L'ESTRUCTURA DE L'ORACIÓ: EL SUBJECTE I EL PREDICAT

• Una oració o frase és un enunciat independent amb sentit complet.

són oracions no són oracions

- La Lluïsa menja un gelat. - Aquella noia rossa.

- Neva. - L’augment de sou.

- Havien promès un augment de sou. - Un miler de persones.

- Ha parlat amb tothom, en Pere. - La gavardina al penja-robes.

- Aquell xicot estranger és músic. - Vaga d'autobusos.

- Què faràs diumenge?

- I ara!

- No.

L’oració sol estar formada per un sintagma nominal ( SN ), que fa la funció de subjecte,
i un sintagma verbal ( SV ), que fa la funció de predicat.

oració subjecte (SN) predicat (SV)

L'Anna estudia grec. l'Anna Estudia grec.

No té gaire gana, la nena. la nena No té gaire gana.

Demà plourà. no n'hi ha Demà plourà.

Estava molt contenta. elidit (ella) Estava molt contenta.

• Les oracions s’estructuren en unitats més petites que reben el nom de sintagmes . Un
sintagma és un conjunt de mots agrupats a l’entorn d’un nucli. Si el nucli és un nom
s’anomena sintagma nominal (SN) . Si el nucli és un verb s’anomena sintagma verbal
(SV) .

Són sintagmes nominals:

• El teu pare.
• Un restaurant xinès.

Són sintagmes verbals:

• Estudiava tota la nit.

• Va xiular una falta.

El SN pot fer la funció de subjecte . El subjecte designa éssers, coses, fets, etc. dels
quals es diu alguna cosa.

1
El SV fa la funció de predicat . El predicat expressa el comportament del subjecte o ens
en dóna alguna informació.

En Jaume deixa l'abric a l'armari. En Jaume és el subjecte (SN)

deixa l'abric a l'armari és el predicat (SV)

Hi ha d'haver una concordança de nombre i persona entre le subjecte i el predicat.

Les dones parlaven de política.

3a pers. pl. 3a pers. pl.

L'arbitre va xiular un penal.

3a pers. sing. 3a pers. sing.

A vegades el subjecte es pot sobreentendre i no aparèixer a l’oració. En aquests casos

diem que el subjecte està el·líptic.

Estudieu poc. ( vosaltres )

Sempre menja fora de casa. ( ell, ella )

Hi ha oracions que són impersonals perquè el predicat ja ho expressa tot, i no tenen

subjecte.

Plou.
Hi ha contaminació.
Es parla català.

Hi ha dues classes fonamentals de frases, segons el tipus de verb:

– Frases de predicat nominal . Són les frases construïdes amb verbs atributius ( ser,
estar, semblar ...)

En Joan és metge.
L'Anna sembla trista.
Els fills estan malalts.

– Frases de predicat verbal . Són les frases construïdes amb altres tipus de verbs, és a
dir, amb verbs predicatius.

El conferenciant parlarà d'aquest tema.

L'Oriol escriu una carta a la Maria.

2
3
4
1. Digues si els conjunts de mots següents són oracions o no ho són i explica per
què:

a. Els escamarlans i les gambes

b. Té fred
c. Bolígrafs, llapis, plomes de bona marca
d. Els concerts de l’estiu dels grups de rock
e. No sap la lliçó
f. Escolta la cançó
g. Escriu

2. Indica quin és el subjecte, Per fer-ho primer localitza el verb i després fes la
prova de la concordança:

a. Avui el pare vindrà tard.

b. Alguns pastissos són de nata.
c. M’agrada molt l’esport.
d. Ell vol un cotxe més gran.
e. Quan arribaran les mercaderies?
f. Em fa pena aquest gos abandonat.

3. Identifica el subjecte (prova de la concordança) i el predicat següents:

a. Les cartes del joc de la Mari estaven trucades.

b. El paisatge del Pirineu s’estén a l’horitzó.
c. Els acords establerts ja no tenen validesa.
d. S’han apuntat a un curset de balls de saló.
e. Treballaran junts.
f. La salsa dels macarrons era massa picant.

5
 4. Escriu un subjecte per a cada predicat:

a. funciona amb electricitat.

b. són fora.
c. escolta el gemec del vent.
d. explica el concepte d’oració.
e. s’ha espatllat en poc temps.
f. resol els conflictes.
g. se sent prou bé.
h. va resultar tot un èxit.

5. Indica la modalitat d’aquestes oracions:

a. Posi’s dret.
b. Parla anglès a la perfecció.
c. Ecs, quin fàstic!
d. Rego les plantes cada dos dies.
e. Qui s’ha menjat l’enciam?
f. M’escriuràs?
g. Quin nas tan gros que té!

MORFOSINTAXI EL GÈNERE I EL NOMBRE DE L’ADJECTIU

Hi ha adjectius que presenten una terminació en singular i una altra en plural: increïble-increïbles;
unes altres vegades presenten una sola terminació per al singular i dues per al plural:capaç-
capaç os- capaces; i unes altres vegades té dues terminacions per al singular però, en canvi,
només en té una per al plural:pobre - pobra- pobre s.

Hi ha adjectius de tots tipus, encara que el cas més freqüent i que menys problemes planteja és el
cas dels adjectius que tenen quatre terminacions i concorden amb gènere i nombre amb el
substantiu. Però ara els deixarem de banda i només ens fixarem en aquells que poden resultar-
nos més conflictius. Sempre que dubtes consulta el diccionari.

GÈNERE I NOMBRE DELS ADJECTIUS

http://tinyurl.com/genere-nombre - http://tinyurl.com/genere-nombre2

6
 MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL GÈNERE

• Formació del femení en els substantius

exemples observacions
Masculí + -a nét - néta, forner - fornera canvis ortogràfics:

ros - ro ss a, nou - no v a,

nul - nu l·l a.. .

Masculí -e / -o / -u àtones
Femení -a
Masculí + -na / -ina /
-essa = femení
Masculí -or / -òleg
mestre - mestra, monjo -
monja, europeu - europea
rei - reina, Àngel - Angelina, canvis ortogràfics:
metge - metgessa
veí - veïna
actor - actriu,

Femení -riu / -òloga filòleg - filòloga

arrel diferent home - dona, cavall - euga
Distinció de gènere afegint rossinyol mascle, rossinyol
mascle o femella al nom femella
Femení + -ot = masculí bruixa - bruixot

El substantiu és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals,
coses i idees (concretes o abstractes).

El gènere és totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes.

Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de
diverses maneres:

• Generalment, afegint una -a al masculí:

substantius
nen - nen a

noi - noi a

gat - gat a

• Els substantius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal
per -a :

substantius
alumne - alumn a, vidu - vídu a, Andreu - Andre a

• Afegint al masculí d'alguns substantius les terminacions -na , -ina , -essa :

cosí - cosi na
gall - galli na
abat - abad essa

7
• Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins
acabats amb -or fan el femení en -riu i els acabats amb -òleg fan el femení en - òloga :

emperad or - emperad riu

soci òleg - soci òloga

• Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení:

amo / mestressa
marit / muller
ase / somera
gall dindi / polla díndia
marrà / ovella

• Hi ha substantius invariables; és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per
al femení. Són els acabats amb -aire, -cida, -ista :

el / la cantaire
el / la homicida
el / la trompetista

Hi ha substantius d'una sola terminació que provenen, moltes vegades, d’adjectius:

persa, jove, salvatge, àrab, màrtir...

• Hi ha noms d'animals que són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal,

cal afegir-hi els mots mascle o femella :

la cadernera mascle / la cadernera femella

• Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení:

merla / merlot

ALTRES ASPECTES

1. Fem atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una
-a al masculí:

gos - go ss a enemic - enemi g a

Marcel - Marce l·l a llop - llo b a
serf - ser v a nebot - nebo d a

2. Cal tenir en compte que el gènere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el
d'altres llengües romàniques.

Són masculins: els afores, un escafandre, el marge, un anell, els espinacs, un orde
religiós, un avantatge, un estratagema, el pebre, el compte, el front, el pendent, el
corrent, un full (de paper), el senyal, el costum, un interviu, els tèrmits, el deute, el
llegum, un titella, el dubte, el lleixiu, un bacteri.

8
Són femenins: una amargor, una anàlisi, la nespra, la claror, una àgape, les postres,
una esplendor, una àncora, la síncope, una olor, la marató, la síndrome, la remor, una
aroma, la sida, la resplendor, la cercavila, la vodka, la suor, la dent, una allau.

3. Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara:

el mar / la mar
un art / una art
el vessant / la vessant

4. Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)

un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la Terra
el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes)
el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes)

MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL NOMBRE

1. En general, el plural es forma afegint una -s al singular:

llibre llibre s
actriu actriu s

2. Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que hi hagi
alguns canvis ortogràfics:

càrre ga carre gues

plat ja plat ges
pla ça pla c es
ai gua ai gües

3. La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns :

mà ma ns
camió camio ns
pi pi ns

4. Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os :

ver s ver sos

comer ç comer ços

9
eix e ixos
despa tx despa txos

5. Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os :

di sc di scs o di scos
gu st gu sts o gu stos
te xt te xts o te xtos
des ig des igs o desi tjos

6. Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats amb:

-as -es -is -os -us

caba ss os ace ss os ani ss os arro ss os arcabu ss os

capata ss os exce ss os passadi ss os co ss os barnu ss os
compa ss os intere ss os tapi ss os mo ss os bu ss os
doma ss os progre ss os verni ss os terro ss os embu ss os
embara ss os aiguave ss os canyi ss os ó ss os pallu ss os
matala ss os succe ss os calabo ss os tramu ss os
na ss os retroce ss os esbo ss os
pa ss os repa ss os traspa ss os

Però no la dupliquen casos com:

a s os permi s os do s os abu s os
gimna s os page s os paï s os nu s os

Mots invariables (amb la mateixa forma per al singular i per al plural):

– Tots els mots no aguts que acaben amb -s :

llapis, cactus, alferes, bíceps

– Els femenins aguts que acaben amb -s :

ics, urbs

– Els noms dels dies de la setmana:

dilluns, dimarts, dimecres

– Alguns altres:

temps, bis, fons, plus, pus

• Hi ha uns quants mots acabats amb - x o - ç que només afegeixen una -s per formar el
plural: apèndixs, hèlixs, tòraxs, falçs, índexs, vèrtexs.

• Certs mots no tenen forma per al singular:

les acaballes, les bermudes, les pessigolles, els afores, els calçotets, les postres, les
alicates, les noces, les setrilleres, les beceroles, els pantis, els sostenidors.

10
 ESTRUCTURA DEL SINTAGMA NOMINAL

El nom és el nucli del SN i pot anar acompanyat d’altres elements: els determinants ( el,
la, aquest, el meu, la meva, un, una ...), que el determinen, i el complement del nom, que
en precisa el significat.

El complement del nom pot estar format per:

complement del nom exemples

un o més adjectius un vestit nou
una preposició + SN una pel·lícula de por
una combinació de les dues una dona jove i bonica de debò
anteriors
una oració de relatiu l'home que viu al pis de dalt

El complement del nom es pot substituir amb el pronom en .

Se sap el secret d’aquest programa  Se' n sap el secret

11