LL 4t Santillana Voramar (Saber Fer) Guia Profesorat

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMÀRIA
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa d’ampliació
Llengua 4
El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua,

per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Esther Bellavista Vilaplana
Empar Tortosa Sanz
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Sales Roqueta
EDICIÓ EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.

Coordinació d’il·lustració: Esther Bellavista Vilaplana.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

Confecció i muntatge: Núria Lombarte Gil.
Correcció: Clàudia de Val del Amo i Lluïsa March Soler.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300925595 d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,
CP: 671229 especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats
particulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i també dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’al-
tres inclou:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és
que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competències adquirides.
Llengua 4 3
Índex PLA DE MILLORA
Unitat 1
Les llengües d’Espanya. El valencià............. 8
Sons i grafies............................................... 9
El diccionari............................................... 10
Unitat 2
El grup nominal ......................................... 11
L’ús de x, tx i ig........................................ 12
Els sinònims.............................................. 13
Unitat 3
El substantiu. Classes ............................... 14
L’ús de x i ix ............................................. 15
Els antònims ............................................. 16
Unitat 4
Gènere i nombre del substantiu................. 17
L’ús de v................................................... 18
Les paraules polisèmiques......................... 19
Unitat 5
Els determinants (I).................................... 20
La partició de paraules.............................. 21
Les paraules parònimes............................. 22
Unitat 6
Els determinants (II)................................... 23
L’accentuació............................................ 24
Les paraules homòfones .......................... 25
Unitat 7
L’adjectiu. Graus ....................................... 26
L’accent en les paraules agudes................ 27
Les paraules derivades.............................. 28
Unitat 8
El verb. Arrel i desinències......................... 29
L’accent en les paraules planes ................ 30
Les paraules compostes ........................... 31
4 Llengua 4
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Unitat 9 Unitat 1................................................ 54

El verb. Nombre i persona......................... 32
L’accent en les paraules esdrúixoles.......... 33 Unitat 2................................................ 56
Els diminutius i els augmentatius .............. 34
Unitat 3................................................ 58
Unitat 10 Unitat 4................................................ 60

El verb. Temps i mode............................... 35
La dièresi .................................................. 36 Unitat 5................................................ 62
La família de paraules ............................... 37
Unitat 6................................................ 64
Unitat 11 Unitat 7................................................ 66

Els pronoms personals.............................. 38
El guionet.................................................. 39 Unitat 8................................................ 68
Les paraules onomatopeiques................... 40
Unitat 9................................................ 70
Unitat 12 Unitat 10............................................. 72

L’adverbi ................................................... 41
L’ús de p i b a final de paraula................... 42 Unitat 11............................................... 74
Les sigles.................................................. 43
Unitat 12............................................... 76
Unitat 13 Unitat 13............................................... 78
L’oració: subjecte i predicat....................... 44
L’ús de t i d a final de paraula.................... 45 Unitat 14............................................... 80
Les variants lèxiques.................................. 46
Unitat 15............................................... 82
Unitat 14
Classes d’oracions.................................... 47
Solucionari........................................... 85
L’ús de c i g a final de paraula .................. 48
Les frases fetes......................................... 49
Unitat 15
L’oració, el paràgraf i el text....................... 50
Els punts suspensius................................. 51
Els refranys ............................................... 52
Llengua 4 5
Pla de millora
1 Les llengües d’Espanya.
El valencià PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen
altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valencià. Llevat de l’èuscar
o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí.
El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien de la resta
de llengües d’Espanya procedents del llatí.
1 Indica quines llengües es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una.
2 Completa la taula d’equivalències amb les paraules que et proposem.
pa madre pai aita
auga pan pare agua
Valencià Castellà Gallec Basc

padre
mare nai ama
aigua ura
pan ogia
Adéu! ¡Adiós!
3 Escriu V si és verdader i F si és fals.
El so de la s de casa en valencià no existeix en castellà.

La paraula japonés sona igual en castellà que en valencià.
Les lletres ñ, y i ch del castellà no existeixen en valencià.
El valencià i el castellà són exactament iguals perquè vénen del llatí.
8 Llengua 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1 Sons i grafies PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les lletres o grafies són els signes amb què representem els sons per escrit.
Hi ha sons que es representen amb una sola lletra i d’altres que poden ser representats
per més d’una lletra.
A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres
juntes representen un únic so. Aquests grups de lletres són els dígrafs.
1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.
peu, tap, carpa Cada parell de lletres destacades representa un únic so.
cel, boca, fàcil Les lletres destacades representen un mateix so.
gerro, pluja, jocs La lletra destacada representa sempre el mateix so.
fitxa, all, mussol La lletra destacada representa sons distints.
2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmació.
• La lletra s representa dos sons distints. ▶
• El so K es representa amb lletres diferents. ▶
• Hi ha una lletra que no representa cap so. ▶
3 Encercla els dígrafs en les paraules següents.
pinya pallasso milotxa tassa
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 4 9

1 El diccionari PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
El diccionari és el llibre que recull les paraules
d’una llengua i els seus significats. En el diccionari,
les paraules estan ordenades alfabèticament.
1 Ordena alfabèticament les paraules següents.
càmera bolígraf gat gust cadira
colador boira gos dia sabata
2 Escriu al costat de cada paraula la forma en què l’has de buscar en el diccionari.
clarions bruts
malalta encengué
somreia pollets
3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

expressió.
• Tindre barra ▶
• Deixar amb un pam de nas ▶

2 El grup nominal PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
El grup nominal és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.
La paraula més important del grup nominal és el substantiu. També poden formar part
del grup nominal els determinants, com l’article, i els adjectius.
1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.
una caixes blau

▶
uns gata nous

▶
les bolígraf buides

▶
el guants grisa
▶
2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.

3 Escriu un grup nominal per a cada oració.
• canta cada matí.
• m’agrada molt.
• són molt simpàtics.
• es renta les dents amb el raspall nou.

2 L’ús de x, tx i ig PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies
x, tx o ig.
• S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.
• S’escriu tx entre vocals.
• S’escriu ig a final de paraula.
1 Completa les paraules següents amb x, tx o ig.
ra co e ampú fle a pu
pe ina esto oriço fi es ocolate
2 Llig les definicions i completa les paraules corresponents. Totes contenen x, tx o ig.
• Ganes de fer una cosa. ▶ D E
• Raig d’aigua que ens renta el cos de dalt a baix. ▶ D
• Mes que hi ha entre abril i juny. ▶ A
• Conjunt de roba que et poses per a fer esport. ▶ A LL
• Paraula que significa el contrari de bonic. ▶ E
• Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. ▶ R A
• Si li’l poses en la boca a un bebé, deixa de plorar. ▶ P Ó

2 Els sinònims PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els sinònims són paraules que tenen el mateix significat.
1 Pinta en cada columna la paraula sinònima de la primera.
enorme preocupat llest divertit comprar

xicotet quiet intel·ligent avorrit vendre
immens intranquil ignorant entretingut botiga
diminut ràpid feliç trist adquirir
bonic por parlar veloç ocell

bell valor pensar ràpid ànec
apagat tristor callar lent au
lleig temor xarrar velocitat animal
2 Fixa’t en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sinònimes.
1.
Benvolguts pares i mares,

Els professors de les diferents assigna-
tures del col·legi Jaume Roig hem pre- 2.
parat tota una sèrie d’excursions i acti-

vitats fora de l’aula. Creiem que aquestes
eixides ajuden els alumnes a aprofundir 3.
en les matèries del curs i a tindre expe-
riències diferents de les de la classe. És
per això que us demanem tota la vostra 4.
col·laboració per a tirar endavant el pro-
grama d’activitats del col·legi.
Atentament, 5.
Els mestres de l’escola Jaume Roig


3 El substantiu. Classes PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius són les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals
i les coses.
Els substantius poden ser comuns o propis i individuals o col·lectius.
1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classifica’ls.
Irene dos gat poble jugava Pluja
abans Benifondo teua gran xiqueta les
De persona D’animal De cosa
Pluja
2 Copia els substantius anteriors on corresponga.
Comuns

Propis

3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el col·lectiu corresponent.


3 L’ús de x i ix PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so de la x de Xàtiva es por representar amb les grafies x i ix.
• S’escriu x a començament de paraula.
• S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.
1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xàtiva.
Xixona coix reixa xurros

Xeraco cartutx caixa beixamel
Xàbia baix panxa peix
Xina feix fluixa brioix

2 Completa les paraules següents amb x o ix, segons convinga.
• va ell • aloc • bru a • eresà • re a

• ca er • fa a • ilòfon • brú ola • ifra
3 Copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x o ix.
• Xènia va menjar per postres.
• El de Xavier és molt tou.
• No m’agrada el gust d’aquest .
• Hi ha dos a la .

3 Els antònims PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els antònims són paraules que tenen significats contraris.
1 Pinta en cada columna la paraula antònima de la primera.
enorme preocupat llest divertit comprar

gos inquiet intel·ligent avorrit vendre
immens tranquil ignorant entretingut botiga
diminut ràpid feliç trist adquirir
bonic dia parlar veloç ric

bell jornada pensar ràpid pobre
apagat nit callar velocitat adinerat
lleig dilluns xarrar lent llapis
2 Fixa’t en els dibuixos oposats i escriu cada oració amb l’antònim de la paraula
destacada.
• El carro està buit. ▶
• La porta està tancada. ▶
• El xiquet riu. ▶
• Hi ha pocs caramels. ▶

4 Gènere i nombre
del substantiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins.
Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius concorden en gènere i nombre amb els determinants i els adjectius
que l’acompanyen en el grup nominal.
1 Relaciona i indica quin gènere i quin nombre té cada grup nominal que formes.
la llibre calenta
▶
el llet roges
▶
els sabates ràpids

▶
les cotxes obert

▶
2 Escriu el femení de cada substantiu.
• cuiner ▶ • xiquet ▶ • ministre ▶
• mestre ▶ • doctor ▶ • forner ▶
• sogre ▶ • gat ▶ • pediatre ▶
• fill ▶ • pintor ▶ • infermer ▶
3 Escriu aquests substantius en plural.
• goma ▶ • dona ▶ • àrbitre ▶
• ram ▶ • llibre ▶ • ocell ▶
• col·legi ▶ • got ▶ • muralla ▶
• fulla ▶ • cama ▶ • moto ▶

4 L’ús de v PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
• S’escriu v darrere de n.
• S’escriu v en les formes del verb haver que tenen aquest so.
• S’escriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava,
-àvem, -àveu, -aven dels verbs de la primera conjugació.
1 Observa com s’escriuen les paraules següents i contesta.
enveja • invent • canviar • Quina lletra hi ha sempre davant

envellir • enviar • convent de la v?
2 Completa el quadre amb les formes de cada verb.
anar cantar caminar haver

Jo cantava havia
Tu caminaves
Ell o ella anava
Nosaltres anàvem
Vosaltres havíeu
Ells o elles cantaven
3 Escriu la paraula amb v que correspon en cada cas.
• Éssers vius sense esquelet intern. ▶

• Que no es pot percebre amb la vista. ▶
• Màquina que s’usa per a envasar productes. ▶
• Enlairar-se, començar a volar un avió, un ocell… ▶
• Demanar a algú que acudisca a un acte, una festa, etc. ▶
• Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien. ▶

4 Les paraules polisèmiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat.
1 Escriu una oració amb cada significat d’aquestes paraules polisèmiques.
ratolí
•
•
serra
•
•
2 Ratlla el significat que no correspon a cada paraula.
banc clau cap

Lloc per a seure-hi. Eina per a cuinar. Part superior del cos.
Grup d’insectes. Signe musical. Qui mana en una empresa.

Lloc on es guarden Peça de metall que permet Peça de suro que tapa
i es presten diners. obrir i tancar un pany. una botella.
3 Descobreix la paraula polisèmica a què fan referència els parells de definicions.
• Element que cobreix el cos dels ocells.

▶ P
Instrument per a escriure.
• Amfibi generalment de color verd.
▶ G
Vestit de faena d’una sola peça.
• Part subterrània de les plantes.

▶ A
Part invariable d’una paraula.

5 Els determinants (I) PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els determinants són les paraules que van davant del substantiu, amb el qual
concorden en gènere i nombre, i en concreten el significat. N’hi ha de diversos tipus:
• Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser
determinats o indeterminats.
• Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un ésser o un objecte.
• Els demostratius indiquen la distància, en l’espai o en el temps, que hi ha entre
la persona que parla i els éssers o els objectes a què es refereix.
1 Subratlla els articles i encercla els substantius a què fan referència.
• La gata de Sara juga amb un cabdell de llana.

• Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran.
• Unes xiquetes m’han dit que la mestra està malalta.
• Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix.
• Els pares han comprat uns pastissos deliciosos.
2 Escriu el demostratiu de proximitat, de distància mitjana i de llunyania que pot

portar davant cada substantiu.
▶ , , cotxe
, , ocells ◀
▶ , , plantes
, , nina ◀
3 Escriu un substantiu adequat en cada cas.
• les meues • el vostre
• el seu • la teua
• els teus • les seues
• les nostres • el meu

5 La partició de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (-)
i continuem escrivint-la en la línia següent seguint aquestes normes:
• No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba.
• No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba,
però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents.
• Els dígrafs rr, ss, l·l i tx es poden separar; en canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no.
1 Escriu com partiries aquestes paraules a final de línia.
teula tauró quatre

caixa boina pingüí

2 Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de línia.
• piranya ▶
• mortadel·la ▶
• paraigüer ▶
• formigues ▶
• carabassa ▶

5 Les paraules parònimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Hi ha paraules, com reina i regna, que s’assemblen tant en
la forma o la pronunciació que es poden confondre. Aquest
tipus de paraules s’anomenen paraules parònimes.
1 Assenyala la paraula que correspon a cada imatge.
serena asos
sirena ases
canaló tromba
caneló trompa
2 Escriu una oració amb les paraules de l’exercici anterior que no has assenyalat.
Si cal, consulta el diccionari.
•
•
•
•
3 Completa cada oració amb el parònim adequat del parell suggerit.
• Al refugi hi havia (previsions / provisions) per a un mes.
• Aquest vestit té un preu (accessible / assequible).
• Va aprendre la (professió / processó) de mecànic de son pare.
• El medicament ha tingut un (efecte / afecte) immediat.
• L’orenga és una (espècie / espècia) molt aromàtica.

6 Els determinants (II) PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
• Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els numerals poden ser cardinals o ordinals.
• Els indefinits són paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen algú
o alguna cosa de manera imprecisa.
• Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen
un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.
1 Subratlla de roig els determinants numerals i de blau

els determinants indefinits d’aquest text.
El meu germà va jugar ahir el sisé partit

del campionat de bàsquet. Van guanyar, però
per poca diferència: només dos punts! Ara mateix
tenen tres equips per davant en la classificació.
Però si guanyen tots els partits pendents, encara
tenen alguna possibilitat d’acabar com a primers
classificats del seu grup.
2 Classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen.
Cardinals , Ordinals ,
3 Copia escrivint l’ordinal corresponent.
• Pau és el 1r alumne en la llista. ▶ Pau és el primer alumne en la llista.
• El teu amic Lluís viu al 6é pis. ▶
• Hui és el meu 11é aniversari. ▶
• Marc ha arribat en 3r lloc. ▶
4 Encercla els determinants i escriu I si són interrogatius o E si són exclamatius.
• Quina hora és, per favor? • Quanta aigua du el riu!
• Quin fred que tinc! • Quin jersei vols posar-te?

6 L’accentuació PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
La síl·laba que sona més forta en una paraula és la síl·laba tònica. Les altres síl·labes són
àtones.
En algunes paraules, la síl·laba tònica es marca posant un signe anomenat accent gràfic
sobre la seua vocal. En valencià, l’accent gràfic pot ser agut (´) o greu (`).
1 Encercla la síl·laba tònica en les paraules següents.
calcetí camiseta helicòpter fàbrica café
llapis barnús finestra pantalons margarida
2 Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella és una síl·laba
i que la casella ombrejada correspon a la síl·laba tònica.
camaleó bàscula marieta telèfon tobogan arbre

3 Copia les paraules d’aquesta pàgina que porten el tipus d’accent gràfic indicat.
Accent greu
Accent agut

6 Les paraules homòfones PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Dues paraules són homòfones quan sonen igual, però signifiquen coses diferents, com
ara cec (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la
humitat o l’aigua que tenia).
1 Subratlla la paraula homòfona adequada per a cada imatge.
sòl / sol comte / conte falç / fals cignes / signes
2 Tria la paraula adequada per a completar cada oració. Si cal, consulta el diccionari.
• Ja he demanat el al cambrer. (compte / comte)
• En classe de Matemàtiques, hui hem construït un . (cub / cup)
• Miquel, dóna la al teu germà menut quan creueu el carrer. (ma / mà)
• La d’aquesta pizza és molt cruixent. (maça / massa)
• Abans de pujar al cavall, assegura’t que li has posat bé la . (cella / sella)
3 Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has fet servir en l’activitat
anterior.
•
•
•
•
•

7 L’adjectiu. Graus PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats de les persones,
dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gènere i en el mateix
nombre que el substantiu a què es refereixen.
L’adjectiu té tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.
1 Encercla els adjectius i subratlla els substantius a què fan referència.
• Aina té una gata blanca i Blai té un gos negre.
• Necessite unes tisores més grans que aquestes.
• Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos.
• Abans es veia un cel fosquíssim, però ara fa un sol esplèndid.
2 Copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats.
Grau positiu Grau comparatiu Grau superlatiu

3 Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan?

4 Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu.
•
•
•

7 L’accent en les paraules agudes PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s’anomenen paraules
agudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents:
• Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.
• Quan acaben en -en o en -in.
1 Busca i escriu les sis paraules representades.
q O B E N T R E P À
w T A R R Ò S N C S
e S U N E L D A I C
p A T I N S A J R A
r A O M P G T P E M
t V B H O c A ç D I
y I Ú D E T e S U Ó
u O S N C U I N E R

2 Encercla la síl·laba tònica de les sis paraules anteriors i respon.
• Quina posició ocupa la síl·laba tònica?

• Per tant, com són les sis paraules anteriors?
3 Accentua les paraules agudes que calga.
• Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar.

• Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc.
• Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio.
• Dema celebrare la meua festa d’aniversari.

7 Les paraules derivades PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules derivades són aquelles que s’han format
a partir d’una altra paraula que es diu primitiva. Així,
dentista és una paraula derivada de la primitiva dent.
1 Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva.
ferrer llibrer forner paperera paperot ferradura

paper ferro forn llibre

llibreria fornada llibreter ferreria papereta fornera

2 Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada.
• Persona que prepara el menjar a la cuina. ▶
• Botiga on es ven tot tipus de carn. ▶
• Persona que et porta la carta que t’han enviat. ▶
• Màquina que serveix per a llavar la roba. ▶
• Lloc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles. ▶
3 Forma paraules derivades seguint els models.
florera
• flor ▶ • sal saler
▶
• sucre ▶ • clau ▶
• ou ▶ • palla ▶
• sopa ▶ • fitxa ▶

8 El verb. Arrel i desinències PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els verbs són les paraules que expressen accions.
El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació.
L’infinitiu és la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
En valencià hi ha tres conjugacions segons l’acabament de l’infinitiu.
Totes les formes verbals consten d’arrel i desinències.
1 Llig el text i subratlla’n els verbs.
Laia assegura que, de major, serà gimnasta professional.

Per això acudeix cada vesprada al gimnàs, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant d’esport no li resulta pesat,
però també admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada.
Així i tot, per a ella l’esforç paga la pena!
2 Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne l’infinitiu i indica’n la conjugació: 1a,
2a o 3a.
assegura
• assegurar
▶ 1a • ▶
• ▶ • ▶
• ▶ • ▶
• ▶ • ▶
3 Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i l’infinitiu corresponent. Què fa?
escriu
4 Separa l’arrel i la desinència de cada forma verbal.
• volia ▶ vol-ia • pateixen ▶ • portem ▶
• pintà ▶ • debatreu ▶ • creixes ▶

8 L’accent en les paraules planes PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba s’anomenen
paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents:
• Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us,
-en, -in.
• Quan acaben en diftong.
1 Anota el nom de cada animal. Tots són paraules planes.

2 Escriu una oració amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents!
▶
◀
▶
3 Accentua les paraules planes que calga.
• Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma.
• Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de goril·la acabada de naixer!
• Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims?

8 Les paraules compostes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules compostes, com ara gratacel, són
les que s’han format unint dues o més paraules
simples (gratar i cel).
1 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes.
salva • • gotes ▶
alta • • taps ▶
compta • • vides ▶
lleva • • veu ▶
2 Anota la paraula composta que correspon en cada cas.
• Drap amb què ens torquem les mans a la cuina. ▶
• Màquina que renta els plats, els gots, els coberts… ▶
• Instrument que serveix per a caçar papallones. ▶
• Objecte semblant a un ganivet amb què obrim les cartes. ▶
3 Llig aquestes paraules compostes que s’han barrejat i escriu les paraules correctes
amb l’ajuda dels dibuixos.
trencamosques matallamps paraocells espantaclosques

9 El verb. Nombre i persona PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural.
Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció:
poden estar en primera, en segona o en tercera persona.
Les formes no personals són l’infinitiu (cantar), el gerundi (cantant)
i el participi (cantat).
1 Llig el text i encercla de roig els verbs en singular

i de blau els verbs en plural.
Clara i Marta aniran a l’excursió a l’Albufera, però

les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben.
Jo també hi aniré. Per cert, Toni, tu vas dir que sí
que vindries, però encara no has portat l’autorització.
Al final vindreu Neus i tu? Què decidiu? Recordeu
que el termini d’inscripció acaba demà…
2 Subratlla els verbs d’aquestes oracions i, en acabant, classifica’ls.
• Jo aniré a Itàlia. • Elles juguen a pilota. • Nosaltres mengem arròs.

• Ell llig molt bé. • Tu cantes òpera. • Vosaltres sempre rieu.
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
3 Completa aquesta taula de formes no personals.
Infinitiu Gerundi Participi
batent batuda
llegit llegides
menjar menjats

9 L’accent en
les paraules esdrúixoles PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba s’anomenen
paraules esdrúixoles. Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament.
1 Escriu la paraula que no és esdrúixola de cada grup.
fàbrica tómbola cocodril fórmula

esdrúixola góndola informàtica època
camiseta gàrgola biòloga trapezi
història llapis església pàgina

2 Descobreix la paraula esdrúixola que correspon en cada cas.
• Assignatura que estudia els números i les operacions. ▶
• Dona que atén i cura els animals quan estan malalts. ▶
• Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres. ▶
• Les paraules en tenen una de tònica i altres d’àtones. ▶
• Gran construcció que servia de tomba als antics faraons. ▶
3 Copia escrivint les paraules esdrúixoles representades.
• Posa’t el i sabràs si tens febre.
• Hi ha una a la finestra.
• Aquesta fa unes fotos boníssimes!

9 Els diminutius
i els augmentatius PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els diminutius són paraules que expressen la idea de mida xicoteta.
Els augmentatius són paraules que expressen la idea de mida gran.
1 Llig el text i classifica les paraules destacades en el grup

corresponent.
Ahir vam anar a dinar al camp amb l’oncle Pau, la tia

Sandra i la cosineta Roser, tots en el cotxot de l’oncle,
on cabem molt bé. Vam anar a un lloc amb tauletes
i banquets de fusta que hi havia davall d’uns arbrots
enormes prop d’un riuet. La mare duia una cistellota
plena d’entrepans i la tia va portar un pastissot
de xocolate que de poc no cabia damunt de la taula!
Roser i jo ens vam afartar! I els altres també, eh?
Són diminutius Són augmentatius

2 Ratlla les paraules que no siguen diminutius.
paquet jerseiet manteta marieta llet

tauleta piloteta gatet saquet bicicleta

3 Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions

-et/-eta i -ot/-ota.
• flor ▶ , • porta ▶ ,
• peu ▶ , • peix ▶ ,
• got ▶ , • bola ▶ ,

10 El verb. Temps i mode PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
El temps verbal indica si l’acció ja ha tingut lloc (passat), si té lloc ara (present) o si tindrà
lloc més endavant (futur).
Els temps verbals s’agrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos o
ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu.
1 Subratlla les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen.
• Laura dibuixà un monstre molt divertit.

• Irene farà un examen dimecres.
• La meua cosina viu a Sardenya.
• Els alumnes no aniran a classe aquest divendres.
• Els meus pares anaren de viatge de noces a Venècia.
• Gerard i Guillem són molt bons companys.
Passat Present Futur
2 Marca les oracions que estan en mode indicatiu.
Tant de bo fóra ja estiu! Pere està content amb les notes.
Clara va a escola amb autobús. Marta, tanca la porta!
Done’m el diari, per favor. No m’agrada el xocolate calent.
3 Escriu una oració en present, una en passat i una en futur.
•
•
•

10 La dièresi PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
La dièresi (¨) és un signe que es posa sobre les vocals i i u en els
casos següents:
• Per indicar que cal pronunciar la u dels grups qüe, qüi, güe, güi.
• Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal
anterior i que, per tant, es pronuncien en síl·labes diferents.
1 Posa la dièresi en les paraules que calga.
• Només hi ha dos paraigues al paraiguer.

• Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul.
• La veina del sisé canta tot el dia.
• Amb quina frequència passa el tren d’Alacant?
• M’agrada més el raim que les figues.
• Laura mira Guillem de reull.
2 Copia les oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents.
• Els i les viuen a l’Antàrtida.
• Vam fer una excursió pel llac amb les .
• A Manel li han regalat un .
• Per dormir sempre em pose .

10 La família de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Una família de paraules està formada per totes les paraules
que deriven de la mateixa paraula. Així, peixos, peixet, peixot
i peixera formen part de la família de paraules que es crea
a partir de la paraula peix.
1 Agrupa aquestes paraules en famílies i digues de quina paraula provenen.
• florir • mariner • floreta • panellet

• submarí • floral • fulles • empanar
• panet • florista • marina • fullaraca
• desfullar • panera • fullatge • marítim

2 En cada una d’aquestes famílies hi ha un mot que no hi pertany. Ratlla’l.
• enamorar, amor, amorós, clamor • portador, porta, portal, portalada

• llit, llitera, escalfallits, bullit • punta, despuntat, puntuació, puntes
3 Escriu tres mots per a cada família de paraules.
PASTÍS NÚVOL


11 Els pronoms personals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els pronoms personals són les paraules amb què anomenem les persones, els animals
o les coses sense utilitzar substantius.
ls pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona
E
i poden anar en singular o en plural.
1 Encercla les paraules que siguen pronoms personals.

En acabant, classifica’ls.
jo nosaltres escola xiquets

ella
elles vosaltres tu
mare ells
Sandra meus demà

amic ell
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
2 Substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixa’t en l’exemple.
• Arnau vol cereals o galetes? ▶ Ell vol cereals o galetes?
• Júlia va guanyar la competició. ▶
• Carles i Irene són germans. ▶
• Joan i jo farem de voluntaris. ▶
• Marta i Gemma, pareu de xarrar! ▶
• Les meues amigues vindran més tard. ▶
• De major, Sergi vol ser veterinari. ▶

11 El guionet PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
S’escriu guionet (-) en els casos següents:
• En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.
• En paraules formades per la unió de dues paraules, quan la primera acaba en vocal
i la segona comença en r, s o x.
1 Completa la taula escrivint els números en xifres o en lletra,

La paraula DUC
segons corresponga. ens recorda quan
cal escriure guionet
en els numerals.
Número Com es llig
43
tres-cents dotze
56
sis-cents vint-i-quatre
800
288
63
dos mil quinze
2 Escriu les paraules compostes següents. Vigila si han de dur guionet o no.

11 Les paraules
onomatopeiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules onomatopeiques s’han format imitant el so que fa un animal, una persona
o una cosa. Per exemple, xiuxiuejar s’ha format a partir de la imitació del soroll que fan
les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu).
1 Ratlla, en cada cas, la paraula onomatopeica que no corresponga.
Dring! Xip, xap! Bee!

Uuuuu!
dringar xipollejar udolar brunzir

belar cruixir mugir belar

2 Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent.
Piu-piu!
▶
Rauc, rauc!
◀
Mèu, mèu!
▶ Cloc, cloc!
◀

12 L’adverbi PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
Com? Quant?
RECORDA Quan?
Els adverbis són paraules
que expressen circumstàncies On?
de lloc, de temps, de manera
o de quantitat.
1 Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i classifica’ls.
• Laia va estudiar molt. • Patrícia viu allà.

• Maria es va alçar ràpidament. • Vaig acabar bastant cansada.
• Carles va anar ahir al cine. • El vestit roig em va bé.
• Ai, m’he deixat la jaqueta fora! • Aniré a vore el metge hui.

Temps Lloc Manera Quantitat
2 Ratlla les paraules que no siguen adverbis.
amable suaument llegim cas
demà persona gens lluny
3 Completa amb els adverbis que no has ratllat abans. Fixa’t

quin tipus d’adverbi es demana en cada cas.
• La iaia acarona el gat . (manera)
• La pilota ha anat a parar . (lloc)
• A tu l’all t’agrada molt; a mi no m’agrada . (quantitat)
• Ja hem fet la major part del treball; l’acabarem. (temps)

12 L’ús de p i b a final
de paraula PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres
p o b.
• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu p.
• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu p o b
segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.
1 Resol els mots encreuats.

3
1 Medicament líquid que et lleva la tos.
2 Grup d’esportistes que competeixen
1 2
junts.
3 Tros de suro o de plàstic que tapa 4
una botella.
4 Rèptil allargat i sense potes 5
que s’arrossega per terra.
5 Llengua que es parla a Aràbia.
6
6 Així s’anomena el fill d’un rei.
2 Observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva.
• ▶ calba, calbesa. • ▶ verbal, verbalitzar.
• ▶ camperol, campament. • ▶ agrupació, grupet.
• ▶ corbera, corbató. • ▶ tombant, tombar.
3 Completa amb p o b.
• Feli juga en l’equi de Joan. • Al cam va caure un llam .
• Jose sa parlar àra . • Hui he fet un tom pel parc del Llo .
• El mot cor és monosíl·la . • Compra xaro i esparadra a la farmàcia.

12 Les sigles PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les sigles són paraules que es formen unint les lletres inicials
de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen
a una associació, una institució, un museu...
1 Relaciona cada sigla amb el seu significat.
AMPA • document nacional d’identitat
CP • educació secundària obligatòria
ONG • associació de mares i pares d’alumnes
DNI • codi postal
ESO • organització no governamental
2 Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb l’ajuda

de les banderes.
UE EUA
3 Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules.
Organització Mundial de la Salut Unitat de cures intensives
Centre d’educació infantil i primària Universitat de València

13 L’oració: subjecte i predicat PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les oracions són grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen
almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat.
• El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de què es diu alguna cosa
en l’oració.
• El predicat és el que es diu en l’oració sobre el subjecte.
1 Ratlla l’expressió que no siga una oració i explica

per què no ho és.
Bon dia! Que tingues un bon dia!

2 Ordena i escriu les oracions següents.
Laura llima. de gelat un es menja
juga bé Carles bàsquet. molt a
3 Inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga.
• rega les plantes del balcó.
• vam anar d’excursió a la platja.
• Josep i Marta .
• El vestit rosa .

13 L’ús de t i d a final
Nom Data
RECORDA
El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d.
• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu t.
• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu t o d
1 Completa amb t o d les paraules que representen els dibuixos següents.
dar petar pla bole pon car
2 Ompli els buits amb t o d.
• Ricar volia anar a escola amb el patine .
• Joana va anar a un concer de clarine .
• Aquell vagabun era d’algun país del nor .
• Si se’t fa tar , telefona’m, d’acor ?
• A Alber li agrada mol el iogur líqui .
3 Completa cada oració amb una paraula de la mateixa família que la destacada.
• La rapidesa és una virtut, però crec que sovint fas les coses massa .
• És un esportista d’elit que practica un molt arriscat.
• En realitat era una taula molt sòlida, encara que l’aspecte no fóra molt .
• Vicent vol estudiar robòtica perquè té la intenció de dissenyar un intel·ligent.

13 Les variants lèxiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Una variant lèxica és cada una de les maneres diferents
en què es pot dir una mateixa cosa segons el lloc d’on som,
les persones amb qui parlem, etc. Per exemple, carabassa
i suspens són variants lèxiques que expressen el mateix,
però la primera se sol utilitzar en situacions de confiança
i l’altra en situacions més formals.
1 Escriu davall de cada aliment les variants lèxiques amb què s’anomena.
carlota
bufes
tomaca
panís

pernil

pebre
dacsa
safanòria
pimentó
tomata
roses
cuixot

2 Torna a escriure cada oració canviant la paraula destacada per una altra variant
lèxica més formal.
• Mira, Esteve, tu estàs sonat! ▶
• El meu germà vol pencar a l’estiu. ▶
• Robert és un col·lega de classe. ▶
• Les matemàtiques em flipen! ▶

14 Classes d’oracions PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions.
Segons la intenció que tinguem, les oracions poden ser enunciatives,
interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives.
1 Relaciona cada tipus d’oració amb el seu ús i l’exemple corresponent.
Oracions Serveixen per a afirmar Que bé que

enunciatives o negar alguna cosa. hages vingut!
Oracions S’usen per a donar ordres

interrogatives No t’alces!
o prohibir alguna cosa.

Oracions S’usen per a expressar
exclamatives Què et passa?
sorpresa, alegria, tristesa...

Oracions Serveixen per a Potser ens hem
exhortatives preguntar. perdut.

Oracions S’usen per a indicar que no Hui no

dubitatives s’està segur del que es diu. em trobe bé.
2 Indica de quin tipus és cada oració segons la intenció.
• No tinc aquest cromo. ▶
• Com aniràs al camp? ▶
• Quin gatet més bonic! ▶
• Endreça l’habitació, Paula. ▶
• Potser aquell és el nou mestre. ▶
• El vent ha estat bufant tota la nit. ▶

14 L’ús de c i g a final
Nom Data
RECORDA
El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres c o g.
• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu c.
• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu c o g
1 Escriu la paraula d’on prové cada un d’aquests grups.
• ▶ blancor, blanca. • ▶ llarga, allargar.
• ▶ amargor, amargant. • ▶ secallós, assecar.
• ▶ sangonós, sanguini. • ▶ banquet, bancada.
• ▶ saquet, ensacar. • ▶ diàlegs, dialogar.
2 Escriu la lletra que falta en cada cas.
un par infantil el missatge del nàufra un alberco sucós
el carran de platja el cas d’anar en bici un sarcòfa egipci
3 Completa les paraules amb c o g.
• El biòle va descobrir un fon molt estrany. • El meu ami Llu estudia po .
• L’arqueòle sue va guanyar un premi. • El mecàni és galle .
• Aquest ídol de fan és molt anti . • Ha caigut un ba i s’ha fet san .

14 Les frases fetes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les frases fetes són grups de paraules que juntes tenen un
significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exemple,
bufar i fer ampolles és una frase feta que significa ‘fàcil de fer’.
1 Subratlla la frase feta de cada parell.
• Ofegar-se en un got d’aigua. • Agafar un tros de pa.

• Beure un got d’aigua. • Ser un tros de pa.

• Treballar en una obra. • Ser una màquina.

• Posar mans a l’obra. • Construir una màquina.

2 Copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat.
• Començar a fer alguna cosa. ▶

• Angoixar-se per no res. ▶
• Tindre molta capacitat de treball. ▶
• Tindre molta bondat. ▶
3 Tria el significat de cada frase feta i escriu una oració usant-la.
• Parar l’orella. Escoltar amb atenció.

No voler escoltar res.
• Estar a la lluna. Ser astronauta.

Estar distret.

15 L’oració, el paràgraf
i el text PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les oracions són enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb.
Els textos són les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos els uns
amb els altres. Són missatges complets, presenten les idees de forma ordenada
i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si.
Els textos solen organitzar la informació en paràgrafs, que són conjunts d’enunciats
que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt i a part.
1 Subratlla les expressions que siguen enunciats.
• Isabel viu a Meliana. • Brrr, que freda!
• L’entrepà està boníssim! • Ara demà no sí poal.
• Son no encara tinc jo. • Quina alegria!
2 Copia els enunciats anteriors que siguen oracions.
•
•
3 Digues quina d’aquestes notes conté un text i raona la teua tria.
A B
Ha sigut una eixida molt interessant. Aquest matí els alumnes de 4t hem
Potser algun dia seré terrisser… visitat una terrisseria. Ens han ense-
nyat com treballen l’argila i com co-
I m’han deixat fer un pitxeret amb el torn!
uen les peces en un forn. I m’han
El carter ha dut cartes. Ens han ense-
deixat fer un pitxeret amb el torn!
nyat com treballen l’argila i com couen
les peces en un forn. Aquest matí els Ha sigut una eixida molt interessant.
alumnes de 4t hem visitat una terrisseria. Potser algun dia seré terrisser…

15 Els punts suspensius PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Els punts suspensius (...) s’utilitzen en els casos següents:
• Per a indicar que una enumeració està incompleta.
• Quan interrompem una oració per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.
1 Encercla els punts suspensius del text segons la funció que fan.
En roig
Deixen incompleta una enumeració.
Interrompen l’oració per expressar
En blau
dubte,
sorpresa, temor, etc.
Hui és un dia especial perquè… és el meu aniversari!

Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles,
els cosins... Teníem la casa plena!
M’ho he passat molt bé. I m’han regalat moltes coses:
joguets, roba, un anell preciós... Però el millor de tot
ha sigut… la col·lecció de contes que volia! Quan la iaia
me l’ha donada, no m’ho podia creure. Estic molt feliç.
Tinc una família meravellosa!
2 Escriu enumeracions incompletes. No t’oblides de posar-hi els punts suspensius!
• A la motxilla porte els llibres,
• M’agraden els macarrons,
• Els companys de classe són
3 Escriu una oració en què s’usen els punts suspensius

per a expressar sorpresa.

15 Els refranys PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els refranys són dites que transmeten consells, ensenyaments…
de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia llum
és un refrany que fa referència al fet que al juny els dies són més
llargs i per això gastem menys electricitat.
1 Tria i escriu el final per a cada un d’aquests refranys.
crit xivarri cau ▶ • A la taula i al llit, al primer .
taula panxa pica ▶ • De mica en mica s’ompli la .
cotxe abric pa ▶ • Qui té bon amic, té bon .
2 Relaciona i escriu els refranys complets.
A l’estiu • • qui tinga blat que en sembre.
Al setembre, • • que un parent a Mallorca.
Val més un veí a la porta • • tota cuca viu.
•
•
•
3 Completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules.
• Al que no conegues, no li toques les .
• En tancada no entren .
• A l’abril, cada val per .

Programa
d’ampliació
1 Comprenc un correu electrònic PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Estimada Clara,
Com va tot per Alemanya? Ja tinc ganes que vingues a passar les vacances d’estiu.
Et trobe molt a faltar. No sé si t’ho havia dit, perquè de vegades em costa expressar
els meus sentiments, però la veritat és que t’estime molt i que t’enyore a tota hora.
Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves ací a Barxeta i anàvem
juntes a escola. Sempre juntes, cap ací i cap allà.
Quan em vas explicar que havíeu de marxar a Alemanya per qüestions de faena de ton pare,
em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja sé
que per a tu encara va ser més dur. Un país nou, amics nous, escola nova…
Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir que
et trobe molt a faltar i que tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacances
per tornar a estar tot el dia juntes.
Un bes molt fort i fins prompte!
Esther
1 Completa amb les diferents parts del correu electrònic.
• Salutació
• Cos del text amb el missatge (escriu el principi i el final)
• Comiat
• Signatura

AMPLIACIÓ. UNITAT
1
2 Respon a aquestes preguntes.
• Qui escriu el correu electrònic?
• Qui rebrà el correu electrònic?
• On viu ara Clara?
• Per què hi ha hagut de marxar?
3 Assenyala per quines vacances tornarà Clara a Barxeta.
Per les vacances de Nadal.
Per les vacances de Setmana Santa.
Per les vacances d’estiu.
4 Respon. Quina relació hi ha entre Clara i Esther?
5 Imagina un motiu per a escriure un correu electrònic a algú o tria’n un d’aquests.
Acomiadar-te d’algú. Preguntar un dubte dels deures.
Fer les paus amb algú. Parlar amb un amic que tens lluny.
6 Ara escriu el teu missatge de correu electrònic. Recorda les parts que ha de tindre.

2 Comprenc un cartell publicitari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
r e d o n s ! I ara,
Moments
a
servei a
e r i
Pizz nezia
domicili!
Ve
A la pizzeria Venezia
les pizzes són
més cruixents,
més gustoses
i més grans!
C/ Mallorca, 321 Tel. 643 454 566
1 Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripció.
Explica les característiques bàsiques

Eslògan del producte anunciat.

És un missatge breu que pretén

cridar la nostra atenció i animar-nos
Text informatiu a comprar el producte.

Informa de qüestions pràctiques,

com ara on es pot adquirir el producte
Text complementari
i com ens el poden fer arribar.


AMPLIACIÓ. UNITAT
2
2 Ara respon a aquestes preguntes sobre l’anunci anterior.
• Què s’anuncia en aquest cartell?
• Quin és el text que informa del producte?
• Quin és l’eslògan?
• Quina altra informació s’hi dóna?
3 Explica quina creus que és la funció de la imatge en l’anunci de la pizzeria.

4 Marca les afirmacions correctes. Què has de tindre en compte per a fer una falca
publicitària?
Una falca publicitària és un espai dedicat a anunciar un producte en la ràdio.

Una falca publicitària és una part d’un programa de ràdio.
La falca publicitària ha de ser breu i clara.
Com més llarga és una falca publicitària, millor.
En la ràdio no hi ha imatges; per això, en les falques publicitàries cal cridar l’atenció
dels oients amb la música, els canvis del to de veu, l’expressivitat…
5 Elabora el text per a la falca publicitària de l’anunci de la pàgina anterior.


3 Comprenc un text descriptiu PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Ulldemolins és una ciutat moderna, d’amples avingudes

arbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel
que quasi sempre és clar, amb algun núvol dibuixat.
Al fons de l’avinguda principal hi ha la plaça de l’Ajuntament.
Des dels carrers que ixen de la plaça, els edificis
semblen agulles que s’enfilen amunt, arrapant
el sol i els núvols. Els gratacels encara semblen
més alts del que en realitat són.
Les façanes de vidre dels edificis reflecteixen
la llum i encara omplin més de vida els carrers,
pels quals la gent transita ràpidament,
sense parar, vora els vehicles
sorollosos. Cotxes, autobusos,
taxis, vianants... tots amunt i avall
en un tràfec incessant.
• Què es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets o l’escenari?
• On se situa l’escena?
• Com és aquest escenari segons la descripció: alegre, desagradable, tenebrós, desolat,

primaveral, ràpid, lent...?
• Quins elements d’una ciutat moderna s’hi esmenten?

AMPLIACIÓ. UNITAT
3
2 Fes una llista amb tots els adjectius que ixen en el text.

3 Relaciona cada element amb el terme corresponent

i explica què són.
gratacel façana avinguda arbrada

•
•
•
4 Explica amb paraules teues el significat de l’oració Els edificis semblen agulles que
s’enfilen amunt, arrapant el sol i els núvols.

5 Escriu una descripció breu de la localitat on vius o bé d’aquella on estiueges.


4 Comprenc unes instruccions PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Magdalenes de xo
Ingredients
colate
• 125 grams de man
tega.
• 125 grams de sucr
e.
• 150 grams de fari
na.
• 1 cullerada de po
stres de rent.
• 2 ous.
• 2 cullerades de ca
cau en pols.
• 25 grams de xoco
late negre per a fond
• Motles de paper. re.
Preparació
1 Foneu la mantega i, qu
an estiga líquida,
afegiu-hi d’un en un
els altres ingredient
el sucre, la farina, s:
el rent, els ous
prèviament batuts
i el
2 Afegiu-hi el xocolate cacau en pols.
negre fos
i barregeu-ho bé.
3 Feu boles de pasta i co
l·loqueu-les
en els motles de pa
per.
4 Finalment, poseu-ho
tot al forn
a 180 ºC durant un
s 15 minuts.
• Què explica aquest text?
• De quin tipus de text es tracta?
Instructiu Informatiu Argumentatiu Descriptiu
• Quantes parts té el text?
• Per què creus que estan numerats els passos?
• Creus que és possible realitzar aquesta recepta?
Per què?

AMPLIACIÓ. UNITAT
4
2 Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu.
Ha de tindre un lèxic precís.
Les oracions han de ser breus i clares.
Les oracions han de ser molt llargues.
Les oracions han d’estar ben ordenades perquè s’entenga bé el procés.
L’ordre en què s’expliquen les instruccions no importa.
En la part de la preparació cal utilitzar verbs en imperatiu.
En la part de la preparació cal utilitzar verbs en futur.
3 Ratlla els textos que no siguen instructius.
Fullet on s’explica com Definicions Recepta per a fer

muntar una bicicleta. d’un diccionari. un pastís de formatge.

Comentari sobre una pel·lícula Fullet on s’explica com

de la cartellera. funciona la consola de jocs.

4 Escriu un text instructiu

a partir de les imatges. PA AMB TOMACA
No oblides indicar
els ingredients.

1

2

3

5 Comprenc una narració PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
La princesa de la sal
Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme llunyà vivia
un rei que tenia tres filles.
Un dia els va preguntar fins a quin punt elles l’estimaven.
–Jo t’estime com el pa –li va contestar la filla major.
–Jo t’estime com el vi –li va contestar la mitjana.
–Jo t’estime com la sal –li va contestar la menuda.
–Si m’estimes com la sal, ja pots eixir pel portal –li digué
el rei, tot enfadat. I la va fer fora de palau.
Al cap d’uns quants anys, el dia del seu casament, la filla
menuda va convidar el rei, que no la va reconéixer. Ella mateixa
va voler fer el dinar i no hi va posar sal.
–Us ha agradat el dinar, senyor? –li va preguntar.
–S’han descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa
o sense vi, però mai sense sal.
En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt
important i també va reconéixer la seua filla. Li va demanar
perdó i, des d’aleshores, van ser molt feliços.
• Qui són els protagonistes del conte?

• Hi ha personatges secundaris? Quins?
• On passen els fets?
• Quan passen els fets?
• Què els passa, als personatges?

• Com es resol la situació?


AMPLIACIÓ. UNITAT
5
2 Relaciona cada part de la narració amb el contingut corresponent.
Plantejament • S’explica què els passa als personatges

i com actuen per resoldre-ho.
Nus • Es conta com es resol la situació i com acaba
la història.
Desenllaç • Es presenten els personatges i s’indica quan
i on passen els fets.
3 Indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus
o el desenllaç.

4 Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenllaç.

6 Comprenc un joc PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
El joc de l’estop Material Participants

Com s’hi juga? Un full i un bolígraf A partir de dos.
per participant. Sense límit.
• Cada participant col·loca un full
en posició horitzontal i hi dibuixa
columnes (per exemple, 5). En què consisteix?
Cal escriure, abans que els altres, un seguit de
• A la part de dalt de cada columna paraules que comencen per una lletra donada.
s’indica el tipus de paraula clau
que decidiu. Per exemple: nom
de persona, animal, menjar, color,
ciutat…
• A cada torn, un participant decideix
la lletra amb què jugaran.
Per exemple, la B.
• Cada jugador intentarà trobar una
paraula de cada categoria triada
que comence per la lletra decidida:
Biel, balena, bunyol, blau, Berlín...
• El primer que aconseguisca omplir
la filera cridarà «Estop!» i la resta
de participants pararà d’escriure.
• Les paraules correctes que ningú
més haja escrit valen 10 punts
i les repetides, 5 punts.
• Es torna a començar amb una altra
lletra. Al final se sumen tots els punts
i qui en tinga més guanya.
1 Marca. Per a què creus que serveix el text anterior?
Per a dir-nos el que hem de fer a cada moment.
Per a explicar com funciona el joc i què hem de fer per a jugar-hi correctament.
Per a descriure’ns els materials necessaris i anar-los a comprar.
Per a fer propaganda d’un joc i vendre’l.

AMPLIACIÓ. UNITAT
6
2 Subratlla. De quin tipus de text es tracta?
• Instructiu. • Informatiu. • Argumentatiu. • Descriptiu.
3 Respon. Creus que perquè funcione el joc els participants poden vore què escriuen
els altres jugadors? Per què?

4 Tria un dels jocs següents i completa’n la fitxa.
Parxís. Dòmino. Oca. Vaixells.
Sambori. Conillets a amagar. Birles. Baló presoner.
Material:
Nombre de participants:
En què consisteix?
5 Explica breument com es juga al joc que has triat. No oblides cap dels passos.


7 Comprenc textos poètics PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Rosella
Com se t’ha arrugat,
rosella vermella,
el vestit mudat
tot just estrenat?
Potser ha estat el blat,
rosella vermella,
o el vent que, esverat,
te l’ha rebregat.
Núria Albó,
dins de Poesies amb suc
La lluna
La lluna, tan blanca,
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada en la fosca
com un llumener,
la lluna ja plora
damunt el carrer.
F. Bofill, A. Puig, F. Serrat,
Juguem cantant
1 Respon a aquestes preguntes sobre el primer poema.
• Quin és el títol del poema?
• Quants versos té?
• Quantes estrofes té?
• Qui n’és l’autora?
• Quines paraules del final de cada vers acaben igual?

AMPLIACIÓ. UNITAT
7
2 Relaciona cada paraula del poema «Rosella» amb el seu significat.
vermella mudat esverat rebregat
arrugat roja de gala alarmat
3 Llig el poema sobre la lluna i copia les paraules que acaben de manera semblant en
els versos parells, és a dir, les que rimen.

4 Pinta del mateix color les paraules que rimen. En acabant, completa cada nova
estrofa amb el parell de paraules adequat.
formatge or baló balcó viatge cor
La lluna, daurada,
s’assembla a un disc d’ .
La seua llum clara
alegra el meu .
La lluna, tan groga,

sembla de .
Com m’agradaria
poder fer-hi un !
La lluna, redona,
pareix un .
Voldria agafar-la
des del meu .

8 Comprenc un text expositiu PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Les meduses
Les meduses són animals
invertebrats que, quan són adults,
viuen flotant al mar. Aquests
organismes transparents amb forma
de campana tenen uns tentacles
amb cèl·lules urticants que utilitzen
per a capturar preses i defensar-se,
i que provoquen coïssor als humans
quan les toquem.
Les meduses viuen allunyades de
la costa com a individus aïllats o
formant bancs, però periòdicament
s’aproximen, transportades pels
corrents, a les nostres platges.
L’arribada de meduses a la costa
en més o menys quantitat és un
fenomen natural que principalment Si aquest estiu aneu a la platja i en
té lloc durant la primavera i una gran veieu una, encara que estiga morta,
part de l’estiu. Tot i que no se sap no la toqueu: us evitareu de passar
per què passa, sembla que la un mal tràngol en forma de picors
combinació de determinats corrents i coïssors que poden arribar a ser
i vents marins, així com la insuportables!
temperatura del mar, influeixen en Manel Muriach i Cinelli.
la proliferació d’aquests animals. Cavall Fort, núm. 1152 (adaptació)
• Qui és l’autor del text?
• En quina revista es publica?
• Com es titula el text?
• De què parla?

AMPLIACIÓ. UNITAT
8
2 Relaciona aquestes paraules i expressions de la lectura amb el seu significat.
invertebrat • • Que produeix urticària o coïssor.

proliferació • • Animal mancat de columna vertebral.
urticant • • Situació complicada, difícil de resoldre.
mal tràngol • • Creixement o multiplicació ràpida d’una cosa.
• Quin tipus d’animals són les meduses?

• De quin color són?
• Quina forma tenen?
• Què tenen als tentacles? Per a què serveixen?

• On viuen normalment les meduses?
• Quins efectes tenen sobre els humans?

4 Tria un tema que t’interesse. Pots triar-ne un d’aquests o un altre.
El canvi climàtic Les abelles El bàsquet
5 Busca’n informació i elabora un text expositiu breu.


9 Comprenc una entrevista PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Entrevista al mag Lari

—Com va ser el teu primer
contacte amb el món de la màgia?
—Com molts mags, jo vaig descobrir
la màgia gràcies al joc Magia Borrás.
—Recordes el teu primer truc
—Hi ha escoles de màgia?
de màgia?
—No, per a la màgia no hi ha
—Crec que me’l vaig inventar jo
escola. Sovint s’aprén a partir de
mateix. Posava un ninot Madelman
llibres, però si t’ho ensenya algú
dins d’una caixa i la serrava pel mig.
altre és més fàcil. La màgia és més
No tenia cap mèrit perquè serrava
teatre que una altra cosa, i això no
el Madelman pel mig i ja està.
t’ho ensenyen els llibres.
—Quan vas decidir que et volies
—Què passa quan un truc no ix?
dedicar a la màgia?
—Ah! Ací és on aprens a
—Quan tenia catorze anys. Els meus
compondre-te-les! Els jocs de mans
pares em van regalar, per Sant Jordi,
depenen molt del material que
un llibre de màgia que em va
utilitzes i de vegades els objectes
encantar. Me’l vaig llegir molt de
fallen. He aprés a preveure què pot
pressa i quan el vaig acabar, mon
fallar en un número i pensar les
pare em va dur a una associació de
solucions. El més important és que
mags... Vaig anar aprenent i aviat
el públic no note res.
vaig tindre clar que em volia dedicar
a la màgia. Cavall Fort, núm. 1022 (adaptació)
• Qui és l’entrevistat?
• Quina és la seua faena?
• Quan va decidir la seua professió?
• Com s’aprén la màgia?
• Si el truc no ix, què és el més important?

AMPLIACIÓ. UNITAT
9
2 Observa l’entrevista i digues quina diferència gràfica hi ha entre les preguntes

i les respostes.

3 Imagina que ets l’entrevistador i vols seguir fent preguntes

al mag Lari. Tria les que siguen més adients.
Recordes alguna anècdota en l’escenari?
Quin número de sabata utilitzes?
Què li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu?
Què prefereixes, el futbol o el bàsquet?
Si tornares a nàixer tornaries a ser mag? Per què?
4 Tria un personatge per entrevistar-lo. Pot ser un d’aquests o un altre que vulgues.
Un futbolista Un actor o una actriu Un escriptor
5 Escriu les preguntes que li faries, seguint un ordre lògic.

6 Escriu les respostes que creus que et donaria

el personatge que has triat.


10 Comprenc un article d’opinió PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Els deures
Tots tenim obligac
ions. Els pares treba
i nosaltres estudiem llen
. I quines són les no
tres obligacions? s-
Anar a classe, se
l’horari, fer les activ guir
itats que toca... I qu
s’ ac ab en le s cl as an
se s, so vi nt en s he
d’endur faena per m
fer a casa: els deur
es!
Pinta. Busca. Ret
alla. Escriu. Compl
Copia. Compara... eta.
Tot són ordres pe
complir d’un dia pe ra
r a l’altre. Els adults
acostumen a porta no
r faena a casa. I no
tres, per què sí? sal-
Ja sabem que els
deures serveixen pe
assimilar i aplicar el ra
que hem aprés. P
de vegades estem erò
cansats, tenim ex
escolars o, fins i to tra-
t, se’ns acumula m
faena. olta
Veritat que els pare
s i les mares, desp
de treballar huit ho rés
res fora, no tenen
nes de portar més ga-
faena a casa tots
dies? els
Potser estaria bé no
tindre tants deures
!

Pere O. 4t B
• Qui signa el text?
• A qui creus que s’adreça?
2 Tria l’opció correcta.
El text explica una història. El text és un poema.
El text exposa una notícia. El text presenta una opinió.

AMPLIACIÓ. UNITAT
10
3 Tria l’opció correcta.
L’autor creu que els deures no haurien d’existir.
L’autor creu que cal fer deures, però que de vegades

són excessius.
L’autor creu que està molt bé tindre deures.
4 Explica. Quina és la teua opinió sobre aquest tema? Raona la resposta.
5 Relaciona amb l’acabament correcte.
... serveix per a expressar el punt de vista d’algú sobre un tema.
L’article d’opinió... ... serveix per a donar informació sobre un tema concret.
... serveix per a fer una previsió sobre un tema.
6 Tria un tema per a fer un article d’opinió.
Ordinadors, consoles, mòbils... En fem un bon ús o un abús?
Fem extraescolars perquè ens agraden o perquè ho volen els pares?
Per què vénen al nostre país tants turistes estrangers?
7 Explica la teua opinió sobre el tema que has triat exposant les idees de manera
ordenada.


11 Comprenc una notícia PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
L’Etna es desperta
El volcà Etna, que es
troba a l’illa de Sicília, a
Itàlia, va començar a es-
copir lava anit de forma
espectacular i ha de-
mostrat que encara és
ben viu.
Segons els científics,
de moment, no hi ha pe-
rill per a les persones
que hi viuen a prop. mana, per culpa del fum fet diverses voltes. El
L’Etna és el volcà més que eixia del volcà. sector turístic se n’ha
gran en activitat que hi Entre el març i l’abril vist afectat perquè es
ha a Europa. Al desem- passats ha entrat en fan cancel·lacions per
bre passat es va haver erupció quatre vegades. por de les erupcions.
de tancar l’aeroport de I en les dues darreres
Catània, durant una set- setmanes també ho ha Info K (novembre del 2007)
1 Assenyala quin tipus de text has llegit.
Instructiu Informatiu Argumentatiu Descriptiu
2 Respon a aquestes preguntes sobre la notícia.
• Què ha passat?
• Quan i on ha passat?
• A qui pot afectar?
• Quin és el titular de la notícia?
• Quina és la funció del titular?
• Quin altre element acompanya la notícia?

AMPLIACIÓ. UNITAT
11
3 Assenyala les opcions correctes.
El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sicília, a Itàlia,

va començar a escopir lava anit.
El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sardenya,
a Itàlia, va començar a escopir lava anit.
Segons els científics, hi ha perill per a les persones
que hi viuen a prop.
Segons els científics, de moment, no hi ha perill per
a les persones que hi viuen a prop.
L’Etna és el volcà més gran en activitat que hi ha a Europa.
L’Etna és el volcà més menut en activitat que hi ha a Europa.
Al desembre passat es va haver de tancar l’aeroport de
Catània durant una setmana per culpa del fum del volcà.
Al desembre passat es va haver de tancar l’aeroport
de Catània durant una setmana per culpa de la lava del volcà.
4 Tria un tema per a redactar una notícia i anota’l. Pot ser un esdeveniment cultural
o esportiu, alguna cosa que haja passat a l’escola o al teu poble…
5 Escriu la teua notícia responent a les preguntes següents. No t’oblides del titular!
Què ha passat? Quan ha passat? On ha passat? A qui li ha passat?


12 Comprenc un debat PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Moderadora: Bona vesprada! Benvinguts a Opina, el programa d’opinió dels

dijous a TV 20. Hui parlarem de l’energia eòlica. És necessària? És viable?
Per parlar de tot açò tenim a la taula el senyor Peris, de la Plataforma Energia
Neta, i la senyora Bou, representant de l’Associació de Veïns de Vilapriu,
la localitat de la comarca de la Pineda on volen instal·lar un parc eòlic.
Tots dos: Bona vesprada!
Moderadora: Senyora Bou, per favor...
Sra. Bou: Des del meu punt de vista, l’energia eòlica és necessària, però cal vore
on instal·lem els molins. És injust que siga només en algunes comarques perquè
l’agricultura, la ramaderia i el turisme de la zona s’hi veuen molt perjudicats.
Moderadora: Senyor Peris...
Sr. Peris: Senyora Bou, els parcs eòlics s’han de col·locar en algun lloc,
i sembla que la seua comarca és la més adequada.
Sra. Bou: Que els posen al mar! No a casa nostra!
Sr. Peris: Però vosté sap que instal·lar-los al mar ix molt més car!
Sra. Bou: Això no és culpa nostra!
Sr. Peris: Ni nostra i, a més a més...
Sra. Bou: I a més res, no permetrem que posen molins d’aquests al costat
del nostre poble.
Moderadora: A vore, senyora Bou, li demane que respecte el torn de paraula.
Ara anem a publicitat. Quan tornem escoltarem l’opinió d’altres experts en
energia eòlica i d’altres
veïns de la comarca
de la Pineda. Tornem
de seguida!
• On té lloc el debat?
• Qui hi participa?
• Sobre què debaten?

AMPLIACIÓ. UNITAT
12
2 Tria les afirmacions amb què estigues d’acord.
El més important en un debat és que cada ponent

respecte el torn de paraula i el punt de vista dels altres.
El més important en un debat és que cada ponent done
la seua opinió sense respectar la dels altres.
En un debat cal que cada ponent argumente les seues opinions.
En un debat podem parlar de qualsevol tema.
3 Explica. Creus que és important el paper del moderador en un debat? Per què?

4 Opina. Estàs d’acord amb alguna de les posicions que s’expressen en el debat
anterior? Amb quina? Per què?

5 Feu grups de quatre persones i trieu un dels temes següents per a fer un debat i la
vostra posició al respecte. Feu el debat i no oblideu triar algú que faça de moderador.
S’ha de permetre perquè la cultura és per a tots,

a descàrrega gratuïta
L
independentment dels mitjans econòmics.
de pel·lícules o música
d’Internet. No s’ha de permetre, perquè la música
i les pel·lícules tenen un propietari que
ha de guanyar-se la vida amb la seua faena.
a llibertat de
L Cada canal pot emetre tots els programes que
les televisions per a vulga i del tipus que vulga.
emetre el que vulguen. Hi ha programes massa violents o desagradables
i caldria regular el que es pot emetre i el que no.

13 Comprenc una previsió
meteorològica PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Una tongada de xàfecs i nevades obrirà demà

una nova fase de l’hivern
L’hivern està a punt d’encetar una Les pluges apareixeran durant el matí,
nova fase. No es pot dir que fins ara però en molts casos no duraran més
no haja fet fred, ja que l’anticicló ha d’una o dues hores. En moltes zones
provocat moltes gelades i nits realment no cauran més de 2 o 3 l/m2, però a
hivernals i humides en molts casos, les comarques del nord i l’oest de
però a partir de demà diverses masses Castelló les precipitacions seran més
d’aire fred faran que la sensació d’hi· abundants.
vern s’instal·le també durant les hores Atents a la cota de neu, que s’instal·
centrals del dia. larà al voltant dels 1.000 metres, i pot
És important destacar que no sem· ser fins i tot més baixa en alguns sec·
bla que es tracte d’un canvi puntual, tors. Demà és bastant probable que
sinó que pot ser el patró de temps que s’acumulen més de 10 o 15 centíme·
domine molts dies de la segona part tres de neu en molts sectors del Maes·
del gener. Fins i tot hi ha la possibilitat trat i en punts de la Calderona.
que aquesta situació derive en una També plourà bastant al llarg del dia
onada de fred de primera categoria a a les comarques centrals i al nord
nou o deu dies vista, però aquest és d’Alacant. No es descarta alguna tem·
un pronòstic encara molt poc de fiar. pesta localment intensa i el vent bufarà
Demà una gran borrasca farà ploure i molt fort especialment a la costa i a les
nevar a la major part de la Comunitat. comarques centrals.
Instructiu Predictiu Argumentatiu Descriptiu

AMPLIACIÓ. UNITAT
13
2 Escriu V si és verdader i F si és fals.
El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir,

anunciar allò que ha de succeir en un futur.
Els textos predictius són fiables al 100 %.
La previsió meteorològica i els horòscops són textos predictius.
Una notícia i un conte són textos predictius.
Els textos predictius utilitzen el futur i expressions de probabilitat.
• Què prediu el text de la pàgina anterior?
• Quin oratge preveuen?
• En què es diferencia l’oratge que feia fins ara del que farà a partir de demà?
4 Completa el mapa de l’oratge que podria

acompanyar la predicció meteorològica anterior.
Pensa quines icones pots utilitzar (sol, pluja,
neu, vent) i on les has de col·locar.
5 Pensa quin oratge t’agradaria que fera demà a la teua comarca i escriu la predicció
com si fores el presentador de la tele que l’explica.


14 Comprenc la descripció
d’un personatge PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Tres amics
—Jo sóc Hèctor —va presentar-se l’altre
xaval, que tenia un aire molt simpàtic, amb
aquells cabells tan curts, tallats com si foren
un raspall, i amb unes orelles immenses,
estil Dumbo—. I tinc onze anys.
—Jo en tinc tretze i em dic Verònica —va
presentar-se la tercera del grup, una xica de
cabells negres, rulls, i uns ulls tan grans que
semblava un dibuix animat japonés.
—Doncs jo sóc Tonatiuh i fa una setmana
que vaig fer quinze anys —va afegir el que
havia parlat primer. Semblava un indi, de pell
molt torrada pel sol i cabells negres, llisos
i espessos. Tenia una boca de llavis gruixuts.
Gemma Lienas. Les balenes desorientades (adaptació)
Instructiu Predictiu Argumentatiu Descriptiu
• Com és Verònica?
• I Hèctor?
• I Tonatiuh?

AMPLIACIÓ. UNITAT
14
3 Respon. Què se’ns descriu majoritàriament d’aquests personatges, l’aspecte físic

o el psicològic (caràcter, aficions…)?
4 Tria un d’aquests personatges i imagina quin caràcter deu tindre.
5 Pensa en altres qüestions relacionades amb el personatge triat i respon.
• És un bon o un mal estudiant?
• Quina relació té amb els companys?
• Què li agrada fer per divertir-se?
6 Escriu, finalment, la descripció del personatge: inventa-li un nom i explica com és

físicament i psicològicament.


15 Comprenc un còmic PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Els alumnes de quart van Joan no està

d’excursió a la cova Fonda. molt content. De sobte…
Joan, t’has
Jo preferiria fet mal?
anar al parc aquàtic…
Quina
vergonya!
!
OM
BRO
Aiiiii
i!
A la cova… La cova Fonda és

famosa per les formes
de les roques.
XOP
!!!
a!
Alert
Joan,
vigila!
• Quantes vinyetes hi ha?
• Quins personatges hi ixen?
• On es recullen les paraules dels personatges?
• Totes les bafarades són iguals? Per què?
• On s’escriuen les paraules del narrador?

AMPLIACIÓ. UNITAT
15
2 Explica què són les onomatopeies i digues quines s’utilitzen en aquest còmic.

3 Escriu un text narratiu que explique el mateix que passava en el còmic anterior.
Usa guions per a introduir les paraules dels personatges.

4 Transforma en un còmic aquest acudit o un altre que t’agrade. Intenta fer almenys
dues vinyetes i usar diversos tipus de bafarades i onomatopeies.
Un home que passejava per la vora d’un llac hi cau dins. Comença a cridar:
–Auxili! Ajuda! No sé nadar!
I un altre home que el mirava li respon:
–Bé, jo tampoc, però jo no vaig cridant-ho pertot arreu…

Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
Unitat 1 2. DESIG / DUTXA / MAIG / XANDALL / LLEIG

/ ORXATA / XUPLÓ.
Fitxa 1. Les llengües d’Espanya. El valencià
Fitxa 3. Els sinònims
1. Valencià i castellà. Resposta lliure (RL).
2. Valencià Castellà Gallec Basc
1. immens / intranquil / intel·ligent /
pare padre pai aita entretingut / adquirir / bell / temor /
mare madre nai ama xarrar / ràpid / au.
aigua agua auga ura
pa pan pan ogia
2. 1 professors, mestres / 2 assignatures,
matèries / 3 col·legi, escola / 4 excursions,
3. V / F / V / F. eixides / 5 aula, classe.
Fitxa 2. Sons i grafies
1. peu, tap, carpa → La lletra destacada Unitat 3
representa sempre el mateix so. / cel, boca, Fitxa 1. El substantiu. Classes
fàcil → La lletra destacada representa sons
distints. / gerro, pluja, jocs → Les lletres 1. De persona: Irene, xiqueta. / D’animal: gat,
destacades representen un mateix so. / Pluja. / De cosa: poble, Benifondo.
fitxa, all, mussol → Cada parell de lletres 2. Noms comuns: gat, poble, xiqueta.
destacades representa un únic so. Noms propis: Irene, Pluja, Benifondo.
2. Resposta model (RM). Sabata, casa / 3. Ovella, ramat / plat, vaixella / arbre, bosc.
camió, esquirol / home, hamaca.
3. pinya / pallasso / milotxa / tassa. Fitxa 2. L’ús de x i ix
Fitxa 3. El diccionari 1. Xina / cartutx / panxa / xurros.

1. boira, bolígraf, cadira, càmera, colador, dia, 2. vaixell / xaloc / bruixa / xeresà / reixa /
gat, gos, gust, sabata. caixer / faixa / xilòfon / brúixola / xifra.
2. clarió / malalt / somriure / brut / encendre / 3. • Xènia va menjar maduixes per postres.
pollet. • El coixí de Xavier és molt tou.
3. RM. • Actuar amb atreviment, amb poc de • No m’agrada el gust d’aquest xarop.
mirament cap als altres. • Hi ha dos peixos a la peixera.
• Fer que algú quede decebut per no Fitxa 3. Els antònims
aconseguir el que volia.
1. diminut / tranquil / ignorant / avorrit /
vendre / lleig / nit / callar / lent / pobre.
Unitat 2
2. • El carro està ple.
Fitxa 1. El grup nominal • La porta està oberta.
1. una gata grisa / uns guants nous / • El xiquet plora.
les caixes buides / el bolígraf blau. • Hi ha molts caramels.
2. RM. Els retoladors gruixuts / la xiqueta
menuda / el gosset pelut / les fulles seques. Unitat 4
3. RM. • El gall… / • El xocolate… / • Els
Fitxa 1. Gènere i nombre del substantiu
meus cosins… / • Anna...
1. la llet calenta ▶ femení singular
Fitxa 2. L’ús de x, tx i ig el llibre obert ▶ masculí singular
1. raig / cotxe / xampú / fletxa / puig / els cotxes ràpids ▶ masculí plural
petxina / estoig / xoriço / fitxes / xocolate. les sabates roges ▶ femení plural
86 Llengua 4 © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PLA DE MILLORA
2. cuinera / xiqueta / ministra / mestra / • for-migues, formi-gues

doctora / fornera / sogra / gata / • ca-rabassa, cara-bassa, carabas-sa.
pediatra / filla / pintora / infermera.
3. gomes / dones / àrbitres / rams / Fitxa 3. Les paraules parònimes
llibres / ocells / col·legis / gots / muralles / 1. sirena, ases, caneló, trompa.
fulles / cames / motos.
2. RL.
Fitxa 2. L’ús de v
3. • Al refugi hi havia provisions per a un
1. La n.
mes.
2.
anar cantar caminar haver
• Aquest vestit té un preu assequible.
Jo anava cantava caminava havia
Tu anaves cantaves caminaves havies
• Va aprendre la professió de mecànic
Ell o ella anava cantava caminava havia
de son pare.
Nosaltres anàvem cantàvem caminàvem havíem
Vosaltres anàveu cantàveu caminàveu havíeu • El medicament ha tingut un efecte
Ells o elles anaven cantaven caminaven havien
immediat.
3. invertebrats / invisible / envasadora / • L’orenga és una espècia molt
envolar-se / convidar o invitar / inventor. aromàtica.
Fitxa 3. Les paraules polisèmiques
1. RL. Unitat 6
2. Grup d’insectes. / Eina per a cuinar. / Fitxa 1. Els determinants (II)
Peça de suro que tapa una botella.
3. PLOMA / GRANOTA / ARREL. 1. El meu germà va jugar ahir el sisé (numeral)
partit del campionat de bàsquet. Van
Unitat 5 guanyar, però per poca (indefinit) diferència:
només dos (numeral) punts! Ara mateix
Fitxa 1. Els determinants (I)
tenen tres (numeral) equips per davant
1. • La gata, un cabdell
• Les cosines, una ciutat en la classificació. Però si guanyen tots
• Unes xiquetes, la mestra (indefinit) els partits pendents, encara tenen
• Una amiga, el concurs alguna (indefinit) possibilitat d’acabar
• Els pares, uns pastissos com a primers (numeral) classificats
2. aquest cotxe, aqueix cotxe, aquell cotxe / del seu grup.
aquests ocells, aqueixos ocells, aquells
ocells / aquestes plantes, aqueixes plantes, 2. Cardinals: dos, tres.
aquelles plantes / aquesta nina, aqueixa Ordinals: sisé, primers.
nina, aquella nina.
3. • El teu amic Lluís viu al sisé pis.
3. RL.
• Hui és el meu onzé aniversari.
Fitxa 2. La partició de paraules • Marc ha arribat en tercer lloc.
1. teu-la / tau-ró / qua-tre / cai-xa / boi-na /
4. • Quina hora és, per favor? I
pin-güí.
• Quin fred que tinc! E
2. • pi-ranya, pira-nya
• mor-tadel·la, morta-del·la, mortadel-la • Quanta aigua du el riu! E
• pa-raigüer, parai-güer • Quin jersei vols posar-te? I
© 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 4 87

Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. L’accentuació 3. • Hui Laura menja amanida, fideus i salmó

1. calcetí / camiseta / helicòpter / fàbrica / per dinar.
café / llapis / barnús / finestra / pantalons / • Els campions de la marató escolar van
margarida. ser Rubén i Francesc.
• Aquest matí he vist els salts de trampolí
2. marieta / camaleó / arbre / telèfon /
que feien per la televisió.
bàscula / tobogan.
• Demà celebraré la meua festa
3. Accent greu: helicòpter, fàbrica, bàscula, d’aniversari.
telèfon.
Accent agut: calcetí, café, barnús, camaleó. Fitxa 3. Les paraules derivades
Fitxa 3. Les paraules homòfones 1. ferrer, ferradura, ferreria → ferro

llibrer, llibreria, llibreter → llibre
1. sol / conte / falç / signes. forner, fornada, fornera → forn
2. • Ja he demanat el compte al cambrer. paperera, paperot, papereta → paper
• En classe de Matemàtiques, hui hem 2. cuiner / carnisseria / carter / llavadora /
construït un cub. cotxera.
• Miquel, dóna la mà al teu germà menut
3. • sucre ▶ sucrera / • clau ▶ clauer /
quan creueu el carrer.
• ou ▶ ouera / • palla ▶ paller /
• La massa d’aquesta pizza és molt • sopa ▶ sopera / • fitxa ▶ fitxer.
cruixent.
• Abans de pujar al cavall, assegura’t que
li has posat bé la sella. Unitat 8
3. RL. Fitxa 1. El verb. Arrel i desinències
1. Laia assegura que, de major, serà gimnasta
Unitat 7 professional. Per això acudeix cada
Fitxa 1. L’adjectiu. Graus vesprada al gimnàs, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant d’esport
1. • Aina té una gata blanca i Blai té un gos no li resulta pesat, però també admet que,
negre. / • Necessite unes tisores més de vegades, acaba el dia molt cansada.
grans que aquestes. / • Jo tinc els cabells Així i tot, per a ella l’esforç paga la pena!
arrissats; tu, en canvi, tens els cabells
llisos. / • Abans es veia un cel fosquíssim, 2. • serà ▶ ser, 2a / • acudeix ▶ acudir,
però ara fa un sol esplèndid. 3a / • insisteix ▶ insistir, 3a / • resulta
▶ resultar, 1a / • admet ▶ admetre, 2a /
2. RM. Positiu: blanca. Comparatiu: més grans • acaba ▶ acabar, 1a / • paga ▶ pagar,
que... Superlatiu: fosquíssim. 1a.
3. RM. Cansat / contenta / enfadats / tristes. 3. escriu, escriure / rega, regar / divideix,
4. RL. dividir.
Fitxa 2. L’accent en les paraules agudes 4. • pateixen ▶ pat-eixen / • portem
▶ port-em / • pintà ▶ pint-à /
1. arròs, cuiner, entrepà, camió, patins • debatreu ▶ debat-reu / • creixes
autobús. ▶ creix-es.
2. arròs, cuiner, entrepà, camió, patins,
autobús. Fitxa 2. L’accent en les paraules planes
• L’última posició. 1. periquito o lloro / tigre / girafa / cérvol /
• Agudes. hipopòtam / mona.

PLA DE MILLORA
2. RM. • M’agradaria fer una volta amb 3. • Posa’t el termòmetre i sabràs si tens
helicòpter. febre.
• El semàfor regula el trànsit. • Hi ha una libèl·lula a la finestra.
• El cotxe de mon pare és menut. • Aquesta càmera fa unes fotos
3. • éreu, menjàveu, plàtans boníssimes.
• anàrem, zoològic, coneguérem, nàixer
• sabíeu, Àngel, boníssims Fitxa 3. Els diminutius i els augmentatius
1. Són diminutius: cosineta, tauletes,
Fitxa 3. Les paraules compostes
banquets, riuet.
1. salvavides / altaveu / comptagotes / Són augmentatius: cotxot, arbrots,
llevataps. cistellota, pastissot.
2. torcamans / rentaplats / caçapapallones /
2. Cal ratllar: paquet, marieta, llet, bicicleta.
obricartes.
3. • flor ▶ floreta, florota
3. trencaclosques / matamosques /
• porta ▶ porteta, portota
parallamps / espantaocells.
• peu ▶ peuet, peuot
• peix ▶ peixet, peixot
Unitat 9 • got ▶ gotet, gotot
Fitxa 1. El verb. Nombre i persona • bola ▶ boleta, bolota
1. Clara i Marta aniran (plural) a l’excursió a
l’Albufera, però les seues cosines, Laura Unitat 10
i Laia, encara no ho saben (plural).
Jo també hi aniré (singular). Per cert, Toni, Fitxa 1. El verb. Temps i mode
tu vas dir (singular) que sí que vindries 1. • Laura dibuixà un monstre molt divertit.
(singular), però encara no has portat • Irene farà un examen dimecres.
(singular) l’autorització. Al final vindreu • La meua cosina viu a Sardenya.
(plural) Neus i tu? Què decidiu (plural)? • Els alumnes no aniran a classe aquest
Recordeu (plural) que el termini d’inscripció divendres.
acaba (singular) demà… • Els meus pares anaren de viatge de
2. Primera persona: Jo aniré a Itàlia. noces a Venècia.
Nosaltres mengem arròs. • Gerard i Guillem són molt bons
Segona persona: Tu cantes òpera. companys.
Vosaltres sempre rieu. Passat Present Futur
Tercera persona: Ell llig molt bé. Elles dibuixà viu farà
juguen a pilota. anaren són aniran
3. Infinitiu Gerundi Participi

batre batent batut batuda batuts batudes 2. Clara va a escola amb autobús. / Pere està
llegir llegint llegit llegida llegits llegides content amb les notes. / No m’agrada
menjar menjant menjat menjada menjats menjades
el xocolate calent.
3. RL.
Fitxa 2. L’accent en les paraules
esdrúixoles Fitxa 2. La dièresi
1. camiseta / llapis / cocodril / trapezi. 1. • Només hi ha dos paraigües al paraigüer.
2. matemàtiques / veterinària / quilòmetre / • Aquestes pasqües anirem al poble
síl·laba / piràmide. del iaio Raül.

Solucionari
PLA DE MILLORA
• La veïna del sisé canta tot el dia. 2. paracaigudes / gira-sol / rentaplats /
• Amb quina freqüència passa el tren para-xocs.
d’Alacant? Fitxa 3. Les paraules onomatopeiques
• M’agrada més el raïm que les figues.
• Laura mira Guillem de reüll. 1. Cal ratllar, respectivament: belar / cruixir /
mugir / brunzir.
2. • Els pingüins i les foques viuen a
l’Antàrtida. 2. RM. L’ocellet piula al niu. / La granota rauca
• Vam fer una excursió pel llac amb a la tolla. / El gat miola a la finestra. /
les piragües. La gallina cloqueja al corral.
• A Manel li han regalat un globus
terraqüi. Unitat 12
• Per dormir sempre em pose peücs.
Fitxa 1. L’adverbi
Fitxa 3. La família de paraules 1. • Laia va estudiar molt.
1. flor: florir, floreta, floral, florista / • Patrícia viu allà.
mar: mariner, submarí, marina, marítim / • Maria es va alçar ràpidament.
pa: panellet, empanar, panet, panera / • Vaig acabar bastant cansada.
fulla: fulles, fullaraca, desfullar, fullatge. • Carles va anar ahir al cine.
2. clamor / portador / bullit / puntuació. • El vestit roig em va bé.
• Ai, m’he deixat la jaqueta fora!
3. RM. Pastís: pastisset, pastisser, pastisseria.
• Aniré a vore el metge hui.
Núvol: nuvolet, ennuvolar, nuvolositat.
Temps Lloc Manera Quantitat
Unitat 11
ahir allà ràpidament molt
Fitxa 1. Els pronoms personals
hui fora bé bastant
1. 1a persona: jo, nosaltres. / 2a persona: tu,
vosaltres. / 3a persona: ella, ell, elles, ells.
2. Cal ratllar: amable, llegim, cas, persona.
2. • Ella va guanyar la competició.
3. • La iaia acarona el gat suaument.
• Ells són germans.
• La pilota ha anat a parar lluny.
• Nosaltres farem de voluntaris.
• A tu l’all t’agrada molt;
• Vosaltres, pareu de xarrar!
a mi no m’agrada gens.
• Elles vindran més tard.
• Ja hem fet la major part del treball;
• De major, ell vol ser veterinari.
demà l’acabarem.
Fitxa 2. El guionet
Fitxa 2. L’ús de p i b a final de paraula
1. Número Com es llig 1. 1 xarop / 2 equip / 3 tap / 4 serp / 5 àrab /
43 quaranta-tres
6 príncep.
312 tres-cents dotze
2. • calb ▶ calba, calbesa.
• verb ▶ verbal, verbalitzar.
56 cinquanta-sis
• camp ▶ camperol, campament.
624 sis-cents vint-i-quatre • grup ▶ agrupació, grupet.
800 huit-cents • corb ▶ corbera, corbató.
288 dos-cents huitanta-huit • tomb ▶ tombant, tombar.
63 seixanta-tres 3. • Felip juga en l’equip de Joan. / • Al
camp va caure un llamp. / • Josep sap
2.015 dos mil quinze
parlar àrab. / • Hui he fet un tomb pel parc

PLA DE MILLORA
del Llop. / • El mot corb és monosíl·lab. / Fitxa 3. Les variants lèxiques

• Compra xarop i esparadrap a la farmàcia. 1. tomaca, tomata / panís, dacsa /
Fitxa 3. Les sigles pebre, pimentó / pernil, cuixot /
bufes, roses / carlota, safanòria.
1. AMPA → associació de mares i pares
d’alumnes 2. • Mira, Esteve, tu estàs boig!
CP → codi postal • El meu germà vol treballar a l’estiu.
• Robert és un company de classe.
ONG → organització no governamental
• Les matemàtiques m’encanten!
DNI → document nacional d’identitat
ESO → educació secundària obligatòria
2. UE: Unió Europea Unitat 14
EUA: Estats Units d’Amèrica. Fitxa 1. Classes d’oracions
3. OMS / UCI / CEIP / UV 1. Oracions enunciatives → Serveixen per a
afirmar o negar alguna cosa. → Hui no em
Unitat 13 trobe bé.
Oracions interrogatives → Serveixen per a
Fitxa 1. L’oració: subjecte i predicat
preguntar. → Què et passa?
1. Cal ratllar: «Bon dia!». No és una oració Oracions exclamatives → S’usen per a
perquè no conté cap verb. expressar sorpresa, alegria, tristesa... →
2. Laura es menja un gelat de llima. Que bé que hages vingut!
Carles juga molt bé a bàsquet. Oracions exhortatives → S’usen per a donar
ordres o prohibir alguna cosa. → No t’alces!
3. RM. • El xiquet rega les plantes del balcó. Oracions dubitatives → S’usen per a indicar
• Els alumnes de 4t vam anar que no s’està segur del que es diu. →
d’excursió a la platja. Potser ens hem perdut.
• Josep i Marta es coneixen des
2. • No tinc aquest cromo. ▶ Enunciativa.
de menuts.
• Com aniràs al camp? ▶ Interrogativa.
• El vestit rosa està molt arrugat.
• Quin gatet més bonic! ▶ Exclamativa.
Fitxa 2. L’ús de t i d a final de paraula • Endreça l’habitació, Paula. ▶ Exhortativa.
1. dard / petard / plat / bolet / pont / card • Potser aquell és el nou
mestre. ▶ Dubitativa.
2. • Ricard volia anar a escola amb el patinet. • El vent ha estat bufant tota
• Joana va anar a un concert de clarinet. la nit. ▶ Enunciativa.
• Aquell vagabund era d’algun país
del nord. Fitxa 2. L’ús de c i g a final de paraula
• Si se’t fa tard, telefona’m, d’acord? 1. • blanc ▶ blancor, blanca.
• A Albert li agrada molt el iogurt líquid. • llarg ▶ llarga, allargar.
3. • La rapidesa és una virtut, però crec • amarg ▶ amargor, amargant.
que sovint fas les coses massa ràpid. • sec ▶ secallós, assecar.
• És un esportista d’elit que practica • sang ▶ sangonós, sanguini.
un esport molt arriscat. • banc ▶ banquet, bancada.
• En realitat era una taula molt sòlida, • sac ▶ saquet, ensacar.
encara que l’aspecte no fóra molt sòlid. • diàleg ▶ diàlegs, dialogar.
• Vicent vol estudiar robòtica perquè té 2. un parc infantil / el missatge del nàufrag /
la intenció de dissenyar un robot un albercoc sucós / el carranc de platja /
intel·ligent. el casc d’anar en bici / un sarcòfag egipci.

Solucionari
PLA DE MILLORA
3. • El biòleg va descobrir un fong M’ho he passat molt bé. I m’han regalat
molt estrany. moltes coses: joguets, roba, un anell
• El meu amic Lluc estudia poc. preciós... (en roig, deixen incompleta una
• L’arqueòleg suec va guanyar un premi. enumeració) Però el millor de tot ha sigut…
• El mecànic és gallec. (en blau, interrompen l’oració per expressar
• Aquest ídol de fang és molt antic. sorpresa) la col·lecció de contes que volia!
• Ha caigut un bac i s’ha fet sang. Quan la iaia me l’ha donada, no m’ho podia
creure. Estic molt feliç. Tinc una família
Fitxa 3. Les frases fetes
meravellosa!
1. • Ofegar-se en un got d’aigua. 2. RM. • A la motxilla porte els llibres,
• Ser un tros de pa. les llibretes, els regles, l’estoig…
• Posar mans a l’obra. • M’agraden els macarrons, els fideus,
• Ser una màquina. l’arròs caldós, la pizza…
2. • Començar a fer alguna cosa ▶ Posar • Els companys de classe són Blai,
mans a l’obra. Jordi, Aaron, Carme, Gemma…
• Angoixar-se per no res ▶ Ofegar-se en 3. RM. El mag va colpejar el barret amb la
un got d’aigua. vareta i en va traure… una granota!
• Tindre molta capacitat de treball ▶ Ser
una màquina. Fitxa 3. Els refranys
• Tindre molta bondat ▶ Ser un tros de pa. 1. • A la taula i al llit, al primer crit.
3. • Parar l’orella: escoltar amb atenció. RL. • De mica en mica s’ompli la pica.
• Estar a la lluna: estar distret. RL. • Qui té bon amic, té bon abric.
2. • A l’estiu → tota cuca viu.
Unitat 15 • Al setembre, → qui tinga blat que en
sembre.
Fitxa 1. L’oració, el paràgraf i el text • Val més un veí a la porta → que un parent
1. • Isabel viu a Meliana. a Mallorca.
• Brrr, que freda! 3. • Al gos que no conegues, no li toques
• L’entrepà està boníssim! les orelles.
• Quina alegria! • En boca tancada no entren mosques.
2. • Isabel viu a Meliana. • A l’abril, cada gota val per mil.
• L’entrepà està boníssim!
3. Conté un text la nota B, perquè és
un missatge complet, presenta les idees
de forma ordenada i tots els enunciats
es refereixen al mateix tema i estan
relacionats entre ells.
Fitxa 2. Els punts suspensius
1. Hui és un dia especial perquè… (en blau,
interrompen l’oració per expressar sorpresa)
és el meu aniversari! Hem fet una festa amb
els pares, els iaios, els oncles, els cosins...
(en roig, deixen incompleta una enumeració)
Teníem la casa plena!

Solucionari
Unitat 1 oients amb la música, els canvis del to de

veu, l’expressivitat…
Comprenc un correu electrònic 5. RL.
1. • Salutació: Estimada Clara,
• Cos del text amb el missatge: Com va tot Unitat 3
per Alemanya? /... tinc moltes ganes que
arribe el juliol i que vingues de vacances per Comprenc un text descriptiu
tornar a estar tot el dia juntes. 1. • L’escenari.
• Comiat: Un bes molt fort i fins prompte! • En Ulldemolins, una ciutat moderna.
• Signatura: Esther. • RM. És un escenari primaveral, alegre,
2. • Esther. sorollós,animat...
• Clara. • RM. Amples avingudes, gratacels,
• A Alemanya. vehicles sorollosos, tràfec incessant...
• Per qüestions de faena de son pare. 2. moderna, amples, arbrades, obertes, clar,
3. Per les vacances d’estiu. principal, alts, sorollosos, incessant.
4. Clara i Esther són molt amigues. 3. Primer dibuix: avinguda arbrada. Segon
dibuix: façana. Tercer dibuix: gratacel.
5 i 6. RL.
• Una avinguda arbrada és un carrer ample
ple d’arbres.
Unitat 2 • La façana és la cara exterior d’un edifici
on hi ha l’entrada.
Comprenc un cartell publicitari
• Un gratacel és un edifici altíssim amb
1. Eslògan → És un missatge breu que pretén molts pisos.
cridar la nostra atenció i animar-nos a 4. RM. Vol dir que els edificis són tan alts que
comprar el producte. sembla que arriben al cel i als núvols.
Text informatiu → Explica les
5. RL.
característiques bàsiques del producte
anunciat.
Text complementari → Informa de qüestions Unitat 4
pràctiques, com ara on es pot adquirir el Comprenc unes instruccions
producte i com ens el poden fer arribar.
1. • Com fer magdalenes de xocolate.
2. • Una pizzeria. • Instructiu.
• A la pizzeria Venezia les pizzes són més • Dues: ingredients i preparació.
cruixents, més gustoses i més grans! • Per indicar l’ordre en el procés
• Moments redons! d’elaboració de la recepta.
• L’adreça de la pizzeria i el telèfon, a més • RL.
de la informació sobre el servei a domicili. 2. Ha de tindre un lèxic precís. / Les oracions
3. RM. Cridar l’atenció del públic perquè han de ser breus i clares. / Les oracions
li agafen ganes de menjar les pizzes han d’estar ben ordenades perquè
d’aquesta pizzeria. s’entenga bé el procés. / En la part
4. Una falca publicitària és un espai dedicat de la preparació cal utilitzar verbs
a anunciar un producte en la ràdio. / en imperatiu.
La falca publicitària ha de ser breu i clara. / 3. Definicions d’un diccionari.
En la ràdio no hi ha imatges; per això, en les Comentari sobre una pel·lícula de la
falques publicitàries cal cridar l’atenció dels cartellera.

Solucionari
4. RM. Pa amb tomaca Unitat 7

Ingredients: pa, oli, tomaca, sal.
Preparació: 1 Refregueu mitja tomaca sobre Comprenc textos poètics
el pa. 2 Afegiu-hi un raig d’oli i un pessic de 1. • Rosella.
sal. 3 Ja teniu a punt el pa amb tomaca. • Huit.
Bon profit! • Dues.
• Núria Albó.
Unitat 5 • D’una banda, arrugat, mudat, estrenat,
blat, esverat, rebregat; de l’altra, vermella,
Comprenc una narració vermella.
1. • El rei i la seua filla menuda. 2. vermella → roja / mudat → de gala / esverat
• Sí. Les altres dues filles. → alarmat / rebregat → arrugat.
• En un reialme llunyà. 3. paper, fer, llumener, carrer.
• Fa molt de temps. La lluna, daurada,
4.
• RM. El rei s’enfada amb la seua filla s’assembla a un disc d’or.
menuda perquè ella li diu que l’estima La seua llum clara
com la sal; el rei interpreta que això és alegra el meu cor.
poca cosa i la fa fora del castell.
La lluna, tan groga,
• RM. Al cap d’uns quants anys, el rei
sembla de formatge.
menja uns aliments sense sal que li ha
Com m’agradaria
preparat la seua filla menuda, s’adona
poder fer-hi un viatge!
que s’ha equivocat i li demana perdó.
La lluna, redona,
2. Plantejament → Es presenten els pareix un baló.
personatges i s’indica quan Voldria agafar-la
i on passen els fets. des del meu balcó.
Nus → S ’explica què els passa als
personatges i com actuen per
resoldre-ho. Unitat 8
Desenllaç → Es conta com es resol Comprenc un text expositiu
la situació i com acaba la
1. • Manel Muriach i Cinelli.
història.
• En Cavall Fort.
3. Nus. / Desenllaç. / Plantejament. • Les meduses.
4. RL. • De com són les meduses, de com viuen
i dels efectes nocius que ens provoquen
si les toquem.
Unitat 6
2. invertebrat → Animal mancat de columna
Comprenc un joc vertebral.
1. Per a explicar com funciona el joc i què hem proliferació → Creixement o multiplicació
de fer per a jugar-hi correctament. ràpida d’una cosa.
urticant → Que produeix urticària o coïssor.
2. Instructiu. mal tràngol → Situació complicada, difícil de
3. RM. No, perquè han d’intentar escriure resoldre.
paraules diferents de les dels altres per a 3. • Són animals invertebrats.
obtindre deu punts cada vegada. • Són transparents.
4 i 5. RL. • Tenen forma de campana i tentacles.

• Als tentacles tenen unes cèl·lules • Anit, a l’illa de Sicília (Itàlia).

urticants que utilitzen per a capturar • Les persones que hi viuen a prop i també
preses i defensar-se. els turistes.
• Viuen allunyades de la costa.
• L’Etna es desperta.
• Provoquen urticària i coïssor als humans
quan les toquem. • Resumir breument el contingut de
4 i 5. RL. la notícia i cridar-nos l’atenció perquè
la llegim.
• Una imatge del volcà.
Unitat 9
3. El volcà Etna, que es troba a l’illa de Sicília,
Comprenc una entrevista
a Itàlia, va començar a escopir lava anit. /
1. • El mag Lari. Segons els científics, de moment, no
• És un mag, fa trucs. hi ha perill per a les persones que hi viuen
• Quan tenia catorze anys. a prop. / L’Etna és el volcà més gran en
• S’aprén a partir de llibres o t’ho pot activitat que hi ha a Europa. / Al desembre
ensenyar algú. passat es va haver de tancar l’aeroport de
• El més important és que el públic no note Catània durant una setmana per culpa del
res. fum del volcà.
2. Les preguntes s’escriuen en negreta i les 4 i 5. RL.
respostes no.
3. Recordes alguna anècdota en l’escenari? /
Què li diries a un xiquet que vulga ser mag Unitat 12
com tu? / Si tornares a nàixer tornaries a
Comprenc un debat
ser mag? Per què?
4 a 6. RL. 1. • En el programa Opina, de TV 20.
• La moderadora, el senyor Peris,
Unitat 10 de la Plataforma Energia Neta,
i la senyora Bou, representant de
Comprenc un article d’opinió l’Associació de Veïns de Vilapriu.
1. • Pere O., de 4t B. • Debaten sobre l’energia eòlica,
• RM. A altres estudiants com ell. en concret sobre el lloc on cal instal·lar
2. El text presenta una opinió. els parcs eòlics.
3. L’autor creu que cal fer deures, però que de 2. El més important en un debat és que cada
vegades són excessius. ponent respecte el torn de paraula i el punt
4. RL. de vista dels altres. / En un debat cal que
5. L’article d’opinió → serveix per a expressar cada ponent argumente les seues
el punt de vista d’algú sobre un tema. opinions.
6 i 7. RL. 3. RM. El paper del moderador és important
perquè ell és qui ha de garantir que tots
Unitat 11 expressen les seues opinions amb respecte,
que es guarda el torn de paraula, que les
Comprenc una notícia idees s’argumenten, que els participants es
1. Informatiu. tracten amb educació…
2. • El volcà Etna ha entrat en erupció. 4 i 5. RL.

Solucionari
Unitat 13 Unitat 15
Comprenc una previsió meteorològica Comprenc un còmic
1. Predictiu. 1. • Hi ha quatre vinyetes.
2. V. El text predictiu és un tipus de text que té • El grup d’alumnes, Joan i la mestra.
com a funció predir, anunciar allò que ha • En les bafarades.
de succeir en un futur. • No. Perquè n’hi ha de diàleg normal,
F. Els textos predictius són fiables al 100 %. de crits, de pensaments…
V. La previsió meteorològica i els horòscops • En els requadres blancs que encapçalen
són textos predictius. les vinyetes (les cartel·les).
F. Una notícia i un conte són textos 2. Les onomatopeies són paraules que
predictius. representen sons. En el còmic de la fitxa,
V. Els textos predictius utilitzen el futur i Broom! és el soroll del motor de l’autobús,
expressions de probabilitat. i Xop! és el soroll que fa Joan quan cau
3. • L’oratge a partir de demà. a l’aigua.
• Un oratge més fred i amb més 3. RL.
precipitacions. 4. RG.
• Fins ara ha fet fred, amb gelades i nits
hivernals i humides, però a partir de demà
la sensació de fred s’instal·larà també
durant les hores centrals del dia.
4. Resposta gràfica (RG). L’alumne ha
de col·locar en el mapa mut de la Comunitat
les icones de pluja, neu i vent a les zones
adequades.
5. RL.
Unitat 14
Comprenc la descripció d’un personatge
1. Descriptiu.
2. • Verònica és un xica de tretze anys amb
els cabells negres i rulls i uns ulls molt
grans.
• Hèctor és un xic d’onze anys que sembla
molt simpàtic i que té els cabells tallats
com un raspall i les orelles molt grans.
• Tonatiuh és un xic de 15 anys que sembla
indi, de pell morena i cabells negres, llisos
i espessos, i llavis gruixuts.
3. Se’ns descriu sobretot l’aspecte físic.
4 a 6. RL.

LL 4t Santillana Voramar (Saber Fer) Guia Profesorat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

LL 4t Santillana Voramar (Saber Fer) Guia Profesorat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMÀRIA

El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Cap de projecte: Rosa Marín González.

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Unitat 9 Unitat 1................................................ 54

Unitat 10 Unitat 4................................................ 60

Unitat 11 Unitat 7................................................ 66

Unitat 12 Unitat 10............................................. 72

2 Completa la taula d’equivalències amb les paraules que et proposem.

pa madre pai aita

auga pan pare agua

Valencià Castellà Gallec Basc

El so de la s de casa en valencià no existeix en castellà.

8 Llengua 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.

cel, boca, fàcil Les lletres destacades representen un mateix so.

gerro, pluja, jocs La lletra destacada representa sempre el mateix so.

fitxa, all, mussol La lletra destacada representa sons distints.

2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmació.

• La lletra s representa dos sons distints. ▶  

• El so K es representa amb lletres diferents. ▶  

• Hi ha una lletra que no representa cap so. ▶  

3 Encercla els dígrafs en les paraules següents.

pinya pallasso milotxa tassa

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 4 9

1 Ordena alfabèticament les paraules següents.

càmera bolígraf gat gust cadira

colador boira gos dia sabata

2 Escriu al costat de cada paraula la forma en què l’has de buscar en el diccionari.

3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

• Deixar amb un pam de nas ▶ 

10 Llengua 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.

una caixes blau

uns gata nous

les bolígraf buides

2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.

3 Escriu un grup nominal per a cada oració.

• canta cada matí.

• són molt simpàtics.

• es renta les dents amb el raspall nou.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 4 11

1 Completa les paraules següents amb x, tx o ig.

ra co e ampú fle a pu

pe ina esto oriço fi es ocolate

• Ganes de fer una cosa. ▶ D E

• Raig d’aigua que ens renta el cos de dalt a baix. ▶ D

• Mes que hi ha entre abril i juny. ▶ A

• Conjunt de roba que et poses per a fer esport. ▶ A LL

• Paraula que significa el contrari de bonic. ▶ E

• Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. ▶ R A

• Si li’l poses en la boca a un bebé, deixa de plorar. ▶ P Ó

12 Llengua 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1 Pinta en cada columna la paraula sinònima de la primera.

enorme preocupat llest divertit comprar

bonic por parlar veloç ocell

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 4 13

1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classifica’ls.

Irene dos gat poble jugava Pluja

• La lletra s representa dos sons distints. ▶

• El so K es representa amb lletres diferents. ▶

• Hi ha una lletra que no representa cap so. ▶

• Deixar amb un pam de nas ▶

• El carro està buit. ▶

• La porta està tancada. ▶

• El xiquet riu. ▶

• Hi ha pocs caramels. ▶