Gramàtica

La gramàtica detallada de lernu! és una versió reduïda de la Plena Manlibro de

Esperanta Gramatiko (PMEG). L'autor d'ambdues gramàtiques és Bertilo Wennergren,
membre de l'Acadèmia d'Esperanto i antic membre de l'equip de lernu!. A diferència del
PMEG, la gramàtica detallada lernu! utilitza expressions tradicionals (com "acusatiu",
"substantiu", "predicatiu"). Et recomanem que et familiaritzis amb els termes
gramaticals i que després gaudeixis de les clares descripcions d'aquesta gramàtica.

 1 Introducció
 2 Termes gramaticals
 3 Escriptura i pronúncia
 4 Menes de paraules i funcions sintàctiques
 5 Substantius
 6 Adjectius
 7 Adverbis
 8 Singular i plural
 9 Article i altres determinants
 10 Apòstrof
 11 Pronoms
 12 Indicadors de funció
 12.1 Nominatiu
 12.2 Acusatiu

 12.3 Preposicions
 12.3.1 Preposicions de lloc
 12.3.2 Preposicions de direcció
 12.3.3 Je
 12.3.4 De
 12.3.5 Da
 12.3.6 Anstataŭ i krom
 12.3.7 Po
 13 Correlatius
 14 Conjuncions
 15 Partícules combinades
 16 Comparació
 17 Negació
 18 Preguntes i respostes

 19 Nombres
 20 Quantitatius
 21 Aposició
 22 Verbs
 23 Participis
 24 Verbs i funcions sintàctiques
 25 Oracions subordinades
 26 Estil indirecte
 27 Ordre dels mots
 28 Construcció de mots
 29 Sufixos
  30 Prefixos
 31 Elements d'afixació

2 Termes gramaticals

Algunes breus explicacions sobre termes gramaticals que es fan servir en aquesta
gramàtica. Les explicacions es presenten des del punt de vista de la gramàtica de
l'esperanto. En altres gramàtiques (de l'esperanto o altres llengües) els termes poden ser
emprats de forma diferent. Els termes a la gramàtica de lernu! segueixen el criteri del
Plena Analiza Gramatiko de Kalocsay i Waringhien.

adjectiu
Mot usat per descriure un substantiu o una partícula substantiva.
complement circumstancial
Sintagma que diu de quina manera, en quin lloc, quan, amb quin instruments
etc., s'esdevé una acció (o un estat) del predicat. Tot sintagma llevat del predicat,
subjecte, complement directe i predicatiu, és complement circumstancial.
adverbi
Mot utilitzat per descriure una cosa que no és un substantiu o una partícula
substantiva, (és a dir, verb, adjectiu, partícula adjectiva, un altre adverbi,
partícula adverbial o tota una frase).
afix
Morfema que es fa servir principalment per fer paraules compostes: sufix o
prefix.
africat
consonant feta mitjançant oclusió completa que hom trenca de manera que l'aire
surt amb un so fricatiu.
actiu
El tipus ordinari de frase, en la qual el subjecte és aquell que fa l'acció del
predicat. Vegeu passiu.
acusatiu
La terminació -N.
aposició
Sintamga que (normalment) se situa immediatament després d'una altra,
mostrant el mateix amb diferents paraules.
epítet
Adjectiu, partícula adjectiva, adverbi o partícula adverbial que descriu
directament una altra paraula.
finitiu
Forma verbal, que pot ser usada com a predicat.
fricativa
Consonant pronunciada mitjançant una obstrucció incompleta (estretament) a
través de la qual l'aire flueix amb so de frotació.
futur
Forma verbal que expressa acció o estat en un temps per venir.
imperatiu
Mode verbal que mostra una ordre (un dels usos del volitiu en esperanto).
indicatiu
 Mode verbal que mostra accions i estats real i efectius.
infinitiu
Mode verbal que anomena una acció o estas de manera neutral, sense mostrar si
es tracta de realitat, desig o imaginació.
interjecció
partícula exclamativa.
condicional
mode verbal, que indica accions o estats irreals, imaginaris o fantàstics.
conjunció
Partícula que uneix sintagmes que tenen la mateixa funció dins la frase.
consonant
So produït mitjançant alguna mena de tancament del flux de l'aire.
lateral
Consonant produïda obstaculitzant només al mig de la boca. L'aire corre
lliurement pels costats de la llengua.
mode
Una de les categories de les formes verbals, que expressen diferents actituds del
parlant en relació al que diu. Els modes dels verbs en esperanto són infinitiu,
indicatiu, volitiu i condicional.
nasal
Consonant produïda per obstrucció completa del pas de l'aire per la boca. L'aire
surt, llavors, a través del nas.
negació
Partícula negativa.
intransitiu
(en relació a verb) Que no pot portar complement directe.
nominatiu
Substantiu o partícula substantiva que no té un indicador de función (preposició
o terminació d'acusatiu).
numeral
Partícula que expressa nombre.
complement directe (o objecte)
Funció sintàctica que indica allò que rep directament l'acció del predicat. A
vegades es coneix com "objecte directe", en contraposició al "objecte indirecte".
L'"Objecte indirecte" és refereix, en aquesta gramàtica, al-adjecte.Normalment
l'objecte (directe)s'anomena també "objecte acusatiu". L'objecte indirecte també
s'anomena tradicionalment "objecte datiu".
participi
Paraula que mostra una acció o estat com a qualitat del subjecte o objecte
passiva
Tipus de construcció "inversa" en la qual allò que normalment (en actiu) és
complement directe, apareix com subjecte.
oclusiva
Consonant produïda quan es tanca totalment el pas de l'aire i segueix una
obertura sobtada del pas de l'aire.
plural
Nombre gramatical:més d'un objecte.
predicatiu
Part independent de la frase que descriu el subjecte o el complement directe per
mitjà d'un verb.
predicatiu
Verb principal de la frase. Verb, que normalment du subjecte.
prefix
Afix que es situa davant d'altres arrels.
preposició
Partícula que indica la funció de la part de la frase següent.
Pretèrit
forma verbal que expressa acció o estat en un temps passat.
present
forma verbal que expressa acció o estat en temps present.
pronom
Partícula que s'usa en substitució d'una part substantiva de la frase.
singular
Gènere gramatical de nombre u (singular).
Subjecte
Funció sintàctica que (en una frase activa) indica quí o què realitza l'acció del
predicat.
Conjunció
Partícula, que introdueix una frase subordinada enllaçant-la amb la frase
principal.
substantiu
Paraula que pot actuar com a nucli d'un sintagma amb la funció de subjecte,
complement directe, vocatiu, complement circumstancial, atribut, suplement o
predicatiu.
sufix
Afix que col·loquem després d'altres arrels.
complement del nom
Descripció directa (d'una paraula no verbal) la relació de la qual amb la paraula
descrita indica un indicador de funció (una preposició o una terminació
d'acusatiu).
transitiu
(sobre verb) Que pot tenir complement directe.
verb
Paraula que expressa acció o estat i que pot fer la funció de predicat de la frase.
Com a verb, no obstant, hom inclou infinitiu, tot i que normalment aquest verb
no pot actuar com a predicat.
vibrant
Cnsonant produïda mitjançant diverses obstruccions i trencaments consecutius i
ràpids.
vocal
So de la llengua produït sense barrar el pas de l'aire i que pot dur accent.
vocatiu
Funció sintàctica que indica la persona interpel·lada.
volitiu
Mode verbal que indica que l'acció o estat no és real, només desitjat.
partícula
Paraula que no necessita terminació però que pot aparèixer a la frase tal com és.

2. 3 Escriptura i pronúncia
Lletres
Vet aquí l'alfabet de l'esperanto

 Aa ami estimar
 Bb bela bonic/bonica
 Cc celo finalitat
 Ĉĉ ĉokolado xocolata
 Dd doni donar
 Ee egala igual
 Ff facila fàcil
 Gg granda gran
 Ĝĝ ĝui gaudir
 Hh horo hora
 Ĥĥ ĥoro cor (orfeó, coral)
 Ii infano infant
 Jj juna jove
 Ĵĵ ĵurnalo diari (periòdic)
 Kk kafo cafè
 Ll lando país
 Mm maro mar
 Nn nokto nit
 Oo oro or
 Pp paco pau
 Rr rapida ràpid/ràpida
 Ss salti saltar
 Ŝŝ ŝipo vaixell
 Tt tago dia
 Uu urbo ciutat
 Ŭŭ aŭto cotxe (automòbil)
 Vv vivo vida
 Zz zebro zebra

Majúscules: A, B, C, Ĉ, D, E, F, G, Ĝ, H, Ĥ, I, J, Ĵ, K, L, M, N, O, P, R, S, Ŝ, T, U, Ŭ, V, Z

Minúscules: a, b, c, ĉ, d, e, f, g, ĝ, h, ĥ, i, j, ĵ, k, l, m, n, o, p, r, s, ŝ, t, u, ŭ, v, z

Noms de les a, bo, co, ĉo, do, e, fo, go, ĝo, ho, ĥo, i, jo, ĵo, ko, lo, mo, no, o, po, ro, so,
lletres: ŝo, to, u, ŭo, vo, zo

Majúscules i minúscules

Cada lletra existeix en dues formes: majúscula (lletra gran, inicial) i minúscula (lletra
petita). Les minúscules són les formes normals de les lletra. Les majúscules s'acostumen
a fer servir com a inicial d'una frase principal, i com a primera lletra dels noms propis.
Signes diacrítics

Hi ha sis lletres que són específiques de l'esperanto: Ĉ, Ĝ, Ĥ, Ĵ, Ŝ i Ŭ. Aquestes tenen

signe diacrític. El diacrític ^ s'anomena circumflex o barret. El diacrític sobre la U
s'anomena ganxo.

Quan no és possible utilitzar els diacrítics, es pot fer servir una escriptura alternativa.
L'alternativa oficial és valer-se de la H, tal com figura al Fundamento de Esperanto.
En l'escriptura amb H hom afegeix una H a continuació enlloc de posar el circumflex i
no es posa cap signe sobre la U: ch, gh, hh, jh, sh, u. En el treball amb ordinador, en els
correus, etc. molta gent posa una ics X enlloc de barret i ganxo: cx, gx, hx, jx, sx, ux.

Pronúncia
Les lletres A, E, I, O i U són vocals. Totes les altres són consonants. Totes les lletres
s'han de pronunciar. No hi ha lletres mudes.

Vocals
Vocal Descripció Símbol de l'alfabet fonètic internacional

I i [i]

U u [u]

E e, entre la e oberta i la e tancada [e]

O o, entre la o oberta i la o tancada [o]

A a [a]

Accent

En paraules amb dues o més vocals, n'hi ha sempre una que es pronuncia amb més força
que les altres. Hom diu que porta l'accent tònic. L'accent recau sempre sobre la
penúltima vocal (aquí s'indica la vocal accentuada escrivint-la en majúscula): tAblo,
nenIam, rapIda, taksIo, familIo, revolvEro, krokodIloj, eskImo, diskUtas, mEtro,
metrOo, Apud, anstAtaŭ, trIcent, mAlpli, Ekde, kElkmil etc.

La terminació O pot ser substituïda per un apòstrof. L'apòstrof es compta com una vocal
(no pronunciada), i l'accent no canvia: taksI', familI', revolvEr', metrO'.

Variació vocàlica

La manera de pronunciar una vocal és relativament lliure dins d'uns límits. Cal tenir
cura però, que la pronúncia de cada vocal no s'acosti massa a qualsevol de les altres
vocals.

La llargada de les vocals en esperanto és irrellevant. Hom pot pronunciar-les llargues,

mitjanes o curtes indistintament.
Cadascuna de les vocals de l'esperanto es pronuncia "sense moviments", això vol dir
que no se sent el moviment de la llengua des d'una posició en la boca a una altra mentre
es pronuncia una vocal. Per exemple: E no ha de sonar com "ei" ni O com "ou".

Consonants
Símbol de l'alfabet fonètic
Consonant Descripció
internacional

B oclusiva bialabial sonora, b [b]

P oclusiva bilabial sorda, p [p]

D oclusiva dental sonora, d [d]

T oclusiva dental sorda, t [t]

G oclusiva velar sonora, g com "gat" [g]

K oclusiva velar sorda, k [k]

V fricativa labiodental sonora, v [v]

F fricativa labiodental sorda, f [f]

Z fricativa alveolar sonora, com a "casa", "zebra" [z]

fricativa alveolar sorda, com ss, ç com en

S [s]
"rossa", "peça"

Ĵ fricativa palatal sonora, j com "dijous" [ʒ]

Ŝ fricativa palatal sorda, (i)x, com "caixa" [ʃ]

fricativa velar sorda, kh, com en castellà j, rus

Ĥ [x]
x

H com h en anglès "happy" [h]

C africada alveolar sorda com ts a "potser" [ts]

Ĝ africada palatal sonora, com tg a "metge" [dʒ]

Ĉ africada palatal sorda, com tx a "fitxa" [tʃ]

M nasal bilabial sonora, m [m]

N nasal dental sonora, n [n]

L lateral alveolar sonora, l [l]

R ròtica vibrant, rr a "carro" [r]

 Símbol de l'alfabet fonètic
Consonant Descripció
internacional

aproximant palatal sonora, com i a "feina",

J [j]
"iode"

Ŭ u [w]

Semivocals

Les semivocals J i Ŭ es pronuncien com vocals però de fet fan de consonants. Són
sempre curtes i no hi pot recaure mai l'accent. Una semivocal sempre apareix davant o
després d'una vocal pròpia. Ŭ sol aparèixer habitualment només en les combinacions
"aŭ" i "eŭ".

Variació consonàntica

Quan una consonant sorda està situada just davant d'una de sonora sovint hom tendeix a
sonoritzar-la: akvo → "agvo", okdek → "ogdek". I a l'inrevés quan una consonant
sonora en precedeix una de sorda sovint hom tendeix a pronunciar-la sorda: subtaso →
"suptaso", absolute → "apsolute". Aquests canvis en principi no són mai correctes, però
sovint són tolerats a la pràctica, sempre que no donin lloc a confusió. De vegades alguns
parlants voldrien fer sorda una consonant sonora a final de mot: apud → "aput", sed →
"set", hund' → "hunt", naz' → "nas". Aquesta mena de canvis no són acceptats. Cal tenir
cura d'evitar-los.

Hi ha nadius d'algunes llengües que tenen tendència a pronunciar KV i GV com si es

tractés de "kŭ" i "gŭ": akvo → "akŭo", kvin → "kŭin", gvidi → "gŭidi". En esperanto la
Ŭ no pot anar mai a continuació d'una consonant, per això no hi pot haver malentesos.
En qualsevol cas, aquesta pronunciació és considerada incorrecta.

En algunes llengües hom pronuncia els sons P, T, K, C i Ĉ de forma aspirada, com si hi

hagués després una H suau. En esperanto aquestes consonants normalment no són
aspirades, tot i que no hi ha una regla sobre això. Així doncs, es poden fer de forma
aspirada si es vol, però parant atenció que l'aspiració no soni com una H completa.

L es pronuncia fent una mica de barrera amb les dents. Fent-ho només així, el so apareix
de forma "nítida". Si al mateix temps s'alça la part del darrera de la llengua contra la
zona velar, la L sona "fosca" (propera al so U). Aquesta segona pronunciació és una
alternativa vàlida, però atenció que no arribi a sonar com una U, cosa que passa si la
principal barrera, les dents, no intervé.

Quan N es troba davant d'un so alveolar o velar, es té tendència a canviar N cap a un so

més dental (una lleu diferència), o cap a un so velar (una gran diferència), per facilitar la
pronunciació: tranĉi, manĝi, longa, banko i altres. Això no és un problema ja que en
esperanto no existeixen sons nasals alveolars o velars amb els quals ens poguésim
confondre. De manera similar, es té tendència a pronunciar M labiodental davant d'un
altre so labiodenatl: amforo, ŝaŭmvino i altres. Tampoc això és un problema. Però
procureu no pronunciar la N labiodental: infero, enveni i altres. perquè llavors es
confonen N i M, cosa que no es pot acceptar. Naturalment, es pot sempre usar la
pronunciació bàsica de N i M.

La R normalment és dental però no importa amb quina part de la boca es realitzi el so.
Per exemple, la R velar és una bona alternativa. El tret important de la R és que sigui
vibrant. Així doncs, també la R velar millor que sigui vibrant (que sigui
"desenvolupada"), és a dir, que la úvula tremoli contra la llengua. La R ha de tremolar,
sigui quina sigui la seva posició dins la paraula. Per exemple, en rivero les dues R es
pronuncien igual. Es fan servir també altres tipus de sons R, una pràctica àmpliament
acceptada. Però hem de procurar que el so de la R no es confongui amb una altra
consonant o amb alguna de les cinc vocals.

La llargada de les vocals en esperanto és irrellevant. Hom pot pronunciar-les llargues,

mitjanes o curtes indistintament.

2. 4 Menes de paraules i funcions sintàctiques

Menes de paraules
Existeixen dues menes de paraules en esperanto: paraules flexives i partícules:

Paraules flexives

La majoria de les paraules en esperanto són paraules flexives. Una paraula flexiva
consta d'un lexema [o arrel] (o més d'un lexema) + terminació gramatical, per
exemple: patr/o, roz/o, sun/o, am/o, kol/tuk/o, san/a, verd/a, hel/ruĝ/a, eg/e, aparten/i,
bril/as, est/os, rond/ir/as.

Els lexemes expressen les coses més diverses: animals, persones, accions, qualitats,
conceptes abstractes, coses concretes, etc. Un lexema no pot aparèixer sol, sinó que
necessita una terminació gramatical. Existeixen nou terminacions: O, A, E, I, AS, IS,
OS, US i U. Si s'afegeix una d'aquestes terminacions a un lexema, s'esdevé una paraula.
En principi qualsevol lexema pot acceptar qualsevol terminació: hom/o, hom/a, hom/e,
hom/i, hom/as etc, blu/o, blu/a, blu/e, blu/i, blu/as etc, kur/o, kur/a, kur/e, kur/i, kur/as
etc.

Algunes lexemes s'utilitzen principalment per a la derivació. Se'n diuen afixos: EBL,
UL, MAL, GE i altres

Una partícula no necessita terminació, sinó que pot aparèixer en una oració tal qual és.
Les partícules són un grup limitat de paraules que indiquen unes idees molt bàsiques,
relacions gramaticals, etc. Principalment són preposicions, per exemple al, de, en;
pronoms personals, per exemple mi, vi, ŝi; partícules substantives i partícules adjectives,
per exemple kiu, tiu, kio, tio, kia, tia, kies, ties, ambaŭ; numerals, per exemple unu, du,
tri, dek, cent; conjuncions, per exemple kaj, aŭ; conjuncions subordinades, per exemple
ke, ĉu, se; partícules adverbials, per exemple: kie, tie, for, kiam, tiam, baldaŭ, hodiaŭ,
kial, tial, kiel, tiel, kiom, tiom, ankaŭ, eĉ, jes, ne; interjeccions, per exemple adiaŭ, bis,
ho.
45 de les partícules semblen tenir terminació, semblen derivades, però no ho són: tio,
tia, kio, kie, iu, iel, ĉiam, ĉiom, nenial, nenies i altres. D'aquestes paraules se'n diuen
correlatius.

Funcions sintàctiques
Un oració és una consecució de paraules que conjuntament expressen un pensament.
Un sintagma és una paraula o un grup de paraules que té una funció com a unitat dins
d'una oració.

El sintagma més important és el predicat. Consta d'un verbo amb una de les
terminacions AS, IS, OS, US i U (normalment no I): iras, sidis, batos, vidus, pensu etc
El predicat indica l'acció o l'estat de què es tracta.

El predicat és el centre de l'oració. Totes les altres parts (principals) de l'oració es

relacionen de diverses maneres amb el predicat. Desenvolupen diverses funcions
sintàctiques, per exemple subjecte, complement directe, complement circumstancial,
vocatiu, predicatiu.

 La junulo legas libron. - El jove llegeix un llibre.

El verb legas és el predicat. La junulo és el subjecte. Libron és el complement

directe.

 Ŝi veturis tutan tagon per sia aŭto. - Ella va anar tot el dia amb el seu cotxe.

El sintagma tutan tagon és un complement circumstancial acusatiu, que indica

quant va durar l'acció. El sintagme per sia aŭto és un complement circumstancial
preposicional, que informa sobre l'instrument amb què es porta a terme l'acció.
La funció sintàctica del primer complement circumstancial ve indicada per la
terminació -N. La funció sintàctica del segon complement circumstancial ve
indicada per la preposició per.

 Andreo, ĉu vi renkontis Paŭlon hodiaŭ? - Andreo, ¿has trobat el Paŭlo avui?

El sintagma Andreo és un vocatiu.

 La apartamento de Andreo estas malgranda. - L'apartament de l'Andreo és petit.

La part de la frase malgranda és predicatiu del subjecte. descriu el subjecte la

apartamento mitjançant el verb predicatiu estas:

Hi ha tres sistemes per indicar la funció dins la frase: el nominatiu, la terminació

d'acusatiu N i les preposicions.

Un part de la frase consisteix en la paraula principal, a la qual es pot afegir diferents

descripcions:

 Andreo loĝas en bela apartamento kun du ĉambroj. - Andreo viu en un bonic

apartament amb dues habitacions.
 En l'adjecte local el substantiu apartamento és la paraula principal. A més,
l'adjecte conté un adjectiu, bela, que és epitet de la paraula principal, i de la part
de la frase kun du ĉambroj, que és un suplement del substantiu apartamento.
(La part subordinada kun du ĉambroj no està lligada directament al predicat, és
només una part de l'adjecte en bela apartamento kun du ĉambroj.)

Vegeŭ també la llista de terminacions gramaticals a la Presentació.

5 Substantius

Els substantius són paraules que designen coses concretes, abstractes, persones,
animals, fenòmens, accions, qualitats, espècies, individus, etc. Els substantius en
esperanto tenen la terminació O:

 tablo - taula = nom d'una cosa concreta

 hundo - gos = nom d'una mena d'animal
 saĝo - saviesa = nom d'una qualitat
 amo - amor = nom d'un sentiment
 kuro - cursa = nom d'acció
 martelado - martelleig = nom d'acció continuada en el temps o repetitiva
 Petro - Pere = nom de persona
 Jokohamo - Iokohama = nom de ciutat

Darrere de la terminació substantiva O podem trobar la terminació J per al plural, i la

terminació N de l'acusatiu. Pot ser que haguem de fer-les servir totes dues, però sempre
col·locarem J davant N:

tabloj tablon tablojn

hundoj hundon hundojn

Hom pot substituir la terminació O per un apòstrof, però només en cas que no la
segueixin la J o la N:hund' = hundo, saĝ' = saĝo, am' = amo, kur' = kuro, Jokoham'
= Jokohamo.

Ús dels substantius
Substantius, o més ben dit sintagmes amb un substantiu com a nucli, fan habitualment la
funció de subjecte. complement directe, complement o vocatiu, però també poden fer
de descripció suplementària o descripció predicativa d'un altre mot:

 La bona virino trankviligis sian soifon. - La bona dona va calmar la seva set.

El sintagma la bona virino el nucli del qual és el substantiu virino fa la funció de

subjecte.

 Mi vidas leonon. - Jo veig un lleó.

El substantiu leonon fa la funció de complement directe (i per això porta la

terminació d'acusatiu N)
  Ludoviko, donu al mi panon. - Ludoviko, dóna'm pa.

El sintagma Ludoviko té la funció de vocatiu.

 Sur la fenestro kuŝas krajono kaj plumo. - Al damunt de la finestra hi ha un

llapis i una ploma.

El sintagma sur la fenestro fa de complement circumstancial de lloc (per aquesta

raó duu la preposició locativa sur).

 La dentoj de leono estas akraj. - Les dents d'un lleó són punxegudes.

El sintagma de leono actua com complement possessiu del sintagma nominal la

dentoj (i per això té la preposició de).

 Mi estas muzikisto. - Jo sóc músic.

El substantiu muzikisto actua com a atribut del subjecte mi

Partícules substantives
Algunes paraules en esperanto poden tenir funció substantiva a l'oració malgrat no dur
la terminació O. Es tracta dels pronoms personals, els correlatius acabats en U i O, els
noms de les lletres de l'esperanto, els numerals i la partícula ambaŭ.

Els adverbis de quantitat també poden tenir una funció de substantiu.

Noms propis
Els noms propis totalment "esperantitzats" sempre tenen la terminació O: Anno, Petro,
Teodoro, Mario... Els noms propis no adaptats a l'esperanto també són substantius, però
no solen tenir la terminació O: Anna, Peter, Theodore Roosevelt, Marie Curie, Deng
Xiaoping. En aquests casos es pot prescindir de la terminació N de l'acusatiu, fins i tot si
llur funció a la frase en principi l'exigiria. Per saber-ne més llegiu els aclariments sobre
la terminació N.

6 Adjectius

Els adjectius indiquen trets, qualitats, pertinences, relació, etc. Els adjectius en
esperanto acaben amb terminació A:

 longa - llarg = que té molta llargada

 ruĝa - vermell = que té el vermell com a característica
 bona - bo = caracteritzat per la bondat
 inteligenta - intel·ligent = que té intel·ligència, caracteritzat per la intel·ligència
 homa - humà = relatiu als éssers humans
 malaperinta - desaparegut = tal, que ja ha desaparegut
També els pronoms possessius i numerals ordinals són adjectius, però en aquests mots
la terminació A té un significat especial.

Després de la terminació A pot seguir terminació J per al plural. Hom també pot usar
ambdues terminacions, però sempr J abans de N:

longaj longan longajn

ruĝaj ruĝan ruĝajn

miaj mian miajn

sesaj sesan sesajn

Per a la comparació hom fa servir adjectius juntament amb les partícules pli i plej.

Ús dels adjectius
Els adjectius s'utilitzen sobretot a fi de descriure substantius.

Adjectius com a epítets

Els adjectius poden actuar com a epítets dels substantius (que descriuen directament
adjectius). Els adjectius com a epítets es troben majoritàriament davant del substantiu,
però poden trobar-se també darrere. Fins i tot podem trobar alhora adjectius davant i
darrere del mateix substantiu:

 granda domo - una casa gran

 domo granda - una casa gran
 la tago longa - el dia llarg
 la longa tago - el dia llarg
 fama Franca verkisto - un famós escriptor francès
 fama verkisto Franca - un famós escriptor francès
 Lingvo Internacia (la origina nomo de Esperanto) - Llengua Internacional (el nom
original de l'esperanto)

Un adjectiu com a epítet col·locat després del seu substantiu sovint té un paper emfàtic.

Adjectius predicatius

Un adjectiu també pot descriure una cosa de manera predicativa, a través d'un verb:

 La domo estas granda. - La casa és gran

Granda descriu el substantiu domo a través del verb estas.

 Tiuj ĉi verkistoj iam iĝos famaj. Aquests escriptors algun dia esdevindran
famosos.
 Famaj descriu el substantiu verkistoj a través del verb iĝos

 Mi farbis mian domon blanka. Vaig pintar la meva casa de blanc.

Blanka descriu el substantiu domon a través del verb farbis.

Descripció d'altres mots.

Els adjectius es fan servir també per tal de descriure partícules substantives, per
exemple pronoms personals, habitualment com predicatius:

 Mi estas feliĉa. - Sóc feliç.

 Tiu estas mia. - Aquest és meu.
 Tio estas bona. - Això és bo.
 Ili fariĝis koleraj. - Es van enfurismar.
 Ambaŭ ŝajnis dormantaj. Ambdós semblava que dormien.

Ús substantiu dels adjectius

Quan un adjectiu fa la funció de complement del nom, a vegades es deixa de banda el

substantiu. Llavors l'adjectiu assumeix el rol de substantiu. Això és possibe quan el
context mostra clarament quin substantiu se sobreentén:

 La palaco de la imperiestro estis la plej belega [palaco] en la mondo.

El palau de l'emperador era el [palau] més preciós del món.

 Mi ne volas tiun ĉi supon, donu al mi alian [supon].

No vull aquesta sopa, done'm-en una altra.

 Tro malmultaj [homoj/aŭskultantoj] venis.

Van venir massa pocs [oients].

 Kelkaj [personoj] el ni alvenis malfrue.

Alguns [algunes persones] de nosaltres vam arribar tard.

 Ni ambaŭ volas la saman [aferon]. (Aŭ: Ni ambaŭ volas la samon.)

Tot dos volem el mateix [la mateixa cosa]. (O: ambdós volem el mateix).

 Vi estas la unuaj [personoj], kiujn mi vidas hodiaŭ matene.

Sou els primers [les primeres persones], que veig aquest matí.

 Via pano estas malpli freŝa, ol mia [pano].

El vostre pa és menys fresc, que el meu [pa].

  Estas nun la dua [horo].

Ara són les dues [hores] (literalment: "ara és la segona" [hora]).

 Mi parolas la Francan [lingvon].

Jo parlo francès [la llengua francesa].

Partícules adjectives
Alguns mots en esperanto poden actuar com a adjectius en una oració però no tenen la
terminació A. Són els correlatius acabats en A, U i ES, el mot ambaŭ i els numerals.

 Tiun straton mi neniam vidis antaŭe.

Aquest carrer no l'havia vist mai abans

 Mi korektis ambaŭ erarojn.

He corregit els dos errors.

 Tie loĝas du Hungaroj kaj tri Kanadanoj.

Allà viuen dos hongaresos i tres canadencs.

7 Adverbis

Els adverbis indiquen manera, lloc, temps, quantitat, etc. Els adverbis en esperanto
porten terminació E:

 rapide = d'una maner ràpida, amb rapidesa

 bele = d'una manera bella, amb bellesa
 urbe = a la ciutat / a les ciutats
 hejme = a la pròpia casa / a les pròpies cases
 tage = (en) el dia / (en) els dies
 matene = al matí / als matins
 lunde = els dilluns, cada dilluns
 normale = de manera normal, en ocasions normals
 multe = en gran quantitat
 alveninte = després de l'arribada

Amb els adverbis de lloc pot aparèixer la terminació N de direcció: urben = "a la ciutat",
hejmen = "a casa". Però un adverbi mai no pot acceptar la terminació J.

Per a la comparció es fan servir els adverbis juntament amb les partícules pli i plej.

Ús dels adverbis
Un adverbi pot tenir la funió de complement circumstancial d'un verb:
  Ili manĝas rapide. - Ells mengen ràpidament.

Rapidament és complement circumstancial de mengen i indica la manera com

mengen.

 Urbe troviĝas multaj restoracioj. - A ciutat hi han molts restaurants.

A ciutat és complement circumstancial de hi han i indica el lloc on s'esdevé el

fenomen.

El complement circumstancial adverbial també pot complementar tota una oració:

 Kompreneble mi iros. - Per descomptat hi aniré.

Per descomptat complementa tota l'oració. No explica com hi aniré, el que fa és

comentar el fet que hi aniré. Tot el fet en sí es dóna per descomptat.

L'adverbi pot complementar un adjectiu, un altre adverbi i una partícula adverbial.

 Ĝi estas sufiĉe granda. - És prou gran.

 Li manĝas terure multe. - Menja terriblement molt.
 Ili revenos treege baldaŭ. - Vindran molt aviat.

Un adverbi també pot complementar un verb en infinitiu o una oració subordinada:

 Estas amuze labori. - Treballar és divertit.

Divertit complementa la paraula treballar.

 Multe maĉi estas necese por bona digesto. - Mastegar força és necessari per a
una bona digestió.

Els djectius i els adverbis són molt semblants. La cosa que hom vol descriure és la que
determina si cal fer servir adjectiu o adverbi.

Els adverbis de quantitat es poden fer servir com si fossin substantius: Tie loĝas multe
(= multo) da stranguloj.

partícules adverbials
Algunes de les partícules de l'esperanto poden tenir una funció adverbial a l'oració, tot i
no tenir la terminació E. D'aquesta mena són els correlatius acabats en E, EL, OM, AM
i AL, les partícules pli i plej, la partícula ne, les partícules ĉi, for, ankoraŭ, baldaŭ,
hodiaŭ, hieraŭ, morgaŭ, jam, ĵus, nun, plu, tuj, ajn, almenaŭ, ankaŭ, apenaŭ, des, do, eĉ,
ja, jen, jes, ju, kvazaŭ, mem, nur, preskaŭ, tamen, tre i tro. En principi les partícules
adverbials són adverbis però en aquesta gramàtica les anomenem partícules adverbials
per a distingir-les d'aquells adverbis que acaben en E.

8 Singular i plural
Singular significa que n'hi ha un. Plural significa que n'hi ha més d'un. El plural
s'indica amb la terminació J. Hom fa servir la terminació J en els substantius, adjectius i
en els correlatius acabats en U i en A.

Singular
(unu) tago - (un) dia
(unu) granda domo - (una) casa gran
ilia granda domo - llur casa gran
alia homo - una altra persona
la unua tago - el primer dia
iu - algun
tiu homo - aquella persona
tia speco - aquell tipus
La kato estas nigra. - El gat és negre.
Ĝi estas granda, sed bela. - És gran però
bonic.
Vi estas bela. - Ets bonic.
Ĉiu miris pri tio. - Cadascú se'n va quedar
sorprès.
Kia estis la respondo? - Com va ser la
resposta?
Plural
(pluraj) tagoj - (uns quants) dies
(tri) grandaj domoj - (tres) cases grans
iliaj grandaj domoj - llurs cases grans
aliaj homoj - unes altres persones
la unuaj tagoj - els primers dies
iuj - alguns
tiuj homoj - aquelles persones
tiaj specoj - aquells tipus
La katoj estas nigraj. - Els gats són negres.
Ili estas grandaj, sed belaj. - Són grans però
bonics.
Vi estas belaj. - Sou bonics.
Ĉiuj miris pri tio. - Tots se'n va quedar
sorpresos.
Kiaj estis la respondoj? - Com van ser les
respostes?

En cas d'haver d'afegir la N, aquesta va després de la J: tagojn, grandajn, aliajn, nigrajn,

iliajn, tiujn, neniajn.

Si l'adjectiu descriu uns quants substantius, aquest ha de portar la terminació J ja que el

significat és plural:

 La tablo kaj la seĝo estas eluzitaj. - La taula i la cadira estan gastades.

Una taula i una cadira són dues coses. Ambdues estan gastades.

 En la ĉambro estis verdaj seĝo kaj tablo. - A la cambra hi havia una cadira i una
taula verdes.

Allà hi havia una cadira verda i una taula verda.

En algunes ocasions l'adjectiu es refereix al substantiu amb terminació J però segons el

sentit descriu només una de les diverses coses. En aquest cas l'adjectiu no duu la
terminació J:

 Tie staris pluraj grandaj kaj unu malgranda tabloj. - Allà hi havia diverses
taules grans i una de petita.

Encara que malgranda està relacionat amb la paraula tabloj, ha d'anar sense J, ja
que descriu només una de les taules.
  Mi volas verdan kaj ruĝan krajonojn. = ...unu verdan krajonon kaj unu ruĝan
krajonon. - Vull un llapis verd i un llapis vermell.
 Venis Franca kaj Germanaj gastoj. = Venis unu Franca kaj pluraj Germanaj
gastoj. - Va venir un convidat francès i diversos d'alemanys.

A vegades els adjectius en plural al costat de substantius en singular poden semblar una
barreja estranya, malgrat que la construcció sigui lògica. Zamenhof sovint evitava
aquest tipus de construcció, fent servir l'adjectiu en singular sobre tot quan es tractava
d'adjectiu possessiu o bé quan es tractava de diversos substantius en abstracte:

 Mia frato kaj fratino = mia frato kaj mia fratino = miaj frato kaj fratino. - El
meu germà i la meva germana.

Actualment es prefereix la forma miaj frato kaj fratino.

 La simpla lernado kaj uzado de Esperanto. - El simple aprenentatge i ús de

l'esperanto.

Simpla se sobreentén davant uzado. Com a alternativa es pot dir que lernado kaj
uzado formen juntament una sola idea.

De la mateixa manera Zamenhof sovint evitava usar diversos adjectius singulars al

costat d'un substantiu plural:

 Estis inter la sepa kaj oka horo vespere. = ...la sepa kaj (la) oka horoj... - Eren
entre les set i les vuit del vespre.

Avui dia es recomana dir inter la sepa kaj oka horoj (o bé inter la sepa horo kaj
la oka).

9 Article i altres determinants

Els determinants són partícules que hom posa davant d'un sintagma nominal a fi de
determinar la identitat de la cosa. El determinant més important és l'article definit la.

La — article definit
La partícula la indica que parlem de certa cosa que es coneguda pel receptor.

Hom no afegeix cap terminació a la, ni J, ni N:

 la domo = aquella casa coneguda per tu

 la bela junulino = aquella jove formosa coneguda per tu
 la junulinoj = aquelles joves conegudes per tu
 la altaj montoj = aquelles altes muntanyes conegudes per tu
 la ruĝajn krajonojn = aquells llapis vermells coneguts per tu

En alguns casos es pot usar la forma abreujada de l'apòstrof l'.

La se situa davant epítets del substantiu. Ocasionalment es posa una preposició davant
la:

 en la domo
 ĉe la bela junulino
 pri la altaj domoj

Coses individuals

Quan es tracta d'éssers individuals (i no de speco) [mena], la significa que l'emissor

suposa que el receptor ja ho coneix. La aleshores significa més o menys "ja saps de què
parlo".

La manca de la (o d'un altre determinant) significa que l'emissor suposa que l'emissor no
sap a quin exemplar s'està referint l'emissor. La manca de determinant significa "no saps
de quin exemplar concret es tracta". I la manca de determinant també pot significar que
la identitat d'aquest exemplar no és important. El no ús de la és tan important com el seu
ús.

 La rozo apartenas al Teodoro. - La rosa pertany a Teodoro.

L'emissor suposa que el receptor pot comprendre de quina rosa es tracta.

 Al Teodoro apartenas rozo. - A Teodoro li pertany una rosa.

Ara es tracta d'una rosa que el receptor no coneix.

 Domo brulas! - Una casa crema!

Una casa individual i concreta crema, però l'emissor no sap si el receptor sap de
quina casa es tracta o potser ni tan sols l'emissor sap quina casa crema.

 La domo brulas! - La casa crema!

L'emissor vol informar que crema una casa que el receptor deu conèixer (potser
la seva).

 Venis multaj gastoj al via festo, ĉu ne? - Van venir molts convidats a la teve
festa, oi?

Els convidats eren uns individus certs, però aquí el sintagma multaj gastoj
només serveix per informar de la quantitat de convidats. Llur identitat individual
o col·lectiva no és rellevant.

Esmentat abans

Normalment una cosa és coneguda perque s'ha esmentat amb anterioritat. La significa,
doncs, que es torna a esmentar una cosa ja comentada. La no utilització de la significa
que s'introdueix en la història una cosa nova:
  Mi havas grandan domon. La domo havas du etaĝojn. - Jo tinc una casa gran.
La casa té dues plantes (pisos).

En el primer moment de fer-hi esment, el que escolta encara no sap de quina

casa es tracta. Per això, qui parla no utilitza la. A la segona vegada d'esmentar-la
el qui parla afegeix la, per indicar que es tracta de la casa al·ludida al principi. Si
en aquest moment no utilitzés la, l'oïdor suposaria que es tracta d'una altra casa i
no la dita al principi o que s'està parlant de cases en general (qualsevol casa).

 En tiu ĉi skatolo estas frukto. La frukto estas ronda. - En aquesta capsa hi ha

una (peça de) fruita. La (peça de) fruita és rodona.

Al principi frukto sense la presenta un nou objecte. El que escolta sap que hi ha
una(peça de)fruita a la capsa. Posteriorment, el qui parla pot continuar parlant
sobre la mateixa fruita utilitzant l'expressió la frukto.

 Mi havas tri infanojn. La infanoj ofte ĝojigas min. - Jo tinc tres nens. Els nens
m'alegren sovint.

La indica que es tracta dels nens ja esmentats.

 Sur la strato iris tri viroj. Ili aspektis kiel friponoj. Subite la tri friponoj
malaperis en bankon. Ŝajnis, ke la banko estas prirabota. - Tres homes
caminaven pel carrer. Tenien aspecte de malfactors. De sobte els tres malfactors
es van colar al banc. Semblava que volien robar el banc.

Després d'esmentar inicialment els tres homes i informar que tenien aspecte de
malfactors, se'ls pot anomenar La (tri) friponoj. L'expressió La (tri) friponoj
serveix com a nom propi ocasional d'aquests tres homes. Després d'esmentar per
primer cop el banc, ja podem anomenar-lo la banko.

No cal utilitzar de forma precisa les mateixes paraules per poder parlar de la mateixa
cosa amb la:

 Tre malproksime de ĉi tie loĝis reĝo, kiu havis dek unu filojn kaj unu filinon,
Elizon. La dek unu fratoj iradis en la lernejon kun stelo sur la brusto kaj sabro
ĉe la flanko. - Molt lluny d'aquí vivia un rei que tenia onze fills i una filla,Elisa.
Els onze germans anaven a l'escola amb un estel sota el braç i un sabre al cinto.

Tot i que d'entrada són anomenats amb la paraula filoj, desprès s'els pot
anomenar els (onze) germans.

Al·ludit, que es pot endevinar

Sovint una cosa és coneguda perque una altra, abans esmentada, deixa entendre la seva
existència o be perque el que escolta té prou coneixement del món:

 Mi aĉetis aŭton, sed la motoro ne funkcias. - He comprat un cotxe però el motor

no funciona.
 El motor en sí, no ha estat esmentat abans, només el cotxe, però donat que
normalment tots el cotxes tenen motor, l'oient pot entendre que es tracta del
motor del cotxe esmentat. També es podria dir ĝia motoro, així quedaria encara
més clar.

 Mi manĝas per la buŝo kaj flaras per la nazo. - Menjo amb la boca i ensumo
amb el nas.

L'oient sap que qui parla és una persona i que tota persona té boca i nas. La buŝo
i la nazo és igual que mia buŝo i mia nazo. Potser podriem treure la, però llavors
sonaria una mica com si el que parla dubtés de que l'oient sàpiga que les
persones tenen boca i nas.

Descrit completament

Un sintagma pot contenir epítets o complements que donen a conèixer, de quin es tracta:

 Jen kuŝas la ĉapelo de la patro. - Aquí es troba el barret del pare.

El suplement de la patro indica de quin barret es tracta. Se sobreenten que

existeix només un barret del pare. Si no s'utilitzés la{2, hauriem de suposar que
estracta d'un entre els diferents barrets del pare.

 Por la hodiaŭa tago mi ricevis duoblan pagon. - Per la jornada d'avui he rebut
paga doble.

L'epítet hodiaŭa clarament indica de quin dia es tracta.

 Mi redonas al vi la monon, kiun vi pruntis al mi. - Et torno els diners que em

vas deixar.

La frase subordinada kiun vi pruntis al mi explica claramente de quins diners es

tracta.

 Mi vojaĝis al la urbo Pekino. - Vaig viatjar a la ciutat de Pequín.

El nom Pequínidentifica plenament la ciutat.

Vist directament

Una cosa pot ser coneguda perquè el receptor la veu directament o la percep d'una altra
manera:

 La domo estas vere bela. - La casa és veritablement bonica.

Així es pot dir quan ambdós interlocutors veuen la casa.

 La floroj odoras tre bone. - Les flors fan molt bona olor.
 Així es pot dir, quan el receptor mateix veu o olora les flors, i per tant comprèn
fàcilment, de quines flors es tracta.

Generalment conegut, únic

Una cosa pot ser coneguda perquè és totalment única, perquè existeix només una cosa
d'aquesta mena, o perquè sobresurt o és tan especial que només es pot tractar d'aquest
cosa:

 La ĉielo estas blua. - El cel és blau.

Tothom sap que existeix el cel. Per tant, es pot dir simplement la ĉielo.

 La prezidanto de Usono diris, ke... - El president dels Estats Units va dir que...

El que parla dona per suposat que l'oïdor sap que els Estats Units tenen un
president i només un. Per això s'el pot dir simplement el president dels Estats
Units.

Menes

Sovint es fa servir un substantiu per parlar sobre la mena, per dir kia (de quina mena)
una cosa és. Això es pot fer d'unes quantes maneres: sense la, amb la, en singular o en
plural. Sovint es pot fer de totes les maneres segons el gust o l'estil.

En la majoria dels casos hom no fa servir determinant quan parla de la mena. Aleshores
la mena o el tipus és considerat com un individu desconegut, o com un individu la
identitat del qual és irrellevant:

 Leono estas besto. - Un lleó és un animal.

Hom vol dir que un lleó és una més entre les moltes espècies animals, no una
espècie de planta o altra cosa.

 Rozo estas floro kaj kolombo estas birdo. - Una rosa és una flor i un colom és
un ocell.

Es tracta d'espècies, no d'individus.

 Karlo estas kuracisto. - En Carles és metge.

La paraula kuracisto no serveix per identificar sinò per dir quina és la professió
d'en Carles.

 Elizabeto estas patrino de tri infanoj. - L'Elisabet és mare de tres nens.

L'expressió patrino de tri infanoj s'usa no per mostrar quí és l'Elisabet sinó per
informar quin tipus de persona és.

 Akvo bolas je cent gradoj. - L'aigua bull a cent graus.

 No estem parlant d'una determinada quantitat d'aigua sinó de la substància aigua
en general.

En algunes ocasions es pot veure la mena com un individu conegut i imaginari, i es fa

servir la. Això és bastant habitual en un estil formal o filosòfic. En aquests casos es
tracta clarament de tota la mena (o espècie o tipus):

 La gitaro estas tre populara instrumento. - La guitarra és un instrument molt

popular.

Es presenta un tipus d'instrumnet com si fos un determinat instrument conegut.

També podria ser: Gitaro estas...

 La kato preferas varman klimaton. - El gat prefereix un clima càlid.

Es presenta una espècie animal com un animal concret conegut. també es podria
dir: Kato preferas...

 La urso troviĝas kaj en Eŭropo kaj en Ameriko. - L'ós es troba tant a Europa
com a Amèrica.

L'expressió no pot valer per a un sol ós. Per tant no es pot dir: Urso troviĝas kaj
en Eŭropo kaj en Ameriko.

 La saĝulo havas siajn okulojn en la kapo, kaj la malsaĝulo iras en mallumo. La

saĝulo = ĉiuj saĝuloj. La malsaĝulo = ĉiuj malsaĝuloj. - El savi té els seus ulls al
cap, i el neci camina en la foscor. El savi = tots els savis. El neci = tots els necis.

Si un substantiu apareix com a predicatiu, en cap cas s'usa la, si es tracta només del
tipus: Karlo estas advokato.Si es diuKarlo estas la advokato, llavors el significat és
"Karlo és aquell advocat que coneixes" o "Karlo és aquell advocat sobre el que estem
parlant" i similars.

Si es tracta una cosa contable, es pot presentar mitjançant una paraŭla en plural. Quan es
parla de tipus, la diferència entre singular i plural sovint no té gaire importància:

 Leonoj estas bestoj. = Leono estas besto.

 Rozoj estas floroj kaj kolomboj estas birdoj.
 La leonoj estas bestoj.
 La rozoj estas floroj kaj la kolomboj estas birdoj.

Prohibicions de la

No feu servir la en aquella part de la frase que ja té un altre determinant. Altres

determinants són els pronoms possessius, els mots correlatius acabats en U, A o ES, la
partícula ambaŭ i el semideterminantunu:

 Mia dorso doloras. - Em fa mal l'esquena.

 No:La mia dorso doloras.(Però és perfectament possiblela mia/via..., si no
apareix posteriorment un substantiu.)

 Tiu domo estas granda. - Aquella casa és gran.

No:La tiu domo estas granda.

 Ĉiuj gastoj jam venis. - Tots els hostaes ja han arribat.

No: Ĉiuj la gastoj jam venis.Ni:La ĉiuj gastoj jam venis.

 Mi ŝatas ĉiajn legomojn. - M'agraden totes les verdures.

No:Mi ŝatas la ĉiajn legomojn.

 Kies gasto mi estas, ties feston mi festas. - Allà on sóc hosta, les seves festes
segueixo.

No:La kies gasto... la ties festo...

 Mi legis ambaŭ librojn. - He llegit tots dos llibres.

No:Mi legis la ambaŭ librojn.Ni:Mi legis ambaŭ la librojn.

No utilitzeu la davant d'un vocatiu:

 Kelnero, alportu al mi glason da biero! - Cambrer, portim un got de cervesa!

No ho diguis:La kelnero, alportu...

La en lloc d'un pronom possessiu

Sovint s'usa la enlloc del pronom possessiu, si el context mostra clarament quí és el
posseïdor. Això passa especialment quan parlem de parts del cos i de parents:

 Li levis la kapon. = Li levis sian kapon. - Va aixecar el cap.= Va aixecar el seu cap.
 Mi montris per la fingro, kien li iru. = ...per mia fingro... - Li vaig assenyalar amb el dit
cap a on havia d'anar.= ...amb el meu dit...
 Ŝi lavis al si la piedojn. = Ŝi lavis siajn piedojn. - Ella es va rentar els peus. = Ella va
rentar els seus peus.
 Ĉu Karlo venis kun la patro? = ...kun sia patro? - En Carles va venir amb el pare? =
...amb el seu pare?
 Diru al la patro, ke mi estas diligenta. La patro = mia patro (la patro de la
parolanto)
- Digues-li al pare que sóc diligent. El pare = el meu pare ( el pare de qui parla)

Tanmateix sovint s'utilitzen les paraules Patro i Patrino (amb majúscula inicial)
com si fossin noms propis, sense la.
LaLa en lloc de ĉiujĉiuj{4}

Quan no hi ha risc de malentès, es pot fer servir la enlloc de ĉiuj:

 La gastoj eksidis ĉe la tablo. ≈ Ĉiuj gastoj eksidis... - Els hostes van seure a la taula. =
Tots els hostes van seure...
 Ĉi-vespere la Angloj prezentos teatraĵon en la kongresejo. La Angloj ≈ ĉiuj
Angloj. - Aquest vespre els Anglesos presentaran una obra de teatre al lloc del
congrés. Els Anglesos = tots els anglesos.

La situació (un congrés) tanmateix limita el sentit de ĉiuj angloj. Es refereix

(més o menys) a tots els anglesos que prenen part en el congrés, no a tots els
anglesos del món.

La davant de noms de llengües

La s'utilitza davant de noms de llengües que consisteixen en l'adjectiu més la paraula

lingvo (sovint sobreentesa). S'usa La perque hom enten la llengua com a cosa única: la
Angla (lingvo), la Ĉina (lingvo), la Nederlanda (lingvo) etc. però no es pot utilitzar la en
el cas d'aquelles llengües, poques, que tenen nom substantiu propi, exemple. Esperanto,
Sanskrito, Ido, Volapuko etc.

La davant plej i malplej

Quan plej o malplej és present, ens referim normalment a una cosa única i s'utilitza la:

 La malfeliĉa infano forkuris kaj kaŝis sin en la plej proksima arbaro. - El disortat infant
va fugir i es va amagar en el bosc més proper.
 Li estas tre kredema: eĉ la plej nekredeblajn aferojn, kiujn rakontas al li la plej
nekredindaj homoj, li tuj kredas. - S'ho creu tot: fins les coses més increibles que li
explica la gent menys fiable, desseguida s'ho creu.

Si es tracta de comparar entre dos elements individuals o dos grups, s'acostuma a

utilitzar la (mal)pli enlloc de la (mal)plej:

 Unu vidvino havis du filinojn. La pli maljuna [filino] estis tiel simila al la patrino per sia
karaktero kaj vizaĝo, ke ĉiu, kiu ŝin vidis, povis pensi, ke li vidas la patrinon. - Una vídua
va tenir dues filles. La més gran [filla] s'asemblava tant a la seva mare en quant al
caràcter i la cara, que tots els que la veien podien pensar que estaven veient a la mare.

A vegades plej no es refereix a una cosa única sinò al màxim grau de qualitat o modus.
En aquest cas, no s'utilitza la:

 Eĉ vulpo plej ruza fine estas kaptata. - Fins i tot la guineu més llesta al final es
capturada.

No es tracta d'una guineu coneguda, sinó de qualsevol que sigui molt astuta.

 Li estas plej laca en la mateno. - Al matí és quan està més cansat.

 No es tracta d'una comparació entre unes quantes persones, sinó de la
comparació entre el grau de cansament d'una persona segons les parts del dia.

 Kiu venas plej frue, sidas plej ĝue. - Qui ve més d'hora, seu més al seu gust.

Plej no està davant d'un sintagma nominal, sinó d'un sintagma adverbial.

La amb noms propis

No feu servir la amb una paraula que sigui un nom propi, ja que aquests noms ja estan
determinats per ells mateixos:

 Pasintjare mi vojaĝis al Kanado. - L'any passat vaig viatjar al Canadà.

No digueu: ...al la Kanado.

 Kie estas Francisko? - On és el Francesc?

No digueu: Kie estas la Francisko?

Amb les paraules ordinàries que esdevenen noms propis hom normalment hi fa servir
l'article la perquè aquestes paraules no estan determinades per elles mateixes:

 Kaj tiam la Nokto diris: "Tenu vin dekstre kaj eniru en la malluman pinarbaron,
mi vidis, ke tien foriris la Morto kun via malgranda infano." - I llavors la Nit va
dir: "Mantente a la dreta i entra al fosc pinar, he vist que és allà on la Mort ha
anat amb el teu petit infant."

La nit i la mort actuen com a personatges amb nom propi dins el conte (així ho
indica la escriptura amb majúscula), però nokto i morto són substantius ordinaris
i, per això, necessiten la.

Quan un nom propi ordinari porta com a epítet un adjectiu, i si aquest adjectiu no és part
del nom propi, normalment s'hi fa servir l'article la. Això es fa principalment quan es
tracta d'una tria (real o aparent) entre distintes coses amb el mateix nom:

 Duoble montriĝis la bildo de Venero, de la surtera Venero. - Dues vegades va

aparèixer la imatge de Venero, de la Venero terrestre.

Venero és el nom propi d'una deessa. Primer Venero apareix sense la, seguint les
regles bàsiques aplicades als noms propis. Després hi trobem l'epitet surtera, i
hem d'utilitzar la per concretar. es com si es tractés de dues Venero diferents, la
Venero celestial i la Venero terrestre.

 Ĉiuj konas Londonon, la ĉefurbon de Britio, sed ne ĉiuj konas la aliajn

Londonojn en Usono kaj Kanado. - Tothom coneix Londres, la capital de Gran
Bretanya, però ningú coneix els altres Londres als Estats Units i al Canadà.

Londono no té la. l'expressió aliaj Londonoj no obstant, té l'epítet aliaj, i és per

això que ve acompanyat del la.
  Multaj vizitis Londonon, la ĉefurbon de Britio, sed mi vizitis ankaŭ aliajn
Londonojn. - Molts van visitar Londres, la capital de Gran Bretanya, però jo
vaig visitar també altres Londres.

També aquí Londono té epítet, però no utilitzem el la preque no ens referim a

tots els altres Londres i l'oïdor no pot saber, amb exactitud, a quins Londres ens
referim.

Determinants altres que la poden aparèixer davant de tota mena de noms, però rarament
hi ha necessitat d'aquestes expressions:

 Ha, tie vi estas, mia Elizabeto! - Ah, aquí ets, Elizabeto meva!
 Ĉu vi sentas teruron antaŭ tiu Karolo? - ¿Tu sents pànic davant d'aquell Karolo?

Semideterminat unu
Algunes llengües fan servir un article indefinit especial, que sovint és una paraula
semblant al numeralo2} u. L'article definit no existeix en esperanto. La indefinició
completa s'indica simplement per la manca d'article definit. Però en algunes ocasions
hom diu unu com a article semiindefinit. Aquest unu no indica nombre sinó
individualitat. Indica que es tracta d'una cosa que és desconeguda pel receptor però
coneguda per l'emissor:

 Unu vidvino havis du filinojn. - Una vídua tenia dues filles.

Principi d'un conte. De moment només el narrador coneix la vídua.

 Unu vesperon fariĝis granda uragano. - Una tarda va haver un gran huracà.

Tanmateix l'article semiindefinit unu no és mai obligatori. Aporta un matís, i només s'ha
de fet servir en cas de necessitat.

2. 10 Apòstrof

Apostrofació de la terminació O
Laterminació O del substantiu es pot ometre, i hom escriu un apòstrof en comptes de la
terminació O. Aquesta omissió només és possible quan no hi ha darrere les terminacions
J i N. Oralment l'accent es manté a la mateixa vocal com si la O encara hi fos.

 turmento → turment' (turmEnt')

 historio → histori' (historI')
 metroo → metro' (metrO').
 ĉielo → ĉiel' (ĉiEl').
No es pot posar un apòstrof en substitució de la terminació -A, terminació -E o
terminació verbal. Aneu amb compte perquè tampoc es pot apostrofar les terminacions -
ON,-OJ i -OJN. Har' sempre és igual a haro, mai a haron, haroj o harojn.

En els mots correlatius que acaben en O la vocal final "o" no és una veritable terminació
-O, per això no es pot substituir per un apòstrof. Per tant, no es pot usar ki', ti', i, ĉi',
neni'enlloc de kio, tio, io, ĉio, nenio.

Apostrofació de la
La vocal "a" de l'article definit la pot ser omès i substituït per un apòstrof → l'. Es
preferible fer servir aquesta forma abreujada només darrere preposicions que acaben en
vocal: ĉe l', tra l', pro l'

 Liberigu nin Dio, de l' sovaĝaj Normandoj! - Déu, allibera'ns dels normands
salvatges.

Fixeu-vos que l' s'escriu com una paraula a part: de l' maro (no de l'maro, ni del' maro).

Sobretot en poesia
Els apòstrofs són emprats sobretot en poesia per evitar excessives vocals.

Post longa migrado sur dorna la voj'

Minacis nin ondoj de l' maro;
Sed venkis ni ilin kaj velas kun ĝoj'
Al verda haven' de l' homaro.
Post longa batalo, maldolĉa turment'
La stela standardo jam flirtas en vent'.

el La Tagiĝo de Antoni GRABOWSKI

En un ús habitual de la llengua els apòstrofs no són gens freqüents. En la llengua

parlada l'apostrofació a penes existeix.

Dank' al
L'apòstrof s'usa tradicionalment també en l'expressió dank' al, que mostra la causa de
quelcom bo, = "per la influència favorable de". Dank' al apareix en tot tipus de
llenguatge, així com en la parla:

 Jes, dank' al Dio, ĉio estas en bona ordo. - Sí, gràcies a Déu tot està ordenat.
 Dank' al lia instruado mi sukcesis en la ekzameno. - Gràcies al seu ensenyament
vaig superar l'examen.

Amb el mateix significat hom pot fer servir danke al.

Un'
Quan es calculen cops, ritmes, etc. es pot utilitzar una forma breu apostrofada del
numeral unu:

 Un'! du! un'! du! — La soldatoj marŝis. = Unu! du!... - Un! dos! un! dos! - Els
soldats marxaven.
 "Un', du, tri, kvar", li kalkulis laŭte. = Unu, du... - "Un, dos, tres, quatre",
calculava en veu alta.

Un' tan sols pot aparèixer aïllat, com una interjecció, com als exemples esmentats més
amunt. No pot trobar-se en frases ordinàries. No és pas possible, per exemple: Mi havas
nur un' amikon Només pot ser: Mi havas nur unu amikon.

2. 11 Pronoms

Un pronom és una paraula que pot substituir tot un sintagma nominal.

Pronoms personals
mi

≈ "el qui parla"

ni

≈ "el qui parla i altres persones"

vi

≈ "les persones a les quals hom parla"

li

≈ "la persona de sexe masculí (o desconegut) de la qual hom parla"

ŝi

≈ "la persona femenina de la qual hom parla"

ĝi

≈ "la cosa, l'animal o el nadó del qual hom parla"

ili

≈ "les persones, objectes o animals dels quals hom parla"

oni

≈ "persona/es indeterminada/es"

si

≈ "La mateixa persona que el subjecte", si aquest no és mi, ni o vi

Els pronoms personals poden portar la terminació acusativa N:

  Mi amas vin. - T'estimo.
 Ilin konas Karlo. - Karlo els coneix.
 Ĉu vi ĝin vidas? - ¿Ho veus?
 Elizabeto lavas sin en la lago. - Elizabeto es renta al llac.

Possessius
Afegint la terminació A als pronoms personals, hom crea pronoms possessius:

mia

"de mi" ["(el) meu", o "mon", o "(la) meva", o "ma"]

nia

"de nosaltres" ["(el) nostre", o "(la) nostra"]

via

"de tu / de vosaltres / de vostè / de vostès / de vós" ["(el) teu", o "ton", o "(la) teva", o
"ta", o "(el) vostre", o "(la) vostra", o "(el) seu" -de vostè o vostès-, o "(la) seva" - de
vostè o vostès-]

lia

"d'ell" ["(el) seu", o "son", o "(la) seva", o "sa", quan el posseïdor és masculí]

ŝia

"d'ella" ["(el) seu", o "son", o "(la) seva", o "sa", quan el posseïdor és femení]

ĝia

"d'allò / de la cosa" ["(el) seu", o "(la) seva", quan el posseïdor és una cosa, animal o
infant]

ilia

"d'ells / d'elles" ["(el) seu", o "(la) seva", o "llur", quan hi ha diversos posseïdors]

onia

"d'hom, de la gent" ["(el) seu", o "(la) seva", quan el posseïdor és indefinit]

sia

"de si mateix" ["(el) seu", o "(la) seva", quan el posseïdor és el mateix subjecte]

Els pronoms possessius poden portar la rerminacions J i N igual com altres adjectius:
mia ĉambro — miaj ĉambroj — mian ĉambron — miajn ĉambrojn.

Quan un pronom possessiu apareix davant d'un substantiu, té la funció de determinant, i

no s'afegeix la. El pronom possessiu informa sobre el propietari i això és la informació
suficient per expressar la determinació. Si se substitueix el pronom possessiu per
l'expressió de, normalment s'hi ha d'afegir la: ilia ĉambro = la ĉambro de ili, mia edzo =
la edzo de mi.
Quan el possessiu apareix sol sense cap substantiu a continuació, aleshores no és un
determinant, i no vehicula un significat concret. A fi d'indicar definició normalment s'hi
afegeix l'article la:

 Tiu ĉi libro estas mia. - Aquest llibre és meu.

 Tiu ĉi libro estas la mia. - Aquest llibre és el meu.
 Mia aŭto estas difektita. Ni provu la vian. La vian = vian aŭton. - El meu cotxe està
avariat. Provem el teu. El teu = el teu cotxe.

Però en algunes ocasions hom pot abandonar aquest la davant d'un possessiu autònom si
el context és molt clar:

 Li pli ŝatas mian domon ol (la) sian. = ...ol sian domon. - (a ell) Li agrada més la meva
casa que la seva (pròpia). = ...que la seva casa.

Altres pronoms
També altres partícules són pronoms (però no personals), com per exemple els
correlatius acabats en O, U i ES i la partícula ambaŭ.

Primera persona
Mi

Mi és singular (i no indica gènere). Mi i mia són formes que utilitza la persona que parla
per a referir-se a ella mateixa. En gramàtica d'això normalment se'n diu "la primera
persona".

 Mi venas de la avo, kaj mi iras nun al la onklo. - Vinc de l'avi, i ara vaig a l'oncle.
 Mi foriras, sed atendu min, ĉar mi baldaŭ revenos. - Me'n vaig, però espera'm, perquè
aviat tornaré.
 Por miaj kvar infanoj mi aĉetis dek du pomojn. - Per als meus quatre fills he comprat
dotze pomes.
 Kiam mi finos mian laboron, mi serĉos mian horloĝon. - Quan acabi la feina cercaré el
meu rellotge.
 Mi prenos miajn glitilojn kaj iros gliti. - Agafaré els (meus) patins i aniré a patinar.

Ni

Ni és plural (i no indica cap gènere). Ni i nia són formes utilitzades pel parlant per a
referir-se a ell mateix i a altres persones. Ni pot significar jo i una altra persona, jo i
altres persones, jo i totes les altres persones, o jo i tu. El pronom ni tant pot incloure les
persones amb les quals hom parla com no. Només el context pot indicar les persones
que inclou el pronom.

 Ni vidas per la okuloj kaj aŭdas per la oreloj. - Veiem amb els ulls i oïm amb les
orelles.
  Ni disiĝis kaj iris en diversajn flankojn: mi iris dekstren, kaj li iris maldekstren. -
Ens vam separar i vam anar a diferents bandes: jo cap a la dreta i ell cap a
l'esquerra.

Ni = "jo i ell".

 Kiam vi ekparolis, ni atendis aŭdi ion novan, sed baldaŭ ni vidis, ke ni

trompiĝis. - Quan vas començar a parlar, esperavem sentir alguna cosa nova,
però desseguida vam veure que ens haviem equivocat.

Ni = "jo i altres persones, però no aquella amb la que parlem".

 La nokto estis tiel malluma, ke ni nenion povis vidi eĉ antaŭ nia nazo. - La nit era tan
fosca que no podia veure res davant dels meus nasos.
 La junulo aliĝis al nia militistaro kaj kuraĝe batalis kune kun ni kontraŭ niaj malamikoj.
- El jove es va unir als nostres soldats i va lluitar amb valentia amb nosaltres contra els
nostres enemics.
 Kiam vi vidis nin en la salono, li jam antaŭe diris al mi la veron. - Quan ens vas
veure a la sala, ell ja m'havia dit la veritat.

Ni = "jo i ell".

Segona persona
Vi

Vi i via són formes que fa servir la persona que parla per a fererir-se a la persona (o les
persones) a qui parla. Les formes vi i via també poden incloure altres persones que
d'alguna manera pertanyen al grup de les persones a qui hom parla. En gramàtica d'això
se'n diu "la segona persona". La forma vi es pot fer servir per a referir-se tant a una com
a més d'una persona. Per tant, vi tant pot ser plural com singular. Vi no indica cap
gènere i és totalment neutre en quant a rang, posició, etc.:

 Sinjoro, vi estas neĝentila. - Senyor, vostè és descortès.

 Sinjoroj, vi estas neĝentilaj. - Senyors, vostès són descortesos.
 Vi estas infanoj. - Vosaltres sou infants.
 Ĉu vi amas vian patron? - Estimes el teu pare? / Estimeu el vostre pare?
 Via parolo estas tute nekomprenebla kaj viaj leteroj estas ĉiam skribitaj tute
nelegeble. - El teu parlar és totalment incomprensible i les teves cartes són sempre
escrites d'una manera totalment il·legible.
 Sidigu vin, sinjoro! - Assegui's, senyor!

Quan vi és subjete d'un verb amb terminació U a l'oració principal, s'acostuma a elidir.

Tot i que en català el pronom HOM forma part del llenguatge literari i formal, i és molt
estrany en el llenguatge col·loquial, en esperanto és molt habitual en tots els registres el
seu equivalent oni.
Ci

Ci es un pronom singualar(que no indica sexe). Ci i cia existeixen només en la teoria, en

la pràctica gairebé mai s'utilitzen. Podriem imaginar ci com si fos la forma purament
singular de vi, o bé com una forma familiar íntima (singular)vi, o fins i tot es podria
utilitzar com a insult (singular) vi. Però és impossible dir, per endevant, quin sentit té,
degut al seu poc ús. Hom pensa que ci s'emprava abans en esperanto però va anar
desapareixent. En realitat ci podem dir que mai va ser portat a la pràctica. El trobem
alguna vegada en llenguatges experimentals i situacions similars. En l'esperanto normal
sempre s'ha fet servir vi com a pronom.

Tercera persona
De tot allò que no és mi, ni o vi (o ci), se'n diu "la tercera persona". Les formes li, ŝi, ĝi
kaj ili, i lia, ŝia, ĝia, ilia, es fan servir per a parlar d'alguna cosa coneguda que no és ni
l'emissor ni el receptor. Les formes oni i onia es fan servir per a parlar de persones
indefinides. si i sia substitueixen els pronoms i possessius de tercera persona en algunes
ocasions.

Li i ŝi

Li i ŝi són singular. Li i lia es fan servir quan hom vol parlar d'una persona masculina.
Ŝi i ŝia es fan servir per a una persona femenina:

 Li estas knabo, kaj ŝi estas knabino. - Ell és una noi i ella és una noia.
 Li estas mia onklo. - (Ell) És el meu oncle.
 Ŝi estas mia onklino. - Ella és la meva tia.
 En la salono estis neniu krom li kaj lia fianĉino. - Al vestíbul no hi havia ningú tret d'ell i
la seva promesa.
 Mi renkontis vian patrinon kaj ŝian kolegon. - Vaig trobar la teva mare i la seva
companya.

Quan hom parla d'una persona el sexe del qual és desconegut, o quan es parla d'una
persona indistintament del seu sexe, aleshores hom acostuma a dir li. Li per tant té dos
sentits: la persona masculina i la persona:

Ĉiu, kiu ŝin vidis, povis pensi, ke li vidas la patrinon. - Tothom qui la va veure
es podia pensar que veia la mare.

Li aquí correspon a ĉiu (tothom), per tant a ĉiu persono (tota persona).

Se vi iros al kuracisto, li povos helpi vin. - Si vas al metge, et podrà ajudar.

Es tracta d'un metge qualsevol, independentment del sexe.

Aquest ús de li és considerat per algunes persones com una forma de discriminació,
però només es tracta d'una qüestió gramatical. Es fa servir li no perquè s'ignorin les
dones, síno perquè li és ambivalent: indica persona masculina o sexualment neutra.
Això pot causar algunes ambigüitats. En aquests casos cal cercar una solució més
entenedora, per exemple: ŝi aŭ li, tiu, tiu persono i semblants.

Remarca: Algunes persones no han dubtat a proposar nous pronoms per evitar l'ús
neutre de li. Més o menys cada consonant disponible + la vocal "i" ja s'ha proposat
sense gaire resultat pràctic. Però actualment us podeu trobar persones que diuen ŝli i ri,
mentre unes altres insisteixen amb gi o ĵi, o fins i tot alguna altra forma.

Ĝi

Ĝi és singular. Ĝi i ĝia es fan servir per a éssers asexuats:

 La tranĉilo tranĉas bone, ĉar ĝi estas akra. - El ganivet talla bé perquè està esmolat.
 Trovinte pomon, mi ĝin manĝis. - Havent trobat la poma, me la vaig menjar.
 Mi disŝiris la leteron kaj disĵetis ĝiajn pecetojn en ĉiujn angulojn de la ĉambro. - Vaig
estripar la carta i vaig escampar-ne els trossets a tots els racons de la cambra.

La forma ĝi també es pot fer servir per a un nadó que és tan jove que el seu sexe és
irrellevant. Però també es pot fer servir la forma li, com es fa per a una persona el sexe
de la qual es desconeix:

 La infano ploras, ĉar ĝi volas manĝi. - El nen plora perquè vol menjar.
 Mi montris al la infano, kie kuŝas ĝia pupo. - Li vaig ensenyar al nen on és el seu nino.

Però si hom vol indicar especialment el sexe d'un nadó, o si hom vol parlar d'un infant
de més edat, aleshores es fan servir les formes li o ŝi.

Ĝi també es fa servir per a parlar d'una bèstia, fins i tot quan se'n sap el sexe.

 "Pip, pip!" diris subite malgranda muso, kiu elkuris, kaj post ĝi venis ankoraŭ unu. -
"Pip, pip!" va fer de sobte un ratolí que va fugir, i després d'ell va venir encara un altre.
 Mi frapos vian ĉevalon sur la kapon tiel, ke ĝi falos senviva. - Colpejaré el teu cavall al
cap de manera que caigui mort.

En ocasions especial, quan hi podria haver malentès, es poden usar les formes li o ŝi per
a bèsties.

Ĝi també pot indicar conceptes col·lectius com familio, popolo, armeo etc.

Hodiaŭ la problemo interesas la publikon, morgaŭ ĝi povas esti indiferenta pri

ĝi. - Avui el problema interessa al públic, demà pot ser-li indiferent.

El primer ĝi fa referència al públic (conjunt de persones). (El segon ĝi fa

referència al problema.)
Ĝi normalment representa un objecte, un animal o una cosa clarament definida. Tio es
fa servir per a una relació abstracta, per representar tota una oració, o per a una cosa
indefinida (= això):

 — Ŝi forvojaĝis. — Jes, mi tion scias. = Jes, mi scias, ke ŝi forvojaĝis. - — Ella se'n va

anar. — Sí, ho sé. = Sí, sé que se'n va anar.

Ili

Ili és plural. Ili i ilia es fan servir quan es vol parlar sobre coses o persones plurals (que
no inclouen ni l'emissor ni el receptor). Ili no indica sexe:

 Kie estas la knaboj? Ili estas en la ĝardeno. - On són els nois? Són al jardí.
 Kie estas la knabinoj? Ili ankaŭ estas en la ĝardeno. - ¿On són les noies? També són al
jardí.
 Kie estas la tranĉiloj? Ili kuŝas sur la tablo. - ¿On són els ganivets? Són sobre la taula.
 Donu al la birdoj akvon, ĉar ili volas trinki. - Dóna aigua als ocells, perquè volen beure.
 Sinjoro Petro kaj lia edzino tre amas miajn infanojn; mi ankaŭ tre amas iliajn infanojn. -
El senyor Petro i la seva muller estimen molt els meus fills; jo també estimo molt llurs
fills.

En algunes llengües es fa servir el pronom corresponent a ili per a parlar de persones

indefinides. En esperanto cal fer servir el pronom oni.

Oni

Oni (hom) i onia són pronoms indefinits que són utilitzats quan es parla de qualssevol
persones, de moltes persones o algunes persones indefinides, quan és irrellevant de
quines persones es tracta, etc. Oni normalment és singular però també pot ser plural.
Oni no indica sexe en cap cas:

 En malbona vetero oni povas facile malvarmumi. - Quan fa mal temps hom pot agafar
un refredat fàcilment.
 Kiam oni estas riĉa (aŭ riĉaj), oni havas multajn amikojn. - Quan un és ric té molts
amics.
 Oni diras, ke la vero ĉiam venkas. - Hom diu que la veritat sempre venç.
 Kun bruo oni malfermis la pordegon, kaj la kaleŝo enveturis en la korton. - Hom va
obrir la porta sorollosament i el carruatge va entrar al pati.
 Oni tiel malhelpis al mi, ke mi malbonigis mian tutan laboron. - M'han perjudicat tant
que he malmès la meva feina.
 La malpura aero malsanigas onin. - L'aire brut danya la salut de la gent.
 Kiam oni venas al tiu urbo, oni devas atenti pri la krimuloj. Ili kapablas ŝteli eĉ oniajn
vestaĵojn. - Quan s'arriba a aquella ciutat, cal parar atenció als criminals. Et poden
robar fins i tot la roba.
 Ne kritiku onin, ĉar oni povas ankaŭ vin kritiki. - No critiqueu els altres, perquè també
us poden criticar.

A la pràctica, molt rarament apareix l'ocasió en què es poden usar les formes onin i
onia. Per això són considerades formes estranyes i hom tendeix a evitar-les, fins i tot
quan podrien ser útils.
Si
Si i sia són uns pronoms de tercera persona especials que es fan servir en algunes
ocasions en lloc dels pronoms ordinaris de tercera persona. Si pot ser singular i plural,
depenent de l'antecedent. Si no indica sexe.

Sovint s'esdevé que allò que fa de subjecte també apareix amb una altra funció dins de
l'oració. Si el subjecte és mi, ni o vi (o ci), hom simplement repeteix el mateix pronom:

 Mi lavas min. - Jo em rento.

Els dos mi són la mateixa persona.

 Mi vidas mian fraton. - Veig el meu germà.

Miimiaindiquen la mateixa persona.

 Ni lavas nin. - Ens rentem.

En els dos casos el pronom ni té el mateix antecedent.

 Ni vidas niajn fratojn. - Veiem els nostres germans.

Ni i nia indiquen les mateixes persones.

 Vi lavas vin. - Tu et rentes.

Ambdós vi són la mateixa persona (o persones)

 Vi vidas viajn fratojn. - Tu veus els teus germans (o vosaltres veieu els vostres
germans).

Vi i via indiquen la mateixa persona (o persones).

Però si el subjecte és de tercera persona (ni l'emissor, ni el receptor), cal fer servir si per
a l'altra funció. Si per exemple hom fa servir el pronom li per a la funció de subjecte i
per a una altra funció, aleshores es tracta de dos homes diferents. Igual passa amb els
pronoms ŝi, ĝi i ili:

 Ŝi lavas ŝin. - Ella la renta.

Una dona renta una altra dona.

 Ŝi lavas sin. - Ella es renta.

Una dona es renta el propi cos. Ŝiisinindiquen la mateixa persona.

 Ŝi vidas ŝian patrinon. - Ella veu la mare d'ella.

 Una dona veu la mare d'una altra dona.

 Ŝi vidas sian patrinon. - Ella veu la seva mare.

Una dona veu la seva pròpia mare.

 La virino serĉas ŝian filon. - La dona cerca el fill d'ella.

La dona cerca el fill d'una altra dona.

 La virino serĉas sian filon. - La dona cerca el seu fill.

La doba busca el propi fill.

 Li lavas lin. - Ell el renta (a ell).

Un home renta un altre home.

 Li lavas sin. - Ell es renta.

Un home renta el seu propi cos. Li i sin indiquen la mateixa persona.

 Ĝi lavas ĝin. - Allò ho renta.

Un animal renta un altre animal (o cosa).

 Ĝi lavas sin. - Allò es renta.

Un animal renta el propi cos. Ĝi i sin indiquen el mateix animal.

 La hundo ludas per sia pilko. - El gos juga amb la seva pilota.

El gos juga amb la pròpia pilota.

 Ili lavas ilin. - Ells (i/o elles) els (i/o les) renten.

Un grup de persones o animals renten un altre grup.

 Ili lavas sin. - Ells es renten.

Un grup renta els propis cossos (cadascú es renta a si mateix). Ili i sin indiquen
el mateix grup.

 La naĝintoj ne trovas siajn vestaĵojn. - Els que van nedar no troben la seva roba.

Els que van nedar no troben la pròpia roba.

 Oni ne forgesas facile sian unuan amon. - Un no oblida fàcilment el seu primer amor.
Si no pot ser subjecte.

Si no pot ser mai subjecte ni part del subjecte, perquè aleshores si seria el seu propi
antecedent. De la mateixa manera sia no pot ser part del subjecte. No són possibles
oracions com: Si manĝas. Mi kaj si dancas. Petro kaj si fiŝkaptas. Mia kaj sia fratoj estas
samklasanoj. Sia edzino estis kisata de li. Per tant no digueu: Karlo kaj sia frato
promenas en la parko. Si hom digués aquesta frase, probablement voldria dir que sia té
com a antecedent Karlo, però el subjecte no és pas Karlo, sinó Karlo kaj sia frato.
Digueu: Karlo kaj lia frato promenas en la parko. Tanmateix es pot fer servir si, si hom
canvia l'oració així: Karlo kun sia frato promenas en la parko. Ara el subjecte és Karlo,
i sia representa precisament Karlo. El sintagma kun sia frato no és part del subjecte sinó
un complement circumstancial de companyia amb kun.

Si en oració passiva

Si i sia representen el subjecte gramatical.

 Ŝi estas amata de siaj instruistinoj. - Ella és estimada pels seus professors.

 Karlo estis akompanata de Petro al sia domo. = ...al la domo de Karlo. - Karlo va ser
acompanyat per Petro casa seva. = ...a la casa de Karlo.
 Karlo estis akompanata de Petro al lia domo. = ...al la domo de Petro. - Karlo va ser
acompanyat per Petro casa seva. = ...a la casa de Petro
 Li sendas leteron al sia kuzo. → Letero estas sendata de li al lia (propra) kuzo. -
Ell envia una carta al seu cosí. → La carta és enviada per ell al seu propo cosí.

En l'oració passiva no es pot dir al sia kuzo perquè aleshores seria el cosí de la
carta.

Oració subordinada.

El predicat d'una oració subordinada té subjecte propi. Si hom fa servir si(a) a la

subordinada, aquest pronom ha de representar sempre el subjecte de la subordinada, mai
el subjecte de la principal:

 Elizabeto rigardis la viron, kiu kombis al si la harojn. - Elizabeto mira l'home

que es pentina els cabells.

L'home pentinava els seus propis cabells (no els d'Elizabeto). Si representa el
subjecte de kombis, és a dir kiu (i kiu representa l'home).

 Karlo kaj Petro diris, ke la infanoj jam vestis sin. - Karlo i Petro van dir que els
nens ja s'havien vestit.

Els nens van vestir els propis cossos (no els de Karlo i Petro).

 Li vidis, ke la hundo ludas per sia pilko. - Ell va veure que el gos juga amb la
seva pilota.

La pilota pertany al gos (el subjecte de la subordinada).

  Abimeleĥ, la reĝo de la Filiŝtoj, rigardis tra la fenestro, kaj vidis, ke Isaak
amuziĝas kun sia edzino Rebeka. - Abimèlec, el rei dels filisteus, va mirar per la
finestra i va veure que Isaac es divertia amb la seva dona.

Rebeca és l'esposa d'Isaac (el subjecte del verb amuziĝas), no d'Abimèlec (el
subjecte del verb vidis). Si fos l'esposa d'Abimèlec, caldria dir lia edzino.

 Mia avo diris, ke li tre amis sian patrinon. - El meu avi deia que ell estimava
molt la seva mare.

Sian representa el subjecte d'amis, li, que pot ser idèntic a mia avo, però que
també pot ser un altre home.

Si no pot ser subjecte per ell sol. Tampoc no es pot fer servir la paraula si com a
subjecte d'una oració subordinada, ni com una part del subjecte d'una subordinada, amb
l'objectiu que si representi el subjecte de l'oració principal. No és possible: Karlo diris,
ke si venos morgaŭ. Ni: Karlo diris, ke sia frato venos morgaŭ. Si En una subordinada
sempre representa el subjecte de la subordinada mateixa. S'ha de dir: Karlo diris, ke li
venos... / ke lia frato venos... Tampoc no és possible: Ŝi sentis, ke pluvas sur sin. S'ha
de dir: Ŝi sentis, ke pluvas sur ŝin.

Un participi amb terminació -A és com una subordinada:

 Li ekvidis la anĝelon de la Eternulo, starantan sur la vojo kun elingigita glavo en

sia mano. - Ell va veure l'àngel de Jahvè dret sobre el camí amb una espasa
desembeinada a la mà.

L'àngel estava dret amb una espasa a la mà.

 Karlo promenis kun virino vestita per sia plej bela vesto. - Karlo passejava amb
una dona vestida amb la seva roba més bonica.

Ella estava vestida amb la seva roba més bonica.

També les expressions comparatives introduïdes per kiel o ol són com oracions
subordinades. Si a dins d'una expressió comparativa ha de representar el subjecte del
verb sobreentès:

 Ŝi amas lin kiel sin mem. - Ella l'estima a ell com a si mateixa.

Ella l'estima a ell en el mateix grau en què s'estima a ella mateixa.

 Ŝi estas tiel saĝa kiel ŝia fratino. - Ella és tan assenyada com la seva germana.

També la seva germana és assenyada.

 Li punis ilin same kiel siajn fratojn. - Els va castigar igual que als seus germans.

Ell va castigar també els seus germans.

  Ŝi amas lin pli ol sin mem. - Ella l'estima a ell més que no a si mateixa.

L'estima més a ell que no s'estima a si mateixa.

 Li estas pli aĝa ol lia frato. - Ell té més edat que el seu germà.

El seu germà té edat (però menys).

Un epítet complex postposat o un complement del nom pot ser considerat com una
oració subordinada amb un verb sobreentès. Aleshores si pot representar el subjecte del
verb sobreentès. Aquest subjecte sempre és idèntic al substantiu anterior. Sobre aquesta
mena d'oracions no hi ha unitat d'ús:

 Ili vizitis muzeon faman pro siaj belaj pentraĵoj. = ...muzeon, kiu estas fama pro
siaj belaj pentraĵoj. - Van visitar un museu famós per les seves belles pintures. =
...un museu, que era famós per les seves belles piintures.

Les pintures pertanyen al museu.

 Picasso vizitis muzeon faman pro liaj pentraĵoj. = ...muzeon, kiu estas fama pro
liaj pentraĵoj. - Picasso va visitar un museu famós per les seves pintures. = ...un
museu, que era famós per les seves pintures.

Les pintures eren de Picasso.

 Ŝi vidis soldaton kun sia pafilo en la mano. = ...soldaton, kiu staris kun sia pafilo en la
mano. - Ella va veure un soldat amb la seva arma a la mà. = un soldat que portava la
seva pròpia arma a la mà.

Infinitiu

Si hom fa servir si amb un verb en infinitiu, si representa el subjecte semàntic de

l'inifinitiu. En la majoria dels casos aquest subjecte semàntic és el mateix que el
subjecte del predicat, però no sempre:

 Ĉiu homo devas zorgi pri si mem. - Cadascú s'ha de preocupar de si mateix.

Si representa el subjecte del verb zorgi. És el mateix que el subjecte del verb
devas.

 La sinjoro ordonis al la servisto vesti sin. - El senyor va ordenar al criat que es

vestís.

El subjecte semàntic del verb vesti és la servisto. Sin representa el criat

(servisto).

 La sinjoro ordonis al la servisto vesti lin. - El senyor va ordenar al criat vestir-lo.

El criat no havia de servir-se a si mateix, sinó a un altre home, probablement el

senyor.
Si el subjecte sempantic de l'infinitiu no apareix a l'oració, i no és gens rellevant, hom
deixa que si representi el subjecte del predicat:

 La reĝo sendis voki sian kuraciston. - El rei va fer cridar el seu metge.

El subjecte semàntic de voki (cridar) no apareix a l'oració, i és irrellevant. Sia

per aquest motiu pot representar el rei. Hom considera la formulació sendis voki
com un verb amb un únic subjecte, el rei.

 La reĝo sendis la serviston voki lian kuraciston. - El rei va enviar el servent a

cridar el seu metge.

Aquí el subjecte de voki, el criat, hi és. Si hom digués sian kuraciston, el servent
hauria de cridar el seu propi metge, no el del rei.

Substantiu d'acció

Si un substantiu és clarament d'acció i el seu subjecte significatiu està

present,sinormalment ha de representar aquest subjecte. No obstant, les regles no són
fixes:

 Petro pacience aŭskultis la plendadon de Karlo pri ĉiuj siaj problemoj. - En Pere
va escoltar pacientment les queixes del Carles per tots els seus problemes.

En carles es va queixar per tots els seus problemes. Els problemes són d'en
Carles (el subjecte significatiu de plendado, no d'en Pere (el subjecte de
aŭskultis).

Quan sia es troba davant d'un substantiu d'acció, com a qualificatiu, sempre representa
el subjecte del predicat:

 Karlo rakontis al Eva pri sia vojaĝo al Azio. - En Carles li va explicar a l'Eva el
seu viatge a Àsia.

En Carles va viatjar a Àsia

 Karlo demandis al Eva pri ŝia vojaĝo al Eŭropo. - En Carles li va preguntar a

l'Eva sobre el seu viatge a Europa.

L'Eva va viatjar a Europa

Si(a) en expressions fixes

En algunes expressions fixes si(a) no obeeix les regles ordinàries:

 siatempe = "en aquell temps, al moment convenient". Quan siatempe té aquest

significat especial, hom diu sempre siatempe independentment del subjecte: Mi volis
siatempe proponi regulon. (En el seu moment vaig voler proposar una norma.) Tiam
mi donos al via lando pluvon siatempe. (Aleshores ho donaré pluja al teu país en el seu
moment.)
  Substantiu + en si = "...tal com és". Quan es tracta d'aquest significat especial, hom fa
servir si fins i tot si la cosa en qüestió no és el subjecte: Se oni rigardas la aferon en si,
oni vidas... = Si hom mira la cosa tal com és...
 12 Indicadors de funció

Per indicar les funcions sintàctiques dels sintagmes es fan servir marcadors de la funció
gramatical:

nominatiu
Algunes funcions, principalment el subjecte, es caracteritzen precisament per no
tenir marcador de funció. L'absència de l'indicador de funció s'anomena
nominatiu.
acusatiu
La funció de l'objecte (o complement directe), i també algunes altres funcions,
es reconeixen per la terminació N. Aquesta terminació s'anomena terminació
d'acusatiu o simplement acusatiu.
preposicions
Altres diverses funcions gramaticals es reconeixen per la presència de partícules
anomenades preposicions.

2. 12.1 Nominatiu

El nominatiu (sense preposició, sense terminació d'acusatiu) s'utilitza per a les següents
funcions sintàctiques.

 subjecte
 vocatiu
 predicat nominal
 predicatiu

Subjecte
El subjecte és allò que realitza l'acció del predicat. El subjecte sempre ha d'estar sempre
en nominatiu.

 La patro donis al mi dolĉan pomon. - El pare em va donar una poma dolça.

 Ili promenadis. - Ells passejaven.
 La soldato pafis. - El soldat va disparar.
 Subite granda hundo alsaltis el inter la arbetaĵoj. - De cop un gran gos va saltar d'entre
els arbustos.
 Ĉu vi aŭdis jam tiun historion? - ¿Ja havis sentit aquesta història?
 La folioj faladis de la arboj. - Les fulles anaven queient dels arbres.
 Tio surprizis min. - Allò em va sorprendre.
 Estis iam malgranda knabino. - Hi havia una vegada una noia petita.
 Mankas al mi nenio. - No em manca res.
 Ŝi estas tre maljuna. - Ella és molt jove.

Vocatiu
El vocatiu indica la persona a la qual s'adreça una comunicació. El vocatiu normalment
és el nom de la persona interpelada, dit a part a fi d'atreure la seva atenció. Generalment
se separa de la resta de l'oració per mitjà d'una coma, o una coma a banda i banda. El
vocatiu té la mateixa forma que el nominatiu.

 Elizabeto, ĉu vi scias, kie la hundo estas? - Elizabeto, ¿saps de qui és el gos?

 Mi konstatis, kara Petro, ke vi ne estis en la lernejo hodiaŭ. - He constatat, benvolgut
Petro, que avui no eres a l'escola.
 Mi deziras al vi bonan tagon, sinjoro! - Li desitjo un bon dia, senyor!
 Estimata prezidanto, mi ŝatus fari jenan proponon. - Benvolgut president, m'agradaria
fer aquesta proposta.

Predicat nominal
Un sintagma nominal de la frase pot tenir epítet, que mostra l'identitat de la cosa,
normalment mitjançant el seu propi nom. Aquest {1predicat nominal se situa sempre a
continuació de la seva paraula principal i ha de ser en nominatiu:

 Tio estis en la monato Majo. - Això va ser al mes de maig.

El mes es diu "maig". Majo és epítet nominal de la paraula monato.

 Ni vizitis la urbon Seulo. - Vam visitar la ciutat de Seül.

 La ĉefurbo de Britio estas Londono, sed ankaŭ en Kanado kaj Usono oni havas urbojn
Londono. - La capital de Gran Bretanya és Londres, però també al Canadà i als Estats
Units hi ha ciutats anomenades Londres.
 Sinjoro Petro kaj lia edzino tre amas miajn infanojn. - El senyor Pere i la seva dona
estimen molt els meus nens.

Sovint es pot introduir kiu nomiĝas davant un predicat nominal: monato, kiu nomiĝas
Majo; urbon, kiu nomiĝas Seulo; urbojn, kiuj nomiĝas Londono.

No s'usa la preposició dedavant de predicat nominal:la urbo de Nov-Jorko, la ŝtato de

Keralo, la Popola Respubliko de Ĉinujo. Només són correctes: la urbo Nov-Jorko, la
ŝtato Keralo, la Popola Respubliko Ĉinujo.

Compareu el predicat nominal amb l'aposició.

Predicatiu
El predicatiu és la funció que descriu el subjecte o el complement directe a través del
predicat. El predicatiu normalment té la forma de nominatiu.

Atributiu

El verb esti (ésser) és el principal verb copulatiu. Altres verbs copulatius són, per
exemple, (far)iĝi (esdevenir), ŝajni (aparentar), montriĝi (mostrar-se) i nomiĝi
(anomenar-se).
En la majoria dels casos l'atributiu és un adjectiu (un sintagma adjectival) o una
partícula adjectiva:

 Ŝi estis terure malbela. - Ella era terriblement lletja.

Terure malbela és l'atributiu de ŝi. L'atributiu és vehiculat a través del verb estis.

 La patro estas sana. - El pare està sa.

Sana és l'atributiu de la patro.

 La dentoj de leono estas akraj. - Les dents del lleó són esmolades.
 Ili fariĝis trankvilaj. - Es van tornar tranquils.
 La juna vidvino fariĝis denove fianĉino. - La vídua joves va esdevenir promesa de nou.
 Ŝi aspektis kolera. - Ella semblava enutjada.

Amb el verb aspekti normalment va completat per un circumstancial de manera

en comptes d'un atributiu: En la novaj vestoj ŝi aspektis tiel elegante kaj bele.
(Amb la nova roba ella tenia un aspecte tan elegant i tan bonic.)

 Ordinare li ne estas tia. - Normalment ell no és així.

La partícula adjectival tia és un atributiu del subjecte li per mitjà del verb estas.

L'atributiu també pot ser un sintagma nominal en nominatiu:

 Leono estas besto. - El lleó és una bèstia.

Besto és una descripció (de tipus) leono.

 Januaro estas la unua monato de la jaro. - El gener és el primer mes de l'any.

 Mi scias, kio mi estas. - Sé què sóc.
 Mia frato fariĝos doktoro. - El meu germà esdevindrà doctor.

El predicatiu del subjecte també pot ser un sintagma nominal amb presposició. Aquesta
descripció indica una qualitat. Aquesta descripció sovint també es pot transformar en un
adjectiu:

 Li estas hodiaŭ en kolera humoro. = Li estas hodiaŭ kolerhumora. - Avui està de mal
humor. = Avui està malhumorat.
 Ili estas de la sama speco. = Ili estas samspecaj. - Són del mateix tipus.

El predicatiu té terminació adverbial si el subjecte que descriu és un infinitiu o una

oració subordinada:

 Resti kun leono estas danĝere. - Romandre amb el lleó és perillós.

 Estas pli bone, ke ni tie ĉi manĝu kaj iru en la urbon vespere. - És millor que mengem
aquí i que anem a la ciutat al vespre.
També es fa servir la terminació adverbial quan no hi ha subjecte. Aleshores el
predicatiu descriu una situació:

 Estis al mi tiel terure! - Per a mi va ser tan horrorós!

Va ser horrorós és la descripció general de la situació.

 Ĉu hodiaŭ estas varme aŭ malvarme? - ¿Avui fa calor o fred?

Si el subjecte és un nom o un pronom sobreentès, aleshora el predicatiu ha de tenir

forma adjectiva: La mastro traktis min tre bone, kaj estis tre afabla. = ...kaj li estis tre
afabla. Estu kuraĝa! = Vi estu kuraĝa!

Predicatiu del complement directe

Alguns verbs poden servir per descriure el seu complement directe. Tot i que aquests
predicatius descriuen el complement directe, no reben la terminació N:

 Vi farbas la domon ruĝan. (= Vi farbas la ruĝan domon.) - Pintes la casa

vermella (= Pintes la casa que és vermella.)

Ruĝan aquí és l'epítet de la domon. = Pintes aquella casa que ja és vermella.

Hom no esmenta el color que ara rep.

 Vi farbas la domon ruĝa. = Vi farbas la domon tiel, ke ĝi fariĝas ruĝa. - Pintes

la casa vermella. = La pintes de tal manera que esdevé vermella.

Ruĝa és el predicatiu de la domon, per tant predicatiu del complement directe.

El color vermell apareix per l'acció de pintar. Hom no esmenta el color que la
casa tenia abans. (Hom també pot dir: Vi farbas ruĝa la domon. Però no és
possible: Vi farbas la ruĝa domon.)

El predicatiu del complement directe pot ser un adjectiu o una partícula adjectiva:

 Ĉu vi farbos vian ruĝan domon verda? - ¿Pintaràs verda la teva casa vermella?
 Ne, ni preferas ĝin flava. = Ne, ni preferas, ke ĝi estu flava. - No, la preferim grova. =
No, preferim que sigui grova.
 Ŝi trovis la Francajn vinojn tre bonaj. = Ŝi trovis, ke ili estas tre bonaj. - Ella va trobar els
vins francesos molt bons. = Ella va trobar que els vins francesos eren molt bons.
 Neniam mi vidis lin tia. = Neniam mi vidis, ke li estas tia. - Mai no el vaig veure així. =
Mai no vaig veure, que fos així.
 La ĝojo kaj surprizo faris lin muta! - L'alegria i la sorpresa el van emmudir!

Alguna vegada, aquesta descripció adjectiva de l'objecte respon a la frase amb kiam, i
mostra l'estat, que no depèn de l'acció del predicat. Llavors sí es pot utilitzar l'acusatiu:

 Ni lin trovis malvivan. = Ni lin trovis, kiam li estis malviva. - Ni lin trovis
malvivan = El vam trobar quan (ja) era mort.
 La N de malvivan pot ajudar a donar claredat, però també es pot deixar de
banda. Sense la terminació N, el significat també pot ser El vam trobar, i vam
trobar que estava mort.

 Mi ŝatas la matenmanĝajn ovojn malmolaj(n). = Mi ŝatas la matenmanĝajn

ovojn, kiam ili estas malmolaj. Mi ŝatas, ke la matenmanĝaj ovoj estu malmolaj.

- Mi ŝatas la matenmanĝajn ovojn malmolaj(n). = M'agraden els ous de

l'esmorsar quan estàn durs. M'agrada que els ous de l'esmorsar siguin durs.
Algunes persones fant servir la terminació N en aquesta mena d'oracions. Altres
prefereixen un adjectiu sense terminació N. La diferència de significat és gairebé
nul·la.

El predicatiu del complement directe pot ser un sintagma nominal en nominatiu:

 Mi elektis lin prezidanto. = Mi elektis lin, ke li estu prezidanto. - El vaig elegir president.
= El vaig elegir perquè fos president.
 Vin mi volas fari mia edzo! = Mi volas fari tiel, ke vi estos mia edzo. - Et vull fer el meu
marit! = Vul fer que siguin el meu marit.
 Ĉemizojn, kolumojn, manumojn kaj ceterajn similajn objektojn ni nomas tolaĵo. - De
camises, colls, mànigues i altres objectes similars en diem roba.

En alguns verbs es pot utilitzar de forma alternativa l'expressió kiel: Ili elektis ŝin kiel
kasiston.

De tant en tant, una part de la frase amb preposició pot ser un predicatiu d'objecte:

 Ŝi lin trovas laŭ sia gusto. = Ŝi trovas, ke li estas laŭ ŝia gusto. - Ella el troba del seu
gust. = Ella troba que ell és del seu gust.
 Mi preferas ĝin sen sukero. - Ho prefereixo sense sucre.

Si l'objecte és un infinitiu o una oració subordinada, s'usa l'adverbi com a predicatiu.

Això a la pràctica ocorre només amb els verbs opinii i trovi (en el sentit de "opinar [que
una cosa és de tal manera]"):

Ili trovis saĝe forkuri. - (Ells) Van trobar molt assenyat sortir corrent.

(van pensar que sortir corrent era assenyat.)

Mi opinias taŭge, ke Petro faru la tutan laboron sola. - Trobo correcte que en
Pere faci tot el treball sol.

(Vaig pensar que això de que en Pere faci tot el treball sol és el correcte.)
Nota: Segons alguns gramàtics cal usar adjectius en frases d'aquest tipus, perquè, segons
ells, l'adverbi pot produir malentesos com a adjunt de manera. Així, doncs, recomanen
que es digui per exemple Ili trovis saĝa forkuri.

Mètode de control

En cas de dubte sobre si es tracte d'un epítet o d'un predicatiu del complement directe,
es pot substituir el complement directe per un pronom (lin,ilin etc.). En aquest cas hi ha
tendència a treure l'epítet perquè és part del complement directe. En canvi, el predicatiu
normalment es conserva perquè és una frase independent, necessària per al sentit de la
frase: Ĉu vi farbas la domon ruĝan? → Ĉu vi farbas ĝin?Ruĝan és un epítet. Ĉu vi
farbas la domon ruĝa? → Ĉu vi farbas ĝin ruĝa?Ruĝa és predicatiu del complement
directe.

2. 12.2 Acusatiu

La desinència N rep el nom de terminació d'acusatiu o simplement acusatiu. Es pot

afegir com a terminació a diferents tipus de mots:

 substantius: domo → domon, hundo → hundon, virino → virinon, seĝoj → seĝojn,

ekskursoj → ekskursojn
 adjectius: ruĝa → ruĝan, granda → grandan, virina → virinan, verdaj → verdajn, knabaj
→ knabajn
 pronoms personals: mi → min, ĝi → ĝin, ili → ilin, oni → onin, si → sin
 mots de la taula acabats en U, O, i A: kiu → kiun, iu → iun, ĉiuj → ĉiujn, kio → kion, ĉio
→ ĉion, ia → ian, nenia → nenian, tiaj → tiajn
 adverbis de lloc i mots de la taula acabats en E: hejme → hejmen, tie → tien, ie → ien

La terminació N se situa, quan es dóna el cas, sempre a continuació de la terminació J:

domojn, hundojn, virinojn, ruĝajn, grandajn, virinajn, kiujn, kiajn.

Si el substantiu duu la terminació N, llavors també els adjectius i els mots de la taula
acabats en U i A, els quals són epítets d'aquest substantiu, porten la terminació N:

 grandan domon
 domon ruĝan
 tiun domon
 tiajn domojn
 tiun domon grandan
 tian malgrandan domon antikvan
 la malgrandajn domojn
 domojn sen ĉiu ajn dubo tre antikvajn

El predicatiu del complement directe tanmateix, no porta la terminació N:

La terminació N pot indicar:

 complement directe
 mesura
 punt temporal
 direcció
  altres significats

Complement directe
El complement directe és allò que rep directament l'acció. El complement directe
s'indica amb la terminació d'acusatiu -N. Això permet diversos ordres dels mots en
l'oració.

Cada una de les següents oracions expressa essencialment el mateix significat: kato
mordas hundon; kato hundon mordas; mordas kato hundon; mordas hundon kato;
hundon kato mordas; hundon mordas kato (en tots els casos és el gat qui realitza la
mossegada i el gos qui la rep). A causa de la terminació -N, cada una de les sis variants
amb el mateix significat s'entén clarament. L'ordre de les paraules depèn només de l'estil
i del gust.

Mi amas vin; mi vin amas; vin mi amas; vin amas mi; amas mi vin; amas vin mi. Totes
aquestes sis variants tenen el mateix significat bàsic: L'acció amas (=estimo)la fa "mi"
(=jo), i l'amor va cap a "vi" (=tu/vosaltres).

Una oració amb complement directe es pot transformar en una oració passiva. Aleshores
el complement directe esdevé subjecte.

Esti i altres verbs similars no conformen accions dirigides cap a alguna cosa. La part de
la frase relacionada amb esti no és complement directe sinó predicatiu, que mai porta la
terminació -N: Tio estas tri seĝoj. (Això són tres cadires) Mi estas kuracisto. (Sóc
metge) Ŝi fariĝis doktoro (Ella va fer-se doctora). Mia patro nomiĝas Karlo. (El meu
pare es diu Karlo)

El subjecte del verb també pot situar-se després del predicat. Amb alguns verbs aquest
ordre s'utilitza molt sovint. No utilitzeu la terminació -N amb aquests subjectes:

 Hieraŭ okazis grava afero. - Ahir va passar una cosa important.

El subjecte de l'acció okazis és grava afero. No digueu: Hieraŭ okazis gravan

aferon.Si escoltem aquesta frase, ens haurem de preguntar, "què va passar una
cosa important. Però "va passar" no és una acció que vagi de l'autor cap a alguna
cosa, no hi ha una cosa que rebi la acció. El verb "passar" té un únic
protagonista: allò que passa. Aquest protagonista sempre figura com a subjecte i,
per tant, no ha de portar la terminació -N.

 Restis nur unu persono. - Va quedar només una persona.

La persona és la que ha fet l'acció "resti" (romandre). No digueu: Restis nur unu
personon.

 Aperis nova eldono de la libro. - Va aparèixer una nova edició del llibre.

No digueu: Aperis novan eldonon de la libro.

 Mankas al ni mono. - Ens falten diners.

 No digueu: Mankas al ni monon.

Mesura
Els adjectius i els complements de mesura i sovint porten terminació -N.

Mesura del temps

La terminació -N en una expressió temporal pot indicar mesura de durada temporal o

freqüència. Les expressions d'aquest tipus responen a les preguntes: ¿(durant) quant de
temps?, ¿amb quina freqüència? i altres.

En la majoria dels casos, el sintagma amb terminació -N de mesura temporal, és un

complement del verb:

 Mi veturis du tagojn kaj unu nokton. = ...dum du tagoj kaj unu nokto. - Vaig viatjar dos
dies i una nit. = ...durant dos dies i una nit.
 Li estas morte malsana, li ne vivos pli, ol unu tagon. - Està mortalment malalt, no viurà
més d'un dia.
 La festo daŭris ok tagojn. - La festa va durar vuit dies.
 Ŝi aĝis tridek jarojn. - Ella tenia (una edat de) trenta anys.
 La horloĝo malfruas kvin minutojn. - El rellotge va cinc minuts endarrerit.

El sintagma amb terminació -N de mesura temporal també pot ser el complement d'un
adjectiu o d'un adverbi:

 Li estis dudek du jarojn aĝa. = ...je dudek du jaroj aĝa. - Ell tenia vint-i-dos anys. = ...als
vint-i-dos anys d'edat.
 La parolado estis du horojn longa. - La xerrada va durar dues hores.
 Tiu ĉi vojo estas milojn da kilometroj longa. - Aquest camí té una llargada de milers de
quilòmetres.
 Unu momenton poste ŝi malaperis malantaŭ ili. - Un moment després, ella va
desaparèixer del seu davant.

Unu momenton indica el lapse de temps que transcorre després d'una cosa.

 Ŝi estas du jarojn kaj tri monatojn pli aĝa ol mi. - Ella és dos anys i tres mesos més gran
que jo.

El sintagma amb terminació -N de mesura temporal també pot col·laborar amb un

complement que expressi el temps després o abans per indicar temps conjuntament: Du
tagojn post tio ŝi forveturis Norvegujon. Pasis du tagoj post "tio".

Diverses mesures

Altres mesures funcionen exactament igual que les mesures de temps. Pot tractar-se de
distància en l'espai, altura, amplada, allargada, profunditat, pes, cost, etc. responen a les
preguntes quant?, quina quantitat?, com de lluny?, quant de temps?, com és d'alt?, com
de profund?, quant pesa? etc.:
  Ĝi kostas dek mil vonojn. - Costa deu mil wons.

(Won és la moneda de Corea.)

 Vi devas kuri pli ol dek kilometrojn. - Has de córrer més de deu quilòmetres.
 La vojo larĝis dudek metrojn aŭ iom pli. - El camí feia vint quilòmetres o una mica més.
 La monto Everesto estas ok mil okcent kvardek ok metrojn alta. - L'Everest fa vuit mil
vuit-cents quaranta metres d'alçada.
 Ili staris nur kelkajn metrojn for de mi. - Ells estaven a només alguns metres de mi.
 La domo estis ducent metrojn distanca. - La casa es trobava a dos-cents metres de
distància.

Mesura sense marca de funció

Una mesura també pot aparèixer en un sintagma sense preposició:Dek jaroj estas tre
longa tempo. (Deu anys és molt de temps) Aquí, dek jaroj és subjecte. Pasis du tagoj.
(Van passar dos dies) du tagoj té la funció de subjecte.

Un punt en el temps
Un sintagma amb terminació -N pot ser un complement que indiqui un punt en el temps.
Aquest tipus de complement amb terminació -N respon a les preguntes: ¿quan?, ¿en
quina data?, ¿quin dia?, ¿quin any?, ¿en quina ocasió?, i semblants. Es pot dir, que
aquesta terminació -N substitueix la preposició de temos, generalment en:

 Unu tagon estis forta pluvo. = En unu tago... - Un dia plovia molt...
 Ĉiun monaton li flugas al Pekino. - Cada mes viatja amb avió a Pequín.
 Georgo Vaŝington estis naskita la dudek duan de Februaro de la jaro mil sepcent tridek
dua. = ...en la dudek dua tago de Februaro... - George Washington va néixer el 22 de
febrer de 1732. = ...en el vint-i-dosè (dia) de febrer de l'any mil set-cents trenta-dos.

La marca d'acusatiu en els noms del dies de la setmana assenyala que es tracta d'un dia
precís i conegut: dimanĉon = "en un cert i conegut diumenge", fins i tot si no s'utilitza
la. La forma adverbial d'aquests noms de dies indica normalment que es refereix a
aquests dies de la setmana en general: dimanĉe = "els diumenges, cada diumenge": Mi
alvenos en Lyon lundon la 30-an de Aŭgusto (=Vinc a Lió el dilluns 30 d'agost).

En l'expressió de l'hora cal fer servir la preposició je, sobretot si la paraula horo és
omesa, a fi de no confondre hora amb data:

 Tio okazis la dekan. = Això va passar el dia deu (el desè dia del mes).
 Tio okazis je la deka. = Això va passar a les deu del matí.

Un punt en el temps sense preposició

Un punt en el temps pot apareixer també en un lloc de la frase que no tingui indicador
gramatical: Hodiaŭ estassabato, kaj morgaŭ estos dimanĉo.Sabatokajdimanĉofan de
subjecte.
Direcció
Els adjectes en N i els suplements en N poden indicar direcció. En aquest cas responen a
les preguntes cap a on?, en quina direcció? etc.

Terminació -N sola

 Morgaŭ mi veturos Kinŝason. = ...al Kinŝaso. - Demà viatjaré a Kinshasa.=...a Kinshasa

 La vagonaro veturas de Tabrizo Teheranon. - El tren va de Tabriz a Teheran.

La mera terminació -N, en sentit de direcció, s'usa només quan es tracta d'un moviment
cap a l'interior d'alguna cosa. No es pot dir iri muron,iri kuraciston, sinó iri al muro, al
kuracisto. En la pràctica s'usa la N de direcció gairebé només quan es tracta de noms de
lloc (principalment noms de ciutat).

N amb en, sur i sub

La terminació -N de direcció apereix sobre tot amb en, sur i sub, les tres més importants
preposicions de lloc. Quan en, sur i sub indiquen només posició, s'usen sense la
terminació -N. Però si es vol fer saber que una cosa es mou en aquella direcció, llavors
s'ha de completar amb l'indicador que mostra la direcció. En teoria es pot usar al (al en,
al sur, al sub, però en la pràctica s'usa sempre la terminació -N:

 sur la tablo - (en posició) sobre de la taula = col·locat sobre la taula → sur la tablon -
(cap a) sobre la taula = quiet sobre la taula, cap a sobre la taula
 sub la granda lito - sota el llit gran = en un lloc sota el llit gran → sub la grandan liton -
cap a sota el llit gran = cap a un lloc sota el llit gran, cap a sota el llit gran
 La hundo kuras en nia domo. - El gos corre dins la nostra casa.

El gos és dins la casa i hi corre.

 La hundo kuras en nian domon. - El gos corre cap a dins de la nostra casa.

El gos era a fora de la casa però ara corre cap a l'interior de la casa.

 Mi metis ĝin sur vian tablon. - Ho he posat sobre la teva taula.

Era a un altre lloc i ho he mogut cap a la superfície de la taula.

En les preposicions de lloc que no són en, sur ni sub generalment no es fa servir la
terminació -N de direcció, sinó que el context mostra que es tracta de direcció. Però
amb les altres preposicions de lloc també es pot fer servir la terminació -N de direcció,
si això contribueix a una comunicació clara:

 La hirundo flugis trans la riveron, ĉar trans la rivero sin trovis aliaj hirundoj. - L'oreneta
va volar cap a l'altra banda del riu, perquè a l'altra banda del riu hi havia altres
orenetes.
 La sago iris tra lian koron. ≈ La sago plene penetris lian koron. - La fletxa li va
travessar el cor. ≈ La fletxa li va penetrar completament el cor.
 Si es fa servir la terminació -N de direcció després de la preposició tra, aleshores
s'emfasitza que el moviment travessa completament el lloc i fins i tot passa de
llarg.

 La vojo kondukis preter preĝejon. - El camí conduïa més enllà de l'església.

Si hom fa servir la terminació de direcció -N amb la preposició preter, s'està

accentuant, que el moviment va més enllà del lloc indicat per la preposició.

 Siajn brakojn ŝi metis ĉirkaŭ mian kolon. - Ella va posar els seus braços al
voltant del meu coll.

En algunes ocasions s'utilitza la preposició ĉirkaŭ + terminació de direcció -N

també per indicar que hi ha un moviment cap al lloc al qual s'arriba per un
moviment circular al voltant d'un altre lloc: Li kuris ĉirkaŭ la angulon de la
domo.

 Li kuris kontraŭ la muron kaj vundis sin. - (Ell) Va córrer contra la paret i es
va ferir.

Per indicar que un moviment contrari assoleix els seu objectiu i s'hi entra en
contacte, es pot utilitzar kontraŭmés la terminació -N.

 Gardu vin, ke vi ne venu plu antaŭ mian vizaĝon. = ...al loko antaŭ mia vizaĝo. ...al
antaŭ mia vizaĝo. - Compte, que no vull veure més la teva cara (literalment: Cuida't de
no tornar a venir davant la meva cara. = ...no et vull a prop meu (literalment: ...enlloc a
prop de la meva cara). ...no et vull veure (literalment: ...davant la meva cara).
 Mi estis en la urbo kaj iris poste ekster ĝin. = ...al ekster ĝi. - Vaig ser a la ciutat i
després vaig marxar fora d'ella. = ...al seus afores.
 Li iris inter la patron kaj la patrinon. - Ell va ficar-se entre el pare i la mare.

La meta del moviment era un lloc entre el pare i la mare

 Morgaŭ mi venos ĉe vin. - Demà vindré a casa teva

Tradicionalment hom prefereix:Morgaŭ mi venos al vi.

En algunes ocasions, s'acostuma a ometre la terminació de direcció -N perquè la

veritable meta s'infereix però no és explícita. Si fos explícita, s'hi afegiria la terminació -
N:

 Jakob enfosis ilin sub la kverko. - En Jakob les va enterrar sota el roure.

El veritable objectiu és el sòl: Jakob enfosis ilin en la grundon sub la kverko.

 Oni metis antaŭ mi manĝilaron. = Oni metis sur la tablon antaŭ mi manĝilaron. -
M'han posat al davant els estris de menjar.= Han posat a sobre la taula, al meu davant,
els estris de menjar.
Tanmateix no seria un error dir sub la kverkon i antaŭ min, perquè aquestes expressions
també es poden entendre com la meta d'un moviment en aquestes oracions.

Les preposicions de lloc sovint són usades en sentit figurat. Una cosa abstracta, que no
és un lloc físic, és expressat com si fos un lloc. També en aquests casos es pot usar la
terminació de direcció -N per expressar una direcció figurada, ex: Mi ŝanĝos ilian
malĝojon en ĝojon.

Algunes preposicions indiquen, per si soles, direcció: al, ĝis, el i de. Aquestes
preposicions no indiquen mai posició. Al darrere no s'hi ha de posar la terminació -N: al
la urbo,ĝis la fino,el la lernejo,de la komenco.

N després d'adverbis de lloc

Hom pot posar també la terminació -N després d'adverbis de lloc amb terminació -E i
després dels correlatius per expressar direcció cap a un lloc

 hejme = dins de casa → hejmen = cap a casa

 urbe = dins la ciutat → urben = cap a la ciutat
 ekstere = fora d'alguna cosa → eksteren = cap a fora d'alguna cosa
 tie = en aquell lloc → tien = cap a aquell lloc, en aquella direcció
 kie = a quin lloc → kien = cap a quin lloc, en quina direcció
 ĉie = a tot arreu → ĉien = cap a tot arreu, en totes direccions
 ie = en algun lloc → ien = cap a algun lloc, en alguna direcció
 nenie = enlloc → nenien = cap a enlloc, en cap direcció

N per a altres significats

Els adjectius i complements amb terminació -N en la majoria dels casos indiquen
mesura, punt en el temps o direcció, però en alguns casos el sintagma amb terminació -
N serveix per a una altra funció, per a la qual generalment es fa servir preposició:

 Mi ridas je lia naiveco. = Mi ridas pro lia naiveco. = Mi ridas lian naivecon. - Ric de la
seva innocència,= Ric a causa la seva innocència.= Ric la seva innocència.
 Neniam ŝi miros pri/pro sia propra malaltiĝo. → Neniam ŝi miros sian propran
malaltiĝon. - Ella mai se sorprendrà de la seva reducció.→ Ella mai mirarà amb
sorpresa la seva reducció.

Teòricament sempre es pot substituir una preposició amb la terminació -N, si l'expressió
es pot entendre. A part d'això, sovint es fa servir la terminació -N en lloc de je.
Tanmateix, la regla de claredat gairebé sempre prohibeix la terminació -N en lloc de les
preposicións que expressen moviment d'origen, de kaj el, perquè la terminació -N indica
la meta d'un moviment. Tot i això en alguns casos es poden trobar frases com Ili eliris la
buson. Aquí la terminació -N no és de direcció sinó de complement directe: l'autobús és
el complement directe de l'acció de sortir o abandonar. És molt més clar, i per tant
recomanable, dir: Ili eliris el la buso.

Acusatiu i noms propis

En el cas de noms propis completament esperantitzats s'usa l'acusatiu segons les regles
mostrades anteriorment:

 Mi vidis Karlon. - Vaig veure el Karlo.

 Elizabeton mi renkontis hieraŭ en la urbo. - L'Elizabeto me la vaig trobar ahir a la
ciutat.
 Tokion ni tre ŝatas. - Ens agrada molt Tokio.

Els noms propis no adaptats a l'esperanto es poden escriure sense la terminació -O. En
aquests noms tampoc cal la terminació -N, encara que el seu lloc dins la frase en
principi ho exigeixi:

 Ni renkontis Zminska. - Vam trobar la Zminska.

El nom polonès actua com a complement directe però sense la terminació N.

 Ŝi ludis la Prière d'une vierge. - (ella) Va tocar la peça "Prière d'une vierge".

El nom francès de la peça musical actua com complement directe però no porta
la terminació N.

 Li admiras Zamenhof. - Ell admira Zamenhof.

El nom Zamenhof actua com complement directe sense la terminació N.

Si el nom permet afegir-hi la terminació -N (quan acaba en vocal), llavors naturalment

s'hi pot posar. També es pot afegir la terminació -O a un nom estranger. Quan s'utilitza
la terminació -O també s'ha d'afegir la terminació -N si el lloc a la frase ho exigeix. Aixi
mateix, també es pot posar al davant un títol o expressió similar que dugui la terminació
-N:

 Ĉu vi konas Anna? - Conèixes l'Anna?

El nom Anna actua com complement directe sense la terminació N.

 Ĉu vi konas Annan? - Coneixes l'Anna?

El nomAnnaés el complement directe amb la terminació -N.

 Ĉu vi konas mian amikinon Anna? - Coneixes la meva amiga Anna?

Anna és predicat nominal de la meva amiga,i aquí no s'ha de posar la terminació

-N.

 Li renkontis Vigdís Finnbogadóttir. - Ell es va trobar amb Vigdís

Finnbogadóttir.

El nom islandès Vigdís Finnbogadóttir fa la funció de complement directe sense

terminacions gramaticals de l'esperanto.
  Li renkontis Vigdíson Finnbogadóttir. - Ell es va trobar Vigdís Finnbogadóttir.

El nom de pila du les terminacions -O i -N. Sovint s'esperantitza només el nom

de pila, o s'afegeix la terminació -O a la forma no esperantitzada del nom de
pila, deixant el cognom en la seva forma original, sense terminació esperantista.
En aquest cas la terminació -N s'aplica només al nom de pila. No obstant, no
estem parlant d'una regla sinó d'un costum. (també es pot escriureVigdís-onamb
guionet.)

 Li renkontis prezidanton Vigdís Finnbogadóttir. - Va trobar el president Vigdís

Finnbogadóttir.

2. 12.3 Preposicions

Les preposicions són paraules que es posen davant de sintagmes per indicar la seva
funció dins la frase.

Normalment les preposicions es situen davant els substantius o els pronoms, però també
davant els verbs en infinitiu, oracions subordinades i adverbis de quantitat. Alguna
vegada s'usen les preposicions davant adverbis de lloc o de temps. En aquest casos, la
preposició dóna més precisió al significat de lloc o de temops.

Les següents paraules són preposicions: al, anstataŭ, antaŭ, apud, ĉe, ĉirkaŭ, da, de,
dum, ekster, el, en, ĝis, inter, je, kontraŭ, krom, kun, laŭ, malgraŭ, per, po, por, post,
preter, pri, pro, sen, sub, super, sur, tra i trans:

 Preposicions de lloc
 Preposicions de direcció
 Je
 De
 Da
 Anstataŭ i krom
 Po

Preposicions independents
Darrere d'una preposició normalment hi ha un sintagma amb el qual està relacionada.
Sense aquest sintagma, la preposició no té sentit: sur la tablo, en mia domo, ekster tiu
ĉi ĉambro, dum la paŭzo, anstataŭ tio, krom Petro etc.

Si es volen treure paraules després de la preposició (sobreentenent-les), llavors s'ha de

fer servir la preposició amb la terminació E, perquè així la preposició esdevé un
sintagma propi amb la funció d'adverbi:

 Li staras apud mi. → Li staras apude. - Ell està dret al costat meu. → Ell és al
costat
 Ŝi sidas ekster la domo. → Ŝi sidas ekstere. - Ella seu fora de la casa. → Ella
seu a fora.
 Tio okazis dum la paŭzo. → Tio okazis dume. - Això va passar en el moment de
la pausa. {1) Això va passar mentrestant.
  Tio okazos post la kongreso. → Tio okazos poste. - Això passarà després del
congrés. → Això passarà després.

Si aquest tipus d'adverbi indica lloc, pot dur la terminació N, per indicar el moviment
cap al lloc:

 Li sidas ekster la domo. → Li sidas ekstere. → Li iras eksteren. = ...al ekstera

loko (al loko ekster la domo). - Ell seu fora de la casa. → Ell seu fora. → Ell va
fora.=...a un lloc de fora (a un lloc fora de la casa).

Si alguna vegada el sintagma original ocupa la funció d'adjectiu, llavors s'usa la

terminació A després de la preposició:

 Li loĝas en domo apud mia domo. → Li loĝas en apuda domo. ...en domo
apuda. - Ell viu en una casa al costat de la meva casa. → Ell viu a costat de
casa...en una casa del costat.

Però en aquestes situacions també es pot utilitzar un adverbi de lloc o de temps : Li

loĝas en domo apude. = Li loĝas en domo, kiu troviĝas apude.

Per alguna raó, algunes preposicions pràcticament no apareixen amb les terminacions E
o A. Per exemple, quasi mai es diu paroli prie = "parlar sobre alguna cosa", iri dee =
"anar des de", ala veturo = "anar al lloc previst", proa agado = "acció favorable".

1. 12.3.1 Preposicions de lloc

Les preposicions de lloc indiquen una posició en l'espai, sobre una superfície, una línia i
situacions similars. Moltes s'utilitzen també en relació al temps ja que sovint imaginem
el temps com una línia. També altres idees es mostren de forma figurada com a
posicions. En algunes preposicions de lloc, el significat del lloc és el significat bàsic,
mentre que altres usos poden ser més freqüents en la pràctica.

antaŭ
Posició al costat que és més pròxim de l'emissor o al costat més important o
principal: Antaŭ la domo staras arbo. (Hi ha un arbre davant de la casa). La
banda de davant de la persona o animal és la banda de la cara i els ulls: Li haltis
antaŭ ŝi. (Va parar davant d'ella).
Posició en seqüència: posició que en segueix una altra: Mi iras antaŭ vi. (Jo
vaig davant teu).
Un temps anterior a un altre: Antaŭ tri tagoj mi vizitis vian kuzon. (Tres dies
enrere vaig visitar el teu cosí).
malantaŭ
Posició a la part contrària en comparació amb la part frontal: Li estis kaŝita
malantaŭ kurteno. (Ell estava amagat darrere una cortina) Tujmalantaŭ si ŝi
aŭdis voĉon. (Immediatament darrere seu, va sentir una veu masculina)
apud
Posició al costat d'una cosa. Normalment es refereix a la banda dreta o esquerra
(no al davant i ni al darrere): Apud la skribotablo estis paperkorbo. (Al costat
de l'escriptori hi havia una paperera) Li staris tutan horon apud la fenestro. (Es
va estar una hora sencera a costat de la finestra).
ĉe
Posició molt pròxima (tocant o sense tocar). El significat de ĉe varia molt segons
el context. Sovint ĉe només indica la situació general, sense precisar la posició:
Ĉe la angulo de la strato ŝi haltis. (A la cantonada del carrer es va aturar) La
gastoj tranoktos ĉe mi (= en mia hejmo). (Els convidats dormiran a casa meva).
Gran proximitat temporal: Ĉe la komenco de la tagiĝo la arbaro aperis bele
kovrita de prujno. (Al començament del dia el bosc es veia bellament cobert de
rosada.)
ĉirkaŭ
Posició al voltant d'una cosa: La rabistoj sidis en rondo ĉirkaŭ la fajro. (Els
lladres seien en cercle al voltant del foc).
Temps aproximat: Ĉirkaŭ la mateno la ventego finiĝis. (Cap al matí el fort vent
es va acabar).
ekster
Posició fora d'alguna cosa, al costat exterior d'alguna cosa: Mi staras ekster la
domo, kaj li estas interne. (Sóc a fora de la casa i ell és a dins).
en
Posició a l'interior: En la ĉambro estis tri virinoj. (Dins l'habitació hi havia tres
dones).
Lloc que hom veu com un espai però que en la realitat s'assembla més a una
superfície: La rusoj loĝas en Rusujo. (Els russos viuen a Rússia)
El temps considerat com si fos un espai, a l'interior del qual passa alguna cosa.
L'"interior" d'un període de temps està entre el començament i el final del
període: En la tago ni vidas la helan sunon, kaj en la noktoni vidas la palan
lunon kaj la belajn stelojn. (Durant el dia veiem el sol clar i a la nit veiem la
lluna pàlida i els bells estels)
inter
Posició que porta als seus costats dues o més coses: Sur la kameno inter du
potoj staras fera kaldrono. (Sobre la llar de foc, entre dos pots, hi ha una caldera
de ferro.) ni vojaĝis inter Pekino kaj Ŝanhajo. (Vam viatjar entre Pequín i
Xangai.) Estas granda diferenco inter li kaj mi. (Hi ha una gran diferència entre
ell i jo.)
Possibilitat de triar (dos o més): Ni elektis inter Ĉina restoracio kaj Itala
restoracio.
Pertinença a un grup: Inter miaj amikoj estas multaj Sud-Amerikanoj. (Entre
els meus amics hi ha molts sud-americans.)
Un punt imprecís en el temps entre un moment i un altre: Estis inter la sepa kaj
la oka horoj vespere. (Era entre les set i les vuit del vespre.)
kontraŭ
Posició d'una cosa el costat anterior de la qual està dirigit a una altra cosa,
principalment al seu costat frontal. Per tant, ambdós objectes tenen els seus
costats anteriors dirigits en direccions inverses, amb un espai entre els dos
objectes: La reĝo sidis sur sia reĝa trono kontraŭ la enirejo de la domo. (El rei
va estar assegut al seu tron reial enfront a l'entrada de la casa.)
Una cosa, cap a la qual una altra es mou amb la seva part davantera dirigida a
ella (al seu costat frontal): Ili promenis man-en-mane kontraŭ la leviĝanta
suno. (Passejaven agafats de la mà de cara al sol naixent.)
Hostilitat, adversitat, negativitat, etc.: Mi ne devas agi kontraŭ mia konscienco.
(No he d'actuar contra la meva consciència.)
 Una cosa que hom dona o rep com a intercanvi: Ili donas konsilojn kontraŭ
kontanta pago. (Donen consells a canvi d'un pagament.)
post
Un temps posterior a un altre temps: Post tri monatoj ili geedziĝos. (Tres
mesos més tard es casaran.)
Posició que en segueix una altra: Ili staris en vico unu post la alia. (Estaven
drets en filera, un darrere l'altre)
Al darrere d'una cosa: Ŝi aŭdis post si brueton. (Ella va sentir un soroll fluix
darrere seu). Avui dia s'usa sovint malantaŭ en aquests casos.
preter
Lloc al costat del qual té lloc un moviment. Normalment el moviment va més
enllà del lloc de referència: Li pasis preter mi sen saluto. (Va passar de llarg
sense saludar-me.)
sub
Un lloc més baix a aquell que es troba immediatament a dobre. Sub generalment
significa el contrari de "super". Aleshores allò que hi ha més avall no acostuma a
tocar allò que hi ha més amunt: Ĝi kuŝas sub la tablo. (És sota la taula.) En
algunes ocasions sub significa el contrari de "sur". Aleshores la cosa que hi ha a
sota toca allò que hi ha a sobre: Sekaj folioj krakis sub liaj piedoj. (Les fulles
seques cruixien sota dels seus peus.)
Lloc cobert per alguna cosa independentment de la cosa que hi ha més amunt: Ŝi
portas la libron sub la brako. (Ella portava un llibre sota el braç.)
super
Lloc més alt que una cosa que es troba més aviat immediatament a sota. Entre
els dos llocs normalment hi ha un espai, i per això les dues coses no es toquen:
Super ni briletas la steloj. (Per sobre de nosaltres brillen els estels.) Tot i això,
algunes vegades hi pot haver contacte, però de poca importància, de manera que
no es té en compte: Super la tero sin trovas aero. (Sobre el terra hi ha l'aire.) Si
el contacte és important, aleshores utilitzeu sur.
Cobriment indistintament de l'altura o del contacte: Ŝiaj longaj blondaj haroj
pendis super ŝia nuko. (La seva llarga caballera rossa penjava sobre la nuca.)
sur
Lloc a la superfície d'una cosa. Normalment es tracta d'un suport, fixació,
pressió, cobriment amb contacte, o un altre contacte important. En la majoria
dels casos, sur indica una posició de contacte més altra que la superície tocada:
Sur la tero kuŝas ŝtono. (Sobre el terra hi ha una pedra.) Però sur també pot
indicar posició a la superfície sense tenir en compte l'altura: Meze sur la muro
pendis portreto. (A la meitat de la paret hi penjava un retrat.)
tra
Lloc dins del qual té lloc un moviment. El moviment comença fora del lloc, hi
entra i segueix fins a l'altre extrem. El moviment també pot començar en un
extrem i continuar fins a l'altre extrem. El moviment pot continuar fora del lloc,
o quedar-se dins sense sortir, depenent del context: Tra la fenestro la vaporo
iras sur la korton. (El vapor sortia al pati per la finestra.) La akvo fluas tra tubo.
(L'aigua flueix pel tub.) Sovint, però, el moviment no va rigorosament d'una
banda a l'altra, sinó imprecisament d'un lloc a un altre dins de la cosa: La
soldatoj kondukis la arestitojn tra la stratoj. (Els soldats portaven els arrestats
pels carrers.)
Durant tot el temps des de l'inici fins al final: Ili festis tra la tuta nokto. (Van
estar de festa al llarg de tota la nit.)
trans
Posició "a l'altra banda de". Hom fa servir la preposició trans quan cal anar sobre
de la cosa concernida per arribar a l'altra banda: Li loĝas trans la strato. (Ell viu
a l'altra banda del carrer.)
maltrans
Posició "a aquest costat de". Molt rarament es fa servir maltrans. L'expressió ĉi-
flanke de s'utilitza més: Prefere restu ĉi-flanke de la rivero. (Queda't
preferentment a aquest costat del riu)

Sovint s'usen les preposicions de lloc juntament amb la terminació N de direcció per a
indicar el moviment cap al lloc o posició corresponent.

1. 12.3.2 Preposicions de direcció

El significat bàsic i principal de les preposicions al, el i ĝis és la direcció però poden ser
utilitzades també amb altres significats:

al
Objectiu del moviment: Mi venas de la avo, kaj mi iras nunal la onklo.
Direcció sense moviment: Ŝi apogis sin per la manoal la muro.
Aquell que rep una cosa o que s'aprofita/desaprofita una acció: Donual la
birdojakvon.Dirual mivian nomon.Ŝi kombasal sila harojn.Pardonual mi!Lia
babilado malhelpisal mifari la hejmtaskojn.
Aquell que experimenta o sent una cosa: Ŝajnasal mi, ke vi mensogas.
Propietari o similar (a aparteni): La rozo apartenasal Teodoro.
Resultat de transformació o canvi: Li disrompis ĝinal mil pecoj.Normalment
s'usa en + la terminació N: Li disrompis ĝin en mil pecojn.
Afegit, adició, i similars (amb aligi, aliĝi, aldoni i similars): Ĉu vi jam aliĝis al
la kongreso?
Allò que es pren en consideració quan hom creu la cosa propera o similar:
Proksimeal la angulostaris aŭto.Tiu nubo similasal ĉevalo.
el
Moviment de dins cap a fora: El la tubo fluis akvo. (sortia aigua del tub) Li
eliris el la ĉambro. (va sortir de l'habitació)
Provinença, orígen, font, estat previ, causa: El kiu lando vi venas? (De quin país
vens?) Ŝi tradukis la libron el la Ĉina lingvo. (Ella va traduir el llibre del xinès)
El la knabo fariĝis junulo. (El nen va esdevenir un jove) El surprizoli preskaŭ
falis. (Quasi es cau de la sorpresa). Actualment,per expressar causa, es prefereix
usar pro.
Material, consistència: La skatolo estis farita el ligno. (La capsa estava feta de
fusta) Unu minuto konsistas el sesdek sekundoj. (Un minut són seixanta
segons).
Grup o multitud, quan es fa distinció o s'aparta uns individus del grup, o una part
de la multitud: El ĉiuj miaj infanoj Ernesto estas la plej juna. (De tots els meus
nens, l'Ernest és el més jove) Trinku el la vino, kiun mi enverŝis. (Veu del vi que
he servit).
ĝis
Lloc on acaba el moviment, però sense sobrepassar-lo: Mi akompanis ilin ĝis
ilia domo. (Els vaig acompanyar fins a casa seva).
 Límit d'espai, terreny o similar: La tuta lago ĝis la transa bordo estas kovrita de
glacio. (Tot el llac, fins l'altra vora, estava cobert de gel).
Temps, mesura, grau, nivell o estat a on s'arriba, però sense sobrepassar: Mi
laboras de frua mateno ĝis malfrua vespero. (Treballo des de ben d'hora al matí
fins molt tard al vespre) La tasko estu preta ĝis la fino de Junio. (Que la feina
estigui enllestida a final de juny) La prezo falis ĝis du eŭroj. (El preu va baixar
a dos euros).

També la terminació N de l'acusatiu i la preposicióde són indicadors de direcció.

2. 12.3.3 Je

Je és una preposició sense significat precís. La intenció original era que es fes servir je
en usos abstractes per als quals no hi hagués una altra preposició. Per això inicialment
s'usava je amb molta freqüència. Actualment je és menys freqüent, i indica sobretot hora
i mesura. En general convé evitar je si hi ha una alternativa millor.

Sovint hom pot fer servir la terminació N en lloc de je, sobretot per a mesures i punt del
temps.

Hora i altres punts temporals

 Ni prenos la buson je dudek (minutoj) antaŭ la deka (horo). - Agafarem
l'autobús a les deu (hores) menys vint (minuts).
 Tio okazis je Pasko. - Això va passar per Pasqua
 Je la lasta fojo mi permesas al vi fari tion. - Et permeto fer això per darrera
vegada.

Mesura
 Vi certe estas je duono da kapo pli alta ol mi. = ...duonon da kapo pli alta ol mi.
- Certament ets mig cap més alt que jo.

Habitualment hom utilitza la terminació N per tal d'indicar la mesura

Mancança, abundància i anhel

 Ĝi estas libera je mankoj. - Està lliure de faltes.

o ...de mankoj

 Abram estis tre riĉa je brutoj, arĝento, kaj oro. - Abram era molt ric en bestiar,
argent i or.
 Glaso da vino estas glaso plena je vino. - Un got de vi és un got ple de vi.

O ...plena de vino.

 Mi sopiras je mia perdita feliĉo. - Enyoro la meva felicitat perduda.

 O ...mian perditan feliĉon / ...al mia perdita feliĉo..

Estat corporal o anímic

 Ili suferas je astmo. - Ells pateixen asma.
 Ŝi gravediĝis je ĝemeloj. - Ella esta embarassada de bessons.
 Li malsaniĝis je profunda melankolio. - Ell va emmalaltir profundament
d'enyorança.

Part del cos tocada d'alguna manera per una agafada,

captura, malaltia i similar.
 Li kaptis min je la brako. - Em va agafar pel braç.

Je la brako indica el meu propi braç. Hom pot dir també ĉe la brako. Si voleu
indicar el braç d'altri (el que algú fa servir per agafar-me), utilitzeu per: Li kaptis
min je la maldeksta brakoper sia dekstra mano. (Em va agafar pel braç
esquerre amb la seva mà dreta.)

 Li estas malsana je la brusto. - Està malalt del pit.

Divereses expressions fixes

 Ŝi kredas je Dio. - Ella creu en Déu

Creure en algú o en alguna cosa = "creure, que tal persona o cosa existeix de
veritat". Creure una cosa, en una cosa, sobre una cosa = "creure, que allò és
veritat". Creure a algú = "creure que diu la veritat".

 Je mia miro la afero sukcesis. = La afero sukcesis, kio mirigis min. - Per
sorpresa meva, la cosa va reeixir. = La cosa va ser un èxit, em vaig quedar parat.
 Mi vetis kun ŝi je dek dolaroj. - Em vaig apostar amb ella deu dòlars

El vencedor de l'aposta guanyarà els deu dòlars. Es pot utilitzar també pri.

2. 12.3.4 De

La preposició de té molts significats. A causa d'aquestamultitud de singificats a vegades

poden tenir lloc ambigüitats. Aleshores hom pot afegir algunes expressions
clarificadores, o triar una altra preposició.

Partença
La preposició de bàsicament indica el lloc on comença un moviment:

 Mi venas de la avo, kaj mi iras nun al la onklo. - Vinc de l'avi i ara vaig a
l'oncle.
  La vento forblovis de mia kapo la ĉapon. - El vent va fer volar del cap el gorro
que portava.
 Ilia vojaĝo de Delhio al Kalkato estis tre longedaŭra. - El seu viatge a Delhi i
Calcuta va ser molt llarg.
 Rekta linio estas la plej mallonga vojo de unu punkto al alia. - La línia recta és
el camí més curt d'un punt a un altre.
 For de tie ĉi! - Lluny d'aquí!

En cas que faci falta més claredat es pot dir for de o disde: La polico prenis la ŝtelitan
monon for de la rabisto / disde la rabisto. (La policia va agafar els diners [de les
mans] del lladre.) Si es digués: ...la ŝtelitan monon de la rabisto, es podria entendre que
fem servir el possessiu de: "...la ŝtelitan monon, kiu apartenis al la rabisto."

Origen, causa
De pot indicar origen o causa:

 De la patro mi ricevis libron, kaj de la frato mi ricevis plumon. - Del pare vaig
rebre un llibre, i del germà vaig rebre una ploma.
 La hebreoj estas Izraelidoj, ĉar ili devenas de Izraelo. - Els hebreus són
israelites, perquè provenen d'Israel.
 Francisko de Asizo = aquell Francesc, que prové de la ciutat d'Assís = Francisko
el Asizo - Francesc d'Assís
 Li paliĝis de timo kaj poste li ruĝiĝis de honto. = ...pro timo... pro honto. - Ell
va empalidir de por i després es va envermellir de vergonya. = ...a causa de la
por... a causa de la vergonya.

Per tal d'indicar causa, normalment es pot dir pro i vegades el.

 Ebria de feliĉo, mi alkroĉiĝis al lia kolo. - Embriac de felicitat, em vaig

enganxar al seu coll.

Dissemblança, i semblants.
La preposició de sovint indica dissemblança, distinció, contrast, caràcter separat,
llunyanita:

 Mi povus diferencigi la saĝajn de la malsaĝaj! - Podria diferenciar els sensats

dels insensats!
 Kial Vi kaŝas vin de mi? - Perquè t'amagues de mi?
 Nun mi iom liberiĝis de la plej urĝaj el miaj kolektiĝintaj laboroj. - Ara m'he
alliberat una mica de la pila de treballs més urgents.
 Ĝi estas libera de malsanoj. - està lliure de malalties.
 Ili loĝas malproksime de ni. - (Ells) Viuen lluny de nosaltres.

Temps
De també pot indicar el moment d'inici d'una acció o d'un estat que es perllonga en el
temps:
  Li laboras de la sesa horo matene. - (Ell) Treballa des de les sis del matí.
 De nun mi ne plu manĝos viandon. - Des d'ara ja no menjaré més carn.
 Mi konas lin de longa tempo. - El coneixo de fa temps.

Perquè quedi clar que es tracta de temps, hom pot dir ekde o de post:

ekde
des del començament de
de post
des de la fi de

Si es tracta d'un punt en el temps, gairebé no hi ha diferència entre ekde i depost, però si
es tracta de durada en el temps, la diferència és més gran: depost ŝia vivo = ekde ŝia
morto.

Pertinença
Sovint de expressa pertinença (= possessió, tinença, contigüitat, vinculació, parentiu,...):

 Jen kuŝas la ĉapelo de la patro. - Aquí es troba el barret del pare.

El barret pertany al pare com a possessió o propietat.

 La dentoj de leono estas akraj. - Les dents del lleó són esmolades.

Les dents pertanyen al lleó com a parts del cos.

 Sur la bordo de la maro staris amaso da homoj. - A la vora del mar hi havia una
munió de gent.

La vora pertany al mar perque es troba a ram d'ella.

 Januaro estas la unua monato de la jaro. - Gener és el primer mes de l'any.

Els mesos són parts de l'any.

 La filo de la reĝo ŝin renkontis. - El fill del rei es va reunir amb ella.

El fill pertany al rei com a parent.

 Mi legos poemon de Zamenhof. - Llegiré un poema de Zamenhof.

El poema pertany a Zamenhof perque n'és l'autor.

 Glaso de vino estas glaso, en kiu antaŭe sin trovis vino, aŭ kiun oni uzas por
vino. - Un got de vi és un got que anteriorment contenia vi o que s'usa per veure
vi.

El got pertany al vi perque està destinat i usat per al vi.

  Ŝi estas profesoro de matematiko. - Ella és professora de matemàtiques.

El professor pertany a les matemàtiques perque és la seva especialitat. També es

pot fer servir pri.

 Tiu libro estas de Karlo. - Aquest llibre és del Carles.

En general s'usa més aparteni + al: Tiu libro apartenas al Karlo.

 Ĝi estas de mi. - Això és de mi.

Habitualment es diu: Ĝi estas mia.Ĝi apartenas al mi.

Subjecte, agent, complement directe

Una expressió amb de que sigui complement d'un substantiu d'acció normalment indica
l'agent o complement directe semàntic d'un verb:

 La kanto de la birdoj estas agrabla. - El cant dels ocells era agradable.

Els ocells canten.

 Li tuj faris, kion mi volis, kaj mi dankis lin por la tuja plenumo de mia deziro. -
Ell va fer desseguida el que volia i li vaig agrair per la rapidesa en complir el
meu desig.

Ell va complir el meu desig.

Per deixar més clar que es tracta del subjecte semàntic es pot fer servir fare de (per part
de, a càrrec de): Hodiaŭ posttagmeze okazos akcepto fare de la urbestro. (Aquest
vespré hi haurà una recepció a càrrec del batlle.) El batlle rebrà algú.

Remarca: Alguns escurcen fare de a far, però es desaconsella fer servir aquesta paraula.

En relació amb el participi passiu, en la majoria dels casos de indica l'agent:

 Ŝi estas amata de ĉiuj. - Ella és estimada per tothom.

Tothom l'estima.

 Li estis murdita de nekonato. - Ell va ser mossegat per un desconegut.

Un desconegut el va mossegar.

 La montoj estis kovritaj de neĝo. - Les montanyes eren cobertes per la neu.

La neu cobria les montanyes.

També es pot dir fare de: La infano estis forprenita fare de la patrino. (el nen va ser
agafat [de les mans] de la mare.) Però amb el participi passiu n'hi ha prou amb la
preposició de. Si voleu posar una expressió amb de adherida al participi passiu, es
poden desfer ambigüitats fent servir disde, for de, ekde o semblants: La infano estis
forprenita disde la patrino. El lloc d'on el nen va ser agafat era la seva mare.

Qualitat
De a vegades indica qualitat, consistència o mesura:

 Ŝi estas virino de meza aĝo. = Ŝi estas mezaĝa virino. - Ella és una dona d'edat
mitjana. = Ella és una dona dins la mitjana.
 Li havas harojn de nedifinita koloro. - (Ell) Té els cabells d'un color indefinit.
 Li estas de meza kresko. - (Ell)Correspon a un creixement mitjà.
 bukedo de rozoj pom, que consisteix en roses
 reto de komputiloj xarxa, que consisteix en ordinadors
 La knabo havis aĝon de nur ses jaroj. - El noi tenia només sis anys.

2. 12.3.5 Da

La preposició da vincula l'expressió de quantitat a un sintagma nominal que indica una

cosa "de substància" (una cosa il·limitada i indefinida):

quantitat "substància"
unu kilogramo da pano
litro da lakto
skatolo da rizo
amason da komencantoj
du milionoj da rubloj
iom da valizoj
tiom da feliĉo
multe da problemoj

L'expressió de quantitat indica quant n'hi ha. És un sintagma nominal, un adverbi de

quantitat o una partícula adverbial quantificadora.

L'expressió "de substància" indica de què consisteix la quantitat:

 En la botelo estas litro da lakto. - Dins la botella hi ha un litre d'aigua.

 Ŝi aĉetis faskon da ligno. - Ella va comprar un feix de llenya.
 Tiu ĉi rivero havas ducent kilometrojn da longo. - Aquest riu té dos-cents
quilòmetres de longitud.
 Mi neniam prenas kun mi multon da pakaĵo. - Mai no porto a sobre gaire
equipatge.
 En la urbo troviĝas multe da aŭtoj. - A la ciutat hi ha molts cotxes.
 La riĉulo havas multe da mono. - El ric té molts diners.
 Li havas pli da mono, ol li povas kalkuli. - Ell té més diners que no pot calcular.
Numerals — unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naŭ, dek, cent, mil — no requereixen
da. S'utilitzen com a epítets d'un substantiu:

 Tie loĝas du Esperantistoj. - Hi viuen dos esperantistes.

 Mi havas cent pomojn. - Tinc cent pomes.
 Tiu ĉi vilaĝo havas du mil loĝantojn. - Aquest poble te dos mil habitants.

Els numerals substantius com miliono, miliardo, deko i cento tanmateix requereixen da:

 Tiu ĉi urbo havas milionon da loĝantoj. - Aquesta ciutat té milions d'habitants.

 En la kesto estas cento da pomoj. - A la cistella hi ha un centenar de pomes.

Generalment una expressió amb da se situa immediatament després del quantificador,

però ocasionalment l'expressió amb da va sola. Aleshores normalment el quantificador
es troba en una altra posició dins l'oració (ordre alterat). En algunes ocasions el
quantificador s'infereix.

 Da ŝafoj kaj bovoj li havis multe. = Li havis multe da ŝafoj kaj bovoj. - De
xais i bous ell en tenia molts.
 Da pulvo ni havas kiom vi volas. = Ni havas tiom da pulvo, kiom vi volas. - De
pluja en tenim tanta com vulguis.

No feu servir la terminació N després de da

Després de la preposició da mai no s'hi pot posar la terminació -N. La substància la
quantitat de la qual s'expressa amb preposició da mai no és per ella mateixa un
complement directe. Tanmateix, l'expressió quantitativa que hi ha abans de da pot ser el
complement directe gramatical: Li portas multon da valizoj. (Ell porta moltes maletes).

Però el quantificador sovint és un adverbi de quantitat o una partícula adverbial de

quantitat que no pot portat la terminació -N de complement directe, ni tant sols quan fa
de complement directe:

 La riĉulo havas multe da mono. = La riĉulo havas multon da mono. - L'home

ric té molts diners.

En cap cas: La riĉulo havas multe da monon.

 Kiom da pano vi volas? = Kiel grandan kvanton da pano vi volas? - Kiom da

pano vi volas? = ¿Quina quantitat de pa vols?

En cap cas: Kiom da panon vi volas?

¿Quan no s'ha de fer servir da?

Si no es tracta ni de quantitat, ni de mesura ni de nombre, sino, per exemple, de tipus,
no s'ha de fer servir da, sinó, generalment, de:

 Ni manĝis specon de fiŝo. - Vam menjar una mena de peix.

 La paraula speco (tipus, mena) mai no pot expressar quantitat, mesura o nombre.
Per tant no digueu speco da....

 Ĉe ni estas manko de akvo. - Ens manca aigua.

La paraula manko (manca, falta) mai no expressa quantitat, mesura o nombre.

 Pro perdo de kuraĝo ili ne venis. - Per pèrdua de coratge no han vingut.

La paraula perdo (pèrdua) mai no expressa quantitat, mesuro o nombre.

Mai no useu da en relació amb un adjectiu, ni tant sols si expressa quantitat, mesura o
nombre:

 Ni renkontis multajn homojn. (= Ni renkontis multe/multon da homoj.) - Vam

trobar moltes persones.

Els adjectius de quantitat, multa(j), kelka(j), pluraj, etc, es vinculen directament

amb el substantiu del qual expressen quantitat com a epítets sense da.

 La botelo estas plena de/je akvo. - La botella era plena d'aigua.

De totes maneres, l'adjectiu plena no expressa quantitat, sinó estat. Tampoc

expressa quantitat l'adverbi plene: Tie estas plene de/je homoj. no digueu mai
plena da... o plene da....

 Tie ni trovis ĉambron plenan de/je rubaĵoj. - Hi vam trobar una cambra plena
de deixalles.

Els sintagmes amb determinant – la, tiu, ĉiu, possessiu... – són definits, i, doncs,
especificats i individuats (no generals). Per això cal no usar da en aquests casos, sinó de
o el:

 Ni manĝis iom de/el la pano. - Vam menjar una mica de pa.

 Ili aĉetis kelkajn botelojn de/el tiuj vinoj. - Van comprar unes quantes ampolles
d'aquest vi.

El pronom personal habitualment indica un individua definit o uns quants. Per això no
poseu da davant d'un pronom personal, sinó de o el:

 Ni manĝis iom de/el ĝi (= el la pano). - En vam menjar una mica.

 Ili aĉetis kelkajn botelojn de/el ili (= de/el tiuj vinoj). - En van comprar unes
quantes ampolles.

Si la quantitat o el nombre ja és indicat per un numeral o un adjectiu, no poseu da, sinó

de o el:

 Ŝi pagis kotizon de cent eŭroj. - Ella va pagar una quota de cent euros.
 De totes maneres, paraula kotizo no indica quantitat. Però ja es pot dir ŝi pagis
cent eŭrojn da kotizo.

 Ni gustumis tre multe de unu vino. - Vam tastar molt de vi.

 Ili manĝis ĉiom de/el tuta bovo. - Es van menjar tot el bou.
 Li trinkis iom de/el kelkaj bieroj. - Ell va veure una mica de diverses cerveses.

Si un substantiu en singular ja tot sol expressa clarament una quantitat limitada, no s'ha
de fer servir da:

 Unu tago estas tricent-sesdek-kvinono aŭ tricent-sesdek-sesono de jaro. - Un dia

és la tres-cents seixanta-cinquena part d'un any.

La paraula jaro indica clarament per ella mateixa un temps limitat.

 Ili fortranĉis duonon de centimetro. - Van escapçar mig centímetre.

Algunes paraules a vegades expressen quantitat, altres vegades un altre significat. El

sentit intencionat decideix si cal usar da o una altra preposició.

 Glaso de vino estas glaso, en kiu antaŭe sin trovis vino, aŭ kiun oni uzas por
vino; glaso da vino estas glaso plena je vino. - "Glaso de vino" és un got en què
abans s'hi trobava vi, o que hom usa per al vi; "glaso da vin" és la quantitat de vi
que cap en un got.

La paraula glaso a vegades indica un objecte individual, a vegades indica una

quantitat.

 Ili konstruis grandan reton da/de komputiloj. - Van construir una gran xarxa
d'ordinadors.

Si l'expressió grandan reton indica quants ordinadors hi havia, aleshores cal dir
da komputiloj. Però si grandan reton indica la manera com s'interrelacionen els
ordinadors (en la forma d'una gran xarxa), aleshores al dir de komputiloj.

L'ús de da, doncs, depèn d'allò que el parlant vulgui dir. Pot ser d'ajuda imaginar-se una
pregunta a la qual pugui donar resposta la frase:

 Kiom da soldatoj estis? — Estis grupo da soldatoj! - ¿Quants soldats hi havia?

— Hi havia un grup de soldats.
 Kia grupo ĝi estas? — Ĝi estas grupo de soldatoj! - ¿Quina mena de grup era?
— Era un grup de soldats!

 Kiom da rozoj vi volas? — Mi volas bukedon da rozoj! - ¿Quantes roses vol?

— Vull un ram de roses.
 Kian bukedon vi volas? — Mi volas bukedon de rozoj! - ¿Quina mena de ram
vol? — Vull un ram de roses!

Sovint cal parar atenció si el mot que segueix és més important (→ da), o la paraula
precedent (→ de). Grupo da soldatoj (grup de soldats) és en primer lloc soldats (en la
quantitat d'un grup). Grupo de soldatoj (grup de soldats) és en primer lloc u grup
(format per soldats). Bukedo da rozoj (ram de roses) consisteix en rozoj (en la quantitat
d'un ram). Bukedo de rozoj (o bukedo el rozoj) és un ram (consistent en roses).

L'ús de la preposició da ha evolucionat i canviat una mica durant la història de

l'esperanto. Per això en textos antics s'hi pot trobar algun da on hauria d'haver-hi de o el
segons les explicacions que acabem de veure.

"Da-isme"
En l'esperanto parlat s'ha extès una manera incorrecta d'utilitzar da, que podriem
anomenar "da-isme". En aquesta utilització da no té una expressió posterior que mostri
la seva funció. Da ha deixat de ser una preposició. En aquest cas da només indica que
l'expressió anterior es refereix a quantitat:

 Mi havas multe da.

 Kiom da vi volas? Da aquí no està relacionat amb el vi posterior.
 Ili kunportis tiom da, ke ĉiu povis ricevi iom da.

La culpa d'això la tenen molts llibres, que ensenyen la preposició da com si anés lligada
sobretot a la paraula precedent. Però da va lligada principalment a allò que la segueix.

Alguns afirmen que es tracta d'una inferència ordinària.

 Mi havas multe da mono. → Mi havas multe da. - Tinc molts diners

 Kiom da viando vi volas? → Kiom da vi volas? - ¿Quanta carn vols?

Tanmateix en una inferència d'aquesta mena hom generalment també abandona la

presposició Li estas instruisto de lingvoj. → Li estas instruisto. Ne: Li estas instruisto
de. Per això, si hom vol abandonar la paraula que segueix després de da, aleshores
també cal ometre la paraula da.

Cal dir simplement: Mi havas multe. Kiom vi volas? Ili kunportis tiom, ke ĉiu povis
ricevi iom. Paraules com multe, tiom i iom són quantitatives per elles soles.

2. 12.3.6 Anstataŭ i krom

Anstataŭ
La preposició anstataŭ indica una cosa la funció de la qual és realitzada per una altra, o
una cosa en el situació de la qual n'hi ha una altra:

 Anstataŭ kafo li donis al mi teon kun sukero, sed sen kremo. - En comptes de
cafè, ell em va donar te amb sucre, però sense nata.

(Ell)no li va donar cafè però, per suposat, sí tè.

 Kiam mortis Jobab, ekreĝis anstataŭ li Ĥuŝam el la lando de la Temananoj. - Quan va

morir en Jobab, va accedir al regnat en lloc seu en Ĥuŝam, de la terra dels Temanites.
  Anstataŭ matene, mi nun hejtados la fornon tagmeze. - En lloc de fer-ho al
matí, ara escalfaré el forn al migdia.

Jo ja no escalfaré més al matí sinó al migdia.

 Anstataŭ ĉia respondo la maljunulino nee skuis la kapon. - Enlloc de donar cap
resposta, la vella va negar amb el cap.

Ella no va donar una veritable resposta, però un moviment amb el cap va servir
de resposta.

 Ĉu mi ne helpu vin, anstataŭ tio, ke vi sola faru la tutan laboron? - Potser que
t'ajudi, i així no has de fer tu sol(a) tota la feina?

Ara la idea és que tu sol facis tota la feina. En comptes d'això vols que t'ajudi?

 Anstataŭ ke ĉiu lernas diversajn lingvojn, ĉiuj ellernadu unu saman lingvon. - En
comptes que tothom aprengui diverses llengües, tothom n'hauria d'aprendre la
mateixa.
 La aliaj anasoj preferis naĝadi en la kanaloj, anstataŭ viziti ŝin. - Els altres ànecs van
preferir nedar als canals enlloc de visitar-la.

Krom
La preposició krom indica una cosa que és considerada a part. Aquest significat bàsic
dóna a la pràctica dos sentits krom d'excepció i krom d'afegiment .

Krom d'excepció

El krom d'excepció indica una cosa, per a la validesa de la qual la resta de l'oració no és
vàlida. Si l'oració és negativa, el sentit del krom d'excepció és negatiu. En una oració
positiva d'aquest tipus generalment conté les formes ĉiu(j), ĉio aŭ tuta:

 Tie estis ĉiuj miaj fratoj krom Petro. - Allà hi havia tots els meus germans
llevat de Petro.

En Pere no era allà.

 Ĉio en ŝi estis juna kaj almenaŭ ŝajne serena, krom la frunto. - Tot en ella era
jove i sembla que serè, llevat del front.

El front no era així.

 La tuta teksto estas korekta, krom unu frazo. - Tot el text era correcte, tret
d'una frase.

Una frase no era correcta.

Si la frase és negativa (amb ne, correlatiu NENI- o sen), el sentit excepcional de krom
és positiu:

 En la salono estis neniu krom li kaj lia fianĉino. - Al vestíbul no hi havia ningú
tret d'ell i de la seva xicota.

Ell i la seva promesa en efecte van estar aquí.

 Ne ekzistas Dio krom Mi. - No existeix altre déu tret de mi.

Sóc l'únic Déu que existeix.

 En la lastaj monatoj mi, krom miaj profesiaj bezonoj, preskaŭ neniam eliras el
la domo. - En els darrers mesos, si no és per necessitats de la feina, gairebé mai
surto de casa.

Okaze de profesiaj bezonoj mi ja eliras. [En cas de necessitat professional i tant

que surto.] (A fi de ser més clar, es pot dir: krom pro miaj profesiaj bezonoj
[tret que no sigui per les meves necessitats professionals], però vegeu a
continuació sobre anstataŭ i krom + altres preposicions.)

 Marta kuŝis sur la malmola litaĵo sen ia alia sento krom morta laciĝo. - Marta
jeia sobre una dura llitera sense cap altre sentiment fora del cansament de mort.

Ella efectivament sentia un cansament de mort.

 Mi nenion pli postulus, krom ke oni montru al mi sindonecon kaj estimon. - No

demano res més que la gent em mostri la seva dedicació i estima.
 Ne ekzistas alia bono por la homo, krom manĝi kaj trinki. - No existeix altre bé per a la
persona que menjar i beure.

Krom d'afegiment

La preposició krom d'afegiment indica una cosa que ja és vàlida. Després s'hi afegeix
una altra cosa, que també és vàlida. Normalement les paraules ankaŭ (en alguns casos
també ankoraŭ o eĉ) poden aparèixe a l'oració a fi d'enfortir el sentit d'afegiment:

 Krom Petro tie estis ankaŭ ĉiuj aliaj miaj fratoj. = Aldone al Petro ankaŭ ili estis tie. - A
més de Petro allà també hi havia tots els altres germans meus.
 Per pruntedono ofte oni perdas krom sia havo ankaŭ la amikon. = Aldone al tio, ke oni
perdas sian havon, oni perdas ankaŭ la amikon. - Amb el préstec hom sovint perd a
més de la propietat, també l'amistat.
 La luno ne leviĝis ankoraŭ sufiĉe alte, krom tio estis iom da nebulo. = Aldone al tio, ke
la luno ne leviĝis sufiĉe, estis ankaŭ iom da nebulo. - A part del fet que la lluna no
s'aixequés prou amunt, a més hi havia una mica de boira.
 Krom Karlo, venis eĉ lia tuta familio. = Aldone al tio, ke venis Karlo... - A més de Karlo,
va venir tota la seva família.
 Krom tio, ke li venis malfrue, li eĉ kondutis tre malbone. - A sobre que va arribar tard,
fins i tot es va portar malament. = A més d'això, que va arribar tard, fins i tot es va
comportar malament.
Risc de malentès

Generalment el context indica clarament si es tracta del krom d'afegiment o d'excepció.

Si hi ha ankaŭ, ankoraŭ o eĉ, aleshores krom és necessàriament d'afegiment. Si manca
una paraula com aquestes, i la frase és negativa, el krom és necessàriament d'excepció.
Per tal d'aconseguir la claredat absoluta, per expressar excepció, en comptes de krom es
pot dir kun escepto de, escepte de, escept(int)e + terminació -N, o ekskluzive de.

Anstataŭ i krom + altres preposicions

Anstataŭ i krom són unes preposicions una mica especials perquè de fet no indiquen la
funció del sintagma. Només indiquen que una altra cosa realitza la funció de l'afer, o
que l'afer és considerat a part. Generalment el context mostra si la funció adoptada és de
subjecte, complement directe o complement circumstancial. En cas que sigui necessari,
es pot utilitzar una preposició o la terminació -N que indiquen la funció pròpia:

 Li faris tion pro ŝi anstataŭ pro mi. - Ell ho va fer per ella en lloc de fer-ho per
mi.

Si digués anstataŭ mi semblaria que ell em substitueix a mi com a agent, que ell
ho va fer en lloc de mi. La preposició pro indica que mi és la causa, i que ella
ems substitueix a mi en aquesta funció de causa.

 Petro batis Paŭlon anstataŭ Vilhelmon. - Petro va pegar Paŭlo en comptes de

Vilhelmo.

En Pere no li va pegar al Guillem sinó al Pau. Comparau amb: Petro batis paŭlon
anstataŭ Vilhelmo. = No el Guillem sinó el Pere li va pegar al Pau.

 Ili veturis al Londono anstataŭ al Bath. - Ells van anar a Londres en comptes de a Bath.
 Kiu alportas oferojn al dioj, krom al la Eternulo sole, tiu estu ekstermita. - Qui
faci sacrificis als déus, i no només a Jahvè, ha de ser exterminat.

Sense la preposició al semblaria que només Jahvè pot fer sacrificis als déus
sense ser exterminat. La preposició al és necessària per tal de fer entendre que
Jahvè és el destinatari dels sacrificis.

 Neniu rajtas uzi la novan aŭton, krom en la okazo, se mi tion diros. - Ningú pot
utilitzar el cotxe nou, tret que jo ho digui.

La preposició en indica que okazo és un complement de temps.

 Krom Vilhelmon Petro batis ankaŭ Paŭlon. - A més de Vilhelmo, Petro va

pegar també Paŭlo.

La terminació -N després de krom en el fons és supèrflua, tot i que no errònia en

frases com aquesta. No hi pot haver confusió. Aquí la posició d'ankaŭ
impossibilita el malentès. Compareu: Krom Vilhelmo ankaŭ Petro batis Paŭlon.
= Krom ke Vilhelmo batis Paŭlon, ankaŭ Petro faris tion. (A sobre que Vilhelmo
va pegar Paŭlo, també ho va fer Petro)
Això també es pot aclarir amb un infinitiu sobreentès: ...anstataŭ fari tion pro mi. (en
comptes de fer-ho per mi) ...anstataŭ peti de vi... (en comptes de demanar-te) ...anstataŭ
bati Vilhelmon. (en comptes de pegar Vilhelmo) ...anstataŭ veturi al Bath. (en comptes
d'anar a Bath) Krom bati Vilhelmon... (a més de pegar [a] Vilhelmo)

Ús independent
Si voleu fer servir les paraules anstataŭ o krom independentment, sense esmentar la cosa
per a la qual funcionen, aleshores cal utilitzar la terminació adverbial: anstataŭe =
"anstataŭ tio"; krome = "krom tio":

 Li ne donis al mi kafon. Anstataŭe li donis teon. = Anstataŭ kafo... - (Ell) No em va

donar cafè. Enlloc d'això, em va donar tè. = Enlloc de cafè...
 Krome vi devas pagi por matenmanĝo. = Krom tio, kion vi jam pagis... - Apart has de
pagar per esmorzar. = Apart d'això, tu ja vas pagar...

També es pot utilitzar la terminació adjectiva: Ni devis almeti la anstataŭan radon. =

...tiun radon, kiu servas anstataŭ alia rado.Vi devas pagi kroman kotizon. = ...plian
kotizon, krom tiu kotizo, kiun vi jam pagis.

Krome i kroma sempre tenen senti d'afegiment, mai d'excepció.

2. 12.3.7 Po

La partícula po indica distribució de quantitats. Tradicionalment ha estat qualificada de

preposició però molta gent l'utilitza com a partícula adverbial.

Po té sentit només amb relació a nombre o quantitat. Seguit de po sempre hi ha d'haver

una expressió de nombre o quantitat: po kvin, po dek, po dudek mil, po multe, po kiom,
po miliono, po duono, po iom, po pluraj, po paro, po egalaj partoj, etc. Algunes vegades
es pot donar per sobreentesa la quantitat: po pomo = po unu pomo, po tutaj boteloj = po
pluraj tutaj boteloj.

Po indica la porció d'una cosa que es distribueix entre varies persones, varis objectes,
varis llocs, etc. A cada una de les diferents coses li correspon una porció. Per saber la
quantitat completa, el nombre complet cal multiplicar el po-quantitat per un nombre.
Quin és aquest nombre, dependrà del context:

 Por miaj kvar infanoj mi aĉetis dek du pomojn, kaj al ĉiu el la infanoj mi donis
po tri pomoj. - Per als meus quatre nens he comprat dotze pomes i a cada un
dels nens els he donat tres pomes.

3 pomes per 4 = 12 pomes. Fixeu-vos que el resultat mostra pomes, no nens.

Hem multiplicat 3 pomes pel nombre de nens i el resultat és indefectiblement 12
pomes, no 12 nens. El resultat d'aquest càlcul sempre té relació amb allò que
indica l'expressió po.

 Tie estis viro tre altkreska, kiu havis sur la manoj kaj sur la piedoj po ses fingroj,
sume dudek kvar. - Allà hi havia un home molt alt que tenia sis dits a les mans i
las peus, vint-i-quatre en total.
 6 dits per 4 (2 mans + 2 peus) = 24 dits.

 Tiu ĉi libro havas sesdek paĝojn; tial, se mi legos en ĉiu tago po dek kvin paĝoj,
mi finos la tutan libron en kvar tagoj. - Aquest llibre té seixanta pàgines; per
això, si cada dia llegeixo quinze pàgines, acabaré el llibre en quatre dies.

15 pàgines per 4 = 60 pàgines.

 Ŝi ricevis lecionojn po dek eŭroj por horo. - Ella va rebre lliçons a deu euros
l'hora.

Si les lliçons van durar, posem per cas, 4 hores, el cost va ser: 10 euros per 4 =
40 euros.

 Dume la gastoj trinkis po glaseto da vino. - Mentrestant els convidats van veure
un gotet de vi cadascú.

Aquí se sobreenten el nombre unu: ...po unu glaseto... Si hi havia, per exemple,
10 convidats, el total de gotets serà 10.

 Mi fumadis cigaredojn po dudek kvin rubloj por cento. - Jo fumava cigarrets a

vint-i-cinc rubles la centena.

Cent cigarrets d'aquests costen 25 rubles. Així, per exemple, 5 centenars de

cigarrets tenen un cost de: 25 rubles per 5 = 125 rubles.

 El ĉiuj vivaĵoj, el ĉiu karno, enkonduku po unu paro el ĉiuj en la arkeon, ke ili
restu vivaj kun vi. - De tots els éssers vivents, de tota carn, introdueix una
parella de cada a l'arca i que romanguin vives amb nosaltres.

Si hi hagués, per exemple, 1.000 espècies d'animals, serien 2 animals (una

parella) per 1.000 = 2.000 animals (1000 parelles).

 La urbestro aranĝas grandajn tagmanĝojn, kie la vino estas trinkata po tutaj

boteloj. = ...po pluraj tutaj boteloj. - El batlle organitza grans dinars a on es
veuen ampolles senceres de vi. = ...la quantitat beguda es compta per ampolles.

En cada dinar es veuen moltes ampolles senceres.

En els exemples anteriors po s'usa com a preposició. En l' aclariment sobre com es
matisa el nombre apareixen exemples de po usat com adverbi.

Ús equivocat de po
Amb freqüència es posa po davant la paraula equivocada. Vegeu-ne un exemple:

 Tiu ĉi ŝtofo kostas dek dolarojn po metro.

La persona que parla intenta dir que cada metre de tela costa deu dòlars però està
mal expressat. Po ha d'estar relacionat al sobreentès unu → po unu metro. Així
el càlcul seria: 1 metre per 10 (quantitat de dòlars) = 10 metros. Dins la frase,
 po apareix davant l'expressió (unu) metre. El resultat del càlcul és, doncs, deu
metres, no deu dòlars. Aquests deu metres de tela costen, en total, deu dòlars.
Això significa que cada metre costa un dòlar. És de suposar que no és això el
que es pretenia transmetre.

La frase correcta és:

 Tiu ĉi ŝtofo kostas po dek dolarojn por metro. - Aquesta tela costa deu dòlars
per metre.

Si es tracta per exemple de 5 metres, el càlcul és: 10 dòlars per 5 = 50 dòlars.

Ara el resultat es refereix a dòlars perquè po apareix davant de l'expressió dek
dolaroj.

En aquest tipus de frases moltes llengües fan servir un sol mot per a indicar distribució.
Aquest mot apareix davant de metro. Es pot confondre po amb aquestes paraules que
pròpiament tenen un significat del tot diferent al de po. En Esperanto aquesta idea
s'expressa amb dos mots: po i un altre. L'altre mot sovint és por, però depenent del
context també es poden usar altres preposicions (o adverbis). A l'exemple anterior
també s'hi poden usar per exemple laŭ metro o metre.

Noteu també la diferència entre les frases següents:

 La aŭto veturis po dek kilometrojn en kvin horoj. - El cotxe feia deu quilòmetres
en cinc hores.

El cotxe va circular en total 5 hores, i va circular al llarg de 50 quilòmetres. (10

quilòmetres per 5 = 50 quilòmetres.)

 La aŭto veturis dek kilometrojn en po kvin horoj. - El cotxe circulava deu

quilòmetres cada cinc hores

El cotxe va circular en total 10 quilòmetres, i això va durar 50 hores. (5 hores

per 10 = 50 hores.)

Fórmules amb indicador de fracció

Fórmula Pronunciació
20$/kg po dudek dolaroj por kilogramo
120 km/h po cent dudek kilometroj en/por horo
2 MN/m² po du meganeŭtonoj sur/por kvadratmetro

Sovint també es pot usar po amb un adverbi: po 120 kilometroj hore.

De vegades pot elidir-se po en aquestes expressions, o substituir-se amb ĉiu, per

exemple: cent dudek kilometroj por/en (ĉiu) horo, dudek dolaroj por (ĉiu) kilogramo, du
meganeŭtonoj por/sur (ĉiu) kvadratmetro.

2. 13 Correlatius
En Esperanto hi ha 45 mots, anomenats tabelvortoj (o correlatius), perquè es poden
ordenar en una taula per formes i significats.

Es pot dir que cada correlatiu és format per un element inicial i un de final, i tanmateix
cal no prendre els correlatius per mots composts. Les parts que conformen els
correlatius fan un sistema independent i tancat, i convé no barrejar-los amb els elements
lèxics ordinaris de la llengua.

Començament
KI-

interrogatiu, relatiu, exclamació

TI-

demostratiu

I-

indefinit

ĈI-

mot totalitzador

NENI-

mot negatiu

Terminacions
-U

individu, element individual

-O

cosa

-A

tret, característica

-ES

possessió (objecte o subjecte)

-E

lloc

-AM

temps, ocasió

-AL
 causa

-EL

manera, grau

-OM

quantitat (grau emfàtic)

Alguns acabaments de correlatius s'assemblen als finals ordinaris, però els significats
són diferents:

 La terminació O de substantiu i la terminació O de correlatiu tenen gairebé el mateix

significat, però els correlatius amb O normalment no accepten l'afix de plural J.
 El final U més habitual és la desinència verbal de volitiu/imperatiu, mentre que
l'element de correlatiu U indica individu (o cosa concreta) – dues coses ben diferents.
 El final d'adjectiu A és generalment un final descriptiu. Normalment indica qualitat,
tipus, però també pot indicar pertinença, relació, individuació, etc. L'element de
correlatiu A indica només qualitat i espècie.
 El final E d'adverbi pot referir-se a mode, temps, lloc, mesura, ocasió i a algunes altres
idees. El final de correlatiu E sempre es refereix únicament a lloc.

Mots amb KI-

Els correlatius amb KI es fan servir sobretot com a interrogatius i com a relatius, però
també com a exclamatius:

 Kio estas tio? - Què és això?

Kio interrogatiu

 Kiu kuraĝas rajdi sur leono? - Qui gosa cavalcar un lleó?

Kiu interrogatiu.

 Kiel vi fartas? - Com estàs?

Kiel interrogatiu.

 Fremdulo, diru, kiu kaj el kie vi estas. - Estranger, digues qui ets i d'on .

Kiu i kie interrogatius

 La fera bastono, kiu kuŝis en la forno, estas nun brule varmega. - La barra de
ferro, que era dins el forn, ara és calenta que crema.

Kiu relatiu.

 Kiam mi venis al li, li dormis. - Quan vaig ser al costat d'ell, ja dormia.
 Kiam relatiu.

 Li estas tiu, kies monon vi prenis. - Ell és aquell de qui vas prendre els diners.

Kies relatiu.

 Kia granda brulo! - Quin gran incendi!

Kia exclamatiu.

 Fi, kiel abomene! - Oh, quin horror!

Kiel exclamatiu.

 Kion mi vidas! - Que veig!

Kio exclamatiu (i interrogatiu).

La partícula ajn

La partícula adverbial ajn indica de forma emfàtica indiferència o indefinició. Ajn s'usa
principalment junt amb les paraules correlatives que comencen per KI, però també per I
i per ĈI, alguna vegada també per NENI. Ajn s'escriu sempre després del mot correlatiu
corresponent.

 Mi kondukos vin al ŝi, kie ajn ŝi estos trovebla! - Et portaré fins ella, sigui on
sigui on es trobi!

No importa el lloc on es trobi.

 Kiu ajn ŝi estos, mi deziras al ŝi feliĉon! - Sigui qui sigui ella, li desitjo felicitat!

No importa qui serà ella.

 Mi donis solenan promeson, ke mi silentos, ĝis mi revenos, kiam ajn tio ĉi fariĝos. -
Vaig prometre solemnement que no diria res, fins que tornés, sigui quan sigui que això
passi.
 Ĉiam ajn vi estas bonvena ĉe mi. - Tu en qualsevol moment ets benvingut a
casa meva.

Vine quan vulguis.

 Kial ŝi forlasis tiun lokon, en kiu ŝi havis ian ajn eblon, por ion ajn
laborenspezi? - Per què va deixar (ella) aquell lloc, on tenia alguna possibilitat
de guanyar un sou?

Sense aquell lloc no hi ha cap possibilitat.

 Nenion ajn mi diros. - No diré res de res.

 Absolutament res.

Davant de ajn Zamenhof, per influència de les llengües nacionals, alguna vegada va
usar un mot relatiu amb KI, quan hauria estat més lògic usar-hi un mot amb ĈI o amb I.
Si no cal introduir una subordinada, aleshores els mots amb ĈI o amb I són preferibles.
Mi konsentas akcepti kian ajn pagon (Consento a rebre qualsevol tipus de pagament).
Millor: ...ĉian ajn pagon aŭ ...ian ajn pagon.

Mots amb TI-

Els correlatius amb TI són demostratius. Sovint es refereixen a alguna cosa dita o que
s'ha de dir. També poden referir-se a alguna cosa vista, sentida (o similar) directament:

 Mi volas, ke tio, kion mi diris, estu vera. - Vull que això que dic sigui veritat.

Tio es refereix a una cosa ja dita.

 Tio estas mia hejmo. - Allò és casa meva.

Tio es refereix a una cosa vista (potser assenyalant-la amb el dit al mateix
temps).

 Li estas tiel dika, ke li ne povas trairi tra nia mallarĝa pordo. - Està tan gras que
no passa per la nostra porta(, que és) estreta.

Tiel es refereix a la frase amb ke que ve a continuació.

 Kio estas, kio vin tiel afliktas? - Que és això, que tant t'afligeix?

Tiel es refereix a una cosa vista o sentida.

 Ŝi estis en tiu momento tre bela. - En aquell moment ella era molt maca.

Tiu indica un moment esmentat abans

 Tiu ĉi malfreŝa pano estas malmola, kiel ŝtono. - Aquest pa passat és fort com
una pedra.

Tiu indica una cosa present (el pa passat).

El mot ĉi

Als correlatius amb TI s'afegeix el mot ĉi, que indica proximitat al parlant. Ĉi pot
apareixer davant o darrere el correlatiu. Ĉi no pot portar terminació. Un mot amb TI
sempre indica alguna cosa no del tot pròxima al parlant. Mot amb TI + ĉi indica alguna
cosa pròxima al parlant:

 tie = en aquell lloc → tie ĉi, ĉi tie = en aquest lloc a prop meu
 tiu domo (lluny de mi) → tiu ĉi domo, ĉi tiu domo (a prop meu)
  tio = aquella cosa (lluny de mi) → tio ĉi, ĉi tio = aquesta cosa
 tiel = d'aquella manera → tiel ĉi, ĉi tiel = d'aquesta manera (que mostro)

Ĉi tiam o tiam ĉi a la pràctica no s'usa. En lloc seu s'usa nun (ara).

Ĉi és un mot independent. No hi useu guionet. No escriviu: ĉi-tiu, tiu-ĉi, ĉi-tie, tie-ĉi,

ĉio-ĉi etc. Escriviu: ĉi tiu, tiu ĉi, ĉi tie, tie ĉi, ĉio ĉi etc.

Però sovint es construeix un adjectiu o un adverbi a partir d'un sintagma que inclou el
mot ĉi. Aleshores l'expressió sencera es converteix en un sol mot. Normalment el mot
amb TI desapareix. Per claredat sovint es posa un guionet després de ĉi: ĉi tie → ĉi-tiea,
en tiu ĉi nokto → ĉi-nokte, sur ĉi tiu flanko → ĉi-flanke, la somero de tiu ĉi jaro → la
ĉi-jara somero

Mots amb I-
Els correlatius amb I representen coses imprecises o desconegudes:

 Ŝi ricevis ion por manĝi kaj por trinki. - Va rebre alguna cosa per menjar i
beure.

Hom no diu què va rebre ella.

 Venis iuj personoj, kiujn mi ne konas. - Van venir unes persones que no conec.

Hom no sap qui eren les persones..

 Ili iam revenos. - Algun dia tornaran.

El punt en el temps és desconegut.

 Hodiaŭ estas ies tago de naskiĝo. - Avui és l'aniversari del naixement d'algú.

Hom no diu de qui és l'aniversari.

Mots amb ĈI-

Els correlatius amb ĈI tenen significats molt amplis:

 Li faris ĉion per la dek fingroj de siaj manoj. - Ho va fer tot amb els deu dits de
les seves mans.

Ĉio expressa la totalitat de les coses que ell va fer.

 Ĉiu homo amas sin mem. - Cada persona s'estima a si mateixa.

No existeix cap persona per a la qual això no és vàlid.

  Tiuj ĉi du amikoj promenas ĉiam duope. - Aquests dos amics sempre passegen
en parella.

Ĉiam expressa que no existeix cap ocasió en què ells no passegin en parella.

 Ĉie regis ĝojo. - A tot arreu dominava l'alegria.

No existia cap lloc on no dominés l'alegria.

En algunes ocasions hom fa servir la partícula ĉi davant o darrere dels correlatius amb
ĈI: ĉio = totes les coses → ĉio ĉi, ĉi ĉio = totes aquestes coses, tot això.

Mots amb NENI-

Els correlatius amb NENI tenen un significat negatiu:

 La tempon venontan neniu ankoraŭ konas. - El futur encara ningú no el coneix.

Neniu expressa que no existeix cap persona que conegui el futur.

 Mi neniel povas kompreni, kion vi parolas. - No puc comprendre de cap manera

què dius.

Neniel indica que no hi ha cap manera en què jo et pugui comprendre.

 Kiam mi ien veturas, mi neniam prenas kun mi multon da pakaĵo. - Quan vaig a
algun lloc, mai no me'n porto gaire equipatge.

Neniam expressa que no hi ha cap vegada que jo porti gaire equipatge al viatge.

Un mot amb NENI- basta per a negar tota la frase.

Correlatius amb U
kiu

Pregunta sobre la identitat d'una o diverses persones o coses o fets coneguts (qui,
quin, quina, el qual, la qual). En plural "kiuj" (quins, quines, els quals, les quals).

tiu

Indica una determinada persona, cosa o fet d'entre diversos de coneguts (aquell,
aquella, aquest, aquesta). En plural "tiuj" (aquells, aquelles, aquests, aquestes).

iu

Indica una persona o cosa o un fet individual no conegut o no definible (algú, algun
alguna). En plural "iuj" (alguns, algunes).

ĉiu
 Indica d'un en un i sense excepció els individus d'un conjunt de persones, coses o fets
(cada, cadascú, cadascun, cadascuna). En plural "ĉiuj" (tots, totes, tothom).

neniu

Nega l'element d'un grup de persones, coses o fets (ningú, cap).

Els mots amb U indiquen individualitat i identitat. Són els més bàsics de tots els
correlatius.

Els correlatius amb U poden acceptar la terminació N i la terminació J. Amb la

terminació J indiquen uns quants éssers individuals, ja siguin persones, objectes o afers.

Els correlatius amb U són determinants. Per això no es pot fer servir l'article la
juntament amb aquests correlatius.

Els correlatius amb U normalment determinen el substantiu, encara que sovint el

substantiu s'ha de sobreentendre. Si no hi ha res més en el context, cal suposar que es
tracta del mot "persona/es".

 Kiu libro estas via? → Kiu estas via? - Quin llibre és el teu? {1} Quin és el teu?
 Tiu seĝo ŝajnas bona. → Tiu ŝajnas bona. - Aquesta cadira pareix bona. {1} Aquesta
pareix bona
 Ĉiu homo devas pensi mem. → Ĉiu devas pensi mem. - Cada persona ha de pensar per
ella mateixa. {1} Cadascú ha de pensar per si mateix.
 Kiu persono venis? → Kiu venis? - Quina persona ha vingut? {1} Qui ha vingut?
 Ĉu estas iu [persono] en la kuirejo? — Jes, Paŭlo estas tie. - Que hi ha ningú [cap
persona] dins la cuina? — Sí, hi ha en Paŭlo.
 Jen kelkaj bonaj libroj. Kiun [libron] vi volas legi? — Mi volas tiun [libron]. - Vet aquí
alguns llibres bons. Quin [llibre] vols llegir? — Vull aquell [llibre].
 Ĉu vi havas krajonon? — Neniun [krajonon] mi havas. - Que tens un llapis? — No en
tinc cap [No tinc cap llapis]

Ĉiu(j) és sempre plural per sentit, però tanmateix es distingeix entre ĉiu singular i ĉiu
plural.

 Es fa servir ĉiu ("cada") si es consideren els individus per separat.

 Es fa servir ĉiuj ("tot(e)s") si es pren el grup en conjunt.

De vegades aquesta diferència no és important. Altres vegades, però, la diferència pot

ser gran:

 Por ĉiu tago mi ricevas kvin eŭrojn. = Por ĉiu aparta tago... - Jo reb cinc euros per
(cada) dia = Per cada dia per separat
 Ĉiu amas ordinare personon, kiu estas simila al li. = Ĉiu aparta homo amas... - En
general tothom estima alguna persona que se li assembla. = Cada persona per separat
estima...
 Kvinope ili sin ĵetis sur min, sed mi venkis ĉiujn kvin atakantojn. = ...mi venkis
la tutan grupon. - Ells cinc se'm van llançar a sobre, però jo vaig vèncer tots cinc
atacants = ...vaig vèncer tot el grup.
 Aquí la J és necessària perquè s'ha esmentat el número cinc. Alternativament es
podria dir: ...mi venkis ĉiun el la kvin atakantoj. Però aleshores ja no parlem
d'una baralla contra tot un grup, sinó de cinc baralles més o menys independents.

 Post la kurado ĉiuj estis terure lacaj. - Després de la cursa tots estaven
terriblement cansats.

Parlem de tot el grup de corredors. També hi escau: ...ĉiu estis terure laca.
(tothom estava terriblement cansat).

 El ĉiuj miaj infanoj Ernesto estas la plej juna. = El la tuta grupo de miaj infanoj... - De
tots els meus fills Ernesto és el més jove.
 Nun mi legas, vi legas kaj li legas; ni ĉiuj legas. - Ara llegeixo, tu llegeixes, ell
llegeix; tots llegim.

Ni és una paraula plural. Per això ĉiuj necessita la terminació J.

Quan neniu apareix tot sol normalment no duu J final:

 La tempon venontan neniu ankoraŭ konas. Neniu = neniu persono. - El futur no el

coneix ningú. Neniu (ningú) = cap persona.
 Mi konas neniun en tiu ĉi urbo. - No conec ningú en aquesta ciutat.

També amb un substantiu al darrere s'usa normalment neniu sense J:

 Ŝi ne vidis eĉ la ĉielon, ĉar ĝi estis kovrita de nuboj kaj neniu stelo en ĝi brilis. - Ni tan
sols no va veure el sol perquè era cobert de núvols i no hi brillava cap estel.

Tanmateix es pot fer servir neniuj quan es tracta de contrastar amb la idea de "més
d'un", però això normalment només es fa davant de substantiu:

 Ĉe la fenestro restis plu neniuj floroj. - A la finestra no hi va quedar cap flor.

Abans hi havia moltes flors.

Correlatius amb O
kio

"quina cosa" (què)

tio

"aquella/aquesta cosa" (allò, això)

io

"alguna cosa" (quelcom).

ĉio

"tota cosa" (tot).

nenio

"cap cosa, cap mena de cosa" (res).

Els correlatius amb O indiquen una cosa que no es pot anomenar clarament amb un
adjectiu. Aquí el mot general "cosa" s'usa com a explicació, però el significat és més
general. Els correlatius amb O s'usen també per referir-se a una frase sencera.

Els correlatius amb O poden dur terminació N, però normalment no duen terminació J
perquè es refereixen a un tot en general.

Els adjectius que acompanyen un correlatiu amb O s'hi situen al darrere: io bona, kion
novan, ĉio grava i similars.

Els correlatius amb O són parts de l'oració independents. No poden descriure

substantius. Corresponen a mots amb U + cosa

 Kio estas tio? = Kiu afero estas tiu afero? - Què és allò?= Quina cosa és aquella cosa?
 Tio estas speco de meblo. = Tiu afero estas speco de meblo. - Això és un tipus de
moble.= Aquesta cosa és un tipus de moble.
 Ĉio restis kiel antaŭe. = Ĉiu afero restis kiel antaŭe. - Tot va quedar com abans.= Totes
les coses van quedar com abans.
 Kion bonan vi trovis tie? = Kiujn bonajn aferojn vi trovis tie? - Què hi has trobat de bo?
= Quina cosa bona hi has trobat?
 Nenion interesan mi trovis. = Neniun interesan aferon mi trovis. - No hi he trobat res
d'interessant. = No hi he trobat cap cosa interessant.

De vegades hi ha dubtes entre tio i ĝi. En general es fa servir tio per a alguna cosa
indefinida, que no es pot o no es vol esmentar amb un substantiu concret. Sempre s'usa
tio per referir-se a allò que s'expressa amb una frase sencera. Es fa servir ĝi per a alguna
cosa definida, que ja ha estat expressada amb un substantiu, i que es podria indicar amb
el mateix substantiu amb la o un altre determinant:

 Ŝi rakontis belan fabelon. Tio estis tre amuza. - Ens ha contat un conte maco.
Això és molt entretingut.

És entretingut, que ens hagi contat un conte maco. Tio es refereix a tota la frase
anterior.

 Ŝi rakontis belan fabelon. Ĝi estis tre amuza. - Ens ha contat un conte maco. És
molt entretingut.

Entretingut era el conte. Ĝi es refereix a la part de l'oració la (bela) fabelo.

Correlatius amb A
kia
 "de quin tipus, classe o mena; que conté quina característica" (quina mena, de quina
mena, quina mena de). En plural "kiaj" (quines menes, de quines menes, quines menes
de).

tia

"d'aquest tipus, classe o mena; que conté aquesta característica" (així, tal, aquesta
mena, d'aquesta mena, aquesta mena de). En plural "tiaj" (aquestes menes,
d'aquestes menes, aquestes menes de).

ia

"d'algun tipus, classe o mena; que conté alguna característica" (d'alguna mena, alguna
mena de). En plural "iaj" (d'algunes menes, algunes menes de).

ĉia

"de tot tipus, classe o mena; que conté totes les característiques" (tota mena, de tota
mena, tota mena de). En plural "ĉiaj" (de totes les menes, totes les menes de).

nenia

"de cap tipus, classe o mena; que no conté cap característica" (de cap mena, cap mena
de).

Els correlatius amb A actuen com a adjectius. Afegeixen J final i N final d'acord amb
les mateixes regles que els adjectius. Però els correlatius amb A sempre es refereixen a
característiques i tipus, mentre que els adjectius pròpiament dits (amb A- final de debò)
poden tenir significats molt variats.

Els correlatius amb A són difiniloj. Per això no se'n fan servir per acompanyar-los.

 Kia li estas? Ĉu li estas maljuna aŭ juna? - Com és ell? És vell o jove?

 Kian aĝon vi havas? - Quina edat tens?
 Kia estas via nomo? - Com et dius? (Com és el teu nom?)

O: Kiu [el ĉiuj nomoj] estas via nomo? Aŭ pli ofte: Kio estas via nomo?
Zamenhof usava també Kiel estas via nomo? Plej ofte oni tamen diras: Kiel vi
nomiĝas?

 Be! li staris senhelpe, tian respondon li ne atendis. - Uf! Va quedar desarmat, no

esperava una resposta com aquella.
 Estis tia ventego, ke la tegoloj deflugis de la tegmentoj. - Hi ha una tal ventada que les
teules s'envolen de la teulada.
 Restu ĉiam tia, kia vi estas! - Resta sempre així com ets!

Tia es relaciona amb el sintagma amb kia que ve després. Si després de kia no
apareix una frase sencera (amb predicat), sinó només una part de la frase,
aleshores no es fa servir kia, sinó el comparatiu kiel: Li ne estas tiel mi. ("Ell no
és com jo").

 Mi ne volis trinki la vinon, ĉar ĝi enhavis en si ian suspektan malklaraĵon. - No vull

beure el vi perquè hi ha alguna cosa tèrbola.
  Maldiligenteco estas la radiko de ĉia malbono. - La desídia és l'arrel de tot mal.
 Nenia konstruo povas esti sen bruo. - No es pot construir sense soroll.

Els correlatius amb A expressen qualitat o tipus, mentre que els correlatius amb U
indiquen identitat. Amb kia/kiu i tia/tiu la diferència normalment és clara. Amb ia/iu,
ĉia/ĉiu i nenia/neniu de vegades només hi ha una petita diferència:

 Kia homo li estas? - Quina classe de persona és?

Es demanen les característiques de la persona.

 Kiu homo li estas? - Quina persona és?

Es demana, per exemple, el nom de la persona per a saber-ne la identitat.

 Tia opinio estas tute erara. - Aquesta opinió és del tot equivocada.

Totes les opinions d'aquest tipus estan equivocades.

 Tiu opinio estas tute erara. - Aquesta opinió està del tot equivocada.

L'opinió discutida està equivocada. Altres opinions semblants potser són

correctes.

 Ni devas enloĝiĝi en ia hotelo. = ...en hotelo de iu el la diversaj specoj de hoteloj. - Ens

hem d'allotjar en algun tipus d'hotel. = ... en un hotel d'entre els diversos tipus que n'hi
ha.
 Ni devas enloĝiĝi en iu hotelo. = ...en iu el la diversaj individuaj hoteloj, kiuj
troviĝas ĉi tie. - Ens hem d'allotjar en algun hotel. = ...en algun hotel dels que hi
ha aquí.

En general normalment es deixa iu en aquesta frase.

Correlatius amb ES
kies

"(el/la/els/les)... de qui"

ties

"(el/la/els/les)... d'aquella persona"

ies

"(el/la/els/les)...d'algú"

ĉies

"(el/la/els/les)... de tothom"

nenies
 "(el/la/els/les)... de ningú"

Ela mots amb ES, que acompanyen el substantiu, aporten un significat definit. Els mots
amb ES són difiniloj – igual que els possessius – i no admeten la. En canvi, si es
substitueix un mot ES per una expressió amb de, aleshores normalment cal afegir-hi la.

Igual que els possessius, els mots amb ES precedeixen el substantiu, mentre que les
expressions equivalents amb de s'hi situen darrere: ties libro = la libro de tiu (persono).

Els mots amb ES no admeten la terminació J ni la terminació N:

 Kies filino vi estas? - De qui ets filla?

 Mi efektive ne scias, kies kulpo ĝi estas. - Efectivament no sé de qui és culpa.
 Ili ekvidis virinon, kies vizaĝon ili en la krepusko ne rekonis. - Van veure una dona, la
cara de la qual no reconegueren dins el crepuscle.
 Kies gasto mi estas, ties feston mi festas. - De qui sóc convidat, d'aquell celebro
la festa.

Ties no s'usa gaire. Normalment es prefereixen els possessius (lia, ŝia, ĝia aŭ
ilia).

 La infano ludis kun sia pupo, kiam subite ties kapo frakasiĝis. - L'infant jugava
amb la seva nina, quan de cop se li va trencar el cap (= el cap d'aquesta es va
trencar)

Ties es refereix al cap de la nina. Si fos el cap de l'infant diríem ĝia kapo.

 Kiu ĝojas pri ies malfeliĉo, tiu ne restos sen puno. = ...pri la malfeliĉo de iu
persono... - Qui gaudeix del mal d'altri, aquest no queda sense càstig. = ...del mal
d'una altra persona...

Ies s'usa normalment només per a una persona desconeguda (ni per a una cosa,
ni per a diverses, ni per a diverses persones).

 Tio estis la koro de riĉa fama viro, kies nomo estis sur ĉies lipoj. = ...sur la lipoj
de ĉiuj personoj. - Això és el cor d'un famós ric, el nom del qual és en llavis de
tothom. = ...en llavis de totes les persones.

Ĉies normalment s'usa per a persones, no per a coses.

 Memoru, ke Esperanto estas nenies propraĵo. - Recordeu que l'Esperanto no és

propietat de ningú.

Nenies sol usar-se només per a persones, no per a coses.

Correlatius amb E
kie

"a quin lloc" (on)

tie

"en aquell/aquest lloc" (allà, aquí).

ie

"en algun lloc"

ĉie

"en tot lloc" (pertot, arreu, a tot arreu, per tot arreu).

nenie

"a cap lloc" (enlloc)

Els correlatius amb E no poden afegir la terminació J, però poden afegir N per a indicar
direcció:

kien

"cap a quin lloc, en quina direcció"

tien

"cap a aquell lloc, en aquella direcció"

ien

"cap a algun lloc, en alguna direcció"

ĉien

"cap a tot lloc, en tota direcció"

nenien

"cap a enlloc, en cap direcció"

 Kie estas la libro kaj la krajono? - On són el llibre i el llapis?

 Mi montris al la infano, kie kuŝas ĝia pupo. - He mostrat al nen on és la seva nina.
 Sonorado al li venas, sed de kie — li ne komprenas. - Li arriba un ressò, però d'on — no
ho comprèn.
 Mi volis resti tie, kie mi estis. - Vull quedar aquí on sóc.
 Se li scius, ke mi estas tie ĉi, li tuj venus al mi. - Si ell sabés que sóc aquí vindria tot
d'una cap a mi.
 Ĉu vi loĝas ie? = Ĉu vi loĝas en iu loko? - Vius enlloc? = Vius a cap lloc? = Vius en algun
lloc?
 Malsaĝulo ĉie sian nomon skribas. - El beneit escriu el seu nom pertot arreu.
 Pli bela reĝidino ol ŝi troviĝis nenie en la mondo. - No hi havia enlloc del món una
infanta més formosa que ella.
 Kien vi iras? — Mi iras en la ĝardenon. - ¿On vas? — Vaig al jardí.
 Rigardu tien ĉi. - Mira aquí.
 Mi nenien plu iros hodiaŭ. - Avui no aniré enlloc més.

Correlatius amb AM
kiam

"en quin temps, en quina ocasió" (quan).

tiam

"en aquell temps, en aquella ocasió" (aleshores, llavors).

iam

"en algun temps, en alguna ocasió" (alguna vegada, una vegada) ("mai" en oracions no
negatives).

ĉiam

"en tot temps, en tota ocasió" (sempre, tostemps, tothora).

neniam

"en cap temps, en cap ocasió" (mai).

Els mots amb AM no admeten la terminació J ni la terminació N"

 Sed kiam tio okazis? - Però quan va passar allò?

Si la pregunta és sobre l'hora, aleshores no es fa servir kiam, sinó l'interrogatiu

ordinal kioma.

 Li skribis al mi, ke li intencas ĝin eldoni, sed li ne skribis ankoraŭ kiam li ĝin eldonos. -
M'ha escrit que té intenció de publicar-ho, però no ha escrit encara quan ho publicarà.
 En unu tago, kiam ŝi estis apud tiu fonto, venis al ŝi malriĉa virino. - Un dia, quan ella
era al costat d'aquella font, se li va acostar una dona pobra.
 Tubeto, en kiun oni metas cigaron, kiam oni ĝin fumas, estas cigaringo. - El tub en el
qual es fica un cigar, quan hom el fuma, és un broquet.
 De kiam vi loĝas ĉi tie? - Des de quan vius aquí?
 Li vekiĝis nur tiam, kiam la suno leviĝis. - Només es despertava aleshores, quan sortia
el sol.
 Ŝajnas al mi, ke ĉi tiun vizaĝon mi jam iam vidis. - Em sembla que aquesta cara ja l'he
vista algun cop.
 Ŝi estis ja la plej bela knabino, kiun li iam vidis. - Ella era la noia més maca que
ell hagués vist mai.

Iam designa qualsevol temps passat.

 Oni diras, ke la vero ĉiam venkas. - Diuen que la veritat sempre guanya.
 Bona koro neniam fariĝas fiera. - Un bon cor no torna mai orgullós.
 La maljunulo fermos por ĉiam siajn okulojn. - El vell va aclucar els ulls per a
sempre.

L'expressió por ĉiam indica que les conseqüències sempre romandran. El fet de
tancar els ulls és només momentani, però la conseqüència, el fet que els ulls
estiguin tancats, serà eterna.
Correlatius amb AL
kial

"per quina causa, per quin motiu, per quina raó" (perquè).

tial

"per aquesta causa, per aquest motiu, per aquesta raó" (per això, per tant).

ial

"per alguna causa, per algun motiu, per alguna raó"

ĉial

"per tota causa, per tots els motius, per totes les raons" (per tot, per tot això).

nenial

"per cap causa, per cap motiu, per cap raó" (per res).

Els correlatius amb AL no poden rebre ni la terminació J ni la terminació N.

 Kial vi ploras? - ¿Per què plores?

 Mi komprenas, kial vi faris tion. - Comprenc per què ho vas fer.
 Hodiaŭ estas bela frosta vetero, tial mi prenos miajn glitilojn kaj iros gliti. -
Avui fa un bonic temps de fred, per això agafaré els patins i aniré a patinar.

Observeu la diferència entre tial i ĉar. Tial expressa la causa, en canvi ĉar
introdueix la subordinada que expressa la causa: Agafaré els patins i aniré a
patinar, perquè avui fa un bonic temps de fred.

 Mi vin ial ankoraŭ ne konas. - Per alguna causa encara no et conec.

 Vi demandas, kial mi amas vin. Mi respondas: ĉial! - Tu preguntes per què t'estimo. Jo
responc: per tots els motius!

La paraula nenial a la pràctica es fa servir molt poc, però quan es fa servir nega tota
l'oració (igual que tots els correlatius amb NENI-):

 Tian Regularon por nia Ligo mi nenial povus aprobi. = ...mi pro neniuj motivoj povus
aprobi. - Aquest tipus de reglament per a la nostra Lliga no el podria aprovar mai. =
...jo per cap motiu ho podria aprovar.
 Vi povus inciti lin kiom ajn. Li nenial kolerus. = ...li pro neniu kaŭzo kolerus. - El podries
incitar tant com vulguis. De cap manera s'enfadaria. = ...per cap causa s'enfadaria.

Si es vol expressar un sentit positiu, s'ha de fer servir sen kaŭzo, senkaŭze, senmotive o
similar: Ŝi ridis senkaŭze. = Ŝi ja ridis, sed sen motivo. (I tant que va riure, però sense
motiu)

Mots correlatius en EL
kiel
 "de quina manera o en quin grau" (com, com a, de quina manera).

tiel

"d'aquesta manera, de tal manera" (així) o "en aquest grau" (tan).

iel

"d'alguna manera o en algun grau"

ĉiel

"de tota manera" (de totes maneres, de totes les maneres).

neniel

"de cap manera"

Els mots amb EL són correlatius adverbials, que s'usen si no es refereixen a

temps/ocasió (mots amb AM), lloc (mots amb E), causa (mots amb AL) o
quantitat/nombre (mots amb OM). Els mots amb EL cobreixen més o menys tota la
resta de significats que poden expressar els adverbis. Sobretot es tracta de grau i mode.

Els mots amb EL no admeten ni la terminació J ni la terminació N.

 Kiel li aspektas? - Què pareix? (aprox. "Com sembla?)

 Kiel vi fartas? - Com et trobes?
 Rakontu al mi per malmulte da vortoj, kiel tio okazis. - Conta'm amb poques paraules
com va passar.
 Mi zorgas pri ŝi tiel, kiel mi zorgas pri mi mem. - La cuido de la manera com em cuido a
mi mateix.
 Kiel alta estas tiu turo? - Com és d'alta aquella torre?
 Kiel longe tio ankoraŭ daŭros? - Quant durarà això encara?
 Tiu ĉi malfreŝa pano estas malmola, kiel ŝtono. - Aquest pa passat és dur com una
pedra.
 Bojas hundido, ĉar tiel faras la hundo. - El quissó lladra perquè així ho fa el gos.
 Ne faru tiel, faru tiel ĉi! - No facis allò, fes això! (No ho facis d'aquesta manera, fes-ho
així)
 Ili ambaŭ estis tiel malagrablaj kaj tiel fieraj, ke oni ne povis vivi kun ili. - Els dos eren
tan desagradables i tan orgullosos, que no s'hi podia viure.
 Mi estas tiel forta, kiel vi. - Sóc tan fort com tu.
 Iel ni sukcesos. - D'alguna manera ens en sortirem.
 Ili ĉiel helpis al mi. - Ells m'han ajudat de totes les maneres.
 Mi neniel esperis sukceson. - Jo de cap manera no esperava sortir-me'n.

Mots correlatius en OM
kiom

"com de molt, en quin nombre, en quina quantitat"

tiom

"tant molt, en tal nombre, en tanta quantitat"

iom

"no pas molt però tampoc poc"

ĉiom

"tota la quantitat"

neniom

"cap nombre, (en) cap quantitat, (en) cap mesura"

Les paraules acabades en OM no poden rebre ni la terminació J ni la terminació N.

 Kiom vi volas, ĉu du aŭ tri? = Kiel multajn vi volas... - Quants/es en vols, dos o tres? =
Quina quantitat vols...
 Ŝi pripensis, kiom kostos al ŝi la nokta restado. - (ella) Es va estar pensant quant li
anava a costar passar-hi la nit.
 Ho, kiom pli bona estas via amo, ol vino! - Ho, com és de millor el teu amor que el vi!
 Kiom mi vidas, vi havas nur unu filon. = Laŭ tio, kion mi vidas, vi havas... - Pel
que veig, només tens un fill.

Potser tens més fills, però no veig que en tinguis més.

 Sendi 100 ekzemplerojn mi ne povis, ĉar mi nun tiom ne havas. - No podia enviar 100
exemplars, perquè no en tinc tants.
 Mi havas tiom multe, ke mi ne bezonas ŝpari! - Tinc tant que no necessito
estalviar!

Sovint les paraules kiom i tiom són utilitzades juntament amb multe (o multaj).
Multe es pot elidir, però n'emfasitza el significat. També es pot dir kiel multe,
tiel multe, però aleshores no hi ha èmfasi.

 Ŝi aĉetis iom da butero. = ...kvanton da butero ne tre grandan sed tamen

konsiderindan. - Ella va comprar una certa quantitat de mantega. = ...una
quantitat de mantega no gaire gran però tanmateix considerable.

Teòricament iom hauria de significar "en una quantitat indefinida", però a la

pràctica sempre significa una quantitat petita. El seu significat fins i tot és
efectivament més especial, això és: "no gaire, però suficient per a ser considerat,
per a ser significant". No confongueu iom amb malmulte: Li faris iom da eraroj.
(Ell va fer uns quants errors.) No eren gaires errors, però prous perquè rebi
alguna crítica. Li faris malmulte da eraroj. (Ell va fer pocs errors.) Els errors
són tan pocs que ell ha de ser elogiat.

 Mi pensas, ke mi ĝin ankoraŭ iom memoras. = ...ne tre multe memoras, sed ankoraŭ ja
memoras. - Penso que encara me'n recordo una mica. = ...no me'n recordo gaire, però
certament encara en mantinc el record.
 Tie supre estingiĝis la ruĝaj koloroj, dum la suno iom post iom malaperis. - Els
colors rogencs del cel es van apagar mentre el sol de mica en mica desapareixia.
 L'expressió iom post iom indica que un esdeveniment té lloc a través de molts
canvis gairebé imperceptibles.

 — Kiom da benzino vi volas? — Mi volas ĉiom, kiom vi havas. = ...Mi volas la

tutan kvanton da benzino, kiun vi havas. - — ¿Quanta benzina vols? — En vull
tanta com en tinguis. = ...vull tota la quantitat de benzina que tinguis.

Sovint el significat de ĉiom a la pràctica esdevé molt semblant al significat de

ĉio, que hom acostuma a fer servir molt més sovint.

 Sur la mezo de la strato estas multe da radoj kaj da ĉevalaj hufoj, sed da homoj
piedirantaj estas malpli, preskaŭ neniom. - Al mig del carrer hi ha moltitud de rodes i
ferradures de cavalls, però de vianants menys, gairebé gens.

Els correlatius amb OM tant es fan servir adverbialment com substantivament.

Normalment, a fi d'expressar gradació es fan servir els correlatius kiel i tiel. Però si es
vol aconseguir un èmfasi fort, es poden fer servir els correlatius kiom i tiom: Ĝi estis
tiom bela, ke mi svenis. (És tan bonic que em vaig desmaiar.) La Esperantistoj tute ne
pretendas, ke ilia lingvo prezentas ion tiom perfektan, ke nenio pli alta jam povus
ekzisti. (Els esperantistes no tenen cap pretensió que llur llengua presenta una cosa tan
perfecta que ja no pot existir res que sigui més excels.)

¿Els mots amb el morfema ALI poden ser correlatius?

Moltes vegades hom ha proposat que s'afegeixi a la taula de correlatius l'element
precedent *ALI* de manera que es creés la nova sèrie aliu, alio, alia, alies, alie, aliam,
alial, aliel, aliom*. Algunes persones fins i tot ho practiquen fent servir principalment
les paraules aliel i alies.

Des del punt de vista de l'esperanto oficial ALI és un lexema ordinari a partir del qual
hom pot formar paraules mitjançant terminacions ordinàries.

 alia = "no el mateix, diferent"

 alio = "una altra cosa"
 alie = "en una altra ocasió, d'una altra manera"
 alii = "ser un altre, ser diferent" (es fa servir molt poc)

El fet de començar a utilitzar nous mots correlatius comportaria canvis dràstics per a la
llengua. Vet aquí només uns quants exemples:

El mot habitual alie en la majoria dels casos significa "en una altra ocasió", però també
pot significar "d'una altra manera". Però el mot correlatiu alie, en canvi, hauria de
significar "en un altre lloc". Per tant, oracions com Ni devas alie agi (Hem de procedir
d'una altra manera.) canviarien totalment de significat.

Alia en un esperanto normal no és un correlatiu, sinó un adjectiu ordinari que significa

"d'una altra mena" o "amb una altra identitat". El nou correlatiu alia només significaria
"d'una altra mena". Si existissin correlatius amb ALI no es podrien dir oracions com la
alia ĉambro estas pli granda (que significa "l'altra habitació és més gran") sinó la aliu
ĉambro estas pli granda. També s'hauria de dir ili amas unu la aliun en comptes de la
forma normal ili amas unu la alian (s'estimen l'un a l'altre).

Sovint hom crea paraules compostes com de alia speco → alispeca. Però els usuaris dels
correlatius ALI en canvi haurien de dir aliuspeca, perquè hom no pot eliminar la part
posterior dels correlatius. Compareu amb: de tiu speco → tiuspeca (no: tispeca).

Encara ningú no ha practicat tota la sèrie de correlatius amb ALI d'una manera
conseqüent. Existeix només un ús il·lògic i espontani de les formes aliel i alies, i
ocasionalment de aliu. Uns usen parcialment un esperanto clàssic i parcialment una
variant reformada. Quan diuen, per exemple, alie o alia no es pot saber si s'ha
d'interpretar segons la llengua del Fundamento o segons la nova variant. Per sort la
majoria encara fa servir la llengua seguint les regles i la lògica.

Per tant feu servir només el correlatius existents, i expresseu altres idees amb lexemes
ordinaris segons les regles del Fundamento de l'esperanto.

Una reforma que cal evitar Esperanto oficial

aliu alia

alia alia, alispeca, alieca

alies de alia (persono), aliula

alie aliloke

alien aliloken

aliam alifoje, aliokaze

alial alikaŭze

aliel alimaniere, alie

aliom alikvante

Nota Es van proposar les "formes de compromís" aliio,aliiu,aliia,aliie,aliiel etc.

(combinacions de l'arrel ALI amb mots de la taula correlativa en I). Aquestes paraules
són conforme a la regla però, malauradament, no són gens adients en l'ús pràctic. captar
la diferència entre aliie i alie, entre aliia i alia, etc. no és fàcil. No n'hi ha prou amb que
les paraules tinguin una composició correcta. Han de funcionar en la comunicació a
nivell pràctic.

2. 14 Conjuncions

Les partícules kaj, aŭ, sed, plus, minus i nek són conjuncions. Sobre nek llegiu als
aclariments sobre la negació.

Kaj
Kaj vincula dos elements que tenen la mateixa funció en una oració.

 Karlo kaj Petro manĝas. - Karlo i Petro mengen.

Dues persones realitzen la mateixa acció. Hi ha dos subjectes.

 Karlo manĝas kaj trinkas. - Karlo menja i beu.

Karlo realitza dues accions (alhora o consecutivament). Hi ha dos predicats.

 Karlo manĝas rizon kaj legomojn. - Karlo menja arròs i verdures.

Dues coses reben la mateixa acció de la mateixa manera. Hi ha dos complements

directes de la mateixa mena.

 Petro manĝas per forko kaj tranĉilo. - Petro menja amb forquilla i ganivet.

Dos estris ajuden per a la mateixa acció. Si es prefereix, es pot repetir la

presposició: per forko kaj per tranĉilo.

 Petro estas maljuna kaj saĝa. - Petro és vell i savi.

 Petro havas grandan kaj luksan domon. - Petro té una casa gran i luxosa.

Quan dos adjectius són epítet del mateix substantiu, aleshores hom pot ometre la
conjunció kaj: Petro havas grandan luksan domon. (Petro té una casa gran i
luxosa.)

 Karlo laboras por kaj per Esperanto. = ... por Esperanto kaj per Esperanto. - Karlo
treballa a favor de i mitjançant l'esperanto. = ...a favor de l'esperanto i mitjançant
l'esperanto.
 Petro legis la gazeton, kaj Karlo rigardis televidon. - Petro llegia la revista, i
Karlo mirava la televisió.

Dues oracions coordinades.

 Ili diris, ke ili tre amuziĝis, kaj ke ili volonte revenos venontjare. - Van dir que
es van divertir molt i que de bon grat hi tornarien l'any vinent.

Dues oracions coordinades amb ke.

 Jen venas tiu knabino, kiu savis mian vivon, kaj kiu poste malaperis. - Aquí ve
aquella noia que em va salvar la vida i que després va desaparèixer.

Dues oracions coordinades amb kiu.

Si hi ha més de dos elements amb la mateixa funció, hom acostuma a posar la conjunció
kaj només davant del darrer element, sobretot si es tracta d'una llarga enumeració de
coses. Al lloc on manca el kaj cal fer una certa pausa en la pronúncia. En la
comunicació escrita s'hi posa una coma:
  Petro, Karlo, Elizabeto kaj Eva vojaĝis kune al la kongreso. = Petro kaj Karlo kaj
Elizabeto kaj Eva vojaĝis... - En Pere, en Carles, N'Elisabet i n'Eva han viatjat plegats al
congrés.=En Pere i en Carles i n'Elisabet i l'Eva han viatjat...
 Hodiaŭ ni manĝos supon, salaton, viandaĵon, frititajn terpomojn kaj glaciaĵon. - Avui
menjarem sopa, amanida, tall, patates fregides i gelat.
 Li iras per aŭto, ŝi iras per trajno, kaj mi iras piede. - Ell va en cotxe, ella en tren i jo a
peu.

En un estil oral a vegades s'omet completament la conjunció kaj:

 Li estas stulta, malaminda. Mi tute ne ŝatas lin. - És un estúpid, un indesitjable. No em

cau gens bé.
 Venis Karlo, Petro, Eva. Jes, ĉiuj miaj amikoj venis. - Van venir el Carles, el Pere, la Eva.
Sí, van venir tots els meus amics.

Per a emfasitzar o insistir hom pot fer servir la conjunció kaj davant de cada element,
també davant del primer.

Relacions de diverses menes entre oracions coordinades

Quan unes oracions són coordinades per mitjà de la conjunció kaj, aquesta coordinació
pot representar diferents relacions de significat. El tipus de relació s'ha d'entendre a
partir del context:

 Mi lavis la vestaĵojn, kaj (poste) mi sekigis ilin. - Vaig rentar la roba, i (després)
la vaig eixugar.

Kaj indica una consecució temporal. La paraula poste en cas de necessitat pot
contribuir a la comprensió

 Anno estas gaja persono, kaj (kontraste) Elizabeto estas silentema. - Anno és
una persona alegre, i (en contrast) Elizabeto és silenciosa.

Kaj indica contrast.

 Ŝi havas brunajn okulojn, kaj (aldone) ŝiaj haroj estas longaj. - Ella té els ulls
marrons, i (a més) la seva cabellera és llarga.

Kaj indica informació afegida.

Aŭ
Aŭ funciona com kaj. Pot enllaçar les mateixes coses de la mateixa manera, però aŭ
indica que les coses enllaçades són alternatives. Aŭ indica que es pot escollir entre les
coses enllaçades o bé que no està clar quina és la vàlida:

 Petro aŭ Karlo laboras. - En Petro o en Karlo treballen.

Dos possibles subjectes. un d'ells treballa, potser ambdós.

  Ni povas manĝi viandaĵon aŭ fiŝaĵon. Kion vi preferas? - Podem menjar carn o
peix. Què prefereixes?

Elecció entre dos objectes directes.

 Vi devas fari tion per fosilo aŭ (per) hakilo. - Ho has de fer amb una pala o amb una
destral.
 Ĝi estis ruĝa aŭ flava. Mi ne memoras klare. - Era vermell o groc. No ho recordo bé.
 Mi konstruus lignan aŭ ŝtonan domon. - Jo em construiria una casa de fusta o de
pedra.
 Ĉu eblas konstrui aŭton kun kvin aŭ ses radoj? - Es pot construir un cotxe amb cinc o
sis rodes?
 La kato troviĝas sur aŭ sub la domo. - El gat és a sobre o a sota de la casa.
 Ĉu mi kapablas plenumi tiajn laborojn aŭ ĉu mi ne kapablas? - Sóc capaç d'acabar
aquestes feines o no sóc capaç?
 Ŝi ne sciis, ĉu ŝi nur sonĝis aŭ ĉu tio estis efektivaĵo. - (Ella) no sabia si ho havia somniat
o havia passat de veritat.
 La pasantoj forflankiĝis antaŭ ŝi, supozante, ke ŝi estas frenezulino aŭ ke ŝi havas ian
urĝegan bezonon rapidi. - Els vianants l'esquivaven en trobar-se-la, suposant que, o bé
era una boja o bé corria amb molta pressa.
 Glaso de vino estas glaso, en kiu antaŭe sin trovis vino, aŭ kiun oni uzas por vino. - Un
got de vi és un got en el qual abans hi ha hagut vi o que està destinat al vi.
 Vi povas vojaĝi per trajno, buso, aŭto aŭ biciklo. - Pots viatjar amb tren, autobús, cotxe
o bicicleta.
 Kiu povas helpi min? Eble Karlo, Petro aŭ Elizabeto. - Quí em pot ajudar? potser el
Karlo, el Petro o la Elizabeto.

Normalment la conjunció aŭ té caràcter exclusiu. Això vol dir que només una de les
dues alternatives pot ser vàlida. En algunes ocasions, tanmateix, aŭ té caràcter inclusiu.
Aleshores això permet que puguin ser vàlides més alternatives (eventualment totes). Si
la conjunció aŭ és inclusiva o exclusiva, ho indica el context. A fi d'indicar
emfàticament que aŭ és exclusiva hom pot dir aŭ davant de cada alternativa. Per a
indicar que aŭ és inclusiva, en algunes ocasions, principalment en el llenguatge escrit
hom fa servir l'expressió kaj/aŭ: La vojaĝo okazos per trajno kaj/aŭ buso. = El viatge
serà amb tren o bus, o amb tren i bus. El viatge serà amb tren o amb autobus o amb els
dos mitjans. Normalment no es diu kaj/aŭ en el llenguatge oral, només en l'escrit.
Sembla recomanable evitar kaj/aŭ també en la comunicació escrita. és millor pronunciar
directament la possibilitat de triar totes les alternatives.

Sed
La conjunció sed coordina oracions o sintagmes i indica que contrasten entre ells.

 La papero estas tre blanka, sed la neĝo estas pli blanka. - el paper és molt blanc però la
neu és més blanca.
 Li amas min, sed mi lin ne amas. - Ell m'estima però jo no l'estimo a ell.
 Mi zorgas pri ŝi tiel, kiel mi zorgas pri mi mem; sed ŝi mem tute ne zorgas pri si kaj tute
sin ne gardas. - Em preocupo d'ella de la mateixa manera com em preocupo de mi
mateix; però ella no es preocupa gens de si mateixa i no es vigila gens.
  Nia provincestro estas severa, sed justa. - El governador de la nostra província és sever
però just.
 Mi volis lin bati, sed li forkuris de mi. - El volia estocinar, però ell va fugir corrents de
mi.
 Mi kriis tiel laŭte, kiel mi povis, sed neniu min aŭdis, mi estis tro malproksime. - Vaig
cridar tan fort com vaig poder, però no em va sentir ningú, era massa lluny.
 La patro ne legas libron, sed li skribas leteron. - El pare no llegeix un llibre, sinó que
escriu una carta.
 Tio ĉi estis jam ne simpla pluvo, sed pluvego. - Això ja no és una simple pluja sinó una
plujada.
 Anstataŭ kafo li donis al mi teon kun sukero, sed sen kremo. - En comptes de
cafè em va donar te amb sucre, però sense nata.

Hom suposava que també hi haura nata al te.

Sed sovint apareix juntament amb tamen, que aleshores emfasitza el contrast:

 Mi ne scias la lingvon hispanan, sed per helpo de vortaro hispana-germana mi tamen

komprenis iom vian leteron. - No conec la llengua castellana, però amb l'ajuda d'un
diccionari castellà-alemany tanmateix he entès una mica la teva carta.
 Ŝi havis forton kaj ŝi estis laborema, sed ŝi tamen restis malriĉa. - Tenia força i era
laboriosa, però tanmateix va romandre pobra.

Si hom fa servir tamen, hom també podri fer servir igual de bé kaj en lloc de sed, perquè
el contrast ja està prou ben expressat per tamen:

 Li havis la impreson, ke li sonĝas kaj tamen ne sonĝas. - Ell tenia la impressió que
somiava però no estava somiant pas.
 La lekanto sentis sin tiel feliĉa, kvazaŭ tiam estus grava festotago, kaj tamen tiam estis
nur simpla lundo. - La margarida es va sentir feliç, com si fos un gran dia de festa, tot i
que només era un dilluns normal i corrent.

Tamen normalment té la funció de complement circumstancial, mentre que sed és una

conjunció. Per això sed apareix a l'inici de l'oració, mentre que tamen pot aparèixer en
diverses posicions dins de l'oració. En algunes ocasions tamen apareix a l'inici de
l'oració principal, que està lligada d'una manera molt pròxima a l'oració anterior.
Aleshores tamen adopta una funció semblant a la de conjunció. Tamen aleshores és molt
semblant a sed. Hom també podria dir que sed o kaj se sobreentenen: Li estas tre
ekkolerema kaj ekscitiĝas ofte ĉe la plej malgranda bagatelo; tamen li estas tre
pardonema, li ne portas longe la koleron kaj li tute ne estas venĝema.

Plus i minus
Els mots plus i minus apareixen sobretot en expressions matemàtiques i similars per a
representar els símbols + (plus i - (minus). Plus indica suma, positiu, etc. Minus indica
resta, negatiu, etc.

Però de vegades s'usa plus com a conjunció en lloc de kaj, quan es tracta d'addicions o
similars. Minus pot substituir igualment sed ne, quan es tracta de substraccions o
similars:
  Ĝi kostas dek eŭrojn plus kvindek cendojn. = ...kaj aldone kvindek cendojn. - Val deu
euros i cinquanta cèntims. = ...i cinquanta cèntims més.
 Necesas sperto plus zorgemo. = ...kaj ankaŭ zorgemo. - Cal experiència i cura. = ...i
també cura.
 Mi pagos al vi 1000 eŭrojn minus la 100 eŭrojn, kiujn vi ŝuldas al mi. Mi do pagos sume
900 eŭrojn. - Et pagaré 1000 euros menys els 100 que em deus. Així que et pagaré en
total 900 euros.

En algunes ocasions, plus i minus es fan servir com a preposicions, d'una manera
semblant a kun i sen, per tant no poden portar mai la terminació N a continuació.
Tanmateix és preferible usar sempre plus i minus amb la terminació N quan la funció
sintàctica ho demani.

Conjuncions entre paraules truncades

En algunes ocasions, principalment en el llenguatge escrit, hom usa kaj per a lligar dos
o més elements d'una paraula composta a fi d'abreujar una oració:

 Ili en- kaj el-iris tre rapide. = Ili eniris kaj eliris tre rapide. - Ells van entrar i sortir molt
ràpid.
 Tio estas kombinita manĝaĵ- kaj gazet-vendejo. = ...manĝaĵvendejo kaj gazetvendejo. -
És una botiga de plats combinats i revistes.
 Li faris multajn erarojn: skrib-, leg- kaj pens-erarojn. = ...skriberarojn, legerarojn kaj
penserarojn. - Va cometre molts errors: errors d'escriptura, de lectura i de pensament.
 Tute mankas sub-tasoj kaj -teleroj. = ...subtasoj kaj subteleroj. - Manquen totalment
sotatasses i sotaplats.
 Tio estas manĝaĵ- aŭ gazet-vendejo. - Això és una botiga de menjar o de premsa.
 Tio estas manĝaĵ- sed ankaŭ gazet-vendejo. - Això és una botiga de menjar però també
de premsa.

Les oracions d'aquesta mena són bastant antinaturals. Generalment són

desaconsellables, sobretot quan contenen parts de paraules sense terminacions. És
preferible abreujar d'altres maneres:

 Ili iris en la domon kaj el ĝi tre rapide. - Van entrar i sortir de la casa molt ràpid.
 Tio estas kombinita manĝaĵa kaj gazeta vendejo. - Això és una botiga combinada de
menjar i de premsa.
 Li faris multajn erarojn skribajn, legajn kaj pensajn. - Va cometre molts errors
d'escriptura, de lectura i de pensament.
 Tio estas manĝaĵa aŭ gazeta vendejo. - Això és una botiga de menjar o de premsa.
 Tio estas manĝaĵa sed ankaŭ gazeta vendejo. - Això és una botiga de menjar però
també de premsa.

2. 15 Partícules combinades

Algunes partícules apareixen en parella o de forma múltiple amb significats especials.

Se les pot anomenar partícules combinades.

Kaj... kaj
Doble o múltiple kaj s'usa per donar èmfasi i insistir. Llavors es posa kaj davant dels
elements que hi van lligats, també davant del primer. En llenguatge parlat normalment
és posa fort èmfasi en kaj:

 Kaj Petro kaj Karlo laboras. - Tant en Pere com en Carles treballen.

Insisteixo en això, que no només un sinó que de fet tots dos treballen.

 Kaj pluvas kaj blovas. - Tant plou com bufa (el vent).

insisteixo en això, que tots dos fenomens succeeixen.

 Petro kaj fumas kaj drinkas. - En Pere tant fuma com beu.

Insisteixo en que (ell) fa les dues coses.

 Kaj ilia amo, kaj ilia malamo, kaj ilia ĵaluzo jam de longe malaperis. - Tant el
seu amor (d'ells) com el seu odi, com la seva gelosía ja fa temps que van
desaparèixer.

Insisteixo en que totes tres coses van desaparèixer.

Nek... nek
Normalment nek significa "i tampoc". Múltiples nek signifiquen "ni". El nek combinat
és doncs equivalent a kaj... kaj més negació:

 Mi renkontis nek lin, nek lian fraton. = Mi kaj ne renkontis lin, kaj ne renkontis
lian fraton. - No vaig trobar-lo a ell ni al seu germà. = Ni vaig trobar-lo a ell, ni
vaig trobar el seu germà.
 Nek ĝojo, nek malĝojo daŭras eterne. = Kaj ĝojo, kaj malĝojo ne daŭras eterne.
- Ni el goig ni la tristesa duren eternament. = Goig i tristesa no duren
eternament.
 Ŝi estis muta, povis nek kanti nek paroli. = Ŝi kaj ne povis kanti, kaj ne povis
paroli. - Era muda, no podia cantar ni parlar. = Ni podia cantar ni podia parlar.

Aŭ... aŭ
Múltiples aŭ indiquen que les alternatives presentades són realment les úniques. Ha de
ser una d'elles i no cap altra. En la parla normalment es posa èmfasi accentuant l'aŭ:

 Nun ni devas aŭ venki aŭ morti! - Ara hem de o vèncer o morir!

No podem fer ambdues coses i no podem fer cap cosa que no sigui una de les
dues alternatives.

 Aŭ vi faris grandan eraron, aŭ mi ĉion miskomprenis. - O bé tu has comès un

gran error o bé jo ho he malinterpretat tot.
 No existeix una altra alternativa.

 Oni povus diri, ke aŭ ŝi forgesis ĉion en la mondo, aŭ ŝi ne havis forton, por iri
pluen. - Es podria dir que, o bé ella ho ha oblidat tot al món o bé no ha tingut
forces per continuar endevant.

Jen... jen
En general jen atrau l'atenció cap a una cosa. Un jen doble o múltiple no té aquest
significat però introdueix alternatives que alternen o bé possibilitats que són vàlides de
forma alterna. Jen... jen = iufoje... alifoje:

 Jen mi ardas de varmego, jen mi tremas de frosto. - Tan m'ofego de calor com
tremolo de fred.

Els dos estats s'alternen. En un moment donat estic calent i en un altre estic fred.

 Ŝia vizaĝo aperigis jen mortan palecon, jen koloron de sango. - La seva cara
(d'ella)tan aviat la veies pàlida com la d'una morta com tan aviat del color de la
sang.

La cara li anava canviant.

 Mario videble havis deziron jen koleri, jen ridi, jen premi la manon al tiu
ventanimulo. - En Mario evidentment tenia ganes d'enfadar-se, de riure,
d'estrènyer la mà a aquell poca-solta.
 Li okupadis sin jen per tio, jen per alio. - (Ell)S'ocupava ara amb això, ara amb
allò.

Ju... des
Ju i des s'utilitzen sempre amb pli o malpli. Ju i des en col·laboració indiquen que una
expresió pli depèn de l'altra. L'expressió ju indica què és el que regeix. L'expressió des
indica la cosa que en depèn:

 Ju pli da mono ni havos, des pli rapide kaj bone iros kompreneble nia afero. -
Com més diners tinguem, més ràpid i bé marxarà allò nostre, naturalment.

si augmenten els diners, llavors també la rapidesa i la qualitat augmentaran.

 Ju pli alte staras la lingvo, des pli rapide progresas la popolo. - Com més amunt
està el nivell de la llengua, més ràpidament progresa el poble.

El progrés del poble depèn del nivell de la seva llengua.

 Ju pli da bruo, des malpli da ĝuo. - A més soroll, menys plaer.

 Ju pli grandaj ili fariĝis, des malpli ili volis tion toleri. - Com més grans es van
fer, menys van voler tolerar-ho.
 Quan van crèixer en tamany, van disminuir en tolerància.

 Ju pli klare vi elparolas, kaj ju malpli da malfacilaj vortoj vi uzas, des pli bone
oni komprenas vin. - Com més clar parles i com menys paraules difícils uses, tan
millor et comprenen.

Un augment de la claredat i una disminució de les paraules difícils produeix una

millora en la comprensió.

A vegades des apareix sol, sense ju. En tal cas l'expressió ju se sobreenten.

 La saloneto ne estis vasta, tial des pli frapis la okulojn la eleganteco de ĝia
aranĝo. - La saleta no era amplia, per això frapava més a la vista l'elegància de la
decoració.

La idea que se sobreenten es: Com més petita és una sala elegant, més salta a la
vista l'elegància. (ju pli malvasta estas eleganta salono, des pli la eleganteco
frapas la okulojn)

Un des usat en solitari, sovint pot ser substituit per tiom.

En algunes llengües es pot utilitzar la mateixa paraula per ambdues expressions amb pli
dominant i dependent. això no és possible en el cas de l'esperanto. Ju...ju no té sentit.
L'expressió dominant (mal)pli ha de tenir ju, i l'expressió dependent (mal)pli ha de tenir
des. No es diu: Ju pli rapide vi revenos hejmen, ju pli bone. es diu: Ju pli rapide vi
revenos hejmen des pli bone. Per descomptat tampoc des...des és possible. Però de fet,
es poden tenir varies expressions ju que en conjunt dominen una o més expressions des
(o similar): Ju pli zorge kaj ju pli malrapide vi faros la laboron, des pli kontenta kaj
des pli ĝoja mi fariĝos.

2. 16 Comparació

Pli, plej
A fi d'expressar graus de comparació hom utilitza pli i plej, que normalment
complementen adjectius o adverbis, però també altres paraules.

Pli

Pli indica que la qualitat, manera, acció, cosa etc, supera una altra cosa, amb la qual és
comparada. Per tal d'indicar amb quina cosa és comparada, hom fa servir la partícula ol:

 La papero estas tre blanka, sed la neĝo estas pli blanka. - El paper és molt blanc,
però la neu és més blanca.

La blancor de la neu supera la blancor del paper.

 Mi havas pli freŝan panon, ol vi. - Tinc un pa més fresc que tu.
 La frescor del meu pa supera la frescor del teu.

 Nu, iru pli rapide! - Au doncs, afanya't!

Que la teva rapidesa superi la rapidesa actual.

 Du homoj povas pli multe fari ol unu. - Dues persones poden fer més que una.

La quantitat que poden fer dues persones supera la quantitat que pot fer una
persona.

 Mia frato diris al Stefano, ke li amas lin pli, ol sin mem. - El meu germà va dir a
Stefano que l'estima més a ell que a si mateix.

El germà estima a Stefano i a si mateix, però la seva estima per a Stefano supera
l'estima per a ell mateix.

 Mieno lia montris pli suferon, sed ne koleron. - La seva expressió facial
mostrava més sofriment, però no enuig.

L'expressió facial mostrava diverses coses, però en un grau superior mostrava

sofriment.

 Ĝi eĉ unu minuton pli ne povus elteni. Pli = pli longe. - Això no pot aguantar ni tan sols
un minut més.
 Restas ĉirkaŭ dek personoj, ne pli. Pli = pli multaj. - Romanen unes deu persones, no
més.

No confongueu pli amb la partícula plu, que indica que l'acció o l'estat no cessa, sinó
que dura. Plu és una partícula temporal: Tenu ankaŭ plu ĝin en sekreto. (Mantingue-ho
també en secret.) = Ne ĉesu teni ĝin en sekreto. Daŭrigu teni ĝin en sekreto. Ni ne ĉesis
labori, sed plu faris niajn taskojn. (No vam cessar de treballar, sinó que vam continuar
fent la feina.) Mi plu amos vin ĝis la morto. (Et continuaré estimant fins a la mort.)

Pli pot indicar temps només si hi ha una altra paraula de temps o és sobreentesa.

 Li rakontis plu. = Li daŭrigis sian rakontadon. - Va narrar més. = Va continuar la seva

narració.
 Li rakontis pli. = Li rakontis pli multe da aferoj. - Va narrar més. = Va narrar més coses.
 Li ne vivos plu. = Li ne vivos pli longe. - Ell no viurà més. = Ell no viurà més temps.
 Mi pensas, ke ĝi estos konstruata pli [longe] ol tri jarojn. - Crec que serà
construïda durant més de tres anys.

Aquí no es pot fer servir la paraula plu, perquè segueix una expressió amb ol que
exigeix pli o bé una paraula similar.
Plej

Plej indica que la qualitat, la manera, l'acció, etc. que hom descriu, supera totes les
altres amb les quals hom compara. Poden ser totes les altres que existeixen o totes dins
d'un context:

 Aŭgusto estas mia plej amata filo. - Aŭgusto és el fill que més estimo.

No hi ha altre fill que jo estimi més.

 Ŝi prenis la plej belan arĝentan vazon, kiu estis en la loĝejo. - Ella va agafar el
vas d'argent més bonic que hi havia a l'allotjament.

No hi havia cap vas més bonic.

 Li estas tre ekkolerema kaj ekscitiĝas ofte ĉe la plej malgranda bagatelo. - (ell)
S'emprenya molt ràpid i es posa sovint nerviós per qualsevol cosa.
 Li ekaŭdis bruan tonon, kiu povis ektimigi la koron eĉ de plej kuraĝa viro. - Va sentir un
to sorollós que fins i tot podia espantar l'home més coratjós.
 Plej multe li amas, ke oni lin bone akceptu, ke la regalado estu bona. = Li plej amas,
ke... - El que més li agrada és que l'acceptin be, que l'obsequi sigui bo.

Per tal d'indicar el grup dins del qual actua l'expressió amb plej hom normalment fa
servir la preposició el: Ŝi estas la plej saĝa el ĉiuj, kiujn mi konas. (Ella és la persona
més sàvia de totes les que conec.) Hom també pot indicar l'àmbit on és vàlida
l'expressió amb plej mitjançant en, sur, inter o una altra preposicó de lloc: Ĝi estas la
plej alta montaro en Azio. (És el grup de muntanyes més alt d'Àsia.)

Quan es comparen precisament dues coses, desapareix la diferència entre la pli i la plej.
Si una cosa és més gran que l'altra, aleshores automàticament és la més gran de totes:

 Ĝi estas la pli bona el la du. = Ĝi estas la plej bona el la du. - És el millor de tots dos.

Si hom diu la pli, normalment hi poden haver només dues coses comparades, i no cal
afegir "el la du".

 Ŝi estas la pli aĝa. = Ŝi estas la plej aĝa el la du. - Ella té més edat. = Ella té més edat
d'entre les dues persones.

Però en algun tipus de context no és necessari que hi hagi només dos elements a
comparar: Ĉu tiu estas unu el viaj malpli aĝaj fratinoj? Ne, ŝi estas la pli aĝa. (¿Aquesta
és una de les teves germanes de menys edat? No, ella és de més edat.)

Fins i tot molts creuen que s'ha de fer servir l'expressió la pli quan es comparen dues
coses, i que la plej en aquest cas és incorrecte. En qualsevol cas és més elegant dir la pli.

Malpli, malplej

Per a la comparació també es poden fer servir les formes malpli i malplej:
  Via pano estas malpli freŝa, ol mia. ≈ ...pli malfreŝa... - El teu pa és menys fresc que el
meu. ≈ ...més vell
 La amaso kuris malpli rapide ol la veturilo, kiu ruliĝis tre rapide. ≈ ...pli malrapide... - La
multitud corria menys ràpid que el vehicle, que anava molt ràpid. ≈ ...més lent
 Ĝuste tie troviĝas unu loko, kiu, estante malplej facile komprenebla, malplej bone
aperis en la traduko. ≈ ...plej malfacile... ...plej malbone... - Precisament allà s'hi troba
un lloc que, essent menys fàcil d'entendre, pitjor apareixia en la traducció. ≈ ...més
difícil ...menys bé
 Tiu estas la malplej taŭga el ĉiuj. ≈ ...plej maltaŭga... - Aquest és el menys adequat de
tots. ≈ ...més inadequat
 Li estas la malpli aĝa frato (el la du fratoj). ≈ ...la pli juna... - Ell és el germà de menys
edat (de tots dos). ≈ ...el més jove

En ocasions es pot moure el prefix MAL- a conveniència en aquestes frases però sovint
hi ha una diferència de matís. La diferència pot arribar a ser molt gran: Li estas malpli
bela ol vi.Li estas pli malbela ol vi.La primera variant és un compliment. La segona és
un insult.

Kiel eble plej

L'expressió kiel eble plej indica la voluntat de maximitzar alguna cosa. Indica que hom
ha d'usar totes les possibilitats a fi d'atènyer el màxim grau.

 La vortaro devis havi amplekson kiel eble plej malgrandan. - El diccionari havia
de tenir la mínima grandària possible.

Com més petit, millor.

 Diru kiel eble plej rapide, per kio mi povas esti utila al vi! - Digues de la
manera més ràpida possible amb què et puc ser útil!

Fes servir la teva màxima rapidesa.

Una altra variant popular és plejeble: Faru tion plejeble rapide!

No confongueu kiel eble plej amb kiom eble (plej/pli), que té un matís limitat. Mentre
kiel eble plej instiga a la maximització, kiom eble (pli/plej) indica que hi ha límits a les
possibilitats:

 Estas dezirinde ke ĉiuj uzu la novajn vortojn kiom eble egale. - És desitjable que
tothom usi les noves paraules de la manera més equitativa possible.

Usar les noves paraules de manera completament equitativa no és possible.

 Mi kiom eble evitas tiun vorton. = Mi vere provas eviti tiun vorton, sed povas esti, ke
tio ne ĉiam eblas. - Evito aquesta paraula tant com puc. = Realment intento evitar
aquesta paraula, però pot ser que no sempre pugui.
 Li devas — kiom tio estas ebla — uzi lingvon kiom eble plej neŭtralan. - Ell ha
d'utilitzar — sempre que pugui — una llengua tan neutral com sigui possible.
Una altra variant amb un matís limitador és laŭeble plej.

Kiel i ol
Per mitjà de les partícules kiel i ol es pot indicar amb quin element es fa la comparació.
En aquest ús kiel i ol s'assemblen a les preposicions, però també a les conjuncions. Es
pot dir que constitueixen una categoria gramatical pròpia: partícules comparatives.

Per mitjà de kiel es fan comparacions equitatives. Kiel pot col·laborar amb un mot TI
o amb sama/same, però sovint aquesta paraula pot ser sobreentesa.

 Tiu ĉi malfreŝa pano estas malmola, kiel ŝtono. - Aquest pa sec és dur com una
pedra.

La duresa del pa s'assembla a la duresa d'una pedra.

 Ŝiaj okuloj estis kiel du steloj. = Ŝiaj okuloj similis al du steloj. - Els seus ulls eren com
dos estels. = Els seus ulls s'assemblaven a dos estels.
 Nia regimentestro estas por siaj soldatoj kiel bona patro. - El nostre cap de regiment
és per als seus soldats com un bon pare.
 Mi ĝojas, ke vi havas tian saman opinion, kiel mi. - M'alegro que tinguis la mateixa
opinió que jo.
 Li estis kiel senviva. = Lia eco similis al senviveco. - Ell estava com mort. = El seu estat
era semblant al de la mort.
 Sentu vin tute kiel hejme. - Pot sentir-te ben bé com si fossis a casa.
 Diskuti kun li estas same senutile, kiel draŝi venton. - Discutir amb ell és tan inútil com
batre el vent.
 Mi zorgas pri ŝi tiel, kiel mi zorgas pri mi mem. - Em preocupo tant per ella com em
preocupo per mi mateix.
 La afero ne estas tia, kiel oni pensas. - L'afer no és així com es pensa la gent.

Per mitjà de la partícula ol hom fa comparacions no equitatives, que indiquen

l'element respecte del qual són diferents. Ol normalment col·labora amb pli, malpli,
malsama, malsame, alia o alie:

 Lakto estas pli nutra, ol vino. = Lakto malsimilas al vino laŭ la nutreco. - La llet és més
nutritiva que el vi. = La llet es diferencia del vi en la qualitat nutritiva.
 Mi havas pli freŝan panon, ol vi. = Se oni komparas kun vi (kun la pano, kiun vi havas),
mi havas pli freŝan panon. - Tinc un pa més fresc que el teu.
 Vi estas pli ol beleta, vi estas bela! - Ets més que bufona, ets formosa!
 Ŝi estis ankoraŭ pli bela ol antaŭe. - Ella és encara més formosa que abans.
 Pli bone ne fari, ol erari. - És millor no fer que errar.
 Ĝi estis al mi pli kara, ol mi povas diri. - Això per a mi té més valor que no puc dir.

Amb les paraules preferi (prefere, prefero i semblants) ŝom pot expressar el rebuig amb
una altra mena de partícula. Davant d'infinitiu es fa servir ol, en algunes ocasions
anstataŭ. Davant de substantiu o pronom hom fa servir al, però també és possible dir
antaŭ, kontraŭ i anstataŭ:
  Tiam Dio inspiris al mi la ideon ekbruligi mian liton, prefere neniigi mian domon per
fajro, ol permesi, ke la granda amaso da homoj mizere pereu. - Aleshores Déu em va
inspirar la idea d'encendre el meu llit, abans destruir la meva casa amb foc que
permetre que la gran multitud de persones morís.
 Mia edzino preparas manĝojn, kiujn mi certe preferas al la manĝoj el la kuirejoj de la
plej bonaj hoteloj. - La meva dona prepara uns menjars que jo certament prefereixo
respecte dels menjars de les cuines del millors hotels.
 Li ne atentas la vizaĝon de princoj, kaj ne preferas riĉulon antaŭ malriĉulo. - Ell no es
fixa en el rostre dels prínceps, i no prefereix un ric a un pobre.
 Preferos la morton ol la vivon ĉiuj restintoj. = ...ol elekti la vivon... - Preferiran
la mort a la vida tots els que romanguin.= ...abans de triar la vida...

Ol es relaciona amb un infinitiu sobreentès. Per això hom fa servir ol.

Kiel i ol junts com a marcadors de funció

Si després de kiel o ol amb valor comparatiu apareix un sintagma nominal (o un

pronom) sense marcador de funció, el terme de la comparació és el subjecte de l'oració.
La cosa amb kiel o ol d'alguna manera és subjecte semàntic de l'oració. L'expressió amb
kiel o ol també pot correspondre a una altra funció sintàctica, que no ha de portar
marcador de funció, per exemple el predicatiu.

Si una expressió comparativa d'aquesta mena és interpretada com a complement directe

o com a complement circumstancial, aleshores cal fer servir un marcador de funció a fi
d'indicar-ho:

 Mi elektis lin kiel prezidanto. - El vaig triar com a president.

Idea sobreentesa: Un president el va triar. El president era jo, el subjecte de

l'oració.

 Mi elektis lin kiel prezidanton. - El vaig triar com a president.

Idea sobreentesa: Vaig triar un president. Ell va esdevenir president, el

complement directe de l'oració.

 Li amos sian landon pli ol ĉiuj aliaj landoj. (Ĉiuj aliaj landoj amos lian landon malpli.) -
Ell estimarà el seu país més que tots els altres països. (Tots els altres països estimaran
menys que ell el país d'ell.)
 Li amos sian landon pli ol ĉiujn aliajn landojn. (Li amos ĉiujn aliajn landojn malpli.) - Ell
estimarà més el seu país que tots els altres països. (Tots els altres països seran menys
estimats que el d'ell.)
 Tie la suno lumis multe pli hele ol ni. (Ni lumis malpli hele.) - Allà el sol il·luminava amb
molta més claror que nosaltres (Nosaltres il·luminavem amb menys claror.)
 Tie la suno lumis multe pli hele ol ĉe ni. (Ĉe ni la suno lumis malpli hele.) - Allà el sol
feia més claror que no pas a casa nostra. (A casa nostra el sol feia menys claror.)
 Li uzas Esperanton, kiel sekretan lingvon. (Li uzas sekretan lingvon.) - Ell fa servir
l'esperanto com a llengua secreta. (Ell fa servir una llengua secreta.)
 Ŝi havas multe da ne-Esperantistoj kiel amikojn. (Ŝi havas amikojn.) - Ella té molts
amics que no són esperantòfons. (Ell té amics.)
  Al vi kiel al esperantistoj mi volas nur diri, ke terure altaj kaj dikaj estas ankoraŭ la
interpopolaj muroj. (Mi diros tion al esperantistoj.) - A vosaltres com a esperantòfons
només us vul dir que encara són molt altes les muralles que separen els pobles. (Ho dic
als esperantòfons.)
 Estis tie tiel lume, preskaŭ kiel dum la tago. (Dum la tago estas tiel lume.) - Feia tanta
claror, gairebé tan com durant el dia. (Durant el dia feia tanta claror.)
 Mia frato diris al Stefano, ke li amas lin pli, ol sin mem. (Li amas sin mem.) - El meu
germà va dir a Stefano que l'estima més a ell que a si mateix. (Ell s'estima a si mateix.)
 Estas ja pli bone havi ion, ol nenion. (Oni povus havi nenion.) - És millor tenir alguna
cosa que no-res. (Hom podria tenir no-res.)
 Neniam mi amis lin pli multe, ol en la tago, kiam li de tie ĉi forveturis. (En tiu tago mi
amis lin multe.) - Mai el vaig estimar tant com el dia que se'n va anar. (Aquell dia el
vaig estimar més que cap altre dia.)
 Antono devis pensi pri io alia ol pri sia ama aflikto. (Li ne pensu nur pri sia ama aflikto.)
- Antono havia de pensar en una cosa altra que la seva aflicció amorosa.

En algunes ocasions l'expressió amb kiel o l'expressió amb 1}ol només fan referència a
l'epítet de la paraula. Si aquest epítet porta terminació N, l'expressió comparativa no ha
de portar terminació N, perquè l'expressió comparativa no és complement directe en una
oració sobreentesa:

 Li uzas domon grandan kiel palaco. ≈ Li uzas domon. La domo estas granda
kiel palaco. - Ell fa servir una casa gran com un palau. ≈ Ell fa servir una casa.
La casa és gran com un palau.

La comparació fa refeència només al volum de la casa. Compareu-ho amb: Li

uzas grandan domon kiel palacon. (Ell fa servir una casa tan gran com un
palau.) (Li uzas palacon.) (Ell fa servir un palau.)

 Mi neniam renkontis homon (tian) kiel ŝi. ≈ Mi ne renkontis homon, kiu estas simila al
ŝi. - Mai m'he trobat una persona com ella. ≈ Mai m'he trobat una persona semblant a
ella.
 Ĝi havas du okulojn tiel grandajn, kiel du tasoj. ≈ La okuloj estas tiel grandaj kiel du
tasoj. - Té dos ulls tan grans com dues tasses.≈ Els ulls són tan grans com dues tasses.
 Li lernis gravajn lingvojn, kiel la Angla lingvo kaj la Franca. (La Angla lingvo
kaj la Franca estas tiaj gravaj lingvoj.) - Ell va aprendre llengües importants com
l'anglès o el francès. (L'anglès i el francès són llengües importants.)

L'anglès i el francès són exemples de la mena de llengües que ell va aprendre.

Potser no són exactament aquestes les que va aprendres.

 Mi havas alian proponon, ol la ĵus prezentita. (Mia propono estas alia, ol la ĵus
prezentita.) - Tinc una proposta diferent de la que la que s'acaba de presentar. (La
meva proposta és una altra que la que s'acaba de presentar.)
 Li havas korpon pli larĝan ol alta. = ... pli larĝan ol ĝi estas alta. - Té un cos més ample
que alt.
kiel d'identitat i de rol

Normalment el kiel comparatiu indica similitud (...tia kiel..., ...tiel kiel... k.s.), però en
algunes ocasions indica identitat o rol. Aleshores kiel significa "com a, en qualitat de, en
el rol de" o semblants:

 Mi elektis lin kiel prezidanto. = ...estante prezidanto. ...en mia rolo de prezidanto.,
...ĉar mi estas prezidanto. - El vaig triar com a president. = ...en la meva condició de
president. ...essent president., ...perquè sóc president.
 Ŝi estus bona por mi kiel edzino! = ...estante edzino! ...en edzina rolo! - Ella seria bona
per a mi com a esposa! = ...en qualitat d'esposa! ...en el rol d'esposa!
 Li naskiĝis kiel Franco, sed mortis kiel homarano. - Va néixer com a francès,
però va morir com a membre de l'humanitat.

Era francès quan va néixer, però membre de l'humanitat quan va morir.

Només el context pot aclarir si la paraula kiel indica similitud, identitat o rol.

Expressions comparatives — ¿oracions abreujades?

Sovint es pot substituir una expressió comparativa amb kiel per una subordinada amb
predicat, però això no sempre és possible:

 Li uzas sian hejmon kiel laborejon. → Li uzas sian hejmon (tiel), kiel oni uzas
laborejon. - Ell usa la seva llar com a lloc de treball. → Ell usa la seva llar (de
la mateixa manera) com la gent usa un lloc de treball.

L'oració completa amb kiel té el mateix significat que l'expressió comparativa

amb kiel.

 Mi elektis ŝin kiel prezidanton. → Mi elektis ŝin (tiel), kiel oni elektas
prezidanton. - La vaig triar a ella com a presidenta. → La vaig triar a ella (de la
mateixa manera) com un tria una presidenta.

L'oració completa amb kiel té un significat altre que l'expressió comparativa.

L'expressió comparativa informa sobre el càrrec que ella ha rebut. L'oració amb
kiel indica la manera com ha estat triada.

Per tant les expressions comparatives amb kiel no són (sempre) oracions subordinades
abreujades.

Alguns pensen que sempre cal fer servir aquell correlatiu KI que es faria servir en una
oració completa. Sovint fant servir kia(j)(n) en lloc de kiel per a indicar una comparació
d'igualtat. Aquest ús no és tradicional i desaconsellable. A més pot ser que en algunes
ocasions sigui lleig:

 Li vizitis tiajn urbojn, kia estas Parizo. - Ell va visitar ciutats de la mena que és
París. → Li vizitis (tiajn) urbojn kia Parizo.

És preferible dir: Li vizitis (tiajn) urbojn kiel Parizo.

  Li loĝas en la sama urbo, en kiu mi loĝas. - Ell viu a la mateixa ciutat on jo visc.
→ Li loĝas en la sama urbo, en kiu mi.

Digues preferentment: Li loĝas en la sama urbo kiel mi.

 Li naskiĝis en la sama tago kaj en la sama loko, kiam kaj kie mi naskiĝis. - (ell)
va nèixer el mateix dia i en el mateix lloc on vaig nèixer jo. → Li naskiĝis en la
sama tago kaj en la sama loko, kiam kaj kie mi.

És preferible dir: Li naskiĝis en la sama tago kaj (en la sama) loko kiel mi.

 Emilio havis sur si eĉ la saman veston, kiun ŝi tiam havis sur si. - Emilio
portava la mateixa vestimenta que ella aleshores portava. → Emilio havis sur si
eĉ la saman veston kiun tiam.

Digueu com Zamenhof: Emilio havis sur si eĉ la saman veston kiel tiam.

Si una expressió comparativa és una subordinada completa, es pot introduir amb kia,
kiu, kiam etc. però si l'expressió comparativa és un sintagma sol (o uns quants
sintagmes sense predicat), aleshores feu servir el kiel de comparació.

Kvazaŭ
En comparacions de similitud es pot fer servir kvazaŭ en comptes del comparatiu kiel si
la similitud és només aparent, irreal, i es vol emfasitzar aquest detall:

 Dum momento li staris senmova, kvazaŭ ŝtoniĝinta. - Durant un moment va

estar quiet, com petrificat.

Realment no estava petrificat.

 Silente li migris tra la lando, kiu aperis al li kvazaŭ abunda fruktoĝardeno. - En silenci
(ell) va caminar pel país, el qual se li apareixia com una immensa horta.
 Ĉiu statuo sur la riĉaj sarkofagoj ŝajnis kvazaŭ ricevinta vivon. - Tota estàtua que hi
havia sobre els rics sarcòfags semblava com si hagués guanyat vida.

En algunes ocasions cal fer servir terminació N (o un altre marcador de funció) després
del comparatiu kvazaŭ de la mateixa manera que amb el comparatiu kiel: Tiesto ŝtelis
filon de Atreo kaj lin edukis kvazaŭ sian propran. (Tiesto va robar un fill d'Atreo i el
va educar com si fos el seu propi fill.)

2. 17 Negació

Ne
Per fer una oració negativa, hom fa servir la partícula ne. Ne nega la cosa davant de la
qual es troba. Normalment la paraula ne es troba davant del predicat i, si es nega el
predicat, es nega tota l'oració.
  Mi ne dormas. - No dormo.

No és que jo dormi. Que jo dormi és negat.

 Al leono ne donu la manon. - A un lleó no li doneu la mà.

 La patro ne legas libron, sed li skribas leteron. - El pare no llegeix un llibre, sinó
que escriu una carta.

La negació concerneix el verb legas. El verb skribas i tota la seva oració resten
vàlids.

La negació en una oració subordinada només actua dins de l'oració subordinada: Mi

diris, ke mi ne venos. (vaig dir que no vindria). La negació afecta només el predicat de
la subordinada venos. Tota l'oració composta és positiva: certament ho vaig dir.

En algunes ocasions passa que el predicat negat se sobreentén: Ĉiu povu vidi, kiu el la
vastigantoj plenumas sian promeson kaj kiu ne. La negació concerneix el verb
sobreentès plenumas: ...kaj kiu ne plenumas sian promeson.

Ne també és una paraula de resposta.

Mots correlatius amb NENI-

Per a la negació hom també pot fer servir correlatius de NENI. Els mots NENI poden
crear un predicat negatiu, i per tant tota l'oració. La posició del mot NENI normalment
és irrellevant, però nega tota l'oració.

 La tempo pasinta jam neniam revenos; la tempon venontan neniu ankoraŭ

konas. - El temps passat mai més no tornarà; l'esdevenidor encara no el coneix
ningú.

El temps passat no tornarà. Hom no coneix l'esdevenidor.

 Mi neniel povas kompreni, kion vi parolas. - No puc entendre de cap manera el

que dius.

No puc entendre.

 La nokto estis tiel malluma, ke ni nenion povis vidi eĉ antaŭ nia nazo. - La nit
era tan fosca que no es podia veure res a un pam del nas.

No hi vam poder veure. La negació es relaciona només amb la frase on hi ha el

ke. El verb de l'oració principal estis roman positiu.

 Neniu radio al mi lumas, neniu varma aereto blovas sur min, neniu amiko min
vizitas. - Cap raig no m'il·lumina, cap ventet calent no bufa sobre meu, cap amic
no em em visita.

No il·lumina un raig. No bufa una brisa. No visita un amic.

  Memoru, ke Esperanto estas nenies propraĵo. - Recordeu que l'esperanto no és
propietat de ningú.

L'esperanto no és propietat de ningú.

 Tian Regularon por nia Ligo mi nenial povus aprobi. - Un reglament com aquest
per a la nostra Lliga no el puc aprobar per cap motiu.

No ho puc aprovar per cap motiu. Nenial nega tota l'oració.

Doble negació
Si feu servir un mot NENI i també hi afegiu la paraula ne, l'oració esdevé afirmativa.
Aquesta doble negació es pot usar per expressar tres significats especials:

 Mi ne amas neniun. - Jo no és que no estimi a ningú.

No es tracta que jo no estimi ningú. Per suposat que estimo a algú.

 Ĝi ne estas nenies propraĵo. - No és propietat de ningú.

No es dóna el cas que no sigui propietat de ningú. Així doncs, és propietat

d'algú.

Una oració també pot esdevenir positiva si un mot NENI nega clarament el verb i un
altre mot NENI també apareix dins l'oració.

 Mi ankoraŭ neniam gajnis nenion. = Neniam okazis tio, ke mi gajnis nenion. -

Jo encara mai he guanyat cap cosa.= Mai ha passat que no guanyés res.

Jo cada cop guanyava almenys alguna cosa.

Però més d'un mot NENI en una mateixa oració no necessàriament creen una oració
positiva. Sovint només s'enforteixen l'un a l'altre, i es manté la negació:

 Ni malutilon alportus al nia afero grandan, kaj utilon ni alportus al neniu

nenian. - Un gran perjudici aportaríem al nostre afer, i no aportaríem cap mena
d'utilitat a ningú.

No aportaríem utilitat.

 Neniam, neniam, neniam li revenos. - Mai, mai, mai no tornarà.

Ell no tornarà. No importa si n'hi ha un, dos, tres o més de neniam.

Negació parcial
En algunes ocasions la partícula ne apareix de tal manera en una oració que només en
nega una part. Aleshores el predicat roman postitiu. Ne nega precisament l'element
davant del qual es troba, però això pot ser la paraula següent, el sintagma següent, o
molt més. Només el context pot indicar amb precisió, què és negat:

 Ni faris la kontrakton ne skribe, sed parole. - No vàrem fer el contracte per

escrit, sinó de paraula.

Ben cert que vàrem fer el contracte, però no pas per escrit.

 Ne ĉiu kreskaĵo estas manĝebla. - No totes les plantes són comestibles

Alguns vegetals es poden menjar. Compareu amb: Ĉiu kreskaĵo ne estas

manĝebla. = Neniu kreskaĵo estas manĝebla.

 Li estas homo ne kredinda. - Ell és una persona sense crèdit.

Certament ell és una persona.

 En la animo ĉiuj privataj homoj kaj ĉiuj registaroj ne povas ne aprobi nian
ideon. - En l'ànima totes les persones privades i tots els governs no poden deixar
d'aprobar la nostra idea.

El primer "ne" concerneix el predicat povas i nega tota l'oració. El segon ne

concerneix només aprobi (nian ideon). El significat general de l'oració és No
poden refusar la nostra idea. = Han d'aprobar la nostra idea.

Els mots NENI normalment neguen tota l'oració independentment de l'ordre de les
paraules, però en algunes ocasions el mot NENI pot afectar només part de l'oració.
Aleshores el context i l'ordre de les paraules ho han d'indicar clarament:

 Mi decidis paroli jam plu nenion pli pri tiu ĉi temo. - He decidit no parlar més
sobre aquest tema.

La decisió és real. La negació recau només en l'infinitiu paroli i totes les parts de
la frase que hi estan relacionades directament.

 Pli valoras faro nenia, ol faro malbona. = Faro, kiu ne okazis, ja valoras pli,
almenaŭ kompare kun faro malbona. - Més val no fer res que fer una cosa
malament. = Una acció que encara no s'ha fet val més, en comparació, que una
acció dolenta.

El predicat valoras roman positiu.

Quan el ne o el mot NENI forma part d'una paraula composta, aleshores la negació
només afecta a l'interior d'aquella paraula:

 Sinjoro, vi estas neĝentila. - Senyor, vostè és descortès.

La frase afirma que el senyor de ben segur té una certa qualitat, la descortesia.
Hi ha una diferència molt subtil respecte de: Vi ne estas ĝentila.
  La pastro, kiu mortis antaŭ nelonge (aŭ antaŭ nelonga tempo), loĝis longe en
nia urbo. - El mossèn que va morir ara fa poc (o no fa molt), va viure molt temps
a la nostra ciutat.

La negació es refereix només a l'extensió del temps.

 Bedaŭrinde ili estas ne-Esperantistoj. - Malaŭradament són no-esperantistes.

Són el tipus de persones que no saben esperanto.

 Neniofarado estas tre dolĉa okupo. - El no fer res és una ocupació molt dolça.

El temps, durant el qual un no fa res, és molt dolç.

Nek
Nek significa "ni tampoc". Hom usa aquesta paraula si abans ja ha fet servir un ne i vol
negar encara una altra cosa. És com una variant de kaj, i segueix bàsicament les
mateixes normes de kaj:

 Li ne vidis min, nek aŭdis. = ...kaj ankaŭ ne aŭdis. - Ell no em va veure ni

sentir.= ...i tampoc em va sentir.
 Mi ne renkontis lin, nek lian fraton. = ...kaj ankaŭ ne lian fraton. - No em vaig
trobar amb ell ni amb el seu germà. = ...i tampoc em vaig trobar amb el seu
gerrmà.
 Nenia peno nek provo donos lakton de bovo. - Cap esforç ni intent ens donarà
llet de vaca.

No feu servir la conjunció nek a fi de connectar dues coses després de sen. Digueu kaj:
Tiu virino ne foriru de ŝi sen konsolo kaj helpo.No: ...sen konsolo nek helpo.

Nek no és el mateix que ne + èmfasi. Per emfasitzar una negació s'usa eĉ juntament amb
ne. No digueu:Mi havas nek unu amikon. Digueu: Mi havas eĉ ne unu amikon. O bé:
Mi ne havas eĉ unu amikon.

També podeu fer servir un nekcombinat, múltiple.

2. 18 Preguntes i respostes

Preguntes KI (o oracions interrogatives parcials)

Les oracions interrogatives parcials es fan mitjançant les paraules de la taula de
correlatius que comencen en KI-. Els mots KI de pregunta representen la informació
requerida.

El mot KI normalment es troba al començament de l'oració interrogativa:

 Kion vi volas? — Mi volas manĝon! - Què vols? - Vull menjar!

  Kian manĝon vi deziras? — Mi deziras malmultekostan manĝon! - ¿Quina mena de
menjar desitges? — Desitjo un menjar barat!
 Kiel vi fartas? — Mi fartas bone! - ¿Com estàs? — Estic bé!
 Kiom da pomoj vi havas? — Mi havas du kilogramojn da pomoj! - ¿Quantes pomes
tens? — Tinc dos quilograms de pomes!
 Kies estas tiu aŭto? — Ĝi apartenas al Anno! Ĝi estas de Anno! Ĝi estas ŝia! - ¿De qui
és aquest cotxe? — Pertany a Anno! És d'Anno! És d'ella!
 Kiam do? — Morgaŭ! - ¿Quan, doncs? — Demà!

Els mots KI també es fan servir en oracions interrogatives indirectes: Ŝi demandis, kion
mi volas.

Preguntes amb Ĉu (o oracions interrogatives totals)

Les preguntes amb Ĉu són les que es fan amb la partícula interrogativa ĉu. Les
preguntes amb Ĉu cerquen la confirmació de que la frase és correcta. Normalment la
resposta és jes o ne.

Normalment Ĉu se situa a l'inici de la frase interrogativa:

 Ĉu vi komprenas min? — Jes, mi komprenas vin! Ne, mi ne komprenas vin! - M'entens?

- Sí, t'entenc! No, no t'entenc!
 Ĉu vi estas Kanadano? — Jes, mi estas Kanadano! Ne, mi ne estas Kanadano! - Ets
canadenc? - Sí, sóc canadenc! No, no sóc canadenc!
 Ĉu li? — Jes, li! - Ell? - Sí, ell!
 Ĉu ĝi estas taŭga? — Jes, (ĝi) estas! - Va bé això? - Sí, va bé!

Una pregunta amb Ĉu pot ser també una pregunta alternativa. Llavors la resposta
normalment es tria entre les diverses alternatives:

 Ĉu vi volas kafon aŭ teon? — Mi volas kafon! Mi volas teon! Mi volas nek kafon, nek
teon! Mi volas kaj kafon, kaj teon! - Vols cafè o tè? - Vull cafè! Vull tè! No vull ni cafè ni
tè! Vull cafè i tè!
 Ĉu li aŭ ŝi? — Ŝi! Li! Iu ajn el ili! Neniu el ili! Ambaŭ! - Ell o ella? - Ella! Ell! Qualsevol
dels dos! Cap dels dos! Tots dos!

Mots de resposta
Per a respondre les preguntes amb ĉu (interrogatives totals) es pot dir l'oració (completa
o escurçada), que respon a la pregunta:

 Ĉu vi amas min? — Mi amas vin! - M'estimes? - T'estimo!

 Kaj ĉu vi longe lernis? — Ho, mi lernis ne malpli ol tri jarojn. - I vas estudiar molt
temps? - Oh, vaig estudiar durant tres anys almenys.

Però normalment es fa servir amb els mots de resposta jes i ne. Aquests mots de
resposta actuen com si fossin una oració. Tanmateix van seguits sovint de l'oració de
resposta perquè quedi més clar.
Jes

La paraula de resposta jes (sí) dóna una resposta positiva:

 — Ĉu vi volas kafon? — Jes! (= Mi volas kafon.) - -Vols un cafè? -Sí! (= Vull un cafè.)
 — Ĉu vi ion deziras? — Jes! (= Mi ion deziras.) - -Vols alguna cosa? -Sí (=Vull una cosa)
 Ĉu la Universala Kongreso estos en Eŭropo ĉi-jare? — Mi pensas, ke jes! = Mi
pensas, ke ĝi ja estos en Eŭropo ĉi-jare! - ¿El congrés universal tindrà lloc a
Europa enguany? — Penso que sí! = Penso que tindrà lloc a Europa!

La paraula de resposta jes substitueix tota la subordinada de resposta (llevat de

la conjunció introductòria ke).

No feu servir jes dins d'una oració per emfasitzar el caràcter verídic del que voleu dir.
Per a aquesta finalitat utilitzeu la partícula ja. Digueu: Tiu ĉi suko ne estas dolĉa, dum
tiu alia ja estas. (Aquesst suc no és dolç, mentre que l'altre sí que ho és)

Ne

La paraula de resposta ne dóna una resposta negativa:

 — Ĉu vi volas kafon? — Ne! (= Mi ne volas kafon.) - - Vols cafè? - No! (= No vull cafè.)
 — Ĉu vi ion deziras? — Ne! (= Mi nenion deziras.) - - Vols alguna cosa? - No! (= No vull
res.)
 Ĉu li estas blondulo aŭ brunulo? — Ne, pli kaŝtanhara. = Li estas nek blondulo nek
brunulo, li estas pli kaŝtanhara. - ¿Ell té els cabells rossos o foscos? — No, més aviat
castanys.= No els té ni rossos ni foscos, més aviat castanys.
 Ha, ĉu efektive la malgranda Kay mortis? La rozoj estis sub la tero, kaj ili diras, ke ne! =
...ili diras, ke li ne mortis. - Ah, de veritat que el petit Kay va morir? Les roses estaven
sota la terra i ells diuen que no! = ...diuen que no va morir.

Cal tenir en compte la diferència entre el ne com a paraula negativa dins d'una oració

 Ne venu ĉi tien! = Mi volas, ke vi ne venu ĉi tien. - No vinguis aquí! = No vull

que vinguis aquí.

Ne nega el predicat.

 Ne, venu ĉi tien! = Ne! Mi ja volas, ke vi venu ĉi tien. - No, vine aquí! = No!
Vull que vinguis aquí!

Ne és una resposta, i funciona més o menys com si fos una frase per sí sola.

Si tot seguit de la resposta ne segueix una frase que comença amb un verb, s'ha de
pronunciar amb una pausa prou clara després de ne per evitar malentesos.

Jes i ne a les preguntes negatives

Existeixen dues maneres de fer servir paraules de resposta a les interrogatives-negatives.

Un dels sistemes és més freqüent en les llengües occidentals, l'altra enles orientals. És
per això que podem parlar d'usos occidental i oriental, encara que de fet, a molts països
i llengües ambdós sistemes coexisteixen paral·lelament. Igualment passa dins
l'esperanto. En Zamenhof acostumava a usar jes i ne seguint el costum occidental però
sense deixar de fer servir a vegades el sistema oriental.

Sistema occidental

En els sistema occidental, jes representa la resposta positiva i ne la negativa. La

resposta negativa és una oració amb una paraula negativa (ne o mot NENI-) a l'oració
principal. En el sistema occidental el significat del mot de resposta és independent de la
forma de la pregunta. Si la pregunta és negativa, es resspon amb la mateixa paraula de
resposta que es fes servir si la pregunta no tingués paraula negativa. L'única cosa
important és la forma de la resposta, representada per la paraula de resposta:

 Ĉu vi volas kafon? - Vols un cafè?(pregunta positiva)

o — Jes! (= Mi volas kafon.) - -Sí! (=Vull un cafè.)
o — Ne! (= Mi ne volas kafon.) - — Ne! (=No vull cafè.)
 Ĉu vi ne volas kafon? - No vols cafè?(pregunta negativa)
o — Jes! (= Mi volas kafon.) - -Sí! (=Vull un cafè.)
o — Ne! (= Mi ne volas kafon.) - — Ne! (=No vull cafè.)
 Ĉu vi nenion deziras? - No vols res?
o — Jes! (= Mi ja deziras ion.) - — Jes! (=Sí que ho desitjo.)
o — Ne! (= Mi deziras nenion.) - — Ne! (=No desitjo res.)

Per a respondre (segons el sistema occidental) positivament a una pregunta negativa,

també es pot fer servir la resposta emfàtica Jes ja! = Sí, és així! (o semblant): Ĉu vi ne
volas trinki la malvarman kafon? — Jes ja! [No vols veure el cafè fred? — I tant que
sí!] (= Jes, mi ja volas trinki ĝin.) Alguns autors usen tamen en lloc de jes ja.

Sistema oriental

En el sistema oriental, jes confirma exactament allò que conté la pregunta, i ne nega el
sontingut de la pregunta. En aquest sistema jes i ne s'intercanvien els rols a les
preguntes negatives:

 Ĉu vi volas kafon? - Vols un cafè?(pregunta positiva)

o — Jes! (= Mi volas kafon.) - -Sí! (=Vull un cafè.)
o — Ne! (= Mi ne volas kafon.) - — Ne! (=No vull cafè.)
 Ĉu vi ne volas kafon? - No vols cafè?(pregunta negativa)
o — Jes! (= Mi ne volas kafon.) - - Sí! (= No vull cafè.)
o — Ne! (= Mi ja volas kafon.) - - No! (= Per descomptat que vull cafè.)
 Ĉu vi nenion deziras? - No vols res?
o — Jes, mi nenion deziras. - - Sí, no vull res.
o — Ne, mi ja deziras ion. - - No, per descomptat que vull una cosa.

Dues lògiques

Amdòs sistemes de respondre a frases interrogatives-negatives són lògics, però de

manera diferent. estaria bé que en esperanto existís un sol sistema. En principi és
recomanable el sistema occidental, ja que fins ara és el més emprat i així mateix el que
trobem més usat per en Zamenhof. Però sembla ser que no és possible arribar a un
consens unitari sobre un sistema. Els dos usos són propis a la llengua. Per tant, esteu
atents alhora de respondre a frases interrogatives-negatives. És aconsellable afegir una
frase de resposta clara per evitar malentesos.

2. 19 Nombres

Numerals
Els numerals són mots que expressen nombre. Existeixen tretze numerals en esperanto:

nul

unu

du

tri

kvar

kvin

ses

sep

ok

naŭ

dek

10

cent

100
mil

1000

Altres nombres s'expressen mitjançant la combinació dels numerals. Primer es diu

quants millers són, després quantes centenes, després quantes desenes i, finalment,
quantes unitats:

11

dek unu

12

dek du

13

dek tri

14

dek kvar

15

dek kvin

16

dek ses

17

dek sep

18

dek ok

19

dek naŭ

20

dudek

21

dudek unu

22

dudek du

23

dudek tri
30

tridek

40

kvardek

50

kvindek

60

sesdek

70

sepdek

80

okdek

90

naŭdek

100

cent

101

cent unu

110

cent dek

111

cent dek unu

200

ducent

232

ducent tridek du

300

tricent

400

kvarcent

500
 kvincent

600

sescent

700

sepcent

800

okcent

900

naŭcent

1000

mil

1001

mil unu

1011

mil dek unu

1111

mil cent dek unu

1234

mil ducent tridek kvar

2000

du mil

2678

du mil sescent sepdek ok

3000

tri mil

4000

kvar mil

5000

kvin mil

6000

ses mil
7000

sep mil

8000

ok mil

9000

naŭ mil

10000

dek mil

11000

dek unu mil

12000

dek du mil

20000

dudek mil

30000

tridek mil

42000

kvardek du mil

999000

naŭcent naŭdek naŭ mil

999999

naŭcent naŭdek naŭ mil naŭcent naŭdek naŭ

Desenes i centenes s'escriuen juntes (i es pronuncien), com una sola paraula: dudek,
tridek, ducent, tricent etc. Tota la resta s'escriu com paraules separades, també els
milers.

Desenes i centenes s'accentuen, com les altres paraules, a la penúltima vocal: dUdek,
trIdek, dUcent, trIcent. Tota la resta es diu com a paraules apart: dEk dU, dEk trI, cEnt
dU, cEnt trI, cEnt dEk dU, dU mIl, trI mIl, dU mIl dEk dU.

Si a partir d'aquestes expressions bàsiques de nombre es creen paraules compostes, per

exemple nombres en funció substantiva o nombres en funció adjectiva, en tal cas es
podeni cal escriure-les juntes, a vegades dividint-les amb un guionet.
Nul originàriament era un substantiu: nulo (nom de la xifra 0). Però ja fa molt que
s'utilitza també com a numeral sense terminació, exemple: 0,5 = nul komo kvin (o nulo
komo kvin).

En algunes ocasions es pot fer servir la forma abreujada un' en lloc de unu.

Utilització dels numerals

En la majoria dels casos els numerals apareixen com a epítites de substantius. Aleshores
els numerals no reben les terminacions N i J:

 Mi havas nur unu buŝon, sed mi havas du orelojn. - Només tinc una boca, però tinc
dues orelles.
 Li faris ĉion per la dek fingroj de siaj manoj. - Ho va fer tot amb els deu dits de les seves
mans.
 Li havas dek unu infanojn. - Ell té onze fills.
 Sesdek minutoj faras unu horon, kaj unu minuto konsistas el sesdek sekundoj. -
Seixanta minuts fan una hora, i un minut consta de seixanta segons.

En algunes ocasions el substantiu d'omet (se sobreentén):

 Nu, se vi ne havas mil [rublojn], mi petas cent rublojn. - Bé, si no tens mil [rubles],
donem cent rubles.
 Kiun el la tri [aferoj/personoj] vi elektas? - Quina de les tres [coses/persones] tries?

Nul com a epítet de nombre apareix ordinàriament només davant d'unitat de mesures:

 La frostpunkto de akvo estas nul gradoj ĉe norma atmosfera premo. - El punt de

congelació de l'aigua és zero graus en una pressió atmosfèrica normal.

Hom normalment ho escriu 0 gradoj, però ho pronuncia com nul gradoj.

 Ilia fina rezulto estis nul poentoj. - Llur resultat final va ser zero punts.

En altres ocasions hom normalment fa servir neniu: Mi havas neniun malamikon.

Els numerals també poden aparèixer autònomament en diverses funcions sintàctiques.

Sovint es comporten com substantius. Mai s'hi fa servir les terminacions J o N:

 Kvin kaj sep faras dek du. - Cinc i set fan dotze.
 Tridek kaj kvardek kvin faras sepdek kvin. - Trenta i quaranta-cinc fan setanta-cinc.
 Ilia nombro estas kvardek tri mil sepcent tridek. - Llur nombre és quaranta-tres mil set
cents trenta.
 Divido per nul ne estas permesita. - La divisió per zero no és permesa.
 Tri estas duono de ses. - Tres és la meitat de sis.
 Sep estas sankta nombro. - El set és un nombre sagrat.
 Mi legis numeron 2 de la jaro 1990. - Vaig llegir el número 2 de l'any 1990

es tracta d'un número d'una revista.

  Ni loĝas en ĉambro tricent tridek tri en tiu hotelo. - Estem allotjats a l'habitació tres-
cents trentatres d'aquell hotel.

Quan es tracta d'un número, hom també pot fer servir un numeral ordinal: la dua
numero, la jaro 1990-a, la tricent-tridek-tria ĉambro. Però pot haver-hi una diferència un
numeral ordinal i un numeral cardinal. Per exemple, kvara significa que n'hi ha tres al
davant dins d'un ordre determinat, mentre que numero kvar significa que la cosa té el
número 4 com una mena de nom. Per exemple en hotels sovint manquen números i per
això la cambra cent no necessàriament té noranta-nou cambres precedents. I si hom és al
final d'un carrer, es pot dir que la casa número u no és la primera casa, sinó la darrera.

Usos especials d'unu

El significat bàsic d'unu és de nombre. Aquest ús s'ha aclarit suara juntament amb
altres numerals. Però unu també té uns altres usos i significats especials. Unu pot
indicar, entre altres coses, igualtat, unicitat, individualitat i identitat:

 La loĝantoj de unu regno estas samregnanoj, la loĝantoj de unu urbo estas

samurbanoj, la konfesantoj de unu religio estas samreligianoj. = La loĝantoj de unu
sama regno... - Els habitants d'un Estat són conciutadans, els habitants d'una ciutat
són conveïns, els adeptes d'una religió són correligionaris. = Els habitants d'un
mateix estat...
 Ŝin trafis unu malfeliĉo post la alia. - Va patir una desgràcia rere l'altra.

Aquí unu accentua la individualitat de cada desgràcia. En aquest sentit unu

sovint col·labora amb alia

 En unu tago, kiam ŝi estis apud tiu fonto, venis al ŝi malriĉa virino. - Un dia,
quan ella era al costat de la font, li va venir una dona pobra.

Es tracta d'un dia conegut per a l'emissor, però no per al receptor. En

aquest ús unu és un article semidefinit.

Unu també es fa servir amb caràcter individual sense precedir un substantiu. Hom
pot dir sovint que un substantiu és sobreentès però en aldunes ocasions la
presència del substantiu molestaria. Aleshores unu es fa servir amb caràcter de
pronom:

 Ŝi estis unu el la plej belaj knabinoj, kiujn oni povis trovi. - Ella és una de les noies
més formoses que es podien trobar.
 Unu babilis, alia kantis. - Un xerrava, un altre cantava.

Quan unu es fa servir per a marcar un individu, o es fa servir com a pronom (en
algunes ocasions per a indicar que una cosa és única) en la descripció d'uns quants
individus rep la terminació J:

 El ŝiaj multaj infanoj unuj estas bonaj kaj aliaj estas malbonaj. - Dels seus molts fills
uns eren bons i uns altres eren dolents
 Dum unuj artikoloj alportas al nia afero rondon da novaj amikoj, multaj aliaj,
skribitaj nelerte, tute perdiĝas sen rezultato. - Mentre que uns articles aporten a la
 nostra causa un cercle de nous amics, molts altres, escrits sense destresa, es perden
totalment sense resultat.
 Unuj [studentoj] kun gaja rideto sur la buŝo, aliaj meditante, aliaj en vigla
interparolado, unuope aŭ duope forlasas la universitatan korton. - Uns [estudiants]
amb una rialla alegre a la boca, altres meditant, altres en conversa animada,
individualment o en parella abandonen el pati de la universitat.

La forma unu no pot rebre la terminació N. Això és una regla bàsica que sempre és
vàlida, tant si unu indica nombre com si indica individu o ésser únic: Unu mi
renkontis en Londono, alian en Parizo. No féu servir mai la forma unun. Però la
forma unuj sí que pot rebre la terminació N, perquè unuj no pot ser mai un
numeral pur. Sempre indica individualitat o unicitat. De totes maneres, forma
unujn és necessària en poquíssimes ocasions: Unujn mi renkontis en Londono,
aliajn en Parizo.

La regla que prohibeix unun però permet unujn és estranya des del punt de vista
de la lògica. Però és molt bona des del punt de vista de la utilització pràctica. A la
pràctica no es poden distingir rigorosament els usos de unu per a indicar nombre,
unicitat i individualitat. Hi ha molts casos fronterers, i per això la regla simpla
segons la qual unu no pot portar mai la terminació N és molt pràctica. No cal
capficar-se en cada ocasió si unu indica nombre, individualitat o unicitat. En canvi
unuj sempre indica individualitat o unicitat, i per això no hi ha problema a fer-hi
servir la terminació N, si la funció sintàctica així ho exigeix.

No confongueu l'unu d'individualitat amb el correlatiu iu. El pronom unu

d'individualitat indica que l'emissor sap bé de quin individu parla (mentre que el
receptor probablement no ho sap). Iu indica que la identitat del referent és
desconeguda o poc clara, o que la identitat no és rellevant:

 Loĝas ĉi tie unu el viaj amikoj. - Aquí viu un dels teus amics.

L'emissor sap quin dels amics viu allí.

 Loĝas ĉi tie iu el viaj amikoj. - Aquí viu algun dels deus amics.

L'emissor (probablement) no sap quin dels amics viu allí.

Sovint es pot fer servir iu en lloc d'unu, quan no és important indicar si l'individu
és conegut per l'emissor. Però unu és més precís. Indica que l'emissor en coneix la
identitat.

L'adjectiu certa en algunes ocasions té un significat semblant al d'unu amb

caràcter d'individualitat, però certa té més força. Indica amb èmfasi que una cosa
segur que és coneguda per a l'emissor (però no per al receptor): certaj okazoj
multe da saĝo estas pli malbona, ol se oni ĝin tute ne havus. Hieraŭ vizitis min
certa sinjorino Schmidt.

La diversitat d'usos del pronom unu sembla estranya a algunes persones, entre
altres motius perquè els manuals d'esperanto rarament ho expliquen. Per això
moltes persones prefereixen fer servir unu només en un sentit purament numeral, i
per a altres usos prefereixen les paraules iu(j), kelka(j) i certa(j). Això empobreix
la llengua perquè cada paraula expressa un matís diferent, i tots aquests matisos
són necessaris.

Unu... la alia

La paraula unu amb caràcter pronominal forma part de l'expressió unu... (la) alia,
mitjançant la qual d'indica reciprocitat. Unu... (la) alia representa tota una oració
abreujada. Unu normalment és subjecte en l'oració completa, i (la) alia fa de
complement directe o té una altra funció sintàctica, però no fa mai de subjecte:

 Tiuj gejunuloj amas unu la alian. → Tiuj gejunuloj amas. Unu amas la
alian. - Aquests joves s'estimen l'un a l'altre. → Aquests joves estimen. Un
estima l'altre.

Cadascú d'ells estima a cadascú d'ells

 Ili donis florojn unu al alia. → Ili donis florojn. Unu donis florojn al alia. -
Ells es van donar flors l'un a l'altre. → Ells van donar flors. Un va donar
flors a l'altre.

Cadascú d'ells va donar flors a cadascú d'ells.

 Li kunigis kvin tapiŝojn unu kun la alia. - Va ajuntar cinc catifes l'una amb
l'altra.

Va ajuntar una catifa amb l'altra.

Gairebé sempres es pot fer servir unu... (la) alia sense terminació J. Però en cas
necessari es pot afegir la terminació J a alia i també a unu, depenent del sentit amb
què es faci servir: La junaj knabinoj kaj junuloj ĉe la lageto babilas unuj kun la
aliaj. Uns xerraven amb uns altres. En algunes ocasions cal fer servir la forma
unujn: La registaroj ĵetas la homojn unujn kontraŭ la aliajn. = La registaroj ĵetas
unujn homojn kontraŭ la aliajn homojn.

En lloc de unu... la alia a vegades hom pot fer servir la paraula reciproke
juntament amb si o un altre pronom: La knabino kaj la knabo kisis sin reciproke.
= La knabino kaj la knabo kisis unu la alian. També es pot fer servir reciproke
juntament amb unu... la alia a fi d'emfasitzar la reciprocitat: Vi ne estas reciproke
egalaj unu al la alia en la regiono de la spirito. També existeix la possibilitat de dir
inter com un prefix d'un verb, sovint juntament amb si o un altre pronom, o
l'expressió inter si (inter ni, inter vi), que sempre significa l'un amb l'altre o
semblant: Ili sin interakuzas. = Ili akuzas unu la alian. Ili interparolas. = Ili
parolas unu kun la alia. Ili estis tre amikaj inter si. No feu servir mai el pronom si
juntament amb unu... la alia. No digueu: Ili amas sin unu la alian. Digueu
simplement: Ili amas unu la alian.

Numerals substantius
Els numerals amb el sufix ON indiquen fraccions:
  duono = 1/2
 triono = 1/3
 dekono = 1/10
 dekduono = 1/12
 centono = 1/100
 milono = 1/1000

Els nombres més alts que 999.999 s'expressen per mitjà de numerals substantius:

miliono

1.000.000 (sis zeros)

miliardo

1.000.000.000 (=nou zeros)

biliono

1.000.000.000.000 (=onze zeros)

triliono

1.000.000.000.000.000.000 (=divuit zeros)

Algunes llengües, entre altres l'anglès i el rus, atribueixen valors totalment

diferents a numerals amb formes semblants a biliono i triliono. Les paraules de
l'esperanto tanmateix només poden tenir el significat que s'acaba d'explicar, cap
altre. Encara existeixen paraules amb un valor numèric més alt, però es fan servir
rarament.

Els numerals substantius reben les terminacions J i N seguint les mateixes regles
que els altres substantius:

 Kiam vi havos rikolton, vi donos kvinonon al Faraono. - Quan faràs la collita, en

donaràs la cinquena part al faraó.
 Mi ricevis dudek kvin centonojn. - Vaig rebre vint-i-cinc cèntims.
 Ŝi havas pli ol dek milionojn. - Ella té més de deu milions.
 La malprofito atingis sumon de kvardek sep miliardoj. - Les pèrdues han arribat a la
suma de quaranta-set miliards.

Els numerals substantius no poden descriure directament el substantiu, sinó que es

fan servir juntament amb la preposició da:

 Li havas du miliardojn da dolaroj. - Ell té dos miliards de dòlars.

 Ŝi vidis pli ol dek milionojn da homoj. - Ella va veure més de deu milions de persones.

Les paraules amb el sufix ON també necessiten una preposició auxiliar: Unu tago
estas tricent-sesdek-kvinono aŭ tricent-sesdek-sesono de jaro.

Els numerals també poden esdevenir substantius si hom hi afegeix la terminació O.

En aquest cas indiquen alguna mena de cosa relacionada amb el nombre, o un
grup amb aquest nombre de constituents. Davant de la terminació O, els numerals
sempre s'escriuen junts. A fi d'aconseguir més claredat, hom pot usar guionets de
divisió on originàriament hi havia espais:

 unu → unuo = la xifra 1, element bàsic de càlcul, quantitat elemental (ex. metro,
quilogram, amper, etc.)
 du → duo = la xifra 2, parell, parella
 dek du → dek-duo aŭ dekduo = el número 12, grup de 12 coses
 du mil kvincent → du-mil-kvincento (preferiblement no dumilkvincento)
 Mi aĉetis dekon da ovoj kaj dek-duon da pomoj. - Vaig comprar una desena d'ous i
una dotzena de pomes.

Nombres mixtos
Quan hom barreja determinants numerals amb numerals substantius en una
mateixa expressió de nombre, llurs diferents regles col·lideixen. Els (determinants)
numerals volen ser epítets de la paraula principal, mentre que els numerals
substantius són ells mateixos paraules principals amb una expressió amb da que
els segueix. En general la solució apropiada és fer servir da en aquesta mena
d'ocasions, perquè da juntament amb numerals és inhabitual però no incorrecte
del tot:

 Tie loĝas 1.500.000 homoj. = Tie loĝas unu miliono (kaj) kvincent mil da
homoj. - Hi viuen 1.500.000 persones.= Hi viuen un milió cinc-centes mil
persones.

També es pot dir: ...unu kaj duona milionoj da homoj. O: ...unu komo kvin
milionoj da homoj.

 Mi havas unu milionon da eŭroj. Se mi ricevos ankoraŭ unu eŭron, mi havos unu
milionon unu da eŭroj. - Tinc un milió d'euros. Si rebés encara un altre euro, tindria
un milió i un euros.
 Li havas 10.300.978 $. = Li havas dek milionojn tricent mil naŭcent sepdek ok da
dolaroj. - Ell té 10.300.978 $. = Ell té deu milions tres-cents mil nou-cents setanta-
vuit dòlars.
 Ili kostas kvar kaj duonon da dolaroj. - Costen quatre dòlars i mig.

Una altra solució bona i habitual és: Ili kostas kvar kaj duonan dolarojn.

Adjectius numerals
Si s'afegeix la terminació A al numeral, es crea un adjectiu que indica la posició en
una filera/llista, número ordinal:

 unua = en la posició número u en una filera (no tenint ningú al davant)

 dua = en la posició número dos en una filera (tenint un al davant)
 tria = en la posició número tres en una filera (tenint dos al davant)
 kvara = en la posició número quatre en una filera (tenint tres al davant)
 deka = en la posició número deu en una filera (tenint nou al davant)

Als ordinals se'ls afegeix la terminació J, igual que passa amb els adjectius comuns
  La sepan tagon de la semajno Dio elektis, ke ĝi estu pli sankta, ol la ses unuaj tagoj. -
El setè dia de la setmana Deu el va triar per que fos més sant que els altres sis

Si s'afegeix la terminació A a un numeral composat per diversos mots, es pot

posar-ho tot en una sola paraula però també es pot deixar apart les diferents
paraules. En qualsevol cas, la terminació A es posa només al final. Si s'ajunten les
paraules, es pot posar un guionet entre elles per a major claredat. Llavors es posen
el guionets allà on hi ha els espais en el numeral compost original:

 Hodiaŭ estas la dudek sepa (tago) de Marto. = ...dudek-sepa... - Avui és (el

dia)vint-i-set de març. = ...dudek-sepa...

(o ...dudeksepa...)

 Georgo Vaŝington estis naskita la dudek duan de Februaro de la jaro mil

sepcent tridek dua. = ...dudek-duan... mil-sepcent-tridek-dua. - george
Washington va nèixer el vint-i-dos de febrer de l'any mil set-cents trenta
dos. = ...dudek-duan... mil-sepcent-tridek-dua.

En lloc de dudek-duan també es pot escriure dudekduan, però en lloc de

mil-sepcent-tridek-dua cal evitar la forma milsepcenttridekdua, perquè és
massa confusa.

 Tio okazis en la okdekaj jaroj. = ...iam en la jaroj de 1980 ĝis 1989 inkluzive. - Allò va
tenir lloc als anys vuitantes.= ...entre els anys 1980 i 1989, ambdós inclosos.
 Ŝi estas la dua plej bona en nia klaso, kaj mi estas la tria. - Ella és la segona
millor en el nostre grup-classe, i jo sóc la tercera.

Només una és millor que nosaltres.

Quan una expressió ordinal té lloc al costat d'un numeral cardinal, cal posar
l'expressió ordinal en primer lloc a fi d'evitar confusions:

 Tio okazis iam en la unuaj dek tagoj. - Allò va passar en algun moment
durant els primers deu dies.

Si hom digués la dek unuaj tagoj hi hauria el risc que el receptor

comprengués dek com una part d'una expressió ordinal, per tant com si
hom digués la dek-unuaj tagoj.

Altres numerals amb terminació A.

Les paraules amb el sufix ON que porten terminació A són adjectius ordinaris.

 duona = que té només la metitat de la seva grandària completa

 triona = que té només una terça part de la seva grandària completa
 centona = que té només una centena part de la seva grandària completa

 Ĝi estas longa je duona metro. - Té una llargada de mig metre.

 La seva llargada és de 50 centímetres.

 Kvaronan horon li restis. - Ell hi va romandre un quart d'hora.

Ell hi va romandre quinze minuts.

Miliona, miliarda etc. són adjectius ordinaris que teòricament poden tenir
diferents significats segons el context. Però a la pràctica només apareix el significat
ordinal: Nia miliona kliento ricevos specialan donacon.

Nula també és un adjectiu ordinari que teòricament pot ser utilitzat amb diversos
significats segons el context, per exemple amb significat ordinal: je la nula horo kaj
tridek minutoj. A la pràctica es fa servir gairebé només amb el significat de "sense
valor, invàlid, inexistent": Bruo potenca, nula esenco.

Els adjectius ordinals a partir de nombres mixtos teòricament són possibles, però
amb prou feines recomanables: nia du-milion-unua kliento. És preferible que feu
servir expressions amb la paraula numero: nia kliento numero du milionoj unu.

Numerals adverbials
Els numerals amb la terminació E tenen el mateix significat que les corresponents
formes adjectives:

 unue = en la primera posició

 due = en la segona posició
 dek-due, dek due = en la dotzena posició
 Unue mi redonas al vi la monon, kiun vi pruntis al mi; due mi dankas vin por la
prunto; trie mi petas vin ankaŭ poste prunti al mi, kiam mi bezonos monon. - En
primer lloc et retorno els diners que em vas prestar; en segon lloc t'agraeixo el
préstec; en tercer lloc et demano em tornis a deixar diners quan en necessiti.
 Ĝi estas trione el plasto, trione el ligno kaj trione el metalo. - Consta d'una terça part
de plàstic, d'una terça part de fusta i d'una terça part de metall.
 Tiu monto estas eĉ ne centone tiel alta kiel Ĉomolungmo. = La alteco de tiu monto
estas eĉ ne unu centono de la alteco de Ĉomolungmo (= Everesto). - Aquella
muntanya no és ni una centena part tan alta com l'Everest. = L'altura d'aquella
muntanya no és ni la centena part de l'altura de l'Everest.

Matisadors de numerals
Hom pot fer servir les preposicions ĝis, inter i po a fi de matisar numerals de
diverses maneres:

 Restas ĉirkaŭ dek personoj. = Restas proksimume dek personoj. - Romanen al voltant
de deu persones. = Romanen aproximdament deu persones.
 Ĝis ducent homoj povas eniri. = Maksimume ducent homoj povas eniri. - Hi poden
entrar fins a dues centes persones. = Hi poden entrar un màxim de dues centes
persones.
  Ili kostas de kvin ĝis dek eŭrojn. = Ili kostas minimume kvin kaj maksimume dek
eŭrojn. - Costen des de cinc fins a deu euros. = Costen un mínim de cinc euros i un
màxim de deu euros.
 Mi vidis inter cent kaj ducent homojn. = Mi vidis minimume cent kaj maksimume
ducent homojn. - Vaig veure entre cent i dues centes persones. = Vaig veure com a
mínim cent persones i com a màxim dues centes.
 Aranĝu ilin en du vicoj, po ses en vico. = Aranĝu ilin en du vicoj, ses en ĉiu vico. -
Organitzeu-los en dues fileres, amb sis persones per filera. = Organitzeu-los en dues
fileres, amb sis persones a cada filera.

En oracions d'aquesta mena les preposicions concerneixen els substantiu que

segueix, però tenen sentit només per al nombre. Si hom elimina el numeral, també
n'ha d'eliminar el matisador, perquè aquest ja no té sentit:

 Restas ĉirkaŭ dek personoj. → Restas personoj. - Hi romanen unes deu

persones. → Hi romanen persones.

(Restas ĉirkaŭ personoj no té sentit.)

 Mi vidis inter cent kaj ducent homojn. → Mi vidis homojn. - Vaig veure
entre cent i dues-centes persones. →Vaig veure persones.

(Mi vidis inter homojn no té sentit.)

Per tant aquestes preposicions no indiquen una funció sintàctica quan matisen
nombres. No són indicadors de funció, però tenen una funció adverbial: ĉirkaŭ =
proksimume; de = minimume; ĝis = maksimume.

Els matisadors de numerals poden aparèixer juntament amb veritalbes indicadors

de funció que indiquen la funció sintàctica de tota l'expressió:

 Ĝi estis virino, kiu povis havi la aĝon de ĉirkaŭ sesdek jaroj. - Era una dona
que podia tenir l'edat al voltant dels seixanta anys.

Ĉirkaŭ afecta només el nombre sesdek. De indica la funció sintàctica de tota

l'expressió ĉirkaŭ sesdek jaroj.

 Nenie en la ĉirkaŭ cent jaroj la loko estis pli ŝanĝita, ol en unu malgranda
frukta ĝardeno. - Cap lloc havia canviat més en un període aproximat de
cent anys que un petit hort de fruites.

El complement circumstancial de temps té la preposició en. Ĉirkaŭ només

matisa el numeral cent.

 Ili loĝos tie de ok ĝis naŭ jarojn. - Ells viuran allà de vuit fins a nou anys.

El sintagma de ok ĝis naŭ jarojn és un complement circumstancial de

durada temporal que ha de portar algun indicador de funció. Aquí només
porta la terminació N. De ĝis només matisen els nombres.
  Estis tiel malvarme, ke ili devis kuŝi sub po tri kovriloj. - Feia tant de fred
que havien de jeure cada un sota tres capes.

El sintagma sub po tri kovriloj és un complement circumstancial de lloc

amb la preposició sub. Po només matisa el nombre tri.

 Li havas ĉirkaŭ mil eŭrojn. - Ell té al voltant de mil euros.

L'objecte ĉirkaŭ mil eŭrojn necessita la terminació N. Ĉirkaŭ només matisa

el nombre mil.

En aquesta mena d'oracions hom fa servir aquestes partícules només com a

matisadors i no com a preposicions — excepte po. En el cas de po l'ús de la llengua
varia. Algunes persones sempre fan servir po com una preposició autèntica, la qual
cosa significa que mai utilitzen la terminació N juntament amb la preposició po,
encara que el sintagma faci de complement directe, per exemple Mi donis al ili po
dek eŭroj. Altres sempre fan servir po d'una manera adverbial, i afegeixen la
terminació N quan la funció sintàctica ho exigeix, per exemple Mi donis al ili po
dek eŭrojn. Ambdós usos són totalment bons i correctes.

Expressions matemàtiques
Fórmula Pronunciació

2+2=4 Du kaj du faras kvar. / Du plus du estas kvar.

10 – 3 = 7 Dek minus tri faras sep.

22 × 6 = Dudek du multiplikite per ses faras cent tridek du. / Dudekduoble ses estas cent
132 tridek du. / Dudek du oble ses egalas al cent tridek du.

7:2 = 3,5 Sep dividite per du faras tri komo kvin.

46,987 kvardek ses komo naŭ ok sep (no ...komo naŭcent okdek sep)

10² = 100 La dua potenco de dek estas cent. / Dek kvadrate estas cent.

5³ = 125 La tria potenco de kvin estas cent dudek kvin. / Kvin kube estas cent dudek kvin.

 Kvin kaj sep faras dek du. - Cinc i set fan dotze.
 Dek kaj dek faras dudek. - Deu i deu fan vint.
 Kvar kaj dek ok faras dudek du. - Quatre i divuit fan vint-i-dos.
 Tridek kaj kvardek kvin faras sepdek kvin. - Trenta i quaranta-cinc fan setanta-cinc.
 Kvinoble sep estas tridek kvin. - Cinc per set fan trenta-cinc.

El signe d'igualtat (=) es pot pronunciar com faras o bé estas o bé egalas (al), més o
menys al gust de cadascú: du kaj du faras kvar, dek minus tri estas sep, du oble du
egalas (al) kvar.
No useu el punt en lloc de la coma per als decimals. El punt es fa servir com a signe
dels decimals només en alguns països. L'esperanto, com la majoria de països i de
llengües, usa la coma per als decimals.

Fórmula Pronunciació

9403,5 naŭ mil kvarcent tri komo kvin kilometroj / naŭ mil kvarcent tri kaj duona
km kilometroj

8,6 kg ok komo ses kilogramoj / ok kilogramoj (kaj) sescent gramoj

+37,7° (plus) tridek sep komo sep gradoj / tridek sep komo sep gradoj super nulo

49,75 kvardek naŭ komo sep kvin (Usonaj) dolaroj / kvardek naŭ (Usonaj) dolaroj (kaj)
USD sepdek kvin cendoj

En algunes ocasions es poden sobreentendre les paraules per a unitats inferios com
ara grams i cèntims en aquesta mena d'expressions: tri kilogramoj (kaj) sepcent,
kvar dolaroj (kaj) sepdek kvin. Però cal tenir cura que no hi hagi cap dubte sobre
la unitat inferior de què es tracta.

Hores
Per a indicar l'hora cal seguir alguna d'aquests models que segueixen. Les paraules
horo i minutoj sovint se sobreentenen:

En xifres Pronunciació

3:15 (aŭ Estas la tria (horo) (kaj) dek kvin (minutoj). / Estas dek kvin (minutoj) post la tria
15:15) (horo).

9:45 (aŭ Estas la naŭa (horo) (kaj) kvardek kvin (minutoj). / Estas dek kvin (minutoj)
21:45) antaŭ la deka (horo).

Per a més claredat hom pot afegir les expressions en la antaŭtagmezo o bé

antaŭtagmeze, i en la posttagmezo o bé posttagmeze. Però hom no pot fer servir el
sistema de 24 hores:

 Estas la dek-kvina (kaj) dek kvin. / Estas dek kvin post la dek-kvina. - Són les quinze
hores i quinze. / És un quart de quatre de la tarda.
 Estas la dudek-unua (kaj) kvardek kvin. / Estas dek kvin antaŭ la dudek-dua. - Són les
vint-i-una hores i quaranta-cinc. / Són tres quarts de deu del vespre.

En lloc de 15 minutoj es pot dir kvarono, kvaronhoro o kvarona horo. En lloc de

30 minutoj es pot dir duono, duonhoro o duona horo.

Hom indica les hores amb numerals ordinals: tria, naŭa, dek-dua etc. Hom
pregunta l'hora amb el pronom interrogatiu kiom + terminació A → kioma.
  kiom? - ¿Quant? ¿Quants? → tri, naŭ, dek du, dudek unu...
 kioma? - ¿Quantè? → tria, naŭa, dek-dua, dudek-unua...

 Kioma horo estas, gardisto? - ¿Quina hora és, guardià?

 Kioma horo estis, kiam vi alvenis? - ¿Quina hora era quan vas arribar?

Per a indicar quant té lloc una cosa cal fer servir un indicador de funció,
normalment je, antaŭ, post, ĝis o ĉirkaŭ:

 Je (la) kioma horo okazis tio? - ¿A quina hora es va esdevenir això?

 Tio okazis je la tria kaj kvardek. - Això es va esdevenir a les tres i quaranta.
 Ni devas manĝi antaŭ la oka. - Hem de menjar abans de les vuit.
 Post la dek-unua horo ĉio devas esti preta. - Després de les dotze tot ha d'estar
preparat.

Quan es tracta de les hores, cal evitar l'indicador de funció N perquè hi ha el perill
de confondre l'hora amb la data, que també s'expressa amb numerals ordinals: je
la tria = "je la tria horo", la trian = "en la tria tago de la monato".

Dates
Les dates s'indiquen seguint aquests models. Les paraules tago i en la jaro sovint
s'elideixen:

 Estis la tria (tago) de Decembro (en la jaro) mil naŭcent naŭdek unu. - Era el (dia) tres
de desembre de (l'any) mil nou-cents noranta-u.
 Hodiaŭ estas la dua (tago) de Majo (en la jaro) du mil kvin. - Avui és el (dia) dos de
maig de (l'any) 2005.
 Morgaŭ estos la dudek kvina (tago) de Julio (en la jaro) du mil dek. - Demà serà el
(dia) quinze de juliol de (l'any) dos mil deu.

Per als anys també es poden fer servir els numerals ordinals, però això cada
vegada és menys habitual: Estis la lasta de Januaro (en la jaro) mil-okcent-okdek-
sepa.

Entre el dia i el mes cal usar sempre de, perquè el numeral ordinal no fa referència
al mes, sinó a la paraula tago, que normalment és elidida: la unua de Majo = la
unua tago de Majo, la dek-tria de Decembro = la dek-tria tago de Decembro. Si
algú diu la unua Majo, això vol dir el primer d'una sèrie de mesos de maig.

Per a indicar la data en què una cosa va tenir lloc, en té o en tindrà, cal fer servir
un indicador de funció adequat. Sovint hom fa servir la terminació N:

 Ili venos la sepan (tagon) de Marto. = Ili venos en la sepa (tago) de Marto. - Vindran
el set de març.
 La unuan de Majo ili komencis sian vojaĝon. = En la unua (tago) de Majo... - Van
començar el vitage el primer de maig.
 Mi laboris tie ĝis la unua de Aŭgusto mil naŭcent sesdek. - Hi vaig treballar
fins al primer d'agost del mil nou-cents seixanta.
  Antaŭ la lasta tago de Junio vi devas trovi laboron. - Has de trobar feina abans del
darrer dia de juny.
 Post la dek kvina de Marto ŝi loĝos ĉe mi. - A partir del quinze de març viurà amb mi.

2. 20 Quantitatius

Els mots de quantitat en algunes ocasions es comporten d'una manera especial. Les
paraules amb valor quantitatiu poden ser substantius (multo, kelko etc.), adjectius
(multa, pluraj etc.), adverbis (multe, sufiĉe etc.), i partícules adverbials (pli, tiom etc.).

Substantius de quantitat
Els substantius de quantitat es comporten com substantius normals. Sovint són descrits
mitjançant una expressió amb da que indica la cosa quantificada.

 Kiam mi ien veturas, mi neniam prenas kun mi multon da pakaĵo. - Quan viatjo a algun
lloc mai no porto molt d'equipatge.

Gramaticlament el mot quantitatiu és el nucli, però des del punt de vista semàntic
l'expressió amb da sovint té més pes. En algunes ocasions hom tracta el substantiu
d'aquesta mena d'expressió amb da com si fos el nucli.

 Tiam grandega multo da vortoj fariĝus en la skribado tute nediferencigeblaj unu

de alia. - Aleshores una grandíssima multitud de paraules no es podrien distingir
les unes de les altres en l'escriptura.

No diferenciable gramaticalment es refereix a multo, però té la terminació -J,

perquè el seu significat està fortament relacionat amb vortoj. De fet, la frase es
tornaria molt estranya si es digués nediferencigebla sense -J, ja que l'expressió
següent unu de alia atorga la idea de diversos individus. Compareu amb aquest
exemple: Grandega multo da vortoj fariĝas tute senbezona por lernado.

En comptes de multo i malmulto molt sovint és preferible les formes adverbials multe i
malmulte.

Adverbis de quantitat
Els adverbis de quantitat sovint apareixen a les frases com si fossin substantius actuant
de subjecte, objecte, etc. En la pràctica, es tracta quasi només de multe, sufiĉe, kelke i
variants d'aquests. De tota manera, aquest ús de kelke es molt infreqüent en l'actualitat:

 En la kelo troviĝas multe da rubaĵoj. - A la cel·la hi ha molta brossa.

Multe és subjecte. També es pot dir multo da rubaĵoj.

 El ŝia buŝo eliris kelke da perloj kaj kelke da diamantoj. - De la seva boca
(d'ella) van sortir algunes perles i alguns diamants.
 Els dos kelke són subjecte de eliris. es podria dir kelko da perloj/diamantoj, però
kelko gairebé no s'utilitza mai. Actualment s'usa més kelkaj: kelkaj perloj, kelkaj
diamantoj

 La riĉulo havas multe da mono. - El ric té molts diners.

Multe és objecte però no pot rebre la terminació N, donat que es tracta d'un
adverbi.

 Mi havas sufiĉe da laboro. - Tinc prou feina.

De manera similar, podem utilitzar paraules de caràcter adverbial de quantitat:

 Ĉu vi scias, kiom estis da mortigitoj? - Saps quants morts va haver?

Kiom és subjecte de estis.

 Prenu tiom da mono, kiom vi volas. - Pren tants diners com vulguis.

Tiom i kiom són objectes.

 Pri tiom da feliĉo mi eĉ ne sonĝis, kiam mi estis ankoraŭ la malbela anasido! -

Tanta felicitat ni la somniava quan encara era un aneguet lleig!

Tiom és adjecte de pri.

 Restas ankoraŭ iom da problemoj. - Queden encara alguns problemes.

Iom és subjecte.

 Observu pli da ordo! - Segueix una mica d'ordre!

Pli és objecte.

 Tro da kuiristoj kaĉon difektas. - Massa cuiners fan malbé el puré.

Tro és subjecte.

Quan l'adverbi de quantitat és seguit de l'expressió introduïda per da, sovint pot semblar
que l'adverbi no és el mot principal, sinó que és el substantiu que va al darrera de da el
qui és el mot principal. Des el punt de vista del significat, l'expressió introduïda per da
és de fet més important, però des del punt de vista gramatical, el mot principal és
l'adverbi. Però quan un adverbi de quantitat + una expressió introduïda per da té un
qualificatiu que el descriu, normalment aquesta descripció es correspon amb l'expressió
introduïda per da, encara que no sigui el mot principal: Multe da akvo estis verŝita sur
ĝin. Però si hi manca l'expressió introduïda per da, es pot relacionar la descripció
únicament amb l'adverbi, i en conseqüència cal utilitzar la forma de terminació
adverbial en -E: Multe estis farite.
Adjectius de quantitat en lloc d'adverbis de quantitat

Tot sovinnt es pot substituir un adverbi de quantitat per un adjectiu de quantitat. En

aquest cas, el substantiu de l'expressió amb da esdevé el mot principal i el da
desapareix:

 En la subtegmento troviĝas multaj malnovaj vestaĵoj. ≈ ...multe/multo da malnovaj

vestaĵoj. - A les golfes hi ha molta roba vella. =...multe/multo da malnovaj vestaĵoj.
 La riĉulo havas multan monon. ≈ ...multe/multo da mono. - El ric té molts diners
(multan monon). ≈...multe/multo de mono.

Tanmateix hi ha un matís. Multaj i kelkaj s'utilitzen, bé per a coses individuals, apart, o

bé per a un col·lectiu indestriable. Multe i kelke s'utilitzen només per a col·lectius
indestriables. No es pot dir, doncs: Kelke da homoj sentas sin la plej feliĉaj, kiam ili
vidas la suferojn de siaj najbaroj.Oni devas diriKelkaj homoj..., perque es tracta del
sentir de cada persona apart.

Grau i quantitat
Grau i quantitat són coses diferents però a vegades pròximes.

Tre i multe

 tre = "en un grau elevat, amb una forta intensitat"

 multe = "en gran quantitat, de llarga durada, de forma reiterada"

Amb els adjectius i els adverbis, gairebé sempre s'utilitza tre, però es pot utilitzar multe,
quan clarament es tracti de quantitat o de freqüència. Amb els verbs s'utilitza més sovint
multe, ja que normalment es tracta de quantitat o de freqüència, però també s'utilitza tre,
quan es tracta de grau o d'intensitat:

 Ĝi estas tre bona. - És molt bo / bona.

 Tie troviĝas tre grandaj domoj. - Aquí es troben molts grans edificis.
 Mi tre ŝatas Berlinon. = Mi intense ŝatas Berlinon. - M'agrada molt Berlín. = M'agrada
Berlín intensament.
 Mi tre amas ŝin. = Mi intense amas ŝin. - L'estimo molt. = L'estimo intensament.

 Mi havas multe da mono. - Tinc molts diners.

 Ŝi multe pensis pri tio. = Ŝi longe pensis pri tio. - Ella pensa molt en això. = Ella pensa
molt temps en això.
 Kiu multe parolas, ne multe faras. - Qui molt parla, no fa gaire.
 Li tre multe helpis al mi. - Ell va ajudar-me moltíssim.

Tre descriu multe. Multe descriu helpis.

Por descriure pli i tro s'utilitza multe:

 Ĝi estis multe pli granda ol antaŭe. - És molt més gran que abans.
 Ĝi fariĝis multe tro nigra. - Va esdevenir massa negra.
Kiel i tiel

Els mots correlatius kiel i tiel indiquen no només la manera sinó també el grau. Es
poden utilitzar al mateix lloc on s'utilitzaria tre:

 Vi estas tiel bela, tiel bona kaj tiel honesta, ke mi devas fari al vi donacon. - Ets
tan maco/a, tan bo/na i tan honest/a que t'he de fer un regal.

es pot dir: tre bela, tre bona i tre honesta.

 La nokto estis tiel malluma, ke ni nenion povis vidi eĉ antaŭ nia nazo. - La nit
era tan fosca que no podiem veure res a un pam dels nas.

Es pot dir: tre malluma.

Kiom i tiom

Els mots correlatius kiom i tiom indiquen quantitat. S'utilitzen allà on s'utilitza multe:

 Mi volas tiom da terpomoj, kiom mi povas porti. - Vull tantes patates com
pugui portar.

Es pot dir: volas multe i povas porti multe.

 Ŝi tiom laboris, ke ŝi fariĝis ĉefo de la firmao. - (Ella)Va treballar tant, que va

acabar sent cap de l'empresa.

Es pot dir: multe laboris.

Davant multe és preferible tiom, perquè multe expressa quantitat: Nun li estis ja riĉa,
havante tiom multe da mono.Aŭ...havante tiel multe da mono.Aŭ...havante tiom da
mono.

"Tiom-kiom-ismo" (tant-quantisme)

Kiom i tiom a vegades són utilitzats per indicar grau, en comptes de kiel kaj tiel, quan
s'hi vol donar un fort èmfasi. Això és del tot correcte. Però alguns esperantistes utilitzen
sistemàticament només kiom i tiom en lloc de kiel i tiel per indicar grau, com si sempre
emfatitzessin, per exemple: Mi estas tiom forta, kiom vi. Compareu amb la frase de
"Fundamento": Mi estas tiel forta, kiel vi. Aquesta mena de "tiom-kiom-ismo" és
completament estrany a Fundamento i a l'ús de Zamenhof. A més, el tiom-kiom-istoj
perd la possibilitat d'utilitzar tiom i kiom per emfatitzar.

2. 21 Aposició

L'aposició és l'aclariment d'un sintagma mitjançant altres paraules, en una posició

posterior de l'element que es vol aclarir.

L'aposició fa la mateixa funció que el sintagma que pretén complementar. Si el

sintagma anterior porta la terminació N d'acusatiu, l'aposició també l'ha de portar:
  Karlo, nia prezidanto, prezentis Petron, la novan sekretarion. - Karlo, el
nostre president, va presentar Petro, el nou secretari.

Tant Karlo com nia prezidanto són subjectes i fins i tot la mateixa persona. Tant
Petro com la nova sekretario són complement directe, perquè són la mateixa
persona.

 Tie mi renkontis Vilĉjon, mian edzon. - Allà vaig trobar-me Vilĉjo, el meu
marit.
 La diablo lin prenu, la sentaŭgulon! - El diable se l'emporti, l'inútil!
 La koko, trumpetisto de l' mateno, per sia laŭta, forta, hela voĉo el dormo
vekas dion de la tago. - El gall, trompetista del matí, amb la seva veu alta, forta i
clara desperta des del son el déu del dia.
 Li prelegis pri Hitlero, la fondinto de la naziismo. - Va fer una conferència
sobre Hitler, el fundador del nazisme.

Hom podria dir: ...pri Hitlero, pri la fondinto...

 Ni esprimas nian koran dankon al sinjoro Schleyer, la unua kaj plej energia
pioniro de la ideo de neŭtrala lingvo internacia. - Expressem el nostre sincer
agraïment al senyor Schleyer, el primer i més enèrgic pioner de la idea de
llengua neutral internacional.

Hom podria dir ...al sinjoro Schleyer, al la unua kaj plej energia pioniro...

En algunes ocasions hom introdueix una aposició mitjançant fórmules com nome, tio
estas (és a dir, això és) o una expressió equivalent:

 Mi renkontis mian malamikon, nome la mortiginton de mia patro. - Vaig

trobar-me amb el meu enemic, és a dir l'assassí del meu pare.
 Hodiaŭ mi ricevis duoblan pagon, tio estas cent dolarojn. - Avui he rebut paga
doble, això és cent dòlars.

Abreviatura de: Això és: he rebut cent dòlars.

Cal no confondre aposicó amb predicat nominal. El predicat nominal pot tenir un
aspecte semblant a l'aposicó, però el predicat nominal no pot portar mai terminació N o
preposició. Compareu les següents oracions:

 Iuj asertis, ke ili vidis eĉ profesoron, Paŭlon Jenkins. - Alguns afirmaven que
havien vist el professor, Paŭlo Jenkins

La surprizaĵo estas, ke ili entute vidis profesoron. Poste oni aldonas, ke ĝuste
Paŭlon Jenkins ili vidis.(La sorpresa és que ells van veure un professor. Després
afegeixen, que van veure precisament Paŭlo Jenkins) Paŭlon Jenkins és una
aposició.

 Iuj asertis, ke ili vidis eĉ profesoron Paŭlo Jenkins. - Alguns afirmen que ells
havien vist fins i tot el professor Paŭlo Jenkins.
 La cosa sorprenent és, que havien vist precisament Paŭlo Jenkins (que és
professor). Paŭlon Jenkins és el predicat nominal de profesoron. el professor
Paŭlo Jenkins = aquell professor que es diu Paŭlo Jenkins.

Tampoc no confongueu les aposicions amb el vocatiu, que no té funció sintàctica:

Sidigu vin, sinjoro!(Assegui's, senyor) Vin i sinjoro són la mateixxa persona, però vin
és complement directe, i sinjoro és vocatiu.

ĉiu(j), ambaŭ o ĉio com a aposició

Ĉiu(j), ambaŭ i ĉio poden ser una aposició clarificadora d'un substantiu o d'un pronom
personal. Si el substantiu o el pronom porten terminació N, aleshores l'aposició també
n'ha de portar (llevat d'ambaŭ, que no en pot portar mai). Aquesta mena d'aposicons no
es troben sempre immediatament després del primer sintagma, sinó sovint una mica més
després dins de l'oració:

 Ni ĉiuj legas. = Ni legas. Ĉiuj (el ni) legas. - Tots nosaltres llegim. = Nosaltres
llegim. Tots (de nosaltres) llegim.
 Ili ĉiuj sidas silente kaj skribas. = Ili sidas. Ĉiuj (el ili) sidas. - Tots ells seuen en
silenci i escriuen. = Ells seuen. Tots (d'ells) seuen.
 Ŝi vidis, kiel la cikonioj forflugis, ĉiu aparte. = La cikonioj forflugis. Ĉiu unuopa
cikonio forflugis aparte. - Ella veié com les cigonyes fugien volant, cada una a
part. = Les cigonyes fugien volant. Cada una fugia volant a part.
 La kolonoj havis ĉiu la alton de dek ok ulnoj. Ĉiu unuopa kolono estis tiel alta. -
Les columnes tenien cada una l'altura de divuit colzades. Cada columna
individual tenia aquesta altura.
 Vin ĉiujn mi kore salutas. = Mi salutas vin. Mi salutas ĉiujn (el vi). - Us saludo
a tots cordialment. = Us saludo a vosaltres. Us saludo a tots.
 Ili ambaŭ estis bonaj homoj. = Ili estis bonaj homoj. Ambaŭ (el ili) estis bonaj
homoj. - Amdós eren bones persones. = Ells eren bones persones. Ambdós eren
bones persones.
 Tio estas ĉio tre bona. = Tio estas tre bona. Ĉio (el tio) estas tre bona. - Això és
tot molt bo. = Això és molt bo. Tot (d'això) és molt bo.

Mots compostos
Una forma especial d'aposició són els mots ajuntats. En els mots ajuntats, diversos
(normalment dos) mots de la mateixa categoria cooperen per expressar alguna cosa
especial. Els dos mots ajuntats gairebé formen una paraula. Són pronunciats sense
pausa, i la gent els acostuma a escriure junts, però amb un guionet. Tanmateix no són
pròpiament compostos. Gramaticalment són considerats com dues paraules a part:

 Pluraj ŝtatoj-membroj informis pri sia preteco ampleksigi la instruadon de

Esperanto. = ...ŝtatoj, kiuj estas membroj [de UNESKO]... - Uns quants estats-
membres van informat sobre la seva disposició a ampliar l'ensenyament de
l'estperanto. = estats, que són membres [de l'UNESCO]...

Tant ŝtatoj com membroj porten terminació J, perquè són dues paraules a part.
  La Franca flago estas blua-blanka-ruĝa. - La bandera de França és blava-
blanca-vermella.

Hom també podria dir blava, blanca i vermella, però el fet d'escriure-ho junt
indica que es tracta d'una combinació de colors unitària i definida.

 La fotoj ne estis koloraj, sed nigraj-blankaj. - Les fotos no són en color sinò en
blanc i negre.

també es podria dir nigraj kaj blankaj, però nigra-blankaj fa més èmfasi en el
contrast envers koloraj. Es tracta d'un determinat tipus de foto.

 Kio estos, tio estos, mi provos trafe-maltrafe. = ...mi provos, ĉu trafe, ĉu

maltrafe, laŭ ŝanco. - Que sigui el que surti, ho provaré amb èxit o fracàs. = ...ho
provaré, a l'atzar.
 Vole-ne-vole li devis konsenti. = Ĉu vole, ĉu ne-vole, li devis konsenti. - Tant si
volia com si no, hi havia d'estar d'acord.= Tant si volia com si no, hi havia
d'estar d'acord.
 Pli-malpli unu horon poste Marta eniris en sian ĉambreton en la mansardo. =
Proksimume unu horon poste... - Més o menys una hora després Marta va entrar
a la seva cambra a les golfes.= Aproximadamen una hora després...

A vegades també seria correcte dir pli aŭ malpli, però això no té realment el
significat de proksimume.

Aposicions com a comentari

A vegades hom fa servir sintagmes aposicionals que que indiquen la mateixa cosa, sinó
que afegeixen alguna informació sobre la cosa. En la majoria dels casos es tracta sobre
el lloc on la cosa s'esdevé, o d'on s'origina. Aquesta mena d'aposicions que aporten
comentaris mai no porten terminació N. Aquestes aposicinos poden ser vistes com unes
subordinades abreujades:

 Prelegis interalie profesoro Kiselman, Svedujo. = ...Kiselman, kiu venas el

Svedujo. - Entre altres va fer una conferència Kiselman, Suècia: = ...Kiselman,
que es de Suècia.

També es pot dir: ...Kiselman el Svedujo.

 Ni vizitis Tokion, Japanujo. = ...Tokion, kiu troviĝas en Japanujo. - Vam visitar

Tòquio, al Japó. = ...Tòquio, que es troba al Japó

O: ...Tokion en Japanujo.

2. 22 Verbs

Un mots acabat amb alguna de les terminacions I, AS, IS, OS, US o U és un verb. El
verb expressa acció o estat.
  Un verb finitiu és un verb amb una de les terminacions AS, IS, OS, US o U. Fa la funció
de predicat de l'oració.
 Un infinitiu és un verb amb la terminació -I. Un infinitiu no fa el paper de predicat,
sinó altres funcions dins la frase.

Verbs finitius
Hi ha tres modes de verbs finitius: indicatiu, volitiu (imperatiu) i condicional.

Indicatiu

L'indicatiu és el mode que indica accions i estats reals i verídics. En indicatiu s'han de
distingir tres temps: prezenco (present), preterito (passat) i futuro (futur).

Present: terminació -AS

Un verb en present, amb la terminació -AS, indica que l'acció o l'estat és real, efectiu, i
que ha començat, però no ha acabat. Això vol dir que l'acció o l'estat s'esdevé justament
ara, o que ocorre normalment, o que sempre és vigent:

 laboras = l'acció "treballar" ha començat, però encara no ha acabat

 estas = l'estat "ser" ha començat, però encara no ha acabat

 Mi sidas sur seĝo. - Sec a una cadira.

Estar assegut és real i actual.

 Mi estas advokato. - Sóc advocat.

La professió és efectiva i actual.

 Kvar kaj dek ok faras dudek du. - Quatre i divuit són vint-i-dos.

Això és vigent sempre.

 Nun mi legas. - Ara llegeixo.

La lectura efectivament ocorre ara.

 Hodiaŭ mi studas Esperanton. - Avui estudio Esperanto.

Potser no estudio justament al moment de parlar, però he començat a estudiar

avui i encara no he acabat.

 En la vintro oni hejtas la fornojn. - A l'hivern s'escalfa el forn.

Això ocorre cada hivern, en el passat i en el futur.

 Mi loĝas ĉi tie tri jarojn. - Visc aquí (des de fa) tres anys.
 La meva residència ja fa tres anys que dura, i encara continua.

De vegades en els relats es fa servir el temps -AS per al temps del relat. Aquest estil
especial pot fer més viva la narració:

 Ne suspektante ion li iradis tra la arbaro. Subite eksonas pafo. - Sense sospitar
res, anava pel bosc. De sobte hi sona un tret.

Primer el narrador far servit el pretèrit per referir-se al passat, però després
canvia al present perquè l'oient o lector s'hi senti immers i pugui sentir el tret.

Pretèrit: terminació -IS

El verb en pretèrit, amb terminació -IS, indica que l'acció o l'estat és real, però que ja
s'ha esdevingut abans del moment de parlar. Normalment l'acció o l'estat ja ha acabat:

 laboris = l'acció "treballar" és anterior al moment actual

 estis = l'estat "ser" és anterior al present

 Mi sidis tiam sur seĝo. - Aleshores vaig seure a la cadira.

L'estat "seure" efectivament ha ocorregut en el passat.

 Mi estis knabo. - Sóc un nen.

La qualitat de "nen" és real en un temps passat.

 Hieraŭ mi renkontis vian filon, kaj li ĝentile salutis min. - Ahir vaig trobar el teu fill, i
em va saludar educadament.
 Mi loĝis ĉi tie tri jarojn. - He viscut aquí tres anys.

La meva residència ha durat tres anys, però ja no continua.

Si es volen expressar matisos de passat, es poden adjuntar diverses paraules, però també
es poden fer servir formes verbals compostes. Gairebé sempre n'hi ha prou amb el
pretèrit simple.

De vegades es veuen formes amb -IS per expressar alguna cosa que encara s'ha
d'acomplir. Això és erroni. Cal usar la terminació -OS o, si hi cal més precisió, estos
...inta. Per això cal no dir: Mi venos al vi, kiam mi finis mian taskon. Cal dir: Mi venos
al vi, (post) kiam mi finos mian taskon. O bé: Mi venos al vi, kiam mi estos fininta
mian taskon.

Futur: terminació -OS

Verb en futur, verb amb terminació -OS, indica que l'acció o l'estat encara no han
començat en el moment en que s'està parlant. Naturalment, el futur sempre és incert,
però el futur indica que el locutor està convençut que allò passarà:

 laboros = El fet de "treballar" encara no ha començat però és segur que començarà.

  estos = La situació "ser / estar / ser-hi / estar-hi / haver-hi" encara no ha començat,
però al cap d'un temps serà realitat.

 Mi sidos poste sur seĝo. - Seuré després en una cadira.

L'asseguda efectivament passarà després.

 Mi estos riĉulo. - Seré ric.

El fet de ser ric és una cosa del futur.

 Mi rakontos al vi historion. - T'explicaré una història.

La narració encara no ha començat.

 Morgaŭ estos dimanĉo. - Demà és diumenge.

 Mi loĝos ĉi tie tri jarojn. - Viuré aquí tres anys.

Encara no he començat a viure-hi però quan comenci m'hi estaré certament tres
anys.

Volitiu (imperatiu); terminació -U

El verbs en volitiu, verbs amb terminació -U, indiquen que l'acció o l'estat no és real,
sinó desitjat, volgut, ordenat o cercat. El volitiu no indica el temps de la acció, si bé
l'acció normalment se situa en el futur:

 laboru = l'acció "treballar" és desitjada, sol·licitada, ordenada o cercada

 estu = l'estat "ser" és desitjat, sol·licitat, ordenat o cercat

 Sidu sur seĝo! - Seu a la cadira!

Ordre o petició.

 Estu viro! - Sigues home!

Ordre o petició.

 Ludoviko, donu al mi panon. - Ludoviko, dóna'm pa.

 Ni legu la unuan ĉapitron. - Llegirem el primer capítol.

Expressió de desig.

 Ĉu ni iru al la dancejo? - Que anem a la discoteca?

Pregunta sobre la voluntat. El sentit efectiu d'una frase així tanmateix sovint és
una proposta amable. Compareu-la amb les següents peticions amables.
Amb el volitiu sovint no s'expressa el subjecte si es tracta del pronom vi: Venu tuj! = Vi
venu tuj! Però aquesta omissió és possible només en l'oració principal, no en les
subordinades.

Volitiu en frases amb ke

El volitiu apareix en frases amb ke si l'oració principal expressa d'alguna manera

voluntat, objectiu, opinió, etc.:

 Mi volas, ke vi laboru. - Vull que treballeu.

La feina és desitjada.

 Li petas, ke mi estu atenta. - Ell demana que jo estigui atent.

 Estas necese, ke ni nun unu fojon por ĉiam faru finon al tiu ĉi stato. - Cal que d'una
vegada per sempre acabem amb això.

Petició amable

A fi d'expressar-vos amb més cortesia la vostra voluntat, feu servir la paraula bonvolu
seguida d'infinitiu. També podeu afegir alguna expressió cortesa com ara mi petas o
semblant:

 Bonvolu sidi ĉi tie! = Sidu ĉi tie, mi petas! - Seieu aquí, si us plau!

 Bonvolu fermi tiun ĉi fenestron! = Fermu la fenestron, mi petas! - Tanqueu la finestra,
si us plau!

No utilitzeu en cap cas dues formes amb terminació -U. No digueu: Bonvolu sidu....

Nota: En canvi, algunes persones utilitzen bonvole ...U, per exemple: Bonvole sidu ĉi
tie! (si us plau, seieu aquí.) Aquesta alternativa és prou lògica, però no és ni habitual ni
tradicional.

Condicional: terminació -US

El condicional, verb amb terminació -US, s'usa per a actes i estats irreals, imaginats o
fantàstics. Les formes amb -US no indiquen el temps de l'acció:

 laborus = l'acció "labori" ("treballar") és imaginada

 estus = l'estat "esti" ("ser") és imaginat

 Se mi estus riĉa, mi ne laborus. - Si jo fos ric, no treballaria.

Es refereix a un estat o acció irreals, imaginats.

 Se mi estus sana, mi estus feliĉa. - Si estigues sa, seria feliç.

 Se mi nur loĝus en palaco! - (Saps) si visqués a un palau!

El lloc per viure-hi és desitjat, però sé que no és possible, que només és fantasia.
  Mi ne farus la eraron, se li antaŭe dirus al mi la veron. - No m'hauria equivocat
si ell abans m'hagués dit la veritat.

Tant farus com dirus aquí fan referència a unes accions imaginades del passat. Si
es volgués, es podria accentuar el fet que formen part del passat mitjaçant la
forma estus dirinta.

Hom també fa servir el condicional a fi d'expressar peticions i desitjos d'una manera

més cortesa:

 Mi dezirus aĉeti kelkajn aferojn. - Desitjaria comprar algunes coses.

Un desig real, però presentat d'una manera cortesa.

 Ĉu mi povus havi la skribilon? - ¿Podria comprar un bolígraf?

Una petició molt cortesa, atenuada.

 Ĉu vi bonvolus paroli iom pli silente? - ¿Podríeu parlar d'una manera més
silenciosa?

Una petició molt cortesa, atenuada.

El condicional sovint es fa servir acompanyat de la partícula se, que indica condició,

però la partícula se no exigeix automàticament el condicional. Tot depèn del sentit. Si es
tracta clarament d'una situació imaginado, cal fer servir la terminació US, però si l'acció
o l'estat és real, aleshores cal usar l'indicatiu:

 Se li estus ĉi tie, li certe mirus pri la malordo. - Si ell fos aquí, quedaria parat
pel desordre.

Hom sap que ell no hi és, però si hi fos, ell també es quedaria parat.

 Se li estas ĉi tie, li certe miras pri la malordo. - Si ell és aquí, segur que es
queda parat pel desordre.

Hom no sap si ell és aquí, però pot ser que hi sigui. Si realment és així, segur
que ell es queda parat.

En algunes llengües la forma verbal del condicional es fa servir també per a una cosa
que en algun moment va ser prevista. Aquesta idea s'expressa en esperanto per mitjà de
la forma verbal composta: estis ...onta o bé estis ...ota.

Infinitiu
Els verbs amb la terminació I indiquen només una acció o un estat. No indiquen si es
tracta d'una cosa real, volguda o imaginada. Tampoc no indiquen temps.
Tradicionalment l'infinitiu és considerat com la forma verbal bàsica d'un verb. Per això
els verbs apareixen en els diccionaris en la forma d'infinitiu.
L'infinitiu sovint és semblant a un substantiu d'acció: labori = la idea de treballar; esti =
la idea de ser. Tanmateix hi ha una diferència.

L'infinitiu té lloc en la frase per a aquelles funcions que normalment té el sintagma

nominal: subjecte, complement directe, complement amb pri, etc.: Morti pro la patrujo
estas agrable. (Morir per la pàtria és agradable) Malbonaj infanoj amas turmenti
bestojn. Kiu kuraĝas rajdi sur leono?

En algunes ocasions l'infinitiu pot portar una preposició al davant: Unu fajrero estas
sufiĉa, por eksplodigi pulvon. Però un infinitiu no pot portar mai les terminacions N ni
J.

L'infinitiu pot portar complement directe, complements, etc., igual que el predicat
verbal. Per això l'infinitiu és tanmateix un verb:

 manĝi rapide - menjar ràpidament

L'inifinitiu té un complement circumstancial de manera.

 poste manĝi - menjar després

L'infinitiu té un complement circumstancial de temps.

 manĝi pomon - menjar una poma

L'inifinitiu té un complement directe.

Però l'infinitiu no pot tenir el seu propi subjecte (gramatical). Per tant no es pot dir: mi
manĝi, la knabino esti o semblants. En la majoria dels casos tanmateix existeix un
subjecte sobreentès: subjecte semàntic.

Molts infinitius (però no tots) són semblants a oracions completives amb ke abreujades:

 Mi ĝojas vin vidi! = Mi ĝojas, ke mi vin vidas! - M'alegro de veure't = M'alegro que et
veig!
 Mi vidis la knabon kuri. = Mi vidis, ke la knabo kuras. - Vaig veure el noi córrer. = Vaig
veure que el noi corria.

L'infinitiu com a subjtecte

L'infinitiu pot actuar com a subjete d'una oració quan hom vol indicar quina mena
d'acció és l'infinitiu. En la majoria dels casos el predicat és una forma del verb esti:

 Resti kun leono estas danĝere. - Romandre amb un lleó és perillós.

El que és perillós és el fet de resti kun leono. Danĝere és l'atribut de resti. Ha de

portar terminació E perquè complementa el verb.

 Kritiki estas facile, fari [estas] malfacile. - Criticar és fàcil, fer [és] difícil.
 El que és fàcil és l'acció de kritiki (criticar). El que és difícil és fari (fer).

L'infinitiu juntament amb un verb predicatiu

L'infinitiu normalment s'utilitza amb un verb predicatiu, del qual depèn:

 Mi povas kuri. - Puc córrer.

 Li volis veni. - Ell volia venir.
 Ili devis cedi. - Havien de cedir.
 En varmega tago mi amas promeni en arbaro. ≈ ...amas promenon... - En un dia
xafogós m'encanta passejar pel bosc. ≈ ... m'encanta una passejada...
 Ŝi komencis senti doloron kaj rigidiĝon. ≈ Ŝi komencis sentadon de doloro... - Ella va
començar a sentir dolor i rigidesa. ≈ Ella va començar el sentiment de dolor...
 Li ŝajnis subite kompreni. = Li ŝajnis subite komprenanta... - Ell va semblar
comprendre-ho sobtadament.

L'infinitiu és predicatiu del subjecte li.

 Nun ili ĉiuj iris dormi. = ...iris por dormi. - Ara tots van anar a dormir.

Quan l'infinitiu actua com un complement circumstancial de finalitat amb por,

normalment hom elideix la preposició por.

 Ŝi tuj kuris bati ŝin. = ...kuris por bati ŝin. - Ella de seguida va córrer a pegar-la. = ...va
córrer per a pegar-la.
 Kaj vi ne hontas fanfaroni per ĉi tio? ≈ ...hontas pri fanfaronado... - ¿I no us fa
vergonya presumir d'això?

Quan l'infinitiu actua en una complement circumsatancial amb pri, hom sempre
elideix la preposició pri.

 Feliĉe mi sukcesis ekbruligi la fajron. ≈ ...sukcesis pri ekbruligado de la fajro. - Per sort
vaig aconseguir encendre el foc. ≈ ... vaig reeixir en l'encesa del foc.

En els exemples que acabem de veure el subjecte semàntic de l'infinitiu és el mateix que
el subjecte del verb del predicat. Però en algunes ocasions l'infinitiu té un subjecte
diferent que el verb del predicat.

Alguns predicats indiquen una acció que té l'objectiu d'influir l'activitat d'una altra
persona (o cosa). Aquesta mena de verbs són per exemple (mal)permesi, ordoni, doni,
destini, peti, instrui, instrukcii, devigi, lasi, inviti, voki, sendi, (mal)konsili, komandi,
konvinki, persvadi, memorigi i (mal)rekomendi. La persona (o cosa) que rep la
influència apareix amb aquesta mena de verbs com a complement indirecte amb al o
com a complement directe amb terminació N. Quan un infinitiu apareix juntament amb
un verb d'aquesta mena, el subjecte semàntic de l'infinitiu és la persona (o cosa) que rep
la influència:

 Mi malpermesis al li fari tion. - Li vaig prohibir fer-ho.

El subjecte de fari és li.

  Ili ordonis al mi veni antaŭ la vesperiĝo. - Em va ordenar que vingués abans
que es arribés el vespre.

El subjecte de veni és mi.

 La reĝo Aĥaŝveroŝ ordonis venigi al li la reĝinon Vaŝti. - El rei Xerxes va

ordenar que hom fes venir a ell la reina Vaixtí.

El subjecte de venigi són aquelles persones que reben l'ordre. Aquestes persones
són sobreenteses, però podrien aparèixe com complement indirecte amb al:
...ordonis al iuj venigi...

 Mi petas vin trinki. = Mi petas vin, ke vi trinku. - Et demano que beguis. = Et demano a
tu que tu beguis.

El verb promesi no pertany a aquest grup: Mi promesis al li veni al la festo. = Mi

promesis al li, ke mi venos al la festo. El subjecte semàntic de veni és el subjecte del
verb predicatiu.

Quan el verb del predicat és una forma de vidi, aŭdi, senti, imagi o semblant, pot
aparèixer un infinitiu que és predicatiu del complement directe del verb del predicat.
Aleshores aquest complement directe és subjecte semàntic de l'infinitu:

 Mi vidis la knabon kuri. - Vaig veure el noi córrer.

Kuri és predicatiu de la knabon, el complement directe de vidis. El subjecte de

kuri és la knabo. = Mi vidis la knabon kuranta. (Vaig veure el noi corrent.) Mi
vidis, ke la knabo kuras. (Vaig veure que el noi corria.)

 Mi hodiaŭ matene vidis danci miajn knabinojn. - Avui al matí he vist ballar les
meves filles.

Ballaven les filles.

L'infinitiu com a complement

L'infinitiu pot ser col·locat com a complement del nom o de l'adjectiu (normalment
agentiu):

 Forte min doloras la nepovado helpi vin sur via malfacila vojo. = Forte min doloras, ke
mi ne povas helpi vin... - Em causa un gran dolor no poder ajudar-te en el teu difícil
camí.
 Mi ricevas grandan deziron edziĝi. = Mi ekdeziregas edziĝi. - Rebo un gran desig de
casar-me.
 Lia propono elekti novan prezidanton ne estis akceptita. - La seva proposta de triar un
nou president no va ser acceptada.
 Vi havis nenian rajton paroli al mi en tia maniero. - No tens cap dret de parlar-me
d'aquesta manera.
 Ŝi ricevis la taskon trovi trinkaĵon. = ...la taskon, ke ŝi trovu trinkaĵon. - Ella va acceptar
la tasca de trobar una beguda.
  Mi estas kapabla instrui nur la francan lingvon. ...kapablas instrui... - Sóc capaç
d'instruir la llengua francesa.
 Mi estas preta iri por vi piede al la fino de la mondo. - Estic preparat a anar per a tu
fins a la fi del món.

Infinitiu amb preposicions

Normalment hom no indica la funció sintàctica d'un infinitiu, sinó que ho indica el
context. Però en algunes ocasions cal indicar la funció sintàctica de l'infinitiu per mitjà
d'una preposició. De totes les preposicions, tradicionalment només por, anstataŭ i krom
són acceptades davant d'un infinitiu.Sen esdevé cada vegada més habitual davant
d'infinitiu.

 Ni ĉiuj kunvenis, por priparoli tre gravan aferon. - Ens vam reunir tots per a
parlar d'una cosa molt seriosa.

Hom fa servir por + infinitiu principalment quan l'infinitiu té el mateix subjecte

que el predicat. Si els dos subjectes són diferents, aleshores hom fa servir
infinitiu sense preposició: Ŝi invitis min trinki kafon. = ...por ke mi trinku
kafon. Després dels verps de moviment com iri i kuri, hom prefereix infinitiu
sense por, fins i tot quan els dos subjectes són idèntics: Mi iros ripozi. = Mi iros
por ripozi.

 Ĉi tie ne ekzistas akvo por trinki. ≈ Ĉi tie ne ekzistas trinkebla/trinkota akvo. -

Aquí no hi ha aigua per a beure. ≈ Aquí no hi ha aigua potable.

Si l'infinitiu és un complement del nom, hom fa servir por independentment del

subjecte semàntic.

 En la domo estas jam nenio por manĝi. - Dins la casa ja no hi ha res per a menjar.
 La aliaj anasoj preferis naĝadi en la kanaloj, anstataŭ viziti ŝin. - Els altres ànacs
preferien anar nadant als canals en lloc de visitar-la.
 Vi nenion povas fari krom kunbati viajn dentojn. - No pots fer res més a part de batre
les dents.
 Ne ekzistas alia bono por la homo, krom manĝi kaj trinki. - No existeix cap altre bé per
a la persona a part de menjar i beure.
 Tion mi ne povus fari sen detrui mian reputacion. = ...sen detruo de mia reputacio / ...
ne detruante mian reputacion. - No ho podria fer sense destruir la meva reputació. =
sense la destrucció de la meva reputació / ... no destruint la meva reputació.
 Sen manĝi kaj trinki oni ne povas vivi. = Sen manĝado kaj trinkado... - Hom no pot
viure sense menjar i beure.

Entre antaŭ i un infinitiu hom pot posar-hi la partícula de comparació ol:

 Oni devas iri longan distancon, antaŭ ol veni al la rivero. = ...antaŭ ol oni venas al la
rivero. - Hom ha de recórrer una gran distància abans d'arribar al riu.
 Antaŭ ol foriri li ŝlosis la pordon. = Antaŭ ol li foriris... - Abans d'anar-se'n va tancar la
porta amb clau.
La utilització d'altres preposicions davant d'infinitiu no és il·lògica, però pot causa mals
entesos per la manca de costum.

Infinitiu com a predicat

De vegades apareixen oracions principals o subordinades en què l'únic verb és un

infinitiu. En aquests casos el sentit de l'infinitiu equival al volitiu o a una expressió amb
povi:

 Grandega hundo metis sur min sian antaŭan piedegon, kaj mi de teruro ne sciis, kion
fari. = ...kion mi faru. - Un gos immens va posar sobre meu la seva pota anterior, i per
la por no vaig saber què fer.
 Mi efektive jam ne scias, kiel ĝin klarigi. = ...kiel mi ĝin klarigu. - En efecte ja no sé com
aclarir-ho.
 Ili ne havas, kion manĝi, ili ne havas, per kio hejti la fornon. = Ili ne havas (ion), kion
ili/oni povus manĝi, ili ne havas (ion), per kio ili povus hejti la fornon. - No tenen res
per a menjar, no tenen res amb què escalfar el for.
 Mi havis tiam apud mia domo foson, kiu, se preni la plej malmulte, havis almenaŭ ok
futojn da larĝeco. = ...se oni prenu la plej malmulte... - Aleshores al costat de casa
meva hi havia una fossa que pel cap baix tenia almenys vuit peus d'amplada.
 Ĉu esti aŭ ne esti, — tiel staras nun la demando. = Ĉu mi estu aŭ ne estu... - ¿Ser o no
ser? --aquesta és ara la qüestió.
 Kion fari? = Kion oni/mi/vi faru? - ¿Què fer? = ¿Què cal fer?

En algunes ocasions hom fa servir els infinitius com a volitius imperatius. Aleshores
l'ordre té un matís neutre, ni cortès ni descortès, sinó simplement que constata. El
subjecte semàntic de l'infinitiu és el pronom completament neutre oni. Aquest ús no és
habitual: Nur prunti, sed ne restigi al si! = (Hom ho pot manllevar però no s'ho pot
quedar.) Oni povas nur prunti... En comptes d'ordenar mitjançant una forma verbal amb
la terminació U, l'emissor pronuncia la seva voluntat com una simple constatació s'un
fet indiscutible. Por landoj ne menciitaj en la listo sin turni al LF-KOOP, Svislando.
(Per als països no esmentats, cal adreçar-se a LF-KOOP, Suïssa.) Una simple
constatació sobre la manera com cal actuar per a encarregar un producte de LF-KOOP.

Infinitius i substantius d'acció

Els infinitius i els substantius d'acció són semblants, però hi ha alguna diferència. Un
infinitiu sempre té un subjecte semàntic sobreentès, que en la majoria dels casos és el
mateix que el subjecte del predicat. Un substantiu d'acció és tanmateix independent del
verb. Un substantiu d'acció fa referència a una acció sense tenir en consideració el seu
eventual responsable. Per tant el significat d'una oració pot canviar si hom canvia un
infinitiu per un substantiu d'acció:

 Malbonaj infanoj amas turmenti bestojn. = Ili amas, kiam ili mem turmentas bestojn. -
Als nens dolents els agrada turmentar els animals.
 Malbonaj infanoj amas turmentadon de bestoj. = Ili amas turmentadon de bestoj, ĉu ili
mem turmentas, ĉu iu alia turmentas. - Als nens dolents els agrada el turment dels
animals. = Els agrada el turment dels animals, tant si l'infligeixen ells mateixos o ho fan
altres persones.
  Mi promesis amuziĝi. = Mi promesis, ke ĝuste mi amuziĝos. - Vaig prometre divertir-
me. = Vaig prometre que jo em divertiria.
 Mi promesis amuziĝon. = Mi promesis, ke okazos amuziĝo. - Vaig prometre
divertiment. = Vaig prometre que hom es divertiria.

És irrellevant qui es diverteixi.

2. 23 Participis

Els participis són paraules que mostren una acció o un estat com una qualitat del seu
subjecte o complement directe. Els participis es formen mitjançant sufixos de participi
especials. Existeixen sis sufixos de participi, tres d' actius, ANT, INT, ONT, i tres de
passius, AT, IT, OT.

Participis com a adjectius

El participi actiu presenta una acció o estat com a descripció del seu subjecte:

-ANT- durant l'acció - l'acció encara no s'ha acabat leganta = tal que encara llegeix

-INT- després de l'acció - l'acció ja s'ha acabat leginta = tal que abans llegia

-ONT- abans de l'acció - l'acció encara no ha començat legonta = tal que després llegirà

 Viro, kiu ankoraŭ legas, estas leganta viro. - Un home que encara llegeix és un "leganta
viro".
 Viro, kiu antaŭe legis, estas leginta viro. - Un home que abans llegia és un "leginta
viro".
 Viro, kiu poste legos, estas legonta viro. - Un home que després llegirà és un "legonta
viro".

El participi passiu presenta una acció o estat com a descripció de l'objecte (o

complement directe):

-AT- durant l'acció - l'acció encara no s'ha acabat legata = tal que hom el llegeix

-IT- després de l'acció - l'acció ja s'ha acabat legita = tal que hom el va llegir

-OT- abans de l'acció - l'acció encara no ha començat legota = tal que hom el llegirà després

 Libro, kiun oni ankoraŭ legas, estas legata libro. - Un llibre que hom llegeix és un
"legata libro".
 Libro, kiun oni antaŭe legis, estas legita libro. - Un llibre que abans hom llegia és un
"legita libro".
 Libro, kiun oni poste legos, estas legota libro. - Un llibre que hom llegirà després és un
"legota libro".

Els participis passius només són possibles per als verbs que tenen complement directe.
No es pot dir, per exemple okazata, perquè el verb okazi no pot portar mai complement
directe. Tots els verbs amb el sufix IĜ són intransitius. Per això les formes ...iĝata,
...iĝita ij ...iĝota mai no són possibles.

Les vocals dels participis són les mateixes de les terminacions verbals AS, IS i OS. Llur
significat també és semblant però no exactament el mateix. AS indica principalment el
caràcter present de l'acció, mentre que ANT i AT indiquen continuïtat o itinerància de
l'acció. IS indica que l'acció va tenir lloc abans del present, mentre que INT i IT
indiquen que l'acció es va completar eventualment abans d'una altra acció. OS indica un
temps després del present, mentre que ONT i OT indiquen un estat abans del
començament de l'acció, sovint amb el matís que hom té la intenció de portar a terme
l'acció, o que l'acció tindrà lloc aviat:

 Li skribas. - Ell escriu.

L'escriptura té lloc ara o habitualment.

 Tiam li estis skribanta en sia ĉambro. - Aleshores ell estava escrivint en la seva
cambra.

El fet d'escriure va tenir una durada en aquell temps passat.

 La letero estis skribata en la paŭzo. - La carta va ser escrita en la pausa.

El fet d'escriure va tenir una duració dins de la pausa.

 Janjo havis en tiu nokto dormon maltrankvilan kaj interrompatan. - Janjo va

tenir aquella nit un son agitat i interromput.

Van tenir lloc repetidament interrupcions del son.

 Li skribis. - Ell escrivia.

L'acció d'escriure va tenir lloc abans d'ara.

 Kiam li estis skribinta la leteron, li foriris. - Quan hagué escrit la carta se'n va
anar.

Després d'acabar d'escriure la carta se'n va anar.

 Li sendis la skribitan leteron al sia amiko. - Va enviar la carta escrita al seu

amic.

El fet d'escriure la carta va tenir lloc abans del fet d'enviar-la.

 La letero estis skribita en la paŭzo. - En la pausa la carta havia estat escrita.

L'activitat d'escriure la carta no va tenir lloc abans de la pausa, però en algun

moment durant la pausa l'activitat d'escriure va arribar al seu final. La carta es va
preparar doncs en la pausa.
  Li skribos. - Ell escriurà.

El fet d'escriure tindrà lloc després.

 Li estis skribonta la leteron, sed devis subite foriri. - Ell anava a escriure la
carta, però de cop va haver d'anar-se'n.

El fet d'escriure va ser planificat però no va arribar a produir-se.

 Sur la tablo kuŝis aro de legotaj leteroj. - A la taula hi havia un conjunt de cartes
per llegir.

Les cartes esperaven ser llegides. Algú les havia de llegir però encara no ho
havia fet.

Remarca: Algunes persones experimenten amb el participi corresponent a la terminació

US, UNT i UT: skribunta viro = "home que escriuria", skributa letero = "carta que seria
llegida". Però aquests participis no pertanyen a la llengua oficial. Si hom els utilitza
s'exposa a no ser ben entès. Només es poden acceptar en situacions informals com els
acudits.

Participis com a adverbis

El participi amb terminació E mostra un fet afegit que té relació amb el subjecte de la
frase. Enlloc de dir dues frases, una per a cada acció, es combinen les frases fent-ne una
de sola:

 Li legis sian libron kaj manĝis samtempe pomon. → Manĝante pomon li legis
sian libron. - Ell llegia el seu llibre i al mateix temps menjava una poma. →
Manĝante pomon li legis sian libron. (Menjant una poma llegia el seu llibre)

L'acció de menjar una poma tenia lloc durant el mateix temps de la lectura.

 j Li faris sian taskon. Poste li iris hejmen. → Farinte sian taskon li iris hejmen. -
Ell va fer la seva tasca. Després se'n va anar a casa seva. → Farinte sian taskon li
iris hejmen. (Havent fet la seva tasca se'n va anar a casa seva)

La realització de la tasca es va acabar abans que ell se n'anés a casa seva.

 Li intencis skribi leteron. Tial li kolektis siajn skribilojn. → Skribonte leteron li

kolektis siajn skribilojn. - Tenia la intenció d'escriure una carta. Per això va
agafar els estris d'esscriptura. → Skribonte leteron li kolektis siajn skribilojn.
(Havent d'escriure una carta va agafar els estris d'escriptura)

L'escriptura de la carta era planificada, però abans que comenés, es van agafar
els estris.

 Ili laboris. Samtempe la mastro rigardis ilin. → Ili laboris rigardate de la

mastro. - Treballaven. Alhora l'amo els mirava. → Ili laboris rigardate de la
mastro. (Ells treballaven sota la mirada de l'amo)
 El fet de treballar i el fet de mirar tenien lloc alhora.

 Mi tute ne atendis lin, sed li tamen venis al mi. → Li venis al mi tute ne

atendite. - No me l'esperava gens però ell va venir a trobar-me. → Li venis al
mi tute ne atendite. (Ell va venir a trobar-me inesperadament)

No hi va haver cap espera abans que ell vingués.

 Oni preskaŭ kaptis lin, sed li forkuris. → Kaptote, li forkuris. - Gairebé el van
capturar, però ell va fugir corrents. → Kaptote, li forkuris. (abans que el
capturessin va marxar corrents)

Quan la fugida va tenir lloc, la captura es trobava (o semblava estar) en un futur

pròxim.

Aquestes frases compostes són més habituals en el llenguatge escrit. Expressen una
relació complexa entre diferents coses, en una forma densa i difícil. En la llengua oral
s'acostuma a expressar aquestes coses usant moltes més paraules.

En aquesta mena d'oracions el participi adverbia ha de ser, segons el sentit, una

descripció del subjecte del predicat:

 Farinte la taskon li iris hejmen. - Havent fet els deures va anar-se'n cap a casa.

Ell va fer els deures.

 Ili laboris rigardate. - Treballaven essent mirats.

Eren mirats.

No digueu: Promenante sur la strato venis subite ideo al mi en la kapon. El subjecte del
predicat venis és ideo. La frase doncs significa que la idea estava passejant pel carrer,
que probablement no és el significat que desitjava transmetre l'emissor. Cal dir:
Promenante sur la strato mi subite ekhavis ideon en la kapon. O: Kiam mi promenis
sur la strato, venis subite ideo al mi en la kapon. (Quan passejava pel carrer de cop em
va venir una idea al cap.)

Participis com a substantius

Un participi actiu amb la terminació O indica el subjecte protagonista de l'acció o l'estat.
Un participi passiu amb la terminació O indica el complement directe en questió. segons
una regla específica, el participi acabat en O normalment fa referència a una persona:

 skribanto = persona que escriu

 skribinto = persona que escrivia o va escriure
 skribonto = persona que escriurà

 amato = persona estimada, persona que hom estima

 amito = persona estimada, persona que hom estimava
 amoto = persona estimada, persona que hom estimarà
  Kiam Nikodemo batas Jozefon, tiam Nikodemo estas la batanto kaj Jozefo estas la
batato. - Quan Nikodemo pega Jozefo, aleshores Nikodemo és qui realitza els cops i
Jozefo és qui els rep.
 La fuĝintoj kolektiĝis sur la kampo. → La personoj, kiuj antaŭe fuĝis... - Les persones
que havien fugit es van reunir al camp. {1} Les persones que abans fugien...
 La juĝotoj staris antaŭ la juĝisto. → La personoj, kiujn oni intencis juĝi... - Les persones
que seran jutjades estaven dretes davant el jutge. {1} Les persones que hom volia
jutjar...

No s'ha d'afegir el sufix UL perquè els participis amb terminació O ja indiquen persones
per ells mateixos.

Si no es tracta de persones, sinó d'altres coses inanimades, aleshores cal fer servir el
sufix AĴ: skribitaĵo, legataĵo, plenumitaĵo, plaĉantaĵo. Però quan ja hi ha el sufix AĴ, el
morfema de participi aleshores esdevé superflu. Sovint aquestes formes són suficients:
skribaĵo, legaĵo, plenumaĵo, plaĉaĵo.

En algunes ocasions, el participi amb terminació O indica que el qui realitza l'acció no
és una persona el que compleix la funció, principalment en matemàtica i altres
disciplines:

 dividanto = nombre que divideix, divident

 dividato = nombre dividit

A partir d'un substantiu que indica persona, normalment se'n pot fer una adjectiu que
signifiqui "relatiu o pertanyent a la persona". Això no és possible per als participis
substantius, perquè la terminació A té altres significats:

 novulo → novula kurso = curs per a principiants

 komencanto → komencanta kurso = "curs que comença alguna cosa". No es pot dir
komencanta kurso en el sentit de "curs per a principiants", sinó que s'hauria de dir
kurso por komencantoj (o potser porkomencanta kurso).

Nota: La paraula Esperanto (amb majúscula) originàriament era un participi amb el

significat "persona que té esperança", però ara és el nom d'una llengua i ja no és
considerat com un participi. Per tant es pot fer l'adjectiu Esperanta = 'relatiu o
pertanyent a l'esperanto, esperàntic'. La paraula esperanto (amb minúscula) tanmateix és
encara un participi, i significa "persona que té esperança".

Formes verbals compostes

Mitjançant el verb auxiliar esti i diversos participis, es poden expressar amb precisió
molts matisos de mode, temps, durada, perfecció, etc. Els verbs simples amb AS, IS, OS
i U en general són preferibles, però en ocasions, quan hom vol presentar una acció amb
més detall, es poden fer servir formes compostes. Principalment es poden combinar
totes les formes del verb esti (esti, estas, estis, estos, estu, estus) amb tots els sis
participis. Això forneix 36 possibles formes verbals compostes, tot i que algunes
d'aquestes gairebé no es fan servir mai, perquè expressen matisos massa estranys o
esecials. Algunes altres proveeixen matisos necessaris, però per als qual ja existeixen
altres recursos expressius. Vet aquí uns quants exemples:
  Li estas leganta libron. - Ell està llegint un llibre.

La lectura del llibre té lloc ara.

 Li estis leganta libron. - Ell estava llegint un llibre.

La seva lectura del llibre aleshores estava durant.

 Li estos leganta libron. - Ell estarà llegint un llibre.

La seva lectura d'un llibre durarà aleshores.

 Li estas leginta libron. - Ell ha llegit un llibre.

La seva lectura d'un llibre ara és un fet del passat.

 Li estis leginta libron. - Ell havia llegit un llibre.

La seva lectura d'un llibre ja era un fet del passat.

 Li estos leginta libron. - Ell haurà llegit un llibre.

La seva lectura d'un llibre serà en aquell moment futur una cosa del passat.

 Li estus leginta libron, se... - Ell hauria llegit un llibre, si...

La seva lectura d'un llibre seria un fet passat, si...

 Li estis legonta libron. - Ell anava a llegir un llibre.

Ell s'havia preparat per a la lectura d'un llibre en un futur proper.

 Li volas esti legonta libron. - Ell volia llegir un llibre després.

Ell vol estar preparat per a la posterior lectura d'un llibre.

 La libro estas legata. - Ell llibre està essent llegit.

La lectura del llibre té lloc ara.

 La libro estos legata. - El llibre estarà essent llegit.

La lectura del llibre tindrà lloc aleshores.

 La libro estus legata, se... - El llibre ara seria llegit, si...

La lectura del llibre duraria ara, si...

Les formes derivades amb ANT molt rarament són necessàries. Indiquen amb èmfasi
que una cosa dura mentre una altra s'esdevé. Ocasionalment es podria dir (ĝuste) tiam
(precisament aleshores) per accentuar la simultaneïtat. Les formes amb INT són
necessàries més sovint. Poden ser útils per indicar que una acció va tenir lloc abans que
una altra. Tanmateix el context també ho pot indicar prou bé. En cas que sigui necessari,
poden ajudar expressions com jam, antaŭe, ĵus, post kiam o antaŭ ol. Les formes amb
ONT es poden fer servir per indicar una acció que es preveu o que s'ha planificat. Això
també ho pot expressar l'adverbi baldaŭ i diversos verbs.

Les formes compostes amb IT són una mica diferens de les formes amb INT. Les
formes amb INT sempre indiquen una acció que va tenir lloc abans que una altra. La
forma composta amb IT indiquen l'acompliment d'una acció, o una acció, que va donar
resultat. La forma amb IT pot indicar un temps anterio a un altre, però molt sovint no és
així:

 Tiam li estis eltrovinta la veron. - Aleshores ell havia descobert la veritat.

El descobriment de la veritat va tenir lloc necessàriament abans d'aleshores. Si

voleu expressar que l'acció va tenir lloc precisament aleshores, feu servir un verb
simple: Tiam li eltrovis la veron. (Aleshores ell va descobrir la veritat.)

 Tiam la vero estis eltrovita. - Aleshores la veritat havia estat descoberta.

El descobriment de la veritat va tenir lloc precisament aleshores, o abans,

depenent del context. Una forma verbal simple per a una acció passiva no
existeix, però en canvi es pot fer servir una oració amb el subjecte oni: Tiam oni
eltrovis la veron. (Aleshores hom va descobrir la veritat.)

En algunes ocasions hi pot haver malentès, perquè una forma amb IT pot significar una
acció anterior o una acció acomplerta. En aquests casos cal ajudar-se d'expressions
auxiliars que indiquin clarament el temps. Tanmateix aquests aclariments rarament són
necessaris a la pràctica: Kiam via domo estis konstruata, mia domo estis jam longe
konstruita. (Quan van construir la teva casa, la meva ja feia temps que era construïda.)
Estis konstruita és anterior en el temps en comparació amb estis konstruata. Antaŭe ni
iradis en la lernejon kaj iom lernis, kaj poste ni estis konfirmitaj. (Abans anàvem a
l'escola i apreníem una mica i després vam ser confirmats.) Estis konfirmitaj és
posterior en el temps en comparació amb iradis i lernis.

A vegades en comptes de fer servir el verb esti + participi, es por verbalitzar

directament el participi de la mateixa manera que es pot fer amb els adjectius: estas
leganta → legantas, estis legonta → legontis, estus leginta → legintus, estas legata →
legatas, estos legita → legitos etc.

Aquestes formes són lògiques i segueixen la regla, però malauradament a la pràctica són
difícils d'entendre. Una paraula com legintos aparentment conté massa informació en
una forma massa compacta. Les formes compostes habituals amb el verb esti són més
adequades en aquestes rares ocasions en què les formes verbals simples no són possibles
(legis, legos etc.).

Sed kelkaj tiaj mallongigitaj formoj efektive praktike iom enuziĝis. Precipe INTUS-
formoj estas popularaj. Simpla US-formo estas tute sentempa, sed multaj tamen sentas
US-verbojn kiel nuntempajn, kaj uzas INTUS ĉiam, kiam temas pri pasinteco: {1} =
{2} Oni povas pli simple diri: {3}

També les formes amb ATAS són prou habituals: Bezonatas novaj fortoj en nia
organizo. = Estas bezonataj... (Calen més forces en la nostra organització) Serĉatas
nova redaktisto por la revuo. = Estas serĉata... (Es busca nou redactor per a la revista)

Veu passiva
Les frases amb un verb transitiu es poden passar d'actives (frase normal) a passives. La
passiva seria com la manera inversa de mostrar una acció. Quan es passa a passiva una
oració, hi ha tres canvis:

 L'objecte (o complement directe) passa a ser subjecte (i perd la terminació N).

 El predicat esdevé verb compost: esti + participi passiu.
 El subjecte actiu desapareix o esdevé un complement agent introduït per de

La knabino vidas la domon. - La noia veu la casa.

 la domon → la domo
 vidas → estas vidata
 la knabino → de la knabino

→ La domo estas vidata de la knabino. - La casa és vista per la noia.

Li batis sian hundon per bastono. - Va pegar el seu gos amb un bastó.

 sian hundon → lia hundo

 batis → estis batata
 ell pot desaparèixer

→ Lia hundo estis batata per bastono. - El gos d'ell va ser colpejat amb un bastó.

Hom fa servir la veu passiva amb la finalitat de traslladar l'atenció des del subjecte actiu
cap a l'acció. L'antic complement directe (el nou subjecte) també rep més atenció. Hom
sovint fa servir la passiva quan parla d'una cosa molt general, quan a penes existeix un
subjecte actiu.

Per expressar en una oració passiva l'agent de l'acció, es fa servir la preposició de: Ĝi
estis trovita de mia frato. = Mia frato trovis ĝin. La piano estas ludata de vera majstro.
= Vera majstro ludas la pianon. La preposició de té molts significats, però en oracións
passives de normalment indica sempre l'agent. Si hi ha perill de malentès es pot dir fare
de: Ĝi estis forprenita fare de mi. = Mi forprenis ĝin. (per part de)

Si el subjecte d'una oració passiva és una oració subordinada, un infinitiu o un

quantificador, el participi passiu ha de portar la terminació E: Oni interkonsentis, ke mi
faru tion. → Estis interkonsentite, ke mi faru tion. Oni ordonis al mi fari tion. → Al mi
estis ordonite fari tion. (Hom va acordar que ho fes jo.) Oni atribuis multe (= multon) al
tiu rakonto. → Multe estis atribuite al tiu rakonto. (Hom atribueix molt a aquell conte.)
En algunes ocasions un verb transitiu pot aparèixer en una oració sense complement
directe. Si aquesta oració es passa a la passiva, el resultat és una oració passiva sense
subjecte. També en aquest cas el participi ha de portar terminació E: Oni parolis pri tio.
→ Pri tio estis parolate.

Veu passiva — tria dels participis

L'elecció del participi passiu depèn d'allò que hom vol expressar. Cal triar el participi
AT si hom vol accentuar la continuïtat gradual de l'acció, o de si es tracta d'una repetició
de l'acció. La terminació IT és apropiada quan és més important el resultat o la
culminació de l'acció. Hom tria la terminació OT si es tracta d'un estat abans de l'acció.

AT

durada o repetició

IT

acompliment o resultat

OT

estat abans de l'acció

Si dubtem entre AT i IT, podem provar alguna expressió per trobar quina forma és la
més adient en cada cas.

Si podeu afegir-hi iom post iom,plu kaj plu o ree kaj ree sense alterar-ne gens el
significat, aleshores el sufix AT és adequat, perquè iom post iom i plu kaj plu
emfasitzen la continuïtat, i ree kaj ree emfasitza el caràcter reiteratiu.

Si hi podeu afegir definitive sense alterar-ne el significat, aleshores el sufix IT és

adequat, perquè definitive accentua l'assoliment del resultat.

 Ŝi amis kaj estis [plu kaj plu] amata. - Ella estimava i era estimada.
 Dum la teatraĵo estis [iom post iom] montrata, okazis strangaj aferoj en la salono. -
Durant l'obra de teatre era executada (de mica en mica) , van passar coses estranyes al
vestíbul.
 Tiu ĉi komercaĵo estas ĉiam volonte [ree kaj ree] aĉetata de mi. - Sempre compro
(reiteradament) aquest producte comercial de bon grat.
 Mi sciigas, ke de nun la ŝuldoj de mia filo ne estos [ree kaj ree] pagataj de mi. -
Informo que des d'ara els deutes del meu fill no seran (reiteradament) cap més cop
pagats per mi.
 Estu trankvila, mia tuta ŝuldo estos [definitive] pagita al vi baldaŭ. - Estigui tranquil, tot
el meu deute aviat us serà pagat (definitivament).
 Georgo Vaŝington estis [definitive] naskita la dudek duan de Februaro de la jaro mil
sepcent tridek dua. - George Washington era nascut el 22 de febrer de l'any 1732.

Alguns verbs poden tenir diversos significats, i l'elecció del participi depèn de quin dels
significats hom pretén vehicular. Un exemple clàssic és el verb okupi, que pot significar
"prendre un lloc" o bé "tenir un lloc ocupat". Prendre és una acció momentària, i per
això l'interessant és l'assoliment del resultat. Tenir, en canvi, és una cosa continuada, i
per això és més rellevant la continuïtat. Després de prendre ve el torn de tenir, i abans
de tenir una cosa normalment s'ha de prendre. Per això, amb el verb okupi es poden fer
servir indistintament els sufixos IT o AT sense gairebé cap diferència: Mi estas tre
okupata de mia laboro. = Mia laboro nun "tenas min" (plu kaj plu), ĉar ĝi antaŭe
"prenis min". Mi estas tre okupita de mia laboro. = Mia laboro (definitive) "prenis
min", kaj tial ĝi nun "tenas min". (Estic molt ocupat per la meva feina.) Un altre
exemple és el verb "kovri":Li kovris la plankon per tapiŝo. → La planko estis kovrita
(de li) per tapiŝo. (Va cobrir el terra amb un tapís.) Aquí es tracta de l'acte definitiu de
"posar sobre el terra". Tapiŝo kovris la plankon. → La planko estis kovrata de tapiŝo.
Aquí es tracta de l'estat continuat de "jeure sobre el terra". En la majoria dels casos hom
usa el sufix IT en verbs com okupi i kovri, però en realitat es pot triar depenent de la
idea que es vol transmetre.

En algunes ocasions hom prefereix el participi amb AT quan l'acció és només una
possibilitat teòrica, i no és segur que arribi a realitzar-se, o quan l'acció és negada o si el
context porta a pensar que no es podrà realitzar: Ŝi estis nun en tia aĝo, ke ŝi devis esti
konfirmata. Només es tracta del deure de la confirmació. Si la confirmació realment es
va realitzar, encara no se sap. Ili volas, ke tia aŭ alia ŝanĝo estu farata jam nun. No se
sap si el canvi es farà o no. La unueco de Esperanto neniam estos rompata. El
trencament mai no tindrà lloc Eĉ vulpo plej ruza fine estas kaptata. Es tracta d'un
principi sempre vàlid. La idea de continuïtat esdevé per tan més important que la idea
d'acompliment. Però també és possible fer servir la forma amb IT en oracions d'aquesta
mena. Hom pot triar lliurement segons el matís que vulgui accentuar.

Quan les accions són repetides normalment es fa servir AT, perquè interessa més la
repetició, però en algunes ocasions hom pot concentrar-se en l'acompliment de cada
repetició individual, i fer servir IT. Si hom indica el nombre precís de repeticions, la
idea d'acompliment perd rellevància, i aleshores hom fa servir ordinàriament la forma
amb IT: Dum la milito tiu vilaĝo estis ofte prirabata kaj bruligata. Dum la milito tiu
vilaĝo estis kvarfoje prirabita kaj bruligita.

Remarca: Algunes persones no accepten els principis que acabem d'explicar sobre la tria
entre AT i IT. Segons aquestes persones, en canvi, AT ha de significar 'aleshores', i IT
ha de significar 'abans d'aleshores'. Fan oracions com: Mi estis naskata en Januaro. La
ŝlosilo estis perdata hieraŭ. Subite li estis trafata de kuglo. Aquest llenguatge
normalment és anomenat "atismo" (i també "tempismo"). En un esperanto normal es
faria servir el sufix IT en aquestes oracions, i per això es fa servir l'expressió "itismo" (i
també "aspektismo"). La qüestió sobre atismo i itismo va ser decidida definitivament
amb tres oracions modèliques del Fundamento: Georgo Vaŝington estis naskita la
dudek duan de Februaro de la jaro mil sepcent tridek dua. Li sentis sin tiel malfeliĉa, ke
li malbenis la tagon, en kiu li estis naskita. Mia onklo ne mortis per natura morto, sed li
tamen ne mortigis sin mem kaj ankaŭ estis mortigita de neniu; unu tagon, promenante
apud la reloj de fervojo, li falis sub la radojn de veturanta vagonaro kaj mortiĝis.

1. 24 Verbs i funcions sintàctiques

La part més important d'una oració és el predicat. El predicat regeix la gramàtica de tota
l'oració. És com un guió de teatre. El significat del predicat verbal decideix quina mena
complements hi poden aparèixes, i quins marcadors de funció han de tenir. Per tal de
construir oracions correctament hom ha de conèixer bé el significat dels verbs i saber
quins complements hi poden aparèixer. La part més important és conèixer els detalls
sobre el subjecte complement directe i predicatiu.

Verbs impersonals
Gairebé tots els verbs de l'esperanto han de tenir subjecte, però alguns verbs no n'han de
portar. Són verbs impersonals.:

tagiĝi
Només la terminació verbal és suficient per tal de fer una oració completa:
Tagiĝis. (Es va fer de dia.) Baldaŭ tagiĝos. (Aviat es farà de dia.)
temi
Temi (tractar-se de) no necessita subjecte però normalment un complement de
règim verbal amb la preposició pri, que indica la cosa de què es tracta: Temas pri
politiko. (Es tracta de política.) Verŝajne temos pri ni. (Probablement es tractarà
sobre nosaltres.) Allò que té tema pot aparèixer com a subjecte: La libro temas
pri matematiko. (El llibre tracta de matemàtica.)
pluvi
Pluvis hieraŭ. (Ahir plovia.) Baldaŭ pluvos. (Aviat plourà.) Si una altra cosa cau
com si fos aigua de la pluja, apareix com a subjecte: Ĉiuspecaj demandoj pluvis
sur ŝin. (Li plovien tota mena de preguntes.) Ŝtonoj pluvis sur ilin. (Li plovien
pedres.) (La cosa que cau no pot aparèixer com a complement directe. No es pot
dir: Pluvis ŝtonojn sur ilin.)

Verbs intransitius
La majoria dels verbs han de portar subjecte, però n'hi ha molts que no poden portar
complement directe.

morti
El subjecte és aquell que perd la seva vida: En la domo de la malgranda Niko
mortis lia maljuna avino. (A la casa del petit Niko va morir la seva vella àvia.)
okazi
El subjecte és l'esdeveniment que té lloc: En tiu urbo ĉiujare okazas foiro. (En
aquella ciutat cada any hi ha una fira.) Kio okazis? Okazis io grava. (¿Què va
passar? Va passar una cosa important.)
danci
El subjecte és allò que es mou dansant: La gejunuloj kune dancis. (Els joves
dansaven plegats.) En algunes ocasions la forma de dansa apareix com a
complement directe: Mi dancis valson kun li. (Vaig dansar un vals amb ell.)

Verbs transitius
Molts verbs personals a part de tenir subjecte també poden portar complement directe.
Són verbs transitius:

vidi
 El subjecte és aquell que s'adona d'una cosa a través de la vista. El complement
directe és allò que és percebut: La knabino vidas la domon. (La noia veu la
casa.) Ĉu vi vidis la akcidenton? (¿Vas veure l'accident?)
preni
El subjecte és aquell que realitza l'acció i que agafa l'objecte. El complement
directe és allò que és agafat pel subjecte: Ŝi prenis teleron el la ŝranko. (Ella va
agafar el plat de l'armari.)
helpi
El subjecte és la perona que ajuda el cec. Aquella feina o tasca amb què hom pot
ajudar pot ser el complement directe: Ili helpis la blindulon. (Van ajudar el cec.)
També es pot fer servir un complement amb la preposició al en comptes de
complement directe: Eble mi povos helpi al vi. (Potser et podré ajudar.)

Verbs de descripció
Els verbs de descripció lliguen la descripció al subjecte o al complement directe.
Aquesta descripció s'anomenar predikativo (en català s'anomena atributiu o predicatiu,
segons si el verb és copulatiu o no). En esperanto el predikativo no porta indicador de
funció.

esti
El subjecte és allò que té alguna qualitat. La qualitat del subjecte apareix com a
predikativo. La domo estas granda. (La casa és grossa.) Mia patro estis ŝoforo.
(El meu pare era xofer.)
fariĝi
El subjecte és allò que passa a tenir una qualitat. La qualitat apareix com a
predikativo: La etoso fariĝis bona. (L'ambient emocional va millorar.) Ili fariĝis
ŝtelistoj. (Es van esdevenir lladres.)
opinii
El subjecte és aquell que té una opinio sobre la qualitat d'una cosa. El
complement directe és allò que té la qualitat. La qualitat mateixa apareix com a
predicatiu del complement directe: Mia fratino opinias viajn klopodojn vanaj.
(La meva germana creu els teus esforços vans.)

Verbs amb -IG

Els verbs formats amb el sufix IG són sempre transitius. Mostren la causa d'un resultat.
El subjecte sempre és la causa o el causant. El lexema (o lexemes) al qual s'aplica el
sufix IG indiquen el resultat.

Si el resultat d'un verb amb IG és qualitat o estat (posició, identitat...) el complement

directe és aquell element que rep aquella qualitat, estat, etc.

lacigi
El complement directe és aquell que esdevé cansat: La tro multa parolado
lacigas lin.(l'excés de xerrameca el cansa) La vojaĝo certe vin lacigis. (Segur
que el viatge t'ha cansat) Tiu ĉi medikamento estas bona, sed ĝi lacigas la
uzanton. (Aquest medicament és bo però cansa l'usuari)
edzinigi
 El complement directe és aquella persona que esdevé muller: Mi edzinigas mian
filinon ne kun ia simpla nobelo. (No amb un simple noble vaig casar la meva
filla.) Li edzinigis ŝin al si per la edziĝa ringo kontraŭ la volo de ŝia patro. (Ell
va casar-se amb ella per mitjà d'un anell de noces contra la voluntat del pare
d'ella.)

Alguns verbs amb IG tenen com a resultat una acció intransitiva. En aquest cas hom
crea el verb IG a partir d'un altre verb intransitiu. En aquests verbs IG el complement
directe és el subjecte del verb original:

bruligi
El complement directe és allò que es posa a cremar. Post infekta malsano oni
ofte bruligas la vestojn de la malsanulo. (Després d'una malaltia infecciosa hom
crema la roba del malalt.) La suda suno bruligas lian nudan kapon. (El sol
meridional crema el seu cap nu.)
sidigi
El complement directe és allò que és posar en posició de seure: Rapide ŝi prenis
la infanon sur la brakojn kaj sidigis ĝin sur siaj genuoj. (Ella va agafar
ràpidament el nen [posant-se'l] sobre els braços i el va posar assegut sobre els
propis genolls.) La hundon li residigis sur la keston. (Va tornar a col·locar el gos
assegut a la cistella.)

En alguns verbs IG el resultat és una acció transitiva. Aleshores hom va crear un verb
IG a partit d'un verb que ja era transitiu. Hi ha dues maneres de fer servir aquesta mena
de verbs IG. El complement directe del verb IG pot ser el subjecte del verb originari, o
el complement directe del verb originari:

sciigi
El complement directe pot ser aquell que s'assabent d'una cosa: Ŝi sciigis min pri
la novaĵo. (Ella em va informar sobre la novetat.) El complement directe pot ser
la cosa sobre la qual hom informa: Ŝi sciigis la novaĵon al mi. (*Ella em va
informar la novetat.)
memorigi
El complement directe pot ser aquell que fa comença a recordar una cosa: Tio
memorigas min pri mia infaneco. (Allò fa que jo recordi la meva infantesa.) El
complement directe pot ser la cosa reccordada: Tio memorigas al mi mian
infanecon. (Allò em recorda la meva infantesa.)

Hom no pot fer servir ambdues possibilitats alhora. No es pot dir: Ŝi sciigis min
novaĵon. Ni es pot dir: Tio memorigas min mian infanecon.

Verbs IĜ
Els verbs fets amb el sufix IĜ sempres són intransitius.

Els verbs ordinaris amb IĜ indiquen una transició a un nou estat. El lexema al qual
s'aplica el sufix IĜ indica el resultat, el nou estat. El subjecte del verb ordinari amb IĜ
és allò que canvia d'estat. El causant eventual del canvi d'estat normalment no apareix a
l'oració. En els verbs IĜ el causant no és rellevant:
malpuriĝi
El subjecte és aquell que s'embruta: Mia vesto malpuriĝis. (La meva roba es va
embrutar.)
glaciiĝi
El subjecte és allò que es converteix en glaç: La akvo glaciiĝis. (L'aigua es va
glaçar.)
edziniĝi
El subjecte és aquella persona que esdevé muller: Ĉu vi volas edziniĝi kun mi?
(¿Vols passar a ser la meva muller?)

En els verbs IĜ fets a partir de verbs transitius no es tracta de l'aparició d'un resultat o
d'un canvi d'estat sinó d'un esdeveniment que té lloc per ell mateix. O no té lloc per
causa d'algú. El subjecte del verb IĜ és el complement directe del verb originari. En
aquesta mena de verbs el sufix IĜ serveix per a capgirar les funcions sintàctiques.
S'assembla a la veu passiva. Però en la veu passiva de veritat el causant existeix
necessàriament encara que no sigui esmentat.

detruiĝi
El subjecte és allò que esdevé completament malmès o destruït. El verb IĜ no
indica si ho va destruir algú o simplement ha passat sol: Tiu ĉi domo detruiĝis
dum la milito. (Aquesta casa es va anorrear durant la guerra.) Ĉiuj miaj planoj
detruiĝis. (Tots els meus plans es van arruïnar.) El verb originari detrui significa
"malmetre completament o destruir": La milito detruis la domojn. (La guerra va
destruir les cases.)
ruliĝi
El subjecte és una cosa que es mou girant al voltat del seu propi eix, o un vehicle
que es mou perquè les seves rodes giren: La veturilo ruliĝis tre rapide. (El
vehicle anava molt ràpid.) Ruli significa "moure fent rodolar les rodes": Rulu
nun al mi grandan ŝtonon. (Ara fes rodolar fins a mi un pedra grossa.) La
vendisto rulis sian ĉaron laŭ la strato. (El venedor portava el seu carro pel
carrer.)
komenciĝi
El subjete és la cosa sobre la primera part de la qual es tracta: Tiam komenciĝis
la milito. (Aleshores va començar la guerra.) Lia nomo komenciĝas per "Z". (El
seu nom comença amb Z.) Komenci significa "causar l'inici, fer la primera part
d'una cosa": Ili komencis sian vojaĝon. Ŝi komencis paroli.

2. 25 Oracions subordinades

Dins d'una oració hi pot haver una altra oració que desenvolupi la funció d'un sintagma.
D'aquesta oració secundària se'n diu oració subordinada. En la majoria dels casos les
oracions subordinaddes no porten marcador de funció. Una oració subordinada
normalment comença amb una partícula, la conjunció:

 Ke és la conjunció de subordinació més important.

 Ĉu introdueix interrogatives indirectes totals.
 Els correlatius amb KI introdueixen interrogatives indirectes parcials i
subordinades de relatiu.

Altres conjuncions són se, ĉar, dum, ĝis, kvankam, kvazaŭ, ol i apenaŭ.
Ke
La conjunció ke realment no expressa cap significat. Només indica l'inici s'una oració
subordinada que no té cap altra conjunció. Una subordinada amb ke pot tenir diverses
funcions sintàctiques. La funció sintàctica es pot fer més evident si se substitueix la
subordinada amb ke per la paraula tio. A vegades es posa la paraula tio davant de
l'oració amb ke, principalment quan cal indicar amb preposició la funció sintàctica de la
subordinada amb ke.

Frases amb Ke com a subjecte, complement directe o complement circumstancial

 Okazis, ke la reĝino mortis. → Tio okazis. - S'esdevingué que la reina morí. → Això
s'esdevingué.
 Ŝajnas, ke pluvos. → Tio ŝajnas. - Sembla que plourà. → Això sembla.
 Estas vero, ke ŝi havis sur si pantoflojn. → Tio estas vero. - És veritat que ella portava
plantofes. → Això era veritat.
 Kompreneble, ke mi lin amas. - És clar que l'estimo.

El predicat és sobreentès: Estas kompreneble, ke mi lin amas. → Tio estas

komprenebla. kompreneble (és clar, comprensiblement) porta terminació
adverbial E perquè és un predicat que descriu l'oració subordinada. Quan se
substitueix la subordinada pel pronom tio,cal canviar-ho per komprenebla.

 Diru al la patro, ke mi estas diligenta. → Diru tion al la patro. - Digues al pare que sóc
diligent. → Digues això al pare.
 Mi volas ke vi tien iru. → Mi volas tion. - Vull que hi vagis. → Vull això.
 Se li scius, ke mi estas tie ĉi, li tuj venus al mi. → Se li scius tion... - Si ell sabés que jo
sóc allà, vindria de seguida. → Si ell sabés això.
 Subite li aŭdis, ke iu alrajdas de la vojo al la domo. → Subite li aŭdis tion. - De cop ell
va sentir que algú cavalca del camí cap a casa. → De cop ell va sen r això.
 Mi pensas, ke ne. → Mi pensas tion. - Penso que no. → Penso això.

L'oració subordinada s'ha escurçat dràsticament, = ...que no és així, o similar.

 Li vekiĝis per tio, ke iu lin skuis. = Li vekiĝis per skuado. - Es va despertà per això, que
algú el va sacsejar. = Es va despertar pel sacseig.
 Tiam ŝi ekploris pro tio, ke ŝi estas tiel malbela. = Tiam ŝi ekploris pro sia malbeleco. -
Aleshores ella va posar-se a plorar a causa d'això, que és tan lletja. = Aleshores ella es
va posar a plorar a causa de la seva lletjor.
 Via patro neniam povis ekrigardi vin sen tio, ke li batus sin en la bruston kaj ĝemus. =
...sen brustobatado kaj ĝemado. - El teu pare mai va poder dirigir-te la mirada sense
que es pegués al pit i gemegués. = ...sense els cops al pit i el gemec.
 Ne por tio mi estas ĉi tie, ke mi alportadu manĝon al la loĝantoj. = Mi estas ĉi tie ne
por alportado de manĝo al la loĝantoj. - No sóc aquí a fi de portar menjar als habitants.
= La finalitat que jo sigui aquí no és l'aportació de menjar als habitants.

Si la preposició és pri, hom normalment l'elideix (i el mot auxiliar tio):

 Ili nin kulpigas, ke ni agas maljuste. = Ili nin kulpigas pri tio, ke... - Ells ens culpen
d'actuar malament. = Ells ens culpen d'això: que actuem malament.
  Petu ŝin, ke ŝi sendu al mi kandelon. = Petu ŝin pri tio, ke... - Demana-li que ens enviï
una espelma. = Demana-li això: que ens enviï una espelma.

La preposició por normalment es posa directament davant de l'oració amb ke sense

l'auxiliar tio. L'expressió completa por tio ke apareix molt rarament. Hom també fa
servir anstataŭ directament davant de ke, i a vegades malgraŭ, krom i sen:

 Jen prenu ankoraŭ du panojn kaj unu ŝinkon, por ke vi ne bezonu malsati. - Pren
encara dos pans i un pernil, perquè no hagis de passar gana.
 Ŝi tuj lavis sian kruĉon kaj ĉerpis akvon en la plej pura loko de la fonto kaj alportis al la
virino, ĉiam subtenante la kruĉon, por ke la virino povu trinki pli oportune. - De
seguida ella va netejar la gerra i va agafar aigua al lloc més net de la font i en va portar
a lla dona, sempre sostenint la gerra perquè la dona pogués beure d'una manera més
adequada.
 Anstataŭ ke ĉiu lernas diversajn lingvojn, ĉiuj ellernadu unu saman lingvon. - En
comptes que cadascú aprengui diverses llengües, que tothom aprengui a fons una
mateixa llengua.
 Li klopodis daŭrigi, malgraŭ ke li estis tre laca. Malgraŭ (tio) ke = kvankam. -
S'esforçava a continuar malgrat que estava cansat.
 Mi nenion pli postulus, krom ke oni montru al mi sindonecon kaj estimon. - Jo no
exigiria res més a part que tothom mostri dedicació i estima.
 Vi ne povas ĝin tuŝi, sen ke ĝi rompiĝus. - No ho pots tocar sense que es trenqui.

En algunes ocasions hom usa simplement una subordinada completiva amb ke sense por
en lloc de por (tio) ke:

 Ŝi bone lin kovris, ke li ne malvarmumu denove. = ...kovris por ke li ne malvarmumu

denove. - Ella el va tapar bé que no tornés a agafar un refredat. = ...perquè no tornés a
agafar un refredat.
 Tie estis unu riĉa virino, kiu retenis lin, ke li manĝu ĉe ŝi. = ...por ke li manĝu ĉe ŝi. - Allà
hi havia una dona rica que el retenia que (=perquè) mengés a casa d'ella.

Només les conjuncions por ke, malgraŭ ke, anstataŭ ke, krom ke i sen ke són acceptades
en general. Però només la manca de costum és un argument contra oracions com: Ni
parolis, pri ke la prezoj ĉiam altiĝas. (Vam parlar sobre [el fet] que els preus sempre
pugen) Oni argumentis, kontraŭ ke ili ekloĝu en la urbo. Hom argumentava contra [el
fet] que ells visquin a la ciutat) Li sukcesis eskapi, pro ke vi dormis. (Ell va aconseguir
escapar a causa que tu dormies.) Tio okazis, antaŭ ke mi naskiĝis. (Això s'esdevingué
abans que jo nasqués.) Tanmateix, la manca de costum és un argument fort. Si no és
necessari cal evitar estructures tan mancades de tradició. Una manera d'evitar el
contacte de entre la preposició i la conjunció que és la col·locació de la paraula auxiliar
tio: pri tio ke, kontraŭ tio ke etc. En comptes d' antaŭ (tio) ke i post (tio) ke la gent diu
antaŭ ol i post kiam. En comptes de pro ke cal dir pro tio ke, tial ke o ĉar.

Oracions amb ke com a complement

Les oracions subordinades amb ke fan la funció de complement del nom (o de l'adjectiu,
etc) i aclareixen el significat de la paraula que complementen.
  De s-ro Bourlet mi ricevis la sciigon, ke li ne volas publikigi la projekton en la "Revuo".
- Del senyor Bourlet vaig rebre l'informació que ell no volia publicar el projecte a la
"Revuo".
 Ŝi estis plena de timo, ke la infano mortos. - Ella tenia molta por que l'infant morís.
 Li metis la kondiĉon, ke oni ne instruu al ŝi la Kristanan religion. - Ell va posar la
condició que hom no li ensenyés la religió cristiana.
 Tio estis la unua fojo, ke ŝi nomis ŝin sia filino. - Va ser la primera vegada que
ella la va anomenar filla seva.

Moltes persones diuen kiam en lloc de ke en aquesta mena d'oracions. Ke

normalment és més adequat perquè aquest ke no indica quan va tenir lloc la
vegada, sinó que aclareixen el contingut d'aquella vegada.

 Estis tia ventego, ke la tegoloj deflugis de la tegmentoj. - Feia un vent tan fort que les
teules volaven de les teulades.
 Ili ambaŭ estis tiel malagrablaj kaj tiel fieraj, ke oni ne povis vivi kun ili. - Tots dos eren
tan desagradables i tan orgullosos que no es podia viure amb ells.
 Ili enpakis tiom da libroj, ke ili ne povis ĉion porti. - Van empaquetar tants llibres que
no ho van poder portar tot.
 Vi ne estas kulpa, ke vi fariĝis tio, kio vi estas. = ...kulpa pri tio, ke... - Tu no tens la
culpa que hagis esdevingut el que ets. = Tu no tens la culpa del fet que hagis
esdevingut el que ets.
 Ŝi estis tute certa, ke tio estos plenumita. = ...certa pri tio ke... - Ella estava totalment
segura que això serà complert. = Ella estava totalment segura del fet que això serà
complert.
 Kiel feliĉa mi estas, ke mi ĝin scias! - Que feliç estic que ho sé!

Aquí la oració subordinada amb ke indica una causa. Aquí en lloc de ke es

podria usar la conjunació ĉar.

 Ĉion mi permesis al vi escepte, ke vi faru tion ĉi. = ...kun la escepto, ke vi faru tion ĉi. -
T'ho he permès tot excepte que facis això. = ... amb l'excepció que facis això.

L'oració amb ke com a predicatiu

L'oració amb ke{3} pot ser una descripció predicativa d'un sintagma nominal:

 La vero estas, ke mi amas vin. - La veritat és que t'estimo.

 La esenco de la sciigoj estis, ke al ili estas bone. - L'essència de les informacions és que
els fan bé.

Omissió de la conjunció ke

En algunes ocasions hom omet la conjunció ke abans de la subordinada, però gairebé

només en el discurs indirecte:

 Mi diras al vi, ŝi ricevos. = Mi diras al vi, ke ŝi ricevos. - Et dic que ella ho rebrà.
 La vetero baldaŭ malboniĝos, ŝajnas. = Ŝajnas, ke la vetero baldaŭ malboniĝos. - El
temps aviat canviarà, sembla. = Sembla que el temps canviarà aviat.
Oracions interrogatives indirectes
Si una subordinada és una interrogativa indirecta, ha de començar amb la conjunció ĉu o
amb un pronom interrogatiu (mot-qu o KI-vorto). Les interrogatives indirectes poden
tenir la mateixa funció sintàctica que les subordinades amb ke.

 Diru, ĉu mi povos veni. - Digue'm si podré venir.

La interrogativa indirecta amb ĉu fa de complement directe del verb diru.

 Ŝi ne sciis, ĉu ŝi nur sonĝis aŭ ĉu tio estis efektivaĵo. - Ella no sabia si havia

estat un o si allò era una realitat.

Hi ha dues interrogatives amb ĉu, amb funció de complement directe, vinculades

per aŭ.

 Ĉu tio estas roso aŭ larmoj, tion neniu povis vidi. - Si això era rosada o
llàgrimes, no ho podia veure ningú.

La interrogativa indirecta amb ĉu és un complement directe amb l'auxiliar tio.

 Li provis, ĉu la pordo estas nefermita. - Ell va provar si la porta era oberta.

La interrogativa indirecta amb ĉu és un complement directe del verb provis.

 La tuta afero dependas de tio, ĉu ŝi venos aŭ ne. - Tot depèn d'això: si ella
vindrà o no.

La interrogativa indirecta és un complement de règim verbal amb preposició de

amb un tio que fa de falca.

 Mi dubas, ĉu vi estas feliĉa. - Dubto que siguis feliç.

La interrogativa indirecta és un complement de règim verbal amb preposició pri

elidida. = Mi dubas pri tio, ĉu...

 Li faris al mi la demandon, ĉu mi bone fartas. - Ell em va fer la pregunta [de] si

estic bé.

La interrogativa indirecta és un complement del nom de demandon.

 Mia sola demando al vi estas, ĉu vi amas min. - La meva única pregunta per a
tu és si m'estimes.

La interrogativa indirecta és un predicatiu del subjecte.

 Kion ni nun faru, estas demando tre malfacila. - Què hem de fer ara és una
pregunta molt difícil.
 El pronom interrogatiu té la funció de subjecte d' estas.

 Mi montris al la infano, kie kuŝas ĝia pupo. - Vaig indicar al nen on és la seva
nina.

La interrogativa indirecta és complement directe de montris.

 Mi volus scii, kiom de la ŝtofo ili jam pretigis. - Voldria saber quina quanta
roba ells ja han preparat.

La interrogativa indirecta és complement directe de scii.

 Mi ne scias, ĝis kiam ili restos ĉi tie. - No sé fins quan romandran aquí.

La interrogativa indirecta és complement directe.

 Kiel longe ni estis en la malliberejo, tion mi ne scias. - Quan de temps vam ser
a la presó, no ho sé.

La interrogativa indirecta fa de complement directe amb un tio auxiliar.

 Nun mi venis, por informi vin, kio estos kun via popolo en la estonta tempo. -
Ara he vingut per informar-te de què hi haurà amb el teu poble en el futur.

La interrogativa indirecta és un complement de règim verbal amb pri, però

l'element pri tios'ha elidit: ...por informi vin pri tio, kio estos...

 La demando pri tio, kia estos la formo de tiu lingvo, estas por mi afero
negrava. - La pregunta sobre [la qüestio de] quina forma tindrà la llengua, per a
mi és una cosa irrellevant.

La interrogativa indirecta és una despripció directa de la demando per mitjà d'un

tio auxiliar.

En algunes llengües es fa servir la mateixa paraula com a conjunció de les subordinades

condicionals i de les interrogatives indirectes totals. En esperanto cal distingir. Ĉu
indica una interrogativa. Se indica una condició. La diferència de significat és molt
gran:

Morgaŭ li diros, ĉu li venos. ≈ Morgaŭ li diros "jes, mi venos" aŭ "ne, mi ne

venos". - Demà dirà si vindrà. . ≈ Demà dirà "sí, vindré" o "no, no vindré".

La interrogativa indirecta amb ĉu és complement directe de diros


 Morgaŭ li diros, se li venos. = Morgaŭ li diros (ion), sed tio okazos nur se li
venos. - Demà ho dirà si vindrà. = Demà ho dirà, però només en el cas que
vingui.

L'oració amb se és una subordinada condicional.

Oracions subordinades de relatiu

Els mots amb KI- de la taula de correlatius també introdueixen subordinades no
interrogatives. Aquesta mena de mot KI d'alguna manera també té com a antecedent un
element que es troba en l'oració principal. Aleshores el mot KI fa de pronom relatiu i
indiquen la relació entre la oració subordinada i la principal.

El pronom relatiu kiu

Hieraŭ mi vidis viron, kiu promenis sur la strato. - Ahir vaig veure un home
que passejava al carrer.

L'oració subordinada amb kiu és un complement de la paraula viron. L'oració

composta és la unió de dues oracions: Hieraŭ mi vidis viron. (Ahir vaig veure un
home.) + La viro promenis sur la strato. (L'home passejava al carrer.) El mateix
home apareix en ambdues oracions. A la subordinada es fa servir kiu a fi de
representar l'home esmentat en la principal. En comptes d'una subordinada amb
kiu es podria fer servir un epítet de participi: Hieraŭ mi vidis viron promenantan
sur la strato. (Ahir vaig veure un home passejant pel carrer.)

La libroj, kiuj kuŝas tie, estas miaj. - Els llibres que hi ha allà són meus. = La
libroj estas miaj. + La libroj kuŝas tie. (= La libroj kuŝantaj tie estas miaj.)

El relatiu kiuj té terminació de plural J perquè concorda amb el referent que és

una paraula en plural.

La domo, kiun vi aĉetis, estas malbona. - La casa que vas comprar és dolenta. =
La domo estas malbona. + Vi aĉetis la domon. (= La domo aĉetita de vi estas
malbona.)

El pronom relatiu kiun té terminació N perquè té la funció de complement

directe dins de l'oració subordinada.


 Mi vidis la filmojn, pri kiuj vi tiel multe rakontis. - Vaig veure la pel·lícula, de
la qual n'has parlat tant. = Mi vidis la filmojn. + Vi rakontis tiel multe pri la
filmoj.

La preposició pri apareix davant del relatiu kiuj, perquè té la funcio de

complement circumstancial pri dins de l'oració subordinada de relatiu.

Jen venas la verkisto, la librojn de kiu ĉiuj legas. - Aquí ve l'escriptor els
llibres del qual tothom llegeix. = Jen venas verkisto. + Ĉiuj legas la librojn de la
verkisto.

De kiu és un complement del nom de la librojn i s'ha de situar després de la

librojn. Normalment hom diu kies en lloc de de kiu: Jen venas la verkisto, kies
librojn ĉiuj legas. - lernu_net - 2013-marto-25 09:35

 Riĉa estas tiu, kiu ŝuldas al neniu. - Ric és aquell que no deu a ningú.
 Mi nun havas tie ĉi preskaŭ neniun, al kiu mi povus konfidi! - Ara no tinc aquí a ningú
en qui pugui confiar!
 Mi vizitos tiujn amikojn, kiujn mi ekkonis dum la pasinta Universala
Kongreso. - Visitaré aquells amics que vaig conèixer durant el passat Congrés
Universal. = Mi vizitos tiujn amikojn. + Mi ekkonis tiujn amikojn dum...

El determinant tiujn davant amikojn enforteix la relació amb la posterior

subordinada de relatiu.

 Ŝi kisis tiun manon, kiu ankoraŭ antaŭ nelonge kruele batis ŝian infanon. - Ella va
besar aquella mà que encara no fa gaire cruelment pegà el seu fill.
 Unuj servas por ornamo, kaj aliaj por manĝo, ekzistas ankaŭ tiaj, kiuj estas tute
superfluaj. - Uns serveixen per a guarniment, i altres per a nodriment,
n'existeien també uns altres que són completament superflus.

Hom podria dir que un substantiu és sobreentès: ...ekzistas ankaŭ tiaj kreskaĵoj,
kiuj estas.... També es podria dir rilatan kia després de tia, si es tracta clarament
d'una qualitat.

 Al Vi, kiu kreas, al Vi, kiu reĝas, hodiaŭ ni preĝas. - A Tu, que crees, a Tu, que regnes,
avui nosaltres preguem.

Sovint és difícil separar l'oració de relatiu amb kiu respecte de l'oració principal perquè
el significat depèn de les dues oracions juntes:

 Ŝi prenis la plej belan arĝentan vazon, kiu estis en la loĝejo. - Ella va agafar el
va d'argent més bonic que hi havia a l'habitatge. = Ŝi prenis la plej belan
arĝentan vazon. + La plej bela arĝenta vazo estis en la loĝejo.
 Les oracions separades són veres. L'oració subordinada amb kiu és necessària a
fi de limitar el significat del sintagma la plej belan arĝentan vazon.

Molts usuaris de la llengua no posen comes abans i després de les oracions

subordinades amb kiu, les quals són necessàries per a la correcta comprensió de tota
l'oració. Tanmateix cal dir que no existeixen normes sobre la qüestió. Sempre s'hi poden
posar comes.

Una oració de relatiu amb kiu normalment es troba immediatament després de la

paraula que complementa, però a vegades en altres posicions, per exemple a l'inici de
tota la frase. Aleshores la paraula complementada és sempre tiu o porta tiu al davant:

 Kiu volas perfektiĝi en Esperanto, al tiu mi rekomendas la diversajn lernolibrojn kaj

vortarojn. = Al tiu, kiu volas perfektiĝi en Esperanto, mi rekomendas... - A la persona
que es vulgui perfeccionar en esperanto li recomano diversos manuals i diccionaris.
 Kiun malĝojo ne turmentis, tiu ĝojon ne sentas. = Tiu, kiun malĝojo ne turmentis, ne
sentas ĝojon. - Qui no va patir pena no pot sentir joia.

En algunes ocasions un antecedent té més d'una oració de relatiu amb kiu que el
complementa. A fi d'evitar ambigüitats s'hi afegeix una conjunció, per exemple kaj o
sed: Hieraŭ mi vidis viron, kiu promenis sur la strato, kaj kiu portis grandan
valizon. Ambdues subordinades amb kiu complementen l'antecedent viron. Si hi ha més
de dues subordinades amb kiu n'hi ha prou posant una conjunció davant de l'última
subordinada amb kiu: Jen estas afero, kiu estas tre utila, kiu helpos vin en multaj
okazoj, kaj kiun vi tre zorge gardu. Totes les tres subordinades de relatiu amb kiu
complementen l'antecedent afero.

Algunes vegades l'oració de relatiu amb kiu està dèbilment vinculada amb la paraula de
la qual és un epítet. Aquesta mena d'oració amb kiu simplement continua la narració.
També es podria fer una oració principal a part. Aquest tipus d'oració de relatiu amb kiu
que continua la narració sempre es troba al final de l'oració principal:

 Ŝi kun ĝentila rideto transdonis la leteron al la anglino, kiu leviĝis, faris saluton kaj
eliris el la ĉambro. = Ŝi kun ĝentila rideto transdonis la leteron al la anglino, kaj tiu
(poste) leviĝis... - Amb un somriure cortès va lliurar la carta a la dona anglesa que es va
aixecar, va fer una salutació i sortí de la cambra. = Amb un somriure cortès va lliurar la
carta a la dona anglesa, i aquesta després es va aixecar...
 Kelkaj estimataj scienculoj per sugestio falis en kaptilon, el kiu ili tamen baldaŭ
retiriĝis. = ...falis en kaptilon, sed ili tamen baldaŭ retiriĝis el ĝi. - Alguns científics de
renom van ser induïts a caure en una trampa de la qual tanmateix aviat es retiraren. =
...van ser induïts a caure en una trampa però aviat se'n van poder retirar.
 Li ŝuldas al mi mil eŭrojn, kiun sumon li ne repagis malgraŭ plurfoja rememorigo. = Li
ŝuldas al mi mil eŭrojn. Tiun sumon li ne repagis... - Ell em deu mil euros la qual suma
no m'ha retornat malgrat que li ho he recordat unes quantes vegades. = Ell em deu mil
euros. Aquesta suma no me l'ha retornada.
Pronom relatiu kio

El pronom relatiu kio es pot fer servir com una conjunció semblantment al relatiu kiu.
Hom fa servir el relatiu kio en comptes del relatiu kiu si l'antecedent és un correlatiu
acabat en O:

 Mi volas, ke tio, kion mi diris, estu obeata. = Mi volas, ke tio estu obeata. + Mi diris
tion. - Vull que això que ordeno sigui obeït. = Vull que això sigui obeït. + He dit això.
 Mi faros ĉion, kion mi povos, por trovi por vi konforman okupon. - Faré tot el que
podré per a trobar-te una ocupació apropiada.
 La juvelista laboro enhavas en si nenion, kio superus miajn fortojn. - El treball del joier
no conté en si res que superi les meves forces.
 Vi rakontis al mi ion, kion mi neniam forgesis. - Em vas explicar una cosa que mai no
vaig oblidar.
 Neniu faris ion eminentan, kio meritus mencion. - Ningú va fer res d'eminent
que mereixi ser esmentat.

En aquestes ocasions, quan després del correlatiu amb O segueix un epítet

adjectiu, encara s'hi pot fer servir el pronom relatiu kiu: ...faris ion eminentan,
kiu meritus mencion.

Sovint pot passar que el correlatiu que es complementa sigui sobreentès.

 Redonu, kion vi prenis. = Redonu tion, kion vi prenis. - Retorna el que has agafat. =
Retorna allò que has agafat.
 Post du aŭ tri tagoj mi jam ne havos per kio hejti la ĉambron. = ...ne havos ion, per kio
mi povus hejti la ĉambron. - Al cap de dos o tres dies ja no tindré amb què escalfar la
cambra. = ...no tindré una cosa amb què pugués escalfar la cambra.

Es fa servir el relatiu kio en comptes de kiu si l'antecedent és un adjectiu amb qualitats

de substantiu amb un significat molt general. Es podria dir que la paraula io és
sobreentesa després de l'adjectiu. Però en realitat mai no es diu aquesta expressió
completa amb io:

 La sola, kion mi deziras, estas: ke la mondo havu lingvon internacian. (≈ La sola io, kion
mi deziras...) - L'única cosa que desitjo és que el món tingui una llengua internacional.
 La unua, kion li faris vespere, estis tio, ke li elprenis la nukson. - La primera cosa que
va fer al vespre va ser això, que va agafar una nou.
 Okazis la plej bona, kion oni povus imagi. - S'esdevingué la millor cosa que es podria
imaginar.

Si s'hi posa un substantiu, com per exemple afero, aleshores cal fer servir sempre el
relatiu kiu: La sola afero, kiun mi deziras... La unua afero, kiu okazis... Okazis la plej
bona afero, kiun oni povus imagi.

Si el significat d'un sintagma és menys abstracte, i se'n pot sobreentendre un substantiu

de veritat, aleshores cal usar el relatiu kiu:

 Vi ne estas la unua [persono], kiu parolas al mi en tia maniero. - Tu no ets la primera

persona que em parla d'aquesta manera.
  Ĉiu estis ravata de la nova kaj bela [afero], kiun ŝi vidis. - Tothom va quedar encisat per
la nova i bella cosa, que ella va veure.

També es fa servir el relatiu kio en lloc de kiu quan l'antecedent és tota una oració.
Aleshores kio representa la idea de tota l'oració:

 Li donadis multe da mono al la malriĉuloj, kio estis tre laŭdinda. - Ell

acostumava a donar molts diners al pobres, cosa que és molt lloable. = Li
donadis multe da mono al la malriĉuloj. + Tio estis tre laŭdinda.

Kio representa tota l'oració : Li donadis multe da mono al la malriĉuloj. (Ell

acostumava a donar molts diners als pobres.)

 Ŝi havas ŝatokupon, kio estas bona. = Estas bone, ke ŝi havas ŝatokupon. - Ella
té una activitat de lleure, cosa que és molt bona. = És molt bo que ella tingui una
activitat de lleure.

Compareu-ho amb: Ŝi havas ŝatokupon, kiu estas bona. = Ŝi havas bonan

ŝatokupon. (Ella té una bona activitat de lleure.)

 La filmo estis tute teda, pro kio li foriris jam antaŭ la fino. = Ĉar la filmo estis tute
teda, li foriris... - El film va ser totalment tediós, per la qual cosa ell va anar-se'n abans
del final. = Com que el film era totalment tediós, ell se'n va anar abans del final.
 Oni proponis al li oficon de kuriero, kio promesis esti tre enspeziga afero. -
Hom li va proposar l'ofici d'herald, la qual cosa li prometis alts ingressos.

Aquí kio no representa la idea oni proponis al li oficon de kuriero (Hom li va

prometre l'ofici d'heral.), sinó la idea ke li eble havos oficon de kuriero (que ell
tindrà l'ofici d'herald), o bé havi oficon de kuriero (tenir l'ofici d'herald).

Girs emfàtics amb els relatius kiu o kio

Existeix un gir especial en què hom fa una presentació amb el verb esti més una
subordinada de relatiu amb kiu o kio:

 Li decidas pri ĉi tiaj aferoj. → Estas li, kiu decidas pri ĉi tiaj aferoj. - Ell va
decidir sobre aquesta mena de coses. → És ell qui decideix sobre aquesta mena
de coses.

L'oració principal estas li (és ell) presenta emfàticament el subjecte.

 Ni manĝas makaroniojn. → Tio, kion ni manĝas, estas makaronioj. → Estas

makaronioj [tio], kion ni manĝas. - Mengem macarrons. → Això que mengem
són macarrons. → Són macarrons això que mengem.

Un fort èmfasi sobre makaronioj.

Sovint es pot emfasitzar més clarament a través de l'ordre dels mots. Pri ĉi tiaj aferoj
decidas li. Makaroniojn ni manĝas.
Relatiu kies

El relatiu kies normalment indica possessió o pertinença:

 Jen venas la verkisto, kies librojn ĉiuj legas. - Aquí ve l'escriptor els llibres del
qual tothom llegeix. = Jen venas verkisto. + Ĉiuj legas la librojn de tiu verkisto.

Els llibres són d'aquest escriptor (perquè ell els va escriure).

 La ĉambro, kies pordon la pordisto malfermis, estis sufiĉe vasta. - La cambra

la porta de la qual va obrir el porter era bastant àmplia. = La ĉambro estis sufiĉe
vasta. + La pordisto malfermis la pordon de la ĉambro.

El relatiu kies pot mostrar també l'objecte o subjecte significatius d'un substantiu
d'acció:

 Ĝi estas ia ennovaĵo, pri kies akceptado aŭ neakceptado oni devas konsiliĝi. -

Aquesta és una innovació sobre l'acceptació o inacceptació de la qual hom s'ha
de fer aconsellar. = Ĝi estas ia ennovaĵo. + Oni devas konsiliĝi pri la akceptado
aŭ neakceptado de tiu ennovaĵo.

El complement de tiu ennovaĵo indica el complement directe semàntic de la (no)

acceptació: Oni devas konsiliĝi, ĉu oni akceptu aŭ ne akceptu tiun ennovaĵon.
(Hom s'ha de fer aconsellar sobre la qüestió i s'ha de'acceptar o no aquesta
innovació.)

 La serpento, de kies mordo mortis via patro, nun portas lian kronon. - La serp
per la mossegada de la qual va morir el teu pare, ara porta la seva corona. = La
serpento nun portas lian kronon. + Via patro mortis de la mordo de la serpento.

De la serpento indica el subjecte semàntic de la mordo: Via patro mortis, ĉar la

serpento mordis lin. (El teu pare va morir perquè una serp el va mossegar.)

En algunes llengües existeix una paraula que s'assembla a kies, però que té altres
significats. La paraula esperàntica kies només significa de kiu2} (del qual), i només
quan es tracta de la relació possessió-pertinença o de subjecte semàntic o complement
directe semàntic. Kies no pot significar el kiu, al kiu, pri kiu o semblants: Venis grupo
de junuloj, el kiuj du estis miaj filoj. (Va venir un grup de joves dels quals dos eren els
meus fills.) No és possible: ...junuloj, kies du estis miaj filoj. La frase independent és:
Du el la junuloj estis miaj filoj. (Dos dels joves eren els meus fills.) Es tracta de la
separació d'uns membres respecte del grup. S'ha de dir el la junuloj, no de la junuloj.
Per això kies no és possible. Nia asocio, al kiu ne apartenas tiuj personoj, ne havas
ian ajn respondecon pri iliaj agoj. (La nostra associació, a la qual no pertanyen aquestes
persones, no té cap responsabilitat sobre llurs accions.) No és posible: Nia asocio, kies
ne apartenas... L'oració independent és: Tiuj personoj ne apartenas al nia asocio.
(Aquelles persones no pertanyen a la nostra associació.) Mai no es diu aparteni de. No
es pot fer servir el relatiu kies.
El relatiu kiam

El kiam de relació pot introduir una oració subordinada adverbial de temps. Una
subordinada d'aquesta mena pot relacionar-se amb l'expressió de temps en la oració
principal o a un tiam elidit:

 Antaŭhieraŭ, kiam mi estis en la urbo, mi aĉetis novan robon. - Abans d'ahir, que vaig
ser a la ciutat, vaig comprar roba nova. = Antaŭhieraŭ mi aĉetis novan robon. + Tiam
mi estis en la urbo.
 Kiam Nikodemo batas Jozefon, tiam Nikodemo estas la batanto kaj Jozefo estas la
batato. - Quan Nikodemo pega Jozefo, aleshores Nikodema propina els cops i Jozefo
els rep.
 Kiam oni estas riĉa, [tiam] oni havas multajn amikojn. - Quan hom és ric, [aleshores] té
molts amics. = Tiam oni havas multajn amikojn. + Tiam oni estas riĉa.
 Kiam mi venis al li, [tiam] li dormis. - Quan vaig anar a trobar-lo, [aleshores] ell dormia.

Una oració de relatiu amb kiam pot portar al davant una preposició de temps. La
preposició indica la funció de tota la oració amb kiam, no de la paraula kiam:

 Post kiam ŝi estis mallongan tempon en la arbaro, fariĝis nokto. = Post mallonga
estado en la arbaro fariĝis nokto. - Després que ells s'estigué poca estona al bosc es
féu de nit.
 De kiam naskiĝis mia filino, mi estas kiel alia homo. = De la naskiĝo de mia filino mi
estas kiel alia homo. - Des que va néixer la meva filla jo sóc com una altra persona.
 Adam vivis, post kiam naskiĝis al li Set, okcent jarojn. = ...post la naskiĝo de Set... -
Després que va tenir el fill Set, Adam va viure vuit cents anys més.

Si es fica la paraula tiam en aquestes oracions, la preposició ha de situar-se davant de

tiam: Adam vivis, post tiam, kiam naskiĝis al li Set, 800 jarojn.

Quan la paraula kiam és interrogativa, aleshores el cas és diferent. La preposició que hi

ha davant de kiam indica la funció de kiam, no de tota l'oració interrogativa: Ŝi
demandis, ĝis kiam mi restos hejme. = Ŝi demandis, ĝis kiu tempo mi restos hejme.

El relatiu kie

El relatiu kie pot indroduit una subordinada de lloc. Aquesta subordinada pot
correlacionar-se amb l'expressió de lloc que hi ha a la principal o amb un tie sobreentès:

 Mi volis resti tie, kie mi estis. - Volia romandre allà on era. = Mi volis resti tie. + Mi estis
tie.
 Kie fumo leviĝas, tie fajro troviĝas. - D'on surt fum, allà hi ha foc.
 Jen la loko, de kie venis la bruo. - Vet aquí el lloc del qual venia el soroll. = Jen (estas)
la loko. + De tiu loko venis la bruo.
 Ĉie, kien mi venas, troviĝas ia malbonaĵo, kiu premas la koron. - A tot arreu on vaig s'hi
troba un mal que oprimeix el cor.

En lloc del kie relatiu es pot fer servir en kiu(j), ĉe kiu(j), sur kio o similars,
principalment si la subordinada és un epítet d'un substantiu i no un complement
circumstancial de lloc de l'oració principal. Però kie sovint és més elegant:
  Kelkajn fojojn mi eĉ legis longajn artikolojn pri mia afero, kie estis videble, ke
la aŭtoroj eĉ ne vidis mian verkon. = ...longajn artikolojn pri mia afero, en kiuj
estis... - Fins i tot unes quantes vegades vaig llegir articles llargs sobre la meva
causa, on era visible que els autors no havien vist el meu llibre.

El sintagme longajn artikolojn pri mia afero (articles llargs sobre la meva causa)
no és un complement circumstancial de lloc sinó complement directe.

 Ne troviĝas, kie sidi. = Ne troviĝas io, sur kio oni povus sidi. - No hi havia on seure.

El relatiu kia

El relatiu kia pot introduir una subordinada adjectiva. La subordinada de relatiu amb kia
pot correlacionar-se amb l'element tia, tiaspeca o tiuspeca de l'oració principal:

 Ŝi ne estas tia, kia devas esti reĝino. - Ella no era com ha de ser una reina. = Ŝi ne estas
tia. + Reĝino devas esti tia.
 Kia oni vin vidas, tia oni vin taksas. - Tal com et veuen, així t'evaluen. = Tia oni vin
taksas. + Tia oni vin vidas.
 Regis tia frosto, kian ni ĉe ni ne havas eĉ en la plej kruela vintro. - Hi feia un fred com
no en tenim ni en l'hivern més cruel. = Regis tia frosto. + Tian froston ni ĉe ni ne havas
eĉ en la plej kruela vintro.
 La arbo de la suno estis belega arbo tia, kian ni neniam vidis. - L'arbre del sol era una
arbre bellíssim d'una mena que no havíem vis mai.

Si una oració de relatiu amb mot-KI té com a antecedent un substantiu acompanyat de

tia, aleshores hom pot fer servir el relatiu kiu: Vi havas plenan rajton uzi la monon en
tia maniero, kiu ŝajnas al Vi la plej bona.

El relatiu kiu fa referència a un individu, mentre que el relatiu kia fa referència al tipus:

 Mi uzis tiun aŭton, kiu povas veturi tre rapide. - Vaig usar l'auto que pot anar
més ràpid.

Hom parla d'un auto concret i individual. Aquest pot anar molt ràpid.

 Mi uzis tian aŭton, kia povas veturi tre rapide. - Vaig fer servir un tipus auto
que pot anar molt ràpid.

Hom està parlant d'un tipus d'auto. Tots els autos d'aquest tipus poden anar molt
ràpid.

Però en aquests exemples tiun i tian mostren prou clarament la distinció entre individu i
tipus. Per tant es pot usar kiu en ambdues subordinades. Hom prefereix més sovint kiu,
però kia accentua més que es tracta del tipus.

Cal fer servir el relatiu kia només davant d'una oració amb verb. Davant d'un sintagma,
o un grup de sintagmes sense verb, cal fer servir el comparatiu kiel: Li vizitis (tiajn)
urbojn kiel Parizo. Ne diru: ...urbojn kia Parizo.
El relatiu kiel

El relatiu kiel pot introduir una subordinada de manera o gradació. La oració amb
relatiu kiel es correlaciona amb un tiel de l'oració principal, però aquest tiel sovint és
elidit.

 Oni ludas sur fortepiano, tamen tre mallaŭte kaj tiel bele, kiel ŝi neniam antaŭe aŭdis.
- Hom toca el piano, però molt fluix i tan bellament, com ella no havia oït mai.
 Li komprenas predikon [tiel], kiel bovo [komprenas] muzikon. - Ell comprèn una
prèdica [així], com un bou [comprèn] una música.

Les oracions amb relatiu kiel en algunes ocasions complementen tota una oració.
Aleshores l'antecedent de kiel és la idea de tota l'oració, d'una manera semblanta al
relatiu kio: Ŝia beleco, kiel oni diris, estas la deloga beleco de la malbono. = Ŝia beleco
estas la deloga beleco de la malbono. (La seva bellesa és la bellesa atractiva del mal.) +
Tiel oni diris. (Així hom pensava.) = Oni diris, ke ŝia beleco estas... (Hom pensava que
la seva bellesa...)

El relatiu kiom

El relatiu kiom pot introduir una subordinada que expressi quantitat o mesura. La
subordinada amb relatiu kiom es correlaciona amb un tiom de l'oració principal, però
sovint tiom és elidit:

 Vi faris por nia afero tiom multe, kiom neniu alia ĝis nun faris. - Tu has fet per a la
nostra causa tant com ningú més ho havia fet fins ara. = Vi faris por nia afero tiom
multe. + Neniu alia ĝis nun faris tiom.
 Nun vi ricevos tiom multe da mono, kiom vi volas havi. - Ara rebràs tants diners com
vulguis rebre.
 Ĉiuj donas al mi prunte [tiom], kiom mi volas. - Tothom em presta tant com vull.

La subordinada amb relatiu kiom sovint indica alguna mena de limitació:

 La kompatinda stana soldato tenis sin, kiom li povis, tute rekte. - El pobre soldat
de plom es mantenia, com podia, totalment recte.

Les seves forces eren limitades.

 Unu el la plej kuraĝaj knaboj kaj iom post iom ankaŭ ĉiuj aliaj ekkantis strofon
el malnova kanto pri cikonioj, kiom ili tion memoris. - Un dels nois més
coratjosos i també els tots els altres de mica en mica va posar-se a cantar una
estrofa d'una antiga cançó sobre cigonyes, en la mesura que se'n recordaven.

La seva memòria tenia límits. No podien cantar més que no els permetia la
memòria.

El relatiu kial

La paraula kial també és usada com a relatiu, però només com a complement de
substantius com kaŭzo o motivo, però fins i tot en aquests casos és poc habitual:
  La efektiva kaŭzo, kial ili ne aliĝas al ni, estas tio, ke ili timas. - La causa real
per la qual no s'afegeixen a nosaltres és que tenen por. = La efektiva kaŭzo estas
tio, ke ili timas. + Tial ili ne aliĝas al ni.

Hom també pot dir ...la kaŭzo, pro kiu ili ne aliĝas al ni... Més sovint també es fa
servir una subordinada amb ke: ...la kaŭzo, ke ili ne aliĝas al ni...

No es fan servir oracions com: Ili foriris tial, kial mi foriris. Sinó que hom diu: Ili
foriris pro la sama kaŭzo, kial mi foriris. O més sovint: ...pro la sama kaŭzo, pro kiu mi
foriris.

Per tal de representar tota una oració que expressa una causa es pot usar pro kio: Mi ne
ricevis vian leteron, pro kio mi ne respondis. També es pot capgirar la construcció de
l'oració, usant la conjunció ĉar: Ĉar mi ne ricevis vian leteron, mi ne respondis.

Una subordinada de relatiu amb kial no indica per ella mateixa una causa o motiu. La
causa és indicada per la paraula que fa d'antecedent de l'oració amb kial. Per a introduir
una subordinada que expressi causa o motiu principalment es fa servir la conjunció ĉar:
Ili foriris, ĉar mi foriris. (La meva partença és la causa de llur partença.)

Elisió del mot-TI

El mot-KI relatiu sovint correspon al mot-TI del mateix tipus que hi ha a l'oració
principal. Sovint es pot sobreentendre el mot-TI sense canviar el significat. No hi ha
regles absolutes que diguin quan es pot elidir el mot-TI. El factor important és la
claredat: Si la frase és ambigua, aleshores millor no elidir el mot-TI. El mot-KI relatiu i
el corresponent mot-TI normalment han de tenir la mateixa forma: han de ser del mateix
grup de la taula de correlatius (tiu — kiu, tio — kio, tiel — kiel etc.), i han de tenir el
mateix marcador gramatical o estar ambdós sense marcador.

 Tiu, kiu havas forton, havas rajton. → Kiu havas forton, havas rajton. - Aquell, qui té
força, té dret. → Qui té força té dret.
 Kiu okupas sin je meĥaniko, estas meĥanikisto, kaj kiu okupas sin je ĥemio, estas
ĥemiisto. = Tiu, kiu okupas sin... - Qui s'ocupa de la mecànica és un mecànic, i qui
s'ocupa de la química és un químic.
 Mi pagis al tiu, al kiu oni devis [pagi]. → Mi pagis, al kiu oni devis. - Vaig pagar a aquell
a qui havia de pagar. → Vaig pagar a qui hom devia.

Normalment no es deixa aïllat un tiun o tiujn: Mi finfine provis tiujn, kiujn vi tiom
laŭdis. No digueu: Mi finfine provis, kiujn vi tiom laŭdis.

Si la paraula tiu apareix com un determinant davant d'un substantiu, no es pot ometre el
tiu sense canviar el significat. Però sovint es pot canviar tiu pèr la sense causar un canvi
important dels signigicat: Li ankoraŭ ne redonis tiun libron, kiun li pruntis de mi. →
Li ankoraŭ ne redonis la libron, kiun li pruntis de mi. Si hom digués: Li ankoraŭ ne
redonis libron, kiun..., Es tractaria d'un d'aquells llibres que em va manllevar. El
significat canviaria.

 Tio, kio pasis, ne revenos. → Kio pasis, ne revenos. - Allò que va passar no tornarà. →
El que va passar no tornarà.
  Li tuj faris tion, kion mi volis. → Li tuj faris, kion mi volis. - De seguida va fer allò que jo
volia. → De seguida va fer el que jo volia.

Si tio i kio preposició, és millor no ometre tio: Marta renkontiĝis kun tio, kun kio
renkontiĝas milionoj da homoj. No: Marta renkontiĝis, kun kio renkontiĝas...

Si l'oració de relatiua amb kiam té com a antecedent una tiam aleshores en general hom
omet el tiam. Es manté el tiam només en el cas que es pretengui emfasitzar: Kiam oni
estas riĉa, [tiam] oni havas multajn amikojn.

En comptes de post tiam kiam, de tiam kiam etc., normalment es diu només post kiam,
de kiam etc. Per tant s'omet el tiam, però hi conserva la perposició. En aquests casos la
preposició no es relaciona amb la paraula kiam, sinó amb tota la subordinada amb kiam:
Post tiam, kiam ŝi estis mallongan tempon en la arbaro, fariĝis nokto. → Post kiam
ŝi estis mallongan tempon en la arbaro, fariĝis nokto.

En comptes de ĝis (tiam) kiam es pot dir simplement ĝis. Tampoc cal dir dum (tiam)
kiam, sinó simplement dum. Ĝis i dum són conjuncions, i no requereixen la presència
de kiam. En lloc de antaŭ tiam kiam normalment es diu antaŭ ol.

Si una oració de relatiu kie té com a antecedent només tie, sovint hom omet el tie, però
l'hi pot conservar tie en cas que es pretengui emfasitzar: Kie estas pano, [tie] ne
mankas panpecetoj.

Una subordinada de relatiu amb kia sempre té com a antecedent un tia en l'oració
principal. En la majoria dels casos es conserva tia, però si l'oració resta clara es pot
ometre: Li havas [tian] kapon, kian vi ne trovos en la tuta mondo.

Una oració de relatiu amb kiel sempre té com a antecedent un tiel a l'oració principal,
però sovint hom pot sobreentendre el tiel: Ne vivu [tiel] kiel vi volas, vivu [tiel] kiel vi
povas.

L'oració de relatiu ambkiom sempre té com a antecedent un tiom a l'oració principal,

però sovint hom sobreentén tiom: Da pulvo ni havas [tiom] kiom vi volas.

Una oració de relatiu amb kies rarament té com a antecedent un ties a l'oració principal.
Quan és així, és difícil ometre ties: Kies ĝi estas, ties ĝi restu.

L'oració de relatiu amb kialno té mai com a antecedent tial a l'oració principal.

No es pot ometre el mot-TI quan el mot-TI i el correlatiu mot-KI tenen diferents

indicadors de funció. o quan un en té i l'altre no:

 No digueu: Mi konas, kiu venis. Digueu: Mi konas tiun, kiu venis. No digueu: Ĝi estas
besto, kian vi timas. Sinó: Ĝi estas tia besto, kian vi timas.
 No és possible: Ili loĝas, de kie mi venas. Cal dir: Ili loĝas tie, de kie mi venas. Tampoc
és possible: Li devenas, kien mi iros. Cal: Li devenas de tie, kien mi iros. Tampoc no es
pot abandonar tie, sinó conservar la preposició que hi ha davant de tie. No digueu: Li
venas de kie mi loĝas. Digueu: Li venas de tie, kie mi loĝas.
En algunes llengües es pot ometre el mot-KI correlatiu en algunes ocasions. Això no és
possible en esperanto. No digueu: La viro, mi vidis, portis valizon. Digueu: La viro,
kiun mi vidis, portis valizon. No digueu: Nun estas la horo, ŝi normale alvenas.
Digueu: Nun estas la horo, kiam ŝi normale alvenas.

En algunes llengües es pot abandonar el mot-KI de relació, però conservant una

eventual preposició, que aleshores es troba sola en algun lloc de la subordinada (fins i
tot al final). Això en esperanto no pot ser de cap manera. La preposició ha d'estar abans
d'aquell sintagma la funció del qual indica. No digueu: Mi vidis tiun knabinon, vi
parolis pri. Digueu: Mi vidis tiun knabinon, pri kiu vi parolis.

Se
Se = "Sota la condició que, amb el supòsit que, en cas que". Se introdueix una oració
subordinada que indica condició, supòsito cas:

 Se li scius, ke mi estas tie ĉi, li tuj venus al mi. = En la okazo, ke li scius... - Si

ell sabés que sóc aquí, vindria de seguida a trobar-me. = En el cas que ell sabés...

Hom fa servir el condicional perquè es tracta d'un cas imaginari.

 Se mi estus sana, mi estus feliĉa. = Sub la kondiĉo, ke mi estus sana... - Si estigués sa,
seria feliç. = Sota la condició que estigués sa...
 Se li havas multe da mono, li verŝajne aĉetos aŭton. - Si ell té gaires diners,
probablement comprarà l'auto.

Les formes verbals amb -AS i -OS (indicatiu) transmeten la idea que pot ser una
realitat. Pot ser que ell tingui molts diners, però no és segur.

 Se iu havas multe da mono, tiu havas ankaŭ multe da problemoj. - Si algú té

molts diners, també té molts problemes.

La terminació -AS indica que es tracta d'un principi universal.

 Tiu ĉi libro havas sesdek paĝojn; tial, se mi legos en ĉiu tago po dek kvin
paĝoj, mi finos la tutan libron en kvar tagoj. - Aquest llibre té seixanta pàgines;
per tant, si llegeixo cada dia quinze pàgines, acabaré tot el llibre en quatre dies.

També es pot fer servir el condicional en aquesta mena d'oracions. En temps

futur no és possible una distinció estricta entre realitat i fantasia, perquè el futur
sempre és incert.

Quan la subordinada amb se es troba a l'inici de l'oració, hom sovint fa servir el

correlatiu tiam a l'oració principal per contribuir a major claredat. Tiam representa la
idea de la subordinada amb se. També es pot fer servir tiuokaze, tiaokaze o semblants:
Se ĉiu balaos antaŭ sia pordo, tiam en la tuta urbo estos ordo.

En algunes ocasions tio a l'oració principal representa la idea de l'anterio subordinada

amb se: Se ŝi havas multe da mono, tio ne nepre signifas, ke ŝi estas feliĉa. = Se ŝi
havas multe da mono, la fakto, ke ŝi havas multe da mono, ne nepre signifas... (Si ella té
molts diners, el fet que ella tingui molts diners no significa necessàriament...)

La conjunció se també es fa servir a l'oració principal per tal d'expressar un desig intens
que probablement és irrealitzable. El verb de la principal sempre porta la terminació -
US: Ho, se mi estus sola! Se mi ne havus infanon! = Desitjo moltíssim que estigués sol,
que no tingués un nen (però això no és possible). No es pot dir que l'oració principal
sigui sobreentesa: Ho, se mi estus sola, tiam mi estus feliĉa! La paraula nur només en
oracions amb se només si és per tal d'expressar un desig intens: Ho, se mi nur estus
sola! (Oh, si pogués estar sol!) Ho, se mi nur povus esti tiu feliĉulo! (Oh, si pogués ser
aquella persona feliç!)

Ĉar
Ĉar = "perquè". Ĉar introdueix la subordinada que indica causa o motiu:

 La tranĉilo tranĉas bone, ĉar ĝi estas akra. = Ke la tranĉilo estas akra, estas la kaŭzo, ke
ĝi tranĉas bone. - El ganivet talla bé perquè està esmolat. = Que el ganivet estigui
esmolat és la causa per la qual talla bé.
 Ĉar vi estas tiel servema, mi faras al vi donacon. - Com que ets tan servicial et faig un
regal.
 Venigu la kuraciston, ĉar mi estas malsana. - Feu venir el metge, perquè estic malalt.
 Li estas mia onklo, ĉar mia patro estas lia frato. - Ell és el meu oncle, perquè
el meu pare és el seu germà.

El fet que el meu pare sigui el seu germà és el motiu pel qual l'anomeno oncle
meu.

Si la subordinada amb ĉar es troba a inici de l'oració, sovint s'utilitza tial a la principal.
Tial representa la idea de la subordinada amb ĉar: Ĉar la aŭtoro de la lingvo
Esperanto tuj en la komenco rifuzis unu fojon por ĉiam ĉiujn personajn rajtojn
kaj privilegiojn rilate tiun lingvon, tial Esperanto estas "nenies propraĵo". Al final de
la llarga subordinada amb ĉar hom pot oblidar que començaca amb ĉar. Tial introdueix
la conseqüència de la causa, i recorda al receptor que es tracta d'una causa. A vegades es
fa servir tial just després de ĉar a fi d'emfasitzar: Mi petas tion ĉi tial, ĉar mi scias la
inklinon de la plimulto da homoj. Tanmateix, després de tial hom normalment fa
servir una subordinada amb ke. Tial ke = pro tio ke = ĉar: Tio ĉi estas nur tial, ke la
ideo mem de lingvo "tutmonda" estas tiel alta kaj alloga. Es recomana no fer servir
la variant pro tio ĉar.

Dum
Dum introdueix una subordinada de temps. La subordinada amb dum indica una cosa
que té lloc al mateix temps que l'oració principal. Es fa servir dum si la subordinada i la
principal tenen durada, i duren aproximadament el mateix temps.

 Unu el la vojaĝantoj gardodeĵoris, dum la aliaj dormis. - Un dels viatgers

vigilava mentre els altres dormien.
 La vigilància d'un va durar el mateix temps que el son dels altres.

 Restu apud mi, dum mi kun li ekstere parolos. - Roman al meu costat mentre jo
parlaré amb ell a fora.

Sovint la subordinada amb dum indica una cosa que contrasta amb la principal. Aquí
l'element temporal pot perdre importància i fins i tot desaparèixer.

 Dum interne ĉio kantadis kaj ĝojadis, ŝi sidis malgaja en sia ĝardeneto. -
Mentre a dins tot era cant i alegria, ella seia trista en el seu jardinet.

Els dos estats que tenien lloc al meteix temps i tenien durada contrasten
fortament l'un amb l'altre.

 Li estas nur unufoja mensoginto dum vi estas ankoraŭ nun ĉiam mensoganto.
- Ell només va mentir una vegada mentre tu menteixes contínuament.

Els dos estats tenen lloc alhora (encara que l'acció de la persona que va mentir
una vegada va tenir lloc abans), però és rellevant el contrast entre la mentida
d'una vegada i la tendència a mentir sempre.

Dum a l'inici era només una conjunció. Després dum també va esdevenir una
preposició: Dum la manĝado venas apetito.

Si no totes dues accions tenen durada, o si hom no vol mostrar especialment la durada,
hom fa serivir el relatiu kiam. Aleshores les dues accions potser tenen lloc alhora o
momentàniament: Kiam mi venis al li, li dormis. Kiam oni estas riĉa, oni havas
multajn amikojn. Dum i kiam aporten matisos diferents. No es poden fer servir al
mateix temps. No digueu: Tio okazis, dum kiam mi loĝis en Romo. Diru ...dum mi
loĝis en Romo, si es tracta d'un esdeveniment que no tenia durada. Digueu ...kiam mi
loĝis en Romo, si era un esdeveniment que no tenia durada, o la durada és irrellevant.

Ĝis
Ĝis introdueix una subordinada que indica el temps final de la princilal. Quan comença
l'esdeveniment de la subordinada amb ĝis s'acaba l'esdeveniment de l'oració principal:

 Ili persekutos vin, ĝis vi pereos. - Et perseguiran fins que moris.

Quan tu moriràs aleshores s'acabarà la persecussió.

 Malĝoje ŝi eliris el la palaco kaj iris dum la tuta tago tra kampoj kaj marĉoj, ĝis
ŝi venis al la granda arbaro. - Amb tristesa ella va sortir del palau i va anar tot
el dia per camps i basses fins que va arribar al gran bosc.

Quan va ella va arribar al gran bosc es va acabar l'anada.

 Ili jam obstine celados al ĝi ĉiam pli kaj pli kaj ne ĉesos en sia celado tiel longe, ĝis ili la
aferon atingos. - Obstinadament perseguiran l'objectiu incessantment i no ho deixaran
fins que l'aconsegueixin.
La subordinada amb ĝis sempre ha d'indicar alguna cosa més o menys momentània. No
digueu: Mi restis, ĝis li dormis. (*Hi vaig romandre fins que ell dormia.) Digueu: Mi
restis, ĝis li ekdormis. (Hi vaig romandre fins que ell es va adormir.) O bé: Mi restis, ĝis
mi vidis, ke li dormas. (Hi vaig romandre fins que vaig veure que dormia.) O semblants.

En una subordinada de temps és superflu, fins i tot evitable, afegir kiam després de ĝis.
No digueu : Mi daŭrigos demandadi, ĝis kiam vi respondos. Digueu simplement: Mi
daŭrigos demandadi, ĝis vi respondos. Ĝis és una simple conjunció, i no necessita
ajuda de kiam. Però si es tracta d'una interrogativa indirecta, ĝis kiam és ben normal: Mi
demandis, ĝis kiam ili restos tie.

Pot semblar estrany que s'utilitzi ĝis kiam només per a interrogatives. La raó és que un
ĝis kiam no interrogatiu és una construcció totalment diferent d'un ĝis kiam interrogatiu.
Només comparteixen l'aspecte. Davant d'una subordinada no interrogativa ĝis va amb
tota la subordinada: Mi daŭrigos demandadi, ĝis kiam vi respondos. = Mi daŭrigos
demandadi ĝis la tempo de via respondo. Però en una interrogativa indirecta ĝis va
només amb kiam: {5} = {6} En una subordinada d'aquesta mena tant ĝis com kiam són
imprescindibles per al significat. En una subordinada de temps amb ĝis, la paraula kiam
és tanmateix totalment supèrflua. El fet d'afegir aquest kiam superflu podria fer creure
en alguns casos que es tracta d'una interrogativa, encara que no ho sigui en cap cas.

Algunes persones afegeixen ne en una subordinada amb ĝis (per influència de llengües
nacionals), cosa que genera un sentit incorrecte. Hom diu per exemple: Mi rifuzos kredi
al viaj vortoj, ĝis vi ne donos pruvojn. El sentit intencionat és que l'acció de "rifuzi
kredi al viaj vortoj" (refusar creure les teves paraules) cessa quan les proves són
aportades. Per tant cal dir: Mi rifuzos kredi al viaj vortoj, ĝis vi donos pruvojn. Si hom
fa servir dum en lloc de ĝis, tanmateix cal fer servir ne: Mi rifuzos kredi al viaj vortoj,
dum vi ne donos pruvojn. L'acció de "rifuzi kredi al viaj vortoj" tindrà lloc durant el
temps en què les proves no són aportades (fins al moment que aportaràs les proves).

Ĝis és inicialment no només una conjuncio sinó també una preposició: Post la
vespermanĝo niaj fratoj eliris kun la gastoj el sia domo kaj akompanis ilin ĝis ilia
domo.

Kvankam
Kvankam introdueix una subordinada que expressa una causa insuficient o un
impediment insuficient. La subordinada amb kvankam indica una cosa que no pot
acabar d'impedir la idea de l'oració principal:

 Ŝi edziniĝis kun sia kuzo, kvankam ŝiaj gepatroj volis ŝin edzinigi kun alia
persono. - Ella es va casar amb el seu cosi encara que els seus pares volien
casar-la amb una altra persona.

Ella efectivament es va casar amb el seu cosí. La voluntat dels seus pares no ho
va poder impedir.

 Ĉemizojn, kolumojn, manumojn kaj ceterajn similajn objektojn ni nomas tolaĵo,

kvankam ili ne ĉiam estas faritaj el tolo. - Anomenem roba blanca les camises,
colls, punys i altres objectes similars, encara que no sempre estan fetes de tela.
 En efecte els anomenem roba blanca. El fet és que no sempre són de tela, no ens
fa pas nosa això.

Si una subordinada amb kvankam se situa a l'inici de l'oració, sovint cal fer servir tamen
a la principal:

 Kvankam la pasintaj tagoj povis ŝin prepari al tia sorto, ĝi tamen estis surprizo. - Tot i
que els dies anteriors la podien preparar per a aquesta mena de ventura, tanmateix li
va venir de sorpresa.
 Kvankam blinda kaj maljuna, li en la daŭro de tre mallonga tempo perfekte ellernis
Esperanton. = Kvankam li estis blinda kaj maljuna... - Tot i que cec i vell, en un període
curt de temps va aprendre esperanto perfectament. = Tot i que era cec i vell...

Mai no feu servir sed (ni kaj) per tal de donar suport a una subordinada amb kvankam.
No digueu: Kvankam mi ne volis tion, sed mi faris. Digueu: Kvankam mi ne volis tion,
mi tamen faris. O bé: Mi ne volis tion, sed mi tamen faris.

Kvankam s'assembla molt a malgraŭ. La diferència rau en el fet que kvankam

introdueix una subordinada, mentre que malgraŭ és una preposició que es troba davant
d'un sintagma nominal: Ili rifuzis helpi, kvankam mi petegis. (Van refusar ajudar tot i
que els ho vaig suplicar.) = Ili rifuzis helpi malgraŭ mia petego. (Van refusar ajudar
malgrat la meva súplica.)

Però també malgraŭ pot introduir una subordinada amb el suport de ke o bé tio ke: Ili
rifuzis helpi malgraŭ (tio), ke mi petegis. (Van refusar ajudar malgrat que els ho vaig
suplicar.) L'expressió malgraŭ (tio) ke és menys habitual, i per això més emfàtica que
kvankam. Existeix també una l'expressió més forta spite ke (a despit que), que indica
una oposició intencionada: Ili rifuzis spite ke mi petegis. (Van refusar a despit que jo
els ho suplicava.) Eĉ + se en algunes ocasions pot tenir un significat análeg. Eĉ + se
indica que seria sorprenent si la cosa pogués impedir-ho: Ili rifuzus, eĉ se mi petegus.
(Ho refusarien fins i tot si jo els ho supliqués.)

Kvazaŭ
Kvazaŭ = "com si (fos)". Kvazaŭ pot introduir una subordinada que expressa una
comparació imaginària:

 Tie ili sidis kune, kvazaŭ ili estus gefianĉoj. = Ili sidis kune tiel, kiel estus, se
ili estus gefianĉoj. - Hi seien junts, com si fossin promesos. = Ells seien allí
d'una manera tal com si fossin promesos.

No eren promesos, però ho semblaven.

 Ŝi kuris al li renkonte, kvazaŭ ŝi volus lin kisi. Ŝi tion ne faris. - Ella corregué cap a ell,
com si el volgués besar. Ella no el va besar.
 Estas al mi kvazaŭ mi sonĝus. - És com si somiés.
 Mi havas tian senton, kvazaŭ mi kisus mian patrinon! = Mi havas tian senton, kian mi
havus, se mi kisus mian patrinon. - Em sento com si besés la meva mare! = Tinc un
sentiment tal com com el que tindria si besés la meva mare.
En aquesta mena d'oracions amb kvazaŭ normalment cal fer servir el condicional. Però,
si l'oració amb kvazaŭ d'alguna manera reporta el pensament d'algú, aleshores cal fer
servir, en la majoria dels casos, l'indicatiu. Aleshores es traca d'un estil indirete en què
sempre cal fer servir la forma verbal del pensament o parlament que va tenir lloc: Ŝi
havis la senton, kvazaŭ tio estas ŝia arbo.

Kvazaŭ sovint actua com una partícula adverbial (que no introdueix cap subordinada).
En aquests casos normalment cal fer servir només el mode indicatiu: Ili vidas en mi
personon, kiu kvazaŭ ludas la rolon de ia reĝo.

Ol
Ol pot introduir una subordinada de temps, si davant d'aquesta subordinada hi ha la
paraula antaŭ:

 Antaŭ ol li atingis sian celon, la suno subiris. = Pli frue ol tiam, kiam li atingis... - Abans
que atenyés el seu objectiu, el sol es va pondre. = Abans d'aquell moment en què ell va
atènyer el seu objectiu, el sol es va pondre.
 Mi ne manĝos, antaŭ ol mi diros mian aferon. = Mi ne manĝos pli frue ol tiam, kiam mi
diros mian aferon. - No menjaré abans de dir el meu afer. = No menjaré abans que
digui el meu afer.

En la majoria dels casos ol expressa comparació amb la col·laboració de pli o bé alia.

També en antaŭ ol es tracta d'una comparació. Es comparen dos temps diferents. Un
d'aquests temps és anterior. Des d'un punt de vista lògic també es podria dir antaŭ kiam,
de la mateixa manera que es diu post kiam. Alternativament també seria lògic dir post ol
en comptes de post kiam. Però des de ja fa temps és costum dir antaŭ ol i post kiam.
Totes dues són lògiques. També serien lògiques antaŭ ke (= antaŭ tio ke), i post ke (=
post tio ke), però a la pràctica no es diu. És recomanable fer servir antaŭ ol i post kiam,
perquè són més fàcils d'entendre precisament a causa de l'habitud.

Si la principal i la subordinada tenen el mateix subjecte, en comptes d'oració

subordinada es fa servir l'estructura antaŭ ol + infinitiu: Oni devas iri longan distancon,
antaŭ ol veni al la rivero.

Apenaŭ
En la majoria dels casos apenaŭ és una partícula adverbial, però també pot ser conjunció
d'una subordinada de temps. Aleshores apenaŭ significa "immediatament després que" o
"gairebé al mateix temps que". Aquesta mena de subordinades amb apenaŭ sempre se
situen davant de la principal:

 Apenaŭ ŝia patrino ŝin rimarkis, ŝi kriis al ŝi: "Nu, mia filino?" = Tuj post kiam ŝia
patrino ŝin rimarkis (preskaŭ samtempe), ŝi kriis... - De seguida que la seva mare la va
veure, li va cridar: "I bé, filla meva?" = Just després que la seva mare la va veure
(gairebé al mateix temps), va cridar...
 Apenaŭ ŝi ektuŝis ŝian brakon, el la buŝo de Janjo elsaltis krieto de doloro. - Només
tocar-li el braç, de la boca de Janjo va saltar un xiscle de dolor.
Hom pot fer servir alternativament apenaŭ com a partícula adverbial en una oració
principal: Apenaŭ ŝi ektuŝis ŝian brakon, kiam el la buŝo... L'oració kiam el la buŝo...
ara és una subordinada de temps.

2. 26 Estil indirecte

El discurs indirecte és una oració subordinada que reprodueix les paraules, l'opinió, la
decisió, la pregunta, l'observació, etc., d'algú. Sovint cal modificar una mica la forma de
les paraules originals. El discurs indirecte és diferent del discurs directe, perquè és una
citació textual i no una oració subordinada amb conjunció. El discurs directe apareix
entre cometes i introduït per dos punts.

Petro diris: "Mi volas doni ion al vi." - Petro va dir: "Et vull donar
Discurs directe:
una cosa."
Discurs Petro diris, ke li volas doni ion al mi. - Petro va dir que em volia
indirecte: donar una cosa.
Karlo demandis: "Ĉu vi volas iri kun mi?" - Karlo va preguntar:
Discurs directe:
"¿Vols venir amb mi?"
Discurs Karlo demandis, ĉu mi volas iri kun li. - Karlo va preguntar si volia
indirecte: anar amb ell.

El discurs indirecte consta de ke-oració o bé interrogativa indirecta. Aquesta mena

d'oració subordinada en la majoria dels casos té la funció de complement directe de
verbs com diri, krii, pensi, scii, decidi, skribi, kompreni, rimarki, vidi, demandi, voli,
aŭdi etc.: Li diris, ke li estas feliĉa. (Ell va dir que era feliç.) Ŝi pensis, ke ŝi estas
feliĉa. (Ella creia que era feliç.)

El discurs indirecte també apareix com a complement de paraules com ara

pensament,decisió, pregunta, por, etc. Li havis la penson, ke li estas feliĉa. (Ell va tenir
el pensament que era feliç) La decido estis, ke Petro estu prezidanto. (La decisió era
que Petro fos el president) Ili faris la demandon, ĉu ili povas partopreni. (Ells
preguntaven si podrien participar-hi)

El discurs indirecte també pot ser subjecte de verbs com ŝajni, esti evidente, esti dube,
esti klare, esti (ne)eble, esti verŝajne i anàlegs. Ŝajnis, ke pluvas. (Semblava que
plogués.) Estis evidente, ke li ne estas feliĉa. (Era evident que ell no era feliç.)

Formes verbals en el discurs directe

En algunes llengües cal canviar la forma verbal. En esperanto es conserva el verb en la
mateixa forma que en les paraules originals:

 Li diris: "Mi volas manĝi". → Li diris, ke li volas manĝi. - Ell va dir: "Vull
menjar". → Ell va dir que volia menjar. En català, com que es tracta d'un fet del
passat en el discurs indirecte es fa servir el verb en passat perquè ell volia
menjar. En esperanto es manté la forma verbal "volas" en present perquè la
voluntat de menjar era un present respecte del temps en què ho va dir.)
 La terminació AS de volas és el present de les paraules originals. No ho canvieu
a IS.

 Li diris: "Mi tiam loĝis en Ĉinujo." → Li diris, ke li tiam loĝis en Ĉinujo. - Ell
va dir: "Jo aleshores vivia a la Xina". → Ell va dir que aleshores havia viscut a
la Xina.

La terminació IS de loĝis fa referència a un temps anterior a aquell en què ho

explica. Seria un error en esperanto dir estis loĝinta.

 Ŝi demandis: "Ĉu vi iros kun mi al kinejo?" → Ŝi demandis, ĉu mi iros kun ŝi al

kinejo. - Ella va preguntar: "¿Vindràs amb mi al cinema?" → Ella va preguntar
si jo aniria amb ella al cinema.

La terminació OS de la forma iros indica que es tracta d'un moment posterior

respecte del moment de la pregunta. És incorrecte dir estis ironta o volis iri. Un
catalanoparlant podria caure en l'error de dir "irus". Si la pregunta original fos
"Ĉu vi volas iri kun mi?", en discurs indirecte hauria de ser Ŝi demandis, ĉu mi
volas iri kun ŝi.

 Li ne komprenis: "Kial ŝi ne volas partopreni?" → Li ne komprenis, kial ŝi ne

volas partopreni. - Ell no entenia: "¿Per què ella no hi vol participar?" → Ell no
entenia perquè ella no hi volia participar.

La terminació AS de volas indica el temps de la pregunta original.

 Ili ordonis: "Paku tuj vian valizon!" → Ili ordonis, ke mi tuj paku mian valizon.
- Van ordenar: "Fes de seguida la maleta!" → Van ordenar que fes de seguida la
maleta.
 Ŝi esperis, ke ŝi ilin trovos. - Ella tenia l'esperança que els trobaria.

El pensament original era: "Mi ilin trovos."

 Ŝi estis plena de timo, ke la infano mortos. - Ella es temia que l'infant moriria.

Ella es temia i pensava: "La infano mortos!"

 Li metis la kondiĉon, ke oni ne instruu al ŝi la Kristanan religion. - Ell va posar

la condició que hom no li ensenyés a ella la religió cristiana.

Ell va dir: "Ne instruu al ŝi..."

 Ŝajnis al ŝi, ke ŝin ĉirkaŭas unu sola densa barilo el traboj. - Li semblava que al
seu voltant només hi havia una densa barrera feta de bigues.

Ella pensava: "Min ĉirkaŭas..." perquè així li semblava.

Les oracions de relatiu normalment no reprodueixen unes paraules o un pensament. En

aquestes subordinades els temps verbals estan en relació amb el present absolut:
  Mi ne konis tiun, kiu venis. - No coneixia aquell que va venir.

Les formes konis i venis indiquen un temps anterior al present. Probablement

fan referència al mateix temps.

 Mi ne konis la personon, kiu estis baldaŭ venonta tra la pordo. - No coneixia la

persona que estava a punt d'entrar per la porta.

Tant konis com estis indiquen un temps anterior al present. Venonta indica un
temps posterior a aquell temps passat.

Les paraules de temps i de lloc en el discurs indirecte

Si en la citació hi ha una expressió de temps, normalment es pot mantenir inalterada en
el discurs indirecte. Però algunes partícules temporals depenen del present absolut i per
això s'han de modificar a fi d'evitar confusions. Aquestes paraules són hodiaŭ, hieraŭ,
antaŭhieraŭ, morgaŭ i postmorgaŭ. Tanmateix en rares ocasions apareixen oracions en
què cal alterar paraules de temps:

 Pasintan lundon li diris: "Mi ne laboros hodiaŭ!" → Pasintan lundon li diris, ke

li ne laboros tiun tagon. - El dilluns passat ell va dir. "Avui no treballaré!" →
Dilluns passat va dir que no treballaria aquell dia.

Si conservéssim hodiaŭ a la subordinada, es tractaria del dia en què es va dir tota

l'oració.

 Morgaŭ li verŝajne diros: "Mi estis malsana hieraŭ!" → Morgaŭ li verŝajne

diros, ke li estis malsana hodiaŭ. - Probablement demà dirà: "Ahir estava
malalt!" → Probablement demà dirà que avui estava malalt.

Si aparegués la paraula hieraŭ en el discurs indirecte, es tractaria del dia abans

en què es va dir l'oració original. En efecte ell parlarà sobre el dia d'avui, i per
tant cal canviar-ho per hodiaŭ. En català, si el discurs directe deia "demà", el
discurs indirecte diria "l'endemà".

 Antaŭ unu semajno li demandis al mi: "Ĉu vi venos al mi morgaŭ?" → Antaŭ

unu semajno li demandis al mi, ĉu mi venos al li la postan tagon. - Fa una
setmana ell em va preguntar: "¿Em vindràs a veure demà?" → Fa una setmana
em va preguntar si l'aniria a veure l'endemà.

En els contes tanmateix es conserven a vegades les paraules hodiaŭ, hieraŭ i morgaŭ
sense modificacions: Li renkontis konaton, junan poeton, kiu rakontis al li, ke morgaŭ
[= la postan tagon] li komencos sian someran vojaĝon. Aquesta oració apareix en una
faula i a penes hi podria haver confusió sobre el veritable demà.

Formes com hieraŭo, hieraŭa tago, morgaŭo, morgaŭa tago sovint es fan servir
independentment del present absolut.

L'adverbi de temps nun es pot modificar en el discurs indirecte, però en la majoria dels
casos no cal: Hieraŭ li diris: "Mi volas fari tion nun kaj ne poste!" → Hieraŭ li diris, ke
li volas fari tion nun kaj ne poste. Es podria canviar per tiam, tiumomente o potser tuj,
però nun també és vàlid.

En algunes ocasions cal modificar les expressions de lloc en el discurs indirecte, si les
paraules originals són narrades en un lloc diferent. En altres ocasions en canvi pot ser
natural però no necessari:

 Karlo i Eva són a París. Karlo parla sobre Pequín i diu a Eva: Mi iros tien.
 Després Eva és a Pequín amb Petro i li explica a Petro: Karlo diris, ke li iros ĉi
tien. (O: ...ke li venos ĉi tien.)

 Petro i Eva són a Tòquio, i Petro li diu a ella: Mi iam estis en Berlino.
 Eva i Karlo després són a Berlín, i ella li explica a ell: Petro diris, ke li iam estis
ĉi tie. O: Petro diris, ke li iam estis en Berlino.

Els pronoms en el discurs indirecte

En el discurs indirecte els pronoms personals i possessius sovint han de canviar-se si
l'emissor i el receptor canvien:

 Karlo diu: Mi estas tre feliĉa.

 Petro explica a Eva: Karlo diris, ke li estas tre feliĉa. Mi → li.

 Karlo diu a Eva: Mi amas vin.

 Petro li pregunta a Eva: Ĉu li vere diris, ke li amas vin? Mi → li, vin roman.
 Petro li pregunta a Karlo: Ĉu vi vere diris, ke vi amas ŝin? Mi → vi, vin → ŝin.
 Petro li explica a Elizabeto: Li fakte diris al ŝi, ke li amas ŝin. Mi → li, vin →
ŝin.

 Karlo li diu Petro sobre Eva: Mi amas ŝin.

 Petro li explica a Eva: Li diris, ke li amas vin. Mi → li, ŝin → vin.

2. 27 Ordre dels mots

En esperanto la regla que regeix pel que fa a l'ordre de paraules es la comprensió. S'han
de col·locar les paraules en ordre de manera que el sentit quedi clar. Les diferents
terminacions, en especial -N, possibiliten una gran llibertat, però la llibertat no és
absoluta.

Moltes partícules adverbials generalment se situen davant d'allò a que fan relació, per
una questió de claredat, per exemple: ankaŭ, eĉ, tre, nur. També ne es posa davant d'allò
que nega.

Una preposició es situa sempre davant d'allò a qui dóna la funció específica.

Una conjunció es posa davant d'allò amb el que crea un lligam.

Ajn es posa a continuació del mot correlatiu que es vol matisar.

Ordre de les parts de la frase
L'ordre bàsic de les part de la frase segueix el següent model:

subjecte - predicat - objecte - altres parts de la frase

 Ili — sidas — sur la sofo.

Subjecte - predicat - adjecte de lloc
 La hundo — ĉasas — katon.
Subjecte - predicat - objecte.
 Karlo — manĝas — rizon — per manĝbastonetoj.
Subjecte - predicat - objecte - adjecte instrumental
 La virino — estas — arkitekto.
Subjecte - predicat - predicatiu de subjecte.
 Ĉiuj — opinias — lin — stranga.
Subjecte - predicat - objecte - predicatiu d'objecte.

Si es fa servir un altre ordre, no es canvía el significat bàsic sinò que s'aconsegueixen

diferents èmfasis. Dins del predicatiu tanmateix, no sempre es pot canviar l'ordre
lliurement ja que el predicatiu molt sovint no té indicadors de funció. Hi ha una
diferència entre un lleó és un animal (veritat) i un animal és un lleó (fals, ja que hi ha
altres animals). En una frase com l'alumne va esdevenir professor, l'ordre és molt
important perque el professor va esdevenir alumne té un altre significat diferent. En la
majoria de frases reals amb predicatiu però, el context evita la possibilitat de
malentesos, fins i tot quan no es fa servir l'ordre habitual, però la frase El professor
l'alumne esdevé és complicada d'entendre i, per tant, convé evitar-la.

Col·locació al davant

Una part de la frase, que habitualment no apareix al començament, es pot emfasitzar

justament així, posant-la a l'inici de l'oració:

 Terure gajaj ŝajnis al ili iliaj propraj ŝercoj. - Alegres a més no poder, els van
semblar els seus propis acudits.

L'ordre normal sería: Iliaj propraj ŝercoj ŝajnis al ili terure gajaj.

 La sonorilon mi volas kaj devas trovi! - La campana la vull i l'he de trobar!

Normalment: Mi volas kaj devas trovi la sonorilon.

Un sintagma el nucli del qual és un mot-KI es troba normalment a l'inici de la seva

oració principal o subordinada. Aquesta posició no és especialment emfàtica per als
mots-KI. Davant d'un mot-KI hi pot haver una preposició que n'indiqui la funció
sintàctica:

 Kion vi volas? - ¿Què vols?

 Mi volas tion, kion vi volas. - Vull allò que vull.
 De kio tio ĉi venas, mia filino? - ¿De què prové això, filla meva?
  Mi ankaŭ ne scias, per kio oni povas klarigi tiun fakton. - Tampoc no sé, amb què es
pot explicar aquest fet.
 Ŝi ne sciis, en kiu flanko oni devas serĉi butiketon kun manĝeblaĵoj. - Ella no sabia a
quina banda calia cercar una botiga de comestibles.

En principi, altres paraules que col·laborin amb el mot-KI també poden estar-hi al
davant, però en general s'evita posar una paraula davant d'un mot-KI que no sigui una
preposició:

 Tuj kiam la suno leviĝis, la cignoj kun Elizo forflugis de la insuleto. - Poc després que el
sol aparegués els cignes van fugir volant amb Elizo de la petita illa.
 Sume kiom mi ŝuldas? - ¿Què dec en total?

La paraula sume podria aparèixer en qualsevol posició dins de l'oració.

 Kune kun kiu vi venis? - ¿Juntament amb qui has vingut?

Normalment hom eliminaria el kune.

Les conjuncions kaj, aŭ i sed poden aparèixer sense cap problema davant d'un mot-KI
perquè aquesta mena de partícules no pertanyen ben bé a l'oració següent, sinó que
només la vinculen a l'oració anterior: Dum la trarigardado mi trovis diversajn esprimojn,
kiuj siatempe ŝajnis al mi bonaj, sed kiuj nun al mi ne plaĉas kaj kiujn mi volonte
ŝanĝus.

A vegades es pot col·locar una part de la frase, que en realitat pertany a l'oració
subordinada, al començament de tota la frase. Això crea un èmfasi molt potent a causa
de l'ordre inhabitual de les paraules.

 Tiun laboron mi diris, ke mi faros. = Mi diris, ke mi faros tiun laboron. -

Aquesta feina vaig dir que jo faria. = Vaig dir que jo faria aquesta feina.

La part de frase tiun laboron és l'objecte de faros, i pertany plenament a l'oració

introduïda per ke. Tanmateix, per tal de destacar-ho, es troba al començament de
la frase completa.

 En salono Zamenhof mi pensas, ke okazas nun la solena inaŭguro. = Mi

pensas, ke okazas nun en salono Zamenhof la solena inaŭguro. - Al saló
Zamenhof em penso que ara hi ha la inauguració solemne. = Em penso que ara
hi ha al saló Zamenhof la inauguració solemne.

El complement circumstancial de lloc no mostra pas el lloc del pensament,

perquè en realitat pertany a l'oració subordinada.

Sovint pot generar confusió saber a quina part de la frase pertany realment les paraules
col·locades a l'inici. Pot semblar que pertanyin al verb de l'oració principal ja que, en
efecte, s'hi troben més a prop. SI la part de frase que es vol emfatitzar té la funció de
subjecte en l'oració subordinada, no és possible en absolut desplaçar-ne la posició, per
tal com el subjecte ha d'estar al costat del seu predicat. Per tant, de cap manera no és
possible dir: Tiu laboro mi pensas, ke estas malfacila. S'ha de dir: Mi pensas, ke tiu
laboro estas malfacila.

A vegades, si el sentit ho permet, es pot emfatitzar una part de frase d'una oració
subordinada, a través d'un complement anteposat introduït per pri. Aquesta part de frase
que es vol emfatitzar es deixa al seu lloc en l'oració subordinada, sota la forma de
pronom o de mot correlatiu, i es posa al començament de la frase sencera sota la forma
de complement introduït per pri. El que s'emfatitza apareix doncs dues vegades, l'una
com a complement introduït per pri a l'oració principal, i l'altra com a pronom en la seva
veritable funció a l'oració subordinada.

 Pri tiu laboro mi diris, ke mi faros ĝin. = Mi diris, ke mi faros tiun laboron. - Sobre
aquesta feina, vaig dir que la faria. = Vaig dir que faria aquesta feina.
 Pri tiu laboro mi pensas, ke ĝi estas malfacila. - Sobre aquesta feina, penso que és
difícil.
 Pri talento mi neniam aŭdis, ke vi ian havas. = Mi neniam aŭdis, ke vi havas ian
talenton. - Sobre el talent, mai he sentit a dir que en tinguis de cap mena. = Mai he
sentit a dir que tinguis cap mena de talent.

A vegades, quan cal posar un mot-KI al començament de la frase però, segons el seu
sentit, el mot-KI pertany a l'oració subordinada, el resultat pot tornar-se difícilment
comprensible. Per sort, aquesta mena de problemes en la pràctica apareixen molt
rarament.

 Vi konsilas, ke ni respondu ion al ĉi tiu popolo. → Kion vi konsilas, ke ni

respondu al ĉi tiu popolo? - Aconsella que responguem alguna cosa a aquest
poble. → Què aconsella que responguem a aquest poble?

Kion és l'objecte del predicat respondu, encara que estigui més a prop de
konsilas. Tanmateix la frase sona prou natural, ja que kion es podria referir
també al verb de l'oració principal konsilas.

 Petro diris, ke lia amiko nomiĝas Karlo. → Kiel Petro diris, ke lia amiko
nomiĝas? - Petro va dir que el seu amic es diu Karlo. → ¿Com va dir Petro que
es diu el seu amic?

Hi ha el risc, que hom pensi que kiel fa referència a diris, la qual cosa dóna un
significat molt estrany. Una alternativa més comprensible és: Kiel laŭ Petro
nomiĝas lia amiko?

 Vi volas, ke mi vendu ion al vi. → Kion vi volas, ke mi vendu al vi? - Vols que
et vengui alguna cosa. → ¿Què vols que et vengui?

Una forma més simple (però que no té exactament el mateix significat) és: ¿Què
t'he de vendre?

Cal evitar totalment aquesta mena de frases si la subordinada és una pregunta, ja que
aquesta construcció esdevé massa complicada: Ŝi demandis, ĉu mi ŝatas muzikon. →
Kion ŝi demandis, ĉu mi ŝatas? Cal dir Kion ŝi demandis? encara que això sigui menys
precís, o usar la solució amb pri que mostrarem a continuació.
Tenen el mateix problema els mots-KI de relació. Aquests mots-KI també es posen a
l'inici de l'oració subordinada. Si el mot-KI de relació realment forma part d'una
subordinada de la subordinada, pot aparèixer una confusió:

 Vi asertis, ke vi vidis homon. → La homo, kiun vi asertis, ke vi vidis, estas jam

delonge mortinta. - Vas afirmar que havies vist una persona. → La persona que
vas afirmar que havies vist, ja fa temps que va morir.

Cal evitar una frase com aquesta, perquè kiun sembla un complement directe d'
asertis, tot i que realment és complement directe de vidis. (Una solució possible
seria La homo, kiun vi asertis esti vidinta...)

Sovint hom pot expressar-se mitjançant un complement precedent amb pri. Cal deixar la
cosa-KI al seu lloc en forma de pronom i usar el complement amb pri com una
conjunció interrogativa o subordinada:

 Ŝi demandis, ĉu mi ŝatas muzikon. → Pri kio ŝi demandis, ĉu mi ŝatas ĝin? - Ella va

preguntar si m'agradava la música. → ¿Sobre què va preguntar si m'agradava?
 Vi asertis, ke vi vidis homon. → La homo, pri kiu vi asertis, ke vi vidis lin, estas jam
delonge mortinta. - Vas afirmar que havies vist una persona. → La persona sobre la
qual vas afirmar que havies vist, ja fa temps que és morta.

Si la cosa-KI té la funció de subjecte, no es pot moure de la subordinada. El subjecte

d'un verb ha de ser dins de la seva oració: Karlo diris, ke lia frato edziĝis. → Kiu Karlo
diris, ke edziĝis? Diris sembla tenir dos subjectes, mentre que edziĝis sembla que no
tingui cap subjecte. Feu servir la solució amb pri: Pri kiu Karlo diris, ke li edziĝis?

2. 28 Construcció de mots

Els morfemes O, A, E, I, AS, IS, OS, US i U són terminacions gramaticals. Són molt
importants per a la formació de mots. També existeixen les terminacions J i N, però no
són importants per a la formació de mots.

Les partícules són una classe de paraules: por, mi, jam, eĉ, tiam, anstataŭ, je, jes i altres.

La majoria dels morfemes són lexemes (o arrels). Tot lexema té per ell mateix un
significat, però un lexema no pot aparèixer per ell mateix com una paraula. Necessita
una terminació gramatical.

 Alguns lexemes indiquen persones, per exemple: AMIK, TAJLOR, INFAN, PATR, SINJOR,
VIR...
 Altres lexemes indiquen bèsties, per exemple: ĈEVAL, AZEN, HUND, BOV, FIŜ, KOK,
PORK...
 Altres són plantes, per exemple: ARB, FLOR, ROZ, HERB, ABI, TRITIK...
 Alguns lexemes són eines, per exemple: KRAJON, BROS, FORK, MAŜIN, PINGL,
TELEFON...
 Molts lexemes són noms d'accions, per exemple: DIR, FAR, LABOR, MOV, VEN, FRAP,
LUD...
 Altres lexemes designen propietats o qualitats, per exemple: BEL, BON, GRAV, RUĜ,
VARM, ĜUST, PRET...
Existeix molta varietat de grups i categories, no només aquests que hem vist. Alguns
lexemes són difícils de classificar, alguns tenen més d'un significat, altres tenen un
significat especial, però tots tenen algun tipus de significat.

Per tal de fer servir correctament un lexema amb diferents terminacions cal conèixer el
significat propi del lexema. L'exemple clàssic dels lexemes KOMB (pentinar) i BROS
(raspallar) mostren bé la importància del significat dels lexemes.

Els dos verbs kombi i brosi tenen significats molt proopers. Ambdos indiquen una
acció, i totes dues accions són molt semblants. Però si es coverteixen en substantius, de
cop esdevenen completament diferents.

 kombo = l'acció de pentinar

 broso = instrument amb la qual hom respalla, respall

L'explicació d'aquest canvi dràstic és el fet que els lexemes tenen significats. KOMB és
el nom d'una determinada acció, mentre que BROS és el nom d'un determinat
instrument. Amb la terminació O són noms d'acció i d'instrument respectivament —
dues coses molt diferents. Però amb terminació verbal ambdós reben el significat
d'acció. KOMB aleshores a penes canvia, perquè ja és una acció d'origen. BROS
tanmateix canvia i aleshores es tracta d'una acció que habitualment hom porta a terme
mitjançant un respall.

Si hom desitja un substantiu per a aquesta acció que es fa amb un respall, cal fer una
paraula derivada: bros-ad-o. Igualment si hom desitja una paraula per a aquell
instrument amb el qual hom pentina, també cal fer una paraula derivada: komb-il-o.

Existeixen moltes parelles de paraules en les quals el significat de les formes verbals
són molt semblants, mentre que les formes amb O són diferents. La raó és sempre que el
significat dels lexemes són diferents. Vet aquí uns quants exemples: bati — marteli,
haki — pioĉi, servi — sklavi, kudri — tajlori, regi — reĝi, kaperi — pirati, viziti —
gasti. També es poden trobar parelles en què les formes amb A són semblants, però les
formes amb O són diferents, per exemple: eleganta — danda, nobla — nobela, lerta —
majstra, kuraĝa — heroa, proksima — najbara, dolĉa — miela. Controleu el significat
de les formes corresponents amb O amb un diccionari.

Es pot dir que existeixen diverses paraules bàsiques a partir de les quals es poden
construir noves paraules. En el cas de BROS/ la paraula primitiva és broso, que és el
nom d'un instrument, i se'n deriva el verb brosi (canviant la O per la I). En el cas de
KOMB/ la paraula primitiva és kombi (que evidentment designa una acció). A partir de
kombi es pot crear el substantiu kombo (canviant la I per una O), i la paraula per a
l'instrument corresponent, kombilo (afegint el sufix IL i la terminació O).

Lexemes d'acció sovint també són denominats verbals o de caràcter verbal (la
gramàtica catalana els anomena "noms deverbals"), perquè hom hi veu el verb com a
forma bàsica. Aquests lexemes normalment apareixen al diccionari sota la forma verbal.

Els lexemes de qualitat sovint són denominats adjectivals o de caràcter adjectival,

perquè hom hi veu la forma adjectiva com a bàsica. Per això els lexemes adjectivals
normalment són presentats com a adjectius en els diccionaris. També els lexemens que
sovint apareixen amb terminació E són tradicionalment considerats com a lexemes de
caràcter adjectival.

Els lexemes que no són ni de qualitat ni d'acció sovint són considerats substantius o
de caràcter substantiu. Normalment apareixen als diccionaris com a adjectius.

Terminació O
La terminació no afageix res al significat propi del lexema. Un substantiu és només el
nom de la cosa relacionada:

 amiko, tajloro = noms d'éssers de caràcter humà

 krajono, broso = noms d'instruments
 diro, faro = noms d'accions
 belo, bono = noms de qualitats

Terminació A
La terminació A indica que hom descriu per mitjà de la cosa relacionada. A = "relatiu o
pertanyent a una cosa determinada", etc:

 amika = semblant a un amic, pròpia d'un amic...

 ĉevala = "semblant a un cavall, pròpia dels cavalls, relacionat als cavalls
 dira = relacionat amb l'acció de dir, de dicció, dut a terme a través de la dicció...
 bela = que té la qualitat de la bellesa

Quan el lexema d'un adjectiu té un significat de qualitat, l'adjectiu normalment indica

qualitat. Aquesta mena d'adjectius no varien gaire pel context:

 bona manĝo = "menjar caracteritzat per la qualitat de bo"

 rapida aŭto = "auto caracteritzat per la rapidesa"
 okazaĵo stranga = "esdeveniment caracteritzat per la qualitat d'estrany"
 ruĝa domo = "casa que té la qualitat de ser vermella (de color)"

Quan el lexema d'un adjectiu no té significat de qualitat, l'adjectiu pot vehicuar

descripcions de diverses menes. Generalment el significat d'aquests adjectius varia molt
segons el context:

 reĝa konduto = "comportament propi d'un rei, amb característiques de rei"

 reĝa persono = "persona que és rei, persona de la família reial" etc.
 reĝa palaco = "palau que pertany al rei"

Quan el lexema d'un adjectiu té el mateix significat, l'adjectiu pot tenir diversos
significats. Pot sifnificar "relatiu a l'acció corresponent" etc. Un adejctiu d'aquesta mena
també pot ser semblant al participi amb ANT o INT amb termianció A:

 nutra problemo = "problema de nutrició" — Nutra indica un tema.

 nutra manĝaĵo = "menjar que pot nodrir, que té qualitats nutritives, menjar nutritiu"
 tima homo = "persona que sovint té por, persona caracteritzada per la por, persona
poruga"
  tima krio = "crit causat per la por"

Alguns d'aquests adjectiu tenen un significat especial:

 fiksi = "fixar" → fiksa = "fix"

 falsi = "falsificar" → falsa = "fals, no autèntic, falsificat"
 kaŝi = "amagar" → kaŝa = "amagat, ocult"
 kompliki = "complicar" → komplika = "complicat, tant si algú ho ha complicat, com si és
la seva qualitat intrínseca" (o bé "que causa complicació, relacionat amb la
complicació")
 korekti = "corregir" → korekta = "correcte, bo d'origen o bé corregit" (o bé "que
corregeix, relacionat amb la correcció")

Alguns adjectius d'aquesta mena s'assemblen al participi passiu: komplika ≈ komplikita.

En les formes adjectivals simples l'acció del lexema o és irrellevant o simplement no ha
tingut lloc, només la qualitat és important. En algunes ocasions la qualitat existeix
completament per ella mateixa. Les formes de participi corresponents sempre indiquen
que una acció d'aquesta mena ja s'han esdevingut o s'esdevindran.

Molts opinen que cal evitar alguns d'aquests adjectius, principalment korekta amb
significat de qualitat. Alguns opinen que aquest ús és erroni. Segons ells komplika
només pot significar "que causa complicació" o bé "relatiu o pertanyent a la
complicació", i que korekta ha de significat només "relatiu o pertanyent a la correcció".
Però alguns d'aquests adjectiu mai no reben crítiques, tot i que són completament
semblants. Aquesta mena de derivació és totalment pròpia de l'esperanto des de l'inici, i
es poden trobar molts exemples en escriptors des de Zamenhof fins als nostres dies. En
algunes ocasions la polisèmia d'aquesta mena d'adjectius pot causar malentesos, i
aleshores cal formular l'oració amb altres paraules, però això passa a totes les paraules
polisèmiques. Els lexemes d'aquesta mena d'adejctius expressen acció, però a causa del
significat de qualitat de les formes adjectives hom podria pensar que el lexema és de
qualitat. Aleshores hom s'arrisca a afegir incorrectament el sufix IG a les formes verbals
simples fent servir formes com kaŝigi en lloc de kaŝi, komplikigi en lloc de kompliki,
korektigi en lloc de korekti, etc. Aquestes formes amb IG tenen uns altres significats
molt específics: kaŝigi = "fer que algú amagui una cosa", vekigi = "fer que una persona
en desperti una altra", komplikigi = "fer que algú compliqui alguna cosa" etc. També
seria un error pensar que les formes verbals simples signifiquen "ser així". Korekti no
significa "ser correcte" sinó "fer que una cosa sigui correcte". Kompliki no significa "ser
complicat" sinó "causar complicació".

Terminació E
La derivació mitjançant la terminació E s'assembla molt a la derivació amb la
terminació A. E = d'una manera com, semblant a" etc.

 tajlore = a la manera d'un sastre, relacionat amb un sastre

 krajone = de la mateixa manera que un llapis, semblant a un llapis, per mitjà d'un llapis
 labore = laboralment, relacionat amb el treball, per mitjà del treball
 blanke = de blanc, com el color blanc, amb el color blanc
 veturi rapide = "viatjar a alta velocitat"
 strange granda = "gros d'una manera estranya"
  ruĝe farbita = "pintat de vermell"
 reĝe konduti = "comportar-se d'una manera pròpia de rei"
 reĝe riĉa = "tan ric com un rei, ric d'una manera reial"
 loĝi urbe = "viure en una ciutat"
 okazi tage = "tenir lloc de dia"
 konduti time = "comportar-se amb por, caracteritzat per la por, mostrant por"

Terminacions verbals
I = "fer una certa acció (o trobar-se en un cert estat) que té una relació propera al
significat del lexema". (La terminació I aquí representa totes les terminacions verbals: I,
AS, IS, OS, US i U.)

Un lexema d'acció amb terminació verbal sempre té el seu propi significat:

 KUR → kuri = córrer

 KONSTRU → konstrui = construir

Un verb creat a partir d'un lexema que no indica acció, indica una acció que d'alguna
manera és propera al significat del lexema. Sovint és evident de quina acció es tracta,
però a vegades potser no tant. Per a molts lexemes no d'acció la tradició ja ha fixat quin
significat tenen amb terminació verbal, però algunes lexemes mai no es fan servir en
forma verbal, i per tant no està decidit quin significat han de tenir.

Si un lexema ja indica qualito aŭ estat, la forma verbal corresponent significa "ser tal"
o bé "procedir amb tal qualitat".

 RAPID → rapidi = procedir ràpidament

 AKTIV → aktivi = procedir activament, ser actiu

Normalment aquesta mena de verbs no significa "esdevenir tal" o bé "fer tal". Per els
lexemes de qualitat o d'estat es fa servir IĜ i IG per a crear aquesta mena de significats.

Si el lexema indica instrument, aparell o semblant, el verb normalment significa "fer

servir l'instrument de la manera que li és pròpia".

 BROS → brosi = fer servir un raspall de la manera que li és pròpia, raspallar

 AŬT → aŭti = anar amb automòbil

Si el lexema indica substància, el verb normalment significa "proveir d'aquesa

substància":

 AKV → akvi = proveir d'aigua, regar

 OR → ori = cobrir d'or

A aquests verbs hom normalment hi aplica el sufix UM, sovint innecessàriament.

Si el lexema indica persona, el verb normalment significa "procedir com ho faria tal
persona", "obrar amb el rol de tal persona":
  TAJLOR → tajlori = treballar de sastre, cosir com un sastre
 GAST → gasti = ser convidat (a casa d'algú), viure com a convidat

Els lexemes d'animals i diversos lexemes de fenòmens amb forma verbal signifiquen
"actuar d'una manera semblant a tal animal o a tal fenomen":

 HUND → hundi = actuar com un ca, viure com un ca

 SERPENT → serpenti = moure's com una serp
 OND → ondi = fer moviments com onades

Molts lexemes diversos reben un significat verbal que no es pot explicar per cap altra
regla que la més general, segnos la qual reben un significat verbal que d'alguna manera
manté relació amb el significat del lexema:

 FIŜ → fiŝi = provar de caçar peixos, pescar

 POŜT → poŝti = trametre una carta a correus
 ORIENT → orienti = decidit o fixar la posició d'una cosa en relació a orient, orientar

Elements precedents amb caràcter especificador

Sovint hom ajunta lexemes (i partícules) creant mots compostos. El tipus més freqüent
de compost aquí és anomenat combinació. Aquest compost consta de dues parts:
element principal que dóna el significat general de la paraula, i l'element precedent
amb caràcter especificador, que fa més precís el significat general.

A partir de l'element principal ŜIP poden ser fetes les següents combinacions (sempre
amb la terminació "neutral" O):

 vaporŝipo = tipus de vaixell que funciona amb vapor, vaixell de vapor

 balenŝipo = tipus de vaixell que s'ha construït especialment amb la finalitat de caçar
balenes, balener
 aerŝipo = una mena de nau que es mou per l'aire en lloc de l'aigua

El significat bàsic d'aquestes combinacions sempre és "ŝipo". Mitjançant diversos

elements precedents hom pot distingir diversos tipus de vaixells. Els elements
precedents presenten molta diversitat. VAPOR indica la manera de fer funcionar,
BALEN indica l'objectiu del vaixell i AER indica l'espai.

En la majoria dels casos els elements precedents distingeixen diverses menes. Però en
algunes ocasions no es tracta de la mena o tipus, sinó de la part de l'element principal,
per exemple: antaŭbrako = la part del braç que és més davant del cos, avantbraç; Orient-
Eŭropo = la part oriental d'Europa, Europa de l'Est.

Una combinació sempre es comporta com un lexema simple. Pot acceptar qualsevol
terminació: vaporŝipo, vaporŝipa, vaporŝipe, vaporŝipi; rondiro, rondira, rondire,
rondiri; piediro, piedira, piedire, piediri; helruĝo, helruĝa, helruĝe, helruĝi.

A partir d'unes combinacions hom pot fer-ne de noves:

  vaporŝipasocio = "una associació que s'ocupa de vaixells de valor". L'element principal
és ASOCI. L'element precedent amb caràcter especificador és la combinació VAPORŜIP.
 vaporŝipasociano = "membre d'una associació que s'ocupa dels vaixells de vapor".
L'element principal és el lexema AN. L'element precedent amb caràcter especificador
és la combinació VAPORŜIPASOCI.
 ŝarĝvaporŝipo = "vaixell de vapor usat per al transport de càrregues". L'element
principal és la combinació VAPORŜIP. L'element precedent és el lexema ŜARĜ.

Una combinació de diversos lexemes teòricament pot ser polisèmica. No hi ha cap regla
gramatical que aclareixi que, per exemple ŝarĝvaporŝipo és ŝarĝ-vaporŝipo ("un vaixell
de vapor per al transport de càrregues") ŝarĝvapor-ŝipo ("un vaixell relacionat amb el
vapor de càrrega", cosa que no tindria sentit). Simplement cal entendre quina de les
anàlisis teòricament possibles és la correcta. Les confusions són rares a la pràctica. En
l'escriptura es pot fer servir el guionet per a indicar l'anàlisi correcta com en la forma
ŝarĝ-vaporŝipo. Generalment les combinacions amb més de tres o quatre lexemes són
massa difícils d'analitzar bé. En comptes de vaporŝipasocimembrokunvenejo seria
millor dir, per exemple, kunvenejo por membroj de vaporŝipasocio (sala de reunions per
als membres de l'associació sobre vaixells de vapor).

Terminacions d'enllaç

Després de l'element precedent és possible posar-hi una terminació d'enllaç per facilitar
la pronúncia o la comprensió de la combinació: puŝoŝipo, aeroŝipo, sangoruĝo, etc.

No se sol fer servir la terminació d'enllaç en aquelles combinacions en què l'element

precedent esdevé adjectiu si la els elements de la combinació se separen, per exemple:
dikfingro = "dit que normalment és més gruixut que la resta de dits". Gairebé no és
possible aclarir-ne el significat amb la paraula diko. Per això no es diu dikofingro, ni
dikafingro, però en cas de necessitat, dika fingro. Semblantment s'esdevé amb les
paraules d'acció, on l'element precedent indica la qualitat que resulta de l'acció: ruĝfarbi
→ farbi ruĝa, farbi tiel ke io fariĝas ruĝa; plenŝtopi → ŝtopi plena. Tampoc en aquests
casos es fa servir la terminació d'enllaç. Igualment en les combinacions d'acció on
l'element precedent informa sobre la manera de l'acció no es fa servir terminació
d'enllaç però en cas de necessitat es poden separar els elements de la combinació:
laŭtlegi → legi laŭte.

Formes com nigra-blanka no són combinacions sinó dos mots a part escrits junts per a
un matís especial.

Si l'element precedent és una partícula (aquell tipus de paraules que no porten

terminació), normalment no es fa servir la terminació d'enllaç. En cas de necessitat es
pot fer servir la terminació d'enllaç E: postsigno → postesigno (en facilita la
pronunciació), postulo → posteulo (en facilitat la comprensió). De totes maneres això
s'esdevé molt rarament.

Terminacions altres que E poden aparèixer després de l'element precedent (si aquest és
una partícula) només quan això aporta un significat necessari: unuaeco = "la qualitat de
ser el primer" (unueco = "la qualitat de ser un"), antaŭeniri = "anar endavant" (antaŭiri =
"anar davant"). L'enllaç EN (E + N) es pot fer servir en algunes ocasions també després
dels elements precedents que són lexemes: supreniro, ĉieleniro (aŭ ĉieliro),
hejmenvojaĝo (aŭ hejmvojaĝo).

E, com a terminació d'enllaç, apareix en algunes ocasions quan l'element precedent és el

lexema MULT: multe-nombro.

En combinacions a partir d'un lexema d'acció més POV, VOL o DEV, hom normalment
fa servir I com a terminació d'enllaç: pagipova (solvent), vivivola (vitalista), pagideva
(deutor). És millor aclarir aquestes paraules com a paraules sintagmàtiques. També es
podria fer servir O per a aquesta mena de paraules: pagopova, vivovola, pagodeva.
Aleshores són combinacions però O en aquesta mena de paraules és menys habitual. En
principi també es podrien dir sense fer servir terminació d'enllaç: pagpova, vivvola,
pagdeva, però aquestes formes gairebé no es fan servir a la pràctica.

Si l'element principal és un sufix, o si l'element precedent és un prefix, aleshores hom

no fa servir terminació d'enllaç.

En un altre tipus de compost, paraules sintagmàtiques es fan servir les terminacions

d'enllaç segons regles diferents.

Partícules en combinacions

Algunes partícules es fan servir sovint amb terminacions. També aquesta mena de
paraules flexives accepten elements precedents amb caràcter especificador:

 mil → milo → jarmilo - mil → miler → mil·leni

= període de mil anys (també existeix la paraula sintagmàtica miljaro, que té el

mateix significat)

 jes → jeso → kapjeso - sí → assentiment → assentiment expressat amb el cap

= fer que sí amb el cap (amb una inclinació del cap)

Aclariment de combinacions

Hom sovint pot aclarir el significat d'una combinació amb una preposició:

 aerŝipo = "vaixell per a l'aire"

 lignotablo = "taula de fusta"
 skribtablo = "taula per a l'escriptura"
 piediro = "desplaçament mitjançant els peus"

Però no totes les combinacions es poden explicar així. Algunes necessiten una
explicació més complicada:

 < vaporŝipo = "vaixell que es propulsa mitjançant el vapor"

 dikfingro = "aquell dit que normalment és més gruixut que la resta de dits"
 sovaĝbesto = "aquella mena d'animal que es caracteritza pel fet de ser salvatge"
En una paraula composta s'hi poden amagar moltes idees no expressades. Una
combinació consta d'un element principal que dóna el significat bàsic, i un element
precedent que indica alguna característica, però una combinació no és la definició
completa del significat. El significat efectiu d'una combinació no depèn només del
significat de les seves parts sinó també de la tradició de la llengua.

Sovint la gent dubta entre, per exemple, lada skatolo i ladskatolo (pot de llauna), sovaĝa
besto i sovaĝbesto (animal salvatge), dikfingro kaj dika fingro (dit gros). En molts casos
es poden fer servir indistintament ambdues formes, però també hi ha una diferència
essencial entre les combinacions i els sintagmes amb substantiu i adjectiu. Quan es fa
una combinació es crea una paraula per a una idea especial, per a un tipus definit. Hom
posa nom a una idea que és considerada a part, que necessita una paraula pròpia. Quan
hom fa servir un nom amb un epítet aleshores hom indica una característica ocasional o
atzarosa:

 Lada skatolo és un pot o una capsa de qualsevol mena. Aquest objecte

"ocasionalment" es relaciona d'alguna manera amb la llauna. Només el context pot
indicar de quina manera es relaciona amb la llauna. Potser està fet de llauna, potser
conté llauna, etc. Ladskatolo, en canvi,és un tipus definit de pot. El significat precís de
ladskatolo prové de la tradició de la llengua: "pot tancat hermèticament fet a partir de
llauna, en el qual hom conserva menjar o beguda".
 Sovaĝa besto és un animal (individual) que ocasionalment és salvatge. No se sap si és
el seu estat normal. Sovaĝbesto és un tipus concret d'animal que es caracteritza pel fet
de ser salvatge.
 Dikfingro és un tipus de dit que rep aquest nom perquè normalment és més gruixut
que la resta de dits. Dika fingro pot ser qualsevol dit (polze, índex, mitger, anular o
auricular) que ocasionalment és gruixut. Un polze individual pot ser gruixut o prim,
però resta polze.

Per tant, l'element precedent amb caràcter especificador indica de quin tipus és i no pas
quines característiques té. Un epítet normalment indica les característiques de l'individu,
però també pot indicar com és el tipus segons el context. Per això també es poden fer
servir epítets a fi d'anomenar tipus. Hom pot dir dika fingro en comptes de dikfingro.
Hom pot dir vapora ŝipo en comptes de vaporŝipo. És possible dirsovaĝa besto en lloc
de sovaĝbesto. Però no es pot fer a la inversa, perquè no tot dika fingro és dikfingro, ni
tot vapora ŝipo és vaporŝipo, i no tot sovaĝa besto és sovaĝbesto.

Sovint hi ha el malentès que no es poden fer combinacions en què l'element precedent

sigui un lexema de qualitat. De fet hom crea aquesta mena de paraules regularment, per
exemple altlernejo, altforno, dikfingro, sekvinberoj, solinfano, sovaĝbesto, sanktoleo, i
moltes altres. Són completament correctes. Però no es poden ajuntar simplement un
substantiu i un epítet adjectiu si hom pretén expressar una cosa especial. No s'ha de dir
belfloro, si simplement es vol dir bela floro.

Moltes persones creuen que no es poden fer combinacions l'element principal de les
quals indica el complement directe d'aquella acció, per exemple: leterskribi, voĉdoni,
domkonstrui. Això no és cert. En aquesta mena de combinacions l'element precedent no
és un complement directe ordinari sinó que indica una característica del tipus d'acció.
Aquesta mena de combinacions es diferencien significativament de les parelles de
paraules skribi letero(j)n, doni voĉo(j)n etc. En el cas de skribi leteron el complement
directe indica l'objecte concret de l'escriptura, mentre que en el cas de leterskribi
LETER només caracteritza el tipus d'escriptura. Alguns verbs semblants tenen un matís
semàntic de provatura: fiŝkapti = "intentar caçar peixos". Aquesta mena de verbs s'han
d'aclarir com a paraules sintagmàtiques.

Composició a partir de sintagmes

Un sintagma (una mena de conjunt de paraules) es pot convertir en un compost afegint-
hi un element posterior. Això és la composició a partir de sintagmes. El resultat és una
paraula sintagmàtica. A partir del sintagma original hom reté només els elements més
importants. Les terminacions i altres elements secundaris desapareixen. A fi de facilitat
la pronunciació o la comprensió s'hi poden conservar les terminacions gramaticals del
sintagma original, però les terminacions J i N no es conserven.

 sur tablo → [sur tablo]-A → surtabla - sobre una taula → col·locat sobre una taula
 inter (la) nacioj → [inter nacioj]-A → internacia - entre (les) nacions → internacional
 dum unu tago → [unu tago]-A → unutaga - durant un dia → d'un dia
 en la unua tago → [unua tago]-A → unuataga - al primer dia → del primer dia
 sur tiu flanko → [tiu flanko]-E → tiuflanke - a aquest costat → a aquest costat
 sur tiu ĉi flanko → [ĉi flanko]-E → ĉi-flanke - per aquest costat
 en tiu maniero → [tiu maniero]-E → tiumaniere - d'aquesta manera
 en tiu ĉi maniero → [ĉi maniero]-E → ĉi-maniere - d'aquesta manera
 Li staris tutan horon apud la fenestro. → Li staris tuthore [tutahore] apud la fenestro. -
Va estar dret tota una hora al costat de la finestra.
 povas pagi → pagi povas → [pagi povas]-A → pagipova - pot pagar → solvent

= tal que pot pagar

Quan és converteix un sintagma en un compost mitjançant l'addició de terminació

verbal o nominal, la terminació representa alguna idea amagada. Allò que representa la
terminació s'ha de aprendre a part per a cada paraula d'aquesta mena:

 per laboro → [per laboro]-(akiri)-I → perlabori - mitjançant el treball →

guanyar

= aconseguir mitjançant el treball. La terminació verbal representa la idea

amagada d'aconseguir. Perlabori de cap manera no prové del verb labori, sinó
del sintagma per laboro. En el cas de labori el significat agentiu simplement és
LABOR. En el cas de perlabori l'acció és "aconseguir".

 fiŝojn kapti → [fiŝojn kapti]-(provi)-I → fiŝkapti - caçar peixos → pescar

= intentar de caçar peixos, pescar

 tri anguloj → [tri anguloj]-(figuro)-O → triangulo - tres angles → triangle

= figura amb tres angles

 sub tegmento → [sub tegmento]-(ĉambro/loko)-O → subtegmento - sota el

sostre → golfes, àtic
 = habitació o lloc sota el sostre (no pas subtegmentejo, perquè el que apareix
davant del sufix EJ, ha de mostrar allò que es troba o ocorre en el lloc)

 per fortoj → [per fortoj]-(trudo)-O → perforto - per la força → violència

= imposició de la pròpia voluntat per la força

 unu tago kaj unu nokto → [unu tago (kaj) unu nokto]-(periodo)-O → tagnokto -
un dia i una nit → dia sencer

= període de 24 hores

 la pli multaj → [pli multaj]-(grupo)-O → plimulto - els més nombrosos → la

majoria

= un grup que és més nombrós que un altre

 mil jaroj → [mil jaroj]-(periodo)-O → miljaro - mil anys → mil·leni

= un període de mil anys. La combinació jarmilo i la paraula sintagmàtica

miljaro tenen exactament el mateix significat. Ambdues són correctes però han
estat construïdes sobre dos principis diferents. Però les combinacions són
generalment més habituals i més bàsiques, i per això, finalment la combinació
jarmilo ha esdevingut més popular.

Hom també fa servir sintagmes convertits en paraules com a elements precedents de

combinacions. En la majoria dels casos l'element principal és un sufix:

 la sama ideo → [sama ideo]-AN-O → samideano - la mateixa idea →

correligionari

= adepte de la mateixa idea

 altaj montoj → [altaj montoj]-AR-O → altmontaro - muntanyes altes → massís

alt

= conjunt de muntanyes altes

 sub (la) maro → [sub maro]-ŜIP-O → submarŝipo - sota el mar → submarí

= nau que es pot desplaçar per sota de la superfície del mar

 en liton → [en liton]-IG-I → enlitigi - (cap a) dins del llit → ficar al llit

= fer que estigui dins del llit, ficar al llic

Una forma de composició més extrema i rara és el fet de convertir citacions en paraules.
En aquesta mena de composició, que és una mena de composició a partir de sintagmes,
hom crea una paraula a partir del que ha dit algú (efectivament o imaginàriament). En
aquest cas sempre s'han de conservar les formes completes de la citació original a més
de les terminacions: "Vivu!" (Visca!) → [vivu]-(krii)-I → (cridar visca!) vivui = cridar
"vivu!", saludar algú amb el crit de "vivu!". Fixeu-vos que la terminació U roman Les
paraules ordinàries no poden tenir dues terminacions diferents una darrere de l'altra.
Però vivui no és una paraula ordinària. és una citació convertida en paraula, i la
terminació U és indispensable per al significat de la paraula. "Ne forgesu min!" (no
m'oblideu!) → [ne forgesu min]-(floro)-O → neforgesumino = la flor Myosotis (el nom
prové del color blau del myosotis, símbol de la fidelitat amorosa)

Afixos
Un petit grup d'uns 40 lexemes s'anomenen afixos. Es tracta d'uns lexemes que es fan
servir principalment per a paraules compostes. Alguns són sufixos – afixos posteriors.
altres són prefixos – afixos anteriors. Apareixen davant d'altres lexemes.

Principalment la tradició ha decidit, quins morfemes s'anomenen afixos. Es podria dir

que un {1]afix és un morfema que serveix per a unes regles expecials de la creació de
mots. Alguns dels afixos tradicionals són, segons aquesta definició, lexemes ordinaris.
En aquests aclariments que hem vist sobre la creació de mots ordinària hi havia alguns
exemples amb morfemes tradicionalment anomenats afixos.

La majoria dels afixos funcionen com a element principal d'una combinació. Allò que hi
ha davant del sufix és l'element precedent amb caràcter especificador. Però per a la
majoria dels sufixos hi ha una regla especial que limita les relacions possibles entre
l'element principal i l'element precedent. Per als lexemes ordinaris no existeixen
aquestes limitacions.

Els sufixos AĈ, ĈJ, EG, ET, IN, NJ i UM no es comporten en cap cas d'aquesta manera.
Les paraules creades amb aquests sufixos no són ni combinacions ni paraules
sintagmàtiques. Per tant aquests sufixos són afixos autèntics.

La majoria dels prefixos donen precisió a l'element precedent de la combinació. Allò

que hi ha després del prefix és l'element principal, el significat del qual és precisat pel
prefix. Però normalment hi ha una mena de regla especial que limita les relacions
possibles entre el prefix i l'element principal.

Els prefixos GE i MAL no es comporten així. GE i MAL modifiquen tant el significat

de l'element posterior que la paraula no es pot aclarir com una combinació ordinària (ni
tan sols com a paraula sintagmàtica). Per tant GE i MAL són veritables afixos.

En principi hom pot fer servir qualsevol afix com si fos un lexema (o arrel) ordinari.
Alguns afixos sovint són utilitzats així. Altres, com per exemple ĈJ i NJ rarament són
utilitzats com a lexemes. Alguns exemples d'aquesta mena d'ús apareixen en els
aclariments que segueixen sobre afixos diversos.

Per als afixos normalment no es fa servir terminació d'enllaç com en dormoĉambro.

Hom diu per exemple ekokuri, eksosekretario, ŝipoestro. Hom fa servir la terminació
d'enllaç amb un afix només quan això és més o menys necessari per al significat o per a
la comprensió, per exemple unuaeco, antaŭenigi, posteulo.
els sufixos de partiticipi ANT, INT, ONT, AT, IT i OT tenen un comportament una
mica especial.

Alguns lexemes (o arrels), que normalment no són classificats com a afixos, tanmateix
es comporten d'una manera semblant als prefixos o sufixos. Hom els pot anomenar
elements afixoris.

2. 29 Sufixos

AĈ
AĈ = "de mala qualitat, inutilitat, manca de valor".

 domo→domaĉo= una casota, una casa atrotinada, en runes

 ĉevalo→ĉevalaĉo = un cavall inútil, sense valor.
 babili→babilaĉi = xerrar dient bestieses, parlar maliciosament
 aĉa=de mala qualitat, inútil, sense valor

AD
AD = "acció continuada o repetida en el temps".

 uzo → uzado{2 } = d'ús regular, continuat

 viziti → vizitadi = visitar regularment, sovint
 konstruo = l'acció de construir, la manera de konstruir → konstruado = l'activitat
(continua) de construir
 martelo (eina) → marteli = donar cops de martell → martelado = acció
continuada de donar cops de martell
 reĝo (persona) → reĝi = governar com a rei → reĝado = l'acció (continuada) de
regnar (regnat)

Si es vol indicar que ens referim a una acció però no ens interessa el significat de acció
continuada a què esreferix AD, hem d'utilitzar una altra arrel d'acció sense el significat
de continuitat o expressar-ho d'una altra manera: martelado (acció continuada) →
martelbato = un cop de martell; brosado(acció continuada) → brostiro = una passada del
raspall.

AĴ
AĴ = "cosa (concreta)".

 bela → belaĵo = una cosa (concreta) especialment bonica, concreció de la bellesa

 utila → utilaĵo = una cosa (concreta) que és útil, utensili
 dolĉa → dolĉaĵo = una cosa carecteritzada pel gust dolç (caramel, bombó, etc)
 nova → novaĵo = novetat, una cosa que acaba d'aparèixer o de succeir
 fari → faraĵo = una cosa que es va fer, es fa o es farà
 desegni → desegnaĵo = imatge dibuixada
 kreski → kreskaĵo = una cosa que creix, una planta
 kovri → kovraĵo = una cosa amb la qual es cobreix, coberta
  amuzi → amuzaĵo = una cosa amb la qual hom es diverteix, broma, joc
 havi → havaĵo = cosa que hom té, pertinença
 trinki → trinkaĵo = beguda
 konstruo = l'acció de construir, la manera de construir, construcció → konstruaĵo
= cosa construïda, construcció
 ligno → lignaĵo = una cosa feta a partir de la llenya
 araneo → araneaĵo = teranyina
 azeno → azenaĵo = burrada, rucada
 ĉirkaŭ → ĉirkaŭaĵo = espai/lloc/regió al voltant d'alguna cosa
 post → postaĵo = cul, glutis
 sen senco → sensencaĵo = cosa, idea que no té sentit
 kokido → kokidaĵo = pollastre
 ovo → ovaĵo = menjar fet a partir d'ous
 glacio → glaciaĵo = gelat
 aĵo = una cosa concreta (de tipus indefinit)

En algunes ocasions es pot afegir morfema de participi a fi d'aconseguir més precisió:

draŝataĵo (grans de blat que hom bat), draŝitaĵo (grans de blat que hom va batre),
draŝotaĵo (grans de blat que hom batrà), brulantaĵo (una cosa que crema), brulintaĵo (una
cosa que cremava). Tanmateix, el sufix -AĴ ja és suficient.

AN
AN = "membre d'un grup, habitant d'un lloc, adepte d'una doctrina, persona que pertany
al lloc" etc.

 klubo → klubano = membre d'un club

 Eŭropo → Eŭropano = habitant d'Europa
 Indonezio → Indoneziano = habitant d'Indonèsia
 vilaĝo → vilaĝano = habitant d'un poble
 Islamo → Islamano = musulmà
 respubliko → respublikano = partidari de la idea que l'estat sigui una república,
membre d'un partit que es considera republicà
 ŝipo → ŝipano = persona que treballa en un vaixell
 estraro → estrarano = membre de l'equip directiu
 sama lando → samlandano = habitant del mateix país, compatriota
 ano = membre d'una societat, partit, família, església, etc.; aniĝi = fer-se
membre, adherir-se a un grup

AR
AR = "conjunt total o col·lecció de moltes coses de la mateixa mena".

 homo → homaro = la humanitat, totes les persones del món

 birdo → birdaro = tots els ocells del món o d'una regió
 gazeto → gazetaro = tots els periòdics d'una regió
 verko → verkaro = totes les obres d'un autor
 estro → estraro = grup elegit de dirigents d'una organització
 arbo → arbaro = lloc amb molts arbres creixent junts, bosc
  haro → hararo = tots els cabells del cap d'algú.
 ŝafo → ŝafaro = totes les ovelles d'un propietari o d'un lloc
 meblo → meblaro = tots els mobles d'una cambra/pis/casa
 altaj montoj → altmontaro = massís o cadena de montanyes altes
 vorto → vortaro = diccionari, lexicó
 horo → horaro = horari
 escala portàtil o escala llevadissa
 vagono → vagonaro = filera de vagons enllaçats i tirats per una locomotora.
 aro = grup, col·lecció, agregació, etc.

ĈJ
Mitjançant el sufix ĈJ es fan apocorístics masculins. Davant de ĈJ s'hi posa la forma
abreujada del nom. Normalment es conserven entre 1 i 5 lletres del nom:

 Johano → Johanĉjo o Joĉjo

 Vilhelmo → Vilhelĉjo o Vilheĉjo o Vilĉjo o Viĉjo
 papago → Papĉjo (forma hipocorística per a un papagai mascle)
 Patro → Paĉjo (papa)
 Onklo → Oĉjo (forma hipocorística per a l'oncle)
 Frato → Fraĉjo (forma hipocorística per al germà)

ĈJ, igual com NJ, és un sufix una mica especial, perquè no comença amb vocal i perquè
es pot escurçar el lexema al qual s'aplica. En algunes ocasions hom podria afegir primer
afegir el sufix UL, si això ajudés a crear una forma més eufònica: Petro → Petrulo →
Petruĉjo i semblants. Això tanmateix no és tradicional, ni del tot lògic, però quan es
tracta d'hipocorístics, ni la tradició, ni la lògica ni el rigor gramatical són importants. Els
hipocorístics es poden crear lliurement al gust de l'usuari (per exemple manllevant
formes des d'altres llengües).

EBL
EBL = "que es pot fer". El sufix EBL es pot fer servir només amb el lexema de verbs
transitius:

 manĝi → manĝebla = tal que es pot menjar

 nombri → nombrebla = tal que es pot comptar
 malhavi → malhavebla = prescindible → nemalhavebla = imprescindible
 kompreni → kompreneble = tal que qualsevol ho pot comprendre, evident
(normalment usat com a abreviatura d'memkompreneble)
 esperi → espereble = tant de bo
 supozi → supozeble = tal que pot ser suposat
 eble = potser; eblo = una cosa que pot ser; ebleco = qualitat d'allò que és
possible

Hom a vegades usa el sufix EBL (i també IND i END) amb el lexema d'un verb que
normalment és intransitiu, però que pot tenir complement directe:

 iri → irebla = tal que hom hi pot anar, transitable

  loĝi → loĝebla = tal que hom hi pot viure, habitable

Normalment hom diu iri sur/laŭ vojo (anar per un camí) i loĝi en domo (viure en una
casa), i també és correcte dir iri vojon i loĝi domon, tot i que apareixen rarament.

EC
EC = "qualitat o estat (d'algú o d'alguna cosa)". EC sempre indica una cosa abstracta
(qualitat o estat).

 bono = la idea abstracta de bé → boneco = bonesa com a qualitat d'una persona

o cosa bona
o Vi estos kiel Dio, vi scios bonon kaj malbonon. - Seràs com Déu,
coneixeràs el bé i el mal.
o Ili admiris la bonecon de lia ago. - Admiraven la bondat de la seva acció.
 ruĝo = el color vermell → ruĝeco = la qualitat o estat de ser vermell
o Ŝiaj blankaj vangoj estis kolorigitaj de freŝa ruĝo. - Les seves galtes
blanques van ser acolorides per un vermell fresc.
o La ruĝeco de ŝiaj vangoj malkaŝis ŝiajn sentojn. - La vermellor de les
seves galtes mostrava els seus sentiments.
 longo = dimensió horitzontal → longeco = la qualitat de ser llarg, de tenir
llargada
o Ni mezuris la longon de ĝiaj kruroj, kaj trovis, ke ili estas tre mallongaj.
- Vam mesurar la llargada de les seves cames i vam trobar que eren molt
curtes.
o La longeco de ĝiaj kruroj tre surprizis nin. - La llargada de les seves
cames ens van sorprendre molt.

Les cames eren sorprenentment llargues.

 rapido = mesura de distància recorreguda durant un cert període de temps (tot

moviment té la ceva velocitat) velocitat; → rapideco = la qualitat abstracta d'una
cosa que va (molt) ràpid
o La rapido de la aŭto estis nur 20 kilometroj en horo. - La velocitat del
cotxe és només de 20 quilòmetres per hora.
o La aviadilo pasis kun fulma rapideco. - L'avió va passar amb la velocitat
d'un llamp.
 homo → homeco = qualitat natural de l'ésser humà
 granda animo → grandanimeco =la qualitat de tenir una gran (noble) ànima
 korekto → korekteco = la qualitat de ser correcte, sense error
 unu → unueco = la qualitat de ser un, unitat
 unua → unuaeco = la qualitat de ser el primer
 estonta → estonteco = el temps futur. Formes com estonto normalment
expressen persona, com tots els participis amb terminació O, però a vegades
hom diu estonto com a abreviatura d' estonteco.
 pasinta → pasinteco = el temps passat
 infano → infaneco = la qualitat de ser infant, infantesa
 eco = qualitat
En algunes ocasions EC s'usa il·lògicament per influència de les llengües nacionals:
Bedaŭrinde mi ne havas la eblecon tion ĉi fari. (Malauradament no tinc la possibilitat de
fer-ho). De fet no es tracta gens de cap qualitat sinó d'una eblo [possibilitat] (o
eventualment eblaĵo). Digueu com Zamenhof: Bedaŭrinde mi ne havas la eblon tion ĉi
fari. (Si dubteu entre eblo i ebleco, trieu eblo, perquè aquesta forma és resumida pera
ebleco i per a eblaĵo, i per això eblo difícilment pot ser l'opció equivocada.)

El morfema derivatiu EC també es pot utilitzar amb les terminacions -A o -E (o

terminació verbal). Aquesta mena de formes normalment tenen el significat "semblant,
similarment, amb el mateix aspecte, de la mateixa manera com":

 ligneca papero = paper que en part té l'aspecte de fusta

 Ni havas amikecajn rilatojn kun ili. = Ni rilatas kvazaŭ ni estus amikoj. - Tenim
relacions d'amistat amb ells.= Ens relacionem amb ells gairebé com si fóssim
amics.

En algunes ocasions, per tal d'aconseguir més claredat, podeu crear compostos amb
ŝajna, simila, maniera o stila. Algunes vegades les formes ...eca signifiquen "que té
relació amb aquesta qualitat": patreca testo = prova de paternitat, prova per descobrir,
si un és el pare.

EG
EG = "en grau superlatiu, del tipus més gran, en el grau més intens, més fort".

 domo → domego = casa (molt) gran, casassa

 varma → varmega = molt calent
 bone → bonege = molt bé
 krii → kriegi = cridar (molt) alt
 ŝati → ŝategi = agradar molt, apreciar molt
 dankon! → dankegon! = moltes gràcies!
 tre → treege = moltíssim
 pordo → pordego = porta principal, portal, portassa, etc.
 granda → grandega = grandíssim
 piedo → piedego = peu gros, desagradable o perillós de persona o de bèstia,
peuarro
 manĝi → manĝegi = menjar amb gran avidesa o excés, devorar
 ege = fortíssi(ament), amb gran intensitat, extremadament

EJ
EJ = "lloc, espai, casa, cambra, etc. destinat per a una cosa". El lexema al qual s'aplica
el sufix EJ sempre és allò que es troba en el lloc que indica la paraula derivada.

 lerni → lernejo = lloc destinat a l'aprenentatge

 dormi → dormejo = cambra on es dorm
 eliri → elirejo = lloc per on hom surt
 redakti → redaktejo = lloc on hom redacta (per exemple, una publicació)
 akcepti → akceptejo = lloc on hom és acceptat, rebedor, recepció
  necesa → necesejo = lloc on hom porta a terme activitats necessària que
prefereix no esmentar (això és orinar i defecar)
 preĝi → preĝejo = lloc destinat a la pregària i a altres activitats. La paraula
preĝejo tradicionalment es fa servir per als llocs de culte cristians, mentre que es
fan servir altres paraules per als llocs de culte d'altres religionsj: moskeo
(mesquita), sinagogo (sinagoga), templo (temple)i altres. Però la paraula preĝejo
es pot fer servir per a qualsevol religió. Per a les esglésies cristianes també
existeix la paraula kirko (molt poc usada). Es pot precisar d'una manera més
simple: Kristana preĝejo, Islama preĝejo, Hinduisma preĝejo etc.
 ĉevalo → ĉevalejo = lloc per a cavalls, estable
 mallibero → malliberejo = presó
 libro → librejo = botiga de llibres (una col·lecció o el lloc on es col·leccionen
llibres és biblioteko)
 rizo → rizejo = lloc on es conrea arròs
 herbo → herbejo = lloc on creixen herbes
 tajloro → tajlorejo = lloc on treballa un modista
 ministro → ministrejo = lloc (casa, oficina) d'un ministre
 malsanulo → malsanulejo = lloc on es té cura de malalts, hospital
 TTT (www)(la Tut-Tera Teksaĵo, pronunciat "to to to") → TTT-ejo ("to-to-to-
eio") = servidor web, lloc web, lloc on es pot trobar contingut web.
 ejo = lloc (destinat a alguna cosa especial)

Si es tracta d'una fàbrica o lloc semblant, és preferible que utilitzeu compostos més
entenedors: tabakfarejo = "lloc on es fan cigars o altres productes de tabac", ŝtalejo o
ŝtalfabriko = "fàbrica d'acer", gisejo o gisfabriko = fàbrica de guix o de productes de
guix".

EM
EM = "propensió, tendència a alguna cosa".

Les paraules formades amb el sufix EM sovint indiquen que una cosa per la seva natura
sovint o contínuament té tendència a l'acció:

 timi → timema = poruc

 manĝi → manĝema = propens a menjar sovint o molt, golafre
 kompreni → komprenema = comprensiu
 venĝi → venĝema = venjatiu
 pura → puri = ser net → purema = tal que acostuma a ser net o vol ser net

A vegades s'utilitza EM per a un desig momentani o ocasional, o per a una necessitat

passatgera:

 Ŝi sentis fortan manĝemon. (= ... fortan malsaton.) - Ella va tenir molta gana.
 Subite li fariĝis terure dormema. (= ... terure dorme laca.) - De cop li va venir
una son terrible.

Alternativament també es poden fer compostos amb vola: manĝivola (golafre),

venĝovola (venjatiu). Però normalment amb EM n'hi ha prou.
En algunes paraules EM indica capacitat:

 produkti → produktema = productiu

 krei → kreema = creatiu

A vegades es formes compostos amb pova o kapabla: produktipova (productiu),

kreokapabla (creatiu). Normalment el sufix EM és prou clar.

En algunes paraules EM significa que una persona a causa de la seva naturalesa està
amenaçada d'una cosa, que s'arrisca a una cosa que no és desitjada:

 erari → erarema = propens a l'error

 morti → mortema = tal que pot morir o està destinat a morir, mortal

A vegades es crea una paraula amb EM que no prové d'un verb:

 gasto → gastema = hospitalari

 la sama sekso → samseksema = tal que sent inclinació cap al mateix sexe

Per aquest motiu gastema es pot entendre com "tendeix a ser hoste". Si no es tracta
d'aquest significat, pot ser preferible fer servir mots compostos amb ama: gastama = "tal
que estima els hostes", samseksama = "tal que estima les persones del mateix sexe". Per
una altra banda, quan AM sembla una paraula massa forto o és inapropiada a causa del
sentit, potser EM pot ser preferible.

Els mots amb EM normalment tenen terminació -A, però en poden tenir qualsevol altra.
Amb la terminació -O, hom tenia el costum de posar-hi el sufix EC: manĝemeco
(propensió amenjar), timemeco (qualitat de poruc) i semblants. Però EC normalment no
és necessari. Formes com manĝemo i timemo són suficients. Abans del sufix UL també
es pot elidir el sufix EM, si el significat ja queda clar: timemulo → timulo, drinkemulo
→ drinkulo.

El morfema EM també es pot utilitzar com si fos un lexema ordinari: emo = propensió
momentània , ema = momentàniament propens.

END
END = "que ha de ser fet". El sufix END es pot aplicar només al lexema de verbs
transitius.

 pagi → pagenda = tal que ha se ser pagat

 respondi → respondenda = tal que s'ha de respondre

ER
ER = "part mínima d'un tot". ER s'utilitza quan una cosa consta de moltes partícules
iguals. El lexema al qual s'aplica el sufix ER indica el tot que consta d'aquestes
partícules:
  sablo → sablero = gra de sorra
 neĝo → neĝero = floc de neu
 mono → monero = moneda (un bitllet de diners és monbileto o monpapero)
 fajro → fajrero = part del foc molt petita i que vola, guspira (d'una guspira
elèctrica també se'n diu sparko)
 ero = mínima part (que constitueix un tot)

ER indica una d'entre moltes parts semblants i a penes distingibles que constitueixen un
tot. Si es tracta de parts individuals o de diversa espècie, aleshores no s'ha de fer servir
l'element ER sinó PART: mondoparto (≈ kontinento) (continent), landparto (part d'un
país), korpoparto (part del cos), parto de libro (part d'un llibre). Si es tracta d'una part
resultant d'un trencament o un esquinçament respecte del tot, aleshores cal fer servir el
lexem PEC: Mi disŝiris la leteron kaj disĵetis ĝiajn pecetojn en ĉiujn angulojn de la
ĉambro.

ESTR
ESTR = "persona que guia i decideix, amo, patró, cap". El lexema al qual s'aplica el
sufix ESTR indica el lloc on el cap decideix o l'afer sobre el qual decideix:

 ŝipo → ŝipestro = aquell que decideix en un vaixell, patró, capità

 imperio → imperiestro = cap d'un imperi, emperador
 grupo → grupestro = guia d'un grup
 urbo → urbestro = batlle
 lernejo → lernejestro = director d'escola
 cent → centestro = oficial que comanda sobre cent soldats
 estro = cap amb poder de decisió

ET
ET = "en el menor grau, diminutiu, del tipus (més) petit, dèbil, etc.)".

 domo → dometo = caseta

 varma → varmeta = només una mica calent, calentó
 babili → babileti = xerrar molt poc
 iom → iomete = una miqueta
 ŝtrumpo → ŝtrumpeto = mitja curta que cobreix només el peu i la part de la
cama per sobre del peu, mitjó
 ridi → rideti = riure sense so amb la boca tancada, somriure
 patro → patreto = forma afectiva de "pare"
 mano → maneto = mà entendridorament petita
 eta = petit, dèbil, de poca intensitat; etigi = empetitir, debilitar, reduir la
intensitat; etulo = persona petita

A vegades s'utilitza ET com un prefix per a indicar una paraula especial:

 burĝo → etburĝo = petit burgès

 fingro → etfingro = dit xic
ID
ID = "nascut". L'element que hi ha abans del sufix ID indica l'element a partir del qual
s'origina el nascut.

Normalment el sufix ID s'utilitza per als noms d'animals. En aquest cas ID indica una
bèstia en edat preadulta, un cadell de l'espècie que indica el lexema de la paraula:

 bovo → bovido = vedell

 koko → kokido = pollet
 rano → ranido = granota en adat abans de créixer plenament
 ido = cadell, exemplar jove d'un animal

A vegades es fa servir el sufix ID per a una planta jove: arbo → arbido = arbre jove.

En referència a les persones, el sufix ID indica fill, decendent, sense tenir en

consideració l'edat de l'individu en qüestió. Així, hom utilitza el sufix ID principalment
en títols i noms històrics:

 reĝo → reĝido = fill de rei

 Timuro → Timuridoj = prìnceps descendents del soldà Timur el coix
 Izraelo → Izraelido = descendent de l'home Israel, israelita (Israelano = ciutadà
de l'Estat d'Israel, israelià)

A vegades el sufix ID és utilitzat en sentit figurat per al nom d'un país o d'una llengua:

 lando → landido = persona nascuta en un determinat país, indígena

 Latino → Latinida lingvo = llengua que prové del llatí

IG
IG = "efectiu, que causa un efecte o un canvi". El lexema al qual s'aplica el sufix IG
sempre indica el resultat de l'acció.

 akra → akrigi = aguditzar, esmolar

o Mi akrigas mian tranĉilon. - Esmolo el meu ganivet.
 longa → longigi = fer que una cosa esdevingui llarga, allargar
o La kunveno devus esti mallonga, sed la multaj demandoj longigos ĝin. -
La reunió hauria de ser llarga, però moltes preguntes la van allargar.
 pli longa → plilongigi = fer que una cosa esdevingui més llarga, allargar
o Ni devis plilongigi nian viziton en Hindujo. - Vam haver d'allargar la
nostra visita a l'Índia.

Es pot crear un verb amb IG a partir d'un lexema d'acció (que normalment constitueix
un verb). Un verb amb IG d'aquesta mena significa que hom causa que algú faci l'acció
que indica el lexema. El complement directe d'un verb amb IG d'aquesta mena és allò
que faria de subjecte del verb simple.

Hom pot partir d'un verb intransitiu:

  sidi → sidigi = fer que algú segui
o Li sidigis sian infanon sur seĝon. - Ell va fer seure el seu fill a una
cadira.

Hom també pot partir d'un verb transitiu. El complement directe d'un verb amb -IG
d'aquesta mena és o el subjecte del verb simple, o el complement directe del verb
simple:

 kompreni → komprenigi = fer comprendre

o Mi finfine sukcesis komprenigi lin, ke li devas iri hejmen. - Finalent he
aconseguit fer-li comprendre que ha d'anar a casa.
o Mi ne povis komprenigi la ŝercon al li. - No vaig poder fer-li
comprendre l'acudit.

Hom també pot fer un verb amb el sufix -IG a partir d'un lexema (o arrel), que
normalment serveix per a fer un substantiu.

Un verb amb -IG d'aquesta mena pot significar que hom actua de tal manera que el
complement directe (o objecte) esdevé allò que indica el lexema, però també pot
significar que hom fa el complement directe com indica el lexema, o pot significar que
hom causa que el compelement directe realitza aquella acció que indica el lexema:

 edzo → edzigi = fer que algú esdevingui marit, casar, maridar

o Li edzigis sian filon al riĉa fraŭlino. - Va casar el seu fill amb una
donzella rica.
 pinto → pinta → pintigi = fer que una cosa esdevingui punxeguda, fer punta
o Se vi volas skribi, vi devas unue pintigi vian krajonon. - Si vols escriure,
primer has de fer punta al llapis.
 flamo → flami → flamigi = fer que una cosa tregui flames, inflamar, encendre
o Petro flamigis la fajron per forta blovado. - Petro va encendre el foc amb
una forta bufada.

També es pot crear un verb amb sufix -IG a partir d'un singtagma amb preposició:

 en (la) domo → endomigi = fer que una cosa sigui dins de casa
o Kiam komencis pluvi, ŝi rapide endomigis la infanojn. - Quan va
començar a ploure, ella va fer entrar els nens dins de casa.
 sen vesto → senvestigi = treure la roba, desvestir
o Janjo estis senvestigita kaj endormigita. - Janjo va ser desvestida i
adormida.

L'antònim de sen...igi teòricament hauria de ser kun...igi, però aquestes paraules no

acostumen a ser usades, perquè molts verbs simples ja tenen el seu significat: maski =
"emmascarar", vesti = "vestir". En aquests casos, com a alternariva als verbs sen...igi es
pot fer servir el prefix MAL sense el sufix IG:malvesti = senvestigi (desvestir),
malmaski = senmaskigi (desemmascarar). Senfortigi és gairebé sinònim de malfortigi
(debilitar). L'antònim de senfortigi teòricament és "kunfortigi", però aquesta forma és
innecessàriament feixuga. En canvi, es pot dir simplement fortigi (enfortir).

També es pot crear un verb amb sufix -IG a partir d'una partícula o d'un afix:
  for → forigi = treure, apartar, esborrar, eliminar
o Per forta lesivo ŝi sukcesis forigi la nigrajn makulojn. - Amb un lleixiu
fort va aconseguir eliminar les taques negres.
 al → aligi = afegir, annexionar, dedicar, adhrir
o Ili baldaŭ discipline aligos siajn fortojn al tiu komuna granda armeo. -
Aviat dedicaran les seves fortes disciplinadament a aquell gran exèrcit
comú.

Quan el lexema no expressa ni qualitat ni acció, hom pot dubtar si utilitzar el verb
simple sense sufix o un verb amb el sufix IG. Sovint la tradició de la llengua va donar a
un verb simple un significat causatiu: konfuzo = desordre → konfuzi = crear un gran
desordre, desordenar. En algunes ocasions la tradició va triar fer servir només la forma
amb sufix IG: grupo (grup) → grupigi (agrupar). En alguns casos la tradició va donar un
significat a la forma senzilla i un altre significat a la forma amb IG, però ambdues
formes són causatives: koloro → kolori = transmetre a una cosa el color; koloro →
kolorigi = causar que alguna cosa esdevinguí acolorida. Però no es pot exigir que tots
els usuaris de la llengua sempre segueixin aquestes distincions tan subtils. Hom ha de
tolerar com a mínim, que algú a vegades confongui, per exemple, kolori i kolorigi.
Algunes vegades la forma senzilla no té un significat causatiu: lumo → lumi = irradiar
rajos de llum; lumo → lumigi = causar que una cosa irradiï rajos de llum. En algunes
ocasions pot passar que les dues formes tenen exactament el mateix significat: ordo →
ordi o ordigi = ordenar, posar ordre. A dia d'avui la gent generalment fa servir la forma
ordigi.

A vegades hom afegeix supèrfluament el sufix IG a un verb que normalment no l'hauria

de portar. Això es pot tolerar, principalment si s'aconsegueix un missatge més clar, però
caldria utilitzar les formes tradicionals. Però les formes no es mantenen sempre amb una
estabilitat total. En alguns casos el sufix IG potser no és necessari, perquè la forma
originària difícilemtn tindria un altre significat. Aleshores hom utilitzarà la forma més
senzilla, sense el sufix. Sovint ambdues formes poden ser usades paral·lelament sense
diferències de significat: loki/lokigi (situar), arkivi/arkivigi (arxivar), listi/listigi
(allistar).

IG habitualment apareix amb terminació verbal, però també pot tenir terminació -A o
terminació -E. Aquestes formes indiquen el mateix significat causatiu com en la forma
verbal amb -I: akrigo = "l'acció d'aguditzar, agudització", akriga = "que causa
agudització, relacionat amb l'agudització", sidigo = "l'acció de fer seure algú", sidige =
"d'una manera que fa que algú s'assegui", edzigo = "l'acció de maridar algú", edziga =
"que marida, relacionat amb l'acció de maridar".

IG també s'utilitza com un lexema ordinari: igi= causar que algú faci un tipus d'acció.

IĜ
IĜ = "transició a un nou estat, a un nou lloc, a una nova acció". El lexema (o arrel) al
qual s'aplica el sufix -IĜ indica el resultat de la transició.

 pala → paliĝi = , esdevenir pàl·lid empal·lidir

o Li paliĝis pro la ŝoko. - Va empal·lidir pel xoc.
 longa → longiĝi = allargar-se
 o La tagoj longiĝas, printempo alvenas. - Els dies esdevenen més llargs, la
primavera arriba.
 pli longa → plilongiĝi = esdevenir més llarg, allargar-se
o Li asertas, ke post la vizito al la miraklisto lia kruro plilongiĝis. - Ell
assegura que després de la visita al taumaturg la seva cama va esdevenir
més llarga.

Un verb amb -IĜ creat a partir d'un verb intransitiu indica la transició a l'acció
concernida. El sufix -IĜ en un verb d'aquesta mena actua gairebé igual que el prefix EK.
En algunes ocasions, aquesta mena de verbs amb -IĜ indiquen el matís, que l'acció té
lloc per ella mateixa o sense una voluntat responsable:

 sidi → sidiĝi = asseure's

o Li sidiĝis sur la sofo. - Ell es va asseure al sofà.
 esti → estiĝi = començar a ser, començar a haver-hi, esdevenir
o Estiĝis kverelo inter ili. - Hi va haver una baralla entre ells.
 morti → mortiĝi = morir-se (involuntàriament)
o Mia onklo ne mortis per natura morto, sed li tamen ne mortigis sin mem
kaj ankaŭ estis mortigita de neniu; unu tagon, promenante apud la reloj
de fervojo, li falis sub la radojn de veturanta vagonaro kaj mortiĝis. - El
meu oncle no va morir per mort natural, però ni es va matar ni el va
matar ningú: un dia, passejant al costat dels raïls de la via, va caure sota
les rodes del tren que passava i es va morir.

El simple verbmorti indica transició (de la vida a la mort). Aquí el sufix

IĜ indica que la mort va tenir lloc involuntàriament, accidentalment.

També es pot crear un verb -IĜ a partir d'un verb transitiu. En un verb -IĜ d'aquesta
mena, el sufix -IĜ no significa una transició. Aquí només serveix per convertir el verb
en intransitiu, per canviar les funcions sintàctiques:

 malfermi → malfermiĝi = passar a ser obert, obrir-se

o La knabo malfermis la pordon. - El noi va obrir la porta.
o La pordo brue malfermiĝis. - La porta es va obrir sorollosament.
 turni → turniĝi = girar(-se) [intransitiu]
o La knabo turnis sian kapon. - El noi va girar el cap.
o La tero turniĝas ĉirkaŭ sia akso. - La Terra gira al voltant del seu eix.
 ruli → ruliĝi = rodolar
o Kiu rulas ŝtonon, al tiu ĝi revenos. - A aquell qui rodola una pedra, la
pedra li retornerà.
o Ili rulis sian ĉaron. - Rodolaven el carro.
o La vinberoj elpremite ruliĝadis sur la teron. - Els grans de raïm,
espremuts, van rodolar cap a terra.
o La veturilo ruliĝis tre rapide. - El vehicle avançava molt ràpid.

El verb amb sufix IĜ creat a partir d'un lexema de verb transitiu sovint s'assembla a un
verb passiu. La diferència rau en el fet que el verb en IĜ indica que l'acció té lloc, més o
menys, per ella mateix i no s'ignora l'agent: Li estis naskita en Januaro. oració passiva
normal. Hom para atenció principalment a l'acció, que és realitzada amb un resultat (a
causa de la forma passiva del verb).Li naskiĝis en Januaro. Li fariĝis naskita. (Ell va ser
parit). Es para més atenció al qui va ser parit que a la que va parir.

També es pot crear un verb -IĜ a partir d'una arrel, que normalment constitueix un
substantiu. Un verb -IĜ d'aquesta mena pot significar que el subjecte esdevé
precisament allò que indica l'arrel, o que esdevé semblant a l'arrel, o que pateix una
acció caracteritzada per l'arrel:

 edzino → edziniĝi = esdevenir muller, casar-se

o Ŝi edziniĝis kun sia kuzo. - Ella es va casar amb el seu cosí.
 pinto → pinta → pintiĝi = esdevenir punxegut, passar a tenir punta
o Malgraŭ liaj penoj la krajono ne pintiĝis. - Malgrat els seus esforços no
va poder fer punta al llapis.
 flamo → flami → flamiĝi = inflamar-se
o Ligno fendita facile flamiĝas. - La llenya fendida s'inflama fàcilment.

També es pot crear un verb -IĜ a partir d'un sintagma amb preposicó. El significat
precís depèn de la preposició. Si, per exemple, la preposició és de lloc o de moviment,
IĜ significa "moure's, anar, traslladar-se":

 en domo → endomiĝi = ficar-se dins de casa

o Kiam la fulmotondro komenciĝis, ni tuj endomiĝis. - Quan va començar
la tempesta de llamps i trons de seguida ens vam ficar a casa.
 sen vesto → senvestiĝi = passar a estar sense vestimenta, desvestir-se
o Senhonte mi senvestiĝis antaŭ ili. - Sense vergonya em vaig desvestir
davant d'ells.

També es pot crear un verb IĜ a partir d'una partícula o d'un afix:

 al → aliĝi = inscriure's, apuntar-se, adherir-se, afegir-se, dedicar-se

o Al lia antaŭa embaraso aliĝis nun iom da konfuzo. Ĉu vi jam aliĝis al la
kongreso? - A la nosa d'abans ara s'hi va afegir una certa confusió.
 sen → seniĝi = passar a estar sense una cosa determinada, privar-se, alliberar-se
o Mi ne plu eltenas ilin, ni devas seniĝi je ili. - No els puc suportar més,
me n'he d'alliberar.

El sufix IĜ normalment apareix amb terminació verbal, però també pot aparèixer amb la
terminació -O, -A i -E. Aquestes formes indiquen el mateix significat que en la forma
verbal: akriĝo = "el fet d'esdevenir agut", akriĝa = "relatiu al fet d'esdevenir agut",
sidiĝo = "l'acció d'asseure's", sidiĝe = "en relació amb el fet d'asseure's", edziĝo =
"l'acció de casar-se", edziĝa = "relatiu o pertanyent a l'acció de casar-se", unuiĝo =
"l'acció d'unir-se".

En algunes ocasions el mot amb IĜ amb terminació substantiva -O també pot indicar
resultat d'acció de transició: Unuiĝo Franca por Esperanto (nom d'una associació). Dio
nomis la sekaĵon Tero, kaj la kolektiĝojn de la akvo Li nomis Maroj.

IĜ també es pot usar com un lexema ordinari: iĝi = esdevenir, fer-se, tornar-se.

IL
IL = "instrument, aparell, remei".

 segi → segilo = eina per a segar, falç

 fosi → fosilo = instrument per a llaurar, arada
 kudri → kudrilo = instrument per a cosir, agulla
 tondi → tondilo = instrument per a retallar, tisores
 ŝlosi → ŝlosilo = instrument per a obrir o tancar el pany, clau
 manĝi → manĝilo = estri per a menjar (plat, cullera, ganivet, forquilla, bastonet,
got, etc.)
 sonori → sonorilo = instrument per a cridar l'atenció d'algú, campana o timbre
 presi → presilo = màquina que serveix per a imprimir llibres, revistes, etc,
impremta
 komputi → komputilo = aparell (electrònic) per a elaborar informes i fer càlculs
ràpids, ordinador
 aboni → abonilo = paper mitjançant el qual hom es pot abonar a un servei
 aliĝi → aliĝilo = paper mitjançant el qual hom es pot apuntar o inscriure's a una
organització o esdeveniment (per exemple, un congrés)
 kuraci → kuracilo = qualsevol cosa que serveix per a guarir (per exemple, un
medicament)
 ilo = instrument, estri, eina, remei; ilaro = conjunt d'eines

El sufix IL té un significat molt general. Per a expressar-se amb més precisió es pot
crear un compost amb altres lexemes, per exemple: presmaŝino (màquina d'imprimir),
transportaparato (aparell de transport), vendaŭtomato(màquina expenedora). Però sovint
convé un simple derivat amb -IL.

En unes poques paraules amb IL l'element agentiu se sobreentén. El lexema al qual

s'aplica el sufix IL no indica per ell mateix un acció, sinó per exemple, el resultat de
l'acció: fajro → fajrilo = estri per a fer foc

IN
IN = "el sexe capaç de generar". El sufix IN es pot usar només per a allò que pot tenir
sexe, és a dir, éssers del regne animal. IN aporta significat femení (i elimina el significat
masculí que eventualment tingués el lexema).

Generalment s'afegeix el sufix IN a una paraula que té un significat masculí. La paraula

amb el sufix IN té, en canvi, un significat femení:

 patro → patrino = mare

 viro → virino = dona
 knabo → knabino = noia
 avo → avino = àvia
 reĝo → reĝino = reina

També es pot afegir el sufix a una paraula sexualment neutre, però això passa molt
menys sovint. La paraula sexualment neutra passa a ser femenina:

 homo → homino = persona de sexe femení

 aŭtoro → aŭtorino = persona de sexe femení
  pasaĝero → pasaĝerino = passatgera
 besto → bestino = animal de sexe femení
 mortinto → mortintino = persona morta de sexe femení

Amb una paraula neutra es pot indicar masculinitat afegint a l'arrel l'element VIR usat
com si fos un prefix o bé adjectivalment.

Existeixen algunes paraules que són intrínsecament femenines:damo (dama),

nimfo(nimfa), matrono(matrona, putino(puta) (no derivada!) etc. A aquestes paraules no
s'hi afegeix el sufix IN.

El morfema IN també s'utilitza com a lexema ordinari: ino = femella (exemplar animal
de sexe femení); investaĵo = peça de roba per a dones.

IND
IND = "que mereix o és digne de ser fet". El sufix IND només es pot aplicar a lexemes
de verbs transitius:

 ami → aminda = que mereix ser estimat o amat

 vidi → vidinda = tan bonic que mereix ser vist, que val la pena de veure
 miri → mirinda = tan extraordinari que mereix ser contemplat, meravellós,
admirable
 bedaŭri → bedaŭrinde = tan malament que mereix ser lamentat, lamentablement,
malauradament
 inda = digne, que mereix, que val

ING
ING = "recipient dins el qual hom fica (en part) una cosa". El lexema al qual s'aplica el
sufix ING normalment és allò que hom fica (parcialment) dins del recipient:

 glavo → glavingo = beina

 cigaro → cigaringo = petit tub on es fica un cigar a fi de fumar-lo
 ŝraŭbo → ŝraŭbingo = anell en el qual hom pot cargolar un cargol, femella
 ovo → ovingo = vaset en el qual hom pot ficar un ou per a menjar-se'l
 ingo = recipient (principalment per a desar-hi una espasa), que parcialment
cobreix la cosa que hom hi desa; eningigi = desar, embeinar

ISM
ISM = "doctrina, moviment, sistema, manera d'actuar" etc. A vegades la paraula amb -
ISM indica un exemple individual d'una manera especial d'actuar. El significat del sufix
ISM varia molt i depèn del lexema al qual s'aplica.

 Stalino → Stalinismo = les idees polítiques de Stalin

 Kristano → Kristanismo = la religió dels cristians, la religió de Crist
 kolonio → koloniismo = explotació de colònies per part d'un estat fort
  kapitalo → kapitalismo = sistema econòmic basat en la possessió privada de
capital
 alkoholo → alkoholismo = dependència patològica de l'alcohol
 diletanto → diletantismo = activitat amateur i mancada de professionalitat
 patrioto → patriotismo = amor i dedicació a la pròpia pàtria
 la Angla lingvo → Anglismo = característica de la llengua anglesa

IST
IST = "persona que sovint s'ocupa d'una activitat concreta (potser professionalment)".
El lexema al qual hom aplica aquest sufix indica l'activitat a la qual es dedica la
persona.

Sovint hom enten equivocadment que el sufix IST indica professió, però el seu
significat és més ampli:

 verki → verkisto = persona que es dedica a escriure

 kuraci → kuracisto = persona que es dedica a guarir, metge
 arto → artisto = persona que es dedica a l'art, artista
 biciklo → biciklisto = ciclista
 ŝteli → ŝtelisto = persona que roba habitualment, lladre
 Esperanto → Esperantisto = persona que sap i fa servir l'esperanto

En cas de necessitat es poden crear paraules més precises. en lloc de parlar del mot de
sentit més general fiŝisto (persona que té una professió relacionada amb el peix) també
es pot parlar de fiŝkaptisto (pescador, caçador de peix), fiŝbredisto (criador de peix),
fiŝvendisto (venedor de peix).

Per a cada paraula amb el sufix IST existeix un equivalent amb el sufix ISM. Les
relacions entre les dues formes d'aquests parells de paraules poden ser molt diverses:
alkoholisto = alcohòlic, malalt d'alcoholisme; alkoholismo = dependència patològica de
l'alcohol; kapitalisto = persona que té molt de capital; kapitalismo = sistema econòmic
basat en la possessió de capital privat. També existeixen moltes paraules acabades amb
IST o ISM però no són analitzables, per exemple: turisto — turismo, faŝisto — faŝismo,
ekzistencialisto — ekzistencialismo.

Sovint IST significa "partidari del corresponent -ISM". En aquest cas IST equival a
ISMA: oportunisto = oportunista, persona que actua amb oportunisme; komunisto =
comunista, partidari del comunisme. Però no sempre, perquè kapitalisto no equival a
kapitalismano.

Nota: els sufixos AN i IST en algunes ocasions són molt propets, aleshores la tria depèn
del gust personal. Hom acostuma a decantar-se per aquella forma que sembla més
internacional. Per exemple normalment es parla sobre Kristo (Crist), kristano (cristià) i
kristanismo (cristianisme). Les formes krististo i kristismo no es fan servir mai. Seriien
perfectament lògiques, però no tenen equivalents internacionals. Compareu ab Budho
(Buda), budhisto (budista) i budhismo (budisme), on hom utilitza un sistema contrari,
també a causa de l'ús internacional. Al costat de budhisto tambe es pot dir bhano,
igualment lògic, però en canvi no es parla de budhanismo. (Algunes persones en canvi
parlen de Budao, budaisto i budaismo.)
No digueu kirurgisto, astronomisto, ekologisto etc. Però en moltes ocasions hom pot
crear amb els sufix IST un mot paral·lel per a aquella mena de persona si existeix una
paraula sobre la cosa a la qual es dedica:

 kirurgio → kirurgiisto = cirurgià

 diplomatio → diplomatiisto = diplomàtic
 gimnastiko → gimnastikisto = gimnasta

NJ
Amb el sufix NJ es fan hipocorístics femenins, l'adaptació d'un nom propi per a l'àmbit
familiar. Davant de NJ hi ha la forma abreujada del nom original entre 1 i 5 lletres:

 Mario → Manjo aŭ Marinjo - Mario → Manjo o Marinjo

 Klaro → Klanjo - Klaro → Klanjo
 Sofio → Sonjo aŭ Sofinjo - Sofio → Sonjo o Sofinjo
 Patrino → Panjo - Patrino → Panjo
 Onklino → Onjo - Onklino → Onjo
 Fratino → Franjo - Fratino → Franjo

Utilitzant el sufix NJ s'elimina el possible sufix IN. Algunes vegades, però, es pot
mantenir la vocal que apareix a IN si això contribueix a fer la forma més eufònica:
kuzino → Kuzinjo, knabino → Knabinjo. Fins i tot és posssible mantenir el sufix IN a fi
que la paraula soni millor: Klaro → Klarino → Klarinjo.

OBL
OBL = "multiplicació". El sufix OBL es pot fer servir només amb paraules que
expressen nombre o quantitat. El lexema al qual s'aplica el sufix OBL sempre indica la
quantitat per la qual es multiplica:

 du → duobla = multiplicat per dos, doble

 du → duoble = multiplicant per dos, doblement
 du → duoblo = quantitat doble

 dek → dekobla = multiplicat per deu

 dek → dekoble = multiplicant per deu
 dek → dekoblo = quantitat multiplicada per deu

 cent dek du → cent-dek-du-obla = multiplicat per 112

 cent dek du → cent-dek-du-oble = multiplicant per 112
 cent dek du → cent-dek-du-oblo = la quantitat multiplicada per 112

Un mot amb sufix -OBL i que tingui terminació adjectiva -A també pot significar que la
cosa està dividida en tantes parts com indica el lexema:

 duobla vesto = vestimenta que consta de dues capes de roba

 duobla fadeno = dos fils junts que es fan servir com si fossin u
El sufix OBL s'aplica a un lexema que expressi quantitat. A fi d'evitar ambigüitats es
pot escriure guionet. Aquests guionets s'han de situar al lloc on hi ha els petits espais del
nombre original: dek du (dotze) → dekduoblo multiplcació per dotze) aŭ dek-duoblo;
dudek → (vint) dudekoblo (multiplicació per vint); du mil dudek → (dos mil vint)
dumildudekoble o, preferiblement, du-mil-dudekoble. Les mateixes normes serveixen
per als sufixos ON i OP.

ON
ON = "divisió". El sufix ON es pot utilitzar per a lexemes que indiquen nombre o
quantitat. El lexema al qual s'aplica el sufix ON sempre indica el nombre pel qual es
divideix:

 du → duono = una de les dues parts iguals que constitueixen el tot, meitat
 du → duona = gran com la meitat, que és la meitat (d'una cosa)
 du → duone = a la meitat, essent tan gran com la meitat

 dek → dekono = la desena part

 dek → dekona = gran com la desena part, que és una desena part (d'alguna cosa)
 dek → dekone = essent tan gran com la desena part (d'alguna cosa)

Per a les paraules que contenen el sufix ON s'han de seguir les mateixes normes que per
a les paraules amb el sufix OBL.

Hi ha qui a vegades confon el sufix ON amb el lexema PART. No es pot dir per
exemple landono en lloc de landparto = "part d'un país, regió". ON no indica part de la
cosa a la qual s'aplica sinó la fracció. Triono no és la part de tri (tres), sinó la tercera
part d'una altra cosa.

OP
OP = "grup amb un determinat nombre de membres". El sufix OP es pot fer servir
només amb lexemes que indiquen nombre o quantitat. El lexema al qual s'aplica el sufix
OP indica quants membres hi ha al grup:

 unu → unuopo = grup format per un sol exemplar, individu

 unu → unuopa = sol, individual, que constitueix un grup format per un exemplar
 unu → unuope = individualment

 du → duopo = grup format per dos exemplars, parell

 du → duopa = que consta de dos exemplars
 du → duope = formant un grup format per dos exemplars, en parelles, de dos en
dos

 dek → dekopo = grup de deu

 dek → dekopa = que consta de deu exemplars
 dek → dekope = en grup de deu membres, de deu en deu
Per a les paraules amb OP se segueixen les mateixes regles que s'apliquen a les paraules
amb OBL.

Davant de la terminació -O el sufix OP es pot elidir, perquè la mera terminació -O

aplicada als quantificadors té, entre altres, el significat de grup:

 duo = parell o el nombre dos

 trio = grup de tres, tríada, o el nombre tres
 deko = grup de deu o el nombre deu

UJ
UJ = "una cosa destinada a contenir-ne una altra". UJ a la pràctica té tres significats
distints: "continent", "planta" i "país". El lexema al qual s'aplica el sufix UJ sempre
indica allò que hi ha (o s'esdevé) dins de la cosa que la paraula amb UJ designa.

UJ pot indicar un continent especial, un vas, una capsa, etc., que serveixi per a contenir
alguna cosa o en el qual s'hi desenvolupa una determinada activitat.

 salo → salujo = saler

 cigaro → cigarujo = capsa per als cigars
 abelo → abelujo = rusc. Un rusc natural pot ser abelejo, però aquesta paraula
també significa el lloc on l'apicultor posa els ruscos.
 mono → monujo = bossa petita (o una altra mena de receptacle) que hom fa
servir per a portar-hi els diners, moneder, cartera
 bani → banujo = banyera
 trinki → trinkujo = abeurador

A fi d'aconseguir més precisió, hom pot fer mots compostos amb altres lexemes, per
exemple: teskatolo (capsa de te), tekruĉo (tetera), tetaso (tassa de te), cigarskatolo
(capsa de cigars), cigaredpaketo (paquet de cigarretes), konservoskatolo (pot de
conserves).

Adoneu-vos que el lexema al qual s'aplica el sufix UJ sempre ha d'indicar el contingut,

mentre que el lexema que es posa davant de SKATOL o VAZ, etc. pot indicar el
contingut, o el material del receptacle o alguna altra cosa, per exemple: ladskatolo =
"pot de llauna", lignositelo = "galleda de fusta". Però ladujo ha de ser "contenidor per a
llauna", i lignujo només pot ser "lloc per desar-hi la fusta".

Amb un nom de fruit o flor, el sufix UJ pot fer el nom de la planta, normalment un arbre
o arbust, que dóna el fruit o flor que indica el lexema al qual s'aplica el sufix UJ:

 pomo → pomujo = pomer

 vinbero → vinberujo = vinya
 rozo → rozujo = roser

També es pot dir pomarbo, vinberarbusto etc.

Amb el nom del genitilici, UJ sempre significa "el país d'aquest poble":
  Franco → Francujo = França
 Ĉino → Ĉinujo = la Xina
 Somalo → Somalujo = Somàlia

En algunes ocasions hom fa noms de països o regions amb UJ a partir de paraules

d'altres categories:

 patro → patrujo = pàtria

 Esperanto → Esperantujo = esperantosfera

En els noms de països hom fa servir com a alternatives a UJ, també el lexema LAND
com a sufix, i el sufix I. La majoria dels països tenen un nom no derivat, per exemple
Usono (Estats Units d'Amèrica), Birmo (Birmània), Liĥtenŝtejno (Lichtenstein), Islando
(Islàndia, , que no és derivat) i altres. En aquests casos es fa servir el sufix AN per
formar el genitilici usonano, birmano etc.

UJ també es pot fer servir com un lexema ordinari: ujo = vas, capsa, pot; enujigi = desar
al receptacle corresponent

UL
UL = "persona amb alguna característica". El lexema al qual s'aplica el sufix UL indica
el tret que caracteritza la persona.

 juna → junulo = persona jove

 dika → dikulo = persona especialment grassa
 fremda → fremdulo = foraster
 sankta → sanktulo = sant
 blanka → blankulo = persona de raça blanca
 timi → timulo = persona que té molta por, poruc
 ĝibo → ĝibulo = persona caracteritzada per tenir gepa, geperut
 miliono → milionulo = persona que posseeix diners en milions, milionari
 sen kuraĝo → senkuraĝulo = persona sense coratge, covard
 antaŭ → antaŭulo = antecessor, precedent
 alia → aliulo = una altra persona

Regularment hom també utilitza el sufix UL per a alguns noms d'animals, encara que no
siguin persones:

 mamo → mamuloj = mamífer

 branko → brankuloj = aquells animals que respiren per les brànquees

Ocasionalment es fa servir el sufix UL en sentit figurat per a les coses més diverses,
també inertes, que hom preté presentar com si fossin persones:

 nubojn skrapas → nubskrapulo = gratacels

 tri mastoj → trimastulo = vaixell amb tres pals

Per a les paraules que indiquen intrínsecament una persona, no cal utilitzar
innecessàriament el sufix UL. Sobretot cal tenir-ho en compte per als participis amb
terminació -O. Aquests participis ja indiquen persona i per això l'addició del sufix UL
normalment seria un error. No digueu parolantulo, kurintulo, konatulo, sinó simplement
parolanto, kurinto, konato. Les paraules derivades amb el sufix UL afegit a un lexema
que ja indica persona tenen un significat especial: Virulo no equival a viro, sinó que
significa "persona caracteritzada per la masculinitat" = vireculo. Konatulo en principi
hauria de significar "persona caracteritzada pel fet de ser coneguda" = famulo, mentre
que konato simplement és "persona coneguda per algú".

UL també es pot fer servir com un lexema ordinari: ulo = persona sense cap
característica especial.

UM
El sufix UM no té un significat definit. Mitjançant aquest sufix es poden crear paraules,
que tenen alguna relació amb l'element designat pel lexema al qual s'aplica el sufix UM.
Hom s'ha d'aprendre a part cada paraula amb UM. Tanmateix existeixen uns quants
grups de paraules amb UM que comparteixen significats semblants.

Mots verbs amb UM singifiquen "actuar en certa manera mitjançant allò que indica el
lexema al qual s'aplica el lexema UM":

 folio → foliumi = fullejar

 palpebro → palpebrumi = parpellejar
 brako → brakumi = abraçar

Alguns verbs amb UM signifiquen "proveir en certa manera d'allò que indica l'arrel de
la parula amb UM":

 aero → aerumi = airejar, ventilar

 sukero → sukerumi = cobrir amb sucre

Un grup de verbs amb UM indica la manera com es porta a terme una sentència de
mort:

 kruco → krucumi = clavar o lligar a una creu com a mètode per a matar algú
 pendi → pendumi = penjar amb una corda al voltant del coll com a mètode per a
matar algú

Alguns mots amb UM són noms de peces de roba o alguna cosa anàloga. El lexema al
qual s'aplica el sufix UM indica la part del cos a la qual correspon la peça de roba:

 kolo → kolumo = part d'una peça de roba que envolta el coll

 nazo → nazumo = una mena d'ulleres que es col·loquen pinçant el nas

Els matemàtics fan servir el sufix UM per a fer els noms dels sistemes de nombres.
Posen el sufix UM després del nombre que indica quantes xifres té el sistema:

 du → duuma nombrosistemo = sistema binari

 dek → dekuma nombrosistemo = sistema decimal
Unes altres paraules amb UM:

 malvarma → malvarmumi = agafar un refredat

 plena → plenumi = complir
 gusti → gustumi = tastar
 loto → lotumi = sortejar
 komuna → komunumo = comunitat
 dekstra → dekstruma = tal que gira o es cargola cap a la dreta (com les busques
del rellotge)
 proksima → proksimume = aproximadament
 umo = cosa el nom de la qual hom no recorda, o cosa estranya o indescriptible

Si voleu crear una nova paraula amb UM, heu de vigilar que el receptor entengui bé el
que voleu dir. Una paraula amb UM que s'associï a un dels grups que hem vist més
amunt serà més fàcilment acceptada, mentre que una paraula que no es pot asociar a cap
altra paraula ja existent serà més difícil d'introduir. Tanmateix, hom pot crear una
paraula ocasional amb UM que es comprèn pel context i després desapareix.

2. 30 Prefixos

BO
BO = "parentiu per casament"

BO apareix, principalment en els tres mots de parentiu següents i en els tres mots
femenins corresponents:

 patro → via bopatro = el pare del teu cònjuge

 filo → via bofilo = el marit de la teva filla
 frato→via bofrato= el germà del teu cònjugue, el marit de la teva germana, el
marit de la germana del teu cònjugue

També altres paraules amb el prefix BO com bokuzo, bonevo, boonklo, boavo, bonepo,
boparenco bofamiliano (i les respectives formes femenines) són possibles, però més
rares de trobar en l'ús real. En comptes d'aquestes formes hom normalment fa servir
paraules simples sense el prefix BO.

Quan es tracta de relació parental a través de dos matrimonis, lògicament també es

podrien utilitzar els mots que presentin doblement el prefix BO: via bobofrato = "el
marit de la germana del teu cònjuge", via bobokuzo = "el marit del cosí del teu
cònjuge"", via bobonevo = "el marit del nevot del teu cònjuge", via boboonklo = "el
marit de l'oncle del teu cònjuge". A la pràctica la gent normalment fa servir només les
formes amb un sol prefix BO, també per a aquests significats.

El prefix BO pot aparèixer junt amb els prefixos GE i PRA. L'ordre recíproc d'aquests
prefixos no és rellevant per al significat, però el prefix GE acostuma a sortir en darrer
lloc: bogepatroj, bogefratoj, prageavoj, bopragekuzoj etc.

ĈEF
ĈEF = "el més important, el de rang més elevat". ĈEF indica que la cosa a la qual
s'aplica és la més important entre les seves semblants:

 redaktoro → ĉefredaktoro = redactor en cap, el principal responsable del

contingut d'una publicació
 artikolo → ĉefartikolo = l'article més important d'una publicació, normalment
l'article que expressa l'opinió de l'editor o del redactor en cap, [article] editorial
 urbo → ĉefurbo = aquella ciutat que està definida com la més important d'un
país i en la qual normalment s'hi troben la seu del govern i el parlament, etc.,
capital
 strato → ĉefstrato = el carrer més important o més gran d'una ciutat
 ĉefo = la persona més important o de rang més alt; ĉefa = [la] més important, de
rang més alt, principal

ĈEF indica la cosa o la persona més important. El sufix ESTR indica la persona que
guia i decideix. Sovint aquesta persona, que és la més important, també té poder de
decisió, i per això en algunes ocasions es pot expressar la mateixa idea per mitjà d'una
paraula amb ESTR o amb ĈEF, per exemple ĉefredaktoro (el redactor més important) ≈
redakciestro (cap de redacció). ESTR sempre indica persona, mentre que ĈEF no indica
per ell mateix una persona: ĉefurbo no té res a veure amb urbestro. El substantiu aïllat
ĉefo tanmateix sempre indica persona, i per això les paraules ĉefo i estro són a la
pràctica gairebé sinònimes.

DIS
DIS = "allunyament en diferents direccions, dispersió". El prefix DIS només es fa servir
davant de mots d'acció, i sempre indica la manera de l'acció o el resultat de l'acció.

Aplicat a un mot de moviment, el prefix DIS indica que diverses coses es mouen en
direccions diferents:

 iri → disiri = anar en direccions diferents

 kuri → diskuri = córrer en direccions diferents
 sendado → dissendado = enviament en direccions diferents, difusió

Aplicat a una paraula que intrínsecament ja inclou el sentit de dispersió, el prefix DIS
emfasitza aquest sentit de dispersió:

 ŝiri → disŝiri = partir una cosa esquinçant-la a trossos

 rompi → disrompi = trencar una cosa en trossos
 de → disde = de (el prefix DIS accentua el caràcter d'allunyament, i
excepcionalment apareix en paraules que no expressen acció)

Aplicat a una paraula que conté el sentit d'unió, el prefix DIS expressa el sentit contrari,
de separació. Aleshores DIS equival a MAL:

 volvi → disvolvi = desembolicar

 faldi → disfaldi = desplegar
DIS també pot esdevenir un lexema ordinari: disa = separat, dividit, dispers; disigi =
separar, dividir, dispersar.

EK
EK = "començament d'una acció, acció subtada". EK es fa servir només per a paraules
d'acció, i sempre indica la manera com es desenvolupa l'acció.

En la majoria dels casos EK indica que l'acció comença. Indica el moment del
començament de l'acció, sovint per a indicar que es tracta d'una cosa sobtada o
inesperada:

 kuri → ekkuri = començar a córrer

 sidi → eksidi = asseure's
 pluvi → ekpluvi = començar a ploure
 floro → flori → ekflori = començar a florir
 de → ekde = des de

Davant del sufix IĜ en alguns casos pot indicar l'inici d'una acció: sidiĝi, estiĝi etc. EK
indica un inici més sobtat o més ràpid que IĜ.

En algunes ocasions el sufix EK indica una acció sobtada, que dura només un punt en el
temps. Aleshores no es tracta del començament, sinó de l'acció completa:

 fulmi → ekfulmi = llampegar, caure un llamp

 brili → ekbrili = emetre una lluïssor momentània i sobtada
 rigardo → ekrigardo = llambregada

EK també es pot fer servir coma a lexema ordinari i com a interjecció exhortativa "va!"

 eki = començar (intransitiu), una cosa comença

 ekigi = començar (transitiu), fer començar una cosa
 ek! = va! comença!

EKS
EKS = "que abans era, que ja no és, ex". El prefix EKS es fa servir principalment per a
professions i per a altres rols, però en algunes ocasions per a altres menes de paraules.

 reĝo → eksreĝo = persona que abans era rei, rei abdicat

 edzo → eksedzo = exmarit
 (ge)edziĝi → eks(ge)edziĝi = divorciar-se
 moda → eksmoda = que ja no és moda
 eksa = antic, que ja no exerceix; eksiĝi = dimitir, abandonar el càrrec

Aplicat al nom d'un animal, EKS té el significat especial de "castrat": bovo → eksbovo
= toro castrat

GE
GE = "ambdos sexes inclosos". El prefix GE es fa servir aplicat a paraules masculines i
sexualment neutres a fi de donar un significat ambisexual.

En la majoria dels casos el prefix GE indica parella:

 patro → gepatroj = el pare i la mare (de fills comuns)

 edzo → geedzoj = marit i muller
 fianĉo → gefianĉoj = promès i promesa
 doktoro → gedoktoroj = un doctor i el seu cònjuge (gedoktoroj lògicament
hauria de ser una parella els dos membres de la qual són doctors — per això
actualment gairebé no es fan servir paraules com gedoktoroj per a una parella)

GE també es fa servir per a paraules de parentiu per a indicar un grup de parents que
inclou els dos sexes.

 frato → gefratoj = grup que inclou un germà o germans i una germana o

germanes.
 filo → gefiloj = grup que inclou un fill o fills i una filla o filles

GE també serveix per a indicar en general que els dos sexes són presents en un grup:

 knabo → geknaboj = nois i noies

 lernanto → gelernantoj = alumnes (d'ambdós sexes)
 doktoro → gedoktoroj = doctors, masculins i femenins

Si una paraula és sexualment neutra, no cal fer servir el prefix GE, si no és que cal
emfasitzar especialment que hi ha membres dels dos sexes. En els casos normals cal dir
simplement lernantoj i doktoroj.

Rarament el prefix GE davant d'una cosa que no pot tenir sexe. Aquesta paraula amb
GE indica que fa referència a ambdós sexes, sovint amb un matís humorístic. Aquestes
paraules no són habituals, i cal no abusar-ne: lernejo → gelernejo = escola per a ambdós
sexes.

Remarca: Una paraula amb el prefix GE i amb terminació O normalment pot ser només
plural, ja que hi ha d'haver més d'un element perquè hi hagi els dos sexes. Però a
vegades hom vol tensar el significat del prefix GE fins al significat de "qualsevol dels
dos sexes". En aquest cas hom pot crear paraules com gepatro = "pare o mare", geedzo
= "marit o muller". Aquest ús tanmateix no és habitual, i alguns gramàtics consideren
que és il·lògic i incorrecte. Però aquestes paraules són comprensibles i poden ser útils.
El pas del temps indicarà si s'accepten.

MAL
MAL = "la idea directament oposada". MAL només es pot fer servir amb paraules per a
les quals hi ha un opòsit directe.

 bo → dolent
 gran → petit
 feliç → infeliç
  pencaire → gandul
 graso (greix) → grasa (greixós, gras) → malgrasa = que té poca grassa
 més → menys
 massa → massa poc
 tancar → obrir
 estimar → odiar
 tancar (amb clau) → obrir (amb clau)
 adherir-se → desvincular-se
 kodo (codi) → kodi (codificar → malkodi = desxifrar un text codificat
 davant → darrere
 sobre → sota
 simetria → asimetria
 amic → enemic
 llum → tenebra
 malo = idea directament contrària; male = contràriament

A vegades hom pot dubtar entre MAL i ne. Ne indica absència, manca d'alguna cosa,
mentre que MAL expressa la presència de la idea contrària. Sovint es poden fer servir
els dos prefixos, però el significat és una mica diferent. En algunes ocasions la
diferència és només de matís. MAL expressa una oposició més forta que ne:

 laŭdi = ponderar la bondat d'una cosa, elogiar

 ne laŭdi = no ponderar la bondat d'una cosa, no elogiar
 mallaŭdi = ponderar la maldat d'una cosa, blasmar
 ne mallaŭdi = no ponderar la maldat d'una cosa, no blasmar

 amiko = persona cap a la qual hom sent simpatia o amor

 neamiko = persona cap a la qual hom no sent cap simpatia o amor especial
 malamiko = persona cap a la qual hom sent antipatia o odi

MIS
MIS = "erroni, incorrecte, dolent". El prefix MIS indica la manera o la qualitat d'allò a
què es refereix el lexema.

 kalkuli → miskalkuli = calcular erròniament

 kompreni → miskompreni = comprendre erròniament
 skribi → misskribi = escriure erròniament
 korekti → miskorekti = ultracorregir, corrregir erròniament
 uzi → misuzi = fer sservir erròniament
 trakti → mistrakti = tractar malament
 faro → misfaro = feta incorrecta
 formo → misformo = deformació
 formi → misformi = deformar

Cal no confondre MIS amb MAL. MIS no canvia el significat bàsic de la paraula,
només afageix la idea d'error. MAL canvia completament el significat del lexema pel
seu oposat:

 laŭdi = dir que bona és una cosa

  mislaŭdi = dir que bona és una cosa quan en realitat és dolenta
 mallaŭdi = dir que dolenta és una cosa
 mismallaŭdi = dir que dolenta és una cosa quan en realitat és bona

PRA
PRA = "de fa molt de temps, primitiu". PRA indica que el lexema al qual s'aplica aquest
prefix fa referència a una cosa temporalment llunyana:

 homo → prahomo = l'ésser precedent de l'home actual

 arbaro → praarbaro = bosc primitiu, verge, que existeix des de temps
immemorials
 tempo → pratempo = l'època inicial de la humanitat o del món
 antaŭlasta → praantaŭlasta = "anterior al penúltim"

Amb els noms de parentiu av(in)o (avi), nep(in)o (nét), onkl(in)o (oncle), nev(in)o
(nevot) i kuz(in)o (cpsí) el prefix PRA indica la llunyania en el parentiu d'una generació
(abans o després en el temps):

 avo → via praavo = el teu besavi

 avo → via prapraavo = el teu rebesavi
 avo → via praprapraavo = el pare del teu rebesavi
 nepo → via pranepo = el teu besnét
 nepo → via prapranepo = el teu rebesnét
 onklo → via praonklo = l'oncle del teu pare o de la teva mare
 nevo → via pranevo = el fill del teu nebot o de la teva neboda
 kuzo → via prakuzo = el teu fill de cosí

Aplicat a les paraules de parentiu patr(in)o i fil(in)o, els prefix PRA indica la llunyania
de relació de parentiu en unes quantes o moltes generacions:

 patro → prapatro = parent masculi llunyà del qual hom prové, real o imaginat
fundador d'un poble, d'una tribu o d'una família, ancestre
 filo → prafilo = parent masculí llunyà que prové d'una certa persona, descendent

Sovint es diu prapatroj (ancestres) i prafiloj (descendents) (amb terminació J)

generalment en referència als familiars anteriors i posteriors, sovint sense ni tant sols
distinció de sexe.

Amb els noms de parentiu amb PRA pot aparèixer juntament amb els prefixos BO i GE.

RE
RE = "venir o posar un altre cop en el mateix lloc d'abans, un altre cop fer o esdevenir
com abans, un altre cop fer o tenir lloc una altra vegada de la mateixa manera o d'una
altra". RE es fa servir només per a paraules d'acció, i sempre indica la manera de l'acció:

 veni → reveni = anar un altre cop al lloc on era abans

 doni → redoni = donar una cosa a algú que abans la tenia, retornar
  brilo → rebrilo = reflex
 bonigi → rebonigi = refer bona una cosa que s'havia malmès
 saniĝi → resaniĝi = recuperar la salut
 diri → rediri = dir un altre cop la mateixa cosa, repetir; respondre
 trovi → retrovi = trobar una cosa que s'havia perdut, retrobar
 koni → rekoni = hom veure una cosa i adonar-se que ja la coneix, reconèixer,
admetre el valor d'una cosa
 turni → returni = retornar, girar-se un altre cop cap a la direcció contrària
d'abans
 ree = un altre cop, de nou

Algunes paraules amb RE existeixen en esperanto per influència d'unes paraules en

llengües nacionals, i llur significat no és lògic. Per exemple reprezenti normalment no
significa "presentar un altre cop" sinó "actuar en lloc d'algú, en nom d'algú". Resumi no
és "sumar un altre cop" sinó "expressar l'essència amb concisió". Aquestes i altres
paraules actualment considerades com a no derivades (fetes amb els lexemes
REPREZENT i RESUM). Returni kaj precipe returna i returne també són utilitzades
amb el sentit de tornar a anar a un lloc o tornar a donar a una persona. Actualment hom
usa aquestes paraules només per a parlar d'un gir efectiu.

2. 31 Elements d'afixació

Alguns elements, que no són afixos pròpiament dits, es fan servir d'una manera especial
en la construcció de paraules, segons unes regles especials. Quasi sempre es tracta
bàsicament d'una composició segons els habituals principis de combinacions i
contraccions, però amb una especialitat afegida. Aquests elements els podem anomenar
afixoides. Altres elements apariexen tan sovint en paraules compostes que també
semblen sufixos, tot i que de fet, segueixen les regles habituals de construcció de mots.
També aquests elements els podem anomenar afixoides.

Lexemes afixoides i compostos

Vegeu uns quants exemples d'arrels ordinàries que sovint s'usen com un afix.

FIN

Hom sovint fa servir FIN a tall de prefix per tal d'indicar que l'acció és duta a terme fins
al final, en lloc del prefixoide el: finkanti, finfari, finmanĝi.

HAV, PLEN, RIĈ

Les arrels HAV, PLEN i RIĈ es poden utilitzar a tall de sufixos per a precisar el
significat de l'adjectiu: barba → barbhava, trua → truhava, manka → mankohava, ama
→ amoplena, brua → bruoplena, flora → florplena, fuma → fumoplena, ora → ororiĉa,
herba → herbriĉa, senta → sentriĉa.
KELK

KELK com a prefix indica una multiplicació per un nombre indefinit però no gaire gran
(més d'un): kelkdek = "algunes desenes", kelkcent = "alguns centenars", kelkmil =
"alguns milers". Pareu atenció a l'accent: kElkcent, kElkmil. KELK no és una paraula
sinó una arrel, per tant, no es pot utilitzar separadament. No escriviu kelk dek, kelk mil,
sinó kelkdek, kelkmil. En lloc d'això també podríem dir i escriure: kelkaj dekoj, kelkaj
miloj etc.

KELK com a sufix indica que s'afegeix un nombre indefinit (més d'un): dekkelke =
"deu i escaig", tridekkelk-jara = "que té uns trenta anys i escaig".

Alguna vegada podem trobar KELK fent de prefix amb el significat "aproximadament":
kelkmil = "aproximadament uns mil". Aquest ús contravé l'usat anteriorment seguint el
criteri de Zamenhof i és, per tant, desaconsellable.

KELK també es utilitzat com a prefix en el cas dels mots correlatius amb el
començament I per emfasitzar la indefinició: kelkiuj = "alguns, alguns d'ells", kelkiom
= "alguna quantitat, una certa quantitat". Alguna vegada s'ha utilitzat la forma kelkiu]
(sense J) però és evidentment contradictòria en sí mateixa. Iu indica precisament un
individu, mentres que KELK indica més d'un.

mots amb ON

Els mots compostos amb el sufix ON sovint són emprats com a prefixos: duonhoro =
"duona horo, duono de horo" (mitja hora, la meitat d'una hora), kvaronlitro = "kvarona
litro, kvarono de litro" (un quart de litre), milonmilimetro = "milona milimetro, milono
de milimetro" (una milionèsima de mil·límetre), trionparto = "triona parto" (una tercera
part). És possible crear combinacions ordinàries en el seu lloc, per exemple: horkvarono
(= "kvarono de horo"). Pasis certe horkvarono, antaŭ ol la floreto povis denove
rekonsciiĝi. Tanmateix, formes com horkvarono són molt poc freqüents.

DUON com a prefix té a vegades el significat especial de: "aproximadament, a mitges,

no completament, quasi, gairebé" : duonnuda = "seminu", duonkuirita = "a mig cuinar".

Amb els mots de parentiu, DUON té dos significats especials. Aquest indica el parentiu
a través d'un sol dels pares, i també un parentiu creat a través d'un nou matrimoni:
duonfrato = 1. germanastre, germà amb el qui es té només un dels pares en comú, 2. fills
de madrastra o padrastre; duonfilo = fill de l'altre cònjuge (del marit o de la muller);
duonpatro = padrastre, nou marit de la mare; duonpatrino = madrastra, nova muller del
pare.

VIC

VIC es fa servir com a prefix per mostrar que un assumpte o una persona que
substitueix o que pot substituir alguna cosa o a algú: vicprezidanto = "vicepresident",
vicdirektoro = "sotsdirector", vicrado = "roda de recanvi".

Es pot utilitzar l'arrel VIC com a prefix també quan tractem relacions de parentiu
creades per segons casaments: vicpatro, vicfilo, vicfrato. En el cas dels mots amb
DUON, que també poden tenir sentit de parentiu, és preferible utilitzar VIC si parlem de
delació de parentiu per segon grau de casaament i DUON quan parlem relació de
paerentiu a mitges.

VIR

VIR es fa servir com a prefix per indicar el sexe masculí. Compareu amb el sufix IN.
Així doncs hom pot fer servir VIR només en allò susceptible de tenir sexe i només en
mots que no són intrínsecament masculins.

VIR es fa servir com a prefix preferentment en noms d'animals:virĉevalo, virkato,

virbovo, virhundido, virbesto.

També en mots referits a persones es pot usar VIR com a prefix:virhomo, virprezidanto,
virsekretario. Però en expressions que es refereixen a persones hom prefereix usar VIR
com adjectiu: vira homo, vira prezidanto, vira sekretario.

Sovint hom omet VIR, tot i tractar-se d'un nom de bèstia o de persona.

Fixeu-vos que, el substantiu viro sempre significa "home adult", mentre que el prefix
VIR només indica el sexe masculí (no que sigui humà ni adult). El mot virapot indicar
només el sexe masculí,o també la humanitat i la maduresa segons el context. Hom
també pot indicar el sexe per mitjà dels adjectius MASKLA (masculí) i FEMALA
(femení).

Preposicions afixables
Les paraules amb preposició prefixable sovint són contraccions de paraules
sintagmàtiques. La preposició s'usa com a prefix d'aquesta paraula, a la que es refereix
en la frase completa:

 sen fino → senfina = que no té fi, infinit, il·limitat

 pri amo → priama = que tracta sobre l'amor
 inter nacioj → internacia = internacional
 ĝis la fino → ĝisfine = fins al final
 tra nokto → tranokti = passar la nit, pernoctar
 per laboro → perlabori = obtenir mitjançant el treball
 en teron → enterigi= soterrar
 en amon → enamiĝi (al iu) = enamorar-se (d'algú). L'amor es dirigeig a la persona
estimada. Por això és preferible dir mi enamiĝis al vi, i no mi enamiĝis en vi(n). L'ús de
en com a prefix no es refereix a la persona estimada. Hom també pot fer servir
enamiĝi je iu.
 ekster la lando → eksterlando = el món sencer llevat del propi país
 ekster la lando → eksterlandano = ciutadà d'un altre país

Una preposició utilitzable com a prefix també pot esdevenir un prefix aclaridor en un
combinació. En aquesta paraula la preposició no és un indicador referit a l'element que
la segueix sinó que es refereix a una altra cosa:

 paroli → alparoli= dirigir-se a algú parlant

  pagi → antaŭpagi = pagar abans del moment habitual o exigit, pagar per endavant
 radikiĝi → enradikiĝi = arrelar-se, fixar-se a alguna cosa per mitjà de les seves arrels
 rompi → interrompi = trencar entre dos punts, interrompre
 rimedo → kontraŭrimedo = contra-mesura, recurs contra alguna cosa
 sidi → kunsidi = asseure's juntament amb altres, reunir-se
 aĉeti → subaĉeti = subornar, corrompre amb diners d'amagat o de forma similar
(sentit figurat)
 jupo → subjupo = enagos, faldilla que es porta dessota d'una altra faldilla
 signo → supersigno = senyal addicional sobre una lletra

Quan s'utilitza aquest tipus de paraules en una frase, la preposició utilitzada com a
prefix es repeteix sovint davant de la paraula amb què es relaciona: Li eliris el la
dormoĉambro kaj eniris en la manĝoĉambron. Però sovint no es repeteix la preposició
davant la paraula relacionada, sinó que s'utilitza una altra preposició: Ĝi parolas nur pri
tiaj instruoj, kiuj ne kontraŭparolas al la scienco. Al en lloc de la repetició de kontraŭ.
Això a què fa referència la preposició utilitzada com a prefix, moltes vegades pot
aparèixer com a complement directe d'aquest verb: La belan Saran li jam kelkfoje
ĉirkaŭiris. = Ĉirkaŭ la bela Sara li jam kelkfoje (ĉirkaŭ)iris. Però molt sovint el
complement directe d'aquest verb és una cosa totalment diferent sense relació directa
amb la preposició utilitzada com a prefix: Alportu al mi metron da nigra drapo.

El

El pot ser una preposició normal amb valor de prefix en mots compostos i contraccions,
per exemple: eliri (mot compost) = "iri el io" ("anar des de dins d'alguna cosa" = sortir),
elbati (mot compost) = "bati ion el io" ("colpejar alguna cosa dins d'alguna cosa"), el
(la) lito → ellitiĝi (contracció) = "leviĝi el (la) lito" (aixecar-se del llit, llevar-se).

El prefix el es fa servir, per a la composició de mots, amb el sentit específic de

"completament, fins al final, fins a enllestir, fins a obtenir un resultat, fins a esguerrar-
ho, fins a desaparèixer":

 trinki → eltrinki = beure-s'ho tot d'alguna cosa

 lerni → ellerni = aprendre totalment
 uzi → eluzi = usar fins a malmetre

Alguns d'aquests mots amb el reben un significat especial (figurat):

 teni → elteni = resistir, no cedir, tolerar pacientment, aguantar

 pensi → elpensi = crear amb el pensament, inventar

Si hi ha risc de confusió entre el significat propi de el i el significat especial de "fins al

final", es pot utilitzar una altra cosa com a prefix per expressar el significat "fins al
final". A aquest efecte s'utilitza, per exemple tra, for, SAT i FIN. No obstant cal parar
atenció a que l'arrel o mot utilitzat s'adigui amb el que es pretén, per exemple: trabori,
trakuri, forkaŝi, satmanĝi, finkanti, finfari, finmanĝietc. També es pot mostrar aquest
significat mitjançant varies paraules. Sovint és la millor opció: legi ĝisfine, kuri tra la
tuta urbo, manĝi ĝis sateco, kanti ĝis la fino, kanti la tutan kantonetc.
Pri

En paraules sintagmàtiques (amb la teminació A o E), el prefix pri s'utilitza de manera

ordinària, per exemple: pri amo → priama = "que tracta sobre l'amor", pri nutro →
prinutra = "que tracta sobre l'alimentació".

En les combinacions, el prefix pri crea verbs transitius. O converteix en intransitiu un

verb transitiu, o converteix un verb ja transitiu en un altre verb transitiu. Normalment
aquest verb amb pri té com complement directe un complement amb la preposició pri.

 Li pensis pri la afero. → Li pripensis la aferon. - Ell va pensar sobre l'assumpte.

→ Ell va considerar l'assumpte, va reflexionar sobre l'assumpte.

Pensi és un verb transitiu, el complement del qual és el pensament mateix.

Pripensi és un verb transitiu, el complement directe del qual és l'oblecte de
pensament.

En alguns casos aquest verb amb pri té un complement directe que originàriament no
era un complement amb pri, sinó, per exemple, un complement amb de o un
complement amb al. En aquests verbs pri perd el seu significat propi i és utilitzat només
per canviar les funcions sintàctiques. Pri s'usa així principalment en alguns verbs
tradicionals:

 rabi → prirabi
o Ili rabis monon de la homoj. - Van robar diners de la gent.
o Ili prirabis la homojn (je/por mono). - La gent va ser robada (pel que fa als
diners).
 semi → prisemi
o Mi semis tritikon sur la kampon. - Vaig sembrar blat al camp.
o Mi prisemis la kampon (per tritiko). - Vaig sembrar el camp (amb blat).
 serĉi → priserĉi
o Ili serĉis armilojn ĉe li. - Van buscar-li armes (si duia alguna arma).
o Ili priserĉis lin (por armiloj). - El van registrar (en busca d'armes).
 lumi → prilumi = "llançar la seva (pròpia) llum cap a algun lloc"
o La luno lumis en la ĉambron. - La lluna radiava llum a dins de l'habitació.
o La luno prilumis la ĉambron. - La lluna il·luminava l'habitació.

Només allò que és ell mateix lluminós, pot il·luminar.

Lumigi = "fer que alguna cosa faci llum, proveir de llum". És a dir: encendre (un
llum, un llumí); il·luminar; enllumenar (posar llums).

Com a prefix pri en alguns casos només serveix per donar un nou significat al verb, el
qual té alguna relació amb el significat original:

 juĝi → prijuĝi = expressar aprovació o desaprovació sobre alguna cosa (jutjar).

 ĵuri → priĵuri = jurar (prestar jurament).

Quan s'usa així, pri s'assembla al sufix UM

Altres partícules utilitzades com a afix

A part de preposicions hi ha moltes altres paraules que s'usen en forma d'afix de
diferents maneres. Aquí apareixeran només alguns exemples rellevants d'aquest ús.

Ĉi

La paraula ĉi que expressa proximitat és utilitzada molt freqüentment com a prefix en

mots amb la terminació en A o en E. Normalment, per a major claredat, s'utilitza un
guió després de ĉi:

 en tiu ĉi jaro → ĉi-jare - en aquest any / enguany → aquest any

 post tio ĉi → ĉi-poste - després d'això

Fixa't que ĉi es una paraula en si mateixa a tiu ĉi, ĉi tiu, tie ĉi, ĉi tie etc. No utilitzis guió
en aquests casos.

Fi

La interjecció fi sovint és utilitzada com a prefix amb el significat de "menyspreable,

abominable". Fi com a prefix mostra una indignació subjectiva o condemna moral
contra el que es presenta després:

 homo → fihomo = persona menyspreable, immoral, detestable.

 ŝerco → fiŝerco = broma de mal gust, desvergonyida, indecent
 insekto → fiinsekto = insecte indesitjable, paràsit
 fama → fifama = infame, famós per coses menyspreables o vergonyants

Ficom a prefix i el sufix AĈ son similars. Fi és més subjectiu. Expressa indignació o

disgust. AĈ es més objectiu. Mostra inadequació i mala qualitat.

For

La partícula for, que indica lloc i moviment, s'usa sovint en forma de prefix en paraules
que expressen acció: foriri, foriro, forkuri, forkurado, forfali, forĵeti, forŝiri, forpermesi,
fortimigi, forargumenti, forbuĉi, fordormi, foresti, foresto. Totes aquestes paraules són
combinacions normals. Sovint també podem utilitzar de en aquestes paraules: forŝiri ≈
deŝiri, forpreni ≈ depreni, fortranĉi ≈ detranĉi. Però for dona un significat més fort.

Mem

mem com a prefix té dos significats diferents: 1. "sense l'ajut d'algú altre": memvole,
memlerninto, memdisciplino, memstara, memkompreneble. 2. "cap a si mateix, sobre si
mateix, a si mateix": memestimo, memamo, memdefendo, memmortigo, memportreto,
memofero. Si el significat és "a si mateix", també es pot utilitzar sin com a prefix.

Ne

ne com a prefix mostra absència, la manca d'alguna cosa (per exemple, d'una
característica): neĝentila (descortès), nelonge (breument), nefermita (no tancat, per
tancar), nematura (immadur), nelerta (maldestre), nekomprenebla (incomprensible),
nelegeble (il·legible), nekredebla (increïble), nejudo (no jueu)= "persona no jueva", ne-
Kopenhagano (no copenhaguenès)= "persona que no resideix a Copenhaguen".

Sin

El pronom si amb la terminació -N sovint és usat com a prefix en comptes de mem amb
significat de "a si mateix": sinfido, sindefendo, singarda, sindona.

Sin com a mot independent és pot fer servir només amb la tercera persona. Però com a
prefix, sin es fa servir també amb la primera i la segona persona: Kontraŭ s-ro K. mi
estos singarda. = Mi gardos min kontraŭ s-ro K.

Les paraules amb Sin són expressions que provenen d'una frase curta en infinitiu: sin
defendi → [defensar-se]-(acció)-O → sindefendo = "l'acció de defensar-se a si mateix"
(la defensa).

Aquest tipus de paraula amb sin- pot tenir tota mena de terminacions excepte la verbal:
sinfido, sinfida, sinfide. Si es vol fer servir la terminació verbal, cal retornar a la frase
curta original, on sin és una paraula separada. Si sin no es refereix a la tercera persona,
llavors cal canviar a min, nin o vin, segons el sentit:

 ŝia sindefendo → Ŝi defendas sin. - ŝia sindefendo (=la seva defensa, la defensa d'ella
mateixa) → Ŝi defendas sin (=Ella es defensa).
 ilia sindefendo → Ili defendas sin. - ilia sindefendo (=la seva defensa, la defensa
d'ells/es mateixos/es) → Ili defendas sin (=Ells/es es defensen).
 mia sindefendo → Mi defendas min. - mia sindefendo (=la meva defensa, la defensa de
mi mateix) → Mi defendas min (=Jo em defenso).
 nia sindefendo → Ni defendas nin. - nia sindefendo (la nostra defensa, la defensa de
nosaltres mateixos) → Ni defendas nin (=Nosaltres ens defensem).
 via sindefendo → Vi defendas vin. - via sindefendo (=La teva/la vostra defensa, la
defensa de tu o de vosaltres mateixos) → Vi defendas vin (=Tu et defenses o vosaltres
us defenseu).

En aquest tipus de paraules es conserva la terminació -N sin. Tanmateix, normalment

les terminacions en -N (a l'igual que les terminacions en -J) s'exclouen del mig dels
mots compostos.