SEXTO

PRIMARIA
LLENGUA

1
Tabla de contenido
GRUP NOMINAL ........................................................................................................................ 4
SUBSTANTIU.............................................................................................................................. 4
LA PREFIXACIÓ .......................................................................................................................... 4
LA SUFIXACIÓ ............................................................................................................................ 5
ELS DEMOSTRATIUS .................................................................................................................. 5
POSSESSIUS ............................................................................................................................... 6
ADVERBIS .................................................................................................................................. 7
ACENTUACIÓ ............................................................................................................................. 8
Agudes ................................................................................................................................... 8
Planes .................................................................................................................................... 8
Esdrúixoles ............................................................................................................................ 8
ACCENTUACIÓ DIACRÍTICA ....................................................................................................... 9
NUMERALS ................................................................................................................................ 9
INDEFINITS .............................................................................................................................. 10
PARAULES PARÒNIMES .......................................................................................................... 10
PARAULES TABÚ ..................................................................................................................... 11
PARAULES ONOMATOPEIQUES .............................................................................................. 11
PARAULES INDIVIDUALS I COL·LECTIVES................................................................................ 11
EUFEMISMES........................................................................................................................... 11
LES MAJÚSCULES .................................................................................................................... 12
LA DIÈRESI ............................................................................................................................... 12
EL GUIONET ............................................................................................................................. 12
PARÉNTESIS............................................................................................................................. 13
COMETES ................................................................................................................................. 13
GUIÓ ........................................................................................................................................ 13
PRECISIÓ LÈXICA ....................................................................................................................... 14
ENLLAÇOS ................................................................................................................................ 14
INTERJECCIONS ....................................................................................................................... 14
PREPOSICIONS ........................................................................................................................ 15
CONJUNCIONS......................................................................................................................... 15
FRASES FETES .......................................................................................................................... 16
VERB ........................................................................................................................................ 16
Formes verbals .................................................................................................................... 16
Formes verbals .................................................................................................................... 17
Temps i mode ...................................................................................................................... 17

2
 Clases de verbs .................................................................................................................... 18
LES SIGLES ............................................................................................................................... 19
LA PARTICIÓ DE PARAULES..................................................................................................... 19
ELS NEOLOGISMES .................................................................................................................. 20
L’ORACIÓ. EL SUBJECTE .......................................................................................................... 20
L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ.............................................................................................. 22
ELS ESTRANGERISMES ............................................................................................................ 22
EL PREDICAT NOMINAL, L’ATRIBUT ....................................................................................... 23
EL PUNT I COMA I ELS PUNTS SUSPENSIUS ............................................................................ 24
ELS ARCAISMES ....................................................................................................................... 26
EL PREDICAT VERBAL. ELS COMPLEMENTS ............................................................................ 27
ORTOGRAFIA........................................................................................................................... 28
H .......................................................................................................................................... 28
X........................................................................................................................................... 29

3
 GRUP NOMINAL

Un grup nominal és un grup de paraules agrupades al voltant d’un

substantiu.

SUBSTANTIU
El substantiu és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de
nucli.

Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius,
adjectius, articles,demostratius…

Algunes, com ara els articles, fan la funció de determinants i d’altres, com
els adjectius, fan la funció de complements.

1. Subratlla dos grups nominals en cada oració i encercla’n els nuclis.

• Sandra viu en una casa antiga enorme.
• El pare de Carme és aquell home alt.
• La dolçaina de fusta té un so molt característic.
• El primer concursant va encertar totes les preguntes.
2
2. Analitza els grups nominals com en l’exemple.
La meua germana menuda
La.- det.
Meua.- det.
Germana.- N
Menuda.- Compl.

• Unes sabates velles

• La nostra amiga d’Alacant • aquell cotxe roig

• Tres melons d’Alger • alguns plats de plàstic

LA PREFIXACIÓ
Consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al princi d’una paraula
per formar-ne una altra.

4
Entre els prefixos més utilitzats destaquen els que expressen negació o idea
contraria i els que indiquen situación, tant en l’espai com en el temps.

3. Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari d’aquestes paraules.

in- des- anti- contra-
• ànim = _________
• útil= ___________
• víric= ___________
• dir= _____________

LA SUFIXACIÓ
Consisteix a afegir una partícula anomenada sufix al final d’una paraula per
formar-ne una altra.

4. Escriu la paraula que respon a la definició i encercla el sufix que conté.

• Qualitat de roig ▶ rojor
• Qualitat d’amarg ▶
• Qualitat de fresc ▶
• Qualitat de dolç ▶

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen

la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla. N’hi ha de
proximitat, de distància mitjana o de llunyania.

SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
Proximitat Aquest/Este Aquesta/Esta Aquests/Estos Aquestes/Estes
Distáncia Aqueix/Eixe Aqueixa/Eixa Aqueixos/Eixos Aqueixes/Eixes
mitjana
Llunyania Aquell Aquella Aquells aquelles

5
Els demostratius poden funcionar com:

Determinants: quan van davant del subsantiu.

Complements: quan van darrere de substantiu.

Si van en el lloc del substantiu actuen com a pronoms i, per tant, fan la
funció de nucli.

5. Subratlla els demostratius i classifica’ls en la graella de més avall.

• No compres aquests melons, aquells semblen més madurs.
• Aqueixa bicicleta és la meua i aquella és del meu cosí Jaume.
• La mare de Susanna és mestra en aquesta escola.
• Posa’m mig quilo de pimentons; d’aqueixos verds, per favor.

Proximitat Distància mitjana Llunyania

POSSESSIUS

Els possessius són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o
l’objecte que el substantiu anomena.

Els possessius indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un posseïdor o

diversos.

Els possessius poden funcionar com:

Determinants: quan van davant del subsantiu.

Complements: quan van darrere de substantiu.

Si van en el lloc del substantiu actuen com a pronoms i, per tant, fan la
funció de nucli.

6
 SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
1ª persona Meu Meua Meus meues
Un 2ª persona Teu Teua Teus Teues
posseïdor
3ª persona Seu Seua Seus Seues

1ª persona Nostre Nostra Nostres Nostres

Diversos 2ª persona Vostre Vostra Vostres vostres
poseeïdors
3ª persona Seu Seua Seus seues

6. Subratlla els possessius de cada oració i indica davall quina funció fan.

• Quan eixia de casa m’he trobat el teu cosí amb uns amics seus.
• Els meus pares diuen que sí, que puc dormir a casa vostra.
• El meu patinet no és tan nou com el teu.

ADVERBIS

Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc,

temps, manera o quantitat, o bé afirmació, negació o dubte.

Els adverbis funcionen sempre com a complement, poden ser complement

d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

Segons la circunstancia que expressen, els adverbis poden ser:

DE LLOC Ací, allà, davant, darrere, dins, fora, lluny, prop, amunt..
DE TEMPS Abans, ara, ahir, demà, prompte, tard, aleshores…
DE QUANTITAT Poc, bastant, molt, massa, gens, menys, més, prou…
DE MANERA Debades, així, bé, millor, pitjor, com…
D’AFIRMACIÓ Sí, també…
DE NEGACIÓ No, tampoc…
DE DUBTE Potser, possiblement, probablement…

7
 7. Localitza en el text un adverbi de cada tipus i copia’l en el lloc corresponent.

Hui tinc entrenament de pilota valenciana al trinquet. Allà m’ho passe bé perquè
faig exercici físic i també amics. Juguem a raspall, a galotxa, a llargues… El mestre
diu que he millorat molt des que vaig començar i Lola, la meua parella, també.
En unes setmanes jugarem la primera partida fora, en un altre poble. Potser
guanyarem! Al principi, quan vaig començar, no ho tenia massa clar, però ara
m’encanta aquest esport. Cada dia m’agrada més!

Lloc Temps Manera Quantitat Afirmació Negació Dubte

ACENTUACIÓ
Agudes.- tenen l’última síl·laba tònica.

S’accentuen gràficament:
- quan acaben en vocal.
- en vocal seguida de -s, en -en o en -in.
-
Planes.- tenen la penúltima síl·laba tònica.

S’accentuen gràficament:
- quan acaben en diftong
- o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).

Esdrúixoles.- tenen l’antepenúltima síl·laba tònica.

S’accentuen totes.

8. Llig el text i busca dues paraules de cada tipus.

Són les nou del matí. Ara després, a les 11, tenim examen d’Anglés. No és que siga molt
difícil, però jo he estudiat poc. Que si les clases de música, que si l’entrenament de
bàsquet... En fi, que sempre ho deixe per a última hora i després no tinc temps de res. A
vore si tinc sort i és fàcil... tant de bo!

Agudes Planes
Amb accent Sense accent Amb accent Sense accent esdrúixoles

8
 ACCENTUACIÓ DIACRÍTICA

Algunes paraules porten accent diacrític per a diferenciar-les d’altres

paraules que tenen la mateixa forma però un significat diferent.

PORTEN ACCENT DIACRÍTIC NO PORTEN ACCENT DIACRÍTIC

És Verb ser Es Pronom personal
Què Pronom in terrogatiu Que Conjunció
Mà Part del cos Ma Possessiu
Més Major quantitat d’una cosa Mes Part d l’any
Pèl Cabell Pel Contracció de per+el
Té Verb tindre Te Infusió
bé De bona manera be Lletra b/ovella

9. Escriu cada paraula on corresponga.

• Els meus veïns amics de pare. (són/son)

• Febrer, el segon de l’any, és el curt de tots. (més/mes)

• Aquell xic que posa la jaqueta el meu germà. (és/es)

• Vol li expliques ha passat. (què/que)

NUMERALS

Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera

precisa.

Poden ser:
- Cardinals.- indiquen quantitat exacta (un, dos, tres …
- Ordinals.- indiquen el lloc exacte que ocupa un objecte o un ésser
(primer, segon, tercer…)

9
 - Davant del substantiu funcionen com a determinant.

- Darrere del substantiu funcionen com a complement

- Com a pronoms, en el lloc del substantiu, fan la funció de nucli.

INDEFINITS
Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma
imprecisa.

- Davant del substantiu funcionen com a determinant.

- Darrere del substantiu funcionen com a complement

- Com a pronoms, en el lloc del substantiu, fan la funció de nucli.

10. Relaciona. Quina funció fa el numeral o l’indefinit destacat en el grup nominal?

Agafa una jaqueta qualsevol.

Ha vingut poca gent. Determinant
Has menjat massa llepolies. Nucli
A classe, jo sóc el número vint. Complement
Lluís ha arribat el primer a la meta.

PARAULES PARÒNIMES
Hi ha paraules que s’assemblen tant en la forma o que es pronuncien d’una
manera tan semblant que es poden confondre, aquestes paraules
s’anomenen parònimes. (cavallet i cavaller)

11. Ratlla, en cada parell de parònims, el que no és adequat en l’oració.

• La iaia ha fet canalons / canelons per a dinar.
• Aquesta papallona és d’una espècie / espècia nova.
• Pol ha pres una pastilla per a la tos, però no li ha fet afecte / efecte .

10
 PARAULES TABÚ

Les paraules tabú son paraules que ens resulten ofensives o poc elegants;
per això les substituïm per altres que considerem més respectuoses o
boniques.

PARAULES ONOMATOPEIQUES

Les paraules onomatopeiques son paraules que s’han format per imitació
de determinants sorolls.

12. Relaciona cada so amb la paraula onomatopeica corresponent.

Xip-xap Piu-piu! Xiu, xiu

xiuxiuejar piular xipollejar

PARAULES INDIVIDUALS I COL·LECTIVES

Les paraules individuals son paraules que en singular anomenen una sola
persona, animal o cosa.

Les paraules col·lectives son paraules que anomenen un conjunt de

persones, animals o coses.

13. Relaciona cada paraula individual amb la paraula col·lectiva corresponent.

peix vaixell ocell illa

flota banc arxipèlag bandada

EUFEMISMES

Els eufemismes són les paraules o expressions que utilizem per a substituir
les paraules o expressions ofensives o poc elegants.

11
 14. Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú corresponent.
defunció lavabo conflicte bèl·lic dement

vàter mort boig guerra

LES MAJÚSCULES
La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos
següents:

- Al principi d’un text.

- Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació,
signe d’admiració, etc.
- En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.
- En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc.

LA DIÈRESI
La dièresi ( ¨ ) és un signe gràfic que s’utilitza per a les funcions següents:
• Per a indicar que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia.
• Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior.

Quan la i o la u han de portar accent gràfic segons les normes d’accentuació,

no s’utilitza la dièrsi. Veí NO veï

15. Marca i copia l’opció adequada en cada cas.

paraigües unguent globus terraqui pingüí
paraigues ungüent globus terraqüi pinguí

EL GUIONET
El guionet (-) s’escriu:

- En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona

comença en s, r o x.

12
 - En les paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal.

- En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena

(D-U-C).

- En altres paraules, com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag…

16. Copia aquestes xifres separant bé les paraules i amb els guionets que calga.
• 23 vintitres
• 34 trentaquatre
• 92 norantados
• 55 cinquantacinc
• 268 doscentsseixantahuit
• 729 setcentsvintinou

PARÉNTESIS

Els parèntesis (( )) s’utilitzen per a introduir una explicació, una informació

o un aclariment dins d’una oració.

COMETES
Les cometes (« ») s’utilitzen per a introduir les paraules exactes que ha dit
o ha escrit una persona, o per a citar els títols de llibres, pel·lícules, cançons,
etc.

GUIÓ
El guió (–) s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els
aclariments del narrador quan parla un personatge.

17. Ompli els buits amb parèntesis o cometes, segons que corresponga.

• Avel·lí Guarner Arnau _____ 1912-2000 ____va ser un pintor local molt reconegut.

13
• Miquel acaba de llegar ____ Mecanoscrit del segon origen ___ i li ha agradat molt.

• El meu germà s’ha fet soci del CERP ____ Centre Excursionista Raïm de Pastor ____ .

• Ma mare sempre em diu: _____ Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla ___.

• Jordi ___ que no ha mostrat mai interés pels animals ___ diu que vol ser veterinari.

PRECISIÓ LÈXICA
Consisteix a saber triar la paraula més clara i més adequada per a expresar
allò que volem dir en un context determinat.

18. Substitueix el verb fer per un dels proposats, de major precisió lèxica.

construir • fabricar • celebrar • provocar

• L’empresa ha començat a fer poals metàl·lics.

• Viu a l’edifici que van fer l’any passat.
• L’accident va fer que el trànsit s’intensificara.
• Ahir es va fer l’acte de presentació del llibre.

ENLLAÇOS

Els enllaços són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o
grups de paraules.

INTERJECCIONS

Són paraules o grups de paraules que presenten sempre la mateixa forma i

que s’usen per a expresar emocions, establir comunicación entre el parlant
i l’oient, etc.

19. Subratlla l’enunciat en què la interjecció fa la funció que s’indica.

Expressar una emoció: • Oh, quina preciositat! • Au, adéu!

Establir comunicació: • Mare meua, quin desgavell! • Ei, bon dia!

14
 PREPOSICIONS
Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu
complement.

Les més freqüents són: a, amb, cap a, contra, davall, de, des de, en, entre,
fins, per, per a, segons, sense, sobre, vora…

CONJUNCIONS
Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en
una oració, o dues oracions entre si.

Hi ha conjuncions:
- Copulatives.- expressen suma o acumlació (i, ni…)
- Disjuntives.- expressen la idea d’opció (o, o bé…)
- adversatives.- expressen la idea d’oposició o contrast (però, sinó…)

20. En cada oració, subratlla una preposició i encercla una conjunció.

• Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què li abelleix?

• Carles, has dut el cartó i el paper a reciclar?
• Andreu no vol córrer ni anar en bici.
• Abans Cloe era amiga de Carme, però ara no es parlen.
• Aniràs amb Paula o bé t’acompanyarà Clara.

21. Tria la conjunció adequada per a omplir cada buit. En acabant, relaciona.
o • ni • i • o bé • però

Josep toca el saxo Ester, l’oboé. •

El quadre és bonic, el marc no m’agrada. • • Conjunció copulativa
Alba, véns amb nosaltres et quedes ací? • • Conjunció disjuntiva
No han vingut Mar Pau a la festa. • • Conjunció adversativa
Anirem al cine a la platja; no ho hem decidit encara. •

15
 FRASES FETES
Són expressions que tenen un significat diferent, en conjunt, del que
tindren si sumàren els significats de cada una de les paraules que les
componen.

22. Relaciona. Què signifiquen les frases fetes destacades?

Des que ha canviat el director, Té una capacitat de treball molt gran
l’empresa va vent en popa. .

Marc ja ha fet tota la faena. Va bé, té molts beneficis.

És una màquina.

VERB

Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el
temps.

Cada verb té moltes formes verbals.

La forma verbal que serveix per a anomenar un ver és l’infinitiu.

Totes les formes verbals consten:

d’arrel.- és la part invariable del verb.

desinència.- són les terminacions que s’afigen a l’arrel.

El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació.

En valencià hi ha tres models de conjugació segons l’infinitiu:

primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugació (-ir).

Formes verbals.-.

Les formes verbals poden ser simples (il·luminava), compostes (havia

il·liminat) o perifràstiques (va il·luminar).

16
 23. Subratlla les formes verbals que trobes en aquesta noticia i classifica les formes
que has subratllat en:

F. simples
F. compostes
F. perifràstiques
Un veí del nostre barri ha patit hui un gran espant. Miquel S. anava al forn aquest matí
i s’ha topat amb un lleó al carrer. «Pensava que se’m menjaria!» ha declarat el nostre
veí. «Però ha passat de llarg i he telefonat a la policia.» Sembla que el lleó es va escapar
anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal
sense riscos amb l’ajuda dels responsables del zoo.

Formes verbals.-
Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu, el
gerundi i el participi, que són formes no personals perque NO expressen
persona.

Temps i mode.-.

El temps indica el momento concret en què es situa l’acció.

Segons el temps les fomes verbals poden estar en: passat, present o futur

Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant de l’acció.

Els modes verbals són tres:

Indicatiu.- si expressen accions reals.
Subjuntiu.- si expressen fets no reals.
imperatiu.- si expressen ordres afirmatives

24. Relaciona cada situació amb el mode verbal que empraries per a expressar-la.
Expliques un fet normal: Pinte quadres. •
Expresses un desig: Tant de bo no ploga! • • Indicatiu
Dónes una ordre: Pare, vine, per favor! • • Subjuntiu
Manifestes temor: Si m’eixira una rata… • • Imperatiu

17
Clases de verbs.-.

Poden ser
REGULARS- Mantenen l’arrel invariable en totes les formes de la conjugació
i preñen sempre les mateixes desinències que el verb que els serveix de
model
També són regulars els verbs que tenen l’arrel acabada en c, g, ç o j.

Per a saber si un verb és regular o irregular només cal conjugar el present

d’indicatiu, el passat siple i el futur i si no presenta canvis en l’arrel és
regular.

IRREGULARS.- (anar, fer o ser)

presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que
els serveix de model o ambdues coses alhora.

25. Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps d’indicatiu.

Verb model Verb model Verb model Verb model

1a conjugació: 2a conjugació: 2a conjugació: 3a conjugació:
parlar témer batre sentir

Present parle tem

Passat batí
simple
Futur sentiré

26. Escriu la 1a persona del present d’indicatiu d’aquests verbs.

• curar ▶ • dormir ▶
• prémer ▶ • córrer ▶
• vore ▶ • durar ▶
• obrir ▶ • anar ▶

18
 27. Copia l’infinitiu dels verbs anteriors on corresponga. Per a saber si són regulars o
irregulars, pots comparar-los amb els verbs models de l’exercici 1.

Regulars

Irregulars

28. Marca els casos en què l’alternança gràfica destacada siga una irregularitat de
l’arrel.
bec
bevem

menge
menja

venç
vencem

cull
collim

puc
pot

LES SIGLES

Hi ha paraules que s’han fort a partir de la unió de les lletres inicials de

diverses paraules. (OVNI)

LA PARTICIÓ DE PARAULES

Escrivim guionet (-) a final de línia per partir una paraula que continua en la
línia següent seguint aquestes normes:

• No es poden separar les lletres que formen part d’una mateixa síl·laba.
• No es poden separar els diftongs.

19
• Cal separar els dígrafs en síl·labes diferents, excepte els dígrafs qu, gu, ll,
ny i ig.
• No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de línia.

29. Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de línia.
terra
aigua
canya
tassa
fetge
fulla

30. Parteix aquestes paraules de totes les maneres correctes a final de línia.
• paciència ▶
• animalada ▶
• organització ▶
• soterrament ▶

ELS NEOLOGISMES

Són les paraules que es creen per poder anomenar coses, accions,
professions, etc, que abans no existien (contacontes)

31. Llig el text i encercla els neologismes que hi trobes.

Una excursió desaprofitada

Els pares i jo vam visitar ahir la cova dels Bous. Té unes pintures rupestres molt boniques.
Però el pare no parava de queixar-se: que si no li quedava bateria a l’MP4, que si no
podia xatejar amb els amics, que si tanta humitat li faria malbé els microxips de la tauleta
tàctil que duia a la motxilla... No li agradà gens l’excursió! Si el traus dels videojocs, mon
pare ja no sap divertir-se. I, és clar, una cova sense connexió a Internet li va semblar molt
avorrida

L’ORACIÓ. EL SUBJECTE
Els enunciats són grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden
ser frases, si no tenen cap verb en forma personal (que divertit1) o oracions
si contenen almenys una forma verbal conjugada (Maat entra a l’edifici)

Les oracions contenen almenys una forma verbal conjugada i s’estructuren

en subjecte i predicat.

20
El subjecte és la paraula o grup de paraules que fa la funció de subjecte dins
de l’oració i pot ser:
- Subject lèxic que és la paraula o grup de paraules que fa la funció de
subjecte dins de l’oració.
- Subject gramatical que està format pel nombre i la persona que
expressa la form verbal, exemple, espere un aic, el subjecte
gramatical és la primera persona del singular (jo)

El predicat és allò que es diu del subjecte, el seu nucli sempre és un verb.

32. Escriu darrere de cada enunciat del text si és una frase (F) o una oració (O).
La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar.
Mmm, que difícil!
M’agraden tantes coses… Macarrons?
Pollastre al forn?
O una bona paella?
No, ja ho sé!
Li demanaré llentilles!
La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil.
Boníssimes!

33. Subratlla el subjecte i encercla el predicat de cada oració.

• La partida de pilota s’ha ajornat a demà per la pluja.
• Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare.
• Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui.
• En aquesta plaça viu la cosina de Marta.

34. Escriu al costat de cada oració si té un subjecte lèxic o gramatical.

• La meua germana té dos anys. ▶
• Pense que tot és cert. ▶
• La motxilla de Pau és verda. ▶
• Arribarem molt tard. ▶

35. Copia els subjectes lèxics de l’activitat anterior i identifica’n el nucli, els
determinants i els complements.

21
 L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen (l’, d’) davant de les paraules

que comencen en vocal o en h.

El, la i de no s’apostrofen davant de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no

de vocal.

L’article la tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i, u, hi,

hu àtones ni davant del nom de les lletres.

Els articles el i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es

contrauen: al, als, del, dels, pel, pels.

En cas que l’article el es puga apostrofar amb la paraula següent, no es fa la

contracció.

36. Escriu davant de cada paraula l’article corresponent.

el / l’ • ___indi • ___iogurt • ___home • ___ase • ___text
la / l’ • ___mà • ___ànega • ___unió • ___ungla • ___hiena

37. Completa cada oració amb les paraules proposades. Fixa’t en els articles.
Iaio, oncle, últim, huit, urna, papereta, antiga, historia.

▶ L’ ________________ vol que el li telefone.

Per a votar, deposita la _______________ a l’________________--
▶ L’_______________ dia per a tornar el llibre és el ___________ de maig.
Pau coneix bé la ___________ de l’__________ Roma.

ELS ESTRANGERISMES

Són les paraules procedents d’altres llengües que utilitzem quan parlem o
escrivim en la nostra llengua.

22
Encara que són freqüents els estrangerismes, en cas que hi haja una paraula
equivalent en la llengua propia és convenient utilizar aquesta en lloc de
l’estrangera.

38. Relaciona. Amb quina expressió valenciana es correspon cada estrangerisme

destacat?
Aquest ordinador té un software massa antic. • • l’afició
El senderisme és el hobby principal de Raquel. • • un llibre electrònic
S’ha comprat un e-book nou amb molta capacitat. • • una hamburgueseria
Després del cine, vam sopar en un burguer. • • un conjunt de programes

EL PREDICAT NOMINAL, L’ATRIBUT

El predicat verbal està format per un verb predicatiu, que funciona com a
nucli, i pels complements d’aquest verb i és allò que es diu del subjecte en
una oració i poden ser de dues clases.

Predicat nominal expressa què és o com està el subjecte, es contrueix

amb els verbs ser, estar, semblar o parèixer que s’anomenen copulatius.

Predicat verbal expressa una acció o un procés, es contrueix amb els verbs
que tenen un significat ple, navegar, córrer, dormir, etc… s’anomenen
predicatius.

Predicat nominal
Format bàsicament per un verb copulatiu i un atribut.

L’atribut és la paraula o grup de paraules que expressen una qualitat o un

estat del subjecte. La cova és fosca, el atribut es fosca.

Les paraules que solen funcionar com a atribut són:

Els adjectius. Roger és alt
Els substantius. Merche és metgessa
Els pronoms. La guanyadora ets tu
Els grups nominals Tomás és un bon fotògraf.

23
 39. Subratlla el predicat de cada oració i encercla’n el verb. En acabant, marca el
tipus de predicat que corresponga.

Predicat Predicat
verbal nominal
La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat.
Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa.
El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions.
La tempesta arrancà catorze bresquilleres.
Aquesta novel·la sembla molt interessant.

40. Analitza el predicat nominal de cada oració seguint el model.

•Andreu és mecànic.
És mecànic.- P. nominal
és.- V. cop. Atribut
mecànic.- atribut

• Anna i Clàudia semblen enfadades.

• La iaia està un poc refredada.

• Aquelles muntanyes pareixen molt altes.

EL PUNT I COMA I ELS PUNTS SUSPENSIUS

Escrivim punt i coma (;) en els casos següents:

24
• Per separar els elements d’una enumeració quan algun d’aquests ja
porta coma.

• Davant dels enllaços però, tanmateix, no obstant això…, quan

introdueixen oracions llargues.

Escrivim punts suspensius (…) en els casos següents:

• Per indicar que una enumeració no està acabada.

• Per indicar que una oració s’interromp per expressar sorpresa, dubte,
temor…

Els punts suspensius sempre són tres, després dels punts suspensius es
poden posar altres signes de puntuació excepte punt.

41. Numera segons que corresponga. Quin ús del punt i coma es fa en cada oració?

Nº 1 Separa els elements d’una enumeració on ja hi ha comes.

Nº 2 Va davant d’un enllaç que introdueix una oració llarga.

Nº______ He convidat a la festa els meus amics Quim, Arnau i Bea; els meus cosins Pau,
Roc i Marc; i les meues veïnes Sara i Adela.

Nº _____ Juli volia anar al cine; però no sabia si els pares li donarien diners després
d’haver-se portat tan malament.

42. Explica què indiquen els punts suspensius en cada cas.

Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, però… jo tinc L’enumeració no està
por! acabada.

Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, L’oració s’interromp per a
a cartes … expressar sorpresa.

Quan ja pensàvem que no vindria… va arribar Manel! L’oració s’interromp per a

expressar temor.

25
 43. Completa triant l’opció correcta en cada cas.
• , / ; ▶ Albert vol anar al parc amb els amics ______ però creu que els pares no el
deixaran perquè les últimes notes no han sigut massa bones.

• . / … ▶ Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet _____ De vesprada, féu tots els deures
que tenia: de Mates, d’Anglés, de Llengua ______

• , / ; ▶ De la fruiteria comprà pomes, plàtans i kiwis____ del forn, ensaïmades _____ pa

i rotllets ____ i de la carnisseria, pit de pollastre.

ELS ARCAISMES
Són les paraules o construccions antigues que han sigut substituïdes per
unes altres en la llengua actual, però que encara apareixen en refranys,
expressions i frases fetes.

En la parla habitual, sempre ´s preferible usar la paraula o construcción

actuals que l’arcaisme.

44. Relaciona cada element del port amb la seua definició.

moll • • Mur de pedra que protegeix el port de les onades.

bocana • • Qualsevol vehicle que navega per les aigües.

drassanes • • Lloc des d’on es puja als vaixells o se’n baixa

escullera • • Lloc per on els vaixells entren al port o n’ixen al mar.

embarcació • • Lloc on es construeixen i es reparen els vaixells.

45. Marca l’oració de cada parell que conté l’arcaisme i encercla’l.

El mariner corre perquè el vaixell salparà prest.

El mariner corre perquè el vaixell salparà prompte.

Aquella embarcació vella no navegarà pus.

Aquella embarcació vella no navegarà més.

Han decidit no navegar, perquè hi ha un temporal perillós.

Han decidit no navegar, car hi ha un temporal perillós.

26
 EL PREDICAT VERBAL. ELS COMPLEMENTS

El predicat verbal està format per un verb predicatiu, que funciona com a
nucli, i pels complements d’aquest verb.

Els principals complements verbals són els següents:

• El complement directe (CD) anomena l’objecte o l’ésser sobre el qual

recau l’acció
expressada pel verb. El meu germà regala bombons

• El complement indirecte (CI) anomena el destinatari de l’acció que

indica el verb més el complement directe. El meu germà regala bombons a
la mare

• El complement circumstancial (CC) expressa diverses circumstàncies de

l’acció verbal:
Lloc.- Naveguen els vaixells mar endins.
Temps.- Demà l’explorador explicarà la seua aventura.
Manera.- Maat canta bé
Causa.- Es va enfadar pel teu comportament
Quantitat.- Maat crida molt
Instrument.- Tallaho amb les tisores
Companyia.- Passeja amb el seu amic.

46. Indica si el complement subratllat és directe (CD) o indirecte (CI). Després,

substitueix-lo per un dels pronoms indicats.
CD el, la, els, les
CI li, els

Exemple:
La mare canta cançons a les bessones.- CI.- . ▶ La mare els canta cançons.

• Jo donaré el regal d’aniversari a la iaia. ▶

• Preguntà l’adreça a aquella policia.

• Ensenyaràs les fotos de París als amics? ▶

27
 47. Encercla el complement circumstancial i relaciona. De quin tipus és?

El meu cosí Joan i els seus pares viuen a Xeresa. • • De manera

Anirem a visitar Guillem demà de vesprada. • • De quantitat
Isabel canta qualsevol cançó de meravella. • • De temps
L’arròs amb fesols i naps m’agrada moltíssim! • • De lloc

48. Analitza el predicat verbal de cada oració seguint el model.

Ahir Mireia demanà perdó a Tomàs

P. verbal: Ahir
P. verbal: demanà perdó a Tomàs
CC Temps.- Ahir
Nucli.- demanà
CD.- perdó
CI.- a Tomàs

• Amb un retolador, escriviu el nom.

• Després Toni entregarà el treball al tutor.

• Àngels viu a Tibi amb una tia.

ORTOGRAFIA

H
S’escriu h en els casos següents:
• En totes les formes del verb haver.
• En les paraules que comencen per hum- més vocal.
• En altres paraules com ara home, hora, hivern, ahir, ham, hui, herba,
història, hort… i els seus derivats.

Cal tindre en compte que en valencià s’escriuen sense h algunes paraules

que en castellà sí que en porten, ous, coet…

28
 49. Completa amb h aquestes paraules, si cal.
• ____armonia • a__ir • __ivern • __umil • __orrible • __am • subtra__end • __amaca
• __imne • __umor • in__umà • __erba • __ostal • __exàgon • __aver

El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig.

• S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.

• S’escriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats també porten tx.
• S’escriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg.

50. Ompli els buits d’aquestes paraules amb x o tx.

• farda__o •__icot • car__ ofa • per__a • co__e • ar__iu • mo__ illa • pan__a • ___oc
• __upló • me__a • an__ova •__oriço • milo__a • capu__a

El so de la x de Xàtiva es pot representar amb x o amb ix.

• S’escriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de
persona.
• S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.

51. Ompli els buits amb x o ix, segons que corresponga.

• Tinc una cosina a__aló que es diu__ènia.

• Gisela va demanar una amanida amb madu__ es i vinagre de __erés.
• Guillem, obri el cala__ d’aquell moblet i dus-me tres made__ es de fil roig.
• El meu germanet __avier encara no sap dividir per dues __ifres.

29
SOLUCIONS

1. Sandra viu en una casa antiga enorme. El pare de Carme és aquell home alt. La
dolçaina de fusta té un so molt característic. El primer concursant va encertar totes les
preguntes.
2. unes (Det.) sabates (N.) velles (Compl.) / • la (Det.) nostra (Det.) amiga (N.) d’Alacant
(Compl.) / • aquell (Det.) cotxe (N.) roig (Compl.) / • tres (Det.) melons
(N.) d’Alger (Compl.) / • alguns (Det.) plats (N.) de plàstic (Compl.).
3. desànim / • inútil / • antivíric / • contradir.
4. • rojor / • amargor / • frescor / • dolçor.
5. Cal subratllar: • aquests, aquells / • Aqueixa, aquella / • aquesta / • aqueixos.
Proximitat: aquests, aquesta
Distància mitjana: aqueixa, aqueixos
Llunyania: aquells, aquella.
6. . Cal subratllar: • teu (Det.), seus (Compl.) / • meus
(Det.), vostra (Compl.) / • meu (Det.), teu (N.).
7. Lloc: allà / Temps: hui / Manera: bé /Quantitat: molt / Afirmació: també / Negació:
no / Dubte: potser.
8. Agudes. Amb accent: matí, després. Sense accent: tenim, entrenament /
Planes. Amb accent: difícil, bàsquet. Sense accent: examen, sempre /
Esdrúixoles: música, última.
9. Els meus amics són amics de son pare. / • Febrer, el segon mes de l’any, és el més
curt de tots. / • Aquell xic que es posa la jaqueta és el meu germà. / • Vol que li
expliques què ha passat.
10. Agafa una jaqueta qualsevol. → Compl.
Ha vingut poca gent. → Det.
Has menjat massa llepolies. → Det.
A classe, jo sóc el número vint. → Compl.
Lluís ha arribat el primer a la meta. → N.
11. La iaia ha fet canelons per a dinar. / • Aquesta papallona és d’una espècie nova. / •
Pol ha pres una pastilla per a la tos, però no li ha fet efecte.
12. Xip-xap → xipollejar / Piu-piu! → piular / Xiu, xiu → xiuxiuejar.
13. defunció → mort / lavabo → vàter / conflicte bèl·lic → guerra / dement → boig.
14. peix → banc / vaixell → flota / ocell → bandada / illa → arxipèlag.
15. paraigües / ungüent / globus / terraqüi / pingüí.
16. vint-i-tres / • trenta-quatre / • noranta-dos / • cinquanta-cinc / • dos-cents seixanta-
huit / • set-cents vint-i-nou.
17. • Avel·lí Guarner Arnau (1912-2000) va ser...
• Miquel acaba de llegir «Mecanoscrit del segon origen» i...
• El meu germà s’ha fet soci del CERP (Centre Excursionista Raïm de Pastor).
• Ma mare sempre diu: «Qui de jove... la palla».
• Jordi (que no ha mostrat mai interés pels animals) diu..
18. L’empresa ha començat a fabricar... • Viu a l’edifici que van construir...• L’accident
va provocar...• Ahir es va celebrar...
19. Cal subratllar: Oh, quina preciositat! / Ei, bon dia!

30
20. Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què li abelleix? / • Carles, has dut el
cartó i el paper a reciclar? / • Andreu no vol córrer ni anar en bici. / • Abans Cloe era
amiga de Carme, però ara no es parlen. / • Aniràs amb Paula o bé t’acompanyarà Clara.
21. Josep toca el saxo i Ester... → Copulativa.
El quadre és bonic, però el marc... → Adversativa.
Alba, véns amb nosaltres o et... → Disjuntiva.
No han vingut Mar ni Pau... → Copulativa.
Anirem al cine o bé a la platja... → Disjuntiva.
22. Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa. → Va bé, té molts
beneficis. / Marc ja ha fet tota la faena. És una màquina. → Té una capacitat de treball
molt gran.
23. F. simples: anava, pensava, menjaria, sembla, està.
F. compostes: ha patit, ha topat, ha declarat, ha passat, he telefonat, han capturat.
F. perifràstiques: va escapar
24. Expliques un fet normal... → Indicatiu / Expresses un desig... → Subjuntiu / Dónes
una ordre... → Imperatiu / Manifestes temor... → Subjuntiu.
25. Present: parle / tem / bat / sent.
Passat simple: parlí / temí / batí / sentí.
Futur: parlaré / temeré / batré / sentiré
26. • cure / • dorm / • prem / • córrec / • veig /
• dure / • òbric / • vaig.
27. Regulars: curar, dormir, prémer, durar / Irregulars:
córrer, vore, obrir, anar.
28. Cal marcar: bec, bevem / cull, collim / puc, pot.
29. ter-ra / ai-gua / ca-nya / tas-sa / fet-ge / fu-lla.
30. • pa-ciència, paci-ència, pacièn-cia / • ani-malada, anima-lada, animala-da /
• or-ganització, orga-nització, organit-zació, organitza-ció • so-terrament, soter-
rament, soterra-ment.
31. Cal encerclar: MP4 / xatejar / microxips / tauleta
tàctil / videojocs / Internet.
32. La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar. O
Mmm, que difícil! F M’agraden tantes coses...
O Macarrons? F Pollastre al forn? F O una bona
paella? F No, ja ho sé! O Li demanaré llentilles! O
La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil. O
Boníssimes! F.
33. La partida de pilota s’ha ajornat a demà per
la pluja.
Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare.
Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui.
En aquesta plaça viu la cosina de Marta.
34. • La meua germana té dos anys. ▶ Lèxic.
• Pense que tot és cert. ▶ Gramatical.
• La motxilla de Pau és verda. ▶ Lèxic.
Arribarem molt tard ▶ Gramatical.
35. • La (Det.) meua (Det.) germana (N.). • La (Det.) motxilla (N.) de Pau (Compl.).

31
36..• l’indi / • el iogurt / • l’home / • l’ase / • el text // • la mà / • l’ànega / • la unió / •
l’ungla / • la hiena.
37. L’oncle vol que el iaio li telefone.
Per a votar, deposita la papereta a l’urna.
L’últim dia per a tornar el llibre és el huit de maig.
Pau coneix bé la història de l’antiga Roma.
38. Aquest ordinador té un software... → un conjunt de programes
El senderisme és el hobby... → l’afició
S’ha comprat un e-book... → un llibre electrònic
Després del cine, vam sopar en un burguer. → una hamburgueseria.
39. La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat.(PN)
Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa. (PV)
El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions. (PN)
La tempesta arrancà catorze bresquilleres. (PV)
Aquesta novel·la sembla molt interessant. (PN).
40. semblen (V. cop.) enfadades (Atribut).
està (V. cop.) un poc refredada (Atribut).
pareixen (V. cop.) molt altes (Atribut).
41. Juli volia anar al cine; però... 1: He convidat a la festa els meus amics..
42. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, però... jo tinc por! → L’oració
s’interromp per a expressar temor.
Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes... →
L’enumeració no està acabada.
Quan ja pensàvem que no vindria... va arribar Manel! → L’oració s’interromp per a
expressar sorpresa.
43. Albert vol anar al parc amb els amics; però creu que els pares no el deixaran
perquè les últimes notes no han sigut massa bones.
Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet. De vesprada, féu tots els deures que tenia: de
Mates, d’Anglés, de Llengua...
De la fruiteria comprà pomes, plàtans i kiwis; del forn, ensaïmades, pa i rotllets; i de la
carnisseria, pit de pollastre.
44. moll → Lloc des d’on es puja als vaixells... / bocana → Lloc per on els vaixells entren
al port... / drassanes → Lloc on es construeixen... / escullera → Mur de pedra que
protegeix el port... / embarcació → Qualsevol vehicle que navega...
45. Cal marcar: El mariner corre perquè el vaixell salparà prest. / Aquella embarcació
vella no navegarà pus. / Han decidit no navegar, car...
46. a la iaia (CI) ▶ Jo li donaré el regal d’aniversari.
l’adreça (CD) La preguntà a aquella policia.
les fotos de París (CD) ▶ Les ensenyaràs als amics?
47. El meu cosí Joan i els seus pares viuen a Xeresa. → De lloc
Anirem a visitar Guillem demà de vesprada. → De temps
Isabel canta qualsevol cançó de meravella. → De manera
L’arròs amb fesols i naps m’agrada moltíssim! → De quantitat
48. Amb un retolador (CC Instrument), escriviu (Nucli) el nom (CD).
• Després (CC Temps) entregarà (Nucli) el treball (CD) al tutor (CI).
• viu (Nucli) a Tibi (CC Lloc) amb una tia (CC Companyia).

32
49. harmonia / • ahir / • hivern / • humil / • horrible / • ham / • subtrahend / • hamaca
• himne / • humor / • inhumà /• herba / • hostal / • hexàgon / • haver
50. • fardatxo / • xicot / • carxofa / • perxa / • cotxe / • arxiu / • motxilla / • panxa / •
xoc / • xupló / • metxa / • anxova / • xoriço / • milotxa / • caputxa.
51. Tinc una cosina a Xaló que es diu Xènia. /• Gisela va demanar una amanida amb
maduixes i vinagre de Xerés. / • Guillem, obri el calaix d’aquell moblet i dus-me tres
madeixes de fil roig. / • El meu germanet Xavier encara no sap dividir per
dues xifres.

33