alumnat l’oportunitat de deixar d’aprendre, cosa que, tant didàcticament
com pedagògica, sembla una aberració. Ningú no dubta si s’ha d’aprendre matemàtiques o
ciències socials, en canvi, es posa en dubte i es deixa la possibilitat de no aprendre valencià

perquè, tot i que el professorat intentem que l’alumnat exempt aprenga alguna cosa, resulta
quasi impossible amb el marc legal que tenim. Ara, després d’anys de govern en què la llengua
sols s’ha usat per a beneficis partidistes, i la vertebració del territori s’ha deixat del tot de
banda, sembla que han arribat vents nous i carregats de bones intencions, amb una conselleria
interessada a construir una escola pública, de qualitat i en valencià. Per a aconseguir-ho, acı́,
al sud del sud, necessitem una revisió d’aquesta llei; perquè resta, perquè margina i perquè no
aporta coneixement.~
Morató, P. (Abril, 2016). El valencià al sud del sud. Saó, 414, 36-37.

7 CONTACTA’NS
Per contactar amb la nostra plataforma i estar al dia de les nostres actuacions segueix-nos en
les xarxes socials!
@alsudelsud
facebook.com/elsud.trencaelsilenci
elsudtrencaelsilenci.tumblr.com
elsudtrencaelsilenci@gmail.com

L'Exempció A Debat. El Sud Trenca El Silenci

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'Exempció A Debat. El Sud Trenca El Silenci

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Índex

1 PER QUÈ EL SUD TRENCA EL SILENCI? 3

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 1

L’objectiu, sense ingerències d’altres entitats, i generat exclusivament pel Professorat de

Volı́em dir la nostra i l’hem dita.

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 2

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 3

Professor de Valencià de l’IES Las Lagunas

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 4

Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 5

La no-obligatorietat deixa l’alumnat en una situació de desigualtat respecte de la resta de

Protegir la seua recuperació i garantir l’ús normal i oficial.

No s’ha protegit la recuperació ni l’oficialitat. La major part de la població a les zones

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 6

Garantir, d’acord amb principis de gradualitat i voluntarietat, el coneixement i ús del

L’Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de

L’Administració no s’ha preocupat de garantir l’ús, la promoció i el coneixement del valencià

TÍTOL SEGON: DEL VALENCIÀ A L’ENSENYAMENT

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 7

2. Això no obstant, i sense prejudici de les exempcions regulades a l’article vint-i-

3. El Consell de la Generalitat Valenciana haurà de procurar que en els Plans d’Estudis

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 8

RESOLUCIÓ de 25 de maig de 2005, de la Direcció General d’Ensenyament,

Preguntes que ens fem els docents:

Preguntes que ens fan els alumnes:

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 9

Fa referència a l’exempció d’avaluació de l’assignatura de valencià en tots els casos.

A la documentació d’avaluació (actes, butlletins de notes, etc.) no es podrà consignar

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 10

IES Thiar, Pilar de la Foradada i IES Libertas, Torrevella

IES Torrevigı́a, Torrevella

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 11

IES Las Lagunas, Torrevella

IES Mare Nostrum, Torrevella

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 12

• Les municipals no ofereixen l’assignatura de valencià, perquè l’ajuntament dels res-

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 13

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 14

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 15

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 16

• No publicitar l’exempció al sobre de matrı́cula i no fer apologia de l’exempció. Sovint

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 17

• D’acord amb el decret de plurilingüisme, si s’exigeix el requisit lingüı́stic en finalitzar la

• Destinar partides pressupostàries a campanyes de sensibilització per a l’ús i l’aprenentat-

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 18

• Retardar l’arribada de l’exempció al mes de maig o principi de juny.

• S’ha de llevar l’exempció del sobre de matrı́cula.

PROPOSTES A MITJÀ TERMINI

• Cal equiparar el valencià i el castellà en aquesta zona. S’ha d’introduir el valencià al

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 19

• Destinar partides pressupostàries a campanyes de sensibilització per a l’ús i l’aprenentatge

PROPOSTES A LLARG TERMINI

• Ofertar el valencià per a pares.

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 20

Preguntes adreçades a alumnes que fan Valencià al Baix Segura

1. Per què estudies valencià?

1. Per tenir més possibilitats de treballar a la Comunitat Valenciana i a Catalunya. També

3. Acı́ fem l’assignatura, però no vivim ni tenim oportunitat de practicar la llengua.

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 21

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 22

Nerea Benı́tez. Estudiant de 1r de Batxillerat de l’IES de Pilar de la Foradada

PLATAFORMA PROFESSORAT DE VALENCIÀ DEL BAIX SEGURA 23