DIVENDRES, 2 DE NOVEMBRE DEL 2018

el 3 de vuit 25

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidència
Publicitat
Alt i Baix Penedès:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

La unitat Enocreuers El tapís d’avui dia 2

Darrerament s’ha intensifi-
cat, si és que no ho era prou,
d’intens, el clam per la unitat
republicana. El món indepen-
dentista està cansat, fart, de
les baralles de pati d’escola
que protagonitzen els partits
sobiranistes. Tots defensen la
seva minsa parceŀla de poder.
Tots alcen la veu, abrandats,
tot picant-se el pit patriòti-
cament mentre s’asseguren
que ningú del partit no deixi
de cobrar el sou a càrrec del
pressupost. Fins i tot els que
més criden, els que agiten la
coherència insubmisa, els de-
sobedients de mena; fins i tot
aquests troben excuses quan
els toca el rebre.
I la gent de carrer, que ens
vam creure que aquests eren
moments excepcionals, mo-
ments de deixar de banda les
diferències, moments per
jugar-se la cara o la hisenda,
moments per no demanar
qui tens al costat; la gent que
hem sortit sempre que ens
ho han demanat, comencem
a estar fastiguejats que ens
vulguin fer beure a galet.
Tant se valen les excuses. Les
d’uns i les d’altres. Tant se
val si sumem més o sumem
menys, com si això anés de
sumes. Les sumes són encara
residus d’estratègies partidis-
tes. La unitat que demanem
no és una astúcia de vot,
electoralment conjuntural.
La unitat que exigim és de
concepte. Perquè només un
poble unit, transversalment
unit, pot superar les reti-
cències. Fer ara els comptes
partidistes, calcular escons i
repartiments, vol dir aban-
donar-se al processisme auto-
nomista. I ho dic també pels
qui sempre culpen els altres
Ja no ens
alimenten
molles
Jaume Claramunt
www.molles.cat
però als qui sembla que els
hem de disculpar que no s’hi
afegeixin mai del tot perquè,
ja se sap, un dels seus no vo-
tarà mai un postconvergent.
Doncs, companys, això és
també autonomisme. No po-
dem tornar a votar postcon-
vergents o cupaires o el que
sigui. La propera vegada que
ens posin una urna al davant,
el vot ha de ser república.
I és per reblar la república que
només ens val la unitat. No la
unitat de sigles: la unitat de
la gent. I la gent, al carrer,
ho estem, d’units. Haurem
de passar al davant una altra
vegada? I aquest cop sense
vosaltres?
No estem disposats a accep-
tar que torneu a malbaratar
el somni. No consentirem
que el vostre futur acomo-
datici ens espatlli el nostre.
I aquells que clamen unitat
però s’exclamen ara d’un, ara
de l’altre, que aprofitin ara
que han fet canvi d’armari i
guardin les malfiances amb
les samarretes d’estiu.
El proper 7 de gener sortirà de
Barcelona el vaixell MSC Mag-
nifica rumb a la seva primera
volta al món. Un total de 119
dies i 32 països diferents que,
a més, oferiran experiències
com un safari nocturn, una
visita al Taj Mahal, una esta-
da a Bora Bora o una acampa-
da al desert. Es presenta com
una oportunitat única perquè
els viatgers puguin recórrer
el planeta sense haver de fer i
desfer maletes o canviar cons-
tantment d’hotel. Les places
estan totalment esgotades.
Aquest és un bon exemple
que la indústria de creuers
no para de créixer. I amb la
capital de Catalunya com a
capdavantera.
Tot i així, en aquest segment
turístic, el que està agafant
més volada són els creuers
fluvials. Hi ha una tendència
a fer viatges culturals i histò-
rics, cada vegada més breus i
temàtics, sobretot per als que
ja han realitzat altres creuers,
que els permeten una escapa-
da de tres o quatre dies. Mal-
grat els episodis de pluges dels
darrers anys, el nostre país no
pot competir amb altres zones
d’Europa de rius cabalosos, es-
pecialment el Danubi o el Rin.
Tanmateix, les navilieres dis-
posen a la seva flota de vaixells
més petits que poden atracar a
ports mediterranis que no dis-
posen d’infraestructura per
permetre els grans creuers i
tampoc absorbirien el seu vo-
lum de passatgers. Els pobles
de la costa italiana de les Cin-
que Terre s’han especialitzat a
acollir aquest tipus de viatgers
que, malgrat haver d’arribar a
terra en barca, els permet gau-
dir de la seva oferta enoturís-
tica. De fet, són les excursions
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Tenim molt
per oferir, en
enoturisme i
molt més
per conèixer els seus vins les
més demanades per aquests
creueristes. Al Penedès fa uns
anys es parlava de la promoció
de Vilanova i la Geltrú per l’ar-
ribada de grans iots al seu port,
però la possibilitat que petits
creuers amb una capacitat de
1.500 persones puguin fer es-
cala a la costa penedesenca no
ha estat abordada. Si fos així,
i davant la saturació del turis-
me a Barcelona, tenim molt
per oferir, en enoturisme i
molt més.
de novembre’
Dos de novembre de 1926.
Sona el telèfon. Per la fines-
tra la pluja cau de manera
incansable. L’hivern sempre Cues de pansa
comença abans, a París. Unes
mans boterudes el despen-
gen. El comissari s’apropa
l’auricular a l’orella, assenteix
i, sense afegir res, mira de re-
üll als altres oficials que li ha-
vien clavat la mirada. Ricciot-
ti Garibaldi ho ha confirmat.
Macià i els seus tenen la in-
tenció de penetrar Catalunya,
des d’aquí, la Catalunya fran-
cesa, envair-la i proclamar la
república catalana. Si aquest
instructor, dit ser antifeixis-
ta, no hagués estat un agent Maria Vendrell
secret confident de Mussolini
i al seu torn de Primo de Ri-
Morist
vera, qui sap si els escamots Sant Pau d’Ordal
d’Estat Català no s’haurien
endinsat muntanya avall fins
Olot, i amb més suport intern Qui ho sap i qui ho
haurien fet via fins arribar a
sabria
Barcelona, i amb la revolta
l’ocupació dels llocs de po-
der? Qui sap si en triomfar
el complot del Garraf contra
el rei Alfons XIII, també ho
hauria fet aquest complot, el
de Prats de Molló... Qui sap si
sense batalles internes dins
d’Estat Català entre Daniel Qui sap i qui ho sabria. Qui
Cardona i el mateix Macià, no s’imaginava que avui, dia 2 de
s’hauria donat el vistiplau per novembre, faria un any que
l’assalt en el moment opor- l’Audiència Nacional dictava
tú, un cop reunits prou fons presó provisional sense fian-
i suports amb l’emprèstit Pau ça per a vuit dels consellers
Claris. Qui sap si sense l’alça- cessats per la participació en
ment de les Pâques a Dublín el referèndum d’autodeter-
l’any 1916 per l’alliberament minació de l’1-O. Que vindria
d’Irlanda, Macià s’hi hauria el 21-D, Quim Torra i el PSOE.
emmirallat i hauria prepa- Qui hauria pensat que l’atzar
rat tal operació. Qui sap si no se’n fotria tant, en fer coinci-
haurien estat posteriorment dir ambdós fets amb el dia de
detinguts, si s’hauria interna- la commemoració dels morts,
cionalitzat la causa catalana. avui dia 2 de novembre.

TONI GUASP