Monogràfic sobre negociació col·lectiva

dels ajuntaments de la xarxaCORH

Juny de 2018
Departament de la Comunitat de Recursos Humans
Oficina de Projectes Transversals i de Suport a la Gestió
Gerència de Serveis d’Assistència al Govern Local
Àrea de Presidència
Diputació de Barcelona
Pàgina 2 de 15
 ÍNDEX

1. Context i presentació del projecte ................................................................................................. 4

1.1. Introducció ................................................................................................................................. 4

1.2. Per què? .................................................................................................................................... 4

1.3. Com? ......................................................................................................................................... 5

1.4. Qui? ........................................................................................................................................... 6

2. Anàlisi i presentació de les dades .................................................................................................. 7

3. Resum executiu: els processos de negociació col·lectiva a la xarxaCORH ........................................ 8

4. Agraïments ................................................................................................................................. 14

Pàgina 3 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Context i presentació del projecte

1. Context i presentació del projecte

1.1. Introducció
1
En el marc de la xarxaCORH , plataforma formada pels responsables de recursos humans de setanta-un ens públics
locals de la província de Barcelona que comparteixen informació, coneixement i eines de treball, el departament de la
Co u itat de ‘e u sos Hu a s CO‘H e e dava t , ads it a la Ge ia de Se veis d Assist ia al Gove Lo al de
la Diputació de Barcelona, coordina i elabora estudis i projectes que faciliten la gestió i la planificació dels recursos
2
humans a les respectives organitzacions .

És e a uest o te t ue s i pulsa l ela o a i del primer monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments
de la xarxaCORH.

L o je tiu d a uesta eina és obtenir informació contrastable i fiable que permeti saber amb exactitud quants i quins
recursos estan dedicant els ajuntaments de la xarxaCORH a la negociació col·lectiva.

1.2. Per què?

En el marc dels diferents estudis que es realitzen a la xarxaCORH (especialment, en l Anàlisi dels acords de condicions
de treball i convenis col·lectius dels ajuntaments de la xarxaCORH, e l A àlisi d’i di adors de gestió de RRHH dels
ajuntaments de la xarxaCORH i en el Monogràfic sobre definició i càlcul de la jornada anual dels ajuntaments de la
xarxaCORH , es posa de a ifest el ue o dei a de se u efle de la ealitat dels aju ta e ts: l elevat o e de
recursos - humans i temporals - ue, a ivell d o ga itza i , es dedi ue als processos de negociació col·lectiva.

No o sta t, s e llà d a uesta o lusi ge e alista, el e t s ue, fi s al o e t, o disposàve d i fo a i

precisa i exhaustiva que facilités la comparació entre els diferents ajuntaments i permetés donar resposta a qüestions
clau per entendre millor els processos de negociació col·lectiva, tals com:

o Quantes hores anuals estem dedicant, com a organització, a reunions de negociació?

o Quins recursos -en termes de temps i de personal- està destinant el departament de recursos humans a les
reunions amb els agents socials?
o Qui s s els te es ue s a o de e a uests p o essos de ego ia i ? Qui s aspe tes es p io itze ?
o Quines són les tipologies de reunions que es duen a terme?
o Quantes persones assisteixen a les reunions de negociació? Quin és el perfil dels assistents?
o Qui s el pes ue t eal e t el ol·le tiu poli ial e els p o essos de ego ia i de l Aju ta e t?

1 També o eguda o l espai p ese ial de la Comunitat de Recursos Humans.

2
Desta ue , e t e d alt es, la Guia d ho a is i jo ades e t ao di à ies, l A àlisi dels a o ds de o di io s de t e all i o venis col·lectius,
l Estudi de àtios del os de poli ia lo al, l I fo e de les pla tilles de pe so al dels aju ta e ts de la p oví ia de Ba elo a, l A o d de
condicions de treball i Conveni col·lectiu tipus per al personal dels ajuntaments de la xarxaCORH o el Monogràfic sobre definició i càlcul de
la jornada dels ajuntaments de la xarxaCORH.

Pàgina 4 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Context i presentació del projecte

Dava t d a uests pla teja e ts, es o stata la e essitat d ela o a u a ei a ue pe eti a alitza de fo a
sistemàtica a uests ele e ts lau. El esultat d a uest t e all s el p ese t do u e t: una anàlisi comparada de com
s ha a o dat els p o essos de ego ia ió col·lectiva als ajuntaments de la xarxaCORH durant el darrer any.

1.3. Com?

L espe ifi itat del p ese t p oje te ha requerit una metodologia de treball amb una lògica diferenciada a la de la resta
d estudis ue es t e alle e el a de la xarxaCORH: en aquest cas, la recollida de dades, per a cadascun dels
aju ta e ts, s ha fet de forma mensual mitjançant un conjunt de pla tilles de e ollida d i fo a i , p via e t
consensuades i contrastades amb els participants en el projecte.

Ai í, al e o da ue la totalitat de les dades ue s a alitze e a uest do u e t ha estat validades pels

responsables de recursos humans dels ajuntaments participants, fet que atorga màxima fiabilitat als resultats
obtinguts.

3
El període de recollida de dades va iniciar-se al maig de 2017 i ha fi alitzat al es d abril de 2018 (ambdós inclosos) .
Per tant, el present estudi inclou informació de tot un any natural de cadascun dels ajuntaments participants.

Concretament, cada ajuntament participant ha aportat informació detallada de totes i cadascuna de les reunions de
ego ia i ue s ha dut a te e du a t el pe íode a alitzat, fet ue dota a uesta ei a d u a g a p e isi i fia ilitat.

3
El es d agost de 2017 o s ha i l s e l a àlisi ate e t a l es assa activitat que hi ha als ajuntaments durant aquest període.

Pàgina 5 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Context i presentació del projecte

1.4. Qui?

Els ajuntaments de la xarxaCORH participants en la present edició del monogràfic són:

o Arenys de Mar o Mataró

o Badalona o Montcada i Reixac
o Barberà del Vallès o Montornès del Vallès
o Berga o Palau-solità i Plegamans
o Caldes de Montbui o Pineda de Mar
o Calella o Sabadell
o Canovelles o Sant Adrià dels Besòs
o Castelldefels o Sant Vicenç dels Horts
o Cubelles o Terrassa
o Esparreguera o Tordera
o La Garriga o Vallirana
o La Llagosta o Vilafranca del Penedès
o Manresa o Vilanova del Camí
o El Masnou o Vilanova i la Geltrú

Pàgina 6 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

2. Anàlisi i presentació de les dades

Les dades a alitzades e el p ese t estudi s i loue e i g a s lo s, ue vole do a esposta a les p i ipals
qüestions plantejades. Aquests són:

Les p i ipals va ia les ue s a alitze e a uest lo s :

BLOC 1. Hores de
o No e d ho es de reunió mensuals i anuals amb els agents socials
reunió amb els
agents socials o Nombre de reunions mensuals i anuals amb els agents socials
o Durada mitjana de les reunions

Es recull, en aquest apartat, una anàlisi exhaustiva sobre la importància i pes de

BLOC 2. Sobre quins
les temàtiques tractades en les reunions, a partir del temps que s ha desti at a
te es s ha ego iat?
abordar cadascun dels temes.

S a alitze les eu io s de ego ia i ue s ha dut a te e sego s tipologia i

BLOC 3. Quin tipus de
col·lectiu a qui van dirigits els aspectes a negociar (per exemple, si es tracta
eu io s s ha dut a
d u a esa de ego ia i de at ies o u es o s u a esa de ego ia i
terme?
específica de personal funcionari).

El darrer bloc incorpora una anàlisi so e el o e d assiste ts a les eu io s,

BLOC 4. Qui ha ai í o el pe fil dels atei os. L o te i d a uesta i fo a i pe et, a s,
assistit a les reunions saber quantes hores anuals està dedicant cadascuna de les persones assistents
de negociació? a reunions de negociació, conseqüentment, permet saber amb exactitud
ua ts e u sos s esta dedi a t a la ego ia i ol·le tiva o a o ga itza i .

Tenint en compte les especificitats i el dimensionament que té el cos de la

BLOC 5. Quin pes té
policia local als ajuntaments, aquest bloc analitza precisament quantes hores es
el col·lectiu de la
desti e a a o da te es p opis d a uest ol·le tiu di s o fo a de la esa
policia local en les
se to ial espe ífi a . És a di : ua ts e u sos s esta dedi a t a ego ia
negociacions?
aspectes específics del col·lectiu policial?

Pàgina 7 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

3. Resum executiu: els processos de negociació col·lectiva a la xarxaCORH

A continuació, es presenten, de forma resumida, els resultats dels principals indicadors analitzats, a partir de les dades
mitjanes del global dels ajuntaments de la xarxaCORH participants en aquest estudi:

1) E ela ió al o e d hores destinades a reunions de negociació amb els agents socials:

o Es realitzen, de mitjana, 29 reunions anuals amb els agents socials, fet que suposa una inversió de temps de
51 hores anuals en processos de negociació. La du ada itja a d u a eu i de ego ia i es situa, pe ta t,
en 1,7 hores.

o A o ti ua i , a alitze o es dist i uei e a uests esultats du a t l a :

Pàgina 8 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

2) So e ui s te es s ha ego iat?

o Més enllà de saber quants recursos estem dedicant a la negociació, el que cal preguntar-se s a u s esta
dedicant aquests recursos; dit en altres paraules: uè s està p io itza t e els p o essos de ego ia ió
col·lectiva? Trobem la resposta en la següent taula:

Temàtiques tractades en les reunions de negociació Mitjana xarxaCORH

Negociació de les condicions de treball 45%

I st u e ts d o de a ió 18%
Seguretat / prevenció de riscos laborals 12%
Desenvolupament de persones 9%
Formació 3%
Pla d igualtat 3%
Processos de selecció 2%
Altres 7%

o S o se va ue, de itja a, gairebé la meitat dels temps invertit en negociar (45% de les hores), ha estat per
tractar temes relatius a les condicions de treball dels empleats/des públics/ques; tot seguit, els aspectes
relatius als i st u e ts d o de a ió (RLT, plantilles i altres instruments orga itzatius te e u pes d u 18%
i la prevenció de riscos laborals suposa un 12% del total del temps invertit.

o En aques sentit, és important destacar que la gran majoria dels temes referents a les condicions de treball
ue s a o de e els p o essos de ego ia i ol·le tiva s aspectes que ja venen regulats i definits per la
normativa; tot i ai í, s o se va o els aju ta ents segueixen destinant la meitat dels seus recursos a
abordar aquests temes. Aquesta situació acaba desembocant, en molts casos, en una regulació de les
condicions de treball hete ogè ia, ue i ova aspe tes o o te plats e la o ativa, excedint, fins i
4
tot, els límits legals establerts . El següent gràfic mostra ui s s els te es ue es p io itze a l ho a de
negociar les condicions de treball dels empleats i empleades públics/ques:

4
Per a més informació, consulta l’A àlisi dels a ords de o di io s de tre all i o ve is ol·le tius dels aju ta e ts de la xarxaCORH
s a alitze , de fo a o pa ada, la egula i de les o di io s de t e all dels e pleats/des pú li s/ ues dels aju ta e ts de la
xarxaCORH.

Pàgina 9 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

o Una vegada més, constatem com la definició de la jornada laboral, la gestió horària i la regulació dels
permisos i llicències tenen un pes considerable: la ego ia i d a uests aspe tes ep ese ta u 25% del total
del temps destinat a la negociació. De fet, veiem com són aspectes que estan permanentment a debat i sobre
les taules de negociació dels ajuntaments, tot i tractar-se de temes totalment operatius, que no aporten cap
valo est at gi a l o ga itza i i que, en qualsevol cas, ja es troben regulats en la normativa.

o Per exemple, pel que fa a la definició de la jornada anual de les administracions públiques, la normativa és
molt clara sobre la seva definició i càlcul. Tot i així, seguim invertint un 13% de les hores de negociació (unes
7 hores anuals de mitjana) a abordar aquest tema. Amb quin resultat?

o Da o d a dades a alitzades e el a d u dels estudis de la xarxaCORH, veiem, per exemple, que la

jornada teòrica anual dels ajuntaments de la xarxaCORH es situa en 1.687 hores, mentre que la jornada
5
efectiva anual , es situa en 1.579 hores. Així, de mitjana, hi ha una diferència de més de 100 hores anuals
entre la jornada que estableix la normativa i la jornada que efectivament acaben realitzant els
ajuntaments.

o Els i e tius positius ue este posa t so e la taula a l ho a de ego ia amb els agents socials responen,
en molts casos, en reduir el temps de treball efectiu de les nostres organitzacions (concedint més dies de
permisos dels que permet la normativa, per exemple).

o Per contra, temes referents al desenvolupament de persones, la formació dels empleats i empleades
públics/que o la configuració dels processos de selecció (temes que, atenent el context actual, poden
resultar de gran valor estratègic pels ajuntaments) tenen un pes força inferior en les reunions de negociació.

o Es constata que els aspectes sobre els quals versa la gestió actual dels recursos humans a les administracions
públiques es centra encara en tasques operatives i d ad i ist a i . No o sta t, ate e t als eptes ue ha
d af o ta les o ga itza io s e velli e t de les pla tilles, e essitat de ete i el tale t i te ,
imple e ta i de l ad i ist a i ele t i a i la necessària gesti del a vi, e t e d alt es resultaria molt
més estratègic pels ajuntaments centrar els seus esforços i recursos en aspectes que els hi aportin valor
afegit.

o Aquest escenari porta a preguntar-nos què estem prioritzant i en què estem basant els processos de
negociació col·lectiva actuals. Per què no treballar i apostar per un model de negociació que propicïi el
a vi, l adapta ió i incrementi el valor afegit de les nostres organitzacions?

5
Valo ue s o t de esta de la jo ada te i a a ual tots a uells sup sits ue te e i id ia e el te ps de treball efectiu (dies de
o ilia i , dies de lliu e disposi i , osses d ho es de fo a i o efe tiva ... .

Pàgina 10 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

3) Qui tipus de eu io s s ha dut a te e?

o De l a àlisi de les tipologies de eu io s pe tipologia i pe ol·le tiu, els esultats itja s de la xarxaCORH
són:

Distribució de les
Tipologies de eu io s ue s ha dut a te e reunions anuals segons
tipologia

Mesa de negociació (de matèries comunes) 48%

Mesa de negociació (específica de personal funcionari) 1%
Mesa de negociació (específica de personal laboral) 1%
Mesa de negociació (Sectorial de la policia local) 5%
Comissió paritària (Acord de condicions de treball) 3%
Comissió paritària (Conveni col·lectiu) 2%
Comissió paritària (Acord comú de condicions de treball) 8%
Comitè de Seguretat i Salut 8%
Altres 23%

o Gai e la eitat de les ego ia io s te e llo pe itjà d u a mesa de negociació de matèries comunes, és
a dir, per negociacions conjuntes de personal funcionari i personal laboral. A uest fet s e pli a pe u les
at ies s ego iades, tal o he vist e l apa tat a te io , es efe ei e a les o di io s de t e all dels
empleats/des públics/ques que, en la majoria dels casos, es negocia conjuntament.

o Destacar també que únicament es realitzen un 5% de les reunions en meses sectorials de la policia local. Per
ta t, s o se va o , les o di io s de t e all d a uest ol·le tiu fo ça diferenciades de les de la resta
d e pleats/des de l aju ta e t, o veu e a o ti ua i s a orden conjuntament amb la resta
d e pleats i e pleades.

Pàgina 11 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

4) Qui ha assistit a les reunions de negociació?

o De mitjana, assisteixen 11 persones a una reunió de negociació tipus .

o Si e t e l a àlisi e el pe fil dels assiste ts, veie ue, en termes mitjans:

Per part dels agents socials, assisteixen a la reunió:

- 4 delegats de personal o sindicals del propi Ajuntament.

- 2 delegats de personal o sindicals del propi Ajuntament i pertanyents al cos de la policia local.

Pe pa t de l o ga itza i , assisteixen a la reunió:

- El/La regidor/a

- El/la cap o responsable de recursos humans

- Un/a empleat/da del departament de recursos humans

- Un/a e pleat/da d u alt e departament

o Així veiem que, a nivell global de la xarxaCORH, els agents socials estan més representats en les reunions
ealitzades. A s, al desta a l important pes que tenen els assistents pertanyents al cos de la policia local
en les mateixes, tal com mostra el gràfic a continuació:

o Dava t d a uesta fotografia, considerant el o e d assiste ts a la eu i , el preu hora de cadascun dels

assistents així com la durada de la mateixa, podem p eveu e l elevat cost econòmic que pot suposar, com a
organització, el procés de negociació en un ajuntament.

Pàgina 12 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Resum executiu

5) Quin pes té el col·lectiu de la policia local en les negociacions?

o El cos de la policia local representa, de mitjana, un 19% sobre el total de la plantilla dels ajuntaments de la
xarxaCORH. Tenint en compte el dimensionament i altres especificitats pròpies del cos, és interessant
analitzar quin és el paper que juga el col·lectiu policial en els processos de negociació dels ajuntaments.

o De l a àlisi de les dades es desp ue, de itja a, es dediquen 8 hores anuals a tractar temes específics de
la policia local. Això representa un 15% del total de les hores invertides en reunions de negociació.

o I ui s el esultat d a uestes ego ia io s? Una de les evidències que es constaten en el marc dels estudis
que es realitzen des de la xarxaCORH , s ue a uest ol·le tiu disposa d u es o di io s de t e all fo ça
6

diferenciades i, en molts casos, més favorables a les de la de la esta de ol·le tius de l aju ta e t (que es
materialitzen, pe e e ple, e l atribució de conceptes salarials – plusos, factors...- específics i exclusius del
cos de la policia local). A uesta situa i s e pli a, e pa t, pe la forta representació del col·lectiu en les
reunions de negociació, el seu alt grau de sindicalització així o l important pode i fo al que té aquest
col·lectiu en moltes de les organitzacions.

6
En especial en l Estudi de ràtios del cos de la policia local. Anàlisi de les variables de dedicació, dotació i retribució del cos de la policia local
dels ajuntaments de la xarxaCORH.

Pàgina 13 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Agraïments

4. Agraïments

Des del departament de la CORH, volem agrair molt especialment la col·laboració i implicació dels socis i
sòcies de la xarxaCORH (o espai presencial de la CORH) e l ela o a i d a uesta ei a: la confiança, la
voluntat de compartir informació i el compromís amb el projecte han esdevingut clau, una vegada més, a
l ho a de treballar conjuntament per a una millor gestió i planificació estratègica dels recursos humans als
ajuntaments:

o Arenys de Mar: Anna Catalina Supervia Yssocratis, cap de Recursos Humans i Organització.

o Badalona: Ester Coll Klimt, cap del departament de Recursos Humans.

o Barberà del Vallès: Xavier Santos Marín, cap d'Àrea de Serveis Generals.

o Berga: Marta Gorina, cap de Recursos Humans.

o Caldes de Montbui: Albert Terré Parras, cap del Servei de Recursos Humans.

o Callella: Joan Antoni Hernández Marmol, tècnic responsable de Recursos Humans.

o Canovelles: Juan Francisco García-Miguel Reyes, responsable de Recursos Humans.

o Castelldefels: Pilar Perancho Medina, cap de Secció Personal, i Ramon Figuera Brià, director de Desenvolupament
Organitzatiu i Règim Interior.

o Cubelles: Imma Valle León, responsable de Recursos Humans.

o El Masnou: Mònica Espinàs Martínez, responsable de Recursos Humans.

o Esparreguera: Patricia Moreno Vizuete, cap de Recursos Humans.

o La Garriga: Teresa Salvador Orrà, responsable de Recursos Humans.

o La Llagosta: Eva Redondo Ramírez, cap de l'Àrea d'economia i Serveis generals.

o Manresa: Montserrat Simon Circuns, cap del servei d'Organització i Recursos Humans.

o Mataró: Virgínia Valero Amorós, cap del Servei de Recursos Humans, i Merche Baeza Garcia, cap del Servei de
Relacions laborals i Assistència Jurídica.

o Montcada i Reixac: Conxi Basté Rocha, cap del Servei de Recursos Humans.

o Montornès del Vallès: Lourdes Frias, directora de Recursos Humans.

o Palau-Solità i Plegamans: Miquel Alimbau Parera, cap de Serveis Jurídics i Recursos Humans.

Pàgina 14 de 15
 Monogràfic sobre negociació col·lectiva dels ajuntaments de la xarxaCORH: Agraïments

o Pineda de Mar: Montserrat Moncho Sala, cap de Recursos Humans, i Annabel Rodríguez López, cap de Serveis
Administratius de Recursos Humans.

o Premià de Mar: Jorge Moreno Vega, cap de Recursos Humans.

o Sabadell: Maria Claramunt Cantarell, cap del Servei de Recursos Humans.

o Sant Adrià del Besòs: Josep Ramon Bardají Pau, cap del Servei de Recursos Humans.

o Sant Vicenç dels Horts: Francecsc Pallarols Rusca, cap de .Recursos Humans

o Terrassa: Agustí Aguilar Tubert, director del Servei d'Organització i Recursos Humans, i Helena Lucio Viciana, cap
del Servei Jurídic de Recursos Humans, Selecció i Contractació.

o Tordera: Enric Navalpotro González, responsable de Recursos Humans.

o Vallirana: Mercè Cortón Gruñeiro, cap de Recursos Humans.

o Vilafranca del Penedès: Víctor Laspalas Zanuy, cap del Servei de Recursos Humans i Organització.

o Vilanova del Camí: Isabel Molina Cruz, responsable de Recursos Humans.

o Vilanova i la Geltrú: Fermín Ortega Vázquez, director de Recursos Humans i Organització Interna.

Pàgina 15 de 15