Història de La Medicina

 HISTÒRIA DE LA MEDICINA
 BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
 ANOTACIONS MÈDIQUES (Història de la Medicina) Segona Edició
 Dr. J.M. Sanchez Ripollès
 PINCELADAS DE HISTORIA DE LA MEDICINA 2ª edición ampliada
 Dr. J.M. Sanchez Ripollès
 El aburrimiento se encuentra al final de todos los placeres; por el contrario, la

satisfacción se encuentra al término de todos los sacrificios.
 JOSÉ Mª ALIMBAU
 ¿Per què estudiar Història?
 SI UNO NO SABE HISTORIA, NO SABE NADA, ES COMO SER UNA HOJA Y NO
SABER QUE FORMA PARTE DEL ARBOL
MICHAEL CRICHTON, MD.

(metge, escriptor i cineasta)
 OBJECTIUS
 Conèixer l’evolució de la pràctica mèdica des de la prehistòria fins a
l’actualitat.
 Copsar aquells aspectes de la història de la medicina que l’ajudin a trobar una
motivació per aprofundir en l’estudi de la resta de matèries curriculars.
 Aprendre a través de la història a no ser dogmàtic, en veure com moltes
teories científiques aparentment vertaderes en realitat van ser falses.
 Aprendre de la història a acceptar la funció de l’error.
 OBJECTIUS
 Saber consultar les diferents fonts d’informació sobre la història de la
medicina disponibles a la biblioteca del centre.
 Aprendre a utilitzar la terminologia històrica mèdica bàsica.
 Saber redactar per escrit de forma clara i gramaticalment correcta qualsevol
dels continguts de l’assignatura.
 Aprendre a situar-se davant de la ciència mèdica amb una actitud pròpia del
científic positivista del segle XIX, sense oblidar la crítica que, durant el segle
XX, Karl Popper realitzà contra el positivisme.
 CONTINGUTS: Subtemes
 Tema 1 La medicina a la prehistòria
 Tema 2 La medicina grega, romana, àrab i medieval
 Tema 3 La medicina durant el Renaixement i durant el Barroc
 Tema 4 La medicina de la Il.lustració. El segle XIX. El positivisme.
 Tema 5 Teoria de la ciència (Karl Popper, Thomas Ku hn)
 Tema 6 La medicina a partir de la Primera Guerra Mundial. Metges
filòsofs
 Tema 7 Doctrines mèdiques heterodoxes. L’antipsiquiatria.
 AVAL.LUACIÓ
 Examen escrit de 20 preguntes tipus test: 5 respostes, tan sols 1 correcta. 20
punts.
 Aval.luació pràctica mitjançant la presentació de temes a classe per grups. 10
punts.
 METODOLOGIA:
 Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.
 Classes magistrals – seminaris d’ampliació.
 Tests que aval.luaran el seguiment dels documentals audiovisuals
exposats als seminaris.
 AVAL.LUACIÓ
 TEMES EXPOSATS A CLASSE
 Una part s’exposarà per part de l’alumnat segons els grups de
pràctiques establerts al centre.
 Una altra part es complementarà amb exposicions teòriques per part del
professor a classe i per documentals audiovisuals seguits de
qüestionaris de comprensió.
 L’aval.luació serà sobre 10 punts els temes exposats pels alumnes dels
grups.
 Professor: Dr. Jesús Sabaté
 Correu electrònic: jesus.sabate@urv.cat
 Generalitats
 La medicina i la història són molt extenses i necessiten d’especialitzacions
però també d’una idea general d’amplitud.
 Origen dels alumnes “qui perd els orígens perd l’identitat”, feminització de la
professió mèdica.
 Impòrtancia de l’aprenentatge de llèngües: català, castellà, anglès (el nou
esperanto), etc.
 Importància de les noves tecnologies i del món globalitzat.
 El coneixement d’un mateix ens indicarà el nostre millor futur. Farem de
metges, hem de saber per a que servim.
 1.INTRODUCCIÓ
 Importància de la Història de la Medicina
 MOTIVACIÓ
 ANTIDOGMATISME
 ACCEPTACIÓ DE LA FUNCIÓ DE L’ERROR
 REGLES METODOLÓGIQUES => CIENTÍFIQUES (TREBALL
D’INVESTIGACIÓ)
 Les teories que no han tingut èxit (fracassos) formen part de la Història de la
Medicina.
 2. HISTÒRIA DELS EFECTES

 Hans-Georg Gadamer: “La història dels efectes ens permet comprendre el
valor, el sentit i la fecunditat d’una teoria millor que a l’autor, el qual és un
element ocasional”.
 El creador d’una teoria no es pas el seu producte
 A DISTÀNCIA ES VEU MILLOR (funció de l’historiador)
 3. MÀGIA I RELIGIÓ
 HOME PRIMITIU
 Importància de la religió
 Sepultures
 Home de Neandertal (fa 100.000 anys)
 L’antropologia funcional de Bronislaw Malinowski (1948) ajuda a comprendre
el funcionament de les diferents institucions d’una cultura primitiva, en
presentar-les com un tot vivent. D’aquesta manera, el context ha permès
descobrir la funció de costums extranys i aparentment absurds de l’home
primitiu
 4. LA MEDICINA EN LA PREHISTÒRIA
 PALEOLÍTIC
 Australopiteccus (5-6.000.000 a.C.)
 Homo abilis / Homo erectus (1.000.000 a.C.) Orce (Granada)
 Homo sapiens (100.000 a.C.) Home de Neandertal
 Homo sapiens sapiens (40.000 a.C.) Home de Cromanyó
 Canvis climàtics que feren aumentar la població (clima més temperat)
 NEOLÍTIC 8.000 a.C.
 Ciutats => Jericó (cabanes) Encara s’utilitzen les coves però menys
 Pintures a aquestes coves
 Enterrament a aquestes coves
 Edad de Coure (4.000 a.C.) Orient => ciutats estat
 Edad de Bronze (3.000 a.C.)
 Edad de Ferro (1.500 a.C.)
 Medicina: Els esperits i altres agents sobrenaturals =>causen les malalties i la
mort.
 PALEOPATOLOGIA: estudia les malalties que poden haver deixat emprenta en

restes humanes procedents d’èpoques remotes
 Estudi Carboni 14 (ésser mort: raigs còsmics, llavors carboni radiactiu -
> carboni no radioactiu) En 5.000 a. => disminueix a la meitat. En >
50.000 a. impossible quasi de detectar. Cautela d’interpretació.
 Malalties trobades: anomalies congènites, alteracions dentals, càncers ossis,
lesions degudes a la gota, seqüeles de diferents traumatismes.
 Prova d’un antic art quirúrgic:
 Cranis amb forats de trepanació (tombes neolítiques d’arreu del món)
¿Per què?
 Pierre Paul Broca (1824-1880): cregué que els homes primitius feien les
trepanacions per tal d’allunyar els mals esperits (causants del mal de
cap i l’epilepsia)
 5. LA MEDICINA EGÍPCIA
 Heròdot (segle V a.C.): Historiador grec que ens explica moltes coses dels
antics egipcis en el Llibre nº2 de “Les Històries”
 S’ocupa dels egipcis i de la seva pràctica mèdica.
 Gran quantitat de malalties diferents tractades per metges altament
especialitzats (ulls, dents, cap, estòmac, etc.)
 La especialització era fruit de la doctrina religiosa.
 Cada part del cos tenia el seu propi déu.
 L’art de la medicina va estar en un principi en mans dels sacerdots dels
temples.
 Adoració d’ISIS: deesa de la medicina egípcia.

 Les sacerdotesses d’Isis eren considerades com a metgesses (es poden
veure representacions d’aquestes en tombes i temples, exercint la
cirurgia: suggereix que les dones ere acceptades com a metgesses)
 Font històrica important: Els PAPIRS:
 El més important descobert per Georg Ebers l’any 1872 (data de l’any
1550 a.C. –es troba a la Univ. Leipzig-)
 Malalties dels ulls i de les oïdes
 Malalties febrils (filariosi)
 Pintures gravades en una tomba de Memphis (capital de l’Imperi Antic)
(descobert per W. Max Müller) => I.Q. tal i com es realitzaven l’any 2500 a.C.
 “filariosi”
 Malaltia produïda per la presència de filàries o microfilàries en els teixits
corporals.
 Les filàries son helmints rodons, llargs, filamentosos, que tendeixen a infectar
els ganglis i conductes linfàtics després de penetrar a l’organisme en forma de
larves microscòpiques a través de la picada d’un insecte.
 El metge més antic (any 2500 a.C.) : I-em-hetep (“qui ve amb la pau”)
=> la seva figura va ser deïficada posteriorment. La medicina egípcia va
influir enormement a la medicina grega.
 La paraula “química” prové de “Xemi” (art del negre país de Xemi –antic
nom d’Egipte)
 De la química es passà a la preparació de remeis medicinals i la
obtenció de verins a partir de les plantes.
 Estudi de les mòmies en paleomedicina

 6. LA MEDICINA DELS SUMERIS, ACADIS, ASSIRIS I BABILONIS
 Hammurabi fundà l’Imperi Babiloni.

 (hereda la civilització creada per sumeris, acadis i assiris) (3.000 a.C.)
 Apareix Mesopotamia (ciutats: Ur, Lagash i Nippur)
 Escriptura cuneiforme
 Ciència:
 Astronomia
 Sistema decimal
 Any en 12 mesos, setmana en 7 dies, hora en 60’


Codi d'Hammurabi
Codi d'Hammurabi (gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada,
descoberta a Susa i avui al Musée du Louvre), el més complet dels
mesopotàmics, però certament no el primer (són anteriors els de Lagas, cap
al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC).
Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a
Mesopotàmia: awilum, o patricis, muskenum, o subordinats (el poble en
general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del Talió i
reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat
babilònica: de la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la
propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els
fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc.
Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països.
 Biblioteca de Nínive: 22 tauletes d’argila

 (reis assiris Sargo II i Assurbanipal)
 Poema de Gilgamès (èpica en llengua acàdia) és la mostra més
important d’aquesta cultura.
 IMPORTÀNCIA DE LA RELIGIÓ: => Temples ZIGURATS pels seus déus

(submissió als déus) Els més venerats: deesa Istar i els déus Sin, Enlil i
Assour
 Medicina dels Babilonis

 Codi d’Hammurabi (2.250 a.C.) Museu Louvre
 Llei del taliò.
 Heròdot: <<quan un malalt no tenia metge apropiat era exposat al
públic a la plaça del mercat, per tal de cercar l’opinió dels que hi
passaven respecte a la forma de guarir la malaltia>>.
 Documents mèdics nombrosos, desordenats i curts.
 Les malalties eren càstigs de llurs déus (ho creien amb fermesa)
 Tractament de les malalties:
 Exorcismes
 Ofrenes als déus
 Sacrificis rituals
 Els metges utilitzaven plantes medicinals i feien algunes pràctiques
quirúrgiqes com l’evacuació d’absessos, IQ de cataractes mitjançant la
inserció d’un punxó que desplaçava el cristal.lí, extraccions dentàries.
 7. LA MEDICINA JUEVA
 => 600 a.C. Judea va ser envaida pels Babilonis –exili- (influència de la
cultura de Babilonia)
 La Bíblia descriu molts aspectes de la medicina dels primers jueus.
 En mans de Déu estava la salut i la malaltia.
 <<Jahvé va fer caure damunt dels egipcis nombroses malalties i ajudà a
Moisés a sortir d’Egipte>> Llibre de l’Èxode.
 Els sacerdots eren també els metges, custodis tan de la puresa externa com
de la puresa moral del poble.
 Qualsevol persona que hagués estat considerada impura, ja sigui per haver
comès una falta, ja sigui per haver estat malalta, podia tornar a ser
considerada pura mitjançant unes cerimonies de purificació. (Exemple: Levític
14; 1-9)
 Les prescripcions del Deuteronomi, respecte a certes normes higièniques que
havien de mantenir els soldats, constitueixen un document importantíssim de
legislació sanitaria.
 (Deposicions cobertes en un clot)
 Junt amb la medicina sacerdotal florí una medicina empírica. (Se’n parla molt
poc a la Bíblia)
 Medicaments:
 Derivats de la mandràgora.
 Diverses essències (olis).
 Alcohol (per calmar el dolor)
 Poques referències a la cirurgia
 Ritu de la circumcisió (es practicava amb una pedra ben
esmolada)
 Talmud: llibre sagrat 200 anys d.C.
 Conceptes anatòmics i quirúrgics
 Relat: En una ocasió els alumnes del rabí Ismael li van demanar el
cadàver d’una dóna pública per verificar la hipòtesi que el cos
humà contenia 248 ossos.
 El primer tractat de medicina en llengua hebrea va ser escrit el segle VII d.C.
per Assaph Ha-Yedoudi.
 8. LA CIRURGIA ÍNDIA
 2500 a.C. Vall de l’Indo: cultura molt desenvolupada.
 Higiene pública: banys i latrines a les cases.
 Civilització dels dràvides^.
 2000 aC – 1000 aC: Colonització pels indo-europeus => van introduir noves
tradicions sanitàries.
^Pueblo de coloración oscura, que, con otros moradores, constituyó la
primitiva población de la India.
 Escrits sagrats (Vedes):
 Medicina basada en la màgia i en la religió.
 Takman, dimoni del foc, causa la febre.
 La mil.lenària memòria d’aquest poble sobreviu en les 4 col.leccions literàries
anomenades Vedes.
 El Rigveda (4500-1500 aC és el més antic)
 PERÍODE BRAMÀNIC O AJURVÈDIC
 (800 aC-1000 dC.)
 Els sacerdots “braman” feien de metges.
 Brama (primer Mestre de l’Univers segons la mitologia hindú) va ser l’autor de
l’Ajurdeva (ciència de la vida)
 Obra èpica: 100.000 himnes
 Font dels coneixements sobre drogues i medicines.
 Déus hindus:
 Brama (déu creador)
 Vishnou (déu protector)
 Siva (déu de la destrucció i la resurrecció)
 Ajurdeva: base de la medicina tradicional practicada avui arreu de l’Índia.
 Obligació de banyar-se cada dia abans de la oració (Escales –ghats- als rius)
 Veneració per les vaques (prohibició de matar-les): mesura presa potser
perquè el poble disposés de llet.
 Ganges: riu sagrat (deesa) => banyar-s’hi dona puresa, riquesa i fertilitat.
 Imatges de ghats al riu Ganges
 Varanasi ghats
 Autors de la medicina ajurvèdica:
 Caraka, Susrata i Vagbhata.
 La salut és l’equilibri dels 3 humors o doshes (vata, pitta i kafa)
(lluminositat, calor, solidesa)
 Les malalties es classifiquen segons aquests principis. Aquesta medicina
encara avui és la més practicada a l’Índia.
 Vata = reumatisme
 L’aspecte més important de la medicina ajurvédica és la CIRURGIA.
 Destaquen els cirurgians indis sobre la resta de civilitzacions.
 Disposaven de 121 instruments quirúrgics.
 Van descriure la tècnica de la reconstrucció plàstica del nas.
 Benarés: centre més important d’educació mèdica del perídode
ajurvèdic.
 Defecte en la cirurgia ajurvèdica: ús de la cauterització en comptes de
la lligadura per tractar les ferides.
 9. LA MEDICINA XINESA
 Història xinesa abans de la dinastia Chin es força desconeguda ja que
l’emperador ordenà destruir molts manuscrits anteriors.
 Sabem coses de les inscripcions de les tombes reials.
 Es salvaren els textos de medicina i farmacopea.
 1500 aC. Al voltant del riu Groc => poble que parlava xinès (edat bronze).
 Els emperadors de la dinastia Shang estengueren els límits territorials.
 Les seves tombes ens permeten conèixer la seva primitiva escriptura.
 1100 aC. Dinastia Chou (poble nómada –armes-)
 Gran progrés econòmic.
 Confuci (551-479 aC): moral nova (respecte a l’altre)
 L’inici de la medicina xinesa es atribuït als 3 mítics emperadors del període
prehistòric (preparació de medicaments a partir de diferents plantes)
 Huang Ti (dinastia Hsia): va ser l’inspirador del text mèdic clàssic:
 NEY-CHING: consisteix en preguntes – respostes sobre temes de
salut formulades per l’emperador celestial Huang Ti i els seus
ministres
 Dinastia Han: art funerari
 Ruta de la seda (mercaderies)
 Entra el budisme provinent de l’Índia.
 En conjunt, els xinesos tenien un coneixement molt imperfecte de l’estructura
del cos humà; a causa d’això, no van tenir una acceptable cirurgia.
 400 aC.: els metges xinesos abandonen pràctiques màgiques.

 Tractament: Recuperar l’harmonia perduda: l’equilibri entre dues forces
oposades (el yin i el yang)
 Importància a la presa del pols arterial (col.loquen els dits com un pianista
damunt d’un teclat)
 Acupuntura: energia chi (buf de la vida) => entra i surt del cos a través
d’alguns dels 365 punts situats al llarg dels anomenats meridians.
 Tècniques de massatge xineses (persones cegues)
 Xina actual (a partir 1980) sistema de salut molt ferm (exemple països en vies
de desenvolupament)
 Remeis origen vegetal, acupuntura i moxibustió => continuen sent el
nucli de la pràctica mèdica però a més a més estudien microbiologia i
farmacologia.
 Les facultats on s’ensenya medicina occidental inclouen en els seus
programes l’estudi de la medicina tradicional.
 L’any 1960 van començar a usar l’anestèsia amb acupuntura en el 60%
de totes les operacions quirúrgiques.
 Medicina Tradicional Xinesa

 La acupuntura i la moxibustió son una part fonamental de la Medicina Xinesa,
prevenint i tractant malalties mitjançant els punts energètics, els quals podem
punxar amb agulles o moxar-los (aplicar calor natural, a distància i en forma
de moxa, es fa amb una planta anomenada artemisa, que s’ha assecat i
comprimit, normalment en forma de “puro”.
 10. LA MEDICINA JAPONESA

 Aquesta civil.lització va evol.lucionar molt lentament.
 Poques invasions en el seu territori.
 7000 aC hi vivia un poble de raça blanca que fou substituït per un poble
d’origen mongol.
 Els primers emperadors eren els caps de la tribu.

 S. V dC: Organització de tipus feudal.
 No van aconseguir mai ocupar Corea, tot i així, entraren en contacte amb la
civilització xinesa que imperava a Corea.
 Per això entraren al Japó tot tipus d’homes d’ofici i els monjos budistes.
 Territori feudal: petits senyors (samurais) i grans senyors.
 A partir del s. VIII influencia de la medicina xinesa:
 Metges i monjos budistes exercien la medicina.
 S. IX => XVI (Guerres locals): els metges budistes feren progressar la
cirurgia militar.
 Dictador: Ieyasu (1542-1616): fundador de la dinastia que durà fins a
l’any 1868.
 (gran període de prosperitat)
 Holandesos i portuguesos arriben als ports de Japó.
 L’any 1542 va arribar al Japó el primer vaixell portugués.
 L’any 1549 arribà Sant Francesc Xavier, amb ell alguns metges occidentals.
 Ieyasu temia que els seus èxits fessin que el seu poble acabés sota
control occidental.

 1556: Fundació d’un Hospital a Funai sota la direcció del metge portugués
Lluís d’Almeida:
 1er metge de prestigi que es traslladà al Japó.
 Cirurgià de Lisboa.
 Jesuita.
 Més tard els europeus foren perseguits i els missioners finalment expulsats.
 1638: Edicte que tanca el país de contactes amb l’exterior.
 Poca influència occidental.
 Al començament del període modern (1868) la medicina alemanya va ser
adoptada com a medicina oficial (l’alemany es va convertir en la seva llengua
científica)
 11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES
 Primitius pobles de Grècia:

 Jònics
 Dòrics
 => Volien conèixer el futur.
 Consultar els oracles (forma d’endevinació)
 MEDICINA: L’art de pronosticar constituïa el seu principal distintiu.
 La civilització grega va sorgir de sobte, contrasta amb la gradual evol.lució

d’altres cultures (xinesa, egipcia).
 Micenes (ciutat del Peloponès –Grècia-): al final del 2on mil.leni a.C. es
desenvolupà una civilització molt remarcable.
 (decadència s. XII-IX aC)
 Període de foscor fins al s.VII aC quan els grecs descobriren el sistema
d’escriptura dels fenicis (on varen afegir-hi les vocals)

 Petites ciutats-estat governades per reis (sentiment del mateix poble)
 GRÈCIA: és el bressol de la cultura occidental.
 Poemes èpics:
 Ilíada
 Odissea
 autor HOMER (poeta s.VII aC)
 Ilíada:
 Competicions i exercicis físics eren privilegis per part de l’aristocràcia.
 Banys (ritus religiós).
 Rentar-se les mans abans de menjar.
 Tots dos poemes parlen de la medicina com un art antic i noble.
 Apol.lo (més poderós déu metge)

 Podia castigar amb l’aparició d’epidèmies.
 Asclepi (fill d’Apol.lo)
 Atributs i qualitat de l’autèntic metge.
 Els grecs consideraven la medicina com un art d’origen diví.
 Culte a Asclepi (Escola de Medicina a Epidaure)

 Altres escoles de medicina: La de l’Illa de Cos i la de Pèrgam.
 (natura agradable: fonts-arbres)
 Gimnasos
 Banys
 Espectacles
 Important per la salut: Higiene i Exercici físic.
 Pèrgam: centre d’ensenyament de la medicina més important (III-IV aC)

 Asklepeion (arquitectura espectacular)
 El culte a Asclepi va ser introduit a partir d’Epidaure (santuari principal
500 aC)
 Segle V aC (segle de Pericles)

 Metges generals (arjiatroi)
 Cirurgians militars
 Professionals de la sanitat: llevadores, manescals (veterinaris)
 PERICLES
 El siglo de Pericles es el término con el que se designa el período histórico
comprendido entre el sitio de Samos por parte de los atenienses (439 adC) y
la derrota de los griegos en Queronea ante el ejército macedonio de Filipo II
(338 adC). Pericles —estratega, político y orador ateniense que supo rodearse
de las personalidades más excelentes del momento, hombres que se
destacaban en política, filosofía, arquitectura, escultura, historia, literatura,
etc.— fomentó las artes y las letras y le dio a Atenas un esplendor que no se
volvió a repetir a lo largo de su historia. Realizó también grandes obras
públicas y mejoró la calidad de vida de los ciudadanos. De ahí que esta
importante figura le haya legado su nombre al Siglo de oro ateniense, cenit
de la Grecia clásica.
 ASKLEPEION
 Atenes (45.000 lliures 100.000 esclaus)

 Sistema polític: democracia.
 Tucíclides (important historiador).
 En 250 anys els grecs es van estendre per tota la Mediterrània (a partir del s.
VIII aC).
 A partir s.V aC Roma s’havia organitzat com a república (el poder havia
passat del rei a dos cònsols) (serà la successora).

 MEDICINA GREGA
 CONSULTA DEL METGE = Iatreion
 Anatomia: observació del cos nu.
 Com els artistes.
 Als asklepeia i als iatreia, els malalts el primer que feien a l’arribar-hi era
oferir algun tipus de sacrifici a Asclepi i després es retiraven a una zona
especial per a realitzar el que se’n deia la incubació; mentre el malalt dormia,
hom creia que Asclepi actuava.
 La medicina abans d’ Hipòcrates era una activitat màgica que confiava en els
principis aconsellats per Asclepi.
 12. ALCMEÓ DE CROTONA

 Iniciador de la medicina científica una mica abans d’Hipòcrates.
 Exercí al sud de la península itàlica.
 (500 aC)
 “La salut depèn de l’equilibri de les potències: la humitat i la sequera, el
fred i la calor, l’amargantor i la dolçor. El predomini d’una és causa de
malaltia... A vegades s’originen les malalties per causes externes: per la
peculiaritat de l’aigua, pels esforços excessius o per causes anàlogues.
La salut consisteix en la proporcionada mescla de qualitats”
 Mai cap metge havia parlat així amb anterioritat.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Primers pensadors grecs => Jònia (sud-oest de Turquia) => Illa de Cos: on
va nèixer Hipòcrates.
 Durant el s. V aC hi ha un esclat de desenvolupament intel.lectual a Grècia.
 (El proper esclat s. XVII: Galileu, Descartes, Pascal, Boyle, Newton i
Leibnitz)
 Illa de Cos: hi havia un dels més famosos temples d’Asclepi (més tard
anomenat Esculapi)
 Metges (asclepíades) atenien els malalts de tot Grècia
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Asclepi (déu: fill d’Apol.lo i d’una dóna mortal –Coronis)
 A l’antiga Grècia, Higiea i Panacea, així com el seu pare Asclepi, van ser
sants mortals, i probablement foren metges.
 Higiea i Panacea tenen estàtues en temples grecs on es practicava la
medicina.
 La figura de dona metgessa no era rara a Grècia (Galè cita als seus
escrits 2 metgesses: una tal Margareta i una tal Origènia) Controversia
amb d’altres fonts.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Hipòcrates fou un metge genial
 Molts dels signes i símptomes que ell va descriure són vàlids en
l’actualitat.
 Fundà el “Mètode clínic”
 Teoria humoral: el cos humà conté:
 Sang (aire)
 Flegma (aigua)
 Bilis Groga (foc)
 Bilis Negra (terra)
 Les malalties són alteracions d’aquests humors.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)
 La medicina hipocrática
 Se describe el cuerpo humano como una asociación de los cuatro humores:
flema (agua), bilis amarilla (fuego), bilis negra (tierra), y sangre (aire). La
enfermedad se desarrolla por una pérdida del equilibrio de estos humores. El
mantenimiento de la salud se efectúa a través de la dieta y la higiene. Éstas
ideas persisten durante la Edad Media y el Renacimiento.
 Los cuatro humores

 La Teoría de los cuatro humores se basa en las cosmogonías generadoras
del Universo: el Sol, la Tierra, las Aguas y el Aire. Fue dogma de aceptación
universal que dominó la ciencia durante siglos. Su interpretación enseña que
todas las cosas están compuestas de cuatro elementos, los humores: la
sangre, la flema o pituita, la cólera o bilis y la melancolía o atrabilis.
 Antiguamente se denominaba humor a cada uno de los líquidos de un
organismo vivo. La teoría de los cuatro humores en la antigua medicina
griega.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 La Medicina hipocràtica lloava el “secret professional”
 Sentit Moral.
 Concepte científic de la patología.
 Hipòcrates “Pare de la Medicina”
 Jurament: s’apel.la els déus Apol.lo, Asclepi i Higiea.
 No perjudicar el malalt.
 No exercir accions contràries a la vida.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)
 Jurament: Punt de referència de declaracions mèdiques internacionals
referents a la ètica mèdica:
 Declaració de Ginebra (1949)
 La Carta de Nüremberg (1967)
 Declaració De Helsinki (1975)
 “Jurament hipocràtic”: segurament un antic jurament dels metges
asclepíades.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Corpus hippocraticum: 4 grups d’obres
 1) Genuines:
 Aforismes
 Tractats: “sobre pronostic, malalties epidèmiques, ferides del cap,
fractures” “d’aires, aigües i llocs”
 2) Falses
 3) Escrites pels seus predecessors
 4) Escrites pels seus coetanis i successors
 Tret més característic de la medicina dels grecs: combinació de conceptes
filosòfics i mèdics.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 1er dels aforismes d’Hipòcrates (essència de la filosofia mèdica): “La vida és
curta; i l’art llarg; i el tractament precari; i el judici difícil”.
 Escrits hipocràtics:
 “Si no pots beneficiar, al menys no facis dany” primum non nocere
 “On hi ha amor a l’home, hi ha amor a l’art mèdic”
 “El coneixement de la Medicina no és possible sense el coneixement de
l’home: això és imprescindible per a qualsevol que desitgi tractar
correctament els homes.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Fàcies hipocràtica (conjunt de trets que presenta la cara del malalt terminal)
 Va parlar del guariment de les ferides per primera intenció, malalties agudes i
cròniques, malalties endèmiques i epidèmiques.
 Va tenir menyspreu per la cirurgia.
 Sucussió: aplicava la seva orella al torax per poder percebre la possible
presència de líquid.
 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Tractament de malalties:
 Ajudar a la naturalesa: aire pur, purgans (helleboris niger), tisanes
d’aigua de civada, vi, massatges, hidroterapia, repós i inmobilització.
 400 aC Hipòcrates afirmà que totes les malalties tenen causes naturals i no
pas màgiques.
 Pel que fa a la histèria, però, Hipòcrates propaga la pintoresca teoria de l’úter
migrador. D’aquesta manera s’explica que aquesta alteració del
comportament fos atribuïda a les dones i imputada al desplaçament de la
matriu, la qual dóna el nom a la malaltia (usteron, en grec).
 14. LA MEDICINA GREGA DESPRÉS D’HIPÒCRATES
 ARISTÒTIL (384-322 aC)

 Gran filòsof
 Fonaments de l’anatomia comparada i de l’embriologia
 “Historia Animalium”
 Fill de metges (pare, Nicòmac, treballaba pel rei de Macedònia)
 ARISTÒTIL (384-322 aC)

 Ja veurem com en el segle XIII la filosofia d’Aristòtil fou incorporada per
Sant Tomàs a la Summa Theologica i com molts metges volgueren
incorporar l’escolàstica a la medicina.
 HERÒFIL I ERASISTRAT
 Disseccions anatòmiques en el cadàver humà a la ciutat d’Alexandria
(amb tota llibertat).
 (més tard els metges àrabs i metges cristians medievals per
respecte religiós envers el cos humà es veuran limitats per
diseccionar)
 Van descobrir la relació entre nervis i sistema nerviós central.
 Heròfil associava el cervell a la intel.ligència i donava molta importància
als ventricles cerebrals.
 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 La medicina grega va emigrar a Roma (146 aC) => centre d’influència.
 El sud de la Península itàlica era considerada part de Grècia (Crotona).
 Els metges grecs van anar a establir-se a l’Imperi Romà.
 Al principi, despertaven recel ja que aquests demostraven poca ètica
(Ex. Archagathus, conegut com el ‘carnifex’)

 El més seriós dels metges:
 Asclepíades de Bitíria (124 aC) : rival ideològic d’Hipòcrates.
 No seguí la doctrina dels humors.
 Ell parlava de processos de contracció i de relaxació com a causant de
les malalties i va preconitzar-ne un tractament actiu per part dels
metges.

 A. C. Cels (25 aC-50 dC)
 No era propiament un metge: ciutadà romà noble.
 Fèu una compilació de medicina de la seva època.
 De Re Medica: imprès l’any 1478 (renaixement): 8 volums
 Alopecia areata: ‘area celsi’
 IQ: cataractes (recordar cirurgia índia)
 Seguia les teories d’Asclepíades de Bitíria, però deixava actuar la
natura en el guariment de les malalties com Hipòcrates.

 Galè (131-201 dC):
 autor de 500 obres (només coneixem un centenar).
 Gran figura de la medicina greco-romana.
 Nasqué a Pèrgam i arribà a Roma el 163 dC.
 Seguidor d’Aristòtil (les coses tenen una finalitat específicament
dissenyada per Déu) => poderós atractiu sobre metges cristians i
àrabs.

 Galè (131-201 dC):
 Era un teòric.
 Enexia = salut (estat vital sense sofriment)
 4 coses per recuperar la salut:
 Ta prospheromeina (aliments i remeis)
 Ta leipomena (per purgar-se i suar)
 Ta exôthen prospiptonta (banys d’aigua, canvis d’aire, olis)
 Ta poioumena (gimnàstica i son)

 Galè (131-201 dC):
 No tenia Galè la capacitat d’observació d’Hipòcrates.
 Seguí les idees d’aquest respecte a la teoria dels humors,
relacionant-los –això és nou- amb els quatre temperaments:
sanguini, limfàtic o flegmàtic, biliós o colèric i malenconiós.
 Escrigué gran quantitat de llibres.
 Va descriure els signes de la inflamació:
 (tumefacció, rubor, dolor i calor) (Cels)
 D(x) diferencial entre pneumonia i pleuresia.
 Relacionà els càlculs urinaris amb la malaltia gotosa.
 Galè (131-201 dC):
 Descripcions anatòmiques incomplertes (disecció de micos i porcs) =>
Galè va ser l’iniciador de la medicina experimental.
 1ª Secció experimental de la medul.la espinal.
 Demostrà que seccionant el nervi laringi es produïa una afonia.
 A la llarga però les seves teories anatòmiques i fisiològiques foren
nocives per al progrés mèdic perquè es mantingueren vigents durant
molts segles.
 15. EL PERÍODE GREGO-ROMÀ

 Galè (131-201 dC):
 Idees errònees sobre circulació: sang-fetge-pulmons-cor-nervis-
cervell
 Galè digué que la supuració de les ferides era necessària => va
conduir a la noció àrab de guariment per segona intenció i a la
nefasta idea del “pus lloable”.

 En general, en aquest període greco-romà es produïren importants avenços
per a resoldre diferents problemes de salut pública: conducció d’aigües,
higiene pública.
 “Les termes disposaven de sistemes de banys amb aigua freda, tèbia i

calenta; la sala on hi havia la piscina estava rodejada d’unes cambres més o
menys grans dedicades a la transpiració del malalt”. SPA

 Els romans insistiren en el banys com a forma més específica d’higiene; no
donaren tanta importància com els grecs a la gimnàstica, però tampoc no se
n’oblidaren.
 La cirurgia romana utilitzà tècniques desconegudes fins aleshores, com són la

lligadura dels vasos.

 Els cirurgians romans realitzaren amputacions, conegueren la cirurgia plàstica
i practicaren operacions per extreure pedres del sistema urinari, per reparar
hèrnies, per solucionar la foscor de les cataractes i per posar remei a certs
problemes obstètrics mitjançant la cesària.
 No hi tornaria a haver una cirurgia superior a aquesta fins al Renaixement.
 Constantí, el primer emperador cristià, traslladà la capital de l’imperi a Bizanci
l’any 330 dC.
 16. LA MEDICINA ROMANA I VISIGODA A ESPANYA
 Durant l’època romana hi destacaren els germans Sèneca:

 Lucius Anneus (hom pot emmalaltir si no porta una vida ordenada)
 Marcus Anneus (obtenció de medicaments a través de les plantes)
 Plini el Vell descriu a la seva Naturalis Historia els rituals dels druides celtes.
 En 1713, Josep Boy, un enginyer de Tarragona, recuperà una inscripció

dedicada a un metge de Tarragona de l’època romana; deia així: Tiberius
Claudius Apollinaris artis medicinae doctissimus. Aquesta làpida estava
situada en una de les parets de la muralla i constitueix el primer testimoni
històric de la pràctica de la medicina a Tarragona.
 Un altre metge de Tarragona, Antonius Musa, guarí l’emperador Cèsar August

a aquesta ciutat on arribà malalt com a conseqüència de lluitar contra els
càntabres l’any 27 aC.
 En aquesta mateixa època, Diòscorides va redactar a Roma un gran tractat de

medicina De Materia Medica, un clàssic de la farmacopea durant setze segles
 Cap al 400 dC algunes tribus bàrbares, expulsades dels seus territoris pels
huns –els quals havien estat al mateix temps expulsats anys abans de Xina
pels xinesos-, van envair l’Imperi Romà.
 El nou regne visigot tingué com a capital Toledo.

 De l’època visigòtica es poden destacar moltes coses, entre les quals el Dret
Visigot, en el qual es troben regulats molts aspectes de l’exercic mèdic.
 En aquesta època la clerecia participà en la pràctica sanitària.

 Sant Isidor de Sevilla (570-636), l’últim pare de l’Església d’Occident, fou el
principipal representant de la cultura europea del s. VII i la personalitat on
s’unien l’antiguitat romana i l’Edat Mitjana. Compilà en les seves Etimologías
la totalitat de la ciència del seu temps: en el quart llibre s’ocupa de la
medicina, la qual considera com la principal de totes les ciències, car el metge
havia de dominar les set arts lliberals (gramàtica, dialèctica, retòrica,
aritmètica, geometria, astronomia i música).
 17. MONUMENTS FUNERARIS ROMANS

 Els romans creien que el difunts continuaven vivint en el més enllà i per això
rebien culte en forma de cerimònies que incloïen banquets funeraris.
 Aquesta idea perdurà en l’època dels primers cristians; ho demostra la
presència, per exemple, de sarcòfags en forma de taula a la necròpolis de
Tarragona, on hi havia, a més, restes de vaixelles. Aquest cementiri és del
s.III.
 Els romans enterraven els seus morts, sovint, al llarg dels camins i vies de
comunicació. D’aquesta manera tothom que hi passava es podia assabentar
de les virtuts dels que hi eren enterrats. Un exemple del que diem són les
tombes del a Via Apia, i a casa nostra, la torre dels Escipions.
 Altres monuments funeraris són:

 El Mausoleu de Centcelles
 El Columbari de Vila-rodona
 El de Centcelles és una mausoleu que conté remarcables pintures mosaic
d’art paleocristià; està situat entre la vila de Constantí i el riu Francolí.
 18. LA MEDICINA ÀRAB

 Mahoma nasqué l’any 570 dC.
 Amb l’emigració (hègira) del profeta de la Meca a Medina (622 dC) comença
el calendari musulmà.

 Els àrabs entraren en contacte amb la medicina grega de la mà de Nestori i
els seus seguidors considerats heretges per considerar que en Crist hi havia
dues persones, la divina i la humana, foren desterrats de Bizanci on hi havia
una escola on s’ensenyava la filosofia d’Aristòtil, es refugiaren a Persia
(fundaren l’escola de Gondishapur).

 Els musulmans conquistaren aquella zona geogràfica l’any 736 i respectaren
Gondishapur. Així va ser com van entrar en contacte amb la ciència grega.
 Durant el segle VII la capital del califat fou traslladada de Damasc a Bagdad.
 En aquesta ciutat varen exercir la medicina:
 Razhes (865-925): director de l’hospital de Bagdad. Realizà la primera
descripció de la verola i el xarampió.
 Hali Abbas (925-982): metge de capçalera del califa. Diferencià les
malalties epidèmiques de les endèmiques.
 Avicenna (980-1037)

AVICENNA
 El Cannon d’Avicenna és una gran compil.lació mèdica que influí molt en la

medicina medieval.
 Malauradament la seva influència va ser en molts aspectes negativa:

 Donava poca importància a la investigació, considerava la cirurgia com
inferior a la medicina i insistia en el cauteri com a mitjà de tractar les
hemorràgies quirúrgiques.

 Durant el segle XII sorgeix al món arab l’anomenada Medicina del Profeta,
basada en sentències transmeses per Mahoma.
 Es tracta d’una medicina màgica, que arribà a substituir en el segle XIV la

medicina cièntifica.

 El califat de Còrdova (755-1236) va tenir també grans figures mèdiques:
 Albucasis (936-1009), cirurgià, escriguè el famós Al Tasrif (col.lecció),
que es va convertir en llibre de text de cirurgia durant l’Edat Mitjana a
Europa.
 Averrois (1126-1198): metge filòsof va traduir a l’àrab l’obra completa
d’Aristòtil. Colliget (text mèdic seguint els textos de Galè).

 Avenzoar (1092-1162) es definí com antigalenista. Va descriure el
paràsit de la sarna (l’àcarus scabiei).
 Maimònides (1135-1204) és una de les autoritats jueves més
respectades de tots els temps.
La seva obra mèdica més important fou el Tractatus de Regimine
Sanitatis (el nom original és ‘Fi Tadbir al Sihhah’). És el tractat més
important d’higiene mental de la medicina àrab.

 A la Baixa Edat Mitjana eren molt freqüents aquests textos; la dietètica
incloïa aspectes ètics i morals, juntament amb consells alimentaris.
 Sex res non naturales:
 L’aire i el medi ambient
 Les menges i begudes
 El moviment i el repós
 El son i la vigília
 Les excrecions i secrecions
 Els afectes de l’ànima

 Un altre text mèdic de Maimònides, de gran interès, és el que té per títol
Aforisme Mèdics (‘Fusul Musa fi al Tibb).
 Sota la dominació musulmana no hi va haver igualtat de drets per a les altres
comunitats religioses de la península ibèrica. Els jueus i els cristians hi van
patir nombroses limitacions, tot i que els jueus van tenir alguns privilegis.
 Duran el segle X, l’Espanya musulmana reemplaçà Babilònia com a centre
intel.lectual del judaisme.

 La figura més gran del judaïsme hispànic com ja havíem dit fou Mosé ben
Maimón, conegut a occident com a Maimònedes, el qual, exercí la seva
activitat principalment al Marroc i a Egipte.
 Com a metge, jurista, filòsof i teòleg, tractà de reconciliar la fe i la raó a la
seva obra teològica més important, Guia dels Perplexos.
 Maimònides ha estat fins a l’actualitat el més important model per a tots els
savis jueus.

 Citarem alguns paràgrafs d’una celebre oració que se li atribueix:
 “Oh Déu, doneu-me sempre una ment lúcida i pura, que no es deixi
distreure per pensaments estranys al costat del llit del malalt.”
 “No em deixeu caure en la il.lusòria convicció que tot ho puc.”
 “Feu-me veure sempre en el malalt un ésser humà i res més. Déu
infinitament bondadós, Vos m’heu escollit per vetllar per la vida i la
mort de les teves criatures. Ajudeu-me en aquesta gran tasca perquè
prosperi, car sense el vostre suport l’ésser humà no pot aconseguir
absolutament res.”

 El mèrit principal de la medicina àrab va ser mantenir la tradició i l’estil de la
medicina grega i transmetre aquestes qualitats a Occident.
 Aquesta medicina no va desaparèixer al final de l’Edat Mitjana, sinó que

continuà desenvolupant-se i es va estendre a altres àrees geogràfiques del
món.
 19. LA MEDICINA MEDIEVAL

 Durant els deu segles que abraça l’Edat Mitjana es van fer pocs progressos en
medicina.
 Més aviat es va fer marxa enrere, tota vegada que al començament mancaren
els coneixements clàssics de la medicina grega.
 Més tard, Galè i Avicenna van ser acceptats sense la més mínima crítica.
 La societat europea estava constituida per una barreja d’elements:
 Romans
 Bàrbars
 Cristians
 El clergat era el dipositari de la cultura.
 El llatí es convertí en el llenguatge científic i conservà aquest privilegi fins al
segle XVIII. Aquesta llengua arribà a unir d’alguna manera tots els pobles
d’Europa.

 Una determinada interpretació del cristianisme conduïa els creients a
considerar la malaltia com a un element més del pelegrinatge vers a l’altra
vida.
 Element nou: la CARITAT, la compassió davant la sort adversa.

 L’Església creà una estructura hospitalària, el concepte d’hospital medieval
com a casa d’acolliment de pobres malalts i de gent sense recursos:
rodamons, orfes, nens abandonats...
 Les seves primeres funcions eren religioses i no pas mèdiques.
 Els hospitals medievals procuraven cures mèdiques als malalts, però
com a manifestació de la caritat en el sentit més digne del terme.

 Com es fa clàssicament, dividim aquesta època en quatre períodes:
 El període monàstic.
 Escola de Salern
 El segle XIII
 El Segle XIV

 I. El període monàstic
 Comprèn el període que va del segle V al X.
 Importància dels Sants i les seves devocions:
 Sant Roc ha estat des del segle XIV l’alliberador de les
pestilències.
 Els Sants Cosme i Damià han esdevingut els patrons dels metges.
 Moment clau: A les acaballes del segle VIII, quan Carlemany concedí a
alguns bisbes la facultat d’obrir escoles monacals i episcopals.

 Els monjos, als convents benedictins de tot Europa, començaren a traduir al
llatí, cada cop amb més autoritat, les obres mèdiques de l’antiguitat.
 Els benedictins començaren a trobar, a mesura que passaven els segles més i
més dificultats per exercir la medicina, perque la jerarquia eclesiàstica veia
amb mals ulls aquesta funció dels monjos. Per això dictà una sèrie d’edictes
en què s’insistia en aquest fet, que es pot resumir amb la coneguda frase
“leges et phisicam non studeant sacerdotes”.

 D’aquests frares, n’hem de conservar la idea que van ésser els primers
metges europeus.
 Hi ha cada cop més evidència que feien servir certs anestèsics per a alleujar
dolors de tot tipus; eren mescles de diferents herbes medicinals. Al monestir
de Montecassino, cap a l’any 800 dC., se’n feia servir una composta d’opi, suc
de móra, enciam, cicuta, mandràgora i heura.

 II. Escola de Salern.
 Escola mèdica que destacà durant els segles XI i XII.
 A Salern, petita ciutat molt aprop de Nàpols, es formaren els primers
metges medievals no jueus ni àrabs.
 La medicina dels mestres de Salern estava fonamentada en les teories
d’Hipòcrates i de Galè pel que fa als humors. A Salern creien que la
flegma era la secreció nasal, la qual provenia del cervell. Respecte a la
bilis negra pensaven que era produïda a la melsa.

 En aquesta escola es donava molta importància a l’uroscòpia. S’observava el
color, la quantitat i el sediment de l’orina en diferents malalties.
 Els colors bàsics de l’orina eren el blanc, el vermell, el groc, i el negre (els
quatre colors dels humors hipocràtics). Alguns colors, com el tirant a vi o el
verd, eren considerats com a indicadors d’un pronostic infaust.

 Gilles de Corbeil estudià a Salern i la seva obra De Urinis es convertí en un
clàssic de la uroscòpia que va estar vigent a les universitats europees fins al
segle XVIII.
 Un aspecte molt interessant de l’Escola de Salern va ser la publicació de

textos de cirurgia en una època en què aquesta no era considerada una
branca de la medicina.

 Els preceptes higiènics dictats per l’Escola de Salern van ser molt cotitzats i
quedaren recollits en el famós Regimen Sanitatis Salernitanum.
 A Salern, a més a més, ensenyaren les primeres metgesses. L’obstetrícia hi va

ser practicada per una dona, que es deia Trotula, cap a l’any 1050.

 Dins dels importants cirurgians que destacaren d’aquesta escola trobem
Ruggero da Frugardo, el seu deixeble Roland de Parma i un coetani d’aquest
Huc de Lucca (1160-1252) el qual creà escola a Bolonya. Ell i el seu deixeble
Teodoric (1205-1298) es van oposar fermament a la idea que la supuració de
les ferides fos imprescindible per al seu guariment. Aquest últim és ja un
cirurgià del segle XIII.
 Tots aquests cirurgians eren diferents dels altres, en el sentit que no seguien
la tradició àrab, sinó la seva pròpia experiència.

 III. El segle XIII
 En aquest segle destacaren molts metges i el que més Arnau de
Vilanova del qual parlarem més endavant.
 Hi va haver metges que eren sobretot filòsofs i teòlegs d’orientació
aristotèlica.
 Sant Tomàs va fer la síntesi d’aristotelisme i cristianisme (el que se’n
diu des de llavors escolàstica).
 A Bolonya, entre els metges, es notà molt la influència de l’escolàstica.
 Taddeo Alderotti (1223-1303) va introduir el mètode escolàstic en
l’ensenyament de la medicina.
 El llibre més important d’Alderotti fou el seu influent Consilia: són casos
clínics comentats; és una obra impregnada de l’estil i els mètodes
escolàstics.

 Sant Tomàs parlava d’una activitat vital que procedia de les potències de
l’ànima i deia que la major o menor perfecció dels òrgans podia influir
directament en la perfecció d’aquelles potències; a una bona complexió del
cos correspondria un ànima noble.

 En no tenir sistemes per a mantenir congelat el cadàver, els anatomistes de
l’època diseccionaven en primer lloc la cavitat adbominal. No hem pas
d’oblidar que una lliçó d’anatomia durava fàcilment quatre dies seguits.

 Una de les novetats d’aquest època va ser la creació de les primeres
universitats.
 Ara bé, només una minoria dels metges es formaven en aquestes institucions.
 Les universitats servien sobretot, quant a la medicina, per educar els grans
teòrics, els grans professors, però no van tenir res a veure directament amb
la formació concreta de la majoria dels metges.
 Els orígens d’aquestes institucions anomenades universitats són foscos.
 El terme universitat feia referència originàriament a una associació de
persones regida per uns estatuts.
 Durant els segles XVII i XVIII, es designava amb aquest mot els ajuntaments.
 Els estudiants hi entraven a l’edat de 14-15 anys, prèviament havien d’haver
aprovat els exàmens de les anomenades set arts lliberals: gramàtica, retòrica,
lògica, aritmètica, geometria, astronomia i música.

 Els estudiants de medicina feien servir textos grecs i àrabs traduïts al llatí.
 Però, la majoria dels metges no es formaven a les universitats, sinó al costat
d’institucions com esglésies i monestirs, les quals disposaven de biblioteques,
hospitals i jardins amb herbes medicinals.

 IV. El segle XIV.
 El gran llibre de cirurgia medieval va ser l’Inventarium sive Chirurgia
Magna (1363), escrit per Guy de Chauliac (1300-1370).
 Es tracta d’una compilació de tota la cirurgia del seu temps.
 Va errar en el tema del tractament de les ferides en tornar a
parlar elogiosament de la doctrina del “pus lloable”.

 Durant l’epidèmia de pesta negra, Guy de Chauliac es va mantenir ferm a la
ciutat d’Avinyó, on intentà de fer el màxim que pogué per tal d’alleujar els
malalts.
 Més tard escriuria que va fer servir aleshores un remei del seu mestre Arnau
de Vilanova.
 Guy de Chauliac va mantenir una gran polèmica amb Petrarca a propòsit de
l’eficàcia de la medicina davant la pesta. Petrarca, que havia perdut la seva
estimada durant l’epidèmia, reprotxava als metges la seva capacitat per fer
quelcom de positiu davant d’aquella tragèdia que assolà Europa l’any 1348 i
que se n’emportà una quarta part de la població.
 20. ELS BENEDICTINS A ESPANYA
 A finals del segle XI arribaren a Espanya, procedents de França, algunes

comunitats de benedictins.
 La seva presència es va fer notar especialment durant el regnat d’Alfons VI.

 A l’Alta Edat Mitjana foren un element clau en la conservació i el progrés de la
cultura.
 21. FUNDACIÓ D’HOSPITALS I LLATZERETS
 A la Barcelona del segle X hi havia un hospital, el d’en Guitart; no hi havia

però cap escola mèdica al costat de la catedral.
 L’ensenyament de la medicina quedava esporàdicament en mans d’algun

mestre, que l’ensenyava seguint el costum més tradicional i arcais; sabem el
nom d’un d’aquests mestres que es deia Gavet.

 L’any 1067 es fundà un llatzeret (lloc de quarentena) a Palència.
 El 1212 crearen els cistercens alguns hospitals a Burgos
 Al llarg del segle XII es van construir a Saragossa diversos hospitals i una
leproseria.

 La sanitat del poble estava en mans dels cirurgians-barbers, els quals sabien,
entre d’altres coses, tractar les fractures immobilitzant-les, reduir les
luxacions articulars, cauteritzar les ferides, aplicar embenats, i utilitzar l’opi i
l’alcohol com a analgèsics.
 Alguns cirurgians més ben formats podien fer intervencions més complicades,
reduir hèrnies, extreures càlculs de la bufeta urinària i operar de cataractes.
 Els metges quedaven, sovint, al marge d’aquests i d’altres problemes com
podien ser l’assistència als nens i a les embarassades.
 La seva actuació era sovint purament acadèmica: estudiaven els símptomes,
prenien el pols, examinaven l’orina i emetien a continuació un pronóstic.
 Per últim, ordenaven quasi sempre una dieta, uns banys i uns remeis a base
d’herbes amb propietats purgants o un expectorant.
 22. PRIMERES UNIVERSITATS ESPANYOLES
 Al final del segle XII, Alfons VIII fundá la primera universitat espanyola a
Palència.
 L’any 1215 va ser fundada la de Salamanca.

 El 1255, Alfons el Savi obté del Papat l’autorització per a crear una Acadèmia
de Medicina a Toledo.
 22. PRIMERES UNIVERSITATS ESPANYOLES
 El rei d’Aragó, Jaume II, promogué el primer Estudi General del seu territori a
Lleida, l’any 1300. Entre d’altres matèries s’hi ensenyava medicina. La ciència
mèdica es fonamentava llavors en l’anatomia, per bé que aquesta era molt
primitiva a l’Edat Mitjana.
 La doctrina dels quatre humors continuava explicant-ho tot.

 23. ARNAU DE VILANOVA
 Els medievalistes més destacats creuen que Arnau de Vilanova (1235-1317)
és el màxim representant de la Medicina europea de final del segle XIII i
principis del XIV.
 Va néixer molt aprop de València, estudià medicina a Itàlia i continuà la seva
formació mèdica i teològica a París, Montpeller i Barcelona.
 Professor de la Facultat de Montpeller del 1289 al 1299.

 Seguidor de les teories de Galé i Avicenna (els coneixements teòrics havien
de quedar supeditats a la pràctica).
 Problemes amb els dominics de París que consideraven heretgia el seu llibre
De Adventu Antichristi.
 Parabolare Medicationis secundum instictum veritatis aeternae, el seu llibre
més propi que reflecteix la seva gran experiència mèdica, tot i creure en la
influència dels astres en la salut del cos.

 Commentum superCanonem Vita Brevis informa de com es comportava el
metge medieval davant un malalt.
 Començava per realitzar una anamnesi, s’informava sobre la son i sobre les
funcions excretores, practicava després una breu exploració, que consistia en
la inspecció del cos, la tracció de la pell i la percussió de l’abdomen, i per
últim, realitzava un detingut examen del pols.

 De somniorum interpretatione està farcida de simbolismes relacionats amb
l’astrologia i amb codis interpretatius hindús que arribaren al seu
coneixement.
 Arnau de Vilanova estava convençut que durant els somnis es manifesten

coses que interessen als metges.
 24. RAMON LLULL

 Coetani d’Arnau de Vilanova
 Ramon Llull (1233-1316) destacà més com a filòsof que com a metge, si bé
escrigué unes obres mèdiques molt importants.
 Nasqué a Palma de Mallorca, de noble nissaga. Malgrat el seu càrrec i el

vincle matrimonial, Llull portava una vida d’ostentació i de plaers.
 24. RAMON LLULL

 En complir els trenta anys, però, una nit va tenir la visió de Crist crucificat.
Quatre vegades es va repetir aquesta visió els dies següents que acabaren
per convertir-lo.
 La conversió dels infidels i el deslliurament de Terra Santa van ésser,
finalment, els seus objectius més importants.
 Els seus llibre Blanquerna (1283), El llibre de les meravelles (1286) i el Llibre
d’Amic e Amat (una de les joies de la literatura mística medieval) estan entre
els clàssics de la literatura catalana.
 24. RAMON LLULL

 En filosofia escolàstica s’observaven llavors dues tendències: una de
moderada, l’altra s’esforçava a desenvolupar la filosofia tot servint-se de les
matemátiques.
 L’Ars Magna de Ramon Llull és representatitva d’aquesta última metodologia.
D’aquesta manera s’explica la influència de Llull en pensadors posteriors, ja
que el complicat mecanisme algebraic exposat al dit llibre convertiren Ramon
Llull en precursor i iniciador de la ‘lògica simbòlica’.
 25. L’ESCOLA DE MEDICINA DE MONTPELLIER
 Quan l’Escola de Salern inicià una certa davallada, començà a brillar la de

Montpeller.
 Hi estudiaren i hi ensenyaren Guy de Chauliac, Arnau de Vilanova i Ramon

Llull, entre d’altres.
 La seva figura mèdica més representativa va ser l’anglès Bernard de Gordon.

 26. ALTRES ASPECTES MÈDICS DE L’EDAT MITJANA
 Durant el segle XII es va celebrar molt sovint a l’Escola de Salern l’acte

acadèmic d’obtenció del grau de doctor en medicina, amb un protocol que es
va estendre després a totes les univerisitats europees.
 D’alguna manera ha arribat als nostres dies ja que s’havia de prestar

jurament.
 26. ALTRES ASPECTES MÈDICS DE L’EDAT MITJANA
 Al llarg de l’Edat Mitjana existiren malalties epidèmiques amb una virulència

mai no vista. Ens referim sobretot a la pesta i a la sífilis. Els metges del segle
XII posseïen receptes de mercurials que alguns opinen que servien per tractar
lesions que probablement eren sifilítiques.
 Al final de l’Edat Mitjana, l’economia europea girava al voltant dels Països

Baixos i del nord d’Itàlia que dominaven les vies comercials d’Àsia.
 27. LA CIRURGIA MEDIEVAL

 L’Edat Mitjana és una llarga època durant la qual es produeix el naixement de
la medicina occidental.
 En aquest període hi ha tres cultures médiques ben diferenciades:

 La bizantina
 L’àrab
 La monàstica
 L’imperi bizantí va conservar tota la cultura de l’imperi romà oriental.
 Bizanci continuà sent una terra grega i en grec escribien els seus metges.
 Destacà sobretot l’obra enciclopèdica de Pau d’Egina, la qual conté un extens
llibre dedicat exclusivament a la cirurgia. Aquesta obra és un punt de
referència de gairebé tots els textos quirúrgics medievals posteriors.

 En un primer moment, els àrabs realitzen la traducció sistemàtica de tota la
ciència coneguda en el seu temps. Posteriorment, treuen a la llum obres
originals de la seva cultura.
 La cirurgia àrab fou important a l’Alta Edat Mitjana i arribà a un gran
esplendor a partir del segle XII.
 Avicenna, autor d’una obra inmensa de compilació, dedica capítols sencers als
temes quirúrgics.
 L’obra quirúrgica més important és la d’Albucasis.
 Al Tasrif recull de manera enciclopèdica tota la ciència mèdica.
 Importancia a l’estudi de l’anatomia.
 Descrigué més de 200 instruments quirúrgics.
 Durant la Baixa Edat Mitjana, els monjos dels monestirs van recollir i traduir al
llatí moltes obres mèdiques antigues.
 A Ripoll, a partir del segle X, i a Toledo, a partir del segle XII hi hagué grans
escoles de traductors.

 Arran de la creació de les universitats, la cirurgia adquirí una notable
importància i fou estudiada com una ciència.
 La figura més important de la cirurgia medieval és Guy de Chauliac. Nasqué a
terres occitanes, a l’Alvèrnia, fou metge i clergue.
 La seva gran obra Inventari o Col.lectari de Cirurgia (1363) fa un estudi
de tots els aspectes quirúrgics i comenta totes les obres de cirurgia
escrites amb anterioritat.
 L’obra de Chauliac va ser reeditada durant 3 segles; arriba així a
convertir-se en el llibre clàssic de la cirurgia europea.

Història de La Medicina

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Història de La Medicina

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

 HISTÒRIA DE LA MEDICINA

 El aburrimiento se encuentra al final de todos los placeres; por el contrario, la

MICHAEL CRICHTON, MD.

 2. HISTÒRIA DELS EFECTES

 PALEOPATOLOGIA: estudia les malalties que poden haver deixat emprenta en

 Adoració d’ISIS: deesa de la medicina egípcia.

 Estudi de les mòmies en paleomedicina

 Hammurabi fundà l’Imperi Babiloni.

 6. LA MEDICINA DELS SUMERIS, ACADIS, ASSIRIS I BABILONIS

 Biblioteca de Nínive: 22 tauletes d’argila

 IMPORTÀNCIA DE LA RELIGIÓ: => Temples ZIGURATS pels seus déus

 6. LA MEDICINA DELS SUMERIS, ACADIS, ASSIRIS I BABILONIS

 Medicina dels Babilonis

 400 aC.: els metges xinesos abandonen pràctiques màgiques.

 Medicina Tradicional Xinesa

 10. LA MEDICINA JAPONESA

 Els primers emperadors eren els caps de la tribu.

 10. LA MEDICINA JAPONESA

 11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES

 Primitius pobles de Grècia:

 La civilització grega va sorgir de sobte, contrasta amb la gradual evol.lució

 11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES

 11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES

 Apol.lo (més poderós déu metge)

 Culte a Asclepi (Escola de Medicina a Epidaure)

 Pèrgam: centre d’ensenyament de la medicina més important (III-IV aC)

 Segle V aC (segle de Pericles)

 Atenes (45.000 lliures 100.000 esclaus)

 11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES

 11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES

 12. ALCMEÓ DE CROTONA

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 Los cuatro humores

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 13. HIPÒCRATES (460-370 a.C.)

 14. LA MEDICINA GREGA DESPRÉS D’HIPÒCRATES

 ARISTÒTIL (384-322 aC)

 ARISTÒTIL (384-322 aC)

 14. LA MEDICINA GREGA DESPRÉS D’HIPÒCRATES

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GREGO-ROMÀ

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 “Les termes disposaven de sistemes de banys amb aigua freda, tèbia i

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 La cirurgia romana utilitzà tècniques desconegudes fins aleshores, com són la

 15. EL PERÍODE GRECO-ROMÀ

 16. LA MEDICINA ROMANA I VISIGODA A ESPANYA

 Durant l’època romana hi destacaren els germans Sèneca:

 En 1713, Josep Boy, un enginyer de Tarragona, recuperà una inscripció

 16. LA MEDICINA ROMANA I VISIGODA A ESPANYA

 Un altre metge de Tarragona, Antonius Musa, guarí l’emperador Cèsar August

 En aquesta mateixa època, Diòscorides va redactar a Roma un gran tractat de

 16. LA MEDICINA ROMANA I VISIGODA A ESPANYA