0. Presentació de la unitat.

● Mètode d'avaluació
– Examen de la unitat.
– Activitats a la llibreta.
● Es procurarà donar temps per a fer-los a classe.
● Si no s'acaben s'hauran de fer de deures.
– Projecte U1: Fer un eix cronològic.
● El projecte es pot eliminar si no hi ha temps suficient o
les classes s'allarguen més del previst.
 0. Examen de la unitat
● Serà un examen d'escriure i redactar. Compte amb les faltes (descompten
1 punt màx.).
● Els exàmens que no es posi nom i llinatges a la portada seran un 0.
● El professor destinarà els primers 5 – 10 minuts de cada examen per a
resoldre dubtes. Abans d'escriure es recomana llegir els enunciats i
assegurar-se que s'entenen. Després pot ser que no es responguin
preguntes.
● LA CÒPIA O LA DESCOBERTA DE GUIONS O PAPERETS AMAGATS
DURANT L'EXAMEN ES RESPONDRAN AMB UN 0 ROTUND, TANT PEL
QUE COPIA COM PER AL QUE ES DEIXA COPIAR.
● EL PROFESSOR POT NO RECOLLIR L'EXAMEN FINS QUE NO ACABI
L'HORA DE LA PROVA. ES RECOMANA REPASSAR LES FALTES I LES
RESPOSTES OFERTES.
 0. Activitats a la llibreta.
● Les activitats proposades s'hauran de copiar a la llibreta amb
bolígraf negre i respectant el NÚMERO que té aquesta.
●
Les activitats es respondran en bolígraf blau en la llibreta.
● Es procurarà dins del possible de donar temps per a fer-les a classe
(tot depèn de vosaltres). En cas contrari s'hauran de fer de deures
per al proper dia.
●
Es disposarà d'una copia de tots els enunciats al Google Classroom
de l'assignatura. Podreu consultar-los en cas de no poder assistir a
classe, i repassar que totes estiguin fetes abans de la data de
l'examen.
●
EL DIA DE L'EXAMEN els alumnes HAN DE portar la llibreta i lliurar-
la al professor.
 0. Projecte U1. Timeline o eix
cronològic
● El projecte consistirà a utilitzar una app online
per a realitzar eixos cronològics.
● Si les classes s'endarrereixen aquesta activitat
quedarà suprimida.
Unitat 1. L'inici de l'edat mitjana.
Germànics i bizantins
 1. L'edat mitjana. Etapes i
civilitzacions.
● Els historiadors dividim el passat en diferents etapes
històriques:
– Prehistòria (Abans de la invenció de l'escriptura)
– Història (Després de la invenció de l'escriptura)
● Edat Antiga
● Edat Mitjana
● Edat Moderna
● Edat Contemporània
● Utilitzem els eixos cronològics com a línies del temps.
 1. L'edat mitjana. Etapes i
civilitzacions.
● L'Edat Mitjana s'inicia l'any 476, moment en
que desapareix l'Imperi Romà, i finalitza l'any
1492 amb la descoberta d'Amèrica per Cristòfol
Colom
 La divisió de l'Imperi Romà
● L'Imperi Romà rep l'entrada de «bàrbars» del
nord europeu.
● Teodosi I el Gran divideix l'Imperi en 2, a causa
de la dificultat de controlar-lo completament.
 La caiguda de l'Imperi Romà
d'Occident i l'inici de l'Edat Mitjana
● L'imperi Romà d'Orient:
– Sobreviu a les «invasions bàrbares».
– Canvia el nom a IMPERI BIZANTÍ (la capital era Bizanci).
– Es manté fins a 1453, on els Turcs envaeixen la seva
capital.
● L'Imperi Romà d'Occident: el 476, el cabdill bàrbar
Odoacre destitueix al darrer emperador romà:
Romúl Augustul. L'imperi cau i els Bàrbars
estableixen els seus regnes.
 Territoris de l'antic Imperi Romà
després de la caiguda d'Occident
 1.2. Les civilitzacions medievals.
L'imperi Bizantí
● Manté les tradicions i essència de l'antic Imperi
Romà.
 1.2. Les civilitzacions medievals.
La cristiandat llatina (pobles
bàrbars)
● Es creen els seus
propis regnes.
● Eren pagans, però
acaben acceptant el
cristianisme com a
religió, reconeixent
la figura del Papa de
Roma.
● Vivien sota un règim
de feudalisme.
 1.3. Les civilitzacions medievals
L'Islam
● Els seguidors del profeta Mahoma
conquereixen a partir del VII part del territori de
l'Imperi Bizantí i de l'antic Imperi Romà
d'Occident. Crearan un gran imperi.
TÈCNIQUES D'ESTUDI. Com fer un
resum.
● Què és?: És una síntesi de la informació que hem
d'estudiar. Hem de seleccionar allò més important,
i mai copiar-ho tot.
● Per a què serveix?: Per a poder resumir les dades
i poder estudiar de manera més fàcil i efectiva.
● Com fer-lo? (trucs):
– Fixar-se en les paraules en negreta. Són conceptes
clau importants i cal afegir-los.
– Escriure de manera concisa i sense moltes paraules.
TÈCNIQUES D'ESTUDI. Com fer un
resum.
Text original:
1.1. L'inici de l'edat mitjana i les seves etapes.
Des del segle II l'imperi Romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l'altra banda de les
fronteres del Rin i el Danubi. Per defensar-lo millor, l'emperador Teodosi el va dividir l'any 395 en dues parts: l'Imperi Romà
d'Occident, amb capital a Roma i l'Imperi Romà d'orient, amb capital a Constaninoble.

A partir de llavors, cada part va seguir una trajectòria històrica diferent:

– L'imperi Romà d'Occident: va sofrir les invasions d'una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans.
Finalment, en el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes
germànics.
– L'imperi Romà d'Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi
Bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

Proposta de resum:
1.1. L'inici de l'edat mitjana i les seves etapes.
Des del segle III l'Imperi Romà rep als pobles germànics. Teodosi divideix el 395 l'imperi en dos: Imperi Romà d'Occident, i
Imperi Romà d'Orient. Els dos imperis tenen trajectòria diferent:
– Imperi Romà d'Occident: Sofreix l'arribada de pobles germànics (visigots, sueus, vàndals i alans). El 476 cau, desapareix i es creen regnes
germànics.
– Imperi Romà d'Orient: Sobreviu a les invasions germàniques. Canvia el nom a Imperi Bizantí. Desapareix el 1453, any en que els turcs
conquereixen Constantinoble.
Resum pàgines 14 i 15.
 Activitats 1.1.
1. La caiguda de l’Imperi romà d’Occident es va produir l’any 476. Aleshores, quant anys
va perdurar l’Imperi bizantí?

2. Contesta per escrit aquestes preguntes:

a) Quina data es pren com a final del món antic i com a inici de l’edat mitjana?
b) Entre quines dates s’estén l’edat mitjana?
c) En què es va diferenciar l’evolució dels imperis d’Orient i Occident?

3. Indica qui eren els personatges següents i quin fet històric es relaciona amb cada un:
- Teodosi I:
- Trajà:
- Odoacre
- Ròmul Augústul:
1.2. Imperi Bizantí (I) Trets generals
 2.2.1. L'evolució històrica
● Evolució històrica de l'Imperi Bizantí:
– Segle VI: Màxima esplendor amb Justinià I i
conquesta de territoris a la Mediterrània.
– Segle VII: Reducció del territori. Els musulmans
conquereixen províncies riques (Síria, Palestina i
Egipte).
– Segle XI: Crisi i desaparició de l'imperi amb la
conquesta de Constantinoble pels turcs (1453)
 2.2.2. El govern i l'administració
● Govern → Emperador (anomenat «BASILEU).
– Concentra tot el pode.
– S'ajuda de funcionaris.
– Llei basada en dret romà → «Corpus Iuris Civilis».
● Administració
– Organització del territori en províncies («themes»)
portades per un cap polític i militar («strategos»).
 2.2.3. L'economia Bizantina.
●
Agricultura: base de l'economia.
Latifundis majoritaris.

●
Artesania: elabora articles de luxe
(teixits, tapissos, orfebreria..).

● Comerç: Es beneficia de la seda i

productes de la Xina. Ruta de la Seda.
 1.2. Activitats
4. Consultant la pàgina 16 del llibre ordena en el temps esdeveniments de
la història de Bizanci:
A) Conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte.
B) Justinià accedeix al poder.
C) Presa de Constantinoble pels turcs.
D) Els bizantins són expulsat d’Itàlia pels normands

5. Observa el mapa 1 de la pàgina 16 i indica aproximadament quins

territoris va conquerir Justinià

6. Defineix els termes següents en el quadern:

- Basileus:
- Corpus Iuris Civilis:
- Strategos:
- Themes:
1.3. L'imperi Bizantí (II).
La societat i l'art
3.3.1. La societat bizantina. Estrats
socials
 3.3.2. L'església i els seus
problemes.
● 2 problemes principals
– Lluites iconoclastes: prohibició de culte a imatges
sagrades o icones + emportar-se les riqueses dels
monestirs.
– Cisma d'Orient: Patriarca de Constantinoble VS
Papa de Roma. Es produeix divisió de la
cristiandat:
● Església occidental o romana → Papa de Roma.
● Església ortodoxa → Patriarca de Constantinoble.
 3.3.3. L'art bizantí
● En art tenim 3 disciplines:
– Arquitectura: Correspon a
edificis i construccions diverses.

– Escultura: correspon a
representacions escultòriques
exemptes o adherides a un mur.

– Pintura: Tota representació

pictòrica feta sobre un paper,
llenç, mur…
 3.3.3. L'art bizantí (arquitectura)
● Arquitectura bizantina
– Materials pobres i barats.
– Església és el principal edifici.

Santa Sofia de Constantinoble

 3.3.3. L'art bizantí (mosaics i
pintures)
● Mosaics: Utilitzats per a decorar les parets.
● Icones: Pintures d'imatges religioses.

Mosaic de Sant Vidal de Rávenna (Itàlia)

 1.3. Activitats
7. Esmenta les principals manifestacions de l’art bizantí
 I. Quins són els elements característics de
l’arquitectura bizantina?
 II. Quins són els dos exemples més destacables de
l’arquitectura bizantina?

8. Quines dues coses volia aconseguir l’Església amb

les lluites iconoclastes a l’Imperi Bizantí?

9. El Cisma d’Occident divideix l’Església en dos blocs.

Digues quins són i quina és la figura líder en cadascun
dels dos casos.
1.4. L'assentament dels germànics
a Occident.
 3.4.1. Els regnes germànics
● Entre el segle V i VIII els germànics formen els
seus regnes:
 3.4.2. Conseqüències de
l'assentament
● Polítiques → Desapareix Imperi Romà
d'Occident
● Econòmiques → Agreujament crisi.
● Socials → Germànics s'imposen com a elit
guerrera. Controlen el poder.
● Cultural → Crisi cultural. Poca gent sap llegir i
escriure.
 1.4. Activitats
10. Indica de les següents poblacions germàniques on s’assenten definitivament:
A) Els ostrogots.
B) Els llombards.
C) Els angles i els saxons.

11. Indica si les següents frases en relació a les conseqüències de l’assentament dels pobles germànics
són veritat o fals:

A) L’arribada dels pobles germànics significa a partir del 476 la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i
la seva separació en petits regnes.

B) Amb l’arribada dels pobles bàrbars la crisi de l’Imperi Romà desapareix i s’inicia un moment de
bonança econòmica.

C) Amb l’arribada dels pobles bàrbars la crisi de l’Imperi Romà s’incrementa encara més.

D) La cultura entra en un període d’impuls molt important. És el moment en que Europa creix més
artísticament.

E) La cultura entra en un període de crisi important. El coneixement queda reduït a molt poques
persones, i la gran majoria de la població era illetrada.
5. Els regnes germànics (I). Els
visigots
 1.5.1. Evolució històrica
● Entren a la zona sud
de la Gàl·lia per pacte
amb els Romans
(415)
– El regne visigòtic de
Tolosa (418 – 507)
– El regne Visigòtic de
Toledo (507 - 711)
 1.5.2. La manera de viure dels
visigots
● Organització política → Monarquia electiva
(s'escollia rei). Això provoca pugnes entre famílies
● Economia → Agricultura i ramaderia transhumant.
● Societat → Elit rica de nobles i clergues + població
humil formada per pagesos i propietaris de terres.
● Cultura i art: Queda en mans d'Esglésies. Art
prioritàriament religiós.
1.6. Els regnes germànics (II). Els
francs i l'Imperi Carolingi

Carlemany, pare i Emperador

de l'Imperi Carolingi
 6.6.1. Evolució històrica. Del regne
a L'imperi
●
Els francs s'estableixen a l'actual
França. Governats per la dinastia
Carolíngia
●
Màxima esplendor amb
Carlemany. Conquereix territoris
buscant reunificar l'Imperi Romà.
Crea l'Imperi Carolingi. És
nomenat emperador el Nadal del
800.
●
L'imperi mor amb el successor de
Carlemany, Lluís el Pietós, el 843.
L'imperi es divideix entre els fills.
Evolució de l'imperi Carolingi
Evolució de l'imperi Carolingi
6.6.2. La manera de viure carolíngia
● Govern: El poder el té la figura de l'emperador.
– Administració per comtats: zona governada per un
«comte».
– Marques: Eren territoris «tap» de defensa amb
moltes fortificacions. Defensats per un «marquès»
● A Espanya hi haurà la «Marca hispànica» que donarà
origen a Catalunya i Aragó.
6.6.2. La manera de viure carolíngia
● Economia: Basada en activitats agràries i grans
latifundis.
● Activitats urbanes: La ciutat decau. Es viu més al
camp. El comerç també decau.
● Societat: Organització per 3 grups:
– Nobles i alts càrrecs eclesiàstics (tenien moltes terres i
poder)
– Persones lliures (camperols, artesans i comerciants).
– Serfs (antics esclaus que estaven lligats a la terra i no
podien marxar-ne sense permís).
 1.6. Activitats
12. Respon en el quadern aquestes qüestions:
A) D’on procedeix el nom d’Imperi carolingi?
B) Quants d’anys va durar des dels seus inicis fins la seva divisió?

13. Escriu el concepte a què es refereixen aquestes divisions:

A) divisió territorial governada per un comte
B) gran propietat agrària
C) part d’un latifundi els productes del qual eren per al propietari
D) petites parcel·les d’un latifundi explotades per camperols

14. Esmenta alguns territoris conquerits per Carlemany.

15. Fixa’t en l’escultura de bronze de Carlemany a cavall (pàgina 15). Quina informació
creus que podia donar aquesta escultura sobre els objectius polítics i sobre el poder de
l’emperador?
Projecte U1. Timeline