Professional Documents
Culture Documents
Format Opa Gina Practico S
Format Opa Gina Practico S
FORMATO DE PÁGINA
Ejercicios prácticos
FORM A T O D E PÁGI N A 3 D E 8
Ejercicio 1
Abrir un nuevo documento (la alternativa es bajarse el fichero de la web).
Copiar el siguiente texto utilizando el tipo de letra Times New Roman y tamaño 12
(que es el que hay en la “mayoría” del documento) y guardarlo con el nombre p5ej
practexto1.odt.
LLICENCIATURA EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ
QUÈ ÉS?
La car re ra d e Tra d ucció i Inte r p re t ació és u n a llicenciat u r a q ue p r o p o rciona a
l’est u dian t els coneixe m e n t s, h a bilita t s, d e s t re se s i ac tit u d s nece s s à ries p e r a
t r a n s m e t re q u alsevol t ext p r o d uï t e n u n a llengua a m b els m i tj a n s d’una alt ra
llengua. A m é s a m é s, s’ha d e tin d r e e n co m p t e q ue el t r a d uc t or realit z a a q ue s t
acte d e co m u nicació e n u n con text s ocial i a m b u n a finalitat m ol t d e t e r mi na de s
q ue p o de n s e r se m bla n t s a les d el t ext original p e r ò t a m bé difere n t s la q ual cosa
im plica q ue el t r a d uc t o r h a d e s a be r reco néixer t o t s els ele m e n t s q u e intervene n
e n a q ue s t p r océs i t o te s les caracterís tiq ue s d el t ext q ue t ra d ueix p e r q uè siga
ca paç d e t r o ba r - ne l’equivalent m é s ido ni.
La for m ació re b u d a p e r m e t r à l’est u dia n t es pecialit z a r - se e n d o s itinera ris bà sics
co m ple m e n t a ris:
La t r a d ucció. Se cen t ra e n els t ext os q ue es ba se n, fona m e n t al m e n t, e n el codi
escrit. L’est u dia n t t re ballarà a m b t r a d uccion s ge ner als, científico - tèc niq ue s,
literà ries, econò miq ue s, jurí dico - a d mi nis t ra tives i a u diovis uals (cine m a i
t elevisió).
La inter p re t ació. Se cen t ra e n els t ext os q ue es ba se, fona m e n t al me n t, en el co di
o ral. L’est u dia n t t re ballarà la t r a d ucció a la vist a, la inter p r e t ació d’enllaç (a m b
p re s a d e n o t e s) i la si m ul tà nia (en cabina). A t o te s les h a bilita t s p r ò pies d e la
t r a d ucció, l’intè r p re t h a d’afegir la d el d o mi ni d e l’expre s sió or al e n les llengüe s
d e t re ball.
Es t r act a d' u n Pla d'Est u dis m ol t innova do r q ue e s tà es t r uc t u r a t al volta n t d' u n s
itinera ris d'e s pecialit zació: es p a nyol - ca talà, inte r p r e t ació, literà ria, j urídica,
t èc nica i a u diovis ual. Aque s t a co nce pció és el re s ul ta t d e la p r e ocu p ació p e r
p re pa ra r el n o s t re alu m n a t p e r a la vida p r ofe s sional.
Pla d'Es t u dis p u blicat al BOE n ú m. 1 1 8 d e 1 8 d e m aig d e 1 9 9 4. Dist rib ució d e
crè dit s:
Matèrias 1 r Cicle 2 n Cicle 1r 2n 3r 4t
Tro ncals 48 4 50 20
Obligatò ries 1 5,5 50 2 38
Op t a tives 7 11 9 17
Lliure Configur ació 6,5 9 6 9
Total d e crè dit s en la carre ra: 3 0 2.
Els es t u dia n t s h a n d e cur s a r d ue s llengüe s es t r a ngeres (llengua B i C) i la llengua
A.
A es pa nyol i Cat alàLa llengua m a t e r na d e l'es t u dia n t.
B Anglès Cal conèixer - la ja e n iniciar
els es t u dis.
No m b re Apellidos Fecha
Nu m p ágina
FORM A T O D E PÁGI N A 5 D E 8
LLICENCIATURA EN TRADUCCIÓ I
INTERPRETACIÓ
Q UÈ ÉS?
La car rer a d e Tra d ucció i Interpretació és u n a llicenciat u r a q u e p r o p o rcio n a
a l’es t u dia n t els coneixe m e n t s, h a bilita ts, d e s t r e se s i actit u d s n eces sà ries p e r a
t r a n s m e t r e q u alsevol text p r o d uït e n u n a lleng ua a m b els mi tja n s d’una altr a
lleng u a. A m é s a m é s, s’ha d e ti n d r e e n co m p t e q ue el t r a d uc t or realit z a a q u es t
acte d e co m u nicació e n u n con t ext s ocial i a m b u n a finalitat m ol t d e te r mi na de s
q u e p o d e n se r s e m bla n t s a les d el t ext original p e r ò t a m b é difere n t s la q u al cosa
im plica q u e el t r a d uc to r h a d e s a ber reco néixer t o t s els ele m e n t s q u e interve ne n
e n a q u e s t p r océs i t o te s les caracterís tiq ue s d el text q u e t r a d u eix p e r q uè siga
ca p aç d e t r o ba r - n e l’equivalen t m é s ido ni.
La f ormació rebuda p erm etrà l’estudiant e s p e cialit zar - s e e n d o s itin eraris
bà sic s c o m ple m e ntaris:
La traducció. Se ce n t r a e n els La interpretació. Se ce n t r a e n els
tex to s q u e es ba se n, fo na m e n t al me n t, textos q ue es ba se, fon a m e n t al m e n t,
e n el co di escrit. L’est u dia n t t r e ballarà e n el co di o r al. L’est u dia n t t r eballarà
a m b t r a d uccio n s ge ner als, cien tífico - la t r a d ucció a la vis ta, la inter p r e tació
tècniq u e s, literàries, eco n ò mi q ue s, d’enllaç (a m b p r e s a d e n o te s) i la
ju rí dico - a d mi nist r a tives i si m ultà nia (en cabina). A t o te s les
a u diovis u als (cine m a i televisió). h a bilita ts p r ò pie s d e la t r a d ucció,
l’intèr p r e t h a d’afegir la d el d o mi ni d e
l’expres sió or al e n les llengüe s d e
t r e ball.
1 l'estudiant tria quina és la llengua AI, però totes dues són obligatòries.
No m b re Apellidos Fecha
Ejercicio 2
Abrir un nuevo documento (la alternativa es bajarse el fichero de la web).
Copiar el siguiente texto utilizando el tipo de letra Arial y tamaño 11 (que es el
que hay en la “mayoría” del documento) y guardarlo con el nombre p5ejprac
texto2.odt.
Quec h ua
(Runa si mi o Kichwa)
El Runa si mi o Quec h ua (ru na = h o m b re; si mi =i dio m a) . Fue el idio m a oficial d el
Im pe rio Inca o Tawa n tins uyu.
Hoy es la lengua n a tiva a m e rica na m á s exte n di da. Le sigue n el ay m a r a y el
guara ní. Se ha bla e n la z o n a occide n t al d e Suda m é rica y e s idio m a oficial e n Perú
y Bolivia, ju n t o con el cas t ella no y el ay m a ra.
Se calcula el n ú m e r o d e q uec h u a ha bla n te s e n m á s d e 1 3 millones.
Hist oria
El q uec h u a d e scien de d el p r o t o q uec h u a, lengua q ue se h a bló en la cos t a y sier ra
cen t ral del a n tiguo Per ú y q ue luego se fue expa n dien d o h acia el s u r. Cua n d o los
incas se es t a bleciero n e n el Cusco a d o p t a ro n es t a lengua, si bien ellos ha blaba n el
p u q ui na.
Dist rib ución
Esta lengua s e ha bla e n el Perú,en el s u r de Colo m bia, e n la sierra y a m a z o nía
ecua t o riana, e n Bolivia, al n o roe s te d e Arge n tina y en algu n o s s ect ore s del n o r t e
d e Chile.
Eti m ología
Quec h ua n o es u n a p ala bra n a tiva a m e ricana. Es u n a m ala t r a n sc ri pción es pa ñ ola
d e la p alab ra qis hwa, q ue significa "zona te m pla da". La p alab ra n a tiva p a r a el
idio m a es r u n a si mi (ru na:ho m b r e; si mi:ha bla, lengua) o sea, h a bla h u m a n a.
Por s u a n tigüe d a d y s u a nces t ral agrafía h a s t a la mi t a d d el siglo XX, la lengua
tiene 4 6 dialecto s difere n te s u bica do s e n d o s ra m a s ge né ticas: Quech u a I (o
Waywas h) y Quec h ua II (o Wan p'uy), la cual a s u ve z s e divide en t re s s u b - ra m a s:
A (Yunkay), B (Chinc hay) y C (Meridional).
Ra m a Subra m a Dialecto Clasificación
Waywas h n.e Ancas h - Huá n uco I
Waywas h n.e Tar m a - Huá n uco I
Wan p' uy Yunkay Jauja - Hua nca IIA
Wan p' uy Yunkay Caña ris - Caja m a rca IIA
Wan p' uy Chinchay Chacha p oya s - Lama s IIB
Wan p' uy Chinchay Ecua do r Colo m bia IIB
Wan p' uy Chinchay Ayacucho - Cu zco - Bolivia IIC
En q uech ua s e u s a siete p r o n o m b r e s. Tiene, a de m á s, la p a r ticularida d d e p o seer
d o s p r o n o m b re s pl u rales d e la p ri m e ra p e r s o n a (nos o t r o s, en es pa ñ ol) lla m a d o s
incluyen t e ,cua n d o s e con si der a a la p e r s o n a con la q ue se es t á ha bla n d o
(nos ot r o s y t ú), y excluyen t e , cua n d o n o se le con si de ra (nos ot r o s sin ti). Es
caracterís tico, a de m á s, agrega r a los ot r o s d o s p r o n o m b r e s si ngulare s el s ufijo
- ku n a p a ra pl u raliza rlos
Nú m e r o Singular Plural
Pers o na Pri m er a Nuqa Nuqa nc his (incluyen t e)
Nuqayku (excluyen te) Segun d a Qan Qan k u n a Tercera Pay
Payk u n a
p ro n o m b re s q uech ua.
Nu m p ágina
FORM A T O D E PÁGI N A 7 D E 8
El Runasimi o Quechua (runa=hombre; simi=idioma) . Fue el idioma oficial del Imperio Inca o
Tawantinsuyu.
Hoy es la lengua nativa americana más extendida. Le siguen el aymara y el guaraní. Se habla en la
zona occidental de Sudamérica y es idioma oficial en Perú y Bolivia, junto con el castellano y el aymara.
Se calcula el número de quechuahablantes en más de 13 millones.
B) En quechua se usa siete pronombres. Tiene, además, la particularidad de poseer dos pronombres plurales de la
primera persona (nosotros, en español) llamados incluyente ,cuando se considera a la persona con la que se está
hablando (nosotros y tú), y excluyente , cuando no se le considera (nosotros sin ti). Es característico, además,
agregar a los otros dos pronombres singulares el sufijo kuna para pluralizarlos
§ Incluye Santiago del Estero
No m b re Apellidos Fecha
NÚMERO
Singular Plural
Nuqanchis (incluyente)
Primera Nuqa
Nuqayku (excluyente)
PERSONA Segunda Qan Qankuna
Nu m p ágina