Fenomen És Què en Altres

actual? penses? fenòmens

Teatralment, un Sí Està clar que si estàs En els anuncis,
personatge com Manelic interpretant un per exemple, hi
podrà dir paraules com personatge d’una altre ha casos que, en
trebaiar, tabé i vos venir. regió, és possible una mateixa
canviar la seva família, usen
pronuncia per una més dialectes
adequada a la usada en diferents.
la seva procedència.
Fugir de castellanades i Sí, en certa L’ideal seria complir- Hi ha certes
tota pronuncia manera. ho, però si està paraules que
estrangera. justificat, com el cas del acaben amb
Manelic, podria ser consonant, com
usas el llenguatge camp, que la p
d’aquesta forma. final és muda.
Llenguatge NO afectat i Sí, en certa El mateix que abans i Quan una
NO vulgar. manera. sense abusar. Els paraula comença
extrems sempre són per vocal i
dolents. l’anterior acaba
amb m o b,
s’ajunten (Sant
Andreu, amb un)
Llenguatge “un poc més No. No és necessari. Si
distingit que el familiar”. representem una
escena familiar, no fa
falta elevar-ne el
llenguatge pel simple
fet d’estar fent una
representació. Malgrat
això, s’ha de respectar
sempre una dicció
correcte dels mots.
Fer sempre sonora la Sí Normalment diria que
combinació tj/tg (fetge, sí, però en paraules
jutjar) i bl i gl (poble, com poble, jo no ho
joglar). pronunciaria
sonorament. Hauria de
comprovar la
convenció per si estic
errat.
No ometre mai la e vora No Trobo que depèn de les
una r (però, veritat). característiques del to
del text que estiguem
representant. Jo
personalment ometria
 les e, però entenc que
potser podria ser
òptima la no omissió
d’aquesta vocal.
No ometre mai la t o d Sí Estic d’acord.
final darrera d’una r (curt,
tort).
Pronunciar vell i cella, NO Sí És evident, almenys per
vei i ceia. mi, que la pronuncia de
la ll ha de ser la
correcte.
RR ha de ser fortament i Sí Estic d’acord.
robustament vibrada,
igual que la r final o
davant de consonant
(forta, mar).
Articular fortament les Sí Sense exagerar, però
consonants finals (amic, estic d’acord. No s’han
pot, Joan), gairebé com si de perdre aquestes
fossin dobles. consonants pel simple
fet de ser al final del
mot.
Evitar tota mena de No Depenent del
vulgarismes (nosatres, un personatge i el seu
antre, etzistir, tot lo dia...) context, com he
explicat en punts
anteriors. Sempre
justificat. És a dir, ho
podrà usar algú que
parli així per les seves
característiques socials
o temporals, per
exemple. Algú que pari
estàndard no podrà, de
sobte, dir tot lo dia. No
tindria massa sentit.
No dir mai semana per No Avui en dia, la forma
setmana. correcte és dir semana
(malgrat jo digui
setmana).
Pronuncies deixades, com No Reflexió anotada
aquet home, no usar-les anteriorment, sempre
mai. justificat.
Ningú pot pronunciar la l Sí La l catalana és així, i
com a dental i no com a així hauria de ser
velar. pronunciada. No
posaré a totes les
 caselles que depèn del
personatge, ja que ho
trobo bastant evident.
Ningú pot pronunciar la Sí Estic d’acord, sempre
aa prepalatal, les ee i oo que es vulgui
mitjanes, enlloc d’obertes estandarditzar, és clar.
o tancades.
Evitar les ss andaluses, les Sí Estic d’acord.
yy o ii consonants de
timbre fortament fricatiu
(cajent per caient).
Evitar substituir la ll per y. Sí Estic d’acord.
Evitar pronunciació de Sí Estic d’acord.
vocals nasals.
Articulació TOTALMENT i No Depenent del
ENÈRGICAMENT catalana, personatge i el context,
sense manlleus ni com abans exposat.
transigències amb
llengües forasteres.
Pronunciar els dos No Crec que aquest tipus
accents catalans, el de pronuncia ja no és
principal i el secundari, vigent, si no vaig errat.
que apareix cada dues
síl·labes (èsternùdaría,
àfectìvitát).
Les ee inaccentuades han Sí Estic d’acord, us de la
de ser pronunciades com neutra.
aa (si no és en ea).
Les a i o inaccentuades Sí Igual que l’anterior.
han de ser pronunciades
com a u (incoar, colorit).
No fer mai diftong en la Desconec la regla per
combinació ie (quïeta, aquest tipus de hiat. Jo
recipïent). faria diftong, però
potser vaig errat.
Lligar juntament i mot Sí Estic d’acord.
terminat en s o x amb un
mot començat per una
vocal. La primera
consonant ha de ser
sonora, com una z o j
respectiavement. (els
amics, peix amb salsa).
Conèixer la pronuncia de Sí Està clar que és bastant
tots els mots de la llengua difícil, per no dir
catalana, fins i tot aquells impossible, conèixer
totes les paraules i la
que no pertanyin al
llenguatge familiar.
Pronunciar amb
naturalitat, SEMPRE, fins i
tot paraules que no estem
acostumats a usar.
Hi ha certes paraules, com
jo, o arbre, que poden ser
pronunciades com a io o
abre, ja que no es tracta
de barbarismes, sinó de
duplicats que han existit
des dels antics.
Diferenciar el to poètic,
líric, burgès... permetent
petits canvis en la
pronuncia (exemple previ
de Manelic).
Combinacions de
pronoms com li ho o els
n’hi ha, només s’usen fora
de Barcelona. Per tant,
seria forçat voler-les
imposar en el teatre. N’hi
ha d’altres, com li’n, els ho
o els el no resulten
xocants en l’ús parlat,
poden ser usades per
barcelonins endinsats en
parlars locals del
Principat). Aquestes
haurien de ser dites de
manera més literària.
Normalment val més
pronunciar –ió i –ció, com
seva pronuncia. Però
també està clar que, si
has de llegir un text,
has d’investigar la
pronuncia de tots els
mots.
Sí És evident. Per molt
que no estiguem
acostumats a usar
certes paraules, ni a
pronunciar-les, ens
prepararem el text
abans de representar-
lo. Per tant, les
paraules que no estem
acostumats a usar les
haurem fet una mica
més nostres.
No Diríem que la
pronunciació correcte
d’arbre és abre, i la de
jo, jo. Per tant, veig que
diverses paraules han
estat acceptades i
altres que no.
Sí Estic d’acord.
No No té cap tipus de
sentit, segons el meu
parer. O tots moros o
tots cristians, no em
sembla bé la reflexió
aquesta d’algunes sí, o
algunes no. No estic
segur de si s’hauria de
canviar la pronuncia o
no.
No No estic segur de la
pronunciació, sigui hiat
a dues síl·labes, però si la
frase es excessivament
difícil, no hauria de ser del
tot necessari.
No cal pronunciar la v
labiodertal, ja que no
seria dit amb massa
naturalitat.
Quan un autor escriu
determinats mots, ho fa
pensant en la sonoritat
d’aquests i en quines
propietats físiques ens
comporta. Ens proposa
una sèrie de normes per
tal de ser més estrictes en
aquest sentit. No s’ha de
ser intransigent, es tracta
de saber discernir entre
les diferents possibilitats.
No hem d’usar
pronuncies dialectals,
però algunes si que poden
aspirar a un respecte
especial. No es pot
pronunciar fló(r) com un
gironès, però un balear si
que pot usar les v
labiodentals.
o diftong. El que no em
sembla just és això que,
si hi ha una frase difícil,
pots modificar la
pronuncia. En tot cas,
accentuaria la seva
pronuncia per tal de
fer-ne més fàcil la
pronuncia.
Sí Ningú, tret dels balears
(em sembla). Fan les v
labiodentals.
No No crec que s’hauria de
modificar la pronuncia,
però si que s’hauria de
seguir la musicalitat i
accentuar els sons
vocàlics recurrents,
però sempre
respectant la dicció
establerta.
No Penso com abans, o
tots moros o tots
cristians. També és
depenent del
personatge i el seu
ambient, com abans.